Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.46.0-wmf.22 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Luenga Asturleonesa 0 303 142585 136150 2026-04-05T16:01:39Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Asturleonés (crassificación)]] a [[Asturleonés]]: Título mal escrito 136150 wikitext text/x-wiki Crasificación: [[lenguas indoeuropeas|Indoeuropeo]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Itálico|Itálico]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Romance|GrupoRomance]] > [[Romance]] > [[Lenguas Romances Ítalo-Occidentales]] > [[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental]] > [[Galu-Ibéricu (crasif)|Grupu Galu-Ibéricu]] > [[Iberu-Romanci (crasif)|Grupu Iberu-Romanci]] > [[Iberu-Ociental (crasif)|Grupu Iberu-Ociental]] * '''Astur-leonés''' ([[España]]) ** '''[[Luenga asturiana|Asturianu]]''' ([[Prencipau d'Astúrias|Astúrias]]) *** '''Asturianu ociental *** '''Asturianu central *** '''Asturianu oriental ** '''[[Lengua leonesa|Leonés]]''' (Lión) ** '''[[Cántabru|Cántabru/montañés]]''' (Cantábria) ** '''[[Luenga mirandesa|Mirandés]]''' ([[Purtugal]]) ** '''[[Luenga estremeña|Estremeñu]]''' ([[Estremaúra]]) <!--EntriGüiqui--> [[Categoría:Evolución luengüística]] 8qa1y5g8qogs8w2tvlg760jy8tb98vr 142587 142585 2026-04-05T16:04:35Z HackerPunki 16665 142587 wikitext text/x-wiki L''''Asturleonés''' o '''Asturlionés''' es una luenga gastá enas regiones de [[Asturias]], [[Provincia Lión|Lión]], [[Provincia Çamora|Çamora]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]], [[Estremaúra]], [[Cantabria]] i [[Tierra de Miranda]]. == Crassificación == Crasificación: [[lenguas indoeuropeas|Indoeuropeo]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Itálico|Itálico]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Romance|GrupoRomance]] > [[Romance]] > [[Lenguas Romances Ítalo-Occidentales]] > [[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental]] > [[Galu-Ibéricu (crasif)|Grupu Galu-Ibéricu]] > [[Iberu-Romanci (crasif)|Grupu Iberu-Romanci]] > [[Iberu-Ociental (crasif)|Grupu Iberu-Ociental]] * '''Astur-leonés''' ([[España]]) ** '''[[Luenga asturiana|Asturianu]]''' ([[Prencipau d'Astúrias|Astúrias]]) *** '''Asturianu ociental *** '''Asturianu central *** '''Asturianu oriental ** '''[[Lengua leonesa|Leonés]]''' (Lión) ** '''[[Cántabru|Cántabru/montañés]]''' (Cantábria) ** '''[[Luenga mirandesa|Mirandés]]''' ([[Purtugal]]) ** '''[[Luenga estremeña|Estremeñu]]''' ([[Estremaúra]]) == Referencias == <references /> [[Categoría:Evolución luengüística]] k7nk3gk6o2hn7m5ba2m5mtha0g9wm6y 142588 142587 2026-04-05T16:06:27Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Asturleonés]] a [[Dioma Asturleonesa]]: Título mal escrito 142587 wikitext text/x-wiki L''''Asturleonés''' o '''Asturlionés''' es una luenga gastá enas regiones de [[Asturias]], [[Provincia Lión|Lión]], [[Provincia Çamora|Çamora]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]], [[Estremaúra]], [[Cantabria]] i [[Tierra de Miranda]]. == Crassificación == Crasificación: [[lenguas indoeuropeas|Indoeuropeo]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Itálico|Itálico]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Romance|GrupoRomance]] > [[Romance]] > [[Lenguas Romances Ítalo-Occidentales]] > [[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental]] > [[Galu-Ibéricu (crasif)|Grupu Galu-Ibéricu]] > [[Iberu-Romanci (crasif)|Grupu Iberu-Romanci]] > [[Iberu-Ociental (crasif)|Grupu Iberu-Ociental]] * '''Astur-leonés''' ([[España]]) ** '''[[Luenga asturiana|Asturianu]]''' ([[Prencipau d'Astúrias|Astúrias]]) *** '''Asturianu ociental *** '''Asturianu central *** '''Asturianu oriental ** '''[[Lengua leonesa|Leonés]]''' (Lión) ** '''[[Cántabru|Cántabru/montañés]]''' (Cantábria) ** '''[[Luenga mirandesa|Mirandés]]''' ([[Purtugal]]) ** '''[[Luenga estremeña|Estremeñu]]''' ([[Estremaúra]]) == Referencias == <references /> [[Categoría:Evolución luengüística]] k7nk3gk6o2hn7m5ba2m5mtha0g9wm6y 142590 142588 2026-04-05T16:10:15Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Dioma Asturleonesa]] a [[Luenga Asturleonesa]] 142587 wikitext text/x-wiki L''''Asturleonés''' o '''Asturlionés''' es una luenga gastá enas regiones de [[Asturias]], [[Provincia Lión|Lión]], [[Provincia Çamora|Çamora]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]], [[Estremaúra]], [[Cantabria]] i [[Tierra de Miranda]]. == Crassificación == Crasificación: [[lenguas indoeuropeas|Indoeuropeo]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Itálico|Itálico]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Romance|GrupoRomance]] > [[Romance]] > [[Lenguas Romances Ítalo-Occidentales]] > [[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental]] > [[Galu-Ibéricu (crasif)|Grupu Galu-Ibéricu]] > [[Iberu-Romanci (crasif)|Grupu Iberu-Romanci]] > [[Iberu-Ociental (crasif)|Grupu Iberu-Ociental]] * '''Astur-leonés''' ([[España]]) ** '''[[Luenga asturiana|Asturianu]]''' ([[Prencipau d'Astúrias|Astúrias]]) *** '''Asturianu ociental *** '''Asturianu central *** '''Asturianu oriental ** '''[[Lengua leonesa|Leonés]]''' (Lión) ** '''[[Cántabru|Cántabru/montañés]]''' (Cantábria) ** '''[[Luenga mirandesa|Mirandés]]''' ([[Purtugal]]) ** '''[[Luenga estremeña|Estremeñu]]''' ([[Estremaúra]]) == Referencias == <references /> [[Categoría:Evolución luengüística]] k7nk3gk6o2hn7m5ba2m5mtha0g9wm6y 142592 142590 2026-04-05T16:20:23Z HackerPunki 16665 Añidil prantilla Ficha d'Idiomas 142592 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma|nombri=Asturleonés, Asturlionés|nativu=''Asturianu, llionés, mirandés, cántabru, estremeñu''|paísis={{ESP}}<br>{{POR}}|zona={{ESP}}<br> :{{bandera2|Asturias}}<br>{{bandera2|Castilla y León}}<br><small>(zonas de [[Provincia de Lión|León]] i [[Provincia de Çamora|Çamora]])</small><br> </small> {{POR}}<br> :[[Archivo:Pt-mdr1.png|border|22px]] Comarca de [[Miranda de Duero]] ([[Trás-os-Montes e Alto Douro]]) '''Palras de trasición:'''<br>{{bandera2|Asturias}}<br><small>(estremu salienti)</small><br>{{bandera2|Cantabria}}<br>{{bandera2|Castilla y León}}<br><small>(zonas de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] i [[Provincia de Burgus|Burgus]])</small><br>{{bandera2|Extremadura}}<br><small>(norti de [[Provincia de Caçris|Caçris]])</small>|familia mairi=Indouropeu|palrantis=~700&nbsp;000|escreviúra=[[Alfabetu latinu|Latina]]|iso2=ast|glotto=astu1244|mapa=Modified map of Asturleonese dialects.jpg|mapa_leyenda=Destensión jográfica delas varianças del asturlionés|sil=varius|oficial={{POR}} <small>(cooficial col [[Luenga portuguesa|portugués]] nel menucipiu de [ [[Miranda de Dueru]])<ref>{{cita web|url = http://dre.pt/pdf1sdip/1999/01/024A00/05740574.PDF |título = ''Lei n.º 7/99 de 29 de enero de 1999'' | fechaacceso = 28 de enero de 2010 | idioma =pt| autor = Diário da República}}</ref><ref>{{cita web|url = http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=mwl |título= ''Mirandese: A language of Portugal'' | fechaacceso = 28 de enero de 2010 | idioma = en| autor = [[Ethnologue]]}}</ref>|varianças=Ociental, Central i Orental. Por regionis: [[Asturianu]], [[Lionés]], [[Mirandés]], [[Cántabru]] i [[Estremeñu]]|familia=[[Lenguas indouropeas|Indouropeu]]<br> &nbsp; [[Lenguas itálicas|Itálicu]]<br> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[lenguas iberurromancis|Iberurromanci]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas iberurromancis ocientalis|Iberurromanci ociental]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Asturleonés'''}} L''''Asturleonés''' o '''Asturlionés''' es una luenga gastá enas regiones de [[Asturias]], [[Provincia Lión|Lión]], [[Provincia Çamora|Çamora]], [[Provincia de Salamanca|Salamanca]], [[Estremaúra]], [[Cantabria]] i [[Tierra de Miranda]]. == Crassificación == Crasificación: [[lenguas indoeuropeas|Indoeuropeo]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Itálico|Itálico]] > [[Familia Indoeuropea - Grupo Romance|GrupoRomance]] > [[Romance]] > [[Lenguas Romances Ítalo-Occidentales]] > [[Grupo Ítalo-Occidental - Subgrupo Occidental]] > [[Galu-Ibéricu (crasif)|Grupu Galu-Ibéricu]] > [[Iberu-Romanci (crasif)|Grupu Iberu-Romanci]] > [[Iberu-Ociental (crasif)|Grupu Iberu-Ociental]] * '''Astur-leonés''' ([[España]]) ** '''[[Luenga asturiana|Asturianu]]''' ([[Prencipau d'Astúrias|Astúrias]]) *** '''Asturianu ociental *** '''Asturianu central *** '''Asturianu oriental ** '''[[Lengua leonesa|Leonés]]''' (Lión) ** '''[[Cántabru|Cántabru/montañés]]''' (Cantábria) ** '''[[Luenga mirandesa|Mirandés]]''' ([[Purtugal]]) ** '''[[Luenga estremeña|Estremeñu]]''' ([[Estremaúra]]) == Referencias == <references /> [[Categoría:Evolución luengüística]] nn2c7w4ci6kftj9l1yd3vtku9o8ix1k Cántabru (palra) 0 362 142563 136112 2026-04-05T13:00:32Z HackerPunki 16665 Mual daus de prantilla 142563 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idiomas|nombri=Cántabru, Montañés|nativu=Cántabru|zona=[[Cantabria]]|palrantis=Desconocíus|familia=[[lenguas indouropeas|Indouropeo]]<br> &nbsp;&nbsp;[[lenguas itálicas|Itálicu]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas iberurromancis|Iberurromanci]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas iberurromancis#Iberurromanci ociental (nuclear)|Iberurromanci ociental]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Cántabru'''|fam1=Itálicu|fam2=Romanci|fam3=Romanci ocidental|fam4=Iberu-romanci|fam5=Iberu-romanci ocidental|fam6=Asturleonés|familia mairi=indouropeu|paísis={{ESP}}|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]}} Se llama '''cántabru''' u '''montañés''' a la modalidá lingüística propia de [[Cantabria]], gastá nesa mesma Comuniá Autónuma i zonas cercanas al [[Prencipau d'Astúrias]], Castilla i Lión i [[Pais Vascu]]. El cántabru es un dialetu románicu incluilu endrentu el diasistema luengüístico asturlionés, unta el [[Estremeñu|artuestremeñu]], el [[Luenga mirandesa|mirandés]], el [[Luenga asturiana|asturianu]] i el lionés. Diversas custionis, cumu el sustratu, las influencias d'astratu (zona e contatu con el vascu i huerti relación con territórius castellanu palrantis), la incorporación mas temprana a la Corona e Castilla frenti a otrus territorius el diasistema, asín cumu el asiahamientu heugráficu i política marhinal endrentu el domeñu luengüísticu asturlionés, hazin qu'el cántabru tenga ciertas deferencias i presonaliá frenti a las otras moaliáis luengüísticas de iziu diasistema. Uguañoti el cántabru nu se tiini un usu mu estensu ebiu a un procesu crecienti e castellanización. Ena mayol parti la su zona d'estensión se gasta una palra e transición entri el castellanu i el cántabru mas u menus pura u asimilá a la luenga oficial el Estau. Desta horma, está abati estinguiu e la mayol parti los grandis centrus urbanus, a ececión de neupalrantis i enmigrantis de la Cantabria rural. Nu ostanti, entri las crases mas bahas de las ciáis se gasta entovía ciertu lésicu. Nu desistin datus al tentu el númeru e palrantis purus, peru s'alcuentra en craru procesu e regresión, siendu, probalienti, un porcentahi mu chiquininu. Aún con estu, entovía se puein alcuentral palrantis patrimoñalis en angunus puntus cumu Pas, Tudanca, Carmona, Soba u Herrerías (Jerrerías)(prenunciau igual en cántabru i en estremeñu), amás d'en algotrus lugaris. Asín mesmu, diversas asociacionis pala recuperáncia el patrimoñu luengüísticu cántabru llevan añus haziendu cursus de cántabru en Sanander i "Torlavega" (''en castellanu Torrelavega'') ententandu creal un pequeñu espaciu social de neupalrantis. == La custión el nombri == Respetu a cúmu se llama a la moaliá luengüística propia e Cantabria, uguañoti viini gastandusi '''cántabru''' con mayol frecuencia, inque desisti henti a la que le peta mas el nombri '''montañés'''. Las deferencias son hundamentalmenti que estus úrtimus consieran al nombri “montañés” cumu el nombri traicional gastau pol angunus escrebioris costumbristas i, tóricamenti, con una posibri mayol acetación entri la puebración rural, mentris que los otrus setoris entiendin qu'esi nu es un güen nombri puestu que "La Montaña" es una comarca e Cantabria, que nu se correspondi ni edentifica a la totaliá e los palrantis de cántabru. Argumentan esta custión colas escasas encuestas realizás (Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria, e Manuel Alvar, i Language loyalty and linguistic variation a study in Spanish Cantabria, e J.C. Holmquist) ondi solu en 5 puntus encuestaus, assitiaus tós endrentu e "La Montaña", se retruqueaba montañés anti la pregunta ''“Lo qué palra osté?”'', mentris qu'en otrus puntus ahuera e "La Montaña" se retruqueaba con el nombri e la comarca: ''pasiegu, lebaniegu, campurrianu''. Uguañoti una tupa organiçacionis luengüísticas i una ca vezi mayol parti la opinión púbrica pahin preferil el nombri '''cántabru''' frenti a '''montañés'''. == Variantis == El cántabru presenta bastanti unihormiá en comparáncia con otas luengas, sin embargu, desistin las lóhicas variacionis i divelhencias especialmenti si tenemus en cuenta la farta dun "estándar", nu bel siu oficial nunca i estal bahu una huerti presión el castellanu. A grandis rasgus puemus izil qu´el cántabru presenta dos grandis dialetus: el ociental i el oriental. La divisoria entri dambas las dos variantis la crean riu Saja i el Pas, ociental i oriental respetivamenti. Ena cuenca e Besaye (en cántabru, en cstellanu Besaya'') alcuentramus una frontera discontinua con zonas de palras de transición entri los dos dialetus que gastan rasgus de unu i otru lau. Asín mesmu, puemus alcuentral endrentu el cántabru ociental un sudialetu al sul de la cordillera, probabrienti consecuencia duna mayol castellanización, i en [[cántabru oriental]] una varianti encartá u veciana mas allá d´Agüera, que recupera angunus de los rasgus propius el dialetu ociental. Las deferencias hundamentalis entri los dos dialetus son: * El masculinu prural acabiha en –os nel ociental i en –us nel oriental (ecetu nel sudialetu vecianu que hazi –os) Sab.: ''perros, perrus'' Las palras de transición de Besaye presentan esta caraterística cumu nel ociental. * Nombris propius, verbus, numeralis, pronombris, alverbius i artículus en cántabru ociental se hazin en –o (a ececión de los nombris los barrius, de los participius en singulal i el artículu cuentabri lu). Nel oriental lo hazin tó en –u. Sab.: ''Paulo-Paulu, diendo-diendu, cinco-cincu, ello-ellu, lo mejor-lu mejor (encuentabri)'' * Usu nel oriental d´alverbius de cantiá acabihaus en femeninu pa sustantivus de neutru e materia. Sab.: ''poca conocimientu, mucha cementu, mucha pelleju…'' * Nel oriental s´afecha nun grau la vocal átona final –e en –i en tolos chascus. Sab.: ''organizacionis, Lus Poblis'' (barriu e Selaya)'', tréboli, vivin, visti…'' En ocidental esti rasgu se rustra solu enus siguientis chascus: • Pronombris emostrativus (''esti, esi'') • Pronombri presonal le: ''li'' • Presentis d´endicativu i suhuntivu e los verbus de la segundera conhugación (''bebi, comin, escuendis, jacin…'') • Imperativu e los verbus de la segundera conhugación (''atiendi, bebi, cuesi, cuéi…'') • Indefinius de las tres conhugacionis (''cantesti, triji, juisti…'') • En angunus términus esporádicus (''juenti, tardi, lechi…'') • Nombris d´angunas localiáis (''Ruenti, Vispieris, San Vicenti…'') Las palras de transición de Besaye presentan esti rasgu colas mesmas caraterísticas qu´el oriental. * Utilización de los pronombris de tercera presona ena hunción de Complementu Diretu: '''''Paradima Ociental:''''' /LU/ ......... nombris cuentabris con artículu /el/. /LO/ ......... nombris nu cuentabris con artículu /el, la/. /LA/ ......... nombris cuentabris con artículu /la/. '''''Paradima Oriental:''''' /LI/ .......... nombris cuentabris con artículu /el/. /LU/ .......... nombris nu cuentabris con artículu /el, la/. /LA/ .......... nombris cuentabris con artículu /la/. * Aspiración de la –H i –F. Frecuenti en ociental, ecetu nel sudialetu el sul ondi nu desisti a ececión de "Campoo de Arriba". Nel oriental, costatabri huertementi ena topunimia, solu se conserva con una cierta vitaliá enus vallis mas cercanus a Besaye. Nel restu el territoriu se conservan anti los ditongus –ue, –ui i en restus lesicaliçaus. Gracias a los estuyus de Carlos Ealo López (''Situación actual de las hablas de origen asturleonés en Cantabria'' e 2003) i Lorenzo Rodríguez Castellano (''Estau actual de la H aspirada en la provincia de Santander'' de 1.954) puemus comprebal la emportanti redución de la aspiración nel cántabru oriental en solu 50 añus, chegandu, en 1.954, hata casi riu Campiezu, en Tresmiera i, uguañoti, nu pasandu e Piélagus, Toranzu i Villajufri (sarvu pequeñas islas con aspiración esporádica argu mas huerti alreol de Liérganis, Rumiere (''en castellanu: San Roque de Ríomiera'' i Ribamontán) Uguañoti nu desisti denguna "coiné" cumún cántabra, peru las diversas organiçacionis que labutan pola recuperança desti patrimoñu luengüísticu suelin gastal ciertas hormas "estandariçás" colas palras de transición que presentan rasgus de los dos dialetus. == Caraterísticas == Las caraterísticas mas emportantis el montañés son: === Fonética === [[File:Fonetica montanesa.png|thumb|380px|Fonética el montañés a prencipius el s.XX. Zona e palatización de la ''l'': rohu; Zona d´aspiración de la ''h'': verdi; Frontera e la ''f'' d´encetu el lionés: azul.]] [[Image:Mapa dialectal de Cantabria.svg|280px|thumb|Mapa Dialetal de Cantabria: <br /> {{legend|#FF0000|Liébana: Reminiscencias el lionés}} {{legend|#008000|Nansa, Saja, Besaya (Núcleu el montañés): Fonética montañesa caraterística, arcaísmus, influencia latín vulgal}} {{legend|#E0FF00|Pas: Sustratus el lionés, fonética pasiega caraterística, arcaísmus, influencia latín vulgal}} {{legend|#FF0080|Trasmiera, Asón: Maticis dialectalis propius}} {{legend|#FF8000|Costa occidental: Sustratus el astur-lionés i el montañés}} {{legend|#0000E0|Agüera: Tenues seimentus traslaicius vascus}} {{legend|#604000|Campoo: Reminiscencias el castellanu antigu i el montañés}}]] * En angunus chascus, se dan una tupa sabulugaris de pervivencia e la ''f'' d´encetu latina cumu ''h'' aspirá, crara muestra e transición de la ''f'' conservá nel astur-lionés a la ''h'' mua el castellanu: farina > ''jharina'' > ''harina''. En italianu, gallegu i catalán, luengas romancis conservaoras, es izil, cercanas al su orihin (el latín), tamién se da la pervivencia e la ''f'' d´encetu latina, qu´en luengas cumu el castellanu á pasau a sel mua. En angunus sudialetus cántabrus da una aspiración similal de la ''s'' entelvocálica (''vojhotros''). * Se sueli dal la palatiçación de la ''l'' al esmiençu las parabras (''llumiacu, llubina, llagu''), al igual qu´en catalán. * Tendencia al afechamientu e la ''o'' final cumu marca e héneru masculinu. Se dá enus sustantivus i ahetivus en masculinu singulal (ecetu nombris de presona), casi tolos numeralis i una tupa topónimus, verbus i alverbius. Estu sedrie pala varianti ociental, ena oriental amas; en tolos pruralis, alverbius, verbus, artículus i nombris de presona. Se trata dun rasgu arcaiçanti que viini el latín. * Tendencia al afechamientu e la ''e'' final en ''i''. Esti rasgu se da prencipalmenti ena varieá oriental, peru angunas parabras cumu lechi (igual en cántabru: lechi), demostrativus i angunus tiempus verbalis se dan en tol montañés. * Murtitú ditongacionis, elisis i metátesis (cámbeal el ordin los fonemas): ''pirriu'', ''argullu'', ''ajuegar'',''mujhotros'', ''ujhanu'', ''dendi''(latín ''deinde''), etc. * Yeísmu: ''ll'' i ''y'' se prenuncian cumu [j] (''i''), sobri tó ena zona central: ''vayi'', ''acuyá'',etc. * Figuras de dición cumu aféresis (''esviar''), síncopa (''caltener'', latín caput-tenere), apócopi (''pindiu''), epéntesis (''calándriga''), vocalis paragóhigas (''red'''e'''''), metátesis acentuás (''glárima''). * Cámbeus ena acentuación: ''ráiz'', ''máiz'', ''méndigo'', ''cardino''. * Pronombri átonu a tónicu: ''el tú prau'', ''la mí jata''... == Otros rasgos más locales == * Cierri dela –a átona en posición final nun gradu en –e o bien nuna vocal mixta (–a cerrada o –e abierta) cuandu va detrás de una sílaba acentuá. Esti fenómenu se produz enas cuencas del Besaye, Pas, Pisueñe y Miere. Ej.: ''case, manuque, autuvíe, eses vaques, Cantabrie, Selaye…'' * Desarrollo de –y antihiática. Principalmente en los grupos –íu, –uí, –éa (cuando está acentuada la –e) y, en menor medida –ee, –eí, –ía o –iá. Ej.: ''diye'' (día), ''guiyar'' (guiar), ''miyu'' (mío), ''friyu'' (frío), ''astruyir'' (destruir), ''riyu'' (río), ''tiyu'' (tío) ''ruyir'' (roer), ''ideye'' (idea), ''correye'' (correa), ''reyir'' (reír), ''creyer'' (creer)… El mismo fenómeno suele afectar a la formación de los plurales o, incluso y más esporádicamente, a los participios: ''maldayis/maldáis'', ''levantayu/levantáu''… Típico de [[Pas]], zonas de influencia y limítrofes. * Pérdida, también en [[Pas]] y zonas de influencia, de la –r en la 3ª persona del plural de los pretéritos (-áin, -éin) Ej.: ''cazáin'' (cazaron), ''atropain'' (recogieron)… También se recoge en Carmona en la forma ''quiéin'' (quieren) === Léssicu === {{traduciendu}} El montañés tien un ricu repeltóriu vocablus que lo conholman i que alcuentran el su orihin enas luengas qu'a lo largo de la historia s'an palrau o han influido en el territorio cántabro. Así cronológicamente encontramos léxico de origen: * [[Preindoeuropeo]]. Frecuenti ena toponimia. ''Bárcena'', ''cajiga'' (prerromana a través del latín ''cassus'' o ''cassinus''). Al sufijo -iegu, -iega y a veces -ecu, -eca, cuasi esclusivus del norti peninsular se les otorga este posible origin. * [[Céltico]]. D'emportancia chiquenina nel campu el léxico, no así en la fonética, pero mayor que en otras luengass romanci comu el castellanu: ''abalejo'' (celt. ''abal'', manzana), ''borona'' (celt. ''bron''), ''adra'' (irl. ''adar''). Muchus topónimus tienin pussibri origin célticu. * [[Latín]] culto y vulgar. Como le corresponde por ser lengua románica, si bien la peculiaridad estriba en que el montañés mantiene formas latinas más puras que sus equivalentes castellanas por el menor grado de volución: ''llumiacu'' (lat. ''limacus'', babosa), ''esquilu'' (lat. ''scurius'', ardilla),etc. * [[Arcaísmu]]s castellanus. Comu consecuencia e la volución paralela y en permanente contatu e intercambio entre el castellano y el montañés enos sus orígenis y el posterior aislamientu del montañés muchas de las formas desaparecidas en castellano aún se conservan en el habla de Cantabria en su forma original o adaptadas a la fonética montañesa. Cabe preguntarse cuantas de ellas son montañesas de origen y prestadas al castellano y viceversa. Los ejemplus son infinitus: ''asubiar, mancar, sofrir'', etc. * [[Asturleonés (crassificación)|Asturleonés]]. Luenga de contacto en la zona occidental y en la cual se circunscribe. El léxico compatido es pues también innumerable: ''abertal, abondu, amayuela, bígaru, tochu, taja(taya), jarreru(xarreru)'', etc * [[Vasco]]. Las formas más antiguas son puestas en duda, pues muchas de ellas son prestamos del latín en origen (latín ''cyma'', euskera ''kima'', montañés ''quimba o quima''). La mayoría de ellas vozis modernas en la jerga marinera de la zona oriental y de los canterus trasmeranos: ''chacurro'' (eusk. zakurra, perro), ''arpicol'' (eusk. arpiko, cincel), etc. == Dinificación dela lengua == Ena primel mitá del siegru XX dessitió un interés lingüísticu pol su estudiu qu'ayuó a dal-li prestigiu al idioma i ya enus años 70, con la revindicación dela utonomía cántabra, surdió l'ADIC, enque la custión dela lengua hue apenas tratá.<ref name="eldiariocantabria">[https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html El largo camino de la reivindicación del cántabru]</ref> Solu enus añus 80 apaeci una organiçación cultural, ''Montañés Abora'', que revindiqui la lengua.<ref name="eldiariocantabria"/> Tamién n'esti tiempu prencipia a avel más música en cántabru, de tipu folclóricu.<ref name="eldiariocantabria"/> Destaca el grupu Luétiga, dentri otrus grupus folk comu Atlántica, Gatu Malu i Cambalúa. Destaca'l grupu Jarcia Suciu comu grupo de rap que canta en cántabru.<ref name="eldiariocantabria"/> A meyaus delus 90 apaeci ''Aición pol cántabru'', qu'utiliza'l nomi ''cántrabru'' i gracias al qual se golvió'l nomi dela lengua por ves de'l típicu "montañés". Esta organiçación començó los primerus cursus de cántabru i a hazel las primeras revindicacionis.<ref name="eldiariocantabria"/> En 1995 apaeci'l ''Conceju Nacionaliegu Cántabru'', el primel partíu políticu que revindicó la lengua cántabra. Otru partíu más nuevu que tamién revindica'l cántabru es ''Cantabristas''.<ref name="eldiariocantabria"/> Enel siegru XXI surdi l'Asociación Rede, qu'entri 2003 i 2007 impulsa la rivista ''Alcuentros'', con artícalus en cántabru i otras lenguas minoritarias..<ref name="eldiariocantabria"/> N'esta década surdi tamién l'organiçación cultural ''L’Argayu'', que dio cursus de cántabru i eleboró materiales pa deprendel en línia, comu'l "Proyeutu Depriendi".<ref name="eldiariocantabria"/> Enel añu 2007 el tradutor Daniel Estrada publicó'l primel dizionariu castellano-cántabro. N'essi añu las associacionis ''Rede'', ''Aición pol Cántabru'', ''Asubiu'' i ''L’Argayu'' hormarun la platahorma ''Esclave'', que buscava la reconocencia del cántabru comu BIC (Bien d'Intrés Coltural).<ref name="eldiariocantabria"/> En 2015 surgi l'associación ''Alcuentru'', pa unil a tolas huerças con intrés en defendel el cántabru. Gracias a esta associación, áin más puebricacionis en cántabru i más presencia ena calli i ena redis socialis, i un mayol intrés en deprende-lu. == Literatura == La literatura en lengua cántabra es quasi anegótica. Áin mu pocus exemprus de librus escrevíus en cántabru, lengua que mesmu no tieni una ortografía común unificá. === Prencipius === La primel vez que s'utilizó'l cántabru ena literatura es a finalis del siegru XIX i prencipius del XX. Áin exemprus dela lengua ena literatura costumbrista d'utoris comu Francisco Cubría<ref>[https://colungaturismo.com/cantabro-lengua-propia-de-cantabria/ Cántabro, lengua propia de Cantabria]</ref>, José María de Pereda, Hermilio Alcalde del Río i Delfín Fernandez, en cúyas obras los pressonagis s'espresan n'essa lengua<ref name="eldiariocantabria">[https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html El largo camino de la reivindicación del cántabru]</ref>. Otrus utoris destacus son Manuel Llanu pola su prosa i Jesús Cancio pola puesía.<ref name="eldiariocantabria"/> Fausto Suárez y Pérez (1871-1935) tamién escribió n'esta luenga, comu se vedi en ''Un elector de mi pueblo''<ref name="lamurria">González Vázquez, Araceli. «Un nuevo capítulo de la literatura cántabra en cántabru: Fausto Suárez y Pérez (1871-1935)». La Murria (blog), 28 de agosto, 2022. [https://lamurria.wordpress.com/2022/08/25/un-nuevo-capitulo-de-la-literatura-cantabra-en-cantabru-fausto-suarez-y-perez-1871-1935/ Atiju]</ref>, cúyu tema es el caciquismu. Con esti últimu polemizó Juan Gutiérrez de Gandarilla<ref name="lamurria"/>, utol de ''Cosucas de mi tierra: novela de costumbres montañesas''. === Literatura ogañu === La literatura en cántabru ogañu cuenta con emportantis traducionis comu puein sel la tradución d'''El Prencipinu'' (''El Principucu'' en cántabru), hecha en 2023 pol Mario Pisano Marín<ref>[https://efe.com/cantabria/2023-10-29/traduccion-de-el-principito-al-cantabro/ La traducción de «El principito» al cántabro que ayuda a recuperar esta lengua]</ref>, i ''El engeniousu jidalgu don Quijoti La Mancha'' es una tradución abreviá hecha pola editorial Los Cántabros a iniciativa del empresariu Julián Fernández, de Producciones Amichi.<ref>[https://www.abc.es/cultura/libros/abci-quijote-traducido-cantabro-engeniousu-jidalgu-quijoti-mancha-201706101911_noticia.html El Quijote, traducido al cántabro: «El engeniousu jidalgu don Quijoti La Mancha»]</ref><ref>[https://www.libertaddigital.com/cultura/libros/2017-06-11/el-quijote-traducido-al-cantabro-1276600831/ El Quijote, traducido al cántabro]</ref><ref>[https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cultura/nace-engeniousu-jidalgu-don-quijoti-mancha-version-abreviada-quijote-cantabro/20170610203445030995.html Nace 'El engeniousu jidalgu don Quijoti La Mancha', versión abreviada de 'El Quijote' en cántabro]</ref> == Muestra testual == '''Parti e ''L'últimu home'' en asturianu''' ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' '''Traución al estremeñu''''' ''Un estrumpiu hizu rehilal el hayeu. El mielru voló largu. L'ardilla esapaició nel ñiu. Ubu otru estumpiu, i alogu algotru. El ombri, altonci, mentris cayia colas manus abiertas, los ohus nel enfinitu i el su cuerpu virtiendu pol tolos laus albonda sangri, gañitó una parabra, una parabra namás, que resonó i ogañu acontina resonandu nel esboçu i en toa Astúrias: «Libertá!».'' '''Traución al cántabru''' ''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los güejos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos laos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».'' '''Traución al castellanu''' ''Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».'' == Referencias == <references/> == Bibliugrafia == # Alcalde del Río, H. 1932, "Contribución al Léxico Montañés", Revista de Santander, . # Álvar López, M. 1995, Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria, Arco-Libros, Madrid. # Álvarez, P. 198?, Lenguaje popular de Liébana, Alfar, Barcelona. # Bartolomé Suárez, A. 1993, Aforismos, giros y decires en el habla montañesa, Universidad de Cantabria, Santander. # Calderón Escalada, J. 1981, Lenguaje popular de la Merindad de Campoo, el autor, Santander. # Cossío, J.M. 1927, "Apòrtación al Léxico Montañés", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. IX. # Díaz Quijano, J. 1930, "De lo vivo a lo pintado: el uco-uquismo", Revista de Santander, . # Diego Romero, R. 2002, Aportación al estudio del habla cántabra, Cantabria Tradicional, Torrelavega Cantabria. # Echevarría Isusquiza, I. 2001, "El primer vocabulario montañés y otros vocabularios castellanos: Terreros y la dialectología en España en el siglo XVIII: la experiencia del léxico", Boletín de la Real Academia Española, vol. 81, no. 282, pp. 53-150. # Echevarría Isusquiza, I. 1998, El romance del Occidente de Vizcaya en su toponimia. Bosquejo histórico. # Etxebarria Mirones, T. 2001, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones, Beta, Bilbao. # Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Cantabria, Bilbao : Ediciones Beta, 2000. # Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, Toponimia y apellidos de origen prerromano en Las Encartaciones, Cantabria, Aiala y Las Merindades, Bilbao : Ediciones Beta, 2000. # Etxebarria Mirones, T. 1999, "El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones", L´ábrigu, vol. 4 - Tardíu. # Fernández Acebo, V. 2002, "El topónimo cabarga: montes fortificados de la edad del bronce emparentados con -burg, -berg, -bury, -bris, -briga, etc., de amplia difusión europea, y con una modalidad etnoarquitectónica local aún vigente", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 60, pp. 163-172. # Fernández Acebo, V. 1999, "Toponimia del alto río Miera (Cantabria) en el Catastro de Ensenada", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 55, pp. 149-176. # Fernández Juncal, C. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras, La Página, Santa Cruz de Tenerife. # Fernández Juncal, C. 2000, Neutro de materia y metafonía en el oriente de Cantabria, Universidad de Salamanca, Salamanca. # Fernández Juncal, C. & Borrego Nieto, J. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras Carmen Fernández Juncal ; prólogo de Julio Borrego Nieto, 1¯ edn, La Página Ediciones, Santa Cruz de Tenerife. # Fernández Juncal, C. & Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1998, Variación y prestigio estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid. # García González, F. 1985, Algo más sobre el "neutro de materia". # García González, F. 1982, "La frontera del asturiano oriental", Boletín de la Real Academia Española, vol. LXII, pp. 173-192. # García González, F. 1978, "El leísmo en Santander", Estudios ofrecidos Emilio Alarcos Llorach, vol. III, pp. 87-101. # García González, F. 1977-1978, "José María de Pereda y el dialecto montañés", Archivum, vol. XXVI-XXVIII, pp. 453-484. # García González, F. 1972, "Sobre la aspiración en la provincia de Santander", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. IV, pp. 221-241. # García González, F. & Universidad de Oviedo 1978, El dialecto cabuérnigo : (cuestiones de Gramática y vocabulario) : resumen de la tesis presentada ... Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, Servicio de Publicaciones, Oviedo. # García Menéndez, J. 2000, Leísmo no personal y neutro de materia. # García-Lomas, G.A. 1986, Los pasiegos : estudio crítico, etnográfico y pintoresco : años 1011 a 1960, Ediciones de Librería Estudio, Santander. # García-Lomas, G.A. 1966, El lenguaje popular de la Cantabria montañesa : fonética, recopilación de voces, juegos, industrias populares, refranes y modismos, 2ª edn, Aldus Artes Gráficas, Santander. # García-Lomas, G.A. 1965, "La hidronimia arcaica en la Cantabria montañesa", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , pp. 293-319. # García-Lomas, G.A. 1949, El lenguaje popular de las montañas de Santander.. S.N., Santander. # García-Lomas, G.A. 1945, "Notas para el estudio de la toponimia montañesa", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , pp. 63-78. # García-Lomas, G.A. 1922, Estudio del dialecto popular montañés : fonética, etimologías y glosario de voces (apuntes para un libro), Nueva editorial, San Sebastián. # Goldie, A. 1969, "Reflexiones sobre la toponimia de La montaña", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. I, pp. 157-165. # González Campuzano, J. 1920, "Apuntes para un vocabulario montañés", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. II, pp. 3-10. # González del Valle, Máximo 1965, "Geografía e idioma en el Valle de Lamasón", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. I. # González Iglesias, M.E. 1999, Palabras y dichos populares de Pechón y su entorno, Asociación Cultural Aramal, Pechón, Cantabria. # González Rodríguez, A. (ed) 1999, Diccionario etimológico de la toponimia mayor de Cantabria, Santander : Librería Estudio, 1999. # González Rodríguez, A., Ramírez Sádaba, J.L. & Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1994, Valdeolea : toponimia e historia, S.N., Santander. # González Rodríguez, A. & Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1998, Diccionario de la toponimia de Cantabria : tesis doctoral, S.N., Santander. # Gutiérrez Barreda, R. 2001, Introducción al habla lebaniega, , Torrelavega. # Gutiérrez Delgado, José Antonio & Moreno Landeras, Á 1993, Toponimia de Valdeolea, , Reinosa. # Gutiérrez Lozano, N. 1999, Diccionario "palabreru" campurriano, Cantabria Tradicional, Santander. # Gutiérrez Pérez, M.V. 1992, La microtoponimia con posible valor económico de un municipio cántabro: Ribamontán al Monte. # Holmquist, J.C. 1988, Language loyalty and linguistic variation a study in Spanish Cantabria, Foris Publications, Dordrecht etc. # Huidobro, E.d. (ed) 1986, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la Montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, Santander : Librería Estudio, 1986. # Huidobro, E.d. 1907, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, La propaganda Católica, Santander. # Ihitza Sainz, U. (ed) 1997, Apiyíos montañesis, Bilbau : Beitia, 1997. # Lasén Pellón, María del Carmen 1982-1983, "El dialecto montañés de los escritores costumbristas", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. XI, pp. 9-79. # Leal, A. 1979, "Toponimia cantábrica menor: "Haza"", Via Domitia, vol. XXII, pp. 81-88. # Leal, A. 1974, "Hacia un estudio etnolingüístico de la comunidad rural pasiega", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. VI. # López Vaque, A. 1988, Vocabulario de Cantabria : Apuntes para un vocabulario general, S.N., Santander. # López Vaqué, A. 1988, Del léxico castreño de ayer y hoy, fundación Ana María de la Lama y Salvarrey, Santander. # Menéndez Pidal, R. 1954, "Pasiegos y vaqueiros: dos cuestiones de geografía lingüística", Archivum, vol. IV. # Menéndez Pidal, R. 1933, "Un inédito de Pereda. Observaciones sobre el lenguaje popular de La Montaña", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. 25. # Moral del Hoyo,Mª Carmen 2006, Diacronía en estudios lingüísticos sobre Cantabria: una nota de morfología. # Múgica, P.d. 1892, Dialectos castellanos. Montañés, vizcaíno, aragonés, H. Kemke, Berlín. # Orazi, V. 1993, Contribuciones al estudio comparativo del neutro de materia en las regiones cántabro-asturiana y sud-italiana. # Pedro Munilla, M.d. 2004, Sobre el leísmo y el neutro de materia. # Penny, R. 1984, "Esbozo de un Atlas de Santander", Lingüística Española Actual, vol. VI, pp. 123-181. # Penny, R. 1980, "El dialecto de "Peñas Arriba"", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, . # Penny, R. 1978, Estudio estructural del habla de Tudanca, Max Niemeyer, Tübingen. # Penny, R. 1970, El habla pasiega : ensayo de dialectología montañesa, Tamesis Books, London. # Puebla Gutiérrez, J.I. 2005, Entonación en el valle de Pas (Cantabria): aproximación sociolingüística. # Puebla Gutiérrez, J.I. 2004, "Entonación cántabra", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 66, pp. 237-262. # Ramírez Sádaba, J.L. 1992, Liébana : toponimia e historia, Universidad de Cantabria, Aula de Etnografía : Museo de las Comarcas de Cantabria, Santander. # Renero, V. 1947, "Formas dialectales y toponímicas de Cantabria", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, vol. I-III, pp. 109-255. # Rodríguez Castellano, L. 1959, "Algunas precisiones sobre la metafonía en Santander y Asturias", Archivum, vol. IX, pp. 236-247. # Rodríguez Castellano, L. 1954, "Estado actual de la /h/ aspirada en la provincia de Santander", Archivum, vol. VI, pp. 435-457. # Rodríguez Castellano, L. 1946, "La aspiración de la H en el oriente de Asturias", Instituto de Estudios Asturianos (Sección 5ª), . # Romar, D., Bravo, M., González, M., Tejerina Lobo, I. & Universidad de Cantabria 1991, Tradición oral en la Cantabria rural, Valderredible y Liébana, Universidad de Cantabria, Santander. # Ruiz de la Serna,Alberto & Fernández Palacios, F. 2005, "El topónimo La Iseca en el oriente de Cantabria y el occidente de Vizcaya", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 67, pp. 7-16. # Ruiz Núñez, J.M. (ed) 1998, El léxico agrícola según el atlas de Cantabria, Alicante : Universidad de Alicante, 1998. # Ruiz Núñez, J.M. 1998, "Homogeneidad del léxico agrícola en la Merindad de Campoo según el Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria", Estudios de lingüística, , no. 12, pp. 283-298. # Sainz Antonil, M. A. 1956, "Aportación a la topología del Valle de Soba", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , pp. 245-257. # Saiz Barrio, M.A. (ed) 1991, Léxico Cántabro, S.l. : Tantin, D.L. 1991. # Sánchez Landeras, J.L. 2003, "Aproximación a la toponimia de Santander y de sus cuatro lugares: Cueto, Monte, Peñacastillo y San Román de la Llanilla", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 62, pp. 269-300. # Sánchez-Llamosas, J.P. 1982, El habla de Castro, Irenea, Madrid. # Sierra Pando, J. 1921, "Vocabulario santanderino", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. III. # Sojo y Lomba, Fermín de 1951, "Paseo toponímico por Cantabria", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVII, pp. 269-607. # Sojo y Lomba, Fermín de 1950, "De Re Toponímica.", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVI, pp. 199-230. # Sojo y Lomba, Fermín de 1947, "De Re Toponímica. Comunicaciones en Cantabria", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXIII, pp. 7-71. # Sordo Sotres, R. (ed) 2005, Contribución al conocimiento de la toponimia y la gramática autóctonas de Asturias, Cantabria y el noreste de León, Llanes : R. Sordo, 2005. # Sordo Sotres, R. 1997, Notas gramaticales y toponimia no latina en Asturias, Cantabria, León y Palencia, el autor, Llanes. # Spitzer, L. 1924, "Santanderino "asubiar" español "sobaco", español "sobón"", Revista de Filología Española, vol. XI, pp. 70-72. # Spitzer, L. 1922, "Santander "borcil" "cubil"", Revista de Filología Española, vol. IX, pp. 67. # Tovar, A. & Universidad Internacional Menéndez Pelayo 1955, Cantabria prerromana : o lo que la lingüística nos enseña sobre los antiguos cantabros, Universidad Internacional Menendez Pelayo, Madrid. # Trujeda Revuelta, M.A. 1977, "Lenguaje marinero en Suances", Anales del Instituto de Estudios Marítimos "Juan de la Cosa", vol. I, pp. 193-247. # Vergara Martín, G. M. 1921, "Materiales para la formación de un vocabulario de palabras empleadas en Burgos y Santander" in Materiales para la formación de un vocabulario de palabras usadas en SegoviaMadrid. == Atijus p'ahuera == * [http://personales.mundivia.es/llera/diccion1.htm Izionariu e montañés] * [https://web.archive.org/web/20091219075540/http://revistaalcuentros.iespana.es/4.php Rivista cántabra e luengas minoritarias] * [http://www.gueb.de/aicionpolcantabru <cite>Aicion pol cántabru</cite>] * [https://alcuentru.org/ Asociación Alcuentru] * [https://depriendi.wordpress.com/ Proyeutu Depriendi] * [https://revistaalcuentros.wordpress.com/ Rivista Alcuentros] * [http://www.adic-cantabria.com/ ADIC - Asociación para la Defensa de los Intereses de Cantabria] * [https://alcuentru.org/wp-content/uploads/2022/01/Riquirraqui-PDF.pdf Métodu pa deprendel cántabru] [[Categoría:Cantabria]] [[Categoría:Luengas romancis]] sgq6e93wd38b0le2xzofeu9eiztphwe 142564 142563 2026-04-05T13:21:12Z HackerPunki 16665 Mual apostrofus 142564 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idiomas|nombri=Cántabru, Montañés|nativu=Cántabru|zona=[[Cantabria]]|palrantis=Desconocíus|familia=[[lenguas indouropeas|Indouropeo]]<br> &nbsp;&nbsp;[[lenguas itálicas|Itálicu]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas iberurromancis|Iberurromanci]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas iberurromancis#Iberurromanci ociental (nuclear)|Iberurromanci ociental]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Cántabru'''|fam1=Itálicu|fam2=Romanci|fam3=Romanci ocidental|fam4=Iberu-romanci|fam5=Iberu-romanci ocidental|fam6=Asturleonés|familia mairi=indouropeu|paísis={{ESP}}|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]}} Se llama '''cántabru''' u '''montañés''' a la modalidá lingüística propia de [[Cantabria]], gastá nesa mesma Comuniá Autónuma i zonas cercanas al [[Prencipau d'Astúrias]], Castilla i Lión i [[Pais Vascu]]. El cántabru es un dialetu románicu incluilu endrentu el diasistema luengüístico asturlionés, unta el [[Estremeñu|artuestremeñu]], el [[Luenga mirandesa|mirandés]], el [[Luenga asturiana|asturianu]] i el lionés. Diversas custionis, cumu el sustratu, las influencias d'astratu (zona e contatu con el vascu i huerti relación con territórius castellanu palrantis), la incorporación mas temprana a la Corona e Castilla frenti a otrus territorius el diasistema, asín cumu el asiahamientu heugráficu i política marhinal endrentu el domeñu luengüísticu asturlionés, hazin qu'el cántabru tenga ciertas deferencias i presonaliá frenti a las otras moaliáis luengüísticas de iziu diasistema. Uguañoti el cántabru nu se tiini un usu mu estensu ebiu a un procesu crecienti e castellanización. Ena mayol parti la su zona d'estensión se gasta una palra e transición entri el castellanu i el cántabru mas u menus pura u asimilá a la luenga oficial el Estau. Desta horma, está abati estinguiu e la mayol parti los grandis centrus urbanus, a ececión de neupalrantis i enmigrantis de la Cantabria rural. Nu ostanti, entri las crases mas bahas de las ciáis se gasta entovía ciertu lésicu. Nu desistin datus al tentu el númeru e palrantis purus, peru s'alcuentra en craru procesu e regresión, siendu, probalienti, un porcentahi mu chiquininu. Aún con estu, entovía se puein alcuentral palrantis patrimoñalis en angunus puntus cumu Pas, Tudanca, Carmona, Soba u Herrerías (Jerrerías)(prenunciau igual en cántabru i en estremeñu), amás d'en algotrus lugaris. Asín mesmu, diversas asociacionis pala recuperáncia el patrimoñu luengüísticu cántabru llevan añus haziendu cursus de cántabru en Sanander i "Torlavega" (''en castellanu Torrelavega'') ententandu creal un pequeñu espaciu social de neupalrantis. == La custión el nombri == Respetu a cúmu se llama a la moaliá luengüística propia e Cantabria, uguañoti viini gastandusi '''cántabru''' con mayol frecuencia, inque desisti henti a la que le peta mas el nombri '''montañés'''. Las deferencias son hundamentalmenti que estus úrtimus consieran al nombri “montañés” cumu el nombri traicional gastau pol angunus escrebioris costumbristas i, tóricamenti, con una posibri mayol acetación entri la puebración rural, mentris que los otrus setoris entiendin qu'esi nu es un güen nombri puestu que "La Montaña" es una comarca e Cantabria, que nu se correspondi ni edentifica a la totaliá e los palrantis de cántabru. Argumentan esta custión colas escasas encuestas realizás (Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria, e Manuel Alvar, i Language loyalty and linguistic variation a study in Spanish Cantabria, e J.C. Holmquist) ondi solu en 5 puntus encuestaus, assitiaus tós endrentu e "La Montaña", se retruqueaba montañés anti la pregunta ''“Lo qué palra osté?”'', mentris qu'en otrus puntus ahuera e "La Montaña" se retruqueaba con el nombri e la comarca: ''pasiegu, lebaniegu, campurrianu''. Uguañoti una tupa organiçacionis luengüísticas i una ca vezi mayol parti la opinión púbrica pahin preferil el nombri '''cántabru''' frenti a '''montañés'''. == Variantis == El cántabru presenta bastanti unihormiá en comparáncia con otas luengas, sin embargu, desistin las lóhicas variacionis i divelhencias especialmenti si tenemus en cuenta la farta dun "estándar", nu bel siu oficial nunca i estal bahu una huerti presión el castellanu. A grandis rasgus puemus izil qu'el cántabru presenta dos grandis dialetus: el ociental i el oriental. La divisoria entri dambas las dos variantis la crean riu Saja i el Pas, ociental i oriental respetivamenti. Ena cuenca e Besaye (en cántabru, en cstellanu Besaya'') alcuentramus una frontera discontinua con zonas de palras de transición entri los dos dialetus que gastan rasgus de unu i otru lau. Asín mesmu, puemus alcuentral endrentu el cántabru ociental un sudialetu al sul de la cordillera, probabrienti consecuencia duna mayol castellanización, i en [[cántabru oriental]] una varianti encartá u veciana mas allá d'Agüera, que recupera angunus de los rasgus propius el dialetu ociental. Las deferencias hundamentalis entri los dos dialetus son: * El masculinu prural acabiha en –os nel ociental i en –us nel oriental (ecetu nel sudialetu vecianu que hazi –os) Sab.: ''perros, perrus'' Las palras de transición de Besaye presentan esta caraterística cumu nel ociental. * Nombris propius, verbus, numeralis, pronombris, alverbius i artículus en cántabru ociental se hazin en –o (a ececión de los nombris los barrius, de los participius en singulal i el artículu cuentabri lu). Nel oriental lo hazin tó en –u. Sab.: ''Paulo-Paulu, diendo-diendu, cinco-cincu, ello-ellu, lo mejor-lu mejor (encuentabri)'' * Usu nel oriental d'alverbius de cantiá acabihaus en femeninu pa sustantivus de neutru e materia. Sab.: ''poca conocimientu, mucha cementu, mucha pelleju…'' * Nel oriental s'afecha nun grau la vocal átona final –e en –i en tolos chascus. Sab.: ''organizacionis, Lus Poblis'' (barriu e Selaya)'', tréboli, vivin, visti…'' En ocidental esti rasgu se rustra solu enus siguientis chascus: • Pronombris emostrativus (''esti, esi'') • Pronombri presonal le: ''li'' • Presentis d'endicativu i suhuntivu e los verbus de la segundera conhugación (''bebi, comin, escuendis, jacin…'') • Imperativu e los verbus de la segundera conhugación (''atiendi, bebi, cuesi, cuéi…'') • Indefinius de las tres conhugacionis (''cantesti, triji, juisti…'') • En angunus términus esporádicus (''juenti, tardi, lechi…'') • Nombris d'angunas localiáis (''Ruenti, Vispieris, San Vicenti…'') Las palras de transición de Besaye presentan esti rasgu colas mesmas caraterísticas qu'el oriental. * Utilización de los pronombris de tercera presona ena hunción de Complementu Diretu: '''''Paradima Ociental:''''' /LU/ ......... nombris cuentabris con artículu /el/. /LO/ ......... nombris nu cuentabris con artículu /el, la/. /LA/ ......... nombris cuentabris con artículu /la/. '''''Paradima Oriental:''''' /LI/ .......... nombris cuentabris con artículu /el/. /LU/ .......... nombris nu cuentabris con artículu /el, la/. /LA/ .......... nombris cuentabris con artículu /la/. * Aspiración de la –H i –F. Frecuenti en ociental, ecetu nel sudialetu el sul ondi nu desisti a ececión de "Campoo de Arriba". Nel oriental, costatabri huertementi ena topunimia, solu se conserva con una cierta vitaliá enus vallis mas cercanus a Besaye. Nel restu el territoriu se conservan anti los ditongus –ue, –ui i en restus lesicaliçaus. Gracias a los estuyus de Carlos Ealo López (''Situación actual de las hablas de origen asturleonés en Cantabria'' e 2003) i Lorenzo Rodríguez Castellano (''Estau actual de la H aspirada en la provincia de Santander'' de 1.954) puemus comprebal la emportanti redución de la aspiración nel cántabru oriental en solu 50 añus, chegandu, en 1.954, hata casi riu Campiezu, en Tresmiera i, uguañoti, nu pasandu e Piélagus, Toranzu i Villajufri (sarvu pequeñas islas con aspiración esporádica argu mas huerti alreol de Liérganis, Rumiere (''en castellanu: San Roque de Ríomiera'' i Ribamontán) Uguañoti nu desisti denguna "coiné" cumún cántabra, peru las diversas organiçacionis que labutan pola recuperança desti patrimoñu luengüísticu suelin gastal ciertas hormas "estandariçás" colas palras de transición que presentan rasgus de los dos dialetus. == Caraterísticas == Las caraterísticas mas emportantis el montañés son: === Fonética === [[File:Fonetica montanesa.png|thumb|380px|Fonética el montañés a prencipius el s.XX. Zona e palatización de la ''l'': rohu; Zona d'aspiración de la ''h'': verdi; Frontera e la ''f'' d'encetu el lionés: azul.]] [[Image:Mapa dialectal de Cantabria.svg|280px|thumb|Mapa Dialetal de Cantabria: <br /> {{legend|#FF0000|Liébana: Reminiscencias el lionés}} {{legend|#008000|Nansa, Saja, Besaya (Núcleu el montañés): Fonética montañesa caraterística, arcaísmus, influencia latín vulgal}} {{legend|#E0FF00|Pas: Sustratus el lionés, fonética pasiega caraterística, arcaísmus, influencia latín vulgal}} {{legend|#FF0080|Trasmiera, Asón: Maticis dialectalis propius}} {{legend|#FF8000|Costa occidental: Sustratus el astur-lionés i el montañés}} {{legend|#0000E0|Agüera: Tenues seimentus traslaicius vascus}} {{legend|#604000|Campoo: Reminiscencias el castellanu antigu i el montañés}}]] * En angunus chascus, se dan una tupa sabulugaris de pervivencia e la ''f'' d'encetu latina cumu ''h'' aspirá, crara muestra e transición de la ''f'' conservá nel astur-lionés a la ''h'' mua el castellanu: farina > ''jharina'' > ''harina''. En italianu, gallegu i catalán, luengas romancis conservaoras, es izil, cercanas al su orihin (el latín), tamién se da la pervivencia e la ''f'' d'encetu latina, qu'en luengas cumu el castellanu á pasau a sel mua. En angunus sudialetus cántabrus da una aspiración similal de la ''s'' entelvocálica (''vojhotros''). * Se sueli dal la palatiçación de la ''l'' al esmiençu las parabras (''llumiacu, llubina, llagu''), al igual qu'en catalán. * Tendencia al afechamientu e la ''o'' final cumu marca e héneru masculinu. Se dá enus sustantivus i ahetivus en masculinu singulal (ecetu nombris de presona), casi tolos numeralis i una tupa topónimus, verbus i alverbius. Estu sedrie pala varianti ociental, ena oriental amas; en tolos pruralis, alverbius, verbus, artículus i nombris de presona. Se trata dun rasgu arcaiçanti que viini el latín. * Tendencia al afechamientu e la ''e'' final en ''i''. Esti rasgu se da prencipalmenti ena varieá oriental, peru angunas parabras cumu lechi (igual en cántabru: lechi), demostrativus i angunus tiempus verbalis se dan en tol montañés. * Murtitú ditongacionis, elisis i metátesis (cámbeal el ordin los fonemas): ''pirriu'', ''argullu'', ''ajuegar'',''mujhotros'', ''ujhanu'', ''dendi''(latín ''deinde''), etc. * Yeísmu: ''ll'' i ''y'' se prenuncian cumu [j] (''i''), sobri tó ena zona central: ''vayi'', ''acuyá'',etc. * Figuras de dición cumu aféresis (''esviar''), síncopa (''caltener'', latín caput-tenere), apócopi (''pindiu''), epéntesis (''calándriga''), vocalis paragóhigas (''red'''e'''''), metátesis acentuás (''glárima''). * Cámbeus ena acentuación: ''ráiz'', ''máiz'', ''méndigo'', ''cardino''. * Pronombri átonu a tónicu: ''el tú prau'', ''la mí jata''... == Otros rasgos más locales == * Cierri dela –a átona en posición final nun gradu en –e o bien nuna vocal mixta (–a cerrada o –e abierta) cuandu va detrás de una sílaba acentuá. Esti fenómenu se produz enas cuencas del Besaye, Pas, Pisueñe y Miere. Ej.: ''case, manuque, autuvíe, eses vaques, Cantabrie, Selaye…'' * Desarrollo de –y antihiática. Principalmente en los grupos –íu, –uí, –éa (cuando está acentuada la –e) y, en menor medida –ee, –eí, –ía o –iá. Ej.: ''diye'' (día), ''guiyar'' (guiar), ''miyu'' (mío), ''friyu'' (frío), ''astruyir'' (destruir), ''riyu'' (río), ''tiyu'' (tío) ''ruyir'' (roer), ''ideye'' (idea), ''correye'' (correa), ''reyir'' (reír), ''creyer'' (creer)… El mismo fenómeno suele afectar a la formación de los plurales o, incluso y más esporádicamente, a los participios: ''maldayis/maldáis'', ''levantayu/levantáu''… Típico de [[Pas]], zonas de influencia y limítrofes. * Pérdida, también en [[Pas]] y zonas de influencia, de la –r en la 3ª persona del plural de los pretéritos (-áin, -éin) Ej.: ''cazáin'' (cazaron), ''atropain'' (recogieron)… También se recoge en Carmona en la forma ''quiéin'' (quieren) === Léssicu === {{traduciendu}} El montañés tien un ricu repeltóriu vocablus que lo conholman i que alcuentran el su orihin enas luengas qu'a lo largo de la historia s'an palrau o han influido en el territorio cántabro. Así cronológicamente encontramos léxico de origen: * [[Preindoeuropeo]]. Frecuenti ena toponimia. ''Bárcena'', ''cajiga'' (prerromana a través del latín ''cassus'' o ''cassinus''). Al sufijo -iegu, -iega y a veces -ecu, -eca, cuasi esclusivus del norti peninsular se les otorga este posible origin. * [[Céltico]]. D'emportancia chiquenina nel campu el léxico, no así en la fonética, pero mayor que en otras luengass romanci comu el castellanu: ''abalejo'' (celt. ''abal'', manzana), ''borona'' (celt. ''bron''), ''adra'' (irl. ''adar''). Muchus topónimus tienin pussibri origin célticu. * [[Latín]] culto y vulgar. Como le corresponde por ser lengua románica, si bien la peculiaridad estriba en que el montañés mantiene formas latinas más puras que sus equivalentes castellanas por el menor grado de volución: ''llumiacu'' (lat. ''limacus'', babosa), ''esquilu'' (lat. ''scurius'', ardilla),etc. * [[Arcaísmu]]s castellanus. Comu consecuencia e la volución paralela y en permanente contatu e intercambio entre el castellano y el montañés enos sus orígenis y el posterior aislamientu del montañés muchas de las formas desaparecidas en castellano aún se conservan en el habla de Cantabria en su forma original o adaptadas a la fonética montañesa. Cabe preguntarse cuantas de ellas son montañesas de origen y prestadas al castellano y viceversa. Los ejemplus son infinitus: ''asubiar, mancar, sofrir'', etc. * [[Asturleonés (crassificación)|Asturleonés]]. Luenga de contacto en la zona occidental y en la cual se circunscribe. El léxico compatido es pues también innumerable: ''abertal, abondu, amayuela, bígaru, tochu, taja(taya), jarreru(xarreru)'', etc * [[Vasco]]. Las formas más antiguas son puestas en duda, pues muchas de ellas son prestamos del latín en origen (latín ''cyma'', euskera ''kima'', montañés ''quimba o quima''). La mayoría de ellas vozis modernas en la jerga marinera de la zona oriental y de los canterus trasmeranos: ''chacurro'' (eusk. zakurra, perro), ''arpicol'' (eusk. arpiko, cincel), etc. == Dinificación dela lengua == Ena primel mitá del siegru XX dessitió un interés lingüísticu pol su estudiu qu'ayuó a dal-li prestigiu al idioma i ya enus años 70, con la revindicación dela utonomía cántabra, surdió l'ADIC, enque la custión dela lengua hue apenas tratá.<ref name="eldiariocantabria">[https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html El largo camino de la reivindicación del cántabru]</ref> Solu enus añus 80 apaeci una organiçación cultural, ''Montañés Abora'', que revindiqui la lengua.<ref name="eldiariocantabria"/> Tamién n'esti tiempu prencipia a avel más música en cántabru, de tipu folclóricu.<ref name="eldiariocantabria"/> Destaca el grupu Luétiga, dentri otrus grupus folk comu Atlántica, Gatu Malu i Cambalúa. Destaca'l grupu Jarcia Suciu comu grupo de rap que canta en cántabru.<ref name="eldiariocantabria"/> A meyaus delus 90 apaeci ''Aición pol cántabru'', qu'utiliza'l nomi ''cántrabru'' i gracias al qual se golvió'l nomi dela lengua por ves de'l típicu "montañés". Esta organiçación començó los primerus cursus de cántabru i a hazel las primeras revindicacionis.<ref name="eldiariocantabria"/> En 1995 apaeci'l ''Conceju Nacionaliegu Cántabru'', el primel partíu políticu que revindicó la lengua cántabra. Otru partíu más nuevu que tamién revindica'l cántabru es ''Cantabristas''.<ref name="eldiariocantabria"/> Enel siegru XXI surdi l'Asociación Rede, qu'entri 2003 i 2007 impulsa la rivista ''Alcuentros'', con artícalus en cántabru i otras lenguas minoritarias..<ref name="eldiariocantabria"/> N'esta década surdi tamién l'organiçación cultural ''L’Argayu'', que dio cursus de cántabru i eleboró materiales pa deprendel en línia, comu'l "Proyeutu Depriendi".<ref name="eldiariocantabria"/> Enel añu 2007 el tradutor Daniel Estrada publicó'l primel dizionariu castellano-cántabro. N'essi añu las associacionis ''Rede'', ''Aición pol Cántabru'', ''Asubiu'' i ''L’Argayu'' hormarun la platahorma ''Esclave'', que buscava la reconocencia del cántabru comu BIC (Bien d'Intrés Coltural).<ref name="eldiariocantabria"/> En 2015 surgi l'associación ''Alcuentru'', pa unil a tolas huerças con intrés en defendel el cántabru. Gracias a esta associación, áin más puebricacionis en cántabru i más presencia ena calli i ena redis socialis, i un mayol intrés en deprende-lu. == Literatura == La literatura en lengua cántabra es quasi anegótica. Áin mu pocus exemprus de librus escrevíus en cántabru, lengua que mesmu no tieni una ortografía común unificá. === Prencipius === La primel vez que s'utilizó'l cántabru ena literatura es a finalis del siegru XIX i prencipius del XX. Áin exemprus dela lengua ena literatura costumbrista d'utoris comu Francisco Cubría<ref>[https://colungaturismo.com/cantabro-lengua-propia-de-cantabria/ Cántabro, lengua propia de Cantabria]</ref>, José María de Pereda, Hermilio Alcalde del Río i Delfín Fernandez, en cúyas obras los pressonagis s'espresan n'essa lengua<ref name="eldiariocantabria">[https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cantabrismo/largo-camino-reivindicacion-cantabru/20210330150700094159.html El largo camino de la reivindicación del cántabru]</ref>. Otrus utoris destacus son Manuel Llanu pola su prosa i Jesús Cancio pola puesía.<ref name="eldiariocantabria"/> Fausto Suárez y Pérez (1871-1935) tamién escribió n'esta luenga, comu se vedi en ''Un elector de mi pueblo''<ref name="lamurria">González Vázquez, Araceli. «Un nuevo capítulo de la literatura cántabra en cántabru: Fausto Suárez y Pérez (1871-1935)». La Murria (blog), 28 de agosto, 2022. [https://lamurria.wordpress.com/2022/08/25/un-nuevo-capitulo-de-la-literatura-cantabra-en-cantabru-fausto-suarez-y-perez-1871-1935/ Atiju]</ref>, cúyu tema es el caciquismu. Con esti últimu polemizó Juan Gutiérrez de Gandarilla<ref name="lamurria"/>, utol de ''Cosucas de mi tierra: novela de costumbres montañesas''. === Literatura ogañu === La literatura en cántabru ogañu cuenta con emportantis traducionis comu puein sel la tradución d'''El Prencipinu'' (''El Principucu'' en cántabru), hecha en 2023 pol Mario Pisano Marín<ref>[https://efe.com/cantabria/2023-10-29/traduccion-de-el-principito-al-cantabro/ La traducción de «El principito» al cántabro que ayuda a recuperar esta lengua]</ref>, i ''El engeniousu jidalgu don Quijoti La Mancha'' es una tradución abreviá hecha pola editorial Los Cántabros a iniciativa del empresariu Julián Fernández, de Producciones Amichi.<ref>[https://www.abc.es/cultura/libros/abci-quijote-traducido-cantabro-engeniousu-jidalgu-quijoti-mancha-201706101911_noticia.html El Quijote, traducido al cántabro: «El engeniousu jidalgu don Quijoti La Mancha»]</ref><ref>[https://www.libertaddigital.com/cultura/libros/2017-06-11/el-quijote-traducido-al-cantabro-1276600831/ El Quijote, traducido al cántabro]</ref><ref>[https://eldiariocantabria.publico.es/articulo/cultura/nace-engeniousu-jidalgu-don-quijoti-mancha-version-abreviada-quijote-cantabro/20170610203445030995.html Nace 'El engeniousu jidalgu don Quijoti La Mancha', versión abreviada de 'El Quijote' en cántabro]</ref> == Muestra testual == '''Parti e ''L'últimu home'' en asturianu''' ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' '''Traución al estremeñu''''' ''Un estrumpiu hizu rehilal el hayeu. El mielru voló largu. L'ardilla esapaició nel ñiu. Ubu otru estumpiu, i alogu algotru. El ombri, altonci, mentris cayia colas manus abiertas, los ohus nel enfinitu i el su cuerpu virtiendu pol tolos laus albonda sangri, gañitó una parabra, una parabra namás, que resonó i ogañu acontina resonandu nel esboçu i en toa Astúrias: «Libertá!».'' '''Traución al cántabru''' ''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los güejos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos laos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».'' '''Traución al castellanu''' ''Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».'' == Referencias == <references/> == Bibliugrafia == # Alcalde del Río, H. 1932, "Contribución al Léxico Montañés", Revista de Santander, . # Álvar López, M. 1995, Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria, Arco-Libros, Madrid. # Álvarez, P. 198?, Lenguaje popular de Liébana, Alfar, Barcelona. # Bartolomé Suárez, A. 1993, Aforismos, giros y decires en el habla montañesa, Universidad de Cantabria, Santander. # Calderón Escalada, J. 1981, Lenguaje popular de la Merindad de Campoo, el autor, Santander. # Cossío, J.M. 1927, "Apòrtación al Léxico Montañés", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. IX. # Díaz Quijano, J. 1930, "De lo vivo a lo pintado: el uco-uquismo", Revista de Santander, . # Diego Romero, R. 2002, Aportación al estudio del habla cántabra, Cantabria Tradicional, Torrelavega Cantabria. # Echevarría Isusquiza, I. 2001, "El primer vocabulario montañés y otros vocabularios castellanos: Terreros y la dialectología en España en el siglo XVIII: la experiencia del léxico", Boletín de la Real Academia Española, vol. 81, no. 282, pp. 53-150. # Echevarría Isusquiza, I. 1998, El romance del Occidente de Vizcaya en su toponimia. Bosquejo histórico. # Etxebarria Mirones, T. 2001, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones, Beta, Bilbao. # Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Cantabria, Bilbao : Ediciones Beta, 2000. # Etxebarria Mirones, T. (ed) 2000, Toponimia y apellidos de origen prerromano en Las Encartaciones, Cantabria, Aiala y Las Merindades, Bilbao : Ediciones Beta, 2000. # Etxebarria Mirones, T. 1999, "El habla montañesa o cántabra en la toponimia de Las Encartaciones", L'ábrigu, vol. 4 - Tardíu. # Fernández Acebo, V. 2002, "El topónimo cabarga: montes fortificados de la edad del bronce emparentados con -burg, -berg, -bury, -bris, -briga, etc., de amplia difusión europea, y con una modalidad etnoarquitectónica local aún vigente", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 60, pp. 163-172. # Fernández Acebo, V. 1999, "Toponimia del alto río Miera (Cantabria) en el Catastro de Ensenada", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 55, pp. 149-176. # Fernández Juncal, C. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras, La Página, Santa Cruz de Tenerife. # Fernández Juncal, C. 2000, Neutro de materia y metafonía en el oriente de Cantabria, Universidad de Salamanca, Salamanca. # Fernández Juncal, C. & Borrego Nieto, J. 2001, Variación léxica y variación social en el valle de Aras Carmen Fernández Juncal ; prólogo de Julio Borrego Nieto, 1¯ edn, La Página Ediciones, Santa Cruz de Tenerife. # Fernández Juncal, C. & Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1998, Variación y prestigio estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid. # García González, F. 1985, Algo más sobre el "neutro de materia". # García González, F. 1982, "La frontera del asturiano oriental", Boletín de la Real Academia Española, vol. LXII, pp. 173-192. # García González, F. 1978, "El leísmo en Santander", Estudios ofrecidos Emilio Alarcos Llorach, vol. III, pp. 87-101. # García González, F. 1977-1978, "José María de Pereda y el dialecto montañés", Archivum, vol. XXVI-XXVIII, pp. 453-484. # García González, F. 1972, "Sobre la aspiración en la provincia de Santander", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. IV, pp. 221-241. # García González, F. & Universidad de Oviedo 1978, El dialecto cabuérnigo : (cuestiones de Gramática y vocabulario) : resumen de la tesis presentada ... Universidad, Facultad de Filosofía y Letras, Servicio de Publicaciones, Oviedo. # García Menéndez, J. 2000, Leísmo no personal y neutro de materia. # García-Lomas, G.A. 1986, Los pasiegos : estudio crítico, etnográfico y pintoresco : años 1011 a 1960, Ediciones de Librería Estudio, Santander. # García-Lomas, G.A. 1966, El lenguaje popular de la Cantabria montañesa : fonética, recopilación de voces, juegos, industrias populares, refranes y modismos, 2ª edn, Aldus Artes Gráficas, Santander. # García-Lomas, G.A. 1965, "La hidronimia arcaica en la Cantabria montañesa", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , pp. 293-319. # García-Lomas, G.A. 1949, El lenguaje popular de las montañas de Santander.. S.N., Santander. # García-Lomas, G.A. 1945, "Notas para el estudio de la toponimia montañesa", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , pp. 63-78. # García-Lomas, G.A. 1922, Estudio del dialecto popular montañés : fonética, etimologías y glosario de voces (apuntes para un libro), Nueva editorial, San Sebastián. # Goldie, A. 1969, "Reflexiones sobre la toponimia de La montaña", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. I, pp. 157-165. # González Campuzano, J. 1920, "Apuntes para un vocabulario montañés", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. II, pp. 3-10. # González del Valle, Máximo 1965, "Geografía e idioma en el Valle de Lamasón", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. I. # González Iglesias, M.E. 1999, Palabras y dichos populares de Pechón y su entorno, Asociación Cultural Aramal, Pechón, Cantabria. # González Rodríguez, A. (ed) 1999, Diccionario etimológico de la toponimia mayor de Cantabria, Santander : Librería Estudio, 1999. # González Rodríguez, A., Ramírez Sádaba, J.L. & Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1994, Valdeolea : toponimia e historia, S.N., Santander. # González Rodríguez, A. & Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias Históricas 1998, Diccionario de la toponimia de Cantabria : tesis doctoral, S.N., Santander. # Gutiérrez Barreda, R. 2001, Introducción al habla lebaniega, , Torrelavega. # Gutiérrez Delgado, José Antonio & Moreno Landeras, Á 1993, Toponimia de Valdeolea, , Reinosa. # Gutiérrez Lozano, N. 1999, Diccionario "palabreru" campurriano, Cantabria Tradicional, Santander. # Gutiérrez Pérez, M.V. 1992, La microtoponimia con posible valor económico de un municipio cántabro: Ribamontán al Monte. # Holmquist, J.C. 1988, Language loyalty and linguistic variation a study in Spanish Cantabria, Foris Publications, Dordrecht etc. # Huidobro, E.d. (ed) 1986, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la Montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, Santander : Librería Estudio, 1986. # Huidobro, E.d. 1907, Palabras, giros y bellezas del lenguaje popular de la montaña elevado por Pereda a la dignidad del lenguaje clásico español, La propaganda Católica, Santander. # Ihitza Sainz, U. (ed) 1997, Apiyíos montañesis, Bilbau : Beitia, 1997. # Lasén Pellón, María del Carmen 1982-1983, "El dialecto montañés de los escritores costumbristas", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. XI, pp. 9-79. # Leal, A. 1979, "Toponimia cantábrica menor: "Haza"", Via Domitia, vol. XXII, pp. 81-88. # Leal, A. 1974, "Hacia un estudio etnolingüístico de la comunidad rural pasiega", Publicaciones del Instituto de Etnografía y Folklore "Hoyos Sainz", vol. VI. # López Vaque, A. 1988, Vocabulario de Cantabria : Apuntes para un vocabulario general, S.N., Santander. # López Vaqué, A. 1988, Del léxico castreño de ayer y hoy, fundación Ana María de la Lama y Salvarrey, Santander. # Menéndez Pidal, R. 1954, "Pasiegos y vaqueiros: dos cuestiones de geografía lingüística", Archivum, vol. IV. # Menéndez Pidal, R. 1933, "Un inédito de Pereda. Observaciones sobre el lenguaje popular de La Montaña", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. 