Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.46.0-wmf.23 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Usuario:Olarcos 2 3582 142695 142683 2026-04-10T10:00:06Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142695 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> fhf7ycq652uf9f5shxdjh347z9qvg81 142703 142695 2026-04-10T10:11:23Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142703 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> q66j1oa6rdnn2djss7n6nltjej963g6 142706 142703 2026-04-10T10:24:52Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142706 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> 6yw91ujlkq1fihkhtgvtoj0rkqrjka5 142728 142706 2026-04-10T10:56:04Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142728 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> 8h63s8ng29tsf18wqp78i3c9078n0mx Irán 0 3941 142690 141940 2026-04-10T09:47:00Z ~2026-22147-39 20116 142690 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Irán'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:State Flag of Iran 1964-1980|150px|Bandera]] | width="140px" | [[File:Lion and Sun.svg|100px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Iran in its region.svg|right|300px]] |- | [[Luenga oficial]] || [[Luenga Persa|Persa]] |- | [[Capital]] || [[Teherán]] |- | [[Lidel supremu]] || vacant |- | [[Presidenti del goviernu]] || [[Masoud Pezeshkian]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- 0,7% augua | [[Lista paisis pol supifícii|Posición 17ª]]<br />1.648.195 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]] |- |[[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2025]])<br />&nbsp;- [[Densiá de puebración|Densiá]] | [[Lista paísis por puebración|Puestu 17º]]<br />92.417.618 <br />56 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 18ª]]<br />752.967 millonis e US$<br /> |- | [[Monea]] || Rial Iraní |- | [[Inu]] || ''Sorood-e Melli-e Jomhoori-e Eslami'' |- | [[Domiñu Internet]] || .ir |- | [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +98 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: OPEP, ONU, OCE |- | colspan="2" | <small> |} '''Irán''', que'l su nombri oficial es '''Repúbrica Islámica d'Irán''' (''Jomhuriyat-e Eslami Iran o Yomhūrī-ye Eslāmī-ye Īrān''; en persa, ''جمهوری اسلامی ایران''), es un estau d'Orienti Meiu ([[ásia]]). Hazi arrayu con [[Paquistán]] i [[Afganistán]] pol esti; [[Turkmenistán]] pol el noresti, el [[Mari Caspiu]] pol el norti i [[Azerbaiyán]] i [[Arménia]] pol noroesti; [[Turquia]] e [[Iraq]] pol oesti y con el Golfu Pérsicu i el Golfu d'Omán pol sul. == Atijus p'ahuera == {{Commonscat|Irán}} [[Categoría:Irán]] 7zt7vh96qu85csvvhtwd7srclclwvxp 142691 142690 2026-04-10T09:47:39Z PieWriter 19751 Undid edits by [[Special:Contribs/~2026-22147-39|~2026-22147-39]] ([[User talk:~2026-22147-39|talk]]) to last version by Martin Macha 2111 142691 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Irán'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Iran.svg|150px|Bandera]] | width="140px" | [[File:Coat of arms of Iran.svg|100px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Iran in its region.svg|right|300px]] |- | [[Luenga oficial]] || [[Luenga Persa|Persa]] |- | [[Capital]] || [[Teherán]] |- | [[Lidel supremu]] || vacant |- | [[Presidenti del goviernu]] || [[Masoud Pezeshkian]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- 0,7% augua | [[Lista paisis pol supifícii|Posición 17ª]]<br />1.648.195 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]] |- |[[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2025]])<br />&nbsp;- [[Densiá de puebración|Densiá]] | [[Lista paísis por puebración|Puestu 17º]]<br />92.417.618 <br />56 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 18ª]]<br />752.967 millonis e US$<br /> |- | [[Monea]] || Rial Iraní |- | [[Inu]] || ''Sorood-e Melli-e Jomhoori-e Eslami'' |- | [[Domiñu Internet]] || .ir |- | [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +98 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: OPEP, ONU, OCE |- | colspan="2" | <small> |} '''Irán''', que'l su nombri oficial es '''Repúbrica Islámica d'Irán''' (''Jomhuriyat-e Eslami Iran o Yomhūrī-ye Eslāmī-ye Īrān''; en persa, ''جمهوری اسلامی ایران''), es un estau d'Orienti Meiu ([[ásia]]). Hazi arrayu con [[Paquistán]] i [[Afganistán]] pol esti; [[Turkmenistán]] pol el noresti, el [[Mari Caspiu]] pol el norti i [[Azerbaiyán]] i [[Arménia]] pol noroesti; [[Turquia]] e [[Iraq]] pol oesti y con el Golfu Pérsicu i el Golfu d'Omán pol sul. == Atijus p'ahuera == {{Commonscat|Irán}} [[Categoría:Irán]] 7ph10n8xzbc9pvwjtpumrjgisfw22tc La prima Angélica 0 7525 142696 123481 2026-04-10T10:00:57Z Olarcos 82 142696 wikitext text/x-wiki {{Por mejoral}} '''''La prima Angélica'''''  es una pinicla española dirigía por [[Carlos Saura]], ondi se puei vel a [[José Luis López Vázquez]] comu un hombrinu tallúu que cavila sobri los añus de dagal duranti la [[Guerra Cevil Española|Guerra Civil española]] i esu le jadi revivil su pasau. La pinicla estuvu en el Festival de cini de Cannes<ref name="festival-cannes.com"><span class="citation web">[http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/2224/year/1974.html «Festival de Cannes: La prima Angélica»]. ''festival-cannes.com''<span class="reference-accessdate">. </span></span></ref> de 1974, ondi le dierun el premiu del jurau.  == Relatu == Luis, un jombri jorru ya tallúu güelvi a la su tierra, Segovia, por el entierru de la su mairi. P'allí se le vieni a las mientis los añus de cuendu nuevu, sobri tou el amor jondu que tenía por la su prima Angélica. Cada personaji vivi en dos realidadis. == Repartu == * José Luis López Vázquez comu Luis * Fernando Delgado comu Anselmo * Lina Canalejas comu Angélica * María Clara Fernández de Loaysa comu Angélica, de niña * Lola Cardona  comu Tía Pilar * Pedro Sempson comu el padre de Luis * Julieta Serrano comu la monja * Encarna Paso comu la madre de Luis * Josefina Díaz comu la tía Vieja Pilar == Notas == {{Listaref}} == Referencias == * D'Lugo, Marvin, ''Las Películas de Carlos Saura'', Princeton Prensa Universitaria, 1991, [[:en:Special:BookSources/0691031428|ISBN 0-691-03142-8]] * Schwartz, Ronald, Las Películas españolas Grandes: 1950 - 1990, Prensa de Espantapájaros, Londres, 1991, [[:en:Special:BookSources/0810824884|ISBN 0-8108-2488-4]] * Stone, Túnica, ''Cine español'', Pearson Educación, 2002, [[:en:Special:BookSources/0582437156|ISBN 0-582-43715-6]] * Willem, Linda M, ''Entrevistas de Saura del Carlos'', Prensa Universitaria de Misisipi, 2003, ISBN 1-57806 @–494-5 [[Categoría:Cini]] [[Categoría:Piniclas españolas]] e2ktsufkocy3khyscn4ge896z89iqk8 Nuversidá Carlos III de Mairil 0 11888 142687 142668 2026-04-09T20:55:51Z Sa~eswiki 8342 Marrus 142687 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em; text-align:left;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.4em 0.2em 0.3em 0.2em;" | Nuversidá Carlos III de Mairil |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo UC3M.svg|200px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Universidad-carlos3.jpg|250px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:88%; line-height:1.4em; padding:0 0.5em 0.5em 0.5em;" | Campus de Getafe dela Nuversidá Carlos III. |- ! scope="row" style="width:36%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UC3M |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Homo homini sacra res''<br /><span style="font-size:88%;">(''L’ombri es cosa sagrada pal ombri'')</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Fundaol | style="padding:0.2em 0.5em;" | Gregorio Peces-Barba Martínez |- ! colspan="2" style="background:#b0c4de; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Varias direcionis [https://www.uc3m.es/conocenos/como-llegar] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Códigu postal | style="padding:0.2em 0.5em;" | 28903 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Getafe, Mairil, España |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | Getafe, Leganés, Colmenarejo, Puerta de Toledo (Mairil) |- ! colspan="2" style="background:#b0c4de; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | Ángel Arias |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Alministraol | style="padding:0.2em 0.5em;" | Secretaría General |- ! colspan="2" style="background:#b0c4de; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Academia (2020/21) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22.913 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Dotación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 160 millonis d’ebrus (2016) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Coloris | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #a2a9b1; background:#000779; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #a2a9b1; background:#ffffff; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.uc3m.es www.uc3m.es] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em 0.2em 0.3em 0.2em;" | [[Archivu:Acronimo nombre3l.jpg|200px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.6em 0.5em; border-top:1px solid #a2a9b1;" | <div style="margin:0 auto 0.4em auto; width:270px; height:150px; border:1px solid #a2a9b1; background:#eef3f8; position:relative;"> <div style="position:absolute; left:129px; top:69px; width:10px; height:10px; border:2px solid #ffffff; border-radius:50%; background:#3366cc;"></div> </div> {| style="margin:0 auto; border:1px solid #a2a9b1; background:#eaecf0; border-collapse:separate;" | style="padding:0.2em 0.6em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 15a nuversidá española nel ''University ranking.ch'' (2025)] |} |} L' '''Nuversidá Carlos III de Madril''' (UC3M) es una [[nuversidá]] púbrica con sei en [[Getafe]], [[Comunidá de Mairil]] ([[España]]). Fue fundá pol Gregorio Peces-Barba el 5 de mayu de 1989, nel marcu dela Lei de Reforma Nuversitaria de 1983. L'UC3M ufre estudios nuversitarius de [[grau]] i postgrau en [[Ciencis Socialis]] i Hurídicas; [[Umanidais]], [[Comunicación]] i [[Documentación]]; i [[Engenierías]], assina como un grau en [[Ciencis]]. Occupa el puestu 35 a nivel mundial i es la docena en [[Uropa]] nel ranking QS delas 50 mejoris nuversidais del [[mundu]] con menos de 50 añus i está incluia ena crassificación académica de nuversidais del THE. L'UC3M amás destaca pola alta empleabiliá delas [[pressona|pressonas]] titulás qu’arcança el 90,6%. == Estoria == L' '''Nuversidá Carlos III de Mairil''' hue fundá n'1989, ena época qu'el [[Partiu Socialista Obreru Español]] (PSOE) dirigi el gobiernu regional, por [[Gregorio Peces-Barba]], «pairi dela [[Constitución Española de 1978|Constitución]]». El su pesqui es de crial un estabbrecimientu baju l'enfluencia idulógica i académica del PSOE. Esti modelu será imitau, sieti añus endispués, pol [[Partiu Populal (España)|Partiu Populal]] (PP) d’[[Alberto Ruiz-Gallardón]] cola [[Nuversidá Rei Juan Carlos]]<ref> Article |luenga=español |autol=Juan José Fernández |títulu=URJC, bastión universitario del PP |periodicu=[[El Periódico de Catalunya]] |fecha=15 d'abril de 2018 |url=https://www.elperiodico.com/es/politica/20180415/urjc-bastion-universitario-pp-6757136 |consultau=18 de jeneru de 2023 </ref>. == Lema == El su lema es ''Homo homini sacra res'' («L'ombri es algo sagrau pal ombri»), adatación libri inspirá ena celebri cita de [[Plautu]] ''Homo homini lupus est'' («L'ombri es un lobu pal ombri»). == Campus == [[File:UC3M en la Comunidad.png|thumb|250px|Municipius enos qu'l' '''Nuversidá Carlos III''' tieni campus.]] La nuversidá cuenta con quatru campus organizaus enos siguientis centrus d'estudius: === Campus de Getafe === Assitiau ena localidá mairileña de [[Getafe]], nel sul de [[Mairil]]. Abriga la Facultá de Ciencis Socialis i Hurídicas, i la Facultá d’Umanidais, Comunicación i Decumentación. Tamién cuenta con biblotecas, aulas informáticas, aulas multimedia, salas audiovisualis, pratós, sala de huicius, aulas de luengas, l' [https://www.uc3m.es/C3IS/inicio Escuela Enternacional Carlos III], un centru deportivu con piscina cubiertu i spa i residencis d'estudiantis. Esti campus abriga tamién la [https://www.fundacion.uc3m.es/ Fundación Nuversidá Carlos III]. === Campus de Leganés === [[File:Auditorio Padre Soler Campus, Universidad Carlos III.jpg|thumb|250px|Biblioteca Rey Pastor, nel Campus de Leganés dela Nuversidá Carlos III.]] Está situau nel municipiu mairileñu de [[Leganés]], nel sul de [[Mairil]]. Abriga l'Escuela Politécnica Superiol. Tieni laboratorius pa crassis esperimental UN (informática, elétrica, bioengeniería, aeroespacial, mecánica, robótica, etc.), biblioteca, aulas informáticas, aulas multimedia, aulas de luengas, centru deportivu con piscina cubiertu, residencia d’estudiantis i auditoriu con capacidá pa 1000 pressonas. === Campus de Colmenarejo === [[File:Campuscolmenarejo.jpg|thumb|250px|Imahin esteriol del Campus de Colmenarejo.]] Se topa ena localidá mairileña de [[Colmenarejo]], nel noroesti de [[Mairil]]. En esti campus s'impartin titulacionis de varias facultais. Enas sus estalacionis abriga una bibloteca, aulas informáticas, aulas de luengas i una sala multimedia. === Campus Mairil-Puerta de Toledo === Está ubicau nel centru dela [[ciá]] de [[Mairil]]. En él s'empartin estudius de postgrau (másteris oficialis i títulus propius). Sei de algunas delas actividais colturalis i artísticas dela UC3M. Cuenta cuna bibloteca, aulas informáticas, aulas multimedia i espaciu polivalenti. == Uferta académica == === Estudios de Grau === L'UC3M ufre estudios de grau <ref>Estudios de Grau</ref> en [[Economía]] i [[Empresa]], [[Engeniería]], [[Ciencis]], [[Derechu]], [[Comunicación]], [[Ciencis Socialis]] i [[Umanidais]]. Cuenta cuna delas mayoris ufertas d’estudios bilingüis delas nuversidais españolas, pues el 71% delas sus titulacionis se puein cursal en inglés o en opción bilingüe. El 51% delas pressonas titulás ena UC3M á participau en programas enternacionalis de movilidá. Tres graus dela UC3M cuentan cola acreditación enternacional AACSB, un sellu distintivu dela escelencia ena educación empresarial qu’á siu obteniu pol menos del cincu pol cientu delos programas de dirección d’empresas del mundu. Ogañu ábate todas las sus titulacionis en engeniería cuentan col sellu EUR-ACE, l'acreditación enternacional de engeniería más prestigiosa d’[[Uropa]]. Los estudiantis puein realizal prátic UN a través delos convenius de colaboración qu'l'Nuversidá tieni suscritus con empresas i estitucionis. Tamién puein accedel a un ampliu programa d’actividais colturalis i deportivas. L'Nuversidá disponi de tres residencis d’estudiantis de gran calidá (2 en [[Getafe]] i 1 en [[Leganés]]). === Estudios de Postgrau === L'UC3M ufre 145 programas de máster i 20 cursús de doctorau enas diversas áreas d’envestigación que se desenuelvin ena Nuversidá. Más del 40% delos programas de máster s’impartin en inglés. Los estudios de máster <ref>Estudios de Postgrau</ref> s’estituyen en quatru Escuelas qu'engloban las ramas de [[Derechu]]; [[Empresa]] i [[Economía]]; [[Umanidais]], [[Comunicación]] i [[Ciencis Socialis]]; i [[Engeniería]] i [[Ciencis Básicas]]. La mayor parti delos másteris dela UC3M s’impartin nel Campus Madril-Puerta de Toledo, nuna delas zonas más céntricas i turísticas dela ciá de Madril. Un 30% delos estudiantis de máster procedin de otrus países atraíus pola possibiliá d’estudial en inglés en Madril, nun campus enternacional. Nel casu delos estudios de doctorau el porcentahi d’estudiantis enternacionalis asciendi al 45%. === Cursús en línia === Amás delas sus crassis regularis, la [[Nuversidá]] ofereci [[MOOC]]s tantu ena pratahorma [[edX]] como en [https://miriadax.net/ Miríadax]. Ogañu, proni 13 <ref>cite web | title=UC3M MOOCS | url= http://www.uc3m.es/ss/Satellite/UC3MInstitucional/en/TextoMixta/1371208955552/ </ref> MOOCs de materias que van dendi la mecánica estruttural ata la contratación púbrica i las pinturas uropeas. Los cursús s'impartin tantu en ingrés como en castellanu i tardan, de meya, dos mesis en terminal-si. Endispués s’espédi un certificau degital d’aprovechamientu si l’estudianti á sacau la nota d’aprobau o más. == Presencia enos rankings == Destaca pola su presencia enos rankings [https://www.uc3m.es/conocenos/rankings-acreditaciones nacionalis i enternacionalis]. Occupa el puestu 35 del mundu nel ranking QS delas 50 mejoris nuversidais del mundu con menos de 50 añus i está incluia nel THE World University Rankings. Assimesmu, es la única nuversidá púbrica española entri las mejoris escuelas de negociu uropeas, según el ranking de Financial Times. Tamién figura entri las 5 mejoris nuversidais españolas según nel Ranking CYD dela Fundación Conocimientu i Desenvolvimiento. == Empleabiliá == L'Nuversidá tieni convenius con más de 3.000 empresas i estitucionis pa qu’estudiantis realizun las prática UN del grau. Según el úrtimu Estudiu d’Enserción Profesional delos titulaus ena UC3M (Promoción 2019), la tasa d’empleu delas pressonas titulás ena UC3M arcança el 90,6% i el 97,1% delos titulaus recomienda estudial ena UC3M. == Financiación dela nuversidá == Las [[nuversidá púbrica|nuversidais púbricas]] n'[[España]] <ref> Financiación dela nuversidá </ref> occupan una gran parti del pressupuestu nacional. Ábate el 80% dela financiación pa las nuversidais púbricas es sostribá polos contrebuyentis, colas tasas delos estudiantis representandu la mayor parti del restu desta financiación. Las nuversidais en España no tenin la supervisión úrtima sobri la su financiación; esto lo hazi el gobiernu, que recibi, alministra i reparti todas las huentis de dangu. === Proyetus de financiación === L'UC3M gasta el sistema de [[crowdfunding]] pa financial los sus proyetus. El prucessu por un regulal comprende '''quatru passus prencipalis''': <ref> Crowd funding | date=September 2014 | last1=García Gutiérrez | first1=Isabel </ref> Lo primeru, un científicu, estudianti o un ex-alumnu desenvuelvi un [[revesinu]] sobri envestigación, innovación, i/o la difusión del conocimientu. Lo segundu, esparzin esti revesinu a través de [http://www.goteo.org/about Gotero.org], qu'es un sitiu web ondi los donantis puein buscal i respaldal proyetus enlistaus ena página web. Lo terceru, un donanti enteressau prencipiará a financial un proyetu. Por úrtimu, el proyetu arcança nivelis bastantis de financiación, pubriciá i mejoras relacionás pa hazel-si realidá. Dessistin várius '''tipus de crowdfunding'''. El crowdfunding basau en recompensas es quandu un patrocinadol huncia un proyetu por un incentivu o recompensa a cambiu, por un regulal produtus o serviciis que resultan del proyetu. El crowdfunding de capital resulta nun patrocinadol que recibi alguna horma de capital a cambiu dela su inversión. La financiación basá en deu implica qu'un patrocinadol empresta perras al proyetu, cola promessa de qu'el su capital sea devurtu más los enteressis. El crowdfunding basau en donación implica qu'un donanti invierta pol enterés altruista, sin dengún enterés en recompensas financieris o materialis a cambiu. El crowdfunding á brindau oportunidais a muchas [[pressona|pressonas]] pa desenvolver proyetus de campus. Ena UC3M, Isabel García Gutiérrez, <ref> Crowd_UC3M </ref> qu'es la vicerrectora d'entreprenierismu i parqui científicu, dixu qu'l'nuversidá se furrieló a esti sistema pol su potencial innovadol. La esperiencia dantis dela [[Nuversidá Politécnica de Cataluña]] col usu del sistema de crowdfunding fue tamién un ejemplu útil pa tomal como modelu. ==== Financiación d’actividais colturalis, deportivas i de voluntariáu ==== L'UC3M, como todas las otras nuversidais púbricas, recibi financiación del gobiernu, polo que las tasas de matrícuda delos estudiantis son un porcentahi pequeñu delos gastus realis d’educación. Nostanti, las actividais estraescolaris tales como las [[coltura|colturalis]], deportivas i de voluntariáu no están incluías enas tasas d’inscripción i desigin tasas adicionales pa la su participación. ===== Hundación UC3M ===== L'Hundación UC3M es una organización privada sin ánimu de rucru. Criá en 1990, los sus '''pesquis''' son la promoción i financiación d’actividais socialis, colturalis i científicas. <ref> Foundation of the Uc3m </ref> '''Pesquis dela Hundación UC3M:''' '''Estensión nuversitaria''': Esto inclui cursús pa mayoris (programas colturalis i educación acontinná nel aula) i seminarius sobri intercambius i mercaus financierus pa créditusu académicus. El cursu ''You click'' está degiriu a los jóvenis que quierun entral nel mercau laboral como profesionalis con mejoris conocimientus sobri meyus socialis, networking, comunicación i personahis degitalis. '''Centru de Luengas''': Se centra nel desenvolvimiento en deferentis luengas como ingrés, francés, alemán, chinu, italianu i otras; brindandu oportunidais pa qu'estudiantis estún más motivaus nel aprandiza de luengas; gastandu nuevas tecnulugías i tamién aiuda cola preparación pa los deferentis ujianis de luengas. '''Orientación i empleu (SOPP):''' Gran pratahorma centrá en dahl-si facilidadis a estudiantis i empresas pa ruchar enas futuras contratacionis d’estudiantis col pesqui de ganal esperiencia pal mercau laboral. '''Residencis i alojamientu:''' Ofre facilitación pal alojamientu d’estudiantis i professoris dela nuversidá. Consisti en tres grandis istalacionis, dos en [[Getafe]] (residencis Gregorio Peces-Barba i Fernando de los Ríos) i una en [[Leganés]] (Fernando Abril Martorell). Todas estas istalacionis están ena costanera delos sus respetivus campus. Un númeru en crecientu de dambos dos estudiantis furasterus i estudiantis de otras partis d'[[España]] á hiziú crecel la demanda enas residencis. '''Publicacionis i enformis:''' Estudial i analizal los impactus nel [[mundu]] d'ogañu delos deferentis graus ufrius pola nuversidá. '''Compromissu social''': Prencipalmenti pensau pa aiudal financieramenti a estudiantis con necisidais basás nel méritu, discapacidais i estudiantis con bajus dangus. Esto tamién inclui la importancia delas donacionis d'equipamientu sobranti a varias ONG, reciclahi i sinergias positivas con organizacionis relacionás. == Egressaus notablis == * [[César Muñoz]] * [[Pablo Iglesias Turrión]] * [[Elena González-Blanco]] * [[María Eugenia Rodríguez Palop]] * [[Omar Ayuso]] == Vea-si tamién == [[Commons:Universidad Carlos III de Madrid|Universidad Carlos III de Madrid]] OCW OpenCourseWare Ranking de nuversidais españolas [[Conseju d'Estudiantis Uropeus de Tecnulugía]] (BEST). Asociación enternacional presenti ena nuversidá. == Referencias == {{listaref}} == Atijus p'ahuera == [http://www.uc3m.es/ Nuversidá Carlos III de Mairil] [https://www.edx.org/school/uc3mx UC3M en edx] [https://miriadax.net/web/universidad-carlos-iii-de-madrid UC3M en Miríada X] [https://www.uc3m.es/ss/Satellite/UC3MInstitucional/es/TextoDosColumnas/1371240083658/Rankings_y_acreditaciones_UC3M Rankings i acreditacionis UC3M] mki4vnk8hw4kk5haoqfmesy338mj8v5 Omar Ayuso 0 11889 142688 142675 2026-04-09T20:56:17Z Sa~eswiki 8342 142688 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Omar Ayuso''' ([[Mairil]], 26 de marçu de 1998) es un [[atú]], [[modelu (pressona)|modelu]] i [[diretol de cine|diretol]] español <ref name=:y> cita web|títulu=Omar Ayuso : Su biografía|url=https://www.sensacine.com.mx/actores/actor-830668/|obra=SensaCine |fechaacceso=29 de mayu de 2021 </ref> que se dió a conocel pol su papel de [[Anexo:Personajes de Élite#Omar Shanaa|Omar Shanaa]] ena [[serie web]] de [[Netflix]] ''[[Élite (serie de televisión)|Élite]]''. <ref> cita web|apellíus1=Alburquerque|nombri1=Orquídea|títulu=¿Quién es Omar Ayuso?|url=https://www.lofficielmexico.com/man/quien-es-omar-ayuso|obra=lofficielmexico.com|fecha=30 d'otubri de 2018|fechaacceso=29 de mayu de 2021 </ref> == Primerus añus == Nació en [[Mairil]] peru se crió en [[Manzanares el Real]]. <ref name=niusdiario> cita web|apellíus1=Marrón|nombri1=Mireya|títulu=Quién es Omar Ayuso, el último fichaje de Rosalía|url=https://www.niusdiario.es/vida/visto-oido/todo-sobre-omar-ayuso-actor-elite-enamorado-videoclip-rosalia_18_2888295250.html|obra=niusdiario.es|fecha=24 de jeneru de 2020|fechaacceso=29 de mayu de 2021 </ref> El su pairi es d'orihin [[Marruecus|marroquín]]. Estudió [[comunicación audiuvisual]] ena [[Nuversidá Carlos III de Mairil]]. <ref name="niusdiario" /> == Carrera == Prencipió la su carrera n'2015, hiziendu una brevi apaición nel episudiu 13 dela serie española ''[[El Príncipe (serie de televisión)|El Príncipe]]''. N'2018 apaició nun episudiu dela serie ''[[El Continental (serie de televisión)|El Continental]]''. <ref name="niusdiario" /> Nesi mesmu añu debutó como parti del elencu prencipal dela serie de [[Netflix]] ''[[Élite (serie de televisión)|Élite]],'' <ref name="niusdiario" /> ondi enterpretó a [[Anexo:Personajes de Élite#Omar Shanaa|Omar Shanaa]]. <ref name="niusdiario" /> Gracia ala su participación ena serie se furrieló aina nun íconu i ídolu pala [[comunidad LGBT|comuniá LGBTBIQ+]] huntu a [[Arón Piper]], con quien compartió créditusu mayoritariamenti. <ref> cita web|títulu=ÉLITE: Arón Piper, orgulloso de ser un icono gay con Omander|url=https://www.youtube.com/watch?v=3xXoz-2gjCQ|obra=Youtube |editorial=Fórmula TV |fecha=5 de diziembri de 2018|fechaacceso=29 de mayu de 2021 </ref> <ref> cita web|títulu=Esto piensa Arón Piper sobre la relación gay de ‘Omander’ en Élite|url=https://www.chueca.com/entretenimiento/aron-piper-sobre-la-relacion-gay-de-omander-en-elite-netflix-series-series-queer-espana-2018-lgbt|obra=chueca.com|fechaacceso=29 de mayu de 2021 </ref> Anque n'abril de 2022 l'atú confirmó la su salía dela serie tras la quinta temporada, <ref> Cita web|url=https://www.elmundo.es/television/series/2022/04/21/6261775afc6c83ec028b45ba.html|títulu=Omar Ayuso abandona Élite tras cinco temporadas|fechaacceso=2024-09-08|fecha=2022-04-21|sitioweb=ELMUNDO|idioma=es </ref> en noviembri d'esi mesmu añu s'anunció qu'el su personahi vurtaría pala sétima temporada. <ref> Cita web|url=https://willax.pe/combutters/elite-omar-ayuso-regresa-a-la-serie-de-netflix-para-la-temporada-7#google_vignette|títulu='Élite': Omar Ayuso regresa a la serie de Netflix para la temporada 7|fechaacceso=2024-09-08|apellíu=Staff|nombri=Willax|sitioweb=willax.pe|idioma=es </ref> N'otubri de 2023 s'anunció qu' ''[[Élite (serie de televisión)|Élite]]'' acabaría cola otava temporada, cola participación d’Ayuso. <ref> Cita web|url=https://www.abc.es/play/series/noticias/creadores-elite-anuncian-octava-temporada-ultima-20231018165509-nt.html|títulu=Los creadores de 'Élite' anuncian que la octava temporada será la última|fechaacceso=2024-09-08|fecha=2023-10-18|sitioweb=Diario ABC|idioma=es </ref> En paralelu col su trabahu n' ''[[Élite (serie de televisión)|Élite]]'', Ayuso á participau en várius [[cortu|cortus]] españoles como ''Ráfagas de vida salvaje'' (2019), <ref> Cita web|url=https://filasiete.com/cortometraje/cortometraje-rafagas-de-vida-salvaje-de-jorge-cantos/#google_vignette|títulu=Cortometraje Ráfagas de vida salvaje | Barreras | Crítica reseña FilaSiete|fechaacceso=2024-09-08|apellíu=Moreno|nombri=Juan Antonio|fecha=2020-01-09|sitioweb=FilaSiete |idioma=es </ref> ''Disseminare'' (2019), <ref> Obra citá|títulu=Disseminare|apellíus=Ayuso|nombri=Omar|url=https://www.imdb.com/title/tt9764116/|fechaacceso=2024-09-08|fecha=2019-10-25|apellíus2=Boricó|nombri2=Carla|apellíus3=Reta|nombri3=Walter de la </ref> ''La Tarotista'' (2021) <ref> Cita web|url=https://as.com/epik/2021/01/04/portada/1609771494_412687.html|títulu='La tarotista': Netflix promociona sus próximos estrenos con un cómico cortometraje|fechaacceso=2024-09-08|fecha=2021-01-04|sitioweb=AS.com|idioma=es </ref> i ''8:19'' (2022). <ref> Cita web|url=https://salamancartvaldia.es/noticia/2021-04-10-salamanca-acoge-el-rodaje-del-corto-8-19-protagonizado-por-mas-de-una-treintena-de-7228|títulu=Salamanca acoge el rodaje del corto '8 19', protagonizado por más de una trentena de...