Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.46.0-wmf.23
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Usuario:Olarcos
2
3582
142763
142754
2026-04-14T12:02:29Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
142763
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
cg19rfocgd8x68qtate0ga7vigpw4wy
142765
142763
2026-04-14T12:14:08Z
Olarcos
82
/* Los mis endirguis */
142765
wikitext
text/x-wiki
{{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}}
Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol.
{{Usuárius/Güiquipedista}}
{{Usuárius/Ortugrafia}}
== Los mis endirguis ==
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;"
|-
!Align=left bgcolor=black style="color:white"| Creaus <small></small>
|-
|
<div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;">
*[[Joseph Louis Lagrange]]
*[[Valaquia]]
*[[Alfredo Landa]]
*[[Gracia Querejeta]]
*[[Nuversidá Complutense de Mairil]]
*[[Fernando León de Aranoa]]
*[[Elías Querejeta]]
*[[Carlos Saura]]
*[[Prémius Goya]]
*[[Arón Piper]]
*[[Omar Ayuso]]
*[[Nuversidá Carlos III de Mairil]]
*[[América del Norti]]
*[[Vicente Paredes]]
*[[Estitutu Coltural Rumanu]]
*[[Premius Gaudí]]
*[[Maramureș]]
*[[Ion Negoițescu]]
*[[David Moragas]]
*[[Sitiu de Badajós (1705)]]
*[[Centru Coltural Coreanu n'España]]
*[[Cluj-Napoca]]
*[[Estitutu Confuciu]]
*[[Agatha Christie]]
*[[Louis Pasteur]]
*[[British Council]]
*[[Provincia d'Estremaura]]
*[[Alliance Française]]
*[[Sociedá Dante Alighieri]]
*[[Dinastía aftasí]]
*[[Goethe-Institut]]
*[[Corona de Castilla]]
*[[César Muñoz]]
*[[Provincia de Trugillu (España)]]
*[[Alejandro Amenábar]]
*[[Julio Peña Fernández]]
*[[Reinu d'Iberia]]
*[[Sagrajas]]
*[[Batalla de Sagrajas]]
*[[Idioma georgianu]]
*[[Siena]]
*[[Cimabue]]
*[[Abderramán II]]
*[[Alcaçaba de Méria]]
*[[Bernardo de Alderete]]
*[[Donkervoort]]
*[[Dolmen del prau de Lácara]]
*[[Carlos Benito]]
*[[David Cirici]]
*[[Ídolu d'Estremaúra]]
*[[Buyumbura]]
*[[George Enescu]]
*[[El lince con botas]]
*[[Manu Pérez]]
*[[Năsăud]]
*[[Ídolu de Garrovillas]]
*[[Kigali]]
*[[Volodymyr Zelenskyy]]
*[[Bronzi d'Alcántara]]
*[[Antananarivu]]
*[[Dolmen de Toriñuelu]]
*[[Dolmen de Magacela]]
*[[Hugo Travers]]
*[[Cueva de Santa Ana]]
*[[Muralla de Prasencia]]
*[[Francesco Petrarca]]
*[[Leïla Slimani]]
*[[Gaborone]]
*[[Bangui]]
*[[Hunus]]
*[[Ioana Nicolaie]]
*[[Mbabane]]
*[[Lilongüe]]
*[[Nairobi]]
*[[Harare]]
*[[Dodoma]]
*[[Kampala]]
*[[Yuba]]
*[[Uagadugú]]
*[[Mogadisciu]]
*[[Yibuti (ciá)]]
*[[Nuakchot]]
*[[Dakar]]
*[[Conakry]]
*[[Freetown]]
*[[Unidas por Extremadura]]
*[[Daniel Pennac]]
*[[Monrovia]]
*[[Yamusukro]]
*[[Silabariu mandombe]]
*[[Luenga lingala]]
*[[Brazzaville]]
*[[Abuya]]
*[[Golfu de Guinea]]
*[[Lomé]]
*[[Windhoek]]
*[[Libreville]]
*[[Claudiu Ptolomeu]]
*[[Ajaccio]]
*[[Vándalus]]
*[[Vulcán]]
*[[San Marinu (ciá)]]
*[[Palmira]]
*[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]]
*[[Reinu visigodu]]
*[[Yaoundé]]
*[[Golfu de Finlándia]]
*[[Montevideu]]
*[[Yamena]]
*[[Jartum]]
*[[Tangu]]
*[[Flamencu]]
*[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]]
*[[Miguel Poveda]]
*[[Antonio de Nebrija]]
*[[Colton Haynes]]
*[[Nuversidá Nebrija]]
*[[Estitutu Camões]]
*[[Estitutu Cervantes]]
*[[Estitutu Ramón Llull]]
*[[James van der Beek]]
*[[Permafrost]]
*[[Premiu Nobel]]
*[[Víctor Gutiérrez Santiago]]
*[[Xi Jinping]]
*[[Nuversidá de Harvard]]
*[[Academia Rumana]]
*[[Maia Sandu]]
*[[Nicușor Dan]]
*[[Netflix]]
*[[Albuquerque]]
*[[Neil Patrick Harris]]
*[[Clarice Lispector]]
*[[Hollywood]]
*[[Zachary Quinto]]
*[[Marlene Dietrich]]
*[[Premius Óscar]]
*[[Nuversidá de California]]
*[[Talasocracia]]
*[[James Dean]]
*[[Montgomery Clift]]
*[[Brandon Sanderson]]
*[[Benquerencia]]
*[[Ulán Bator]]
*[[Siberia]]
*[[Imperiu Russu]]
*[[Ge'ez]]
*[[Menelik II de Etiopía]]
*[[Talaveruela]]
*[[El Cerezu]]
*[[Xarilla]]
*[[Delta del Danubiu]]
*[[Adis Abeba]]
*[[Mdina]]
*[[Luenga maltesa]]
*[[La Valeta]]
*[[Luenga Irlandesa]]
*[[Bristol]]
*[[Henry Benedict Medlicott]]
*[[Gondwana]]
*[[Praia]]
*[[Idioma lituano]]
*[[María Egual]]
*[[Juan Latinu]]
*[[Chisinau]]
*[[Wladimir Köppen]]
*[[Idioma búlgaru]]
*[[Clasificación climática de Köppen]]
*[[Riga]]
*[[Vilna]]
*[[Kaunas]]
*[[Luneburgu]]
*[[Pedru I de Russia]]
*[[Diego de Torres Villarroel]]
*[[Calderu]]
*[[Kingston]]
*[[Bruce W. Wardropper]]
*[[Kazán]]
*[[Clara Jara de Soto]]
*[[Günter Grass]]
*[[Lübeck]]
*[[Ramon Llull]]
*[[Liga Hanseática]]
*[[CSIC]]
*[[Museu del Hermitage]]
*[[Dubái (ciá)]]
*[[Dubái]]
*[[Provença]]
*[[Caracas]]
*[[Arrescuñacielus]]
*[[Ventura de los Reyes Prósper]]
*[[José Antonio Pavón y Jiménez]]
*[[Malmö]]
*[[Leonardo Dantés]]
*[[Ñuflo de Chaves]]
*[[Roberto Iniesta]]
*[[Valli d’Aran]]
*[[Arti románicu]]
*[[Arti mudejal]]
*[[Arti góticu]]
*[[Fra Angélico]]
*[[Museu Nacional del Prado]]
*[[Herreruela]]
*[[Aveiru]]
*[[Fábrica de diplomas]]
*[[Baltasar Gracián]]
*[[Marcel Ciolacu]]
*[[Embalsi de Valdecañas]]
*[[El Berrocaleju]]
*[[Almorín]]
*[[Sajonis de Transilvania]]
*[[Transilvania]]
*[[Altadena]]
*[[Eugene Smith]]
*[[Delitosa]]
*[[Pasadena]]
*[[Paul Verlaine]]
*[[Arthur Rimbaud]]
*[[Sonetu]]
*[[Garvín]]
*[[Belvís]]
*[[Arad]]
*[[Monicipiu]]
*[[Herrera d'Alcántara]]
*[[Mari del Norti]]
*[[Sibiu]]
*[[Klaus Iohannis]]
*[[Almeida Garrett]]
*[[Fernando Namora]]
*[[Antero de Quental]]
*[[Nuversidá de Coimbra]]
*[[Miguel Torga]]
*[[Viandal]]
*[[Lengua sueca]]
*[[Tallín]]
*[[Premio Camões]]
*[[Mia Couto]]
*[[Irène Némirovsky]]
*[[Valli]]
*[[El Gordu]]
*[[California]]
*[[Toponimia]]
*[[Castaña]]
*[[Choçu]]
*[[Manila]]
*[[Conrad Ricamora]]
*[[Piçarra del Barrau]]
*[[Peralea de san Román]]
*[[Batalla de Trafalgar]]
*[[Revolución francesa]]
*[[Azetuna]]
*[[El Toril]]
*[[Garganta del Obispu]]
*[[Sierra de San Bernabé]]
*[[Zane Phillips]]
*[[Fire Island]]
*[[Malabo]]
*[[Alfabetu latinu]]
*[[Puertu Montt]]
*[[Ahmed III]]
*[[Imperiu otomanu]]
*[[Constantin Brâncoveanu]]
*[[Península de Cotentin]]
*[[Islas del Canal]]
*[[Mari Bálticu]]
*[[Canal dela Mancha]]
*[[Napoleón III Bonaparte]]
*[[Alexandru Ioan Cuza]]
*[[Parqui natural de Cornalvu]]
*[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]]
*[[Tomasz Ziętek]]
*[[Margarita Salas]]
*[[Mircea Cărtărescu]]
*[[Piața Universității]]
*[[Nuversidá de Bucarest]]
*[[Ana Aslan]]
*[[Joël Dicker]]
*[[Montis Cárpatus]]
*[[Alberto Amarilla]]
*[[Constantin Brâncuși]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Keanu Reeves]]
*[[Jón Þór Birgisson]]
*[[Sigur Rós]]
*[[Nuversidá de Güelva]]
*[[Olga Roriz]]
*[[Tiago Guedes]]
*[[Luís de Camões]]
*[[Nuversidá de Lisboa]]
*[[Afonso Cruz]]
*[[Chino mandarín]]
*[[The Guardian]]
*[[José Eduardo Agualusa]]
*[[Dueru]]
*[[Ianis Hagi]]
*[[Tennessee]]
*[[Ryan Phillippe]]
*[[Elvis Presley]]
*[[Las Vegas]]
*[[Andre Agassi]]
*[[Martin Luther King]]
*[[Baltimore]]
*[[Maputo]]
*[[Directol de cini]]
*[[Caminu de Santiagu]]
*[[Domiñu Internet]]
*[[João Salaviza]]
*[[Puesía]]
*[[Iași]]
*[[Erfurt]]
*[[Max Weber]]
*[[António Costa]]
*[[Luanda]]
*[[Revolución delos Cravelis]]
*[[Marcelo Rebelo de Sousa]]
*[[Luís Montenegro]]
*[[Coordenadas geográficas]]
*[[Província d'Albaceti]]
*[[Islas Aleutianas]]
*[[Mari de Bering]]
*[[Alaska]]
*[[Uropa Ocidental]]
*[[Nicolae Iorga]]
*[[Johannes Gutenberg]]
*[[Biblia de Gutenberg]]
*[[Romanticismu]]
*[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]]
*[[Emperiu otomanu]]
*[[Esteban III de Moldavia]]
*[[Botoșani]]
*[[Mihai Eminescu]]
*[[Timisoara]]
*[[Riu Volga]]
*[[Leonardo DiCaprio ]]
*[[Torri de Shújov nel riu Oká]]
*[[Riu Oká]]
*[[Alcaldi]]
*[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]]
*[[Hepatitis]]
*[[Riu Moscova]]
*[[Testigus de Jehová]]
*[[Ethnologue]]
*[[Ud]]
*[[Casas del Castañal]]
*[[Arroyumolinus de la Vera]]
*[[Proutu enteriol brutu]]
*[[Donald Trump]]
*[[Sierra de Tormantus]]
*[[Toscana]]
*[[Estatutu autonomia]]
*[[Oriol Nolis]]
*[[Códigu postal]]
*[[Gargüera]]
*[[Cabreru]]
*[[Angela Merkel]]
*[[Coimbra]]
*[[Riu la Prata]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Puebración]]
*[[Argentina]]
*[[Cáparra]]
*[[Prencipau d'Astúrias]]
*[[Produtu interiol brutu]]
*[[Comuniá Autónoma]]
*[[Helmanamientu de ciais]]
*[[Lisboa]]
*[[Océanu Atlánticu]]
*[[Andaluzia]]
*[[Juan Carlos I d'España]]
*[[55 Cancri]]
*[[Lógica]]
*[[Praneta]]
*[[Unión Uropea]]
*[[Zona Euru]]
*[[Euru]]
*[[Salamanca]]
*[[Montis Uralis]]
*[[Rei]]
*[[Inu]]
*[[Capital]]
*[[Monea]]
*[[Luenga oficial]]
*[[Austrália]]
*[[Andorra]]
*[[Malotia]]
*[[Continenti]]
*[[Antáltia]]
*[[Matemáticas]]
*[[Fráncia]]
*[[Dinamarca]]
*[[Alemaña]]
*[[Itália]]
*[[Portugal]]
*[[Península d'Anatólia]]
*[[Barrocu]]
*[[Mari Negru]]
*[[Estrechu d'Otrantu]]
*[[Mari Adriáticu]]
*[[Península Itálica]]
*[[II Guerra Mundial]]
*[[Península Ibérica]]
*[[Mari Colorau]]
*[[África]]
*[[Mari Mediterráneu]]
*[[Ásia]]
*[[Província de Caçris]]
*[[España]]
*[[Caçris]]
*[[Barrau]]
*[[Mairil]]
*[[Almendraleju]]
*[[Argélia]]
*[[Marruecus]]
*[[Islándia]]
*[[Irlanda]]
*[[Áustria]]
*[[Reinu Uniu]]
</div>
|}
<table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%">
<tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks">
<center>
{| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82"
|align="right"|Añus/Mesis:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]]
|-
|align="right"|Semanas:
|align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]]
|-
|
|-
|align="right"|Días:
|align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]]
|-
|-
|-
|
|}
</center>
</td></tr></table>
5wsdtt3tmuoljj8ql8h30zsu9p9dvab
La Valeta
0
11615
142772
141726
2026-04-15T04:38:46Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142772
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional
| nombri completu = La Valeta
| nombri orihinal = Il-Belt Valletta
| bandera = Flag of Valletta, Malta.svg
| escudu = Insigne Valettae coronatum.svg
| imahin = {{Montaje fotográficu
| foto1a = St Sebastian Curtain (cropped).jpg
| foto2a =Malta 270915 Valletta 06.jpg
| foto2b =Valletta Lower Barrakka gardens Malta 2014 2.jpg
| foto3a =Malta, St John's Pro-Cathedral.jpg
| foto3b =The entrance and steps.jpg
| espaciau = 3
| bordi = 0
| tamañu = 266
| colol = #ffffff
}}
| mapa = nu
| mapa_loc = Malta
| país = {{bandera2|Malta}}
| unidá = [[Capital (pulítica)|Capital]] de [[Malta]]
| tipu_superiol_1 = [[Isla]]
| superiol_1 = [[Isla de Malta|Malta]]
| tipu_superiol_2 = [[Rehionis de Malta|Rehión]]
| superiol_2 = [[Rehión de Malta Xlokk|Malta Xlokk]]
| tipu_superiol_3 = [[Distritus de Malta|Distritu]]
| superiol_3 = [[Distritu del Puertu Meriyonal|Puertu Meriyonal]]
| dirigentis_títulus = [[Alcaldi]]
| dirigentis_nombris = Alexiei Dingli ([[Partíu Nacionalista (Malta)|PN]])
| superfici = 0.8
| puebración = 7 650
| puebración_añu = 2011
| densidá = 9 562,5
| páhiña güeb = www.cityofvalletta.org/
| mapa = Valletta in Malta.svg
| imahininferiol = {{Mapa interativu localidá|zoom=14|frameless=sí}}
| imahininferiol_pié =
}}
'''La Valeta'''<ref name="DPD">Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/La%20Valeta |títulu= La Valeta |fechaacceso=25 de setiembri de 2010 |autol= Real Academia Española |enlaceautol= Real Academia Española |añu= 2005 |obra= [[Diccionariu panhispánicu de dudas]] |editorial= Mairil: Santillana</ref> (en [[idioma maltés|maltés]]: ''Il-Belt Valletta''; n’[[idioma ingrés|ingrés]]: ''Valletta'') es la capital de [[Malta]], assitiá sobri una península ena parti centru-oriental dela [[isla de Malta]]. La ciá propiamenti dicha cunta cuna puebración de 7650 abitantis (2011), escruyendu l’áriia metrupulitana delos alreoris. Tamién es unu delos sessenta i ochu [[división territorial de Malta|consejinus localis]] que enhorman el país dendi 1993.
La Valeta tiini eifícius que datan a partil del sigru XVI, costruíus duranti l’épuca delos [[Cavallerus Ospitalarius]]. La Valeta se carateriza pol tenel costruicionis [[Arquitetura d'el Barruecu|barrocas]], colos elementus dela [[arquitetura del Renacimientu]], la [[Arquitetura Ñeoclásica|neoclásica]] i [[arquitetura moerna]] en çonas determinás; ya que la [[Segunda Guerra Mundial]] deḥó cicatriçis ena ciá.
Es la capital de Malta dendi que fue trasladá la capital dendi la ciá de [[Mdina]].
Nel 1980, fue oficialmenti reconucía comu [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unescu]].<ref>Cita web |títulu=City of Valletta |url=http://whc.unesco.org/es/list/131 |editorial=UNESCO Culture Sector |fechaacceso=8 de marçu de 2015 </ref> I nel 2018, fue, conhuntaenti cola ciá nerlandesa de [[Leeuwarden]], la [[Capital Uropea dela Coltura]].
== Epónimu ==
La ciá lleva el nombri de [[Jean Parisot de La Valette]] que defendió l’isla duna imvasión otomana nel añu 1565. El nombri oficial que los [[Cavallerus de San Huan de Herusalén]] dierun ala ciá fue ''Humilissima Civitas Valletta'' ("Umildíssima Ciá de La Valeta"). Nostanti, cola posteriol eifificación de [[Baluarti|bastionis]] i ribellinis, alos qualis se sumarun las bellas costruicionis [[Arquitetura barroca|barrocas]] delas sus callis, encetó a sel conucía comu ''Superbissima'' ("Más orgullosa") entri las casas dominantis n’Uropa. Nel [[idioma maltés]] es coloquialmenti conucía comu ''Il-Belt'', que senifica "La Ciá". Nel español se gasta la horma traicional "La Valeta".<ref name="DPD" /><ref>Cita libro|títulu=Malta imvaía, i assitiá pol el hormidabli podel de Solimán Segundu ... henerosa i obstiná defensa delos cavallerus, animaus i derehíus del valol i sábia conduta de D. Fr. Huan dela Valeta ...|url=https://books.google.com/books?id=ahuLjVDuM84C&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA109&dq=%22la+valeta%22+malta&hl=es|editorial=Emprenta de Franciscu Xavier Garcia|fecha=1761|fechaacceso=2023-05-07|idioma=es|nombri=Agustinu Andrés i|apellíus=Sobiñas|editol=|páhiña=109</ref><ref>Cita libro|títulu=Estoria heneral del mundu, de sigru XVI. añus del tiempu del siñol Rei don Felipi II. el Pruenti, dendi l’añu de M.D.LIX. ata el de M.D.L.XXIIII, 1|url=https://books.google.com/books/about/Historia_general_del_mundo_de_XVI_a%C3%B1os.html?hl=es&id=wNxXzNMtydsC|editorial=pol Luis Sanchis|fecha=1601|fechaacceso=2023-05-07|idioma=es|nombri=Antóniu de Herrera i|apellíus=Tordesillas|páhiña=264</ref>
== Gobielnu ==
[[Alexiei Dingli]] á síu l’alcaldi de La Valeta dendi l’añu 2008. Fue ilehíu pol el [[Partíu Nacionalista (Malta)|Partíu Nacionalista]], una filial del [[Partíu Populal Uropeu]], qu'ostenta la huerça del consehu. Dingli á güeltu a sel riilehíu enas ilecionis monicipalis de marçu de 2013. L’idioma oficial de La Valeta es el maltés. I La Valeta n’[[idioma maltés]] se escribi i se dici La Valetta.
== Estoria ==
[[File:DetalleSiegeMalta.jpg|thumb|left|L'ejército otomano bombardea las Tres Ciais delos Caballerus dendi la península de Sciberras duranti el [[Gran Sitiu de Malta]] de 1565.]]
La primel pidra angulal desta ciá fue colucá el 28 de marçu de 1566 pol el Gran Maestru dela Ordin, [[Jean Parisot de la Valette]]. Los pranis pal sistema heométricu de hortificacionis i dela redi de carreteas retangulal estuvu prebistu pol l’arquitetu italianu i l’inhenieru militál [[Francesco Laparelli]]. El diseñu i la realiçación de ca unu delos elementus dela hortaleça huerun tamién en grandi parti grácias al asisienti de Laparelli, [[Gerolamo Cassar]]. Con Laparelli ena isla de nuevu en 1568, dantis dela finaliçación dela costrución, el su asisienti Cassar tomó la hestión global del proyeutu. El 18 de marçu de 1571, l’Ordin se assienta oficialmenti cuna cerimonia soleni quandu se traçadó ala nueva ciá ([[Birgu]]). La Valette, quien murió el 21 d'abostu de 1568 en Birgu, nu arcancó a vel el final del su proyeutu. Nel su onol, la ciá recebió el su nombri. El su sucesol comu gran maestri, [[Pierre de Monte]], fue el más avançaú ena espansión de La Valeta.
[[archivu:Valletta_%28Malta%29.jpg|thumb|Pranu de La Valeta del sigru XVII.]]
Orixinalmenti la ciá fue praniá estratéhicamenti nel mari pol los Cavallerus. Nel bordi norti dela ciá estaba el puertu pa aincial ordinis ala [[Marina Ordin Soberana de Malta]]. Nuna escavación se topó un ''Manderaggio'', un centru desihnau que debió servil comu material de costrución delas casas de La Valeta. Al empendolal-se esti proyeutu, la obra s’á güeltu en una espéci de barriu baju, que fue abitau pol pressonas sin ogañu en condicionis sanitárias precárias. L’áriia dela pranici Manderaggio enceta a perfilal-se comu una irregulariá nel pran dela redi ortogonal dela ciá, el qual fue ricostruíu ena décaa de 1950 cuna promociín de biviendas. Ata la rendición delos [[Cavallerus de Malta]] bahu el su gran maestri [[Fernando de Hompesch a Bolheim]] i dendi la llegá de [[Napoleón]] La Valeta permaneció intata. Nu fue sinu ata la [[Segunda Guerra Mundial]], quandu fue anchamenti devastá polos ataquilis aéreus [[alemanis]] e [[italianus]]. Las murallas pudun resistil huerçosamenti las bombas. L’archipiélagu fue defendíu a veçis con namás tres avionis. El rei británicu [[Horgi VI]] li dio al puebru de Malta nel 1942 la [[Cruz de San Horgi]] pol el su "eroismu estraordinariu".
<gallery mode="packed">
File:-The Harbor at Valletta, Malta- MET DP115643 (cropped).jpg|Puertu de La Valeta aprox. 1850 arretrataura de [[Calvert Jones]]
File:Goats_at_Port_Real_Wellcome_L0045092_(cropped).jpg|Puerta delos Reyis acia 1884–1905
<!--File:-Strada Levante, Valletta, Malta- MET DP115250.jpg|Valletta's ''Calli Levante'' acia 1850, afoot de [[Calvert Jones]]-->
File:Teatru_Rjal,_Malta_1911.jpg|Royal Opera House en 1911
File:Bomb Damage in Valletta, Malta, 1 May 1942. A8701.jpg|Dañus del bombardiamientu de la ciá duranti la [[Segunda Guerra Mundial]]
</gallery>
== Demugrafía ==
La puebración de La Valeta á menguau endilanti al largu delos añus, i ogañu s’á reducíu a una trecel parti delo que tuvu ena su épuca más alta. Esti proceçu se vio açelerau endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]] col desenvolvimientu delos subúrbius, i el traçalá dela henti p'allí. De hechu, la ciá de La Valeta ya nu es la más grandi del país, puestu qu'es superá pola localidá de [[Birkirkara]]. Nostanti, sigui essendu el centru económicu i almenistrativu del país.
== Geugrafía ==
[[File:Prelucrare 3D pentru La Valletta Harbour.jpg|thumb|La Valetta entri dambos los sus dos puertus]]
[[archivu:St_Sebastian_Curtain.jpg|thumb|right|Vista de La Valeta, en Malta.]]
La península de La Valeta, ena que están encrustáus los [[Puertu (ñavegación)|puertus]] ñaturalis de Marsamxett i el ''[[Gran Puertu|Grand Harbour]]'', enhorman en conhuntu el puertu más emportanti del país. Esti cunta con muellis de descarga i una terminal de cruçerus costruía en ''Grand Harbour'', al largu del antigu muru marítimu.
Unu delos subúrbius de La Valeta, Floriana, fue costruíu ena parti esteriol delos bastionis dela ciá i ena parti interioldelas defensas de Floriana, assitiau nun espáciu entri dambas dos línias de defensa caçeru d'albergal a aquéllus que nu tinían bastanti dineru pa mercal una casa en La Valeta. Otru barriu de caraterísticas similais es Manderaggio, enicialmenti diseñáu pola Ordin pa recebíl marinerus. Nostanti, esti propósitu nu puu sel lleváu a cabu i los vagabundus s’apropiarun dela çona, resultandu en una maraña d’eifícius con escuras callihuelas i sérias deficiencias enas condicionis sanitárias. Manderaggio fue parcialmenti esharranáu ena décaa delos 50 pa costruil una çona residencial.
