Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.46.0-wmf.23
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Murcianu (palra)
0
1612
142747
140069
2026-04-12T10:52:55Z
HackerPunki
16665
142747
wikitext
text/x-wiki
{{Pol acabijal}}{{Ficha d'idioma|nombri=Murcianu|nativu=Panocho|familia mairi=Indouropeu|país=España|zona=Mucia, sul d'Alicanti i Albaceti|mapa=Dialecto_murciano.png|mapa_leyenda=Destribución del murcianu ena Península Ibérica.|familia=[[Indouropeu]]}}
El '''murcianu''' o '''panochu''' es un conjuntu de rasgus dialetalis essestentis nel castellanu própiu de [[Múrcia]], que junta el [[castú (palra)|castú]], el [[andalús]], i las palras manchegas conhorma el castellanu meriyonal peninsulal. Se palra ena cuenca el [[Segura (riu)|Segura]].
== Destención territorial ==
El murcianu se destiendi por tola previncia de Murcia, parti dela [[Provincia d'Alicanti|Previncia d'Alicanti]] (las localiáis de [[Villena]], [[Sax]], [[Salinas]], [[Elda]] i [[Aspe]]), i la [[Provincia d'Albaceti|Previncia d'Albaceti]].
== Caraitirísticas ==
* Conservación de ''f-'' anicial en angunus topónimus. ex: ''El Fenazar'', ''Ferriol'', ''Fontanar'', ''Fontanilla'', ''Fonseca''. Tamién en angunus topónimus d'origi [[Luenga muçárabica|moçarabi]]: ''La Fausilla'' (de ''falce'', col ditongu ''au'' conservau) i ''Ficaria'' (de 'higuera', cona consonanti sorda mantenía).
* Huélligas d'enfrugencia aragonesa o catalana en angunas vozis que conservan la consonanti sorda entrivocálica: ''cayata'', ''cocote'', ''acachar'', ''pescatero'' (pescaeru), ''yatear'' (acezal), ''atoba'' (adobe).
* D'origi [[Lengua aragonesa|aragonés]]: la conservación del grupu ''-ns-'' en parabras comu ''ansa'' (agarraera), ''pansío'' (mustiu), ''panso'' (passau), ''suspensar'' (sopessal), etc.
* Comu nel [[Lengua catalana|catalán]], se paladaliça la ''l-'' anicial en munchas cassionis: ''llampar'', ''llampear'' (relampagueal), ''llampío'' i ''llampo'' (relámpagu), ''llampuga'' (aspeci de peci), ''llanda'' (lata), ''llanquete'', ''llatido'' (latíu), ''llengua'' (luenga), ''lletura'' (letura), ''lluegu'' (aluegu), etc.
* Tamién comu en [[Lengua catalana|catalán]] i [[Lengua aragonesa|aragones]], se conserva en angunas vozis los grupus anicialis ''pl-'', ''cl-'', ''fl-''. ex: ''flamarada'' (llamareta), ''planaje'' (varita real), etc.
* Ena prenuncia, se gasta l'africada ''c'' en varias equivalencias valencianas en ves dela velal sorda castillana. ex: ''minchar'' (comel), ''panocha'' (n'[[Lengua aragonesa|aragonés]] ''panolla'' i [[Lengua valenciana|valencianu]] ''panotxa''), ''regachar'', ''rodacha'', etc.
* El ditongu ''ei'' abri la su ''e''. ex: ''azaiti'' (azeiti), ''sais'', etc.
* Dessapaicin angunas consonantis en munchas parabras. ex: ''piojar'' (peujal), ''caeza'' (cabeça), ''toillu'' (tobillu), etc.
* La ''-d-'' entrivocálica dessapaíci. ex: ''escullar'' (escullal), ''bebía'', ''bufío'' (bufíu), ''crúo'' (crúu), ''ciazo'' (ceaçu), ''pesambre'' (desazón), ''sábao'' (sábau), etc.