|fechaacceso=2024-09-08|apellíu=DÍA|nombri=SALAMANCArtv AL|fecha=2021-04-10|sitioweb=SALAMANCArtv AL DÍA|idioma=es </ref> A prencipius de 2021 debutó como [[diretol de cine|diretol]] i [[guionista]] del cortu ''Matar a la madre'' (2021). <ref> cita web|apellíus1=Martín|nombri1=Javi|títulu=Omar Ayuso ('Élite') debuta como director y guionista en un corto protagonizado por La Bien Querida|url=https://www.ecartelera.com/noticias/omar-ayuso-elite-director-guionista-corto-la-bien-querida-63724/|obra=ecartelera.com|fechaacceso=29 de mayu de 2021 </ref> N'jeneru de 2023 debutó nel teatru cola obra ''El sonido oculto'' (2023), huntu ala atrís [[Toni Acosta]]. En setiembri d'esi mesmu añu s'anunció el debut d'Ayuso como atú protagonista nuna película, ''On the Go'' (2023). <ref name= "on the go"> Cita web|url=https://variety.com/2023/film/global/omar-ayuso-on-the-go-julia-de-castro-1235718012/|títulu=‘On the Go,’ Featuring ‘Elite’ Star Omar Ayuso in His First Movie Lead Role, Clinches Early Sales (EXCLUSIVE)|fechaacceso=2024-09-08|apellíu=Hopewell|nombri=John|fecha=2023-09-08|sitioweb=Variety|idioma=en-US </ref> En diziembri de 2023 s'estrenó en [[Prime Video]] ''[[Los Farad]]'' (2023), cola participación d'Omar Ayuso, <ref> Cita web|url=https://www.hoymagazine.es/los-farad-la-nueva-serie-de-prime-video-con-miguel-herran-y-omar-ayuso/|títulu=‘Los Farad’, la nueva serie de Prime Video con Miguel Herrán y Omar Ayuso|fechaacceso=2024-09-08|apellíu=Cardoza|nombri=Nahary Bolivar|fecha=2023-12-11|sitioweb=HoyMagazine|idioma=es </ref> i s'anunció la su próxima película, ''Les Paradis de Diane'' (2024). <ref name = "paradis"> Cita web|url=https://www.revistagq.com/noticias/articulo/omar-ayuso-entrevista-elite-temporada-7-calvin-klein-jeans|títulu=Omar Ayuso: “Me fui de Élite sin intención de volver. El año que me he ausentado de la serie ha sido uno de los más complejos e importantes de mi vida”|fechaacceso=2024-09-08|apellíu=González|nombri=Victor M.|fecha=2022-12-12|sitioweb=GQ España|idioma=es-ES </ref> N'abril de 2024 [[Atresplayer]] anunció qu'Ayuso hormaría parti del elencu prencipal dela serie musical de televisión ''[[Mariliendre (serie de televisión)|Mariliendre]].'' <ref> Cita web|url=https://www.atresmedia.com/prensa/notas/atresplayer/conoce-reparto-protagonista-mariliendre-nueva-serie-musical-original-atresplayer_20240401660ad7365e1b1f0001215729.html|títulu=Conoce al reparto protagonista de ‘Mariliendre’, la nueva serie musical original de atresplayer|fechaacceso=2024-09-08|fecha=2024-04-01|sitioweb=Atresmedia|idioma=es </ref> En setiembri de 2024 s'anunció l'estrenu de ''[[Yo, adicto]]'' (2024), una miniserie de [[Disney+]] que cuenta con Ayuso nel repartu prencipal. <ref> Cita web|url=https://www.eldiario.es/vertele/series/disney-pone-fecha-estreno-adaptacion-televisiva-adicto-pasar-festival-san-sebastian_1_11631810.html|títulu=Disney+ pone fecha de estreno a la adaptación televisiva de 'Yo, adicto', tras pasar por el Festival de San Sebastián|fechaacceso=2024-09-08|apellíu=verTele|nombri=Redacción|fecha=2024-09-05|sitioweb=Vertele|idioma=es </ref> == Imagen púbrica == La relación en pantalla d’Ayuso i [[Arón Piper|Piper]] n’''[[Élite (serie de televisión)|Élite]]'', mentá «Omander», i la su amistá huera dela pantalla generó un seguimientu global. <ref name=":2"> Cite web|url=https://english.elpais.com/elpais/2019/09/16/inenglish/1568636024_089185.html|title=Meet the most sought-after young men in Madrid|last=Pastor|first=Custodio|date=17 de setiembri de 2019|website=El País|access-date=26 d'abril de 2020 </ref> <ref name=":3"> Cite news|last=Urzaiz|first=Begoña Gómez|url=https://elpais.com/elpais/2020/03/26/icon/1585224284_657991.html|title=Omar Ayuso: "¿Que pida algo? ¡Llámame, Pedro!"|date=27 de marçu de 2020|work=El País|access-date=26 d'abril de 2020|issn=1134-6582 </ref> En juñu de 2020, Ayuso tenía más de quatru millonis de seguidoribu enas redis socialis. <ref name=":5" /> El papel n' ''[[Élite (serie de televisión)|Élite]]'' creció la su visibiliá [[LGBT|LGBTBIQ+]], anque Ayuso se resistió ala idea de que sirviera como modelu a seguil. <ref name=":3" /> <ref name=":6"> Cite web|url=https://www.lavanguardia.com/series/20200310/473984608845/elite-netflix-omander-aron-piper-omar-ayuso-ander-omar.html|title='Omander', la pareja gay más explosiva de 'Élite' habla para 'La Vanguardia' de la tercera temporada|date=10 de marçu de 2020|website=La Vanguardia |access-date=26 d'abril de 2020 </ref> Como ombri [[gay]], Ayuso á hiziú obhetu de comentáriusu homófubus. Él creía qu'el sostribu generalizau ala su relación en pantalla con [[Arón Piper|Piper]] se debía a qu'es más fáci pala pressonas homófubas aceptal a los homosexualis ena ficción qu'ena vida real. <ref name=":5"> Cite web|url=https://vanidad.es/people/848759744/OMAR-AYUSO-Para-un-homofobo-es-mucho-mas-incomodo-un-gay-real-que-un-gay-de-la-ficcion.html|title=OMAR AYUSO: "Para un homófobo es mucho más incómodo un gay real que un gay de la ficción"|last=Alarcón|first=Anna|date=24 de jeneru de 2020|website=vanidad.es|access-date=26 d'abril de 2020 </ref> Ayuso á teníu una imagen transgresora qu'enclui eleccionis de moda provocativas en apaicionis púbricas i publicacionis en redis socialis. <ref> Cite news|last=Primo|first=Carlos|url=https://elpais.com/elpais/2019/09/03/icon/1567516823_627566.html|title=Omar Ayuso da una clase magistral de transgresión en la alfombra roja de 'Élite'|date=3 de setiembri de 2019|work=El País|access-date=26 d'abril de 2020|issn=1134-6582 </ref> <ref name=":0"> Cite web|url=https://www.out.com/celebs/2020/4/03/elites-omar-ayuso-just-posted-his-full-bush-instagram|title='Elite's Omar Ayuso Just Posted His Whole Bush on Instagram|last=Street|first=Mikelle|date=3 d'abril de 2020|website=Out|language=inglés|archive-url=|archive-date=|access-date=26 d'abril de 2020 </ref> == Filmu-grafía == === Películas === {| class="wikitable" !Añu !Títulu !Rol !Diretol !Notas |- | 2023 |''On the Go'' |Jonathan |Julia De Castro, Maria Royo |<ref name="on the go" /> |- | 2024 |''Les Paradis de Diane'' |Desconocíu |Jan Gassmann, Carmen Jaquier |<ref name="paradis" /> |} === Cortus === {| class="wikitable" ! Añu ! Títulu ! Diretol |- | rowspan="3" |2019 |''Maras'' | [[Salvador Calvo]] |- |''Ráfagas de vida salvaje'' | Jorge Cantos |- |''Disseminare'' |Jools Beardon |- | rowspan="2" |2021 |''La Tarotista'' | Martina Hache |- |''Matar a la Madre'' | Omar Ayuso |- | rowspan="1" |2022 |''8:19'' | María Guerra |} === Televisión === {| class="wikitable" ! Añu ! Títulu ! Rol ! Notas |- | 2018 |''[[El Continental (serie de televisión)|El Continental]]'' | |1 episudiu |- |2018 - 2024 |''[[Élite (serie de televisión)|Élite]]'' |rowspan="4"| Omar Shanaa | 49 episudiusu |- |rowspan="3"| 2021 |''[[Élite: historias breves|Élite estórias brevis: Nadia Guzmán]]'' | 2 episudiusu |- |''[[Élite: historias breves|Élite estórias brevis: Omar Ander Alexis]]'' | 3 episudiusu |- |''[[Élite: historias breves|Élite estórias brevis: Samuel Omar]]'' | 3 episudiusu |- |rowspan="1"| 2023 |''[[Los Farad]]'' | Habib Kaezem | 3 episudiusu |- |2024 |''[[Yo, adicto]]'' | Iker Garay Acosta | 1 episudiu |- |2025 |''[[Mariliendre (serie de televisión)|Mariliendre]]'' | Luis | 5 episudiusu |- |} === Vídius Musicalis === {| class="wikitable" ! Añu ! Títulu ! Rol ! Notas |- | 2018 |"Final Feliz" | Él mesmu/Omar Shanna |Videocli de [[Danna Paola]] |- | 2020 |"Juro Que" | Él mesmu |Videocli de [[Rosalía (cantante)|Rosalía]] |- | 2021 |"Famoso en tres calles" | Él mesmu |Videocli de [[Carolina Durante]] |} == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == * {{IMDb nombre|9648243}} fvo496yff3nnf5naubtdxmogl86guox Arón Piper 0 11890 142689 142679 2026-04-09T20:57:12Z Sa~eswiki 8342 142689 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Arón Julio Manuel Piper Barbero'''<ref>url=https://www.youtube.com/watch?v=GdUXhrd-fjs&feature=youtu.be&t=2m13s|título=LA RESISTENCIA - Entrevista a Aron Piper | #LaResistencia 11.03.2021|fecha=11 de marçu de 2021|fechaacceso=23 de marçu de 2021|sitioweb=YouTube</ref> ([[Berlín]], 29 de [[marçu]] de 1997) es un [[atol]] i [[cantanti]] hispanu-aleman.<ref>url=https://elpais.com/elpais/2020/03/17/icon/1584444955_197829.html|título=Arón Piper: “Es una locura lo que te pagan. Sigo alucinando y mi entorno también”|autor=El País|fecha=18 de marçu de 2020|fechaacceso=25 de abril de 2020</ref> Se dio a conocel al protagoniçal la [[pinicla]] de [[Gracia Querejeta]] ''15 añus i un día'' (2013),<ref>Arón Piper, un rapero español en los Oscar</ref> inque saltó ala fama pol su [[papel]] de Ander ena [[serii]] original de [[Netflix]], ''[[Élite (seri)|Élite]]'' (2018).<ref>Las 20 confesiones de Omar Ayuso y Arón Piper (‘Élite’)</ref> == Biografía == Tuvu nacencia nel [[Berlín]], [[Alemaña]], el 29 de marçu de 1997. El su pai es aleman i la su mairi es española. Colos cincu añus se muó colos sus pais a [[Barcelona]], [[España]], i, endispués d’unus añus en [[Cataluña]], se trasluó ala costa d’[[Astúrias]] i moró en [[Avilés]] i [[Barcia (Valdés)]]. === Trayetória atoral === Endispués de tenel un papel secundáriu en ''Maktub'' (2011), en 2013 dio vía a Jon ena pinicla ''15 añus i un día'' de Gracia Querejeta, cola qu'ya teníe trabajau en ''Fracaso escolar'' (2012). La pinicla fue selecioná para represental a [[España]] enos [[Prémius Óscar]] i Arón fue candidatu al [[Prémius Goya|Prémiu Goya]] ala mijol canción original pol tema prencipal dela mesma. Dendi 2018 ata 2021 formó parti del repartu dela seri ''Élite'' (Netflix), la qual se mantuvu duranti varias semanas nel n.º 1 dela lista de ''binge-watching'' del portal [[IMDb]].<ref>Los actores de "Élite" estarán en Toledo el 25 de noviembre recogiendo un premio de CiBRA</ref> Se mantuvu ena seri cumu Ander Muñoz ata la su quarta temporada nel repartu prencipal.<ref>título=“Élite 4”: la partida de dos personajes y otras “perlas” que nos dejó el final de temporada|url=https://elcomercio.pe/saltar-intro/netflix/series/netflix-elite-4-la-partida-de-dos-personajes-y-otras-perlas-que-nos-dejo-el-final-de-temporada-spoilers-aron-piper-miguel-bernardeau-espana-noticia/|editorial=El Comercio Perú|idioma=es|fecha=19 de juñu de 2021|fechaacceso=20 de juñu de 2021</ref> Gracias al boom dela seri, consiguió reconocimientu enternacional i paró nel llançamientu dela su carrera.<ref>título=Netflix pone a los actores de Élite como ejemplo ante sus accionistas|url=https://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/01/19/companias/1547854956_264569.html|obra=Cinco Días|editorial=El País|idioma=es|fecha=19 de eneru de 2019|fechaacceso=26 de mayu de 2021</ref> Endispués del éssitu de ''Élite'', el su siguienti papel emportanti llegó pola manu dela mesma prataforma, para protagoniçal la seri ''[[El desordin que deixas]]'' (2020) dirigía pol [[Carlos Montero]], casting Martins basá ena novela omónima, juntu a [[Inma Cuesta]] i [[Bárbara Lennie]], ondi interpretó a Iago Nogueira.<ref>url=https://computerhoy.com/noticias/entretenimiento/reparto-desorden-dejas-nueva-serie-netflix-creador-elite-506809|título=Reparto de El desorden que dejas, nueva serie de Netflix del creador de Élite|fechaacceso=26 de eneru de 2020|apellido=Arteaga|nombre=Sandra|fecha=8 de outubri de 2019|sitioweb=ComputerHoy|idioma=es</ref> En 2021 participó ena pinicla ''Érase una vez en Euskadi''.<ref>título='Érase una vez en Euskadi' o cómo sel un neñu duranti el polvoreu vascu|url=https://www.rtve.es/television/20210817/erase-vez-euskadi-trailer/2159445.shtml|editorial=RTVE|idioma=es|fecha=17 de agostu de 2021|fechaacceso=29 de agostu de 2021</ref> En 2022 estrenó la pinicla ''Código emperador'', juntu a [[Luis Tosar]], con Emma Lustres a cargu de [[Vaca Films]] i Martins cumu codiretora de casting nel papel de Fernando.<ref>apellidos1=Rodrigo|nombre1=Javi|título=Arón Piper se pasa al fútbol en 'Código emperador'|url=https://los40.com/los40/2022/02/16/cinetv/1645003710_625931.html?ssm=TW_los40|editorial=Los 40|idioma=es|fecha=16 de febreru de 2022|fechaacceso=16 de febreru de 2022</ref> En 2023 protagoniçó dos largometrajis: ''Fatum'', ondi interpreta a Alejo, un jovi qu'entra armau nuna casa d’apuestas para hazel un atracu;<ref>url=https://www.lavanguardia.com/peliculas-series/peliculas/fatum-1053587|título=Fatum (película 2023) - Tráiler. resumen, reparto y dónde ver. Dirigida por Juan Galiñanes|fechaacceso=2023-04-29|fecha=2023-04-29|sitioweb=La Vanguardia|idioma=es</ref> ena qu'Emma, Vaca Films, Carmela i ''Sayen'', entri otras dan horma a una pinicla chilena dirigía pol Alexander Witt i que tuvu el su estrenu en [[Amazon Prime Video]].<ref>apellidos1=Arce Ruiz|nombre1=Melvyn|título=Arón Piper y los retos detrás de “Sayen”, su primera película en Sudamérica|url=https://elcomercio.pe/saltar-intro/prime-video/peliculas/aron-piper-en-chile-actor-de-elite-se-confiesa-sobre-sayen-y-los-retos-de-su-primera-pelicula-en-america-del-sur-entrevista-video-noticia/|editorial=El Comercio|idioma=es|fecha=6 de marçu de 2023|fechaacceso=28 de setiembri de 2023</ref> Essi mesmu añu tamién fue el protagonista prencipal dela seri original de [[Netflix]] ''El silencio'' col personagi de Sergio Ciscar, un chicu qu'endispués del assessinatu delos sus pais dejó de palral ata la su salía dela carci.<ref>url=https://www.formulatv.com/noticias/aron-piper-protagonizara-el-silencio-netflix-115938/|título=Arón Piper y Manu Ríos protagonizarán 'El silencio', el thriller de Aitor Gabilondo para Netflix|fechaacceso=11 de abril de 2023|apellido=Rodera|nombre=Alejandro|fecha=24 de mayu de 2022|sitioweb=Formula TV|idioma=|cita=</ref> === Trayetória musical === En 2020, l'atordi entró nel mundu dela música de manera profissional, estrenandu el su primel tema «Sigo», un tema urbanu de [[trap]] qu'enclui la participación del rapero Moonkey i es produziu pol Mygal.<ref>url=https://www.adnradio.cl/estrenos/2020/04/03/es-la-primera-de-muchas-aron-piper-de-elite-lanzo-su-primera-cancion-de-trap.html|título=“Es la primera de muchas”: Arón Piper de Élite lanzó su primera canción de trap|autor=ADN Radio|fecha=3 de abril de 2020|fechaacceso=25 de abril de 2020|fechaarchivo=24 de diziembri de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20221224134832/https://www.adnradio.cl/estrenos/2020/04/03/es-la-primera-de-muchas-aron-piper-de-elite-lanzo-su-primera-cancion-de-trap.html|deadurl=yes</ref> Essi mesmu añu rejistró una colaboración musical cola española [[Soleá Morente]] i l’argentinu Maximiliano Calvo ena canción «Prendiendo fuego».<ref>url=http://us.hola.com/actualidad/20200605169537/aaron-piper-video-prendiendo-fuego/|título=Aron Piper adelanta su videoclip con Maximiliano Calvo y Soleá Morente|fechaacceso=2021-01-19|fecha=2020-06-05|sitioweb=Hola USA|idioma=</ref><ref>url=https://billboard.com.ar/maximiliano-calvo-lanza-prendiendo-fuego-con-aron-piper-y-solea-morente/|título=Maximiliano Calvo lanza "Prendiendo Fuego" con Arón Piper y Soleá Morente|fechaacceso=2021-01-19|fecha=2020-06-05|sitioweb=Billboard|idioma=es</ref> En 2021 lança el su primel EP «Nieve».<ref>url=https://www.esquire.com/es/actualidad/tv/a35819778/aron-piper-nieve-mufasa-la-resistencia/|título=Aron Piper presenta 'Nieve' en 'La resistencia', pero fue su productor el que descoló a Broncano|fechaacceso=2021-04-12|fecha=2021-03-12|sitioweb=Esquire|idioma=es</ref> == Filmografía == === Cine === {|class="wikitable" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- ! style="background: #B0C4DE;" | Añu ! style="background: #B0C4DE;" | Títulu ! style="background: #B0C4DE;" | Personagi ! style="background: #B0C4DE;" | Diretor ! style="background: #B0C4DE;" | Notas |- | 2011 | ''Maktub'' | Iñaki | Paco Arango | |- | rowspan="2"|2012 | ''Fracaso escolar'' | Neñu | Gracia Querejeta | rowspan="2" | Curtumetraji |- | ''Only When I Have Nothing to Eat'' | Andy | Aureli Vallez |- | 2013 | ''15 añus i un día'' | Jon | Gracia Querejeta | Nominau al Goya pola mijol canción original |- | 2016 | ''La corona partida'' | Fernando de Habsburgo | Jordi Frades | |- | 2018 | ''Un minuto'' | Chicu | David Andrade i Roberto Drago | Curtumetraji |- | 2019 | ''Los Rodríguez y el más allá'' | Jacobo | Paco Arango | |- | 2021 | ''Érase una vez en Euskadi'' | Maserati | Manu Gómez | |- | 2022 | ''Código emperador'' | Fernando | Jorge Coira | |- | rowspan="2" | 2023 | ''Fatum'' | Alejo | Juan Galiñanes | |- | ''Sayen'' | Antonio Torres | Alexander Witt | |- | 2024 | ''El correo'' | Iván Márquez | Daniel Calparsoro | |- | rowspan="2" | 2025 | ''La tregua'' | Capitán Reyes | Miguel Ángel Vivas | |- | ''Trampantojo'' | Diego | Rodrigo Zuñiga | Curtumetraji |- |} === Televisión === {|class="wikitable" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9; |- ! style="background: #B0C4DE;" | Añu ! style="background: #B0C4DE;" | Títulu ! style="background: #B0C4DE;" | Personagi ! style="background: #B0C4DE;" | Notas |- | 2016 | rowspan="2" |''Centro médico'' | Rubén Santos | 1 episódiu |- | 2017 | Adrián Muriana García | 1 episódiu |- | 2018–2021 | ''Élite'' | Ander Muñoz | Repartu prencipal, seri de TV Netflix (32 episódius) |- | 2019 | ''Derecho a soñar'' | Luis Rojas | Personagi secundáriu; 28 episódius |- | 2020 | ''El desordin que deixas'' | Iago Nogueira | Repartu prencipal, miniseri de TV Netflix (8 episódius) |- | 2021 | ''Élite estórias brevis: Omar Ander Alexis'' | Ander Muñoz | Protagonista, miniseri de TV Netflix (3 episódius) |- | 2023 | ''El silencio'' | Sergio Ciscar Polo | Protagonista, miniseri de TV Netflix (6 episódius) |- |} == Discografía == === Álbumis === ''Nieve'' (2021) ''En tus sueños (Vol. 1)'' (2023) === Sencillus === «15 añus i un día» BSO original dela pinicla ''15 añus i un día'' (2013) «Sigo» con Moonkey (2020) «Prendiendo fuego» con Soleá Morente i Maximiliano Calvo (2020) «Nieve» (2021) «Plastilina» con Jesse Baez (2021) «Cu4tro» con Pablo Chill-E i Polimá Westcoast (2021) == Prémius i distincións == === Prémius Goya === {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Producción || Resultau |- | 2014 | Mijol canción original | ''15 añus i un día'' | {{celda|nominau}} |} === Prémius Fotogramas de Prata === {| class=wikitable |- ! Añu || Categoría || Producción || Resultau |- | 2021 | Mijol atordi de televisión | ''Élite'' | {{celda|Nominau}} |} == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == {{Instagram|aron.piper}} {{IMDb name|1422693}} nt8axfxcl2iojp1dnh0lb2y44xed4if Carlos Saura 0 11892 142692 2026-04-10T09:55:51Z Olarcos 82 Criá página con '{{ficha de pressona}}' 142692 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} 5kq4ww9y2asp9g9316a4867e4nevmlt 142693 142692 2026-04-10T09:57:41Z Olarcos 82 142693 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (I) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/18-02-23/6814478/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=[[RTVE Play]] |fecha=18 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=[[TVE]] |localización=España |fechaacceso=19 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Primera parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (II) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/25-02-23/6820255/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=RTVE Play |fecha=25 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=TVE |localización=España |fechaacceso=26 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Segunda parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * [https://www.youtube.com/watch?v=pdk6Ii-y-MU&t=190s Vídeo-Entrevista] a Carlos Saura sobre el rodaje de Jota de Saura * {{Cita episodio|título=Mankiewicz, '''Saura''' y ''Éxtasis''|Serie=Sucedió una noche|créditos=Antonio Martínez y Elio Castro|cadena=[[Cadena SER]]|ubicación=Madrid|fecha=5 de febrero de 2023|minutos=16:00|transcripciónurl=https://cadenaser.com/audio/1675365544735/}} * [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/saura/default.htm ''Carlos Saura, fotógrafo'' en el Centro Virtual Cervantes] * [http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html Bibliografía de Carlos Saura] {{Wayback|url=http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html |date=20080626172916 }} * [https://web.archive.org/web/20150325025956/http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/saura/home.htm Página oficial de Carlos Saura] * {{imdb nombre|0767022}} pfcp2rf0qt42him6ys0uzb53zbn56z9 142694 142693 2026-04-10T09:59:40Z Olarcos 82 142694 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Carlos Saura Atarés''' ([[Uesca]]; 4 d’eneru de 1932-Collado Mediano, [[Mairil]]; 10 de hebreru de 2023)<ref>cita web|url=https://www.infolibre.es/cultura/muere-91-anos-carlos-saura-mejores-directores-cine-espanol_1_1424743.html|título=Muri alos 91 añus Carlos Saura, unu delos mejolis diretolis del cini español|fechaacceso=10 de hebreru de 2023|fecha=10 de hebreru de 2023|editorial=Infolibre</ref> fue un reconocíu ciniasta, fotógrafu i escritol español. La su trayetória abarca más de meyu sigru i es considerau hunta [[Luis Buñuel]], [[Luis García Berlanga]], [[Pedro Almodóvar]] i [[Fernando Trueba]] cumu unu delos grandis del cini español. Saura prencipió la su carrera en 1955 realizandu cortometrahis documentalis. Alcançó protagonismu enternacional quandu el su primel largometrahi se estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] en 1960. Inque prencipió a filmal cumu neorrealista, Saura pasó a películas codificás con metáforas i simbolismus pa sortial la censura española. En 1966, saltó ala fama enternacional quandu la su película ''[[La caza]]'' runchó l’[[Osu de Prata]] nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. Enos añus siguientis, se fraguó una reputación enternacional pol su tratamientu cinematográficu delas respuestas emocionalis i espiritualis alas condicionis políticas represivas. Ena década de 1970, Saura era el ciniasta más conocíu que trabajaba en [[España]]. Las sus películas gastarun recursus narrativus complessus i frecuentementi fuerun controversas. Runchó premius especialis del jurau pol ''[[La prima Angélica]]'' (1973) i ''[[Cría Cuervos]]'' (1975) en Cannes, i recibió una nominación enos [[Premius Óscar]] ala Mejol Película en Luenga Estranhera en 1979 pol ''[[Mamá cumpli cien añus]]''. Ena década de 1980, Saura saltó ala fama pola su trilogía flamenca – ''[[Bodas de sangri]]'', ''[[Carmen]]'' i ''[[El amol bruxu]]'', ena que combinaba conteníus dramáticus i hormas de danca flamenca. El su trabaju acontinó apaeciendu en concursos mundialis i alcançó abondus premius. Recibió dos nominacionis alos [[Premius Óscar]] pol ''[[Carmen]]'' (1983) i ''[[Tango, no me dehis nunca]]'' (1998). Las sus películas son una espresión sofisticá del tiempu i l’espáciu que fusionan la realidá cola fantasía, el pasau col presenti i la memória cola alucinación. Enas dos últimas décadas del sigru XX, Saura se centró en obras qu’unían música, danca i imáhinis. == Biografía == Nacíu en [[Uesca]] el 4 d’eneru de 1932. Iju de família paterna murciana. Recién acabau el bachilleratu, prencipió a aficional-si ala fotografía. Empendoló los sus estuyus d’inheniería endustrial pa entral nel [[Enstitutu de Envestigacionis i Esperéncias Cinematográficas de Mairil]], dundi alcançó el diploma de Direción cinematográfica. Fue unu delos grandis renovadoris del cini español dela segunda metá del sigru XX.<ref>Cita web|url=https://www.cronicasdesiyasa.com/los-90-de-carlos-saura/|título=Los 90 de Carlos Saura|fechaacceso=2023-08-15|apellido=Mateo Hidalgo, Javier|fecha=2022-01-13|sitioweb=Crónicas de Siyâsa|idioma=es</ref> == Carrera == === Primeras películas === [[Archivu:La caza 1966.jpg|thumb|derecha|300px|''[[La caza]]'' (1966)]] Endispués de realizal el cortometrahi ''El pequeñu ríu Mançanaris'' (1956) i el mediometrahi ''La tardi del domingu'' (1957), realizó el documental ''[[Cuenca]]'' (1958), premiu nel [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], al que siguió el su primel largometrahi, ''[[Los golfus]]'' (1960). En ''[[La caza]]'' (1966), cun assuntu de gran dureça dundi hizu un análisis delas ferías provocás pola guerra civil ena terribli estoria duna partía de caza entri personahis que representaban distintas posturas vitalis. La escenografía n’esterioris, nun paisahi áriu i la fotografía mu contrastá de [[Luis Cuadrado]], hizun desta obra una referéncia pal cini posteriol i alcançó grandis éssitus enternacionalis, runchandu el premiu ala mejol direción nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. == Filmografía == === Cortometrajis === *''Flamenco'' (1955). Documental * ''[[El pequeño río Manzanares]]'' (1956). Documental * ''Sinfonía de Aragón'' (2008). Documental realizado para la [[Expo 2008|Exposición Internacional de Zaragoza 2008]] * ''Goya 3 de mayo'' (2021). Ficción * ''Rosa Rosae. La Guerra Civil'' (2021). Animación === Mediometrajis === * ''[[La tarde del domingo]]'' (1957). Ficción * ''Cuenca'' (1958). Documental * ''Los Cuentos de Borges: El Sur'' (1990). Ficción (TV) === Largometrajis === * ''[[Los golfos]]'' (1960) * ''[[Llanto por un bandido]]'' (1964) * [[La caza (película)|''La caza'']] (1966) * ''[[Peppermint frappé]]'' (1967) * ''[[Stress-Es Tres-Tres]]'' (1968) * ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969) * [[El jardín de las delicias (película)|''El jardín de las delicias'']] (1970) * ''[[Ana y los lobos]]'' (1973) * ''[[La prima Angélica]]'' (1974) * ''[[Cría cuervos]]'' (1976) * ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977) * ''[[Los ojos vendados]]'' (1978) * ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979) * ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1981) * [[Bodas de sangre (película de 1981)|''Bodas de sangre'']] (1981). '''Musical''' * ''Dulces horas'' (1982) * ''[[Antonieta (película)|Antonieta]]'' (1982) * [[Carmen (película de 1983)|''Carmen'']] (1983). '''Musical''' * ''[[Los zancos (película)|Los zancos]]'' (1984) * [[El amor brujo (película)|''El amor brujo'']] (1986). '''Musical''' * [[El Dorado (1988)|''El Dorado'']] (1988) * ''[[La noche oscura]]'' (1989) * ''[[¡Ay, Carmela!]]'' (1990) * ''[[¡Dispara!]]'' (1993) * [[Taxi (película de 1996)|''Taxi'']] (1996) * ''[[Pajarico]]'' (1997) * [[Tango (película de 1998)|''Tango'']] (1998). '''Musical''' * ''[[Goya en Burdeos]]'' (1999) * ''[[Buñuel y la mesa del rey Salomón]]'' (2001) * [[Salomé (película de 2002)|''Salomé'']] (2002). '''Musical''' * ''[[El séptimo día]]'' (2004) * ''[[Io, Don Giovanni]]'' (2009). '''Musical''' * ''[[El rey de todo el mundo]]'' (2021). '''Musical''' === Documentalis === * [[Sevillanas (película)|''Sevillanas'']] (1992) * ''Maratón'' (1992) * [[Flamenco (película)|''Flamenco'']] (1995) * [[Iberia (película)|''Iberia'']] (2005) * ''[[Fados (película)|Fados]]'' (2007) * [[Flamenco, Flamenco (película)|''Flamenco, Flamenco'']] (2010) * ''[[Zonda, folclore argentino]]'' (2015) * ''[[Jota de Saura]]'' (2016) * ''Renzo Piano, an Architect for Santander'' (2018) * ''Las paredes hablan'' (2022) * ''Ese niño de la fotografía. Carlos Saura'' (2026). Documental biográfico dedicado a su figura dirigido por Anna Saura Ramón. == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (I) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/18-02-23/6814478/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=[[RTVE Play]] |fecha=18 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=[[TVE]] |localización=España |fechaacceso=19 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Primera parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (II) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/25-02-23/6820255/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=RTVE Play |fecha=25 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=TVE |localización=España |fechaacceso=26 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Segunda parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * [https://www.youtube.com/watch?v=pdk6Ii-y-MU&t=190s Vídeo-Entrevista] a Carlos Saura sobre el rodaje de Jota de Saura * {{Cita episodio|título=Mankiewicz, '''Saura''' y ''Éxtasis''|Serie=Sucedió una noche|créditos=Antonio Martínez y Elio Castro|cadena=[[Cadena SER]]|ubicación=Madrid|fecha=5 de febrero de 2023|minutos=16:00|transcripciónurl=https://cadenaser.com/audio/1675365544735/}} * [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/saura/default.htm ''Carlos Saura, fotógrafo'' en el Centro Virtual Cervantes] * [http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html Bibliografía de Carlos Saura] {{Wayback|url=http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html |date=20080626172916 }} * [https://web.archive.org/web/20150325025956/http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/saura/home.htm Página oficial de Carlos Saura] * {{imdb nombre|0767022}} 3pb9sx6r8dl1cavnm4ivfq86szqlfp7 142697 142694 2026-04-10T10:03:46Z Olarcos 82 /* Referencias */ 142697 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Carlos Saura Atarés''' ([[Uesca]]; 4 d’eneru de 1932-Collado Mediano, [[Mairil]]; 10 de hebreru de 2023)<ref>cita web|url=https://www.infolibre.es/cultura/muere-91-anos-carlos-saura-mejores-directores-cine-espanol_1_1424743.html|título=Muri alos 91 añus Carlos Saura, unu delos mejolis diretolis del cini español|fechaacceso=10 de hebreru de 2023|fecha=10 de hebreru de 2023|editorial=Infolibre</ref> fue un reconocíu ciniasta, fotógrafu i escritol español. La su trayetória abarca más de meyu sigru i es considerau hunta [[Luis Buñuel]], [[Luis García Berlanga]], [[Pedro Almodóvar]] i [[Fernando Trueba]] cumu unu delos grandis del cini español. Saura prencipió la su carrera en 1955 realizandu cortometrahis documentalis. Alcançó protagonismu enternacional quandu el su primel largometrahi se estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] en 1960. Inque prencipió a filmal cumu neorrealista, Saura pasó a películas codificás con metáforas i simbolismus pa sortial la censura española. En 1966, saltó ala fama enternacional quandu la su película ''[[La caza]]'' runchó l’[[Osu de Prata]] nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. Enos añus siguientis, se fraguó una reputación enternacional pol su tratamientu cinematográficu delas respuestas emocionalis i espiritualis alas condicionis políticas represivas. Ena década de 1970, Saura era el ciniasta más conocíu que trabajaba en [[España]]. Las sus películas gastarun recursus narrativus complessus i frecuentementi fuerun controversas. Runchó premius especialis del jurau pol ''[[La prima Angélica]]'' (1973) i ''[[Cría Cuervos]]'' (1975) en Cannes, i recibió una nominación enos [[Premius Óscar]] ala Mejol Película en Luenga Estranhera en 1979 pol ''[[Mamá cumpli cien añus]]''. Ena década de 1980, Saura saltó ala fama pola su trilogía flamenca – ''[[Bodas de sangri]]'', ''[[Carmen]]'' i ''[[El amol bruxu]]'', ena que combinaba conteníus dramáticus i hormas de danca flamenca. El su trabaju acontinó apaeciendu en concursos mundialis i alcançó abondus premius. Recibió dos nominacionis alos [[Premius Óscar]] pol ''[[Carmen]]'' (1983) i ''[[Tango, no me dehis nunca]]'' (1998). Las sus películas son una espresión sofisticá del tiempu i l’espáciu que fusionan la realidá cola fantasía, el pasau col presenti i la memória cola alucinación. Enas dos últimas décadas del sigru XX, Saura se centró en obras qu’unían música, danca i imáhinis. == Biografía == Nacíu en [[Uesca]] el 4 d’eneru de 1932. Iju de família paterna murciana. Recién acabau el bachilleratu, prencipió a aficional-si ala fotografía. Empendoló los sus estuyus d’inheniería endustrial pa entral nel [[Enstitutu de Envestigacionis i Esperéncias Cinematográficas de Mairil]], dundi alcançó el diploma de Direción cinematográfica. Fue unu delos grandis renovadoris del cini español dela segunda metá del sigru XX.