=== Climi ===
La Valeta cunta cun [[clima mediterráneu]] (''Csa'' ena [[crassificación climática de Köppen]]), los veranus son cálidus i secus con temperaturas d’ata alreol de 30 °C, los iviernus son suavis i úmius con temperaturas de 15 °C en promediu. La ciá arecebi alreol de 519 milímetrus de precipitacionis pol añu, el 81% delas qualis se destribuyin d’otubri a marçu. N’iviernu las temperaturas son moerás pola prosimidá dela ciá al mari i comu resultau La Valeta goza d’iviernus suavis.<ref>Climate Summary from Weatherbase.com (La Valeta, Malta)]</ref>
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto; text-align: center; max-width: 100%;"
|+ Parámetrus climáticus medius de La Valeta
! Mes
! Hen
! Hebr
! Mar
! Abr
! May
! Huni
! Huli
! Abost
! Seti
! Otub
! Novi
! Dici
! Añu
|-
! style="text-align: left;" | Temp. máss. abs. (°C)
| style="background: #FFD2D2;" | 23
| style="background: #FFDCD2;" | 22
| style="background: #FFC8C8;" | 26
| style="background: #FFB4B4;" | 30
| style="background: #FFADAD;" | 32
| style="background: #FF8282;" | 38
| style="background: #FF6E6E;" | 42
| style="background: #FF8282;" | 38
| style="background: #FF8787;" | 37
| style="background: #FFADAD;" | 32
| style="background: #FFC8C8;" | 26
| style="background: #FFCECE;" | 25
| style="background: #FF6E6E;" | 42
|-
! style="text-align: left;" | Temp. máss. méia (°C)
| style="background: #FFE6E6;" | 15
| style="background: #FFE6E6;" | 15
| style="background: #FFE1E1;" | 16
| style="background: #FFD7D7;" | 18
| style="background: #FFDCD2;" | 22
| style="background: #FFC8C8;" | 26
| style="background: #FFB4B4;" | 30
| style="background: #FFB4B4;" | 30
| style="background: #FFC3C3;" | 27
| style="background: #FFD2D2;" | 23
| style="background: #FFD7D7;" | 19
| style="background: #FFE1E1;" | 16
| style="background: #FFD7D7;" | 21
|-
! style="text-align: left;" | Temp. méia (°C)
| style="background: #F0F0FF;" | 12
| style="background: #F0F0FF;" | 12
| style="background: #F5F5FF;" | 13
| style="background: #FFE6E6;" | 15
| style="background: #FFD7D7;" | 18
| style="background: #FFDCD2;" | 22
| style="background: #FFC8C8;" | 26
| style="background: #FFC8C8;" | 26
| style="background: #FFD2D2;" | 24
| style="background: #FFD7D7;" | 21
| style="background: #FFE1E1;" | 16
| style="background: #F5F5FF;" | 13
| style="background: #FFD7D7;" | 18
|-
! style="text-align: left;" | Temp. mín. méia (°C)
| style="background: #DCDCFF;" | 9
| style="background: #DCDCFF;" | 9
| style="background: #E1E1FF;" | 10
| style="background: #F0F0FF;" | 12
| style="background: #FFE6E6;" | 15
| style="background: #FFD7D7;" | 18
| style="background: #FFD7D7;" | 21
| style="background: #FFDCD2;" | 22
| style="background: #FFDCD2;" | 20
| style="background: #FFDCD2;" | 17
| style="background: #F5F5FF;" | 13
| style="background: #E1E1FF;" | 11
| style="background: #FFE6E6;" | 15
|-
! style="text-align: left;" | Temp. mín. abs. (°C)
| style="background: #C8C8FF;" | 2
| style="background: #C3C3FF;" | 1
| style="background: #C8C8FF;" | 2
| style="background: #C8C8FF;" | 3
| style="background: #DCDCFF;" | 9
| style="background: #F5F5FF;" | 13
| style="background: #FFDCD2;" | 17
| style="background: #FFDCD2;" | 17
| style="background: #F5F5FF;" | 13
| style="background: #D2D2FF;" | 7
| style="background: #D2D2FF;" | 6
| style="background: #C3C3FF;" | 1
| style="background: #C3C3FF;" | 1
|-
! style="text-align: left;" | Precipitacionis (mm)
| 80
| 50
| 40
| 20
| 10
| 0
| 0
| 0
| 30
| 70
| 90
| 100
| 530
|-
| colspan="14" style="text-align: left; font-size: 90%;" | ''Huenti: Weatherbase <ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20181226120440/http://www.weatherbase.com/weather/weatherall.php3?s=79561&refer=&units=metric%0A%20 |título=Weatherbase: Estóricu del clima de La Valeta.</ref>''
|}
== Lugaris d’interés ==
{| class="infobox" style="float: right; margin-left: 1em; width: 300px; border: 1px solid #A8A088; background-color: #f8f9fa;"
|-
! colspan="2" style="background-color: #F8F0E0; text-align: center; font-size: 125%; font-weight: bold;" | Ciá de La Valeta
|-
! colspan="2" style="background-color: #F8F0E0; text-align: center; font-size: 90%; font-weight: bold;" | Patrimoñu dela Umaniá – UNESCO
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 5px;" | [[Archivu:MaltaImmagine448.jpg|270px]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; font-size: 90%; padding: 0 5px 5px 5px;" | Vista duna delas callis dela ciá antígua.
|-
| style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | País
| style="padding: 0.2em 0.5em;" | {{Bandera|Malta}} [[Malta]]
|-
| style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Tipu
| style="padding: 0.2em 0.5em;" | '''<span style="color:#F4A460">Coltural</span>'''
|-
| style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Critérius
| style="padding: 0.2em 0.5em;" | i, vi
|-
| style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | ID
| style="padding: 0.2em 0.5em;" | 131
|-
| style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Rehión
| style="padding: 0.2em 0.5em;" | [[Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Europa y América del Norte|Uropa i América del Norti]]
|-
| style="padding: 0.2em 0.5em; vertical-align: top; font-weight: bold;" | Añu
| style="padding: 0.2em 0.5em;" | 1980
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 5px; background-color: #F8F0E0;" | [[Archivu:Whc-logo.svg|75px]]
|}
La ciá antiga de La Valeta, adeclará [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unescu]] en 1980, es una delas áriias estóricas más densas del mundu: nun áriia de 55 etárias se agrupan 320 monumentus.<ref>Cita web |url=http://whc.unesco.org/es/list/131 |títulu=City of Valletta - UNESCO World Heritage Centre |fechaacceso=2009</ref>
Los más notablis son la [[Concatedral de San Huan (La Valeta)|concatedral de San Huan]], dantis Ilesia delos Cavallerus, las hortificacionis costruías pol los cavallerus pa protehel ala ciá delos ataquilis otomanus, el antigu [[Paláciu del Gran Maestri (La Valeta)|Paláciu del Gran Maestri]], qu'ata 2015 albergó al [[Parlamentu de Malta]] i el [[Muséu Nacional de Bellas Artis (Malta)|Muséu Nacional de Bellas Artis de Malta]]. La Valeta fue dañá pol ataquilis aéreus duranti la [[Segunda Guerra Mundial]], que eshuilun la su mahestuosa [[ópera]], costruía ena entrá dela ciá nel sigru XIX.
=== Eifícius relihiosus ===
Nel sus namás novecientus metrus pol 630 metrus, Valeta albelga más de veinticincu ilesias, comu si dun testamentu dela traición relihiosa católica de Malta se tratassi. Son las siguientis:
{{lista de columnas|2|
* [[Concatedral de San Huan (La Valeta)|Concatedral de San Huan]] – Praça de San Huan
* San Franciscu d'Asís – Calli Repúbrica
* [[Ilesia de San Agustinu (Valeta) |Ilesia de San Agustinu]] – Calli dela Antígua Panadería
* [[Basílica de Muestra Señora del Monti Carmelu (Valeta)|Basílica de Ñuestra Siñora del Monti Carmelu]]
* Ilesia Carmelita – Calli del Antigu Teatru
* Catedral anglicana de San Paulu – Praça dela Endependencia
* Ilesia del Cristu Redentol
* Ilesia delos Hesuítas
* [[Ilesia del Naufragiu de San Paulu]] – Calli San Paulu
* [[Ilesia de Santa María de Jesús (Valeta) |Ilesia de Santa María de Hesús]]
* Ilesia Escocesa de San Andréi
* Ilesia de Ñuestra Siñora del Pilal – Calli Oesti
* Ilesia i Monasteriu de Santa Catalina
* [[Basílica de Santu Domingu (Valeta)|Basílica de Santu Domingu]]
* Ilesia de Santa María Magdalena
* Ilesia i Capilla de Santa Ana
* Capilla dela Enfermería Sacra – [[Mediterranean Conference Centre]]
* Ilesia de San Nicolás
* Ilesia de San Roqui – Calli de Santa Úrsula
* Ilesia i Monasteriu de Santa Úrsula – Calli Santa Úrsula
* Ilesia de Muestra Señora de Damascu
* Ilesia de San Haimi
* Ilesia de Santa Bálbara – Calli Repúbrica
* [[Ilesia de Santa Catalina d'Italia (Valeta) |Ilesia de Santa Catalina d'Italia]] – Praça Vitória
* [[Ilesia de Muestra Siñora dela Vitória (Valeta)|Ilesia de Muestra Siñora dela Vitória]] – Calli Sul
* Ilesia dela Vírhen de Notri Dammi De Liesse – Colina Liesse
* Ilesia del Retornu dela Sagrá Familia dendi Egitu
* Ilesia de Santa Lucía
}}
La [[Ilesia de Ñuestra Siñora dela Vitória (Valeta)|ilesia de Ñuestra Siñora dela Vitória]] fue el primel eifíciu costruíu de La Valeta, costruíu pol los [[Ordin de Malta|cavallerus ospitalarius]] entri 1573 i 1578. Nel su enteriol s’encuantraba la tumba de [[Jean Parisot de La Valette]] ata que se costruyó la [[Concatedral de San Huan (La Valeta)|concatedral de San Huan]]. Fue encargá en 1572 pol el gran maestri [[Jean de la Cassière]] comu ilesia conbentual delos cavallerus de Malta. La ilesia fue diseñá pol l’arquitetu militál maltés [[Gerolamo Cassar]], arquitetu delos cavallerus de Malta. La [[Ilesia de San Franciscu d'Asís (La Valeta)|ilesia de San Franciscu d'Asís]] ({{lang-mt|San Franġisk t'Assisi}}) fue costruía en 1598, peru en 1681 fue praticamenti ricostruía grácias ala henerosidá del gran maestru [[Gregorio Carafa]]. L’[[Ilesia de San Agustinu (Valeta)|ilesia de San Agustinu]] es contemporánia ala criación dela ciá i los sus cimientus de pidra se pusun en 1571. Fue costruía sigún el pran i las instrucionis de Cassar. La ilesia fue ricostruía en 1765 pol [[Giuseppe Bonici]] i elevá a parroquia en 1968.
Un hesuíta maltés, Fra Andrea, abrió un consevatoriu pa zagalas en 1692 grácias alas donacionis delos Cavallerus de Malta i delos maltesis. La [[Ilesia del Cristu Redentol]] ({{lang-mt|Kristu Redentur}}), conucía normalmenti comu «Ilesia Sagaramentini pala Adoración Perpétua», es parti d’aquel eifíciu. La [[Ilesia delos Hesuítas (La Valeta)|ilesia delos Hesuítas]] ({{lang-mt|il-Knisja tal-Ġiswiti}}) es una delas más antigas dela ciá. San [[Iñáciu de Loyola]], hundadol dela ordin, avía considerau hundal un colehiu en Malta al prencepiu de 1553. Grácias a una carta fechá el 28 de marçu de 1592, el papa [[Clementi XIII]] solicitó l’abiertura dun colehiu hesuíta i la su ilesia.
=== Museus ===
[[archivu:Sleeping Lady Hal Saflieni.jpg|thumb|Escultura que muestra una muhél durmiendu, de Hal Saflieni, d’unus 3000 añus d’antigüedá.]]
El [[Muséu Ñacional d'Arquiolohía (Malta)|Muséu Ñacional d'Arquiolohía]] está assitiau n’unu delos eifícius más emportantis dela capital, el Muséu Ñacional d'Arquiolohía fue enagurau en 1958 i dendi altoncis á trepassau pol múltiplis cámbeus, siendu el úrtimu la restauración i la moerniçación delas salas d'esibición. La única pranta abierta pol el momentu al púbricu contieni un arsenál esposicional d’artefatus del períodu ñeolíticu maltés, estendendu-se dendi los primerus colonus (5200 a. C.) ata el final del períodu delos templos (2500 a. C.). Los artefatus más senificativus son los altaris mehalíticus de Tarxien, ondi se osservan espiralis en [[bahurreliévi]] i decoracionis con animalis. Tamién dispierta gran interés la coleción de hurinas umanas del períodu del templu, encruyendu la dama durmienti del [[Ipogeu de Hal Saflieni]], la [[Veni de Malta]] delos templos de [[Hagar Qim]] i la estatua monumental delos [[templos de Tarxien]]. Una vezi acaben los trebajus de rimodelau ogañu, se poirán visital las salas d’esposición dela [[Eá de bronci]], dela coltura fenicia i romana, i el períodu meieval.
[[archivu:Joseph Mallord William Turner - Malta.jpg|thumb|''Malta''. Obra de [[Joseph Mallord William Turner]] que muestra el [[Gran Puertu]]. [[Muséu Ñacional de Bellas Artis (Malta)|Muséu Ñacional de Bellas Artis]].|alt=|isquierda]]
El [[Muséu Ñacional de Bellas Artis (Malta)|Muséu Nacional de Bellas Artis]] contieni una seleción d’obras d’arti bien escoyía, abondu delas qualis huerun criás pol artisitas que trebajaban en Malta. El muséu contieni la mihol coleción de pinturas de [[Mattia Preti]] nun muséu púbricu, un güenu núcleu de trebajus d’[[Antoine de Favray]], amás de trebajus de [[Guido Reni]], [[Husepi de Ribera]], [[Carla Maratta]], várrius boçetus de [[Melchior Gafa]], assín comu una gran coleción d’esculturas d’[[Antóniu Sciortino]]. Nel sótanu s’encuentra una evocá coleción de memorabilia relacioná cola estancera en Malta dela Ordin delos Cavallerus de San Huan. La caraterística más notabli d’esti eifíciu es l’escalera escenográfica costruía nel sigru XVIII, unu delos ehempru más hermosus dela enhruéncia rococó en La Valeta.
El [[Muséu de Guerra de La Valeta|Muséu de Guerra]] de La Valeta se topa localiçau ena hortaleça St. Elmo, puyendu-se topal n’él relíquias dela [[Primel Guerra Mundial|Primel]] i la [[Segunda Guerra Mundial]]. Los ohetus espuestus nel muséu encruyin el barcu torpeeru italianu capturau duranti l’ataquili contra el Grand Harbour el 26 de huliu de 1941, el estóricu [[Gloster Gladiator FAITH]], el caça que luchó sobri los cielus maltesis enos primerus mesis de 1940, i 10 grandis esibicionis ondi se puein visualizal heneracionis d’uniformis dela marina, del ehércitu i dela huerça ária, refletoris antiaéreus, un arma antiaérea [[Bofors 40 mm]], el Jeep Willy gastau pol el heneral Eisenhower i el presidenti Roosevelt, 4 torpeus, i un [[Vickers Terni]] italianu de 75mm capturau en [[Sicília]].
=== Teatrus ===
* [[Teatru Manoel]] es el tercel teatru ativu más antigu d’Uropa. Assitiau ena calli Old Theatre, ogañu es [[Teatru Ñacional de Malta]] i sedi dela [[Orquesta Ñacional de Malta]]. El Manoel es chicu, seiscientus veintitrés assientus lo enhorman, l’auditoriu tiini una luhosa horma ovalá, i tres hilas de palcus costruíus totalmenti en maera i decoráus con pan d’oru de 22 quilatis i un açul pálidu. El techu s’assemeha a una cúprula arrondeá. [[Boris Christoff]], [[Sir Yehudi Menuhin]], [[Huan Ñevili]], [[Magda Olivero]], [[Michael Ponti]], [[Mstislav Rostropovich]], [[Dami Margaret Rutherford]], [[Dami Kiri Te Kanawa]] i [[Sir Donald Wolfit]] án trebajau o apaecíu ena su etapa n’esti prestihiosu teatru. Las empreças vesitantis án síu [[Ñottingham Playhouse]], [[la Comédie-Française]] i la [[Staatsoper Unter den Linden]].
* La [[Ópera Rial de La Valeta]] era una casa dela ópera i sedi dela realiçación d’artis, diseñá pol l’arquitetu ingrés [[Edward Middleton Barry]], fue erihía en 1866. El teatru fue bombardeau duranti la [[Segunda Guerra Mundial]], en 1942. El espáciu se sigui gastandu pa atuacionis presentis ogañu i los pranis pa ricostruil o anoval d’una horma la çona s’encuentra n’un puntu muertu. El Gobielnu de Malta á encargau al arquitetu [[Renzo Piano]] costruil una nueva Royal Opera House. Estu es parti dun proyeutu de renobación dela entrá a La Valeta. Los pranis de Pianu sigui essendu el ohetu duna huerte polémica.
* [[St James Cavalier]]
=== Hardinis ===
[[archivu:Vallettaupperbarraccagardens.JPG|thumb|Los [[Jardinis bahus de Barrakka]] i los sus monumentus.]]
Los [[Jardinis altus de Barrakka]] ({{lang-mt|Il-Barrakka ta' Fuq}}) ofreciin una vista panorámica del [[Gran Puertu]]. Huerun costruíus en 1661 pal usu priváu delos cavallerus dela ''langue'' d’Italia. Nu fue sinu ata 1824 quandu los hardinis s’abrierun al púbricu. Suhrierun gravis dañus duranti la [[Segunda Guerra Mundial]].
Los senderus del hardín cuentan con bustus, estátuas i placas que muestran várias pressonalidáis i acaecimientus senificativus dela estoria maltesa. Tiini especial interés el grupu de bronci del escultol maltés [[Antóniu Sciortino]], llamau [[Los Gavrochus]]. La su representaciónde tres zagalis corriendu rehreha las privacionis estremas alas que tinun que hazel frenti los maltesis nel sigru XX. Los [[Jardinis bahus de Barrakka]] tamién dominan el malecón i el Gran Puertu ({{lang-mt|Il-Barrakka t'Isfel}}) i ofreciin vistas del [[Huerti Ricasoli]], [[Paláciu Bighi]], [[Huerti de San Ángelu]] i las colinas [[Vittoriosa]] i [[Kalkara]]. Los hardinis albelgan un monumentu costruíu pola familia Hastings eicau a [[Alexander Ball|Sir Alexander Ball]] i otru en alcuerdu del [[Gran Sitiu de Malta]].
Los [[Jardinis Hastings]] ({{lang-mt|Ġnien Hastings}}) s’encuentra n’altu delos bastionis del lau oesti dela [[Puerta dela Ciá (La Valeta)|Puerta dela Ciá]] propórciuan güenas vistas de [[Sliema]], [[Isla Manoel (Malta)|Isla Manoel]] i del [[Puertu de Marsamxett]]. Los hardinis albelgan un monumentu costruíu pola familia Hastings eicau a [[Francis Rawdon-Hastings]], primel marqués de Hastings, gobernaol de Malta.
== Deporti ==
[[archivu:Dukla6364.jpg|thumb|[[Frankie Zammit]] (segundu dela derecha) del Valletta dantis del partíu frenti al [[FK Dukla Prague]] nel Huliska Stadium pola [[Liga de Campeonis dela UEFA|Copa Uropea]] de 1963–64.]]
El [[Valletta Football Club]] es el prencipal crú de húngal dela ciá i á ruchau en 21 ocasionis la [[Primel Liga de Malta]] i en 12 la [[Copa Maltesa]] entri abondus otrus trofeus. Se trata del tercel crú con más campeonatus de liga del país. Disputa los sus partíus nel [[MFA Centenary Stadium]] o nel [[Estádiu Ñacional Ta' Qali]], que nu s’encuentran ena ciá dela Valeta, sinu en [[Ta' Qali]]. Tamién tiini la su sedi en La Valeta l’[[Asociación de Húngal de Malta]].
Ena ciá tamién s’encuentran el [[Ballers Valletta]], prencipal equipu de [[baloncestu]], o el [[Valletta Lions RFC]], de [[rugbi]]. Destaca tamién el equipu [[Marsamxett Valletta]] de remu, que toma parti ena traicional regata anual de Día dela Vitória (8 de setiembri).
== Transporti ==
[[archivu:Valetta Harbour.jpg|miniatura|Puertu de La Valeta]]
La Valeta cunta col [[Aeropuertu Enternacional de Malta]], asitiau a 8 km dela ciá. Los sistemas de transporti púbricu de Malta, que se efeutúan pol el gastu d’autobusis, ópera rutas ata i dendi La Valeta, colas sus estacionis centralis hundu enas aḥueras dela ciá. El tráficu endrentu dela ciá está restrinhiu, con angunas callis peatonalis. Nel 2006, se desenvolvió un sistema d’aparcamientus col pesqui d’encrimental la desponibilidá d’espácius d’aparcamientu enas aḥueras dela ciá. Se puesei dehal el veículu pressonal n’un aparcamientu próssimu a [[Floriana]] i efeutual el restu del treyeutu nuna hurgoneta, que se efeutúa n’apenas unus menus.
Nel 2007 se desenvolvió un esquema d’atuación pa evital la conghestión, el sistema de contról d'accesu de veículus, col pesqui de gorvel a menus los estacionamientus de larga duración i el tráficu mentris se encientivan los ñegócius ena ciá.<ref name=CVA>Cita web |url=http://www.cva.gov.mt |títulu=Controlled Vehicular Access |fechaacceso=15 de diciembri de 2013 |editorial=CVA Technology |idioma=ingrés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120306095431/http://www.cva.gov.mt/ |fechaarchivu=6 de marçu de 2012 </ref><ref>Cita web |url=https://web.archive.org/web/20120206125602/http://www.maltamedia.com/artman2/publish/govt_politics/article_1745.shtml |títulu=Valletta traffic congestion considerably reduced |fecha=6 de mayu de 2007 |publicación=MaltaMedia Ñew |fechaacceso=5 d’abril de 2008 |idioma=ingrés</ref> Un sistema utomáticu basau nel [[ANPR]] toma hotus delos veículus sigún entran i salin dela çona de pagu i los usuaris pagan en hunción dela su estancera. Várias esencionis i regras de faturación hierçis hazin el sistema el siguienti passu evolutivu de sistemas comu el pograma de Preciu de conghestión de [[Londri]]. Deferéncias prencipalis al sistema de Londri encruyin sinón la faturación posteriol (con encientivus o murtas pol pagu en tiempus primerus o huerapraçu), pagus pol adelantau nu específicus de día, ca ora en veç de tarífas diárias, un máximu diáriu (8 oras), libris carreras (gratis si la duración es menol a 30 menus), períodus d'accesus libris definíus pa veículus de repaltu i servicius.<ref name=CVA /></ref>
La Valeta cunta cun servíciu de taxis elétricus qu'óperan dendi 10 puntus dela ciá ata qualquiel deçtinu nel enteriol dela mesma.<ref>Cita web |url=http://www.cityofvalletta.org/news_detail.aspx?id=48157 |títulu= Valletta gets its own clean taxi service |fechaacceso=15 de diciembri de 2013 |editorial=Valletta Local Council |añu=2007 |idioma=ingrés</ref>
== Coltura ==
La Valeta fue desihná, hunta a [[Leeuwarden]] ([[Paisis Bahus]]), comu [[Capital Uropea dela Coltura]] nel añu 2018.<ref>Cita web|url=https://www.larazon.es/cultura/la-ciudad-holandesa-de-leeuwarden-elegida-cap-EN3528341/|títulu=La ciá olandesa de Leeuwarden, ilehía Capital Uropea dela Coltura 2018|fechaacceso=2023-05-07|fecha=2013-09-06|sitiu güeb=|editorial=La Raçón|idioma=</ref><ref>Cita web|url=https://www.europarl.europa.eu/news/es/headlines/society/20171205STO89523/la-valeta-y-leeuwarden-capitales-europeas-de-la-cultura-2018 |títulu=La Valeta i Leeuwarden, Capitalis Uropeas dela Coltura 2018 | Ñotícias | Parlamentu Uropeu|fechaacceso=2023-05-07|fecha=2018-03-01|sitiu güeb=www.europarl.europa.eu|idioma=</ref>
=== Música ===
La música [[hazz]] en Malta fue entroducía ena çona dela calli Strait, frecuentá pol los marinerus aliaus duranti dambas dos Guerras Mundialis; allí se celebra el [[Hestival de Hazz de Malta]]. La calli Strait tamién es conucía comu ''The Gut''. Esta çona está siendu sotmetía a una riheñeración.
Los dambos dos crúbis dela çona son el ''King's Own Band Club'' ({{lang-mt|L-Għaqda Mużikali King's Own}}) i la ''La Valette National Philarmonic Society'' ({{lang-mt|Is-Soċjetà Filarmonika Nazzjonali La Valette}}).
=== Carnavál ===
La Valeta es el escenáriu del [[Carnavál Maltés]], que se efeutúa en hebreru duranti la [[Quaresma]]. El carnavál en Goçu es celebrau en [[Vitória (Malta)|Vitória]] si bien se efeutúan hestivalis de carnavál en dambas dos islas anualmenti.
=== Farras i traicionis ===
Las farras de [[Paulu de Tarsu|San Paulu]] se celebran en La Valeta el 10 de hebreru. Amás las farras de [[Domingu de Guçmán|Santu Domingu de Guçmán]], [[Agustinu d'Hipona|San Agustinu]] i [[Ñuestra Siñora del Monti Carmelu]] son celebrás con mucha devoción. Pol úrtimu, n'onol a [[Rita (santa)|Santa Rita]] se realiçá una proceción.
== Germanamientus ==
* [[Caravaggiu (Itália)|Caravaggiu]] ([[Itália]])
* [[Rodas (ciá)|Rodas]] ([[Grécia]])
== Vel tamién ==
*[[Tomá de Malta (1798)]]
*[[Sitiu de Malta (1798-1800)]]
{{Sucesión
| predecesol ={{bandera|DIN}} [[Aarhus]]<br>{{bandera|CHIP}} [[Pafos]]
| títulu =[[archivu:Valletta European Capital of Culture.png|80px]]<br>[[Capital Uropea dela Coltura]]<br>(hunta con {{bandera|Paisis Bahus}} [[Leeuwarden]])
| períodu = 2018
| sucesol = {{bandera|ITA}} [[Matera]]<br>{{bandera|BUL}} [[Plovdiv]]
}}
== Referéncias ==
{{listaref}}
== Atihus esternus ==
* {{commonscat|Valletta}}
* [http://www.cityofvalletta.org/ Sitiu güeb del Consehu Local de La Valeta]
* [https://web.archive.org/web/20070530072244/http://www.guidetomalta.net/valletta.htm Valletta - Guía pa Malta.ñet]. {{Wayback|url=http://www.guidetomalta.net/valletta.htm |date=20070530072244}}
* [https://web.archive.org/web/20110207154320/http://maltaattraction.com/ Valletta Living Estorya – una entrodución de 35 menus ena estoria, la coltura i estilu de vía de Malta i el maltés.]