25. # Moral del Hoyo,Mª Carmen 2006, Diacronía en estudios lingüísticos sobre Cantabria: una nota de morfología. # Múgica, P.d. 1892, Dialectos castellanos. Montañés, vizcaíno, aragonés, H. Kemke, Berlín. # Orazi, V. 1993, Contribuciones al estudio comparativo del neutro de materia en las regiones cántabro-asturiana y sud-italiana. # Pedro Munilla, M.d. 2004, Sobre el leísmo y el neutro de materia. # Penny, R. 1984, "Esbozo de un Atlas de Santander", Lingüística Española Actual, vol. VI, pp. 123-181. # Penny, R. 1980, "El dialecto de "Peñas Arriba"", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, . # Penny, R. 1978, Estudio estructural del habla de Tudanca, Max Niemeyer, Tübingen. # Penny, R. 1970, El habla pasiega : ensayo de dialectología montañesa, Tamesis Books, London. # Puebla Gutiérrez, J.I. 2005, Entonación en el valle de Pas (Cantabria): aproximación sociolingüística. # Puebla Gutiérrez, J.I. 2004, "Entonación cántabra", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 66, pp. 237-262. # Ramírez Sádaba, J.L. 1992, Liébana : toponimia e historia, Universidad de Cantabria, Aula de Etnografía : Museo de las Comarcas de Cantabria, Santander. # Renero, V. 1947, "Formas dialectales y toponímicas de Cantabria", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, vol. I-III, pp. 109-255. # Rodríguez Castellano, L. 1959, "Algunas precisiones sobre la metafonía en Santander y Asturias", Archivum, vol. IX, pp. 236-247. # Rodríguez Castellano, L. 1954, "Estado actual de la /h/ aspirada en la provincia de Santander", Archivum, vol. VI, pp. 435-457. # Rodríguez Castellano, L. 1946, "La aspiración de la H en el oriente de Asturias", Instituto de Estudios Asturianos (Sección 5ª), . # Romar, D., Bravo, M., González, M., Tejerina Lobo, I. & Universidad de Cantabria 1991, Tradición oral en la Cantabria rural, Valderredible y Liébana, Universidad de Cantabria, Santander. # Ruiz de la Serna,Alberto & Fernández Palacios, F. 2005, "El topónimo La Iseca en el oriente de Cantabria y el occidente de Vizcaya", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 67, pp. 7-16. # Ruiz Núñez, J.M. (ed) 1998, El léxico agrícola según el atlas de Cantabria, Alicante : Universidad de Alicante, 1998. # Ruiz Núñez, J.M. 1998, "Homogeneidad del léxico agrícola en la Merindad de Campoo según el Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria", Estudios de lingüística, , no. 12, pp. 283-298. # Sainz Antonil, M. A. 1956, "Aportación a la topología del Valle de Soba", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , pp. 245-257. # Saiz Barrio, M.A. (ed) 1991, Léxico Cántabro, S.l. : Tantin, D.L. 1991. # Sánchez Landeras, J.L. 2003, "Aproximación a la toponimia de Santander y de sus cuatro lugares: Cueto, Monte, Peñacastillo y San Román de la Llanilla", Altamira: Revista del Centro de Estudios Montañeses, , no. 62, pp. 269-300. # Sánchez-Llamosas, J.P. 1982, El habla de Castro, Irenea, Madrid. # Sierra Pando, J. 1921, "Vocabulario santanderino", Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo, vol. III. # Sojo y Lomba, Fermín de 1951, "Paseo toponímico por Cantabria", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVII, pp. 269-607. # Sojo y Lomba, Fermín de 1950, "De Re Toponímica.", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXVI, pp. 199-230. # Sojo y Lomba, Fermín de 1947, "De Re Toponímica. Comunicaciones en Cantabria", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. LXXXIII, pp. 7-71. # Sordo Sotres, R. (ed) 2005, Contribución al conocimiento de la toponimia y la gramática autóctonas de Asturias, Cantabria y el noreste de León, Llanes : R. Sordo, 2005. # Sordo Sotres, R. 1997, Notas gramaticales y toponimia no latina en Asturias, Cantabria, León y Palencia, el autor, Llanes. # Spitzer, L. 1924, "Santanderino "asubiar" español "sobaco", español "sobón"", Revista de Filología Española, vol. XI, pp. 70-72. # Spitzer, L. 1922, "Santander "borcil" "cubil"", Revista de Filología Española, vol. IX, pp. 67. # Tovar, A. & Universidad Internacional Menéndez Pelayo 1955, Cantabria prerromana : o lo que la lingüística nos enseña sobre los antiguos cantabros, Universidad Internacional Menendez Pelayo, Madrid. # Trujeda Revuelta, M.A. 1977, "Lenguaje marinero en Suances", Anales del Instituto de Estudios Marítimos "Juan de la Cosa", vol. I, pp. 193-247. # Vergara Martín, G. M. 1921, "Materiales para la formación de un vocabulario de palabras empleadas en Burgos y Santander" in Materiales para la formación de un vocabulario de palabras usadas en SegoviaMadrid. == Atijus p'ahuera == * [http://personales.mundivia.es/llera/diccion1.htm Izionariu e montañés] * [https://web.archive.org/web/20091219075540/http://revistaalcuentros.iespana.es/4.php Rivista cántabra e luengas minoritarias] * [http://www.gueb.de/aicionpolcantabru <cite>Aicion pol cántabru</cite>] * [https://alcuentru.org/ Asociación Alcuentru] * [https://depriendi.wordpress.com/ Proyeutu Depriendi] * [https://revistaalcuentros.wordpress.com/ Rivista Alcuentros] * [http://www.adic-cantabria.com/ ADIC - Asociación para la Defensa de los Intereses de Cantabria] * [https://alcuentru.org/wp-content/uploads/2022/01/Riquirraqui-PDF.pdf Métodu pa deprendel cántabru] [[Categoría:Cantabria]] [[Categoría:Luengas romancis]] 013ipuyp1r22eakdkpudxwd730b4fcl Guadalajara (Méjicu) 0 1233 142572 130921 2026-04-05T15:47:11Z HackerPunki 16665 142572 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional}} La ciá de '''Guadalajara''' es la tercera ciá más puebrá de Méxicu con 1.600.894 abitantis. Preteneci al estau de Jaliscu, i s'assitía al ocidenti del pais hormandu una conurbación conos monecipius de [[Zapopan]], [[Tonalá]] i [[Tlaquepaque]]. El su antiguu nombri era Atemaxac, que provieni de la [[luenga náhuatl]]. La ciá hue hundá polos españolis en 1584 comu capital del Reinu de [[Nueva Galicia]]. <center><gallery> Country1.JPG|' GWTC1.JPG|' Multiva1.jpg| Tapatio tour bus.jpg| 15mpalace.JPG| Plaza de Armas, Guadalajara, Jalisco, México.jpg| Palacio de gobierno1.jpg| Plazadeliberacion1.jpg| Pedromoreno1.jpg| FotoCH 32.JPG| Morelos1.jpg| Centro Histórico 20 (6-Agosto-2004).JPG| CH2Uni.jpg| FotoCH 17.JPG| Escudo1.jpg| Línea 3 del Sistema de Tren Eléctrico Urbano de Guadalajara.jpg Los Arcos, Guadalajara.jpg </gallery></center> == Referencias == [[Categoría:Monecipius de Méjicu]] [[Categoría:Ciáis de Méhicu]] hpnac3448c2i38k1t59np5s9rn715g6 Usuario:Olarcos 2 3582 142599 142510 2026-04-05T21:34:07Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142599 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> 6vm4188tzlos9j2tx2j1pr697rmbtxr 142612 142599 2026-04-05T21:54:23Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142612 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> cy8amubb3bcr4fqpir8vuzi1mb8t9ps 142616 142612 2026-04-05T22:56:54Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142616 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> oniky7sd2u3b7hainq37x3wt56fqvlv Prantilla:Documentation 10 7602 142573 106375 2026-04-05T15:49:04Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Prantilla:Documentation]] a [[Prantilla:Decumentación]]: Título mal escrito 106375 wikitext text/x-wiki {{#invoke:documentation|main|_content={{ {{#invoke:documentation|contentTitle}}}}}}<noinclude> <!-- Categories go on the /doc subpage, and interwikis go on Wikidata. --> </noinclude> o4ddn701tao1ufdnkxe1wdgz5b5ga84 142594 142573 2026-04-05T16:28:24Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Prantilla:Decumentación]] a [[Prantilla:Documentation]] sobre una redirección 106375 wikitext text/x-wiki {{#invoke:documentation|main|_content={{ {{#invoke:documentation|contentTitle}}}}}}<noinclude> <!-- Categories go on the /doc subpage, and interwikis go on Wikidata. --> </noinclude> o4ddn701tao1ufdnkxe1wdgz5b5ga84 Prantilla:Bandera 10 10085 142566 121871 2026-04-05T15:32:39Z HackerPunki 16665 142566 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | bandera santu | variança = {{{variança|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{documentación}}</noinclude> cwye0ymiipn9586g7ij3lx91e2v7ywa 142567 142566 2026-04-05T15:34:23Z HackerPunki 16665 Trauzil daus 142567 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | {{#switch:{{{desc|}}}|no=bandera icono-nodesc|#default=bandera icono}} | variança = {{{variança|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{documentación}}</noinclude> d8bvwx9vr9jtzcu92285ritfy9a8sug 142569 142567 2026-04-05T15:39:58Z HackerPunki 16665 142569 wikitext text/x-wiki {{Geodaus {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | {{#switch:{{{desc|}}}|no=bandera icono-nodesc|#default=bandera icono}} | variança = {{{variança|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{documentación}}</noinclude> jyd4b0rlg8fsbbjrulyxnxwbr31ufj6 142584 142569 2026-04-05T16:00:34Z HackerPunki 16665 142584 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | {{#switch:{{{desc|}}}|no=bandera icono-nodesc|#default=bandera icono}} | variança = {{{variança|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{documentación}}</noinclude> d8bvwx9vr9jtzcu92285ritfy9a8sug Prantilla:Escudo 10 10229 142576 122867 2026-04-05T15:51:42Z HackerPunki 16665 142576 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | escudo icono | variança = {{{variante|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{Decumentación}}[[Categoría:Wikipedia:Prantillas d'escúus]]</noinclude> 3sz1tgjgizxu4mulz8wc6t7o5vcfh7w 142577 142576 2026-04-05T15:52:18Z HackerPunki 16665 142577 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | escudo icono | variança = {{{variante|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{Decumentación}}[[Categoría:Güiquipedia:Prantillas d'escúus]]</noinclude> 26we5vhkezwiizwlb378pw6dl3ek36w 142578 142577 2026-04-05T15:53:03Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Prantilla:Escudo]] a [[Prantilla:Escúu]] 142577 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | escudo icono | variança = {{{variante|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{Decumentación}}[[Categoría:Güiquipedia:Prantillas d'escúus]]</noinclude> 26we5vhkezwiizwlb378pw6dl3ek36w 142582 142578 2026-04-05T16:00:03Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Prantilla:Escúu]] a [[Prantilla:Escudo]] sobre una redirección 142577 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | escudo icono | variança = {{{variante|{{{2|}}}}}} | grandol = {{{grandol|}}} }}<noinclude>{{Decumentación}}[[Categoría:Güiquipedia:Prantillas d'escúus]]</noinclude> 26we5vhkezwiizwlb378pw6dl3ek36w Prantilla:Escudo2 10 10233 142581 122872 2026-04-05T15:57:09Z HackerPunki 16665 142581 wikitext text/x-wiki {{Geodatos {{{1|<noinclude>?</noinclude>}}} | escudo icono-país | nombre = {{{nombre|}}} | variante = {{{variante|{{{2|}}}}}} | tamaño = {{{tamaño|}}} }}<noinclude> {{documentación}} [[Categoría:Wikipedia:Prantillas d'escúus]] </noinclude> s39wp1ud2abdk49wffr7r16pc5u8czm Malabo 0 11154 142568 140833 2026-04-05T15:38:56Z HackerPunki 16665 /* Ciudais germanás */ 142568 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Malabo''' o '''Malabu''', dantis llamá '''Santa Isabel''', es la [[Capital (política)|capital]] de [[Guinea Ecuatorial]] (inque está n’acontinación la futura capital [[Oyala-Ciá dela Pas]] qu’la reemplazará) i dela provincia de Bioko Norti. Está localizá ena costa norti dela isla de [[Bioko]] —isla conocía dantis polos [[bubi]]s, los sus habitantis autóctonus, cumu ''Etulá'' i cumu ''[[Fernando Poo]]'' polos uropeus— i tien una puebración aproximá de 297000 habitantis. Los [[idioma]]s oficialis dela ciá, assina cumu de tol país, sonl l'[[Lengua castellana|español]] (idioma prencipal i prácticamenti l’únicu gastau), el [[Luengua francesa|francés]] i el [[Lengua portuguesa|portugués]]. Malabu es la ciá más antigua de Guinea Ecuatorial. Por esti motivu se puein vel una gran cantidá d’edificius con arquitectura colonial que al mesmu tiempu convivin con edificius moernus construíus ena última i recienti etapa, ya endispués dela endependencia. Las callis del centru, cun un diseñu cuadrau, revelan la antigua concepción de ciá moerna, con çonas peatonais en toas ellas. La ciá tamién ofreci abondas çonas verdis i d’ociu. Esti fenómenu provoca una sensación d’arquitectura de presión atenuá pola baja estatura d’edificius nuna combinación entri occidentalización arquitectónica i africanismu. Se denominó '''Port Clarence''' ena su fundación, llevá a cabu polos [[Reinu Uniu|británicus]], i más alanti passó a llamal-si '''Santa Isabel''' duranti l'etapa española.<ref>Cita publicación|url=[http://cvc.cervantes.es/LENGUA/ANUARIO/anuario_06-07/pdf/paises_08.pdf](http://cvc.cervantes.es/LENGUA/ANUARIO/anuario_06-07/pdf/paises_08.pdf)%7Ctítulu=El casu del español en Guinea Ecuatorial|editorial=[[Instituto Cervantes]]|autor={{versalita|Nistal Rosique}}, Gloria|fechaacceso=4 de eneru de 2016</ref> En 1973, duranti la presidencia de [[Francisco Macías Nguema]] i enos primerus añus d’endependencia, recibió el nombri atual.<ref> Britannica, [[https://www.britannica.com/place/Malabo](https://www.britannica.com/place/Malabo) Malabo], britannica.com, USA, acedíu el 20 de juliu de 2019</ref> == Estória == === Conquista portuguesa dela región === En 1472, nun ententu por enllegal a una nueva ruta acia las [[Indias]], el naveganti [[Portugal|portugués]] [[Fernão do Pó|Fernando Poo]] destapó la isla de Bioko, que llamó "Fermosa".<ref>Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 174</ref> Más tardi la isla fue bautizá con el nombri del su destapaol, Fernando Poo. A prencipius del sigru XVI, concretamenti en 1507, el portugués [[Ramos de Esquivel]] realiçó un primer ententu de colonización uropea ena isla de Fernando Poo. Estabreció una factoría en ''Concepción'' (atual Riaba) i desenvolvió las plantacionis de [[caña de azúcar]], peru la hostilidá del autóctonu [[Bubi|puebru bubi]] i las malotias pussun fin rápidamenti a esta esperiencia. Con los trataus de San Ildefonso en 1777 i de El Pardo en 1778, duranti el reinaú del rei español [[Carlos III de España|Carlos III]] los portuguesis cedun a los españolis la isla de Fernando Poo, la d’[[Annobón]] i el derechu a realizal comerciu ena parti continental nuna çona d’enfluencia de 800 000 km² aproximadamenti n’África ([[golfo de Biafra]]), a cambiu dela [[Colonia del Sacramento]] nel [[Ríu dela Prata]] i la [[isla de Santa Catarina|isla de Santa Catalina]] frenqui a las costas [[Brasil|brasileñas]] (ocupás polos españolis). La çona s’estendía dendi el [[delta del Níger]] ata la desembocaura del [[río Ogooué|río Ogüé]] —nel atual [[Gabón]]— i comprendía, amás delas islas de Fernando Poo i [[Annobón]], las islas costeras de [[Isla Corisco (Guinea Ecuatorial)|Corisco]] i Elobey. Tras la expedición del Condi d’Argelejos (Brigadier Don Fernando Felipe de los Santos Toro) i el tenienti coronel [[Joaquín Primo de Rivera y Pérez de Acal|Primo de Rivera]], que desembarcó ena atual Luba el 24 d’otubri de 1778 pa tomal posesión n’nombri de [[Carlos III de España]] de los Territorius del Golfu de Guinea, a bordu de los barcus ''Santa Catalina'', ''Soledad'' i el [[bergantín]] ''Santiago'', se vierun marrás las deferentis tentativis de colonización pun parti d’España destas tierras, quien nu dedicó un particular enterés ena Guinea Española, i que en 1827 autorizó que los británicus gastaran la isla cumu basi pala labol de persecución dela trata de escravus. === Fundación británica dela ciá cumu ''Port Clarence'' === [[Archivu:HOLMAN(1840)_p367_CLARENCE_SETTLEMENT%2C_FERNANDO_PO.jpg|miniatura|izq|Eilustración de ''Port Clarence'' en 1840.]] En 1821, el capitán británicu Nelly abordó la isla de Fernando Poo. La encontró meyu abandoná i fundó l’estabrecimientu de ''[[Riaba|Melville Bay]]'' (Riaba). Angunus añus más tardi otru capitán británicu, [[William Fitzwilliam Owen]], decidió colonizal la isla i estabelcel nel norti dela mesma —el emplazamientu dela atual Malabu— una basi palos barcus británicus que perseguían a los traficantis uropeus d’[[comercio de esclavos africanos|escravus]]. Es assina cumu surdi, el 25 de diziembri de 1827 ''Port Clarence'', sobri las ruinas dun assentamientu portugués prevéu. El nombri hue elegíu n’onol al [[Duque de Clarence]], que endispués se convertiríe en [[Guillermo IV del Reino Unido]]. Los [[bubi]]s autótonus dela isla la llamaron "''Ripotó''" (''«lugal de los estranjerus»''). La puebración dela capital se fue acrecentandu pola llegada delos escravus libertus delos barcus apresaus pola armada británica que decidían quedal-si a viví ena isla. L’asentamientu delos libertus en Port Clarence hue anteriol ala formación de [[Sierra Leona]] cumuna colonia d’esclavus liberáus. Los descendientis destas pressonas esclavizás i liberás entavía permanecin ena isla. A ellus s’unirían otrus emigrantis aportaus cumu trabajantis libris proceentis delos atualis paísis de [[Liberia]], [[Sierra Leona]], [[Ghana]], [[Costa de Marfil]], [[Benín]], [[Nigeria]] i [[Camerún]], constituyendu el grupu de puebración conocíu cumu "criollus" u [[Fernandino (Guinea Ecuatorial)|fernandinus]], i que tien cumu lengua propia un [[pidgin]] bantú-inglés con elementus d’español. Duranti el periodu dela presencia británica, los cónsulis británicus se aconvertían automáticamenti en gobernaoris dela colonia. Entri ellus destacó el gobernaol [[John Beecroft]], un marinu mulatu británicu que moernizó la capital, cuya labol fue reconocía más tardi por [[España]] erigiendu un monumentu que s’alcuentra en [[Punta Fernanda]]. === Control definitivu español i nueva capital cumu ''Santa Isabel'' === [[Archivu:Isla de Fernando Poo – Vista de la playa y ciudad de Santa Isabel.jpg|miniatura|izq|Santa Isabel (atual Malabu), circa 1857, en ''[[El Museo Universal]]''.]] En 1844, quandu ya gobernaba la reina [[Isabel II de España]] tras la regencia dela su mairi María Cristina i [[Baldomero Espartero]], nun ententu de moernizal España i de rescatar el su patrimoniu, la Corona española le hizu sabiel al [[Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda|Reinu Uniu]] el su deseú de hacelsi de nuevu con el control dela colonia i, pun tantu, dela isla. Tardarun una década más pa llevá a cabu esti control direutu. La capital ya contaba con mayol dinamismu i las misionis religiosas protestantis estabán teniendu muchu éssitu. Dambos dos elementus ayudarun al cambiu d’actitú d’España, amás delas razonis internas ya aludías. Los españolis volverun a tomal control dela isla en 1855 i la capital ''Port Clarence'' hue rebautizá ''Santa Isabel'', n’onol a [[Isabel de Portugal (santa)|Santa Isabel d’Aragón]]. La capital dela isla de Fernando Poo se convirtió en capital dela [[Guinea Española]]. El su nombri atual le hue dau en 1973 cumu parti dela campaña del presidenti [[Francisco Macías Nguema]] pa sustituil los [[topónimo]]s d’orihin uropeu con nombris propiamenti africanus, n’onol a [[Malabo Lopelo Melaka]], últimu rei [[bubi]]. Malabu, iju del rei Moka, se entregó a los españolis, mientras que el su tíu [[Sas Ebuera]], jevi de los guerrerus bubi, reclamaba la legitimidad del tronu bubi i s’oponía a los españolis. Tras la su muerti nuna escaramuza con los españolis, Malabu se convirtió en rei sin oposición, peru sin atribucionis. Los clanis i localidais bubi tardarun n’aceptal la soberanía española sobri la isla, i ata 1912 nu se logró con la pacificación total dela isla. === Reinaú del terrol === [[Archivu:Malabo a 13-oct-01.jpg|miniatura|izq|Fotografía aérea dela bahía de Malabu enus añus 2000.]] Tras la [[endependencia de Guinea Ecuatorial]], duranti el llamau ''"Reinaú del terrol"'' de Macías Nguema, el ditaol reprimió a gran parti dela entelectualidá del país, eniciandu el procesu d’acaparamientu de los puestus dela alministración pública pun parti de los oriundus de [[Mongomo]] i del clan esangui. Abondus de los habitantis dela ciá tuvierun que abandonala. Enus últimus añus del su mandatu, prácticamenti un quintu dela puebración del país huyó. Entavía Malabu (nombri que adquirió en 1973 nel marcu de los [[Anexo:Cambios de topónimos en Guinea Ecuatorial|cambius de topónimus en Guinea Ecuatorial]]) trata de sanal las sus heridas d’essi periodu, si bien el sucesol ena jefatura del Estau, [[Teodoro Obiang Nguema]], presidenti dendi 1979 meyanti un [[Golpe de Libertad|golpi]] que depusu a Macías, nu a llevau a cabu mejoras de ningua crasi. D’atrás del cuartel cercanu al Palaciu del Gobernaol, hunqui a una playa negra ondi desemboca el [[río Cónsul]], s’alcuentra la ignominiosa i famosa [[prisión Playa Negra]] (tamién conocía cumu ''prisión de Blay Beach'' u ''Black Beach'' según otras versionis) ondi án siu aterráus numerosas pressonas dendi la endependencia en 1968. Entri los aterraus i torturaus s’alcuentran abondus lídeis políticus cumu [[Rafael Upiñalo]], [[Fabián Nsue]], [[Felipe Ondo Obiang]], [[Martín Puye]] del [[Movimiento para la Autodeterminación de la Isla de Bioko]] (MAIB) u [[Plácido Micó]] dela formación socialdemócrata [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS). == Geografía == [[Archivu:Malabo coast line.jpg|miniatura|Vista del [[océano Atlántico|mari Atlánticu]], dendi Malabu.]] Malabu está situá al norti dela isla de Fernando Poo u Etula, enas coordenas 3°45′7.43″&nbsp;N i 8°46′25.32″&nbsp;E. El sul de Malabu está limitau pun el ríu Cónsul i justu al otru lau del ríu, al suroesti, s’alcuentra el ospital. Al oesti dela ciá, situau a unus 9 km del centru de Malabu, s’alcuentra el renovau [[Aeropuerto de Malabo-Santa Isabel]]. Ena región costera del norti dela ciá s’alcuentran [[bahía (geografía)|bahías]] i [[cabo (geografía)|cabos]]. El mayol de los cabus es el de punta dela Unidá Africana situau justu d’atrás del [[Palacio presidencial de Malabo|Palaciu Presidencial]] i que ocupa tola parti oriental dela bahía de Malabu. Otru cabu d’importancia es punta Uropa situau nel oesti dela ciá mu cercanu al aeropuertu. === Clima === [[Archivu:Klimadiagramm-Malabo-Aequatorial-Guinea-metrisch-deutsch.png|miniatura|Diagrama climatológicu de Malabu.]] A pesar dela su ubicación cercana al [[ecuador terrestre|ecuadol terrestri]], Malabu tien un clima [[húmedo]] i [[clima tropical|tropical]]. La ciá tien un promediu de 1800 [[mm]] de lluvia al añu. Malabu tien una pequeña i corta estación seca entri diziembri i hebreru i una larga estación lluviosa que cubri los nuevi mesis restantís. Las [[temperatura]]s duranti tol añu ena ciá son relativamenti constantis, cun un promediu de 25 °C. === Aministración === [[Archivu:Abayak, Malabo08230.JPG|miniatura|Barriu de Abayak, al oesti de Malabu, imajen de 2012.]] El atual [[alcaldesa|alcaldi]] del municipiu es Quintiliano Obiang Nkulu Nchama, quien estableci que los servicius municipalis previstos pol la ley i que son responsabilidá del municipiu son: [[red de abastecimiento de agua potable|abastecimientu d’agua potable]] i o tras [[fuente (arquitectura)|fuentis públicas]], [[alumbrado público|alumbráu públicu]], [[firme|pavimentación]] de caminus, [[cementerio]]s, [[limpieza]] i [[saneamiento]], el [[basura|tratamientu sanitariu de la basura]] i deshechus, [[desinfección]] i [[desinsectación]], casu d’emergencia —[[primeros auxilios]]—, las inspeccionis sanitarias i de bebius, la [[Sistemas de inspección|inspección]] sanitaria dela vivienda insalubre, el saneamientu, los [[banco (mueble)|bancus públicus]], [[matadero]]s, [[mercado]]s i la eliminación de [[aguas residuales|aguas estancadas]] entri otrus. === Lista de alcaldis dendi 1960<ref>cita web |url=[https://web.archive.org/web/20040906211713/http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm](http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm) |título=Lista de Alcaldes (de 1960 hasta hoy) |obra=Ayuntamiento de Malabo |fechaacceso=19 de noviembre de 2013 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20040906211713/http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm](https://web.archive.org/web/20040906211713/http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm) |fechaarchivo=6 de septiembre de 2004</ref> === {{lista de columnas|3| * José Baeza * [[Wilwardo Jones Níger]] (1960-1961) * [[Abilio Balboa Arkins]] (1961-1967) * Antonio Ribeiro Ebuera * Julio Boneke Eiye * Julián Ehapo Bomaho * Vidal Choni Bekoba * Tomás Alfredo King Tomas * Rosendo Toichoa Boricó * Felipe Beta Tobachi * Antonio Ribeiro Ebuera * [[Elías Maho|Elías Maho Sicacha]] (1990-?) * Basilio Cañadas Idjabe * Cristina Djombe Djangani * Vicente Ebong Uwa * Bernardino Edu Oba * Victorino Bolekia Bonay * Gabriel Mba Bela * Isabel Eraúl Ivina * María Coloma Edjang Mbengono * Andrés Bololo Ekobo * Quintiliano Obiang Nkulu Nchama }} == Demografía == {| class="toccolours" style="width:180px; margin: 0 0 0.5em 1em; float:right; clear:right;line-height:100%;font-size: 90%; border-collapse: collapse" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" |- !colspan=3 align=center | Acrecimientu pueblal de Malabu |- ! Añu || Habitantis || % |- |1983<ref name=citypopulation>{{cita web |url=[http://www.citypopulation.de/EquatorialGuinea.html#Stadt_gross](http://www.citypopulation.de/EquatorialGuinea.html#Stadt_gross) |título=Equatorial Guinea - City Population - Cities, Towns & Provinces - Statistics & Map |fechaacceso= 2 de abril de 2010}}</ref> || align=right | 31&nbsp;650 || align=right | - |- |1994<ref name=citypopulation/> || align=right | 60&nbsp;065 || align=right | 89,8 |- |2000<ref>{{cita web |url=[http://www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc](http://www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc) |título=Core document forming part of the reports of states parties. Equatorial Guinea |fechaacceso=24 de noviembre de 2013 |editorial=United Nations |fecha=12 de septiembre de 2003 |idioma=inglés |urlarchivo=[https://archive.today/20121209180658/www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc](https://archive.today/20121209180658/www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc) |fechaarchivo=9 de diciembre de 2012 }}</ref> || align=right | 73&nbsp;117 || align=right | 21,7 |- |2007<ref name=popun>{{cita web |url=[http://data.un.org/CountryProfile.aspx?crName=Equatorial%20Guinea](http://data.un.org/CountryProfile.aspx?crName=Equatorial%20Guinea) |título=Equatorial Guinea |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=United Nations Statistics Division |obra=UNData |idioma=inglés}}</ref> || align=right | 96&nbsp;000 || align=right | 31,3 |- |2018<ref name=población/> || align=right | 297&nbsp;000 || align=right | 204,16 |- |colspan=3 |1983 i 1994: census<br />2000 i 2018: estimás |} Malabu cuenta con una puebración relativamenti joven. Aproximadamenti el 45% dela su puebración nu supera los 15 añus. Ábati del 4% dela puebración tien más de 65 añus. La mayoría dela puebración vivi en [[medio rural|çonas ruralis]] dela isla.{{Cita necesaria}} == Economía == [[Archivu:Dans les rues de Malabo.jpg|miniatura|izquierda|Una delas prencipalis carreteras de Malabu en 2015.]] [[Archivu:Gepetrol HQ Malabo 2013.jpg|miniatura|Sedi social de Gepetrol]] Malabu es el centru comercial i financieru del país. La economía de Malabu se basi ena [[administración pública|alministración]] i otrus servicius. Tamién el [[comercio]] es una delas actividais económicas más destacás i importantis, sobri tou dendi la llegada delas compañías proceentis de los [[Estados Unidos]] las qualis gastan los [[pozo petrolífero|pozus de petróliu]] cercanus a la costa. Esti comerciu tamién se da pola presencia d’otrus estauunidensis, de [[América Latina|latinoamericanus]], [[Nigeria|nigerianus]], [[Camerún|camerunesis]], [[España|españolis]] i otrus habitantis de los paísis d’[[África Central]] que acrecientan el comerciu. En Malabu s’alcuentra la sedi del BEAC u [[Banco de los Estados de África Central]]. El su edificiú hue construíu pol [[Banco Popular Español]], peru tras la endependencia passó a sel la sedi del [[Banco de Guinea Ecuatorial]].<ref name=calendario/> Las substancialis ganancias proceentis dela explotación petrolífera nu án siu aplicás ena reducción de [[pobreza]] dela ciá assina cumu tampocu del país.<ref name="afrol">cita web |url=[http://www.afrol.com/articles/10288](http://www.afrol.com/articles/10288) |título=Luanda, Malabo strengthen link with US oil capital |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Afrol News |idioma=inglés</ref> La [[industria]] prencipal dela ciá es la elaboración de [[pescado]], mientras que el [[cacao]] i el [[Coffea|café]] son los prencipalis productus d’[[exportación]].<ref name=afrol/> Malabu cuenta con [[puerto]] d’altu tonelaji conectau prencipalmenti con los puertus de [[Duala]] (Camerún) i [[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]], assina cumu conexión aérea a través d’un aeropuertu enternacional. Dessistin unas 300 plaças oteleras, delas qualis ábati 50 son de calidá. == Transportis == [[Archivu:Malabo (16486980296).jpg|miniatura|Una carretera d’accesu a Malabu.]] === Sistema de transporti públicu === El sistema de [[transporte público|transporti en común]] dela capital incluyi serviciu d’[[autobús|autobusis]] que realizan el trayectu entri el centru de Malabu i el barriu d’[[Ela Nguema]], de taxis que circulan la ciá i las çonas periféricas, i de vehículus d’alquiliel llamaus [[Avis Rent a Car System|Avis]] i [[Europcar]]. === Transporti marítimu === [[Archivu:Malabo (16326819629).jpg|miniatura|[[Puerto de Malabo]].]] El [[puerto de Malabo]] puei alcanzal una capacidá teórica de tratamientu de 200.000 toneladas/añu. Los prencipalis enlacis marítimus son con destinu nacional a Bata i enternacional a España i Duala en Camerún. === Transporti aereu === [[Archivu:Aeropuerto Malabo.jpg|miniatura|derecha|[[Aeropuerto de Malabo-Santa Isabel]].]] El Aeropuertu Enternacional de Malabu sirvi a la ciá. Se sitúa a 7 km del centru en Punta Europa. Los vuelus enternacionalis aterriçan nel aeropuertu de Malabu los siguientis destinus: * [[Madrid]] ([[España]]): Ceiba Intercontinental (4 vuelus semanalis * [[París]] ([[Francia]]): Air France (3 vuelus semanalis) * [[Fráncfort del Meno|Fráncfort]] ([[Alemaña]]): Lufthansa (3 vuelus semanalis) * [[Casabranca]] ([[Marruecus]]): Royal Air Marroc (2 vuelus semanalis) * [[Estambul]] ([[Turquía]]): Turkish Airlines (1 vuelu semanal) * [[Cotonú]] ([[Benín]]): Cronos Airlines (2 vuelus semanalis) * [[Abiyán]] ([[Costa de Marfil]]): Ceiba Intercontinental (3 vuelus semanalis) * [[Acra]] ([[Ghana]]): Ceiba Intercontinental (3 vuelus semanalis); * [[Santo Tomé y Príncipe|Santo Tomé]] ([[Santo Tomé i Príncipi]]): Ceiba Intercontinental (3 vuelus semanalis);  * [[Duala]] ([[Camerún]]) Ethiopian Airline (3 vuelus semanalis); Cronos Airlines (3 vuelus semanalis) * [[Libreville]] ([[Gabón]]): Royal Air Marrocc (2 vuelus semanalis) * [[Port Harcourt]] ([[Nigeria]]): Cronos Airlines  (2 vuelus semanalis) * [[Adis Abeba]] ([[Etiopía]]): Ethiopian Airlines (3 vuelus semanalis) Dendi el aeropuertu de Malabu, se puei volal a cualisquiera de los otrus aeropuertus nel país. Estus aeropuertus están situaus ena región d’Annobón, Bata, Mongomoyen, i Corisco.<ref>{{Cita web|url=[https://rumbomalabo.com/guia-guinea-ecuatorial/#Como_viajar_a_Guinea_Ecuatorial](https://rumbomalabo.com/guia-guinea-ecuatorial/#Como_viajar_a_Guinea_Ecuatorial)|título=Conexiones aéreas con la ciudad de Malabo|}}</ref> == Educación == La [[Universidad Nacional de Guinea Ecuatorial]] (UNGE) i la [[Campus UNED Guinea Ecuatorial|Universidad Nacional de Educación a Distancia]] (UNED), esta última española i ubicá nel [[Centro Cultural de España en Malabo]], cuentan dambas dos con sendas sedis ena ciá. El [[Colegio Nacional Enrique Nvó Okenve]], una delas universidadis del país, cuenta con unu de los sus dos campus ena ciá. En la Educación Secundaria Básica (ESBA) i Bachilleratu, ai el [[Instituto Nacional de Enseñanza Media Rey Malabo]].<ref>[[https://www.mecd.gob.es/guineaecuatorial/estudiar/en-guinea-ecuatorial.html](https://www.mecd.gob.es/guineaecuatorial/estudiar/en-guinea-ecuatorial.html) Estudiar en Guinea Ecuatorial]. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte</ref> == Espacius culturalis == [[Archivu:Centro Cultural de España en Malabo.jpg|miniatura|[[Centro Cultural de España en Malabo]] ena capital de [[Guinea Ecuatorial]].]] A través dela [[Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo]] (AECID), se realizan várius proyetus de desarrollu tantu a nivel regional cumu nacional. Cola su sedi ena Oficina Técnica de Cooperación en Malabu (criá en 1984), se llevan a cabu accionis pal desarrollu dela [[cultura]], [[salud]], [[educación]] i fortalecimientu institucional. Destacandu el [[Centro Cultural de España en Malabo]] (CCEM), hundau en 2003, ondi se fomenta a los jóvenis sentilsi nun espaciu cultural i ondi puedan dal rienda suelta a la su libertá pala creatividá. Tamién tien otrus tres ejis geográficus, pa assina captal el mayol númiru de pressonas dela región i contribuil al su desarrollu. Entri las sus actividais están la [[Educación|hormación]], [[arte]], [[cine]], [[teatro]], [[música]] i [[juegos]], hunqui a los dos prencipalis festivalis: el Festival de Cine Itineranti de Guinea Ecuatorial (FECIGE) i el Festival Enternacional de Hip Hop en Malabu.<ref>{{cita web |url=[http://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx](http://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx) |título=Guinea Ecuatorial |fechaacceso=24 de noviembre de 2013 |editorial=AECID |fechaarchivo=27 de noviembre de 2021 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20211127112024/https://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx](https://web.archive.org/web/20211127112024/https://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx) |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cita web |url=[http://ccemalabo.es/](http://ccemalabo.es/) |título=Centro Cultural de España en Malabo |fechaacceso=24 de noviembre de 2013 |editorial=Embajada de España en Guinea Ecuatorial |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/](https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/) |fechaarchivo=31 de octubre de 2010 }}</ref> Otru de los centrus importantis es el [[Centro Cultural Hispano-Guineano]], dendi 2012 Centro Cultural Ecuatoguineano, que enició siendu sedi del [[Instituto Cardenal Cisneros]], i endispués archivu, museu i biblioteca. Hue construíu enus añus 1950.<ref name=calendario>{{cita web|url=[http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf](http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf)|título=Bioko: Arquitectura y memoria. Calendario 2013|fechaacceso=24 de noviembre de 2013|editorial=Centro Cultural España Malabo|urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20130914112748/http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf](https://web.archive.org/web/20130914112748/http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf)|fechaarchivo=14 de septiembre de 2013}}</ref> Unu de los prencipalis museus es el [[Museo de arte moderno de Guinea Ecuatorial]], con arti tradicional i contemporáneu del país i del continenti. Ena ciá tamién s’alcuentra la [[Biblioteca Nacional de Guinea Ecuatorial|Biblioteca Nacional]], cuy’edificiu hue construíu en 1916, i que llegó a sel la jefatura dela [[Falange Española y de las JONS]].<ref name=calendario/> == Turismu == [[Archivu:View from my apartment1.jpg|miniatura|izquierda|Vista delas afueras de Malabu.]] [[Archivu:Malabo2015 (15890406064).jpg|miniatura|Vista parcial de Malabu.]] [[Archivu:Sipopo (16517963802).jpg|miniatura|Hotel en [[Sipopo]].]] El setol turísticu está conociendu un avançi mu significativu. Dendi el descubrimientu del petróliu se án realizau numerosas infraestructuras. Endispués dela primera reunión africana realizá en dichu país, se á observau un cambiu importanti en tolos aspectus vinculaus a la promoción del turismu. Una dellas es la famosa ciá de [[Sipopo]], la cual está diseñá pa albergal un turismu de negocius i remuneradol.{{Cita necesaria}}  La ciá de Malabu, es un puntu neurálgicu pal turismu de [[Guinea Ecuatorial]]. En primer lugal, tien conexión directa conas prencipalis atraccionis turísticas dela [[Bioko|Isla de Bioko]] i en segundu lugal, poséi una amplia gama hotelera pa tou tipu de públicu. Entri los prencipalis lugaris turísticus accesiblis dendi esta ciá puein destacalsi los siguientis: * [[Ureka]]: Esta pequeña localidá ubicá al sul dela isla es rica en primatis i pájarus. Amás, destaca polas sus impresionantis playas vírgenis i polas sus cascadas naturalis ondi es posibli bañalsi. Duranti los mesis de noviembri a hebreru, es posibli observal la desovación de tortugas marinas duranti la nochi.  * [[Cascadas Ilachi|Cascadas Ilachi u Iladyi]]: Son las cascadas más grandis del país, con más de 250 metrus de caía. S’alcuentran a unus 45 minutus a pie dendi la ciá de [[Moca (Guinea Ecuatorial)]]. Ai que acceel a ellas meyanti una caminata pola selva cruçandu várius ríus. * [[Pico Basilé]]: Es la montaña más alta de [[Guinea Ecuatorial]], perteneci a escudu volcánicu hunqui al [[monte Camerún]] i a la [[Caldera de Luba|gran caldera de Luba]]. Con más de 3000 metrus d’altura es visibli dendi toa la ciá de Malabu. El su accesu es relativamenti sencillu al dessistil carreteras en mu buenas condicionis. Ena cima s’alcuentra la encreíbli eglesia i la estatua dela [[Virgen Bisila|Madri Bisila]]. La escultura hue criá pol escultol español Modesto Gené Roig nel añu 1968.{{Cita necesaria}}  Numerosas entidais cumu Rumbo Malabo, Guinea Turismu i otras empresas, hazin conocel al mundu el setol turísticu del país assina cumu las virtuis i lugaris más turísticus.<ref>cita web |url=[[https://www.guine](https://www.guine)</ref> Numerosas entidais cumu Rumbo Malabo, Guinea Turismu i otras empresas, hazin conocel al mundu el setol turísticu del país assina cumu las virtuis i lugaris más turísticus.<ref>cita web |url=[https://www.guineainfomarket.com/featured/2020/06/25/rumbo-malabo-un-nuevo-actor-irrumpe-en-el-mercado-turistico-de-guinea-ecuatorial/](https://www.guineainfomarket.com/featured/2020/06/25/rumbo-malabo-un-nuevo-actor-irrumpe-en-el-mercado-turistico-de-guinea-ecuatorial/) |título= «Nuevos actores en el mercado turístico ecuatoguineano»|fecha=25 de junio de 2020</ref> == Lugaris de cultu == [[Archivu:Kathedrale Santa Isabel.jpg|miniatura|[[Catedral de Malabo|Catedral de Santa Isabel]].]] [[Archivu:Kathedrale Ela Nguema.jpg|miniatura|Eglesia de San Fernando, barriu de Elá Nguema.]] Entri los lugaris de cultu, s’alcuentran prencipalmenti eglesias i templus [[Cristianismo|cristianus]]: [[arquidiócesis de Malabo]] ([[Iglesia católica|Iglesia Católica]]), [[Iglesia universal del Reino de Dios]], [[Asambleas de Dios]].<ref> J. Gordon Melton, Martin Baumann, ‘‘Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices’’, ABC-CLIO, USA, 2010, p. 989</ref> Tamién ai mesquitas [[Islam|musulmanas]]. == Lugaris d’interés == Malabu es una ciá que conserva edificius dela época colonial talis cumu el [[Palacio presidencial de Malabo|Palaciu dela Presidencia]] i el edificiú del [[Palacio de Justicia de Malabo|Palaciu de Justicia de Malabu]]. Nel centru tamién s’alcuentran otras construccionis colonialis, anque están deteriorás, cumu los edificius de madera del [[siglo XIX|siglu XIX]] delas callis Nigeria i Rey Boncoro. Destacan cumu construccionis notabris la [[Catedral de Malabo|Catedral de Santa Isabel]], que es a la vezi sedi dela [[archidiócesis de Malabo|Archidiócesis de Malabu]]. Se trata d’un templu d’estilu [[neogótico]], construíu entri 1897 i 1916. El su arquitetu hue Luis Segarra Llairadó i se costeó con aportacionis del gobiernu d’[[España]] i donacionis de fielis. Cuenta con dos torris de 40 metrus d’altura. Pui que el mesmu [[Antoni Gaudí]] supervisara los planus.<ref name=calendario/> Otrus lugaris d’interés son [[La Gaditana]], casa conocía anteriormenti cumu Finca Amilivia, anterior a 1918,<ref name=calendario/> la [[casa Teodolita]], de 1902 i unu de los más antigus dela ciá,<ref name=calendario/> el edificiú del [[ayuntamiento de Malabo|Ayuntamientu de Malabu]], la [[iglesia de Elá Nguema]], la [[Plaza de la Independencia (Malabo)|Praça dela Endependencia]], el [[Centro Cultural de España en Malabo|Centru Cultural d’España]] i la bahía del puertu. == Gastronomía == Son famosus los [[restaurante|restaurantis]] ondi se sirvin pratus de pescaú a la brasa. Se cocinan pratus de carni de cocodrilu, jabalí u antílope con salsa de tomati, modica, berenjenas u cacahueti, con arros, yuca fermentá, plátanu fritu u cocíu.<ref>{{cita web |url=[http://www.eldiariomontanes.es/v/20110611/sociedad/destacados/malabo-conserva-pasado-espanol-20110611.html](http://www.eldiariomontanes.es/v/20110611/sociedad/destacados/malabo-conserva-pasado-espanol-20110611.html) |título= «Malabo conserva su pasado español»  |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=eldiariomontanes.es |fecha=11 de junio de 2011}}</ref> == Deporti == [[Archivu:Estadio de Malabo Equatorial Guinea.JPG|miniatura|[[Estadio de Malabo]].]] La prencipal instalación deportiva de Malabu, i del país, es el [[Estadio de Malabo|Estadiu de Malabu]], con capacidá pa más de 15&nbsp;000 espectadoris. En él se án disputau partíus enternacionalis, cumu dela [[Copa Africana de Naciones 2012]], u ondi jugó la [[selección de fútbol de España|selección de fúrbol d’España]], en aquel momentu campeona del Mundu. En esti estadiu tamién juega los sus partíus el prencipal club del país, el [[Sony Elá Nguema]]. Otrus clubis disputan los sus partíus nel [[Estadio Internacional]], con capacidá pa 6000 espectadoris, i ondi jugaba los sus partíus la [[selección de fútbol de Guinea Ecuatorial|selección de fúrbol de Guinea Ecuatorial]] hata que se inauguró el nuevu estadiu. La [[Copa Africana de Naciones 2012]] hue organizá de horma conjunta pol [[Gabón]] i Guinea Ecuatorial i una delas quatru sedis del torneu hue el [[Estadio de Malabo|Estadiu de Malabu]], el prencipal estadiu del país, inaugurau en 2007.<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/sedes/sedes.html](http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/sedes/sedes.html) |título=Copa África 2012 - sedes |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com}}</ref> En Malabu se disputarun seis partíus dela fasi de grupus (un partíu del grupu A i cincu del grupu B),<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/resultados.html](http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/resultados.html) |título=Copa África 2012 - Calendario y resultados |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com }}</ref> i un cruci de cuartus de final.<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/cuadrofinal.html](http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/cuadrofinal.html) |título=Copa África 2012 - Cuadro final |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com}}</ref> El 16 de noviembri de 2013, la [[selección de fútbol de España|selección de fúrbol d’España]] disputó un partíu amistosu contra la [[selección de fútbol de Guinea Ecuatorial|selección de fúrbol de Guinea Ecuatorial]]. Se trataba dela primera visita d’una selección uropea al país, i el encuentru hue criticau por várius estamentus, cumu el presidenti dela [[Liga de Fútbol Profesional|Liga Nacional de Fúrbol Profesional]], [[Javier Tebas]], debíu a la situación política del país i el gobiernu de [[Teodoro Obiang]].<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/2013/11/15/futbol/seleccion/1384528943.html?a=fc1477cdd63d0ef5c46a9793575c1cb7&t=1385331705](http://www.marca.com/2013/11/15/futbol/seleccion/1384528943.html?a=fc1477cdd63d0ef5c46a9793575c1cb7&t=1385331705) |título=Tebas: "Guinea Ecuatorial no es el lugar más afortunado que España podía haber elegido para jugar" |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |autor=EFE |fecha=15 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com }}</ref><ref>{{cita web |url=[http://www.rtve.es/deportes/20131116/espana-pasea-estrella-guinea-amistoso-manchado-politica/793080.shtml](http://www.rtve.es/deportes/20131116/espana-pasea-estrella-guinea-amistoso-manchado-politica/793080.shtml) |título=España pasea la estrella por Guinea en un amistoso manchado por la política |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |fecha=16 de noviembre de 2013 |editorial=rtve.es }}</ref> Algunus de los prencipalis clubis del país, que án ganau en varias ocasionis la [[Primera División de Guinea Ecuatorial|Primera División de Guinea Ecuatorial]] son dela ciá de Malabu. El club con más títulus de liga es el [[Sony Elá Nguema]] con 14. Otrus clubis dela ciá que se án proclamau campeonis de liga son el [[Renacimiento Fútbol Club]], el [[Atlético Malabo]] u el [[Cafe Bank Sportif]]. Otru de los clubis dela ciá es el [[Atlético Semu]], campeón en una ocasión dela [[Copa Ecuatoguineana]]. Otru de los clubis importantis dela ciá es el [[Malabo Kings]] de baloncestu, que á siu campeón del país, i que en 2013 se proclamó campeón del [[Campeonato de la Zona Centro de África de baloncesto]], al ganal en [[Kinsasa]] al Talia, de Gabón.<ref>cita web |url=[http://www.feb.es/2013/10/14/baloncesto/miguel-angel-hoyo-campeon-zona-centro-africa-con-los-malabo-kings/50513.aspx](http://www.feb.es/2013/10/14/baloncesto/miguel-angel-hoyo-campeon-zona-centro-africa-con-los-malabo-kings/50513.aspx) |título=Miguel Ángel Hoyo, campeón de la Zona Centro de África con los Malabo Kings |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Federación Española de Baloncesto |fecha=14 de octubre de 2013</ref> El Malabo Kings ya abía quedau segundu en 2011, en [[Yaundé]] (Camerún).<ref>cita web |url=[http://www.asturiasmundial.com/noticia/5079/malabo-kings-gana-medalla-de-plata-en-eliminatorias-del-campeonato-africano-clubes-baloncesto/](http://www.asturiasmundial.com/noticia/5079/malabo-kings-gana-medalla-de-plata-en-eliminatorias-del-campeonato-africano-clubes-baloncesto/) |título=El Malabo Kings gana la medalla de plata en las eliminatorias del Campeonato Africano de Clubes de Baloncesto |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Asturias Mundial |fecha=21 de julio de 2011</ref> En 2013 se celebró en Malabo el I Campus de Baloncesto Ciudad de Malabo, organizado por la [[Federación de Baloncesto de Guinea Ecuatorial]] y el [[Club de Baloncesto Conejero]], de España.<ref>cita web |url=[http://www.lanzarotedeportiva.com/index.php/baloncesto-5/masculino/8378-el-cb-conejero-pone-en-marcha-un-campus-en-malabo](http://www.lanzarotedeportiva.com/index.php/baloncesto-5/masculino/8378-el-cb-conejero-pone-en-marcha-un-campus-en-malabo) |título=El CB Conejero pone en marcha un Campus en Malabo |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Lanzarote deportiva |fecha=1 de octubre de 2013</ref> == Ciudais germanás == * {{bandera|Méxicu}} [[Acayucan]] , [[Méxicu]] * {{bandera|Méxicu}} [[Celaya]], [[Méxicu]] * {{bandera|Méxicu}} [[Guadalajara (México)|Guadalajara]], [[Méxicu]]<ref>cita web |url=[http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm](http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm) |título=Ciudades Hermanas |obra=Relaciones internacionales y ciudades hermanas del municipio de Guadalajara |fechaacceso=19 de noviembre de 2013 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20130921055451/http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm](https://web.archive.org/web/20130921055451/http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm) |fechaarchivo=21 de septiembre de 2013</ref> *{{bandera|Veneçuela}} [[Río Caribe]], [[Veneçuela]] *{{bandera|Cuba}} [[La Abana]], [[Cuba]] *{{bandera|Colombia}} [[Cúcuta]], [[Colombia]] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus p'ahuera == * [[http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm](http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm) Ayuntamientu de Malabu] {{Wayback|url=[http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm](http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm) |date=20040501055128 }} * [[https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/](https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/) Centru Cultural d’España en Malabu] 7zo9kma182zrrswly2onmu2x7ei3u6h 142593 142568 2026-04-05T16:27:11Z HackerPunki 16665 Mual apostrofus 142593 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Malabo''' o '''Malabu''', dantis llamá '''Santa Isabel''', es la [[Capital (política)|capital]] de [[Guinea Ecuatorial]] (inque está n'acontinación la futura capital [[Oyala-Ciá dela Pas]] qu'la reemplazará) i dela provincia de Bioko Norti. Está localizá ena costa norti dela isla de [[Bioko]] —isla conocía dantis polos [[bubi]]s, los sus habitantis autóctonus, cumu ''Etulá'' i cumu ''[[Fernando Poo]]'' polos uropeus— i tien una puebración aproximá de 297000 habitantis. Los [[idioma]]s oficialis dela ciá, assina cumu de tol país, sonin l'[[Lengua castellana|español]] (idioma prencipal i práticamenti l'únicu gastau), el [[Luengua francesa|francés]] i el [[Lengua portuguesa|portugués]]. Malabu es la ciá más antigua de Guinea Ecuatorial. Por esti motivu se puein vel una gran cantidá d'edificius con arquitectura colonial que al mesmu tiempu convivin con edificius moernus construíus ena última i recienti etapa, ya endispués dela endependencia. Las callis del centru, cun un diseñu cuadrau, revelan la antigua concepción de ciá moerna, con çonas peatonais en toas ellas. La ciá tamién ofreci abondas çonas verdis i d'ociu. Esti fenómenu provoca una sensación d'arquitectura de presión atenuá pola baja estatura d'edificius nuna combinación entri occidentalización arquitectónica i africanismu. Se denominó '''Port Clarence''' ena su fundación, llevá a cabu polos [[Reinu Uniu|británicus]], i más alanti passó a llamal-si '''Santa Isabel''' duranti l'etapa española.<ref>Cita publicación|url=[http://cvc.cervantes.es/LENGUA/ANUARIO/anuario_06-07/pdf/paises_08.pdf](http://cvc.cervantes.es/LENGUA/ANUARIO/anuario_06-07/pdf/paises_08.pdf)%7Ctítulu=El casu del español en Guinea Ecuatorial|editorial=[[Instituto Cervantes]]|autor={{versalita|Nistal Rosique}}, Gloria|fechaacceso=4 de eneru de 2016</ref> En 1973, duranti la presidencia de [[Francisco Macías Nguema]] i enos primerus añus d'endependencia, recibió el nombri atual.<ref> Britannica, [[https://www.britannica.com/place/Malabo](https://www.britannica.com/place/Malabo) Malabo], britannica.com, USA, acedíu el 20 de juliu de 2019</ref> == Estória == === Conquista portuguesa dela región === En 1472, nun ententu por enllegal a una nueva ruta acia las [[Indias]], el naveganti [[Portugal|portugués]] [[Fernão do Pó|Fernando Poo]] destapó la isla de Bioko, que llamó "Fermosa".<ref>Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 174</ref> Más tardi la isla fue bautizá con el nombri del su destapaol, Fernando Poo. A prencipius del sigru XVI, concretamenti en 1507, el portugués [[Ramos de Esquivel]] realiçó un primer ententu de colonización uropea ena isla de Fernando Poo. Estabreció una factoría en ''Concepción'' (atual Riaba) i desenvolvió las plantacionis de [[caña de azúcar]], peru la hostilidá del autóctonu [[Bubi|puebru bubi]] i las malotias pussun fin rápidamenti a esta esperiencia. Con los trataus de San Ildefonso en 1777 i de El Pardo en 1778, duranti el reinaú del rei español [[Carlos III de España|Carlos III]] los portuguesis cedun a los españolis la isla de Fernando Poo, la d'[[Annobón]] i el derechu a realizal comerciu ena parti continental nuna çona d'enfluencia de 800 000 km² aproximadamenti n'África ([[golfo de Biafra]]), a cambiu dela [[Colonia del Sacramento]] nel [[Ríu dela Prata]] i la [[isla de Santa Catarina|isla de Santa Catalina]] frenqui a las costas [[Brasil|brasileñas]] (ocupás polos españolis). La çona s'estendía dendi el [[delta del Níger]] ata la desembocaura del [[río Ogooué|río Ogüé]] —nel atual [[Gabón]]— i comprendía, amás delas islas de Fernando Poo i [[Annobón]], las islas costeras de [[Isla Corisco (Guinea Ecuatorial)|Corisco]] i Elobey. Tras la expedición del Condi d'Argelejos (Brigadier Don Fernando Felipe de los Santos Toro) i el tenienti coronel [[Joaquín Primo de Rivera y Pérez de Acal|Primo de Rivera]], que desembarcó ena atual Luba el 24 d'otubri de 1778 pa tomal posesión n'nombri de [[Carlos III de España]] de los Territorius del Golfu de Guinea, a bordu de los barcus ''Santa Catalina'', ''Soledad'' i el [[bergantín]] ''Santiago'', se vierun marrás las deferentis tentativis de colonización pun parti d'España destas tierras, quien nu dedicó un particular enterés ena Guinea Española, i que en 1827 autorizó que los británicus gastaran la isla cumu basi pala labol de persecución dela trata de escravus. === Fundación británica dela ciá cumu ''Port Clarence'' === [[Archivu:HOLMAN(1840)_p367_CLARENCE_SETTLEMENT%2C_FERNANDO_PO.jpg|miniatura|izq|Eilustración de ''Port Clarence'' en 1840.]] En 1821, el capitán británicu Nelly abordó la isla de Fernando Poo. La encontró meyu abandoná i fundó l'estabrecimientu de ''[[Riaba|Melville Bay]]'' (Riaba). Angunus añus más tardi otru capitán británicu, [[William Fitzwilliam Owen]], decidió colonizal la isla i estabelcel nel norti dela mesma —el emplazamientu dela atual Malabu— una basi palos barcus británicus que perseguían a los traficantis uropeus d'[[comercio de esclavos africanos|escravus]]. Es assina cumu surdi, el 25 de diziembri de 1827 ''Port Clarence'', sobri las ruinas dun assentamientu portugués prevéu. El nombri hue elegíu n'onol al [[Duque de Clarence]], que endispués se convertiríe en [[Guillermo IV del Reino Unido]]. Los [[bubi]]s autótonus dela isla la llamaron "''Ripotó''" (''«lugal de los estranjerus»''). La puebración dela capital se fue acrecentandu pola llegada delos escravus libertus delos barcus apresaus pola armada británica que decidían quedal-si a viví ena isla. L'asentamientu delos libertus en Port Clarence hue anteriol ala formación de [[Sierra Leona]] cumuna colonia d'esclavus liberáus. Los descendientis destas pressonas esclavizás i liberás entavía permanecin ena isla. A ellus s'unirían otrus emigrantis aportaus cumu trabajantis libris proceentis delos atualis paísis de [[Liberia]], [[Sierra Leona]], [[Ghana]], [[Costa de Marfil]], [[Benín]], [[Nigeria]] i [[Camerún]], constituyendu el grupu de puebración conocíu cumu "criollus" u [[Fernandino (Guinea Ecuatorial)|fernandinus]], i que tien cumu lengua propia un [[pidgin]] bantú-inglés con elementus d'español. Duranti el periodu dela presencia británica, los cónsulis británicus se aconvertían automáticamenti en gobernaoris dela colonia. Entri ellus destacó el gobernaol [[John Beecroft]], un marinu mulatu británicu que moernizó la capital, cuya labol fue reconocía más tardi por [[España]] erigiendu un monumentu que s'alcuentra en [[Punta Fernanda]]. === Control definitivu español i nueva capital cumu ''Santa Isabel'' === [[Archivu:Isla de Fernando Poo – Vista de la playa y ciudad de Santa Isabel.jpg|miniatura|izq|Santa Isabel (atual Malabu), circa 1857, en ''[[El Museo Universal]]''.]] En 1844, quandu ya gobernaba la reina [[Isabel II de España]] tras la regencia dela su mairi María Cristina i [[Baldomero Espartero]], nun ententu de moernizal España i de rescatar el su patrimoniu, la Corona española le hizu sabiel al [[Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda|Reinu Uniu]] el su deseú de hacelsi de nuevu con el control dela colonia i, pun tantu, dela isla. Tardarun una década más pa llevá a cabu esti control direutu. La capital ya contaba con mayol dinamismu i las misionis religiosas protestantis estabán teniendu muchu éssitu. Dambos dos elementus ayudarun al cambiu d'actitú d'España, amás delas razonis internas ya aludías. Los españolis volverun a tomal control dela isla en 1855 i la capital ''Port Clarence'' hue rebautizá ''Santa Isabel'', n'onol a [[Isabel de Portugal (santa)|Santa Isabel d'Aragón]]. La capital dela isla de Fernando Poo se convirtió en capital dela [[Guinea Española]]. El su nombri atual le hue dau en 1973 cumu parti dela campaña del presidenti [[Francisco Macías Nguema]] pa sustituil los [[topónimo]]s d'orihin uropeu con nombris propiamenti africanus, n'onol a [[Malabo Lopelo Melaka]], últimu rei [[bubi]]. Malabu, iju del rei Moka, se entregó a los españolis, mientras que el su tíu [[Sas Ebuera]], jevi de los guerrerus bubi, reclamaba la legitimidad del tronu bubi i s'oponía a los españolis. Tras la su muerti nuna escaramuza con los españolis, Malabu se convirtió en rei sin oposición, peru sin atribucionis. Los clanis i localidais bubi tardarun n'aceptal la soberanía española sobri la isla, i ata 1912 nu se logró con la pacificación total dela isla. === Reinaú del terrol === [[Archivu:Malabo a 13-oct-01.jpg|miniatura|izq|Fotografía aérea dela bahía de Malabu enus añus 2000.]] Tras la [[endependencia de Guinea Ecuatorial]], duranti el llamau ''"Reinaú del terrol"'' de Macías Nguema, el ditaol reprimió a gran parti dela entelectualidá del país, eniciandu el procesu d'acaparamientu de los puestus dela alministración pública pun parti de los oriundus de [[Mongomo]] i del clan esangui. Abondus de los habitantis dela ciá tuvierun que abandonala. Enus últimus añus del su mandatu, prácticamenti un quintu dela puebración del país huyó. Entavía Malabu (nombri que adquirió en 1973 nel marcu de los [[Anexo:Cambios de topónimos en Guinea Ecuatorial|cambius de topónimus en Guinea Ecuatorial]]) trata de sanal las sus heridas d'essi periodu, si bien el sucesol ena jefatura del Estau, [[Teodoro Obiang Nguema]], presidenti dendi 1979 meyanti un [[Golpe de Libertad|golpi]] que depusu a Macías, nu a llevau a cabu mejoras de ningua crasi. D'atrás del cuartel cercanu al Palaciu del Gobernaol, hunqui a una playa negra ondi desemboca el [[río Cónsul]], s'alcuentra la ignominiosa i famosa [[prisión Playa Negra]] (tamién conocía cumu ''prisión de Blay Beach'' u ''Black Beach'' según otras versionis) ondi án siu aterráus numerosas pressonas dendi la endependencia en 1968. Entri los aterraus i torturaus s'alcuentran abondus lídeis políticus cumu [[Rafael Upiñalo]], [[Fabián Nsue]], [[Felipe Ondo Obiang]], [[Martín Puye]] del [[Movimiento para la Autodeterminación de la Isla de Bioko]] (MAIB) u [[Plácido Micó]] dela formación socialdemócrata [[Convergencia para la Democracia Social]] (CPDS). == Geografía == [[Archivu:Malabo coast line.jpg|miniatura|Vista del [[océano Atlántico|mari Atlánticu]], dendi Malabu.]] Malabu está situá al norti dela isla de Fernando Poo u Etula, enas coordenas 3°45′7.43″&nbsp;N i 8°46′25.32″&nbsp;E. El sul de Malabu está limitau pun el ríu Cónsul i justu al otru lau del ríu, al suroesti, s'alcuentra el ospital. Al oesti dela ciá, situau a unus 9 km del centru de Malabu, s'alcuentra el renovau [[Aeropuerto de Malabo-Santa Isabel]]. Ena región costera del norti dela ciá s'alcuentran [[bahía (geografía)|bahías]] i [[cabo (geografía)|cabos]]. El mayol de los cabus es el de punta dela Unidá Africana situau justu d'atrás del [[Palacio presidencial de Malabo|Palaciu Presidencial]] i que ocupa tola parti oriental dela bahía de Malabu. Otru cabu d'importancia es punta Uropa situau nel oesti dela ciá mu cercanu al aeropuertu. === Clima === [[Archivu:Klimadiagramm-Malabo-Aequatorial-Guinea-metrisch-deutsch.png|miniatura|Diagrama climatológicu de Malabu.]] A pesar dela su ubicación cercana al [[ecuador terrestre|ecuadol terrestri]], Malabu tien un clima [[húmedo]] i [[clima tropical|tropical]]. La ciá tien un promediu de 1800 [[mm]] de lluvia al añu. Malabu tien una pequeña i corta estación seca entri diziembri i hebreru i una larga estación lluviosa que cubri los nuevi mesis restantís. Las [[temperatura]]s duranti tol añu ena ciá son relativamenti constantis, cun un promediu de 25 °C. === Aministración === [[Archivu:Abayak, Malabo08230.JPG|miniatura|Barriu de Abayak, al oesti de Malabu, imajen de 2012.]] El atual [[alcaldesa|alcaldi]] del municipiu es Quintiliano Obiang Nkulu Nchama, quien estableci que los servicius municipalis previstos pol la ley i que son responsabilidá del municipiu son: [[red de abastecimiento de agua potable|abastecimientu d'agua potable]] i o tras [[fuente (arquitectura)|fuentis públicas]], [[alumbrado público|alumbráu públicu]], [[firme|pavimentación]] de caminus, [[cementerio]]s, [[limpieza]] i [[saneamiento]], el [[basura|tratamientu sanitariu de la basura]] i deshechus, [[desinfección]] i [[desinsectación]], casu d'emergencia —[[primeros auxilios]]—, las inspeccionis sanitarias i de bebius, la [[Sistemas de inspección|inspección]] sanitaria dela vivienda insalubre, el saneamientu, los [[banco (mueble)|bancus públicus]], [[matadero]]s, [[mercado]]s i la eliminación de [[aguas residuales|aguas estancadas]] entri otrus. === Lista de alcaldis dendi 1960<ref>cita web |url=[https://web.archive.org/web/20040906211713/http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm](http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm) |título=Lista de Alcaldes (de 1960 hasta hoy) |obra=Ayuntamiento de Malabo |fechaacceso=19 de noviembre de 2013 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20040906211713/http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm](https://web.archive.org/web/20040906211713/http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/ayuntamiento_de_malabo_lista_de_alcaldes.htm) |fechaarchivo=6 de septiembre de 2004</ref> === {{lista de columnas|3| * José Baeza * [[Wilwardo Jones Níger]] (1960-1961) * [[Abilio Balboa Arkins]] (1961-1967) * Antonio Ribeiro Ebuera * Julio Boneke Eiye * Julián Ehapo Bomaho * Vidal Choni Bekoba * Tomás Alfredo King Tomas * Rosendo Toichoa Boricó * Felipe Beta Tobachi * Antonio Ribeiro Ebuera * [[Elías Maho|Elías Maho Sicacha]] (1990-?) * Basilio Cañadas Idjabe * Cristina Djombe Djangani * Vicente Ebong Uwa * Bernardino Edu Oba * Victorino Bolekia Bonay * Gabriel Mba Bela * Isabel Eraúl Ivina * María Coloma Edjang Mbengono * Andrés Bololo Ekobo * Quintiliano Obiang Nkulu Nchama }} == Demografía == {| class="toccolours" style="width:180px; margin: 0 0 0.5em 1em; float:right; clear:right;line-height:100%;font-size: 90%; border-collapse: collapse" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" |- !colspan=3 align=center | Acrecimientu pueblal de Malabu |- ! Añu || Habitantis || % |- |1983<ref name=citypopulation>{{cita web |url=[http://www.citypopulation.de/EquatorialGuinea.html#Stadt_gross](http://www.citypopulation.de/EquatorialGuinea.html#Stadt_gross) |título=Equatorial Guinea - City Population - Cities, Towns & Provinces - Statistics & Map |fechaacceso= 2 de abril de 2010}}</ref> || align=right | 31&nbsp;650 || align=right | - |- |1994<ref name=citypopulation/> || align=right | 60&nbsp;065 || align=right | 89,8 |- |2000<ref>{{cita web |url=[http://www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc](http://www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc) |título=Core document forming part of the reports of states parties. Equatorial Guinea |fechaacceso=24 de noviembre de 2013 |editorial=United Nations |fecha=12 de septiembre de 2003 |idioma=inglés |urlarchivo=[https://archive.today/20121209180658/www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc](https://archive.today/20121209180658/www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/0/9e4b668cbed6413bc1256e31002e2d5f/$FILE/G0345121.doc) |fechaarchivo=9 de diciembre de 2012 }}</ref> || align=right | 73&nbsp;117 || align=right | 21,7 |- |2007<ref name=popun>{{cita web |url=[http://data.un.org/CountryProfile.aspx?crName=Equatorial%20Guinea](http://data.un.org/CountryProfile.aspx?crName=Equatorial%20Guinea) |título=Equatorial Guinea |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=United Nations Statistics Division |obra=UNData |idioma=inglés}}</ref> || align=right | 96&nbsp;000 || align=right | 31,3 |- |2018<ref name=población/> || align=right | 297&nbsp;000 || align=right | 204,16 |- |colspan=3 |1983 i 1994: census<br />2000 i 2018: estimás |} Malabu cuenta con una puebración relativamenti joven. Aproximadamenti el 45% dela su puebración nu supera los 15 añus. Ábati del 4% dela puebración tien más de 65 añus. La mayoría dela puebración vivi en [[medio rural|çonas ruralis]] dela isla.{{Cita necesaria}} == Economía == [[Archivu:Dans les rues de Malabo.jpg|miniatura|izquierda|Una delas prencipalis carreteras de Malabu en 2015.]] [[Archivu:Gepetrol HQ Malabo 2013.jpg|miniatura|Sedi social de Gepetrol]] Malabu es el centru comercial i financieru del país. La economía de Malabu se basi ena [[administración pública|alministración]] i otrus servicius. Tamién el [[comercio]] es una delas actividais económicas más destacás i importantis, sobri tou dendi la llegada delas compañías proceentis de los [[Estados Unidos]] las qualis gastan los [[pozo petrolífero|pozus de petróliu]] cercanus a la costa. Esti comerciu tamién se da pola presencia d'otrus estauunidensis, de [[América Latina|latinoamericanus]], [[Nigeria|nigerianus]], [[Camerún|camerunesis]], [[España|españolis]] i otrus habitantis de los paísis d'[[África Central]] que acrecientan el comerciu. En Malabu s'alcuentra la sedi del BEAC u [[Banco de los Estados de África Central]]. El su edificiú hue construíu pol [[Banco Popular Español]], peru tras la endependencia passó a sel la sedi del [[Banco de Guinea Ecuatorial]].<ref name=calendario/> Las substancialis ganancias proceentis dela explotación petrolífera nu án siu aplicás ena reducción de [[pobreza]] dela ciá assina cumu tampocu del país.<ref name="afrol">cita web |url=[http://www.afrol.com/articles/10288](http://www.afrol.com/articles/10288) |título=Luanda, Malabo strengthen link with US oil capital |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Afrol News |idioma=inglés</ref> La [[industria]] prencipal dela ciá es la elaboración de [[pescado]], mientras que el [[cacao]] i el [[Coffea|café]] son los prencipalis productus d'[[exportación]].<ref name=afrol/> Malabu cuenta con [[puerto]] d'altu tonelaji conectau prencipalmenti con los puertus de [[Duala]] (Camerún) i [[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]], assina cumu conexión aérea a través d'un aeropuertu enternacional. Dessistin unas 300 plaças oteleras, delas qualis ábati 50 son de calidá. == Transportis == [[Archivu:Malabo (16486980296).jpg|miniatura|Una carretera d'accesu a Malabu.]] === Sistema de transporti públicu === El sistema de [[transporte público|transporti en común]] dela capital incluyi serviciu d'[[autobús|autobusis]] que realizan el trayectu entri el centru de Malabu i el barriu d'[[Ela Nguema]], de taxis que circulan la ciá i las çonas periféricas, i de vehículus d'alquiliel llamaus [[Avis Rent a Car System|Avis]] i [[Europcar]]. === Transporti marítimu === [[Archivu:Malabo (16326819629).jpg|miniatura|[[Puerto de Malabo]].]] El [[puerto de Malabo]] puei alcanzal una capacidá teórica de tratamientu de 200.000 toneladas/añu. Los prencipalis enlacis marítimus son con destinu nacional a Bata i enternacional a España i Duala en Camerún. === Transporti aereu === [[Archivu:Aeropuerto Malabo.jpg|miniatura|derecha|[[Aeropuerto de Malabo-Santa Isabel]].]] El Aeropuertu Enternacional de Malabu sirvi a la ciá. Se sitúa a 7 km del centru en Punta Europa. Los vuelus enternacionalis aterriçan nel aeropuertu de Malabu los siguientis destinus: * [[Madrid]] ([[España]]): Ceiba Intercontinental (4 vuelus semanalis * [[París]] ([[Francia]]): Air France (3 vuelus semanalis) * [[Fráncfort del Meno|Fráncfort]] ([[Alemaña]]): Lufthansa (3 vuelus semanalis) * [[Casabranca]] ([[Marruecus]]): Royal Air Marroc (2 vuelus semanalis) * [[Estambul]] ([[Turquía]]): Turkish Airlines (1 vuelu semanal) * [[Cotonú]] ([[Benín]]): Cronos Airlines (2 vuelus semanalis) * [[Abiyán]] ([[Costa de Marfil]]): Ceiba Intercontinental (3 vuelus semanalis) * [[Acra]] ([[Ghana]]): Ceiba Intercontinental (3 vuelus semanalis); * [[Santo Tomé y Príncipe|Santo Tomé]] ([[Santo Tomé i Príncipi]]): Ceiba Intercontinental (3 vuelus semanalis);  * [[Duala]] ([[Camerún]]) Ethiopian Airline (3 vuelus semanalis); Cronos Airlines (3 vuelus semanalis) * [[Libreville]] ([[Gabón]]): Royal Air Marrocc (2 vuelus semanalis) * [[Port Harcourt]] ([[Nigeria]]): Cronos Airlines  (2 vuelus semanalis) * [[Adis Abeba]] ([[Etiopía]]): Ethiopian Airlines (3 vuelus semanalis) Dendi el aeropuertu de Malabu, se puei volal a cualisquiera de los otrus aeropuertus nel país. Estus aeropuertus están situaus ena región d'Annobón, Bata, Mongomoyen, i Corisco.<ref>{{Cita web|url=[https://rumbomalabo.com/guia-guinea-ecuatorial/#Como_viajar_a_Guinea_Ecuatorial](https://rumbomalabo.com/guia-guinea-ecuatorial/#Como_viajar_a_Guinea_Ecuatorial)|título=Conexiones aéreas con la ciudad de Malabo|}}</ref> == Educación == La [[Universidad Nacional de Guinea Ecuatorial]] (UNGE) i la [[Campus UNED Guinea Ecuatorial|Universidad Nacional de Educación a Distancia]] (UNED), esta última española i ubicá nel [[Centro Cultural de España en Malabo]], cuentan dambas dos con sendas sedis ena ciá. El [[Colegio Nacional Enrique Nvó Okenve]], una delas universidadis del país, cuenta con unu de los sus dos campus ena ciá. En la Educación Secundaria Básica (ESBA) i Bachilleratu, ai el [[Instituto Nacional de Enseñanza Media Rey Malabo]].<ref>[[https://www.mecd.gob.es/guineaecuatorial/estudiar/en-guinea-ecuatorial.html](https://www.mecd.gob.es/guineaecuatorial/estudiar/en-guinea-ecuatorial.html) Estudiar en Guinea Ecuatorial]. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte</ref> == Espacius culturalis == [[Archivu:Centro Cultural de España en Malabo.jpg|miniatura|[[Centro Cultural de España en Malabo]] ena capital de [[Guinea Ecuatorial]].]] A través dela [[Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo]] (AECID), se realizan várius proyetus de desarrollu tantu a nivel regional cumu nacional. Cola su sedi ena Oficina Técnica de Cooperación en Malabu (criá en 1984), se llevan a cabu accionis pal desarrollu dela [[cultura]], [[salud]], [[educación]] i fortalecimientu institucional. Destacandu el [[Centro Cultural de España en Malabo]] (CCEM), hundau en 2003, ondi se fomenta a los jóvenis sentilsi nun espaciu cultural i ondi puedan dal rienda suelta a la su libertá pala creatividá. Tamién tien otrus tres ejis geográficus, pa assina captal el mayol númiru de pressonas dela región i contribuil al su desarrollu. Entri las sus actividais están la [[Educación|hormación]], [[arte]], [[cine]], [[teatro]], [[música]] i [[juegos]], hunqui a los dos prencipalis festivalis: el Festival de Cine Itineranti de Guinea Ecuatorial (FECIGE) i el Festival Enternacional de Hip Hop en Malabu.<ref>{{cita web |url=[http://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx](http://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx) |título=Guinea Ecuatorial |fechaacceso=24 de noviembre de 2013 |editorial=AECID |fechaarchivo=27 de noviembre de 2021 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20211127112024/https://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx](https://web.archive.org/web/20211127112024/https://www.aecid.es/ES/Paginas/D%C3%B3nde%20Cooperamos/%C3%81frica%20Subsahariana/Guin%C3%A9a-Ecuatorial.aspx) |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cita web |url=[http://ccemalabo.es/](http://ccemalabo.es/) |título=Centro Cultural de España en Malabo |fechaacceso=24 de noviembre de 2013 |editorial=Embajada de España en Guinea Ecuatorial |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/](https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/) |fechaarchivo=31 de octubre de 2010 }}</ref> Otru de los centrus importantis es el [[Centro Cultural Hispano-Guineano]], dendi 2012 Centro Cultural Ecuatoguineano, que enició siendu sedi del [[Instituto Cardenal Cisneros]], i endispués archivu, museu i biblioteca. Hue construíu enus añus 1950.<ref name=calendario>{{cita web|url=[http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf](http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf)|título=Bioko: Arquitectura y memoria. Calendario 2013|fechaacceso=24 de noviembre de 2013|editorial=Centro Cultural España Malabo|urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20130914112748/http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf](https://web.archive.org/web/20130914112748/http://ccemalabo.es/wp-content/uploads/2013/02/CCEMB-low-kle2013.pdf)|fechaarchivo=14 de septiembre de 2013}}</ref> Unu de los prencipalis museus es el [[Museo de arte moderno de Guinea Ecuatorial]], con arti tradicional i contemporáneu del país i del continenti. Ena ciá tamién s'alcuentra la [[Biblioteca Nacional de Guinea Ecuatorial|Biblioteca Nacional]], cuy'edificiu hue construíu en 1916, i que llegó a sel la jefatura dela [[Falange Española y de las JONS]].<ref name=calendario/> == Turismu == [[Archivu:View from my apartment1.jpg|miniatura|izquierda|Vista delas afueras de Malabu.]] [[Archivu:Malabo2015 (15890406064).jpg|miniatura|Vista parcial de Malabu.]] [[Archivu:Sipopo (16517963802).jpg|miniatura|Hotel en [[Sipopo]].]] El setol turísticu está conociendu un avançi mu significativu. Dendi el descubrimientu del petróliu se án realizau numerosas infraestructuras. Endispués dela primera reunión africana realizá en dichu país, se á observau un cambiu importanti en tolos aspectus vinculaus a la promoción del turismu. Una dellas es la famosa ciá de [[Sipopo]], la cual está diseñá pa albergal un turismu de negocius i remuneradol.{{Cita necesaria}}  La ciá de Malabu, es un puntu neurálgicu pal turismu de [[Guinea Ecuatorial]]. En primer lugal, tien conexión directa conas prencipalis atraccionis turísticas dela [[Bioko|Isla de Bioko]] i en segundu lugal, poséi una amplia gama hotelera pa tou tipu de públicu. Entri los prencipalis lugaris turísticus accesiblis dendi esta ciá puein destacalsi los siguientis: * [[Ureka]]: Esta pequeña localidá ubicá al sul dela isla es rica en primatis i pájarus. Amás, destaca polas sus impresionantis playas vírgenis i polas sus cascadas naturalis ondi es posibli bañalsi. Duranti los mesis de noviembri a hebreru, es posibli observal la desovación de tortugas marinas duranti la nochi.  * [[Cascadas Ilachi|Cascadas Ilachi u Iladyi]]: Son las cascadas más grandis del país, con más de 250 metrus de caía. S'alcuentran a unus 45 minutus a pie dendi la ciá de [[Moca (Guinea Ecuatorial)]]. Ai que acceel a ellas meyanti una caminata pola selva cruçandu várius ríus. * [[Pico Basilé]]: Es la montaña más alta de [[Guinea Ecuatorial]], perteneci a escudu volcánicu hunqui al [[monte Camerún]] i a la [[Caldera de Luba|gran caldera de Luba]]. Con más de 3000 metrus d'altura es visibli dendi toa la ciá de Malabu. El su accesu es relativamenti sencillu al dessistil carreteras en mu buenas condicionis. Ena cima s'alcuentra la encreíbli eglesia i la estatua dela [[Virgen Bisila|Madri Bisila]]. La escultura hue criá pol escultol español Modesto Gené Roig nel añu 1968.{{Cita necesaria}}  Numerosas entidais cumu Rumbo Malabo, Guinea Turismu i otras empresas, hazin conocel al mundu el setol turísticu del país assina cumu las virtuis i lugaris más turísticus.<ref>cita web |url=[[https://www.guine](https://www.guine)</ref> Numerosas entidais cumu Rumbo Malabo, Guinea Turismu i otras empresas, hazin conocel al mundu el setol turísticu del país assina cumu las virtuis i lugaris más turísticus.<ref>cita web |url=[https://www.guineainfomarket.com/featured/2020/06/25/rumbo-malabo-un-nuevo-actor-irrumpe-en-el-mercado-turistico-de-guinea-ecuatorial/](https://www.guineainfomarket.com/featured/2020/06/25/rumbo-malabo-un-nuevo-actor-irrumpe-en-el-mercado-turistico-de-guinea-ecuatorial/) |título= «Nuevos actores en el mercado turístico ecuatoguineano»|fecha=25 de junio de 2020</ref> == Lugaris de cultu == [[Archivu:Kathedrale Santa Isabel.jpg|miniatura|[[Catedral de Malabo|Catedral de Santa Isabel]].]] [[Archivu:Kathedrale Ela Nguema.jpg|miniatura|Eglesia de San Fernando, barriu de Elá Nguema.]] Entri los lugaris de cultu, s'alcuentran prencipalmenti eglesias i templus [[Cristianismo|cristianus]]: [[arquidiócesis de Malabo]] ([[Iglesia católica|Iglesia Católica]]), [[Iglesia universal del Reino de Dios]], [[Asambleas de Dios]].<ref> J. Gordon Melton, Martin Baumann, ‘‘Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices’’, ABC-CLIO, USA, 2010, p. 989</ref> Tamién ai mesquitas [[Islam|musulmanas]]. == Lugaris d'interés == Malabu es una ciá que conserva edificius dela época colonial talis cumu el [[Palacio presidencial de Malabo|Palaciu dela Presidencia]] i el edificiú del [[Palacio de Justicia de Malabo|Palaciu de Justicia de Malabu]]. Nel centru tamién s'alcuentran otras construccionis colonialis, anque están deteriorás, cumu los edificius de madera del [[siglo XIX|siglu XIX]] delas callis Nigeria i Rey Boncoro. Destacan cumu construccionis notabris la [[Catedral de Malabo|Catedral de Santa Isabel]], que es a la vezi sedi dela [[archidiócesis de Malabo|Archidiócesis de Malabu]]. Se trata d'un templu d'estilu [[neogótico]], construíu entri 1897 i 1916. El su arquitetu hue Luis Segarra Llairadó i se costeó con aportacionis del gobiernu d'[[España]] i donacionis de fielis. Cuenta con dos torris de 40 metrus d'altura. Pui que el mesmu [[Antoni Gaudí]] supervisara los planus.