<ref>Cita web|url=https://www.cronicasdesiyasa.com/los-90-de-carlos-saura/|título=Los 90 de Carlos Saura|fechaacceso=2023-08-15|apellido=Mateo Hidalgo, Javier|fecha=2022-01-13|sitioweb=Crónicas de Siyâsa|idioma=es</ref> == Carrera == === Primeras películas === [[Archivu:La caza 1966.jpg|thumb|derecha|300px|''[[La caza]]'' (1966)]] Endispués de realizal el cortometrahi ''El pequeñu ríu Mançanaris'' (1956) i el mediometrahi ''La tardi del domingu'' (1957), realizó el documental ''[[Cuenca]]'' (1958), premiu nel [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], al que siguió el su primel largometrahi, ''[[Los golfus]]'' (1960). En ''[[La caza]]'' (1966), cun assuntu de gran dureça dundi hizu un análisis delas ferías provocás pola guerra civil ena terribli estoria duna partía de caza entri personahis que representaban distintas posturas vitalis. La escenografía n’esterioris, nun paisahi áriu i la fotografía mu contrastá de [[Luis Cuadrado]], hizun desta obra una referéncia pal cini posteriol i alcançó grandis éssitus enternacionalis, runchandu el premiu ala mejol direción nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. == Filmografía == === Cortometrajis === *''Flamenco'' (1955). Documental * ''[[El pequeño río Manzanares]]'' (1956). Documental * ''Sinfonía de Aragón'' (2008). Documental realizado para la [[Expo 2008|Exposición Internacional de Zaragoza 2008]] * ''Goya 3 de mayo'' (2021). Ficción * ''Rosa Rosae. La Guerra Civil'' (2021). Animación === Mediometrajis === * ''[[La tarde del domingo]]'' (1957). Ficción * ''Cuenca'' (1958). Documental * ''Los Cuentos de Borges: El Sur'' (1990). Ficción (TV) === Largometrajis === * ''[[Los golfos]]'' (1960) * ''[[Llanto por un bandido]]'' (1964) * [[La caza (película)|''La caza'']] (1966) * ''[[Peppermint frappé]]'' (1967) * ''[[Stress-Es Tres-Tres]]'' (1968) * ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969) * [[El jardín de las delicias (película)|''El jardín de las delicias'']] (1970) * ''[[Ana y los lobos]]'' (1973) * ''[[La prima Angélica]]'' (1974) * ''[[Cría cuervos]]'' (1976) * ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977) * ''[[Los ojos vendados]]'' (1978) * ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979) * ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1981) * [[Bodas de sangre (película de 1981)|''Bodas de sangre'']] (1981). '''Musical''' * ''Dulces horas'' (1982) * ''[[Antonieta (película)|Antonieta]]'' (1982) * [[Carmen (película de 1983)|''Carmen'']] (1983). '''Musical''' * ''[[Los zancos (película)|Los zancos]]'' (1984) * [[El amor brujo (película)|''El amor brujo'']] (1986). '''Musical''' * [[El Dorado (1988)|''El Dorado'']] (1988) * ''[[La noche oscura]]'' (1989) * ''[[¡Ay, Carmela!]]'' (1990) * ''[[¡Dispara!]]'' (1993) * [[Taxi (película de 1996)|''Taxi'']] (1996) * ''[[Pajarico]]'' (1997) * [[Tango (película de 1998)|''Tango'']] (1998). '''Musical''' * ''[[Goya en Burdeos]]'' (1999) * ''[[Buñuel y la mesa del rey Salomón]]'' (2001) * [[Salomé (película de 2002)|''Salomé'']] (2002). '''Musical''' * ''[[El séptimo día]]'' (2004) * ''[[Io, Don Giovanni]]'' (2009). '''Musical''' * ''[[El rey de todo el mundo]]'' (2021). '''Musical''' === Documentalis === * [[Sevillanas (película)|''Sevillanas'']] (1992) * ''Maratón'' (1992) * [[Flamenco (película)|''Flamenco'']] (1995) * [[Iberia (película)|''Iberia'']] (2005) * ''[[Fados (película)|Fados]]'' (2007) * [[Flamenco, Flamenco (película)|''Flamenco, Flamenco'']] (2010) * ''[[Zonda, folclore argentino]]'' (2015) * ''[[Jota de Saura]]'' (2016) * ''Renzo Piano, an Architect for Santander'' (2018) * ''Las paredes hablan'' (2022) * ''Ese niño de la fotografía. Carlos Saura'' (2026). Documental biográfico dedicado a su figura dirigido por Anna Saura Ramón. == Premius i distincións == En noviembri de 1992 se le concédi la Medalla d'Oru de l'[[Academia de las Artis i las Céncias Cinematográficas d'España]]. Asimesmu, se l'han otorgau emportantis condecoracións pol parti de los gobiernus francés (en agostu de 1993 se l'empón la Ordin de las Artis i las Letras de Fráncia) e italianu (Gran Oficial de la [[Ordin al Méritu de la Repúbrica Italiana]]), asina cumu los galardonis más emportantis que concédi l'Estau español. En marçu de 1994 hue envistiu [[Doctorau honoris causa|dotol ''honoris causa'']] pola [[Universiá de Çaragoça]]. En 2014 honoris causa pola Universiá Complutensi de Madril. En 2011, hue galardonau con el [[Premiu UIMP a la Cinematografía]], otorgau pola [[Universiá Internacional Menéndez Pelayo]]. El 15 de hebreru de 2023 se le concedió, a títulu póstumu, la Gran Crús de la [[Ordin de Alfonsu X el Sabiu]].<ref>{{Cita noticia|título=Real Decretu 111/2023, de 14 de hebreru, pol que se concédi, a títulu póstumu, la Gran Crús de la Ordin Civil de Alfonsu X el Sabiu a don Carlos Saura Atarés.|url=https://www.boe.es/boe/dias/2023/02/15/pdfs/BOE-A-2023-4119.pdf|periódico=Boletín Oficial del Estau|fecha=2023-02-15|fechaacceso=2023-02-15|idioma=es}}</ref> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (I) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/18-02-23/6814478/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=[[RTVE Play]] |fecha=18 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=[[TVE]] |localización=España |fechaacceso=19 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Primera parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (II) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/25-02-23/6820255/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=RTVE Play |fecha=25 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=TVE |localización=España |fechaacceso=26 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Segunda parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * [https://www.youtube.com/watch?v=pdk6Ii-y-MU&t=190s Vídeo-Entrevista] a Carlos Saura sobre el rodaje de Jota de Saura * {{Cita episodio|título=Mankiewicz, '''Saura''' y ''Éxtasis''|Serie=Sucedió una noche|créditos=Antonio Martínez y Elio Castro|cadena=[[Cadena SER]]|ubicación=Madrid|fecha=5 de febrero de 2023|minutos=16:00|transcripciónurl=https://cadenaser.com/audio/1675365544735/}} * [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/saura/default.htm ''Carlos Saura, fotógrafo'' en el Centro Virtual Cervantes] * [http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html Bibliografía de Carlos Saura] {{Wayback|url=http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html |date=20080626172916 }} * [https://web.archive.org/web/20150325025956/http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/saura/home.htm Página oficial de Carlos Saura] * {{imdb nombre|0767022}} 1kso073kq2b8cvqwwqjrvuydlzfhie8 142698 142697 2026-04-10T10:04:19Z Olarcos 82 /* Premius i distincións */ 142698 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Carlos Saura Atarés''' ([[Uesca]]; 4 d’eneru de 1932-Collado Mediano, [[Mairil]]; 10 de hebreru de 2023)<ref>cita web|url=https://www.infolibre.es/cultura/muere-91-anos-carlos-saura-mejores-directores-cine-espanol_1_1424743.html|título=Muri alos 91 añus Carlos Saura, unu delos mejolis diretolis del cini español|fechaacceso=10 de hebreru de 2023|fecha=10 de hebreru de 2023|editorial=Infolibre</ref> fue un reconocíu ciniasta, fotógrafu i escritol español. La su trayetória abarca más de meyu sigru i es considerau hunta [[Luis Buñuel]], [[Luis García Berlanga]], [[Pedro Almodóvar]] i [[Fernando Trueba]] cumu unu delos grandis del cini español. Saura prencipió la su carrera en 1955 realizandu cortometrahis documentalis. Alcançó protagonismu enternacional quandu el su primel largometrahi se estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] en 1960. Inque prencipió a filmal cumu neorrealista, Saura pasó a películas codificás con metáforas i simbolismus pa sortial la censura española. En 1966, saltó ala fama enternacional quandu la su película ''[[La caza]]'' runchó l’[[Osu de Prata]] nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. Enos añus siguientis, se fraguó una reputación enternacional pol su tratamientu cinematográficu delas respuestas emocionalis i espiritualis alas condicionis políticas represivas. Ena década de 1970, Saura era el ciniasta más conocíu que trabajaba en [[España]]. Las sus películas gastarun recursus narrativus complessus i frecuentementi fuerun controversas. Runchó premius especialis del jurau pol ''[[La prima Angélica]]'' (1973) i ''[[Cría Cuervos]]'' (1975) en Cannes, i recibió una nominación enos [[Premius Óscar]] ala Mejol Película en Luenga Estranhera en 1979 pol ''[[Mamá cumpli cien añus]]''. Ena década de 1980, Saura saltó ala fama pola su trilogía flamenca – ''[[Bodas de sangri]]'', ''[[Carmen]]'' i ''[[El amol bruxu]]'', ena que combinaba conteníus dramáticus i hormas de danca flamenca. El su trabaju acontinó apaeciendu en concursos mundialis i alcançó abondus premius. Recibió dos nominacionis alos [[Premius Óscar]] pol ''[[Carmen]]'' (1983) i ''[[Tango, no me dehis nunca]]'' (1998). Las sus películas son una espresión sofisticá del tiempu i l’espáciu que fusionan la realidá cola fantasía, el pasau col presenti i la memória cola alucinación. Enas dos últimas décadas del sigru XX, Saura se centró en obras qu’unían música, danca i imáhinis. == Biografía == Nacíu en [[Uesca]] el 4 d’eneru de 1932. Iju de família paterna murciana. Recién acabau el bachilleratu, prencipió a aficional-si ala fotografía. Empendoló los sus estuyus d’inheniería endustrial pa entral nel [[Enstitutu de Envestigacionis i Esperéncias Cinematográficas de Mairil]], dundi alcançó el diploma de Direción cinematográfica. Fue unu delos grandis renovadoris del cini español dela segunda metá del sigru XX.<ref>Cita web|url=https://www.cronicasdesiyasa.com/los-90-de-carlos-saura/|título=Los 90 de Carlos Saura|fechaacceso=2023-08-15|apellido=Mateo Hidalgo, Javier|fecha=2022-01-13|sitioweb=Crónicas de Siyâsa|idioma=es</ref> == Carrera == === Primeras películas === [[Archivu:La caza 1966.jpg|thumb|derecha|300px|''[[La caza]]'' (1966)]] Endispués de realizal el cortometrahi ''El pequeñu ríu Mançanaris'' (1956) i el mediometrahi ''La tardi del domingu'' (1957), realizó el documental ''[[Cuenca]]'' (1958), premiu nel [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], al que siguió el su primel largometrahi, ''[[Los golfus]]'' (1960). En ''[[La caza]]'' (1966), cun assuntu de gran dureça dundi hizu un análisis delas ferías provocás pola guerra civil ena terribli estoria duna partía de caza entri personahis que representaban distintas posturas vitalis. La escenografía n’esterioris, nun paisahi áriu i la fotografía mu contrastá de [[Luis Cuadrado]], hizun desta obra una referéncia pal cini posteriol i alcançó grandis éssitus enternacionalis, runchandu el premiu ala mejol direción nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. == Filmografía == === Cortometrajis === *''Flamenco'' (1955). Documental * ''[[El pequeño río Manzanares]]'' (1956). Documental * ''Sinfonía de Aragón'' (2008). Documental realizado para la [[Expo 2008|Exposición Internacional de Zaragoza 2008]] * ''Goya 3 de mayo'' (2021). Ficción * ''Rosa Rosae. La Guerra Civil'' (2021). Animación === Mediometrajis === * ''[[La tarde del domingo]]'' (1957). Ficción * ''Cuenca'' (1958). Documental * ''Los Cuentos de Borges: El Sur'' (1990). Ficción (TV) === Largometrajis === * ''[[Los golfos]]'' (1960) * ''[[Llanto por un bandido]]'' (1964) * [[La caza (película)|''La caza'']] (1966) * ''[[Peppermint frappé]]'' (1967) * ''[[Stress-Es Tres-Tres]]'' (1968) * ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969) * [[El jardín de las delicias (película)|''El jardín de las delicias'']] (1970) * ''[[Ana y los lobos]]'' (1973) * ''[[La prima Angélica]]'' (1974) * ''[[Cría cuervos]]'' (1976) * ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977) * ''[[Los ojos vendados]]'' (1978) * ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979) * ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1981) * [[Bodas de sangre (película de 1981)|''Bodas de sangre'']] (1981). '''Musical''' * ''Dulces horas'' (1982) * ''[[Antonieta (película)|Antonieta]]'' (1982) * [[Carmen (película de 1983)|''Carmen'']] (1983). '''Musical''' * ''[[Los zancos (película)|Los zancos]]'' (1984) * [[El amor brujo (película)|''El amor brujo'']] (1986). '''Musical''' * [[El Dorado (1988)|''El Dorado'']] (1988) * ''[[La noche oscura]]'' (1989) * ''[[¡Ay, Carmela!]]'' (1990) * ''[[¡Dispara!]]'' (1993) * [[Taxi (película de 1996)|''Taxi'']] (1996) * ''[[Pajarico]]'' (1997) * [[Tango (película de 1998)|''Tango'']] (1998). '''Musical''' * ''[[Goya en Burdeos]]'' (1999) * ''[[Buñuel y la mesa del rey Salomón]]'' (2001) * [[Salomé (película de 2002)|''Salomé'']] (2002). '''Musical''' * ''[[El séptimo día]]'' (2004) * ''[[Io, Don Giovanni]]'' (2009). '''Musical''' * ''[[El rey de todo el mundo]]'' (2021). '''Musical''' === Documentalis === * [[Sevillanas (película)|''Sevillanas'']] (1992) * ''Maratón'' (1992) * [[Flamenco (película)|''Flamenco'']] (1995) * [[Iberia (película)|''Iberia'']] (2005) * ''[[Fados (película)|Fados]]'' (2007) * [[Flamenco, Flamenco (película)|''Flamenco, Flamenco'']] (2010) * ''[[Zonda, folclore argentino]]'' (2015) * ''[[Jota de Saura]]'' (2016) * ''Renzo Piano, an Architect for Santander'' (2018) * ''Las paredes hablan'' (2022) * ''Ese niño de la fotografía. Carlos Saura'' (2026). Documental biográfico dedicado a su figura dirigido por Anna Saura Ramón. == Premius i distincionis == En noviembri de 1992 se le concédi la Medalla d'Oru de l'[[Academia de las Artis i las Céncias Cinematográficas d'España]]. Asimesmu, se l'han otorgau emportantis condecoracións pol parti de los gobiernus francés (en agostu de 1993 se l'empón la Ordin de las Artis i las Letras de Fráncia) e italianu (Gran Oficial de la [[Ordin al Méritu de la Repúbrica Italiana]]), asina cumu los galardonis más emportantis que concédi l'Estau español. En marçu de 1994 hue envistiu [[Doctorau honoris causa|dotol ''honoris causa'']] pola [[Universiá de Çaragoça]]. En 2014 honoris causa pola Universiá Complutensi de Mairil. En 2011, hue galardonau con el [[Premiu UIMP a la Cinematografía]], otorgau pola [[Universiá Internacional Menéndez Pelayo]]. El 15 de hebreru de 2023 se le concedió, a títulu póstumu, la Gran Crús de la [[Ordin de Alfonsu X el Sabiu]].<ref>{{Cita noticia|título=Real Decretu 111/2023, de 14 de hebreru, pol que se concédi, a títulu póstumu, la Gran Crús de la Ordin Civil de Alfonsu X el Sabiu a don Carlos Saura Atarés.|url=https://www.boe.es/boe/dias/2023/02/15/pdfs/BOE-A-2023-4119.pdf|periódico=Boletín Oficial del Estau|fecha=2023-02-15|fechaacceso=2023-02-15|idioma=es}}</ref> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (I) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/18-02-23/6814478/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=[[RTVE Play]] |fecha=18 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=[[TVE]] |localización=España |fechaacceso=19 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Primera parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (II) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/25-02-23/6820255/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=RTVE Play |fecha=25 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=TVE |localización=España |fechaacceso=26 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Segunda parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * [https://www.youtube.com/watch?v=pdk6Ii-y-MU&t=190s Vídeo-Entrevista] a Carlos Saura sobre el rodaje de Jota de Saura * {{Cita episodio|título=Mankiewicz, '''Saura''' y ''Éxtasis''|Serie=Sucedió una noche|créditos=Antonio Martínez y Elio Castro|cadena=[[Cadena SER]]|ubicación=Madrid|fecha=5 de febrero de 2023|minutos=16:00|transcripciónurl=https://cadenaser.com/audio/1675365544735/}} * [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/saura/default.htm ''Carlos Saura, fotógrafo'' en el Centro Virtual Cervantes] * [http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html Bibliografía de Carlos Saura] {{Wayback|url=http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html |date=20080626172916 }} * [https://web.archive.org/web/20150325025956/http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/saura/home.htm Página oficial de Carlos Saura] * {{imdb nombre|0767022}} s1fmvlolshv9ascw0kc3kx4sa28azxu 142699 142698 2026-04-10T10:06:01Z Olarcos 82 /* Premius i distincionis */ 142699 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Carlos Saura Atarés''' ([[Uesca]]; 4 d’eneru de 1932-Collado Mediano, [[Mairil]]; 10 de hebreru de 2023)<ref>cita web|url=https://www.infolibre.es/cultura/muere-91-anos-carlos-saura-mejores-directores-cine-espanol_1_1424743.html|título=Muri alos 91 añus Carlos Saura, unu delos mejolis diretolis del cini español|fechaacceso=10 de hebreru de 2023|fecha=10 de hebreru de 2023|editorial=Infolibre</ref> fue un reconocíu ciniasta, fotógrafu i escritol español. La su trayetória abarca más de meyu sigru i es considerau hunta [[Luis Buñuel]], [[Luis García Berlanga]], [[Pedro Almodóvar]] i [[Fernando Trueba]] cumu unu delos grandis del cini español. Saura prencipió la su carrera en 1955 realizandu cortometrahis documentalis. Alcançó protagonismu enternacional quandu el su primel largometrahi se estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] en 1960. Inque prencipió a filmal cumu neorrealista, Saura pasó a películas codificás con metáforas i simbolismus pa sortial la censura española. En 1966, saltó ala fama enternacional quandu la su película ''[[La caza]]'' runchó l’[[Osu de Prata]] nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. Enos añus siguientis, se fraguó una reputación enternacional pol su tratamientu cinematográficu delas respuestas emocionalis i espiritualis alas condicionis políticas represivas. Ena década de 1970, Saura era el ciniasta más conocíu que trabajaba en [[España]]. Las sus películas gastarun recursus narrativus complessus i frecuentementi fuerun controversas. Runchó premius especialis del jurau pol ''[[La prima Angélica]]'' (1973) i ''[[Cría Cuervos]]'' (1975) en Cannes, i recibió una nominación enos [[Premius Óscar]] ala Mejol Película en Luenga Estranhera en 1979 pol ''[[Mamá cumpli cien añus]]''. Ena década de 1980, Saura saltó ala fama pola su trilogía flamenca – ''[[Bodas de sangri]]'', ''[[Carmen]]'' i ''[[El amol bruxu]]'', ena que combinaba conteníus dramáticus i hormas de danca flamenca. El su trabaju acontinó apaeciendu en concursos mundialis i alcançó abondus premius. Recibió dos nominacionis alos [[Premius Óscar]] pol ''[[Carmen]]'' (1983) i ''[[Tango, no me dehis nunca]]'' (1998). Las sus películas son una espresión sofisticá del tiempu i l’espáciu que fusionan la realidá cola fantasía, el pasau col presenti i la memória cola alucinación. Enas dos últimas décadas del sigru XX, Saura se centró en obras qu’unían música, danca i imáhinis. == Biografía == Nacíu en [[Uesca]] el 4 d’eneru de 1932. Iju de família paterna murciana. Recién acabau el bachilleratu, prencipió a aficional-si ala fotografía. Empendoló los sus estuyus d’inheniería endustrial pa entral nel [[Enstitutu de Envestigacionis i Esperéncias Cinematográficas de Mairil]], dundi alcançó el diploma de Direción cinematográfica. Fue unu delos grandis renovadoris del cini español dela segunda metá del sigru XX.<ref>Cita web|url=https://www.cronicasdesiyasa.com/los-90-de-carlos-saura/|título=Los 90 de Carlos Saura|fechaacceso=2023-08-15|apellido=Mateo Hidalgo, Javier|fecha=2022-01-13|sitioweb=Crónicas de Siyâsa|idioma=es</ref> == Carrera == === Primeras películas === [[Archivu:La caza 1966.jpg|thumb|derecha|300px|''[[La caza]]'' (1966)]] Endispués de realizal el cortometrahi ''El pequeñu ríu Mançanaris'' (1956) i el mediometrahi ''La tardi del domingu'' (1957), realizó el documental ''[[Cuenca]]'' (1958), premiu nel [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], al que siguió el su primel largometrahi, ''[[Los golfus]]'' (1960). En ''[[La caza]]'' (1966), cun assuntu de gran dureça dundi hizu un análisis delas ferías provocás pola guerra civil ena terribli estoria duna partía de caza entri personahis que representaban distintas posturas vitalis. La escenografía n’esterioris, nun paisahi áriu i la fotografía mu contrastá de [[Luis Cuadrado]], hizun desta obra una referéncia pal cini posteriol i alcançó grandis éssitus enternacionalis, runchandu el premiu ala mejol direción nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. == Filmografía == === Cortometrajis === *''Flamenco'' (1955). Documental * ''[[El pequeño río Manzanares]]'' (1956). Documental * ''Sinfonía de Aragón'' (2008). Documental realizado para la [[Expo 2008|Exposición Internacional de Zaragoza 2008]] * ''Goya 3 de mayo'' (2021). Ficción * ''Rosa Rosae. La Guerra Civil'' (2021). Animación === Mediometrajis === * ''[[La tarde del domingo]]'' (1957). Ficción * ''Cuenca'' (1958). Documental * ''Los Cuentos de Borges: El Sur'' (1990). Ficción (TV) === Largometrajis === * ''[[Los golfos]]'' (1960) * ''[[Llanto por un bandido]]'' (1964) * [[La caza (película)|''La caza'']] (1966) * ''[[Peppermint frappé]]'' (1967) * ''[[Stress-Es Tres-Tres]]'' (1968) * ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969) * [[El jardín de las delicias (película)|''El jardín de las delicias'']] (1970) * ''[[Ana y los lobos]]'' (1973) * ''[[La prima Angélica]]'' (1974) * ''[[Cría cuervos]]'' (1976) * ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977) * ''[[Los ojos vendados]]'' (1978) * ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979) * ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1981) * [[Bodas de sangre (película de 1981)|''Bodas de sangre'']] (1981). '''Musical''' * ''Dulces horas'' (1982) * ''[[Antonieta (película)|Antonieta]]'' (1982) * [[Carmen (película de 1983)|''Carmen'']] (1983). '''Musical''' * ''[[Los zancos (película)|Los zancos]]'' (1984) * [[El amor brujo (película)|''El amor brujo'']] (1986). '''Musical''' * [[El Dorado (1988)|''El Dorado'']] (1988) * ''[[La noche oscura]]'' (1989) * ''[[¡Ay, Carmela!]]'' (1990) * ''[[¡Dispara!]]'' (1993) * [[Taxi (película de 1996)|''Taxi'']] (1996) * ''[[Pajarico]]'' (1997) * [[Tango (película de 1998)|''Tango'']] (1998). '''Musical''' * ''[[Goya en Burdeos]]'' (1999) * ''[[Buñuel y la mesa del rey Salomón]]'' (2001) * [[Salomé (película de 2002)|''Salomé'']] (2002). '''Musical''' * ''[[El séptimo día]]'' (2004) * ''[[Io, Don Giovanni]]'' (2009). '''Musical''' * ''[[El rey de todo el mundo]]'' (2021). '''Musical''' === Documentalis === * [[Sevillanas (película)|''Sevillanas'']] (1992) * ''Maratón'' (1992) * [[Flamenco (película)|''Flamenco'']] (1995) * [[Iberia (película)|''Iberia'']] (2005) * ''[[Fados (película)|Fados]]'' (2007) * [[Flamenco, Flamenco (película)|''Flamenco, Flamenco'']] (2010) * ''[[Zonda, folclore argentino]]'' (2015) * ''[[Jota de Saura]]'' (2016) * ''Renzo Piano, an Architect for Santander'' (2018) * ''Las paredes hablan'' (2022) * ''Ese niño de la fotografía. Carlos Saura'' (2026). Documental biográfico dedicado a su figura dirigido por Anna Saura Ramón. == Premius i distincionis == En noviembri de 1992 se le concédi la Medalla d'Oru de l'[[Academia de las Artis i las Céncias Cinematográficas d'España]]. Asimesmu, se l'han otorgau emportantis condecoracións pol parti de los gobiernus francés (en agostu de 1993 se l'empón la Ordin de las Artis i las Letras de Fráncia) e italianu (Gran Oficial de la [[Ordin al Méritu de la Repúbrica Italiana]]), asina cumu los galardonis más emportantis que concédi l'Estau español. En marçu de 1994 hue envistiu [[Doctorau honoris causa|dotol ''honoris causa'']] pola [[Nuversidá de Çaragoça]]. En 2014 honoris causa pola [[Nuversidá Complutensi de Mairil]]. En 2011, hue galardonau con el [[Premiu UIMP a la Cinematografía]], otorgau pola [[Nuversidá Internacional Menéndez Pelayo]].[[ El 15 de hebreru de 2023 se le concedió, a títulu póstumu, la Gran Crús de la [[Ordin de Alfonsu X el Sabiu]].<ref>{{Cita noticia|título=Real Decretu 111/2023, de 14 de hebreru, pol que se concédi, a títulu póstumu, la Gran Crús de la Ordin Civil de Alfonsu X el Sabiu a don Carlos Saura Atarés.|url=https://www.boe.es/boe/dias/2023/02/15/pdfs/BOE-A-2023-4119.pdf|periódico=Boletín Oficial del Estau|fecha=2023-02-15|fechaacceso=2023-02-15|idioma=es}}</ref> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (I) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/18-02-23/6814478/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=[[RTVE Play]] |fecha=18 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=[[TVE]] |localización=España |fechaacceso=19 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Primera parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (II) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/25-02-23/6820255/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=RTVE Play |fecha=25 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=TVE |localización=España |fechaacceso=26 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Segunda parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * [https://www.youtube.com/watch?v=pdk6Ii-y-MU&t=190s Vídeo-Entrevista] a Carlos Saura sobre el rodaje de Jota de Saura * {{Cita episodio|título=Mankiewicz, '''Saura''' y ''Éxtasis''|Serie=Sucedió una noche|créditos=Antonio Martínez y Elio Castro|cadena=[[Cadena SER]]|ubicación=Madrid|fecha=5 de febrero de 2023|minutos=16:00|transcripciónurl=https://cadenaser.com/audio/1675365544735/}} * [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/saura/default.htm ''Carlos Saura, fotógrafo'' en el Centro Virtual Cervantes] * [http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html Bibliografía de Carlos Saura] {{Wayback|url=http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html |date=20080626172916 }} * [https://web.archive.org/web/20150325025956/http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/saura/home.htm Página oficial de Carlos Saura] * {{imdb nombre|0767022}} 3t9ne2dgqfd02c8egvvf3pyng4j8z3y 142700 142699 2026-04-10T10:07:11Z Olarcos 82 /* Primeras películas */ 142700 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Carlos Saura Atarés''' ([[Uesca]]; 4 d’eneru de 1932-Collado Mediano, [[Mairil]]; 10 de hebreru de 2023)<ref>cita web|url=https://www.infolibre.es/cultura/muere-91-anos-carlos-saura-mejores-directores-cine-espanol_1_1424743.html|título=Muri alos 91 añus Carlos Saura, unu delos mejolis diretolis del cini español|fechaacceso=10 de hebreru de 2023|fecha=10 de hebreru de 2023|editorial=Infolibre</ref> fue un reconocíu ciniasta, fotógrafu i escritol español. La su trayetória abarca más de meyu sigru i es considerau hunta [[Luis Buñuel]], [[Luis García Berlanga]], [[Pedro Almodóvar]] i [[Fernando Trueba]] cumu unu delos grandis del cini español. Saura prencipió la su carrera en 1955 realizandu cortometrahis documentalis. Alcançó protagonismu enternacional quandu el su primel largometrahi se estrenó nel [[Festival de Cini de Cannes]] en 1960. Inque prencipió a filmal cumu neorrealista, Saura pasó a películas codificás con metáforas i simbolismus pa sortial la censura española. En 1966, saltó ala fama enternacional quandu la su película ''[[La caza]]'' runchó l’[[Osu de Prata]] nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. Enos añus siguientis, se fraguó una reputación enternacional pol su tratamientu cinematográficu delas respuestas emocionalis i espiritualis alas condicionis políticas represivas. Ena década de 1970, Saura era el ciniasta más conocíu que trabajaba en [[España]]. Las sus películas gastarun recursus narrativus complessus i frecuentementi fuerun controversas. Runchó premius especialis del jurau pol ''[[La prima Angélica]]'' (1973) i ''[[Cría Cuervos]]'' (1975) en Cannes, i recibió una nominación enos [[Premius Óscar]] ala Mejol Película en Luenga Estranhera en 1979 pol ''[[Mamá cumpli cien añus]]''. Ena década de 1980, Saura saltó ala fama pola su trilogía flamenca – ''[[Bodas de sangri]]'', ''[[Carmen]]'' i ''[[El amol bruxu]]'', ena que combinaba conteníus dramáticus i hormas de danca flamenca. El su trabaju acontinó apaeciendu en concursos mundialis i alcançó abondus premius. Recibió dos nominacionis alos [[Premius Óscar]] pol ''[[Carmen]]'' (1983) i ''[[Tango, no me dehis nunca]]'' (1998). Las sus películas son una espresión sofisticá del tiempu i l’espáciu que fusionan la realidá cola fantasía, el pasau col presenti i la memória cola alucinación. Enas dos últimas décadas del sigru XX, Saura se centró en obras qu’unían música, danca i imáhinis. == Biografía == Nacíu en [[Uesca]] el 4 d’eneru de 1932. Iju de família paterna murciana. Recién acabau el bachilleratu, prencipió a aficional-si ala fotografía. Empendoló los sus estuyus d’inheniería endustrial pa entral nel [[Enstitutu de Envestigacionis i Esperéncias Cinematográficas de Mairil]], dundi alcançó el diploma de Direción cinematográfica. Fue unu delos grandis renovadoris del cini español dela segunda metá del sigru XX.