* [http://www.viajarmalta.com/valletta-turismo.php Guía de turismu de La Valletta n’español]
[[Categoría:Malta]]
dzeh1troad6ux86wfzs0wat3hjblrjk
James Dean
0
11645
142771
139728
2026-04-15T04:12:23Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142771
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de pressona}}
'''James Byron Dean''' ([[Marion (Indiana)|Marion]], [[Indiana]]; 8 de hebreru de 1931-[[Cholame (California)|Cholame]], [[California]]; 30 de setiembri de 1955) fue un [[actor|autol]] [[Estaus Uníus|estaunidensi]]. Endispués de realizal papelis menoris en programas de televisión i obras de teatru duranti los prencepius dela década de 1950, si mudó a [[Los Ángeles]], California.
Es considerau un [[iconu coltural]], un símbolu estaunidensi pol escelencia, i representa la «desilusión aolescenti» i el «distanciamentu social», tal comu lu espresaba el títulu dela su película más célebri, ''[[Rebelde sin causa]]'' (1955), ondi enterpretó al problemáticu aolescenti «Jim Stark». Los otrus papelis que definierun el su estrellatu fuerun el del solitariu «Cal Trask» en ''[[East of Eden (película)|East of Eden]]'' (1955) i el del peón «Jett Rink», en ''[[Gigante (película de 1956)|Giganti]]'' (1956). La su duraera fama i populariá si basan enas sus autuacionis nestas tres películas, ondi en caúna d'ellas encarnó al su protagonista.<ref>[https://web.archive.org/web/20150512025453/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article146.html Biografia de James Dean, El Criticon]. Consultau el 27 de diciembri de 2013.</ref>
La su muerti prematura nun acidenti automobilísticu cimentó el su estatus de leyenda.<ref>Cita noticia |título=Delirium over dead star |apellido=Goodman |nombre=Ezra |fecha=24 de setiembri de 1956 |obra=[[Life (revista)|Life]] |páginas=75–88 |ubicación=Vol. 41 No. 13</ref> Fue el primer autol en recibil una nominación póstuma al [[Premius Óscar|Óscar]] comu [[Anexo:Óscar al mejor actor|mejol autol]] i entavía si mantien comu el únicu autol qu'á teníu dos nominacionis póstumas.<ref>Cite book|author1=David S. Kidder|author2=Noah D. Oppenheim|title=The Intellectual Devotional Modern Culture: Revive Your Mind, Complete Your Education, and Converse Confidently with the Culturati|url=http://books.google.com/books?id=9KOHEPbBBbIC&pg=PA228|accessdate=21 de júliu de 2013|date=14 d'otubri de 2008|publisher=Rodale|isbn=978-1-60529-793-4|page=228|quote=Dean was the first to receive a posthumous Academy Award nomination for acting and is the only actor to have received two such posthumous nominations.</ref> En 1999, el [[American Film Institute]] lu ubicó nel 18.º puestu comu mejol estrella de cini masculina ena su lista [[Anexo:AFI's 100 años... 100 estrellas|AFI's 100 años... 100 estrellas]].<ref>https://web.archive.org/web/20110707093027/http://connect.afi.com/site/DocServer/stars50.pdf?docID=262</ref>
== Biografía ==
Dean tuvu nacencia el 8 de hebreru de 1931 en Marion (Indiana),<ref>Epting 2009 , pág. 163.</ref> comu ''James Byron Dean.'' Los sus pairis fuerun Mildred Wilson i Winton Dean. Afirmaba qu'la su mairi era en parti endígena americana i qu'el su pairi pertenecía a una «estirpi de colonus originarius que si remontaba al ''[[Mayflower]]''».<ref>Dalton 2001 , pág. 2.</ref> Seis añus endispués de qu'el su pairi tuviessi dejau de sel agricultol pa sel ténicu dental, James i la su familia si mudarun a [[Santa Mónica (California)|Santa Mónica]], [[California]], ondi la familia pasó varius añus. Si cuenta qu'el jovin Dean fue un iju mu apegau ala su mairi; sigún Michael DeAngelis, ella fue «l'única pressona capás de comprendelu».<ref>DeAngelis 2001 , pág. 97.</ref> Si matriculó ena escuela púbrica de primaria [[Brentwood (Los Ángeles)|Brentwood]], nel vecindariu del mesmu nombri dela ciá de Los Ángeles ata qu'la su mairi murió de cáncer, quandu Dean tenía nuevi.<ref>Perry 2005 , pág. 27.</ref>
Sin opción de poel cuidal al su iju, Winton Dean mandó a James cola su ermana i tía del zagal, Ortense, i el su maríu, Marcus Winslow a una granja en [[Fairmount (Indiana)]],<ref>Holley 1991 , pág. 18.</ref> ondi fue educau nun entornu d'influencia [[cuáquera]]. Dean si guió polos consejus i l'amistá del pastol [[Metodismo|metodista]], el reverendu James DeWeerd. A DeWeerd si l'atribuyó abel ejercíu una influencia formativa sobri Dean, especialmenti en abel creau un interés polos torus, las carreras de cochis i el teatru.<ref>Cita libro|título=James Dean: A Life in Pictures|url=https://books.google.es/books?id=XqH4tLngGmsC&q=%22james+dean%22+%22James+DeWeerd%22&redir_esc=y|editorial=Barnes and Noble Books|fecha=2004|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-7607-5614-0|idioma=en|nombre=Marie|apellidos=Clayton</ref> Sigún Billy J. Harbin, «Dean mantuvu una relación mu cercana col su pastol... la qual prencipió nel su últimu añu d'educación secundaria i duró abondus añus».<ref>Harbin, Marra y Schanke 2005 , págs. 133-134.</ref> Una supuesta relación sessual fue sugería nel libru de Paul Alexander de 1994 ''Boulevard of Broken Dreams: The Life, Times, and Legend of James Dean''.<ref>Cita libro|título=Boulevard of Broken Dreams: The Life, Times, and Legend of James Dean|url=https://books.google.es/books/about/Boulevard_of_Broken_Dreams.html?id=mcfVuaSE0hQC&redir_esc=y|editorial=Viking|fecha=1994|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-670-84951-2|idioma=en|nombre=Paul|apellidos=Alexander</ref> En 2011, s'informó que Dean una vezi le confió a [[Elizabeth Taylor]] que fue abusau sessualmenti pol un ministru aprossimadamenti dos añus endispués dela muerti dela su mairi.<ref>Cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1360935-el-secreto-de-james-dean-que-liz-taylor-guardo-hasta-su-muerte|título=El secreto de James Dean que Liz Taylor guardó hasta su muerte|fechaacceso=27 de diciembri de 2013</ref><ref>Cita web|url=https://www.thedailybeast.com/elizabeth-taylor-interview-about-her-aids-advocacy-plus-stars-remember/|título=Elizabeth Taylor Interview About Her AIDS Advocacy|fechaacceso=2025-09-28|fecha=2011-03-23|sitioweb=The Daily Beast|idioma=en</ref> Otrus informis sobri la vida de Dean también sugierin que fue abusau sessualmenti pol DeWeerd ya sea de zagal o d'aolescenti.<ref />
Nessa etapa dela su educación, las representacionis teatralis hechas pol Dean puein consideralsi de poca monta. Nostanti, llegó a sel un deportista populal, ya que jugó enos equipus de baloncestu i de béisbol i amás estuyó teatru.
El rendimientu escolal general de Dean fue escepcional i era un estuyanti populal. Jugó enos equipus de béisbol i baloncestu nuversitariu, estuyó teatru i compitió en oratoria a través dela Asociación Forensi d'Escuelas Secundarias d'Indiana.<ref>Ferguson 2003 , pág. 106; Roberts 2014 , pág. 42.</ref> Endispués de gradualsi dela Escuela Secundaria Fairmount en mayu de 1949,<ref>Ferguson 2003 , pág. 106.</ref> regresó a California pa vivil col su pairi i la su mairastra, Ethel Case Dean.<ref>Cita libro|título=LIFE James Dean: A Rebel's Life in Pictures|url=https://books.google.es/books?id=zlcADQAAQBAJ&redir_esc=y|editorial=Time Inc. Books|fecha=2016-10-01|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-1-68330-550-7|idioma=en|nombre=The Editors of|apellidos=LIFE</ref> Dean si matriculó nel [[Santa Monica College]] i s'especializó en derechu. Si transfirió ala [[Nuversidá de California|Nuversidá de California en Los Ángeles (UCLA)]] pun semestri<ref>Cita web|url=http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-actors/|título=Notable Actors | UCLA School of Theater, Film and Television|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.tft.ucla.edu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100713125858/http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-actors/|fechaarchivo=2010-07-13</ref> i chambó la su especialización a teatru.<ref>Warrick 2006 , pág. 44.</ref> El su ententu de reconciliasi col su pairi terminó nun impassi de «antagonismu pocu comunicativu» causau polos esfueçus de Winton pol guialu azia una carrera más tradicional. S'unió ala fraterniá Sigma Nu, inque nunca fue iniciau.<ref>Alleman 2005 , pág. 330.</ref> Duranti los sus estuyus ena UCLA, Dean fue selecionau entri un grupu de 350 autoris pa enterpretal a Malcolm en ''[[Macbeth]]''.<ref>Chandler 2007 , pág. 73.</ref> Nessa época, también prencipió a autual nel taller de [[James Whitmore]]. En eneru de 1951, empendoló los sus estuyus dela UCLA pa dedicasi pol completu ala autuación.<ref>Cita web|url=https://www.thetimes.com/world/us-world/article/the-unseen-james-dean-fgkr3q98phm|título=The unseen James Dean|fechaacceso=2025-09-28|apellido=Perry|nombre=Report by George|fecha=2005-03-06|sitioweb=www.thetimes.com|idioma=en</ref><ref>Cita web|url=http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-alumni-actors/|título=Notable Alumni Actors | UCLA School of TFT|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.tft.ucla.edu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20141006111604/http://www.tft.ucla.edu/alumni/notable-alumni-actors/|fechaarchivo=2014-10-06</ref> Sobri la su búsqueda d'una carrera comu autol, Dean declaró más tardi: «La decisión d'autual nunca fue motivá. É dedicau toa la mi vida a una esibición dramática d'espresión».
== Trayectoria ==
[[Archivu:James Dean - publicity - early.JPG|miniatura|izquierda|Fotu publicitaria de James Dean en 1953.|170px]]
=== Primerus trebajus comu autol ===
Dantis de viajal a Nueva York consiguió en 1951 un papel ena película ''Fixed Bayonets'', también hizu otrus dos pequeñus papelis enas películas ''[[Sailor Beware]]'' i ''Has Anybody Seen My Gal?'', dambas dos en 1952. Endispués de solicital a abondas agencias d'autoris, trebajó n'una obra de teatru, l'ofrecierun en 1952 entervenil en ''See the Jaguar'', ena que enterpretó a un aolescenti qu'abía estau encerrau n'una jaula la mayol parti dela su vida. También hizu varias aparicionis en televisión d'escasa trascendencia. En 1953 le dierun otru papel en [[Broadway]], ''The Immoralist'', que tuvu una acogía mu positiva pola crítica;<ref>Cita libro|título=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|url=https://books.google.es/books/about/The_unabridged_James_Dean.html?id=-2VZAAAAMAAJ&redir_esc=y|editorial=Contemporary Books|fecha=1991|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-8092-4061-6|idioma=en|nombre=Randall|apellidos=Riese</ref> essi añu también tuvu otru papel ena película ''Trouble Along the Way''. Duranti la produción de ''The Immoralist'', Dean tuvu un romanci cola autris [[Geraldine Page]].<ref>Cita web|url=https://www.huffpost.com/entry/the-woman-who-made-james_b_8233948|título=The Woman Who Made James Dean a Star|fechaacceso=2025-09-28|apellido=Alexander|nombre=Open Image ModalBy Paul|fecha=2015-10-02|sitioweb=HuffPost|idioma=en</ref>
=== ''East of Eden'' ===
[[Archivu:James Dean - Julie Harris.jpg|miniatura|Dean juntu a [[Julie Harris]] n'una imagin promocional dela película ''[[East of Eden (película)|East of Eden]]'', 1955.]]
Finalmenti, ''Jimmy'', comu si le conoceríe, consiguió convertilsi en autol de cini, quandu en 1954 el diretol [[Elia Kazan]], qu'abía rodau ''[[Un tranvía llamado Deseo (película de 1951)|Un tranvía llamau deseu]]'' con [[Marlon Brando]], l'ofreció el papel prencipal de Cal Trask en ''[[Al este del Edén]]''. El diretol eligió a Dean pola su similitú col pressonagi, entrovertíu, toscu, melancólicu i apasionau. A diferencia del libru, el guión dela película si centró ena última parti dela estoria, predominantementi col pressonagi de Cal. Inque inicialmenti pareci más distanti i emocionalmenti problemáticu qu'el su ermanu gemelu Aron, Cal prontu si ve comu más mundanu, astutu palos negocius i sensatu en comparación col su pairi piadosu i constantementi desaprobaol (enterpretau pol [[Raymond Massey]]), que busca envental un procesu de refrigeración de vegetalis. A Cal le procupa el misteriu dela su mairi supuestamenti muerta i destapa que entavía está viva i es una 'madame' regenti d'un [[burdel]]; El papel fue enterpretau pola autris [[Jo Van Fleet]].<ref>Cita libro|título=East of Eden.: New and Recent Essays.|url=https://books.google.es/books?id=BQriAAAAQBAJ&pg=PA168&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Rodopi|fecha=2013|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-94-012-0968-7|idioma=en|nombre=Michael J.|apellidos=Meyer|nombre2=Henry|apellidos2=Veggian</ref>
Dean i Kazan volarun juntus de Nueva York a Los Ángeles el 8 de marçu.<ref>Holley, pp. x–196.</ref><ref>Perry, pp. 109–226.</ref><ref>cite book|last=Rathgeb|first=Douglas L.|title=The Making of Rebel Without a Cause|location=Jefferson, N.C.|publisher=McFarland|date=2004|isbn=0-7864-1976-8|page=20</ref> Dean si mudó a un pisu nel plató dela Warner con Richard Davalos (que haríe d'Aaron, ermanu de Cal). El rodagi emprencipió el 27 de mayu i acabó el 9 d'abostu.
Dean nu acudió al estrenu d'''Al esti del Edén'' el 9 de marçu de 1955. Na menos que [[Marilyn Monroe]], [[Eva Marie Saint]] i [[Marlene Dietrich]] trebajarun nessa ocasión comu acomoaoras.<ref>Cita publicación |url=https://books.google.es/books?id=UGDa6LYWNNMC&pg=PA91&lpg=PA91 |título=James Dean: Dream as If You'll Live Forever |autor=Karen Clemens Warrick |editorial=Enslow Publishers |fecha=2006 |idioma=en |fechaacceso=10 de marçu de 2017</ref><ref>Cita web |url=http://jamesdean.itgo.com/biografia.htm |título=James Byron Dean |fecha=28 de mayu de 2000 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20000528133542/http://jamesdean.itgo.com/biografia.htm |fechaarchivo=28 de mayu de 2000 </ref> Días endispués Dean vio la su película pasandu desapercibíu enas filas del cini, comu un espectaol más.
En reconocimientu ala su autuación en ''Al esti del Edén'', Dean fue nominau póstumamenti alos [[Premios Óscar|Premius dela Academia]] de 1956 comu Mejol Autol nun Papel Protagonista de 1955, la primera nominación póstuma oficial ena estoria delos Premius dela Academia.<ref>Cita publicación|url=https://doi.org/10.5354/0365-7779.2011.19441|título=Piececitos|apellidos=Mistral|nombre=Gabriela|fecha=2012-05-31|publicación=Anales de la Universidad de Chile|volumen=0|número=2|fechaacceso=2025-09-28|issn=0365-7779|doi=10.5354/0365-7779.2011.19441</ref> ([[Jeanne Eagels]] fue nominá a Mejol Autris en 1929,<ref>Cita libro|título=Academy Awards Oscar Annual|url=https://books.google.es/books/about/Academy_Awards_Oscar_Annual.html?id=IstkAAAAMAAJ&redir_esc=y|editorial=ESE California.|fecha=1974|fechaacceso=2025-09-28|idioma=en|nombre=Robert A.|apellidos=Osborne|página=203</ref> quandu las reglas pala seleción del ganaol eran diferentis). ''Al esti del Edén'' fue l'única película protagonizá pol Dean estrená duranti la su vida.<ref>Cita libro|título=Larger Than Life: Movie Stars of the 1950s|url=https://books.google.es/books?id=Ihb4Z_PQ1jEC&pg=PA80&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|editorial=Rutgers University Press|fecha=2010|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-8135-4766-4|idioma=en|nombre=R. Barton|apellidos=Palmer</ref><ref>Cita libro|título=Films and Filming|url=https://books.google.es/books?id=q4tZAAAAMAAJ&q=%22the+only+one+to+be%22&redir_esc=y|editorial=Hansom Books|fecha=1986|fechaacceso=2025-09-28|idioma=en|página=9</ref>
=== Rebeldi sin causa, Giganti i rolis planificaus. ===
[[Archivu:James Dean and Natalie Wood in Rebel Without a Cause trailer.jpg|izquierda|miniatura|James Dean i [[Natalie Wood]] en ''[[Rebelde sin causa]]'', 1955.|270px]] Al pocu tiempu, [[Nicholas Ray]] le contrató pal papel de Jim Stark en ''[[Rebelde sin causa]]'', coprotagonizá pol [[Natalie Wood]]. La película á síu citá comu una representación precisa dela angustia aolescenti.<ref>Cita libro|título=James Dean Transfigured: The Many Faces of Rebel Iconography|url=https://books.google.es/books/about/James_Dean_Transfigured.html?id=U8-ok0mQF-wC&redir_esc=y|editorial=University of Texas Press|fecha=2013-05-17|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-292-75288-7|idioma=en|nombre=Claudia|apellidos=Springer|página=80</ref><ref>Cita libro|título=Male Beauty: Postwar Masculinity in Theater, Film, and Physique Magazines|url=https://books.google.es/books/about/Male_Beauty.html?id=HQAvAwAAQBAJ&redir_esc=y|editorial=State University of New York Press|fecha=2014-03-27|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-1-4384-5002-5|idioma=en|nombre=Kenneth|apellidos=Krauss|página=171</ref>
Endispués d'''Al esti del Edén'' i ''Rebeldi sin causa'', Dean quería evital sel encasillau comu un aolescenti rebeldi comu Cal Trask o Jim Stark, i pol tantu asumió el papel de Jett Rink, un peón de ranchu tejanu que topa petróleu i si güelvi ricu, en ''[[Gigante (película de 1956)|Giganti]]'', una película estrená póstumamenti en 1956. La película retrata varias décadas enas vidas de Bick Benedict, un rancheru tejanu, enterpretau pol [[Rock Hudson]]; la su esposa, Leslie, enterpretá pol [[Elizabeth Taylor]]; i Rink.<ref>Cita noticia|título=How Elizabeth Taylor and James Dean Grew Old|url=https://www.newyorker.com/news/amy-davidson/how-elizabeth-taylor-and-james-dean-grew-old|periódico=The New Yorker|fecha=2011-03-24|fechaacceso=2025-09-28|issn=0028-792X|idioma=en-US|nombre=Amy Davidson|apellidos=Sorkin</ref> Pa retratal una versión más vieja del su pressonagi enas escenas posteroris dela película, Dean si tiñó el pelu de gris i s'afeitó un pocu pa dalsi una línia de pelu en retrocesu. El su pressonagi, Jett Rink, tenía también rasgus de Dean, ya que dambos dos eran pressonas solitarias.
También nesta película si le proïbió partecipal en carreras de cochis duranti la filmación. La película si rodó cerca dela raya con Méjicu. Duranti los descansus del rodagi Dean grababa la película entri bastioris col su [[Bolex]] de 16 mm. Pol esta película otuvu la su segunda nominación al Óscar (nesta ocasión póstuma) i también el su compañeru de repartu Rock Hudson otuvu otra nominación ena mesma categoría. Dambos dos fuerun derrotaus pol [[Yul Brynner]] pol ''[[El rey y yo (película de 1956)|El rei i yo]]''.
''Giganti'' resultadríe sel la última película de Dean. Al final dela película, si suponi que Dean da un discursu en estau d'ebrieá nun banqueti; estu si conoci comu la «Última Cena» porque fue la última escena dantis dela su repentina muerti. Debíu al su deseu de hazel la escena más realista al estal realmenti ebriu pala toma, Dean murmuró tantu qu'el diretol [[George Stevens]] decidió que la escena tenía que sel doblá pol [[Nick Adams]], quien tuvu un pequeñu papel ena película porque Dean abía muertu dantis de que si editara la película. Dean recibió la su segunda nominación póstuma al Premiu dela Academia al Mejol Autol pol su papel en ''Giganti'' ena 29.ª edición delos Premius dela Academia en 1957 pa películas estrenás en 1956.<ref /> Endispués de terminal ''Giganti'', Dean estaba listu pa protagonizal comu Rocky Graziano n'una película dramática, ''[[Somebody Up There Likes Me]]'' (1956), i, sigún el propiu [[Nicholas Ray]], diba a hazel una estoria llamá ''Heroic Love'' col diretol.<ref>Cita web|url=https://www.thedailybeast.com/james-dean-the-actor-as-a-young-man-rebel-without-a-cause-director-nicholas-ray-remembers-the-impossible-artist/|título=James Dean: The Actor as a Young Man|fechaacceso=2025-09-28|apellido=Ray|nombre=Nicholas|fecha=2016-10-02|sitioweb=The Daily Beast|idioma=en</ref>
=== Afición polas carreras de cochis ===
En 1954, Dean s'interesó en desenvolvel una carrera nel [[automovilismo|automovilismu]]. Compró varius veículus tras concluíl el rodagi d'''East of Eden'', encluyíu un Triumph Tiger T110 i un [[Porsche 356]].<ref>Wasef y Leno (2007) págs. 13–19.</ref><ref>Perry, pág. 151.</ref> Justu dantis de que prencipiara a rodal ''Rebeldi sin causa'', compitió nel su primer eventu profesional enas Palm Springs Road Races, que si llevarun a cabu en [[Palm Springs]], California del 26 al 27 de marçu de 1955. Dean otuvu el primer lugal ena clasi de novatus i segundu lugal nel eventu prencipal. La su carrera acontinó en [[Bakersfield (California)|Bakersfield]] un mes endispués, ondi terminó primeru ena su clasi i terceru ena general.<ref>Raskin (2005) págs. 47–48; 68–71; 73–74; 78–81; 83–86</ref> Dean esperaba competil enas [[500 Millas de Indianápolis]], inque la su apretá agenda si lu empedía.<ref>Perry (2012) pág. 162.</ref>
L'última carrera de Dean tuvu lugal en [[Santa Bárbara (California)|Santa Bárbara]] el [[Día de los Caídos (Estados Unidos)|Día delos Caíus]], el 30 de mayu de 1955. Nu puu acabal la competición debíu a un pistón reventau.<ref /><ref>Cita web|url=http://www.jamesdean.com/about/racing.html|título=James Dean|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.jamesdean.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20150101034643/http://www.jamesdean.com/about/racing.html|fechaarchivo=2015-01-01</ref> La su brevi carrera queó en suspensu quandu [[Warner Brothers]] le proïbió partecipal en toas las carreras duranti la produción de ''Giganti''.<ref>Raskin (2005) págs. 101–02.</ref> Dean abía terminau de filmal las sus escenas i la película estaba en posprodución quandu decidió volvel a correl.