<ref name=calendario/> Otrus lugaris d'interés son [[La Gaditana]], casa conocía anteriormenti cumu Finca Amilivia, anterior a 1918,<ref name=calendario/> la [[casa Teodolita]], de 1902 i unu de los más antigus dela ciá,<ref name=calendario/> el edificiú del [[ayuntamiento de Malabo|Ayuntamientu de Malabu]], la [[iglesia de Elá Nguema]], la [[Plaza de la Independencia (Malabo)|Praça dela Endependencia]], el [[Centro Cultural de España en Malabo|Centru Cultural d'España]] i la bahía del puertu. == Gastronomía == Son famosus los [[restaurante|restaurantis]] ondi se sirvin pratus de pescaú a la brasa. Se cocinan pratus de carni de cocodrilu, jabalí u antílope con salsa de tomati, modica, berenjenas u cacahueti, con arros, yuca fermentá, plátanu fritu u cocíu.<ref>{{cita web |url=[http://www.eldiariomontanes.es/v/20110611/sociedad/destacados/malabo-conserva-pasado-espanol-20110611.html](http://www.eldiariomontanes.es/v/20110611/sociedad/destacados/malabo-conserva-pasado-espanol-20110611.html) |título= «Malabo conserva su pasado español»  |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=eldiariomontanes.es |fecha=11 de junio de 2011}}</ref> == Deporti == [[Archivu:Estadio de Malabo Equatorial Guinea.JPG|miniatura|[[Estadio de Malabo]].]] La prencipal instalación deportiva de Malabu, i del país, es el [[Estadio de Malabo|Estadiu de Malabu]], con capacidá pa más de 15&nbsp;000 espectadoris. En él se án disputau partíus enternacionalis, cumu dela [[Copa Africana de Naciones 2012]], u ondi jugó la [[selección de fútbol de España|selección de fúrbol d'España]], en aquel momentu campeona del Mundu. En esti estadiu tamién juega los sus partíus el prencipal club del país, el [[Sony Elá Nguema]]. Otrus clubis disputan los sus partíus nel [[Estadio Internacional]], con capacidá pa 6000 espectadoris, i ondi jugaba los sus partíus la [[selección de fútbol de Guinea Ecuatorial|selección de fúrbol de Guinea Ecuatorial]] hata que se inauguró el nuevu estadiu. La [[Copa Africana de Naciones 2012]] hue organizá de horma conjunta pol [[Gabón]] i Guinea Ecuatorial i una delas quatru sedis del torneu hue el [[Estadio de Malabo|Estadiu de Malabu]], el prencipal estadiu del país, inaugurau en 2007.<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/sedes/sedes.html](http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/sedes/sedes.html) |título=Copa África 2012 - sedes |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com}}</ref> En Malabu se disputarun seis partíus dela fasi de grupus (un partíu del grupu A i cincu del grupu B),<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/resultados.html](http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/resultados.html) |título=Copa África 2012 - Calendario y resultados |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com }}</ref> i un cruci de cuartus de final.<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/cuadrofinal.html](http://www.marca.com/deporte/futbol/copa-africa/2012/cuadrofinal.html) |título=Copa África 2012 - Cuadro final |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com}}</ref> El 16 de noviembri de 2013, la [[selección de fútbol de España|selección de fúrbol d'España]] disputó un partíu amistosu contra la [[selección de fútbol de Guinea Ecuatorial|selección de fúrbol de Guinea Ecuatorial]]. Se trataba dela primera visita d'una selección uropea al país, i el encuentru hue criticau por várius estamentus, cumu el presidenti dela [[Liga de Fútbol Profesional|Liga Nacional de Fúrbol Profesional]], [[Javier Tebas]], debíu a la situación política del país i el gobiernu de [[Teodoro Obiang]].<ref>{{cita web |url=[http://www.marca.com/2013/11/15/futbol/seleccion/1384528943.html?a=fc1477cdd63d0ef5c46a9793575c1cb7&t=1385331705](http://www.marca.com/2013/11/15/futbol/seleccion/1384528943.html?a=fc1477cdd63d0ef5c46a9793575c1cb7&t=1385331705) |título=Tebas: "Guinea Ecuatorial no es el lugar más afortunado que España podía haber elegido para jugar" |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |autor=EFE |fecha=15 de noviembre de 2013 |editorial=Marca.com }}</ref><ref>{{cita web |url=[http://www.rtve.es/deportes/20131116/espana-pasea-estrella-guinea-amistoso-manchado-politica/793080.shtml](http://www.rtve.es/deportes/20131116/espana-pasea-estrella-guinea-amistoso-manchado-politica/793080.shtml) |título=España pasea la estrella por Guinea en un amistoso manchado por la política |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |fecha=16 de noviembre de 2013 |editorial=rtve.es }}</ref> Algunus de los prencipalis clubis del país, que án ganau en varias ocasionis la [[Primera División de Guinea Ecuatorial|Primera División de Guinea Ecuatorial]] son dela ciá de Malabu. El club con más títulus de liga es el [[Sony Elá Nguema]] con 14. Otrus clubis dela ciá que se án proclamau campeonis de liga son el [[Renacimiento Fútbol Club]], el [[Atlético Malabo]] u el [[Cafe Bank Sportif]]. Otru de los clubis dela ciá es el [[Atlético Semu]], campeón en una ocasión dela [[Copa Ecuatoguineana]]. Otru de los clubis importantis dela ciá es el [[Malabo Kings]] de baloncestu, que á siu campeón del país, i que en 2013 se proclamó campeón del [[Campeonato de la Zona Centro de África de baloncesto]], al ganal en [[Kinsasa]] al Talia, de Gabón.<ref>cita web |url=[http://www.feb.es/2013/10/14/baloncesto/miguel-angel-hoyo-campeon-zona-centro-africa-con-los-malabo-kings/50513.aspx](http://www.feb.es/2013/10/14/baloncesto/miguel-angel-hoyo-campeon-zona-centro-africa-con-los-malabo-kings/50513.aspx) |título=Miguel Ángel Hoyo, campeón de la Zona Centro de África con los Malabo Kings |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Federación Española de Baloncesto |fecha=14 de octubre de 2013</ref> El Malabo Kings ya abía quedau segundu en 2011, en [[Yaundé]] (Camerún).<ref>cita web |url=[http://www.asturiasmundial.com/noticia/5079/malabo-kings-gana-medalla-de-plata-en-eliminatorias-del-campeonato-africano-clubes-baloncesto/](http://www.asturiasmundial.com/noticia/5079/malabo-kings-gana-medalla-de-plata-en-eliminatorias-del-campeonato-africano-clubes-baloncesto/) |título=El Malabo Kings gana la medalla de plata en las eliminatorias del Campeonato Africano de Clubes de Baloncesto |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Asturias Mundial |fecha=21 de julio de 2011</ref> En 2013 se celebró en Malabo el I Campus de Baloncesto Ciudad de Malabo, organizado por la [[Federación de Baloncesto de Guinea Ecuatorial]] y el [[Club de Baloncesto Conejero]], de España.<ref>cita web |url=[http://www.lanzarotedeportiva.com/index.php/baloncesto-5/masculino/8378-el-cb-conejero-pone-en-marcha-un-campus-en-malabo](http://www.lanzarotedeportiva.com/index.php/baloncesto-5/masculino/8378-el-cb-conejero-pone-en-marcha-un-campus-en-malabo) |título=El CB Conejero pone en marcha un Campus en Malabo |fechaacceso= 24 de noviembre de 2013 |editorial=Lanzarote deportiva |fecha=1 de octubre de 2013</ref> == Ciudais germanás == * {{bandera|Méxicu}} [[Acayucan]] , [[Méxicu]] * {{bandera|Méxicu}} [[Celaya]], [[Méxicu]] * {{bandera|Méxicu}} [[Guadalajara (México)|Guadalajara]], [[Méxicu]]<ref>cita web |url=[http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm](http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm) |título=Ciudades Hermanas |obra=Relaciones internacionales y ciudades hermanas del municipio de Guadalajara |fechaacceso=19 de noviembre de 2013 |urlarchivo=[https://web.archive.org/web/20130921055451/http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm](https://web.archive.org/web/20130921055451/http://www.guadalajara.gob.mx/relacionesinternacionales/ciudades-hermanas.htm) |fechaarchivo=21 de septiembre de 2013</ref> *{{bandera|Veneçuela}} [[Río Caribe]], [[Veneçuela]] *{{bandera|Cuba}} [[La Abana]], [[Cuba]] *{{bandera|Colombia}} [[Cúcuta]], [[Colombia]] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus p'ahuera == * [[http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm](http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm) Ayuntamientu de Malabu] {{Wayback|url=[http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm](http://www.ayuntamientodemalabo.com/malabo_es/index_es.htm) |date=20040501055128 }} * [[https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/](https://web.archive.org/web/20101031132255/http://www.ccemalabo.es/) Centru Cultural d'España en Malabu] jcphr1w2wrt4hhdkprkbit6nl1o9vn7 Estitutu Cervantes 0 11677 142601 142097 2026-04-05T21:36:35Z Olarcos 82 /* Ve-si tamién */ 142601 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:90%; line-height:1.4em; border:1px solid #a2a9b1; background-color:#f8f9fa;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:120%; padding:0.4em; background-color:#eaecf0; font-weight:bold;" | Estitutu Cervantes |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.2em;" | [[Archivu:Logotipo del Instituto Cervantes.svg|150px|Logotipu del Estitutu]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Logotipu del Estitutu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Banco Español del Río de la Plata (Madrid) 05.jpg|250px|Sedi centrá del Estitutu, en 2009]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | [[Edificiu de las Cariátides|Sedi centrá del Estitutu]], en 2009. |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Localización |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|22px]] [[España]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Localidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Madrid]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°29′03″N 3°21′47″O |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Información xeneral |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[organismu públicu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Sedi | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Edificiu de las Cariátides]] |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Organisación |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Direición | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Luis García Montero]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Composición | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Véi'' [[Anexu:Patronato del Instituto Cervantes|el Patronatu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Depende d' | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Secretaría de Estado de Cooperación Internacional]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Entidá superior | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ministeriu d'Asuntus Esteriores (España)|Ministeriu d'Asuntus Esteriores]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Dependencias | style="padding:0.2em 0.5em;" | 99 centrus n' 50 países<br />''Véi'' [[Instituto Cervantes#Centros en el mundo|los centrus nel mundu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Relacionaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Academia de España en Roma]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Empleaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1004 empleaos <small>(31 de dizembre de 2024)</small><ref>[[https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx](https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx) ''Personal al serviciu del Setor Públicu Estatal'', IGAE]</ref><br />+700 colaboradors (2023)<ref>[[https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf](https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf) ''El Institutu en zifras 2022-2023'']</ref> |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Presupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 167,5 millones d'[[Euro|€]] (2025)<ref>[[https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF](https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF) ''Presupuestos Xeneralis del Estáu 2023, prorrogás pal 2025'']</ref> |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Estoria |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 21 de marzu de 1991 (34 añus) |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Notas |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.1em;" | [[Archivu:Países con sedes del Instituto Cervantes.png|266px|Paísis con sedis del Estitutu Cervantes]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Paísis con sedis del Estitutu Cervantes |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[http://www.cervantes.es/default.htm](http://www.cervantes.es/default.htm) [www.cervantes.es](http://www.cervantes.es)] |} L’'''Estitutu Cervantes''' es una organización púbrica española cuyus dos pesquis prencipalis son la promoción i enseñança dela [[lengua española]], i la difusión dela coltura de [[España]], [[Ispanoamérica]], [[Guinea Equatorial]] i l’[[Sáhara Ocidental]]. Toma el su nombri del escreviol [[Miguel de Cervantes]]. Fundá en 1991 pol [[Gobiernu d’España]] i dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]], está presenti en 103 ciais de 52 paísis, a travis delos sus centrus, aulas i estensionis. La su sei central está assitiá nel [[edificio de las Cariátides|deficiu delas Cariátidis]] (u deficiu «Cervantes») dela [[calle de Alcalá]] de Madril. Nel planu enternacional, l’Estitutu Cervantes sedríe l’equivalienti al [[British Council]], ala [[Alliance Française|Aliança Francesa]], al [[Goethe-Institut]] alemán, ala [[Sociedá Dante Alighieri]] italiana i al [[Estitutu Camões]] portugués; toas ellas institucionis dedicás ala promoción coltural i lingüística delos sus respetivis paísis. == Estoria == Fue creau el 21 de marçu de 1991 pol [[Gobiernu d’España]], col altu patrociniu delos [[Rei d'España|reyis d’España]],<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l7-1991.t1.html Naturaleça i funcionis del estitutu]</ref> baju el mandatu del presidenti [[Felipe González]] i es dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/INSTITUTO_CERVANTES/Creado/Instituto/Cervantes/promocion/difusion/espanol/mundo/elpepicul/19900512elpepicul_2/Tes Creación del Institutu en elpais.com]</ref> == Sedis n'España== [[Archivu:Interior of Instituto Cervantes (Madrid) - September 2022.jpg|miniatura|275px|Interiol dela sei central del Estitutu Cervantes en Madril.]] La sei central está nel númeru 49 dela [[calli d'Alcalá]] de Madril, nel deficiu «Cervantes», anteriolmenti conocíu comu l’[[Edificiu delas Cariátides|edficiu «delas Cariátidis»]]. L’inmuebli, ocupau dantis pol [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]], fue diseñau en 1918 polos arquitetus [[Antonio Palacios]] i [[Joaquín Otamendi]] pal [[Banco Español del Río de la Plata]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/madrid/Cariatides/Cervantes/elpepuespmad/20060706elpmad_13/Tes Deficiu Las Cariátidis]</ref> Cuenta cuna segunda sei en España, que se gasta comu centru de formación de professoris, qu’está localiçá nel Colegiu del Rei, ena [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, d’[[Alcalá d'Enares]], lugal de nacencia de Cervantes. == Pesquis i funcionis == Los pesquis del Estitutu Cervantes sigún l’artículu constituyenti númeru 3 de Lei 7/1991, de 21 de marçu, son los siguientis:<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/informacion.htm Información sobri pesquis i funcionis] Estitutu Cervantes. Consultau el 27 de setiembri de 2014</ref> Promovel universalmenti l’enseñança, l’estudiu i l’usu del español i fomental quantas meyías i acionis contribuyan ala difusión i la mejora dela calidá destas atividais. Contribuil ala difusión dela coltura nel esteriol en coordinación colos demás órganus competentis dela [[Alministración del Estau]]. Pa ellu s’encarga de: Organiçal cursus de [[luenga española]]. Organiçal cursus de [[Idiomas de España#Idiomas cooficiales|lenguas cooficialis]] en [[España]]. Organiçal los essámis i espedil los [[Diplomas de Español como Lengua Extranjera]] (DELE) Atualiçal los [[Modelos de enseñanza|métodus d’enseñança]] i la [[Capacitación docente|formación del professorau]]. Apoyal la labol delos [[Hispanismo|ispanistas]]. Difundil la [[luenga española]]. Colaboral con [[Institución|institucionis]], sociedais i paísis [[hispanoamericano]]s ena difusión dela su coltura. == Atividá académica == [[Archivu:LogoÑInstitutoCervantes.JPG|miniatura|200px|Logu del Estitutu.]] Es una delas funcionis prencipalis del Estitutu, que fue creau pa estendel la coltura i l’enseñança del español nel mundu. Pa ellu cuenta con 88 centrus distribuíus pol tol mundu, 1240 professoris i más de 1600 oras de clasi al día. === Diploma d’Español comu Lengua Estrangera === Los Diplomas d’español comu Lengua Estrangera (DELE), creaus en 1988, son titulus que certifican el grau de competencia i dominiu del [[Luenga española|español]] comu [[lengua extranjera]]. L’Estitutu Cervantes otorga estus titulus en nombri del [[Ministeriu d’Educación i Ciencia d’España]] cola participación dela [[Nuversidá de Salamanca]] ena elaboración delos conteníus i la su evaluación. Comprendin seis nivelis d’aprendiçagi: [[DELE A1|A1]], [[DELE A2|A2]], [[DELE B1|B1]], [[DELE B2|B2]], [[DELE C1|C1]], [[DELE C2|C2]]. === Aula Virtual d’Español === L’Estitutu Cervantes cuenta col ''Aula Virtual d’Español'', nel que s’organiçan cursus pol Internet. En España s’á concentrau ena enseñança d’español pa inmigrantis, labol realiçá en colaboración colas Escuelas Oficialis d’Idiomas.<ref>[http://ave.cervantes.es/ Aula Virtual d’Español]</ref> En 2009 se llegu a un acuerdu pa que l’AVE apareciera ena intranet de [[Starbucks]] i dal assin enseñança d’español alos sus empleaus en Estaus Uníus.<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/Sentidos/Cervantes-ensena-espanol-plantilla-Starbucks/20090527cdscdicst_2/cds5se/ El Cervantes enseña español ala plantilla de Starbucks], [[Cinco Días]], 27 de mayu de 2009.</ref> === Centru de Formación de Professoris === El Centru de Formación de Professoris (CFP), establecíu ena sei d’[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madril]]), nel Colegiu del Rei, [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, s’á constituíu en centru de referencia ena formación de professoris, tantu inicial comu continuá. El mejol ejemplu desta labol es el máster en Enseñança del Español comu Lengua Estrangera en colaboración cola [[Universidad Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]]. === Congresu Enternacional dela Lengua Española === Otra delas funcionis del Estitutu Cervantes es la organización, juntu cola [[Real Academia Española]] i la [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], delos [[Congreso Internacional de la Lengua Española|Congresus Enternacionalis dela Lengua Española]], forus de refressión sobri l’idioma español que se celebran ca tres añus en anguna ciá d’España u Isponoamérica, cola colaboración del país anfitrión. Dendi la su creación s’án celebrau en [[Zacatecas]] (Méjicu, 1997), [[Valladolid]] (España, 2001), [[Rosario (Argentina)|Rosariu]] (Argentina, 2004), [[Cartagena de Indias]] (Colombia, 2007), [[Valparaíso]] (Chili, 2010) —organiçau finalmenti de forma virtual, puestu que se produju un terremotu nel país el día previu ala inauguración—, [[Panamá (ciudad)|Ciá de Panamá]] (Panamá, 2013), [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]] (Puertu Ricu, 2016), [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]] (Argentina, 2019) i [[Cádiz (España)|Cai]] (España, 2023). === Lingu@net Uropa === Proyeutu dela [[Comisión Europea|Comissión Uropea]] pa facilital l’acessu a recursus de calidá «en línia» pal aprendiçagi delas lenguas uropeas. === Archivu Gramatical dela Lengua Española === L’Archivu Gramatical dela Lengua Española (AGLE) es un proyeutu d’informatical los milis de fichas manuscritas del gramáticu Salvador Fernández Ramírez, finaliçau i publicau en 2010 nel Centru Virtual Cervantes. === Oficina del Español ena Sociedá dela Información === L’Oficina del Español ena Sociedá dela Información (OESI) está dedicá a promocional la presencia del español nel ámbitu delas tecnologías dela información. === Portal del ispanismu === Centru de referencia del [[hispanismo|ispanismu]] n'internet. S’inició comu una tripli bassi de datus (departamentus d’español, ispanistas i associacionis) d’acessu gratuitu. Agora se puei topar información sobri: Departamentus i centrus d’investigación nuversitarius con departamentu d’español. Asociacionis d’ispanistas i de professoris d’español. Información sobri congresus, seminarius, jornadas u conferencias. Úrtimas noticias. Ofertas púbricas de becas, cursus especialiçaus i ofertas d’empleu. Recursus en Internet pa investigaoris. Enlacis relacionaus. === Redi de Centrus Asociaus === Redi de centrus d’enseñança d’español cuyus programas d’enseñança, instalacionis i organización án síu reconocíus pol Estitutu Cervantes. Los centrus dela rei que se topan en España recibin la denominación de Centrus Acreditaus. En Brasil dessisti una rei de Centrus de senificá importancia comu son: Recife, São Paulo, Riu de Janeiru, Portu Alegri, Sarvaol de Baía, Bellu Orizonti, Brasilia i Curitiba. Tolus desenvuelvin una intensa atividá coltural, especialmenti Sarvaol de Baía, del que dependin catorci centrus repartíus entri Guatemala i Colombia. === Redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes (RBIC) === La redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes está integrá nel Sistema Bibliotecariu Español i representa la mayol rei de bibliotecas españolas nel mundu. Ca biblioteca recibi el nombri d’unu delos grandis autoris dela coltura española i ispanoamericana. Correspondi alas sesenta bibliotecas, incluía una biblioteca en Madril, garantiçal alos usuarius l’acessu ala información i la documentación necesarias que permitan el desenvolvimiento del estudiu, la docencia, la investigación, el conocimientu dela coltura española, l’ociu i entretenimientu. Las sus funcionis son:<ref>Estitutu Cervantes: [https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/red_bibliotecas_cervantes.htm Conoci la rei de bibliotecas] (español). Consultau el 8 d’abril de 2021.</ref> Difusión i generación d’información, promoción dela comunicación i estimulación del conocimientu dela coltura ispánica nun contestu enternacional. Gestión delos estrumentus i herramientas d’información necesarius pal desenvolvimiento dela política coltural i educativa dela institución. === Observatorius del Español === [[Archivu:Luis García Montero en la apertura de la Tribuna del Hispanismo Ecuatoguineano - 52466547399.jpg|thumb|15.ª edición dela Tribuna del Ispanismu del Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo|Centru Coltural d’España en Malabu]] (21 de juliu de 2022).]] *En 2013<ref>José Antonio Millán: [https://elpais.com/elpais/2013/05/12/opinion/1368377345_770738.html L’observatoriu del español en Estaus Uníus], El País, 18-05-2013. Consultau el 31-10-2022.</ref> se crea l’Observatoriu dela lengua española i las colturas ispánicas enos Estaus Uníus.<ref>[https://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es ICH | Observatory of the Spanish Language and Hispanic Cultures in the United States] en cervantesobservatorio.fas.harvard.edu. Consultau el 31-10-2022.</ref> *En juñu de 2022<ref>Manuel Morales: [https://elpais.com/cultura/2022-06-07/el-gobierno-crea-un-observatorio-global-del-espanol-con-sede-en-la-rioja.html El Gobiernu crea un Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja], El País, 07-06-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> s’anunció la creación del Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja. *Siguiendu el modelu estadounidensi, en juliu de 2022, [[Luis García Montero]] anunció la "próssima apertura d’un observatoriu del Español en África con sei en Malabu",<ref>[https://www.fundeu.es/noticia/el-cervantes-abrira-un-observatorio-del-espanol-en-guinea-ecuatorial-en-2023/ El Cervantes abrirá un Observatoriu del Español en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE] en www.fundeu.es, 22-07-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> ena apertura dela 15.ª Tribuna del Ispanismu, dedicá al ispanismu ecuatoguineanu<ref>[https://www.cervantes.es/lengua_y_ensenanza/hispanismo/tribuna_hispanismo/tribuna_hispanismo_ecuatoguineano.htm Tribuna del Ispanismu Ecuatoguineanu. Tribuna del Ispanismu. Institutu Cervantes] en www.cervantes.es. Consultau el 31-10-2022.</ref> qu’organiçó l’Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo]]. === Second Life === Dendi 2007 l’Estitutu Cervantes construyó una isla virtual nel mundu tridimensional [[Second Life]], ondi á recreau la sei d’[[Alcalá de Henares]]. Nel mesmu s’ofrecin esposicionis, conferencias i proyecionis sobri atus que s’estén realiçandu nel «mundu real».<ref>[https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ L’Estitutu Cervantes en Second Life]</ref> == Atividá coltural == [[Archivu:carles-santos-profil.jpg|miniatura|200px|[[Carles Santos Ventura]] nel centru de [[Berlín]].]] Es la intensa atividá coltural la que otorga al Estitutu Cervantes la su pressonalidá i el su sellu de prestigiu nel mundu. Encuentrus con escritoris, dramaturgus, científicus, ciclus de cini, conciertus musicalis, esposicionis, forman parti dela programación del Estitutu en decenas de ciais. A travis delos sus centrus, l’Estitutu Cervantes poni a disposición d’artistas españolis i de creaoris d’origin latinoamericanu, salas d’esposicionis ondi essibil las sus obras. Tamién colabora ena organización de conciertus, proyecionis, obras de teatru, etc. relacionaus cola coltura ispanoamericana. Angunas delas úrtimas muestras son: ''Festival literariu Benengeli'': únicu festival literariu de lengua española que se celebra de forma simultánia enos cincu continentis. Ena edición de 2023 se desenvolvió en [[Sídney]], [[Tokio]], [[Manila]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Tánger]] i [[Los Ángeles]]; la edición de 2024 tuvu lugal en [[Sídney]], [[Manila]], [[Budapest]], [[Utrecht]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Madrid]], [[Casablanca]], [[Río de Janeiro|Riu de Janeiru]], [[Sao Paulo|São Paulo]] i [[Belo Horizonte|Bellu Orizonti]]. Esti festival íbridu congrega a más de cien autoris entri los que puein citar-si a: Piedad Bonnett, Guillermo Arriaga, Manuel Longares, Jorge Franco, Santiago Gamboa, Leila Guerriero, David Toscana, Katya Adaui, Alberto Barrera Tyszka, Aroa Moreno Durán, Brenda Navarro, Luis Mateo Díez, Jorge Volpi, Rosa Ribas, Mariana Travacio, Margarita García Robayo, Manuel Vilas, Mayra Montero, Irene Vallejo, Antonio Muñoz Molina, Rubi Guerra i Aixa de la Cruz. ''Testigus del olviu'': esposición fotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ochu delas mayoris catástrofis umanas del muestru tiempu, i cuenta con testus de [[Mario Vargas Llosa]] i [[Juan José Millás]], entri otrus. ''Festival delas Dos Orillas'': festival de dança, teatru i música con artistas marroquís i españolis que se celebra en [[Casablanca]], [[Marrakech]], [[Rabat]], [[Tánger]] i [[Tetuán]]. ''Cincu mirás uropeas'': essibición delas fotografías de cincu artistas ispanoamericanus i españolis. ''Orgánicu ena obra de Calatrava'': esposición fotográfica de Luz Martín sobri la obra de [[Santiago Calatrava]] nel centru de [[Belgrado]].<ref>[https://web.archive.org/web/20080122115024/http://www.lostiempos.com/noticias/17-01-08/17_01_08_ultimas_cul6.php Esposición sobri Calatrava]</ref> Dendi 2009, celebra anualmenti [[El Día E]], una jorná de puertas abiertas que tién lugal el sábau más próssimu al solsticiu de vranu. == Publicacionis == === Revista Institutu Cervantes === Revista gratuita de periodiciá bimestral, ondi se publican los atus qu’l’Institutu Cervantes realiçará, tantu en España comu en qualquiel centru del estrangeru, cola intención d’informal del progressu del centru i delas lenguas españolas. Otubri - diziembri de 2004.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_1.htm Revista Institutu Cervantes otubri/diziembri de 2004]</ref> Eneru - hebreru de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_2.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2005]</ref> Marçu - abril de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_3.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2005]</ref> Mayu - juñu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_4.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2005]</ref> Juliu - abostu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_5.htm Revista Institutu Cervantes juliu/abostu de 2005]</ref> Setiembri - otubri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_6.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2005]</ref> Noviembri - diziembri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_7.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2005]</ref> Eneru - hebreru de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_8.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2006]</ref> Marçu - abril de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_9.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2006]</ref> Mayu - juñu de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_10.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2006]</ref> Setiembri - otubri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_11.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2006]</ref> Noviembri - diziembri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_12.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2006]</ref> Eneru - hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_13.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2007]</ref> Marçu - abril de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_14.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2007]</ref> Mayu - juñu de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/revista_cervantes/rc_15.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2007]</ref> Setiembri - otubri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_16.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2007]</ref> Noviembri - diziembri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_17.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2008]</ref> Eneru - marçu de 2008.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_18.htm Revista Institutu Cervantes eneru/marçu de 2008]</ref> === Anuariu del español === Porbaxu el titulu genéricu de ''L’español nel mundu'' analiça la situación i novedais dela lengua española enos sus distintus ámbitus d’usu. Las sucessivas edicionis, que se publican dendi 1998, forman una coleción d’imágenis sobri la situación del español. 1998<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_98/ Anuariu del español 1998]</ref> 1999<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_99/ Anuariu del español 1999]</ref> 2000<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_00/ Anuariu del español 2000]</ref> 2001<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_01/ Anuariu del español 2001]</ref> 2002<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_02/ Anuariu del español 2002]</ref> 2003<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_03/ Anuariu del español 2003]</ref> 2004<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_04/ Anuariu del español 2004]</ref> 2005<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_05/ Anuariu del español 2005]</ref> 2006-2007<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_06-07/default.htm Anuariu del español 2006 - 2007]</ref> (Enciclopedia del español nel mundu). 2008<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_08/ Anuariu del español 2008]</ref> (Enciclopedia del español en Estaus Uníus). 2009<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_09/ Anuariu del español 2009]</ref> 2010-2011<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_10-11/ Anuariu del español 2010 - 2011]</ref> 2012<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_12/ Anuariu del español 2012]</ref> 2013<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_13/ Anuariu del español 2013]</ref> 2014<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_14/ Anuariu del español 2014]</ref> 2015<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_15/ Anuariu del español 2015]</ref> === Memoria del Institutu Cervantes === Publicación anual ena que s’esponi l’evolución del Institutu Cervantes a lo largu del úrtimu añu. Se centra ena atividá coltural i académica de ca centru i biblioteca, assín comu las inauguracionis qu’ayan teníu lugal. S’inclúi información sobri l’Aula Cervantes, entidais colaboraoras i patrocinaoras. 2009/10.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_09_10/default.htm Memoria del Institutu 2009/10]</ref> 2008/09.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_08_09/default.htm Memoria del Institutu 2008/09]</ref> 2007/08.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_07_08/default.htm Memoria del Institutu 2007/08]</ref> 2006/07.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_06_07/default.htm Memoria del Institutu 2006/07]</ref> 2005/06.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_05_06/default.htm Memoria del Institutu 2005/06]</ref> 2004/05.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_04_05/default.htm Memoria del Institutu 2004/05]</ref> 2003/04.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_03_04/default.htm Memoria del Institutu 2003/04]</ref> === Televisión digital === El 12 de hebreru de 2008 alas 19:30 ora española peninsulal, el Cervantes se convirtiu nel primel institutu lingüísticu uropeu en tenel el su propiu canal televisivu: CervantesTV.es. Un canal de televisión en internet con programación 24 oras al día. La su programación consisti básicamenti ena promoción i información sobri l’español, con boletinis colturalis i tamién entrevistas, tertulias, reportagis, música i documentalis d’atualidá coltural ispana.<ref>Institutu Cervantes: [http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2008/noticias/noticia_08-02-12.htm Cervantes TV empiença a emitil esta tardi], 12 de hebreru de 2008.</ref> === Otras publicacionis === ''Plan curriculal del Institutu Cervantes. Nivelis de referencia pal español'': plan esquematiçau d’estudiu del español en seis nivelis, d’acuerdu alas diretricis del [[Consejo de Europa|Conseju d’Uropa]]. ''[https://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_23/informes_ic/p01.htm L’español: una lengua viva]'': informi anual sobri la situación dela lengua española pol tol planeta que s’inclúi comu capítulu inicial nel Anuariu ''L’español nel mundu''. ''Guías práticas del Institutu Cervantes '': "Gramática prática del español" (2007) ; " Ortografía prática del español" (2009) ; " Guía prática del español corretu" (2009) ; "Guía prática d’escritura i reación" (2011) ; "El libru del español corretu . Clavis pa escribil i palral bien en español" (2012) . "Las 500 dudas más frequentis del español" (2013) . == Centru Virtual Cervantes == El Centru Virtual Cervantes es un sitiu web creau i manteníu pol Institutu Cervantes d’España en 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/sociedad/INSTITUTO_CERVANTES/curso/virtual/Instituto/Cervantes/da/primeros/pasos/elpepisoc/19971021elpepisoc_15/Tes Creación del Centru Virtual Cervantes]</ref> pa contribuil ala difusión dela lengua española i las colturas ispánicas. Comu complementu ala labol delos centrus abiertus pol Institutu Cervantes en ciais concretas, el Centru Virtual Cervantes apuesta pola capaciá de llegal a tol mundu a travis d’[[Internet]]. Ofreci materialis i servicius palos professoris d’español, los estudiantis, los tradutoris, periodistas i otrus profesionalis que trabajan cola lengua, assín comu palos ispanistas que se dedican a estudial la coltura española en tol mundu, i pa qualquiel pressona interessá ena lengua i colturas ispánicas i ena situación del español ena rei.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/red/Instituto/Cervantes/apoya/difusion/espanol/herramientras/virtuales/elpeputeccib/20050421elpcibenr_3/Tes Descrición del Centru Virtual Cervantes]</ref> == Caja delas Letras == L’Institutu Cervantes, aprovechandu la presencia dela cámara acoraçá nel sótanu del deficiu Cervantes dela su sei dela [[calle Alcalá]], 49, de Madril, gasta las cajas de seguráncia pa que grandis personagis dela coltura ispánica depositin un legau que no s’abrirá ata la fecha qu’ellus decian. El su primel depositariu fue l’escritol [[Francisco Ayala]] el 15 de hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2007/noticias/noticia_07-02-15.htm Francisco Ayala inauguró la ''Caja delas Letras'' del Institutu Cervantes]</ref> El motivu de que tenga una cámara acoraçá es pol abel síu antañu sei del [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]]. == Centrus nel mundu == [[Archivu:Mundo El-Instituto-Cervantes-en-el-mundo 2016 mapa 15394 spa.jpg|right|miniaturadeimagen|Mapa delos Institutus Cervantes nel mundu (2016).]] === España === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en España''' |- ! width="90 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Función ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- |{{ESP}}||[[Madrid]] || Sei central || 11 d'otubri de 2006 || |- |{{ESP}}||[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madrid]]) || Centru de Hormación de Profesoris (i antiga sei central) || 1991 || [[Rafael Lapesa]] |} === [[África]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en África''' |- ! width="110 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="200 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu Web |- |rowspan=2|{{bandera2|Argelia}}||[[Argel|Algel]]||Antonio Gil de Carrasco|| 1 d'abril de 1993 ||[[Max Aub]] |[http://argel.cervantes.es/fr/default.shtm IC d'Algel] |- |[[Orán]]||Inmaculada Jiménez Caballero||1 de jeneru de 2008||Biblioteca d'Orán |[http://oran.cervantes.es/fr/bibliotheque/bibliotheque.htm IC d'Orán] |- |rowspan=2|{{EGY}}||[[Alejandría]] || Luis Javier Ruiz Sierra ||28 de setiembri de 1993|| | |- |[[El Cairo|El Cairu]] || Luis Javier Ruiz Sierra<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref>|| 18 de hebreru de 1997 || [[Adolfo Bioy Casares]] | [https://elcairo.cervantes.es/eg/default.shtm IC d'El Cairu] |- |rowspan=6|{{bandera2|Marruecos}}||[[Casablanca]] || Mª Dolores López Enamorado || 1993 || [[Calderón de la Barca]] | [http://casablanca.cervantes.es/ IC de Casablanca] |- |[[Fez (Marruecos)|Fez]] || ||jeneru de 1993|| [[Manuel Altolaguirre]]<ref>[https://web.archive.org/web/20090709012924/http://elmercuriodigital.es/content/view/10061/39/ Manuel Altolaguirre es el nombri que llevará la biblioteca del Enstitutu Cervantes de Fez]</ref> | [http://fez.cervantes.es/ IC de Fez] |- |[[Marrakech]] || || 30 d'otubri de 2007 || [[José Ángel Valente]] | [http://marrakech.cervantes.es IC de Marrakech] |- |[[Rabat]] ||Javier Galván Guijo ||jeneru de 1993|| [[Benito Pérez Galdós]] | [http://rabat.cervantes.es/ IC de Rabat] |- |[[Tánger|Tángel]] || ||jeneru de 1993|| [[Juan Goytisolo]] | [http://tanger.cervantes.es/ IC de Tángel] |- |[[Tetuán]] || ||jeneru de 1993|| [[Vicente Aleixandre]] | [http://tetuan.cervantes.es/ IC de Tetuán] |- |{{bandera2|Senegal}}||[[Dakar]] || ||23 d'abril de 2010|| | [http://dakar.cervantes.es/ IC de Dakar] |- |{{TUN}}||[[Túnez]] || Domingo García Cañedo | noviembri de 2004 ||[[Dulce María Loynaz]] | [http://tunez.cervantes.es/ IC de Túnez] |} === [[América]] === [[Archivu:Instituto Cervantes 213 E49 jeh.jpg|miniatura|170px|Centru Cervantes en [[Nueva York|Nueva York]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en América''' |- ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="220 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu web |- |rowspan=8|{{BRA}}||[[Belo Horizonte]]|| Ignacio Martínez Castignani || 2008 || |[https://belohorizonte.cervantes.es/br/default.shtm IC de Belo Horizonte] |- |[[Brasilia]] || Pedro Jesús Eusebio Cuesta || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>||[[Ángel Crespo]] |[http://brasilia.cervantes.es/ IC de Brasilia] |- |[[Curitiba]] || || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://curitiba.cervantes.es IC de Curitiba] |- |[[Porto Alegre]] || Òscar Pujol Riembau || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://portoalegre.cervantes.es IC de Porto Alegre] |- |[[Recife]] || Ignacio Ortega Campos || 11 de juñu de 2008 || |[http://recife.cervantes.es IC de Recife] |- |[[Río de Janeiro|Ríu de Janeiru]] || [[Antonio Martínez Luciano]] || 2001 || [[José García Nieto]] |[http://riodejaneiro.cervantes.es/ IC de Ríu de Janeiru] |- |[[Salvador de Bahía|Sarvaol de Baía]] || Anastasio Sánchez Zamorano || 2007 || [[Nélida Piñón]] |[http://salvador.cervantes.es/ IC de Sarvaol de Baía] |- |[[São Paulo]] || Pedro Benítez Pérez || 1998<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/hoy/nueva/sede/Instituto/Cervantes/Sao/Paulo/elpepicul/20050224elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de São Paulo]</ref>|| [[Francisco Umbral]] |[http://saopaulo.cervantes.es/ IC de São Paulo] |- |{{CAN}}||[[Calgary]] || [[Carlos Soler Montes]] || 22 de jeneru de 2007 || |[https://slllc.ucalgary.ca/instituto-cervantes IC de Calgary] |- |rowspan=6|{{USA}}||[[Alburquerque|Albuquerque]] || [[Vicente Luis Mora|Vicente Luis Mora Suárez-Varela]] || marçu de 2009 || |[http://albuquerque.cervantes.es/ IC d'Albuquerque] |- |[[Chicago]] || Ignacio Olmos Serrano || otubri de 1996 || [[Severo Ochoa]] |[http://chicago.cervantes.es/ IC de Chicago] |- |[[Nueva York]] ||Richard Bueno|| 1992 || [[Jorge Luis Borges]] |[http://nuevayork.cervantes.es/ IC de Nueva York] |- |[[Seattle]]|| Richard Bueno||8 de marçu de 2007|| |[https://seattle.cervantes.es/es/default.shtm IC de Seattle] |- |[[Boston]]||Richard Bueno|||| |[http://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es IC de Boston] |- |[[Los Ángeles]]||Luisgé Martín||13 de diziembri de 2022 || [[Pedro Almodóvar]] |[https://cervantes.org/us/los-angeles/ IC de Los Ángeles] |} === [[Orienti Próximu]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Orient Próximu''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Sitiu web |- |{{bandera2|ISR}}||[[Tel Aviv]] ||Julio Martínez|| 1998 || [[Camilo José Cela]] || [http://telaviv.cervantes.es/ IC de Tel Aviv] |- |{{bandera2|JOR}}||[[Amán]] ||Antonio Lázaro|| noviembri de 1994 || || [http://aman.cervantes.es/ IC d'Amán] |- |{{bandera2|LIB}}||[[Beirut]] ||Eduardo Calvo García|| 1991 || || [http://beirut.cervantes.es/ IC de Beirut] |- |- bgcolor="#FF7A7A |<s>{{SYR}}</s>||[[Damasco|<s>Damascu</s>]] || - | <s>2000</s> || [[Álvaro Cunqueiro|<s>Álvaro Cunqueiro</s>]] || [http://damasco.cervantes.es/ <s>IC de Damascu</s>] |} === [[Asia]] i [[Oceanía]] === [[Archivu:Instituto Cervantes - Manila.jpg|thumb|upright|Institutu Cervantes en [[Intramurus|Intramurus, Manila]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes Delhi.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Nueva Delhi]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" | '''Centrus del Institutu Cervantes en Asia''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black" | País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" | Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Inauguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black" | Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black" | Página web |- | {{Vietnam}} || [[Hanói|Hanói]] || || 8 de mayu de 2001 || || [[http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm](http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Hanói] |- | {{Corea del Sur|nombri=Corea del Sul}} || [[Seúl|Seúl]] || Rubén Cabello || 1 d’abril de 2011 || Biblioteca Seúl || [[http://seul.cervantes.es/es/default.shtm](http://seul.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Seúl] |- | {{Malasia}} || [[Kuala Lumpur|Kuala Lumpur]] || Nuversidá d’Arti i Tecnología HELP de Malasia || 1 de mayu de 2003 || || [[https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/](https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/) IC de Kuala Lumpur] |- | {{Filipinas}} || [[Manila|Manila]] i [[Makati|Makati]] || Carlos Madrid Álvarez-Piñer || 6 de mayu de 1994<ref name=":0">[[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm](http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm) Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notas de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes].</ref> || [[Miguel Hernández]] || [[http://manila.cervantes.es/es/default.shtm](http://manila.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Manila] |- | {{Bandera2|Australia|nombri=Australia}} || [[Sídney|Sídney]] || Raquel Romero Guillemas || 25 de juñu de 2009<ref name=":0" /> || [[Gabriela Mistral]] || [[http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm](http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm) IC de Sídney] |- | {{bandera2|IND|nombri=India}} || [[Nueva Delhi|Nueva Delhi]] || Carlos Varona || 11 de noviembri de 2009<ref>[[http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html](http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html) El Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi], EL PAÍS, 11 de noviembri de 2009.</ref> || [[Zenobia Camprubí Aymar|Zenobia]]-[[Juan Ramón Jiménez]] || [[http://nuevadelhi.cervantes.es/](http://nuevadelhi.cervantes.es/) IC de Nueva Delhi] |- | {{Japón|nombri=Japón}} || [[Tokio|Tokiu]] || Víctor Ugarte Farrerons || 1 de setiembri de 2007<ref>[[http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Tokiu.] en tokio.cervantes.es.</ref> || [[Federico García Lorca]] || [[http://tokio.cervantes.es/es/](http://tokio.cervantes.es/es/) IC de Tokiu] |- | rowspan="2" | {{China}} || [[Pekín|Pequín]] || Inma González Puy || 14 de juliu de 2006<ref>[[http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093](http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093) Los Prencipis inauguran el primel Institutu Cervantes de China] en [www.elcultural.com](http://www.elcultural.com).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[http://pekin.cervantes.es/es/](http://pekin.cervantes.es/es/) IC de Pequín] |- || [[Shanghái|Shangái]] || Inma González Puy || 10 de setiembri de 2024<ref>[[https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html](https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html) El Institutu Cervantes abri centru en Shangái en un atu presidiu pol Sánchez] en [www.abc.es](http://www.abc.es).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm](https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm) IC de Shangái] |- | {{Indonesia}} || [[Yakarta|Yakarta]] || || 4 de marçu de 2004<ref>[[http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Yakarta.] en yakarta.cervantes.es.</ref> || || [[http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm](http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Yakarta] |} === [[Uropa]] === [[Archivu:Instituto Cervantes de Estambul.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes d'[[Estambul]]]] [[Archivu:Budynek przy ul. Nowogrodzkiej 22 w Warszawie 2025.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en [[Varsovia]]; enagurau en 2008, es el mayol centru del Enstitutu Cervantes del mundu con una superfici de 4000 m².<ref>[http://miasta.gazeta.pl/warszawa/1,87631,5190458.html Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie (acceso 2009)]</ref>]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Munich.JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes de [[Múnich]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Palermo.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en Palermo]] [[Archivu:Cerva.JPG|miniatura|200px|Centru del Enstitutu en [[Utrecht]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Mánchester]]]] [[Archivu:Berlin Mitte Rosenstraße 18-19 Instituto Cervantes (09011055).JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Berlín]]]] [[Archivu:Institut Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[París]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Viena.jpeg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Viena]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Uropa''' |- ! width="130px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="190px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- | rowspan=5|{{DEU}} || [[Berlín]] [http://www.cervantes.de/]|| Cristina Conde de Beroldingen || 18 de marçu de 2003<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref>|| [[Mario Vargas Llosa]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref> |- | [[Bremen]] [http://bremen.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || 22 de setiembri de 1995 || [[Gonzalo Rojas]] |- | [[Fráncfort del Meno]] [http://frankfurt.cervantes.es]|| Ramiro Alonso de Villapadierna || 22 d'otubri de 2008 || [[Antonio Gamoneda]] |- | [[Hamburgo]] [http://hamburgo.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || otubri de 2006 || |- | [[Múnich]] [http://munich.cervantes.es/]|| Ferran Ferrando Melià || 1994 || [[Augusto Roa Bastos]] |- | {{AUT}} || [[Viena]] [http://viena.cervantes.es/]|| Carlos Ortega Bayón ||24 de marçu de 1994||[[Juan Gelman]] |- | {{BEL}} || [[Bruselas]] [http://bruselas.cervantes.es/]|| Felipe Santos || 1998 (nueva sei 2016) || [[Gerardo Diego]] |- | {{BUL}} || [[Sofía]] [http://sofia.cervantes.es/]|| Luisa Fernanda Garrido || 10 de hebreru de 2006<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref>|| [[Sergio Pitol]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref> |- | {{CRO}} || [[Zagreb]] [http://zagreb.cervantes.es/]|| José Ignacio Urquijo Sánchez ||8 d'abril de 2002|| |- | {{CYP}} || [[Nicosia]] [http://nicosia.cervantes.es/]|| ||16 de hebreru de 2011|| |- | {{SVK}} || [[Bratislava]] [https://bratislava.cervantes.es/es/default.shtm]|| Carlos Ortega Bayón ||1 de setiembri de 2004|| |- | {{SLO}} || [[Liubliana]] [http://liubliana.cervantes.es]|| Ferran Ferrando Melià || 21 d'abril de 2005 || |- | rowspan=4|{{FRA}} || [[Burdeus]] [http://burdeos.cervantes.es/]|| Teresa Imízcoz Beunza<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref> || 1992 ||[[Antonio Buero Vallejo]] |- | [[Lyon]] [http://lyon.cervantes.es/]|| || 12 de noviembri de 2003 || [[Gabriel Aresti]] |- | [[París]] [http://paris.cervantes.es/]|| Juan Manuel Bonet<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref>||14 de hebreru de 1992|| [[Octavio Paz]] |- | [[Toulouse]] [http://toulouse.cervantes.es/]|| María Jesús García González ||3 de juñu de 1996|| [[Manuel Azaña]] |- | {{GRE}} || [[Atenas]] [http://atenas.cervantes.es/]|| Víctor Andresco<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref> || noviembri de 1992 || [[Juan Carlos Onetti]] |- | {{HUN}} || [[Budapest]] [http://budapest.cervantes.es/]||Iñaki Abad Leguina|| 8 de setiembri de 2004<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref>|| [[Ernesto Sabato]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref> |- | {{IRL}} || [[Dublín]] [http://dublin.cervantes.es/]|| [[Julia Piera Abad]] || jeneru de 2008 || [[Dámaso Alonso]] |- | rowspan=4|{{ITA}} || [[Milán]] [http://milan.cervantes.es/]|| Arturo Lorenzo ||26 d'otubri de 1994|| [[Jorge Guillén]] |- |[[Nápoli]] [http://napoles.cervantes.es/]|| [[Luisa Castro]] || otubri de 1994 || [[Rafael Alberti]] |- |[[Palermo]] [http://palermo.cervantes.es/]|| [[Francisco Corral]] || 5 de juñu de 2006 || [[Salvador Espriu]] |- |[[Roma]] [http://roma.cervantes.es/]|| [[Sergi Rodríguez López-Ros]] || 26 d'otubri de 1994 || [[María Zambrano]] |- | {{ISL}} || [[Reikiavik]] || Ferran Ferrando Melià || 3 de marçu de 2007 || |- | {{NLD}} || [[Utrecht]] [http://utrecht.cervantes.es/es/default.shtm]|| ||18 de hebreru de 1997|| [[José Jiménez Lozano]] |- | rowspan=2|{{POL}} || [[Cracovia]] [http://cracovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Abel Murcia Soriano ||11 de juñu de 2012|| |- |[[Varsovia]] [http://varsovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Yolanda Soler Onis|| noviembri de 1994 ||[[Guillermo Cabrera Infante]] |- | {{POR}} || [[Lisboa]] [http://lisboa.cervantes.es/]|| José María Martín Valenzuela || marçu de 1993 || [[Gonzalo Torrente Ballester]] |- |rowspan=3|{{GBR}} || [[Leeds]] [http://leeds.cervantes.es/]|| Francisco Oda Ángel ||28 de setiembri de 1992|| |- |[[Londri]] [http://londres.cervantes.es/]|| [[Ignacio Peyró]] ||28 de setiembri de 1993 (nueva sei 2016)|| |- |[[Mánchester]] [http://manchester.cervantes.es/]|| Iñaki Abad || 20 de juñu de 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/ESPANA/REINO_UNIDO/REINO_UNIDO/INSTITUTO_CERVANTES/Instituto/Cervantes/inaugura/nueva/sede/Manchester/elpepicul/19970620elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Manchester]</ref>|| [[Jorge Edwards]] |- | {{CZE}} || [[Praga]] [http://praga.cervantes.es/]|| Ramiro Villapadierna || setiembri de 2005 || [[Carlos Fuentes]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Carlos/Fuentes/inaugura/biblioteca/Instituto/Cervantes/Praga/elpepucul/20070605elpepucul_2/Tes Enaguración dela biblioteca de Praga]</ref> |- | {{bandera|ROM}} [[Rumanía]] || [[Bucarest]] [http://bucarest.cervantes.es/]|| Joaquín Garrigós Bueno ||25 de jeneru de 1995|| [[Luis Rosales]] |- | {{bandera2|Rusia}} || [[Moscú]] [http://moscu.cervantes.es/]|| Josep Maria de Sagarra|| 6 de hebreru de 2002<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/BORBON_Y_GRECIA/_FELIPE_DE/RUSIA/Principe/interesa/libertad/expresion/Moscu/elpepiesp/20020207elpepinac_16/Tes Enaguración del centru de Moscú]</ref>|| [[Miguel Delibes]] |- | {{SER}} || [[Belgradu]] [http://belgrado.cervantes.es/]|| Enrique Camacho || 20 de diziembri de 2004 || [[José Hierro]] |- | {{SWE}} || [[Estocolmu]] [https://web.archive.org/web/20071228012717/http://www.cervantes.se/]|| Joan M. Álvarez Valencia || 19 d'abril de 2005<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref>|| [[Francisco Ayala]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref> |- | {{TUR}}||[[Estambul]] [http://estambul.cervantes.es/]|| Pablo Martín Asuero || 1 de setiembri de 2012<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Instituto/Cervantes/abre/aulas/Hanoi/Estambul/elpepicul/20010912elpepicul_1/Tes Enaguración del centru d'Estambul]</ref>||[[Álvaro Mutis]] |} === Aulas Cervantes === [[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Institutu Cervantes en [[Burdeus]] (Francia)]] :[[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Burdeus (Fráncia)]]]] ::{| class="sortable wikitable" border="0" style="background:#ffffff" align="top" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Aulas Cervantes''' |- ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |Ciá |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Annaba]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Bugía]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Blida]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Mostaganem]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sidi Bel Abbes]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sétif]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Tlemcen]] |- | {{bandera2|China}} || [[Chongqing]]<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Boston]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Miami]] |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Zamboanga]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Cebú]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Indonesia}} || [[Yakarta]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Alhucemas]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Chauen]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Larache]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Nador]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Malabo]]) || [[Malabo]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Bata]]) || [[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]] |} === Aperturas previstas === L’Institutu Cervantes tamién estudia la próssima apertura d’unidais en otras ciais del mundu. S’á planeau abril centrus u aulas en [[Cotonú]], [[Porto Novo]], [[Koror]], [[Libreville]], [[Acra]], [[Luena (Angola)|Luena]], [[Ciudad de Belice|Ciá de Belici]], [[Toronto]], [[Apia]], [[Boa Vista]], [[Pangai]], [[Majuro]], [[Puerto Príncipe|Puertu Prencipi]], [[Isla de Guadalcanal|Isla de Guadalcanal]], [[Ponapé]], [[Pago Pago]], [[Nasáu]], [[Dresde]], [[Leipzig]], [[San Petersburgo|San Petersburgu]], [[Dávao]], [[Port Vila]], [[Agaña]], [[General Santos]], [[Distrito de Yaren|Distritu de Yaren]], [[Saipán]], [[Puerto Princesa|Puertu Princesa]], [[Puerto España|Puertu España]], [[Qingtian]], [[Semporna]], [[Tarawa Sur ]] i [[Keelung]]. Entavía no ái nengún centru nel [[Sáhara Ocidental]], únicu territoriu de puebración árabi ondi se palra español.<ref>[https://web.archive.org/web/20090710085843/http://www.spsrasd.info/es/detail.php?id=4200 Españolis reclaman la preservación del español nel Sáhara Occidental (conferencia de Tifariti)] ''[[Sahara Press Service]]''. Consultau el 01-03-2009.</ref> Ogañu s’estudia un proyeutu pa establecel aulas en [[El Aaiún]] a travis dela [[Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo|AECID]]. {| class="wikitable sortable" |+ Huturus centrus Cervantes |- ! País !! Ciá !! Fecha d'apertura !! Nota |- | {{Canada}} || [[Toronto]] || 2024-2025<ref>[https://cervantes.org/es/sobre-nosotros/sala-prensa/notas-prensa/instituto-cervantes-llegara-canada-apertura-centro-toronto cervantes.org]</ref> |- | {{EEUU}} || [[Washington D.C.]] || Po anuncial<ref>[https://www.lavanguardia.com/vida/20191013/47943373205/el-cervantes-apuesta-por-eeuu-con-la-apertura-de-un-centro-en-los-angeles.html El Cervantes apuestea por EEUU con l'apertura d'un centru en Los Ángeles (La Vanguardia, 13 d'otubri de 2019)]</ref> |- | {{GIB}} || [[Gibraltar]] || 2021-2022 || Reapertura de centru. |- | {{Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] || Po anuncial || "Puntu d'apoyu" ena [[embajá d'España]].<ref>[https://elpais.com/cultura/2020-11-30/el-cervantes-desembarca-en-el-africa-subsahariana.html El Cervantes desembarca nel África subsahariana (El País, 30 de noviembri de 2020)]</ref> |} == Premius Eñe == L’Institutu Cervantes creó en 2005 los [[Premios Eñe]], que pretendin reconocel la trayeutoria d’artistas, cineastas, escritoris, políticus, empresarius i toas aquellas pressonas, cuya lengua materna sea distinta dela española, que s’ayan distinguíu pola difusión i impulsu enternacional del español.<ref>[https://www.abc.es/cultura/abci-manual-aprendizaje-espanol-para-inmigrantes-200510110300-611480239504_noticia.html Un manual d’aprendiçagi d’español palos inmigrantis], ABC, 11 d’otubri de 2005. Consultau el 9 de noviembri de 2020.</ref> == Premius recibíus == El 1 de juñu de 2005, l’Institutu Cervantes recibió el [[Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades]] de dichu añu, compartíu cola [[Alianza Francesa]], la [[Sociedad Dante Alighieri]], el [[Consejo Británico|Conseju Británicu]], l’[[Instituto Camões|Institutu Camões]] i l’[[Instituto Goethe|Institutu Goethe]].<ref>[http://sociedad.elpais.com/sociedad/2005/06/01/actualidad/1117576801_850215.html Los institutus colturalis uropeus, premiu Prencipi d’Asturias de Comunicación i Umanidais], El País, Oviedo, 1 de juñu de 2005. Consultau el 26 d’abril de 2017.</ref> == Organización == === Patronatu === La su función es dirigil las orientacionis generalis delas atividais del ''Institutu'' i conocel anualmenti las sus atividais. Está integrau pol [[rey de España|rei d’España]] comu presidenti d’onol. La Presidencia Ejecutiva la ejerci el [[presidente del Gobierno de España|presidenti del Gobiernu]], los ministrus de [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]], el presidenti i vicepresidenti del Conseju d’Alministración, el diretol del Institutu, 25 vocalis eletus pol institucionis colturalis i dela lengua ([[Real Academia Española]], las [[Asociación de Academias de la Lengua Española|academias dela lengua]] d’[[Isponoamérica]] i [[Filipinas]], nuversidais, academias españolas i otras organizacionis) i vocalis pol derechu propiu (natus) comu lo son los ganaoris del [[Premio Cervantes]]. === Conseju d’alministración === El Conseju está encargau d’elaboral los planis generalis d’atividais, vigital la ejecución del presupuestu i aprobal las transferencias a tercerus. Está presidiu pol secretariu d’Estau de Cooperación Enternacional, dos vicepresidentis (subsecretariu del [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Ministeriu d’Educación i Ciencia]] i el subsecretariu del [[Ministerio de Cultura de España|Ministeriu de Coltura]]), dos consejerus del patronatu, quatru consejerus delos [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Ministrus d’Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], de [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]] i de [[Ministerio de Economía y Hacienda|Economía i Hazienda]] i el diretol del Institutu. === Diretol === [[Archivu:Canciller Popolizio y Luis García Montero, director del Instituto Cervantes, firman acuerdo para la realización del IX Congreso de la Lengua Española en Arequipa el 2022 (cropped).jpg|180px|miniaturadeimagen|[[Luis García Montero]], diretol dendi 2018, en 2019.]] Es l’encargau de lleval la direción i demás laboras ejecutivas i alministrativas pertinentis del Institutu Cervantes. Es nombrau pol Gobiernu español. Ata la fecha án síu diretoris: [[Nicolás Sánchez-Albornoz]] (1991-1996) [[Santiago de Mora-Figueroa y Williams|Santiago de Mora-Figueroa y Williams, Marqués de Tamarón]] (1996-1999) [[Fernando Rodríguez Lafuente]] (1999-2001) [[Jon Juaristi]] (2001-2004) [[César Antonio Molina]] (2004-2007), que acordó promocional el valencianu enos centrus del Institutu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Academia/organizara/actividades/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20060127elpval_11/Tes Acuerdu entri l’Institutu i la Acadèmia Valenciana de la Llengua]</ref> [[Carmen Caffarel]] (2007-2012) [[Víctor García de la Concha]] (2012-2017) [[Juan Manuel Bonet]] (2017-2018) [[Luis García Montero]] (2018-) === Colaboraoris === [[Agencia EFE]], divulgandu las sus noticias a travis de portalis comu español.es u española.es. [[Agencia Española de Cooperación Internacional]], veasi tamién [[Red de Centros Culturales de España|Centru Coltural d’España]]. [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], que propusu ala [[Academia Valenciana de la Lengua|Acadèmia Valenciana]]. [[Ayuntamiento de Sevilla]], pa estendel la presencia de Sevilla nel mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Ayuntamiento/hispalense/colaborara/Instituto/Cervantes/elpepuespand/20041210elpand_36/Tes Acuerdu col Ayuntamientu de Sevilla]</ref> [[BBVA]] [[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]], pa divulgal los avancis científicus españolis. [[Cruz Roja]], pala enseñança del idioma alos inmigrantis. Federación d’Escuelas d’Español comu lengua Estrangera, FEDELE pala formación de professoris i la promoción del español.<ref>[https://web.archive.org/web/20140116133107/http://difusionelectronica.institutocervantes.es/archivos/1/33868_sistema_acreditacion_centros_ele_mayo_2013.pdf Sistema d’acreitación de centrus ELE, Institutu Cervantes].</ref> [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián|Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]] [[Fundación José Ortega y Gasset]], organización de diversus cursus. [[Fundación Pablo Iglesias]], ena organización d’esposicionis. [[Fundación Reed]] [[Nuversidá de La Rioja|Fundación Nuversidá de La Rioja]], organización de diversus cursus. [[Gas Natural]], pala recuperación dela Gruta Cervantes (esconditi gastau pol [[Miguel de Cervantes]] nuna delas sus fugas). [[Generalidad Valenciana]] [[Grupo Prisa]], ena difusión dela coltura i l’idioma español. [[Grupo Santander]] [[Inditex]], pa enseñal español alos sus empleaus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/economia/Inditex/quiere/ensenar/espanol/empleados/todo/mundo/elpepueco/20060102elpepueco_10/Tes Acuerdu entri Inditex i l’Institutu]</ref> [[Estitutu Alfonsu el Magnánimo|Institución Alfons el Magnànim]] [[Estitutu Ramón Llull]] [[Instituto Valenciano de Arte Moderno|IVAM]], col que s’essibirán los sus fondus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/IVAM/exhibira/fondos/mundo/traves/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20041016elpval_26/Tes Acuerdu col IVAM]</ref> [[Radio Nacional d'España]], pa difundil l’español col programa ''Un idioma sin fronteras''. [[Repsol YPF]], pala recuperación dela Gruta Cervantes. [[Real Academia de la Lengua Vasca]], pa fomental la enseñança dela lengua vasca.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/Instituto/Cervantes/difundira/lengua/vasca/extranjero/elpepuesppvs/20050728elpvas_4/Tes Acuerdu cola Academia dela Lengua Vasca]</ref> [[Real Academia Gallega]] [[RTVE]], en diversus proyeutus de difusión del español.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Maestro/Alonso/Quijano/elpepirtv/20041205elpepirtv_1/Tes Maestru Alonso Quijano], El País.</ref> [[Sociedá General d'Autoris i Editoris|SGAE]], pa promocional alos autoris españolis. [[Universia]] [[Nuversidá Nebrija|Nuversidá Antonio de Nebrija]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Barcelona|Nuversidá Autónoma de Barcelona]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Nuevo León|Nuversidá Autónoma de Nuevo León]] [[Nuversidá d'Alcalá d'Enares|Nuversidá d’Alcalá de Henares]] [[Nuversidá de Granada|Nuversidá de Granada]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Murcia|Nuversidá de Murcia]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Lund|Nuversidá de Lund]] [[Nuversidá de São Paulo|Nuversidá de São Paulo]] [[Nuversidá de Zaragoza|Nuversidá de Zaragoza]], organización de cursus de formación de professorau. [[Nuversidá Estatal de Campinas|Nuversidá Estatal de Campinas]] [[Nuversidá Enternacional d'Andalucía|Nuversidá Enternacional d’Andalucía]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Nacional Autónoma de México|Nuversidá Nacional Autónoma de Méjicu]] [[Nuversidá Nacional de Guinea Ecuatorial|Nuversidá Nacional de Guinea Equatorial]], organización dela cátedra d’estudius afroiberoamericanus. [[Nuversidá Pública de Navarra|Nuversidá Púbrica de Navarra]], organización de diversus cursus. == Ve-si tamién == [[Aliança Francesa]], equivalenti francés del Estitutu Cervantes. [[British Council|Consexu Británicu]], equivalenti ingrés del Estitutu Cervantes. [[Goethe Institut|Estitutu Goethe]], equivalenti alemán del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Camões]], equivalenti portugués del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Guimarães Rosa]], equivalenti brasileñu del Estitutu Cervantes. [[Sociedad Dante Alighieri]], equivalenti italianu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Coltural Rumanu]], equivalenti rumanu del Estitutu Cervantes. [[Fundación Japón]], equivalenti japonés del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Confuciu]], equivalenti chinu del Estitutu Cervantes. [[Centro Cultural Coreano n'España]], equivalenti coreanu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Ramón Llull]], equivalenti catalán del Estitutu Cervantes. [[Premio Miguel de Cervantes]], premiu literariu del que salin los vocalis del patronatu. == Referencias == {{Listaref|2}} == Enlacis esternus == [http://www.cervantes.es/ Página prencipal del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ Centru Virtual Cervantes] [http://www.hispanismo.es Portal del ispanismu] {{Wayback|url=http://www.hispanismo.es/ |date=20090901195822 }} [https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ Página del Institutu en Second Life] [http://centrosasociados.cervantes.es Rei de Centrus Asociaus] [http://ave.cervantes.es Aula Virtual d’Español (AVE)] [http://www.cervantestv.es/ Canal de televisión pol internet CervantesTV.es del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/plan_curricular/ Plan curriculal del Cervantes, en línia] [http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-fiesta-del-idioma/533725/ Reportagi sobri l’Institutu Cervantes con motivu delos sus 18 añus.] *Entrevista de [[José Romera Castillo]] a [[Fernando Rodríguez Lafuente]], comu diretol, ''El lugal del'' ''Institutu Cervantes'', emitida en [[TVE-2]] (TV Educativa dela [[Universidad Nacional de Educación a Distancia|UNED]]) i Canal Enternacional de [[TVE]], de 30 m. (10 de juñu de 2000): https://canal.uned.es/video/5a6f5d04b1111f42018b45c0 k4i1mu05rqf29s9rzegmawge4bmf5st 142602 142601 2026-04-05T21:37:37Z Olarcos 82 /* Ve-si tamién */ 142602 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:90%; line-height:1.4em; border:1px solid #a2a9b1; background-color:#f8f9fa;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:120%; padding:0.4em; background-color:#eaecf0; font-weight:bold;" | Estitutu Cervantes |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.2em;" | [[Archivu:Logotipo del Instituto Cervantes.svg|150px|Logotipu del Estitutu]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Logotipu del Estitutu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Banco Español del Río de la Plata (Madrid) 05.jpg|250px|Sedi centrá del Estitutu, en 2009]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | [[Edificiu de las Cariátides|Sedi centrá del Estitutu]], en 2009. |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Localización |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|22px]] [[España]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Localidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Madrid]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°29′03″N 3°21′47″O |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Información xeneral |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[organismu públicu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Sedi | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Edificiu de las Cariátides]] |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Organisación |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Direición | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Luis García Montero]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Composición | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Véi'' [[Anexu:Patronato del Instituto Cervantes|el Patronatu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Depende d' | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Secretaría de Estado de Cooperación Internacional]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Entidá superior | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ministeriu d'Asuntus Esteriores (España)|Ministeriu d'Asuntus Esteriores]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Dependencias | style="padding:0.2em 0.5em;" | 99 centrus n' 50 países<br />''Véi'' [[Instituto Cervantes#Centros en el mundo|los centrus nel mundu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Relacionaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Academia de España en Roma]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Empleaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1004 empleaos <small>(31 de dizembre de 2024)</small><ref>[[https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx](https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx) ''Personal al serviciu del Setor Públicu Estatal'', IGAE]</ref><br />+700 colaboradors (2023)<ref>[[https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf](https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf) ''El Institutu en zifras 2022-2023'']</ref> |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Presupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 167,5 millones d'[[Euro|€]] (2025)<ref>[[https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF](https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF) ''Presupuestos Xeneralis del Estáu 2023, prorrogás pal 2025'']</ref> |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Estoria |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 21 de marzu de 1991 (34 añus) |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Notas |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.1em;" | [[Archivu:Países con sedes del Instituto Cervantes.png|266px|Paísis con sedis del Estitutu Cervantes]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Paísis con sedis del Estitutu Cervantes |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[http://www.cervantes.es/default.htm](http://www.cervantes.es/default.htm) [www.cervantes.es](http://www.cervantes.es)] |} L’'''Estitutu Cervantes''' es una organización púbrica española cuyus dos pesquis prencipalis son la promoción i enseñança dela [[lengua española]], i la difusión dela coltura de [[España]], [[Ispanoamérica]], [[Guinea Equatorial]] i l’[[Sáhara Ocidental]]. Toma el su nombri del escreviol [[Miguel de Cervantes]]. Fundá en 1991 pol [[Gobiernu d’España]] i dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]], está presenti en 103 ciais de 52 paísis, a travis delos sus centrus, aulas i estensionis. La su sei central está assitiá nel [[edificio de las Cariátides|deficiu delas Cariátidis]] (u deficiu «Cervantes») dela [[calle de Alcalá]] de Madril. Nel planu enternacional, l’Estitutu Cervantes sedríe l’equivalienti al [[British Council]], ala [[Alliance Française|Aliança Francesa]], al [[Goethe-Institut]] alemán, ala [[Sociedá Dante Alighieri]] italiana i al [[Estitutu Camões]] portugués; toas ellas institucionis dedicás ala promoción coltural i lingüística delos sus respetivis paísis. == Estoria == Fue creau el 21 de marçu de 1991 pol [[Gobiernu d’España]], col altu patrociniu delos [[Rei d'España|reyis d’España]],<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l7-1991.t1.html Naturaleça i funcionis del estitutu]</ref> baju el mandatu del presidenti [[Felipe González]] i es dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/INSTITUTO_CERVANTES/Creado/Instituto/Cervantes/promocion/difusion/espanol/mundo/elpepicul/19900512elpepicul_2/Tes Creación del Institutu en elpais.com]</ref> == Sedis n'España== [[Archivu:Interior of Instituto Cervantes (Madrid) - September 2022.jpg|miniatura|275px|Interiol dela sei central del Estitutu Cervantes en Madril.]] La sei central está nel númeru 49 dela [[calli d'Alcalá]] de Madril, nel deficiu «Cervantes», anteriolmenti conocíu comu l’[[Edificiu delas Cariátides|edficiu «delas Cariátidis»]]. L’inmuebli, ocupau dantis pol [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]], fue diseñau en 1918 polos arquitetus [[Antonio Palacios]] i [[Joaquín Otamendi]] pal [[Banco Español del Río de la Plata]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/madrid/Cariatides/Cervantes/elpepuespmad/20060706elpmad_13/Tes Deficiu Las Cariátidis]</ref> Cuenta cuna segunda sei en España, que se gasta comu centru de formación de professoris, qu’está localiçá nel Colegiu del Rei, ena [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, d’[[Alcalá d'Enares]], lugal de nacencia de Cervantes. == Pesquis i funcionis == Los pesquis del Estitutu Cervantes sigún l’artículu constituyenti númeru 3 de Lei 7/1991, de 21 de marçu, son los siguientis:<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/informacion.htm Información sobri pesquis i funcionis] Estitutu Cervantes. Consultau el 27 de setiembri de 2014</ref> Promovel universalmenti l’enseñança, l’estudiu i l’usu del español i fomental quantas meyías i acionis contribuyan ala difusión i la mejora dela calidá destas atividais. Contribuil ala difusión dela coltura nel esteriol en coordinación colos demás órganus competentis dela [[Alministración del Estau]]. Pa ellu s’encarga de: Organiçal cursus de [[luenga española]]. Organiçal cursus de [[Idiomas de España#Idiomas cooficiales|lenguas cooficialis]] en [[España]]. Organiçal los essámis i espedil los [[Diplomas de Español como Lengua Extranjera]] (DELE) Atualiçal los [[Modelos de enseñanza|métodus d’enseñança]] i la [[Capacitación docente|formación del professorau]]. Apoyal la labol delos [[Hispanismo|ispanistas]]. Difundil la [[luenga española]]. Colaboral con [[Institución|institucionis]], sociedais i paísis [[hispanoamericano]]s ena difusión dela su coltura. == Atividá académica == [[Archivu:LogoÑInstitutoCervantes.JPG|miniatura|200px|Logu del Estitutu.]] Es una delas funcionis prencipalis del Estitutu, que fue creau pa estendel la coltura i l’enseñança del español nel mundu. Pa ellu cuenta con 88 centrus distribuíus pol tol mundu, 1240 professoris i más de 1600 oras de clasi al día. === Diploma d’Español comu Lengua Estrangera === Los Diplomas d’español comu Lengua Estrangera (DELE), creaus en 1988, son titulus que certifican el grau de competencia i dominiu del [[Luenga española|español]] comu [[lengua extranjera]]. L’Estitutu Cervantes otorga estus titulus en nombri del [[Ministeriu d’Educación i Ciencia d’España]] cola participación dela [[Nuversidá de Salamanca]] ena elaboración delos conteníus i la su evaluación. Comprendin seis nivelis d’aprendiçagi: [[DELE A1|A1]], [[DELE A2|A2]], [[DELE B1|B1]], [[DELE B2|B2]], [[DELE C1|C1]], [[DELE C2|C2]]. === Aula Virtual d’Español === L’Estitutu Cervantes cuenta col ''Aula Virtual d’Español'', nel que s’organiçan cursus pol Internet. En España s’á concentrau ena enseñança d’español pa inmigrantis, labol realiçá en colaboración colas Escuelas Oficialis d’Idiomas.