<ref>Cita web|url=https://www.cronicasdesiyasa.com/los-90-de-carlos-saura/|título=Los 90 de Carlos Saura|fechaacceso=2023-08-15|apellido=Mateo Hidalgo, Javier|fecha=2022-01-13|sitioweb=Crónicas de Siyâsa|idioma=es</ref> == Carrera == === Primeras películas === [[Archivu:La caza 1966.jpg|thumb|derecha|300px|''[[La caza]]'' (1966)]] Endispués de realizal el cortometrahi ''El pequeñu ríu Mançanaris'' (1956) i el mediometrahi ''La tardi del domingu'' (1957), realizó el documental ''[[Cuenca]]'' (1958), premiu nel [[Festival Enternacional de Cini de San Sebastián]], al que siguió el su primel largometrahi, ''[[Los golfus]]'' (1960). En ''[[La caza]]'' (1966), cun assuntu de gran dureça dundi hizu un análisis delas ferías provocás pola guerra civil ena terribli estoria duna partía de caza entri personahis que representaban distintas posturas vitalis. La escenografía n’esterioris, nun paisahi áriu i la fotografía mu contrastá de [[Luis Cuadrado]], hizun desta obra una referéncia pal cini posteriol i alcançó grandis éssitus enternacionalis, runchandu el premiu ala mejol direción nel [[Festival Enternacional de Cini de Berlín]]. === Atopu con Querejeta === Tras estus primerus trabajus, se consolidó en 1967 la su colaboración con el produciol Elías Querejeta, con el que había produziu a medias ''La caça'', con la película ''Peppermint frappé'', dandu prencípiu al períodu más destacau de la su carrera. ''Peppermint frappé'' es de nuevu una endagación sicológica sobri los efetus de la represión franquista tras la guerra cevil, las enhibicións eróticas i otras carencias de la su jeneración. El desenlaçi es tan violentu cumu [[La caza (película)|''La caça'']], peru apaeci agora situau nel espáciu de la memória o los estintus más primárius de los personajes. Temas i formas, puliendu esti estilu abstratu, desarrollau en colaboración con Querejeta, que pretendió radiugrafial los malis de la sociedá española burlandu la censura, continuarun en ''[[Stress-Es Tres-Tres]]'' (1968), ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969), ''[[El jardín de las delicias (película)|El jardín de las delicias]]'' (1970) i ''[[Ana y los lobos]]'' (1972). ''Ana y los lobos'' ufre el mundu cerráu d'una casona d'una familia española aristocrática. [[Rafaela Aparicio]], la matriarca d'esti mundu cerráu, retomará esti personaje en ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979), una continuación de ''Ana y los lobos''. A la casa solariega llega una estitutrís estranjera pa educal a las niñas de Juan, el varón de la casa. Las pulsións sesualis frustrás de los tres hombres de la familia apaecin tras la llegada d'esta bella moça de moos más libris i con una sinceridá que prevoca nel sucuncienti de los varonis deseyus irreprimiblis. Ana destapa la inquietú del ambienti cerráu i conbaldaol d'esta familia, revelandu asina los rasgos que tantu definin a la sociedá del su tiempu. === La consolidación del "mitu Saura": ''La prima Angélica'' i ''Cría cuervos'' === La película que marcó la su consolidación internacional hue ''[[La prima Angélica]]'' (1973), que recibió el Premiu Especial del Jurau nel [[Festival de Cannes]]; en ella, el pasau (1936) i el presenti (1973) se fundin i estu se muestra meyanti la confusión del tiempu estóricu que se produzi enos pranos de la película, inclusu drentu d'una mesma secuencia. Asina se delata el tema de la presencia de las heridas del pasau nel presenti, clásicu asuntu del [[psicoanálisis]]. La fusión del tiempu tieni tamién otras consecuencias frustrantis, cumu el contrasti entri l'amor enfantil de Luis i Angélica, que ha siu a lo mejor el su únicu amor, i la relación adulta d'un Luis con una Angélica ya casá n'una situación que hazi emposibri la recuperación d'aquella relación afetiva. Nu es esti el primer ''film'' qu'esprora el alcuerdu i la entromisión del pasau nel presenti, que ya estaba bien debujáu n'obras anterioris, cumu ''El jardín de las delicias'' (1970). María Clara Fernández de Loaysa, nel su papel de Angélica niña, establezi una relación con la figura de [[José Luis López Vázquez]], el cual el su personaje seguía la estela del qu'interpretó en ''El jardín de las delicias'', ondi apaecía n'una silla de ruedas, simbolizandu con ellu la parálisis síquica d'aquella jeneración. En esti casu representa la frustración amorosa pola su prima, nel dobri papel de niñu i adultu, representau pol mesmu atol. ''[[Cría cuervos (película)|Cría cuervos]]'' (1975), tamién premiu del Jurau nel Festival de Cannes, vuelvi a esprotal el tema de la memória, oponiendu en ferós contrasti la mirá de la niña [[Ana Torrent]] a los personajes autoritárius. === Úrtimus filmis con Querejeta === ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977) hue seguramenti la su obra maestra. Partiendu d'un concetu mui ambiciosu d'entirrelación del cini i la literatura, la película dialoga constantementi con los elementos peculiares del cini: imáginis, soníu, música i testus. En lo que toca a las imáginis, hai una profunda relación entri la escritura de testus i la escritura visual. El diáriu qu'escribi el personaje interpretau pol [[Fernando Rey]] es la huenti, o puntu de vista de la enunciación, de lo que vemus, peru tou se complica al sel la su hija, interpretá pol [[Geraldine Chaplin]], quien lee esi diáriu a la su muelti. Pol tantu hai qu'estul mui avisáu pa conocel l'orijen de la narración visual, que podría sel produziya pola letura de la hija, la escritura del padri o la vos enunciadora d'un narraol esternu a las vocis de los personajes, carapuchi cumu un Saura-narraol. Tou ellu entretejiu de referencias a ''[[El gran teatro del mundo]]'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]], ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]] i el mitu de ''[[Pigmalión]]'' qu'oímus ena versión de la Ópera de [[Jean-Philippe Rameau]] (''[[Pigmalión (Rameau)|Pygmalion]]'', 1748). Tou estu está pautau pola ''Gnosienne I'' de [[Erik Satie]], que nos lleva a los espácius de la memória. Con la llegada de la democracia a España, Saura se convirtió n'unu de los cineastas más destacaus de la [[Transición española|Trancisión]]. ''[[Los ojos vendados]]'' (1978) es un alegatu contra la tortura i las injustícias en Latinoamérica. Al añu siguienti abordó la su primera comédia con la su revisión de la familia de ''[[Ana y los lobos]]'' en clavi cómica i con un airi de fin de franquismu en ''[[Mamá cumple cien años]]''. Hue tou un ésitu de crítica i púbricu, premiá en varios festivales i seleccioná pal [[Anexo:Óscar a la mejor película internacional|Óscar a la mejor película estranjera]]. En 1980 cambió de rejistru i, abandonandu el carís intelectual, reflexivu i polisémicu con el que trataba de dessecall los efetus de la guerra cevil i el franquismu, volvió al cini populal, al que trata probremas contemporáneus cumu la marjinación juvenil, con ''[[Deprisa, deprisa]]'', que llogró l'[[Anexo:Oso de oro|Osu d'Oru]] del Festival de Berlín. === La trilogía musical con Antonio Gades === En 1981 prencipió la colaboración con [[Antonio Gades]] i con el produciol [[Emiliano Piedra]]. Tras vel el su ballet teatral ''Bodas de sangri'' Saura le propusu llevallo al cini, con lo que prencipió un jéneru de musical genuinu i alejáu de los moldis anglosajonis. El musical llogró un ésitu inesperáu internacional tras proyetalsi en [[Festival de Cannes|Cannes]]. Con la película ''[[Bodas de sangre (película de 1981)|Bodas de sangri]]'' (1981) inventó un nuevu jéneru de película de danza i contribúi con ellu a la estraordinária divulgación qu'esperimentan estus úrtimus añus el baili español nel mundu. De nuevu con Antonio Gades i Emiliano Piedra preparó una adautación de la ópera de [[Georges Bizet|Bizet]] ''[[Carmen (ópera)|Carmen]]'' que se convierti n'un ésitu internacional en 1983, premiá en Cannes i seleccioná pal Óscar. Con ''[[El amor brujo (película)|L'amor bruju]]'' (1986), inspirá ena obra homónima de [[Manuel de Falla|Falla]], el su musical más ambiciosu hasta esi momentu, cerró una trilogía dedicá al musical español contemporániu. === Variedá i ecleticismu: l'ambición temática d'un diretul === Tras ''Dulcis horas'', la úrtima colaboración con [[Elías Querejeta]], Saura rodó en 1982 la su primera película latinoamericana: ''[[Antonieta]]'', la estória d'una mujé duranti la revolución mejicana. En 1984 Saura filmó con Piedra ''[[Los zancos (película)|Los zancos]]''. En 1985 acudió al produciol [[Andrés Vicente Gómez]] pa financiar un ambiciosu film sobri la espedición de [[Lope de Aguirre]] en busca de [[El Dorado]]. El rodaji se lleva a cabu en [[Costa Rica]] duranti 1987, i la película se convierti ena más cara de la estória del cini español hasta esi momentu. En 1989 estrenó ''[[La noche oscura|La nuechi escura]]'', un film intimista sobri el períodu de prisión que sufrió [[Juan de la Cruz|San Juan de la Crús]], el gran místicu i poeta español del {{siglu|XVI||s}}. En 1990 rodó ''[[¡Ay, Carmela!]]'', adautación de la obra teatral de [[José Sanchis Sinisterra]]. Pa esta película, que revisa de nuevu la Guerra Cevil, volvió a trabajal con el guionista [[Rafael Azcona]], i ena [[Anexo:V edición de los Premios Goya|V edición de los Premios Goya]] llogra 13 estatuillas. En 1991 se trasladó a Buenos Aires pa rodal ''El Sur'', versión del [[El sur (cuento)|cuentu]] de [[Jorge Luis Borges|Borges]]. Con ''[[Sevillanas (película)|Sevillanas]]'' hizo un omenaji a lo más senificativu del jéneru, esta ves meyanti una série de cuadrus endependientis. Al añu siguienti, se hizo cargu de la película oficial de los Juegos Olímpicos de Barcelona, ''Maratón''. En 1993 filmó ''[[¡Dispara!]]'', una adautación d'un cuentu del escritol italianu [[Giorgio Scerbanenco|Scerbanenco]]. En eneru de 1994, prencipió el rodaji de ''[[Flamenco (película)|Flamenco]]'', que seguramenti es el más emportanti decumentu audiovisual sobri esti arti, a pesal de la desapaición de [[Camarón de la Isla|Camarón]], que sí intervinu en ''Sevillanas''. Ya nu se trata d'una série de cuadrus inconesus, sinu d'un conjuntu rodáu con milimétrica precisión ondi colaboraba cumu [[diretor de fotografía]] [[Vittorio Storaro]]. En juniu de 1997, Saura se trasladó a Argentina pa rodal ''Tango''; esta película, tras múrtipris polémicas, concurri a los Oscar baju bandera argentina: la cinta es la más galardoná del añu en Argentina, i Saura recibió el Premiu Cóndor de la Asociación de Críticos Argentinos cumu mejor diretul del añu. Apaeció la su novela ''Pajarico solitario''. En abril de 1998 s'estrena la película ''Pajarico''. En 1999 estrenó ''[[Goya en Burdeos|Goya en Burdeus]]'', aprósimación a la figura del pintol aragonés [[Francisco de Goya]], ondi realizó, posibrienti, el mejor trabaju fotográficu de la su obra, en estrecha colaboración con Vittorio Storaro. Pubricó la su novela ''Esa luz''. En 2000 hue distinjuíu con el Premiu a la Mejor Contribución Artística i el Premiu del Jurau del [[Festival Internacional de Cine de Montreal|Festival de Montreal]] pol ''Goya en Burdeus''. En 2001 ''[[Buñuel y la mesa del rey Salomón|Buñuel i la mesa del rei Salomón]]'' suponi un tributu al su maestru declaráu, Luis Buñuel, i al ambienti de la [[Residencia de Estudiantes]] de la España de los añus 20. Nel guion contó con la colaboración de [[Agustín Sánchez Vidal]], quien ganó en 1988 el [[Premio Espejo de España]] de ensayu pola su obra ''Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin'', i que tras esta esperiencia cumu fabulaol se dedicó con ésitu a la novela de ficción. === Úrtimus trebajus === Prencipió el nuevu sigru dirijiendu tres filmis musicalis con los que tratan de consolidal los sus imajinárius dendi un puntu de vista iconográficu: ''[[Salomé (película de 2002)|Salomé]]'' (2002), puesta n'escena de la conocía trajédia bíblica pola compañía de [[Aída Gómez]]; ''[[Iberia (película)|Iberia]]'' (2005), omenaji a la suite homónima del compositor [[Isaac Albéniz]]; i ''[[Fados]]'' (2007), en coproducción con [[Portugal]], sobri el [[fado]], espresión musical portuguesa pol esceléncia. En estus filmis Saura reiteró las mesmas convencionis de los musicales previus de los añus 90, empenciandu pol empleu de la lús cumu elementu dramáticu, asina cumu la utilización d'un mobiliáriu minimalista, llograndu en consecuencia unos musicales de gran sobriedá i belleza visual, peru ya sin la novedá d'aquellus. Entri las sus úrtimas películas destacan ''[[El séptimo día|El sétimu día]]'' (2004), cinta inspirá nel crimen de [[Puerto Hurraco]], masacre acaecía ena Estremaúra profunda que conmocionó a España en 1990, con guion de [[Ray Loriga]] i, sobri tou, ''[[Io, Don Giovanni]]'' (2009), unu de los sus más ambiciosus trabajus, superproducción entornu a la figura de [[Lorenzo da Ponte]]; entrimedias, Saura realizó pa la [[Exposición Especializada de Zaragoza (2008)|Esposición Internacional de Çaragoça 2008]] el cortumetraji decumental ''Sinfonía de Aragón'' (2008), majistral ejercíciu audiovisual nel que'l protagonista es [[Aragón]]. En 2016 estrenó la película [[Jota de Saura]], un recorrido antropolójicu sobri la jota, con diecinuevi cuadrus de música i danza i la participación de [[Miguel Ángel Berna]] cumu coreógrafu i bailaol, [[Sara Baras]], [[Ara Malikian]], [[Juan Manuel Cañizares]], [[Nacho del Río]] i [[Carlos Núñez Muñoz|Carlos Núñez]]. ''Jota de Saura'' hue produziya pol [[Movistar Plus+]] i Tresmonstruos Media. En 2017, el realizaol Félix Viscarret estrena el decumental ''Saura(s)'', nu el primeru de los decumentalis dedicaus al cineasta, peru sí el más ambiciosu e incisivu d'estus, ondi queda patenti la peculiar personalidad del cineasta, en cuantú antepón la su obra artística a tou lo demás (asuntus familiaris encluyíus). El decumental hue nomináu a los premius Goya esi añu ena categoría de mejor film decumental. En 2021 ha rodáu el cortumetraji tituláu ''Goya 3 de mayo'', un innovaol proyetu impulsáu pol [[Aragón TV]], nel que recreará en luengaji fírmicu el liençu de [[Francisco de Goya]], ''[[El 3 de mayo en Madrid|Los fusilamientos del 3 de mayo]]''. Esi mesmu añu tuvo cumu proyetu una série sobri el poeta Federico García Lorca. Pa 2022 había previstu rodal una película biográfica sobri [[Pablo Picasso]]. El 3 de hebreru de 2023 estrenó la su úrtima película “Las Paredes Hablan”, una producción de María del Puy, Malvalanda, montaje de Vanessa Marimbert i guion de José G. Morillas. Una búsqueda de los lazos que unan las primeras manifestaciones gráficas i pitóricas de la Umanidá, que nos definierun cumu especii, i l'arti más modernu, en particulal l'arti urbanu i el grafiti. Una propuesta inédita i valienti ena línia d'un Saura interesáu pola memória i polas pulsións que muevin a los Seris Umanus dendi los sus inicios. === Espernamientu === Espernó ena su casa de Collado Mediano (Madril) el 10 de hebreru de 2023, a los noventa i un añus, a causa d'una insuficéncia respiratória, [[Anexo:XXXVII edición de los Premios Goya|un día antis de recibí-lo]] [[Premio Goya|Premio Goya]] honoríficu. == Filmografía == === Cortometrajis === *''Flamenco'' (1955). Documental * ''[[El pequeño río Manzanares]]'' (1956). Documental * ''Sinfonía de Aragón'' (2008). Documental realizado para la [[Expo 2008|Exposición Internacional de Zaragoza 2008]] * ''Goya 3 de mayo'' (2021). Ficción * ''Rosa Rosae. La Guerra Civil'' (2021). Animación === Mediometrajis === * ''[[La tarde del domingo]]'' (1957). Ficción * ''Cuenca'' (1958). Documental * ''Los Cuentos de Borges: El Sur'' (1990). Ficción (TV) === Largometrajis === * ''[[Los golfos]]'' (1960) * ''[[Llanto por un bandido]]'' (1964) * [[La caza (película)|''La caza'']] (1966) * ''[[Peppermint frappé]]'' (1967) * ''[[Stress-Es Tres-Tres]]'' (1968) * ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969) * [[El jardín de las delicias (película)|''El jardín de las delicias'']] (1970) * ''[[Ana y los lobos]]'' (1973) * ''[[La prima Angélica]]'' (1974) * ''[[Cría cuervos]]'' (1976) * ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977) * ''[[Los ojos vendados]]'' (1978) * ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979) * ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1981) * [[Bodas de sangre (película de 1981)|''Bodas de sangre'']] (1981). '''Musical''' * ''Dulces horas'' (1982) * ''[[Antonieta (película)|Antonieta]]'' (1982) * [[Carmen (película de 1983)|''Carmen'']] (1983). '''Musical''' * ''[[Los zancos (película)|Los zancos]]'' (1984) * [[El amor brujo (película)|''El amor brujo'']] (1986). '''Musical''' * [[El Dorado (1988)|''El Dorado'']] (1988) * ''[[La noche oscura]]'' (1989) * ''[[¡Ay, Carmela!]]'' (1990) * ''[[¡Dispara!]]'' (1993) * [[Taxi (película de 1996)|''Taxi'']] (1996) * ''[[Pajarico]]'' (1997) * [[Tango (película de 1998)|''Tango'']] (1998). '''Musical''' * ''[[Goya en Burdeos]]'' (1999) * ''[[Buñuel y la mesa del rey Salomón]]'' (2001) * [[Salomé (película de 2002)|''Salomé'']] (2002). '''Musical''' * ''[[El séptimo día]]'' (2004) * ''[[Io, Don Giovanni]]'' (2009). '''Musical''' * ''[[El rey de todo el mundo]]'' (2021). '''Musical''' === Documentalis === * [[Sevillanas (película)|''Sevillanas'']] (1992) * ''Maratón'' (1992) * [[Flamenco (película)|''Flamenco'']] (1995) * [[Iberia (película)|''Iberia'']] (2005) * ''[[Fados (película)|Fados]]'' (2007) * [[Flamenco, Flamenco (película)|''Flamenco, Flamenco'']] (2010) * ''[[Zonda, folclore argentino]]'' (2015) * ''[[Jota de Saura]]'' (2016) * ''Renzo Piano, an Architect for Santander'' (2018) * ''Las paredes hablan'' (2022) * ''Ese niño de la fotografía. Carlos Saura'' (2026). Documental biográfico dedicado a su figura dirigido por Anna Saura Ramón. == Premius i distincionis == En noviembri de 1992 se le concédi la Medalla d'Oru de l'[[Academia de las Artis i las Céncias Cinematográficas d'España]]. Asimesmu, se l'han otorgau emportantis condecoracións pol parti de los gobiernus francés (en agostu de 1993 se l'empón la Ordin de las Artis i las Letras de Fráncia) e italianu (Gran Oficial de la [[Ordin al Méritu de la Repúbrica Italiana]]), asina cumu los galardonis más emportantis que concédi l'Estau español. En marçu de 1994 hue envistiu [[Doctorau honoris causa|dotol ''honoris causa'']] pola [[Nuversidá de Çaragoça]]. En 2014 honoris causa pola [[Nuversidá Complutensi de Mairil]]. En 2011, hue galardonau con el [[Premiu UIMP a la Cinematografía]], otorgau pola [[Nuversidá Internacional Menéndez Pelayo]].[[ El 15 de hebreru de 2023 se le concedió, a títulu póstumu, la Gran Crús de la [[Ordin de Alfonsu X el Sabiu]].<ref>{{Cita noticia|título=Real Decretu 111/2023, de 14 de hebreru, pol que se concédi, a títulu póstumu, la Gran Crús de la Ordin Civil de Alfonsu X el Sabiu a don Carlos Saura Atarés.|url=https://www.boe.es/boe/dias/2023/02/15/pdfs/BOE-A-2023-4119.pdf|periódico=Boletín Oficial del Estau|fecha=2023-02-15|fechaacceso=2023-02-15|idioma=es}}</ref> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == {{commonscat}} * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (I) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/18-02-23/6814478/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=[[RTVE Play]] |fecha=18 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=[[TVE]] |localización=España |fechaacceso=19 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Primera parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * {{cita vídeo |título=Homenaje a Carlos Saura (II) |persona=Moisés Rodríguez |año=2023 |url=https://www.rtve.es/play/videos/secuencias-en-24h/25-02-23/6820255/ |urlarchivo= |fechaarchivo= |sitio web=RTVE Play |fecha=25 de febrero de 2023 |medio=Episodio de ''Secuencias en 24 horas'' |editorial=TVE |localización=España |fechaacceso=26 de febrero de 2023 |tiempo= |cita= |id=}} Segunda parte del homenaje a Saura con motivo de su fallecimiento. * [https://www.youtube.com/watch?v=pdk6Ii-y-MU&t=190s Vídeo-Entrevista] a Carlos Saura sobre el rodaje de Jota de Saura * {{Cita episodio|título=Mankiewicz, '''Saura''' y ''Éxtasis''|Serie=Sucedió una noche|créditos=Antonio Martínez y Elio Castro|cadena=[[Cadena SER]]|ubicación=Madrid|fecha=5 de febrero de 2023|minutos=16:00|transcripciónurl=https://cadenaser.com/audio/1675365544735/}} * [http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/saura/default.htm ''Carlos Saura, fotógrafo'' en el Centro Virtual Cervantes] * [http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html Bibliografía de Carlos Saura] {{Wayback|url=http://www.cervantes-muenchen.de/es/03_bibliothek/bibliographie/saura_bibl/Bibliografia.html |date=20080626172916 }} * [https://web.archive.org/web/20150325025956/http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/saura/home.htm Página oficial de Carlos Saura] * {{imdb nombre|0767022}} dn2janjtwhx754zb56b4yal9p8he27q Elías Querejeta 0 11893 142701 2026-04-10T10:09:11Z Olarcos 82 Criá página con '{{ficha de pressona}}' 142701 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} 5kq4ww9y2asp9g9316a4867e4nevmlt 142702 142701 2026-04-10T10:10:44Z Olarcos 82 142702 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} == Filmografía == === Diretol === * ''Cerca de tus ojos'' (2009). Codirigió junto con [[Antonio Eceiza]] dos cortos documentales: * ''A través del fútbol'' (1962). * ''A través de San Sebastián'' (1960). === Guionista === {{lista de columnas|2| * ''El agua de la vida'' (2008). * ''Goodbye, América'' (2006). * ''[[Noticias de una guerra]]'' (2006). * ''Perseguidos'' (2004). * ''[[Asesinato en febrero]]'' (2001). * ''[[La espalda del mundo]]'' (2000). * ''[[Cuando vuelvas a mi lado]]'' (1999). * ''[[El último viaje de Robert Rylands]]'' (1996). * ''Una estación de paso'' (1992). * ''[[27 horas]]'' (1986). * ''[[Feroz (película)|Feroz]]'' (1984). * ''Dedicatoria'' (1980). * ''[[Las palabras de Max]]'' (1978). * ''[[A un dios desconocido]]'' (1977). * ''[[Pascual Duarte]]'' (1976). * ''De cuerpo presente'' (1967). * ''Último encuentro'' (1967). * ''[[Los inocentes (película de Juan Antonio Bardem)|Los inocentes]]'' (1963). * ''A través del fútbol'' (1962). * ''A través de San Sebastián'' (1960). }} === Produtol === {{lista de columnas|2| * ''Cerca de tus ojos'' (2009). * ''El agua de la vida'' (2008). * ''Buscarse la vida'' (2007). * ''[[Siete mesas de billar francés]]'' (2007). * ''Goodbye, América'' (2006). * ''[[Noticias de una guerra]]'' (2006). * ''Avant l'oubli'' (2005) (coproductor). * ''Invierno en Bagdad'' (2005). * ''Condenados al corredor'' (2003). * ''[[Los lunes al sol]]'' (2002). * ''[[Asesinato en febrero]]'' (2001). * ''[[La espalda del mundo]]'' (2000). * ''[[Cuando vuelvas a mi lado]]'' (1999). * ''[[Barrio (película)|Barrio]]'' (1998). * ''Shampoo Horns'' (1998). * ''[[Familia (película)|Familia]]'' (1996). * ''[[El último viaje de Robert Rylands]]'' (1996). * ''[[La ciudad de los niños perdidos]] (La cité des enfants perdus)'' (1995). * ''[[Historias del Kronen (película)|Historias del Kronen]]'' (1995). * ''El aliento del diablo'' (1993). * ''Una estación de paso'' (1992). * ''[[Las cartas de Alou]]'' (1990). * ''El número marcado'' (1989). * ''[[27 horas]]'' (1986). * ''[[Tasio]]'' (1984). * ''[[Feroz (película)|Feroz]]'' (1984). * ''[[El sur (película)|El sur]]'' (1983). * ''Dulces horas'' (1982). * ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1981). * ''Dedicatoria'' (1980). * ''Los primeros metros'' (1980). * ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979). * ''[[Los ojos vendados]]'' (1978). * ''[[Las palabras de Max]]'' (1978). * ''[[A un dios desconocido]]'' (1977). * ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977). * ''[[El desencanto]]'' (1976). * ''[[Pascual Duarte]]'' (1976). * ''[[Cría cuervos]]'' (1976). * ''El increíble aumento del coste de la vida'' (1976). * ''[[La prima Angélica]]'' (1974). * ''[[El espíritu de la colmena]]'' (1973). * ''La banda de Jaider (Verflucht, dies Amerika)'' (1973). * ''[[Ana y los lobos]]'' (1973). * ''Carta de amor de un asesino'' (1972). * ''[[El jardín de las delicias (película)|El jardín de las delicias]]'' (1970). * ''[[Las secretas intenciones]]'' (1970). * ''Los desafíos'' (1969). * ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969). * ''Stress es tres, tres'' (1968). * ''Si volvemos a vernos'' (1968). * ''[[Peppermint frappé]]'' (1967). * ''[[De cuerpo presente]]'' (1967). * ''El próximo otoño'' (1967). * ''Último encuentro'' (1967). * ''[[La caza (película)|La caza]]'' (1966). * ''Noche de verano'' (1962). }} == Premius == ;[[Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos]]<ref>{{cita web|título=Premios del CEC a la producción española de 1960|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1960.