== Acidenti de tráficu i espernamentu ==
[[Archivu:James Dean and Porsche Speedster 23F at Palm Springs Races March, 1955.jpg|miniatura|250px|James Dean nel su [[Porsche 550|Porsche]] 356 Speedster. Fotografía tomá azia marçu de 1955.]] [[Archivu:James Dean Memorial.JPG|miniatura|220px|El ''James Dean Memorial'' en Cholame. Dean murió a unus 800 metrus al esti desti arbu.]] Mentris trebajaba en ''Giganti'', Dean si compró un [[Porsche 550|Porsche Spyder 550]], bautizau comu «Little Bastard» pol Bill Hickman,<ref>Perry (2012) pp. 11–12.</ref><ref>cite book|author1=Thomas Ammann|author2=Stefan Aust|title=Die Porsche-Saga: Geschichte einer PS-Dynastie|url=https://books.google.com/books?id=Ep0Ttn-Dq24C&pg=PT233|date=2012-09-21|publisher=Bastei Entertainment|isbn=978-3-8387-1202-4|page=233</ref> otru correol, amigu pressonal de Dean, que formó parti dela su peñi comu instrutol, siendu especialista en rodagis d'escenas peligrosas con cochis. El 17 de setiembri (días dantis dela su muerti) hizu un anunciu publicitariu ena que advertía alos jovinatis a que condujeran con prudencia.<ref>[http://www.myspace.com/video/james/anuncio-james-dean-1955/6595056 Anunciu James Dean 1955]</ref> Tan prontu comu terminó el rodagi dela película, Dean fue a competil n'una carrera d'automóvilis en [[Salinas (California)|Salinas]], cerca de [[San Francisco (California)|San Franciscu]]. La nochi dantis dejó el su gatu con [[Elizabeth Taylor]] pa que si lu cuidara, ya que temía que argu le sucediera.<ref>[https://web.archive.org/web/20150924141050/http://www.clarin.com/espectaculos/James-Dean-famoso-mato-Porsche_0_1039696078.html James Dean, otro famoso que se mató en un Porsche] Consultau el 27 de diciembri de 2013.</ref>
El 30 de setiembri de 1955<ref>cite magazine|title=Delirium over dead star|last=Goodman|first=Ezra|date=1956-09-24|volume=41|pages=75–88|magazine=[[Life (magazine)|Life]]|number=13</ref> enganchó el Porsche ena su ranchera pa llevalu a Competition Motors pa una puesta a puntu. Allí si reunió col fotógrafu Sanford Roth i el su amigu l'autol Bill Hickman. El su mecánicu Rolf Wütherich pasó tres oras poniendu a puntu el motol d'altu rendimientu i un cinturón de seguriá nel asientu del condutol. Dantis d'dil a Salinas, Dean aparó n'una gasolinera a seis manzanas dela su casa pa repostal. Antoncis decidió conducil el Porsche a lo largu dela costa pa hazel-le unus kilómetrus (quandu nun prencepiu diba a lleval el Porsche nel remolqui dela su ranchera).<ref>Cite news|date=1955-10-01|title=Movie Star James Dean Dies in Auto Crash|pages=1|work=San Luis Obispo Telegram-Tribune</ref> Mentris Dean conducía pola carretera, acompañau pol su mecánicu, si l'acercó nel cruci 41-46, ena localidá de [[Cholame]], [[California]], un Ford Tudor 1950<ref>cite web|url=https://www.history.com/this-day-in-history/james-dean-dies-in-car-accident|title=James Dean dies in car accident|date=2009-11-13|publisher=A&E Television Networks</ref> a gran velocidá, conducíu pol un estuyanti. Dean trató d'esquivalu, inque nu puu.<ref /><ref>Cite web|url=https://www.historicracing.com/driverDetail.cfm?driverID=7597|title=Information about James Dean from historicracing.com|last=Moda|first=Scuderia|website=www.historicracing.com</ref><ref>Cite web|url=https://www.yourcentralvalley.com/news/local-news/remembering-james-deans-death-on-highway-46/|title=Remembering James Dean's death on Highway 46|date=2019-09-30|work=YourCentralValley.com; KSEE24 and CBS47</ref> S'encrustó contra el Ford frontal i lateralmenti pola izquierda. Fue vistu pol varius transeúntis que corrierun nel su auxilio. Una enfermera lu topó cun pulsu mu débil i col pescueçu frauturau pol choqui, perdiendu la vida istantániamenti el 30 de setiembri de 1955, ala temprana edá de 24 añus.<ref>Perry (2012) pp. 14–15.</ref> Donald Turnupseed, el condutol del Ford, solu sufriu erías levis.<ref>cite news|author1=LA Times Staff|title=From the Archives: Film Star James Dean Killed in Auto Crash|url=https://www.latimes.com/local/obituaries/archives/la-me-james-dean-19551001-snap-story.html|work=Los Angeles Times|date=1955-10-01</ref> Turnupseed, que solu si rompió el narís i si lastimó un ombru, murió de cáncer en 1995, mentris qu'el mecánicu de Dean salió despedíu del veículu, s'estrozó una pierna i si rompió la mandíbula, inque murió añus endispués nun acidenti de tráficu en Alemania (1981).<ref>Cita web|url=https://aventurasnahistoria.uol.com.br/noticias/reportagem/rolf-wutherich-nazista-passageiro-no-acidente-que-matou-o-ator-james-dean.phtml|título=Muerte de Rolf Wutherich</ref>
James Dean fue aterradu nel Park Cemetery de [[Fairmount (Indiana)]] el 8 d'otubri de 1955.<ref>Cita libro|título=Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed.|url=https://books.google.es/books/about/Resting_Places.html?id=7-DgDAAAQBAJ&redir_esc=y|editorial=McFarland|fecha=2016-09-05|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-7864-7992-4|idioma=en|nombre=Scott|apellidos=Wilson</ref> En 1977 s'inauguró un memorial nel su onol cerca del lugal del acidenti, en Cholame.<ref>cite book|last1=Springer|first1=Claudia|title=James Dean Transfigured: The Many Faces of Rebel Iconography|year=2013|publisher=University of Texas Press|isbn=978-0-292-75288-7|page=16|url=https://books.google.com/books?id=U8-ok0mQF-wC&pg=PA16</ref><ref>cite book|last1=Beath|first1=Warren Newton|title=The Death of James Dean|year=2007|publisher=Grove/Atlantic, Inc.|isbn=978-0-8021-9611-8|pages=6–7|url=https://books.google.com/books?id=fF_Cg1hKrEUC&pg=PT6</ref><ref>cite book|last1=Riese|first1=Randall|title=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|year=1991|publisher=Contemporary Books|isbn=978-0-8092-4061-6|page=268|url=https://books.google.com/books?id=-2VZAAAAMAAJ&q=%22Dean%20mega-fan%22</ref>
En 2005, [[Channel 5]] emitió un documental nel que si desvelaban nuevus datus sobri el acidenti de Dean. Pa prencipial, Dean nu ententó esquival el Ford; sinu que frenó a fondu el su 550 Spyder. James Dean nu murió nel autu, sinu que salió despedíu contra el parabrisas del Ford (puei velsi el impautu del cristal enas fotografías del incidenti). Tras essi impautu, el su cuerpu rebotó al interiol del Porsche, cayendu nel asientu del copilotu. Sigún Hickman, quandu llegarun (alos tres minutus), él mesmu estraería a James del veículu siniestrau i moriríe enos sus braçus. El condutol del Ford aseguró que «nu vio el cochi» de Dean, i afirmó vel cómu dos cuerpus salían volandu del cochi: unu cayó ena cuneta (el del mecánicu de Dean) i otru «cayó sobri el mi cochi i rebotó».
Algunus investigaoris, periodistas i biógrafus topan ciertus detallis que cuestionan la versión del acidenti. Si palra d'un suicidiu planificau, planificau pol propiu James Dean. Pa apoyal esta estraña conjetura, s'esgrimin diferentis teorías. La primera abri un interroganti sobri pol qué Dean nu esquivó el veículu col que diba a colisional, lo qual nu s'esplica sigún la declaración dá pol mecánicu Weutherich. En segundu lugal, otru datu esgrimíu, que suscita a pensal que Dean buscaba d'alguna manera la fataliá, fuerun las distintas visitas que realizó a algunus delos sus mejoris amigus i algunus delos sus compañerus de repartu delas sus películas. Si dizi que tras el acidenti toos concordarun en lo estrañu del casu, pos s'abía presentau anti toos ellus vistíu de tragi escuru, lo que nu era abitual ena su vistimenta.<ref>Cita web |url=http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=o_sj5HNKX0A#at=52 |título=James Dean's Crash - The Truth? |idioma=en |fecha=9 de hebreru de 2010</ref> Nostanti, es mu improbabil que decidiera suicidalsi, poniendu en riesgu la vida del copilotu i la del condutol del otru veículu; tampocu s'esplica la razón de pisal el frenu si la su entención era suicidalsi, pol lo que es más bien una teoría conspiranoica del ámbitu de [[YouTube]].
== Vida privá ==
Ogañu, Dean es considerau un iconu pola su manera esperimental de percibí la vida, lo qu'encluyía ala su sessualidá. Quandu si le preguntaba pola su sessualidá, Dean respondía: «Nu soi omosessual, inque nu voi a dil pola vida cuna manu atá ala espalda».<ref>Cita libro|título=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|url=https://books.google.com/books?id=-2VZAAAAMAAJ&q=%22homosexual%22|editorial=Contemporary Books|fecha=1991|fechaacceso=2022-11-03|isbn=978-0-8092-4061-6|idioma=en|nombre=Randall|apellidos=Riese</ref> El periodista Joe Hyams sugirió que qualquiel actividá gay ena que Dean si viera envueltu pía debelsi a un interés pol avanzal ena su carrera. En qualquiel casu el diretol [[Nicholas Ray]] afirmó que Dean era [[gay]], mentris qu'el autol John Howlett afirmó qu'era [[bisexual]]. Una [[biografía]] escrita pol George Perry aseguraba qu'era «esperimentación». [[Elizabeth Taylor]], que si hizu amiga íntima de Dean nel rodagi de ''Giganti'', aseguró en 2001 qu'era [[gay]].
En quantu a relacionis oficialis, duranti la su estancia en [[Hollywood]] Dean salió con abondas mujeris, inque el amol dela su vida fue l'autris [[Pier Angeli]], a quien conoció duranti el rodagi d'''Al esti del Edén''.<ref>Cita web|url=http://www.afi.com/members/catalog/DetailView.aspx?s=&Movie=51354|título=Detail view of Movies Page|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.afi.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305090147/http://www.afi.com/members/catalog/DetailView.aspx?s=&Movie=51354|fechaarchivo=2016-03-05</ref> A pesal de que la mairi d'Angeli s'opusu a essi romanci, pol su comportamientu i forma de vestil, amás de nu sel católicu, estuvierun juntus un tiempu ata qu'Angeli le comunicó que diba a casalsi col cantanti [[Vic Damone]].<ref>Bast 2006 , pág. 196</ref> Dean nu acetó essa decisión i, sigún algunus biógrafus, la golpió. Los columnistas de rejarius informarun que Dean vio la boda dendi l'otru lau dela calli ena su motocicreta, enclusu acelerandu el motol duranti la ceremonia. Nostanti, Dean luegu negó abel hechu argu tan «tontu».<ref>Cita web|url=https://www.chicagoreviewpress.com/james-dean--the-mutant-king-products-9781556523984.php|título=James Dean: The Mutant King | Chicago Review Press|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.chicagoreviewpress.com|página=151</ref>
== Sessualidá ==
Ogañu, Dean es considerau un iconu debíu ala su percepción dela vida esperimental, qu'enclui la su sessualidá ambivalenti. Los premius Gay Times Readers lu citarun comu el mejol iconu gay masculinu de tolos tiempus.<ref>Cita web|url=https://www.lehmanns.de/shop/sozialwissenschaften/26243730-9781134583133-who-s-who-in-contemporary-gay-and-lesbian-history-vol-2|título=eBook: Who's Who in Contemporary Gay and Lesbian History… von Robert Aldrich | ISBN 978-1-134-58313-3 | Sofort-Download kaufen - Lehmanns.de|fechaacceso=2025-09-28|sitioweb=www.lehmanns.de|idioma=de</ref> Quandu si le preguntó sobri la su orientación sessual, si dizi que Dean diju: «Nu, nu soi omosessual. Inque tampocu voi a pasal pola vida cuna manu atá ala espalda».<ref>Cita libro|título=The Unabridged James Dean: His Life and Legacy from A to Z|url=https://books.google.es/books?id=-2VZAAAAMAAJ&q=%22homosexual%22&redir_esc=y|editorial=Contemporary Books|fecha=1991|fechaacceso=2025-09-28|isbn=978-0-8092-4061-6|idioma=en|nombre=Randall|apellidos=Riese</ref> Bast, el primer biógrafu de Dean, diju una vezi qu'él i Dean «esperimentarun» sessualmenti, inque sin esplicalu, i nun libru posteriol descrebi las circunstancias.
El rumol sobri la su sessualidá más estendíu si dio cola pubricación en 2016 del libru ''James Dean: Tomorrow Never Comes'', escritu pol [[Darwin Porter]] i [[Danforth Prince]], qu'encluyó entrevistas d'amigus del propiu Dean. Nel libru si palraba d'una relación puramenti sessual entri Dean i [[Marlon Brando]]. Inque dichu rumol dessistía dendi dantis i [[Marlon Brando]] llegó enclusu a desmentilu, un amigu de Dean, [[Stanley Haggart]], llegó a palral enclusu delas sus práticas sessualis [[masoquista|masoquistas]] i de que Dean estaba completamenti enamorau. «Creu que Brando estaba gastandu sádicamenti a Jimmy, que lu seguía a toas partis cola lengua fuera», esplica. Nel libru también s'afirmaba una posibri relación con [[Walt Disney]].
El periodista Joe Hyams sugieri que qualquiel actividá omosessual ena que Dean pía abel teníu parti pareci abel síu estrictamenti «pal comerciu», comu un meyu pa avanzal ena su carrera. Nostanti, la noción de «solu comerciu» es contrarichá pol Bast i otrus biógrafus de Dean. Amás del relatu de Bast sobri la su propia relación con Dean, el compañeru moteru de Dean i biembru de «Night Watch», John Gilmo, afirmó qu'él i Dean «esperimentarun» con sessu gay en múltipris ocasionis en Nueva York, descrebiendu los sus encuentrus sessualis comu «los zagalis malus juegan alos zagalis malus mentris abrin los laus bisesualis de musotrus mesmus». James Bellah, iju de James Warner Bellah, quien era amigu de Dean ena UCLA, diju que «Dean era un gastaol. Nu creu que fuera omosessual. Inque si piera obtenel argu realizandu un autu... Una vezi, ena oficina d'un agenti, Dean mi diju qu'abía pasau el veranu comu 'güéspedi profesional dela casa' en Fire Island».
El diretol rebeldi Nicholas Ray dizi que Dean era gay, mentris qu'el autol John Howlett crei que Dean era «con toa certeza bisesual». La biografía de George Perry atribuyi estus aspetus informaus dela sessualidá de Dean ala «esperimentación». [[Martin Landau]] declaró: «Abonda genti dizi que Jimmy estaba empeñau en suicidalsi. Nu es ciertu. Abondus omosessualis lu hazin vel comu gay. Nu es ciertu. Quandu Jimmy i yo estábamus juntus, palrábamus sobri chicas. Autoris i chicas. Éramus zagalis a prencepius delos 20 añus. A essu aspiramus». Mark Rydell declaró: «Nu creu que fuera esencialmenti omosessual. Creu que tenía un gran apetitu i creu que lu ejercitó». [[Elizabeth Taylor]], de quien Dean s'abía hechu amigu íntimu tras conocelsi nel set de ''Giant'', si refirió a Dean comu pressona gay duranti un discursu enos GLAAD Media Awards en 2001.
== Legau i iconu ==
=== Cini i televisión ===
Adolescentis estaunidensis de meyaus dela década de 1950, quandu s'estrenarun las prencipalis películas de James Dean, s'identificarun con él i los papelis que desempeñó, especialmenti el de Jim Stark en ''Rebeldi sin causa''. La película muestra el dilema d'un típicu aolescenti dela época, que senti que naidi, ni siquiá los sus compañerus, puein entendelu. [[Humphrey Bogart]] comentó endispués dela muerti de Dean sobri la su imagin púbrica i el su legau: «Dean murió nel momentu justu. Dejó una leyenda. Si tuviessi vivíu, nunca abría poyu estal ala altura dela su publiciá».
Joe Hyams dizi que Dean era «una delas estrellas raras, comu [[Rock Hudson]] i [[Montgomery Clift]], a quienis ombris i mujeris topan sexy». Sigún Marjorie Garber, esta qualiá es «el estra indefinibri que hazi una estrella». El atractivu icónicu de Dean s'á atribuyíu ala necesiá del púbricu de que alguin defienda alos jóvinis marginaus dela época, i al airi d'androginia que proyetó ena pantalla.
Dean á síu una piedra angulal d'abondus programas de televisión, películas, librus i obras de teatru. La película ''[[September 30, 1955]]'' (1977) descrebi las formas en que varius pressonagis d'una pequeña ciá del sul delos Estaus Uníus reacionan anti la muerti de Dean. La obra ''[[Come Back to the Five and Dime, Jimmy Dean, Jimmy Dean (película)|Come Back to the Five and Dime, Jimmy Dean, Jimmy Dean]]'', escritá pol Ed Graczyk, muestra una reunión de fanáticus de Dean nel 20.º aniversariu dela su muerti. Fue realizau pol diretol [[Robert Altman]] en 1982, inque la receción nu fue positiva i si cerró tras 52 autuacionis. Quandu la obra estaba entavía en Broadway, Altman filmó una adatación cinematográfica que fue lançá pol Cinecom Pictures en noviembri de 1982.
El 20 d'abril de 2010, l'escritol dela NBC Wayne Federman destapó un largu episodiu «perdíu» en vivu del Teatru General Electric llamau «''The Dark, Dark Hours''» con Dean n'una autuación con [[Ronald Reagan]] mentris trebajaba n'una retrospetiva televisiva desti últimu. El episodiu, emitíu el 12 de diciembri de 1954, atraju l'atención enternacional i si destacó n'abondus meyus de comunicación, encluyíus: CBS Evening News, NBC Nightly News i Good Morning America. Más tardi si reveló que algunas imagis del episodiu aparecierun pol primera vezi nel documental de 2005, ''James Dean: Forever Young''.
La erencia de James Dean entavía rucha alreol de 65 mil millonis de dólaris pol añu, sigún la revista Forbes.{{cita requerida}} El 6 de noviembri de 2019, s'anunció qu'la imagin de Dean si gastará, a través de CGI, pa una película dela guerra de Vietnam llamá ''Finding Jack'', basá ena novela de Gareth Crocker. La película sedrá dirigía pol Anton Ernst i Tati Golykh i otru autol enterpretará el papel de Dean. Inque los diretoris otuvierun los derechus pa gastal la imagin de Dean dela familia desti, pressonas dela endustria si mofarun del anunciu dela película.
== Coltura juvenil i música ==
Abondus comentaristas án afirmau que James Dean tuvu una influencia singulal nel desenvolvimiento dela música de rock and roll. Sigún David R. Shumway, investigaol de coltura i teoría coltural estaunidensi ena Nuversidá Carnegie Mellon, Dean fue la primera figura icónica dela rebelión juvenil i «un precursol dela política d'identiá juvenil». El pressonagi que Dean proyetó enas sus películas, especialmenti Rebeldi sin causa, influyó en [[Elvis Presley]] i n'abondus otrus músicus que lu siguierun, encluyíus los roquerus estaunidensis [[Eddie Cochran]] i [[Gene Vincent]].
Nel su libru ''Live Fast, Die Young: The Wild Ride of Making Rebel Without a Cause'', Lawrence Frascella i Al Weisel escrebierun: «Irónicamenti, inque Rebel nu tenía música rock ena su banda sonora, la sensibiliá dela película, i especialmenti l'autitú desafianti i James Dean, sin esfueçu, tendríe un gran impautu nel rock. Los meyus de música a menú veían a Dean i al rock comu un vínculu[...] inestricabri. La revista comercial dela endustria Music Connection enclusu llegó a llamal a Dean "la primera estrella del rock"».
A meyía qu'el rock and roll si convertía n'una fuerça revolucionaria qu'afetaría ala coltura delos paísis de tol mundu, Dean adquirió un estatus míticu que consolidó el su lugal comu iconu desti géneru musical. Dean escuchaba música que diba dendi la música tribal africana ala música clásica moerna de Stravinsky i Bartók, assin comu a cantantis contemporáneus comu Frank Sinatra.
Mentris qu'el magnetismu i el carisma manifestau pol Dean ena pantalla atrajerun a pressonas de toas las edais i sessualidais, la su personaliá de rebeldi juvenil proporcionó un patrón pa que las futuras generacionis futuras de jóvinis si modelaran alreol d'él.
Nel su libru ''The Origins of Cool in Postwar America'', Joel Dinerstein descrebi cómu Dean i Marlon Brando erotizarun el arquetipu rebeldi ena película, i cómu Elvis Presley, siguiendu el su exemplu, hizu lo mesmu ena música. Dinerstein detalla la dinámica desta erotización i el su efetu enas aolescentis con pocas salías sessualis. Presley diju n'una entrevista de 1956 con Lloyd Shearer pa Paraderevista, «É hechu un estuyu de Marlon Brando. I é hechu un estuyu del pobri Jimmy Dean. É hechu un estuyu de mi mesmu, i sé pol qué las chicas, al menus las jóvinis, van pol musotrus. Estamus malumoraus, pensativus, somus una especi d'amenaça. Nu lu entiendu essatamenti, inque essu es lo que les gusta alas chicas enos ombris. Nu sé na de Hollywood, inque te conozcu, nu pueis sel sexy si sonríis. Nu pueis sel rebeldi si sonríis».
Dean i Presley a menú án síu representaus ena literatura académica i el periodismu pressonificandu la frustración que sentin los jóvinis estaunidensis brancus colos valoris delos sus pairis, i representaus comu avataris delos disturbius juvenilis endémicus del estilu i l'autitú del rock and roll. El estoriaol del rock Greil Marcus los caraterizó comu símbolus dela identiá tribal dela aolescencia, lo que proporcionó una imagin cola que los jóvinis dela década de 1950 pían identificalsi i imitalsi. Nel libru ''Lonely Places, Dangerous Ground: Nicholas Ray en American Cinema'', Paul Anthony Johnson escrebió qu'la autuación de Dean en Rebeldi sin causa proporcionó un «moelu d'autuación pa Presley, Buddy Holly, Bob Dylan, tolos qualis tomarun prestaus elementus dela autuación de Dean enas sus propias estrellas cuidadosamenti construías». Frascella i Weisel escrebierun: «A meyía qu'la música rock si convertía ena espresión definitoria dela juventú ena década de 1960, si transmitía la influencia de Rebel a una nueva generación».
Músicus de rock tan diversus comu [[Buddy Holly]], [[Bob Dylan]] i [[David Bowie]] consideraban a Dean comu una influencia formativa. El dramaturgu i autol [[Sam Shepard]] entrevistó a Dylan en 1986 i escrebió una obra basá ena conversación que mantuvu con él, ena que Dylan analiza pressonalmenti la influencia temprana que Dean tuvu nél. Un jovin Bob Dylan, entavía nel su períodu de música populal, evocó conscientementi a Dean visualmenti ena portá del su álbum ''[[The Freewheelin' Bob Dylan|The Freewheelin 'Bob Dylan]]'' (1963), i más tardi en ''[[Highway 61 Revisited]]'' (1965), curtivandu una imagin qu'el su biógrafu Bob Spitz llamó «James Dean cuna guitarra». Dean á síu invocau duranti abondu tiempu enas letras delas cancionis de rock, famosu en cancionis comu «A Young Man Is Gone» de [[The Beach Boys]] (1963), «James Dean» de [[The Eagles]] (1974), i «James Dean» de [[Goo Goo Dolls]] (1989). También s'á hechu referencia a él en algunas cancionis pop dela década de 2010, comu «[[Blue Jeans (canción)|Blue Jeans]]» de [[Lana Del Rey]] (2012), «[[Style (canción)|Style]]» de [[Taylor Swift]] (2014), «[[Ghost Town (canción)|Ghost Town]]» de [[Adam Lambert]] (2015) i «Ordinary Life» de [[The Weeknd]] (2016).
== Filmografía ==
{| class="wikitable" |- ! Añu ! Película ! Papel |- | 1951 | ''Fixed Bayonets!'' | Doggie |- |rowspan="2" | 1952 | ''[[¡Vaya par de marinos!]]'' | Boseaol |- | ''Lo que hazi el dineru'' | Estra |- | 1953 | ''Un polvoreu en ca esquina'' | Estra |- | rowspan="2" | 1955 | ''[[East of Eden (película)|East of Eden]]'' | Cal Trask |- | ''[[Rebelde sin causa]]'' | Jim Stark |- | 1956 | ''[[Gigante (película de 1956)|Giganti]]'' | Jett Rink |}
== Teatru ==
=== Broadway ===
''[[See the Jaguar]]'' (1953)
''[[The Immoralist]]'' (1954) — basau ena novela de [[André Gide]].
=== Off-Broadway ===
''[[The Metamorphosis]]'' (1952) — basau ena novela de [[Franz Kafka]].
''[[The Scarecrow (obra de teatro)|The Scarecrow]]'' (1954).
''[[Women of Trachis]]'' (1954) — traducíu pol [[Ezra Pound]].
== Televisión ==
''Father Peyton's Family Theatre'', «Hill Number One» (1 d'abril; domingu de Pascua, 1951).
''The Web'', «Sleeping Dogs» (20 de hebreru de 1952).
''Studio One'', «Ten Thousand Horses Singing» (3 de marçu de 1952).
''Lux Video Theater'', «The Foggy, Foggy Dew» (17 de marçu de 1952).
''Kraft Television Theater'', «Prologue to Glory» (21 de mayu de 1952).
''Studio One'', «Abraham Lincoln» (26 de mayu de 1952).
''Hallmark Hall of Fame'', «Forgotten Children» (2 de juñu de 1952).
''The Kate Smith Show'', «Hounds of Heaven» (15 d'eneru de 1953).
''Treasury Men In Action'', «The Case of the Watchful Dog» (29 d'eneru de 1953).
''You Are There'', «aliens» (8 de hebreru de 1953).
''Danger'', «No Room» (14 d'abril de 1953).
''Treasury Men In Action'', «The Case of the Sawed-Off Shotgun» (16 d'abril de 1953).
''Tales of Tomorrow'', «The Evil Within» (1 de mayu de 1953).
''Campbell Soundstage'', «Something For An Empty Briefcase» (17 de júliu de 1953).
''Studio One Summer Theater'', «Sentence of Death» (17 d'abostu de 1953).
''Danger'', «Death Is My Neighbor» (25 d'abostu de 1953).
''The Big Story'', «Rex Newman, Reporter for the Globe and News» (11 de setiembri de 1953).
''Omnibus'', «Glory In Flower» (4 d'otubri de 1953).
''Kraft Television Theater'', «Keep Our Honor Bright» (14 d'otubri de 1953).
''Campbell Soundstage'', «Life Sentence» (16 d'otubri de 1953).
''Kraft Television Theater'', «A Long Time Till Dawn» (11 de noviembri de 1953).
''Armstrong Circle Theater'', «The Bells of Cockaigne» (17 de noviembri de 1953).
''Robert Montgomery Presents the Johnson's Wax Program'', ''Harvest'' (23 de noviembri de 1953).
''Danger'', «The Little Women» (30 de marçu de 1954).
''Philco TV Playhouse'', «Run Like A Thief» (5 de setiembri de 1954).
''Danger'', «Padlocks» (9 de noviembri de 1954).
''General Electric Theater'', «I'm a Fool» (14 de noviembri de 1954).
''General Electric Theater'', «The Dark, Dark Hour» (12 de diciembri de 1954).
''U.S. Steel Hour'', «The Thief» (4 d'eneru de 1955).
''Lux Video Theatre'', «[[The Life of Emile Zola]]» (10 de marçu de 1955) — aparecíu n'una entrevista promocional pa ''Al esti del Edén'' emitía endispués del programa.
''Schlitz Playhouse of Stars'', «The Unlighted Road» (6 de mayu de 1955).
== Premius i distincionis==
;[[Premios Óscar|Óscar]] {| class="wikitable" ! style="background:#F0E68C" |Añu ! style="background:#F0E68C" |Categoría ! style="background:#F0E68C" |Película ! style="background:#F0E68C" |Resultado |- | [[Anexo:Premios Óscar 1956|1956]]<ref>cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1956|título=28th Academy Awards (1956)|obra=[[Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas]]|fechaacceso=4 de mayo de 2021|idioma=inglés</ref> || [[Anexo:Óscar al mejor actor|Mejol autol]] || ''[[East of Eden]]'' || {{celda|Nominau}} |- |[[Anexo:Premios Óscar 1957|1957]]<ref>cita web|url=https://www.oscars.org/oscars/ceremonies/1957|título=29th Academy Awards (1957)|obra=[[Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas]]|fechaacceso=4 de mayo de 2021|idioma=inglés</ref>|| [[Anexo:Óscar al mejor actor|Mejol Autol]] || ''[[Gigante (película de 1956)|Giganti]]''|| {{celda|Nominau}} |}
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
== Atijus p'ahuera ==
[http://www.jamesdean.com|idioma=inglés]
[http://www.blogodisea.com/anuncio-james-dean-conduccion-temeraria-muerte.html Información sobri la muerti de James Dean].