<ref>[http://ave.cervantes.es/ Aula Virtual d’Español]</ref> En 2009 se llegu a un acuerdu pa que l’AVE apareciera ena intranet de [[Starbucks]] i dal assin enseñança d’español alos sus empleaus en Estaus Uníus.<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/Sentidos/Cervantes-ensena-espanol-plantilla-Starbucks/20090527cdscdicst_2/cds5se/ El Cervantes enseña español ala plantilla de Starbucks], [[Cinco Días]], 27 de mayu de 2009.</ref> === Centru de Formación de Professoris === El Centru de Formación de Professoris (CFP), establecíu ena sei d’[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madril]]), nel Colegiu del Rei, [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, s’á constituíu en centru de referencia ena formación de professoris, tantu inicial comu continuá. El mejol ejemplu desta labol es el máster en Enseñança del Español comu Lengua Estrangera en colaboración cola [[Universidad Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]]. === Congresu Enternacional dela Lengua Española === Otra delas funcionis del Estitutu Cervantes es la organización, juntu cola [[Real Academia Española]] i la [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], delos [[Congreso Internacional de la Lengua Española|Congresus Enternacionalis dela Lengua Española]], forus de refressión sobri l’idioma español que se celebran ca tres añus en anguna ciá d’España u Isponoamérica, cola colaboración del país anfitrión. Dendi la su creación s’án celebrau en [[Zacatecas]] (Méjicu, 1997), [[Valladolid]] (España, 2001), [[Rosario (Argentina)|Rosariu]] (Argentina, 2004), [[Cartagena de Indias]] (Colombia, 2007), [[Valparaíso]] (Chili, 2010) —organiçau finalmenti de forma virtual, puestu que se produju un terremotu nel país el día previu ala inauguración—, [[Panamá (ciudad)|Ciá de Panamá]] (Panamá, 2013), [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]] (Puertu Ricu, 2016), [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]] (Argentina, 2019) i [[Cádiz (España)|Cai]] (España, 2023). === Lingu@net Uropa === Proyeutu dela [[Comisión Europea|Comissión Uropea]] pa facilital l’acessu a recursus de calidá «en línia» pal aprendiçagi delas lenguas uropeas. === Archivu Gramatical dela Lengua Española === L’Archivu Gramatical dela Lengua Española (AGLE) es un proyeutu d’informatical los milis de fichas manuscritas del gramáticu Salvador Fernández Ramírez, finaliçau i publicau en 2010 nel Centru Virtual Cervantes. === Oficina del Español ena Sociedá dela Información === L’Oficina del Español ena Sociedá dela Información (OESI) está dedicá a promocional la presencia del español nel ámbitu delas tecnologías dela información. === Portal del ispanismu === Centru de referencia del [[hispanismo|ispanismu]] n'internet. S’inició comu una tripli bassi de datus (departamentus d’español, ispanistas i associacionis) d’acessu gratuitu. Agora se puei topar información sobri: Departamentus i centrus d’investigación nuversitarius con departamentu d’español. Asociacionis d’ispanistas i de professoris d’español. Información sobri congresus, seminarius, jornadas u conferencias. Úrtimas noticias. Ofertas púbricas de becas, cursus especialiçaus i ofertas d’empleu. Recursus en Internet pa investigaoris. Enlacis relacionaus. === Redi de Centrus Asociaus === Redi de centrus d’enseñança d’español cuyus programas d’enseñança, instalacionis i organización án síu reconocíus pol Estitutu Cervantes. Los centrus dela rei que se topan en España recibin la denominación de Centrus Acreditaus. En Brasil dessisti una rei de Centrus de senificá importancia comu son: Recife, São Paulo, Riu de Janeiru, Portu Alegri, Sarvaol de Baía, Bellu Orizonti, Brasilia i Curitiba. Tolus desenvuelvin una intensa atividá coltural, especialmenti Sarvaol de Baía, del que dependin catorci centrus repartíus entri Guatemala i Colombia. === Redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes (RBIC) === La redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes está integrá nel Sistema Bibliotecariu Español i representa la mayol rei de bibliotecas españolas nel mundu. Ca biblioteca recibi el nombri d’unu delos grandis autoris dela coltura española i ispanoamericana. Correspondi alas sesenta bibliotecas, incluía una biblioteca en Madril, garantiçal alos usuarius l’acessu ala información i la documentación necesarias que permitan el desenvolvimiento del estudiu, la docencia, la investigación, el conocimientu dela coltura española, l’ociu i entretenimientu. Las sus funcionis son:<ref>Estitutu Cervantes: [https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/red_bibliotecas_cervantes.htm Conoci la rei de bibliotecas] (español). Consultau el 8 d’abril de 2021.</ref> Difusión i generación d’información, promoción dela comunicación i estimulación del conocimientu dela coltura ispánica nun contestu enternacional. Gestión delos estrumentus i herramientas d’información necesarius pal desenvolvimiento dela política coltural i educativa dela institución. === Observatorius del Español === [[Archivu:Luis García Montero en la apertura de la Tribuna del Hispanismo Ecuatoguineano - 52466547399.jpg|thumb|15.ª edición dela Tribuna del Ispanismu del Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo|Centru Coltural d’España en Malabu]] (21 de juliu de 2022).]] *En 2013<ref>José Antonio Millán: [https://elpais.com/elpais/2013/05/12/opinion/1368377345_770738.html L’observatoriu del español en Estaus Uníus], El País, 18-05-2013. Consultau el 31-10-2022.</ref> se crea l’Observatoriu dela lengua española i las colturas ispánicas enos Estaus Uníus.<ref>[https://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es ICH | Observatory of the Spanish Language and Hispanic Cultures in the United States] en cervantesobservatorio.fas.harvard.edu. Consultau el 31-10-2022.</ref> *En juñu de 2022<ref>Manuel Morales: [https://elpais.com/cultura/2022-06-07/el-gobierno-crea-un-observatorio-global-del-espanol-con-sede-en-la-rioja.html El Gobiernu crea un Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja], El País, 07-06-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> s’anunció la creación del Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja. *Siguiendu el modelu estadounidensi, en juliu de 2022, [[Luis García Montero]] anunció la "próssima apertura d’un observatoriu del Español en África con sei en Malabu",<ref>[https://www.fundeu.es/noticia/el-cervantes-abrira-un-observatorio-del-espanol-en-guinea-ecuatorial-en-2023/ El Cervantes abrirá un Observatoriu del Español en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE] en www.fundeu.es, 22-07-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> ena apertura dela 15.ª Tribuna del Ispanismu, dedicá al ispanismu ecuatoguineanu<ref>[https://www.cervantes.es/lengua_y_ensenanza/hispanismo/tribuna_hispanismo/tribuna_hispanismo_ecuatoguineano.htm Tribuna del Ispanismu Ecuatoguineanu. Tribuna del Ispanismu. Institutu Cervantes] en www.cervantes.es. Consultau el 31-10-2022.</ref> qu’organiçó l’Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo]]. === Second Life === Dendi 2007 l’Estitutu Cervantes construyó una isla virtual nel mundu tridimensional [[Second Life]], ondi á recreau la sei d’[[Alcalá de Henares]]. Nel mesmu s’ofrecin esposicionis, conferencias i proyecionis sobri atus que s’estén realiçandu nel «mundu real».<ref>[https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ L’Estitutu Cervantes en Second Life]</ref> == Atividá coltural == [[Archivu:carles-santos-profil.jpg|miniatura|200px|[[Carles Santos Ventura]] nel centru de [[Berlín]].]] Es la intensa atividá coltural la que otorga al Estitutu Cervantes la su pressonalidá i el su sellu de prestigiu nel mundu. Encuentrus con escritoris, dramaturgus, científicus, ciclus de cini, conciertus musicalis, esposicionis, forman parti dela programación del Estitutu en decenas de ciais. A travis delos sus centrus, l’Estitutu Cervantes poni a disposición d’artistas españolis i de creaoris d’origin latinoamericanu, salas d’esposicionis ondi essibil las sus obras. Tamién colabora ena organización de conciertus, proyecionis, obras de teatru, etc. relacionaus cola coltura ispanoamericana. Angunas delas úrtimas muestras son: ''Festival literariu Benengeli'': únicu festival literariu de lengua española que se celebra de forma simultánia enos cincu continentis. Ena edición de 2023 se desenvolvió en [[Sídney]], [[Tokio]], [[Manila]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Tánger]] i [[Los Ángeles]]; la edición de 2024 tuvu lugal en [[Sídney]], [[Manila]], [[Budapest]], [[Utrecht]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Madrid]], [[Casablanca]], [[Río de Janeiro|Riu de Janeiru]], [[Sao Paulo|São Paulo]] i [[Belo Horizonte|Bellu Orizonti]]. Esti festival íbridu congrega a más de cien autoris entri los que puein citar-si a: Piedad Bonnett, Guillermo Arriaga, Manuel Longares, Jorge Franco, Santiago Gamboa, Leila Guerriero, David Toscana, Katya Adaui, Alberto Barrera Tyszka, Aroa Moreno Durán, Brenda Navarro, Luis Mateo Díez, Jorge Volpi, Rosa Ribas, Mariana Travacio, Margarita García Robayo, Manuel Vilas, Mayra Montero, Irene Vallejo, Antonio Muñoz Molina, Rubi Guerra i Aixa de la Cruz. ''Testigus del olviu'': esposición fotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ochu delas mayoris catástrofis umanas del muestru tiempu, i cuenta con testus de [[Mario Vargas Llosa]] i [[Juan José Millás]], entri otrus. ''Festival delas Dos Orillas'': festival de dança, teatru i música con artistas marroquís i españolis que se celebra en [[Casablanca]], [[Marrakech]], [[Rabat]], [[Tánger]] i [[Tetuán]]. ''Cincu mirás uropeas'': essibición delas fotografías de cincu artistas ispanoamericanus i españolis. ''Orgánicu ena obra de Calatrava'': esposición fotográfica de Luz Martín sobri la obra de [[Santiago Calatrava]] nel centru de [[Belgrado]].<ref>[https://web.archive.org/web/20080122115024/http://www.lostiempos.com/noticias/17-01-08/17_01_08_ultimas_cul6.php Esposición sobri Calatrava]</ref> Dendi 2009, celebra anualmenti [[El Día E]], una jorná de puertas abiertas que tién lugal el sábau más próssimu al solsticiu de vranu. == Publicacionis == === Revista Institutu Cervantes === Revista gratuita de periodiciá bimestral, ondi se publican los atus qu’l’Institutu Cervantes realiçará, tantu en España comu en qualquiel centru del estrangeru, cola intención d’informal del progressu del centru i delas lenguas españolas. Otubri - diziembri de 2004.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_1.htm Revista Institutu Cervantes otubri/diziembri de 2004]</ref> Eneru - hebreru de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_2.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2005]</ref> Marçu - abril de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_3.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2005]</ref> Mayu - juñu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_4.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2005]</ref> Juliu - abostu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_5.htm Revista Institutu Cervantes juliu/abostu de 2005]</ref> Setiembri - otubri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_6.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2005]</ref> Noviembri - diziembri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_7.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2005]</ref> Eneru - hebreru de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_8.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2006]</ref> Marçu - abril de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_9.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2006]</ref> Mayu - juñu de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_10.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2006]</ref> Setiembri - otubri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_11.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2006]</ref> Noviembri - diziembri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_12.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2006]</ref> Eneru - hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_13.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2007]</ref> Marçu - abril de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_14.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2007]</ref> Mayu - juñu de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/revista_cervantes/rc_15.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2007]</ref> Setiembri - otubri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_16.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2007]</ref> Noviembri - diziembri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_17.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2008]</ref> Eneru - marçu de 2008.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_18.htm Revista Institutu Cervantes eneru/marçu de 2008]</ref> === Anuariu del español === Porbaxu el titulu genéricu de ''L’español nel mundu'' analiça la situación i novedais dela lengua española enos sus distintus ámbitus d’usu. Las sucessivas edicionis, que se publican dendi 1998, forman una coleción d’imágenis sobri la situación del español. 1998<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_98/ Anuariu del español 1998]</ref> 1999<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_99/ Anuariu del español 1999]</ref> 2000<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_00/ Anuariu del español 2000]</ref> 2001<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_01/ Anuariu del español 2001]</ref> 2002<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_02/ Anuariu del español 2002]</ref> 2003<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_03/ Anuariu del español 2003]</ref> 2004<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_04/ Anuariu del español 2004]</ref> 2005<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_05/ Anuariu del español 2005]</ref> 2006-2007<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_06-07/default.htm Anuariu del español 2006 - 2007]</ref> (Enciclopedia del español nel mundu). 2008<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_08/ Anuariu del español 2008]</ref> (Enciclopedia del español en Estaus Uníus). 2009<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_09/ Anuariu del español 2009]</ref> 2010-2011<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_10-11/ Anuariu del español 2010 - 2011]</ref> 2012<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_12/ Anuariu del español 2012]</ref> 2013<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_13/ Anuariu del español 2013]</ref> 2014<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_14/ Anuariu del español 2014]</ref> 2015<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_15/ Anuariu del español 2015]</ref> === Memoria del Institutu Cervantes === Publicación anual ena que s’esponi l’evolución del Institutu Cervantes a lo largu del úrtimu añu. Se centra ena atividá coltural i académica de ca centru i biblioteca, assín comu las inauguracionis qu’ayan teníu lugal. S’inclúi información sobri l’Aula Cervantes, entidais colaboraoras i patrocinaoras. 2009/10.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_09_10/default.htm Memoria del Institutu 2009/10]</ref> 2008/09.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_08_09/default.htm Memoria del Institutu 2008/09]</ref> 2007/08.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_07_08/default.htm Memoria del Institutu 2007/08]</ref> 2006/07.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_06_07/default.htm Memoria del Institutu 2006/07]</ref> 2005/06.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_05_06/default.htm Memoria del Institutu 2005/06]</ref> 2004/05.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_04_05/default.htm Memoria del Institutu 2004/05]</ref> 2003/04.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_03_04/default.htm Memoria del Institutu 2003/04]</ref> === Televisión digital === El 12 de hebreru de 2008 alas 19:30 ora española peninsulal, el Cervantes se convirtiu nel primel institutu lingüísticu uropeu en tenel el su propiu canal televisivu: CervantesTV.es. Un canal de televisión en internet con programación 24 oras al día. La su programación consisti básicamenti ena promoción i información sobri l’español, con boletinis colturalis i tamién entrevistas, tertulias, reportagis, música i documentalis d’atualidá coltural ispana.<ref>Institutu Cervantes: [http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2008/noticias/noticia_08-02-12.htm Cervantes TV empiença a emitil esta tardi], 12 de hebreru de 2008.</ref> === Otras publicacionis === ''Plan curriculal del Institutu Cervantes. Nivelis de referencia pal español'': plan esquematiçau d’estudiu del español en seis nivelis, d’acuerdu alas diretricis del [[Consejo de Europa|Conseju d’Uropa]]. ''[https://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_23/informes_ic/p01.htm L’español: una lengua viva]'': informi anual sobri la situación dela lengua española pol tol planeta que s’inclúi comu capítulu inicial nel Anuariu ''L’español nel mundu''. ''Guías práticas del Institutu Cervantes '': "Gramática prática del español" (2007) ; " Ortografía prática del español" (2009) ; " Guía prática del español corretu" (2009) ; "Guía prática d’escritura i reación" (2011) ; "El libru del español corretu . Clavis pa escribil i palral bien en español" (2012) . "Las 500 dudas más frequentis del español" (2013) . == Centru Virtual Cervantes == El Centru Virtual Cervantes es un sitiu web creau i manteníu pol Institutu Cervantes d’España en 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/sociedad/INSTITUTO_CERVANTES/curso/virtual/Instituto/Cervantes/da/primeros/pasos/elpepisoc/19971021elpepisoc_15/Tes Creación del Centru Virtual Cervantes]</ref> pa contribuil ala difusión dela lengua española i las colturas ispánicas. Comu complementu ala labol delos centrus abiertus pol Institutu Cervantes en ciais concretas, el Centru Virtual Cervantes apuesta pola capaciá de llegal a tol mundu a travis d’[[Internet]]. Ofreci materialis i servicius palos professoris d’español, los estudiantis, los tradutoris, periodistas i otrus profesionalis que trabajan cola lengua, assín comu palos ispanistas que se dedican a estudial la coltura española en tol mundu, i pa qualquiel pressona interessá ena lengua i colturas ispánicas i ena situación del español ena rei.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/red/Instituto/Cervantes/apoya/difusion/espanol/herramientras/virtuales/elpeputeccib/20050421elpcibenr_3/Tes Descrición del Centru Virtual Cervantes]</ref> == Caja delas Letras == L’Institutu Cervantes, aprovechandu la presencia dela cámara acoraçá nel sótanu del deficiu Cervantes dela su sei dela [[calle Alcalá]], 49, de Madril, gasta las cajas de seguráncia pa que grandis personagis dela coltura ispánica depositin un legau que no s’abrirá ata la fecha qu’ellus decian. El su primel depositariu fue l’escritol [[Francisco Ayala]] el 15 de hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2007/noticias/noticia_07-02-15.htm Francisco Ayala inauguró la ''Caja delas Letras'' del Institutu Cervantes]</ref> El motivu de que tenga una cámara acoraçá es pol abel síu antañu sei del [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]]. == Centrus nel mundu == [[Archivu:Mundo El-Instituto-Cervantes-en-el-mundo 2016 mapa 15394 spa.jpg|right|miniaturadeimagen|Mapa delos Institutus Cervantes nel mundu (2016).]] === España === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en España''' |- ! width="90 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Función ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- |{{ESP}}||[[Madrid]] || Sei central || 11 d'otubri de 2006 || |- |{{ESP}}||[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madrid]]) || Centru de Hormación de Profesoris (i antiga sei central) || 1991 || [[Rafael Lapesa]] |} === [[África]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en África''' |- ! width="110 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="200 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu Web |- |rowspan=2|{{bandera2|Argelia}}||[[Argel|Algel]]||Antonio Gil de Carrasco|| 1 d'abril de 1993 ||[[Max Aub]] |[http://argel.cervantes.es/fr/default.shtm IC d'Algel] |- |[[Orán]]||Inmaculada Jiménez Caballero||1 de jeneru de 2008||Biblioteca d'Orán |[http://oran.cervantes.es/fr/bibliotheque/bibliotheque.htm IC d'Orán] |- |rowspan=2|{{EGY}}||[[Alejandría]] || Luis Javier Ruiz Sierra ||28 de setiembri de 1993|| | |- |[[El Cairo|El Cairu]] || Luis Javier Ruiz Sierra<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref>|| 18 de hebreru de 1997 || [[Adolfo Bioy Casares]] | [https://elcairo.cervantes.es/eg/default.shtm IC d'El Cairu] |- |rowspan=6|{{bandera2|Marruecos}}||[[Casablanca]] || Mª Dolores López Enamorado || 1993 || [[Calderón de la Barca]] | [http://casablanca.cervantes.es/ IC de Casablanca] |- |[[Fez (Marruecos)|Fez]] || ||jeneru de 1993|| [[Manuel Altolaguirre]]<ref>[https://web.archive.org/web/20090709012924/http://elmercuriodigital.es/content/view/10061/39/ Manuel Altolaguirre es el nombri que llevará la biblioteca del Enstitutu Cervantes de Fez]</ref> | [http://fez.cervantes.es/ IC de Fez] |- |[[Marrakech]] || || 30 d'otubri de 2007 || [[José Ángel Valente]] | [http://marrakech.cervantes.es IC de Marrakech] |- |[[Rabat]] ||Javier Galván Guijo ||jeneru de 1993|| [[Benito Pérez Galdós]] | [http://rabat.cervantes.es/ IC de Rabat] |- |[[Tánger|Tángel]] || ||jeneru de 1993|| [[Juan Goytisolo]] | [http://tanger.cervantes.es/ IC de Tángel] |- |[[Tetuán]] || ||jeneru de 1993|| [[Vicente Aleixandre]] | [http://tetuan.cervantes.es/ IC de Tetuán] |- |{{bandera2|Senegal}}||[[Dakar]] || ||23 d'abril de 2010|| | [http://dakar.cervantes.es/ IC de Dakar] |- |{{TUN}}||[[Túnez]] || Domingo García Cañedo | noviembri de 2004 ||[[Dulce María Loynaz]] | [http://tunez.cervantes.es/ IC de Túnez] |} === [[América]] === [[Archivu:Instituto Cervantes 213 E49 jeh.jpg|miniatura|170px|Centru Cervantes en [[Nueva York|Nueva York]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en América''' |- ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="220 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu web |- |rowspan=8|{{BRA}}||[[Belo Horizonte]]|| Ignacio Martínez Castignani || 2008 || |[https://belohorizonte.cervantes.es/br/default.shtm IC de Belo Horizonte] |- |[[Brasilia]] || Pedro Jesús Eusebio Cuesta || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>||[[Ángel Crespo]] |[http://brasilia.cervantes.es/ IC de Brasilia] |- |[[Curitiba]] || || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://curitiba.cervantes.es IC de Curitiba] |- |[[Porto Alegre]] || Òscar Pujol Riembau || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://portoalegre.cervantes.es IC de Porto Alegre] |- |[[Recife]] || Ignacio Ortega Campos || 11 de juñu de 2008 || |[http://recife.cervantes.es IC de Recife] |- |[[Río de Janeiro|Ríu de Janeiru]] || [[Antonio Martínez Luciano]] || 2001 || [[José García Nieto]] |[http://riodejaneiro.cervantes.es/ IC de Ríu de Janeiru] |- |[[Salvador de Bahía|Sarvaol de Baía]] || Anastasio Sánchez Zamorano || 2007 || [[Nélida Piñón]] |[http://salvador.cervantes.es/ IC de Sarvaol de Baía] |- |[[São Paulo]] || Pedro Benítez Pérez || 1998<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/hoy/nueva/sede/Instituto/Cervantes/Sao/Paulo/elpepicul/20050224elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de São Paulo]</ref>|| [[Francisco Umbral]] |[http://saopaulo.cervantes.es/ IC de São Paulo] |- |{{CAN}}||[[Calgary]] || [[Carlos Soler Montes]] || 22 de jeneru de 2007 || |[https://slllc.ucalgary.ca/instituto-cervantes IC de Calgary] |- |rowspan=6|{{USA}}||[[Alburquerque|Albuquerque]] || [[Vicente Luis Mora|Vicente Luis Mora Suárez-Varela]] || marçu de 2009 || |[http://albuquerque.cervantes.es/ IC d'Albuquerque] |- |[[Chicago]] || Ignacio Olmos Serrano || otubri de 1996 || [[Severo Ochoa]] |[http://chicago.cervantes.es/ IC de Chicago] |- |[[Nueva York]] ||Richard Bueno|| 1992 || [[Jorge Luis Borges]] |[http://nuevayork.cervantes.es/ IC de Nueva York] |- |[[Seattle]]|| Richard Bueno||8 de marçu de 2007|| |[https://seattle.cervantes.es/es/default.shtm IC de Seattle] |- |[[Boston]]||Richard Bueno|||| |[http://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es IC de Boston] |- |[[Los Ángeles]]||Luisgé Martín||13 de diziembri de 2022 || [[Pedro Almodóvar]] |[https://cervantes.org/us/los-angeles/ IC de Los Ángeles] |} === [[Orienti Próximu]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Orient Próximu''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Sitiu web |- |{{bandera2|ISR}}||[[Tel Aviv]] ||Julio Martínez|| 1998 || [[Camilo José Cela]] || [http://telaviv.cervantes.es/ IC de Tel Aviv] |- |{{bandera2|JOR}}||[[Amán]] ||Antonio Lázaro|| noviembri de 1994 || || [http://aman.cervantes.es/ IC d'Amán] |- |{{bandera2|LIB}}||[[Beirut]] ||Eduardo Calvo García|| 1991 || || [http://beirut.cervantes.es/ IC de Beirut] |- |- bgcolor="#FF7A7A |<s>{{SYR}}</s>||[[Damasco|<s>Damascu</s>]] || - | <s>2000</s> || [[Álvaro Cunqueiro|<s>Álvaro Cunqueiro</s>]] || [http://damasco.cervantes.es/ <s>IC de Damascu</s>] |} === [[Asia]] i [[Oceanía]] === [[Archivu:Instituto Cervantes - Manila.jpg|thumb|upright|Institutu Cervantes en [[Intramurus|Intramurus, Manila]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes Delhi.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Nueva Delhi]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" | '''Centrus del Institutu Cervantes en Asia''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black" | País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" | Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Inauguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black" | Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black" | Página web |- | {{Vietnam}} || [[Hanói|Hanói]] || || 8 de mayu de 2001 || || [[http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm](http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Hanói] |- | {{Corea del Sur|nombri=Corea del Sul}} || [[Seúl|Seúl]] || Rubén Cabello || 1 d’abril de 2011 || Biblioteca Seúl || [[http://seul.cervantes.es/es/default.shtm](http://seul.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Seúl] |- | {{Malasia}} || [[Kuala Lumpur|Kuala Lumpur]] || Nuversidá d’Arti i Tecnología HELP de Malasia || 1 de mayu de 2003 || || [[https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/](https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/) IC de Kuala Lumpur] |- | {{Filipinas}} || [[Manila|Manila]] i [[Makati|Makati]] || Carlos Madrid Álvarez-Piñer || 6 de mayu de 1994<ref name=":0">[[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm](http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm) Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notas de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes].</ref> || [[Miguel Hernández]] || [[http://manila.cervantes.es/es/default.shtm](http://manila.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Manila] |- | {{Bandera2|Australia|nombri=Australia}} || [[Sídney|Sídney]] || Raquel Romero Guillemas || 25 de juñu de 2009<ref name=":0" /> || [[Gabriela Mistral]] || [[http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm](http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm) IC de Sídney] |- | {{bandera2|IND|nombri=India}} || [[Nueva Delhi|Nueva Delhi]] || Carlos Varona || 11 de noviembri de 2009<ref>[[http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html](http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html) El Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi], EL PAÍS, 11 de noviembri de 2009.</ref> || [[Zenobia Camprubí Aymar|Zenobia]]-[[Juan Ramón Jiménez]] || [[http://nuevadelhi.cervantes.es/](http://nuevadelhi.cervantes.es/) IC de Nueva Delhi] |- | {{Japón|nombri=Japón}} || [[Tokio|Tokiu]] || Víctor Ugarte Farrerons || 1 de setiembri de 2007<ref>[[http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Tokiu.] en tokio.cervantes.es.</ref> || [[Federico García Lorca]] || [[http://tokio.cervantes.es/es/](http://tokio.cervantes.es/es/) IC de Tokiu] |- | rowspan="2" | {{China}} || [[Pekín|Pequín]] || Inma González Puy || 14 de juliu de 2006<ref>[[http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093](http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093) Los Prencipis inauguran el primel Institutu Cervantes de China] en [www.elcultural.com](http://www.elcultural.com).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[http://pekin.cervantes.es/es/](http://pekin.cervantes.es/es/) IC de Pequín] |- || [[Shanghái|Shangái]] || Inma González Puy || 10 de setiembri de 2024<ref>[[https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html](https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html) El Institutu Cervantes abri centru en Shangái en un atu presidiu pol Sánchez] en [www.abc.es](http://www.abc.es).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm](https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm) IC de Shangái] |- | {{Indonesia}} || [[Yakarta|Yakarta]] || || 4 de marçu de 2004<ref>[[http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Yakarta.] en yakarta.cervantes.es.</ref> || || [[http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm](http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Yakarta] |} === [[Uropa]] === [[Archivu:Instituto Cervantes de Estambul.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes d'[[Estambul]]]] [[Archivu:Budynek przy ul. Nowogrodzkiej 22 w Warszawie 2025.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en [[Varsovia]]; enagurau en 2008, es el mayol centru del Enstitutu Cervantes del mundu con una superfici de 4000 m².<ref>[http://miasta.gazeta.pl/warszawa/1,87631,5190458.html Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie (acceso 2009)]</ref>]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Munich.JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes de [[Múnich]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Palermo.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en Palermo]] [[Archivu:Cerva.JPG|miniatura|200px|Centru del Enstitutu en [[Utrecht]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Mánchester]]]] [[Archivu:Berlin Mitte Rosenstraße 18-19 Instituto Cervantes (09011055).JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Berlín]]]] [[Archivu:Institut Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[París]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Viena.jpeg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Viena]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Uropa''' |- ! width="130px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="190px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- | rowspan=5|{{DEU}} || [[Berlín]] [http://www.cervantes.de/]|| Cristina Conde de Beroldingen || 18 de marçu de 2003<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref>|| [[Mario Vargas Llosa]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref> |- | [[Bremen]] [http://bremen.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || 22 de setiembri de 1995 || [[Gonzalo Rojas]] |- | [[Fráncfort del Meno]] [http://frankfurt.cervantes.es]|| Ramiro Alonso de Villapadierna || 22 d'otubri de 2008 || [[Antonio Gamoneda]] |- | [[Hamburgo]] [http://hamburgo.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || otubri de 2006 || |- | [[Múnich]] [http://munich.cervantes.es/]|| Ferran Ferrando Melià || 1994 || [[Augusto Roa Bastos]] |- | {{AUT}} || [[Viena]] [http://viena.cervantes.es/]|| Carlos Ortega Bayón ||24 de marçu de 1994||[[Juan Gelman]] |- | {{BEL}} || [[Bruselas]] [http://bruselas.cervantes.es/]|| Felipe Santos || 1998 (nueva sei 2016) || [[Gerardo Diego]] |- | {{BUL}} || [[Sofía]] [http://sofia.cervantes.es/]|| Luisa Fernanda Garrido || 10 de hebreru de 2006<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref>|| [[Sergio Pitol]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref> |- | {{CRO}} || [[Zagreb]] [http://zagreb.cervantes.es/]|| José Ignacio Urquijo Sánchez ||8 d'abril de 2002|| |- | {{CYP}} || [[Nicosia]] [http://nicosia.cervantes.es/]|| ||16 de hebreru de 2011|| |- | {{SVK}} || [[Bratislava]] [https://bratislava.cervantes.es/es/default.shtm]|| Carlos Ortega Bayón ||1 de setiembri de 2004|| |- | {{SLO}} || [[Liubliana]] [http://liubliana.cervantes.es]|| Ferran Ferrando Melià || 21 d'abril de 2005 || |- | rowspan=4|{{FRA}} || [[Burdeus]] [http://burdeos.cervantes.es/]|| Teresa Imízcoz Beunza<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref> || 1992 ||[[Antonio Buero Vallejo]] |- | [[Lyon]] [http://lyon.cervantes.es/]|| || 12 de noviembri de 2003 || [[Gabriel Aresti]] |- | [[París]] [http://paris.cervantes.es/]|| Juan Manuel Bonet<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref>||14 de hebreru de 1992|| [[Octavio Paz]] |- | [[Toulouse]] [http://toulouse.cervantes.es/]|| María Jesús García González ||3 de juñu de 1996|| [[Manuel Azaña]] |- | {{GRE}} || [[Atenas]] [http://atenas.cervantes.es/]|| Víctor Andresco<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref> || noviembri de 1992 || [[Juan Carlos Onetti]] |- | {{HUN}} || [[Budapest]] [http://budapest.cervantes.es/]||Iñaki Abad Leguina|| 8 de setiembri de 2004<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref>|| [[Ernesto Sabato]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref> |- | {{IRL}} || [[Dublín]] [http://dublin.cervantes.es/]|| [[Julia Piera Abad]] || jeneru de 2008 || [[Dámaso Alonso]] |- | rowspan=4|{{ITA}} || [[Milán]] [http://milan.cervantes.es/]|| Arturo Lorenzo ||26 d'otubri de 1994|| [[Jorge Guillén]] |- |[[Nápoli]] [http://napoles.cervantes.es/]|| [[Luisa Castro]] || otubri de 1994 || [[Rafael Alberti]] |- |[[Palermo]] [http://palermo.cervantes.es/]|| [[Francisco Corral]] || 5 de juñu de 2006 || [[Salvador Espriu]] |- |[[Roma]] [http://roma.cervantes.es/]|| [[Sergi Rodríguez López-Ros]] || 26 d'otubri de 1994 || [[María Zambrano]] |- | {{ISL}} || [[Reikiavik]] || Ferran Ferrando Melià || 3 de marçu de 2007 || |- | {{NLD}} || [[Utrecht]] [http://utrecht.cervantes.es/es/default.shtm]|| ||18 de hebreru de 1997|| [[José Jiménez Lozano]] |- | rowspan=2|{{POL}} || [[Cracovia]] [http://cracovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Abel Murcia Soriano ||11 de juñu de 2012|| |- |[[Varsovia]] [http://varsovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Yolanda Soler Onis|| noviembri de 1994 ||[[Guillermo Cabrera Infante]] |- | {{POR}} || [[Lisboa]] [http://lisboa.cervantes.es/]|| José María Martín Valenzuela || marçu de 1993 || [[Gonzalo Torrente Ballester]] |- |rowspan=3|{{GBR}} || [[Leeds]] [http://leeds.cervantes.es/]|| Francisco Oda Ángel ||28 de setiembri de 1992|| |- |[[Londri]] [http://londres.cervantes.es/]|| [[Ignacio Peyró]] ||28 de setiembri de 1993 (nueva sei 2016)|| |- |[[Mánchester]] [http://manchester.cervantes.es/]|| Iñaki Abad || 20 de juñu de 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/ESPANA/REINO_UNIDO/REINO_UNIDO/INSTITUTO_CERVANTES/Instituto/Cervantes/inaugura/nueva/sede/Manchester/elpepicul/19970620elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Manchester]</ref>|| [[Jorge Edwards]] |- | {{CZE}} || [[Praga]] [http://praga.cervantes.es/]|| Ramiro Villapadierna || setiembri de 2005 || [[Carlos Fuentes]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Carlos/Fuentes/inaugura/biblioteca/Instituto/Cervantes/Praga/elpepucul/20070605elpepucul_2/Tes Enaguración dela biblioteca de Praga]</ref> |- | {{bandera|ROM}} [[Rumanía]] || [[Bucarest]] [http://bucarest.cervantes.es/]|| Joaquín Garrigós Bueno ||25 de jeneru de 1995|| [[Luis Rosales]] |- | {{bandera2|Rusia}} || [[Moscú]] [http://moscu.cervantes.es/]|| Josep Maria de Sagarra|| 6 de hebreru de 2002<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/BORBON_Y_GRECIA/_FELIPE_DE/RUSIA/Principe/interesa/libertad/expresion/Moscu/elpepiesp/20020207elpepinac_16/Tes Enaguración del centru de Moscú]</ref>|| [[Miguel Delibes]] |- | {{SER}} || [[Belgradu]] [http://belgrado.cervantes.es/]|| Enrique Camacho || 20 de diziembri de 2004 || [[José Hierro]] |- | {{SWE}} || [[Estocolmu]] [https://web.archive.org/web/20071228012717/http://www.cervantes.se/]|| Joan M. Álvarez Valencia || 19 d'abril de 2005<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref>|| [[Francisco Ayala]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref> |- | {{TUR}}||[[Estambul]] [http://estambul.cervantes.es/]|| Pablo Martín Asuero || 1 de setiembri de 2012<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Instituto/Cervantes/abre/aulas/Hanoi/Estambul/elpepicul/20010912elpepicul_1/Tes Enaguración del centru d'Estambul]</ref>||[[Álvaro Mutis]] |} === Aulas Cervantes === [[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Institutu Cervantes en [[Burdeus]] (Francia)]] :[[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Burdeus (Fráncia)]]]] ::{| class="sortable wikitable" border="0" style="background:#ffffff" align="top" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Aulas Cervantes''' |- ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |Ciá |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Annaba]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Bugía]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Blida]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Mostaganem]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sidi Bel Abbes]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sétif]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Tlemcen]] |- | {{bandera2|China}} || [[Chongqing]]<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Boston]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Miami]] |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Zamboanga]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Cebú]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Indonesia}} || [[Yakarta]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Alhucemas]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Chauen]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Larache]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Nador]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Malabo]]) || [[Malabo]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Bata]]) || [[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]] |} === Aperturas previstas === L’Institutu Cervantes tamién estudia la próssima apertura d’unidais en otras ciais del mundu. S’á planeau abril centrus u aulas en [[Cotonú]], [[Porto Novo]], [[Koror]], [[Libreville]], [[Acra]], [[Luena (Angola)|Luena]], [[Ciudad de Belice|Ciá de Belici]], [[Toronto]], [[Apia]], [[Boa Vista]], [[Pangai]], [[Majuro]], [[Puerto Príncipe|Puertu Prencipi]], [[Isla de Guadalcanal|Isla de Guadalcanal]], [[Ponapé]], [[Pago Pago]], [[Nasáu]], [[Dresde]], [[Leipzig]], [[San Petersburgo|San Petersburgu]], [[Dávao]], [[Port Vila]], [[Agaña]], [[General Santos]], [[Distrito de Yaren|Distritu de Yaren]], [[Saipán]], [[Puerto Princesa|Puertu Princesa]], [[Puerto España|Puertu España]], [[Qingtian]], [[Semporna]], [[Tarawa Sur ]] i [[Keelung]]. Entavía no ái nengún centru nel [[Sáhara Ocidental]], únicu territoriu de puebración árabi ondi se palra español.<ref>[https://web.archive.org/web/20090710085843/http://www.spsrasd.info/es/detail.php?id=4200 Españolis reclaman la preservación del español nel Sáhara Occidental (conferencia de Tifariti)] ''[[Sahara Press Service]]''. Consultau el 01-03-2009.</ref> Ogañu s’estudia un proyeutu pa establecel aulas en [[El Aaiún]] a travis dela [[Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo|AECID]]. {| class="wikitable sortable" |+ Huturus centrus Cervantes |- ! País !! Ciá !! Fecha d'apertura !! Nota |- | {{Canada}} || [[Toronto]] || 2024-2025<ref>[https://cervantes.org/es/sobre-nosotros/sala-prensa/notas-prensa/instituto-cervantes-llegara-canada-apertura-centro-toronto cervantes.org]</ref> |- | {{EEUU}} || [[Washington D.C.]] || Po anuncial<ref>[https://www.lavanguardia.com/vida/20191013/47943373205/el-cervantes-apuesta-por-eeuu-con-la-apertura-de-un-centro-en-los-angeles.html El Cervantes apuestea por EEUU con l'apertura d'un centru en Los Ángeles (La Vanguardia, 13 d'otubri de 2019)]</ref> |- | {{GIB}} || [[Gibraltar]] || 2021-2022 || Reapertura de centru. |- | {{Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] || Po anuncial || "Puntu d'apoyu" ena [[embajá d'España]].<ref>[https://elpais.com/cultura/2020-11-30/el-cervantes-desembarca-en-el-africa-subsahariana.html El Cervantes desembarca nel África subsahariana (El País, 30 de noviembri de 2020)]</ref> |} == Premius Eñe == L’Institutu Cervantes creó en 2005 los [[Premios Eñe]], que pretendin reconocel la trayeutoria d’artistas, cineastas, escritoris, políticus, empresarius i toas aquellas pressonas, cuya lengua materna sea distinta dela española, que s’ayan distinguíu pola difusión i impulsu enternacional del español.<ref>[https://www.abc.es/cultura/abci-manual-aprendizaje-espanol-para-inmigrantes-200510110300-611480239504_noticia.html Un manual d’aprendiçagi d’español palos inmigrantis], ABC, 11 d’otubri de 2005. Consultau el 9 de noviembri de 2020.</ref> == Premius recibíus == El 1 de juñu de 2005, l’Institutu Cervantes recibió el [[Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades]] de dichu añu, compartíu cola [[Alianza Francesa]], la [[Sociedad Dante Alighieri]], el [[Consejo Británico|Conseju Británicu]], l’[[Instituto Camões|Institutu Camões]] i l’[[Instituto Goethe|Institutu Goethe]].<ref>[http://sociedad.elpais.com/sociedad/2005/06/01/actualidad/1117576801_850215.html Los institutus colturalis uropeus, premiu Prencipi d’Asturias de Comunicación i Umanidais], El País, Oviedo, 1 de juñu de 2005. Consultau el 26 d’abril de 2017.</ref> == Organización == === Patronatu === La su función es dirigil las orientacionis generalis delas atividais del ''Institutu'' i conocel anualmenti las sus atividais. Está integrau pol [[rey de España|rei d’España]] comu presidenti d’onol. La Presidencia Ejecutiva la ejerci el [[presidente del Gobierno de España|presidenti del Gobiernu]], los ministrus de [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]], el presidenti i vicepresidenti del Conseju d’Alministración, el diretol del Institutu, 25 vocalis eletus pol institucionis colturalis i dela lengua ([[Real Academia Española]], las [[Asociación de Academias de la Lengua Española|academias dela lengua]] d’[[Isponoamérica]] i [[Filipinas]], nuversidais, academias españolas i otras organizacionis) i vocalis pol derechu propiu (natus) comu lo son los ganaoris del [[Premio Cervantes]]. === Conseju d’alministración === El Conseju está encargau d’elaboral los planis generalis d’atividais, vigital la ejecución del presupuestu i aprobal las transferencias a tercerus. Está presidiu pol secretariu d’Estau de Cooperación Enternacional, dos vicepresidentis (subsecretariu del [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Ministeriu d’Educación i Ciencia]] i el subsecretariu del [[Ministerio de Cultura de España|Ministeriu de Coltura]]), dos consejerus del patronatu, quatru consejerus delos [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Ministrus d’Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], de [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]] i de [[Ministerio de Economía y Hacienda|Economía i Hazienda]] i el diretol del Institutu. === Diretol === [[Archivu:Canciller Popolizio y Luis García Montero, director del Instituto Cervantes, firman acuerdo para la realización del IX Congreso de la Lengua Española en Arequipa el 2022 (cropped).jpg|180px|miniaturadeimagen|[[Luis García Montero]], diretol dendi 2018, en 2019.]] Es l’encargau de lleval la direción i demás laboras ejecutivas i alministrativas pertinentis del Institutu Cervantes. Es nombrau pol Gobiernu español. Ata la fecha án síu diretoris: [[Nicolás Sánchez-Albornoz]] (1991-1996) [[Santiago de Mora-Figueroa y Williams|Santiago de Mora-Figueroa y Williams, Marqués de Tamarón]] (1996-1999) [[Fernando Rodríguez Lafuente]] (1999-2001) [[Jon Juaristi]] (2001-2004) [[César Antonio Molina]] (2004-2007), que acordó promocional el valencianu enos centrus del Institutu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Academia/organizara/actividades/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20060127elpval_11/Tes Acuerdu entri l’Institutu i la Acadèmia Valenciana de la Llengua]</ref> [[Carmen Caffarel]] (2007-2012) [[Víctor García de la Concha]] (2012-2017) [[Juan Manuel Bonet]] (2017-2018) [[Luis García Montero]] (2018-) === Colaboraoris === [[Agencia EFE]], divulgandu las sus noticias a travis de portalis comu español.es u española.es. [[Agencia Española de Cooperación Internacional]], veasi tamién [[Red de Centros Culturales de España|Centru Coltural d’España]]. [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], que propusu ala [[Academia Valenciana de la Lengua|Acadèmia Valenciana]]. [[Ayuntamiento de Sevilla]], pa estendel la presencia de Sevilla nel mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Ayuntamiento/hispalense/colaborara/Instituto/Cervantes/elpepuespand/20041210elpand_36/Tes Acuerdu col Ayuntamientu de Sevilla]</ref> [[BBVA]] [[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]], pa divulgal los avancis científicus españolis. [[Cruz Roja]], pala enseñança del idioma alos inmigrantis. Federación d’Escuelas d’Español comu lengua Estrangera, FEDELE pala formación de professoris i la promoción del español.<ref>[https://web.archive.org/web/20140116133107/http://difusionelectronica.institutocervantes.es/archivos/1/33868_sistema_acreditacion_centros_ele_mayo_2013.pdf Sistema d’acreitación de centrus ELE, Institutu Cervantes].</ref> [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián|Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]] [[Fundación José Ortega y Gasset]], organización de diversus cursus. [[Fundación Pablo Iglesias]], ena organización d’esposicionis. [[Fundación Reed]] [[Nuversidá de La Rioja|Fundación Nuversidá de La Rioja]], organización de diversus cursus. [[Gas Natural]], pala recuperación dela Gruta Cervantes (esconditi gastau pol [[Miguel de Cervantes]] nuna delas sus fugas). [[Generalidad Valenciana]] [[Grupo Prisa]], ena difusión dela coltura i l’idioma español. [[Grupo Santander]] [[Inditex]], pa enseñal español alos sus empleaus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/economia/Inditex/quiere/ensenar/espanol/empleados/todo/mundo/elpepueco/20060102elpepueco_10/Tes Acuerdu entri Inditex i l’Institutu]</ref> [[Estitutu Alfonsu el Magnánimo|Institución Alfons el Magnànim]] [[Estitutu Ramón Llull]] [[Instituto Valenciano de Arte Moderno|IVAM]], col que s’essibirán los sus fondus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/IVAM/exhibira/fondos/mundo/traves/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20041016elpval_26/Tes Acuerdu col IVAM]</ref> [[Radio Nacional d'España]], pa difundil l’español col programa ''Un idioma sin fronteras''. [[Repsol YPF]], pala recuperación dela Gruta Cervantes. [[Real Academia de la Lengua Vasca]], pa fomental la enseñança dela lengua vasca.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/Instituto/Cervantes/difundira/lengua/vasca/extranjero/elpepuesppvs/20050728elpvas_4/Tes Acuerdu cola Academia dela Lengua Vasca]</ref> [[Real Academia Gallega]] [[RTVE]], en diversus proyeutus de difusión del español.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Maestro/Alonso/Quijano/elpepirtv/20041205elpepirtv_1/Tes Maestru Alonso Quijano], El País.</ref> [[Sociedá General d'Autoris i Editoris|SGAE]], pa promocional alos autoris españolis. [[Universia]] [[Nuversidá Nebrija|Nuversidá Antonio de Nebrija]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Barcelona|Nuversidá Autónoma de Barcelona]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Nuevo León|Nuversidá Autónoma de Nuevo León]] [[Nuversidá d'Alcalá d'Enares|Nuversidá d’Alcalá de Henares]] [[Nuversidá de Granada|Nuversidá de Granada]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Murcia|Nuversidá de Murcia]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Lund|Nuversidá de Lund]] [[Nuversidá de São Paulo|Nuversidá de São Paulo]] [[Nuversidá de Zaragoza|Nuversidá de Zaragoza]], organización de cursus de formación de professorau. [[Nuversidá Estatal de Campinas|Nuversidá Estatal de Campinas]] [[Nuversidá Enternacional d'Andalucía|Nuversidá Enternacional d’Andalucía]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Nacional Autónoma de México|Nuversidá Nacional Autónoma de Méjicu]] [[Nuversidá Nacional de Guinea Ecuatorial|Nuversidá Nacional de Guinea Equatorial]], organización dela cátedra d’estudius afroiberoamericanus. [[Nuversidá Pública de Navarra|Nuversidá Púbrica de Navarra]], organización de diversus cursus. == Ve-si tamién == [[Aliança Francesa]], equivalenti francés del Estitutu Cervantes. [[British Council|Consexu Británicu]], equivalenti ingrés del Estitutu Cervantes. [[Goethe Institut|Estitutu Goethe]], equivalenti alemán del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Camões]], equivalenti portugués del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Guimarães Rosa]], equivalenti brasileñu del Estitutu Cervantes. [[Sociedad Dante Alighieri]], equivalenti italianu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Coltural Rumanu]], equivalenti rumanu del Estitutu Cervantes. [[Fundación Japón]], equivalenti japonés del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Confuciu]], equivalenti chinu del Estitutu Cervantes. [[Centro Coltural Coreano n'España]], equivalenti coreanu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Ramón Llull]], equivalenti catalán del Estitutu Cervantes. [[Premio Miguel de Cervantes]], premiu literariu del que salin los vocalis del patronatu. == Referencias == {{Listaref|2}} == Enlacis esternus == [http://www.cervantes.es/ Página prencipal del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ Centru Virtual Cervantes] [http://www.hispanismo.es Portal del ispanismu] {{Wayback|url=http://www.hispanismo.es/ |date=20090901195822 }} [https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ Página del Institutu en Second Life] [http://centrosasociados.cervantes.es Rei de Centrus Asociaus] [http://ave.cervantes.es Aula Virtual d’Español (AVE)] [http://www.cervantestv.es/ Canal de televisión pol internet CervantesTV.es del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/plan_curricular/ Plan curriculal del Cervantes, en línia] [http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-fiesta-del-idioma/533725/ Reportagi sobri l’Institutu Cervantes con motivu delos sus 18 añus.] *Entrevista de [[José Romera Castillo]] a [[Fernando Rodríguez Lafuente]], comu diretol, ''El lugal del'' ''Institutu Cervantes'', emitida en [[TVE-2]] (TV Educativa dela [[Universidad Nacional de Educación a Distancia|UNED]]) i Canal Enternacional de [[TVE]], de 30 m. (10 de juñu de 2000): https://canal.uned.es/video/5a6f5d04b1111f42018b45c0 4qsvd9ht1po6sdwxblekx192siwje7j 142603 142602 2026-04-05T21:37:53Z Olarcos 82 /* Ve-si tamién */ 142603 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:90%; line-height:1.4em; border:1px solid #a2a9b1; background-color:#f8f9fa;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:120%; padding:0.4em; background-color:#eaecf0; font-weight:bold;" | Estitutu Cervantes |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.2em;" | [[Archivu:Logotipo del Instituto Cervantes.svg|150px|Logotipu del Estitutu]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Logotipu del Estitutu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Banco Español del Río de la Plata (Madrid) 05.jpg|250px|Sedi centrá del Estitutu, en 2009]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | [[Edificiu de las Cariátides|Sedi centrá del Estitutu]], en 2009. |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Localización |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|22px]] [[España]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Localidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Madrid]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°29′03″N 3°21′47″O |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Información xeneral |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[organismu públicu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Sedi | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Edificiu de las Cariátides]] |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Organisación |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Direición | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Luis García Montero]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Composición | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Véi'' [[Anexu:Patronato del Instituto Cervantes|el Patronatu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Depende d' | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Secretaría de Estado de Cooperación Internacional]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Entidá superior | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ministeriu d'Asuntus Esteriores (España)|Ministeriu d'Asuntus Esteriores]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Dependencias | style="padding:0.2em 0.5em;" | 99 centrus n' 50 países<br />''Véi'' [[Instituto Cervantes#Centros en el mundo|los centrus nel mundu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Relacionaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Academia de España en Roma]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Empleaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1004 empleaos <small>(31 de dizembre de 2024)</small><ref>[[https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx](https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx) ''Personal al serviciu del Setor Públicu Estatal'', IGAE]</ref><br />+700 colaboradors (2023)<ref>[[https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf](https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf) ''El Institutu en zifras 2022-2023'']</ref> |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Presupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 167,5 millones d'[[Euro|€]] (2025)<ref>[[https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF](https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF) ''Presupuestos Xeneralis del Estáu 2023, prorrogás pal 2025'']</ref> |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Estoria |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 21 de marzu de 1991 (34 añus) |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Notas |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.1em;" | [[Archivu:Países con sedes del Instituto Cervantes.png|266px|Paísis con sedis del Estitutu Cervantes]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Paísis con sedis del Estitutu Cervantes |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[http://www.cervantes.es/default.htm](http://www.cervantes.es/default.htm) [www.cervantes.es](http://www.cervantes.es)] |} L’'''Estitutu Cervantes''' es una organización púbrica española cuyus dos pesquis prencipalis son la promoción i enseñança dela [[lengua española]], i la difusión dela coltura de [[España]], [[Ispanoamérica]], [[Guinea Equatorial]] i l’[[Sáhara Ocidental]]. Toma el su nombri del escreviol [[Miguel de Cervantes]]. Fundá en 1991 pol [[Gobiernu d’España]] i dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]], está presenti en 103 ciais de 52 paísis, a travis delos sus centrus, aulas i estensionis. La su sei central está assitiá nel [[edificio de las Cariátides|deficiu delas Cariátidis]] (u deficiu «Cervantes») dela [[calle de Alcalá]] de Madril. Nel planu enternacional, l’Estitutu Cervantes sedríe l’equivalienti al [[British Council]], ala [[Alliance Française|Aliança Francesa]], al [[Goethe-Institut]] alemán, ala [[Sociedá Dante Alighieri]] italiana i al [[Estitutu Camões]] portugués; toas ellas institucionis dedicás ala promoción coltural i lingüística delos sus respetivis paísis. == Estoria == Fue creau el 21 de marçu de 1991 pol [[Gobiernu d’España]], col altu patrociniu delos [[Rei d'España|reyis d’España]],<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l7-1991.t1.html Naturaleça i funcionis del estitutu]</ref> baju el mandatu del presidenti [[Felipe González]] i es dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/INSTITUTO_CERVANTES/Creado/Instituto/Cervantes/promocion/difusion/espanol/mundo/elpepicul/19900512elpepicul_2/Tes Creación del Institutu en elpais.com]</ref> == Sedis n'España== [[Archivu:Interior of Instituto Cervantes (Madrid) - September 2022.jpg|miniatura|275px|Interiol dela sei central del Estitutu Cervantes en Madril.]] La sei central está nel númeru 49 dela [[calli d'Alcalá]] de Madril, nel deficiu «Cervantes», anteriolmenti conocíu comu l’[[Edificiu delas Cariátides|edficiu «delas Cariátidis»]]. L’inmuebli, ocupau dantis pol [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]], fue diseñau en 1918 polos arquitetus [[Antonio Palacios]] i [[Joaquín Otamendi]] pal [[Banco Español del Río de la Plata]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/madrid/Cariatides/Cervantes/elpepuespmad/20060706elpmad_13/Tes Deficiu Las Cariátidis]</ref> Cuenta cuna segunda sei en España, que se gasta comu centru de formación de professoris, qu’está localiçá nel Colegiu del Rei, ena [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, d’[[Alcalá d'Enares]], lugal de nacencia de Cervantes. == Pesquis i funcionis == Los pesquis del Estitutu Cervantes sigún l’artículu constituyenti númeru 3 de Lei 7/1991, de 21 de marçu, son los siguientis:<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/informacion.htm Información sobri pesquis i funcionis] Estitutu Cervantes. Consultau el 27 de setiembri de 2014</ref> Promovel universalmenti l’enseñança, l’estudiu i l’usu del español i fomental quantas meyías i acionis contribuyan ala difusión i la mejora dela calidá destas atividais. Contribuil ala difusión dela coltura nel esteriol en coordinación colos demás órganus competentis dela [[Alministración del Estau]]. Pa ellu s’encarga de: Organiçal cursus de [[luenga española]]. Organiçal cursus de [[Idiomas de España#Idiomas cooficiales|lenguas cooficialis]] en [[España]]. Organiçal los essámis i espedil los [[Diplomas de Español como Lengua Extranjera]] (DELE) Atualiçal los [[Modelos de enseñanza|métodus d’enseñança]] i la [[Capacitación docente|formación del professorau]]. Apoyal la labol delos [[Hispanismo|ispanistas]]. Difundil la [[luenga española]]. Colaboral con [[Institución|institucionis]], sociedais i paísis [[hispanoamericano]]s ena difusión dela su coltura. == Atividá académica == [[Archivu:LogoÑInstitutoCervantes.JPG|miniatura|200px|Logu del Estitutu.]] Es una delas funcionis prencipalis del Estitutu, que fue creau pa estendel la coltura i l’enseñança del español nel mundu. Pa ellu cuenta con 88 centrus distribuíus pol tol mundu, 1240 professoris i más de 1600 oras de clasi al día. === Diploma d’Español comu Lengua Estrangera === Los Diplomas d’español comu Lengua Estrangera (DELE), creaus en 1988, son titulus que certifican el grau de competencia i dominiu del [[Luenga española|español]] comu [[lengua extranjera]]. L’Estitutu Cervantes otorga estus titulus en nombri del [[Ministeriu d’Educación i Ciencia d’España]] cola participación dela [[Nuversidá de Salamanca]] ena elaboración delos conteníus i la su evaluación. Comprendin seis nivelis d’aprendiçagi: [[DELE A1|A1]], [[DELE A2|A2]], [[DELE B1|B1]], [[DELE B2|B2]], [[DELE C1|C1]], [[DELE C2|C2]]. === Aula Virtual d’Español === L’Estitutu Cervantes cuenta col ''Aula Virtual d’Español'', nel que s’organiçan cursus pol Internet. En España s’á concentrau ena enseñança d’español pa inmigrantis, labol realiçá en colaboración colas Escuelas Oficialis d’Idiomas.<ref>[http://ave.cervantes.es/ Aula Virtual d’Español]</ref> En 2009 se llegu a un acuerdu pa que l’AVE apareciera ena intranet de [[Starbucks]] i dal assin enseñança d’español alos sus empleaus en Estaus Uníus.<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/Sentidos/Cervantes-ensena-espanol-plantilla-Starbucks/20090527cdscdicst_2/cds5se/ El Cervantes enseña español ala plantilla de Starbucks], [[Cinco Días]], 27 de mayu de 2009.</ref> === Centru de Formación de Professoris === El Centru de Formación de Professoris (CFP), establecíu ena sei d’[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madril]]), nel Colegiu del Rei, [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, s’á constituíu en centru de referencia ena formación de professoris, tantu inicial comu continuá. El mejol ejemplu desta labol es el máster en Enseñança del Español comu Lengua Estrangera en colaboración cola [[Universidad Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]]. === Congresu Enternacional dela Lengua Española === Otra delas funcionis del Estitutu Cervantes es la organización, juntu cola [[Real Academia Española]] i la [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], delos [[Congreso Internacional de la Lengua Española|Congresus Enternacionalis dela Lengua Española]], forus de refressión sobri l’idioma español que se celebran ca tres añus en anguna ciá d’España u Isponoamérica, cola colaboración del país anfitrión. Dendi la su creación s’án celebrau en [[Zacatecas]] (Méjicu, 1997), [[Valladolid]] (España, 2001), [[Rosario (Argentina)|Rosariu]] (Argentina, 2004), [[Cartagena de Indias]] (Colombia, 2007), [[Valparaíso]] (Chili, 2010) —organiçau finalmenti de forma virtual, puestu que se produju un terremotu nel país el día previu ala inauguración—, [[Panamá (ciudad)|Ciá de Panamá]] (Panamá, 2013), [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]] (Puertu Ricu, 2016), [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]] (Argentina, 2019) i [[Cádiz (España)|Cai]] (España, 2023). === Lingu@net Uropa === Proyeutu dela [[Comisión Europea|Comissión Uropea]] pa facilital l’acessu a recursus de calidá «en línia» pal aprendiçagi delas lenguas uropeas. === Archivu Gramatical dela Lengua Española === L’Archivu Gramatical dela Lengua Española (AGLE) es un proyeutu d’informatical los milis de fichas manuscritas del gramáticu Salvador Fernández Ramírez, finaliçau i publicau en 2010 nel Centru Virtual Cervantes. === Oficina del Español ena Sociedá dela Información === L’Oficina del Español ena Sociedá dela Información (OESI) está dedicá a promocional la presencia del español nel ámbitu delas tecnologías dela información. === Portal del ispanismu === Centru de referencia del [[hispanismo|ispanismu]] n'internet. S’inició comu una tripli bassi de datus (departamentus d’español, ispanistas i associacionis) d’acessu gratuitu. Agora se puei topar información sobri: Departamentus i centrus d’investigación nuversitarius con departamentu d’español. Asociacionis d’ispanistas i de professoris d’español. Información sobri congresus, seminarius, jornadas u conferencias. Úrtimas noticias. Ofertas púbricas de becas, cursus especialiçaus i ofertas d’empleu. Recursus en Internet pa investigaoris. Enlacis relacionaus. === Redi de Centrus Asociaus === Redi de centrus d’enseñança d’español cuyus programas d’enseñança, instalacionis i organización án síu reconocíus pol Estitutu Cervantes. Los centrus dela rei que se topan en España recibin la denominación de Centrus Acreditaus. En Brasil dessisti una rei de Centrus de senificá importancia comu son: Recife, São Paulo, Riu de Janeiru, Portu Alegri, Sarvaol de Baía, Bellu Orizonti, Brasilia i Curitiba. Tolus desenvuelvin una intensa atividá coltural, especialmenti Sarvaol de Baía, del que dependin catorci centrus repartíus entri Guatemala i Colombia. === Redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes (RBIC) === La redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes está integrá nel Sistema Bibliotecariu Español i representa la mayol rei de bibliotecas españolas nel mundu. Ca biblioteca recibi el nombri d’unu delos grandis autoris dela coltura española i ispanoamericana. Correspondi alas sesenta bibliotecas, incluía una biblioteca en Madril, garantiçal alos usuarius l’acessu ala información i la documentación necesarias que permitan el desenvolvimiento del estudiu, la docencia, la investigación, el conocimientu dela coltura española, l’ociu i entretenimientu. Las sus funcionis son:<ref>Estitutu Cervantes: [https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/red_bibliotecas_cervantes.htm Conoci la rei de bibliotecas] (español). Consultau el 8 d’abril de 2021.</ref> Difusión i generación d’información, promoción dela comunicación i estimulación del conocimientu dela coltura ispánica nun contestu enternacional. Gestión delos estrumentus i herramientas d’información necesarius pal desenvolvimiento dela política coltural i educativa dela institución. === Observatorius del Español === [[Archivu:Luis García Montero en la apertura de la Tribuna del Hispanismo Ecuatoguineano - 52466547399.jpg|thumb|15.ª edición dela Tribuna del Ispanismu del Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo|Centru Coltural d’España en Malabu]] (21 de juliu de 2022).]] *En 2013<ref>José Antonio Millán: [https://elpais.com/elpais/2013/05/12/opinion/1368377345_770738.html L’observatoriu del español en Estaus Uníus], El País, 18-05-2013. Consultau el 31-10-2022.</ref> se crea l’Observatoriu dela lengua española i las colturas ispánicas enos Estaus Uníus.<ref>[https://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es ICH | Observatory of the Spanish Language and Hispanic Cultures in the United States] en cervantesobservatorio.fas.harvard.edu. Consultau el 31-10-2022.</ref> *En juñu de 2022<ref>Manuel Morales: [https://elpais.com/cultura/2022-06-07/el-gobierno-crea-un-observatorio-global-del-espanol-con-sede-en-la-rioja.html El Gobiernu crea un Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja], El País, 07-06-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> s’anunció la creación del Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja. *Siguiendu el modelu estadounidensi, en juliu de 2022, [[Luis García Montero]] anunció la "próssima apertura d’un observatoriu del Español en África con sei en Malabu",<ref>[https://www.fundeu.es/noticia/el-cervantes-abrira-un-observatorio-del-espanol-en-guinea-ecuatorial-en-2023/ El Cervantes abrirá un Observatoriu del Español en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE] en www.fundeu.es, 22-07-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> ena apertura dela 15.ª Tribuna del Ispanismu, dedicá al ispanismu ecuatoguineanu<ref>[https://www.cervantes.es/lengua_y_ensenanza/hispanismo/tribuna_hispanismo/tribuna_hispanismo_ecuatoguineano.htm Tribuna del Ispanismu Ecuatoguineanu. Tribuna del Ispanismu. Institutu Cervantes] en www.cervantes.es. Consultau el 31-10-2022.</ref> qu’organiçó l’Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo]]. === Second Life === Dendi 2007 l’Estitutu Cervantes construyó una isla virtual nel mundu tridimensional [[Second Life]], ondi á recreau la sei d’[[Alcalá de Henares]]. Nel mesmu s’ofrecin esposicionis, conferencias i proyecionis sobri atus que s’estén realiçandu nel «mundu real».