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|fechaacceso=8 de abril de 2018|fechaarchivo=24 de enero de 2016|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160124140903/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1960.htm|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|título=Medallas del CEC a la producción española de 2002|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|fechaacceso=24 de mayo de 2020|fechaarchivo=30 de octubre de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201030020050/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|título=Medallas del CEC a la producción española de 2004|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2004.htm|obra=CEC|fechaacceso=13 de diciembre de 2020|fechaarchivo=6 de mayo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210506183814/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2004.htm|deadurl=yes}}</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- |[[Anexo:Medallas del CEC de 1960|1960]]||Mejor cortometraje||''A través de San Sebastián''||{{Celda|Ganador}} |- |[[Anexo:Medallas del CEC de 2002|2002]]||[[Anexo:Medalla del CEC a la mejor película|Mejor película]]||''[[Los lunes al sol]]''||{{Celda|Ganador}} |- |[[Anexo:Medallas del CEC de 2004|2004]]||Mejor película||''[[Héctor (película)|Héctor]]''||{{Celda|Ganador}} |- |2004||[[Anexo:Medalla de Honor del CEC|Medalla de honor]]|| ||{{Celda|Ganador}} |- |} ;[[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]]<ref>[https://www.sansebastianfestival.com/2011/premios_y_jurados/premios/1/5710/es Palmarés de la 61 edición del Festival de San Sebastián, 2011]</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián 2011|2011]] | Premio Zinemira | - |{{celda|Ganador}} |- |} == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == * [https://web.archive.org/web/20080719124122/http://www.elproductor.net/ El Productor, un documental de TCM sobre Elías Querejeta.] * [https://web.archive.org/web/20090719161037/http://www.kane3.es/cine/elias-querejeta-el-afan-del-delantero-ante-el-penalti.php Elías Querejeta. El afán del delantero ante el penalti.] * {{imdb nombre|0703262}} * [http://www.euskonews.com/0180zbk/elkar18001es.html Entrevista a Elías Querejeta en la revista Euskonews (2002)] * [https://www.youtube.com/watch?v=ZjJM8A_zmTg Elías Querejeta] en el programa de [[Televisión Española|TVE]] ''[[Imprescindibles]]''. {{NF|1934|2013|Querejeta, Elias}} c84mmcbiuezb0mtqkrznm79orkuqqxs 142704 142702 2026-04-10T10:12:39Z Olarcos 82 142704 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Elías Querejeta Gárate''' ([[Hernani]], [[Guipúscoa]], 27 d'otubri de 1934 - [[Madril]], 9 de juniu de 2013) hue un [[futbul|futbulista]] i [[produciol de cini]] español. Trabajó tamién cumu guionista i decumentalista. Ena su joventú jugó ena [[Real Sociedá de Futbul]] i ena [[Primera Devisión d'España]]. Sigún el críticu cinematográficu [[Gregorio Belinchón]], «si arguin s'ha ganau a pulsu el calificativu de "El Produciol", el títulu de gran creaol del cini español, i dendi luegu unu de los más prestrijiosus güei del cini europeu es Elías Querejeta, [...] el legáu de Querejeta es grundal pa entendel lo que hue el gran cini d'autol duranti casi meyu sigru n'Europa, i pa que las nuevas jeneracións entiendan lo emportanti qu'es un produciol; cómu un cineasta cumu Querejeta empujó i engrandeció la carrera de diretoris cumu Carlos Saura, Jaime Chávarri, Emilio Martínez Lázaro, Fernando León, Víctor Erice i de la su hija Gracia Querejeta, amás d'apostal nel decumental con los filmis de Eterio Ortega». == Biografía == === Primerus añus === Nacíu en 1934, era hiju del políticu franquista [[Elías Querejeta Insausti]]. Ena su joventú hue un futbulista d'éliti, anque compaginó esta atividá con estúdius de química i derechu. Jugó cumu delanteru ena [[Real Sociedá de Futbul]] duranti 6 temporás entri 1952 i 1958. Debutó mui moçu; el 5 d'abril de 1953, con solu 18 añus, jugó el su primer partíu ena [[Primera Devisión d'España]]. La su carrera cumu futbulista hue bastanti irregulal ya qu'en 6 añus disputó solu 41 partíus con la Real i marcó 6 golis; 39 de los partíus i 5 de los golis huerun ena Primera devisión española. De la su carrera futbulística es recordáu prencipalmenti un gran gol que marcó el 9 d'otubri de 1955 nel [[Estadiu d'Atocha]] al [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madril]] de [[Alfredo Di Stéfano|Di Stéfano]]. Esi gol valió la vitoria a la Real. En 1958 decidió dejall el mundu del futbul prematuramenti, con solu 23 añus i se marchó de la su Guipúscoa natal a Madril pa dedicassi profesionalmenti al cini, la su gran pasión. === Carrera cinematográfica === En 1961 funda la su primera compañía, Laponia Films, i apenas tres añus más tardi, en 1964 cria Elías Querejeta P.C., compañía meyanti la cual produció más de cincuenta películas, de las que una buena parti contribuyerun a la renovación de los temas i las formas del cini español del [[tardofranquismu]] i la [[Trancisión Española]]. Continuó la su lau produziendu películas de [[Fernando León de Aranoa]] (''[[Familia (película)|Familia]]'' i ''[[Barrio (película)|Barriu]]'') i de la su hija, [[Gracia Querejeta]] (''Una estación de paso'', ''[[El último viaje de Robert Rylands]]'' i ''[[Cuando vuelvas a mi lado]]''). Peru sin duda, la su más emportanti contribución al cini radica enas producións que hizo pa filmis de [[Carlos Saura]], [[Víctor Erice]], [[Manuel Gutiérrez Aragón]] o [[Julio Medem]]. Con respetu al primeru, crió, juntu con el diretul aragonés, un cini qu'analizaba con rigol intelectual la sociedá española del [[franquismu]], todavia nu recuperá de las heridas produziyas pol una situación social i moral represora. Con un estilu a vezis crípticu, estas películas denuncíaban la situación política i social, llograndu burllal los mecanismus de censura de la época. Asina figuran cumu hitos del cini de Saura i Querejeta ''[[La caza (película)|La caça]]'' (1965), que llogró el premiu al Mejor Diretul nel [[Festival Internacional de Cine de Berlín]]; ''[[Peppermint frappé]]'' (1967), premiá con l'[[Oso de Plata|Osu de Plata]] en dichu festival; ''Stress es tres, tres'' (1968), juntu con ''La madriguera'' (1969) i ''[[El jardín de las delicias (película)|El jardín de las delicias]]'' (1970), hacían un repasu de los probremas de pareja ena época. Una de las clavis del su ésitu hue la oganización d'un equipu de trabaju estabri, entri los que destacaban el diretul de producción [[Primitivo Álvaro]], el montaol [[Pablo González del Amo|Pablo G. del Amo]], el compositor [[Luis de Pablo]] o los diretoris de fotografía [[Luis Cuadrado]] i [[Teo Escamilla]], que le permitió consolidal un estilu de producción distinjuíu pol l'artu nivel de calidá de las sus películas, con frecuencia galardonás en festivales internacionales. ''[[Ana y los lobos]]'' (1972), ''[[La prima Angélica]]'' (1973) i ''[[Cría cuervos]]'' (1975), estas dos úrtimas galardonás con el Premiu del Jurau nel [[Festival de Cannes]], podrían considerassi una dessección de la familia ena España del tardofranquismu. ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977), quiciás la película más ambiciosa ena su encisiva reflexión sobri los límitis de la enunciación de la vos narraora nel cini. Con ''Los ojos vendados'' (1978), ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979), ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1980), [[Oso de Oro|Osu d'Oru]] nel Festival de Berlín i ''Dulcis horas'' (1981) finalizaría la su colaboración con Saura. Tamién produció una de las obras maestras del cini español, del diretul [[Víctor Erice]], ''[[El espíritu de la colmena]]'', película que hue premiá nel [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]] de 1973 con la [[Concha de Oro a la Mejor Película|Concha d'Oru a la Mejor Película]]. En heneru de 2007 produció ''[[Noticias de una guerra|Notícias d'una guerra]]'', ena que se seleccionarun imáginis d'arquivus españolis i estranjerus pa contall la estória de la [[guerra cevil española]]. Entri los sus premius destaca la medalla d'oru de l'[[Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España|Academia de Céncias Cinematográficas española]], que recibió en 1998. El 9 de huniu de 2013 espernó ena su casa en Madril de cáncer de pulmón. === Vida pressonal === Querejeta se casó cola diseñadora de vestuáriu María del Carmen Marín cola que tuvo una hja, la cineasta [[Gracia Querejeta]]. Estuvo uníu sentimentalmenti con l'atrís [[Amparo Muñoz]]. Pocu antis de que falleciera en hebreru de 2011, la própia Amparo confesó: «Querejeta hue una de las poquísimas personas que se preocuparun pol mí cuandu caí enferma. Esu nu lo podré olvidall», aseguraba. «Estuvo al mi lau enos momentos buenus, peru tamién enos malus». Elías, esu sí, siempri llevó la su relación de horma discreta, anque sin ocultassi. == Filmografía == === Diretol === * ''Cerca de tus ojos'' (2009). Codirigió junto con [[Antonio Eceiza]] dos cortos documentales: * ''A través del fútbol'' (1962). * ''A través de San Sebastián'' (1960). === Guionista === {{lista de columnas|2| * ''El agua de la vida'' (2008). * ''Goodbye, América'' (2006). * ''[[Noticias de una guerra]]'' (2006). * ''Perseguidos'' (2004). * ''[[Asesinato en febrero]]'' (2001). * ''[[La espalda del mundo]]'' (2000). * ''[[Cuando vuelvas a mi lado]]'' (1999). * ''[[El último viaje de Robert Rylands]]'' (1996). * ''Una estación de paso'' (1992). * ''[[27 horas]]'' (1986). * ''[[Feroz (película)|Feroz]]'' (1984). * ''Dedicatoria'' (1980). * ''[[Las palabras de Max]]'' (1978). * ''[[A un dios desconocido]]'' (1977). * ''[[Pascual Duarte]]'' (1976). * ''De cuerpo presente'' (1967). * ''Último encuentro'' (1967). * ''[[Los inocentes (película de Juan Antonio Bardem)|Los inocentes]]'' (1963). * ''A través del fútbol'' (1962). * ''A través de San Sebastián'' (1960). }} === Produtol === {{lista de columnas|2| * ''Cerca de tus ojos'' (2009). * ''El agua de la vida'' (2008). * ''Buscarse la vida'' (2007). * ''[[Siete mesas de billar francés]]'' (2007). * ''Goodbye, América'' (2006). * ''[[Noticias de una guerra]]'' (2006). * ''Avant l'oubli'' (2005) (coproductor). * ''Invierno en Bagdad'' (2005). * ''Condenados al corredor'' (2003). * ''[[Los lunes al sol]]'' (2002). * ''[[Asesinato en febrero]]'' (2001). * ''[[La espalda del mundo]]'' (2000). * ''[[Cuando vuelvas a mi lado]]'' (1999). * ''[[Barrio (película)|Barrio]]'' (1998). * ''Shampoo Horns'' (1998). * ''[[Familia (película)|Familia]]'' (1996). * ''[[El último viaje de Robert Rylands]]'' (1996). * ''[[La ciudad de los niños perdidos]] (La cité des enfants perdus)'' (1995). * ''[[Historias del Kronen (película)|Historias del Kronen]]'' (1995). * ''El aliento del diablo'' (1993). * ''Una estación de paso'' (1992). * ''[[Las cartas de Alou]]'' (1990). * ''El número marcado'' (1989). * ''[[27 horas]]'' (1986). * ''[[Tasio]]'' (1984). * ''[[Feroz (película)|Feroz]]'' (1984). * ''[[El sur (película)|El sur]]'' (1983). * ''Dulces horas'' (1982). * ''[[Deprisa, deprisa]]'' (1981). * ''Dedicatoria'' (1980). * ''Los primeros metros'' (1980). * ''[[Mamá cumple cien años]]'' (1979). * ''[[Los ojos vendados]]'' (1978). * ''[[Las palabras de Max]]'' (1978). * ''[[A un dios desconocido]]'' (1977). * ''[[Elisa, vida mía]]'' (1977). * ''[[El desencanto]]'' (1976). * ''[[Pascual Duarte]]'' (1976). * ''[[Cría cuervos]]'' (1976). * ''El increíble aumento del coste de la vida'' (1976). * ''[[La prima Angélica]]'' (1974). * ''[[El espíritu de la colmena]]'' (1973). * ''La banda de Jaider (Verflucht, dies Amerika)'' (1973). * ''[[Ana y los lobos]]'' (1973). * ''Carta de amor de un asesino'' (1972). * ''[[El jardín de las delicias (película)|El jardín de las delicias]]'' (1970). * ''[[Las secretas intenciones]]'' (1970). * ''Los desafíos'' (1969). * ''[[La madriguera (película de 1969)|La madriguera]]'' (1969). * ''Stress es tres, tres'' (1968). * ''Si volvemos a vernos'' (1968). * ''[[Peppermint frappé]]'' (1967). * ''[[De cuerpo presente]]'' (1967). * ''El próximo otoño'' (1967). * ''Último encuentro'' (1967). * ''[[La caza (película)|La caza]]'' (1966). * ''Noche de verano'' (1962). }} == Premius == ;[[Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos]]<ref>{{cita web|título=Premios del CEC a la producción española de 1960|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1960.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|fechaacceso=8 de abril de 2018|fechaarchivo=24 de enero de 2016|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160124140903/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1960.htm|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|título=Medallas del CEC a la producción española de 2002|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|fechaacceso=24 de mayo de 2020|fechaarchivo=30 de octubre de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201030020050/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|título=Medallas del CEC a la producción española de 2004|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2004.htm|obra=CEC|fechaacceso=13 de diciembre de 2020|fechaarchivo=6 de mayo de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210506183814/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2004.htm|deadurl=yes}}</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- |[[Anexo:Medallas del CEC de 1960|1960]]||Mejor cortometraje||''A través de San Sebastián''||{{Celda|Ganador}} |- |[[Anexo:Medallas del CEC de 2002|2002]]||[[Anexo:Medalla del CEC a la mejor película|Mejor película]]||''[[Los lunes al sol]]''||{{Celda|Ganador}} |- |[[Anexo:Medallas del CEC de 2004|2004]]||Mejor película||''[[Héctor (película)|Héctor]]''||{{Celda|Ganador}} |- |2004||[[Anexo:Medalla de Honor del CEC|Medalla de honor]]|| ||{{Celda|Ganador}} |- |} ;[[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]]<ref>[https://www.sansebastianfestival.com/2011/premios_y_jurados/premios/1/5710/es Palmarés de la 61 edición del Festival de San Sebastián, 2011]</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián 2011|2011]] | Premio Zinemira | - |{{celda|Ganador}} |- |} == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == * [https://web.archive.org/web/20080719124122/http://www.elproductor.net/ El Productor, un documental de TCM sobre Elías Querejeta.] * [https://web.archive.org/web/20090719161037/http://www.kane3.es/cine/elias-querejeta-el-afan-del-delantero-ante-el-penalti.php Elías Querejeta. El afán del delantero ante el penalti.] * {{imdb nombre|0703262}} * [http://www.euskonews.com/0180zbk/elkar18001es.html Entrevista a Elías Querejeta en la revista Euskonews (2002)] * [https://www.youtube.com/watch?v=ZjJM8A_zmTg Elías Querejeta] en el programa de [[Televisión Española|TVE]] ''[[Imprescindibles]]''. {{NF|1934|2013|Querejeta, Elias}} ef5oqycuroiz616mfvik2d4c5ov9esz Fernando León de Aranoa 0 11894 142705 2026-04-10T10:24:05Z Olarcos 82 Criá página con '{{ficha de pressona}} == Filmografía == ===Largometrajis=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Pinícula''' |- | 1996 || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" /> |- | 1998 || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' <ref name=":1" /> |- | 2002 || ''[[Los lunes al sol]]'' <ref name=":2" /> |- | 2005 || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' <ref name=":3" /> |- | 2010 || ''[[Amador (pinícula)|Amador]]'' <ref>{{Cita web|url=https://ww…' 142705 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} == Filmografía == ===Largometrajis=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Pinícula''' |- | 1996 || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" /> |- | 1998 || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' <ref name=":1" /> |- | 2002 || ''[[Los lunes al sol]]'' <ref name=":2" /> |- | 2005 || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' <ref name=":3" /> |- | 2010 || ''[[Amador (pinícula)|Amador]]'' <ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/rtve/20180126/amador-drama-social-dirigido-por-fernando-leon-aranoa-version-espanola/1667560.shtml|título='Amador', un drama social dirigido por Fernando León de Aranoa, en 'Versión española'|fechaacceso=2025-11-07|apellido=RTVE|nombre=PRENSA|fecha=2018-01-26|sitioweb=RTVE.es|idioma=es}}</ref> |- | 2015 || ''[[Un día perfecto]]'' |- | 2017 || ''[[Loving Pablo]]'' <ref name=":7" /> |- | 2021|| ''[[El buen patrón]]'' <ref name=":4" /> |- | 2022|| ''[[Sintiéndolo mucho]]'' |} ===Otrus proyeutus=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Documental/Cortometraji''' |- | 1994 || ''[[Sirenas (cortometraji))|Sirenas]]'' (cortometraji) |- | 1998 || ''Primarias'' (documental) |- | 2001 || ''[[Caminantes]]'' (documental) |- | 2007 || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' (documental, capítulo ''Buenas noches Ouma'') |- | 2016 || ''[[Política, manual de instrucciones (documental)|Política, manual de instrucciones]]'' (documental) |} == Prémius == ;[[Prémius Goya]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[XII edición de los Premios Goya|1997]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol direcdirectoltor novel|mejol dirección novel]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" />|| {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XIII edición de los Premios Goya|1999]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XVII edición de los Premios Goya|2003]] || [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XX edición de los Premios Goya|2005]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula|mejol pinícula]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:XXII edición de los Premios Goya|2007]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula documental|mejol documental]] || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXX edición de los Premios Goya|2015]] || [[Premio Goya al mejol directol|mejol directol]] || ''[[Un día perfecto]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion adaptado|mejol guion adaptado]] || ''[[Un día perfecto]]'' <ref name=":6" />|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXXVI edición de los Premios Goya|2022]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol dirección|mejol directol]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |} ;[[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián 1998|1998]]<ref>[https://www.sansebastianfestival.com/1998/premios_y_jurados/premios/1/93/es Palmarés de la 46ª edición del Festival de San Sebastián 1998]</ref> | [[Concha de Plata al mejol Directol]] | rowspan="2" align="center" | ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' |{{celda|Ganador}} |- | Premio del [[Círculo de Escritores Cinematográficos|CEC]] |{{celda|Ganador}} |- | rowspan="3" | 2002 || [[Anexo:Concha de Oro (Festival de San Sebastián)|Concha de oro]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio [[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|FIPRESCI]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio SIGNIS|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[SEMINCI|Semana Internacional de Cine de Valladolid]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 1997 || mejol directol || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[Premios Ondas]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 2002 || Mejol pinícula || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos]]<ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1997|fechaacceso=9 de diciembre de 2019|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210306161309/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|fechaarchivo=6 de marzo de 2021|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1998|fechaacceso=16 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222120753/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2002|fechaacceso=21 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201030020050/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|fechaarchivo=30 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2005|fechaacceso=27 de octubre de 2021|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201002223528/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|fechaarchivo=2 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=https://cinecec.com/2022/02/05/77-medallas-cec/|título=Nominados a las 77 Medallas CEC|fechaacceso=13 de febrero de 2022|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid}}</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1997|1997]] || Premio revelación || [[Familia (pinícula)|Familia]] || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1998|1998]] || [[Anexo:Medalla del CEC al mejol directol|mejol directol]]|| [[Barrio (pinícula)|''Barrio'']] || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2002|2002]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | [[Anexo:Medalla del CEC al mejol guion original|Mejol guion original]]|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2005|2005]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2021|2021]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- |} [[Myfest]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Festival de Cine de Sundance]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 2005 || Mejol pinícula || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} [[Festival de cine Hispánico de Miami]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Golden Egret Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} - Premio Platino como mejol directol iberoamericano por ''El buen patrón'' (2022) ==Librus== *''Contra la hipermetropía'' (2010, Debate) ISBN 9788483068670 *[[Aquí yacen dragones]]. (2013, [[Editorial Seix Barral|Seix Barral]]) ISBN 9788432214769<ref name=":8" /> *''Leonera'' (2025, Seix Barral) ISBN 9788432244964 <ref name="dup-0-26" /> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == *{{imdb|0508208}} {{NF|1968||Leon De Aranoa, Fernando}} b21hh4yfsydcpe787y3ez3dlty7cuos 142707 142705 2026-04-10T10:25:35Z Olarcos 82 142707 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Fernando León de Aranoa''' ([[Madril]], 26 de mayu de 1968) es un [[diretul de cini]] i [[guionista]] [[español]]. == Trayetória == Estudió nel [[colejiu San Agustín]] de [[Madril]] i, inque iba a estudial [[Bellas Artis]], se llicenció en [[Céncias dela Imaxi]] pola [[Nuversidá Complutense de Madril]]. <ref>Facultá de Céncias dela Información</ref> Encetó trabajandu cumu guionista del concursu de televisión ''[[Un, dos, tres... responda otra vez]]'' ([[TVE]]) alas órdinis de [[Chicho Ibáñez Serrador]], qu’atandaba escribiendu palos programas delos umoristas cumu [[Martes y Trece]]. Tamién lo hizu en 1995 pa capítulus de seryis cumu ''[[Pepa y Pepe]]'', ''[[Por fin solos]]'', i en 1996, pa ''[[Turno de oficio: diez años después]]''. <ref>El cini de León de Aranoa en primera pessona</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: «El creaol tieni que sel capaz de creal sin lastri enas alas de garra crassi» - Jot Down Cultural Magazine</ref> El su debut tras la cámara se proució en 1994 col curtometraji ''[[Sirenas (curtometraji)|Sirenas]]'', ganal entri otrus, del Premiu dela Comunidá de Madril nel [[Festival de Cini d’Alcalá de Henares]] i el Premiu al mejol guion nel [[Festival de Cini endependienti de Badalona]] en abondus festivales nacionales. <ref>Proyección de cini ::Sirenas ::Enstitutu Cervantes de París</ref> El su primer largometraji fue ''[[Familia (película)|Familia]]'' (1996), del que el su guion tamién escribió, cumu es lo de siempri. Pol él ganó el [[Premiu Goya]] ala mejol dirección novel, assina cumu el Premiu FIPRESCI i el Premiu del Púbricu dela [[SEMINCI]] de [[Valladolís]]. Fue adatau ala escena teatral i representá en paísis abondus. <ref>Familia » Premius Goya 2025</ref> <ref>41 Semana Enternacional de Cini de Valladolís</ref> En 1998 escribió i dirigió ''[[Barriu (película)|Barriu]]'', retratu dela via de tres adolescentis nun barriu marginal. Se presentó ena seción oficial del [[Festival de Donostia]] ondi llogró la [[Concha de Prata]] al mejol diretul. Ganó tres Premius Goya, ala mejol dirección i al mejol guion orijinal, amás del Premiu Fipresci, el Fotogramas de Prata ala mejol película española, el Premiu José María Forqué, el Sant Jordi i el Turia, entri otrus. <ref>Festival de San Sebastián 1998 - Premius</ref> <ref>Barrio » Premius Goya 2025</ref> En 2002 dirigió ''[[Los lunes al sol]]'', película protagonizá pol [[Javier Bardem]], i la runchaora dessi añu enos Premius Goya con cincu galardonis, incluyíu Mejol película i Mejol dirección. Nel Festival de Cini de Donostia ganó la [[Concha d’Oru]] ala mejol película. Amás, l’[[Academia delas Artis i las Céncias Cinematográficas d'España]] la escogió pa represental a España enos [[Óscar]] ena categoría de mejol película en luenga nu inglesa, peru nu llogró sel una delas cincu nominás. <ref>Los lunes al sol » Premius Goya 2025</ref> <ref>Fernando León de Aranoa entra ena carrera delos 'oscars' con 'Los lunes al sol'</ref> Cola película ''[[Princesas (película)|Princesas]]'' (2005), quinta película cumu diretul i guionista, debutó cumu produciol tras crial la su própia prouctora, Reposado P.C. La vierun más dun millón d’espetadoris, recibió tres Premius Goya —alas sus dos atricis protagonistas i ala mejol canción orijinal componiú pol [[Manu Chao]]— assina cumu el Premiu Ondas al sucessa cinematográficu del añu i el premiu Protagonistas ala mejol película. Participó tamién ena seción oficial del [[Festival de cini endependienti de Sundance]]. <ref>Princesas » Premius Goya 2025</ref> <ref>Los Ondas premian a De la Morena, a Julio César Iglesias i a Mercedes Milá</ref> ''[[Un día perfecto]]'' (2015), basá en ''Dejarse llover'', libru de Paula Farias, asitidá ena [[Guerra delos Balcanis]], con [[Benicio del Toro]] i [[Tim Robbins]], ganó el Premiu Goya 2016 Mejol Guion Adatau. <ref>Las primeras vezis » Premius Goya 2025</ref> En ''[[Loving Pablo]]'' (2017) uñó a [[Javier Bardem]] i [[Penélope Cruz]] alreol dela via del narcu [[Pablo Escobar]]. Una cinta basá nel libru omónimu, de Virginia Vallejo, amanti i periodista del capu. <ref>Javier Bardem i Fernando León de Aranoa presentan 'Loving Pablo'</ref> En 2021 dirigió ''[[El buen patrón]]'', protagonizá pol Javier Bardem, qu’enos Premius Goya llogró 20 nominacionis delas que llogró seis estatuillas incluyendu Mejol dirección, Mejol guion orijinal i Mejol película, siendu esti el su segundu galardón nesta categoría. <ref>El buen patrón » Premius Goya 2025</ref> <ref>'El buen patrón': Curiosidais dela película que hizu estória con Javier Bardem al mandu</ref> Nel jéneru del documental, de tonu social, coescribió en 1997 el guion de ''[[La espalda del mundo]]'', de [[Javier Corcuera]] i en 2002 dirigió en [[Méjicu]], ''[[Caminantes (documental)|Caminantes]]'' (2001), premiáu enos festivales de [[L'Habana]], [[Los Ángeles]], [[Nueva York]] i [[Alcalá de Henares]]. Ya en 2007 tomó parti nel documental ''[[Invisibles (documental)|Invisibles]]'' dirigiendu el capítulu ''Buenas noches, Ouma.'' [[Mariano Barroso]], [[Isabel Coixet]], [[Wim Wenders]] i [[Javier Corcuera]], dirigirun el restu d’estórias. Una producción que ganó el Premiu Goya al mejol documental. En 2016 dirigió ''[[Política, manual de instrucciones]]'', sobri [[Podemos]], dendi la su nacencia ata elecionis 2015 i en 2022, ''[[Sintiéndolo mucho]]'', sobri [[Joaquín Sabina]]. <ref>El documental 'Caminantes', de Fernando León, premiáu en L'Habana</ref> <ref>Invisibles » Premius Goya 2025</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: "Podemos á aportau creativiá ala política"</ref> Tamién á escritu guionis de películas pa otrus diretoris cumu ''[[Los hombres siempre mienten]]'' (1995), ''[[Corazón loco]]'' (1997) i ''[[Cha, cha, cha (película)|Cha, cha, cha]]'' (1998), las tres, de [[Antonio del Real]], amás de ''[[Insomnio (película)|Insomnio]]'' (1998) de [[Chus Gutiérrez]], ''[[La gran vida]]'' (2000) de [[Antonio Cuadri]] i ''[[Fausto 5.0]]'' (2001), de [[Álex Ollé]]. Á espubricau cuentus i narracionis brevis, aviendu recibíu pol ellus, el segundu Premiu de Narracionis Brevis Antonio Machado en 1993 i el Premiu Antonio Machado 2006, ena categoría de Cuentu. En 2010 espubricó el libru ''Contra la hipermetropía,'' en 2013, ''Aquí yacen dragones'' i en 2025, ''Leonera''. Á trabajáu tamién cumu debuhanti i ilustraol. <ref>Premius del Tren 2006: Cuentu - Fundacin delos Ferrocarrilis Españolis</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: «Siempri soi partiáriu dela duda»</ref> <ref>NARRATIVA {{!}} Encuentru con Fernando León de Aranoa. “Leonera” (Seix Barral). Presenta Cristina García Pascual.