{{control de autoridades}}
[[Categoría:Atoris]]
2wdr8daylva9xjz5ne4c589nj0s8cv2
Valaquia
0
11901
142761
142760
2026-04-14T11:59:04Z
Olarcos
82
/* Ciais */
142761
wikitext
text/x-wiki
{| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="background:#bfd7ff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.35em 0.5em;" | Valaquia
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-style:italic; padding:0.2em 0.5em;" | Valahia / Walachei / Wallachia / Valachie
|-
| colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Província istórica i geográfica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Man_Curtea_de_Arges.SV.jpg|270px|center]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Esterior del monesteriu de Curtea de Argeș, primera capital istórica de Valaquia
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Sitación geográfica
|-
! style="width:34%; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Uropa suroriental
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Coordenadas
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 44°26′N 26°06′E / 44.43, 26.1
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Sitación alministrativa
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | País
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag_of_Romania.svg|22px|border|alt=Bandera de Romanía]] [[Romanía]]
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | División
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Județis d'Argeș, Brăila, Buzău, Călărași, Dâmbovița, Dolj, Gorj, Giurgiu, Ialomița, Ilfov, Olt, Mehedinți, Prahova, Teleorman i Vâlcea
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Características geográficas
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Límitis geográficus
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Cárpatus (N) i ríu Danubiu (S)
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Divisionis
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Muntenia (u Gran Valaquia) i Oltenia (u Pequeña Valaquia)
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici
| style="padding:0.2em 0.5em;" | área km²
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Otus accidentis
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Gran llanura romana
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Otus datus
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Escudu d'armas istóricu
| style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Coat_of_arms_of_Wallachia,_1700.svg|100px|center]]
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Bandera
| style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Flag_of_Wallachia.svg|100px|border|center]]
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Mapa de sitación
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" |
<div style="position:relative; width:270px; margin:0 auto;">
[[Archivu:Europe_relief_laea_location_map.jpg|270px|center]]
<span style="position:absolute; left:176px; top:191px;">[[Archivu:Red_pog.svg|14px]]</span>
</div>
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Valaquia<br />Valaquia (Uropa)
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Mapas istóricus
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Walachia.svg|270px|center]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitación de Valaquia ena Romanía
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Wallachia_1789.jpg|270px|center]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | La província de Valaquia, 1789
|}
'''Valáquia''' ({{lang-ro|Valahia}}, dantis ''Walachei'', ''Wallachia'', ''Valachie'') es una [[rehión]] estórica i geográfica del sul de [[Rumanía]].
== Etimolohia ==
«Valáquia» Sigún los estoriaoris Giurescu, Iorga i Xenopol, abríe teníu estoricamenti varias Valáquias: los tres [[prencipau|prencipaus]] ena su mayoria de palra rumana de [[Transilvánia]], [[Moldávia]] i Valáquia, dantis cartografiaus, respetivamenti, como «Valáquia enteriol», «Bogdano Valáquia» i «úngaro-Valáquia» i tamién como Despotau de [[Dobrogea]], los «Vlašina», «Vlašić», «Vlahina» dela desaparecía [[Yugoslavia]], la «Megali Valacheia» de [[Grecia]] setentrional i de [[Macedónia]], i la «Valáquia morava» (''Moravsko Valaško''), al esti dela [[Repúbrica Checa|atual Repúbrica Checa]]. Nostanti, ai que sinyalar qu'el tres prencipaus ena su mayoria rumanófonus resurtaun dela fusión de pequeñas Valáquias dantis mas pequeñas (mentás ''ţări'' o ''ţinuturi'' nel rumano i ''Vlachföldek'' nel úngaro) como los [[vaivodatu|vaivodatus]] o país de [[Maramureș]], [[Oaş]], [[Crasna]], [[Lăpuş]], [[Năsăud]], [[Gurghiu]], [[Bihor]], [[Montana]], [[Amlaş]], [[Cibin]] i [[Făgăraş]], en Transilvánia; Onutul, Străşineţul, Baia (Mulda), Soroca, Hansca, Bârladul et Tinţul (Tigheciul), en Moldávia; Severin, Motru, Jaleş, Gilort, Lotru, Argeş i Muscel, en Valáquia.
Los «valacos» son mentaus en crónicas bizantinas —como las de [[Teófanes el Confesol]], [[Teofilacto Simocates]], [[Constantinu VII]], [[Ana Comnena]], [[Juan Skylitzes]], [[Georgios Kedrenos]] o [[Cécaumène]]—, árabis —como las de [[Abu al-Fida]] o [[Rashid al-Din]]—, ocidentalis —como [[Godofredo de Villehardouin]] o [[Robert de Clari]]—, úngaras —como la ''Gesta Hungarorum'' o los diplomas del rei [[Béla IV]]. es l'esónimu salíu dela antigua denominación delos rumanófonus qu'es «valacos».
Los territorius dondi estus vivían eran llamaus «valacos» (en prural), delos qualis la rehión de ''Valáquia'' es la única qu'á manteníu essi nomi ata ogañu. En lo que toca alos «valacos», recibin la su denominación dela parabra protogermánica ''Walhaz'', sigún Gerhard Rohlfs: ''Dictionnaire étymologique'' P.U.F., Paris, 1950, la parabra ''Walach'' tini l'origin nel'antigua germánica ''Walh'' que senifica 'palranti duna luenga latina o celta', qu'ala su vezi provini del nomi dun [[puebru]] celta: los volcos. ''Walach'' tamién desinyó alos celtas: los ''Welsh'' [galesis] anglosajonis, los ''Walhs'' delos francus. La «W» germánica da una G dura nel francés: ''Welsh'' á dau «Gales» (País de...) i ''Walh'': «Galia». qu'el estuyosus án relacionau cola Gália romana. El patronímicu d'origin flamencu De Gaulle tamién senifica «el no germano». ''Wahl'' dio asimesmu ''Galles'' (pol Gales), ''pays Gallo'' i ''Gaule'' [Gália] nel francés de oïl, debíu a qu'en esta luenga el ''wa'' inicial i l' ''alh'' dan, respetivamenti, ''ga'' (wardan = garder, waidanjan = gagner) et ''aule'' (salh = saule): ''Gaule'' no provendríe del latín cultu ''Gallia'', qu'en francés correnti abríe dau "Geaille" (ya qu'el latinus ''ga'' inicial i li i ''li'' danti de vocal dan en luenga de oïl ''ja'' o ''gea'', respetivamenti. Esta parabra abríe dau igualmente [[Valón|Wallon]] i [[Valónia|Wallonie]], ya qu'essa rehión fue una delas zonas fronterizas entri los antiguus territorios celtas i germánicus (véasi nel francés: [[estoria]] del términu de Valonia). que senifica: «estranjeru» o «no germano»; assina llamaban los envasoris germánicus alos puebrus romanizaus o de palra céltica. Igual origin se cree que tenin «galés» i «valón».
== Geografía ==
[[archivu:ValachiaPhysical.jpg|left|thumb|La rehión de Valáquia en [[Rumanía]]]] Valáquia es la parti sul de [[Rumanía]]. S'atopa al sul delas montañas delos [[Cárpatus]] i al norti del [[ríu]] [[Danúbiu]]. La su parti sul i esti está constituía pola [[llanura danubiana]] (llanura valaca), muy plana, pero entrecalá con ríus encajaus duna docena de metrus i formandu, en argunus lugaris, lagus naturalis; la parti central i ocidental es montañosa, mentris qu'el su estremu norti enclui las estribaciones meridionalis delos Cárpatus. El ríu Olt dividi Valáquia en dos partis:<ref>The Columbia Encyclopedia, Sixth Edition. 2001-05. — [http://www.bartleby.com/65/wa/Walachia.html Walachia] Wayback|url=http://www.bartleby.com/65/wa/Walachia.html |date=20081022041908 </ref> la [[Muntenia]] (o Gran Valáquia) i [[Oltenia]] (o Pequeña Valáquia). El área urbana mas grandi dela rehión es [[Bucarest]], capital de Rumanía, pero ai muchas otras zonas muy urbanizás e endustrializás como [[Brăila]], [[Ploieşti]], [[Piteşti]] i [[Craiova]]. El [[climi]] es continental con [[vranu|vranus]] calurosus i tormentosus, e enviernus muy fríus i nevaus (menus fríus duranti las úrtimas décadas); ena ciá, estus contrastis s'án acrecentau enos sigrus sigru XX i sigru XXI debíu ala pérdida d'espacios verdis i ala proliferación d'edificius artus de vídriu i hormigón.
== Estoria ==
Ena Antigüedá, la rehión estaba poblá por tribus tracias de [[Dácia]], que le dierun el su nomi a esta: la Dácia. El território de Valáquia s'entegró (106), en gran parti, ena [[província romana]] dela [[Dácia romana]]. Fronti alos ataquis delos carpus (dácius libris) i sármatas dendi los añus 230, i delos godus a partir delos 250, l'Empériu romano abandonó a poquinu a poquinu Dácia, i tolos demás territorios del norti del Danúbiu, dendi 256 i puru nel 275: alos sus abitantis romanizaus se les permitió establecel-si en [[Mesia]] entri los tracio-romanus. Los carpus i godus tomariun posesión dela totalidá de Valáquia. Endispués de sel atrauessau por muchos puebrus duranti las envasiones bárbaras, se establecierun ellí los [[búlgarus]] i formariun, en 681, un Estau pudurosu que s'estendió a dambos dos laus del Danúbiu: al sul del Danúbiu, l'Empériu bizantinu retomó los sus derechus, mentris qu'enel norti se instalariun los [[pechenegos]] i endispués los [[cumanos]]. Duranti la creación del [[Segundu Empériu búlgaru]], Valáquia formó parti, de nuevu, dessi reinu qu'el crónicas dela época llamariun «Regnum Bulgarorum et Blachorum» ("Reino delos búlgarus i valacos"). Sigún las huentis bizantinas, úngaras, búlgaras i franciscanas ([[Guillaume de Rubrouck]]), la rehión se desputó a continuación entri esti reinu i el [[reinu de Hungría]]; fue goberná por príncipis (kniaz) o gobernaoris militaris (voivodas). En 1224, fue escarballá polos tártarus, i endispués d'essu, los voivodas rumanus passariun a estal bahu soberanía úngara ([[banato de Severin]] en [[Oltenia]], [[voivodato de Seneslau]] en [[Muntenia]]), mentris qu'el valacos del sul del Danúbiu (dinastías de Deleanu, Caloian i Asen) dejariun passu a zares búlgarus (zaratos de [[Vidin]] i [[Tarnovo]]).
=== Prencipau de Valáquia ===
A partir de 1330, Valáquia, ya unificá, se convirtió nun prencipau endependienti. Pero cien añus endispués, debió aceptal convertil-si nun estau vasallu del [[Empériu turcu]] (sin chegal nunca a sel una província otomana, como marraumenti se ve ena mayoria delos atlas estóricus ocidentalis). Conservó la su autonomía, las sus leis, el su ehiército, la su frota, los sus embajaoris i los sus príncipis, siendu el mas conociu en Ocidenti [[Vlad III]] (1431-1476), que dio el su nomi al personahi del [[Conde Drácula]]. I a vezis hizun la guerra al su soberanu, el sultán turcu: assina, el príncipi [[Miguel el Valienti]] unió cortu en 1600 los prencipaus de Valáquia, [[Transilvánia]] i [[Moldávia]]. Dendi 1716, los sultanes turcus prencipiariun a nombral ellus mesmus los príncipis (dantis elegíus pola [[nobleça rumana]]) entri los griegos otomanus «phanariotes», provocandu el descontentu dela puebración autóctona. El gobiernu delos fanariotas chegu al su fin en 1821, endispués dela revolución liderá por [[Tudor Vladimirescu]]. En 1831 s'aprobó un "reglamentu orgánicu" pa Valáquia i formó, en 1859, junta con Moldávia, los [[Prencipaus Unius de Moldávia i Valáquia]] teniendu como cabeça a [[Alejandro Juan Cuza]]. Esti declaró la endependéncia del nuevu estau —[[Rumanía]]— el 24 de diciembri de 1861, pero esta endependéncia ''de facto'' no sedríe reconocía ''de jure'' ata el fin dela guerra ruso-turca (1877-1878) i los trataus de [[San Stefano]] i de [[Berlín]].
== Puebración ==
=== Puebración estórica ===
Los estoriaoris contemporáneus estimas que la puebración de Valaquina nel sigru XV era de 500.000 pressonas. <ref>East Central Europe in the Middle Ages, 1000–1500, Jean W. Sedlar, p. 255, 1994</ref> En 1859, la puebración de Valáquia era de 2.400.921 (1.586.596 en [[Muntênia]] i 814.325 en [[Oltênia]]). <ref>{{Citar web|url=http://www.iini-minorities.ro/docs/Ven.Achim_Statistica_2005.pdf|titulo=Archived copy|acessodata=2012-01-17|arquivourl=https://web.archive.org/web/20210223141833/http://www.iini-minorities.ro/docs/Ven.Achim_Statistica_2005.pdf|arquivodata=2021-02-23|urlmorta=dead}}</ref>
=== Puebración atual ===
D'acuerdu colos últimos datus del censu de 2011, la región tieni una puebración total de 8.256.532 abitantis, distribuius entri los seguintis grupus étnicus (conformi al censu de 2001): [[rumanus]] (97%), [[gitanus]] (2,5%), otrus (0,5%). <ref name=":0">{{Citar web|url=http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html|titulo=Institutul Național de Statistică|acessodata=11 Nov 2017|website=Recensamant.ro|arquivourl=https://web.archive.org/web/20080325223653/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html%23|arquivodata=25 Mar 2008|urlmorta=dead}}</ref>
=== Ciais ===
Las mayoris ciais, sigún el censu de 2011 ena región son:
* [[Bucarest]] (1.883.425)
* [[Craiova]] (269.506)
* [[Ploiești|Ploieşti]] (209.945)
* [[Brăila|Braila]] (180.302)
* [[Pitești|Piteşti]] (155.383)
* [[Buzău]] (115.494)
* [[Drobeta-Turnu Severin]] (92.617)
* [[Râmnicu Vâlcea]] (92.573)
<gallery>
File:Hotel_Continental_-_Calea_Victoriei.jpg|alt=Bucharest|[[Bucareste]]
File:Palatul_Constantin_Mihail,_(azi_Muzeul_de_Artă)_vedere_centrală.JPG|[[Craiova]]
File:Casa_Luca_Elefterescu,_azi_Muzeul_Ceasului_"Nicolae_Simache"_(2).JPG|alt=Ploiești|[[Ploiești|Ploieşti]]
File:Hotel_Danubiu_-_Municipiul_Braila_-_vedere_de_zi.jpg|alt=Brăila|[[Brăila|Braila]]
File:Pitesti_art_gallery.jpg|alt=Pitești|[[Pitești|Piteşti]]
File:RO_BZ_Courthouse_2.jpg|[[Buzău]]
File:Castelul_de_apă,_Turnu_Severin,_jud._MH.JPG|[[Drobeta-Turnu Severin]]
File:GerichtRV.JPG|[[Râmnicu Vâlcea]]
File:Targoviste_city_hall.jpg|[[Târgoviște]]
File:RO_GJ_Tg_Jiu_city_hall.jpg|[[Târgu Jiu]]
File:Prefectura_Calarasi.jpg|alt=Călărași|[[Călărași (cidade da Romênia)|Călăraşi]]
File:Ateneu_giurgiu.JPG|[[Giurgiu]]
File:RO_OT_Caracal_national_theatre.jpg|[[Caracal (Roménia)|Caracal]]
File:Romania_Campina_city_hall.jpg|[[Câmpina]]
File:RSCityHall.JPG|[[Râmnicu Sărat]]
File:Primaria_calafat.jpg|[[Calafat]]
File:Bustul_lui_Negru_Vodă_-_Câmpulung_–_LMI_AG-III-m-B-13868.jpg|[[Câmpulung]]
File:Căălimăneşti.jpg|alt=Călimănești|[[Călimănești-Căciulata|Calímonești]]
File:Man_Curtea_de_Arges.SV.jpg|[[Curtea de Argeș]]
File:RO_PH_Sinaia_park_08.jpg|[[Sinaia]]
</gallery>
== Referencias ==
{{listaref}}
=== Bibliografia ===
* Berza, Mihai. "Haraciul Moldovei și al Țării Românești în sec. XV–XIX", in ''Studii și Materiale de Istorie Medie'', II, 1957, pp. 7–47.
* Brătianu, Gheorghe I (1980). ''Tradiția istorică despre întemeierea statelor românești'' (The Historical Tradition of the Foundation of the Romanian States). Editura Eminescu.
* {{cite book|url=https://books.google.com/books?id=cQEtDwAAQBAJ|title=Dracula|last=Cazacu|first=Matei|publisher=[[Brill Publishers]]|editor-last=Reinert|editor-first=Stephen W.|series=East Central and Eastern Europe in the Middle Ages, 450–1450|volume=46|doi=10.1163/9789004349216|isbn=978-90-04-34921-6|translator-last1=Brinton|translator-first1=Alice|translator-last2=Healey|translator-first2=Catherine|translator-last3=Mordarski|translator-first3=Nicole|translator-last4=Reinert|translator-first4=Stephen W.|location=[[Leiden]]|year=2017}}
* [[:en:Neagu_Djuvara|Djuvara, Neagu]]. ''Între Orient și Occident. Țările române la începutul epocii moderne'', Humanitas, Bucharest, 1995.
* [[:en:Constantin_C._Giurescu|Giurescu, Constantin]]. ''Istoria Românilor'', Vol. I, 5th edition, Bucharest, 1946.
* [[:en:Constantin_C._Giurescu|Giurescu, Constantin]]. ''Istoria Bucureștilor. Din cele mai vechi timpuri pînă în zilele noastre'', ed. Pentru Literatură, Bucharest, 1966.
* Ștefănescu, Ștefan. ''Istoria medie a României'', Vol. I, Bucharest, 1991.
* {{Citar periódico |url=https://www.persee.fr/doc/valah_1584-1855_2019_num_21_1_1435 |título=Military organization of Wallachia from the first Basarabs until the beginning of the 16th century |data=2019 |acessodata=2024-12-14 |periódico=Annales d'Université "Valahia" Târgovişte. Section d'Archéologie et d'Histoire |número=1 |ultimo=Neagoe |primeiro=Claudiu |paginas=155–161 |doi=10.3406/valah.2019.1435}}.
* {{Citar livro|url=https://books.google.com/books?id=w3KmEAAAQBAJ|título=Cruciada impotriva lui Stefan cel Mare: Codrii Cosminului 1497|ultimo=Cimpeanu|primeiro=Liviu|data=2023-01-09|editora=Humanitas SA|lingua=ro}}.
k4ofrxdn3h8qviugn8bvxnaiowaztyh
142762
142761
2026-04-14T11:59:46Z
Olarcos
82
/* Geografía */
142762
wikitext
text/x-wiki
{| style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="background:#bfd7ff; text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:0.35em 0.5em;" | Valaquia
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-style:italic; padding:0.2em 0.5em;" | Valahia / Walachei / Wallachia / Valachie
|-
| colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Província istórica i geográfica
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Man_Curtea_de_Arges.SV.jpg|270px|center]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Esterior del monesteriu de Curtea de Argeș, primera capital istórica de Valaquia
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Sitación geográfica
|-
! style="width:34%; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Uropa suroriental
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Coordenadas
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 44°26′N 26°06′E / 44.43, 26.1
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Sitación alministrativa
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | País
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag_of_Romania.svg|22px|border|alt=Bandera de Romanía]] [[Romanía]]
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | División
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Județis d'Argeș, Brăila, Buzău, Călărași, Dâmbovița, Dolj, Gorj, Giurgiu, Ialomița, Ilfov, Olt, Mehedinți, Prahova, Teleorman i Vâlcea
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Características geográficas
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Límitis geográficus
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Cárpatus (N) i ríu Danubiu (S)
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Divisionis
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Muntenia (u Gran Valaquia) i Oltenia (u Pequeña Valaquia)
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici
| style="padding:0.2em 0.5em;" | área km²
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Otus accidentis
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Gran llanura romana
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Otus datus
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Escudu d'armas istóricu
| style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Coat_of_arms_of_Wallachia,_1700.svg|100px|center]]
|-
! style="text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Bandera
| style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Flag_of_Wallachia.svg|100px|border|center]]
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Mapa de sitación
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" |
<div style="position:relative; width:270px; margin:0 auto;">
[[Archivu:Europe_relief_laea_location_map.jpg|270px|center]]
<span style="position:absolute; left:176px; top:191px;">[[Archivu:Red_pog.svg|14px]]</span>
</div>
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Valaquia<br />Valaquia (Uropa)
|-
! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; font-weight:bold; padding:0.25em 0.5em;" | Mapas istóricus
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Walachia.svg|270px|center]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitación de Valaquia ena Romanía
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em;" | [[Archivu:Wallachia_1789.jpg|270px|center]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | La província de Valaquia, 1789
|}
'''Valáquia''' ({{lang-ro|Valahia}}, dantis ''Walachei'', ''Wallachia'', ''Valachie'') es una [[rehión]] estórica i geográfica del sul de [[Rumanía]].
== Etimolohia ==
«Valáquia» Sigún los estoriaoris Giurescu, Iorga i Xenopol, abríe teníu estoricamenti varias Valáquias: los tres [[prencipau|prencipaus]] ena su mayoria de palra rumana de [[Transilvánia]], [[Moldávia]] i Valáquia, dantis cartografiaus, respetivamenti, como «Valáquia enteriol», «Bogdano Valáquia» i «úngaro-Valáquia» i tamién como Despotau de [[Dobrogea]], los «Vlašina», «Vlašić», «Vlahina» dela desaparecía [[Yugoslavia]], la «Megali Valacheia» de [[Grecia]] setentrional i de [[Macedónia]], i la «Valáquia morava» (''Moravsko Valaško''), al esti dela [[Repúbrica Checa|atual Repúbrica Checa]]. Nostanti, ai que sinyalar qu'el tres prencipaus ena su mayoria rumanófonus resurtaun dela fusión de pequeñas Valáquias dantis mas pequeñas (mentás ''ţări'' o ''ţinuturi'' nel rumano i ''Vlachföldek'' nel úngaro) como los [[vaivodatu|vaivodatus]] o país de [[Maramureș]], [[Oaş]], [[Crasna]], [[Lăpuş]], [[Năsăud]], [[Gurghiu]], [[Bihor]], [[Montana]], [[Amlaş]], [[Cibin]] i [[Făgăraş]], en Transilvánia; Onutul, Străşineţul, Baia (Mulda), Soroca, Hansca, Bârladul et Tinţul (Tigheciul), en Moldávia; Severin, Motru, Jaleş, Gilort, Lotru, Argeş i Muscel, en Valáquia.
Los «valacos» son mentaus en crónicas bizantinas —como las de [[Teófanes el Confesol]], [[Teofilacto Simocates]], [[Constantinu VII]], [[Ana Comnena]], [[Juan Skylitzes]], [[Georgios Kedrenos]] o [[Cécaumène]]—, árabis —como las de [[Abu al-Fida]] o [[Rashid al-Din]]—, ocidentalis —como [[Godofredo de Villehardouin]] o [[Robert de Clari]]—, úngaras —como la ''Gesta Hungarorum'' o los diplomas del rei [[Béla IV]]. es l'esónimu salíu dela antigua denominación delos rumanófonus qu'es «valacos».
Los territorius dondi estus vivían eran llamaus «valacos» (en prural), delos qualis la rehión de ''Valáquia'' es la única qu'á manteníu essi nomi ata ogañu. En lo que toca alos «valacos», recibin la su denominación dela parabra protogermánica ''Walhaz'', sigún Gerhard Rohlfs: ''Dictionnaire étymologique'' P.U.F., Paris, 1950, la parabra ''Walach'' tini l'origin nel'antigua germánica ''Walh'' que senifica 'palranti duna luenga latina o celta', qu'ala su vezi provini del nomi dun [[puebru]] celta: los volcos. ''Walach'' tamién desinyó alos celtas: los ''Welsh'' [galesis] anglosajonis, los ''Walhs'' delos francus. La «W» germánica da una G dura nel francés: ''Welsh'' á dau «Gales» (País de...) i ''Walh'': «Galia». qu'el estuyosus án relacionau cola Gália romana. El patronímicu d'origin flamencu De Gaulle tamién senifica «el no germano». ''Wahl'' dio asimesmu ''Galles'' (pol Gales), ''pays Gallo'' i ''Gaule'' [Gália] nel francés de oïl, debíu a qu'en esta luenga el ''wa'' inicial i l' ''alh'' dan, respetivamenti, ''ga'' (wardan = garder, waidanjan = gagner) et ''aule'' (salh = saule): ''Gaule'' no provendríe del latín cultu ''Gallia'', qu'en francés correnti abríe dau "Geaille" (ya qu'el latinus ''ga'' inicial i li i ''li'' danti de vocal dan en luenga de oïl ''ja'' o ''gea'', respetivamenti. Esta parabra abríe dau igualmente [[Valón|Wallon]] i [[Valónia|Wallonie]], ya qu'essa rehión fue una delas zonas fronterizas entri los antiguus territorios celtas i germánicus (véasi nel francés: [[estoria]] del términu de Valonia). que senifica: «estranjeru» o «no germano»; assina llamaban los envasoris germánicus alos puebrus romanizaus o de palra céltica. Igual origin se cree que tenin «galés» i «valón».
== Geografía ==
[[archivu:ValachiaPhysical.jpg|left|thumb|La rehión de Valáquia en [[Rumanía]]]] Valáquia es la parti sul de [[Rumanía]]. S'atopa al sul delas montañas delos [[Cárpatus]] i al norti del [[ríu]] [[Danúbiu]]. La su parti sul i esti está constituía pola [[llanura danubiana]] (llanura valaca), muy plana, pero entrecalá con ríus encajaus duna docena de metrus i formandu, en argunus lugaris, lagus naturalis; la parti central i ocidental es montañosa, mentris qu'el su estremu norti enclui las estribaciones meridionalis delos Cárpatus.
El ríu Olt dividi Valáquia en dos partis:<ref>The Columbia Encyclopedia, Sixth Edition. 2001-05. — [http://www.bartleby.com/65/wa/Walachia.html Walachia] Wayback|url=http://www.bartleby.com/65/wa/Walachia.html |date=20081022041908 </ref> la [[Muntenia]] (o Gran Valáquia) i [[Oltenia]] (o Pequeña Valáquia). El área urbana mas grandi dela rehión es [[Bucarest]], capital de Rumanía, pero ai muchas otras zonas muy urbanizás e endustrializás como [[Brăila]], [[Ploieşti]], [[Piteşti]] i [[Craiova]].
El [[climi]] es continental con [[vranu|vranus]] calurosus i tormentosus, e enviernus muy fríus i nevaus (menus fríus duranti las úrtimas décadas); ena ciá, estus contrastis s'án acrecentau enos sigrus sigru XX i sigru XXI debíu ala pérdida d'espacios verdis i ala proliferación d'edificius artus de vídriu i hormigón.