<ref>[https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ L’Estitutu Cervantes en Second Life]</ref> == Atividá coltural == [[Archivu:carles-santos-profil.jpg|miniatura|200px|[[Carles Santos Ventura]] nel centru de [[Berlín]].]] Es la intensa atividá coltural la que otorga al Estitutu Cervantes la su pressonalidá i el su sellu de prestigiu nel mundu. Encuentrus con escritoris, dramaturgus, científicus, ciclus de cini, conciertus musicalis, esposicionis, forman parti dela programación del Estitutu en decenas de ciais. A travis delos sus centrus, l’Estitutu Cervantes poni a disposición d’artistas españolis i de creaoris d’origin latinoamericanu, salas d’esposicionis ondi essibil las sus obras. Tamién colabora ena organización de conciertus, proyecionis, obras de teatru, etc. relacionaus cola coltura ispanoamericana. Angunas delas úrtimas muestras son: ''Festival literariu Benengeli'': únicu festival literariu de lengua española que se celebra de forma simultánia enos cincu continentis. Ena edición de 2023 se desenvolvió en [[Sídney]], [[Tokio]], [[Manila]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Tánger]] i [[Los Ángeles]]; la edición de 2024 tuvu lugal en [[Sídney]], [[Manila]], [[Budapest]], [[Utrecht]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Madrid]], [[Casablanca]], [[Río de Janeiro|Riu de Janeiru]], [[Sao Paulo|São Paulo]] i [[Belo Horizonte|Bellu Orizonti]]. Esti festival íbridu congrega a más de cien autoris entri los que puein citar-si a: Piedad Bonnett, Guillermo Arriaga, Manuel Longares, Jorge Franco, Santiago Gamboa, Leila Guerriero, David Toscana, Katya Adaui, Alberto Barrera Tyszka, Aroa Moreno Durán, Brenda Navarro, Luis Mateo Díez, Jorge Volpi, Rosa Ribas, Mariana Travacio, Margarita García Robayo, Manuel Vilas, Mayra Montero, Irene Vallejo, Antonio Muñoz Molina, Rubi Guerra i Aixa de la Cruz. ''Testigus del olviu'': esposición fotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ochu delas mayoris catástrofis umanas del muestru tiempu, i cuenta con testus de [[Mario Vargas Llosa]] i [[Juan José Millás]], entri otrus. ''Festival delas Dos Orillas'': festival de dança, teatru i música con artistas marroquís i españolis que se celebra en [[Casablanca]], [[Marrakech]], [[Rabat]], [[Tánger]] i [[Tetuán]]. ''Cincu mirás uropeas'': essibición delas fotografías de cincu artistas ispanoamericanus i españolis. ''Orgánicu ena obra de Calatrava'': esposición fotográfica de Luz Martín sobri la obra de [[Santiago Calatrava]] nel centru de [[Belgrado]].<ref>[https://web.archive.org/web/20080122115024/http://www.lostiempos.com/noticias/17-01-08/17_01_08_ultimas_cul6.php Esposición sobri Calatrava]</ref> Dendi 2009, celebra anualmenti [[El Día E]], una jorná de puertas abiertas que tién lugal el sábau más próssimu al solsticiu de vranu. == Publicacionis == === Revista Institutu Cervantes === Revista gratuita de periodiciá bimestral, ondi se publican los atus qu’l’Institutu Cervantes realiçará, tantu en España comu en qualquiel centru del estrangeru, cola intención d’informal del progressu del centru i delas lenguas españolas. Otubri - diziembri de 2004.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_1.htm Revista Institutu Cervantes otubri/diziembri de 2004]</ref> Eneru - hebreru de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_2.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2005]</ref> Marçu - abril de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_3.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2005]</ref> Mayu - juñu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_4.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2005]</ref> Juliu - abostu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_5.htm Revista Institutu Cervantes juliu/abostu de 2005]</ref> Setiembri - otubri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_6.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2005]</ref> Noviembri - diziembri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_7.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2005]</ref> Eneru - hebreru de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_8.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2006]</ref> Marçu - abril de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_9.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2006]</ref> Mayu - juñu de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_10.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2006]</ref> Setiembri - otubri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_11.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2006]</ref> Noviembri - diziembri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_12.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2006]</ref> Eneru - hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_13.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2007]</ref> Marçu - abril de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_14.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2007]</ref> Mayu - juñu de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/revista_cervantes/rc_15.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2007]</ref> Setiembri - otubri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_16.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2007]</ref> Noviembri - diziembri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_17.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2008]</ref> Eneru - marçu de 2008.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_18.htm Revista Institutu Cervantes eneru/marçu de 2008]</ref> === Anuariu del español === Porbaxu el titulu genéricu de ''L’español nel mundu'' analiça la situación i novedais dela lengua española enos sus distintus ámbitus d’usu. Las sucessivas edicionis, que se publican dendi 1998, forman una coleción d’imágenis sobri la situación del español. 1998<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_98/ Anuariu del español 1998]</ref> 1999<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_99/ Anuariu del español 1999]</ref> 2000<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_00/ Anuariu del español 2000]</ref> 2001<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_01/ Anuariu del español 2001]</ref> 2002<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_02/ Anuariu del español 2002]</ref> 2003<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_03/ Anuariu del español 2003]</ref> 2004<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_04/ Anuariu del español 2004]</ref> 2005<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_05/ Anuariu del español 2005]</ref> 2006-2007<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_06-07/default.htm Anuariu del español 2006 - 2007]</ref> (Enciclopedia del español nel mundu). 2008<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_08/ Anuariu del español 2008]</ref> (Enciclopedia del español en Estaus Uníus). 2009<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_09/ Anuariu del español 2009]</ref> 2010-2011<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_10-11/ Anuariu del español 2010 - 2011]</ref> 2012<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_12/ Anuariu del español 2012]</ref> 2013<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_13/ Anuariu del español 2013]</ref> 2014<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_14/ Anuariu del español 2014]</ref> 2015<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_15/ Anuariu del español 2015]</ref> === Memoria del Institutu Cervantes === Publicación anual ena que s’esponi l’evolución del Institutu Cervantes a lo largu del úrtimu añu. Se centra ena atividá coltural i académica de ca centru i biblioteca, assín comu las inauguracionis qu’ayan teníu lugal. S’inclúi información sobri l’Aula Cervantes, entidais colaboraoras i patrocinaoras. 2009/10.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_09_10/default.htm Memoria del Institutu 2009/10]</ref> 2008/09.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_08_09/default.htm Memoria del Institutu 2008/09]</ref> 2007/08.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_07_08/default.htm Memoria del Institutu 2007/08]</ref> 2006/07.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_06_07/default.htm Memoria del Institutu 2006/07]</ref> 2005/06.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_05_06/default.htm Memoria del Institutu 2005/06]</ref> 2004/05.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_04_05/default.htm Memoria del Institutu 2004/05]</ref> 2003/04.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_03_04/default.htm Memoria del Institutu 2003/04]</ref> === Televisión digital === El 12 de hebreru de 2008 alas 19:30 ora española peninsulal, el Cervantes se convirtiu nel primel institutu lingüísticu uropeu en tenel el su propiu canal televisivu: CervantesTV.es. Un canal de televisión en internet con programación 24 oras al día. La su programación consisti básicamenti ena promoción i información sobri l’español, con boletinis colturalis i tamién entrevistas, tertulias, reportagis, música i documentalis d’atualidá coltural ispana.<ref>Institutu Cervantes: [http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2008/noticias/noticia_08-02-12.htm Cervantes TV empiença a emitil esta tardi], 12 de hebreru de 2008.</ref> === Otras publicacionis === ''Plan curriculal del Institutu Cervantes. Nivelis de referencia pal español'': plan esquematiçau d’estudiu del español en seis nivelis, d’acuerdu alas diretricis del [[Consejo de Europa|Conseju d’Uropa]]. ''[https://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_23/informes_ic/p01.htm L’español: una lengua viva]'': informi anual sobri la situación dela lengua española pol tol planeta que s’inclúi comu capítulu inicial nel Anuariu ''L’español nel mundu''. ''Guías práticas del Institutu Cervantes '': "Gramática prática del español" (2007) ; " Ortografía prática del español" (2009) ; " Guía prática del español corretu" (2009) ; "Guía prática d’escritura i reación" (2011) ; "El libru del español corretu . Clavis pa escribil i palral bien en español" (2012) . "Las 500 dudas más frequentis del español" (2013) . == Centru Virtual Cervantes == El Centru Virtual Cervantes es un sitiu web creau i manteníu pol Institutu Cervantes d’España en 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/sociedad/INSTITUTO_CERVANTES/curso/virtual/Instituto/Cervantes/da/primeros/pasos/elpepisoc/19971021elpepisoc_15/Tes Creación del Centru Virtual Cervantes]</ref> pa contribuil ala difusión dela lengua española i las colturas ispánicas. Comu complementu ala labol delos centrus abiertus pol Institutu Cervantes en ciais concretas, el Centru Virtual Cervantes apuesta pola capaciá de llegal a tol mundu a travis d’[[Internet]]. Ofreci materialis i servicius palos professoris d’español, los estudiantis, los tradutoris, periodistas i otrus profesionalis que trabajan cola lengua, assín comu palos ispanistas que se dedican a estudial la coltura española en tol mundu, i pa qualquiel pressona interessá ena lengua i colturas ispánicas i ena situación del español ena rei.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/red/Instituto/Cervantes/apoya/difusion/espanol/herramientras/virtuales/elpeputeccib/20050421elpcibenr_3/Tes Descrición del Centru Virtual Cervantes]</ref> == Caja delas Letras == L’Institutu Cervantes, aprovechandu la presencia dela cámara acoraçá nel sótanu del deficiu Cervantes dela su sei dela [[calle Alcalá]], 49, de Madril, gasta las cajas de seguráncia pa que grandis personagis dela coltura ispánica depositin un legau que no s’abrirá ata la fecha qu’ellus decian. El su primel depositariu fue l’escritol [[Francisco Ayala]] el 15 de hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2007/noticias/noticia_07-02-15.htm Francisco Ayala inauguró la ''Caja delas Letras'' del Institutu Cervantes]</ref> El motivu de que tenga una cámara acoraçá es pol abel síu antañu sei del [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]]. == Centrus nel mundu == [[Archivu:Mundo El-Instituto-Cervantes-en-el-mundo 2016 mapa 15394 spa.jpg|right|miniaturadeimagen|Mapa delos Institutus Cervantes nel mundu (2016).]] === España === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en España''' |- ! width="90 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Función ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- |{{ESP}}||[[Madrid]] || Sei central || 11 d'otubri de 2006 || |- |{{ESP}}||[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madrid]]) || Centru de Hormación de Profesoris (i antiga sei central) || 1991 || [[Rafael Lapesa]] |} === [[África]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en África''' |- ! width="110 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="200 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu Web |- |rowspan=2|{{bandera2|Argelia}}||[[Argel|Algel]]||Antonio Gil de Carrasco|| 1 d'abril de 1993 ||[[Max Aub]] |[http://argel.cervantes.es/fr/default.shtm IC d'Algel] |- |[[Orán]]||Inmaculada Jiménez Caballero||1 de jeneru de 2008||Biblioteca d'Orán |[http://oran.cervantes.es/fr/bibliotheque/bibliotheque.htm IC d'Orán] |- |rowspan=2|{{EGY}}||[[Alejandría]] || Luis Javier Ruiz Sierra ||28 de setiembri de 1993|| | |- |[[El Cairo|El Cairu]] || Luis Javier Ruiz Sierra<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref>|| 18 de hebreru de 1997 || [[Adolfo Bioy Casares]] | [https://elcairo.cervantes.es/eg/default.shtm IC d'El Cairu] |- |rowspan=6|{{bandera2|Marruecos}}||[[Casablanca]] || Mª Dolores López Enamorado || 1993 || [[Calderón de la Barca]] | [http://casablanca.cervantes.es/ IC de Casablanca] |- |[[Fez (Marruecos)|Fez]] || ||jeneru de 1993|| [[Manuel Altolaguirre]]<ref>[https://web.archive.org/web/20090709012924/http://elmercuriodigital.es/content/view/10061/39/ Manuel Altolaguirre es el nombri que llevará la biblioteca del Enstitutu Cervantes de Fez]</ref> | [http://fez.cervantes.es/ IC de Fez] |- |[[Marrakech]] || || 30 d'otubri de 2007 || [[José Ángel Valente]] | [http://marrakech.cervantes.es IC de Marrakech] |- |[[Rabat]] ||Javier Galván Guijo ||jeneru de 1993|| [[Benito Pérez Galdós]] | [http://rabat.cervantes.es/ IC de Rabat] |- |[[Tánger|Tángel]] || ||jeneru de 1993|| [[Juan Goytisolo]] | [http://tanger.cervantes.es/ IC de Tángel] |- |[[Tetuán]] || ||jeneru de 1993|| [[Vicente Aleixandre]] | [http://tetuan.cervantes.es/ IC de Tetuán] |- |{{bandera2|Senegal}}||[[Dakar]] || ||23 d'abril de 2010|| | [http://dakar.cervantes.es/ IC de Dakar] |- |{{TUN}}||[[Túnez]] || Domingo García Cañedo | noviembri de 2004 ||[[Dulce María Loynaz]] | [http://tunez.cervantes.es/ IC de Túnez] |} === [[América]] === [[Archivu:Instituto Cervantes 213 E49 jeh.jpg|miniatura|170px|Centru Cervantes en [[Nueva York|Nueva York]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en América''' |- ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="220 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu web |- |rowspan=8|{{BRA}}||[[Belo Horizonte]]|| Ignacio Martínez Castignani || 2008 || |[https://belohorizonte.cervantes.es/br/default.shtm IC de Belo Horizonte] |- |[[Brasilia]] || Pedro Jesús Eusebio Cuesta || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>||[[Ángel Crespo]] |[http://brasilia.cervantes.es/ IC de Brasilia] |- |[[Curitiba]] || || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://curitiba.cervantes.es IC de Curitiba] |- |[[Porto Alegre]] || Òscar Pujol Riembau || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://portoalegre.cervantes.es IC de Porto Alegre] |- |[[Recife]] || Ignacio Ortega Campos || 11 de juñu de 2008 || |[http://recife.cervantes.es IC de Recife] |- |[[Río de Janeiro|Ríu de Janeiru]] || [[Antonio Martínez Luciano]] || 2001 || [[José García Nieto]] |[http://riodejaneiro.cervantes.es/ IC de Ríu de Janeiru] |- |[[Salvador de Bahía|Sarvaol de Baía]] || Anastasio Sánchez Zamorano || 2007 || [[Nélida Piñón]] |[http://salvador.cervantes.es/ IC de Sarvaol de Baía] |- |[[São Paulo]] || Pedro Benítez Pérez || 1998<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/hoy/nueva/sede/Instituto/Cervantes/Sao/Paulo/elpepicul/20050224elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de São Paulo]</ref>|| [[Francisco Umbral]] |[http://saopaulo.cervantes.es/ IC de São Paulo] |- |{{CAN}}||[[Calgary]] || [[Carlos Soler Montes]] || 22 de jeneru de 2007 || |[https://slllc.ucalgary.ca/instituto-cervantes IC de Calgary] |- |rowspan=6|{{USA}}||[[Alburquerque|Albuquerque]] || [[Vicente Luis Mora|Vicente Luis Mora Suárez-Varela]] || marçu de 2009 || |[http://albuquerque.cervantes.es/ IC d'Albuquerque] |- |[[Chicago]] || Ignacio Olmos Serrano || otubri de 1996 || [[Severo Ochoa]] |[http://chicago.cervantes.es/ IC de Chicago] |- |[[Nueva York]] ||Richard Bueno|| 1992 || [[Jorge Luis Borges]] |[http://nuevayork.cervantes.es/ IC de Nueva York] |- |[[Seattle]]|| Richard Bueno||8 de marçu de 2007|| |[https://seattle.cervantes.es/es/default.shtm IC de Seattle] |- |[[Boston]]||Richard Bueno|||| |[http://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es IC de Boston] |- |[[Los Ángeles]]||Luisgé Martín||13 de diziembri de 2022 || [[Pedro Almodóvar]] |[https://cervantes.org/us/los-angeles/ IC de Los Ángeles] |} === [[Orienti Próximu]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Orient Próximu''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Sitiu web |- |{{bandera2|ISR}}||[[Tel Aviv]] ||Julio Martínez|| 1998 || [[Camilo José Cela]] || [http://telaviv.cervantes.es/ IC de Tel Aviv] |- |{{bandera2|JOR}}||[[Amán]] ||Antonio Lázaro|| noviembri de 1994 || || [http://aman.cervantes.es/ IC d'Amán] |- |{{bandera2|LIB}}||[[Beirut]] ||Eduardo Calvo García|| 1991 || || [http://beirut.cervantes.es/ IC de Beirut] |- |- bgcolor="#FF7A7A |<s>{{SYR}}</s>||[[Damasco|<s>Damascu</s>]] || - | <s>2000</s> || [[Álvaro Cunqueiro|<s>Álvaro Cunqueiro</s>]] || [http://damasco.cervantes.es/ <s>IC de Damascu</s>] |} === [[Asia]] i [[Oceanía]] === [[Archivu:Instituto Cervantes - Manila.jpg|thumb|upright|Institutu Cervantes en [[Intramurus|Intramurus, Manila]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes Delhi.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Nueva Delhi]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" | '''Centrus del Institutu Cervantes en Asia''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black" | País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" | Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Inauguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black" | Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black" | Página web |- | {{Vietnam}} || [[Hanói|Hanói]] || || 8 de mayu de 2001 || || [[http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm](http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Hanói] |- | {{Corea del Sur|nombri=Corea del Sul}} || [[Seúl|Seúl]] || Rubén Cabello || 1 d’abril de 2011 || Biblioteca Seúl || [[http://seul.cervantes.es/es/default.shtm](http://seul.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Seúl] |- | {{Malasia}} || [[Kuala Lumpur|Kuala Lumpur]] || Nuversidá d’Arti i Tecnología HELP de Malasia || 1 de mayu de 2003 || || [[https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/](https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/) IC de Kuala Lumpur] |- | {{Filipinas}} || [[Manila|Manila]] i [[Makati|Makati]] || Carlos Madrid Álvarez-Piñer || 6 de mayu de 1994<ref name=":0">[[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm](http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm) Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notas de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes].</ref> || [[Miguel Hernández]] || [[http://manila.cervantes.es/es/default.shtm](http://manila.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Manila] |- | {{Bandera2|Australia|nombri=Australia}} || [[Sídney|Sídney]] || Raquel Romero Guillemas || 25 de juñu de 2009<ref name=":0" /> || [[Gabriela Mistral]] || [[http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm](http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm) IC de Sídney] |- | {{bandera2|IND|nombri=India}} || [[Nueva Delhi|Nueva Delhi]] || Carlos Varona || 11 de noviembri de 2009<ref>[[http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html](http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html) El Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi], EL PAÍS, 11 de noviembri de 2009.</ref> || [[Zenobia Camprubí Aymar|Zenobia]]-[[Juan Ramón Jiménez]] || [[http://nuevadelhi.cervantes.es/](http://nuevadelhi.cervantes.es/) IC de Nueva Delhi] |- | {{Japón|nombri=Japón}} || [[Tokio|Tokiu]] || Víctor Ugarte Farrerons || 1 de setiembri de 2007<ref>[[http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Tokiu.] en tokio.cervantes.es.</ref> || [[Federico García Lorca]] || [[http://tokio.cervantes.es/es/](http://tokio.cervantes.es/es/) IC de Tokiu] |- | rowspan="2" | {{China}} || [[Pekín|Pequín]] || Inma González Puy || 14 de juliu de 2006<ref>[[http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093](http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093) Los Prencipis inauguran el primel Institutu Cervantes de China] en [www.elcultural.com](http://www.elcultural.com).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[http://pekin.cervantes.es/es/](http://pekin.cervantes.es/es/) IC de Pequín] |- || [[Shanghái|Shangái]] || Inma González Puy || 10 de setiembri de 2024<ref>[[https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html](https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html) El Institutu Cervantes abri centru en Shangái en un atu presidiu pol Sánchez] en [www.abc.es](http://www.abc.es).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm](https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm) IC de Shangái] |- | {{Indonesia}} || [[Yakarta|Yakarta]] || || 4 de marçu de 2004<ref>[[http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Yakarta.] en yakarta.cervantes.es.</ref> || || [[http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm](http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Yakarta] |} === [[Uropa]] === [[Archivu:Instituto Cervantes de Estambul.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes d'[[Estambul]]]] [[Archivu:Budynek przy ul. Nowogrodzkiej 22 w Warszawie 2025.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en [[Varsovia]]; enagurau en 2008, es el mayol centru del Enstitutu Cervantes del mundu con una superfici de 4000 m².<ref>[http://miasta.gazeta.pl/warszawa/1,87631,5190458.html Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie (acceso 2009)]</ref>]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Munich.JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes de [[Múnich]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Palermo.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en Palermo]] [[Archivu:Cerva.JPG|miniatura|200px|Centru del Enstitutu en [[Utrecht]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Mánchester]]]] [[Archivu:Berlin Mitte Rosenstraße 18-19 Instituto Cervantes (09011055).JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Berlín]]]] [[Archivu:Institut Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[París]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Viena.jpeg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Viena]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Uropa''' |- ! width="130px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="190px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- | rowspan=5|{{DEU}} || [[Berlín]] [http://www.cervantes.de/]|| Cristina Conde de Beroldingen || 18 de marçu de 2003<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref>|| [[Mario Vargas Llosa]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref> |- | [[Bremen]] [http://bremen.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || 22 de setiembri de 1995 || [[Gonzalo Rojas]] |- | [[Fráncfort del Meno]] [http://frankfurt.cervantes.es]|| Ramiro Alonso de Villapadierna || 22 d'otubri de 2008 || [[Antonio Gamoneda]] |- | [[Hamburgo]] [http://hamburgo.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || otubri de 2006 || |- | [[Múnich]] [http://munich.cervantes.es/]|| Ferran Ferrando Melià || 1994 || [[Augusto Roa Bastos]] |- | {{AUT}} || [[Viena]] [http://viena.cervantes.es/]|| Carlos Ortega Bayón ||24 de marçu de 1994||[[Juan Gelman]] |- | {{BEL}} || [[Bruselas]] [http://bruselas.cervantes.es/]|| Felipe Santos || 1998 (nueva sei 2016) || [[Gerardo Diego]] |- | {{BUL}} || [[Sofía]] [http://sofia.cervantes.es/]|| Luisa Fernanda Garrido || 10 de hebreru de 2006<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref>|| [[Sergio Pitol]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref> |- | {{CRO}} || [[Zagreb]] [http://zagreb.cervantes.es/]|| José Ignacio Urquijo Sánchez ||8 d'abril de 2002|| |- | {{CYP}} || [[Nicosia]] [http://nicosia.cervantes.es/]|| ||16 de hebreru de 2011|| |- | {{SVK}} || [[Bratislava]] [https://bratislava.cervantes.es/es/default.shtm]|| Carlos Ortega Bayón ||1 de setiembri de 2004|| |- | {{SLO}} || [[Liubliana]] [http://liubliana.cervantes.es]|| Ferran Ferrando Melià || 21 d'abril de 2005 || |- | rowspan=4|{{FRA}} || [[Burdeus]] [http://burdeos.cervantes.es/]|| Teresa Imízcoz Beunza<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref> || 1992 ||[[Antonio Buero Vallejo]] |- | [[Lyon]] [http://lyon.cervantes.es/]|| || 12 de noviembri de 2003 || [[Gabriel Aresti]] |- | [[París]] [http://paris.cervantes.es/]|| Juan Manuel Bonet<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref>||14 de hebreru de 1992|| [[Octavio Paz]] |- | [[Toulouse]] [http://toulouse.cervantes.es/]|| María Jesús García González ||3 de juñu de 1996|| [[Manuel Azaña]] |- | {{GRE}} || [[Atenas]] [http://atenas.cervantes.es/]|| Víctor Andresco<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref> || noviembri de 1992 || [[Juan Carlos Onetti]] |- | {{HUN}} || [[Budapest]] [http://budapest.cervantes.es/]||Iñaki Abad Leguina|| 8 de setiembri de 2004<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref>|| [[Ernesto Sabato]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref> |- | {{IRL}} || [[Dublín]] [http://dublin.cervantes.es/]|| [[Julia Piera Abad]] || jeneru de 2008 || [[Dámaso Alonso]] |- | rowspan=4|{{ITA}} || [[Milán]] [http://milan.cervantes.es/]|| Arturo Lorenzo ||26 d'otubri de 1994|| [[Jorge Guillén]] |- |[[Nápoli]] [http://napoles.cervantes.es/]|| [[Luisa Castro]] || otubri de 1994 || [[Rafael Alberti]] |- |[[Palermo]] [http://palermo.cervantes.es/]|| [[Francisco Corral]] || 5 de juñu de 2006 || [[Salvador Espriu]] |- |[[Roma]] [http://roma.cervantes.es/]|| [[Sergi Rodríguez López-Ros]] || 26 d'otubri de 1994 || [[María Zambrano]] |- | {{ISL}} || [[Reikiavik]] || Ferran Ferrando Melià || 3 de marçu de 2007 || |- | {{NLD}} || [[Utrecht]] [http://utrecht.cervantes.es/es/default.shtm]|| ||18 de hebreru de 1997|| [[José Jiménez Lozano]] |- | rowspan=2|{{POL}} || [[Cracovia]] [http://cracovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Abel Murcia Soriano ||11 de juñu de 2012|| |- |[[Varsovia]] [http://varsovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Yolanda Soler Onis|| noviembri de 1994 ||[[Guillermo Cabrera Infante]] |- | {{POR}} || [[Lisboa]] [http://lisboa.cervantes.es/]|| José María Martín Valenzuela || marçu de 1993 || [[Gonzalo Torrente Ballester]] |- |rowspan=3|{{GBR}} || [[Leeds]] [http://leeds.cervantes.es/]|| Francisco Oda Ángel ||28 de setiembri de 1992|| |- |[[Londri]] [http://londres.cervantes.es/]|| [[Ignacio Peyró]] ||28 de setiembri de 1993 (nueva sei 2016)|| |- |[[Mánchester]] [http://manchester.cervantes.es/]|| Iñaki Abad || 20 de juñu de 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/ESPANA/REINO_UNIDO/REINO_UNIDO/INSTITUTO_CERVANTES/Instituto/Cervantes/inaugura/nueva/sede/Manchester/elpepicul/19970620elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Manchester]</ref>|| [[Jorge Edwards]] |- | {{CZE}} || [[Praga]] [http://praga.cervantes.es/]|| Ramiro Villapadierna || setiembri de 2005 || [[Carlos Fuentes]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Carlos/Fuentes/inaugura/biblioteca/Instituto/Cervantes/Praga/elpepucul/20070605elpepucul_2/Tes Enaguración dela biblioteca de Praga]</ref> |- | {{bandera|ROM}} [[Rumanía]] || [[Bucarest]] [http://bucarest.cervantes.es/]|| Joaquín Garrigós Bueno ||25 de jeneru de 1995|| [[Luis Rosales]] |- | {{bandera2|Rusia}} || [[Moscú]] [http://moscu.cervantes.es/]|| Josep Maria de Sagarra|| 6 de hebreru de 2002<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/BORBON_Y_GRECIA/_FELIPE_DE/RUSIA/Principe/interesa/libertad/expresion/Moscu/elpepiesp/20020207elpepinac_16/Tes Enaguración del centru de Moscú]</ref>|| [[Miguel Delibes]] |- | {{SER}} || [[Belgradu]] [http://belgrado.cervantes.es/]|| Enrique Camacho || 20 de diziembri de 2004 || [[José Hierro]] |- | {{SWE}} || [[Estocolmu]] [https://web.archive.org/web/20071228012717/http://www.cervantes.se/]|| Joan M. Álvarez Valencia || 19 d'abril de 2005<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref>|| [[Francisco Ayala]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref> |- | {{TUR}}||[[Estambul]] [http://estambul.cervantes.es/]|| Pablo Martín Asuero || 1 de setiembri de 2012<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Instituto/Cervantes/abre/aulas/Hanoi/Estambul/elpepicul/20010912elpepicul_1/Tes Enaguración del centru d'Estambul]</ref>||[[Álvaro Mutis]] |} === Aulas Cervantes === [[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Institutu Cervantes en [[Burdeus]] (Francia)]] :[[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Burdeus (Fráncia)]]]] ::{| class="sortable wikitable" border="0" style="background:#ffffff" align="top" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Aulas Cervantes''' |- ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |Ciá |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Annaba]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Bugía]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Blida]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Mostaganem]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sidi Bel Abbes]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sétif]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Tlemcen]] |- | {{bandera2|China}} || [[Chongqing]]<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Boston]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Miami]] |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Zamboanga]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Cebú]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Indonesia}} || [[Yakarta]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Alhucemas]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Chauen]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Larache]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Nador]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Malabo]]) || [[Malabo]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Bata]]) || [[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]] |} === Aperturas previstas === L’Institutu Cervantes tamién estudia la próssima apertura d’unidais en otras ciais del mundu. S’á planeau abril centrus u aulas en [[Cotonú]], [[Porto Novo]], [[Koror]], [[Libreville]], [[Acra]], [[Luena (Angola)|Luena]], [[Ciudad de Belice|Ciá de Belici]], [[Toronto]], [[Apia]], [[Boa Vista]], [[Pangai]], [[Majuro]], [[Puerto Príncipe|Puertu Prencipi]], [[Isla de Guadalcanal|Isla de Guadalcanal]], [[Ponapé]], [[Pago Pago]], [[Nasáu]], [[Dresde]], [[Leipzig]], [[San Petersburgo|San Petersburgu]], [[Dávao]], [[Port Vila]], [[Agaña]], [[General Santos]], [[Distrito de Yaren|Distritu de Yaren]], [[Saipán]], [[Puerto Princesa|Puertu Princesa]], [[Puerto España|Puertu España]], [[Qingtian]], [[Semporna]], [[Tarawa Sur ]] i [[Keelung]]. Entavía no ái nengún centru nel [[Sáhara Ocidental]], únicu territoriu de puebración árabi ondi se palra español.<ref>[https://web.archive.org/web/20090710085843/http://www.spsrasd.info/es/detail.php?id=4200 Españolis reclaman la preservación del español nel Sáhara Occidental (conferencia de Tifariti)] ''[[Sahara Press Service]]''. Consultau el 01-03-2009.</ref> Ogañu s’estudia un proyeutu pa establecel aulas en [[El Aaiún]] a travis dela [[Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo|AECID]]. {| class="wikitable sortable" |+ Huturus centrus Cervantes |- ! País !! Ciá !! Fecha d'apertura !! Nota |- | {{Canada}} || [[Toronto]] || 2024-2025<ref>[https://cervantes.org/es/sobre-nosotros/sala-prensa/notas-prensa/instituto-cervantes-llegara-canada-apertura-centro-toronto cervantes.org]</ref> |- | {{EEUU}} || [[Washington D.C.]] || Po anuncial<ref>[https://www.lavanguardia.com/vida/20191013/47943373205/el-cervantes-apuesta-por-eeuu-con-la-apertura-de-un-centro-en-los-angeles.html El Cervantes apuestea por EEUU con l'apertura d'un centru en Los Ángeles (La Vanguardia, 13 d'otubri de 2019)]</ref> |- | {{GIB}} || [[Gibraltar]] || 2021-2022 || Reapertura de centru. |- | {{Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] || Po anuncial || "Puntu d'apoyu" ena [[embajá d'España]].<ref>[https://elpais.com/cultura/2020-11-30/el-cervantes-desembarca-en-el-africa-subsahariana.html El Cervantes desembarca nel África subsahariana (El País, 30 de noviembri de 2020)]</ref> |} == Premius Eñe == L’Institutu Cervantes creó en 2005 los [[Premios Eñe]], que pretendin reconocel la trayeutoria d’artistas, cineastas, escritoris, políticus, empresarius i toas aquellas pressonas, cuya lengua materna sea distinta dela española, que s’ayan distinguíu pola difusión i impulsu enternacional del español.<ref>[https://www.abc.es/cultura/abci-manual-aprendizaje-espanol-para-inmigrantes-200510110300-611480239504_noticia.html Un manual d’aprendiçagi d’español palos inmigrantis], ABC, 11 d’otubri de 2005. Consultau el 9 de noviembri de 2020.</ref> == Premius recibíus == El 1 de juñu de 2005, l’Institutu Cervantes recibió el [[Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades]] de dichu añu, compartíu cola [[Alianza Francesa]], la [[Sociedad Dante Alighieri]], el [[Consejo Británico|Conseju Británicu]], l’[[Instituto Camões|Institutu Camões]] i l’[[Instituto Goethe|Institutu Goethe]].<ref>[http://sociedad.elpais.com/sociedad/2005/06/01/actualidad/1117576801_850215.html Los institutus colturalis uropeus, premiu Prencipi d’Asturias de Comunicación i Umanidais], El País, Oviedo, 1 de juñu de 2005. Consultau el 26 d’abril de 2017.</ref> == Organización == === Patronatu === La su función es dirigil las orientacionis generalis delas atividais del ''Institutu'' i conocel anualmenti las sus atividais. Está integrau pol [[rey de España|rei d’España]] comu presidenti d’onol. La Presidencia Ejecutiva la ejerci el [[presidente del Gobierno de España|presidenti del Gobiernu]], los ministrus de [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]], el presidenti i vicepresidenti del Conseju d’Alministración, el diretol del Institutu, 25 vocalis eletus pol institucionis colturalis i dela lengua ([[Real Academia Española]], las [[Asociación de Academias de la Lengua Española|academias dela lengua]] d’[[Isponoamérica]] i [[Filipinas]], nuversidais, academias españolas i otras organizacionis) i vocalis pol derechu propiu (natus) comu lo son los ganaoris del [[Premio Cervantes]]. === Conseju d’alministración === El Conseju está encargau d’elaboral los planis generalis d’atividais, vigital la ejecución del presupuestu i aprobal las transferencias a tercerus. Está presidiu pol secretariu d’Estau de Cooperación Enternacional, dos vicepresidentis (subsecretariu del [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Ministeriu d’Educación i Ciencia]] i el subsecretariu del [[Ministerio de Cultura de España|Ministeriu de Coltura]]), dos consejerus del patronatu, quatru consejerus delos [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Ministrus d’Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], de [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]] i de [[Ministerio de Economía y Hacienda|Economía i Hazienda]] i el diretol del Institutu. === Diretol === [[Archivu:Canciller Popolizio y Luis García Montero, director del Instituto Cervantes, firman acuerdo para la realización del IX Congreso de la Lengua Española en Arequipa el 2022 (cropped).jpg|180px|miniaturadeimagen|[[Luis García Montero]], diretol dendi 2018, en 2019.]] Es l’encargau de lleval la direción i demás laboras ejecutivas i alministrativas pertinentis del Institutu Cervantes. Es nombrau pol Gobiernu español. Ata la fecha án síu diretoris: [[Nicolás Sánchez-Albornoz]] (1991-1996) [[Santiago de Mora-Figueroa y Williams|Santiago de Mora-Figueroa y Williams, Marqués de Tamarón]] (1996-1999) [[Fernando Rodríguez Lafuente]] (1999-2001) [[Jon Juaristi]] (2001-2004) [[César Antonio Molina]] (2004-2007), que acordó promocional el valencianu enos centrus del Institutu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Academia/organizara/actividades/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20060127elpval_11/Tes Acuerdu entri l’Institutu i la Acadèmia Valenciana de la Llengua]</ref> [[Carmen Caffarel]] (2007-2012) [[Víctor García de la Concha]] (2012-2017) [[Juan Manuel Bonet]] (2017-2018) [[Luis García Montero]] (2018-) === Colaboraoris === [[Agencia EFE]], divulgandu las sus noticias a travis de portalis comu español.es u española.es. [[Agencia Española de Cooperación Internacional]], veasi tamién [[Red de Centros Culturales de España|Centru Coltural d’España]]. [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], que propusu ala [[Academia Valenciana de la Lengua|Acadèmia Valenciana]]. [[Ayuntamiento de Sevilla]], pa estendel la presencia de Sevilla nel mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Ayuntamiento/hispalense/colaborara/Instituto/Cervantes/elpepuespand/20041210elpand_36/Tes Acuerdu col Ayuntamientu de Sevilla]</ref> [[BBVA]] [[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]], pa divulgal los avancis científicus españolis. [[Cruz Roja]], pala enseñança del idioma alos inmigrantis. Federación d’Escuelas d’Español comu lengua Estrangera, FEDELE pala formación de professoris i la promoción del español.<ref>[https://web.archive.org/web/20140116133107/http://difusionelectronica.institutocervantes.es/archivos/1/33868_sistema_acreditacion_centros_ele_mayo_2013.pdf Sistema d’acreitación de centrus ELE, Institutu Cervantes].</ref> [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián|Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]] [[Fundación José Ortega y Gasset]], organización de diversus cursus. [[Fundación Pablo Iglesias]], ena organización d’esposicionis. [[Fundación Reed]] [[Nuversidá de La Rioja|Fundación Nuversidá de La Rioja]], organización de diversus cursus. [[Gas Natural]], pala recuperación dela Gruta Cervantes (esconditi gastau pol [[Miguel de Cervantes]] nuna delas sus fugas). [[Generalidad Valenciana]] [[Grupo Prisa]], ena difusión dela coltura i l’idioma español. [[Grupo Santander]] [[Inditex]], pa enseñal español alos sus empleaus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/economia/Inditex/quiere/ensenar/espanol/empleados/todo/mundo/elpepueco/20060102elpepueco_10/Tes Acuerdu entri Inditex i l’Institutu]</ref> [[Estitutu Alfonsu el Magnánimo|Institución Alfons el Magnànim]] [[Estitutu Ramón Llull]] [[Instituto Valenciano de Arte Moderno|IVAM]], col que s’essibirán los sus fondus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/IVAM/exhibira/fondos/mundo/traves/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20041016elpval_26/Tes Acuerdu col IVAM]</ref> [[Radio Nacional d'España]], pa difundil l’español col programa ''Un idioma sin fronteras''. [[Repsol YPF]], pala recuperación dela Gruta Cervantes. [[Real Academia de la Lengua Vasca]], pa fomental la enseñança dela lengua vasca.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/Instituto/Cervantes/difundira/lengua/vasca/extranjero/elpepuesppvs/20050728elpvas_4/Tes Acuerdu cola Academia dela Lengua Vasca]</ref> [[Real Academia Gallega]] [[RTVE]], en diversus proyeutus de difusión del español.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Maestro/Alonso/Quijano/elpepirtv/20041205elpepirtv_1/Tes Maestru Alonso Quijano], El País.</ref> [[Sociedá General d'Autoris i Editoris|SGAE]], pa promocional alos autoris españolis. [[Universia]] [[Nuversidá Nebrija|Nuversidá Antonio de Nebrija]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Barcelona|Nuversidá Autónoma de Barcelona]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Nuevo León|Nuversidá Autónoma de Nuevo León]] [[Nuversidá d'Alcalá d'Enares|Nuversidá d’Alcalá de Henares]] [[Nuversidá de Granada|Nuversidá de Granada]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Murcia|Nuversidá de Murcia]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Lund|Nuversidá de Lund]] [[Nuversidá de São Paulo|Nuversidá de São Paulo]] [[Nuversidá de Zaragoza|Nuversidá de Zaragoza]], organización de cursus de formación de professorau. [[Nuversidá Estatal de Campinas|Nuversidá Estatal de Campinas]] [[Nuversidá Enternacional d'Andalucía|Nuversidá Enternacional d’Andalucía]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Nacional Autónoma de México|Nuversidá Nacional Autónoma de Méjicu]] [[Nuversidá Nacional de Guinea Ecuatorial|Nuversidá Nacional de Guinea Equatorial]], organización dela cátedra d’estudius afroiberoamericanus. [[Nuversidá Pública de Navarra|Nuversidá Púbrica de Navarra]], organización de diversus cursus. == Ve-si tamién == [[Aliança Francesa]], equivalenti francés del Estitutu Cervantes. [[British Council|Consexu Británicu]], equivalenti ingrés del Estitutu Cervantes. [[Goethe Institut|Estitutu Goethe]], equivalenti alemán del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Camões]], equivalenti portugués del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Guimarães Rosa]], equivalenti brasileñu del Estitutu Cervantes. [[Sociedad Dante Alighieri]], equivalenti italianu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Coltural Rumanu]], equivalenti rumanu del Estitutu Cervantes. [[Fundación Japón]], equivalenti japonés del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Confuciu]], equivalenti chinu del Estitutu Cervantes. [[Centru Coltural Coreanu n'España]], equivalenti coreanu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Ramón Llull]], equivalenti catalán del Estitutu Cervantes. [[Premio Miguel de Cervantes]], premiu literariu del que salin los vocalis del patronatu. == Referencias == {{Listaref|2}} == Enlacis esternus == [http://www.cervantes.es/ Página prencipal del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ Centru Virtual Cervantes] [http://www.hispanismo.es Portal del ispanismu] {{Wayback|url=http://www.hispanismo.es/ |date=20090901195822 }} [https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ Página del Institutu en Second Life] [http://centrosasociados.cervantes.es Rei de Centrus Asociaus] [http://ave.cervantes.es Aula Virtual d’Español (AVE)] [http://www.cervantestv.es/ Canal de televisión pol internet CervantesTV.es del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/plan_curricular/ Plan curriculal del Cervantes, en línia] [http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-fiesta-del-idioma/533725/ Reportagi sobri l’Institutu Cervantes con motivu delos sus 18 añus.] *Entrevista de [[José Romera Castillo]] a [[Fernando Rodríguez Lafuente]], comu diretol, ''El lugal del'' ''Institutu Cervantes'', emitida en [[TVE-2]] (TV Educativa dela [[Universidad Nacional de Educación a Distancia|UNED]]) i Canal Enternacional de [[TVE]], de 30 m. (10 de juñu de 2000): https://canal.uned.es/video/5a6f5d04b1111f42018b45c0 n92ae8li1qoucppjljubtv4tp2t59ur 142604 142603 2026-04-05T21:39:19Z Olarcos 82 /* Ve-si tamién */ 142604 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:90%; line-height:1.4em; border:1px solid #a2a9b1; background-color:#f8f9fa;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:120%; padding:0.4em; background-color:#eaecf0; font-weight:bold;" | Estitutu Cervantes |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.2em;" | [[Archivu:Logotipo del Instituto Cervantes.svg|150px|Logotipu del Estitutu]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Logotipu del Estitutu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Banco Español del Río de la Plata (Madrid) 05.jpg|250px|Sedi centrá del Estitutu, en 2009]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | [[Edificiu de las Cariátides|Sedi centrá del Estitutu]], en 2009. |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Localización |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|22px]] [[España]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Localidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Madrid]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°29′03″N 3°21′47″O |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Información xeneral |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[organismu públicu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Sedi | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Edificiu de las Cariátides]] |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Organisación |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Direición | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Luis García Montero]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Composición | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Véi'' [[Anexu:Patronato del Instituto Cervantes|el Patronatu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Depende d' | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Secretaría de Estado de Cooperación Internacional]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Entidá superior | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ministeriu d'Asuntus Esteriores (España)|Ministeriu d'Asuntus Esteriores]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Dependencias | style="padding:0.2em 0.5em;" | 99 centrus n' 50 países<br />''Véi'' [[Instituto Cervantes#Centros en el mundo|los centrus nel mundu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Relacionaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Academia de España en Roma]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Empleaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1004 empleaos <small>(31 de dizembre de 2024)</small><ref>[[https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx](https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx) ''Personal al serviciu del Setor Públicu Estatal'', IGAE]</ref><br />+700 colaboradors (2023)<ref>[[https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf](https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf) ''El Institutu en zifras 2022-2023'']</ref> |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Presupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 167,5 millones d'[[Euro|€]] (2025)<ref>[[https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF](https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF) ''Presupuestos Xeneralis del Estáu 2023, prorrogás pal 2025'']</ref> |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Estoria |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 21 de marzu de 1991 (34 añus) |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Notas |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.1em;" | [[Archivu:Países con sedes del Instituto Cervantes.png|266px|Paísis con sedis del Estitutu Cervantes]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Paísis con sedis del Estitutu Cervantes |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[http://www.cervantes.es/default.htm](http://www.cervantes.es/default.htm) [www.cervantes.es](http://www.cervantes.es)] |} L’'''Estitutu Cervantes''' es una organización púbrica española cuyus dos pesquis prencipalis son la promoción i enseñança dela [[lengua española]], i la difusión dela coltura de [[España]], [[Ispanoamérica]], [[Guinea Equatorial]] i l’[[Sáhara Ocidental]]. Toma el su nombri del escreviol [[Miguel de Cervantes]]. Fundá en 1991 pol [[Gobiernu d’España]] i dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]], está presenti en 103 ciais de 52 paísis, a travis delos sus centrus, aulas i estensionis. La su sei central está assitiá nel [[edificio de las Cariátides|deficiu delas Cariátidis]] (u deficiu «Cervantes») dela [[calle de Alcalá]] de Madril. Nel planu enternacional, l’Estitutu Cervantes sedríe l’equivalienti al [[British Council]], ala [[Alliance Française|Aliança Francesa]], al [[Goethe-Institut]] alemán, ala [[Sociedá Dante Alighieri]] italiana i al [[Estitutu Camões]] portugués; toas ellas institucionis dedicás ala promoción coltural i lingüística delos sus respetivis paísis. == Estoria == Fue creau el 21 de marçu de 1991 pol [[Gobiernu d’España]], col altu patrociniu delos [[Rei d'España|reyis d’España]],<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l7-1991.t1.html Naturaleça i funcionis del estitutu]</ref> baju el mandatu del presidenti [[Felipe González]] i es dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/INSTITUTO_CERVANTES/Creado/Instituto/Cervantes/promocion/difusion/espanol/mundo/elpepicul/19900512elpepicul_2/Tes Creación del Institutu en elpais.com]</ref> == Sedis n'España== [[Archivu:Interior of Instituto Cervantes (Madrid) - September 2022.jpg|miniatura|275px|Interiol dela sei central del Estitutu Cervantes en Madril.]] La sei central está nel númeru 49 dela [[calli d'Alcalá]] de Madril, nel deficiu «Cervantes», anteriolmenti conocíu comu l’[[Edificiu delas Cariátides|edficiu «delas Cariátidis»]]. L’inmuebli, ocupau dantis pol [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]], fue diseñau en 1918 polos arquitetus [[Antonio Palacios]] i [[Joaquín Otamendi]] pal [[Banco Español del Río de la Plata]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/madrid/Cariatides/Cervantes/elpepuespmad/20060706elpmad_13/Tes Deficiu Las Cariátidis]</ref> Cuenta cuna segunda sei en España, que se gasta comu centru de formación de professoris, qu’está localiçá nel Colegiu del Rei, ena [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, d’[[Alcalá d'Enares]], lugal de nacencia de Cervantes. == Pesquis i funcionis == Los pesquis del Estitutu Cervantes sigún l’artículu constituyenti númeru 3 de Lei 7/1991, de 21 de marçu, son los siguientis:<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/informacion.htm Información sobri pesquis i funcionis] Estitutu Cervantes. Consultau el 27 de setiembri de 2014</ref> Promovel universalmenti l’enseñança, l’estudiu i l’usu del español i fomental quantas meyías i acionis contribuyan ala difusión i la mejora dela calidá destas atividais. Contribuil ala difusión dela coltura nel esteriol en coordinación colos demás órganus competentis dela [[Alministración del Estau]]. Pa ellu s’encarga de: Organiçal cursus de [[luenga española]]. Organiçal cursus de [[Idiomas de España#Idiomas cooficiales|lenguas cooficialis]] en [[España]]. Organiçal los essámis i espedil los [[Diplomas de Español como Lengua Extranjera]] (DELE) Atualiçal los [[Modelos de enseñanza|métodus d’enseñança]] i la [[Capacitación docente|formación del professorau]]. Apoyal la labol delos [[Hispanismo|ispanistas]]. Difundil la [[luenga española]]. Colaboral con [[Institución|institucionis]], sociedais i paísis [[hispanoamericano]]s ena difusión dela su coltura. == Atividá académica == [[Archivu:LogoÑInstitutoCervantes.JPG|miniatura|200px|Logu del Estitutu.]] Es una delas funcionis prencipalis del Estitutu, que fue creau pa estendel la coltura i l’enseñança del español nel mundu. Pa ellu cuenta con 88 centrus distribuíus pol tol mundu, 1240 professoris i más de 1600 oras de clasi al día. === Diploma d’Español comu Lengua Estrangera === Los Diplomas d’español comu Lengua Estrangera (DELE), creaus en 1988, son titulus que certifican el grau de competencia i dominiu del [[Luenga española|español]] comu [[lengua extranjera]]. L’Estitutu Cervantes otorga estus titulus en nombri del [[Ministeriu d’Educación i Ciencia d’España]] cola participación dela [[Nuversidá de Salamanca]] ena elaboración delos conteníus i la su evaluación. Comprendin seis nivelis d’aprendiçagi: [[DELE A1|A1]], [[DELE A2|A2]], [[DELE B1|B1]], [[DELE B2|B2]], [[DELE C1|C1]], [[DELE C2|C2]]. === Aula Virtual d’Español === L’Estitutu Cervantes cuenta col ''Aula Virtual d’Español'', nel que s’organiçan cursus pol Internet. En España s’á concentrau ena enseñança d’español pa inmigrantis, labol realiçá en colaboración colas Escuelas Oficialis d’Idiomas.<ref>[http://ave.cervantes.es/ Aula Virtual d’Español]</ref> En 2009 se llegu a un acuerdu pa que l’AVE apareciera ena intranet de [[Starbucks]] i dal assin enseñança d’español alos sus empleaus en Estaus Uníus.<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/Sentidos/Cervantes-ensena-espanol-plantilla-Starbucks/20090527cdscdicst_2/cds5se/ El Cervantes enseña español ala plantilla de Starbucks], [[Cinco Días]], 27 de mayu de 2009.</ref> === Centru de Formación de Professoris === El Centru de Formación de Professoris (CFP), establecíu ena sei d’[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madril]]), nel Colegiu del Rei, [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, s’á constituíu en centru de referencia ena formación de professoris, tantu inicial comu continuá. El mejol ejemplu desta labol es el máster en Enseñança del Español comu Lengua Estrangera en colaboración cola [[Universidad Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]]. === Congresu Enternacional dela Lengua Española === Otra delas funcionis del Estitutu Cervantes es la organización, juntu cola [[Real Academia Española]] i la [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], delos [[Congreso Internacional de la Lengua Española|Congresus Enternacionalis dela Lengua Española]], forus de refressión sobri l’idioma español que se celebran ca tres añus en anguna ciá d’España u Isponoamérica, cola colaboración del país anfitrión. Dendi la su creación s’án celebrau en [[Zacatecas]] (Méjicu, 1997), [[Valladolid]] (España, 2001), [[Rosario (Argentina)|Rosariu]] (Argentina, 2004), [[Cartagena de Indias]] (Colombia, 2007), [[Valparaíso]] (Chili, 2010) —organiçau finalmenti de forma virtual, puestu que se produju un terremotu nel país el día previu ala inauguración—, [[Panamá (ciudad)|Ciá de Panamá]] (Panamá, 2013), [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]] (Puertu Ricu, 2016), [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]] (Argentina, 2019) i [[Cádiz (España)|Cai]] (España, 2023). === Lingu@net Uropa === Proyeutu dela [[Comisión Europea|Comissión Uropea]] pa facilital l’acessu a recursus de calidá «en línia» pal aprendiçagi delas lenguas uropeas. === Archivu Gramatical dela Lengua Española === L’Archivu Gramatical dela Lengua Española (AGLE) es un proyeutu d’informatical los milis de fichas manuscritas del gramáticu Salvador Fernández Ramírez, finaliçau i publicau en 2010 nel Centru Virtual Cervantes. === Oficina del Español ena Sociedá dela Información === L’Oficina del Español ena Sociedá dela Información (OESI) está dedicá a promocional la presencia del español nel ámbitu delas tecnologías dela información. === Portal del ispanismu === Centru de referencia del [[hispanismo|ispanismu]] n'internet. S’inició comu una tripli bassi de datus (departamentus d’español, ispanistas i associacionis) d’acessu gratuitu. Agora se puei topar información sobri: Departamentus i centrus d’investigación nuversitarius con departamentu d’español. Asociacionis d’ispanistas i de professoris d’español. Información sobri congresus, seminarius, jornadas u conferencias. Úrtimas noticias. Ofertas púbricas de becas, cursus especialiçaus i ofertas d’empleu. Recursus en Internet pa investigaoris. Enlacis relacionaus. === Redi de Centrus Asociaus === Redi de centrus d’enseñança d’español cuyus programas d’enseñança, instalacionis i organización án síu reconocíus pol Estitutu Cervantes. Los centrus dela rei que se topan en España recibin la denominación de Centrus Acreditaus. En Brasil dessisti una rei de Centrus de senificá importancia comu son: Recife, São Paulo, Riu de Janeiru, Portu Alegri, Sarvaol de Baía, Bellu Orizonti, Brasilia i Curitiba. Tolus desenvuelvin una intensa atividá coltural, especialmenti Sarvaol de Baía, del que dependin catorci centrus repartíus entri Guatemala i Colombia. === Redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes (RBIC) === La redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes está integrá nel Sistema Bibliotecariu Español i representa la mayol rei de bibliotecas españolas nel mundu. Ca biblioteca recibi el nombri d’unu delos grandis autoris dela coltura española i ispanoamericana. Correspondi alas sesenta bibliotecas, incluía una biblioteca en Madril, garantiçal alos usuarius l’acessu ala información i la documentación necesarias que permitan el desenvolvimiento del estudiu, la docencia, la investigación, el conocimientu dela coltura española, l’ociu i entretenimientu. Las sus funcionis son:<ref>Estitutu Cervantes: [https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/red_bibliotecas_cervantes.htm Conoci la rei de bibliotecas] (español). Consultau el 8 d’abril de 2021.</ref> Difusión i generación d’información, promoción dela comunicación i estimulación del conocimientu dela coltura ispánica nun contestu enternacional. Gestión delos estrumentus i herramientas d’información necesarius pal desenvolvimiento dela política coltural i educativa dela institución. === Observatorius del Español === [[Archivu:Luis García Montero en la apertura de la Tribuna del Hispanismo Ecuatoguineano - 52466547399.jpg|thumb|15.ª edición dela Tribuna del Ispanismu del Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo|Centru Coltural d’España en Malabu]] (21 de juliu de 2022).]] *En 2013<ref>José Antonio Millán: [https://elpais.com/elpais/2013/05/12/opinion/1368377345_770738.html L’observatoriu del español en Estaus Uníus], El País, 18-05-2013. Consultau el 31-10-2022.</ref> se crea l’Observatoriu dela lengua española i las colturas ispánicas enos Estaus Uníus.<ref>[https://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es ICH | Observatory of the Spanish Language and Hispanic Cultures in the United States] en cervantesobservatorio.fas.harvard.edu. Consultau el 31-10-2022.</ref> *En juñu de 2022<ref>Manuel Morales: [https://elpais.com/cultura/2022-06-07/el-gobierno-crea-un-observatorio-global-del-espanol-con-sede-en-la-rioja.html El Gobiernu crea un Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja], El País, 07-06-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> s’anunció la creación del Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja. *Siguiendu el modelu estadounidensi, en juliu de 2022, [[Luis García Montero]] anunció la "próssima apertura d’un observatoriu del Español en África con sei en Malabu",<ref>[https://www.fundeu.es/noticia/el-cervantes-abrira-un-observatorio-del-espanol-en-guinea-ecuatorial-en-2023/ El Cervantes abrirá un Observatoriu del Español en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE] en www.fundeu.es, 22-07-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> ena apertura dela 15.ª Tribuna del Ispanismu, dedicá al ispanismu ecuatoguineanu<ref>[https://www.cervantes.es/lengua_y_ensenanza/hispanismo/tribuna_hispanismo/tribuna_hispanismo_ecuatoguineano.htm Tribuna del Ispanismu Ecuatoguineanu. Tribuna del Ispanismu. Institutu Cervantes] en www.cervantes.es. Consultau el 31-10-2022.</ref> qu’organiçó l’Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo]]. === Second Life === Dendi 2007 l’Estitutu Cervantes construyó una isla virtual nel mundu tridimensional [[Second Life]], ondi á recreau la sei d’[[Alcalá de Henares]]. Nel mesmu s’ofrecin esposicionis, conferencias i proyecionis sobri atus que s’estén realiçandu nel «mundu real».<ref>[https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ L’Estitutu Cervantes en Second Life]</ref> == Atividá coltural == [[Archivu:carles-santos-profil.jpg|miniatura|200px|[[Carles Santos Ventura]] nel centru de [[Berlín]].]] Es la intensa atividá coltural la que otorga al Estitutu Cervantes la su pressonalidá i el su sellu de prestigiu nel mundu. Encuentrus con escritoris, dramaturgus, científicus, ciclus de cini, conciertus musicalis, esposicionis, forman parti dela programación del Estitutu en decenas de ciais. A travis delos sus centrus, l’Estitutu Cervantes poni a disposición d’artistas españolis i de creaoris d’origin latinoamericanu, salas d’esposicionis ondi essibil las sus obras. Tamién colabora ena organización de conciertus, proyecionis, obras de teatru, etc. relacionaus cola coltura ispanoamericana. Angunas delas úrtimas muestras son: ''Festival literariu Benengeli'': únicu festival literariu de lengua española que se celebra de forma simultánia enos cincu continentis. Ena edición de 2023 se desenvolvió en [[Sídney]], [[Tokio]], [[Manila]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Tánger]] i [[Los Ángeles]]; la edición de 2024 tuvu lugal en [[Sídney]], [[Manila]], [[Budapest]], [[Utrecht]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Madrid]], [[Casablanca]], [[Río de Janeiro|Riu de Janeiru]], [[Sao Paulo|São Paulo]] i [[Belo Horizonte|Bellu Orizonti]]. Esti festival íbridu congrega a más de cien autoris entri los que puein citar-si a: Piedad Bonnett, Guillermo Arriaga, Manuel Longares, Jorge Franco, Santiago Gamboa, Leila Guerriero, David Toscana, Katya Adaui, Alberto Barrera Tyszka, Aroa Moreno Durán, Brenda Navarro, Luis Mateo Díez, Jorge Volpi, Rosa Ribas, Mariana Travacio, Margarita García Robayo, Manuel Vilas, Mayra Montero, Irene Vallejo, Antonio Muñoz Molina, Rubi Guerra i Aixa de la Cruz. ''Testigus del olviu'': esposición fotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ochu delas mayoris catástrofis umanas del muestru tiempu, i cuenta con testus de [[Mario Vargas Llosa]] i [[Juan José Millás]], entri otrus. ''Festival delas Dos Orillas'': festival de dança, teatru i música con artistas marroquís i españolis que se celebra en [[Casablanca]], [[Marrakech]], [[Rabat]], [[Tánger]] i [[Tetuán]]. ''Cincu mirás uropeas'': essibición delas fotografías de cincu artistas ispanoamericanus i españolis. ''Orgánicu ena obra de Calatrava'': esposición fotográfica de Luz Martín sobri la obra de [[Santiago Calatrava]] nel centru de [[Belgrado]].<ref>[https://web.archive.org/web/20080122115024/http://www.lostiempos.com/noticias/17-01-08/17_01_08_ultimas_cul6.php Esposición sobri Calatrava]</ref> Dendi 2009, celebra anualmenti [[El Día E]], una jorná de puertas abiertas que tién lugal el sábau más próssimu al solsticiu de vranu. == Publicacionis == === Revista Institutu Cervantes === Revista gratuita de periodiciá bimestral, ondi se publican los atus qu’l’Institutu Cervantes realiçará, tantu en España comu en qualquiel centru del estrangeru, cola intención d’informal del progressu del centru i delas lenguas españolas. Otubri - diziembri de 2004.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_1.htm Revista Institutu Cervantes otubri/diziembri de 2004]</ref> Eneru - hebreru de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_2.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2005]</ref> Marçu - abril de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_3.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2005]</ref> Mayu - juñu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_4.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2005]</ref> Juliu - abostu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_5.htm Revista Institutu Cervantes juliu/abostu de 2005]</ref> Setiembri - otubri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_6.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2005]</ref> Noviembri - diziembri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_7.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2005]</ref> Eneru - hebreru de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_8.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2006]</ref> Marçu - abril de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_9.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2006]</ref> Mayu - juñu de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_10.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2006]</ref> Setiembri - otubri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_11.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2006]</ref> Noviembri - diziembri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_12.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2006]</ref> Eneru - hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_13.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2007]</ref> Marçu - abril de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_14.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2007]</ref> Mayu - juñu de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/revista_cervantes/rc_15.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2007]</ref> Setiembri - otubri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_16.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2007]</ref> Noviembri - diziembri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_17.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2008]</ref> Eneru - marçu de 2008.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_18.htm Revista Institutu Cervantes eneru/marçu de 2008]</ref> === Anuariu del español === Porbaxu el titulu genéricu de ''L’español nel mundu'' analiça la situación i novedais dela lengua española enos sus distintus ámbitus d’usu. Las sucessivas edicionis, que se publican dendi 1998, forman una coleción d’imágenis sobri la situación del español. 1998<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_98/ Anuariu del español 1998]</ref> 1999<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_99/ Anuariu del español 1999]</ref> 2000<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_00/ Anuariu del español 2000]</ref> 2001<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_01/ Anuariu del español 2001]</ref> 2002<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_02/ Anuariu del español 2002]</ref> 2003<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_03/ Anuariu del español 2003]</ref> 2004<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_04/ Anuariu del español 2004]</ref> 2005<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_05/ Anuariu del español 2005]</ref> 2006-2007<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_06-07/default.htm Anuariu del español 2006 - 2007]</ref> (Enciclopedia del español nel mundu). 2008<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_08/ Anuariu del español 2008]</ref> (Enciclopedia del español en Estaus Uníus). 2009<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_09/ Anuariu del español 2009]</ref> 2010-2011<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_10-11/ Anuariu del español 2010 - 2011]</ref> 2012<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_12/ Anuariu del español 2012]</ref> 2013<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_13/ Anuariu del español 2013]</ref> 2014<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_14/ Anuariu del español 2014]</ref> 2015<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_15/ Anuariu del español 2015]</ref> === Memoria del Institutu Cervantes === Publicación anual ena que s’esponi l’evolución del Institutu Cervantes a lo largu del úrtimu añu. Se centra ena atividá coltural i académica de ca centru i biblioteca, assín comu las inauguracionis qu’ayan teníu lugal. S’inclúi información sobri l’Aula Cervantes, entidais colaboraoras i patrocinaoras. 2009/10.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_09_10/default.htm Memoria del Institutu 2009/10]</ref> 2008/09.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_08_09/default.htm Memoria del Institutu 2008/09]</ref> 2007/08.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_07_08/default.htm Memoria del Institutu 2007/08]</ref> 2006/07.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_06_07/default.htm Memoria del Institutu 2006/07]</ref> 2005/06.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_05_06/default.htm Memoria del Institutu 2005/06]</ref> 2004/05.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_04_05/default.htm Memoria del Institutu 2004/05]</ref> 2003/04.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_03_04/default.htm Memoria del Institutu 2003/04]</ref> === Televisión digital === El 12 de hebreru de 2008 alas 19:30 ora española peninsulal, el Cervantes se convirtiu nel primel institutu lingüísticu uropeu en tenel el su propiu canal televisivu: CervantesTV.es. Un canal de televisión en internet con programación 24 oras al día. La su programación consisti básicamenti ena promoción i información sobri l’español, con boletinis colturalis i tamién entrevistas, tertulias, reportagis, música i documentalis d’atualidá coltural ispana.<ref>Institutu Cervantes: [http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2008/noticias/noticia_08-02-12.htm Cervantes TV empiença a emitil esta tardi], 12 de hebreru de 2008.</ref> === Otras publicacionis === ''Plan curriculal del Institutu Cervantes. Nivelis de referencia pal español'': plan esquematiçau d’estudiu del español en seis nivelis, d’acuerdu alas diretricis del [[Consejo de Europa|Conseju d’Uropa]]. ''[https://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_23/informes_ic/p01.htm L’español: una lengua viva]'': informi anual sobri la situación dela lengua española pol tol planeta que s’inclúi comu capítulu inicial nel Anuariu ''L’español nel mundu''. ''Guías práticas del Institutu Cervantes '': "Gramática prática del español" (2007) ; " Ortografía prática del español" (2009) ; " Guía prática del español corretu" (2009) ; "Guía prática d’escritura i reación" (2011) ; "El libru del español corretu . Clavis pa escribil i palral bien en español" (2012) . "Las 500 dudas más frequentis del español" (2013) . == Centru Virtual Cervantes == El Centru Virtual Cervantes es un sitiu web creau i manteníu pol Institutu Cervantes d’España en 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/sociedad/INSTITUTO_CERVANTES/curso/virtual/Instituto/Cervantes/da/primeros/pasos/elpepisoc/19971021elpepisoc_15/Tes Creación del Centru Virtual Cervantes]</ref> pa contribuil ala difusión dela lengua española i las colturas ispánicas. Comu complementu ala labol delos centrus abiertus pol Institutu Cervantes en ciais concretas, el Centru Virtual Cervantes apuesta pola capaciá de llegal a tol mundu a travis d’[[Internet]]. Ofreci materialis i servicius palos professoris d’español, los estudiantis, los tradutoris, periodistas i otrus profesionalis que trabajan cola lengua, assín comu palos ispanistas que se dedican a estudial la coltura española en tol mundu, i pa qualquiel pressona interessá ena lengua i colturas ispánicas i ena situación del español ena rei.