</ref> == Filmografía == ===Largometrajis=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Pinícula''' |- | 1996 || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" /> |- | 1998 || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' <ref name=":1" /> |- | 2002 || ''[[Los lunes al sol]]'' <ref name=":2" /> |- | 2005 || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' <ref name=":3" /> |- | 2010 || ''[[Amador (pinícula)|Amador]]'' <ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/rtve/20180126/amador-drama-social-dirigido-por-fernando-leon-aranoa-version-espanola/1667560.shtml|título='Amador', un drama social dirigido por Fernando León de Aranoa, en 'Versión española'|fechaacceso=2025-11-07|apellido=RTVE|nombre=PRENSA|fecha=2018-01-26|sitioweb=RTVE.es|idioma=es}}</ref> |- | 2015 || ''[[Un día perfecto]]'' |- | 2017 || ''[[Loving Pablo]]'' <ref name=":7" /> |- | 2021|| ''[[El buen patrón]]'' <ref name=":4" /> |- | 2022|| ''[[Sintiéndolo mucho]]'' |} ===Otrus proyeutus=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Documental/Cortometraji''' |- | 1994 || ''[[Sirenas (cortometraji))|Sirenas]]'' (cortometraji) |- | 1998 || ''Primarias'' (documental) |- | 2001 || ''[[Caminantes]]'' (documental) |- | 2007 || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' (documental, capítulo ''Buenas noches Ouma'') |- | 2016 || ''[[Política, manual de instrucciones (documental)|Política, manual de instrucciones]]'' (documental) |} == Prémius == ;[[Prémius Goya]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[XII edición de los Premios Goya|1997]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol direcdirectoltor novel|mejol dirección novel]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" />|| {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XIII edición de los Premios Goya|1999]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XVII edición de los Premios Goya|2003]] || [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XX edición de los Premios Goya|2005]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula|mejol pinícula]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:XXII edición de los Premios Goya|2007]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula documental|mejol documental]] || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXX edición de los Premios Goya|2015]] || [[Premio Goya al mejol directol|mejol directol]] || ''[[Un día perfecto]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion adaptado|mejol guion adaptado]] || ''[[Un día perfecto]]'' <ref name=":6" />|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXXVI edición de los Premios Goya|2022]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol dirección|mejol directol]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |} ;[[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián 1998|1998]]<ref>[https://www.sansebastianfestival.com/1998/premios_y_jurados/premios/1/93/es Palmarés de la 46ª edición del Festival de San Sebastián 1998]</ref> | [[Concha de Plata al mejol Directol]] | rowspan="2" align="center" | ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' |{{celda|Ganador}} |- | Premio del [[Círculo de Escritores Cinematográficos|CEC]] |{{celda|Ganador}} |- | rowspan="3" | 2002 || [[Anexo:Concha de Oro (Festival de San Sebastián)|Concha de oro]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio [[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|FIPRESCI]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio SIGNIS|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[SEMINCI|Semana Internacional de Cine de Valladolid]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 1997 || mejol directol || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[Premios Ondas]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 2002 || Mejol pinícula || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos]]<ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1997|fechaacceso=9 de diciembre de 2019|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210306161309/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|fechaarchivo=6 de marzo de 2021|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1998|fechaacceso=16 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222120753/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2002|fechaacceso=21 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201030020050/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|fechaarchivo=30 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2005|fechaacceso=27 de octubre de 2021|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201002223528/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|fechaarchivo=2 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=https://cinecec.com/2022/02/05/77-medallas-cec/|título=Nominados a las 77 Medallas CEC|fechaacceso=13 de febrero de 2022|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid}}</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1997|1997]] || Premio revelación || [[Familia (pinícula)|Familia]] || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1998|1998]] || [[Anexo:Medalla del CEC al mejol directol|mejol directol]]|| [[Barrio (pinícula)|''Barrio'']] || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2002|2002]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | [[Anexo:Medalla del CEC al mejol guion original|Mejol guion original]]|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2005|2005]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2021|2021]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- |} [[Myfest]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Festival de Cine de Sundance]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 2005 || Mejol pinícula || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} [[Festival de cine Hispánico de Miami]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Golden Egret Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} - Premio Platino como mejol directol iberoamericano por ''El buen patrón'' (2022) ==Librus== *''Contra la hipermetropía'' (2010, Debate) ISBN 9788483068670 *[[Aquí yacen dragones]]. (2013, [[Editorial Seix Barral|Seix Barral]]) ISBN 9788432214769<ref name=":8" /> *''Leonera'' (2025, Seix Barral) ISBN 9788432244964 <ref name="dup-0-26" /> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == *{{imdb|0508208}} {{NF|1968||Leon De Aranoa, Fernando}} 3slw415ibjnphrn54g1p8rlbf0gxki4 142708 142707 2026-04-10T10:26:02Z Olarcos 82 142708 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Fernando León de Aranoa''' ([[Madril]], 26 de mayu de 1968) es un [[diretol de cini]] i [[guionista]] [[España|español]]. == Trayetória == Estudió nel [[colejiu San Agustín]] de [[Madril]] i, inque iba a estudial [[Bellas Artis]], se llicenció en [[Céncias dela Imaxi]] pola [[Nuversidá Complutense de Madril]]. <ref>Facultá de Céncias dela Información</ref> Encetó trabajandu cumu guionista del concursu de televisión ''[[Un, dos, tres... responda otra vez]]'' ([[TVE]]) alas órdinis de [[Chicho Ibáñez Serrador]], qu’atandaba escribiendu palos programas delos umoristas cumu [[Martes y Trece]]. Tamién lo hizu en 1995 pa capítulus de seryis cumu ''[[Pepa y Pepe]]'', ''[[Por fin solos]]'', i en 1996, pa ''[[Turno de oficio: diez años después]]''. <ref>El cini de León de Aranoa en primera pessona</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: «El creaol tieni que sel capaz de creal sin lastri enas alas de garra crassi» - Jot Down Cultural Magazine</ref> El su debut tras la cámara se proució en 1994 col curtometraji ''[[Sirenas (curtometraji)|Sirenas]]'', ganal entri otrus, del Premiu dela Comunidá de Madril nel [[Festival de Cini d’Alcalá de Henares]] i el Premiu al mejol guion nel [[Festival de Cini endependienti de Badalona]] en abondus festivales nacionales. <ref>Proyección de cini ::Sirenas ::Enstitutu Cervantes de París</ref> El su primer largometraji fue ''[[Familia (película)|Familia]]'' (1996), del que el su guion tamién escribió, cumu es lo de siempri. Pol él ganó el [[Premiu Goya]] ala mejol dirección novel, assina cumu el Premiu FIPRESCI i el Premiu del Púbricu dela [[SEMINCI]] de [[Valladolís]]. Fue adatau ala escena teatral i representá en paísis abondus. <ref>Familia » Premius Goya 2025</ref> <ref>41 Semana Enternacional de Cini de Valladolís</ref> En 1998 escribió i dirigió ''[[Barriu (película)|Barriu]]'', retratu dela via de tres adolescentis nun barriu marginal. Se presentó ena seción oficial del [[Festival de Donostia]] ondi llogró la [[Concha de Prata]] al mejol diretul. Ganó tres Premius Goya, ala mejol dirección i al mejol guion orijinal, amás del Premiu Fipresci, el Fotogramas de Prata ala mejol película española, el Premiu José María Forqué, el Sant Jordi i el Turia, entri otrus. <ref>Festival de San Sebastián 1998 - Premius</ref> <ref>Barrio » Premius Goya 2025</ref> En 2002 dirigió ''[[Los lunes al sol]]'', película protagonizá pol [[Javier Bardem]], i la runchaora dessi añu enos Premius Goya con cincu galardonis, incluyíu Mejol película i Mejol dirección. Nel Festival de Cini de Donostia ganó la [[Concha d’Oru]] ala mejol película. Amás, l’[[Academia delas Artis i las Céncias Cinematográficas d'España]] la escogió pa represental a España enos [[Óscar]] ena categoría de mejol película en luenga nu inglesa, peru nu llogró sel una delas cincu nominás. <ref>Los lunes al sol » Premius Goya 2025</ref> <ref>Fernando León de Aranoa entra ena carrera delos 'oscars' con 'Los lunes al sol'</ref> Cola película ''[[Princesas (película)|Princesas]]'' (2005), quinta película cumu diretul i guionista, debutó cumu produciol tras crial la su própia prouctora, Reposado P.C. La vierun más dun millón d’espetadoris, recibió tres Premius Goya —alas sus dos atricis protagonistas i ala mejol canción orijinal componiú pol [[Manu Chao]]— assina cumu el Premiu Ondas al sucessa cinematográficu del añu i el premiu Protagonistas ala mejol película. Participó tamién ena seción oficial del [[Festival de cini endependienti de Sundance]]. <ref>Princesas » Premius Goya 2025</ref> <ref>Los Ondas premian a De la Morena, a Julio César Iglesias i a Mercedes Milá</ref> ''[[Un día perfecto]]'' (2015), basá en ''Dejarse llover'', libru de Paula Farias, asitidá ena [[Guerra delos Balcanis]], con [[Benicio del Toro]] i [[Tim Robbins]], ganó el Premiu Goya 2016 Mejol Guion Adatau. <ref>Las primeras vezis » Premius Goya 2025</ref> En ''[[Loving Pablo]]'' (2017) uñó a [[Javier Bardem]] i [[Penélope Cruz]] alreol dela via del narcu [[Pablo Escobar]]. Una cinta basá nel libru omónimu, de Virginia Vallejo, amanti i periodista del capu. <ref>Javier Bardem i Fernando León de Aranoa presentan 'Loving Pablo'</ref> En 2021 dirigió ''[[El buen patrón]]'', protagonizá pol Javier Bardem, qu’enos Premius Goya llogró 20 nominacionis delas que llogró seis estatuillas incluyendu Mejol dirección, Mejol guion orijinal i Mejol película, siendu esti el su segundu galardón nesta categoría. <ref>El buen patrón » Premius Goya 2025</ref> <ref>'El buen patrón': Curiosidais dela película que hizu estória con Javier Bardem al mandu</ref> Nel jéneru del documental, de tonu social, coescribió en 1997 el guion de ''[[La espalda del mundo]]'', de [[Javier Corcuera]] i en 2002 dirigió en [[Méjicu]], ''[[Caminantes (documental)|Caminantes]]'' (2001), premiáu enos festivales de [[L'Habana]], [[Los Ángeles]], [[Nueva York]] i [[Alcalá de Henares]]. Ya en 2007 tomó parti nel documental ''[[Invisibles (documental)|Invisibles]]'' dirigiendu el capítulu ''Buenas noches, Ouma.'' [[Mariano Barroso]], [[Isabel Coixet]], [[Wim Wenders]] i [[Javier Corcuera]], dirigirun el restu d’estórias. Una producción que ganó el Premiu Goya al mejol documental. En 2016 dirigió ''[[Política, manual de instrucciones]]'', sobri [[Podemos]], dendi la su nacencia ata elecionis 2015 i en 2022, ''[[Sintiéndolo mucho]]'', sobri [[Joaquín Sabina]]. <ref>El documental 'Caminantes', de Fernando León, premiáu en L'Habana</ref> <ref>Invisibles » Premius Goya 2025</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: "Podemos á aportau creativiá ala política"</ref> Tamién á escritu guionis de películas pa otrus diretoris cumu ''[[Los hombres siempre mienten]]'' (1995), ''[[Corazón loco]]'' (1997) i ''[[Cha, cha, cha (película)|Cha, cha, cha]]'' (1998), las tres, de [[Antonio del Real]], amás de ''[[Insomnio (película)|Insomnio]]'' (1998) de [[Chus Gutiérrez]], ''[[La gran vida]]'' (2000) de [[Antonio Cuadri]] i ''[[Fausto 5.0]]'' (2001), de [[Álex Ollé]]. Á espubricau cuentus i narracionis brevis, aviendu recibíu pol ellus, el segundu Premiu de Narracionis Brevis Antonio Machado en 1993 i el Premiu Antonio Machado 2006, ena categoría de Cuentu. En 2010 espubricó el libru ''Contra la hipermetropía,'' en 2013, ''Aquí yacen dragones'' i en 2025, ''Leonera''. Á trabajáu tamién cumu debuhanti i ilustraol. <ref>Premius del Tren 2006: Cuentu - Fundacin delos Ferrocarrilis Españolis</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: «Siempri soi partiáriu dela duda»</ref> <ref>NARRATIVA {{!}} Encuentru con Fernando León de Aranoa. “Leonera” (Seix Barral). Presenta Cristina García Pascual.</ref> == Filmografía == ===Largometrajis=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Pinícula''' |- | 1996 || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" /> |- | 1998 || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' <ref name=":1" /> |- | 2002 || ''[[Los lunes al sol]]'' <ref name=":2" /> |- | 2005 || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' <ref name=":3" /> |- | 2010 || ''[[Amador (pinícula)|Amador]]'' <ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/rtve/20180126/amador-drama-social-dirigido-por-fernando-leon-aranoa-version-espanola/1667560.shtml|título='Amador', un drama social dirigido por Fernando León de Aranoa, en 'Versión española'|fechaacceso=2025-11-07|apellido=RTVE|nombre=PRENSA|fecha=2018-01-26|sitioweb=RTVE.es|idioma=es}}</ref> |- | 2015 || ''[[Un día perfecto]]'' |- | 2017 || ''[[Loving Pablo]]'' <ref name=":7" /> |- | 2021|| ''[[El buen patrón]]'' <ref name=":4" /> |- | 2022|| ''[[Sintiéndolo mucho]]'' |} ===Otrus proyeutus=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Documental/Cortometraji''' |- | 1994 || ''[[Sirenas (cortometraji))|Sirenas]]'' (cortometraji) |- | 1998 || ''Primarias'' (documental) |- | 2001 || ''[[Caminantes]]'' (documental) |- | 2007 || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' (documental, capítulo ''Buenas noches Ouma'') |- | 2016 || ''[[Política, manual de instrucciones (documental)|Política, manual de instrucciones]]'' (documental) |} == Prémius == ;[[Prémius Goya]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[XII edición de los Premios Goya|1997]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol direcdirectoltor novel|mejol dirección novel]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" />|| {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XIII edición de los Premios Goya|1999]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XVII edición de los Premios Goya|2003]] || [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XX edición de los Premios Goya|2005]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula|mejol pinícula]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:XXII edición de los Premios Goya|2007]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula documental|mejol documental]] || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXX edición de los Premios Goya|2015]] || [[Premio Goya al mejol directol|mejol directol]] || ''[[Un día perfecto]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion adaptado|mejol guion adaptado]] || ''[[Un día perfecto]]'' <ref name=":6" />|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXXVI edición de los Premios Goya|2022]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol dirección|mejol directol]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |} ;[[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián 1998|1998]]<ref>[https://www.sansebastianfestival.com/1998/premios_y_jurados/premios/1/93/es Palmarés de la 46ª edición del Festival de San Sebastián 1998]</ref> | [[Concha de Plata al mejol Directol]] | rowspan="2" align="center" | ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' |{{celda|Ganador}} |- | Premio del [[Círculo de Escritores Cinematográficos|CEC]] |{{celda|Ganador}} |- | rowspan="3" | 2002 || [[Anexo:Concha de Oro (Festival de San Sebastián)|Concha de oro]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio [[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|FIPRESCI]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio SIGNIS|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[SEMINCI|Semana Internacional de Cine de Valladolid]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 1997 || mejol directol || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[Premios Ondas]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 2002 || Mejol pinícula || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos]]<ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1997|fechaacceso=9 de diciembre de 2019|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210306161309/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|fechaarchivo=6 de marzo de 2021|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1998|fechaacceso=16 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222120753/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2002|fechaacceso=21 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201030020050/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|fechaarchivo=30 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2005|fechaacceso=27 de octubre de 2021|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201002223528/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|fechaarchivo=2 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=https://cinecec.com/2022/02/05/77-medallas-cec/|título=Nominados a las 77 Medallas CEC|fechaacceso=13 de febrero de 2022|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid}}</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1997|1997]] || Premio revelación || [[Familia (pinícula)|Familia]] || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1998|1998]] || [[Anexo:Medalla del CEC al mejol directol|mejol directol]]|| [[Barrio (pinícula)|''Barrio'']] || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2002|2002]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | [[Anexo:Medalla del CEC al mejol guion original|Mejol guion original]]|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2005|2005]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2021|2021]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- |} [[Myfest]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Festival de Cine de Sundance]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 2005 || Mejol pinícula || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} [[Festival de cine Hispánico de Miami]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Golden Egret Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} - Premio Platino como mejol directol iberoamericano por ''El buen patrón'' (2022) ==Librus== *''Contra la hipermetropía'' (2010, Debate) ISBN 9788483068670 *[[Aquí yacen dragones]]. (2013, [[Editorial Seix Barral|Seix Barral]]) ISBN 9788432214769<ref name=":8" /> *''Leonera'' (2025, Seix Barral) ISBN 9788432244964 <ref name="dup-0-26" /> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == *{{imdb|0508208}} {{NF|1968||Leon De Aranoa, Fernando}} ihz91uvab7nt6klkjzgs7qnb2xqd80h 142709 142708 2026-04-10T10:29:05Z Olarcos 82 /* Trayetória */ 142709 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Fernando León de Aranoa''' ([[Madril]], 26 de mayu de 1968) es un [[diretol de cini]] i [[guionista]] [[España|español]]. == Trayetória == Estudió nel [[colegiu San Agustín]] de [[Mairil]] i, inque iba a estudial [[Bellas Artis]], se llicenció en [[Céncias dela Imaxi]] pola [[Nuversidá Complutense de Mairil]]. <ref>Facultá de Céncias dela Información</ref> Encetó trabajandu cumu guionista del concursu de televisión ''[[Un, dos, tres... responda otra vez]]'' ([[TVE]]) alas órdinis de [[Chicho Ibáñez Serrador]], qu’atandaba escribiendu palos programas delos umoristas cumu [[Martes y Trece]]. Tamién lo hizu en 1995 pa capítulus de seryis cumu ''[[Pepa y Pepe]]'', ''[[Por fin solos]]'', i en 1996, pa ''[[Turno de oficio: diez años después]]''. <ref>El cini de León de Aranoa en primera pessona</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: «El creaol tieni que sel capaz de creal sin lastri enas alas de garra crassi» - Jot Down Cultural Magazine</ref> El su debut tras la cámara se proució en 1994 col curtometraji ''[[Sirenas (curtometraji)|Sirenas]]'', ganal entri otrus, del Premiu dela Comunidá de Madril nel [[Festival de Cini d’Alcalá de Henares]] i el Premiu al mejol guion nel [[Festival de Cini endependienti de Badalona]] en abondus festivales nacionales. <ref>Proyección de cini ::Sirenas ::Enstitutu Cervantes de París</ref> El su primer largometraji fue ''[[Familia (película)|Familia]]'' (1996), del que el su guion tamién escribió, cumu es lo de siempri. Pol él ganó el [[Premiu Goya]] ala mejol dirección novel, assina cumu el Premiu FIPRESCI i el Premiu del Púbricu dela [[SEMINCI]] de [[Valladolís]]. Fue adatau ala escena teatral i representá en paísis abondus. <ref>Familia » Premius Goya 2025</ref> <ref>41 Semana Enternacional de Cini de Valladolís</ref> En 1998 escribió i dirigió ''[[Barriu (película)|Barriu]]'', retratu dela via de tres adolescentis nun barriu marginal. Se presentó ena seción oficial del [[Festival de Donostia]] ondi llogró la [[Concha de Prata]] al mejol diretul. Ganó tres Premius Goya, ala mejol dirección i al mejol guion orijinal, amás del Premiu Fipresci, el Fotogramas de Prata ala mejol película española, el Premiu José María Forqué, el Sant Jordi i el Turia, entri otrus. <ref>Festival de San Sebastián 1998 - Premius</ref> <ref>Barrio » Premius Goya 2025</ref> En 2002 dirigió ''[[Los lunes al sol]]'', película protagonizá pol [[Javier Bardem]], i la runchaora dessi añu enos Premius Goya con cincu galardonis, incluyíu Mejol película i Mejol dirección. Nel Festival de Cini de Donostia ganó la [[Concha d’Oru]] ala mejol película. Amás, l’[[Academia delas Artis i las Céncias Cinematográficas d'España]] la escogió pa represental a España enos [[Óscar]] ena categoría de mejol película en luenga nu inglesa, peru nu llogró sel una delas cincu nominás. <ref>Los lunes al sol » Premius Goya 2025</ref> <ref>Fernando León de Aranoa entra ena carrera delos 'oscars' con 'Los lunes al sol'</ref> Cola película ''[[Princesas (película)|Princesas]]'' (2005), quinta película cumu diretul i guionista, debutó cumu produciol tras crial la su própia prouctora, Reposado P.C. La vierun más dun millón d’espetadoris, recibió tres Premius Goya —alas sus dos atricis protagonistas i ala mejol canción orijinal componiú pol [[Manu Chao]]— assina cumu el Premiu Ondas al sucessa cinematográficu del añu i el premiu Protagonistas ala mejol película. Participó tamién ena seción oficial del [[Festival de cini endependienti de Sundance]]. <ref>Princesas » Premius Goya 2025</ref> <ref>Los Ondas premian a De la Morena, a Julio César Iglesias i a Mercedes Milá</ref> ''[[Un día perfecto]]'' (2015), basá en ''Dejarse llover'', libru de Paula Farias, asitidá ena [[Guerra delos Balcanis]], con [[Benicio del Toro]] i [[Tim Robbins]], ganó el Premiu Goya 2016 Mejol Guion Adatau. <ref>Las primeras vezis » Premius Goya 2025</ref> En ''[[Loving Pablo]]'' (2017) uñó a [[Javier Bardem]] i [[Penélope Cruz]] alreol dela via del narcu [[Pablo Escobar]]. Una cinta basá nel libru omónimu, de Virginia Vallejo, amanti i periodista del capu. <ref>Javier Bardem i Fernando León de Aranoa presentan 'Loving Pablo'</ref> En 2021 dirigió ''[[El buen patrón]]'', protagonizá pol Javier Bardem, qu’enos Premius Goya llogró 20 nominacionis delas que llogró seis estatuillas incluyendu Mejol dirección, Mejol guion orijinal i Mejol película, siendu esti el su segundu galardón nesta categoría. <ref>El buen patrón » Premius Goya 2025</ref> <ref>'El buen patrón': Curiosidais dela película que hizu estória con Javier Bardem al mandu</ref> Nel jéneru del documental, de tonu social, coescribió en 1997 el guion de ''[[La espalda del mundo]]'', de [[Javier Corcuera]] i en 2002 dirigió en [[Méjicu]], ''[[Caminantes (documental)|Caminantes]]'' (2001), premiáu enos festivales de [[L'Habana]], [[Los Ángeles]], [[Nueva York]] i [[Alcalá de Henares]]. Ya en 2007 tomó parti nel documental ''[[Invisibles (documental)|Invisibles]]'' dirigiendu el capítulu ''Buenas noches, Ouma.'' [[Mariano Barroso]], [[Isabel Coixet]], [[Wim Wenders]] i [[Javier Corcuera]], dirigirun el restu d’estórias. Una producción que ganó el Premiu Goya al mejol documental. En 2016 dirigió ''[[Política, manual de instrucciones]]'', sobri [[Podemos]], dendi la su nacencia ata elecionis 2015 i en 2022, ''[[Sintiéndolo mucho]]'', sobri [[Joaquín Sabina]]. <ref>El documental 'Caminantes', de Fernando León, premiáu en L'Habana</ref> <ref>Invisibles » Premius Goya 2025</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: "Podemos á aportau creativiá ala política"</ref> Tamién á escritu guionis de películas pa otrus diretoris cumu ''[[Los hombres siempre mienten]]'' (1995), ''[[Corazón loco]]'' (1997) i ''[[Cha, cha, cha (película)|Cha, cha, cha]]'' (1998), las tres, de [[Antonio del Real]], amás de ''[[Insomnio (película)|Insomnio]]'' (1998) de [[Chus Gutiérrez]], ''[[La gran vida]]'' (2000) de [[Antonio Cuadri]] i ''[[Fausto 5.0]]'' (2001), de [[Álex Ollé]]. Á espubricau cuentus i narracionis brevis, aviendu recibíu pol ellus, el segundu Premiu de Narracionis Brevis Antonio Machado en 1993 i el Premiu Antonio Machado 2006, ena categoría de Cuentu. En 2010 espubricó el libru ''Contra la hipermetropía,'' en 2013, ''Aquí yacen dragones'' i en 2025, ''Leonera''. Á trabajáu tamién cumu debuhanti i ilustraol. <ref>Premius del Tren 2006: Cuentu - Fundacin delos Ferrocarrilis Españolis</ref> <ref>Fernando León de Aranoa: «Siempri soi partiáriu dela duda»</ref> <ref>NARRATIVA {{!}} Encuentru con Fernando León de Aranoa. “Leonera” (Seix Barral). Presenta Cristina García Pascual.</ref> == Filmografía == ===Largometrajis=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Pinícula''' |- | 1996 || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" /> |- | 1998 || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' <ref name=":1" /> |- | 2002 || ''[[Los lunes al sol]]'' <ref name=":2" /> |- | 2005 || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' <ref name=":3" /> |- | 2010 || ''[[Amador (pinícula)|Amador]]'' <ref>{{Cita web|url=https://www.rtve.es/rtve/20180126/amador-drama-social-dirigido-por-fernando-leon-aranoa-version-espanola/1667560.shtml|título='Amador', un drama social dirigido por Fernando León de Aranoa, en 'Versión española'|fechaacceso=2025-11-07|apellido=RTVE|nombre=PRENSA|fecha=2018-01-26|sitioweb=RTVE.es|idioma=es}}</ref> |- | 2015 || ''[[Un día perfecto]]'' |- | 2017 || ''[[Loving Pablo]]'' <ref name=":7" /> |- | 2021|| ''[[El buen patrón]]'' <ref name=":4" /> |- | 2022|| ''[[Sintiéndolo mucho]]'' |} ===Otrus proyeutus=== {| class="wikitable" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Documental/Cortometraji''' |- | 1994 || ''[[Sirenas (cortometraji))|Sirenas]]'' (cortometraji) |- | 1998 || ''Primarias'' (documental) |- | 2001 || ''[[Caminantes]]'' (documental) |- | 2007 || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' (documental, capítulo ''Buenas noches Ouma'') |- | 2016 || ''[[Política, manual de instrucciones (documental)|Política, manual de instrucciones]]'' (documental) |} == Prémius == ;[[Prémius Goya]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[XII edición de los Premios Goya|1997]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol direcdirectoltor novel|mejol dirección novel]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' <ref name=":0" />|| {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XIII edición de los Premios Goya|1999]] || [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|Mejol guion original]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XVII edición de los Premios Goya|2003]] || [[Premio Goya al mejol directol|Mejol directol]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | rowspan="2" align="center" | [[XX edición de los Premios Goya|2005]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula|mejol pinícula]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:XXII edición de los Premios Goya|2007]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol pinícula documental|mejol documental]] || ''[[Invisibles (pinícula)|Invisibles]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXX edición de los Premios Goya|2015]] || [[Premio Goya al mejol directol|mejol directol]] || ''[[Un día perfecto]]'' || {{Celda|Candidato}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion adaptado|mejol guion adaptado]] || ''[[Un día perfecto]]'' <ref name=":6" />|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" align="center" | [[Anexo:XXXVI edición de los Premios Goya|2022]] || [[Anexo:Premio Goya a la mejol dirección|mejol directol]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Premio Goya al mejol guion original|mejol guion original]] || ''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Ganador}} |} ;[[Festival Internacional de Cine de San Sebastián]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | rowspan="2" align="center" | [[Festival Internacional de Cine de San Sebastián 1998|1998]]<ref>[https://www.sansebastianfestival.com/1998/premios_y_jurados/premios/1/93/es Palmarés de la 46ª edición del Festival de San Sebastián 1998]</ref> | [[Concha de Plata al mejol Directol]] | rowspan="2" align="center" | ''[[Barrio (pinícula)|Barrio]]'' |{{celda|Ganador}} |- | Premio del [[Círculo de Escritores Cinematográficos|CEC]] |{{celda|Ganador}} |- | rowspan="3" | 2002 || [[Anexo:Concha de Oro (Festival de San Sebastián)|Concha de oro]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio [[Federación Internacional de la Prensa Cinematográfica|FIPRESCI]]|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | Premio SIGNIS|| ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[SEMINCI|Semana Internacional de Cine de Valladolid]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 1997 || mejol directol || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganador}} |- |} ;[[Premios Ondas]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultau |- | 2002 || Mejol pinícula || ''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos]]<ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1997|fechaacceso=9 de diciembre de 2019|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210306161309/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1997.htm|fechaarchivo=6 de marzo de 2021|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 1998|fechaacceso=16 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222120753/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1998.htm|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2002|fechaacceso=21 de octubre de 