== Estoria ==
Ena Antigüedá, la rehión estaba poblá por tribus tracias de [[Dácia]], que le dierun el su nomi a esta: la Dácia. El território de Valáquia s'entegró (106), en gran parti, ena [[província romana]] dela [[Dácia romana]]. Fronti alos ataquis delos carpus (dácius libris) i sármatas dendi los añus 230, i delos godus a partir delos 250, l'Empériu romano abandonó a poquinu a poquinu Dácia, i tolos demás territorios del norti del Danúbiu, dendi 256 i puru nel 275: alos sus abitantis romanizaus se les permitió establecel-si en [[Mesia]] entri los tracio-romanus. Los carpus i godus tomariun posesión dela totalidá de Valáquia. Endispués de sel atrauessau por muchos puebrus duranti las envasiones bárbaras, se establecierun ellí los [[búlgarus]] i formariun, en 681, un Estau pudurosu que s'estendió a dambos dos laus del Danúbiu: al sul del Danúbiu, l'Empériu bizantinu retomó los sus derechus, mentris qu'enel norti se instalariun los [[pechenegos]] i endispués los [[cumanos]]. Duranti la creación del [[Segundu Empériu búlgaru]], Valáquia formó parti, de nuevu, dessi reinu qu'el crónicas dela época llamariun «Regnum Bulgarorum et Blachorum» ("Reino delos búlgarus i valacos"). Sigún las huentis bizantinas, úngaras, búlgaras i franciscanas ([[Guillaume de Rubrouck]]), la rehión se desputó a continuación entri esti reinu i el [[reinu de Hungría]]; fue goberná por príncipis (kniaz) o gobernaoris militaris (voivodas). En 1224, fue escarballá polos tártarus, i endispués d'essu, los voivodas rumanus passariun a estal bahu soberanía úngara ([[banato de Severin]] en [[Oltenia]], [[voivodato de Seneslau]] en [[Muntenia]]), mentris qu'el valacos del sul del Danúbiu (dinastías de Deleanu, Caloian i Asen) dejariun passu a zares búlgarus (zaratos de [[Vidin]] i [[Tarnovo]]).
=== Prencipau de Valáquia ===
A partir de 1330, Valáquia, ya unificá, se convirtió nun prencipau endependienti. Pero cien añus endispués, debió aceptal convertil-si nun estau vasallu del [[Empériu turcu]] (sin chegal nunca a sel una província otomana, como marraumenti se ve ena mayoria delos atlas estóricus ocidentalis). Conservó la su autonomía, las sus leis, el su ehiército, la su frota, los sus embajaoris i los sus príncipis, siendu el mas conociu en Ocidenti [[Vlad III]] (1431-1476), que dio el su nomi al personahi del [[Conde Drácula]]. I a vezis hizun la guerra al su soberanu, el sultán turcu: assina, el príncipi [[Miguel el Valienti]] unió cortu en 1600 los prencipaus de Valáquia, [[Transilvánia]] i [[Moldávia]]. Dendi 1716, los sultanes turcus prencipiariun a nombral ellus mesmus los príncipis (dantis elegíus pola [[nobleça rumana]]) entri los griegos otomanus «phanariotes», provocandu el descontentu dela puebración autóctona. El gobiernu delos fanariotas chegu al su fin en 1821, endispués dela revolución liderá por [[Tudor Vladimirescu]]. En 1831 s'aprobó un "reglamentu orgánicu" pa Valáquia i formó, en 1859, junta con Moldávia, los [[Prencipaus Unius de Moldávia i Valáquia]] teniendu como cabeça a [[Alejandro Juan Cuza]]. Esti declaró la endependéncia del nuevu estau —[[Rumanía]]— el 24 de diciembri de 1861, pero esta endependéncia ''de facto'' no sedríe reconocía ''de jure'' ata el fin dela guerra ruso-turca (1877-1878) i los trataus de [[San Stefano]] i de [[Berlín]].
== Puebración ==
=== Puebración estórica ===
Los estoriaoris contemporáneus estimas que la puebración de Valaquina nel sigru XV era de 500.000 pressonas. <ref>East Central Europe in the Middle Ages, 1000–1500, Jean W. Sedlar, p. 255, 1994</ref> En 1859, la puebración de Valáquia era de 2.400.921 (1.586.596 en [[Muntênia]] i 814.325 en [[Oltênia]]). <ref>{{Citar web|url=http://www.iini-minorities.ro/docs/Ven.Achim_Statistica_2005.pdf|titulo=Archived copy|acessodata=2012-01-17|arquivourl=https://web.archive.org/web/20210223141833/http://www.iini-minorities.ro/docs/Ven.Achim_Statistica_2005.pdf|arquivodata=2021-02-23|urlmorta=dead}}</ref>
=== Puebración atual ===
D'acuerdu colos últimos datus del censu de 2011, la región tieni una puebración total de 8.256.532 abitantis, distribuius entri los seguintis grupus étnicus (conformi al censu de 2001): [[rumanus]] (97%), [[gitanus]] (2,5%), otrus (0,5%). <ref name=":0">{{Citar web|url=http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html|titulo=Institutul Național de Statistică|acessodata=11 Nov 2017|website=Recensamant.ro|arquivourl=https://web.archive.org/web/20080325223653/http://www.recensamant.ro/pagini/rezultate.html%23|arquivodata=25 Mar 2008|urlmorta=dead}}</ref>
=== Ciais ===
Las mayoris ciais, sigún el censu de 2011 ena región son:
* [[Bucarest]] (1.883.425)
* [[Craiova]] (269.506)
* [[Ploiești|Ploieşti]] (209.945)
* [[Brăila|Braila]] (180.302)
* [[Pitești|Piteşti]] (155.383)
* [[Buzău]] (115.494)
* [[Drobeta-Turnu Severin]] (92.617)
* [[Râmnicu Vâlcea]] (92.573)
<gallery>
File:Hotel_Continental_-_Calea_Victoriei.jpg|alt=Bucharest|[[Bucareste]]
File:Palatul_Constantin_Mihail,_(azi_Muzeul_de_Artă)_vedere_centrală.JPG|[[Craiova]]
File:Casa_Luca_Elefterescu,_azi_Muzeul_Ceasului_"Nicolae_Simache"_(2).JPG|alt=Ploiești|[[Ploiești|Ploieşti]]
File:Hotel_Danubiu_-_Municipiul_Braila_-_vedere_de_zi.jpg|alt=Brăila|[[Brăila|Braila]]
File:Pitesti_art_gallery.jpg|alt=Pitești|[[Pitești|Piteşti]]
File:RO_BZ_Courthouse_2.jpg|[[Buzău]]
File:Castelul_de_apă,_Turnu_Severin,_jud._MH.JPG|[[Drobeta-Turnu Severin]]
File:GerichtRV.JPG|[[Râmnicu Vâlcea]]
File:Targoviste_city_hall.jpg|[[Târgoviște]]
File:RO_GJ_Tg_Jiu_city_hall.jpg|[[Târgu Jiu]]
File:Prefectura_Calarasi.jpg|alt=Călărași|[[Călărași (cidade da Romênia)|Călăraşi]]
File:Ateneu_giurgiu.JPG|[[Giurgiu]]
File:RO_OT_Caracal_national_theatre.jpg|[[Caracal (Roménia)|Caracal]]
File:Romania_Campina_city_hall.jpg|[[Câmpina]]
File:RSCityHall.JPG|[[Râmnicu Sărat]]
File:Primaria_calafat.jpg|[[Calafat]]
File:Bustul_lui_Negru_Vodă_-_Câmpulung_–_LMI_AG-III-m-B-13868.jpg|[[Câmpulung]]
File:Căălimăneşti.jpg|alt=Călimănești|[[Călimănești-Căciulata|Calímonești]]
File:Man_Curtea_de_Arges.SV.jpg|[[Curtea de Argeș]]
File:RO_PH_Sinaia_park_08.jpg|[[Sinaia]]
</gallery>
== Referencias ==
{{listaref}}
=== Bibliografia ===
* Berza, Mihai. "Haraciul Moldovei și al Țării Românești în sec. XV–XIX", in ''Studii și Materiale de Istorie Medie'', II, 1957, pp. 7–47.
* Brătianu, Gheorghe I (1980). ''Tradiția istorică despre întemeierea statelor românești'' (The Historical Tradition of the Foundation of the Romanian States). Editura Eminescu.
* {{cite book|url=https://books.google.com/books?id=cQEtDwAAQBAJ|title=Dracula|last=Cazacu|first=Matei|publisher=[[Brill Publishers]]|editor-last=Reinert|editor-first=Stephen W.|series=East Central and Eastern Europe in the Middle Ages, 450–1450|volume=46|doi=10.1163/9789004349216|isbn=978-90-04-34921-6|translator-last1=Brinton|translator-first1=Alice|translator-last2=Healey|translator-first2=Catherine|translator-last3=Mordarski|translator-first3=Nicole|translator-last4=Reinert|translator-first4=Stephen W.|location=[[Leiden]]|year=2017}}
* [[:en:Neagu_Djuvara|Djuvara, Neagu]]. ''Între Orient și Occident. Țările române la începutul epocii moderne'', Humanitas, Bucharest, 1995.
* [[:en:Constantin_C._Giurescu|Giurescu, Constantin]]. ''Istoria Românilor'', Vol. I, 5th edition, Bucharest, 1946.
* [[:en:Constantin_C._Giurescu|Giurescu, Constantin]]. ''Istoria Bucureștilor. Din cele mai vechi timpuri pînă în zilele noastre'', ed. Pentru Literatură, Bucharest, 1966.
* Ștefănescu, Ștefan. ''Istoria medie a României'', Vol. I, Bucharest, 1991.
* {{Citar periódico |url=https://www.persee.fr/doc/valah_1584-1855_2019_num_21_1_1435 |título=Military organization of Wallachia from the first Basarabs until the beginning of the 16th century |data=2019 |acessodata=2024-12-14 |periódico=Annales d'Université "Valahia" Târgovişte. Section d'Archéologie et d'Histoire |número=1 |ultimo=Neagoe |primeiro=Claudiu |paginas=155–161 |doi=10.3406/valah.2019.1435}}.
* {{Citar livro|url=https://books.google.com/books?id=w3KmEAAAQBAJ|título=Cruciada impotriva lui Stefan cel Mare: Codrii Cosminului 1497|ultimo=Cimpeanu|primeiro=Liviu|data=2023-01-09|editora=Humanitas SA|lingua=ro}}.
0auhz39t0tyfikolvr9qrl08px9q76s
Joseph Louis Lagrange
0
11902
142764
2026-04-14T12:04:54Z
Olarcos
82
Criá página con '{{ficha de pressona}}'
142764
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
5kq4ww9y2asp9g9316a4867e4nevmlt
142766
142764
2026-04-14T12:23:34Z
Olarcos
82
142766
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmund Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
e62225h26xrgh0k80j4um9ll1tqs761
142767
142766
2026-04-14T12:26:07Z
Olarcos
82
/* Miscellanea Taurinensia */
142767
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmund Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
Nel 1758, cola ayua delos sus alumnos, [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] fundó una sociedá qu’, endispués, se llamó la [[Academia Turinesa delas Ciencias]]. La mayol parti delos sus primerus trebaxus se topan enos cincu vulúminis delos rustrius dela [[Academia]], conocíus de normal comu Miscellanea Taurinensia. Abondus destus trebaxus son espubricacionis elaborás.
El primer vulumin contieni un decumentu dela [[téoria dela prapagación del soníu]]; endica un errol cometiu pol [[Isaac Newton|Newton]], saca la [[equación deferencial]] general pal movimientu, i topa la solución pal movimientu en línia reta. Esti vulumin tamién contieni la solución compretu del problema duna [[cuerda que vibra]] tresversalmenti; n’esti trebaxu señala la farta de通用idá enas solucionis dás dantis pol [[Brook Taylor]], [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] i [[Leonhard Euler|Euler]] legandu ala conclusión de qu’el hormau dela curva pa un tiempu t qualquiera vien dau pola equación y = a \sin (mx)\cdot \sin (nt). El artículu acaba cuna ábil discusión sobri ecus i soníus compuestus. Otros artículus n’esti vulumin son [[seri recursiva]], [[probabilidá]] i [[cálculu de variacionis]].
El segundu vulumin contieni un decumentu largu qu’enclui los resultaus de varius decumentus del primer vulumin i notas sobri el cálculu de variacionis; i ilustra el su usu sacandu el [[prencipiu de mínima ación]], i las solucionis de varius problemas de [[dinámica]].
El tercer vulumin enclui la solución de varius problemas de dinámica meyanti el cálculu de variacionis; dalgunus decumentus de [[cálculu entegral]]; una solución del [[problema de Fermat]] (topar un númeru x que hadríe que (x ² n + 1) huessi un quairau dondi n es un enteru dau que nu es un quairau); i las equacionis deferencialis generalis del problema del [[movimientu de n-cuerpus]] i la su apricación al [[Problema delos tres cuerpus]] que se muevin baxu las sus atracionis mutuas.
=== Los trataus ===
La su atividá mental mientra destus venti añus en [[Prússia]] fue asombrosa, nu solu pol fechu de proucil la su mu güena Mécanique analytique, sinu pol contribuil, con duxcientus trebaxus, alas [[Academia de Berlín|Academias de Berlín]], [[Turín]], i [[París]]. Dalgunus destus rondamenti son trataus, i tous, sin acepción, son duna estraordinaria calidá. Salvu un cortu períodu de tiempu, quandu estava malinu, de meya prouxu ábate un artículu al mes. Los mas emportantis son:
Las sus contribucionis alos vulúminis quartu i quintu, 1766-1773, dela Miscellanea Taurinensia; el mas emportanti fue unu n'1771 nel que discutió cómu abondas osservacionis astronómicas devin combinal-si pa dal el resultau mas probabri.
Endispués, las sus contribucionis alos primerus dos vulúminis, 1784-1785, dela [[Academia de Turín]]. Un artículu sobri la presión ehercía polos fluyíus en movimientu, i el segundu un artículu alreol dela entegración duna [[seri enfenita]], i el tipu de problemas palos qu’es combenienti.
=== Astronomía ===
[[archivu:Lagrange points.jpg|thumb|Puntus d'equilibriu potencial entri la [[Tierra]] i el [[Sol]] sacaus pol [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]] El siguienti trebaxu fue n'1764 sobri la [[libración dela Luna]], i una espricación alreol de por qué siempri ufre la misma cara ala [[Tierra]], un problema que trató cola ayúa del [[trebaxu virtual]]. La su solución es especialmenti enteressanti pol contenel el germi dela idea d'equacionis generalizás de movimientu, equacionis que demostró formalmenti n'1780.
La mayoria delos trebaxus enviaús a [[París]] tratavan sobri preguntas astronómicas, i entri estus papelis val la pena mentol el [[sistema jovianu]] n'1766, el su ensayu nel [[problema delos tres cuerpus]] n'1772, el su trebaxu sobri la [[equación seculal dela Luna]] n'1773, i el su tratau sobri las [[perturbacionis cometarias]] de 1778. Estus eran tous asuntos propuestus pola [[Academia francesa]], i en cada casu el premiu se le dió a él. Ai abondus artículus d'astronomía. Destus los mas emportantis son los siguientis:
Intentandu resolvel el [[Problema delos tres cuerpus]], destapó los [[puntus de Lagrange]] n'1772, d'enterés polque nellos se tenin topau los [[asteroides troyanus]] i los [[satélites troyanus de Saturnu]].
[[Gravitación de elipsoidis]], 1773: Puntu de partida del trebaxu de [[Colin Maclaurin|Maclaurin]].
La [[equación seculal dela Luna]], 1773; tamién notabri pola entroducción dela idea de [[potencial]]. El potencial dun cuerpu nun puntu es la suma dela masa de cada elementu del cuerpu devidíu pola su distancia del puntu. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] mostró que si el potencial dun cuerpu a un puntu esternu huessi conocíu, l'atración en qualquiel direción sedríe topá en seguida. La téoria del potencial se desarrolló nun artículu enviau a [[Berlín]] n'1777.
El movimientu delos [[nodus dela órbita]] dun planeta, n'1774.
La [[estabiliá delas órbitas planetarias]], n'1776.
Dos artículus sobri el métodu pa determinal la órbita dun cometa con tres osservacionis, n'1778 i 1783: ena prática nu es gastau, peru el su sistema de calculal las perturbacionis pol meyu delas [[quairaturas mecánicas]] á hormau la basi dela mayoria delas envistigacionis suceguientis nel assuntu.
La su determinación delas variacionis seculares i periódicas delos [[elementos orbitalis]] delos planetas, 1781-1784: los límitis superiolis asignaus pa qu’estus estén d'alcuerdu con aquellos oteníus endispués pol [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]]. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] procedió ata dondi le permitía el conocimientu que n'aquel tiempu se tenía delas masas delos planetas.
A esti tema volvió mientra los úrtimus añus dela su vida quandu estava ya en [[París]]. La téoria del movimientu planetariu avía hormau parti de dalgunus delos mas notabris escritos de [[Berlín]] de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]. N'1806 el assuntu se volvió a abril pol parti de [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], quien, nun artículu leyíu frenti ala [[Academia francesa]], mostró las fórmulas de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] levás a ciertus límitis pa la estabiliá delas órbitas. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], qu’estava prisenti, anallizó entoncis de nuevu el assuntu enteru, i nuna carta comunicá ala [[Academia]] n'1808 espricó cómu, pola variación de constantis arbitrarias, las desigualdais periódicas i seculares de qualquiel sistema de cuerpus mutuamenti uníus pola [[gravitación]] podríun sel determinadas.
=== Álgebra ===
La mayol parti delos sus artículus sobri [[álgebra]] los envió ala [[Academia de Berlín]]. Val destacar:
La su discusión dela solución entera delas [[formas quairáticas]], 1769, i de normal d'equacionis endeterminás, 1770.
El su tratau dela [[téoria de eliminación de parámetrus]], 1770.
Los sus escritos sobri el processu general pol resolvel una [[equación algebraica]] de qualquiel grau, 1770 i 1771; esti métodu faya palas equacionis dun ordin superiol al quartu, polque enclui la solución duna equación d'ordin superiol, peru da todas las solucionis delos sus predecesoris.
La solución compretu duna [[equación binomial]] de qualquiel grau (ocupa el úrtimu lugal entri los artículus mencionaús).
Amás, n'1773, el su tratamientu de [[determinantis]] de segundu i tercer ordin, i delas sus envariantis.
Un teorema que leva el su nombri: «si G es un grupu fenitu d'ordin n i H un subgrupu d'ordin m, devi sel n múrtipru de m , o m devisol de n. El númeru i = \frac{n}{m} se llama índice del subgrupu»<ref>Cotlar- Ratto de Sadosky. Introducción al álgebra y Nociones de álgebra lineal. Eudeba, Buenos Aires (1977)</ref>
=== Equacionis deferencialis ===
Enventó el métodu de '''variación delos parámetrus''' (o variación delas constantis arbitrarias), un métodu potenti nu solu apricabri a una [[equación deferencial lineal]] con coeficientis constantis, sinu a qualquiel equación deferencial lineal dela que se ya conozca la función comprementaria. Pol esti métodu i polas sus abondas aportacionis se le considera unu delos mayoris matemáticus de tous los tiempos.<ref>Morris- Brown. Ecuaciones diferenciales. Aguilar Madrid (1960)</ref>
=== Téoria de númerus ===
Dalgunus delos sus artículus inicialis tamién tratan de questionis conetás col abandonau peru singularmenti fascinanti tema dela [[téoria de númerus]]. Entri estus se topan los que tratan sobri los asuntos siguientis:
La su prueva del teorema de que cada enteru positivu que nu es un quairau puei espressal-si comu la suma de dos, tres o quatru quairaus d'enterus, 1770.
La su demostración del [[teorema de Wilson]] que dici que si n es un númeru primu, entoncis (n - 1)! + 1 siempri es un múrtipru de n, 1771.
Los sus artículus de 1773, 1775, i 1777, dondi da las demostracionis de varius resultaus enunciaús pol [[Pierre de Fermat|Fermat]], i nu demostraús dantis.
I, pol úrtimu, el su métodu pa determinal los faturis de númerus dela horma x^2 + ay^2.
=== Mecánica analítica o lagrangiana ===
eg1mruxb8pa39z24w0e07re6zmudq47
142768
142767
2026-04-14T12:29:12Z
Olarcos
82
/* Astronomía */
142768
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmund Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
Nel 1758, cola ayua delos sus alumnos, [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] fundó una sociedá qu’, endispués, se llamó la [[Academia Turinesa delas Ciencias]]. La mayol parti delos sus primerus trebaxus se topan enos cincu vulúminis delos rustrius dela [[Academia]], conocíus de normal comu Miscellanea Taurinensia. Abondus destus trebaxus son espubricacionis elaborás.
El primer vulumin contieni un decumentu dela [[téoria dela prapagación del soníu]]; endica un errol cometiu pol [[Isaac Newton|Newton]], saca la [[equación deferencial]] general pal movimientu, i topa la solución pal movimientu en línia reta. Esti vulumin tamién contieni la solución compretu del problema duna [[cuerda que vibra]] tresversalmenti; n’esti trebaxu señala la farta de通用idá enas solucionis dás dantis pol [[Brook Taylor]], [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] i [[Leonhard Euler|Euler]] legandu ala conclusión de qu’el hormau dela curva pa un tiempu t qualquiera vien dau pola equación y = a \sin (mx)\cdot \sin (nt). El artículu acaba cuna ábil discusión sobri ecus i soníus compuestus. Otros artículus n’esti vulumin son [[seri recursiva]], [[probabilidá]] i [[cálculu de variacionis]].
El segundu vulumin contieni un decumentu largu qu’enclui los resultaus de varius decumentus del primer vulumin i notas sobri el cálculu de variacionis; i ilustra el su usu sacandu el [[prencipiu de mínima ación]], i las solucionis de varius problemas de [[dinámica]].
El tercer vulumin enclui la solución de varius problemas de dinámica meyanti el cálculu de variacionis; dalgunus decumentus de [[cálculu entegral]]; una solución del [[problema de Fermat]] (topar un númeru x que hadríe que (x ² n + 1) huessi un quairau dondi n es un enteru dau que nu es un quairau); i las equacionis deferencialis generalis del problema del [[movimientu de n-cuerpus]] i la su apricación al [[Problema delos tres cuerpus]] que se muevin baxu las sus atracionis mutuas.
=== Los trataus ===
La su atividá mental mientra destus venti añus en [[Prússia]] fue asombrosa, nu solu pol fechu de proucil la su mu güena Mécanique analytique, sinu pol contribuil, con duxcientus trebaxus, alas [[Academia de Berlín|Academias de Berlín]], [[Turín]], i [[París]]. Dalgunus destus rondamenti son trataus, i tous, sin acepción, son duna estraordinaria calidá. Salvu un cortu períodu de tiempu, quandu estava malinu, de meya prouxu ábate un artículu al mes. Los mas emportantis son:
Las sus contribucionis alos vulúminis quartu i quintu, 1766-1773, dela Miscellanea Taurinensia; el mas emportanti fue unu n'1771 nel que discutió cómu abondas osservacionis astronómicas devin combinal-si pa dal el resultau mas probabri.
Endispués, las sus contribucionis alos primerus dos vulúminis, 1784-1785, dela [[Academia de Turín]]. Un artículu sobri la presión ehercía polos fluyíus en movimientu, i el segundu un artículu alreol dela entegración duna [[seri enfenita]], i el tipu de problemas palos qu’es combenienti.
=== Astronomía ===
[[archivu:Lagrange points.jpg|thumb|Puntus d'equilibriu potencial entri la [[Tierra]] i el [[Sol]] sacaus pol [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]]] El siguienti trebaju fue n'1764 sobri la [[libración dela Luna]], i una espricación alreol de por qué siempri ufre la misma cara ala [[Tierra]], un problema que trató cola ayúa del [[trebaxu virtual]]. La su solución es especialmenti enteressanti pol contenel el germi dela idea d'equacionis generalizás de movimientu, equacionis que demostró formalmenti n'1780.
La mayoria delos trebaxus enviaús a [[París]] tratavan sobri preguntas astronómicas, i entri estus papelis val la pena mentol el [[sistema jovianu]] n'1766, el su ensayu nel [[problema delos tres cuerpus]] n'1772, el su trebaxu sobri la [[equación seculal dela Luna]] n'1773, i el su tratau sobri las [[perturbacionis cometarias]] de 1778. Estus eran tous asuntos propuestus pola [[Academia francesa]], i en cada casu el premiu se le dió a él. Ai abondus artículus d'astronomía. Destus los mas emportantis son los siguientis:
Intentandu resolvel el [[Problema delos tres cuerpus]], destapó los [[puntus de Lagrange]] n'1772, d'enterés polque nellos se tenin topau los [[asteroides troyanus]] i los [[satélites troyanus de Saturnu]].
[[Gravitación de elipsoidis]], 1773: Puntu de partida del trebaxu de [[Colin Maclaurin|Maclaurin]].
La [[equación seculal dela Luna]], 1773; tamién notabri pola entroducción dela idea de [[potencial]]. El potencial dun cuerpu nun puntu es la suma dela masa de cada elementu del cuerpu devidíu pola su distancia del puntu. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] mostró que si el potencial dun cuerpu a un puntu esternu huessi conocíu, l'atración en qualquiel direción sedríe topá en seguida. La téoria del potencial se desarrolló nun artículu enviau a [[Berlín]] n'1777.
El movimientu delos [[nodus dela órbita]] dun planeta, n'1774.
La [[estabiliá delas órbitas planetarias]], n'1776.
Dos artículus sobri el métodu pa determinal la órbita dun cometa con tres osservacionis, n'1778 i 1783: ena prática nu es gastau, peru el su sistema de calculal las perturbacionis pol meyu delas [[quairaturas mecánicas]] á hormau la basi dela mayoria delas envistigacionis suceguientis nel assuntu.
La su determinación delas variacionis seculares i periódicas delos [[elementos orbitalis]] delos planetas, 1781-1784: los límitis superiolis asignaus pa qu’estus estén d'alcuerdu con aquellos oteníus endispués pol [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]]. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] procedió ata dondi le permitía el conocimientu que n'aquel tiempu se tenía delas masas delos planetas.