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/red/Instituto/Cervantes/apoya/difusion/espanol/herramientras/virtuales/elpeputeccib/20050421elpcibenr_3/Tes Descrición del Centru Virtual Cervantes]</ref> == Caja delas Letras == L’Institutu Cervantes, aprovechandu la presencia dela cámara acoraçá nel sótanu del deficiu Cervantes dela su sei dela [[calle Alcalá]], 49, de Madril, gasta las cajas de seguráncia pa que grandis personagis dela coltura ispánica depositin un legau que no s’abrirá ata la fecha qu’ellus decian. El su primel depositariu fue l’escritol [[Francisco Ayala]] el 15 de hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2007/noticias/noticia_07-02-15.htm Francisco Ayala inauguró la ''Caja delas Letras'' del Institutu Cervantes]</ref> El motivu de que tenga una cámara acoraçá es pol abel síu antañu sei del [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]]. == Centrus nel mundu == [[Archivu:Mundo El-Instituto-Cervantes-en-el-mundo 2016 mapa 15394 spa.jpg|right|miniaturadeimagen|Mapa delos Institutus Cervantes nel mundu (2016).]] === España === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en España''' |- ! width="90 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Función ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- |{{ESP}}||[[Madrid]] || Sei central || 11 d'otubri de 2006 || |- |{{ESP}}||[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madrid]]) || Centru de Hormación de Profesoris (i antiga sei central) || 1991 || [[Rafael Lapesa]] |} === [[África]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en África''' |- ! width="110 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="200 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu Web |- |rowspan=2|{{bandera2|Argelia}}||[[Argel|Algel]]||Antonio Gil de Carrasco|| 1 d'abril de 1993 ||[[Max Aub]] |[http://argel.cervantes.es/fr/default.shtm IC d'Algel] |- |[[Orán]]||Inmaculada Jiménez Caballero||1 de jeneru de 2008||Biblioteca d'Orán |[http://oran.cervantes.es/fr/bibliotheque/bibliotheque.htm IC d'Orán] |- |rowspan=2|{{EGY}}||[[Alejandría]] || Luis Javier Ruiz Sierra ||28 de setiembri de 1993|| | |- |[[El Cairo|El Cairu]] || Luis Javier Ruiz Sierra<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref>|| 18 de hebreru de 1997 || [[Adolfo Bioy Casares]] | [https://elcairo.cervantes.es/eg/default.shtm IC d'El Cairu] |- |rowspan=6|{{bandera2|Marruecos}}||[[Casablanca]] || Mª Dolores López Enamorado || 1993 || [[Calderón de la Barca]] | [http://casablanca.cervantes.es/ IC de Casablanca] |- |[[Fez (Marruecos)|Fez]] || ||jeneru de 1993|| [[Manuel Altolaguirre]]<ref>[https://web.archive.org/web/20090709012924/http://elmercuriodigital.es/content/view/10061/39/ Manuel Altolaguirre es el nombri que llevará la biblioteca del Enstitutu Cervantes de Fez]</ref> | [http://fez.cervantes.es/ IC de Fez] |- |[[Marrakech]] || || 30 d'otubri de 2007 || [[José Ángel Valente]] | [http://marrakech.cervantes.es IC de Marrakech] |- |[[Rabat]] ||Javier Galván Guijo ||jeneru de 1993|| [[Benito Pérez Galdós]] | [http://rabat.cervantes.es/ IC de Rabat] |- |[[Tánger|Tángel]] || ||jeneru de 1993|| [[Juan Goytisolo]] | [http://tanger.cervantes.es/ IC de Tángel] |- |[[Tetuán]] || ||jeneru de 1993|| [[Vicente Aleixandre]] | [http://tetuan.cervantes.es/ IC de Tetuán] |- |{{bandera2|Senegal}}||[[Dakar]] || ||23 d'abril de 2010|| | [http://dakar.cervantes.es/ IC de Dakar] |- |{{TUN}}||[[Túnez]] || Domingo García Cañedo | noviembri de 2004 ||[[Dulce María Loynaz]] | [http://tunez.cervantes.es/ IC de Túnez] |} === [[América]] === [[Archivu:Instituto Cervantes 213 E49 jeh.jpg|miniatura|170px|Centru Cervantes en [[Nueva York|Nueva York]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en América''' |- ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="220 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu web |- |rowspan=8|{{BRA}}||[[Belo Horizonte]]|| Ignacio Martínez Castignani || 2008 || |[https://belohorizonte.cervantes.es/br/default.shtm IC de Belo Horizonte] |- |[[Brasilia]] || Pedro Jesús Eusebio Cuesta || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>||[[Ángel Crespo]] |[http://brasilia.cervantes.es/ IC de Brasilia] |- |[[Curitiba]] || || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://curitiba.cervantes.es IC de Curitiba] |- |[[Porto Alegre]] || Òscar Pujol Riembau || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://portoalegre.cervantes.es IC de Porto Alegre] |- |[[Recife]] || Ignacio Ortega Campos || 11 de juñu de 2008 || |[http://recife.cervantes.es IC de Recife] |- |[[Río de Janeiro|Ríu de Janeiru]] || [[Antonio Martínez Luciano]] || 2001 || [[José García Nieto]] |[http://riodejaneiro.cervantes.es/ IC de Ríu de Janeiru] |- |[[Salvador de Bahía|Sarvaol de Baía]] || Anastasio Sánchez Zamorano || 2007 || [[Nélida Piñón]] |[http://salvador.cervantes.es/ IC de Sarvaol de Baía] |- |[[São Paulo]] || Pedro Benítez Pérez || 1998<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/hoy/nueva/sede/Instituto/Cervantes/Sao/Paulo/elpepicul/20050224elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de São Paulo]</ref>|| [[Francisco Umbral]] |[http://saopaulo.cervantes.es/ IC de São Paulo] |- |{{CAN}}||[[Calgary]] || [[Carlos Soler Montes]] || 22 de jeneru de 2007 || |[https://slllc.ucalgary.ca/instituto-cervantes IC de Calgary] |- |rowspan=6|{{USA}}||[[Alburquerque|Albuquerque]] || [[Vicente Luis Mora|Vicente Luis Mora Suárez-Varela]] || marçu de 2009 || |[http://albuquerque.cervantes.es/ IC d'Albuquerque] |- |[[Chicago]] || Ignacio Olmos Serrano || otubri de 1996 || [[Severo Ochoa]] |[http://chicago.cervantes.es/ IC de Chicago] |- |[[Nueva York]] ||Richard Bueno|| 1992 || [[Jorge Luis Borges]] |[http://nuevayork.cervantes.es/ IC de Nueva York] |- |[[Seattle]]|| Richard Bueno||8 de marçu de 2007|| |[https://seattle.cervantes.es/es/default.shtm IC de Seattle] |- |[[Boston]]||Richard Bueno|||| |[http://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es IC de Boston] |- |[[Los Ángeles]]||Luisgé Martín||13 de diziembri de 2022 || [[Pedro Almodóvar]] |[https://cervantes.org/us/los-angeles/ IC de Los Ángeles] |} === [[Orienti Próximu]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Orient Próximu''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Sitiu web |- |{{bandera2|ISR}}||[[Tel Aviv]] ||Julio Martínez|| 1998 || [[Camilo José Cela]] || [http://telaviv.cervantes.es/ IC de Tel Aviv] |- |{{bandera2|JOR}}||[[Amán]] ||Antonio Lázaro|| noviembri de 1994 || || [http://aman.cervantes.es/ IC d'Amán] |- |{{bandera2|LIB}}||[[Beirut]] ||Eduardo Calvo García|| 1991 || || [http://beirut.cervantes.es/ IC de Beirut] |- |- bgcolor="#FF7A7A |<s>{{SYR}}</s>||[[Damasco|<s>Damascu</s>]] || - | <s>2000</s> || [[Álvaro Cunqueiro|<s>Álvaro Cunqueiro</s>]] || [http://damasco.cervantes.es/ <s>IC de Damascu</s>] |} === [[Asia]] i [[Oceanía]] === [[Archivu:Instituto Cervantes - Manila.jpg|thumb|upright|Institutu Cervantes en [[Intramurus|Intramurus, Manila]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes Delhi.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Nueva Delhi]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" | '''Centrus del Institutu Cervantes en Asia''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black" | País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" | Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Inauguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black" | Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black" | Página web |- | {{Vietnam}} || [[Hanói|Hanói]] || || 8 de mayu de 2001 || || [[http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm](http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Hanói] |- | {{Corea del Sur|nombri=Corea del Sul}} || [[Seúl|Seúl]] || Rubén Cabello || 1 d’abril de 2011 || Biblioteca Seúl || [[http://seul.cervantes.es/es/default.shtm](http://seul.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Seúl] |- | {{Malasia}} || [[Kuala Lumpur|Kuala Lumpur]] || Nuversidá d’Arti i Tecnología HELP de Malasia || 1 de mayu de 2003 || || [[https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/](https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/) IC de Kuala Lumpur] |- | {{Filipinas}} || [[Manila|Manila]] i [[Makati|Makati]] || Carlos Madrid Álvarez-Piñer || 6 de mayu de 1994<ref name=":0">[[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm](http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm) Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notas de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes].</ref> || [[Miguel Hernández]] || [[http://manila.cervantes.es/es/default.shtm](http://manila.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Manila] |- | {{Bandera2|Australia|nombri=Australia}} || [[Sídney|Sídney]] || Raquel Romero Guillemas || 25 de juñu de 2009<ref name=":0" /> || [[Gabriela Mistral]] || [[http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm](http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm) IC de Sídney] |- | {{bandera2|IND|nombri=India}} || [[Nueva Delhi|Nueva Delhi]] || Carlos Varona || 11 de noviembri de 2009<ref>[[http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html](http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html) El Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi], EL PAÍS, 11 de noviembri de 2009.</ref> || [[Zenobia Camprubí Aymar|Zenobia]]-[[Juan Ramón Jiménez]] || [[http://nuevadelhi.cervantes.es/](http://nuevadelhi.cervantes.es/) IC de Nueva Delhi] |- | {{Japón|nombri=Japón}} || [[Tokio|Tokiu]] || Víctor Ugarte Farrerons || 1 de setiembri de 2007<ref>[[http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Tokiu.] en tokio.cervantes.es.</ref> || [[Federico García Lorca]] || [[http://tokio.cervantes.es/es/](http://tokio.cervantes.es/es/) IC de Tokiu] |- | rowspan="2" | {{China}} || [[Pekín|Pequín]] || Inma González Puy || 14 de juliu de 2006<ref>[[http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093](http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093) Los Prencipis inauguran el primel Institutu Cervantes de China] en [www.elcultural.com](http://www.elcultural.com).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[http://pekin.cervantes.es/es/](http://pekin.cervantes.es/es/) IC de Pequín] |- || [[Shanghái|Shangái]] || Inma González Puy || 10 de setiembri de 2024<ref>[[https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html](https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html) El Institutu Cervantes abri centru en Shangái en un atu presidiu pol Sánchez] en [www.abc.es](http://www.abc.es).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm](https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm) IC de Shangái] |- | {{Indonesia}} || [[Yakarta|Yakarta]] || || 4 de marçu de 2004<ref>[[http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Yakarta.] en yakarta.cervantes.es.</ref> || || [[http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm](http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Yakarta] |} === [[Uropa]] === [[Archivu:Instituto Cervantes de Estambul.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes d'[[Estambul]]]] [[Archivu:Budynek przy ul. Nowogrodzkiej 22 w Warszawie 2025.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en [[Varsovia]]; enagurau en 2008, es el mayol centru del Enstitutu Cervantes del mundu con una superfici de 4000 m².<ref>[http://miasta.gazeta.pl/warszawa/1,87631,5190458.html Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie (acceso 2009)]</ref>]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Munich.JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes de [[Múnich]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Palermo.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en Palermo]] [[Archivu:Cerva.JPG|miniatura|200px|Centru del Enstitutu en [[Utrecht]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Mánchester]]]] [[Archivu:Berlin Mitte Rosenstraße 18-19 Instituto Cervantes (09011055).JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Berlín]]]] [[Archivu:Institut Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[París]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Viena.jpeg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Viena]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Uropa''' |- ! width="130px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="190px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- | rowspan=5|{{DEU}} || [[Berlín]] [http://www.cervantes.de/]|| Cristina Conde de Beroldingen || 18 de marçu de 2003<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref>|| [[Mario Vargas Llosa]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref> |- | [[Bremen]] [http://bremen.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || 22 de setiembri de 1995 || [[Gonzalo Rojas]] |- | [[Fráncfort del Meno]] [http://frankfurt.cervantes.es]|| Ramiro Alonso de Villapadierna || 22 d'otubri de 2008 || [[Antonio Gamoneda]] |- | [[Hamburgo]] [http://hamburgo.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || otubri de 2006 || |- | [[Múnich]] [http://munich.cervantes.es/]|| Ferran Ferrando Melià || 1994 || [[Augusto Roa Bastos]] |- | {{AUT}} || [[Viena]] [http://viena.cervantes.es/]|| Carlos Ortega Bayón ||24 de marçu de 1994||[[Juan Gelman]] |- | {{BEL}} || [[Bruselas]] [http://bruselas.cervantes.es/]|| Felipe Santos || 1998 (nueva sei 2016) || [[Gerardo Diego]] |- | {{BUL}} || [[Sofía]] [http://sofia.cervantes.es/]|| Luisa Fernanda Garrido || 10 de hebreru de 2006<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref>|| [[Sergio Pitol]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref> |- | {{CRO}} || [[Zagreb]] [http://zagreb.cervantes.es/]|| José Ignacio Urquijo Sánchez ||8 d'abril de 2002|| |- | {{CYP}} || [[Nicosia]] [http://nicosia.cervantes.es/]|| ||16 de hebreru de 2011|| |- | {{SVK}} || [[Bratislava]] [https://bratislava.cervantes.es/es/default.shtm]|| Carlos Ortega Bayón ||1 de setiembri de 2004|| |- | {{SLO}} || [[Liubliana]] [http://liubliana.cervantes.es]|| Ferran Ferrando Melià || 21 d'abril de 2005 || |- | rowspan=4|{{FRA}} || [[Burdeus]] [http://burdeos.cervantes.es/]|| Teresa Imízcoz Beunza<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref> || 1992 ||[[Antonio Buero Vallejo]] |- | [[Lyon]] [http://lyon.cervantes.es/]|| || 12 de noviembri de 2003 || [[Gabriel Aresti]] |- | [[París]] [http://paris.cervantes.es/]|| Juan Manuel Bonet<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref>||14 de hebreru de 1992|| [[Octavio Paz]] |- | [[Toulouse]] [http://toulouse.cervantes.es/]|| María Jesús García González ||3 de juñu de 1996|| [[Manuel Azaña]] |- | {{GRE}} || [[Atenas]] [http://atenas.cervantes.es/]|| Víctor Andresco<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref> || noviembri de 1992 || [[Juan Carlos Onetti]] |- | {{HUN}} || [[Budapest]] [http://budapest.cervantes.es/]||Iñaki Abad Leguina|| 8 de setiembri de 2004<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref>|| [[Ernesto Sabato]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref> |- | {{IRL}} || [[Dublín]] [http://dublin.cervantes.es/]|| [[Julia Piera Abad]] || jeneru de 2008 || [[Dámaso Alonso]] |- | rowspan=4|{{ITA}} || [[Milán]] [http://milan.cervantes.es/]|| Arturo Lorenzo ||26 d'otubri de 1994|| [[Jorge Guillén]] |- |[[Nápoli]] [http://napoles.cervantes.es/]|| [[Luisa Castro]] || otubri de 1994 || [[Rafael Alberti]] |- |[[Palermo]] [http://palermo.cervantes.es/]|| [[Francisco Corral]] || 5 de juñu de 2006 || [[Salvador Espriu]] |- |[[Roma]] [http://roma.cervantes.es/]|| [[Sergi Rodríguez López-Ros]] || 26 d'otubri de 1994 || [[María Zambrano]] |- | {{ISL}} || [[Reikiavik]] || Ferran Ferrando Melià || 3 de marçu de 2007 || |- | {{NLD}} || [[Utrecht]] [http://utrecht.cervantes.es/es/default.shtm]|| ||18 de hebreru de 1997|| [[José Jiménez Lozano]] |- | rowspan=2|{{POL}} || [[Cracovia]] [http://cracovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Abel Murcia Soriano ||11 de juñu de 2012|| |- |[[Varsovia]] [http://varsovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Yolanda Soler Onis|| noviembri de 1994 ||[[Guillermo Cabrera Infante]] |- | {{POR}} || [[Lisboa]] [http://lisboa.cervantes.es/]|| José María Martín Valenzuela || marçu de 1993 || [[Gonzalo Torrente Ballester]] |- |rowspan=3|{{GBR}} || [[Leeds]] [http://leeds.cervantes.es/]|| Francisco Oda Ángel ||28 de setiembri de 1992|| |- |[[Londri]] [http://londres.cervantes.es/]|| [[Ignacio Peyró]] ||28 de setiembri de 1993 (nueva sei 2016)|| |- |[[Mánchester]] [http://manchester.cervantes.es/]|| Iñaki Abad || 20 de juñu de 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/ESPANA/REINO_UNIDO/REINO_UNIDO/INSTITUTO_CERVANTES/Instituto/Cervantes/inaugura/nueva/sede/Manchester/elpepicul/19970620elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Manchester]</ref>|| [[Jorge Edwards]] |- | {{CZE}} || [[Praga]] [http://praga.cervantes.es/]|| Ramiro Villapadierna || setiembri de 2005 || [[Carlos Fuentes]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Carlos/Fuentes/inaugura/biblioteca/Instituto/Cervantes/Praga/elpepucul/20070605elpepucul_2/Tes Enaguración dela biblioteca de Praga]</ref> |- | {{bandera|ROM}} [[Rumanía]] || [[Bucarest]] [http://bucarest.cervantes.es/]|| Joaquín Garrigós Bueno ||25 de jeneru de 1995|| [[Luis Rosales]] |- | {{bandera2|Rusia}} || [[Moscú]] [http://moscu.cervantes.es/]|| Josep Maria de Sagarra|| 6 de hebreru de 2002<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/BORBON_Y_GRECIA/_FELIPE_DE/RUSIA/Principe/interesa/libertad/expresion/Moscu/elpepiesp/20020207elpepinac_16/Tes Enaguración del centru de Moscú]</ref>|| [[Miguel Delibes]] |- | {{SER}} || [[Belgradu]] [http://belgrado.cervantes.es/]|| Enrique Camacho || 20 de diziembri de 2004 || [[José Hierro]] |- | {{SWE}} || [[Estocolmu]] [https://web.archive.org/web/20071228012717/http://www.cervantes.se/]|| Joan M. Álvarez Valencia || 19 d'abril de 2005<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref>|| [[Francisco Ayala]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref> |- | {{TUR}}||[[Estambul]] [http://estambul.cervantes.es/]|| Pablo Martín Asuero || 1 de setiembri de 2012<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Instituto/Cervantes/abre/aulas/Hanoi/Estambul/elpepicul/20010912elpepicul_1/Tes Enaguración del centru d'Estambul]</ref>||[[Álvaro Mutis]] |} === Aulas Cervantes === [[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Institutu Cervantes en [[Burdeus]] (Francia)]] :[[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Burdeus (Fráncia)]]]] ::{| class="sortable wikitable" border="0" style="background:#ffffff" align="top" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Aulas Cervantes''' |- ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |Ciá |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Annaba]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Bugía]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Blida]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Mostaganem]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sidi Bel Abbes]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sétif]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Tlemcen]] |- | {{bandera2|China}} || [[Chongqing]]<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Boston]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Miami]] |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Zamboanga]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Cebú]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Indonesia}} || [[Yakarta]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Alhucemas]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Chauen]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Larache]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Nador]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Malabo]]) || [[Malabo]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Bata]]) || [[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]] |} === Aperturas previstas === L’Institutu Cervantes tamién estudia la próssima apertura d’unidais en otras ciais del mundu. S’á planeau abril centrus u aulas en [[Cotonú]], [[Porto Novo]], [[Koror]], [[Libreville]], [[Acra]], [[Luena (Angola)|Luena]], [[Ciudad de Belice|Ciá de Belici]], [[Toronto]], [[Apia]], [[Boa Vista]], [[Pangai]], [[Majuro]], [[Puerto Príncipe|Puertu Prencipi]], [[Isla de Guadalcanal|Isla de Guadalcanal]], [[Ponapé]], [[Pago Pago]], [[Nasáu]], [[Dresde]], [[Leipzig]], [[San Petersburgo|San Petersburgu]], [[Dávao]], [[Port Vila]], [[Agaña]], [[General Santos]], [[Distrito de Yaren|Distritu de Yaren]], [[Saipán]], [[Puerto Princesa|Puertu Princesa]], [[Puerto España|Puertu España]], [[Qingtian]], [[Semporna]], [[Tarawa Sur ]] i [[Keelung]]. Entavía no ái nengún centru nel [[Sáhara Ocidental]], únicu territoriu de puebración árabi ondi se palra español.<ref>[https://web.archive.org/web/20090710085843/http://www.spsrasd.info/es/detail.php?id=4200 Españolis reclaman la preservación del español nel Sáhara Occidental (conferencia de Tifariti)] ''[[Sahara Press Service]]''. Consultau el 01-03-2009.</ref> Ogañu s’estudia un proyeutu pa establecel aulas en [[El Aaiún]] a travis dela [[Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo|AECID]]. {| class="wikitable sortable" |+ Huturus centrus Cervantes |- ! País !! Ciá !! Fecha d'apertura !! Nota |- | {{Canada}} || [[Toronto]] || 2024-2025<ref>[https://cervantes.org/es/sobre-nosotros/sala-prensa/notas-prensa/instituto-cervantes-llegara-canada-apertura-centro-toronto cervantes.org]</ref> |- | {{EEUU}} || [[Washington D.C.]] || Po anuncial<ref>[https://www.lavanguardia.com/vida/20191013/47943373205/el-cervantes-apuesta-por-eeuu-con-la-apertura-de-un-centro-en-los-angeles.html El Cervantes apuestea por EEUU con l'apertura d'un centru en Los Ángeles (La Vanguardia, 13 d'otubri de 2019)]</ref> |- | {{GIB}} || [[Gibraltar]] || 2021-2022 || Reapertura de centru. |- | {{Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] || Po anuncial || "Puntu d'apoyu" ena [[embajá d'España]].<ref>[https://elpais.com/cultura/2020-11-30/el-cervantes-desembarca-en-el-africa-subsahariana.html El Cervantes desembarca nel África subsahariana (El País, 30 de noviembri de 2020)]</ref> |} == Premius Eñe == L’Institutu Cervantes creó en 2005 los [[Premios Eñe]], que pretendin reconocel la trayeutoria d’artistas, cineastas, escritoris, políticus, empresarius i toas aquellas pressonas, cuya lengua materna sea distinta dela española, que s’ayan distinguíu pola difusión i impulsu enternacional del español.<ref>[https://www.abc.es/cultura/abci-manual-aprendizaje-espanol-para-inmigrantes-200510110300-611480239504_noticia.html Un manual d’aprendiçagi d’español palos inmigrantis], ABC, 11 d’otubri de 2005. Consultau el 9 de noviembri de 2020.</ref> == Premius recibíus == El 1 de juñu de 2005, l’Institutu Cervantes recibió el [[Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades]] de dichu añu, compartíu cola [[Alianza Francesa]], la [[Sociedad Dante Alighieri]], el [[Consejo Británico|Conseju Británicu]], l’[[Instituto Camões|Institutu Camões]] i l’[[Instituto Goethe|Institutu Goethe]].<ref>[http://sociedad.elpais.com/sociedad/2005/06/01/actualidad/1117576801_850215.html Los institutus colturalis uropeus, premiu Prencipi d’Asturias de Comunicación i Umanidais], El País, Oviedo, 1 de juñu de 2005. Consultau el 26 d’abril de 2017.</ref> == Organización == === Patronatu === La su función es dirigil las orientacionis generalis delas atividais del ''Institutu'' i conocel anualmenti las sus atividais. Está integrau pol [[rey de España|rei d’España]] comu presidenti d’onol. La Presidencia Ejecutiva la ejerci el [[presidente del Gobierno de España|presidenti del Gobiernu]], los ministrus de [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]], el presidenti i vicepresidenti del Conseju d’Alministración, el diretol del Institutu, 25 vocalis eletus pol institucionis colturalis i dela lengua ([[Real Academia Española]], las [[Asociación de Academias de la Lengua Española|academias dela lengua]] d’[[Isponoamérica]] i [[Filipinas]], nuversidais, academias españolas i otras organizacionis) i vocalis pol derechu propiu (natus) comu lo son los ganaoris del [[Premio Cervantes]]. === Conseju d’alministración === El Conseju está encargau d’elaboral los planis generalis d’atividais, vigital la ejecución del presupuestu i aprobal las transferencias a tercerus. Está presidiu pol secretariu d’Estau de Cooperación Enternacional, dos vicepresidentis (subsecretariu del [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Ministeriu d’Educación i Ciencia]] i el subsecretariu del [[Ministerio de Cultura de España|Ministeriu de Coltura]]), dos consejerus del patronatu, quatru consejerus delos [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Ministrus d’Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], de [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]] i de [[Ministerio de Economía y Hacienda|Economía i Hazienda]] i el diretol del Institutu. === Diretol === [[Archivu:Canciller Popolizio y Luis García Montero, director del Instituto Cervantes, firman acuerdo para la realización del IX Congreso de la Lengua Española en Arequipa el 2022 (cropped).jpg|180px|miniaturadeimagen|[[Luis García Montero]], diretol dendi 2018, en 2019.]] Es l’encargau de lleval la direción i demás laboras ejecutivas i alministrativas pertinentis del Institutu Cervantes. Es nombrau pol Gobiernu español. Ata la fecha án síu diretoris: [[Nicolás Sánchez-Albornoz]] (1991-1996) [[Santiago de Mora-Figueroa y Williams|Santiago de Mora-Figueroa y Williams, Marqués de Tamarón]] (1996-1999) [[Fernando Rodríguez Lafuente]] (1999-2001) [[Jon Juaristi]] (2001-2004) [[César Antonio Molina]] (2004-2007), que acordó promocional el valencianu enos centrus del Institutu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Academia/organizara/actividades/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20060127elpval_11/Tes Acuerdu entri l’Institutu i la Acadèmia Valenciana de la Llengua]</ref> [[Carmen Caffarel]] (2007-2012) [[Víctor García de la Concha]] (2012-2017) [[Juan Manuel Bonet]] (2017-2018) [[Luis García Montero]] (2018-) === Colaboraoris === [[Agencia EFE]], divulgandu las sus noticias a travis de portalis comu español.es u española.es. [[Agencia Española de Cooperación Internacional]], veasi tamién [[Red de Centros Culturales de España|Centru Coltural d’España]]. [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], que propusu ala [[Academia Valenciana de la Lengua|Acadèmia Valenciana]]. [[Ayuntamiento de Sevilla]], pa estendel la presencia de Sevilla nel mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Ayuntamiento/hispalense/colaborara/Instituto/Cervantes/elpepuespand/20041210elpand_36/Tes Acuerdu col Ayuntamientu de Sevilla]</ref> [[BBVA]] [[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]], pa divulgal los avancis científicus españolis. [[Cruz Roja]], pala enseñança del idioma alos inmigrantis. Federación d’Escuelas d’Español comu lengua Estrangera, FEDELE pala formación de professoris i la promoción del español.<ref>[https://web.archive.org/web/20140116133107/http://difusionelectronica.institutocervantes.es/archivos/1/33868_sistema_acreditacion_centros_ele_mayo_2013.pdf Sistema d’acreitación de centrus ELE, Institutu Cervantes].</ref> [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián|Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]] [[Fundación José Ortega y Gasset]], organización de diversus cursus. [[Fundación Pablo Iglesias]], ena organización d’esposicionis. [[Fundación Reed]] [[Nuversidá de La Rioja|Fundación Nuversidá de La Rioja]], organización de diversus cursus. [[Gas Natural]], pala recuperación dela Gruta Cervantes (esconditi gastau pol [[Miguel de Cervantes]] nuna delas sus fugas). [[Generalidad Valenciana]] [[Grupo Prisa]], ena difusión dela coltura i l’idioma español. [[Grupo Santander]] [[Inditex]], pa enseñal español alos sus empleaus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/economia/Inditex/quiere/ensenar/espanol/empleados/todo/mundo/elpepueco/20060102elpepueco_10/Tes Acuerdu entri Inditex i l’Institutu]</ref> [[Estitutu Alfonsu el Magnánimo|Institución Alfons el Magnànim]] [[Estitutu Ramón Llull]] [[Instituto Valenciano de Arte Moderno|IVAM]], col que s’essibirán los sus fondus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/IVAM/exhibira/fondos/mundo/traves/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20041016elpval_26/Tes Acuerdu col IVAM]</ref> [[Radio Nacional d'España]], pa difundil l’español col programa ''Un idioma sin fronteras''. [[Repsol YPF]], pala recuperación dela Gruta Cervantes. [[Real Academia de la Lengua Vasca]], pa fomental la enseñança dela lengua vasca.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/Instituto/Cervantes/difundira/lengua/vasca/extranjero/elpepuesppvs/20050728elpvas_4/Tes Acuerdu cola Academia dela Lengua Vasca]</ref> [[Real Academia Gallega]] [[RTVE]], en diversus proyeutus de difusión del español.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Maestro/Alonso/Quijano/elpepirtv/20041205elpepirtv_1/Tes Maestru Alonso Quijano], El País.</ref> [[Sociedá General d'Autoris i Editoris|SGAE]], pa promocional alos autoris españolis. [[Universia]] [[Nuversidá Nebrija|Nuversidá Antonio de Nebrija]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Barcelona|Nuversidá Autónoma de Barcelona]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Nuevo León|Nuversidá Autónoma de Nuevo León]] [[Nuversidá d'Alcalá d'Enares|Nuversidá d’Alcalá de Henares]] [[Nuversidá de Granada|Nuversidá de Granada]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Murcia|Nuversidá de Murcia]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Lund|Nuversidá de Lund]] [[Nuversidá de São Paulo|Nuversidá de São Paulo]] [[Nuversidá de Zaragoza|Nuversidá de Zaragoza]], organización de cursus de formación de professorau. [[Nuversidá Estatal de Campinas|Nuversidá Estatal de Campinas]] [[Nuversidá Enternacional d'Andalucía|Nuversidá Enternacional d’Andalucía]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Nacional Autónoma de México|Nuversidá Nacional Autónoma de Méjicu]] [[Nuversidá Nacional de Guinea Ecuatorial|Nuversidá Nacional de Guinea Equatorial]], organización dela cátedra d’estudius afroiberoamericanus. [[Nuversidá Pública de Navarra|Nuversidá Púbrica de Navarra]], organización de diversus cursus. == Ve-si tamién == [[Alliance Française|Aliança Francesa]], equivalenti francés del Estitutu Cervantes. [[British Council|Consexu Británicu]], equivalenti ingrés del Estitutu Cervantes. [[Goethe-Institut|Estitutu Goethe]], equivalenti alemán del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Camões]], equivalenti portugués del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Guimarães Rosa]], equivalenti brasileñu del Estitutu Cervantes. [[Sociedad Dante Alighieri]], equivalenti italianu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Coltural Rumanu]], equivalenti rumanu del Estitutu Cervantes. [[Fundación Japón]], equivalenti japonés del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Confuciu]], equivalenti chinu del Estitutu Cervantes. [[Centru Coltural Coreanu n'España]], equivalenti coreanu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Ramón Llull]], equivalenti catalán del Estitutu Cervantes. [[Premio Miguel de Cervantes]], premiu literariu del que salin los vocalis del patronatu. == Referencias == {{Listaref|2}} == Enlacis esternus == [http://www.cervantes.es/ Página prencipal del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ Centru Virtual Cervantes] [http://www.hispanismo.es Portal del ispanismu] {{Wayback|url=http://www.hispanismo.es/ |date=20090901195822 }} [https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ Página del Institutu en Second Life] [http://centrosasociados.cervantes.es Rei de Centrus Asociaus] [http://ave.cervantes.es Aula Virtual d’Español (AVE)] [http://www.cervantestv.es/ Canal de televisión pol internet CervantesTV.es del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/plan_curricular/ Plan curriculal del Cervantes, en línia] [http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-fiesta-del-idioma/533725/ Reportagi sobri l’Institutu Cervantes con motivu delos sus 18 añus.] *Entrevista de [[José Romera Castillo]] a [[Fernando Rodríguez Lafuente]], comu diretol, ''El lugal del'' ''Institutu Cervantes'', emitida en [[TVE-2]] (TV Educativa dela [[Universidad Nacional de Educación a Distancia|UNED]]) i Canal Enternacional de [[TVE]], de 30 m. (10 de juñu de 2000): https://canal.uned.es/video/5a6f5d04b1111f42018b45c0 itomb45ftnqg41b39mn1kmdsdhlsgk6 142605 142604 2026-04-05T21:39:50Z Olarcos 82 /* Ve-si tamién */ 142605 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; margin:0 0 1em 1em; width:300px; font-size:90%; line-height:1.4em; border:1px solid #a2a9b1; background-color:#f8f9fa;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:120%; padding:0.4em; background-color:#eaecf0; font-weight:bold;" | Estitutu Cervantes |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.2em;" | [[Archivu:Logotipo del Instituto Cervantes.svg|150px|Logotipu del Estitutu]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Logotipu del Estitutu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Banco Español del Río de la Plata (Madrid) 05.jpg|250px|Sedi centrá del Estitutu, en 2009]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | [[Edificiu de las Cariátides|Sedi centrá del Estitutu]], en 2009. |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Localización |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Spain.svg|22px]] [[España]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Localidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Madrid]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°29′03″N 3°21′47″O |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Información xeneral |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[organismu públicu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Sedi | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Edificiu de las Cariátides]] |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Organisación |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Direición | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Luis García Montero]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Composición | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Véi'' [[Anexu:Patronato del Instituto Cervantes|el Patronatu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Depende d' | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Secretaría de Estado de Cooperación Internacional]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Entidá superior | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ministeriu d'Asuntus Esteriores (España)|Ministeriu d'Asuntus Esteriores]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Dependencias | style="padding:0.2em 0.5em;" | 99 centrus n' 50 países<br />''Véi'' [[Instituto Cervantes#Centros en el mundo|los centrus nel mundu]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Relacionaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Academia de España en Roma]] |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Empleaos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1004 empleaos <small>(31 de dizembre de 2024)</small><ref>[[https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx](https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-ES/Contabilidad/informacionEconomica/Paginas/PersonalServicioSectorPubilicoEstatal2024.aspx) ''Personal al serviciu del Setor Públicu Estatal'', IGAE]</ref><br />+700 colaboradors (2023)<ref>[[https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf](https://cervantes.org/sites/public/produccion/files/2024-01/01-memoria-instituto-cervantes-2022-2023-cifras-ic.pdf) ''El Institutu en zifras 2022-2023'']</ref> |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Presupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 167,5 millones d'[[Euro|€]] (2025)<ref>[[https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF](https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/Presup/PGE2023Ley/MaestroDocumentos/PGE-ROM/doc/1/7/2/3/N_23_E_R_6_2_803_1_1.PDF) ''Presupuestos Xeneralis del Estáu 2023, prorrogás pal 2025'']</ref> |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Estoria |- ! scope="row" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:left; white-space:nowrap; font-weight:bold;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 21 de marzu de 1991 (34 añus) |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Notas |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.1em;" | [[Archivu:Países con sedes del Instituto Cervantes.png|266px|Paísis con sedis del Estitutu Cervantes]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0 0.5em 0.4em; font-size:88%;" | Paísis con sedis del Estitutu Cervantes |- ! colspan="2" style="background-color:#eaecf0; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[http://www.cervantes.es/default.htm](http://www.cervantes.es/default.htm) [www.cervantes.es](http://www.cervantes.es)] |} L’'''Estitutu Cervantes''' es una organización púbrica española cuyus dos pesquis prencipalis son la promoción i enseñança dela [[lengua española]], i la difusión dela coltura de [[España]], [[Ispanoamérica]], [[Guinea Equatorial]] i l’[[Sáhara Ocidental]]. Toma el su nombri del escreviol [[Miguel de Cervantes]]. Fundá en 1991 pol [[Gobiernu d’España]] i dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]], está presenti en 103 ciais de 52 paísis, a travis delos sus centrus, aulas i estensionis. La su sei central está assitiá nel [[edificio de las Cariátides|deficiu delas Cariátidis]] (u deficiu «Cervantes») dela [[calle de Alcalá]] de Madril. Nel planu enternacional, l’Estitutu Cervantes sedríe l’equivalienti al [[British Council]], ala [[Alliance Française|Aliança Francesa]], al [[Goethe-Institut]] alemán, ala [[Sociedá Dante Alighieri]] italiana i al [[Estitutu Camões]] portugués; toas ellas institucionis dedicás ala promoción coltural i lingüística delos sus respetivis paísis. == Estoria == Fue creau el 21 de marçu de 1991 pol [[Gobiernu d’España]], col altu patrociniu delos [[Rei d'España|reyis d’España]],<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l7-1991.t1.html Naturaleça i funcionis del estitutu]</ref> baju el mandatu del presidenti [[Felipe González]] i es dependienti del [[Ministeriu d'Assuntus Esterioris]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/INSTITUTO_CERVANTES/Creado/Instituto/Cervantes/promocion/difusion/espanol/mundo/elpepicul/19900512elpepicul_2/Tes Creación del Institutu en elpais.com]</ref> == Sedis n'España== [[Archivu:Interior of Instituto Cervantes (Madrid) - September 2022.jpg|miniatura|275px|Interiol dela sei central del Estitutu Cervantes en Madril.]] La sei central está nel númeru 49 dela [[calli d'Alcalá]] de Madril, nel deficiu «Cervantes», anteriolmenti conocíu comu l’[[Edificiu delas Cariátides|edficiu «delas Cariátidis»]]. L’inmuebli, ocupau dantis pol [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]], fue diseñau en 1918 polos arquitetus [[Antonio Palacios]] i [[Joaquín Otamendi]] pal [[Banco Español del Río de la Plata]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/madrid/Cariatides/Cervantes/elpepuespmad/20060706elpmad_13/Tes Deficiu Las Cariátidis]</ref> Cuenta cuna segunda sei en España, que se gasta comu centru de formación de professoris, qu’está localiçá nel Colegiu del Rei, ena [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, d’[[Alcalá d'Enares]], lugal de nacencia de Cervantes. == Pesquis i funcionis == Los pesquis del Estitutu Cervantes sigún l’artículu constituyenti númeru 3 de Lei 7/1991, de 21 de marçu, son los siguientis:<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/informacion.htm Información sobri pesquis i funcionis] Estitutu Cervantes. Consultau el 27 de setiembri de 2014</ref> Promovel universalmenti l’enseñança, l’estudiu i l’usu del español i fomental quantas meyías i acionis contribuyan ala difusión i la mejora dela calidá destas atividais. Contribuil ala difusión dela coltura nel esteriol en coordinación colos demás órganus competentis dela [[Alministración del Estau]]. Pa ellu s’encarga de: Organiçal cursus de [[luenga española]]. Organiçal cursus de [[Idiomas de España#Idiomas cooficiales|lenguas cooficialis]] en [[España]]. Organiçal los essámis i espedil los [[Diplomas de Español como Lengua Extranjera]] (DELE) Atualiçal los [[Modelos de enseñanza|métodus d’enseñança]] i la [[Capacitación docente|formación del professorau]]. Apoyal la labol delos [[Hispanismo|ispanistas]]. Difundil la [[luenga española]]. Colaboral con [[Institución|institucionis]], sociedais i paísis [[hispanoamericano]]s ena difusión dela su coltura. == Atividá académica == [[Archivu:LogoÑInstitutoCervantes.JPG|miniatura|200px|Logu del Estitutu.]] Es una delas funcionis prencipalis del Estitutu, que fue creau pa estendel la coltura i l’enseñança del español nel mundu. Pa ellu cuenta con 88 centrus distribuíus pol tol mundu, 1240 professoris i más de 1600 oras de clasi al día. === Diploma d’Español comu Lengua Estrangera === Los Diplomas d’español comu Lengua Estrangera (DELE), creaus en 1988, son titulus que certifican el grau de competencia i dominiu del [[Luenga española|español]] comu [[lengua extranjera]]. L’Estitutu Cervantes otorga estus titulus en nombri del [[Ministeriu d’Educación i Ciencia d’España]] cola participación dela [[Nuversidá de Salamanca]] ena elaboración delos conteníus i la su evaluación. Comprendin seis nivelis d’aprendiçagi: [[DELE A1|A1]], [[DELE A2|A2]], [[DELE B1|B1]], [[DELE B2|B2]], [[DELE C1|C1]], [[DELE C2|C2]]. === Aula Virtual d’Español === L’Estitutu Cervantes cuenta col ''Aula Virtual d’Español'', nel que s’organiçan cursus pol Internet. En España s’á concentrau ena enseñança d’español pa inmigrantis, labol realiçá en colaboración colas Escuelas Oficialis d’Idiomas.<ref>[http://ave.cervantes.es/ Aula Virtual d’Español]</ref> En 2009 se llegu a un acuerdu pa que l’AVE apareciera ena intranet de [[Starbucks]] i dal assin enseñança d’español alos sus empleaus en Estaus Uníus.<ref>[http://www.cincodias.com/articulo/Sentidos/Cervantes-ensena-espanol-plantilla-Starbucks/20090527cdscdicst_2/cds5se/ El Cervantes enseña español ala plantilla de Starbucks], [[Cinco Días]], 27 de mayu de 2009.</ref> === Centru de Formación de Professoris === El Centru de Formación de Professoris (CFP), establecíu ena sei d’[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madril]]), nel Colegiu del Rei, [[Calle Libreros (Alcalá de Henares)|calli Librerus]], 23, s’á constituíu en centru de referencia ena formación de professoris, tantu inicial comu continuá. El mejol ejemplu desta labol es el máster en Enseñança del Español comu Lengua Estrangera en colaboración cola [[Universidad Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]]. === Congresu Enternacional dela Lengua Española === Otra delas funcionis del Estitutu Cervantes es la organización, juntu cola [[Real Academia Española]] i la [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], delos [[Congreso Internacional de la Lengua Española|Congresus Enternacionalis dela Lengua Española]], forus de refressión sobri l’idioma español que se celebran ca tres añus en anguna ciá d’España u Isponoamérica, cola colaboración del país anfitrión. Dendi la su creación s’án celebrau en [[Zacatecas]] (Méjicu, 1997), [[Valladolid]] (España, 2001), [[Rosario (Argentina)|Rosariu]] (Argentina, 2004), [[Cartagena de Indias]] (Colombia, 2007), [[Valparaíso]] (Chili, 2010) —organiçau finalmenti de forma virtual, puestu que se produju un terremotu nel país el día previu ala inauguración—, [[Panamá (ciudad)|Ciá de Panamá]] (Panamá, 2013), [[San Juan (Puerto Rico)|San Juan]] (Puertu Ricu, 2016), [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]] (Argentina, 2019) i [[Cádiz (España)|Cai]] (España, 2023). === Lingu@net Uropa === Proyeutu dela [[Comisión Europea|Comissión Uropea]] pa facilital l’acessu a recursus de calidá «en línia» pal aprendiçagi delas lenguas uropeas. === Archivu Gramatical dela Lengua Española === L’Archivu Gramatical dela Lengua Española (AGLE) es un proyeutu d’informatical los milis de fichas manuscritas del gramáticu Salvador Fernández Ramírez, finaliçau i publicau en 2010 nel Centru Virtual Cervantes. === Oficina del Español ena Sociedá dela Información === L’Oficina del Español ena Sociedá dela Información (OESI) está dedicá a promocional la presencia del español nel ámbitu delas tecnologías dela información. === Portal del ispanismu === Centru de referencia del [[hispanismo|ispanismu]] n'internet. S’inició comu una tripli bassi de datus (departamentus d’español, ispanistas i associacionis) d’acessu gratuitu. Agora se puei topar información sobri: Departamentus i centrus d’investigación nuversitarius con departamentu d’español. Asociacionis d’ispanistas i de professoris d’español. Información sobri congresus, seminarius, jornadas u conferencias. Úrtimas noticias. Ofertas púbricas de becas, cursus especialiçaus i ofertas d’empleu. Recursus en Internet pa investigaoris. Enlacis relacionaus. === Redi de Centrus Asociaus === Redi de centrus d’enseñança d’español cuyus programas d’enseñança, instalacionis i organización án síu reconocíus pol Estitutu Cervantes. Los centrus dela rei que se topan en España recibin la denominación de Centrus Acreditaus. En Brasil dessisti una rei de Centrus de senificá importancia comu son: Recife, São Paulo, Riu de Janeiru, Portu Alegri, Sarvaol de Baía, Bellu Orizonti, Brasilia i Curitiba. Tolus desenvuelvin una intensa atividá coltural, especialmenti Sarvaol de Baía, del que dependin catorci centrus repartíus entri Guatemala i Colombia. === Redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes (RBIC) === La redi de bibliotecas del Estitutu Cervantes está integrá nel Sistema Bibliotecariu Español i representa la mayol rei de bibliotecas españolas nel mundu. Ca biblioteca recibi el nombri d’unu delos grandis autoris dela coltura española i ispanoamericana. Correspondi alas sesenta bibliotecas, incluía una biblioteca en Madril, garantiçal alos usuarius l’acessu ala información i la documentación necesarias que permitan el desenvolvimiento del estudiu, la docencia, la investigación, el conocimientu dela coltura española, l’ociu i entretenimientu. Las sus funcionis son:<ref>Estitutu Cervantes: [https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/red_bibliotecas_cervantes.htm Conoci la rei de bibliotecas] (español). Consultau el 8 d’abril de 2021.</ref> Difusión i generación d’información, promoción dela comunicación i estimulación del conocimientu dela coltura ispánica nun contestu enternacional. Gestión delos estrumentus i herramientas d’información necesarius pal desenvolvimiento dela política coltural i educativa dela institución. === Observatorius del Español === [[Archivu:Luis García Montero en la apertura de la Tribuna del Hispanismo Ecuatoguineano - 52466547399.jpg|thumb|15.ª edición dela Tribuna del Ispanismu del Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo|Centru Coltural d’España en Malabu]] (21 de juliu de 2022).]] *En 2013<ref>José Antonio Millán: [https://elpais.com/elpais/2013/05/12/opinion/1368377345_770738.html L’observatoriu del español en Estaus Uníus], El País, 18-05-2013. Consultau el 31-10-2022.</ref> se crea l’Observatoriu dela lengua española i las colturas ispánicas enos Estaus Uníus.<ref>[https://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es ICH | Observatory of the Spanish Language and Hispanic Cultures in the United States] en cervantesobservatorio.fas.harvard.edu. Consultau el 31-10-2022.</ref> *En juñu de 2022<ref>Manuel Morales: [https://elpais.com/cultura/2022-06-07/el-gobierno-crea-un-observatorio-global-del-espanol-con-sede-en-la-rioja.html El Gobiernu crea un Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja], El País, 07-06-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> s’anunció la creación del Observatoriu Global del Español con sei ena Rioja. *Siguiendu el modelu estadounidensi, en juliu de 2022, [[Luis García Montero]] anunció la "próssima apertura d’un observatoriu del Español en África con sei en Malabu",<ref>[https://www.fundeu.es/noticia/el-cervantes-abrira-un-observatorio-del-espanol-en-guinea-ecuatorial-en-2023/ El Cervantes abrirá un Observatoriu del Español en Guinea Equatorial en 2023 | FundéuRAE] en www.fundeu.es, 22-07-2022. Consultau el 31-10-2022.</ref> ena apertura dela 15.ª Tribuna del Ispanismu, dedicá al ispanismu ecuatoguineanu<ref>[https://www.cervantes.es/lengua_y_ensenanza/hispanismo/tribuna_hispanismo/tribuna_hispanismo_ecuatoguineano.htm Tribuna del Ispanismu Ecuatoguineanu. Tribuna del Ispanismu. Institutu Cervantes] en www.cervantes.es. Consultau el 31-10-2022.</ref> qu’organiçó l’Estitutu Cervantes nel [[Centro Cultural de España en Malabo]]. === Second Life === Dendi 2007 l’Estitutu Cervantes construyó una isla virtual nel mundu tridimensional [[Second Life]], ondi á recreau la sei d’[[Alcalá de Henares]]. Nel mesmu s’ofrecin esposicionis, conferencias i proyecionis sobri atus que s’estén realiçandu nel «mundu real».<ref>[https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ L’Estitutu Cervantes en Second Life]</ref> == Atividá coltural == [[Archivu:carles-santos-profil.jpg|miniatura|200px|[[Carles Santos Ventura]] nel centru de [[Berlín]].]] Es la intensa atividá coltural la que otorga al Estitutu Cervantes la su pressonalidá i el su sellu de prestigiu nel mundu. Encuentrus con escritoris, dramaturgus, científicus, ciclus de cini, conciertus musicalis, esposicionis, forman parti dela programación del Estitutu en decenas de ciais. A travis delos sus centrus, l’Estitutu Cervantes poni a disposición d’artistas españolis i de creaoris d’origin latinoamericanu, salas d’esposicionis ondi essibil las sus obras. Tamién colabora ena organización de conciertus, proyecionis, obras de teatru, etc. relacionaus cola coltura ispanoamericana. Angunas delas úrtimas muestras son: ''Festival literariu Benengeli'': únicu festival literariu de lengua española que se celebra de forma simultánia enos cincu continentis. Ena edición de 2023 se desenvolvió en [[Sídney]], [[Tokio]], [[Manila]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Tánger]] i [[Los Ángeles]]; la edición de 2024 tuvu lugal en [[Sídney]], [[Manila]], [[Budapest]], [[Utrecht]], [[Bruselas]], [[Toulouse]], [[Mánchester]], [[Madrid]], [[Casablanca]], [[Río de Janeiro|Riu de Janeiru]], [[Sao Paulo|São Paulo]] i [[Belo Horizonte|Bellu Orizonti]]. Esti festival íbridu congrega a más de cien autoris entri los que puein citar-si a: Piedad Bonnett, Guillermo Arriaga, Manuel Longares, Jorge Franco, Santiago Gamboa, Leila Guerriero, David Toscana, Katya Adaui, Alberto Barrera Tyszka, Aroa Moreno Durán, Brenda Navarro, Luis Mateo Díez, Jorge Volpi, Rosa Ribas, Mariana Travacio, Margarita García Robayo, Manuel Vilas, Mayra Montero, Irene Vallejo, Antonio Muñoz Molina, Rubi Guerra i Aixa de la Cruz. ''Testigus del olviu'': esposición fotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ochu delas mayoris catástrofis umanas del muestru tiempu, i cuenta con testus de [[Mario Vargas Llosa]] i [[Juan José Millás]], entri otrus. ''Festival delas Dos Orillas'': festival de dança, teatru i música con artistas marroquís i españolis que se celebra en [[Casablanca]], [[Marrakech]], [[Rabat]], [[Tánger]] i [[Tetuán]]. ''Cincu mirás uropeas'': essibición delas fotografías de cincu artistas ispanoamericanus i españolis. ''Orgánicu ena obra de Calatrava'': esposición fotográfica de Luz Martín sobri la obra de [[Santiago Calatrava]] nel centru de [[Belgrado]].<ref>[https://web.archive.org/web/20080122115024/http://www.lostiempos.com/noticias/17-01-08/17_01_08_ultimas_cul6.php Esposición sobri Calatrava]</ref> Dendi 2009, celebra anualmenti [[El Día E]], una jorná de puertas abiertas que tién lugal el sábau más próssimu al solsticiu de vranu. == Publicacionis == === Revista Institutu Cervantes === Revista gratuita de periodiciá bimestral, ondi se publican los atus qu’l’Institutu Cervantes realiçará, tantu en España comu en qualquiel centru del estrangeru, cola intención d’informal del progressu del centru i delas lenguas españolas. Otubri - diziembri de 2004.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_1.htm Revista Institutu Cervantes otubri/diziembri de 2004]</ref> Eneru - hebreru de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_2.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2005]</ref> Marçu - abril de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_3.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2005]</ref> Mayu - juñu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_4.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2005]</ref> Juliu - abostu de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_5.htm Revista Institutu Cervantes juliu/abostu de 2005]</ref> Setiembri - otubri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_6.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2005]</ref> Noviembri - diziembri de 2005.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_7.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2005]</ref> Eneru - hebreru de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_8.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2006]</ref> Marçu - abril de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_9.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2006]</ref> Mayu - juñu de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_10.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2006]</ref> Setiembri - otubri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_11.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2006]</ref> Noviembri - diziembri de 2006.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_12.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2006]</ref> Eneru - hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_13.htm Revista Institutu Cervantes eneru/hebreru de 2007]</ref> Marçu - abril de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Revista_Cervantes/rc_14.htm Revista Institutu Cervantes marçu/abril de 2007]</ref> Mayu - juñu de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/revista_cervantes/rc_15.htm Revista Institutu Cervantes mayu/juñu de 2007]</ref> Setiembri - otubri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_16.htm Revista Institutu Cervantes setiembri/otubri de 2007]</ref> Noviembri - diziembri de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_17.htm Revista Institutu Cervantes noviembri/diziembri de 2008]</ref> Eneru - marçu de 2008.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/revistas/numero_18.htm Revista Institutu Cervantes eneru/marçu de 2008]</ref> === Anuariu del español === Porbaxu el titulu genéricu de ''L’español nel mundu'' analiça la situación i novedais dela lengua española enos sus distintus ámbitus d’usu. Las sucessivas edicionis, que se publican dendi 1998, forman una coleción d’imágenis sobri la situación del español. 1998<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_98/ Anuariu del español 1998]</ref> 1999<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_99/ Anuariu del español 1999]</ref> 2000<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_00/ Anuariu del español 2000]</ref> 2001<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_01/ Anuariu del español 2001]</ref> 2002<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_02/ Anuariu del español 2002]</ref> 2003<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_03/ Anuariu del español 2003]</ref> 2004<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_04/ Anuariu del español 2004]</ref> 2005<ref>[http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_05/ Anuariu del español 2005]</ref> 2006-2007<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_06-07/default.htm Anuariu del español 2006 - 2007]</ref> (Enciclopedia del español nel mundu). 2008<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_08/ Anuariu del español 2008]</ref> (Enciclopedia del español en Estaus Uníus). 2009<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_09/ Anuariu del español 2009]</ref> 2010-2011<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_10-11/ Anuariu del español 2010 - 2011]</ref> 2012<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_12/ Anuariu del español 2012]</ref> 2013<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_13/ Anuariu del español 2013]</ref> 2014<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_14/ Anuariu del español 2014]</ref> 2015<ref>[http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_15/ Anuariu del español 2015]</ref> === Memoria del Institutu Cervantes === Publicación anual ena que s’esponi l’evolución del Institutu Cervantes a lo largu del úrtimu añu. Se centra ena atividá coltural i académica de ca centru i biblioteca, assín comu las inauguracionis qu’ayan teníu lugal. S’inclúi información sobri l’Aula Cervantes, entidais colaboraoras i patrocinaoras. 2009/10.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_09_10/default.htm Memoria del Institutu 2009/10]</ref> 2008/09.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_08_09/default.htm Memoria del Institutu 2008/09]</ref> 2007/08.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_07_08/default.htm Memoria del Institutu 2007/08]</ref> 2006/07.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_06_07/default.htm Memoria del Institutu 2006/07]</ref> 2005/06.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_05_06/default.htm Memoria del Institutu 2005/06]</ref> 2004/05.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_04_05/default.htm Memoria del Institutu 2004/05]</ref> 2003/04.<ref>[http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/memoria_ic_03_04/default.htm Memoria del Institutu 2003/04]</ref> === Televisión digital === El 12 de hebreru de 2008 alas 19:30 ora española peninsulal, el Cervantes se convirtiu nel primel institutu lingüísticu uropeu en tenel el su propiu canal televisivu: CervantesTV.es. Un canal de televisión en internet con programación 24 oras al día. La su programación consisti básicamenti ena promoción i información sobri l’español, con boletinis colturalis i tamién entrevistas, tertulias, reportagis, música i documentalis d’atualidá coltural ispana.<ref>Institutu Cervantes: [http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2008/noticias/noticia_08-02-12.htm Cervantes TV empiença a emitil esta tardi], 12 de hebreru de 2008.</ref> === Otras publicacionis === ''Plan curriculal del Institutu Cervantes. Nivelis de referencia pal español'': plan esquematiçau d’estudiu del español en seis nivelis, d’acuerdu alas diretricis del [[Consejo de Europa|Conseju d’Uropa]]. ''[https://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_23/informes_ic/p01.htm L’español: una lengua viva]'': informi anual sobri la situación dela lengua española pol tol planeta que s’inclúi comu capítulu inicial nel Anuariu ''L’español nel mundu''. ''Guías práticas del Institutu Cervantes '': "Gramática prática del español" (2007) ; " Ortografía prática del español" (2009) ; " Guía prática del español corretu" (2009) ; "Guía prática d’escritura i reación" (2011) ; "El libru del español corretu . Clavis pa escribil i palral bien en español" (2012) . "Las 500 dudas más frequentis del español" (2013) . == Centru Virtual Cervantes == El Centru Virtual Cervantes es un sitiu web creau i manteníu pol Institutu Cervantes d’España en 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/sociedad/INSTITUTO_CERVANTES/curso/virtual/Instituto/Cervantes/da/primeros/pasos/elpepisoc/19971021elpepisoc_15/Tes Creación del Centru Virtual Cervantes]</ref> pa contribuil ala difusión dela lengua española i las colturas ispánicas. Comu complementu ala labol delos centrus abiertus pol Institutu Cervantes en ciais concretas, el Centru Virtual Cervantes apuesta pola capaciá de llegal a tol mundu a travis d’[[Internet]]. Ofreci materialis i servicius palos professoris d’español, los estudiantis, los tradutoris, periodistas i otrus profesionalis que trabajan cola lengua, assín comu palos ispanistas que se dedican a estudial la coltura española en tol mundu, i pa qualquiel pressona interessá ena lengua i colturas ispánicas i ena situación del español ena rei.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/red/Instituto/Cervantes/apoya/difusion/espanol/herramientras/virtuales/elpeputeccib/20050421elpcibenr_3/Tes Descrición del Centru Virtual Cervantes]</ref> == Caja delas Letras == L’Institutu Cervantes, aprovechandu la presencia dela cámara acoraçá nel sótanu del deficiu Cervantes dela su sei dela [[calle Alcalá]], 49, de Madril, gasta las cajas de seguráncia pa que grandis personagis dela coltura ispánica depositin un legau que no s’abrirá ata la fecha qu’ellus decian. El su primel depositariu fue l’escritol [[Francisco Ayala]] el 15 de hebreru de 2007.<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2007/noticias/noticia_07-02-15.htm Francisco Ayala inauguró la ''Caja delas Letras'' del Institutu Cervantes]</ref> El motivu de que tenga una cámara acoraçá es pol abel síu antañu sei del [[Banco Central (empresa)|Bancu Central]]. == Centrus nel mundu == [[Archivu:Mundo El-Instituto-Cervantes-en-el-mundo 2016 mapa 15394 spa.jpg|right|miniaturadeimagen|Mapa delos Institutus Cervantes nel mundu (2016).]] === España === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en España''' |- ! width="90 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="210 px" style="background:Lavender; color:Black"|Función ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- |{{ESP}}||[[Madrid]] || Sei central || 11 d'otubri de 2006 || |- |{{ESP}}||[[Alcalá de Henares]] ([[Comunidad de Madrid|Madrid]]) || Centru de Hormación de Profesoris (i antiga sei central) || 1991 || [[Rafael Lapesa]] |} === [[África]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en África''' |- ! width="110 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="200 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu Web |- |rowspan=2|{{bandera2|Argelia}}||[[Argel|Algel]]||Antonio Gil de Carrasco|| 1 d'abril de 1993 ||[[Max Aub]] |[http://argel.cervantes.es/fr/default.shtm IC d'Algel] |- |[[Orán]]||Inmaculada Jiménez Caballero||1 de jeneru de 2008||Biblioteca d'Orán |[http://oran.cervantes.es/fr/bibliotheque/bibliotheque.htm IC d'Orán] |- |rowspan=2|{{EGY}}||[[Alejandría]] || Luis Javier Ruiz Sierra ||28 de setiembri de 1993|| | |- |[[El Cairo|El Cairu]] || Luis Javier Ruiz Sierra<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref>|| 18 de hebreru de 1997 || [[Adolfo Bioy Casares]] | [https://elcairo.cervantes.es/eg/default.shtm IC d'El Cairu] |- |rowspan=6|{{bandera2|Marruecos}}||[[Casablanca]] || Mª Dolores López Enamorado || 1993 || [[Calderón de la Barca]] | [http://casablanca.cervantes.es/ IC de Casablanca] |- |[[Fez (Marruecos)|Fez]] || ||jeneru de 1993|| [[Manuel Altolaguirre]]<ref>[https://web.archive.org/web/20090709012924/http://elmercuriodigital.es/content/view/10061/39/ Manuel Altolaguirre es el nombri que llevará la biblioteca del Enstitutu Cervantes de Fez]</ref> | [http://fez.cervantes.es/ IC de Fez] |- |[[Marrakech]] || || 30 d'otubri de 2007 || [[José Ángel Valente]] | [http://marrakech.cervantes.es IC de Marrakech] |- |[[Rabat]] ||Javier Galván Guijo ||jeneru de 1993|| [[Benito Pérez Galdós]] | [http://rabat.cervantes.es/ IC de Rabat] |- |[[Tánger|Tángel]] || ||jeneru de 1993|| [[Juan Goytisolo]] | [http://tanger.cervantes.es/ IC de Tángel] |- |[[Tetuán]] || ||jeneru de 1993|| [[Vicente Aleixandre]] | [http://tetuan.cervantes.es/ IC de Tetuán] |- |{{bandera2|Senegal}}||[[Dakar]] || ||23 d'abril de 2010|| | [http://dakar.cervantes.es/ IC de Dakar] |- |{{TUN}}||[[Túnez]] || Domingo García Cañedo | noviembri de 2004 ||[[Dulce María Loynaz]] | [http://tunez.cervantes.es/ IC de Túnez] |} === [[América]] === [[Archivu:Instituto Cervantes 213 E49 jeh.jpg|miniatura|170px|Centru Cervantes en [[Nueva York|Nueva York]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en América''' |- ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="220 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="130 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca !Sitiu web |- |rowspan=8|{{BRA}}||[[Belo Horizonte]]|| Ignacio Martínez Castignani || 2008 || |[https://belohorizonte.cervantes.es/br/default.shtm IC de Belo Horizonte] |- |[[Brasilia]] || Pedro Jesús Eusebio Cuesta || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>||[[Ángel Crespo]] |[http://brasilia.cervantes.es/ IC de Brasilia] |- |[[Curitiba]] || || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://curitiba.cervantes.es IC de Curitiba] |- |[[Porto Alegre]] || Òscar Pujol Riembau || 17 de júliu de 2007<ref>[http://www.elpais.com/articulo/revista/agosto/Brasil/entra/orbita/espanol/elpepirdv/20070718elpepirdv_3/Tes Enaguración de quatru centrus en Brasil]</ref>|| |[http://portoalegre.cervantes.es IC de Porto Alegre] |- |[[Recife]] || Ignacio Ortega Campos || 11 de juñu de 2008 || |[http://recife.cervantes.es IC de Recife] |- |[[Río de Janeiro|Ríu de Janeiru]] || [[Antonio Martínez Luciano]] || 2001 || [[José García Nieto]] |[http://riodejaneiro.cervantes.es/ IC de Ríu de Janeiru] |- |[[Salvador de Bahía|Sarvaol de Baía]] || Anastasio Sánchez Zamorano || 2007 || [[Nélida Piñón]] |[http://salvador.cervantes.es/ IC de Sarvaol de Baía] |- |[[São Paulo]] || Pedro Benítez Pérez || 1998<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/hoy/nueva/sede/Instituto/Cervantes/Sao/Paulo/elpepicul/20050224elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de São Paulo]</ref>|| [[Francisco Umbral]] |[http://saopaulo.cervantes.es/ IC de São Paulo] |- |{{CAN}}||[[Calgary]] || [[Carlos Soler Montes]] || 22 de jeneru de 2007 || |[https://slllc.ucalgary.ca/instituto-cervantes IC de Calgary] |- |rowspan=6|{{USA}}||[[Alburquerque|Albuquerque]] || [[Vicente Luis Mora|Vicente Luis Mora Suárez-Varela]] || marçu de 2009 || |[http://albuquerque.cervantes.es/ IC d'Albuquerque] |- |[[Chicago]] || Ignacio Olmos Serrano || otubri de 1996 || [[Severo Ochoa]] |[http://chicago.cervantes.es/ IC de Chicago] |- |[[Nueva York]] ||Richard Bueno|| 1992 || [[Jorge Luis Borges]] |[http://nuevayork.cervantes.es/ IC de Nueva York] |- |[[Seattle]]|| Richard Bueno||8 de marçu de 2007|| |[https://seattle.cervantes.es/es/default.shtm IC de Seattle] |- |[[Boston]]||Richard Bueno|||| |[http://cervantesobservatorio.fas.harvard.edu/es IC de Boston] |- |[[Los Ángeles]]||Luisgé Martín||13 de diziembri de 2022 || [[Pedro Almodóvar]] |[https://cervantes.org/us/los-angeles/ IC de Los Ángeles] |} === [[Orienti Próximu]] === ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Orient Próximu''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Sitiu web |- |{{bandera2|ISR}}||[[Tel Aviv]] ||Julio Martínez|| 1998 || [[Camilo José Cela]] || [http://telaviv.cervantes.es/ IC de Tel Aviv] |- |{{bandera2|JOR}}||[[Amán]] ||Antonio Lázaro|| noviembri de 1994 || || [http://aman.cervantes.es/ IC d'Amán] |- |{{bandera2|LIB}}||[[Beirut]] ||Eduardo Calvo García|| 1991 || || [http://beirut.cervantes.es/ IC de Beirut] |- |- bgcolor="#FF7A7A |<s>{{SYR}}</s>||[[Damasco|<s>Damascu</s>]] || - | <s>2000</s> || [[Álvaro Cunqueiro|<s>Álvaro Cunqueiro</s>]] || [http://damasco.cervantes.es/ <s>IC de Damascu</s>] |} === [[Asia]] i [[Oceanía]] === [[Archivu:Instituto Cervantes - Manila.jpg|thumb|upright|Institutu Cervantes en [[Intramurus|Intramurus, Manila]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes Delhi.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Nueva Delhi]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" | '''Centrus del Institutu Cervantes en Asia''' |- ! width="140 px" style="background:Lavender; color:Black" | País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" | Ciá ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Diretol ! width="180 px" style="background:Lavender; color:Black" | Inauguración ! width="150 px" style="background:Lavender; color:Black" | Biblioteca ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black" | Página web |- | {{Vietnam}} || [[Hanói|Hanói]] || || 8 de mayu de 2001 || || [[http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm](http://hanoi.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Hanói] |- | {{Corea del Sur|nombri=Corea del Sul}} || [[Seúl|Seúl]] || Rubén Cabello || 1 d’abril de 2011 || Biblioteca Seúl || [[http://seul.cervantes.es/es/default.shtm](http://seul.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Seúl] |- | {{Malasia}} || [[Kuala Lumpur|Kuala Lumpur]] || Nuversidá d’Arti i Tecnología HELP de Malasia || 1 de mayu de 2003 || || [[https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/](https://web.archive.org/web/20170915203949/http://helpcat.edu.my/partners/aula-cervantes/) IC de Kuala Lumpur] |- | {{Filipinas}} || [[Manila|Manila]] i [[Makati|Makati]] || Carlos Madrid Álvarez-Piñer || 6 de mayu de 1994<ref name=":0">[[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm](http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/cronologia_ic_20_anos.htm) Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notas de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes].</ref> || [[Miguel Hernández]] || [[http://manila.cervantes.es/es/default.shtm](http://manila.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Manila] |- | {{Bandera2|Australia|nombri=Australia}} || [[Sídney|Sídney]] || Raquel Romero Guillemas || 25 de juñu de 2009<ref name=":0" /> || [[Gabriela Mistral]] || [[http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm](http://sidney.cervantes.es/en/default.shtm) IC de Sídney] |- | {{bandera2|IND|nombri=India}} || [[Nueva Delhi|Nueva Delhi]] || Carlos Varona || 11 de noviembri de 2009<ref>[[http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html](http://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html) El Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi], EL PAÍS, 11 de noviembri de 2009.</ref> || [[Zenobia Camprubí Aymar|Zenobia]]-[[Juan Ramón Jiménez]] || [[http://nuevadelhi.cervantes.es/](http://nuevadelhi.cervantes.es/) IC de Nueva Delhi] |- | {{Japón|nombri=Japón}} || [[Tokio|Tokiu]] || Víctor Ugarte Farrerons || 1 de setiembri de 2007<ref>[[http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://tokio.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Tokiu.] en tokio.cervantes.es.</ref> || [[Federico García Lorca]] || [[http://tokio.cervantes.es/es/](http://tokio.cervantes.es/es/) IC de Tokiu] |- | rowspan="2" | {{China}} || [[Pekín|Pequín]] || Inma González Puy || 14 de juliu de 2006<ref>[[http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093](http://www.elcultural.com/noticias/letras/Los-Principes-inauguran-el-primer-Instituto-Cervantes-de-China/500093) Los Prencipis inauguran el primel Institutu Cervantes de China] en [www.elcultural.com](http://www.elcultural.com).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[http://pekin.cervantes.es/es/](http://pekin.cervantes.es/es/) IC de Pequín] |- || [[Shanghái|Shangái]] || Inma González Puy || 10 de setiembri de 2024<ref>[[https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html](https://www.abc.es/cultura/instituto-cervantes-abre-centro-shanghai-acto-presidido-20240910103018-vi.html) El Institutu Cervantes abri centru en Shangái en un atu presidiu pol Sánchez] en [www.abc.es](http://www.abc.es).</ref> || [[Antonio Machado]] || [[https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm](https://biblioteca-shanghai.cervantes.es/es/default.htm) IC de Shangái] |- | {{Indonesia}} || [[Yakarta|Yakarta]] || || 4 de marçu de 2004<ref>[[http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm](http://yakarta.cervantes.es/es/sobre_nosotros_centro_espanol.htm) El Institutu Cervantes de Yakarta.] en yakarta.cervantes.es.</ref> || || [[http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm](http://yakarta.cervantes.es/es/default.shtm) IC de Yakarta] |} === [[Uropa]] === [[Archivu:Instituto Cervantes de Estambul.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes d'[[Estambul]]]] [[Archivu:Budynek przy ul. Nowogrodzkiej 22 w Warszawie 2025.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en [[Varsovia]]; enagurau en 2008, es el mayol centru del Enstitutu Cervantes del mundu con una superfici de 4000 m².<ref>[http://miasta.gazeta.pl/warszawa/1,87631,5190458.html Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie (acceso 2009)]</ref>]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Munich.JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes de [[Múnich]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Palermo.jpg|miniatura|200px|Enstitutu Cervantes en Palermo]] [[Archivu:Cerva.JPG|miniatura|200px|Centru del Enstitutu en [[Utrecht]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Mánchester]]]] [[Archivu:Berlin Mitte Rosenstraße 18-19 Instituto Cervantes (09011055).JPG|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[Berlín]]]] [[Archivu:Institut Cervantes.jpg|miniatura|200px|Centru Cervantes en [[París]]]] [[Archivu:Instituto Cervantes en Viena.jpeg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Viena]]]] ::{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Centrus del Enstitutu Cervantes en Uropa''' |- ! width="130px" style="background:Lavender; color:Black"|País ! width="120px" style="background:Lavender; color:Black"|Ciá ! width="190px" style="background:Lavender; color:Black"|Diretol ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Enaguración ! width="170px" style="background:Lavender; color:Black"|Biblioteca |- | rowspan=5|{{DEU}} || [[Berlín]] [http://www.cervantes.de/]|| Cristina Conde de Beroldingen || 18 de marçu de 2003<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref>|| [[Mario Vargas Llosa]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principe/asegura/reto/espanol/afianzar/presencia/internacional/elpepicul/20030319elpepicul_4/Tes Enaguración del centru de Berlín]</ref> |- | [[Bremen]] [http://bremen.