2016|obra=CEC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201030020050/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2002.htm|fechaarchivo=30 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|título=Medallas del CEC a la producción española de 2005|fechaacceso=27 de octubre de 2021|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20201002223528/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/2005.htm|fechaarchivo=2 de octubre de 2020|deadurl=yes}}</ref><ref>{{cita web|url=https://cinecec.com/2022/02/05/77-medallas-cec/|título=Nominados a las 77 Medallas CEC|fechaacceso=13 de febrero de 2022|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|ubicación=Madrid}}</ref> {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1997|1997]] || Premio revelación || [[Familia (pinícula)|Familia]] || {{Celda|Ganador}} |- | [[Anexo:Medallas del CEC de 1998|1998]] || [[Anexo:Medalla del CEC al mejol directol|mejol directol]]|| [[Barrio (pinícula)|''Barrio'']] || {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2002|2002]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Los lunes al sol]]'' || {{Celda|Ganador}} |- | | [[Anexo:Medalla del CEC al mejol guion original|Mejol guion original]]|| {{Celda|Ganador}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2005|2005]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- | rowspan="2" |[[Anexo:Medallas del CEC de 2021|2021]]|| Mejol directol|| rowspan="2" |''[[El buen patrón]]'' || {{Celda|Nominado}} |- | | Mejol guion original|| {{Celda|Nominado}} |- |} [[Myfest]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Ganadora}} |- |} [[Festival de Cine de Sundance]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 2005 || Mejol pinícula || ''[[Princesas (pinícula)|Princesas]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} [[Festival de cine Hispánico de Miami]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Año ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Pinícula ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | 1997 || Golden Egret Mejol pinícula || ''[[Familia (pinícula)|Familia]]'' || {{Celda|Candidata}} |- |} - Premio Platino como mejol directol iberoamericano por ''El buen patrón'' (2022) ==Librus== *''Contra la hipermetropía'' (2010, Debate) ISBN 9788483068670 *[[Aquí yacen dragones]]. (2013, [[Editorial Seix Barral|Seix Barral]]) ISBN 9788432214769<ref name=":8" /> *''Leonera'' (2025, Seix Barral) ISBN 9788432244964 <ref name="dup-0-26" /> == Referencias == {{listaref}} == Atijus esternus == *{{imdb|0508208}} {{NF|1968||Leon De Aranoa, Fernando}} 3onz43wdoqpvex4yo6k8e72ffip5ldx Nuversidá Complutense de Mairil 0 11895 142710 2026-04-10T10:35:13Z Olarcos 82 Criá página con 'La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]]…' 142710 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> g1f86atvb6bixx82f4n63vjnv8fgnpe 142711 142710 2026-04-10T10:37:03Z Olarcos 82 /* Nombri */ 142711 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] 7lw15fb5yovtbv1e0u6ul1aqevhtrmf 142712 142711 2026-04-10T10:37:34Z Olarcos 82 /* Nombri */ 142712 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] rsvdlh3t75yxaxg3su2tdqk1fihidvn 142713 142712 2026-04-10T10:38:16Z Olarcos 82 /* Nombri */ 142713 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Estalacionis == [[Archivo:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] is33tt0d52ij9aviyc9vsjuigu1a62l 142714 142713 2026-04-10T10:38:40Z Olarcos 82 /* Estalacionis */ 142714 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] lshdemwnhebhq7uwnduxwnglonekszs 142715 142714 2026-04-10T10:41:02Z Olarcos 82 /* Tresportis */ 142715 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Pruofessoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] kreqsgo3xrfp7itmya1kbzwan2luw2v 142716 142715 2026-04-10T10:41:11Z Olarcos 82 /* Pruofessoris */ 142716 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] 8zcmetj5827uapovfzt1kh46yqoiyqc 142717 142716 2026-04-10T10:44:07Z Olarcos 82 /* Nombri */ 142717 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] fasgxk2oep1kd940f5nrbv7i75diwjr 142718 142717 2026-04-10T10:44:59Z Olarcos 82 /* Nombri */ 142718 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica ===== Organización ===La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" />==== Facultais ===={{Véase también|Categoría:Facultades de la Universidad Complutense de Madrid}}{|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social.==== Centrus adscritus ====*[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]]*[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]]*[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE)=== Programa de projrau ==={{VT|Anexo:Estudios impartidos por la Universidad Complutense de Madrid}}Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayul parti delas asinaturas son de duración quatrimestral, anque angunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las asinaturas d'especialización suelin concentrarsi nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es jeneralmenti el [[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculujía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursar íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/>Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan hundamentalmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc.=== Programa de posgrau ==={{VT|Anexo:Estudios impartidos por la Universidad Complutense de Madrid}}==== Máster ====Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]].==== Doctorau ====Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés.=== Hormación prumanenti ===Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/>=== Admissión ===;Programa de projrauL'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas.=== Pubricacionis ==={{AP|Servicio de Publicaciones (Universidad Complutense de Madrid)}}La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus.=== Colaboracionis ===A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] 95olh8brdhwa6kwgjyc2x2d5fk5vq1k 142719 142718 2026-04-10T10:48:08Z Olarcos 82 /* Nombri */ 142719 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]]*[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]]*[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de posgrau ==={ Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayul parti delas asinaturas son de duración quatrimestral, anque angunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las asinaturas d'especialización suelin concentrarsi nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es jeneralmenti el [[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculujía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursar íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/>Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan hundamentalmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] k3y5k2zmqco7yw9oj7yhx5lckf3z4vc 142720 142719 2026-04-10T10:48:40Z Olarcos 82 /* Enformación académica */ 142720 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de posgrau ==={ Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayul parti delas asinaturas son de duración quatrimestral, anque angunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las asinaturas d'especialización suelin concentrarsi nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es jeneralmenti el [[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculujía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursar íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/>Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan hundamentalmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] daxnzczxgypxgc7zfow1bzd3fwkb2yb 142721 142720 2026-04-10T10:49:11Z Olarcos 82 /* Organización */ 142721 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de posgrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayul parti delas asinaturas son de duración quatrimestral, anque angunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las asinaturas d'especialización suelin concentrarsi nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es jeneralmenti el [[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculujía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursar íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/>Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan hundamentalmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] p0ddzxig17mtobrrnmwh539dxpoff9b 142722 142721 2026-04-10T10:49:54Z Olarcos 82 142722 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de posgrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayul parti delas asinaturas son de duración quatrimestral, anque angunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las asinaturas d'especialización suelin concentrarsi nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es jeneralmenti el [[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculujía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursar íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/>Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan hundamentalmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] 3juc8yrtav891dtqjpm1axx0lu3grgm 142723 142722 2026-04-10T10:52:14Z Olarcos 82 /* Programa de posgrau */ 142723 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de pregrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'[[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/>Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan hundamentalmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] f9lvu308xm0chzgvgmeprkyh8hc6397 142724 142723 2026-04-10T10:52:45Z Olarcos 82 /* Programa de pregrau */ 142724 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de pregrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'[[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/> Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan mayolmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] mgrxy1f0i3x77jzqp6ug86qw6f320ms 142725 142724 2026-04-10T10:53:30Z Olarcos 82 /* Clasificaciones universitarias */ 142725 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de pregrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'[[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/> Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan mayolmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16">{{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017">{{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] bm9mgckczmsg4w4h9cxkbg0a0ufpyxr 142726 142725 2026-04-10T10:54:08Z Olarcos 82 /* Clasificaciones universitarias */ 142726 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de pregrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'[[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/> Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan mayolmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16"> {{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017"> {{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} {{AP|Caserón de San Belnaldu}} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] ois9p8mwe2a8s4tklhxv5kju3f9ud6i 142727 142726 2026-04-10T10:55:22Z Olarcos 82 /* Edifíciu estóricu */ 142727 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis ganauris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiarun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de pregrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'[[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/> Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan mayolmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16"> {{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017"> {{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] jik7kg382xy0fwzwbkiiwk6rjz20vx4 142729 142727 2026-04-10T10:57:37Z Olarcos 82 142729 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Jeografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis runchaoris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Melecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de pregrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'[[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/> Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan mayolmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16"> {{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017"> {{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] 1f6565qvs69lpyx64fiz5bja79db7ka 142730 142729 2026-04-10T11:11:21Z Olarcos 82 142730 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-collapse:collapse; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="padding:0.4em; font-size:125%; line-height:1.15em; font-weight:bold; text-align:center;" | Nuversidá Complutensi de Mairil |- | colspan="2" style="padding:0.5em 0.5em 0.2em 0.5em; text-align:center;" | [[Archivu:Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg|200px]] |- | colspan="2" style="padding:0 0.5em 0.5em 0.5em; text-align:center; font-size:85%;" | Escúu dela Nuversidá Complutensi de Mairil «La Docta» |- ! scope="row" style="width:35%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UCM |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Libertas Perfundet Omnia Luce''<br /><span style="font-size:85%;">«La libertá alluma tolas cosas»</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Pública |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1822: [[Nuversidá Central]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Fundador | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Fernandu VII d'España]] |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Avenía de [[Séneca]], 2<br />[[Archivu:Logotipo-Escudo de la Ciudad Universitaria de Madrid.svg|20px]] [[Ciá Universitaria]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Madrid}} [[Mairil]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Campus de Ciá Universitaria]]<br />[[Campus de Somosaguas]]<br />Campus Chamberí-Centro |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coordenás | style="padding:0.2em 0.5em;" | 40°26′57″N 3°43′37″O |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Otras sedis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Pozuelo de Alarcón flag.svg|20px]] [[Pozuelo de Alarcón]]<br />{{Bandera|Comunidad de Madrid}} [[Comunidá de Mairil]]<br />{{ESP}} |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Joaquín Goyache]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Secretaría General | style="padding:0.2em 0.5em;" | Raquel Aguilera Izquierdo |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Afiliacionis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Europaeum]]<br />[[Grupo Compostela]]<br />[[Mediterra]]<br />[[Red de Utrecht]]<br />[[UNICA]]<br />[[IAU]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Prossupuestu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 632 446 485 € (2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Funcionarios | style="padding:0.2em 0.5em;" | 4005 (2026) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Alministrativos | style="padding:0.2em 0.5em;" | 3386 (2023) |- ! colspan="2" style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.5em; text-align:center;" | Academia (2023-2024) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Professores | style="padding:0.2em 0.5em;" | 6826 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 61 165 (2026)<div style="padding-top:0.2em;">• Pregrau 47 353<br />• Posgrau 7746<br />• Dotorau 6266</div> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Mascota | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Cisni]] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Coloris acadêmicus | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#CC0033; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #202122; background:#C6AD63; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; vertical-align:top;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''[http://www.ucm.es/ ucm.es]''' |- | colspan="2" style="border-top:1px solid #a2a9b1; padding:0.6em 0.5em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 6ª nuversidá española en universityrankings.ch (2025)] |} La '''[[Nuversidá Complutense de Mairil]]''' ('''UCM'''), dantis llamá '''[[Nuversidá Central]]''' i '''[[Nuversidá de Mairil]]''', i conocía de holma oficiosa cumu «la Dota» <ref>Pol abrilsi síu l'única nuversidá española autorizá a otorgal el [[títulu de dotol]] dendi finalis del sigru XIX ata encetis del sigru XX</ref> es la [[nuversidá púbrica]] más antigua de [[Mairil]], considerá una delas nuversidais más emportantis i prestijiosas d’[[España]] i de [[tol]] [[mundu]] ispanofalanti. <ref>Academic Ranking of World Universities 2013: Spain</ref> <ref>QS World University Ranking 2013: Spain</ref> <ref>Ranking Mundial de Universidades en la Web</ref> <ref>Estas son las mejores universidades de España en 2022</ref> Sigún la mayuría delas clasificacionis enternacionalis de referéncia, la Nuversidá Complutense s'asitúa entri las 100 mejoris nuversidais del mundu i figura cumu una delas 70 mejoris d’[[Uropa]]. <ref>Las cinco universidades españolas que se han colado entre las 200 mejores del mundo</ref> <ref>CWTS Leiden Ranking</ref> <ref>La UCM en los rankings | Portal de Transparencia</ref> <ref>La Complutense, entre las 100 mejores universidades del mundo en el ranking QS Sustainability 2023</ref> <ref>La Universidad de Barcelona y Complutense, entre las cien mejores del mundo en reputación</ref> Tamién es reconocía polas sus titulacionis en [[Odontulojía]], [[Veterinaria]] i [[Luengas Moernas]], que s’asitúan drentu delas 50 mejoris a nivel enternacional, mentris que las sus titulacionis en [[Farmácia]], [[Geografía]], [[Estória]], [[Arquiulojía]], [[Antrupulojía]], [[Linguística]], [[Filulojía Clásica]], [[Comunicación]], [[Relacionis Enternacionalis]] i [[Derechu]] figuran entri los primerus 100 puestus mundialis. <ref>Universidades de Madrid destacan en la clasificación mundial QS por materias</ref> Amás, es ogañu la 3.ª nuversidá d’enseñança presencial más grandi del continenti uropeu, la nuversidá más verdi d’España i una delas 50 más verdis del planeta. <ref>La Complutense, la universidad más verde de España</ref> <ref>La Complutense, primera universidad española en el Green Metric University Ranking | Universidad Complutense de Madrid</ref> Tieni tres campus: el [[Ciá Nuversitaria de Mairil|campus de Ciá Nuversitaria]], el [[campus de Somosaguas]] i el campus Chamberí-Centru dendi el 25 d’eneru de 2022, <ref>Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centro ya es realidad</ref> amás del edifíciu estóricu asitiau nel centru de Mairil, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Mairil)|Malasaña]]. Fue fundá en 1822 a partir dela reunión n’una única estitución delas enseñanzas impartías en distintus centrus, entri ellus los [[Reyalis Estuyus de San Isidru]] i el Reyal Museu de Céncias Naturalis de Mairil, alos qu’unus añus más tardi se sumaríun la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|Nuversidá d’Alcalá]], el [[Colejiu de Cirujía de San Calrus]] i el Colejiu de Farmácia de San Helnanu. Delos ochu españolis runchaoris dun [[Premiu Nobel]], sieti estudiun o fuerun prufesoris ena Nuversidá Complutense. Entri ellus, los [[Premiu Nobel de Fisiulojía|Nobel de Medecina]] [[Severo Ochoa]] i [[Santiago Ramón y Cajal]] assina cumu los [[Premiu Nobel de Literatura|Nobel de Literatura]] [[José Echegaray]], [[Camilo José Cela]], [[Vicente Aleixandre]], [[Jacinto Benavente]] i [[Mario Vargas Llosa]]. <ref>Premios Nobel</ref> Tamién án síu alunnu dela Nuversidá Complutense pessonajis notabris delas artis, céncias, filusufía i política españolas i universalis cumu [[Antonio Machado]], [[Federico García Lorca]], [[Gregorio Marañón]], [[Manuel Azaña]], [[Miguel de Unamuno]] i [[José Ortega y Gasset]]. Estus dambos dos úrtimus sedríun los hundaoris dela corrienti filusófica llamá [[Escuela de Mairil (filusufía)|Escuela de Mairil]], el su pesqui de difusión fue la Facultá de Filusufía i Letras (ogañu [[Facultá de Filusufía (Nuversidá Complutense de Mairil)|Facultá de Filusufía]]) dela Nuversidá Complutense de Mairil. Tamién passó pol estas aulas el rei eméritu [[Juan Carlos I]], quien cursó estuyus de Derechu, Ecunumía i Acienda Púbrica, acabandu en 1961, quandu entavía era [[Préncipi|préncipi d’España]]; la su ija, l’enfanta [[Cristina de Borbón]], cursó nesta nuversidá la carrera de [[Céncias Políticas]], llicenciándu-si en 1989. Pola su parti, la reina [[Letizia Ortiz|Letizia]], se llicenció en [[periodismu]] nesta nuversidá en 1995. <ref>Felipe VI: una compañera de clase nos cuenta cómo fue su paso por la Universidad Autónoma</ref> A nivel enternacional, la Nuversidá Complutense mantieni alcuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidais del mundu cumu la [[Nuversidá d’Oxford]], la [[Nuversidá de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Nuversidá de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]], la [[Nuversidá de Harvard]], la [[Nuversidá de Chicago]] i la [[Nuversidá de California en Berkeley]]. Cola [[Nuversidá de Harvard]] firmó el conveniu que permitió la criación del [[Reyal Colejiu Complutense]] en Harvard, el qual tieni cumu pesqui promovel l’entercámbiu académicu enteleual i científicu. La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Mairil]], con un fondu de 2 941 815 volúminis, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref>La mayor biblioteca universitaria de España</ref> == Símbulus == El símbulu oficial dela UCM s’espressa nel su [[escudu (eráldica)|escudu]] que s’ajusta ala siguienti descrición: {{Cita|''«Ajereçau de quinzi pieças, ochu d’oru i sieti de gulis, cargau, en abismu, dun roel o tortillu de prata, sobrecargau dun sol d’oru i duna leyenda, partía, que, ena parti superiol, en orla, señala LIBERTAS, al centru, en faja, PERFUNDET i la parti inferiol, tamién en orla, OMNIA LUCE, en letras de sabli; el tou rodeau duna filiera d’oru, cargá, en orla, dun cordón de San Franciscu de prata, las sus borlas terminalis se cruçan ena punta, i sobressalin del escudu. Nel timbi, una corona d’oru i pedrería. El escudu va adosau dun cisni de prata, picau i membrau de gulis, contornau, quel soporta, sujetándu-lu colas sus patas; el tou va encerráu n’una filatéria de prata, cola leyenda, en letras de sabli, VNIVERSITAS COMPLVTENSIS MATRITENSIS»''.|Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. ''Bule tín Oficial dela Comunidá de Mairil'' nº 71 de 24 de marçu de 2017, p. 59 <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref>}} El su sellu dela UCM reprouci el su escudu. El su estandarti, qu’está presenti en tolos atus académicus i oficialis dela Nuversidá, se compón dun fondu colol coloráu gulis —[[pantone]] 200— nel su centru se suscribi el su escudu. <ref>Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid.</ref> === Nombri === El télminu "complutense" hazi referéncia a "''[[Complutum]]''", el nombri romanu dela ciá d’Alcalá de Henares asitidá al Noresti de Mairil, ya que fue fundá allí en 1499. Duranti las [[Desamortización española#Desamortización de Mendizábal (1836-1837)|desamortizacionis de 1836]] la [[Nuversidá d’Alcalá (estórica)|nuversidá]] se muó a Mairil, col su pessonal, bibliografía i ata parti del su mubiliáriu. <ref>Cuando Madrid le robó a Alcalá la Universidad Complutense</ref> Quandu la su nueva [[Nuversidá d’Alcalá|nuversidá criá en Alcalá]] ententó gastal el nombri Complutense, la Nuversidá Complutense l’acusó de usurpación. <ref>La Complutense acusa de usurpación de nombre a la universidad de Alcalá</ref> == Enformación académica == === Organización === La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria|facultais]], 9 centrus adscritus, 27 estitutus d'envestigación, 6 escuelas d'especialización profesional, 97 [[departamento universitario|departamentus]], 20 seccionis departamentalis, 13 clínicas i [[hospital universitario|hospitalis nuversitárius]], 7 Centrus d'Apoyu ala Envestigación (CAI) i Estalacionis Científicu-Tecnulójicas Singularis (ICTS), 5 [[colegio mayor|colejius mayoris]] UCM i 28 adscritus ala UCM i 32 [[biblioteca universitaria|bibliutecas]].<ref name="datosycifras" /> ==== Facultais ==== {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:320px;"|-| Facultá || <center>'''Añu de <br />fundación'''</center>|-| [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]] || <center>1835</center>|-| [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]] || <center>1842</center>|-colspan="2"[[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)-[[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)}La Nuversidá Complutense de Madril está hormá pol 26 [[facultad universitaria[[Bellas artes|Artis]] i [[humanidades|umanidais]]: [[Facultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid)|Bellas Artis]], [[Facultad de Filología (Universidad Complutense de Madrid)|Filulujía]] i [[Facultad de Filosofía (Universidad Complutense de Madrid)|Filusufía]].[[Ciencia|Céncia]]s: [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]], [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Físicas]], [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Jeulójicas]], [[Facultad de Ciencias Matemáticas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Matemáticas]], [[Facultad de Ciencias Químicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Químicas]].[[ciencias de la Salud|Céncias dela salú]]: [[Facultad de Enfermería, Fisioterapia y Podología (Universidad Complutense de Madrid)|Enfermería, Fisiuterapia i Podulujía]], [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Medicina (Universidad Complutense de Madrid)|Medicina]], [[Facultad de Odontología (Universidad Complutense de Madrid)|Oduntulujía]], [[Facultad de Óptica y Optometría (Universidad Complutense de Madrid)|Óptica i Optometría]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]] i [[Facultad de Veterinaria (Universidad Complutense de Madrid)|Veterinária]].[[Ciencias sociales|Céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]]: [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Ciencias de la Documentación (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Ducumentación]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enformación]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]], [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Jeografía i Estória]], [[Facultad de Comercio y Turismo (Universidad Complutense de Madrid)|Comerciu i Turismu]], [[Facultad de Derecho (Universidad Complutense de Madrid)|Derechu]], [[Facultad de Educación - Centro de Formación del Profesorado (Universidad Complutense de Madrid)|Educación - Centru de Hormación del Prufesurau]], [[Facultad de Estudios Estadísticos (Universidad Complutense de Madrid)|Estuyus Estadísticus]] i [[Facultad de Trabajo Social (Universidad Complutense de Madrid)|Trabaju Social]].[[Ingeniería|Enjenierías]] i [[arquitectura|arquitetura]]: [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Enhulmática]] (amás de Céncias Físicas, Céncias Jeulójicas, Céncias Matemáticas i Céncias Químicas).La fecha de criación de cada facultá puei muual sigún el criteriu que s'eslija, angunas surgierun pola división d'otras facultais, cumu las facultais de céncias; otras senplementi muuarun el su nomi, cumu las [[escuela universitaria|escuelas nuversitárias]] d'Óptica, Estadística i Trabaju Social. ==== Centrus adscritus ==== *[[Centro de Enseñanza Superior Cardenal Cisneros|Centru d'Enseñança Superiol Cardenal Cisneros]] *[[Centro de Enseñanza Superior en Humanidades y Ciencias de la Educación Don Bosco|Centru d'Enseñança Superiol en Umanidais i Céncias dela Educación Don Bosco]] *[[Instituto de Estudios Bursátiles]] (IEB)  *[[Instituto Superior de Derecho y Economía]] (ISDE) === Programa de pregrau === Nel cursu 2015–2016 la Nuversidá Complutense de Madril uferta 71 [[título de grado|títulus de grau]] i 10 dobles graus.<ref name="grados"/> El programa de [[pregrado|projrau]] muestra una estrutura diversificá pol ramas de conocimientu: el 37 % delos estuyus ufertaus correspondin a [[ciencias sociales|céncias socialis]], [[negocios|negócius]] i [[derecho|estuyus juríricus]], el 24 % a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]] i el 17 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]]. Los estuyus en [[ingeniería|enjenierías]] i [[ciencias naturales|céncias naturalis]] suponin cada unu un 11 % del total.<ref name="grados"/> Los estuyus más demandaus son Medicina, Psiculujía, Derechu, Ecunomía, Periorismu i Alministración i Direción d'Enpresas.Los estuyus de projrau tienin una duración de quatru añus i cada [[curso académico|cursu académicu]] se diviri en dos [[cuatrimestre|quatrimestris]], el primeru dendi setiembri u otubri ata febreru i el segundu de febreru a mayu u juniu. La mayol parti delas assinaturas son de duración quatrimestral, inque algunas son añualis. Angunus estuyus incluyin distintos itinerárius de mó qu'el alunu puei eslejal una cierta especialización drentu del programa jeneral. Las assinaturas d'especialización suelin concentral-si nel tercer u quartu añu.La luenga ena que s'enpartin las clasis es generalmenti l'[[Idioma español|español]]. Sin embargu, los estuyus de Psiculugía, Ecunomía, Enjeniería Enhulmática i Alministración i Direción d'Enpresas se puein cursal íntegramenti en [[Idioma inglés|ingrés]].