A esti tema volvió mientra los úrtimus añus dela su vida quandu estava ya en [[París]]. La téoria del movimientu planetariu avía hormau parti de dalgunus delos mas notabris escritos de [[Berlín]] de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]. N'1806 el assuntu se volvió a abril pol parti de [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], quien, nun artículu leyíu frenti ala [[Academia francesa]], mostró las fórmulas de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] levás a ciertus límitis pa la estabiliá delas órbitas. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], qu’estava prisenti, anallizó entoncis de nuevu el assuntu enteru, i nuna carta comunicá ala [[Academia]] n'1808 espricó cómu, pola variación de constantis arbitrarias, las desigualdais periódicas i seculares de qualquiel sistema de cuerpus mutuamenti uníus pola [[gravitación]] podríun sel determinadas.
=== Álgebra ===
La mayol parti delos sus artículus sobri [[álgebra]] los envió ala [[Academia de Berlín]]. Val destacar:
La su discusión dela solución entera delas [[formas quairáticas]], 1769, i de normal d'equacionis endeterminás, 1770.
El su tratau dela [[téoria de eliminación de parámetrus]], 1770.
Los sus escritos sobri el processu general pol resolvel una [[equación algebraica]] de qualquiel grau, 1770 i 1771; esti métodu faya palas equacionis dun ordin superiol al quartu, polque enclui la solución duna equación d'ordin superiol, peru da todas las solucionis delos sus predecesoris.
La solución compretu duna [[equación binomial]] de qualquiel grau (ocupa el úrtimu lugal entri los artículus mencionaús).
Amás, n'1773, el su tratamientu de [[determinantis]] de segundu i tercer ordin, i delas sus envariantis.
Un teorema que leva el su nombri: «si G es un grupu fenitu d'ordin n i H un subgrupu d'ordin m, devi sel n múrtipru de m , o m devisol de n. El númeru i = \frac{n}{m} se llama índice del subgrupu»<ref>Cotlar- Ratto de Sadosky. Introducción al álgebra y Nociones de álgebra lineal. Eudeba, Buenos Aires (1977)</ref>
=== Equacionis deferencialis ===
Enventó el métodu de '''variación delos parámetrus''' (o variación delas constantis arbitrarias), un métodu potenti nu solu apricabri a una [[equación deferencial lineal]] con coeficientis constantis, sinu a qualquiel equación deferencial lineal dela que se ya conozca la función comprementaria. Pol esti métodu i polas sus abondas aportacionis se le considera unu delos mayoris matemáticus de tous los tiempos.<ref>Morris- Brown. Ecuaciones diferenciales. Aguilar Madrid (1960)</ref>
=== Téoria de númerus ===
Dalgunus delos sus artículus inicialis tamién tratan de questionis conetás col abandonau peru singularmenti fascinanti tema dela [[téoria de númerus]]. Entri estus se topan los que tratan sobri los asuntos siguientis:
La su prueva del teorema de que cada enteru positivu que nu es un quairau puei espressal-si comu la suma de dos, tres o quatru quairaus d'enterus, 1770.
La su demostración del [[teorema de Wilson]] que dici que si n es un númeru primu, entoncis (n - 1)! + 1 siempri es un múrtipru de n, 1771.
Los sus artículus de 1773, 1775, i 1777, dondi da las demostracionis de varius resultaus enunciaús pol [[Pierre de Fermat|Fermat]], i nu demostraús dantis.
I, pol úrtimu, el su métodu pa determinal los faturis de númerus dela horma x^2 + ay^2.
=== Mecánica analítica o lagrangiana ===
s046a1l5rx4pkpitlr1jlsdt11goqf1
142769
142768
2026-04-14T12:32:18Z
Olarcos
82
/* Mecánica analítica o lagrangiana */
142769
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmund Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
Nel 1758, cola ayua delos sus alumnos, [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] fundó una sociedá qu’, endispués, se llamó la [[Academia Turinesa delas Ciencias]]. La mayol parti delos sus primerus trebaxus se topan enos cincu vulúminis delos rustrius dela [[Academia]], conocíus de normal comu Miscellanea Taurinensia. Abondus destus trebaxus son espubricacionis elaborás.
El primer vulumin contieni un decumentu dela [[téoria dela prapagación del soníu]]; endica un errol cometiu pol [[Isaac Newton|Newton]], saca la [[equación deferencial]] general pal movimientu, i topa la solución pal movimientu en línia reta. Esti vulumin tamién contieni la solución compretu del problema duna [[cuerda que vibra]] tresversalmenti; n’esti trebaxu señala la farta de通用idá enas solucionis dás dantis pol [[Brook Taylor]], [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] i [[Leonhard Euler|Euler]] legandu ala conclusión de qu’el hormau dela curva pa un tiempu t qualquiera vien dau pola equación y = a \sin (mx)\cdot \sin (nt). El artículu acaba cuna ábil discusión sobri ecus i soníus compuestus. Otros artículus n’esti vulumin son [[seri recursiva]], [[probabilidá]] i [[cálculu de variacionis]].
El segundu vulumin contieni un decumentu largu qu’enclui los resultaus de varius decumentus del primer vulumin i notas sobri el cálculu de variacionis; i ilustra el su usu sacandu el [[prencipiu de mínima ación]], i las solucionis de varius problemas de [[dinámica]].
El tercer vulumin enclui la solución de varius problemas de dinámica meyanti el cálculu de variacionis; dalgunus decumentus de [[cálculu entegral]]; una solución del [[problema de Fermat]] (topar un númeru x que hadríe que (x ² n + 1) huessi un quairau dondi n es un enteru dau que nu es un quairau); i las equacionis deferencialis generalis del problema del [[movimientu de n-cuerpus]] i la su apricación al [[Problema delos tres cuerpus]] que se muevin baxu las sus atracionis mutuas.
=== Los trataus ===
La su atividá mental mientra destus venti añus en [[Prússia]] fue asombrosa, nu solu pol fechu de proucil la su mu güena Mécanique analytique, sinu pol contribuil, con duxcientus trebaxus, alas [[Academia de Berlín|Academias de Berlín]], [[Turín]], i [[París]]. Dalgunus destus rondamenti son trataus, i tous, sin acepción, son duna estraordinaria calidá. Salvu un cortu períodu de tiempu, quandu estava malinu, de meya prouxu ábate un artículu al mes. Los mas emportantis son:
Las sus contribucionis alos vulúminis quartu i quintu, 1766-1773, dela Miscellanea Taurinensia; el mas emportanti fue unu n'1771 nel que discutió cómu abondas osservacionis astronómicas devin combinal-si pa dal el resultau mas probabri.
Endispués, las sus contribucionis alos primerus dos vulúminis, 1784-1785, dela [[Academia de Turín]]. Un artículu sobri la presión ehercía polos fluyíus en movimientu, i el segundu un artículu alreol dela entegración duna [[seri enfenita]], i el tipu de problemas palos qu’es combenienti.
=== Astronomía ===
[[archivu:Lagrange points.jpg|thumb|Puntus d'equilibriu potencial entri la [[Tierra]] i el [[Sol]] sacaus pol [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]]] El siguienti trebaju fue n'1764 sobri la [[libración dela Luna]], i una espricación alreol de por qué siempri ufre la misma cara ala [[Tierra]], un problema que trató cola ayúa del [[trebaxu virtual]]. La su solución es especialmenti enteressanti pol contenel el germi dela idea d'equacionis generalizás de movimientu, equacionis que demostró formalmenti n'1780.
La mayoria delos trebaxus enviaús a [[París]] tratavan sobri preguntas astronómicas, i entri estus papelis val la pena mentol el [[sistema jovianu]] n'1766, el su ensayu nel [[problema delos tres cuerpus]] n'1772, el su trebaxu sobri la [[equación seculal dela Luna]] n'1773, i el su tratau sobri las [[perturbacionis cometarias]] de 1778. Estus eran tous asuntos propuestus pola [[Academia francesa]], i en cada casu el premiu se le dió a él. Ai abondus artículus d'astronomía. Destus los mas emportantis son los siguientis:
Intentandu resolvel el [[Problema delos tres cuerpus]], destapó los [[puntus de Lagrange]] n'1772, d'enterés polque nellos se tenin topau los [[asteroides troyanus]] i los [[satélites troyanus de Saturnu]].
[[Gravitación de elipsoidis]], 1773: Puntu de partida del trebaxu de [[Colin Maclaurin|Maclaurin]].
La [[equación seculal dela Luna]], 1773; tamién notabri pola entroducción dela idea de [[potencial]]. El potencial dun cuerpu nun puntu es la suma dela masa de cada elementu del cuerpu devidíu pola su distancia del puntu. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] mostró que si el potencial dun cuerpu a un puntu esternu huessi conocíu, l'atración en qualquiel direción sedríe topá en seguida. La téoria del potencial se desarrolló nun artículu enviau a [[Berlín]] n'1777.
El movimientu delos [[nodus dela órbita]] dun planeta, n'1774.
La [[estabiliá delas órbitas planetarias]], n'1776.
Dos artículus sobri el métodu pa determinal la órbita dun cometa con tres osservacionis, n'1778 i 1783: ena prática nu es gastau, peru el su sistema de calculal las perturbacionis pol meyu delas [[quairaturas mecánicas]] á hormau la basi dela mayoria delas envistigacionis suceguientis nel assuntu.
La su determinación delas variacionis seculares i periódicas delos [[elementos orbitalis]] delos planetas, 1781-1784: los límitis superiolis asignaus pa qu’estus estén d'alcuerdu con aquellos oteníus endispués pol [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]]. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] procedió ata dondi le permitía el conocimientu que n'aquel tiempu se tenía delas masas delos planetas.
A esti tema volvió mientra los úrtimus añus dela su vida quandu estava ya en [[París]]. La téoria del movimientu planetariu avía hormau parti de dalgunus delos mas notabris escritos de [[Berlín]] de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]. N'1806 el assuntu se volvió a abril pol parti de [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], quien, nun artículu leyíu frenti ala [[Academia francesa]], mostró las fórmulas de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] levás a ciertus límitis pa la estabiliá delas órbitas. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], qu’estava prisenti, anallizó entoncis de nuevu el assuntu enteru, i nuna carta comunicá ala [[Academia]] n'1808 espricó cómu, pola variación de constantis arbitrarias, las desigualdais periódicas i seculares de qualquiel sistema de cuerpus mutuamenti uníus pola [[gravitación]] podríun sel determinadas.
=== Álgebra ===
La mayol parti delos sus artículus sobri [[álgebra]] los envió ala [[Academia de Berlín]]. Val destacar:
La su discusión dela solución entera delas [[formas quairáticas]], 1769, i de normal d'equacionis endeterminás, 1770.
El su tratau dela [[téoria de eliminación de parámetrus]], 1770.
Los sus escritos sobri el processu general pol resolvel una [[equación algebraica]] de qualquiel grau, 1770 i 1771; esti métodu faya palas equacionis dun ordin superiol al quartu, polque enclui la solución duna equación d'ordin superiol, peru da todas las solucionis delos sus predecesoris.
La solución compretu duna [[equación binomial]] de qualquiel grau (ocupa el úrtimu lugal entri los artículus mencionaús).
Amás, n'1773, el su tratamientu de [[determinantis]] de segundu i tercer ordin, i delas sus envariantis.
Un teorema que leva el su nombri: «si G es un grupu fenitu d'ordin n i H un subgrupu d'ordin m, devi sel n múrtipru de m , o m devisol de n. El númeru i = \frac{n}{m} se llama índice del subgrupu»<ref>Cotlar- Ratto de Sadosky. Introducción al álgebra y Nociones de álgebra lineal. Eudeba, Buenos Aires (1977)</ref>
=== Equacionis deferencialis ===
Enventó el métodu de '''variación delos parámetrus''' (o variación delas constantis arbitrarias), un métodu potenti nu solu apricabri a una [[equación deferencial lineal]] con coeficientis constantis, sinu a qualquiel equación deferencial lineal dela que se ya conozca la función comprementaria. Pol esti métodu i polas sus abondas aportacionis se le considera unu delos mayoris matemáticus de tous los tiempos.<ref>Morris- Brown. Ecuaciones diferenciales. Aguilar Madrid (1960)</ref>
=== Téoria de númerus ===
Dalgunus delos sus artículus inicialis tamién tratan de questionis conetás col abandonau peru singularmenti fascinanti tema dela [[téoria de númerus]]. Entri estus se topan los que tratan sobri los asuntos siguientis:
La su prueva del teorema de que cada enteru positivu que nu es un quairau puei espressal-si comu la suma de dos, tres o quatru quairaus d'enterus, 1770.
La su demostración del [[teorema de Wilson]] que dici que si n es un númeru primu, entoncis (n - 1)! + 1 siempri es un múrtipru de n, 1771.
Los sus artículus de 1773, 1775, i 1777, dondi da las demostracionis de varius resultaus enunciaús pol [[Pierre de Fermat|Fermat]], i nu demostraús dantis.
I, pol úrtimu, el su métodu pa determinal los faturis de númerus dela horma x^2 + ay^2.
=== Mecánica analítica o lagrangiana ===
Entri 1772 i 1788, Lagrange reformuló la [[Mecánica clásica|mecánica clásica]] d’[[Isaac Newton]] pa simplifical fórmulas i facilitallos cálculus. Esta mecánica se llama [[Mecánica lagrangiana|mecánica lagrangiana]], i es el enceti dela [[Mecánica analítica|mecánica analítica]]. El su monumental «Tratau de Mecánica Analítica» arrecogi, compreta i unifica los conocimientos amontonaus dendi Newton. Esti libru, pa los sus contemporánius una referencia, es una apología del gastu delas [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] ena mecánica. Nel libru extiendi la lei del trevaju virtual, i haci d’ella un prencipiu fundamental, i cola ayu del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], deduci toa la mecánica de sólius i flúidus.
El pesqui del libru es mostral qu’a la mecánica está empriciti incluía nun solu prencipiu, que permiti dal fórmulas generalis delas que se puei sacal qualquier resultau particulal. El métodu de coordonás generalizás que sacó es a lo mejol el resultau más inteliyenti del su análisis. En lugal de seguil el movimientu de ca parti endividual dun sistema material, como D'Alembert i Euler abíun fechu, mostró que, si se determina la su configuración pun númeru bastanti de variablis el qual númeru es igual qu’en grados de libertá que tieni el sistema, entoncis se puein espressal las enerxías cinéticas i potencialis del sistema polo que se refieri a essas variablis, i las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] del movimientu se deducin pola diferenciación. Pun sabulugal, ena dinámica dun sistema rígiu chamba la consieración del probrema particulal pola ecuación general que se scribi ogañu normalmenti cola fórmula: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial T}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial T}{\partial\theta}+\frac{\partial V}{\partial \theta} = 0. ||left}} ''T'' es l’enerxía cinética i ''V'' l’enerxía potencial i \theta es la coordoná generalizá. Construyendu la función lagrangiana \mathcal{L} la lei queda dela forma: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial \mathcal{L}}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial\mathcal{L}}{\partial\theta} = 0. ||left}} Entri otrus teoremas menoris aquí daus se puei mencional la proposición de qu’l’enerxía cinética dun sistema material baju las restricciones das es un máissimu, i el prencipiu de mínima acción. Tol análisis es tan eleganti que William Rowan Hamilton dijo qu’esti trevaju «solu sedríe descrevissípoli como un poema científicu». Puei sel enteressanti osserval que Lagrange comentó qu’a la mecánica de verdá era una rama dela matemática pura, análoga a una geometría de quatru dimensionis, a sabel, el tiempu i las tres coordonás del puntu nel espáciu. Al prencepiu denguna editorial quería pubrical el libru; peru Legendre pol fin persuadió a una empresa de [[París]] pa hacellu, lo que se hizu baju la su supervisión nel 1788.
=== Teoría sobri las funcionis analíticas ===
Las sus conferencias ena [[École polytechnique]] tratarun del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], la basi dela su ''Théorie des fonctions analytiques'', que se pubricó nel 1797. Esti trevaju es la extensión duna idea contenía nun artículu qu’abía enviau a [[Berlín]] nel 1772. Un métodu argu paiciu s’abía gastau dantis pol John Landen nel ''Análisis residual'', pubricau en [[Londres]] nel 1758. Lagrange creyó que podía librallu d’assín delas dificultáis pol gastu de cantidáis enfinitamenti grandis i enfinitamenti pequeñas, qu’en los filósofis objetarun nel tratamientu usual del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]].
El libru está devidíu en tres partis. La primera da una preba algebraica del [[Teorema de Taylor|teorema de Taylor]]. La segunda trata las apricacionis ala [[Geometría|geometría]]; i la tercera versa sobri las sus apricacionis ala mecánica. Otru tratau enas mesmas línies fue el su ''Leçons sur le calcul des fonctions'', pubricau nel 1804. Estus trevajus puein sel consideraus como el puntu d’arranqui palas envistigacionis de Cauchy, Jacobi i Weierstrass.
=== Enfinitesimalis ===
Con posterioriá, Lagrange gastó los enfinitesimalis i el [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]] nel estudiu de fórmulas algebraicas; i nel prólogu ala segunda edición dela su obra ''Mécanique Analytique'' pubricá nel 1811, justifica el gastu d’enfinitesimalis, con estas palabras: {{cita|''Quandu avemus asimilau l'espíritu del métodu enfinitesimal, i lo á verificau l'eititú delos sus resultaus pol métodu geométricu de primeras i últimas proporcionis, o pol métodu analíticu de funcionis derivás, entoncis podemos gastal las cantidáis enfinitamenti pequeñas como un meyu siguru i valiosu d’atallal i simplifical las nuestras prebas''.<ref>W. W. Rouse Ball, Joseph Louis Lagrange (1736 - 1813), From `A Short Account of the History of Mathematics' (4th edition, 1908), idioma=en, fechaacceso=7 de noviembri de 2015</ref>}}
=== Fraccionis continuas ===
La su ''Résolution des équations numériques'', pubricá nel 1798, tamién es frutu delas sus conferencias ena Escuela politécnica. Nel da el métodu d’aprossimal las raícis realis duna ecuación pol meyu de [[Fracción continua|fraccionis continuas]], i enuncia varius otrus teoremas. Al final nuna nota demuestra el [[Pequeñu teorema de Fermat|pequeñu teorema de Fermat]]:
: a^{p-1} - 1 \equiv 0 ; ({\rm mod} ; p) ; ,
ondi '' p '' es un númeru primu i '' a '' es un númeru enteru primu entri sí con '' p '' (m.c.d. (a, p)=1). Puei apricallu-si pa dal la solución algebraica compreta de qualquier ecuación binomial. Esprica tamién cómo la ecuación cuyas raícis son los quadraus delas diferencias delas raícis dela ecuación original puei gastallu-si pa dal muncha información tocanti ala posición i naturaleza de essas raícis.
== Matemática pura ==
Los enteresis de Lagrange eran esencialmenti essos dun estuyanti de matemática pura: buscó i sacó resultaus abstratus de largu alcanci, i estaba alegri de dejal las apricacionis a otrus. De fechu parti delos destapamientos del su gran contemporániu, [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]], consisti ena apricación delas fórmulas de Lagrange alos fenómenos dela naturaleza; pun sabulugal, las conclusiones de Laplace dela velocidá del soníu i dela aceleración secular dela [[Luna]] están ya empriciti enos resultaus de Lagrange. La única dificultá pa entendel a Lagrange es el asuntu d’enterés i la generalidá estrema delos sus procesos; peru el su análisis es tan lúciu i luminosu como es simétricu e ingeniotsu.
Un recienti scritol sobri Lagrange dici que desempeñó un papel verdaderamenti prominenti nel avanci de casi todas las ramas dela matemática pura. Como [[Diofanto de Alehandría|Diofanto]] i [[Pierre de Fermat|Fermat]], Lagrange tenía un geniu especial pala [[Teoría de númerus|teoría de númerus]], i nesti asuntu dio solucionis a munchus delos probremas qu’abíun síu propuestos pol Fermat, i ayuntó argunus teoremas propius. Crió el [[Cálculu de variacionis|cálculu de variacionis]]. La teoría d’[[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] está en déuda con él pol convertilla nuna ciencia en lugal duna escoyeta d’ingeniotsus artificius pala solución de probremas particularis.
Contribuyó al cálculu de diferencias finitas cola fórmula d’interpolación que lleva el su nobri. Los sus tres trevajus sobri el métodu d’interpolación de 1783, 1792 i 1793, están ogañu ena mesma fasi en que Lagrange los dejó.
=== Miscelánea ===
Á tamién abondus artículus sobri varius puntus de [[Geometría analítica|geometría analítica]]. Nun par d'ellos, scritus bastanti endispués, nel 1792 i 1793, achicó las cuádricas ala su forma canónica.
Duranti los añus de 1772 a 1785 contribuyó cuna larga serie d’artículus qu’enfruyierun bastanti nel desenvolvimiento dela ciencia, sobri las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] en derivadas parcialis. Una gran parti d’estus resultaus se reunierun ena segunda edición del [[Cálculu integral|cálculu integral]] d’Euler pubricau nel 1794.
Duranti los últimos añus en [[Francia]] el su trevaju se centró nel Análisis Matemáticu.
== Distincionis ==
[[archivu:Medalla conmemorativa Lagrange. Museo Thorvaldsen (Dinamarca).jpg|thumb|200px|Medalla conmemorativa de Lagrange. (Gaspari Galeazzi. Museo Thorvaldsen, Copenhague). Nel reversu puei leél-si en latín la escripción: ''Geómetra cuya fama en vida superó ala delos antiguos'']]
Biembru del [[Senáu conservaol]] ({{fecha|25|12|1799}}) (incluíu con Monge i [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]] ena relación de científicus envitaus a formal parti dela asamblea).
[[Condi Lagrange del Empiériu]] <ref>Lagrange (Joseph-Louis), Léon Battier, volumen I, 1842, páginas 359-361</ref> (Concesión del {{fecha|24|abril|1808}}, [[Bayona]]) <ref>Albert, Révérend, Armorial du Premier Empire (Titres, majorats et armoiries concédés par Napoléon Ier), editorial=Au bureau de L'Annuaire de la noblesse, ubicación=París, fecha=1894, volumen=3</ref>
[[Legión d’Onol]]:
::75px Cavalleru
::75px Gran Oficial
[[Gran Crus dela Ordin dela Reunión]].
::75px Cavalleru
== Reconocimientos i onoris ==
Está aterrau nel [[Panteón de París]].
El su nobri fegura ena lista delos setenta i dos nobris de científicus destacaus scritos ena [[Torre Eiffel]]. <ref>H. Chanson, Hydraulic engineering legends Listed on the Eiffel Tower, cita=Great Rivers History, ASCE-EWRI Publication... Kansas City, USA, fecha=17-19 de mayu de 2009, editorial=J. R. Rogers, páginas=1-7, ubicación=Reston, isbn=978-0-7844-1032-5</ref>
El [[Cráter lunar Lagrange|cráter lunar Lagrange]] lleva el su nobri.
L’[[asteroide (1006) Lagrangea]] está denominao nel su onol.
Una calli del V [[Distritu de París]] i otra calli de [[Turín]] llevan el su nobri.
El [[puntu de ingravidé]] del sistema [[Tierra]]/[[Sol]], cuya dessistencia predijo, se llama «el [[puntu de Lagrange L2]]» nel su onol.
El [[operaol matemáticu lagrangianu]] le devi el su nobri. {{clear}}
== Escú de armas ==
{| border=1 cellspacing=5 width="100%"
|- valign=top align=center
| width="206" | '''Figura'''
| '''Descrición'''
|- valign=top
| align=center | 150px [[archivu:Blason Joseph Louis Lagrange (1736-1813).svg|50px]]
| '''Armas del condi Lagrange i del Empiériu''' ''Sobri sabre (negru), un triángulu equiláteru vacíu orillau d’oru, coronau pol una luna de prata, col emblema del [[Senáu]].''
|}
Librea: assombrau negru, oru, açul i prata <ref>Titre de noblesse de comte accordé à Joseph, Louis La Grange. Bayona (24-abril-1808). editorial=chan.archivesnationales.culture.gouv.fr, autor=Centre historique des Archives nationales (France)</ref>
== Véassi tamién ==
[[Polinomiu de Lagrange]]
[[Mecánica lagrangiana]]
[[Puntus de Lagrange]]
[[Multiplicadoris de Lagrange]]
[[Teorema de Lagrange]]
[[Adrien-Marie Legendre]]
== Referencias ==
{{listaref}}
=== Bibliografía ===
* ''Lettres inédites de Joseph Louis Lagrange à [[Leonhard Euler]]'', publicó [[Baldassare Boncompagni]], 1877
* Florence Martin-Robine. ''Histoire du principe de moindre action'', Vuibert, Paris, 2006. {{ISBN|978-2711771516}}
* Isaac Asimov. '' Enciclopedia de ciencia y tecnología 1''. Alianza Editorial, Madrid (1987)
== Atijus esternus ==
{{commonscat|Joseph-Louis Lagrange}}
{{wikiquote|Joseph-Louis Lagrange}}
* {{MacTutor|id=Lagrange}}
* [http://www.daviddarling.info/encyclopedia/L/Lagpoint.html Lagrange-Punkte]
* [http://www.genealogy.ams.org/id.php?id=17864 Entrada en Genealogía]
9cqg5g1dt4v26nzqo8b7f2e0f7kyque
142770
142769
2026-04-14T12:32:49Z
Olarcos
82
/* Véassi tamién */
142770
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmund Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
Nel 1758, cola ayua delos sus alumnos, [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] fundó una sociedá qu’, endispués, se llamó la [[Academia Turinesa delas Ciencias]]. La mayol parti delos sus primerus trebaxus se topan enos cincu vulúminis delos rustrius dela [[Academia]], conocíus de normal comu Miscellanea Taurinensia. Abondus destus trebaxus son espubricacionis elaborás.
El primer vulumin contieni un decumentu dela [[téoria dela prapagación del soníu]]; endica un errol cometiu pol [[Isaac Newton|Newton]], saca la [[equación deferencial]] general pal movimientu, i topa la solución pal movimientu en línia reta. Esti vulumin tamién contieni la solución compretu del problema duna [[cuerda que vibra]] tresversalmenti; n’esti trebaxu señala la farta de通用idá enas solucionis dás dantis pol [[Brook Taylor]], [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] i [[Leonhard Euler|Euler]] legandu ala conclusión de qu’el hormau dela curva pa un tiempu t qualquiera vien dau pola equación y = a \sin (mx)\cdot \sin (nt). El artículu acaba cuna ábil discusión sobri ecus i soníus compuestus. Otros artículus n’esti vulumin son [[seri recursiva]], [[probabilidá]] i [[cálculu de variacionis]].
El segundu vulumin contieni un decumentu largu qu’enclui los resultaus de varius decumentus del primer vulumin i notas sobri el cálculu de variacionis; i ilustra el su usu sacandu el [[prencipiu de mínima ación]], i las solucionis de varius problemas de [[dinámica]].