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || 22 de setiembri de 1995 || [[Gonzalo Rojas]] |- | [[Fráncfort del Meno]] [http://frankfurt.cervantes.es]|| Ramiro Alonso de Villapadierna || 22 d'otubri de 2008 || [[Antonio Gamoneda]] |- | [[Hamburgo]] [http://hamburgo.cervantes.es/]|| Helena Cortés Gabaudan || otubri de 2006 || |- | [[Múnich]] [http://munich.cervantes.es/]|| Ferran Ferrando Melià || 1994 || [[Augusto Roa Bastos]] |- | {{AUT}} || [[Viena]] [http://viena.cervantes.es/]|| Carlos Ortega Bayón ||24 de marçu de 1994||[[Juan Gelman]] |- | {{BEL}} || [[Bruselas]] [http://bruselas.cervantes.es/]|| Felipe Santos || 1998 (nueva sei 2016) || [[Gerardo Diego]] |- | {{BUL}} || [[Sofía]] [http://sofia.cervantes.es/]|| Luisa Fernanda Garrido || 10 de hebreru de 2006<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref>|| [[Sergio Pitol]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/nuevo/Instituto/Cervantes/Sofia/abre/puertas/elpepicul/20060211elpepicul_12/Tes Centru de Sofía]</ref> |- | {{CRO}} || [[Zagreb]] [http://zagreb.cervantes.es/]|| José Ignacio Urquijo Sánchez ||8 d'abril de 2002|| |- | {{CYP}} || [[Nicosia]] [http://nicosia.cervantes.es/]|| ||16 de hebreru de 2011|| |- | {{SVK}} || [[Bratislava]] [https://bratislava.cervantes.es/es/default.shtm]|| Carlos Ortega Bayón ||1 de setiembri de 2004|| |- | {{SLO}} || [[Liubliana]] [http://liubliana.cervantes.es]|| Ferran Ferrando Melià || 21 d'abril de 2005 || |- | rowspan=4|{{FRA}} || [[Burdeus]] [http://burdeos.cervantes.es/]|| Teresa Imízcoz Beunza<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fanny/Rubio/nueva/directora/Instituto/Cervantes/Roma/elpepicul/20060517elpepicul_5/Tes Nombramientu de varius diretoris]</ref> || 1992 ||[[Antonio Buero Vallejo]] |- | [[Lyon]] [http://lyon.cervantes.es/]|| || 12 de noviembri de 2003 || [[Gabriel Aresti]] |- | [[París]] [http://paris.cervantes.es/]|| Juan Manuel Bonet<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref>||14 de hebreru de 1992|| [[Octavio Paz]] |- | [[Toulouse]] [http://toulouse.cervantes.es/]|| María Jesús García González ||3 de juñu de 1996|| [[Manuel Azaña]] |- | {{GRE}} || [[Atenas]] [http://atenas.cervantes.es/]|| Víctor Andresco<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Nombrados/nuevos/directores/Instituto/Cervantes/elpepicul/20040911elpepicul_6/Tes Nombramientus de diretoris]</ref> || noviembri de 1992 || [[Juan Carlos Onetti]] |- | {{HUN}} || [[Budapest]] [http://budapest.cervantes.es/]||Iñaki Abad Leguina|| 8 de setiembri de 2004<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref>|| [[Ernesto Sabato]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Principes/inauguran/Instituto/Cervantes/Budapest/elpepicul/20040909elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Budapest]</ref> |- | {{IRL}} || [[Dublín]] [http://dublin.cervantes.es/]|| [[Julia Piera Abad]] || jeneru de 2008 || [[Dámaso Alonso]] |- | rowspan=4|{{ITA}} || [[Milán]] [http://milan.cervantes.es/]|| Arturo Lorenzo ||26 d'otubri de 1994|| [[Jorge Guillén]] |- |[[Nápoli]] [http://napoles.cervantes.es/]|| [[Luisa Castro]] || otubri de 1994 || [[Rafael Alberti]] |- |[[Palermo]] [http://palermo.cervantes.es/]|| [[Francisco Corral]] || 5 de juñu de 2006 || [[Salvador Espriu]] |- |[[Roma]] [http://roma.cervantes.es/]|| [[Sergi Rodríguez López-Ros]] || 26 d'otubri de 1994 || [[María Zambrano]] |- | {{ISL}} || [[Reikiavik]] || Ferran Ferrando Melià || 3 de marçu de 2007 || |- | {{NLD}} || [[Utrecht]] [http://utrecht.cervantes.es/es/default.shtm]|| ||18 de hebreru de 1997|| [[José Jiménez Lozano]] |- | rowspan=2|{{POL}} || [[Cracovia]] [http://cracovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Abel Murcia Soriano ||11 de juñu de 2012|| |- |[[Varsovia]] [http://varsovia.cervantes.es/es/default.shtm]|| Yolanda Soler Onis|| noviembri de 1994 ||[[Guillermo Cabrera Infante]] |- | {{POR}} || [[Lisboa]] [http://lisboa.cervantes.es/]|| José María Martín Valenzuela || marçu de 1993 || [[Gonzalo Torrente Ballester]] |- |rowspan=3|{{GBR}} || [[Leeds]] [http://leeds.cervantes.es/]|| Francisco Oda Ángel ||28 de setiembri de 1992|| |- |[[Londri]] [http://londres.cervantes.es/]|| [[Ignacio Peyró]] ||28 de setiembri de 1993 (nueva sei 2016)|| |- |[[Mánchester]] [http://manchester.cervantes.es/]|| Iñaki Abad || 20 de juñu de 1997<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/ESPANA/REINO_UNIDO/REINO_UNIDO/INSTITUTO_CERVANTES/Instituto/Cervantes/inaugura/nueva/sede/Manchester/elpepicul/19970620elpepicul_7/Tes Enaguración del centru de Manchester]</ref>|| [[Jorge Edwards]] |- | {{CZE}} || [[Praga]] [http://praga.cervantes.es/]|| Ramiro Villapadierna || setiembri de 2005 || [[Carlos Fuentes]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Carlos/Fuentes/inaugura/biblioteca/Instituto/Cervantes/Praga/elpepucul/20070605elpepucul_2/Tes Enaguración dela biblioteca de Praga]</ref> |- | {{bandera|ROM}} [[Rumanía]] || [[Bucarest]] [http://bucarest.cervantes.es/]|| Joaquín Garrigós Bueno ||25 de jeneru de 1995|| [[Luis Rosales]] |- | {{bandera2|Rusia}} || [[Moscú]] [http://moscu.cervantes.es/]|| Josep Maria de Sagarra|| 6 de hebreru de 2002<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/BORBON_Y_GRECIA/_FELIPE_DE/RUSIA/Principe/interesa/libertad/expresion/Moscu/elpepiesp/20020207elpepinac_16/Tes Enaguración del centru de Moscú]</ref>|| [[Miguel Delibes]] |- | {{SER}} || [[Belgradu]] [http://belgrado.cervantes.es/]|| Enrique Camacho || 20 de diziembri de 2004 || [[José Hierro]] |- | {{SWE}} || [[Estocolmu]] [https://web.archive.org/web/20071228012717/http://www.cervantes.se/]|| Joan M. Álvarez Valencia || 19 d'abril de 2005<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref>|| [[Francisco Ayala]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/sabiduria/Francisco/Ayala/inaugura/Instituto/Cervantes/Estocolmo/elpepicul/20050420elpepicul_2/Tes Enaguración del centru d'Estocolmu]</ref> |- | {{TUR}}||[[Estambul]] [http://estambul.cervantes.es/]|| Pablo Martín Asuero || 1 de setiembri de 2012<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Instituto/Cervantes/abre/aulas/Hanoi/Estambul/elpepicul/20010912elpepicul_1/Tes Enaguración del centru d'Estambul]</ref>||[[Álvaro Mutis]] |} === Aulas Cervantes === [[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Institutu Cervantes en [[Burdeus]] (Francia)]] :[[Archivu:Burdeos001 fachada instituto-cervantes.jpg|miniaturadeimagen|200px|Sei del Enstitutu Cervantes en [[Burdeus (Fráncia)]]]] ::{| class="sortable wikitable" border="0" style="background:#ffffff" align="top" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |'''Aulas Cervantes''' |- ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |País ! width="120 px" style="background:Lavender; color:Black" |Ciá |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Annaba]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Bugía]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Blida]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Mostaganem]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sidi Bel Abbes]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Sétif]] |- | {{bandera2|Argelia}} || [[Tlemcen]] |- | {{bandera2|China}} || [[Chongqing]]<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Boston]] |- | {{bandera2|Estados Unidos}} || [[Miami]] |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Zamboanga]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Filipinas}} || [[Cebú]] (sin enagural)<ref>[http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2012/noticias/el-cervantes-crecer%C3%A1-en-2013.htm El Instituto Cervantes ampliará en los próximos meses la presencia en China, Filipinas y Estados Unidos]</ref> |- | {{bandera2|Indonesia}} || [[Yakarta]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Alhucemas]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Chauen]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Larache]] |- | {{bandera2|Marruecos}} || [[Nador]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Malabo]]) || [[Malabo]] |- | {{GNQ}} ([[Centru Coltural d'España en Bata]]) || [[Bata (Guinea Ecuatorial)|Bata]] |} === Aperturas previstas === L’Institutu Cervantes tamién estudia la próssima apertura d’unidais en otras ciais del mundu. S’á planeau abril centrus u aulas en [[Cotonú]], [[Porto Novo]], [[Koror]], [[Libreville]], [[Acra]], [[Luena (Angola)|Luena]], [[Ciudad de Belice|Ciá de Belici]], [[Toronto]], [[Apia]], [[Boa Vista]], [[Pangai]], [[Majuro]], [[Puerto Príncipe|Puertu Prencipi]], [[Isla de Guadalcanal|Isla de Guadalcanal]], [[Ponapé]], [[Pago Pago]], [[Nasáu]], [[Dresde]], [[Leipzig]], [[San Petersburgo|San Petersburgu]], [[Dávao]], [[Port Vila]], [[Agaña]], [[General Santos]], [[Distrito de Yaren|Distritu de Yaren]], [[Saipán]], [[Puerto Princesa|Puertu Princesa]], [[Puerto España|Puertu España]], [[Qingtian]], [[Semporna]], [[Tarawa Sur ]] i [[Keelung]]. Entavía no ái nengún centru nel [[Sáhara Ocidental]], únicu territoriu de puebración árabi ondi se palra español.<ref>[https://web.archive.org/web/20090710085843/http://www.spsrasd.info/es/detail.php?id=4200 Españolis reclaman la preservación del español nel Sáhara Occidental (conferencia de Tifariti)] ''[[Sahara Press Service]]''. Consultau el 01-03-2009.</ref> Ogañu s’estudia un proyeutu pa establecel aulas en [[El Aaiún]] a travis dela [[Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo|AECID]]. {| class="wikitable sortable" |+ Huturus centrus Cervantes |- ! País !! Ciá !! Fecha d'apertura !! Nota |- | {{Canada}} || [[Toronto]] || 2024-2025<ref>[https://cervantes.org/es/sobre-nosotros/sala-prensa/notas-prensa/instituto-cervantes-llegara-canada-apertura-centro-toronto cervantes.org]</ref> |- | {{EEUU}} || [[Washington D.C.]] || Po anuncial<ref>[https://www.lavanguardia.com/vida/20191013/47943373205/el-cervantes-apuesta-por-eeuu-con-la-apertura-de-un-centro-en-los-angeles.html El Cervantes apuestea por EEUU con l'apertura d'un centru en Los Ángeles (La Vanguardia, 13 d'otubri de 2019)]</ref> |- | {{GIB}} || [[Gibraltar]] || 2021-2022 || Reapertura de centru. |- | {{Costa de Marfil}} || [[Abiyán]] || Po anuncial || "Puntu d'apoyu" ena [[embajá d'España]].<ref>[https://elpais.com/cultura/2020-11-30/el-cervantes-desembarca-en-el-africa-subsahariana.html El Cervantes desembarca nel África subsahariana (El País, 30 de noviembri de 2020)]</ref> |} == Premius Eñe == L’Institutu Cervantes creó en 2005 los [[Premios Eñe]], que pretendin reconocel la trayeutoria d’artistas, cineastas, escritoris, políticus, empresarius i toas aquellas pressonas, cuya lengua materna sea distinta dela española, que s’ayan distinguíu pola difusión i impulsu enternacional del español.<ref>[https://www.abc.es/cultura/abci-manual-aprendizaje-espanol-para-inmigrantes-200510110300-611480239504_noticia.html Un manual d’aprendiçagi d’español palos inmigrantis], ABC, 11 d’otubri de 2005. Consultau el 9 de noviembri de 2020.</ref> == Premius recibíus == El 1 de juñu de 2005, l’Institutu Cervantes recibió el [[Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades]] de dichu añu, compartíu cola [[Alianza Francesa]], la [[Sociedad Dante Alighieri]], el [[Consejo Británico|Conseju Británicu]], l’[[Instituto Camões|Institutu Camões]] i l’[[Instituto Goethe|Institutu Goethe]].<ref>[http://sociedad.elpais.com/sociedad/2005/06/01/actualidad/1117576801_850215.html Los institutus colturalis uropeus, premiu Prencipi d’Asturias de Comunicación i Umanidais], El País, Oviedo, 1 de juñu de 2005. Consultau el 26 d’abril de 2017.</ref> == Organización == === Patronatu === La su función es dirigil las orientacionis generalis delas atividais del ''Institutu'' i conocel anualmenti las sus atividais. Está integrau pol [[rey de España|rei d’España]] comu presidenti d’onol. La Presidencia Ejecutiva la ejerci el [[presidente del Gobierno de España|presidenti del Gobiernu]], los ministrus de [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]], el presidenti i vicepresidenti del Conseju d’Alministración, el diretol del Institutu, 25 vocalis eletus pol institucionis colturalis i dela lengua ([[Real Academia Española]], las [[Asociación de Academias de la Lengua Española|academias dela lengua]] d’[[Isponoamérica]] i [[Filipinas]], nuversidais, academias españolas i otras organizacionis) i vocalis pol derechu propiu (natus) comu lo son los ganaoris del [[Premio Cervantes]]. === Conseju d’alministración === El Conseju está encargau d’elaboral los planis generalis d’atividais, vigital la ejecución del presupuestu i aprobal las transferencias a tercerus. Está presidiu pol secretariu d’Estau de Cooperación Enternacional, dos vicepresidentis (subsecretariu del [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Ministeriu d’Educación i Ciencia]] i el subsecretariu del [[Ministerio de Cultura de España|Ministeriu de Coltura]]), dos consejerus del patronatu, quatru consejerus delos [[Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España|Ministrus d’Assuntus Esterioris]], de [[Ministerio de Educación y Ciencia de España|Educación i Ciencia]], de [[Ministerio de Cultura de España|Coltura]] i de [[Ministerio de Economía y Hacienda|Economía i Hazienda]] i el diretol del Institutu. === Diretol === [[Archivu:Canciller Popolizio y Luis García Montero, director del Instituto Cervantes, firman acuerdo para la realización del IX Congreso de la Lengua Española en Arequipa el 2022 (cropped).jpg|180px|miniaturadeimagen|[[Luis García Montero]], diretol dendi 2018, en 2019.]] Es l’encargau de lleval la direción i demás laboras ejecutivas i alministrativas pertinentis del Institutu Cervantes. Es nombrau pol Gobiernu español. Ata la fecha án síu diretoris: [[Nicolás Sánchez-Albornoz]] (1991-1996) [[Santiago de Mora-Figueroa y Williams|Santiago de Mora-Figueroa y Williams, Marqués de Tamarón]] (1996-1999) [[Fernando Rodríguez Lafuente]] (1999-2001) [[Jon Juaristi]] (2001-2004) [[César Antonio Molina]] (2004-2007), que acordó promocional el valencianu enos centrus del Institutu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Academia/organizara/actividades/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20060127elpval_11/Tes Acuerdu entri l’Institutu i la Acadèmia Valenciana de la Llengua]</ref> [[Carmen Caffarel]] (2007-2012) [[Víctor García de la Concha]] (2012-2017) [[Juan Manuel Bonet]] (2017-2018) [[Luis García Montero]] (2018-) === Colaboraoris === [[Agencia EFE]], divulgandu las sus noticias a travis de portalis comu español.es u española.es. [[Agencia Española de Cooperación Internacional]], veasi tamién [[Red de Centros Culturales de España|Centru Coltural d’España]]. [[Asociación de Academias de la Lengua Española]], que propusu ala [[Academia Valenciana de la Lengua|Acadèmia Valenciana]]. [[Ayuntamiento de Sevilla]], pa estendel la presencia de Sevilla nel mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Ayuntamiento/hispalense/colaborara/Instituto/Cervantes/elpepuespand/20041210elpand_36/Tes Acuerdu col Ayuntamientu de Sevilla]</ref> [[BBVA]] [[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]], pa divulgal los avancis científicus españolis. [[Cruz Roja]], pala enseñança del idioma alos inmigrantis. Federación d’Escuelas d’Español comu lengua Estrangera, FEDELE pala formación de professoris i la promoción del español.<ref>[https://web.archive.org/web/20140116133107/http://difusionelectronica.institutocervantes.es/archivos/1/33868_sistema_acreditacion_centros_ele_mayo_2013.pdf Sistema d’acreitación de centrus ELE, Institutu Cervantes].</ref> [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián|Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]] [[Fundación José Ortega y Gasset]], organización de diversus cursus. [[Fundación Pablo Iglesias]], ena organización d’esposicionis. [[Fundación Reed]] [[Nuversidá de La Rioja|Fundación Nuversidá de La Rioja]], organización de diversus cursus. [[Gas Natural]], pala recuperación dela Gruta Cervantes (esconditi gastau pol [[Miguel de Cervantes]] nuna delas sus fugas). [[Generalidad Valenciana]] [[Grupo Prisa]], ena difusión dela coltura i l’idioma español. [[Grupo Santander]] [[Inditex]], pa enseñal español alos sus empleaus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/economia/Inditex/quiere/ensenar/espanol/empleados/todo/mundo/elpepueco/20060102elpepueco_10/Tes Acuerdu entri Inditex i l’Institutu]</ref> [[Estitutu Alfonsu el Magnánimo|Institución Alfons el Magnànim]] [[Estitutu Ramón Llull]] [[Instituto Valenciano de Arte Moderno|IVAM]], col que s’essibirán los sus fondus en tol mundu.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/IVAM/exhibira/fondos/mundo/traves/Instituto/Cervantes/elpepuespval/20041016elpval_26/Tes Acuerdu col IVAM]</ref> [[Radio Nacional d'España]], pa difundil l’español col programa ''Un idioma sin fronteras''. [[Repsol YPF]], pala recuperación dela Gruta Cervantes. [[Real Academia de la Lengua Vasca]], pa fomental la enseñança dela lengua vasca.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/Instituto/Cervantes/difundira/lengua/vasca/extranjero/elpepuesppvs/20050728elpvas_4/Tes Acuerdu cola Academia dela Lengua Vasca]</ref> [[Real Academia Gallega]] [[RTVE]], en diversus proyeutus de difusión del español.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Maestro/Alonso/Quijano/elpepirtv/20041205elpepirtv_1/Tes Maestru Alonso Quijano], El País.</ref> [[Sociedá General d'Autoris i Editoris|SGAE]], pa promocional alos autoris españolis. [[Universia]] [[Nuversidá Nebrija|Nuversidá Antonio de Nebrija]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Barcelona|Nuversidá Autónoma de Barcelona]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Autónoma de Nuevo León|Nuversidá Autónoma de Nuevo León]] [[Nuversidá d'Alcalá d'Enares|Nuversidá d’Alcalá de Henares]] [[Nuversidá de Granada|Nuversidá de Granada]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Murcia|Nuversidá de Murcia]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá de Lund|Nuversidá de Lund]] [[Nuversidá de São Paulo|Nuversidá de São Paulo]] [[Nuversidá de Zaragoza|Nuversidá de Zaragoza]], organización de cursus de formación de professorau. [[Nuversidá Estatal de Campinas|Nuversidá Estatal de Campinas]] [[Nuversidá Enternacional d'Andalucía|Nuversidá Enternacional d’Andalucía]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Internacional Menéndez Pelayo|Nuversidá Enternacional Menéndez Pelayo]], organización de diversus cursus. [[Nuversidá Nacional Autónoma de México|Nuversidá Nacional Autónoma de Méjicu]] [[Nuversidá Nacional de Guinea Ecuatorial|Nuversidá Nacional de Guinea Equatorial]], organización dela cátedra d’estudius afroiberoamericanus. [[Nuversidá Pública de Navarra|Nuversidá Púbrica de Navarra]], organización de diversus cursus. == Ve-si tamién == [[Alliance Française|Aliança Francesa]], equivalenti francés del Estitutu Cervantes. [[British Council|Consexu Británicu]], equivalenti ingrés del Estitutu Cervantes. [[Goethe-Institut|Estitutu Goethe]], equivalenti alemán del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Camões]], equivalenti portugués del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Guimarães Rosa]], equivalenti brasileñu del Estitutu Cervantes. [[Sociedá Dante Alighieri]], equivalenti italianu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Coltural Rumanu]], equivalenti rumanu del Estitutu Cervantes. [[Fundación Japón]], equivalenti japonés del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Confuciu]], equivalenti chinu del Estitutu Cervantes. [[Centru Coltural Coreanu n'España]], equivalenti coreanu del Estitutu Cervantes. [[Estitutu Ramón Llull]], equivalenti catalán del Estitutu Cervantes. [[Premio Miguel de Cervantes]], premiu literariu del que salin los vocalis del patronatu. == Referencias == {{Listaref|2}} == Enlacis esternus == [http://www.cervantes.es/ Página prencipal del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ Centru Virtual Cervantes] [http://www.hispanismo.es Portal del ispanismu] {{Wayback|url=http://www.hispanismo.es/ |date=20090901195822 }} [https://web.archive.org/web/20080329224749/http://secondlife.cervantes.es/ Página del Institutu en Second Life] [http://centrosasociados.cervantes.es Rei de Centrus Asociaus] [http://ave.cervantes.es Aula Virtual d’Español (AVE)] [http://www.cervantestv.es/ Canal de televisión pol internet CervantesTV.es del Institutu Cervantes] [http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/plan_curricular/ Plan curriculal del Cervantes, en línia] [http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-fiesta-del-idioma/533725/ Reportagi sobri l’Institutu Cervantes con motivu delos sus 18 añus.] *Entrevista de [[José Romera Castillo]] a [[Fernando Rodríguez Lafuente]], comu diretol, ''El lugal del'' ''Institutu Cervantes'', emitida en [[TVE-2]] (TV Educativa dela [[Universidad Nacional de Educación a Distancia|UNED]]) i Canal Enternacional de [[TVE]], de 30 m. (10 de juñu de 2000): https://canal.uned.es/video/5a6f5d04b1111f42018b45c0 1phs3z3fg6srj81ntsjbmlyrtibs5cj Bexaranu (Palra) 0 11724 142565 142561 2026-04-05T13:22:04Z HackerPunki 16665 142565 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma|nombri=Bexaranu|familia mairi=Indouropeu|zona=Partíu juizial de Bexal, Sequeros; Salamanca|escreviúra=[[alfabetu latinu|latina]]|nativu=Bexaranu|santu=Sierra_de_Béjar.SVG|oficial=Careci d'oficialidá, inque comu parti del leonés estadría teóricamente afiau pol Estatutu d'utonomía de Castilla i Lión (art. 5.2).|familia=[[Indouropeu]]<br /> &nbsp;[[Familia Indouropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Lenguas latinu-faliscas|Latinu-faliscu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis|Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas romancis ocientalis|Romanci ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lenguas galu-ibéricas|Galu-Ibéricu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Romanci|Iberu-Romanci]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Grupo Iberu-Ociental|Iberu-Ociental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Asturleonés]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Lionés orental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;''Bexaranu''<br/>|palrantis=Non tien estaísticas oficialis|iso2=roa|iso3=ext|paísis={{ESP}}}} El '''Bexaranu''' es una palra asturlionesa gastá nel partíu juizial de [[Partíu de Bexal|Bexal]], ena [[Provincia de Salamanca|Provincia Salamanca]], [[Castilla i León|Castilla i Lión]]. == Estoria == A caberus del siegru XII, el rei [[Afonsu VIII]] repuebró la ciá i le dió a prencipius del siegru XIII un fueru. La emportancia de crial una ciá nessi territoriu hue que [[Reinu de Castilla|Castilla]] tuvira un puestu arrayanu para dambus frentis, mosulman i [[Reinu de León|lionés]]. Al prencipiu dambus Bexal i [[Prasencia]] pretenecían a [[Provincia d'Ávila|Ávila]]. Sin bargu, las ciais d'[[Ávila]] i [[Prasencia]] tuviorin afrentacionis. Nel añu 1188 el Papa [[Clementi III]] atorgó al bispu d'[[Ávila]] por mé duna bula, derechus diocesanus sobri [[Prasencia]]. Al desotru añu el mesmu Papa a apendimentu del Rei, crió la [[Diócesis de Prasencia]], dela que Bexal passadría a hormal parti. Ansina, se dió la sitación deque Bexal hue estremeña enu ecressiásticu peru castillana enu cevili. Esta sitación acontinó hata 1833 cona primel reorganiçación almenistrativa d'Aspaña. Angunus puebrus que pretenecían a [[Sierra Bexal|Bexal]] huorin añidías a [[Provincia d'Ávila|Ávila]] (Up. [[Beceda]] i otrus encravis). Otras localiáis comu [[Hervás]], [[La Gargana]] i Baños, huorin añidías a [[Provincia de Caçris|Caçris]], i Bexal col restu de puebracionis huorin añidías a [[Provincia de Salamanca|Salamanca]]. El resultau destus ventus hue la mestura de rasgus estremeñus, lionesis i castillanus ena palra dela región. La sitación ugañu es la perda dela palra, que vien dessapaiciendu devíu ala imprantación dela sestema escolal, elimentus comu l'[[arradiu]], la [[Televisión|telivisión]], el [[cini]], el serviciu melital o la emigración. == Estuyus a tentu dela palra == Apenas dessetin estuyus a tentu dela palra. Dela propia ciá de [[Bexa|Bexal]] s'almienta en angunas obras comu ''Palabras y frases bejaranas'' de Rufino Agero Teixidor (1966), l'endilgu ''Costumbres, canciones y modismos de Béjar y su comarca'' de Gabriel Hernández González (1954) o ''Palabras y modismos referentes a la industria lanera'' de Juan Muñoz García (1963). M. Fernández de Gatta y Galache almienta ena su obra ''Vocabulario charruno'' (1903) una meya ozena de parabras propias dela palra. ''El dialecto vulgar salmantino'' de José Lamano y Beneite recada 34 parabras propias dela Sierra Bexal, anque non endica dequé menucipius sonin. La palra del [[Fueru de Bexal]] á síu estuyau por Juan Gutiérrez Cuadrado en 1975. Ahuera la ciá, ena [[Sierra de Bexal|comarca]], Pedro Sánchez Sevilla estuyó la palra de [[Cepedosa de Tormes]] (a 30 qm de longol dendi [[Bexa|Bexal]], casi nel arrayu con [[Provincia d'Ávila|Ávila]]) en 1928. Nel añu 1957 Luis Cortés Vazquez recadó ena su obra ''Contribución al vocabulario salmantino'' parabras delos menucipius de [[Guijo de Ávila]], [[Cepedosa de Tormes]] (amás delos menucipius de [[La Huebra]], [[Lumbrales]] i [[La Alberca]]). D'ahuera la comarca peru aparenti ala palra, Nicolás de la Fuente Arrimadas espubricó ena su obra ''Fisiografía e Historia del Barco de Ávila'' una riestra de vocabulariu gastán en [[Barco de Ávila]]. == Destensión territorial == La palra se destiendi pola [[Sierra de Bexal|Sierra Bexal]] i el menucipiu de [[Sequeros]]. == Descrición lengüística == === Fonética === * Conservación delos antigus sonis de essi sonora i dea sonora. * Muación de parabras qu'en castillanu acabijan en ''-z'' a ''-s''. Up: ''luz'' -> ''lus''.<ref>{{Cita web|url=https://www.libertaddigital.com/opinion/2005-05-30/amando-de-miguel-regionalismos-5205160/|título=Regionalismos|fechaacceso=2025-12-21|apellido=Miguel|nombre=Amando de|fecha=2005-05-30|sitioweb=Libertad Digital|idioma=es-ES}}</ref> * Huerti aspiración delos sonis vocalarius precipialis. * Muación i palatiçación del grupu entrivocálicu -rl (que múa a -ll) col son de /ʎ/. * Non deferencia entri -b i -v. * Dessapaición o muación enos sonis silabantis. * Muación en -i dela -e cabera. Up. ''coge'' -> ''cogi'', ''hombre'' -> ''hombri'', ''valiente'' -> ''valienti''. * Muación en -u dela -o cabera: Up. ''quiero'' -> ''quieru'', ''vengo'' -> ''vengu'', ''todo'' -> ''todu''. == Vea-si tamién == *[[Palra d'El Rebollal]] *[[Palra de Peña de Francia]] *[[Estremeñu orental]] *[[Lengua estremeña|Estremeñu]] == Referencias == {{listaref}} == Biblografía == * {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}} * {{cita libro|apellidos=Lamano y Beneite|nombre=José de|título=El dialecto vulgar salmantino|editorial=Tipografía popular (Imprenta El Salmantino)|url=|año=1915|ubicación=Salamanca|isbn=}} * {{cita libro|apellidos=Marcos Casquero|nombre=Manuel-Antonio|título=El habla de Bejar|editorial=Centro de Estudios Salmantinos|url=|año=1979|ubicación=Salamanca|isbn=84-00-04554-8}} {{Idioma estremeña}} [[Categoría:Luenga artuestremeña]] qxasfwl8zeiefjamdl0ichb7wrzw3h1 Estitutu Confuciu 0 11859 142600 142226 2026-04-05T21:35:09Z Olarcos 82 142600 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em; border-collapse:collapse; padding:0.2em;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background-color:#eaecf0; padding:0.4em;" | Institutu Confuciu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em;" | [[File:Logo Konfuzius-Institute blanco.jpg|250px|Logu del Estitutu Confuciu]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0.2em 0.5em;" | Logu del Institutu Confuciu. |- ! scope="row" style="text-align:left; font-weight:bold; background-color:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | IC |- ! scope="row" style="text-align:left; font-weight:bold; background-color:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 2004 |- ! scope="row" style="text-align:left; font-weight:bold; background-color:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi | style="padding:0.2em 0.5em;" | n.º 15 Xueyuan Road, distritu Haidian, [[Pekín]], C.P. 100083, [[República Popular China|China]] |- ! scope="row" style="text-align:left; font-weight:bold; background-color:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em;" | Ária d'influencia | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma chinu]], [[cultura china]] |- ! scope="row" style="text-align:left; font-weight:bold; background-color:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | [https://ci.cn/en/ ci.cn/en/] |- | colspan="2" style="text-align:left; font-size:95%; padding:0.4em 0.5em;" | Organización de tipu educativu-cultural |} [[Archivu:Confucius Institute - Carthage University 02.jpg|thumb|[[Enstitutu Confuciu]] ena [[Nuversidá de Cartagu]] en [[Túni]], Túnez]] [[Archivu:SenecaConfuciusInstitute2.jpg|thumb|Un [[Enstitutu Confuciu]] nel [[Colegiu Seneca]] en Torontu, Canadá]] Los '''Enstitutus Confuciu''' ('''CI'''; {{zh|s = 孔子学院|p = Kǒngzǐ Xuéyuàn}}) son pogramas púbricus d'educación i promo-ción coltural de [[China]]. El pesqui declarau del pograma es promovul la luenga i la [[coltura]] china, sostribal el [[Deprendiçaçi del chinu como luenga estranjera|deprendiçaçi del chinu]] a nivel enternacional i facilitul los intercambius colturalis.<ref>Penn, Brierley. 15 abril 2014. China Business:A broader education. http://www.nzherald.co.nz/china-business-2013/news/article.cfm?c_id=1503331&objectid=11238085. The New Zealand Herald.</ref><ref name="mattis">Mattis, Peter. 2 agostu 2012. Reexamining the Confucian Institutes. https://thediplomat.com/2012/08/reexamining-the-confucian-institutes/. The Diplomat.</ref> El pograma á siu financiáu i aviau pola [[Hundación Chinu d'Educación Enternacional]] (CIEF), una [[organización non gubernamental de gobiernu]] (GONGO) baju el [[Menistériu d'Educación (China)|Menistériu d'Educación dela Repúbrica Populal de China]].<ref name=":1">Jichang, Lulu. 2022-09-01. Propaganda and beyond: A note on the 2020 Confucius Institute reform. https://sinopsis.cz/wp-content/uploads/2022/09/ci0.pdf. Sinopsis.</ref> El pograma del Enstitutu Confuciu dantis dependíe de [[Hanban]], otra organización baju el Menistériu d'Educación.<ref name="gao._China_Agreements">China: Agreements Establishing Confucius Institutes at U.S. Universities Are Similar, but Institute Operations Vary. U.S. Government Accountability Office. 13 de hebreru de 2019. https://www.gao.gov/products/GAO-19-278.</ref> El pograma del Enstitutu Confuciu encetó nel 2004 vegilau punas nuversidáis endividualis.<ref name="gao._China_Agreements" /> Nel 2020, la Hundación Chinu d'Educación Enternacional fue ruestrá i se le conceyó el usu exclusivu dela marca del Enstitutu Confuciu, i encetó a fucionul los Enstitutus Confuciu baju un moelu de licencia de marca.<ref>History. https://ci.cn/en/gywm/lc. Confucius Institute. Chinese International Education Foundation.</ref> Los enstitutus fucionan en coperación con [[colegiu]]s i [[nuversidá]]is localis afiliaas por tol [[mundu]], i la financiación se reparti entri Hanban i las estitucionis anfitrionas. El pograma relacio-nau de Crassis Confuciu s'associa con escuelas secundarias localis o destritus escolaristas pa facilital maestrus i materialis d'instrucción.<ref>Introduction to the Confucius Institutes. https://web.archive.org/web/20110707081524/http://college.chinese.cn/en/article/2009-08/29/content_22308.htm.</ref><ref>Jianguo Chen; Chuang Wang; Jinfa Cai. Teaching and learning Chinese: issues and perspectives. 2010. IAP. xix. isbn 9781617350641.</ref> Oficialis de China án comparau los Enstitutus Confuciu con organizaciones de promoción de luenga i coltura tales como el [[British Council]] de Gran Bretaña, l'[[Alliance Française]] de Francia o l'[[Estitutu Cervantes]] d'España.<ref name="20110220smh">Justin Norrie (2011). Confucius says school's in, but don't mention democracy. The Sydney Morning Herald, 20 de hebreru de 2011.</ref> Envestigacionis del Enstitutu Freeman Spogli i del Enstitutu Stanford pal Estudiu de Políticas Económicas sugierin que los empleaus del Enstitutu Confuciu tienin un deprendiçaçi mínimu en política, pasan poca vegilaúra diária mentris deprenden nel furasteru i no se revisan las sus creencias políticas. Nostanti, tendin a espandul vistas políticas d'alcuerdu colas visionis políticas oficialis del [[Partíu Comunista de China|PCCh]] i a menú prefierin no palral de temas políticus chinus en sustáncia.<ref>Confucius Institutes: Vehicles of CCP Propaganda?. 1 d'abril de 2022. https://sccei.fsi.stanford.edu/content/confucius-institutes-and-ccp-propaganda. Stanford University.</ref> Los Enstitutus Confuciu án siu acusaus de sel gastaus como una horma de "poel blandu" pol gobiernu chinu, que gasta ábate 10 mil millonis de dólares al añu en CIs i pogramas relacionaús pa ponel en marcha estas iniciativas.<ref>The role of soft power in China's influence in the Pacific islands. 29 d'abril de 2019. https://www.aspistrategist.org.au/the-role-of-soft-power-in-chinas-influence-in-the-pacific-islands/.</ref> El [[secretáriu general del Partíu Comunista de China|secretáriu general]] del Partíu Comunista de China (PCCh) [[Xi Jinping]] nel 2013 dixu que los pesquis son "dabal un güenu relatu chinu".<ref name="medi_guoji">Wang, Shuai. People's Daily. 2 d'agostu de 2018. http://media.people.com.cn/n1/2018/0802/c40628-30192367.html.</ref> Á existíu mieu pola possibri censura en ciertus conteníus, encluyendu caravas sobri libertáis endividualis i [[democracia]], las [[protestas ena praça de Tiananmen de 1989]], el [[movimiento d'endependencia de Taiwán]], los [[derechus umanus en Tíbet]], [[Falun Gong]], i la [[persecución d'uiguristanus en China]].<ref>China's Big Bet on Soft Power. https://www.cfr.org/backgrounder/chinas-big-bet-soft-power.</ref><ref name=":3">Gil, Jeffrey. 2019-03-28. Explainer: what are Confucius Institutes and do they teach Chinese propaganda?. The Conversation.</ref> Las polémicas qu'encluyin a los CIs enos Estaus Unius án llevau a una vegilaúra polos oficialis púbricus i a azionis legistrativas, col [[Congresu delos Estaus Unius|Congresu]] acurtandu la financiación federal a las escuelas con enstitutus nel 2018 i con ábate tolos enstitutus cerraus dendi dantonci.<ref>Office, U. S. Government Accountability. China: With Nearly All U.S. Confucius Institutes Closed, Some Schools Sought Alternative Language Support. https://www.gao.gov/products/gao-24-105981.</ref><ref>House Report 118-319 - DHS RESTRICTIONS ON CONFUCIUS INSTITUTES AND CHINESE ENTITIES OF CONCERN ACT. https://www.govinfo.gov/content/pkg/CRPT-118hrpt319/html/CRPT-118hrpt319.htm.</ref><ref>2024-09-10. Pfluger Bill Ending Chinese Infiltration of Universities Passes U.S. House. https://pfluger.house.gov/news/documentsingle.aspx?DocumentID=2153.</ref> == Estoria == El primer Enstitutu Confuciu s'abriu nel 2004 en [[Seúl]], Corea del Sul,<ref name=":Fan">Fan, Shuhua. 2024. China under Xi Jinping: A New Assessment. Leiden University Press.</ref> endispués d'establecel un enstitutu piloto en [[Taskent]], Uzbequistán en juñu de 2004. El CI en Corea del Sul ya no está ativo. El segundu Enstitutu Confuciu fue abiertu nel campus dela [[Nuversidá de Maryland]], tamién en noviembri de 2004.<ref>FAQ: When was CIM established?. https://web.archive.org/web/20190716201840/http://globalmaryland.umd.edu/offices/confucius-institute-maryland/frequently-asked-questions.</ref> Nel 2006, el pesqui de 1.000 Enstitutus Confuciu pal 2020 se gastaba ena carava.<ref>Confucius Institute: promoting language, culture and friendliness. Xinhua. 2 d'outubri de 2006.</ref> Cientus más s’án abiertu dendi dantonci en dozena d’alcaidus por tol [[mundu]]. Tolos países ena [[Coperación entri China i los Países d’Uropa Central i Oriental|Coperación entri China i los Países d’Uropa Central i Oriental (China-CEE)]] acogin al menus un Enstitutu Confuciu, i dalgunus ([[Sérbia]], [[Bósnia i Ercegovina]], [[Hungría]], i [[Rumanía]]) acogin una tupitanga dellus.<ref>Arežina, Sanja. 2023. China and Eurasian Powers in a Multipolar World Order 2.0: Security, Diplomacy, Economy and Cyberspace. Routledge. New York.</ref>{{Rp|page=165}} Nel 2001, el primer Enstitutu Confuciu n'África s'abriu como una calaboración entri la [[Nuversidá de Nairobi]] en [[Kénia]] i la [[Nuversidá Normal de Tianjin]] en China.<ref name=":32" />{{Rp|page=139}} N'abril de 2007, el primer Enstitutu Confuciu basau ena envestigación s'abriu ena [[Nuversidá de Waseda]] en [[Japón]]. En parcería cola [[Nuversidá de Pekín]], el pograma promuevi atividáis d'envestigación de graduaus qu'estudian chinu.<ref>Signing of Waseda University Confucius Institute Agreement Established as the first Research Confucius Institute in collaboration with Peking University. Waseda University.</ref> Nel 2007, el Menistériu d'Educación de China estimó que 100 millonis de pressonas nel furasteru estaríun deprendiendu chinu pal 2010.<ref>China to host second Confucius Institute Conference. Xinhua, 6 diziembri 2007.</ref> Nel 2010, la mayol concentración d'enstitutus estava enos [[Estaus Unius]], Japón i Corea del Sul.<ref>Simon, Tay. 2010. Asia Alone: The Dangerous Post-Crisis Divide from America. John Wiley and Sons. p. 42.</ref> Dendi 2006 ata 2019, el gobiernu chinu gastó más de 150 millonis de dólares enos enstitutus enos Estaus Unius.<ref name=":0">Ford, Will. 24 abril 2022. How Far Does China's Influence at U.S. Universities Go? One Student Tried to Find Out. POLITICO.</ref> El númeru d'enstitutus enos Estaus Unius llegó al su picu nel 2018, con ábate 100, siendu el total pol mundu de duna miuna de 550.<ref name=":0" /> Enos datus de 2019, avíe 530 Enstitutus Confuciu en dozenas d'alcaidus en seis continentis.<ref>HanBan-Confucius Institute/ClassRoom-About Confucius Institute/ClassRoom. english.hanban.org.</ref><ref>Confucius Institutes Worldwide. UCLA Confucious Institute.</ref><ref>Confucius Institutes Around the Globe. Nebraska.</ref> Nel 2022, l'Enstitutu Confuciu ena [[Nuversidá de Karachi]] fue atacau nun [[Atentau ena Nuversidá de Karachi|atentau suicida]].<ref>Pakistan attack: China condemns killing of tutors in Pakistan blast. BBC.</ref><ref>Two Chinese nationals killed in blast near Pakistan's Karachi airport. www.bbc.com.</ref><ref>Basit, Abdul. 2023-12-14. Women Suicide Bombers and the Changing Trajectories of Pakistan’s Baloch Insurgency. New Lines Magazine.</ref> == Nombri == L’Enstitutu Confuciu tieni el su nombri pol notau filósufu chinu [[Confuciu]] (551–479 e. C.). Por tol sigru XX, los líderis del PCCh criticarun i censurarun a Confuciu como la pressonificación delas traicionis "feudalis" de China, con un [[anti-confucianismu]] que va dendi el [[Movimiento dela Nueva Coltura]] de 1912 ata la campaña de [[Criticar a Lin, Criticar a Confuciu]] de 1973 mentris la [[Revolución Coltural]].<ref>Starr (2009), p. 68.</ref> Nostanti, enas últimas décadas, el enterés pola coltura china pre-moerna á crecíu nel país, i Confuciu en particulal á teníu un renacimentu ena su popularidá.<ref>Melvin, Sheila. 29 agostu 2007. Yu Dan and China's Return to Confucius. The New York Times.</ref> Fuera de China, Confuciu es un símbolu conocíu dela [[coltura china]], apartau delas asociaciones negativas d’otras figuras chinus emportantis como el presidenti [[Mao Zedong]].<ref>China's Confucius Institutes Rectification of statues. The Economist. 20 jeneru 2011.</ref> "Enstitutu Confuciu" es una marca ruestrá, la qual, según un voceru dela organización, "Aquellus que disfrutin de más marcas d’identidá tendrían una mayol popularidá, nombradía, mayol enfruéncia social, i pol tantu podrán dabal mayol sostribu delas comunidáis localis".<ref>Starr (2009), p. 69.</ref> Una intervención nel 2011 protegió al "Enstitutu Confuciu" d’enfringimientus por ruestru previu en Costa Rica.<ref>Zhou Wenting. Trademark infringement continues despite crackdown. China Daily. 29 juliu 2011.</ref> Un artículu del ''[[The China Post|China Post]]'' diz nel 2014 que "Rondamenti, China habría avaçau pocu si l’hubiera puestu a estos Enstitutus Mao, o mesmamenti Enstitutus Deng Xiaoping. Peru al tomal emprestau el nombre de Confuciu, crió una marca que fue nel intanti reconocia como un símbolu dela coltura china, mu deferenti dela imajen del Partíu Comunista".<ref name="World should watch for Confucius">World should watch for Confucius. China Post. 1 outubri 2014.</ref> == Pesqui == [[Archivu:Signing ceremony (6943869420).jpg|thumb|El [[Secretáriu d'Estau pa Afaris del Furasteru i dela Mancomuniá]] británicu [[William Hague]] i Li Changchun nuna ceremonia de firma en Londri, el 17 d'abril de 2012, pol alcuerdu entri l'Enstitutu Confuciu de China i la [[Nuversidá de Bangor]] sobri l'establecimientu d'un Enstitutu Confuciu ena Nuversidá de Bangor, Reinu Uníu.]] El pesqui declarau delos Enstitutus Confuciu (CI) es promovul i deprendel la coltura i la luenga china por tol mundu.<ref name=":32">Shinn, David H. i Eisenman, Joshua. 2023. China's Relations with Africa: a New Era of Strategic Engagement. Columbia University Press.</ref>{{Rp|page=138}} La diretora del pograma CI, [[Xu Lin (Hanban)|Xu Lin]], dixu que los CI s'encetarun pa dabal respuesta al repentiñu aumentu del enterés pola luenga china por tol mundu. Tamién facilitan pressonal docenti de luenga china dela China continental. Nel 2011, avíe 200 de dabus maestros deprendiendu enos Estaus Unius.<ref>Linda Tsung i Ken Cruickshank. 2011. Teaching and Learning Chinese in Global Contexts. Continuum International Publishing Group.</ref> En Oriente Meyu ái 14 enstitutus, i el pesqui prencipal pa que la puebración local participe enas atividáis del enstitutu es deprendel chinu pa topar un labutu nel mercau local o pa topar un labutu nel crecienti mercau chinu.<ref>Yellinek, Roie. 1 marçu 2020. Chinese 'Soft Power Pipelines Diffusion' (SPPD) to the Middle Eastern Arab Countries 2000–2018. British Journal of Middle Eastern Studies.</ref> Los Enstitutus Confuciu tamién son pensaús por China como una [[diplomacia coltural]] pa gastal la luenga i la coltura pa promovul la imajen de China nel furasteru i crial un ambienti enternacional favorabri pa China.<ref name=":Fan" />{{Rp|page=172}} El ''[[People's Daily]]'' á descritu los Enstitutus Confuciu como una horma de [[diplomacia púbrica]].<ref name=":Fan" />{{Rp|page=174}} == Organiçación == Los Enstitutus Confuciu dantis estavan baju [[Hanban]], una organización gubernamental sin ánimu de ruchar<ref>Sun Shangwu, Zhao Huanxin i Tang Yue. 13 de setiembi de 2013. Hanban offers a wider choice. China Daily.</ref> afiliaa col Menistériu d'Educación i fucioná por un comité d'oficialis del partíu-estau.<ref name=":Fan" />{{Rp|page=169}} La sese central del Enstitutu Confuciu en Beijín estableci las pautas que los deferentis Enstitutus Confuciu de tol mundu sigun. La sese central está regía pun conseju con quinzi biembrus, diez delos qualis son diretoris d'enstitutus nel furasteru.<ref>Steven Knapp Named to Council of the Confucius Institute Headquarters. 3 juñu 2013.</ref> Los enstitutus mesmamenti son apuntaús de horma endividual baju el mandu dela su propia junta de diretoris, qu'abría d’encluyul biembrus dela estitución anfitriona.<ref>Constitution and By-Laws of the Confucius Institutes. Hanban.</ref> La actual presidenta del conseju dela Sese Central del Enstitutu Confuciu es [[Liu Yandong]],<ref>VP calls for development of Confucius Institute. Xinhua News Agency. 7 diziembri 2013.</ref> una viceprimera menistra china i biembru del [[Buró Políticu del Partíu Comunista de China]] que dantis dirigió el [[Departamentu de Labutu del Frenti Uniu]]. Otros líderis del conseju procedin de igual horma del PCCh i d'ajéncias del gobiernu central, tales como el Menistériu de Finanças, el Menistériu d'Educación, i la Oficina d'Enformación del Conseju d'Estau.<ref name=ChinaU/><ref>Council Members of the Confucius Institute Headquarters in 2011.</ref> El conseju paci el ordin del día pa los Enstitutus Confuciu i paci cambius enos estatutus mentris qu'otras tareas i el fucionamientu de diariu dela Sese Central son llevaús pola diretiva ficutiva profesional encabeçá pol diretor general.<ref>About Us: Leadership. Hanban.</ref> El Gobiernu Chinu comparti el cargu dela financiación delos Enstitutus Confuciu colas nuversidáis anfitrionas, i tieni un moelu de gestión ondi no se meti abondu.<ref name="The Economist(2009)">A message from Confucius: New ways of projecting soft power. The Economist. 22 outubri 2009.</ref> Los enstitutus fucionan de horma endependienti drentu delas pautas establecias por Hanban i la Sese Central del Enstitutu Confuciu. Cada enstitutu es responsabri d'aviar i jestional el su propiu presupuestu, que tieni que sel aprebau pola sese central. La Sese Central del Enstitutu Confuciu poni varias restricciones sobre cómo se poun gastal los sus fondos, encluyendu el apartal fondos pa fínis específi-cus.<ref>Regulations for the Administration of Confucius Institute Headquarters Funds. Hanban-News.</ref> Los enstitutus enos Estaus Unius recevían pol común 100.000 dólares al añu de Hanban, cola nuversidá local obligá a ponel la mesma cantidá.<ref name="Schimdt 2010b">Schimdt (2010b).</ref> Amás dela su nuversidá-socia local, los Enstitutus Confuciu fucionan en coperación cuna nuversidá-socia china.<ref>Confucius Institute at Tallinn University. Tallinn University.</ref> La nuversidá china upeci los materialis de deprendiçaçi, un codiretor o decanu, i los maestros.<ref name=":Fan" />{{Rp|page=170}} Muchos enstitutus están regíus pun consejo compuestu por varios biembrus dela escuela china socia, colos demás biembrus afiliaús ala nuversidá local.<ref>Board of Directors. University of Buffalo.</ref> La mayol parti delos Enstitutus Confuciu enos países d'[[Ásia Central]] están asociaús con nuversidáis de [[Xinjiang]].<ref name=":Sun">Sun, Yi. 2024. China under Xi Jinping: A New Assessment. Leiden University Press.</ref> Ena mayoría delos enstitutus, el diretor es nombrau pola nuversidá socia local.<ref name="The Economist(2009)" /> En huliu de 2020, Hanban anunció el su cambiu de nombre a Centru pa l'Educación i Coperación de Luengas, diziendu que l'Enstitutu Confuciu fue entregau del tou ala [[Hundación Chinu d'Educación Enternacional]], una organización que se defini como "privá i non gubernamental". == Pograma d'estudius == El pograma d'estudius delos Enstitutus Confuciu se basa nel papel del enstitutu como centru de luengas.<ref name="econ">China’s Confucius Institutes: Rectification of statues. The Economist. 20 jeneru 2011.</ref> Tolos Enstitutus Confuciu deprendin la luenga i la coltura china, con una ufierta que varía entre las sus sese. Por sabulallu, una sese pué enfocalsi nel chinu de negocius mentris qu'otra s'especialiça enas habilidáis de luenga diaria. Los cursos de coltura tamién van dendi la [[gastronomía de China|coziña]] al [[Tai chi]] o la [[Caligrafía china|caligrafía]].<ref name=":3" /> Amás delos cursos (que dacuandu se dan por [[Créditu académicu|créditus]] i otras vezis non), los Enstitutus Confuciu presentan pol común atividáis estracurricularis, encluyendu el [[Año Nuevu Chinu|Festival del Año Nuevu Chinu]], el [[Festival de Meyu Outoñu|Festival de la Lluna]], ceremonias del té, muestras d'arti, concertis, poyecionis de cini, charlas i conferéncias.<ref name=":Fan" />{{Rp|page=172}} Oficialis d'escuelas, envestigaoris i otras pressonas entrevistás pola [[Oficina de Rendición de Cuentas del Gobierno|Oficina de Contabilidá del Gobiernu de los EE. UU. (GAO)]] upeciun esperiéncias variás sobre la su autonomía nel pograma. Según el déssamen dela GAO, "oficialis de varias escuelas notaron que los biembrus del claustru delas nuversidáis d'Estaus Unius toman tolas decisiones sobre los temas delas conferéncias, los ponentis i los temas de los eventus nel su enstitutu".<ref name="gao._China_Agreements" /> Amás, dalgunas escuelas pudun organiçal conferéncias i pogramas que critican al PCCh. En otras escuelas, los oficialis án mostrau mieu de qu'el Enstitutu Confuciu dé una visión "limpia" dela sociedá china que s'alapartu de temas polémicus como los abusos de los derechos umanos i el Tíbet, i tamién muestran mieu sobre si Hanban patrocinaría eventus ondi se palru de visiones contrarias alas del PCCh. Nuna escuela, se diz qu'el diretor chinu del Enstitutu Confuciu quitó material de literatura sobre Taiwán.<ref name="gao._China_Agreements" /> En otra, un representanti de Hanban tentaló de quital la enformación sobre Taiwán del pograma daufrecíu palos asistentes nuna conferéncia.<ref name="gao._China_Agreements" /> == Críticas i polémicas == [[File:Angers - Institut Confucius des Pays de la Loire.jpg|thumb|right|Estituto Confuciu en Francia]] En el pocu tiempu dela su rápida expansión, los enstitutus án síu el centro de munchas polémicas. Las críticas án encluyíu mieu almenistrativu sobre las finanças, la viabilidá académica, asuntus legalis i las rellaciones cuna nuversidá china socia, asín como mieu de má balumbu sobre l'enfruéncia malfecha ena dociéncia i l'envestigación, espionaji endustrial i melital, vijiláncia de chinus nel furasteru i el debital l'enfruéncia taiwanesa.<ref>Starr, Don. 2009. Chinese Language Education in Europe: The Confucius Institutes. European Journal of Education.</ref> Tamién ái una oposición organiçá contra l'establecimientu d'Enstitutus Confuciu ena [[Nuversidá de Melbourne]], la [[Nuversidá de Manitoba]], la [[Nuversidá d'Estocolmu]], la [[Nuversidá de Chicago]] i otras munchas. De horma más señalá, dalgunas nuversidáis que tenían Enstitutus Confuciu decidirun cortal los sus contratus. Estas encluyin la Nuversidá Osaka Sangyo de Japón nel 2010; las nuversidáis de McMaster i Sherbrooke en Canadá, i la Nuversidá de Lyon en Fráncia nel 2013; la Nuversidá de Chicago, la Nuversidá del Estau de Pennsylvania i la Junta d'Escuelas de Toronto nel 2014; las nuversidáis alemanas de Stuttgart i Hohenheim nel 2015; i la Vrije Universiteit Brussel i la Nuversidá de Kansas nel 2019.<ref>Belgian university to shut down Confucius Institute. Taiwan News. 12 diziembri 2019.</ref> La polémica sobre los Enstitutus Confuciu ena prensa de EE. UU., Austrália i Canadá encluyi críticas de que, a deferéncia d'otras organiçacionis de promoción de luenga i coltura d'otros gobiernos, los Enstitutus Confuciu fucionan drentu de nuversidáis, coléjius i escuelas secundarias d'arreu del mundu, dandu dineru, maestros i materialis d'educación.<ref name=ChinaU/> Esto á creau mieu sobre la su enfruéncia ena libertá académica, la posibilidá d'espionaji endustrial i el mieu de que los enstitutus presentin una visión sesgaa i poliitizaá de China como un meyu pa avançal el [[poder blandu]] del país a nivel enternacional.<ref name="abc.net.au">Cohen, Hagar. 14 outubri 2016. Australian universities the latest battleground in Chinese soft power offensive. ABC Australia.</ref> Baju esta oposición ái un mieu de profesoris i estudiantis de qu'un Enstitutu Confuciu se meta ena libertá académica i pueda presional ala nuversidá pa censural temas que no le gustin al PCCh. Un artículu nel ''The Chronicle of Higher Education'' izi qu'ái poca evidencia d'entañación de China, anque el mesmu artículu sigui diziendu que los enstitutus eran "especialis pol nivel en que se financian i se gestionan por un gobiernu furasteru".<ref name="Schimdt 2010b" /> Dimpués d'entrevistal a estudiosus de China, periodistas i diretoris de CI, una escreviora pa ''The Diplomat'' tamién halló pocu sostribu al mieu de que los CI sirvan como trastis de propaganda, anque dalgunas delas sus huentis notaron que tendríun límitis nel su pograma en temas como el Tíbet i los derechos umanos. N'outubri de 2013, el profesol dela Nuversidá de Chicago [[Marshall Sahlins]] prubicó un estensu artículu d'envestigación criticandu los Enstitutus Confuciu. Más de 100 biembrus del claustru firmarun una protesta contra l'enstitutu en Chicago. En setiembi de 2014, la Nuversidá de Chicago paró la negociación pa l'arrenovación del alcuerdu con Hanban. Dos mesis dimpués, la Asociación Canadiense de Profesoris de Nuversidá pidió alas nuversidáis de Canadá cortal los laçus col Enstitutu Confuciu.<ref>Universities and colleges urged to end ties with Confucius Institutes. CAUT. 17 diziembri 2013.</ref> En juñu de 2014, l'Asociación Americana de Profesoris de Nuversidá (AAUP) prubicó un decumentu pidiendu alas nuversidáis que dejasin de calaboral col Enstitutu Confuciu a no sel que las nuversidáis tuvieran el control total delos asuntus académicos, que los maestros tuvieran la mesma libertá académica qu'el restu i que los alcuerdus fueran púbricus. Dos mesis dimpués, en agostu de 2014, Xu Lin, la diretora general de Hanban, se vio envuelta nun [[Encidenti de Braga|encidenti en Braga]], Portugal, quandu Xu mandó al su pressonal depeçal las páhinas que palravan d'estitucionis académicas de Taiwán nel pograma dela conferéncia dela Asociación Uropea d'Estudios Chinos (EACS), diziendu que los materialis eran "contrarius alas reglas chinas".<ref name="China's Soft-Power Fail">China's Soft-Power Fail. Bloomberg View. 7 outubri 2014.</ref> El presidenti dela EACS mandó d'escape emprimil 500 copias dela versión orijinal pa los asistentis. El ''The Wall Street Journal'' descritu esta tentatiba de censura como un "atacu ala libertá académica". En setiembi de 2014, la Nuversidá de Chicago cerró el su CI por presión del claustru. Menos de una semana dimpués, la Nuversidá del Estau de Pennsylvania tamién cortó laçus con l'enstitutu al llegal ala conclusión de que "los sus objetivos no ivan colos del Enstitutu". En diziembri de 2014, la Nuversidá d'Estocolmu, la primera nuversidá n'Uropa en acohel un CI, anunció que cerraba el pograma. Nel mesmu mes, una subcomisión del Congresu de EE. UU. izu una vista entitulá "¿Está la libertá académica amenazá pola enfruéncia de China enas nuversidáis de EE. UU.?". El chairman [[Chris Smith]] dixu que las escuelas de EE. UU. no deberían de dabal el control académicu a un gobiernu furasteru. El 5 de diziembri, el Menistériu d'Afaris del Furasteru de China negó las acusacionis diziendu que "nunca s'án metíu ena libertá académica". Nel 2018, biembrus del Congresu d'Estaus Unius por [[Texas]] escrevierun una carta a quatru nuversidáis d'esi estau pidiendu que cerraran los sus Enstitutus Confuciu. [[Texas A&M]] lo izu pocu dimpués. Por tol 2018 i 2019, cerraron tolos enstitutus de Frórida: la [[Nuversidá de Frórida Ociental]], la [[Nuversidá de Frórida del Norti]], la [[Nuversidá del Sul de Frórida]] i el [[Miami Dade College]]. El 19 de febreru de 2019, la [[Nuversidá de Leiden]] enos Países Baxus prometió cortal el su alcuerdu con l'Enstitutu Confuciu n'agostu de 2019.<ref name="2019_Leiden">Leiden University to end agreement with Confucius Institute. 19 febreru 2019.</ref> El 30 de juñu de 2021, el Baruch College dela Nuversidá dela Ciudá de Nueva York terminó el su alcuerdu con l'Enstitutu Confuciu.<ref>The New York Confucius Institute for Global Finance Closure. City University of New York.</ref> Nel 2020, Suécia cortó los alcuerdus con tolos Enstitutus Confuciu del país.<ref name="Moody">Moody, Oliver. 21 abril 2020. Swedes axe China-backed Confucius school scheme as relations sour. The Times.</ref> El consultol Ross Feingold dixu qu'el cerre delos Enstitutus Confuciu fue el resultau de que Suécia tomó una postura muncho más dura con China, debíu al encarcelamientu pol diez añus del nacional suecu [[Gui Minhai]], i tamién polos comentarios del embajadol de China en Suécia, [[Gui Congyou]], quien amenazó al país nuna entrevista diziendu que "A los nuestros amigos los tratamos con un buen vinu, peru pa los nuestros enemigos tenemos escopetas", pola decisión de dabal a Gui Minhai el [[Prémiu Tucholsky]]. L'embajadol aclaró dimpués que China pondría restricciones comercialis a Suécia por esti galardón.<ref>Olsson, Jojje. 31 diziembri 2019. China Tries to Put Sweden on Ice. The Diplomat.</ref> L'embajaa á trabajau de horma sistemática pa enfruyil enas enformaciones sobre China delos periodistas suecos.<ref>Kainz Rognerud, Knut. 19 jeneru 2020. China's large-scale media push. SVT Nyheter.</ref> El 13 de mayu de 2020, los [[Universitarios Demócratas d'América]] i el [[Comité Nacional d'Universitarios Republicanos]] prubicaron una carta conjunta pidiendu "el cerre nel intanti i pa siempri de tolos Enstitutus Confuciu enos Estaus Unius" basándosi nel Códigu de Conduta de 12 puntus pa la libertá académica de [[Human Rights Watch]].<ref>Allen-Ebrahimian, Bethany. 13 mayu 2020. College Democrats and Republicans denounce racism and the Chinese Communist Party. Axios.</ref> El 13 d'agostu de 2020, el Departamentu d'Estau de EE. UU. desinnó al Centru d'Enstitutus Confuciu de EE. UU. como una misión furastera dela Repúbrica Populal China.<ref>Eckert, Paul. 13 agostu 2020. US Designates Confucius Institutes 'Foreign Missions' of China. Radio Free Asia.</ref> El 8 de marçu de 2021, el Senau de EE. UU. aprebó una lei que limitaría el que las nuversidáis con Enstitutus Confuciu pudieran recevul dalgunos fondos federalis.<ref>Redden, Elizabeth. 8 marçu 2021. Senate Passes Bill Targeting Confucius Institutes. Inside Higher Ed.</ref> Según un déssamen del 3 de juliu de 2021, la [[Unión Joven]] (''Junge Union'') de [[Gotinga]] está luchandu pa qu'el Enstitutu Confuciu dexe de calaboral colas nuversidáis de Hannover i Gotinga. El pograma juvenil presentó una moción argumentandu qu'el enstitutu está baju el control del PCCh i que "busca rutiul la propaganda dela ideología totalitaria de Beijín i tenel una enfruéncia mala enas nuversidáis alemanas". Yuhan Huang, un miembru dela [[Unión Demócrata Cristiana de Alemaña]] (CDU) llegau de China nel 2018, fue quien propusu la moción i organiçó atividáis pa pidi que se corti la calaboración.<ref>Schnieder, Sarah. 3 juliu 2021. Against democratic rules: JU-Stadtverband Göttingen criticizes Confucius Institutes. HNA.</ref> El 4 d'agostu de 2021, la Human Rights Foundation prubicó un déssamen diziendu qu'estos enstitutus "crian un ambienti de mieu i vijiláncia drentu delas aulas americanas" ondi se dita que no se deprendi ni se piense de horma crítica sobre temas sensibles pal gobiernu chinu, como la democracia, "las tres T" (Taiwán, Tíbet, Tiananmen), Hong Kong, el genocidiu uigur i otros abusos de derechos umanos.<ref>Unraveling China's Attempts to Hinder Academic Freedom: Confucius Institutes. HRF. 4 agostu 2021.</ref> La Lei d'Autoriçación de Defensa Nacional pa l'año 2021 de EE. UU. quitó los fondos federalis pa envestigación alas nuversidáis que tuvieran Enstitutus Confuciu.<ref name=":Li">Li, Hongshan. 2024. Fighting on the Cultural Front. Columbia University Press.</ref> Nel 2022, tolos Enstitutus Confuciu enos campus dela nuversidá estatal de Nueva York ([[SUNY]]) cerraron porque los sus fondos d'envestigación federalis peligravan.<ref>DeMola, Pete. 27 febreru 2022. SUNY campuses quietly close Chinese government-backed programs. Times Union.</ref> Según un déssamen de juñu de 2022 dela Asociación Nacional d'Académicus, de los 118 enstitutus qu'avíe en EE. UU., 104 ya cerraron o están nel caminu de hacerlo. Nostanti, muchos án vuelto a salil con otras formas u otros pogramas parecius.<ref name=":2">Peterson, Rachelle et al. 15 juñu 2022. After Confucius Institutes. National Association of Scholars.</ref> Nel 2024, el Conseju d'Asuntus dela China Continental de Taiwán prohibió alos sus ciudadanos trabajal enos Enstitutus Confuciu por mieu pola seguridá nacional. En el sudesti d'Ásia, estos enstitutus no án teníu tanto rechazu. [[Tailandia]], por sabulallu, á síu una gran promotora, i nel 2024 es el país d'Ásia con más enstitutus (16).<ref name=":Han">Han, Enze. 2024. The Ripple Effect. Oxford University Press.</ref> === Pesquis políticus === Roger Garside, espertu en China, concluyi qu'el simple hechu de permitil qu'una ajéncia d'un estau controlau pol un partíu comunista se meta nuna nuversidá ya va contra la libertá académica.<ref>CPHRC Confucius Institutes report. Febreru 2019.</ref> Anque las autoriáis chinas tienen cuidaú de no parecel que promuevin de horma direta la su política, dalgunos críticos izen que sí lo hazen. [[Peng Ming-min]], políticu taiwanés, izi que las nuversidáis tienen que firmal un contratu ondi aceptan la política de "Una sola China", haziendu que temas como Taiwán o el Tíbet sean tabús.<ref>Peng Ming-min. 31 mayu 2011. China picks pockets of academics worldwide. Taipei Times.</ref> Estos objetivus se ven como un intentu de China de moerniçal la su propaganda, apartándosi del estilu soviéticu dela época de Mao.<ref name="Brady">Brady, Anne-Marie. 2011. China's Thought Management. Routledge.</ref> === Política de contratación === La páhina web de Hanban izía que los maestros de chinu debían tenel "entri 22 i 60 añus, buena salú física i mental, i negun ruestru de participación en [[Falun Gong]] o otras organiçacionis ilegalis".<ref>Overseas Volunteer Chinese Teacher Program. Hanban. 16 setiembi 2011.</ref> Abogaos de derechos umanos argumentan qu'esta política va contra las leyis de discriminación.<ref>Confucius Institutes break human rights rules. Macleans. 10 agostu 2011.</ref> Nel 2013, la Nuversidá McMaster de Canadá cerró el su enstitutu precisamenti por esti pobrema. Sonia Zhang, una ex-maestra d'esi enstitutu, confesó que tuvo que firmal un contratu que dexava fuera alos de Falun Gong i qu'el su entrenamientu la obligava a dabal la versión oficial de Beijín sobre temas como el Tíbet si los estudiantis preguntavan.<ref>Blackwell, Tom. 11 marçu 2020. Chinese government's Confucius Institute holds sway on Canadian campuses. National Post.</ref> == Véasi tamién == [[Frenti Uniu (China)]] [[Puenti Chinu]] [[Istituto Italiano di Cultura]] [[Sociedá Dante Alighieri]] [[Goethe-Institut]] [[British Council]] [[Hillel International]] [[Estitutu Camões]] [[Estitutu Cervantes]] [[Institut Français]] [[Centru de Taiwán pal Deprendizaçi de Mandarin]] "[[Poder blandu|Iniciativa de poder blandu]]" de China [[Propaganda ena Repúbrica Populal China]] [[Diplomacia del panda]] == Referéncias == {{listaref|2}} == Otras leturas == {{Library resources box}} {{cite journal |last1=Biswas |first1=Asit K. |last2=Hartley |first2=Kris |title=China's soft power struggles. |journal=Asia and the Pacific Policy Society |year=2017}} {{cite journal |last1=Callahan |first1=William A. |title=Identity and security in China: the negative soft power of the China dream |journal=Politics |year=2015}} {{cite book |last1=Hubbert |first1=Jennifer. |title=China in the World: An Anthropology of Confucius Institutes, Soft Power, and Globalization |date=2019}} {{cite journal |last1=Lahtinen |first1=Anja |title=China's soft power: Challenges of Confucianism and Confucius Institutes |journal=Journal of Comparative Asian Development |year=2015}} {{cite book |last1=Peterson |first1=Rachelle |title=Outsourced to China: Confucius Institutes and Soft Power in American Higher Education. |date=2017}} {{cite journal |last1=Procopio |first1=Maddalena |title=The effectiveness of Confucius Institutes as a tool of China's soft power in South Africa |journal=African East-Asian Affairs |year=2015}} {{cite journal |last1=Tella |first1=Oluwaseun |title=Wielding soft power in strategic regions: an analysis of China's power of attraction in Africa and the Middle East |journal=Africa Review |date=2016}} {{cite journal |last1=Zhou |first1=Ying |last2=Luk |first2=Sabrina |title=Establishing Confucius Institutes: a tool for promoting China's soft power? |journal=Journal of Contemporary China |year=2016}} == Atijus esternus == {{Commons category|Confucius Institute}} [https://www.chinese.cn/ Sitio oficial] 4q8ifof2kyf473sap1w7qo9xkz7ndsv Prantilla:Geodaus Méxicu 10 11875 142570 2026-04-05T15:42:32Z HackerPunki 16665 Criá página con '{{ {{{1<noinclude>|mostrar geodatos</noinclude>}}} | alias = México | bandera alias = Flag of Mexico.svg | escúu alias = Coat of arms of Mexico.svg | atiju alias-conolia = Virreinatu de Nueva España | bandera alias-conolia = Flag of Cross of Burgundy.svg | bandera alias-1821 = Bandera de México (1821-1823).png | bandera alias-1823 = Bandera de México (1823-1835, 1846-1857).png | bandera alias-1835 = Bandera de México (1835-1846).p…' 142570 wikitext text/x-wiki {{ {{{1<noinclude>|mostrar geodatos</noinclude>}}} | alias = México | bandera alias = Flag of Mexico.svg | escúu alias = Coat of arms of Mexico.svg | atiju alias-conolia = Virreinatu de Nueva España | bandera alias-conolia = Flag of Cross of Burgundy.svg | bandera alias-1821 = Bandera de México (1821-1823).png | bandera alias-1823 = Bandera de México (1823-1835, 1846-1857).png | bandera alias-1835 = Bandera de México (1835-1846).png | bandera alias-1846 = Bandera de México (1823-1835, 1846-1857).png | bandera alias-1857 = Bandera de México (1857-1864, 1867-1880).png | bandera alias-1864 = Flag of the Second Mexican Empire (1865-1867).svg | bandera alias-1867 = Bandera de México (1857-1864, 1867-1880).png | bandera alias-1880 = Bandera de México (1880-1893).png | bandera alias-1893 = Flag of Mexico (1893-1916).svg | bandera alias-1916 = Bandera de México (1916-1934).png | bandera alias-1934 = Bandera de México (1934-1968).png | bandera alias-civil = Bandera de Mexico uso civil.svg | bandera alias-presidencial = Mexican Presidential Standard.svg | bandera alias-ejército = Flag of the Mexican Army.svg | enlace alias-ejército = Ejércto Mexicano | bandera alias-naval = Naval Jack of Mexico.svg | enlace alias-naval = Armada de México | bandera alias-fuerza aérea = Roundel of Mexico.svg | enlace alias-fuerza aérea = Fuerza Aérea Mexicana | bandera alias-policía federal = Mexico Federal Police Shield.png | enlace alias-policía federal = Policía Federal Argentina | grandol = {{{grandol|}}} | nombri = {{{nombri|}}} | variança = {{{variança|}}} | altlink = {{{altlink|}}} <noinclude> | var1 = colonia | var4 = 1821 | var5 = 1823 | var6 = 1835 | var7 = 1846 | var8 = 1857 | var9 = 1864 | var10 = 1867 | var11 = 1880 | var12 = 1893 | var13 = 1916 | var14 = 1934 | var15 = civil | var16 = presidencial | var17 = ejército | redir1 = MEX | redir2 = Mexico | redir3 = Estados Unidos Mexicanos </noinclude>}} rj8wid91eucwk0udafe74kix4f0muqu 142571 142570 2026-04-05T15:45:12Z HackerPunki 16665 142571 wikitext text/x-wiki {{ {{{1<noinclude>|mostrar geodatos</noinclude>}}} | alias = México | bandera alias = Flag of Mexico.svg | escudo alias = Coat of arms of Mexico.svg | atiju alias-conolia = Virreinato de Nueva España | bandera alias-conolia = Flag of Cross of Burgundy.svg | bandera alias-1821 = Bandera de México (1821-1823).png | bandera alias-1823 = Bandera de México (1823-1835, 1846-1857).png | bandera alias-1835 = Bandera de México (1835-1846).png | bandera alias-1846 = Bandera de México (1823-1835, 1846-1857).png | bandera alias-1857 = Bandera de México (1857-1864, 1867-1880).png | bandera alias-1864 = Flag of the Second Mexican Empire (1865-1867).svg | bandera alias-1867 = Bandera de México (1857-1864, 1867-1880).png | bandera alias-1880 = Bandera de México (1880-1893).png | bandera alias-1893 = Flag of Mexico (1893-1916).svg | bandera alias-1916 = Bandera de México (1916-1934).png | bandera alias-1934 = Bandera de México (1934-1968).png | bandera alias-civil = Bandera de Mexico uso civil.svg | bandera alias-presidencial = Mexican Presidential Standard.svg | bandera alias-ejército = Flag of the Mexican Army.svg | enlace alias-ejército = Ejércto Mexicano | bandera alias-naval = Naval Jack of Mexico.svg | enlace alias-naval = Armada de México | bandera alias-fuerza aérea = Roundel of Mexico.svg | enlace alias-fuerza aérea = Fuerza Aérea Mexicana | bandera alias-policía federal = Mexico Federal Police Shield.png | enlace alias-policía federal = Policía Federal Argentina | grandol = {{{grandol|}}} | nombri = {{{nombri|}}} | variança = {{{variança|}}} | altlink = {{{altlink|}}} <noinclude> | var1 = colonia | var4 = 1821 | var5 = 1823 | var6 = 1835 | var7 = 1846 | var8 = 1857 | var9 = 1864 | var10 = 1867 | var11 = 1880 | var12 = 1893 | var13 = 1916 | var14 = 1934 | var15 = civil | var16 = presidencial | var17 = ejército | redir1 = MEX | redir2 = Mexico | redir3 = Estados Unidos Mexicanos </noinclude>}} l9dltvxlj64840lrqvgvzdwh6gysyqg 142575 142571 2026-04-05T15:50:24Z HackerPunki 16665 142575 wikitext text/x-wiki {{ {{{1<noinclude>|mostrar geodatos</noinclude>}}} | alias = México | bandera alias = Flag of Mexico.svg | escudo alias = Coat of arms of Mexico.svg | enlace alias-colonia = Virreinato de Nueva España | bandera alias-colonia = Flag of Cross of Burgundy.svg | bandera alias-1821 = Bandera de México (1821-1823).png | bandera alias-1823 = Bandera de México (1823-1835, 1846-1857).png | bandera alias-1835 = Bandera de México (1835-1846).png | bandera alias-1846 = Bandera de México (1823-1835, 1846-1857).png | bandera alias-1857 = Bandera de México (1857-1864, 1867-1880).png | bandera alias-1864 = Flag of the Second Mexican Empire (1865-1867).svg | bandera alias-1867 = Bandera de México (1857-1864, 1867-1880).png | bandera alias-1880 = Bandera de México (1880-1893).png | bandera alias-1893 = Flag of Mexico (1893-1916).svg | bandera alias-1916 = Bandera de México (1916-1934).png | bandera alias-1934 = Bandera de México (1934-1968).png | bandera alias-civil = Bandera de Mexico uso civil.svg | bandera alias-presidencial = Mexican Presidential Standard.svg | bandera alias-ejército = Flag of the Mexican Army.svg | enlace alias-ejército = Ejércto Mexicano | bandera alias-naval = Naval Jack of Mexico.svg | enlace alias-naval = Armada de México | bandera alias-fuerza aérea = Roundel of Mexico.svg | enlace alias-fuerza aérea = Fuerza Aérea Mexicana | bandera alias-policía federal = Mexico Federal Police Shield.png | enlace alias-policía federal = Policía Federal Argentina | tamaño = {{{tamaño|}}} | nombre = {{{nombre|}}} | variante = {{{variante|}}} | altlink = {{{altlink|}}} <noinclude> | var1 = colonia | var4 = 1821 | var5 = 1823 | var6 = 1835 | var7 = 1846 | var8 = 1857 | var9 = 1864 | var10 = 1867 | var11 = 1880 | var12 = 1893 | var13 = 1916 | var14 = 1934 | var15 = civil | var16 = presidencial | var17 = ejército | redir1 = MEX | redir2 = Mexico | redir3 = Estados Unidos Mexicanos </noinclude>}} a1ktd1fkx22sm3cjbew2d920axbl50z Categoría:Güiquipedia:Prantillas d'escúus 14 11878 142580 2026-04-05T15:55:21Z HackerPunki 16665 Crial prantilla 142580 wikitext text/x-wiki <nowiki>[[Categoría:Güiquipedia:Prantillas de santus]]</nowiki> qsx82yl7u79hfet3azbgqx2wmhmeowh Prantilla:Escúu 10 11879 142583 2026-04-05T16:00:03Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Prantilla:Escúu]] a [[Prantilla:Escudo]] sobre una redirección 142583 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Prantilla:Escudo]] 46hwhj37mf5ncoegef1mmlfb4wdb31b Asturleonés (crassificación) 0 11880 142586 2026-04-05T16:01:39Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Asturleonés (crassificación)]] a [[Asturleonés]]: Título mal escrito 142586 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Asturleonés]] 9b6d5e9ftpeug05sowbaoqn9y2fa8bs Asturleonés 0 11881 142589 2026-04-05T16:06:27Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Asturleonés]] a [[Dioma Asturleonesa]]: Título mal escrito 142589 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Dioma Asturleonesa]] 0ieoux83kyglsn54ej1anfff3bis3ts Dioma Asturleonesa 0 11882 142591 2026-04-05T16:10:15Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Dioma Asturleonesa]] a [[Luenga Asturleonesa]] 142591 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Luenga Asturleonesa]] h3p30zvowbkkjf5157fi7qmyyib8f83 Prantilla:Decumentación 10 11883 142595 2026-04-05T16:28:24Z HackerPunki 16665 HackerPunki trasladó la página [[Prantilla:Decumentación]] a [[Prantilla:Documentation]] sobre una redirección 142595 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[Prantilla:Documentation]] hfnlqsq8kbv5aql123d10j97i6ox0ov Premius Gaudí 0 11884 142596 2026-04-05T21:28:57Z Olarcos 82 Criá página con ' {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Premius Gaudí |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | Archivu:Current event marker.svg|30px|alt=Eventu actual|link=Anexu:XIV edició…' 142596 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Premius Gaudí |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:Current event marker.svg|30px|alt=Eventu actual|link=Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]] ''[[Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí|Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Premigaudi.jpg|150px|alt=Troféu de los Premius Gaudí]]<div style="font-size:89%; line-height:1.4em; padding-top:0.3em;">Troféu de los Premius Gaudí</div> |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Premiu a | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mejoris producionis cinematográficas catalanas |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Otorgau por | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Academia del Cini Catalán |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | País | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Barcelona, España |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.3em; font-weight:bold;" | Istoria |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Primera entriega | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2009 |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [http://www.academiadelcinema.cat Sitiu web oficial] |} cwcu7ul5itrdc9wa2ydk0c94di90pty 142597 142596 2026-04-05T21:31:51Z Olarcos 82 142597 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Premius Gaudí |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:Current event marker.svg|30px|alt=Eventu actual|link=Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]] ''[[Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí|Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Premigaudi.jpg|150px|alt=Troféu de los Premius Gaudí]]<div style="font-size:89%; line-height:1.4em; padding-top:0.3em;">Troféu de los Premius Gaudí</div> |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Premiu a | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mejoris producionis cinematográficas catalanas |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Otorgau por | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Academia del Cini Catalán |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | País | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Barcelona, España |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.3em; font-weight:bold;" | Istoria |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Primera entriega | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2009 |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [http://www.academiadelcinema.cat Sitiu web oficial] |} Los '''[[Premius Gaudí]]''' '''u''' '''[[Premius dela Academia del Cini Catalán "Gaudí"]]''' (en [[idioma catalán|catalán]] ''Premis Gaudí'') son unus galardonis atorgaus pola [[Academia del Cini Catalán]], que reconocin las mehoris produccionis cinematográficas catalanas del añu u qu’a la su velsión orihinal es el [[idioma catalán]]. Sustituyin al [[Premiu Barcelona de Cini]], creau nel añu 2002 i se les pusun el nomi en onol del arquiteutu catalán [[Antoni Gaudí]]. El trofeu á siu diseñau pol [[Montserrat Ribé]] i está enspirau enas chemeneas dela [[Casa Milà]],<ref>Nacin los Premius Gaudí, que librará añualmenti l’Academia del Cini Catalán</ref> una delas obras más reconocías del singulal arquiteutu. Las primeras nominacionis alas deferentis categorías se hizun púbricas el 23 de diziembri de 2008 i los Premius fuerun atorgaus el 19 de eneru de 2009. El reglamentu que rigi la concesión estableci un sistema minuciosu pa determinal qué pinículas puein optar alos Premius.