* El sufiju ''-algu'' se hazi ''-ajo'', paicíu a lu cómu se hazi en [[Provincia de Badajós|Bajós]]. ex: ''noviajo'' (novialgu), ''mayorajo'' (mayoralgu), etc.
* El rehuerçamientu nasal ocurri munchu. ex: ''bolinche'', ''henchizar'', ''romanza'', ''lenjus'', ''muncho'', etc.
* Restitición por ''r'' d'implossivas en parabras con grupus cultus. ex: ''arto'' (en ves de "''acto''", astu), ''dirno'' (en ves de "''digno''", dinu), ''orsequio'' (en ves de "''obsequio''", ossequiu), ''armósfera'' (en ves de "''atmósfera''", almósfera), etc.
* La ''-r-'' entri vocalis dénticas sueli perdel el su elimentu vocálicu. ex: ''grapá'' (en ves de "''garapada''"), ''drecho'' (en ves de "''derecho''", derechu), ''abriguar'' (en ves de "''averiguar''", abrigual o verigual), ''torzón'' (en ves de "''torozón''", torçón), ''abrujarse'' (en ves de "''aburujarse''"), ''brujón'' (en ves de "''burujón''", gorullón), etc.
=== Tratamientu delas ''-r'' i ''-l'' implossivas ===
Se dentifican pol compretu ''-r'' i ''-l'' improssivas. ex: ''farta'' (en ves de "''falta''", halta), ''er'' (en ves de "''é''l"), ''árto'' (en ves de "''álto''", altu), ''arzá'' (en ves de "''alzal''", alçal). En [[Cartagena]] i alreoris el tiraeru es el mua-lu por ''-l''. ex: ''mujel'' (en ves de "''mujer''"), ''amol'' (en ves de "''amor''"), ''hasel'' (en ves de "''hazel''"). Enos enfinitivus, n'[[Provincia d'Albaceti|Albaceti]] se conserva la ''-r'' cabera, peru en Murcia esta se múa. ex: ''pedille'', ''cogello'', ''atajallo'', etc.
=== Seseu i aspiración de ''-s'' cabera ===
La ''-s'' cabera sueli d'aspiral-si. Esta es siempri sorda i ensordeci ala consonanti sonora qu'acontina.
:3. L'asimilación regresiva de consonantis en grupus enternus cumu /ds/ (''adscribir''), /bs/ (''substracción''), /ks/ (''exponente''), /rs/ (''intersticio''), /ns/ (''constar''), /rn/ (''carne''), /rl/ (''Carlos''), /kt/ (''contacto''), /dk/ (''adquirir'') o /gd/ (''Magdalena''), la cual provoca la geminación del segunderu los sonius consonanticus (procesu que se culmina cona reución d'esta geminada cumu nel chascu de ''madalena'').
:4. L'aspiración de la /s/ implosiva; alanti de sordas (esplosivas) asimila el puntu d'articulación al del segunderu elementu (''obippo'', ''cáccara'').
== Referencias ==
<references />
== Biblografía ==
* {{cita libro|apellidos=Zamora Vicente|nombre=Alonso|título=Dialectología española|editorial=Gredos|url=|año=1979|ubicación=Madrid|isbn=84-249-1115-6}}
== Atijus p'ahuera ==
*[http://murciano.wikia.com/wiki/Portada Enciclopeya en murcianu]
*[https://web.archive.org/web/20060826181912/http://www.cehegin.com/archivo/documentos/JAVIER.pdf Estuyus al tentu el murcianu]
*[https://web.archive.org/web/20081010164307/http://www.contraclave.org/colaboraciones/collengua/andaluzmurcia.pdf Estuyu comparativu entri el andalús i el murcianu]
*[http://www.llenguamaere.com Llengua maere]
[[Categoría:Palras d'España]]
osexbtvwug4ofqgiq2tcjlkjtf9s3cr
RAM
0
1877
142745
119175
2026-04-12T10:39:59Z
Amherst99
1849
142745
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}La '''memória d'acesu aleatóriu''' u '''memória d'acesu diretu''' ([[ingrés]]: '''random-access memory'''), el su acrónimu es '''RAM''', más coñocia cumu '''memória RAM''', se componi dunu u mas chips i se gasta cumu memória de labutu pa pogramas i datus. Es un tipu e memória tempural que pierdi los sus datus cuandu se quea sin enerhia. Se gasta cumu la memòria principal en tos los ordenadoris personalis. En heneral, las RAM se dividen en estaticas i dinamicas.