<ref name="grados"/> Las enseñanças de [[Lengua (idioma)|luengas]] ena Dota s'estruturan mayolmenti nel senu del [[Título de grado|grau]] en Luengas Modernas i las sus Literaturas. El programa sigui una estrutura mayol-mínol, sigún la qual el alunu estuya dos luengas, esleyendu una cumu luenga prencipal (qu'ocupará dos tercius delas asinaturas del programa) i otra cumu secundaria (qu'ocupará el terciu restanti). El estuyanti puei eslejal el mayol (luenga prencipal) en [[Idioma alemán|aleman]], [[Idioma árabe|árabi]], [[idioma francés|francés]], [[idioma italiano|italianu]], [[Idioma polaco|polacu]] i [[Idioma ruso|rusu]]. El mínol (luenga secundaria) está disponibri palas luengas mayol i pal [[Idioma español|español]], [[Idioma inglés|ingrés i [[Idioma portugués|portugués]]. Pal estuyal a hondu las luengas [[Idioma inglés|ingresa]], [[Idioma español|española]] i [[Idioma árabe|árabi]] existin títulus de grau específicos en Estuyus Ingresis; Español: Luenga i Literatura; i Estuyus Semíticus e Isrámicus. Esti úrtimu tamién incluyi [[Idioma hebreo|ebreu]]. El [[Idioma latin|latín]] i el [[Idioma griego antiguo|griegu antiguu]] tamién cuentan con un títulu de grau específicu, [[filología clásica|Filulujía Crásica]], qu'incluyi dambus a dos idiomas peru pirmiti eslejal especialización n'unu d'ellus.En [[ciencias de la salud|céncias dela salú]], la Dota cuenta con [[título de grado|títulus de grau]] específicos pa distintas especializacionis: [[enfermería]], [[farmacia|farmácia]], [[fisioterapia|fisiuterapia]], [[logopedia|loguperia]], [[medicina]], [[nutrición|nutrición umana]] i [[dietética]], [[odontología|oduntulujía]], [[óptica]] i [[optometría]], [[podología|podulujía]], [[psicología|psiculujía]], [[terapia ocupacional]] i [[veterinaria|veterinária]].En [[ciencias sociales|céncias socialis]] enparti títulus en ecunomía, céncias políticas, sociulujía i antrupulujía.En estuyus de [[negocios|negócius]] s'incluyin distintos [[Título de grado|títulus de grau]] cumu Finanças, Banca i Segurus, Alministración i Direción d'Enpresas, Comerciu, Pubricidá i Relacionis Púbricas, Turismu, etc. === Programa de posgrau === ==== Máster ==== Nel cursu 2015-2016 ufertava 169 títulus de [[maestría|máster]]. El 43 % delos títulus del programa d'estuyus de máster son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[Derecho|juríricas]], el 22 % en [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], el 18 % en [[ciencias naturales|céncias naturalis]], el 14 % en [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i el 4 % en [[ingeniería|enjenierías]].<ref name="masteres"/> La duración delos estuyus deferi entri los distintos programas, existiendu másteris con duración dun añu, un añu i meiu i dos añus. La estrutura delas asinaturas tamién puei muual drentu de cada [[curso académico|cursu académicu]]; en angunus estuyus el cursu se diviri en dos [[semestre|semestris]] i en otros en tres [[trimestre|trimestris]]. La luenga ena que s'enpartin las clasis ena mayul parti delos estuyus es el [[Idioma español|español]], anque angunus s'enpartin en [[Idioma inglés|ingrés]]. ==== Doctorau ==== Nel cursu 2015-2016 s'ufertan 58 títulus de [[doctorado|doctorau]].<ref name="doctorados"/> El programa d'estuyus de [[doctorado|doctorau]] muestra una estrutura pol ramas de conocimientu semilar ala delos másteris anque con un pesu delas céncias socialis i umanidais un poquinu menol, i mayul pesu delas céncias naturalis i dela salú. El 28 % delos estuyus son en [[ciencias sociales|céncias socialis]] i [[derecho|juríricas]], otru 26 %correspondi a [[arte]]s i [[humanidades|umanidais]], un 22 % a [[ciencias naturales|céncias naturalis]], un 19 % a [[ciencias de la salud|céncias dela salú]] i un 5 % a [[ingeniería|enjenierías]], siendu esta úrtima la rama de conocimientu con menol pesu nel conjuntu delas titulacionis dela nuversidá.<ref name="doctorados"/> Cumu ocurri enos estuyus de máster, la luenga vehiculal es el español, cola possibilidá de cursar angunus estuyus en ingrés. === Formación permanenti === Amás delos títulus oficialis de projrau i posgrau, la Nuversidá Complutense de Madril tamién apuesta pol la hormación prumanenti a lo largu dela vida, articulá a través de cursus propius de distinta duración i entensidá orária.Cuenta con una uferta hormativa abierta, flexibri i atualizá de cursus diseñaus pa abordal distintas necessidades: reciclaji profesional, alquisición de nuevas abiliais u conocimientus, certificación de competencias, u senplementi pa adquiril una mayul hormación en angún ámbitu concretu no contemplau enos pranis d'estuyu oficialis.Se distinguin los siguientis cursus:Máster de Hormación Prumanenti, Dipluma d'Especialización i Espertu: son enseñanças cuyus acesu desigi titulación nuversitária previa.Dipluma i Certificau de Hormación Continua: son enseñanças cuyus acesu no desigi titulación nuversitária previa.Microcredencialis: son enseñanças cuyus acesu requierin u no titulación nuversitária previa i que pirmitin certifical resultaus d'aprendizaji ligaus a airiaiss hormativas de corta duración.[[Archivo:Escorial-sur.jpg|miniaturadeimagen|derecha|[[Monasterio de San Lorenzo de El Escorial]], sei delos cursus de vranu dela nuversidá]];Escuela Complutense latinuamericanaCuenta con relación académica cola Nuversidá de Guadalajara (Jalisco, Méjicu) pa la realización de cursus de posgrau grácias ala criación dela Escuela Complutense Latinuamericana.;Escuela Complutense AfricanaEn júliu de 2020, el Conseju Reutol dela Nuversidá Complutense de Madril aprevó la «criación dela Escuela Complutense Africana, ECA, que ena su primera edición s'esparramarà en Guinea Ecuatorial». Se trata dun proyeutu qu'ampliarà i consolidarà la colaboración académica con nuversidás d'África.;Cursus de vranuEnas úrtimas semanas de juñu i nel mes de júliu, la Nuversidá Complutense de Madril enparti [[cursos de verano|cursus de vranu]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], a 50 quilómetrus de Madril. Jeneralmenti los cursus tienin una duración de cincu días, anque tamién ai cursus de solu dos u tres días. La programación es de carácter jeneralista, incluyendu cursus sobri distintas ramas de conocimientu. Estos s'esparraman en horma de [[conferencia]]s i [[Mesa redonda (reunión)|mesas redondas]] abiertas ala participación delos asistentes, que recibin un dipluma al acabal el cursu. Amás delos cursus, las jornás incluyin airiais artísticas cumu [[Obra de teatro|representacionis teatralis]], [[Concierto|conciertus musicalis]] i ciclus de cini.<ref name="cursosverano"/>El númiru d'asistentes a cada edición se mantieni alreol delos 4000. La mayoría son estuyantis nuversitárius de tercer u quartu cursu d'estuyus de [[pregrado|projrau]], peru tamién ai representación enportanti de graduaus i prufesionalis en ativu. Aprosimadamenti un terciu delos alunnus recibi una beca que cubri los gastus d'alojamientu i manutención.<ref name="cursosverano"/> === Admissión === ;Programa de prosgrau L'acesu alos estuyus de [[pregrado|projrau]] requieri cumu requisitu jeneral una nota mínima de 5 sobri 14 enas [[Pruebas de Acceso a la Universidad|Pruebas d'Acesu ala Nuversidá]]. En hunción dela relación entri demanda i praças ufertás esta nota mínima muua entri los distintos programas. Angunus delos estuyus con un criteriu d'admissión más esijenti son Matemáticas, Medicina, Oduntulujía, Veterinária i Física; en toos ellus la nota mínima d'acesu nel cursu 2024-2025 hue superiol a 12. Nel cursu 2012-2013 s'encurpurarun cumu nuevus alunnus 18.365 estuyantis delos 23.952 que solicitarun l'admissión, lo que suponi una tasa d'admissión del 76,7 %.<ref name="vicalum"/>;Programa de posgrauL'admissión enos estuyus de posgrau se lleva a cabu de horma descentralizá. Los alunnus devin solicital l'admissión diretamenti al departamentu encargau del programa nel que se deséan matriculal. Los critérius d'admissión son fijaús polos correspondientis departamentus i muuan entri los distintos programas. Los processus de selección suelin incluyil una nota meia mínima enos estuyus de [[pregrado|projrau]], asina cumu conocimientu d'idiomas, entrevistas pessonalis i pruebas d'acesu específicas. === Pubricacionis === La nuversidá, a través del su Serviciu de Pubricacionis, edita [[libro|librus]] i más de 80 [[revistas científicas|revistas científicas]] en distintas áreas de conocimientu, pol ejemplu, [[Amaltea, Revista de Mitocrítica]]. Ata el vranu de 2013 la nuversidá poseía [[Editorial (empresa)|editorial]] propia, la Editorial Complutense, que contaba con un catálogu d'unas 500 [[monografía|munugrafías]] dedicás a distintos temas. En júliu de 2013 la editorial hue cerrá pol prubremas ecunómicus. === Colaboracionis === A nivel enternacional la Nuversidá Complutense mantieni acuerdus de cooperación con angunas delas más prestijiosas nuversidás del mundu cumu la [[Universidad de Oxford|Nuversidá d'Oxford]], la [[Universidad de París I Pantheon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]], la [[Universidad de Roma "La Sapienza"|Nuversidá de Roma «La Sapienza»]] i la [[Universidad de Harvard|Nuversidá de Harvard]].El [[Real Colegio Complutense]] en Harvard es una estitución criá en 1990 pola entercesión del rei [[Juan Carlos I de España|Juan Carlos I]]. El Real Colejiu pirmiti la encurpuración a proyeutus d'envestigación nortiamericanus alos estuyantis españolis.Juntu cola [[Universidad de París I Panthéon-Sorbonne|Nuversidá París 1 Panteón-Sorbona]] fundó el Colejiu d'Artus Estuyus Uropeus Miguel Servet, asitiau en [[París]] i ondi s'enparti el Dipluma d'Estuyus Juríricus i Ecunómicus dela Unión Uropea, un programa de [[posgrado|posgrau]] murtidisciprinal cursau en [[Idioma francés|francés]].A través del Parqui Científicu de Madril la nuversidá colabora con otras estitucionis púbricas d'envestigación cumu el [[CSIC]], el [[Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas|Ciemat]] i el [[Instituto de Salud Carlos III]], asina cumu con [[empresas privadas|enpresas privás]]. Nel añu 2025 el Parqui Científicu de Madril contaba con más de 27 enpresas asociás.<ref>Estadísticas</ref> === Clasificaciones universitarias === {|class="toccolours" style="float:right; margin-left:1em; font-size:90%; line-height:1.4em; width:230px;" ! style="font-size:120%; font-weight:bold;" colspan=2 | [[Clasificación académica de universidades|Clasificaciones universitarias]] |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Nacional |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>1-4</center> |- | '''''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''''' || <center>1</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>1</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>1</center> |- | '''''QS''''' || <center>4</center> |- | '''''RIUPE''''' || <center>2</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>3</center> |- ! style="font-size:100%; font-weight:bold; background:#E6E6FA" colspan=2 | Mundial |- | '''''[[Academic Ranking of World Universities|ARWU]]''''' || <center>201-300</center> |- | '''''[[Consejo Superior de Investigaciones Científicas|CSIC]]''''' || <center>94</center> |- | '''''uniRank''''' || <center>77</center> |- | '''''QS''''' || <center>216</center> |- | '''''Scimago''''' || <center>175</center> |} ;Clasificacionis nacionalis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) la sitúa entre los puestos 4 y 9 y el ''QS World University Ranking'' le otorga el puesto 4 a nivel nacional.<ref name="shanghairanking16"> {{cita web |url= http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |título= Academic Ranking of World Universities 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 |fechaarchivo= 1 de junio de 2020 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20200601014730/http://www.shanghairanking.com/ARWU2016.html |deadurl= yes }}</ref><ref name="topuniversities1617">{{cita web |url= https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2016 |título= QS World University Rankings® 2016-2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> Las clasificaciones nacionales elaboradas anualmente por el diario ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]'' y ''4International Colleges & Universities'' la consideran la mejor universidad española.<ref name="elmundo2016">{{cita web |url= http://www.elmundo.es/ranking-universidades.html |título= Ranking de Universidades Españolas - 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref><ref name="uniRank">{{cita web |url= https://www.unirank.org/europe/top-200/ |título= Top 200 Universities in Europe 2017 European University Ranking |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'' del [[CSIC]] otorga a la Docta el puesto número dos de la clasificación española.<ref name="webometrics2017"> {{cita web |url= http://www.webometrics.info/es/Europe_es |título= Ranking Wed de Universidades. Europa |fecha= enero de 2017 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> El ''Ranking 2012 de Investigación de las Universidades Públicas Españolas'' la sitúa en la segunda posición por producción científica.{{Harvnp|Buela-Casal|2014|p=153}} El ''Scimago Institutions Ranking de 2016'' la sitúa en la cuarta posición en la clasificación nacional.<ref name="scimagoir16">{{cita web |url= http://www.scimagoir.com/rankings.php?year=2016 |título= SCImago institutions rankings 2016 |fechaacceso= 6 de marzo de 2017 }}</ref> ;Clasificacionis mundialis El ''[[Academic Ranking of World Universities]]'' (ARWU) de 2016 la sitúa dentri los puestus 301 i 400 al nivel mundial, por embaxu delas mejoris nuvesidais del mundu ispanohablanti como la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (151-200) i la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (151-200).<ref name="shanghairanking16"/> El ''QS World University Ranking'' la sitúa en el puesto 239, tamién por embaxu deotras nuversidis ispanohablantis comu la [[Nuversidá de Buenos Aires]] (85), la [[Nuversidá Nacional Autónoma de México]] (128), la [[Pontificia Universidad Católica de Chile]] (147), la [[Nuversidá de Chile]] (200) y el [[Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey]] (206).<ref name="topuniversities1617"/> El ''Ranking Mundial de Universidades en la Web'', elaborado por el [[CSIC]] en España, otorga a la Docta el puesto 151 en la clasificación mundial.<ref name="webometrics2017" /> El ''Scimago Institutions Ranking'' la sitúa en el puesto 290.<ref name="scimagoir16" /> == Estalacionis == [[Archivu:Los portadores de la antorcha - 11.jpg|thumb|izquierda|''[[Los portadores de la antorcha]]'', ena praça de Ramón y Cajal]] La mayul parti delas estalacionis dela nuversidá se topan nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus]], de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] de 300 ha d'estensión, asitiau ena zona [[noroesti]] de [[Madril]], a 1,5 km del centru dela ciá, juntu al [[río Manzanares]] i la [[Casa de Campu]] pol l'oesti i los [[Organización político-administrativa de Madrid|destritus]] de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] pol l'[[esti]]. Las [[Facultad universitaria|facultais]] de [[Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Ecunómicas i Enpresarialis]], [[Facultad de Psicología (Universidad Complutense de Madrid)|Psiculujía]], [[Facultad de Ciencias Políticas y Sociología (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Políticas i Sociulujía]] i Trabaju Social se topan nel [[campus de Somosaguas]], nel oesti de Madril. El [[paraninfu]] se mantieni nel edifíciu estóricu dela nuversidá construíu nel [[sigru|XIX]], ena [[calle de San Belnaldu]] nel centru dela ciá (barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]). L'ulbanismu de [[Ciá Nuversitaria (Madril)|Ciá Nuversitaria]] se carateriza pola disposición delas distintas facultais en edifícius endependientis despartaus entri sí pol zonas verdis i estalacionis deportivas. El campus es atravesau de norti a sul pola avenida Complutense i de [[suresti]] a [[noroesti]] pola [[autovía del Noroesti]] (A-6). Las facultais de [[céncias dela salú]] se topan nel centru del campus, en tornu ala praça de Ramón y Cajal ondi s'asitúa la [[Estación de Ciudad Universitaria|estación de metru de Ciá Nuversitaria]]. Las facultais de [[umanidais]] se localizan ena zona [[noroesti]], alreol dela [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], mentris que las facultais de [[céncias naturalis]] están asitiás ena zona noresti, ena praça delas Céncias; dambas a dos praças están despartás pola avenida Complutense i las estalacionis del Compleju Deportivu Zona Norti. Ena zona sul del campus se topan los [[Colegio mayor|colejius mayoris]] dela nuversidá, entri l'avenida de Séneca i la calle del Obispu Trejo. === Edifíciu estóricu === {{imagen múltiple | posición_tabla    = right | dirección         = vertical | foto1             = Universidad Central e Instituto Cardenal Cisneros (Madrid) 01.jpg | texto1            = Edifíciu estóricu | foto2             = Paraninfo Complutense.jpg | texto2            = Paraninfu dela Nuversidá Complutense de Madril | foto3             = Facultad de Geografía e Historia de la UCM 5.jpg | texto3            = [[Facultad de Geografía e Historia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Jeografía i Estória]] | foto4             = Facultad de Farmacia de la UCM 1.jpg | texto4            = [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Farmácia]] | foto5             = Facultad de Informática de la UCM.jpg | texto5            = [[Facultad de Informática (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá d'Enhulmática]] | foto6             = Facultad de Ciencias Físicas de la UCM 1.jpg | texto6            = [[Facultad de Ciencias Físicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Físicas]] | foto7             = Facultad de Ciencias Geológicas de la UCM.jpg | texto7            = [[Facultad de Ciencias Geológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Facultá de Céncias Jeulójicas]] }} L'edifíciu estóricu dela nuversidá se topa nel centru de Madril, ena [[calle de San Belnaldu]] del barriu de [[Barriu de Nuversidá (Madril)|Malasaña]]. Es un edifíciu d'[[Arquitectura neoclásica|estilu neoclásicu]], obra de [[Narciso Pascual Colomer]], construíu a partir de 1847 sobri l'edifíciu preesistenti del Noviciau delos [[jesuitas]]. La remuelación del [[sigru|XIX]] transformó pol completu l'edifíciu, que drento d'ogañu midi 105 de largu i 58 metros d'anchu. Sobri l'antigua ilésia se construyó el [[paraninfu]], acabau en 1852, i los dos claustrus del compleju se gastan ogañu cumu patius. Ena zona norti del edifíciu s'asitúa el paraninfu i ena sul la Escuela Profesional de Relacionis Laboralis, qu'es el únicu centru docenti qu'ocupa l'edifíciu estóricu atualmenti. <ref name="husso"/> Anexu al edifíciu prencipal se topa el Pabellón Valdecilla, sei dela Bibliuteca Estórica Marqués de Valdecilla, propiedá tamién dela nuversidá, con fachá ala calle del Noviciau. El paraninfu, obra de [[Pascual Colomer]], tieni pranta elítica con ejis de 36 i 15 metros de longitú i una artura ata la bóvea de 18,38 metros. <ref name="novcee"/> La cubierta es de [[bóvea vaída]] con un [[óculu]] con [[lucernáriu]] nel centru. La decoración está hormá pol alejurías referentis ala estória dela cultura nuversitaria i representacionis de pessonajis célebris delas artis i las céncias españolas. Las esculturas del espáciu son obra de Ponzano Ponciano i las pinturas de Joaquín Espalter. <ref name="novcee"/> Los estapaus sobri tela son de [[Mariano Fortuny]]. <ref name="husso"/> En ogañu solu se gasta ena celebranza d'atus solennis cumu l'envestidura de nuevus [[Doctorado|dotores]]. Atualmenti la propiedá del edifíciu es compartía pola nuversidá i el [[Ministerio de Educación, Cultura y Deporte]]. La nuversidá á manifestau la su intención de recupral la propiedá entegral del compleju. <ref>El Paraninfo de la Complutense recupera su esplendor</ref> === Bibliutecas === La [[Bibliuteca dela Nuversidá Complutense de Madril]] es un sistema hormau pol 32 bibliutecas, con un fondu de más de 3.000.000 de volúminis. <ref name="memoriabiblio"/> Atendiendu al númiru de fondus bibliugráficus, es la bibliuteca nuversitaria más grandi d’España i la segunda mayol bibliuteca del país endispués dela [[Bibliuteca Nacional d’España]]. <ref name="biblio"/> El fondu s'acrecenta entri 50 000 i 70 000 volúminis cada añu, delos que aprosimadamenti 30 000 procedin de donativus d'estitucionis i particulari i el restu de compras realizadas pola nuversidá. <ref name="memoriabiblio"/> Disponi de 10 833 puestus de letura i 920 ordenauris de gastaeru púbricu. <ref name="memoriabiblio"/> La prencipal bibliuteca del sistema es la Bibliuteca María Zambrano, asitiá ena [[Plaza de Menéndez Pelayo (Madrid)|praça de Menéndez Pelayo]], nel [[Ciá Nuversitaria de Madril|campus de Ciá Nuversitaria]]. Esta bibliuteca, inaugurá palcialmenti nel añu 2011, suponía a finalis de 2014 aprosimadamenti el 15 % delos puestus de letura i el 4 % delos fondus totalis del sistema. <ref name="noticiazambrano"/> Ogañu, disponi de 2100 puestus de letura i tieni capacidá pa agualdal 3 000 000 volúminis, lo que suponi dupricual la capacidá del sistema bibliutecáriu dela nuversidá. <ref name="noticiazambrano"/> La Bibliuteca María Zambrano está concebía cumu bibliuteca de carácter jeneralista. <ref name="noticiazambrano"/> El restu de bibliutecas del sistema están especializás en distintas ramas del conocimientu i adscritas a deferentis facultais dela nuversidá. === Museus === La Nuversidá Complutense de Madril alministra trezi [[museu]]s sobri diversas temáticas. Entri los museus dedicaus alas [[céncias dela salú]] se topan el Museu d'Anatumía Javier Puerta, el Museu d'Antrupulojía Médica i Forensi, Paleupatulujía i Criminalística Prufesol Reverte Coma, el Museu Veterinariu Complutense i el Museu d'Odontulojía Luis de la Macorra. Entri los museus sobri [[céncias naturalis]] están el Museu d'Anatumía Compará de Vertebraus, el Museu d'Entumulojía i el Museu dela Jeulujía. Museus [[Humanidades|umanísticus]] son el Museu d'Arquiulojía i Etnulojía d'América, el Museu de Farmácia ispana i el Museu Complutense d'Óptica. En museus [[Arte|artísticus]] está el Museu Peajójicu d'Arti Enfantil (MuPAI). Otros museus dela Nuversidá son el Museu d'Astrunumía i Jeudesia, el Museu Laboratoriu d'Estória dela Educación Manuel Bartolomé Cossío i el Museu d'Enhulmática García-Santesmases. <ref>Museos Complutenses</ref> === Alojamientu === {{VT|Anexo:Colegios mayores de la Universidad Complutense de Madrid}} La Nuversidá Complutense de Madril cuenta con cincu [[Colegio mayor|colejius mayoris]] propius i 28 colejius mayoris adscritus, que dan alojamientu alos estuyantis i organizan airiais culturalis i hormativas. Los cincu colejius mayoris dela nuversidá son mistus, mentris qu'entri los adscritus ai colejius masculinus, femeninus i mistus. En conjuntu disponin de 6195 praças d'alojamientu, lo que convierti a la Dota ena nuversidá española con mayol capacidá d'alojamientu d'estuyantis. <ref name="unicifras2008"/> Los cincu colejius mayoris propius dela nuversidá se topan drentu del campus, ena zona sul, o nel vecinu [[Organización político-administrativa de Madrid|destritu]] de [[Chamberí]]. La mayul parti delos alunnus vivi en pisus compartius en alquiliel enos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Latina (Madril)|Aluche]], los más cercanos ala nuversidá. La nuversidá disponi dun serviciu d'entermediación entri propietárius d'enmueblis i estuyantis que buscan alojamientu. Nel cursu 2012-2013 estavan asociaus al programa 920 propietárius de viviendas. <ref name="vicalum"/> === Parquis i jardinis === Nel campus dela nuversidá se topa el [[Real Jardín Botánico Alfonso XIII]], un [[jardín botánicu]] de 5 ha d'estensión que guarda más de 1000 especiis vejetalis agrupás en ochu coleccionis. Está asitiau nel centru del campus, ena avenida Complutense, entri las facultais de [[Facultad de Farmacia (Universidad Complutense de Madrid)|Farmácia]], [[Facultad de Ciencias de la Información (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias dela Enhulmación]] i [[Facultad de Ciencias Biológicas (Universidad Complutense de Madrid)|Céncias Biulójicas]]. La entrá es libri i de bardi. <ref>Real Jardín Botánico Alfonso XIII</ref> === Tresportis === El campus está comunicau cola redi de [[Metro de Madrid]] a través delas estaciones de [[Estación de Ciudad Universitaria|Ciá Nuversitaria]], asitiá nel centru del campus ena praça de Ramón y Cajal, i [[Estación de Vicente Aleixandre|Vicente Aleixandre]], nel [[noresti]], dambas a dos dela [[Línea 6 (Metro de Madrid)|línea 6]] que comunica el campus colos vecinus destritus de [[Chamberí]] i [[Tetuán (Madril)|Tetuán]]. A través dela redi de metru se tarda 15 menutus en allegal ala [[Plaza de España (Madrid)|praça d'España]], 18 menutus ala [[Puerta del Sol]], 22 menutus ala [[Gran Vía]], 26 menutus al [[Parque del Retiro]] i 28 menutus ala [[estación de Atocha]]. <ref>Trayecto recomendado</ref> Tamién recorrin el campus las líneas d'[[autubús]] [[Línea G (EMT Madrid)|G]], [[Línea F (EMT Madrid)|F]] i [[Línea 82 (EMT Madrid)|82]], que comunican el campus colos destritus de [[Chamberí]], [[Tetuán (Madril)|Tetuán]] i [[Fuencarral - El Pardo (Madrid)|El Pardu]] respetivamenti. La [[Línea U (EMT Madrid)|línea U]] es una línea enterna al campus que conecta las distintas facultais entri sí i col edifíciu del reuturau. == Comunidá == === Estudiantis === La Nuversidá Complutense de Mairil es la nuversidá con mayul númiru d'estuyantis presencialis d'España i la segunda d'Uropa. Nel cursu 2024-2025 contaba con 64.671 estuyantis.<ref name="estcomma"/> La presencia d'alunnus estranjerus es particularmenti notória ena nuversidá drentu del contestu español: nel añu 2024-2025 el 9,7 % delos alunnus de grau procedían del estranjeru, mentris que la meia delas nuversidás españolas s'asitúa nel 6,49%.<ref name="abcalumn"/> La mayul parti delos estranjerus procedin d'América Latina, seguíus pol uropeus i asiáticus.<ref name="abcalumn"/> === Professoris === Nel cursu 2024-2025 contó con más de 6816 professoris. == Referencias == {{listaref|2}} == Bibliografía == * [https://www.bocm.es/boletin/CM_Orden_BOCM/2017/03/24/BOCM-20170324-7.PDF Decreto 32/2017, de 21 de marzo, del Consejo de Gobierno, por el que se aprueban los Estatutos de la Universidad Complutense de Madrid. BOCM. 24/03/2017; (71):59.] * {{Cita publicación |nombre=Natividad |apellido=Araque |título = La creación de la Universidad de Madrid y los acuerdos del claustro de profesores durante el rectorado de Aniceto Moreno |año = 2010 |revista = Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen = 13 |número = 2 |id = ISSN 1139-6628 |páginas= 151-189 |url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3354135&orden=276564&info=link }} * {{Cita publicación |nombre=Gualberto |apellido=Buela-Casal |título = Ranking 2012 de investigación de las universidades públicas españolas |año = 2014 |revista = Psicothema |volumen = 26 |número = 2 |id = ISSN 0214-9915 |páginas= 149-158 |url = http://www.psicothema.com/pdf/4172.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Carmona |nombre=María |título= La Universidad Central y su distrito: fondos documentales en el Archivo Histórico Nacional |año= 1996 |revista= Boletín de la ANABAD |volumen= 46 |número= 1 |id= ISSN 0210-4164 |páginas=167-190 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} * {{Cita publicación |apellido=Palomera |nombre=Isabel |apellido2=Flores |nombre2=Carlos J. |título= El Archivo General de la Universidad Complutense, memoria de una larga historia universitaria en Madrid |año= 2013 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= 16 |número= 2 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=163-193 |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4541443&orden=430766&info=link }} * {{Cita publicación |apellido=Puyol |nombre=José María |título= El plan de estudios de Derecho en la Universidad Central (1923-1931) |año= 2005 |revista= Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija |volumen= |número= 8 |id= ISSN 1139-6628 |páginas=281-358 |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/50992.pdf }} == Atijus esternus == * [http://www.ucm.es/ Sitio web oficial] * [https://dialnet.unirioja.es/institucion/401/buscar/tesis Tesis de la Universidad Complutense de Madrid] en [[Dialnet]] 45n5aft9itazqja916vzl9smjdo0z7c