<ref>Reglamentu premius Gaudí</ref> Sigún el mesmu, puein sel galardonás: Las pinículas rodás en [[idioma catalán]] ([[patuet]], etcétera), cola lúgica ececión delos premius ala mehol película en luenga no catalana i ala mehol película uropea. Las pinículas de producción u coproducción catalana, entendiendo que son talis las qu’están participás nun mínimu del 20% pununa prouutora domiciliá en [[Cataluña]], siempri i quandu tengan lo que se denomina «una suficienti quota de creación catalana». La mentá quota se determina pol mé dun baremu que puntúa tanto la participación de fofessionalis catalanes (sin definil qué fofessionalis puein sel consideraus como talis) como los «elementus de catalaniá» del filmi (tratal una «temática catalana» u estal rodá en más dun 50% nun territoriu de parla catalana). Se eceptúan los Premius ala mehol película en luenga catalana i ala mehol película uropea. Las pinículas «con talentu catalán». Esti apartau pirmiti incluil a fofessionalis residentis en Cataluña u catalanes qu’an trahau en pinículas no catalanas, siempri a criteriu discrecional dela Junta Directiva dela Academia. Los Premius ala mehol película pa televisión, al mehol cortu i ala mehol película uropea tienin una normativa específica. Amás, las pinículas qu’optan a angunu destos tres Premius no puein optar a nengún otru.<ref>Reglamentu premius Gaudí (2)</ref> == Lista de cerimonias == {| class="wikitable" border="1" style="width:100%" |- ! Edición !! Fecha !! mehol película en luenga catalana !! Recintu(s) !! Anfitrión(es) |- | style="text-align:center;"| I edición || style="text-align:center;"| 19 de eneru de 2009 || style="text-align:center;"| El cant dels ocells (de ''Albert Serra'') || style="text-align:center;"| Estudios de [[TV3]] || style="text-align:center;"| [[Clara Segura]] |- | style="text-align:center;"| II edición || style="text-align:center;"| 1 de hebreru de 2010 || style="text-align:center;"| Tres dies amb la família (de ''Mar Coll'') || style="text-align:center;"| [[Teatri Coliseum]] || style="text-align:center;"| [[Dafnis Balduz]], [[Santi Ibáñez]], [[Santi Millán]] i [[Clara Segura]] |- | style="text-align:center;"| III edición || style="text-align:center;"| 17 de eneru de 2011 || style="text-align:center;"| Pa Negre (de ''Agustí Villaronga'') || style="text-align:center;"| [[Artèria Paral·lel]] || style="text-align:center;"| [[Quim Masferrer]] |- | style="text-align:center;"| IV edición || style="text-align:center;"| 6 de hebreru de 2012 || style="text-align:center;"| EVA (de ''Kike Maíllo'') || style="text-align:center;"| [[Artèria Paral·lel]] || style="text-align:center;"| [[Xavi Mira]] i [[Alba Florejachs]] |- | style="text-align:center;"| V edición || style="text-align:center;"| 3 de hebreru de 2013 || style="text-align:center;"| Blancaneu (de ''Pablo Berger'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu delos Deportis de Barcelona]] || style="text-align:center;"| [[Andreu Buenafuente]] |- | style="text-align:center;"| VI edición || style="text-align:center;"| 2 de hebreru de 2014 || style="text-align:center;"| La plaga (de ''Neus Ballús'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu delos Deportis de Barcelona]] || style="text-align:center;"| [[Àngel Llàcer]] |- | style="text-align:center;"| VII edición || style="text-align:center;"| 2 de hebreru de 2015 || style="text-align:center;"| Rastres de sàndal (de ''María Ripoll'') || style="text-align:center;"| [[Palau Sant Jordi]] || style="text-align:center;"| [[Àngel Llàcer]] |- | style="text-align:center;"| VIII edición || style="text-align:center;"| 31 de eneru de 2016 || style="text-align:center;"| El camí més llarg per tornar a casa (de ''Sergi Pérez'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Rossy de Palma]] |- | style="text-align:center;"| IX edición || style="text-align:center;"| 29 de eneru de 2017 || style="text-align:center;"| La propera pell (de ''Isaki Lacuesta'' e ''Isa Campo'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Bruno Oro]] |- | style="text-align:center;"| X edición || style="text-align:center;"| 28 de eneru de 2018 || style="text-align:center;"| Estiu 1993 (de ''Carla Simón'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[David Verdaguer]] |- | style="text-align:center;"| XI edición || style="text-align:center;"| 27 de eneru de 2019 || style="text-align:center;"| Les distàncies (de ''Elena Trapé'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu de Congressus de Cataluña]] || style="text-align:center;"| [[Mag Lari]] |- | style="text-align:center;"| XII edición || style="text-align:center;"| 19 de eneru de 2020 || style="text-align:center;"| Els dies que vindran (de ''Carlos Marqués-Marcet'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Anna Moliner]] |- | style="text-align:center;"| XIII edición || style="text-align:center;"| 21 de marçu de 2021 || style="text-align:center;"| La vampira de Barcelona (de ''Lluís Danés'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| - |- | style="text-align:center;"| XIV edición || style="text-align:center;"| 6 de marçu de 2022 || style="text-align:center;"| Sis dies corrents (de ''Neus Ballús'') || style="text-align:center;"| [[Sala Oval del MNAC]] || style="text-align:center;"| - |- | style="text-align:center;"| XV edición || style="text-align:center;"| 22 de eneru de 2023 || style="text-align:center;"| Alcarràs (de ''Carla Simón'') || style="text-align:center;"| [[Sala Oval del MNAC]] || style="text-align:center;"| [[Llum Barrera]] |- | style="text-align:center;"| XVI edición || style="text-align:center;"| 4 de hebreru de 2024 || style="text-align:center;"| creatura (de ''Elena Martín Gimeno'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Maria Rovira]] i [[Ana Polo]] |- | style="text-align:center;"| XVII edición || style="text-align:center;"| 18 de eneru de 2025 || style="text-align:center;"| el 47 (de ''Marcel Barrena'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Marc Clotet]] i [[Paula Malia]] |} == Entérpretes galardonaus col Premiu Gaudí == {| class="wikitable" ! '''Edición''' !! Atol !! Atrís !! Atol secundariu !! Atrís secundaria !! Gaudí de onol |- | I - 2009 || [[Jordi Dauder]] (1) (''Azaña, cuatro días de julio'') || [[Anna Lizarán]] (''Forasters'') || [[Pep Antón Muñoz]] (''Bienvenido a Farewell-Gutmann'') || [[Penélope Cruz]] (''Vicky Cristina Barcelona'') || [[Jaime Camino]] |- | II - 2010 || [[Àlex Brendemühl]] (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Nausicaa Bonnín]] (''Tres dies amb la família'') || [[Andrés Herrera]] (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Clara Segura]] (1) (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Josep Maria Forn]] |- | III - 2011 || [[Eduard Fernández]] (1) (''La mosquitera'') || [[Nora Navas]] (1) (''Pa negre'') || [[Roger Casamajor]] (''Pa negre'') || [[Marina Comas]] (''Pa negre'') || [[Jordi Dauder]] (2) |- | IV - 2012 || [[Luis Tosar]] (''Mientras duermes'') || [[Verónica Echegui]] (''Katmandú, un espejo en el cielo'') || [[Lluís Homar]] (''EVA'') || [[Vicky Peña]] (''Catalunya über alles!'') || [[Pere Portabella]] |- | V - 2013 || [[Àlex Monner]] (''Els nens salvatges'') || [[Maria Molins]] (''El bosc'') || [[Eduard Fernández]] (2) (''Una pistola en cada mano'') || [[Candela Peña]] (''Una pistola en cada mano'') || [[Montserrat Carulla]] |- | VI - 2014 || [[José Sacristán]] (''El muerto y ser feliz'') || [[Nora Navas]] (2) (''Tots volem el millor per ella'') || [[Ramon Madaula]] (''La por'') || [[Clara Segura]] (2) (''Tots volem el millor per ella'') || [[Julieta Serrano]] |- | VII - 2015 || [[David Verdaguer]] (1) (''10.000 km'') || [[Natalia Tena]] (''10.000 km'') || [[Eduard Fernández]] (3) (''El niño'') || [[Bárbara Lennie]] (''El niño'') || [[Ventura Pons]] |- | VIII - 2016 || [[Ricardo Darín]] (''Truman'') || [[Laia Costa]] (''Victoria'') || [[Javier Cámara]] (''Truman'') || [[Dolores Fonzi]] (''Truman'') || [[Rosa Maria Sardà]] |- | IX - 2017 || [[Eduard Fernández]] (4) (''El hombre de las mil caras'') || [[Emma Suárez]] (''La propera pell'') || [[Karra Elejalde]] (''100 metros'') || [[Alexandra Jiménez]] (''100 metros'') || [[Josep Maria Pou]] |- | X - 2018 || [[David Verdaguer]] (2) (''Tierra firme'') || [[Núria Prims]] (''Incerta glòria'') || [[Oriol Pla]] (''Incerta glòria'') || [[Bruna Cusí]] (''Estiu 1993'') || [[Mercedes Sampietro]] |- | XI - 2019 || [[Israel Gómez Romero]] (''Entre dos aguas'') || [[Lola Dueñas]] (''Viaje al cuarto de una madre'') || [[Oriol Pla]] (''Petra'') || [[Anna Castillo]] (''Viaje al cuarto de una madre'') || [[Joan Pera]] |- | XII - 2020 || [[Karra Elejalde]] (''Mientras dure la guerra'') || [[María Rodríguez Soto]] (''Els dies que vindran'') || [[Enric Auquer]] (''Quien a hierro mata'') || [[Laia Marull]] (''La inocencia'') || [[Francesc Betriu]] |- | XIII - 2021 || [[Mario Casas]] (''No matarás'') || [[Candela Peña]] (''La boda de Rosa'') || [[Alberto San Juan]] (''Sentimental'') || [[Verónica Echegui]] (''L'ofrena'') || [[Carme Elías]] |- | XIV - 2022 || [[Mohamed Mellali]] (''Sis dies corrents'') || [[Maria Morera]] (''Libertad'') || [[Valero Escolar]] (''Sis dies corrents'') || [[Ángela Cervantes]] (''Chavalas'') || [[Tomàs Pladevall]] |- | XV - 2023 || [[Pol López]] (''Suro'') || [[Vicky Luengo]] (''Suro'') || [[Àlex Brendemühl]] (''Historias para no contar'') || [[Ángela Cervantes]] (''La maternal'') || [[Jaume Figueras]] |- | XVI - 2024 || [[David Verdaguer]] (''Saben aquell'') || [[Carolina Yuste]] (''Saben aquell'') || [[Àlex Brendemühl]] (''Creatura'') || [[Clara Segura]] (''Creatura'') || [[Rosa Vergés]] |- | XVII - 2025 || [[Eduard Fernández]] (5) (''El 47'') || [[Emma Vilarasau]] (''Casa en flames'') || [[Enric Auquer]] (''Casa en flames'') || [[Clara Segura]] (4) (''El 47'') || [[Paco Poch]] |} == Gaudí ala mehol pinícula == a6on0t8d0ayrq07f9o75i70nfgp0sqa 142598 142597 2026-04-05T21:33:32Z Olarcos 82 /* Gaudí ala mehol pinícula */ 142598 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Premius Gaudí |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:Current event marker.svg|30px|alt=Eventu actual|link=Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]] ''[[Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí|Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Premigaudi.jpg|150px|alt=Troféu de los Premius Gaudí]]<div style="font-size:89%; line-height:1.4em; padding-top:0.3em;">Troféu de los Premius Gaudí</div> |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Premiu a | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mejoris producionis cinematográficas catalanas |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Otorgau por | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Academia del Cini Catalán |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | País | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Barcelona, España |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.3em; font-weight:bold;" | Istoria |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Primera entriega | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2009 |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [http://www.academiadelcinema.cat Sitiu web oficial] |} Los '''[[Premius Gaudí]]''' '''u''' '''[[Premius dela Academia del Cini Catalán "Gaudí"]]''' (en [[idioma catalán|catalán]] ''Premis Gaudí'') son unus galardonis atorgaus pola [[Academia del Cini Catalán]], que reconocin las mehoris produccionis cinematográficas catalanas del añu u qu’a la su velsión orihinal es el [[idioma catalán]]. Sustituyin al [[Premiu Barcelona de Cini]], creau nel añu 2002 i se les pusun el nomi en onol del arquiteutu catalán [[Antoni Gaudí]]. El trofeu á siu diseñau pol [[Montserrat Ribé]] i está enspirau enas chemeneas dela [[Casa Milà]],<ref>Nacin los Premius Gaudí, que librará añualmenti l’Academia del Cini Catalán</ref> una delas obras más reconocías del singulal arquiteutu. Las primeras nominacionis alas deferentis categorías se hizun púbricas el 23 de diziembri de 2008 i los Premius fuerun atorgaus el 19 de eneru de 2009. El reglamentu que rigi la concesión estableci un sistema minuciosu pa determinal qué pinículas puein optar alos Premius.<ref>Reglamentu premius Gaudí</ref> Sigún el mesmu, puein sel galardonás: Las pinículas rodás en [[idioma catalán]] ([[patuet]], etcétera), cola lúgica ececión delos premius ala mehol película en luenga no catalana i ala mehol película uropea. Las pinículas de producción u coproducción catalana, entendiendo que son talis las qu’están participás nun mínimu del 20% pununa prouutora domiciliá en [[Cataluña]], siempri i quandu tengan lo que se denomina «una suficienti quota de creación catalana». La mentá quota se determina pol mé dun baremu que puntúa tanto la participación de fofessionalis catalanes (sin definil qué fofessionalis puein sel consideraus como talis) como los «elementus de catalaniá» del filmi (tratal una «temática catalana» u estal rodá en más dun 50% nun territoriu de parla catalana). Se eceptúan los Premius ala mehol película en luenga catalana i ala mehol película uropea. Las pinículas «con talentu catalán». Esti apartau pirmiti incluil a fofessionalis residentis en Cataluña u catalanes qu’an trahau en pinículas no catalanas, siempri a criteriu discrecional dela Junta Directiva dela Academia. Los Premius ala mehol película pa televisión, al mehol cortu i ala mehol película uropea tienin una normativa específica. Amás, las pinículas qu’optan a angunu destos tres Premius no puein optar a nengún otru.<ref>Reglamentu premius Gaudí (2)</ref> == Lista de cerimonias == {| class="wikitable" border="1" style="width:100%" |- ! Edición !! Fecha !! mehol película en luenga catalana !! Recintu(s) !! Anfitrión(es) |- | style="text-align:center;"| I edición || style="text-align:center;"| 19 de eneru de 2009 || style="text-align:center;"| El cant dels ocells (de ''Albert Serra'') || style="text-align:center;"| Estudios de [[TV3]] || style="text-align:center;"| [[Clara Segura]] |- | style="text-align:center;"| II edición || style="text-align:center;"| 1 de hebreru de 2010 || style="text-align:center;"| Tres dies amb la família (de ''Mar Coll'') || style="text-align:center;"| [[Teatri Coliseum]] || style="text-align:center;"| [[Dafnis Balduz]], [[Santi Ibáñez]], [[Santi Millán]] i [[Clara Segura]] |- | style="text-align:center;"| III edición || style="text-align:center;"| 17 de eneru de 2011 || style="text-align:center;"| Pa Negre (de ''Agustí Villaronga'') || style="text-align:center;"| [[Artèria Paral·lel]] || style="text-align:center;"| [[Quim Masferrer]] |- | style="text-align:center;"| IV edición || style="text-align:center;"| 6 de hebreru de 2012 || style="text-align:center;"| EVA (de ''Kike Maíllo'') || style="text-align:center;"| [[Artèria Paral·lel]] || style="text-align:center;"| [[Xavi Mira]] i [[Alba Florejachs]] |- | style="text-align:center;"| V edición || style="text-align:center;"| 3 de hebreru de 2013 || style="text-align:center;"| Blancaneu (de ''Pablo Berger'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu delos Deportis de Barcelona]] || style="text-align:center;"| [[Andreu Buenafuente]] |- | style="text-align:center;"| VI edición || style="text-align:center;"| 2 de hebreru de 2014 || style="text-align:center;"| La plaga (de ''Neus Ballús'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu delos Deportis de Barcelona]] || style="text-align:center;"| [[Àngel Llàcer]] |- | style="text-align:center;"| VII edición || style="text-align:center;"| 2 de hebreru de 2015 || style="text-align:center;"| Rastres de sàndal (de ''María Ripoll'') || style="text-align:center;"| [[Palau Sant Jordi]] || style="text-align:center;"| [[Àngel Llàcer]] |- | style="text-align:center;"| VIII edición || style="text-align:center;"| 31 de eneru de 2016 || style="text-align:center;"| El camí més llarg per tornar a casa (de ''Sergi Pérez'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Rossy de Palma]] |- | style="text-align:center;"| IX edición || style="text-align:center;"| 29 de eneru de 2017 || style="text-align:center;"| La propera pell (de ''Isaki Lacuesta'' e ''Isa Campo'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Bruno Oro]] |- | style="text-align:center;"| X edición || style="text-align:center;"| 28 de eneru de 2018 || style="text-align:center;"| Estiu 1993 (de ''Carla Simón'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[David Verdaguer]] |- | style="text-align:center;"| XI edición || style="text-align:center;"| 27 de eneru de 2019 || style="text-align:center;"| Les distàncies (de ''Elena Trapé'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu de Congressus de Cataluña]] || style="text-align:center;"| [[Mag Lari]] |- | style="text-align:center;"| XII edición || style="text-align:center;"| 19 de eneru de 2020 || style="text-align:center;"| Els dies que vindran (de ''Carlos Marqués-Marcet'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Anna Moliner]] |- | style="text-align:center;"| XIII edición || style="text-align:center;"| 21 de marçu de 2021 || style="text-align:center;"| La vampira de Barcelona (de ''Lluís Danés'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| - |- | style="text-align:center;"| XIV edición || style="text-align:center;"| 6 de marçu de 2022 || style="text-align:center;"| Sis dies corrents (de ''Neus Ballús'') || style="text-align:center;"| [[Sala Oval del MNAC]] || style="text-align:center;"| - |- | style="text-align:center;"| XV edición || style="text-align:center;"| 22 de eneru de 2023 || style="text-align:center;"| Alcarràs (de ''Carla Simón'') || style="text-align:center;"| [[Sala Oval del MNAC]] || style="text-align:center;"| [[Llum Barrera]] |- | style="text-align:center;"| XVI edición || style="text-align:center;"| 4 de hebreru de 2024 || style="text-align:center;"| creatura (de ''Elena Martín Gimeno'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Maria Rovira]] i [[Ana Polo]] |- | style="text-align:center;"| XVII edición || style="text-align:center;"| 18 de eneru de 2025 || style="text-align:center;"| el 47 (de ''Marcel Barrena'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Marc Clotet]] i [[Paula Malia]] |} == Entérpretes galardonaus col Premiu Gaudí == {| class="wikitable" ! '''Edición''' !! Atol !! Atrís !! Atol secundariu !! Atrís secundaria !! Gaudí de onol |- | I - 2009 || [[Jordi Dauder]] (1) (''Azaña, cuatro días de julio'') || [[Anna Lizarán]] (''Forasters'') || [[Pep Antón Muñoz]] (''Bienvenido a Farewell-Gutmann'') || [[Penélope Cruz]] (''Vicky Cristina Barcelona'') || [[Jaime Camino]] |- | II - 2010 || [[Àlex Brendemühl]] (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Nausicaa Bonnín]] (''Tres dies amb la família'') || [[Andrés Herrera]] (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Clara Segura]] (1) (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Josep Maria Forn]] |- | III - 2011 || [[Eduard Fernández]] (1) (''La mosquitera'') || [[Nora Navas]] (1) (''Pa negre'') || [[Roger Casamajor]] (''Pa negre'') || [[Marina Comas]] (''Pa negre'') || [[Jordi Dauder]] (2) |- | IV - 2012 || [[Luis Tosar]] (''Mientras duermes'') || [[Verónica Echegui]] (''Katmandú, un espejo en el cielo'') || [[Lluís Homar]] (''EVA'') || [[Vicky Peña]] (''Catalunya über alles!'') || [[Pere Portabella]] |- | V - 2013 || [[Àlex Monner]] (''Els nens salvatges'') || [[Maria Molins]] (''El bosc'') || [[Eduard Fernández]] (2) (''Una pistola en cada mano'') || [[Candela Peña]] (''Una pistola en cada mano'') || [[Montserrat Carulla]] |- | VI - 2014 || [[José Sacristán]] (''El muerto y ser feliz'') || [[Nora Navas]] (2) (''Tots volem el millor per ella'') || [[Ramon Madaula]] (''La por'') || [[Clara Segura]] (2) (''Tots volem el millor per ella'') || [[Julieta Serrano]] |- | VII - 2015 || [[David Verdaguer]] (1) (''10.000 km'') || [[Natalia Tena]] (''10.000 km'') || [[Eduard Fernández]] (3) (''El niño'') || [[Bárbara Lennie]] (''El niño'') || [[Ventura Pons]] |- | VIII - 2016 || [[Ricardo Darín]] (''Truman'') || [[Laia Costa]] (''Victoria'') || [[Javier Cámara]] (''Truman'') || [[Dolores Fonzi]] (''Truman'') || [[Rosa Maria Sardà]] |- | IX - 2017 || [[Eduard Fernández]] (4) (''El hombre de las mil caras'') || [[Emma Suárez]] (''La propera pell'') || [[Karra Elejalde]] (''100 metros'') || [[Alexandra Jiménez]] (''100 metros'') || [[Josep Maria Pou]] |- | X - 2018 || [[David Verdaguer]] (2) (''Tierra firme'') || [[Núria Prims]] (''Incerta glòria'') || [[Oriol Pla]] (''Incerta glòria'') || [[Bruna Cusí]] (''Estiu 1993'') || [[Mercedes Sampietro]] |- | XI - 2019 || [[Israel Gómez Romero]] (''Entre dos aguas'') || [[Lola Dueñas]] (''Viaje al cuarto de una madre'') || [[Oriol Pla]] (''Petra'') || [[Anna Castillo]] (''Viaje al cuarto de una madre'') || [[Joan Pera]] |- | XII - 2020 || [[Karra Elejalde]] (''Mientras dure la guerra'') || [[María Rodríguez Soto]] (''Els dies que vindran'') || [[Enric Auquer]] (''Quien a hierro mata'') || [[Laia Marull]] (''La inocencia'') || [[Francesc Betriu]] |- | XIII - 2021 || [[Mario Casas]] (''No matarás'') || [[Candela Peña]] (''La boda de Rosa'') || [[Alberto San Juan]] (''Sentimental'') || [[Verónica Echegui]] (''L'ofrena'') || [[Carme Elías]] |- | XIV - 2022 || [[Mohamed Mellali]] (''Sis dies corrents'') || [[Maria Morera]] (''Libertad'') || [[Valero Escolar]] (''Sis dies corrents'') || [[Ángela Cervantes]] (''Chavalas'') || [[Tomàs Pladevall]] |- | XV - 2023 || [[Pol López]] (''Suro'') || [[Vicky Luengo]] (''Suro'') || [[Àlex Brendemühl]] (''Historias para no contar'') || [[Ángela Cervantes]] (''La maternal'') || [[Jaume Figueras]] |- | XVI - 2024 || [[David Verdaguer]] (''Saben aquell'') || [[Carolina Yuste]] (''Saben aquell'') || [[Àlex Brendemühl]] (''Creatura'') || [[Clara Segura]] (''Creatura'') || [[Rosa Vergés]] |- | XVII - 2025 || [[Eduard Fernández]] (5) (''El 47'') || [[Emma Vilarasau]] (''Casa en flames'') || [[Enric Auquer]] (''Casa en flames'') || [[Clara Segura]] (4) (''El 47'') || [[Paco Poch]] |} == Gaudí ala mehol pinícula == {| class="wikitable" ! '''Edición''' !! '''Mehol película nuna luenga catalana''' !! '''Mehol película nuna luenga no catalana''' |- | style="text-align:center;"| I - 2009 || style="text-align:center;"| El cant dels ocells (d' ''[[Albert Serra]]'') || style="text-align:center;"| [[Vicky Cristina Barcelona]] (d' ''[[Woody Allen]]'') |- | style="text-align:center;"| II - 2010 || style="text-align:center;"| Tres dies amb la família (de ''[[Mar Coll]]'') || style="text-align:center;"| [[Los condernaus]] (d' ''[[Isaki Lacuesta]]'') |- | style="text-align:center;"| III - 2011 || style="text-align:center;"| Pa Negre (d' ''[[Agustí Villaronga]]'') || style="text-align:center;"| [[Buried (Aterrau)]] (de ''[[Rodrigo Cortés]]'') |- | style="text-align:center;"| IV - 2012 || style="text-align:center;"| EVA (de ''[[Kike Maíllo]]'') || style="text-align:center;"| [[Mientris duermis]] (de ''[[Jaume Balagueró]]'') |- | style="text-align:center;"| V - 2013 || style="text-align:center;"| Blancaneu (de ''[[Pablo Berger]]'') || style="text-align:center;"| [[Una pistola en ca manu]] (de ''[[Cesc Gay]]'') |- | style="text-align:center;"| VI - 2014 || style="text-align:center;"| [https://www.filmaffinity.com/es/film303322.html La plaga] (de ''[[Neus Ballús]]'') || style="text-align:center;"| [[Los úrtimus días]] (delos ''[[Ermanus Pastor]]'') |- | style="text-align:center;"| VII - 2015 || style="text-align:center;"| Rastres de sàndal (de ''[[María Ripoll]]'') || style="text-align:center;"| [[10.000 km]] (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') |- | style="text-align:center;"| VIII - 2016 || style="text-align:center;"| [https://www.filmaffinity.com/es/film138054.html El camí més llarg per a tornar a casa] (de ''[[Sergi Pérez]]'') || style="text-align:center;"| [[Truman]] (de ''[[Cesc Gay]]'') |- | style="text-align:center;"| IX - 2017 || style="text-align:center;"| La propera pell (d' ''[[Isaki Lacuesta]]'' e ''[[Isa Campo]]'') || style="text-align:center;"| [[Un monstruu vien a ve-mi]] (de ''[[Juan Antonio Bayona]]'') |- | style="text-align:center;"| X - 2018 || style="text-align:center;"| Estiu 1993 (de ''[[Carla Simón]]'') || style="text-align:center;"| [[Tierra Firmi]] (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') |- | style="text-align:center;"| XI - 2019 || style="text-align:center;"| Les distàncies (de ''[[Elena Trapé]]'') || style="text-align:center;"| [[Entri dos aguas]] (d' ''[[Isaki Lacuesta]]'') |- | style="text-align:center;"| XII - 2020 || style="text-align:center;"| Els dies que vindran (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') || style="text-align:center;"| [[La ija dun ladrón]] (de ''[[Belén Funes]]'') |- | style="text-align:center;"| XIII - 2021 || style="text-align:center;"| La vampira de Barcelona (de ''[[Lluís Danés]]'') || style="text-align:center;"| [[Las niñas]] (de ''[[Pilar Palomero]]'') |- | style="text-align:center;"| XIV - 2022 || style="text-align:center;"| [https://www.filmaffinity.com/es/film465767.html Sis dies corrents] (de ''[[Neus Ballús]]'') || style="text-align:center;"| [[Libertá]] (de ''[[Clara Roquet]]'') |- | style="text-align:center;"| XV - 2023 || style="text-align:center;"| Alcarràs (de ''[[Carla Simón]]'') || style="text-align:center;"| [[Pacifiction]] (d' ''[[Albert Serra]]'') |- | style="text-align:center;"| XVI - 2024 || style="text-align:center;"| Creatura (de ''[[Elena Martín Gimeno]]'') || style="text-align:center;"| [[20.000 especis d'abehas]] (de ''[[Estibaliz Urresola Solaguren]]'') |- | style="text-align:center;"| XVII - 2025 || style="text-align:center;"| El 47 (de ''[[Marcel Barrena]]'') || style="text-align:center;"| [[Polvu serán]] (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') |} == Máximus Ganadoris == {{col-begin}} ==== 13 premius ==== ''[[Pa negre]]'' (2010) ==== 8 premius ==== ''[[Un monstruu vien a ve-mi]]'' (2017) ''[[Incerta glòria]]'' (2018) ==== 7 premius ==== ''[[L’iju]]'' (2015) ''[[Los úrtimus días]]'' (2014) ''[[Entri dos aguas]]'' (2019) ''[[Saben aquell]]'' (2024) ''[[El 47]]'' (2025) ==== 6 premius ==== ''[[Lo impossibli]]'' (2013) ''[[Mientris duermis]]'' (2012) ''[[Truman]]'' (2016) ''[[Creatura]]'' (2024) {{col-break}} ==== 5 premius ==== ''[[EVA]]'' (2012) ''[[10.000 km]]'' (2015) ''[[Estiu 1993]]'' (2018) ''[[La vampira de Barcelona]]'' (2021) ''[[Sis dies corrents]]'' (2022) ''[[Un añu, una nuechi]]'' (2023) ==== 4 premius ==== ''[[[REC]2]]'' (2010) ''[[Una pistola en ca manu]]'' (2012) ''[[Brancanivi]]'' (2013) ''[[La plaga]]'' (2014) ''[[El rei dela Habana]]'' (2016) ''[[Anacleto: Agenti secretu]]'' (2016) ''[[Las niñas]]'' (2021) ''[[Mediterráneu]]'' (2022) ''[[Libertá]]'' (2022) ''[[Alcarràs]]'' (2023) ''[[Polvu serán]]'' (2025) {{col-end}} == Categorías == {{columnas}} [[Mehol película]]. [[Mehol película nuna luenga no catalana]]. [[Mehol direción]]. [[Mehol guión]]. [[Mehol protagonista femenina]]. [[Mehol protagonista masculinu]]. [[Mehol direción de frodución]]. [[Mehol película documental]]. [[Mehol cortu]]. [[Mehol película pa televisión]]. [[Mehol película d'animación]]. {{nueva columna}} [[Mehol direción artística]]. [[Mehol atrís secundaria]]. [[Mehol atol secundariu]]. [[Mehol montahi]]. [[Mehol música orihinal]]. [[Mehol fotografía]]. [[Mehol vestuariu]]. [[Mehol soníu]]. [[Mehoris efetus especialis / diitalis]]. [[Mehol maquillahi i peluquería]]. [[Mehol película uropea]]. {{final columnas}} El Premiu Gaudí d'onol lleva el nomi de ''Miquel Porter'', nun onol al estoriaol del cini [[Miquel Porter i Moix]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == [http://www.academiadelcinema.cat/ Academia del Cini Catalán]. [https://www.academiadelcinema.cat/es/premios-gaudi/todas-las-premiadas Toas las premiás polos añus]. [https://www.academiadelcinema.cat/es/premios-gaudi Premius Gaudí]. [https://web.archive.org/web/20090223205332/http://premisbarcelona.cat/ Premius Barcelona de Cini]. [https://web.archive.org/web/20090129152044/http://academiadelcinema.cat/ca/premis/76-guanyadors-2009.html Palmarés Premius Gaudí'09]. 1s15oor2rc3apvyg06qfgam4nox2xnu 142617 142598 2026-04-06T07:55:37Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142617 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Premius Gaudí |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [[Archivu:Current event marker.svg|30px|alt=Eventu actual|link=Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]] ''[[Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí|Anexu:XIV edición de los Premius Gaudí]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Premigaudi.jpg|150px|alt=Troféu de los Premius Gaudí]]<div style="font-size:89%; line-height:1.4em; padding-top:0.3em;">Troféu de los Premius Gaudí</div> |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Premiu a | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mejoris producionis cinematográficas catalanas |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Otorgau por | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Academia del Cini Catalán |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | País | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Barcelona, España |- ! colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.3em; font-weight:bold;" | Istoria |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Primera entriega | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2009 |- | colspan="2" style="background:#FFEC80; text-align:center; padding:0.4em;" | [http://www.academiadelcinema.cat Sitiu web oficial] |} Los '''[[Premius Gaudí]]''' '''u''' '''[[Premius dela Academia del Cini Catalán "Gaudí"]]''' (en [[idioma catalán|catalán]] ''Premis Gaudí'') son unus galardonis atorgaus pola [[Academia del Cini Catalán]], que reconocin las mehoris produccionis cinematográficas catalanas del añu u qu’a la su velsión orihinal es el [[idioma catalán]]. Sustituyin al [[Premiu Barcelona de Cini]], creau nel añu 2002 i se les pusun el nomi en onol del arquiteutu catalán [[Antoni Gaudí]]. El trofeu á siu diseñau pol [[Montserrat Ribé]] i está enspirau enas chemeneas dela [[Casa Milà]],<ref>Nacin los Premius Gaudí, que librará añualmenti l’Academia del Cini Catalán</ref> una delas obras más reconocías del singulal arquiteutu. Las primeras nominacionis alas deferentis categorías se hizun púbricas el 23 de diziembri de 2008 i los Premius fuerun atorgaus el 19 de eneru de 2009. El reglamentu que rigi la concesión estableci un sistema minuciosu pa determinal qué pinículas puein optar alos Premius.<ref>Reglamentu premius Gaudí</ref> Sigún el mesmu, puein sel galardonás: Las pinículas rodás en [[idioma catalán]] ([[patuet]], etcétera), cola lúgica ececión delos premius ala mehol película en luenga no catalana i ala mehol película uropea. Las pinículas de producción u coproducción catalana, entendiendo que son talis las qu’están participás nun mínimu del 20% pununa prouutora domiciliá en [[Cataluña]], siempri i quandu tengan lo que se denomina «una suficienti quota de creación catalana». La mentá quota se determina pol mé dun baremu que puntúa tanto la participación de fofessionalis catalanes (sin definil qué fofessionalis puein sel consideraus como talis) como los «elementus de catalaniá» del filmi (tratal una «temática catalana» u estal rodá en más dun 50% nun territoriu de parla catalana). Se eceptúan los Premius ala mehol película en luenga catalana i ala mehol película uropea. Las pinículas «con talentu catalán». Esti apartau pirmiti incluil a fofessionalis residentis en Cataluña u catalanes qu’an trahau en pinículas no catalanas, siempri a criteriu discrecional dela Junta Directiva dela Academia. Los Premius ala mehol película pa televisión, al mehol cortu i ala mehol película uropea tienin una normativa específica. Amás, las pinículas qu’optan a angunu destos tres Premius no puein optar a nengún otru.<ref>Reglamentu premius Gaudí (2)</ref> == Lista de cerimonias == {| class="wikitable" border="1" style="width:100%" |- ! Edición !! Fecha !! mehol película en luenga catalana !! Recintu(s) !! Anfitrión(es) |- | style="text-align:center;"| I edición || style="text-align:center;"| 19 de eneru de 2009 || style="text-align:center;"| El cant dels ocells (de ''Albert Serra'') || style="text-align:center;"| Estudios de [[TV3]] || style="text-align:center;"| [[Clara Segura]] |- | style="text-align:center;"| II edición || style="text-align:center;"| 1 de hebreru de 2010 || style="text-align:center;"| Tres dies amb la família (de ''Mar Coll'') || style="text-align:center;"| [[Teatri Coliseum]] || style="text-align:center;"| [[Dafnis Balduz]], [[Santi Ibáñez]], [[Santi Millán]] i [[Clara Segura]] |- | style="text-align:center;"| III edición || style="text-align:center;"| 17 de eneru de 2011 || style="text-align:center;"| Pa Negre (de ''Agustí Villaronga'') || style="text-align:center;"| [[Artèria Paral·lel]] || style="text-align:center;"| [[Quim Masferrer]] |- | style="text-align:center;"| IV edición || style="text-align:center;"| 6 de hebreru de 2012 || style="text-align:center;"| EVA (de ''Kike Maíllo'') || style="text-align:center;"| [[Artèria Paral·lel]] || style="text-align:center;"| [[Xavi Mira]] i [[Alba Florejachs]] |- | style="text-align:center;"| V edición || style="text-align:center;"| 3 de hebreru de 2013 || style="text-align:center;"| Blancaneu (de ''Pablo Berger'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu delos Deportis de Barcelona]] || style="text-align:center;"| [[Andreu Buenafuente]] |- | style="text-align:center;"| VI edición || style="text-align:center;"| 2 de hebreru de 2014 || style="text-align:center;"| La plaga (de ''Neus Ballús'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu delos Deportis de Barcelona]] || style="text-align:center;"| [[Àngel Llàcer]] |- | style="text-align:center;"| VII edición || style="text-align:center;"| 2 de hebreru de 2015 || style="text-align:center;"| Rastres de sàndal (de ''María Ripoll'') || style="text-align:center;"| [[Palau Sant Jordi]] || style="text-align:center;"| [[Àngel Llàcer]] |- | style="text-align:center;"| VIII edición || style="text-align:center;"| 31 de eneru de 2016 || style="text-align:center;"| El camí més llarg per tornar a casa (de ''Sergi Pérez'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Rossy de Palma]] |- | style="text-align:center;"| IX edición || style="text-align:center;"| 29 de eneru de 2017 || style="text-align:center;"| La propera pell (de ''Isaki Lacuesta'' e ''Isa Campo'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Bruno Oro]] |- | style="text-align:center;"| X edición || style="text-align:center;"| 28 de eneru de 2018 || style="text-align:center;"| Estiu 1993 (de ''Carla Simón'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[David Verdaguer]] |- | style="text-align:center;"| XI edición || style="text-align:center;"| 27 de eneru de 2019 || style="text-align:center;"| Les distàncies (de ''Elena Trapé'') || style="text-align:center;"| [[Palaciu de Congressus de Cataluña]] || style="text-align:center;"| [[Mag Lari]] |- | style="text-align:center;"| XII edición || style="text-align:center;"| 19 de eneru de 2020 || style="text-align:center;"| Els dies que vindran (de ''Carlos Marqués-Marcet'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Anna Moliner]] |- | style="text-align:center;"| XIII edición || style="text-align:center;"| 21 de marçu de 2021 || style="text-align:center;"| La vampira de Barcelona (de ''Lluís Danés'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| - |- | style="text-align:center;"| XIV edición || style="text-align:center;"| 6 de marçu de 2022 || style="text-align:center;"| Sis dies corrents (de ''Neus Ballús'') || style="text-align:center;"| [[Sala Oval del MNAC]] || style="text-align:center;"| - |- | style="text-align:center;"| XV edición || style="text-align:center;"| 22 de eneru de 2023 || style="text-align:center;"| Alcarràs (de ''Carla Simón'') || style="text-align:center;"| [[Sala Oval del MNAC]] || style="text-align:center;"| [[Llum Barrera]] |- | style="text-align:center;"| XVI edición || style="text-align:center;"| 4 de hebreru de 2024 || style="text-align:center;"| creatura (de ''Elena Martín Gimeno'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Maria Rovira]] i [[Ana Polo]] |- | style="text-align:center;"| XVII edición || style="text-align:center;"| 18 de eneru de 2025 || style="text-align:center;"| el 47 (de ''Marcel Barrena'') || style="text-align:center;"| [[CCIB]] || style="text-align:center;"| [[Marc Clotet]] i [[Paula Malia]] |} == Entérpretes galardonaus col Premiu Gaudí == {| class="wikitable" ! '''Edición''' !! Atol !! Atrís !! Atol secundariu !! Atrís secundaria !! Gaudí de onol |- | I - 2009 || [[Jordi Dauder]] (1) (''Azaña, cuatro días de julio'') || [[Anna Lizarán]] (''Forasters'') || [[Pep Antón Muñoz]] (''Bienvenido a Farewell-Gutmann'') || [[Penélope Cruz]] (''Vicky Cristina Barcelona'') || [[Jaime Camino]] |- | II - 2010 || [[Àlex Brendemühl]] (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Nausicaa Bonnín]] (''Tres dies amb la família'') || [[Andrés Herrera]] (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Clara Segura]] (1) (''Les dues vides d'Andrés Rabadán'') || [[Josep Maria Forn]] |- | III - 2011 || [[Eduard Fernández]] (1) (''La mosquitera'') || [[Nora Navas]] (1) (''Pa negre'') || [[Roger Casamajor]] (''Pa negre'') || [[Marina Comas]] (''Pa negre'') || [[Jordi Dauder]] (2) |- | IV - 2012 || [[Luis Tosar]] (''Mientras duermes'') || [[Verónica Echegui]] (''Katmandú, un espejo en el cielo'') || [[Lluís Homar]] (''EVA'') || [[Vicky Peña]] (''Catalunya über alles!'') || [[Pere Portabella]] |- | V - 2013 || [[Àlex Monner]] (''Els nens salvatges'') || [[Maria Molins]] (''El bosc'') || [[Eduard Fernández]] (2) (''Una pistola en cada mano'') || [[Candela Peña]] (''Una pistola en cada mano'') || [[Montserrat Carulla]] |- | VI - 2014 || [[José Sacristán]] (''El muerto y ser feliz'') || [[Nora Navas]] (2) (''Tots volem el millor per ella'') || [[Ramon Madaula]] (''La por'') || [[Clara Segura]] (2) (''Tots volem el millor per ella'') || [[Julieta Serrano]] |- | VII - 2015 || [[David Verdaguer]] (1) (''10.000 km'') || [[Natalia Tena]] (''10.000 km'') || [[Eduard Fernández]] (3) (''El niño'') || [[Bárbara Lennie]] (''El niño'') || [[Ventura Pons]] |- | VIII - 2016 || [[Ricardo Darín]] (''Truman'') || [[Laia Costa]] (''Victoria'') || [[Javier Cámara]] (''Truman'') || [[Dolores Fonzi]] (''Truman'') || [[Rosa Maria Sardà]] |- | IX - 2017 || [[Eduard Fernández]] (4) (''El hombre de las mil caras'') || [[Emma Suárez]] (''La propera pell'') || [[Karra Elejalde]] (''100 metros'') || [[Alexandra Jiménez]] (''100 metros'') || [[Josep Maria Pou]] |- | X - 2018 || [[David Verdaguer]] (2) (''Tierra firme'') || [[Núria Prims]] (''Incerta glòria'') || [[Oriol Pla]] (''Incerta glòria'') || [[Bruna Cusí]] (''Estiu 1993'') || [[Mercedes Sampietro]] |- | XI - 2019 || [[Israel Gómez Romero]] (''Entre dos aguas'') || [[Lola Dueñas]] (''Viaje al cuarto de una madre'') || [[Oriol Pla]] (''Petra'') || [[Anna Castillo]] (''Viaje al cuarto de una madre'') || [[Joan Pera]] |- | XII - 2020 || [[Karra Elejalde]] (''Mientras dure la guerra'') || [[María Rodríguez Soto]] (''Els dies que vindran'') || [[Enric Auquer]] (''Quien a hierro mata'') || [[Laia Marull]] (''La inocencia'') || [[Francesc Betriu]] |- | XIII - 2021 || [[Mario Casas]] (''No matarás'') || [[Candela Peña]] (''La boda de Rosa'') || [[Alberto San Juan]] (''Sentimental'') || [[Verónica Echegui]] (''L'ofrena'') || [[Carme Elías]] |- | XIV - 2022 || [[Mohamed Mellali]] (''Sis dies corrents'') || [[Maria Morera]] (''Libertad'') || [[Valero Escolar]] (''Sis dies corrents'') || [[Ángela Cervantes]] (''Chavalas'') || [[Tomàs Pladevall]] |- | XV - 2023 || [[Pol López]] (''Suro'') || [[Vicky Luengo]] (''Suro'') || [[Àlex Brendemühl]] (''Historias para no contar'') || [[Ángela Cervantes]] (''La maternal'') || [[Jaume Figueras]] |- | XVI - 2024 || [[David Verdaguer]] (''Saben aquell'') || [[Carolina Yuste]] (''Saben aquell'') || [[Àlex Brendemühl]] (''Creatura'') || [[Clara Segura]] (''Creatura'') || [[Rosa Vergés]] |- | XVII - 2025 || [[Eduard Fernández]] (5) (''El 47'') || [[Emma Vilarasau]] (''Casa en flames'') || [[Enric Auquer]] (''Casa en flames'') || [[Clara Segura]] (4) (''El 47'') || [[Paco Poch]] |} == Gaudí ala mehol pinícula == {| class="wikitable" ! '''Edición''' !! '''Mehol película nuna luenga catalana''' !! '''Mehol película nuna luenga no catalana''' |- | style="text-align:center;"| I - 2009 || style="text-align:center;"| El cant dels ocells (d' ''[[Albert Serra]]'') || style="text-align:center;"| [[Vicky Cristina Barcelona]] (d' ''[[Woody Allen]]'') |- | style="text-align:center;"| II - 2010 || style="text-align:center;"| Tres dies amb la família (de ''[[Mar Coll]]'') || style="text-align:center;"| [[Los condernaus]] (d' ''[[Isaki Lacuesta]]'') |- | style="text-align:center;"| III - 2011 || style="text-align:center;"| Pa Negre (d' ''[[Agustí Villaronga]]'') || style="text-align:center;"| [[Buried (Aterrau)]] (de ''[[Rodrigo Cortés]]'') |- | style="text-align:center;"| IV - 2012 || style="text-align:center;"| EVA (de ''[[Kike Maíllo]]'') || style="text-align:center;"| [[Mientris duermis]] (de ''[[Jaume Balagueró]]'') |- | style="text-align:center;"| V - 2013 || style="text-align:center;"| Blancaneu (de ''[[Pablo Berger]]'') || style="text-align:center;"| [[Una pistola en ca manu]] (de ''[[Cesc Gay]]'') |- | style="text-align:center;"| VI - 2014 || style="text-align:center;"| [https://www.filmaffinity.com/es/film303322.html La plaga] (de ''[[Neus Ballús]]'') || style="text-align:center;"| [[Los úrtimus días]] (delos ''[[Ermanus Pastor]]'') |- | style="text-align:center;"| VII - 2015 || style="text-align:center;"| Rastres de sàndal (de ''[[María Ripoll]]'') || style="text-align:center;"| [[10.000 km]] (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') |- | style="text-align:center;"| VIII - 2016 || style="text-align:center;"| [https://www.filmaffinity.com/es/film138054.html El camí més llarg per a tornar a casa] (de ''[[Sergi Pérez]]'') || style="text-align:center;"| [[Truman]] (de ''[[Cesc Gay]]'') |- | style="text-align:center;"| IX - 2017 || style="text-align:center;"| La propera pell (d' ''[[Isaki Lacuesta]]'' e ''[[Isa Campo]]'') || style="text-align:center;"| [[Un monstruu vien a ve-mi]] (de ''[[Juan Antonio Bayona]]'') |- | style="text-align:center;"| X - 2018 || style="text-align:center;"| Estiu 1993 (de ''[[Carla Simón]]'') || style="text-align:center;"| [[Tierra Firmi]] (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') |- | style="text-align:center;"| XI - 2019 || style="text-align:center;"| Les distàncies (de ''[[Elena Trapé]]'') || style="text-align:center;"| [[Entri dos aguas]] (d' ''[[Isaki Lacuesta]]'') |- | style="text-align:center;"| XII - 2020 || style="text-align:center;"| Els dies que vindran (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') || style="text-align:center;"| [[La ija dun ladrón]] (de ''[[Belén Funes]]'') |- | style="text-align:center;"| XIII - 2021 || style="text-align:center;"| La vampira de Barcelona (de ''[[Lluís Danés]]'') || style="text-align:center;"| [[Las niñas]] (de ''[[Pilar Palomero]]'') |- | style="text-align:center;"| XIV - 2022 || style="text-align:center;"| [https://www.filmaffinity.com/es/film465767.html Sis dies corrents] (de ''[[Neus Ballús]]'') || style="text-align:center;"| [[Libertá]] (de ''[[Clara Roquet]]'') |- | style="text-align:center;"| XV - 2023 || style="text-align:center;"| Alcarràs (de ''[[Carla Simón]]'') || style="text-align:center;"| [[Pacifiction]] (d' ''[[Albert Serra]]'') |- | style="text-align:center;"| XVI - 2024 || style="text-align:center;"| Creatura (de ''[[Elena Martín Gimeno]]'') || style="text-align:center;"| [[20.000 especis d'abehas]] (de ''[[Estibaliz Urresola Solaguren]]'') |- | style="text-align:center;"| XVII - 2025 || style="text-align:center;"| El 47 (de ''[[Marcel Barrena]]'') || style="text-align:center;"| [[Polvu serán]] (de ''[[Carlos Marqués-Marcet]]'') |} == Máximus Ganadoris == {{col-begin}} ==== 13 premius ==== ''[[Pa negre]]'' (2010) ==== 8 premius ==== ''[[Un monstruu vien a ve-mi]]'' (2017) ''[[Incerta glòria]]'' (2018) ==== 7 premius ==== ''[[L’iju]]'' (2015) ''[[Los úrtimus días]]'' (2014) ''[[Entri dos aguas]]'' (2019) ''[[Saben aquell]]'' (2024) ''[[El 47]]'' (2025) ==== 6 premius ==== ''[[Lo impossibli]]'' (2013) ''[[Mientris duermis]]'' (2012) ''[[Truman]]'' (2016) ''[[Creatura]]'' (2024) {{col-break}} ==== 5 premius ==== ''[[EVA]]'' (2012) ''[[10.000 km]]'' (2015) ''[[Estiu 1993]]'' (2018) ''[[La vampira de Barcelona]]'' (2021) ''[[Sis dies corrents]]'' (2022) ''[[Un añu, una nuechi]]'' (2023) ==== 4 premius ==== ''[[[REC]2]]'' (2010) ''[[Una pistola en ca manu]]'' (2012) ''[[Brancanivi]]'' (2013) ''[[La plaga]]'' (2014) ''[[El rei dela Habana]]'' (2016) ''[[Anacleto: Agenti secretu]]'' (2016) ''[[Las niñas]]'' (2021) ''[[Mediterráneu]]'' (2022) ''[[Libertá]]'' (2022) ''[[Alcarràs]]'' (2023) ''[[Polvu serán]]'' (2025) {{col-end}} == Categorías == {{columnas}} [[Mehol película]]. [[Mehol película nuna luenga no catalana]]. [[Mehol direción]]. [[Mehol guión]]. [[Mehol protagonista femenina]]. [[Mehol protagonista masculinu]]. [[Mehol direción de frodución]]. [[Mehol película documental]]. [[Mehol cortu]]. [[Mehol película pa televisión]]. [[Mehol película d'animación]]. {{nueva columna}} [[Mehol direción artística]]. [[Mehol atrís secundaria]]. [[Mehol atol secundariu]]. [[Mehol montahi]]. [[Mehol música orihinal]]. [[Mehol fotografía]]. [[Mehol vestuariu]]. [[Mehol soníu]]. [[Mehoris efetus especialis / diitalis]]. [[Mehol maquillahi i peluquería]]. [[Mehol película uropea]]. {{final columnas}} El Premiu Gaudí d'onol lleva el nomi de ''Miquel Porter'', nun onol al estoriaol del cini [[Miquel Porter i Moix]]. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == [http://www.academiadelcinema.cat/ Academia del Cini Catalán]. [https://web.archive.org/web/20240205130406/https://www.academiadelcinema.cat/es/premios-gaudi/todas-las-premiadas Toas las premiás polos añus]. [https://web.archive.org/web/20240305035848/https://www.academiadelcinema.cat/es/premios-gaudi Premius Gaudí]. [https://web.archive.org/web/20090223205332/http://premisbarcelona.cat/ Premius Barcelona de Cini]. [https://web.archive.org/web/20090129152044/http://academiadelcinema.cat/ca/premis/76-guanyadors-2009.html Palmarés Premius Gaudí'09]. ngzkrdqkfesbf43bpsprj6wbu3r7sw8 Estitutu Coltural Rumanu 0 11885 142606 2026-04-05T21:48:48Z Olarcos 82 Criá página con '{| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Romanian Cultural Institute logo.png|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]…' 142606 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Romanian Cultural Institute logo.png|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Estitutu coltural]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2004; hazi 22 añus |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundaor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Goviernu de Romanía]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sedi | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi central ena [[Bucurest]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Área de actuación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mundial |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Produtu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Diplomacia coltural |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Subsidiarias | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 18 capítulus en variás capitalis i ciás grandis |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sitiu web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.icr.ro www.icr.ro] |} L' '''Estitutu Coltural Rumanu''' ({{langx|ro|Institutul Cultural Român}}, ICR), con sede en [[Bucarest]], fue assentau en 2004 sobri l'antigua estrutura institucional dela Fundación Coltural Rumana i, endenantis de 1989, pol Estitutu palas Relacionis Colturalis nel Estrangeru. Dendi 2005 ha teníu un gran desarrollu con un crecimientu sólidu nel númeru i la dispersión geográfica delas sus sés, que ya son 18. Trebajandu huntis con el Menisteriu d'Asuntus Estranherus i en collaboración con una tupa d'organizacionis nacionis i estranjeras, la preséncia del Estitutu Coltural Rumanu está mu assentá en [[Europa]], [[América del Norti]], [[Orienti Meyu]] i [[China]], convirtiéndusi nel prencipal promotol delas relacionis colturalis enternacionalis nel ecosistema púbricu rumanu. == Centrus internacionalis == L'Estitutu Coltural Rumanu tieni sés en varios países de tol mundu: {{MD}} ([[Quisinau]]) {{DEU}} ([[Berlín]]) {{BEL}} ([[Bruselas]]) {{HUN}} ([[Budapest]], [[Szeged]]) {{TUR}} ([[Estambul]]) {{POR}} ([[Lisboa]]) {{GBR}} ([[Londri]]) {{ESP}} ([[Madril]]) {{USA}} ([[Nueva York]]) {{FRA}} ([[París]]) {{CZE}} ([[Praga]]) {{ITA}} ([[Roma]], [[Venécia]]) {{SWE}} ([[Estocolmu]]) {{ISR}} ([[Tel-Aviv]]) {{AUT}} ([[Viena]]) {{POL}} ([[Varsovia]]) {{CHN}} ([[Pekín]]) == Goviernu == Entri 2004 i 2012, el ICR funcionó bahu l'autoridá del [[Presidenti de Rumania]], quien exercía de presidenti d'onol. En 2012, l'estitutu passó a estal baxu la tutela del [[Senau de Rumania]]. El lideralgu del ICR lo llevan un presidenti, dos vicepresidentis, una hunta diretiva i un comité de direción. El trebahu de promoción curtural se xestiona a través delas sés assentás en varias capitalis i cidais grandis o en Bucarest. == Atijus esternus == [http://www.icr.ro Institutu Curtural Rumanu] 4gxd0qe1ulqjilndqf2dy6hhyvrhc2v 142607 142606 2026-04-05T21:49:26Z Olarcos 82 /* Centrus internacionalis */ 142607 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Romanian Cultural Institute logo.png|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Estitutu coltural]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2004; hazi 22 añus |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundaor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Goviernu de Romanía]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sedi | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi central ena [[Bucurest]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Área de actuación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mundial |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Produtu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Diplomacia coltural |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Subsidiarias | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 18 capítulus en variás capitalis i ciás grandis |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sitiu web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.icr.ro www.icr.ro] |} L' '''Estitutu Coltural Rumanu''' ({{langx|ro|Institutul Cultural Român}}, ICR), con sede en [[Bucarest]], fue assentau en 2004 sobri l'antigua estrutura institucional dela Fundación Coltural Rumana i, endenantis de 1989, pol Estitutu palas Relacionis Colturalis nel Estrangeru. Dendi 2005 ha teníu un gran desarrollu con un crecimientu sólidu nel númeru i la dispersión geográfica delas sus sés, que ya son 18. Trebajandu huntis con el Menisteriu d'Asuntus Estranherus i en collaboración con una tupa d'organizacionis nacionis i estranjeras, la preséncia del Estitutu Coltural Rumanu está mu assentá en [[Europa]], [[América del Norti]], [[Orienti Meyu]] i [[China]], convirtiéndusi nel prencipal promotol delas relacionis colturalis enternacionalis nel ecosistema púbricu rumanu. == Centrus internacionalis == L'Estitutu Coltural Rumanu tieni sés en varios países de tol mundu: {{MD}} ([[Quisinau]]) {{DEU}} ([[Berlín]]) {{BEL}} ([[Bruselas]]) {{HUN}} ([[Budapest]], [[Szeged]]) {{TUR}} ([[Estambul]]) {{POR}} ([[Lisboa]]) {{GBR}} ([[Londri]]) {{ESP}} ([[Mairil]]) {{USA}} ([[Nueva York]]) {{FRA}} ([[París]]) {{CZE}} ([[Praga]]) {{ITA}} ([[Roma]], [[Venécia]]) {{SWE}} ([[Estocolmu]]) {{ISR}} ([[Tel-Aviv]]) {{AUT}} ([[Viena]]) {{POL}} ([[Varsovia]]) {{CHN}} ([[Pekín]]) == Goviernu == Entri 2004 i 2012, el ICR funcionó bahu l'autoridá del [[Presidenti de Rumania]], quien exercía de presidenti d'onol. En 2012, l'estitutu passó a estal baxu la tutela del [[Senau de Rumania]]. El lideralgu del ICR lo llevan un presidenti, dos vicepresidentis, una hunta diretiva i un comité de direción. El trebahu de promoción curtural se xestiona a través delas sés assentás en varias capitalis i cidais grandis o en Bucarest. == Atijus esternus == [http://www.icr.ro Institutu Curtural Rumanu] pl8hs7jz93rsl91vubgd520einpi5gl 142608 142607 2026-04-05T21:50:28Z Olarcos 82 142608 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:ICR.gif|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Estitutu coltural]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2004; hazi 22 añus |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundaor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Goviernu de Romanía]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sedi | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi central ena [[Bucurest]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Área de actuación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mundial |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Produtu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Diplomacia coltural |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Subsidiarias | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 18 capítulus en variás capitalis i ciás grandis |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sitiu web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.icr.ro www.icr.ro] |} L' '''Estitutu Coltural Rumanu''' ({{langx|ro|Institutul Cultural Român}}, ICR), con sede en [[Bucarest]], fue assentau en 2004 sobri l'antigua estrutura institucional dela Fundación Coltural Rumana i, endenantis de 1989, pol Estitutu palas Relacionis Colturalis nel Estrangeru. Dendi 2005 ha teníu un gran desarrollu con un crecimientu sólidu nel númeru i la dispersión geográfica delas sus sés, que ya son 18. Trebajandu huntis con el Menisteriu d'Asuntus Estranherus i en collaboración con una tupa d'organizacionis nacionis i estranjeras, la preséncia del Estitutu Coltural Rumanu está mu assentá en [[Europa]], [[América del Norti]], [[Orienti Meyu]] i [[China]], convirtiéndusi nel prencipal promotol delas relacionis colturalis enternacionalis nel ecosistema púbricu rumanu. == Centrus internacionalis == L'Estitutu Coltural Rumanu tieni sés en varios países de tol mundu: {{MD}} ([[Quisinau]]) {{DEU}} ([[Berlín]]) {{BEL}} ([[Bruselas]]) {{HUN}} ([[Budapest]], [[Szeged]]) {{TUR}} ([[Estambul]]) {{POR}} ([[Lisboa]]) {{GBR}} ([[Londri]]) {{ESP}} ([[Mairil]]) {{USA}} ([[Nueva York]]) {{FRA}} ([[París]]) {{CZE}} ([[Praga]]) {{ITA}} ([[Roma]], [[Venécia]]) {{SWE}} ([[Estocolmu]]) {{ISR}} ([[Tel-Aviv]]) {{AUT}} ([[Viena]]) {{POL}} ([[Varsovia]]) {{CHN}} ([[Pekín]]) == Goviernu == Entri 2004 i 2012, el ICR funcionó bahu l'autoridá del [[Presidenti de Rumania]], quien exercía de presidenti d'onol. En 2012, l'estitutu passó a estal baxu la tutela del [[Senau de Rumania]]. El lideralgu del ICR lo llevan un presidenti, dos vicepresidentis, una hunta diretiva i un comité de direción. El trebahu de promoción curtural se xestiona a través delas sés assentás en varias capitalis i cidais grandis o en Bucarest. == Atijus esternus == [http://www.icr.ro Institutu Curtural Rumanu] e4sy4uyw5mjoi6c07z0ksa5cvnilp7j 142609 142608 2026-04-05T21:51:00Z Olarcos 82 142609 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Logo_ICR_2015.jpg|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Estitutu coltural]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2004; hazi 22 añus |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundaor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Goviernu de Romanía]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sedi | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi central ena [[Bucurest]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Área de actuación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mundial |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Produtu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Diplomacia coltural |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Subsidiarias | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 18 capítulus en variás capitalis i ciás grandis |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sitiu web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.icr.ro www.icr.ro] |} L' '''Estitutu Coltural Rumanu''' ({{langx|ro|Institutul Cultural Român}}, ICR), con sede en [[Bucarest]], fue assentau en 2004 sobri l'antigua estrutura institucional dela Fundación Coltural Rumana i, endenantis de 1989, pol Estitutu palas Relacionis Colturalis nel Estrangeru. Dendi 2005 ha teníu un gran desarrollu con un crecimientu sólidu nel númeru i la dispersión geográfica delas sus sés, que ya son 18. Trebajandu huntis con el Menisteriu d'Asuntus Estranherus i en collaboración con una tupa d'organizacionis nacionis i estranjeras, la preséncia del Estitutu Coltural Rumanu está mu assentá en [[Europa]], [[América del Norti]], [[Orienti Meyu]] i [[China]], convirtiéndusi nel prencipal promotol delas relacionis colturalis enternacionalis nel ecosistema púbricu rumanu. == Centrus internacionalis == L'Estitutu Coltural Rumanu tieni sés en varios países de tol mundu: {{MD}} ([[Quisinau]]) {{DEU}} ([[Berlín]]) {{BEL}} ([[Bruselas]]) {{HUN}} ([[Budapest]], [[Szeged]]) {{TUR}} ([[Estambul]]) {{POR}} ([[Lisboa]]) {{GBR}} ([[Londri]]) {{ESP}} ([[Mairil]]) {{USA}} ([[Nueva York]]) {{FRA}} ([[París]]) {{CZE}} ([[Praga]]) {{ITA}} ([[Roma]], [[Venécia]]) {{SWE}} ([[Estocolmu]]) {{ISR}} ([[Tel-Aviv]]) {{AUT}} ([[Viena]]) {{POL}} ([[Varsovia]]) {{CHN}} ([[Pekín]]) == Goviernu == Entri 2004 i 2012, el ICR funcionó bahu l'autoridá del [[Presidenti de Rumania]], quien exercía de presidenti d'onol. En 2012, l'estitutu passó a estal baxu la tutela del [[Senau de Rumania]]. El lideralgu del ICR lo llevan un presidenti, dos vicepresidentis, una hunta diretiva i un comité de direción. El trebahu de promoción curtural se xestiona a través delas sés assentás en varias capitalis i cidais grandis o en Bucarest. == Atijus esternus == [http://www.icr.ro Institutu Curtural Rumanu] oos97a5eqx62f3hvpgglpzaqrtgv24w 142610 142609 2026-04-05T21:51:39Z Olarcos 82 142610 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Logo ICR 2015.jpg|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Estitutu coltural]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2004; hazi 22 añus |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundaor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Goviernu de Romanía]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sedi | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi central ena [[Bucurest]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Área de actuación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mundial |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Produtu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Diplomacia coltural |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Subsidiarias | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 18 capítulus en variás capitalis i ciás grandis |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sitiu web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.icr.ro www.icr.ro] |} L' '''Estitutu Coltural Rumanu''' ({{langx|ro|Institutul Cultural Român}}, ICR), con sede en [[Bucarest]], fue assentau en 2004 sobri l'antigua estrutura institucional dela Fundación Coltural Rumana i, endenantis de 1989, pol Estitutu palas Relacionis Colturalis nel Estrangeru. Dendi 2005 ha teníu un gran desarrollu con un crecimientu sólidu nel númeru i la dispersión geográfica delas sus sés, que ya son 18. Trebajandu huntis con el Menisteriu d'Asuntus Estranherus i en collaboración con una tupa d'organizacionis nacionis i estranjeras, la preséncia del Estitutu Coltural Rumanu está mu assentá en [[Europa]], [[América del Norti]], [[Orienti Meyu]] i [[China]], convirtiéndusi nel prencipal promotol delas relacionis colturalis enternacionalis nel ecosistema púbricu rumanu. == Centrus internacionalis == L'Estitutu Coltural Rumanu tieni sés en varios países de tol mundu: {{MD}} ([[Quisinau]]) {{DEU}} ([[Berlín]]) {{BEL}} ([[Bruselas]]) {{HUN}} ([[Budapest]], [[Szeged]]) {{TUR}} ([[Estambul]]) {{POR}} ([[Lisboa]]) {{GBR}} ([[Londri]]) {{ESP}} ([[Mairil]]) {{USA}} ([[Nueva York]]) {{FRA}} ([[París]]) {{CZE}} ([[Praga]]) {{ITA}} ([[Roma]], [[Venécia]]) {{SWE}} ([[Estocolmu]]) {{ISR}} ([[Tel-Aviv]]) {{AUT}} ([[Viena]]) {{POL}} ([[Varsovia]]) {{CHN}} ([[Pekín]]) == Goviernu == Entri 2004 i 2012, el ICR funcionó bahu l'autoridá del [[Presidenti de Rumania]], quien exercía de presidenti d'onol. En 2012, l'estitutu passó a estal baxu la tutela del [[Senau de Rumania]]. El lideralgu del ICR lo llevan un presidenti, dos vicepresidentis, una hunta diretiva i un comité de direción. El trebahu de promoción curtural se xestiona a través delas sés assentás en varias capitalis i cidais grandis o en Bucarest. == Atijus esternus == [http://www.icr.ro Institutu Curtural Rumanu] jyjjz1r8ttj1h4fbggvpcte18m0iau1 142611 142610 2026-04-05T21:52:48Z Olarcos 82 /* Centrus internacionalis */ 142611 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Logo ICR 2015.jpg|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Estitutu coltural]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2004; hazi 22 añus |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundaor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Goviernu de Romanía]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sedi | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi central ena [[Bucurest]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Área de actuación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mundial |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Produtu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Diplomacia coltural |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Subsidiarias | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 18 capítulus en variás capitalis i ciás grandis |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sitiu web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.icr.ro www.icr.ro] |} L' '''Estitutu Coltural Rumanu''' ({{langx|ro|Institutul Cultural Român}}, ICR), con sede en [[Bucarest]], fue assentau en 2004 sobri l'antigua estrutura institucional dela Fundación Coltural Rumana i, endenantis de 1989, pol Estitutu palas Relacionis Colturalis nel Estrangeru. Dendi 2005 ha teníu un gran desarrollu con un crecimientu sólidu nel númeru i la dispersión geográfica delas sus sés, que ya son 18. Trebajandu huntis con el Menisteriu d'Asuntus Estranherus i en collaboración con una tupa d'organizacionis nacionis i estranjeras, la preséncia del Estitutu Coltural Rumanu está mu assentá en [[Europa]], [[América del Norti]], [[Orienti Meyu]] i [[China]], convirtiéndusi nel prencipal promotol delas relacionis colturalis enternacionalis nel ecosistema púbricu rumanu. == Centrus internacionalis == [[Archivu:Romanian Cultural Institute Budapest building 3.jpg|thumb|Estitutu Coltural Rumanu Budapest. ]] L'Estitutu Coltural Rumanu tieni sés en varios países de tol mundu: {{MD}} ([[Quisinau]]) {{DEU}} ([[Berlín]]) {{BEL}} ([[Bruselas]]) {{HUN}} ([[Budapest]], [[Szeged]]) {{TUR}} ([[Estambul]]) {{POR}} ([[Lisboa]]) {{GBR}} ([[Londri]]) {{ESP}} ([[Mairil]]) {{USA}} ([[Nueva York]]) {{FRA}} ([[París]]) {{CZE}} ([[Praga]]) {{ITA}} ([[Roma]], [[Venécia]]) {{SWE}} ([[Estocolmu]]) {{ISR}} ([[Tel-Aviv]]) {{AUT}} ([[Viena]]) {{POL}} ([[Varsovia]]) {{CHN}} ([[Pekín]]) == Goviernu == Entri 2004 i 2012, el ICR funcionó bahu l'autoridá del [[Presidenti de Rumania]], quien exercía de presidenti d'onol. En 2012, l'estitutu passó a estal baxu la tutela del [[Senau de Rumania]]. El lideralgu del ICR lo llevan un presidenti, dos vicepresidentis, una hunta diretiva i un comité de direción. El trebahu de promoción curtural se xestiona a través delas sés assentás en varias capitalis i cidais grandis o en Bucarest. == Atijus esternus == [http://www.icr.ro Institutu Curtural Rumanu] csiea4dc9h2use4yad1asgfjsi0gcgx 142613 142611 2026-04-05T21:55:15Z Olarcos 82 142613 wikitext text/x-wiki {| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |- ! colspan="2" style="background:#ccccff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.4em;" | Estitutu Coltural Romanu |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em;" | [[Archivu:Logo ICR 2015.jpg|150px|alt=Logu del Estitutu Coltural Romanu]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Tipu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Estitutu coltural]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 2004; hazi 22 añus |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Fundaor | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Goviernu de Romanía]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sedi | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Sedi central ena [[Bucurest]] |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Área de actuación | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Mundial |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Produtu | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Diplomacia coltural |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Subsidiarias | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 18 capítulus en variás capitalis i ciás grandis |- ! style="width:36%; text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold; background:#eaecf0;" | Sitiu web | style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.icr.ro www.icr.ro] |} L' '''Estitutu Coltural Rumanu''' ({{langx|ro|Institutul Cultural Român}}, ICR), con sede en [[Bucarest]], fue assentau en 2004 sobri l'antigua estrutura institucional dela Fundación Coltural Rumana i, endenantis de 1989, pol Estitutu palas Relacionis Colturalis nel Estrangeru. Dendi 2005 ha teníu un gran desarrollu con un crecimientu sólidu nel númeru i la dispersión geográfica delas sus sés, que ya son 18. Trebajandu huntis con el Menisteriu d'Asuntus Estranherus i en collaboración con una tupa d'organizacionis nacionis i estranjeras, la preséncia del Estitutu Coltural Rumanu está mu assentá n'[[Uropa]], [[América del Norti]], [[Orienti Meyu]] i [[China]], convirtiéndusi nel prencipal promotol delas relacionis colturalis enternacionalis nel ecosistema púbricu rumanu. == Centrus internacionalis == [[Archivu:Romanian Cultural Institute Budapest building 3.jpg|thumb|Estitutu Coltural Rumanu Budapest. ]] L'Estitutu Coltural Rumanu tieni sés en varios países de tol mundu: {{MD}} ([[Quisinau]]) {{DEU}} ([[Berlín]]) {{BEL}} ([[Bruselas]]) {{HUN}} ([[Budapest]], [[Szeged]]) {{TUR}} ([[Estambul]]) {{POR}} ([[Lisboa]]) {{GBR}} ([[Londri]]) {{ESP}} ([[Mairil]]) {{USA}} ([[Nueva York]]) {{FRA}} ([[París]]) {{CZE}} ([[Praga]]) {{ITA}} ([[Roma]], [[Venécia]]) {{SWE}} ([[Estocolmu]]) {{ISR}} ([[Tel-Aviv]]) {{AUT}} ([[Viena]]) {{POL}} ([[Varsovia]]) {{CHN}} ([[Pekín]]) == Goviernu == Entri 2004 i 2012, el ICR funcionó bahu l'autoridá del [[Presidenti de Rumania]], quien exercía de presidenti d'onol. En 2012, l'estitutu passó a estal baxu la tutela del [[Senau de Rumania]]. El lideralgu del ICR lo llevan un presidenti, dos vicepresidentis, una hunta diretiva i un comité de direción. El trebahu de promoción curtural se xestiona a través delas sés assentás en varias capitalis i cidais grandis o en Bucarest. == Atijus esternus == [http://www.icr.ro Institutu Curtural Rumanu] 4t72n2gkxdjt4q7vrgkrnwt8det8te7 Vicente Paredes 0 11886 142614 2026-04-05T22:55:28Z Olarcos 82 Criá página con '{{ficha de pressona}}' 142614 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} 5kq4ww9y2asp9g9316a4867e4nevmlt 142615 142614 2026-04-05T22:56:31Z Olarcos 82 142615 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Vicente Paredes Guillén''' ([[Gargüera]], 12 d'eneru de 1840<ref>url=https://www.hoy.es/extremadura/201603/13/vicente-paredes-nombre-capital-20160313004426-v.html|publicación=hoy.es|fecha= 13 de marçu de 2016|título="Vicente Paredes es un nombre capital en la historia de la región"|autor=Miguel Veríssimo</ref>-[[Prasencia]], 31 d'eneru de 1916),<ref>url=http://datos.bne.es/persona/XX1366477.html|título=Paredes y Guillén, Vicente (1840-1916)|obra=datos.bne.es|editorial=Biblioteca Nacional de España</ref> fue un arquitetu, estoriaol i escritol español, centrau nel estudiu d'[[Estremaúra]]. N'eneru de 1916, el día del su cumpleañus, sufrió un ataqui de parálisis qu’, pocus días endispués, le llevaríe ala tumba.<ref>publicación= El Bloque|número=435|fecha=1 de hebreru de 1916|ubicación=Caçris|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=2038626&posicion=3&presentacion=pagina|título=D. Vicente Paredes|página=3</ref> Entri las sus obras se contarun títulus cumu ''Origen de los nombres de Extremadura'' ([[Prasencia]]), ''Historia de los tramontanos celtíberos'' ([[Prasencia]], 1888), ''Los Zúñigas, señores de Plasencia'' ([[Caçris]], 1909){{sfn|Cejador y Frauca|1919|p=271}} i ''Orígenes históricos de la leyenda La Serrana de la Vera'' ([[Caçris]], 1915).{{sfn|Cejador y Frauca|1919|p=271}}<ref>ubicación=Caçris|publicación=El Bloque|número=433|fecha=19 d'eneru de 1916|título=Don Vicente Paredes|página=2|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=2038624&posicion=2&presentacion=pagina</ref> Ena su faceta d'arquitetu, fue artífici dela [[Ilesia de Santa María (Don Benitu)|ilesia de Santa María]] en [[Don Benitu]], de finales del sigru XIX{{sfn|Ramos Rubio|2013|p=639}} i escribió varios librus, destacandu pol su enterés el su manuscritu sobri construción de bóvedas tabicás en [[Estremaúra]]. https://vicenteparedes.wordpress.com/2016/09/12/vicente-paredes-gran-defensor-de-la-arquitectura-popular-extremena/ https://www.worldcat.org/title/tratado-de-bovedas-sin-cimbra-de-vicente-paredes-guillen/oclc/630448877?referer=di&ht=edition == Biografía == En 1868 consigui la titulación d'arquitetu pola [[Escuela Especial d'Arquitetura]] de [[Mairil]]. Consigui praça cumu arquitetu provincial i en 1869 trebaja en [[Trugillu]], peru la moerti violenta del su pai le obriga a ocupal-si de prubremas familiaris i se treslada a [[Prasencia]], ondi acupa el cargu d'arquitetu municipal. Cumu arquitetu municipal realiza la praça de torus i el antiguu Mercau de Abastus, assina cumu el proyetu d'alcantarillau dela Puerta del Sol o la de Talavera en 1890. Nel [[Don Benitu]] ([[Badajós]]), es autol de dos ilesias neohistoricistas con estilus medievalis: Santa María i San Juan Bautista. En 1897 fue nombrau académicu dela [[Real Academia dela Estoria]]. En 1899, fundó la ''Revista de Estremaúra''. Mantuvu rellacionis d'amistá con varios enteleitualis estremeñus cumu [[Sanguino Michel]], [[García-Plata de Osma]], o [[Publio Hurtado]] colos que mantuvu correspondencia, assina cumu con arqueólogus dela talla de [[Mélida]], [[Schulten]] o [[J. Leite de Vasconcellos]]. Mélida le dedica定 munchus comentarius nel su catálogu monumental, i realizó con él varias escursionis pola [[Vía dela Prata]], tema al que se dedicó dendi 1906 i dejó prasmau en dibujus, apuntis, pranus i nuna enteressanti correspondencia cola secretaría dela ''Revista de Estremaúra''. Hizun tamién un estudiu delos Caminus prerromanus enos qualis pranus va indicandu la localización delos torus de piedra o verracus qu’él rellaciona cola trashumancia. == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == {{cita libro|apellidos=Cejador y Frauca|nombre=Julio|enlaceautor=Julio Cejador y Frauca|título=Historia de la lengua y literatura castellana|url=https://archive.org/details/historiadelaleng11ceja/page/270|año=1919|editorial=Tip. de la "Rev. de arch., bibl. y museos"|ubicación=Madrid|volumen= XI }} {{cita publicación|título=El arquitecto Vicente Paredes, representante del eclecticismo extremeño, arquitecto en la construcción de la iglesia parroquial de Santa María de Don Benito|nombre=José Antonio|apellidos=Ramos Rubio|publicación=Boletín de la Real Academia de Extremadura de las Letras y las Artes|issn=1130-0612|número=21|año=2013|páginas=667-684|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4616212}} ef1brm0m9fm0hzqpvuhf1251nfm8tye