== Atihus ==
* [http://commons.wikimedia.org/wiki/RAM nel Commons]
[[Categoría:Enhenieria]]
0sg357xjukxreoubekubj5der2fq23b
Usuario:HackerPunki/obraol/Palras serranas
2
11897
142743
2026-04-11T20:16:33Z
HackerPunki
16665
creado usando [[Prantilla:Usuario taller+]]
142743
wikitext
text/x-wiki
{{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}
'''Palras serranas''' sonin una riestra de varianças del astur-lionés gastás ena sierra sul de Salamanca. Estas plaras tien caraitirísticas de trasición entri el liones ociental i l'estremeñu, hormandu un continu dialetal entri dambas dos. Las palras sonin hormás por: La Palra d'El Rebollal, la Palra de Sierra de Francia i la Palra Bexarana.
== Título de la primera sección ==
texto
== Título de la segunda sección ==
texto
{{ invisible | El artículo termina aquí. }}
== Véase también ==
*
*
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
* {{cite book
|last =
|first =
|title = título
|publisher =
|editor =
|url =
|year =
|place =
|isbn =
}}
* {{cite book
|last =
|first =
|title = título
|publisher =
|editor =
|url =
|year =
|place =
|isbn =
}}
== Enlaces externos ==
*
*
{{DEFAULTSORT:}}
rwx0ac8vwl55ti5kbwh0tzdbcsa32ls
Usuario:HackerPunki/obraol/gramática del estremeñu
2
11898
142744
2026-04-12T10:39:27Z
HackerPunki
16665
creado usando [[Prantilla:Usuario taller+]]
142744
wikitext
text/x-wiki
{{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}
La '''gramática del estremeñu''' sonin el conjuntu de normas gramaticalis gastás pola dioma estremeña.
== Pronombris ==
texto
== Verbus ==
texto
{{ invisible | El artículo termina aquí. }}
== Vea-si tamién ==
*
*
== Referencias ==
{{listaref}}
== Biblografía ==
* {{cite book
|last =
|first =
|title = título
|publisher =
|editor =
|url =
|year =
|place =
|isbn =
}}
* {{cite book
|last =
|first =
|title = título
|publisher =
|editor =
|url =
|year =
|place =
|isbn =
}}
== Atijus p'ahuera ==
*
*
{{Idioma estremeña}}{{DEFAULTSORT:}}
jojkmkrr2ptlul2q5hia9niyczj4f5u
Usuario:HackerPunki/obraol/Abuquerqueñu
2
11899
142746
2026-04-12T10:48:48Z
HackerPunki
16665
creado usando [[Prantilla:Usuario taller+]]
142746
wikitext
text/x-wiki
{{usuario taller+ | 2 <!-- No borres este renglón mientras esta subpágina de usuario/a sea un taller de pruebas --> }}
El '''Abuquerqueñu''' es un dialetu gastau nel menucipiu d'[[Abuquerqui]] i alreoris.
== Descrición lengüística ==
texto
== Título de la segunda sección ==
texto
{{ invisible | El artículo termina aquí. }}
== Vea-si tamién ==
*
*
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
* {{cite book
|last =
|first =
|title = título
|publisher =
|editor =
|url =
|year =
|place =
|isbn =
}}
* {{cite book
|last =
|first =
|title = título
|publisher =
|editor =
|url =
|year =
|place =
|isbn =
}}
== Enlaces externos ==
*
*
{{DEFAULTSORT:}}
mm8k3m5qepyldgn9rzbrj3hy9zmm1bm