El tercer vulumin enclui la solución de varius problemas de dinámica meyanti el cálculu de variacionis; dalgunus decumentus de [[cálculu entegral]]; una solución del [[problema de Fermat]] (topar un númeru x que hadríe que (x ² n + 1) huessi un quairau dondi n es un enteru dau que nu es un quairau); i las equacionis deferencialis generalis del problema del [[movimientu de n-cuerpus]] i la su apricación al [[Problema delos tres cuerpus]] que se muevin baxu las sus atracionis mutuas.
=== Los trataus ===
La su atividá mental mientra destus venti añus en [[Prússia]] fue asombrosa, nu solu pol fechu de proucil la su mu güena Mécanique analytique, sinu pol contribuil, con duxcientus trebaxus, alas [[Academia de Berlín|Academias de Berlín]], [[Turín]], i [[París]]. Dalgunus destus rondamenti son trataus, i tous, sin acepción, son duna estraordinaria calidá. Salvu un cortu períodu de tiempu, quandu estava malinu, de meya prouxu ábate un artículu al mes. Los mas emportantis son:
Las sus contribucionis alos vulúminis quartu i quintu, 1766-1773, dela Miscellanea Taurinensia; el mas emportanti fue unu n'1771 nel que discutió cómu abondas osservacionis astronómicas devin combinal-si pa dal el resultau mas probabri.
Endispués, las sus contribucionis alos primerus dos vulúminis, 1784-1785, dela [[Academia de Turín]]. Un artículu sobri la presión ehercía polos fluyíus en movimientu, i el segundu un artículu alreol dela entegración duna [[seri enfenita]], i el tipu de problemas palos qu’es combenienti.
=== Astronomía ===
[[archivu:Lagrange points.jpg|thumb|Puntus d'equilibriu potencial entri la [[Tierra]] i el [[Sol]] sacaus pol [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]]] El siguienti trebaju fue n'1764 sobri la [[libración dela Luna]], i una espricación alreol de por qué siempri ufre la misma cara ala [[Tierra]], un problema que trató cola ayúa del [[trebaxu virtual]]. La su solución es especialmenti enteressanti pol contenel el germi dela idea d'equacionis generalizás de movimientu, equacionis que demostró formalmenti n'1780.
La mayoria delos trebaxus enviaús a [[París]] tratavan sobri preguntas astronómicas, i entri estus papelis val la pena mentol el [[sistema jovianu]] n'1766, el su ensayu nel [[problema delos tres cuerpus]] n'1772, el su trebaxu sobri la [[equación seculal dela Luna]] n'1773, i el su tratau sobri las [[perturbacionis cometarias]] de 1778. Estus eran tous asuntos propuestus pola [[Academia francesa]], i en cada casu el premiu se le dió a él. Ai abondus artículus d'astronomía. Destus los mas emportantis son los siguientis:
Intentandu resolvel el [[Problema delos tres cuerpus]], destapó los [[puntus de Lagrange]] n'1772, d'enterés polque nellos se tenin topau los [[asteroides troyanus]] i los [[satélites troyanus de Saturnu]].
[[Gravitación de elipsoidis]], 1773: Puntu de partida del trebaxu de [[Colin Maclaurin|Maclaurin]].
La [[equación seculal dela Luna]], 1773; tamién notabri pola entroducción dela idea de [[potencial]]. El potencial dun cuerpu nun puntu es la suma dela masa de cada elementu del cuerpu devidíu pola su distancia del puntu. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] mostró que si el potencial dun cuerpu a un puntu esternu huessi conocíu, l'atración en qualquiel direción sedríe topá en seguida. La téoria del potencial se desarrolló nun artículu enviau a [[Berlín]] n'1777.
El movimientu delos [[nodus dela órbita]] dun planeta, n'1774.
La [[estabiliá delas órbitas planetarias]], n'1776.
Dos artículus sobri el métodu pa determinal la órbita dun cometa con tres osservacionis, n'1778 i 1783: ena prática nu es gastau, peru el su sistema de calculal las perturbacionis pol meyu delas [[quairaturas mecánicas]] á hormau la basi dela mayoria delas envistigacionis suceguientis nel assuntu.
La su determinación delas variacionis seculares i periódicas delos [[elementos orbitalis]] delos planetas, 1781-1784: los límitis superiolis asignaus pa qu’estus estén d'alcuerdu con aquellos oteníus endispués pol [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]]. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] procedió ata dondi le permitía el conocimientu que n'aquel tiempu se tenía delas masas delos planetas.
A esti tema volvió mientra los úrtimus añus dela su vida quandu estava ya en [[París]]. La téoria del movimientu planetariu avía hormau parti de dalgunus delos mas notabris escritos de [[Berlín]] de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]. N'1806 el assuntu se volvió a abril pol parti de [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], quien, nun artículu leyíu frenti ala [[Academia francesa]], mostró las fórmulas de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] levás a ciertus límitis pa la estabiliá delas órbitas. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], qu’estava prisenti, anallizó entoncis de nuevu el assuntu enteru, i nuna carta comunicá ala [[Academia]] n'1808 espricó cómu, pola variación de constantis arbitrarias, las desigualdais periódicas i seculares de qualquiel sistema de cuerpus mutuamenti uníus pola [[gravitación]] podríun sel determinadas.
=== Álgebra ===
La mayol parti delos sus artículus sobri [[álgebra]] los envió ala [[Academia de Berlín]]. Val destacar:
La su discusión dela solución entera delas [[formas quairáticas]], 1769, i de normal d'equacionis endeterminás, 1770.
El su tratau dela [[téoria de eliminación de parámetrus]], 1770.
Los sus escritos sobri el processu general pol resolvel una [[equación algebraica]] de qualquiel grau, 1770 i 1771; esti métodu faya palas equacionis dun ordin superiol al quartu, polque enclui la solución duna equación d'ordin superiol, peru da todas las solucionis delos sus predecesoris.
La solución compretu duna [[equación binomial]] de qualquiel grau (ocupa el úrtimu lugal entri los artículus mencionaús).
Amás, n'1773, el su tratamientu de [[determinantis]] de segundu i tercer ordin, i delas sus envariantis.
Un teorema que leva el su nombri: «si G es un grupu fenitu d'ordin n i H un subgrupu d'ordin m, devi sel n múrtipru de m , o m devisol de n. El númeru i = \frac{n}{m} se llama índice del subgrupu»<ref>Cotlar- Ratto de Sadosky. Introducción al álgebra y Nociones de álgebra lineal. Eudeba, Buenos Aires (1977)</ref>
=== Equacionis deferencialis ===
Enventó el métodu de '''variación delos parámetrus''' (o variación delas constantis arbitrarias), un métodu potenti nu solu apricabri a una [[equación deferencial lineal]] con coeficientis constantis, sinu a qualquiel equación deferencial lineal dela que se ya conozca la función comprementaria. Pol esti métodu i polas sus abondas aportacionis se le considera unu delos mayoris matemáticus de tous los tiempos.<ref>Morris- Brown. Ecuaciones diferenciales. Aguilar Madrid (1960)</ref>
=== Téoria de númerus ===
Dalgunus delos sus artículus inicialis tamién tratan de questionis conetás col abandonau peru singularmenti fascinanti tema dela [[téoria de númerus]]. Entri estus se topan los que tratan sobri los asuntos siguientis:
La su prueva del teorema de que cada enteru positivu que nu es un quairau puei espressal-si comu la suma de dos, tres o quatru quairaus d'enterus, 1770.
La su demostración del [[teorema de Wilson]] que dici que si n es un númeru primu, entoncis (n - 1)! + 1 siempri es un múrtipru de n, 1771.
Los sus artículus de 1773, 1775, i 1777, dondi da las demostracionis de varius resultaus enunciaús pol [[Pierre de Fermat|Fermat]], i nu demostraús dantis.
I, pol úrtimu, el su métodu pa determinal los faturis de númerus dela horma x^2 + ay^2.
=== Mecánica analítica o lagrangiana ===
Entri 1772 i 1788, Lagrange reformuló la [[Mecánica clásica|mecánica clásica]] d’[[Isaac Newton]] pa simplifical fórmulas i facilitallos cálculus. Esta mecánica se llama [[Mecánica lagrangiana|mecánica lagrangiana]], i es el enceti dela [[Mecánica analítica|mecánica analítica]]. El su monumental «Tratau de Mecánica Analítica» arrecogi, compreta i unifica los conocimientos amontonaus dendi Newton. Esti libru, pa los sus contemporánius una referencia, es una apología del gastu delas [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] ena mecánica. Nel libru extiendi la lei del trevaju virtual, i haci d’ella un prencipiu fundamental, i cola ayu del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], deduci toa la mecánica de sólius i flúidus.
El pesqui del libru es mostral qu’a la mecánica está empriciti incluía nun solu prencipiu, que permiti dal fórmulas generalis delas que se puei sacal qualquier resultau particulal. El métodu de coordonás generalizás que sacó es a lo mejol el resultau más inteliyenti del su análisis. En lugal de seguil el movimientu de ca parti endividual dun sistema material, como D'Alembert i Euler abíun fechu, mostró que, si se determina la su configuración pun númeru bastanti de variablis el qual númeru es igual qu’en grados de libertá que tieni el sistema, entoncis se puein espressal las enerxías cinéticas i potencialis del sistema polo que se refieri a essas variablis, i las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] del movimientu se deducin pola diferenciación. Pun sabulugal, ena dinámica dun sistema rígiu chamba la consieración del probrema particulal pola ecuación general que se scribi ogañu normalmenti cola fórmula: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial T}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial T}{\partial\theta}+\frac{\partial V}{\partial \theta} = 0. ||left}} ''T'' es l’enerxía cinética i ''V'' l’enerxía potencial i \theta es la coordoná generalizá. Construyendu la función lagrangiana \mathcal{L} la lei queda dela forma: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial \mathcal{L}}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial\mathcal{L}}{\partial\theta} = 0. ||left}} Entri otrus teoremas menoris aquí daus se puei mencional la proposición de qu’l’enerxía cinética dun sistema material baju las restricciones das es un máissimu, i el prencipiu de mínima acción. Tol análisis es tan eleganti que William Rowan Hamilton dijo qu’esti trevaju «solu sedríe descrevissípoli como un poema científicu». Puei sel enteressanti osserval que Lagrange comentó qu’a la mecánica de verdá era una rama dela matemática pura, análoga a una geometría de quatru dimensionis, a sabel, el tiempu i las tres coordonás del puntu nel espáciu. Al prencepiu denguna editorial quería pubrical el libru; peru Legendre pol fin persuadió a una empresa de [[París]] pa hacellu, lo que se hizu baju la su supervisión nel 1788.
=== Teoría sobri las funcionis analíticas ===
Las sus conferencias ena [[École polytechnique]] tratarun del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], la basi dela su ''Théorie des fonctions analytiques'', que se pubricó nel 1797. Esti trevaju es la extensión duna idea contenía nun artículu qu’abía enviau a [[Berlín]] nel 1772. Un métodu argu paiciu s’abía gastau dantis pol John Landen nel ''Análisis residual'', pubricau en [[Londres]] nel 1758. Lagrange creyó que podía librallu d’assín delas dificultáis pol gastu de cantidáis enfinitamenti grandis i enfinitamenti pequeñas, qu’en los filósofis objetarun nel tratamientu usual del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]].
El libru está devidíu en tres partis. La primera da una preba algebraica del [[Teorema de Taylor|teorema de Taylor]]. La segunda trata las apricacionis ala [[Geometría|geometría]]; i la tercera versa sobri las sus apricacionis ala mecánica. Otru tratau enas mesmas línies fue el su ''Leçons sur le calcul des fonctions'', pubricau nel 1804. Estus trevajus puein sel consideraus como el puntu d’arranqui palas envistigacionis de Cauchy, Jacobi i Weierstrass.
=== Enfinitesimalis ===
Con posterioriá, Lagrange gastó los enfinitesimalis i el [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]] nel estudiu de fórmulas algebraicas; i nel prólogu ala segunda edición dela su obra ''Mécanique Analytique'' pubricá nel 1811, justifica el gastu d’enfinitesimalis, con estas palabras: {{cita|''Quandu avemus asimilau l'espíritu del métodu enfinitesimal, i lo á verificau l'eititú delos sus resultaus pol métodu geométricu de primeras i últimas proporcionis, o pol métodu analíticu de funcionis derivás, entoncis podemos gastal las cantidáis enfinitamenti pequeñas como un meyu siguru i valiosu d’atallal i simplifical las nuestras prebas''.<ref>W. W. Rouse Ball, Joseph Louis Lagrange (1736 - 1813), From `A Short Account of the History of Mathematics' (4th edition, 1908), idioma=en, fechaacceso=7 de noviembri de 2015</ref>}}
=== Fraccionis continuas ===
La su ''Résolution des équations numériques'', pubricá nel 1798, tamién es frutu delas sus conferencias ena Escuela politécnica. Nel da el métodu d’aprossimal las raícis realis duna ecuación pol meyu de [[Fracción continua|fraccionis continuas]], i enuncia varius otrus teoremas. Al final nuna nota demuestra el [[Pequeñu teorema de Fermat|pequeñu teorema de Fermat]]:
: a^{p-1} - 1 \equiv 0 ; ({\rm mod} ; p) ; ,
ondi '' p '' es un númeru primu i '' a '' es un númeru enteru primu entri sí con '' p '' (m.c.d. (a, p)=1). Puei apricallu-si pa dal la solución algebraica compreta de qualquier ecuación binomial. Esprica tamién cómo la ecuación cuyas raícis son los quadraus delas diferencias delas raícis dela ecuación original puei gastallu-si pa dal muncha información tocanti ala posición i naturaleza de essas raícis.
== Matemática pura ==
Los enteresis de Lagrange eran esencialmenti essos dun estuyanti de matemática pura: buscó i sacó resultaus abstratus de largu alcanci, i estaba alegri de dejal las apricacionis a otrus. De fechu parti delos destapamientos del su gran contemporániu, [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]], consisti ena apricación delas fórmulas de Lagrange alos fenómenos dela naturaleza; pun sabulugal, las conclusiones de Laplace dela velocidá del soníu i dela aceleración secular dela [[Luna]] están ya empriciti enos resultaus de Lagrange. La única dificultá pa entendel a Lagrange es el asuntu d’enterés i la generalidá estrema delos sus procesos; peru el su análisis es tan lúciu i luminosu como es simétricu e ingeniotsu.
Un recienti scritol sobri Lagrange dici que desempeñó un papel verdaderamenti prominenti nel avanci de casi todas las ramas dela matemática pura. Como [[Diofanto de Alehandría|Diofanto]] i [[Pierre de Fermat|Fermat]], Lagrange tenía un geniu especial pala [[Teoría de númerus|teoría de númerus]], i nesti asuntu dio solucionis a munchus delos probremas qu’abíun síu propuestos pol Fermat, i ayuntó argunus teoremas propius. Crió el [[Cálculu de variacionis|cálculu de variacionis]]. La teoría d’[[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] está en déuda con él pol convertilla nuna ciencia en lugal duna escoyeta d’ingeniotsus artificius pala solución de probremas particularis.
Contribuyó al cálculu de diferencias finitas cola fórmula d’interpolación que lleva el su nobri. Los sus tres trevajus sobri el métodu d’interpolación de 1783, 1792 i 1793, están ogañu ena mesma fasi en que Lagrange los dejó.
=== Miscelánea ===
Á tamién abondus artículus sobri varius puntus de [[Geometría analítica|geometría analítica]]. Nun par d'ellos, scritus bastanti endispués, nel 1792 i 1793, achicó las cuádricas ala su forma canónica.
Duranti los añus de 1772 a 1785 contribuyó cuna larga serie d’artículus qu’enfruyierun bastanti nel desenvolvimiento dela ciencia, sobri las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] en derivadas parcialis. Una gran parti d’estus resultaus se reunierun ena segunda edición del [[Cálculu integral|cálculu integral]] d’Euler pubricau nel 1794.
Duranti los últimos añus en [[Francia]] el su trevaju se centró nel Análisis Matemáticu.
== Distincionis ==
[[archivu:Medalla conmemorativa Lagrange. Museo Thorvaldsen (Dinamarca).jpg|thumb|200px|Medalla conmemorativa de Lagrange. (Gaspari Galeazzi. Museo Thorvaldsen, Copenhague). Nel reversu puei leél-si en latín la escripción: ''Geómetra cuya fama en vida superó ala delos antiguos'']]
Biembru del [[Senáu conservaol]] ({{fecha|25|12|1799}}) (incluíu con Monge i [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]] ena relación de científicus envitaus a formal parti dela asamblea).
[[Condi Lagrange del Empiériu]] <ref>Lagrange (Joseph-Louis), Léon Battier, volumen I, 1842, páginas 359-361</ref> (Concesión del {{fecha|24|abril|1808}}, [[Bayona]]) <ref>Albert, Révérend, Armorial du Premier Empire (Titres, majorats et armoiries concédés par Napoléon Ier), editorial=Au bureau de L'Annuaire de la noblesse, ubicación=París, fecha=1894, volumen=3</ref>
[[Legión d’Onol]]:
::75px Cavalleru
::75px Gran Oficial
[[Gran Crus dela Ordin dela Reunión]].
::75px Cavalleru
== Reconocimientos i onoris ==
Está aterrau nel [[Panteón de París]].
El su nobri fegura ena lista delos setenta i dos nobris de científicus destacaus scritos ena [[Torre Eiffel]]. <ref>H. Chanson, Hydraulic engineering legends Listed on the Eiffel Tower, cita=Great Rivers History, ASCE-EWRI Publication... Kansas City, USA, fecha=17-19 de mayu de 2009, editorial=J. R. Rogers, páginas=1-7, ubicación=Reston, isbn=978-0-7844-1032-5</ref>
El [[Cráter lunar Lagrange|cráter lunar Lagrange]] lleva el su nobri.
L’[[asteroide (1006) Lagrangea]] está denominao nel su onol.
Una calli del V [[Distritu de París]] i otra calli de [[Turín]] llevan el su nobri.
El [[puntu de ingravidé]] del sistema [[Tierra]]/[[Sol]], cuya dessistencia predijo, se llama «el [[puntu de Lagrange L2]]» nel su onol.
El [[operaol matemáticu lagrangianu]] le devi el su nobri. {{clear}}
== Escú de armas ==
{| border=1 cellspacing=5 width="100%"
|- valign=top align=center
| width="206" | '''Figura'''
| '''Descrición'''
|- valign=top
| align=center | 150px [[archivu:Blason Joseph Louis Lagrange (1736-1813).svg|50px]]
| '''Armas del condi Lagrange i del Empiériu''' ''Sobri sabre (negru), un triángulu equiláteru vacíu orillau d’oru, coronau pol una luna de prata, col emblema del [[Senáu]].''
|}
Librea: assombrau negru, oru, açul i prata <ref>Titre de noblesse de comte accordé à Joseph, Louis La Grange. Bayona (24-abril-1808). editorial=chan.archivesnationales.culture.gouv.fr, autor=Centre historique des Archives nationales (France)</ref>
== Vea-se tamién ==
[[Polinomiu de Lagrange]]
[[Mecánica lagrangiana]]
[[Puntus de Lagrange]]
[[Multiplicadoris de Lagrange]]
[[Teorema de Lagrange]]
[[Adrien-Marie Legendre]]
== Referencias ==
{{listaref}}
=== Bibliografía ===
* ''Lettres inédites de Joseph Louis Lagrange à [[Leonhard Euler]]'', publicó [[Baldassare Boncompagni]], 1877
* Florence Martin-Robine. ''Histoire du principe de moindre action'', Vuibert, Paris, 2006. {{ISBN|978-2711771516}}
* Isaac Asimov. '' Enciclopedia de ciencia y tecnología 1''. Alianza Editorial, Madrid (1987)
== Atijus esternus ==
{{commonscat|Joseph-Louis Lagrange}}
{{wikiquote|Joseph-Louis Lagrange}}
* {{MacTutor|id=Lagrange}}
* [http://www.daviddarling.info/encyclopedia/L/Lagpoint.html Lagrange-Punkte]
* [http://www.genealogy.ams.org/id.php?id=17864 Entrada en Genealogía]
rgr0eljgueeyhkb948qm1tyemtfwyjy
142773
142770
2026-04-15T11:57:22Z
Olarcos
82
/* Primerus añus */
142773
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmond Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
Nel 1758, cola ayua delos sus alumnos, [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] fundó una sociedá qu’, endispués, se llamó la [[Academia Turinesa delas Ciencias]]. La mayol parti delos sus primerus trebaxus se topan enos cincu vulúminis delos rustrius dela [[Academia]], conocíus de normal comu Miscellanea Taurinensia. Abondus destus trebaxus son espubricacionis elaborás.
El primer vulumin contieni un decumentu dela [[téoria dela prapagación del soníu]]; endica un errol cometiu pol [[Isaac Newton|Newton]], saca la [[equación deferencial]] general pal movimientu, i topa la solución pal movimientu en línia reta. Esti vulumin tamién contieni la solución compretu del problema duna [[cuerda que vibra]] tresversalmenti; n’esti trebaxu señala la farta de通用idá enas solucionis dás dantis pol [[Brook Taylor]], [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] i [[Leonhard Euler|Euler]] legandu ala conclusión de qu’el hormau dela curva pa un tiempu t qualquiera vien dau pola equación y = a \sin (mx)\cdot \sin (nt). El artículu acaba cuna ábil discusión sobri ecus i soníus compuestus. Otros artículus n’esti vulumin son [[seri recursiva]], [[probabilidá]] i [[cálculu de variacionis]].
El segundu vulumin contieni un decumentu largu qu’enclui los resultaus de varius decumentus del primer vulumin i notas sobri el cálculu de variacionis; i ilustra el su usu sacandu el [[prencipiu de mínima ación]], i las solucionis de varius problemas de [[dinámica]].
El tercer vulumin enclui la solución de varius problemas de dinámica meyanti el cálculu de variacionis; dalgunus decumentus de [[cálculu entegral]]; una solución del [[problema de Fermat]] (topar un númeru x que hadríe que (x ² n + 1) huessi un quairau dondi n es un enteru dau que nu es un quairau); i las equacionis deferencialis generalis del problema del [[movimientu de n-cuerpus]] i la su apricación al [[Problema delos tres cuerpus]] que se muevin baxu las sus atracionis mutuas.
=== Los trataus ===
La su atividá mental mientra destus venti añus en [[Prússia]] fue asombrosa, nu solu pol fechu de proucil la su mu güena Mécanique analytique, sinu pol contribuil, con duxcientus trebaxus, alas [[Academia de Berlín|Academias de Berlín]], [[Turín]], i [[París]]. Dalgunus destus rondamenti son trataus, i tous, sin acepción, son duna estraordinaria calidá. Salvu un cortu períodu de tiempu, quandu estava malinu, de meya prouxu ábate un artículu al mes. Los mas emportantis son:
Las sus contribucionis alos vulúminis quartu i quintu, 1766-1773, dela Miscellanea Taurinensia; el mas emportanti fue unu n'1771 nel que discutió cómu abondas osservacionis astronómicas devin combinal-si pa dal el resultau mas probabri.
Endispués, las sus contribucionis alos primerus dos vulúminis, 1784-1785, dela [[Academia de Turín]]. Un artículu sobri la presión ehercía polos fluyíus en movimientu, i el segundu un artículu alreol dela entegración duna [[seri enfenita]], i el tipu de problemas palos qu’es combenienti.
=== Astronomía ===
[[archivu:Lagrange points.jpg|thumb|Puntus d'equilibriu potencial entri la [[Tierra]] i el [[Sol]] sacaus pol [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]]] El siguienti trebaju fue n'1764 sobri la [[libración dela Luna]], i una espricación alreol de por qué siempri ufre la misma cara ala [[Tierra]], un problema que trató cola ayúa del [[trebaxu virtual]]. La su solución es especialmenti enteressanti pol contenel el germi dela idea d'equacionis generalizás de movimientu, equacionis que demostró formalmenti n'1780.
La mayoria delos trebaxus enviaús a [[París]] tratavan sobri preguntas astronómicas, i entri estus papelis val la pena mentol el [[sistema jovianu]] n'1766, el su ensayu nel [[problema delos tres cuerpus]] n'1772, el su trebaxu sobri la [[equación seculal dela Luna]] n'1773, i el su tratau sobri las [[perturbacionis cometarias]] de 1778. Estus eran tous asuntos propuestus pola [[Academia francesa]], i en cada casu el premiu se le dió a él. Ai abondus artículus d'astronomía. Destus los mas emportantis son los siguientis:
Intentandu resolvel el [[Problema delos tres cuerpus]], destapó los [[puntus de Lagrange]] n'1772, d'enterés polque nellos se tenin topau los [[asteroides troyanus]] i los [[satélites troyanus de Saturnu]].
[[Gravitación de elipsoidis]], 1773: Puntu de partida del trebaxu de [[Colin Maclaurin|Maclaurin]].
La [[equación seculal dela Luna]], 1773; tamién notabri pola entroducción dela idea de [[potencial]]. El potencial dun cuerpu nun puntu es la suma dela masa de cada elementu del cuerpu devidíu pola su distancia del puntu. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] mostró que si el potencial dun cuerpu a un puntu esternu huessi conocíu, l'atración en qualquiel direción sedríe topá en seguida. La téoria del potencial se desarrolló nun artículu enviau a [[Berlín]] n'1777.
El movimientu delos [[nodus dela órbita]] dun planeta, n'1774.
La [[estabiliá delas órbitas planetarias]], n'1776.
Dos artículus sobri el métodu pa determinal la órbita dun cometa con tres osservacionis, n'1778 i 1783: ena prática nu es gastau, peru el su sistema de calculal las perturbacionis pol meyu delas [[quairaturas mecánicas]] á hormau la basi dela mayoria delas envistigacionis suceguientis nel assuntu.
La su determinación delas variacionis seculares i periódicas delos [[elementos orbitalis]] delos planetas, 1781-1784: los límitis superiolis asignaus pa qu’estus estén d'alcuerdu con aquellos oteníus endispués pol [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]]. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] procedió ata dondi le permitía el conocimientu que n'aquel tiempu se tenía delas masas delos planetas.
A esti tema volvió mientra los úrtimus añus dela su vida quandu estava ya en [[París]]. La téoria del movimientu planetariu avía hormau parti de dalgunus delos mas notabris escritos de [[Berlín]] de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]. N'1806 el assuntu se volvió a abril pol parti de [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], quien, nun artículu leyíu frenti ala [[Academia francesa]], mostró las fórmulas de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] levás a ciertus límitis pa la estabiliá delas órbitas. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], qu’estava prisenti, anallizó entoncis de nuevu el assuntu enteru, i nuna carta comunicá ala [[Academia]] n'1808 espricó cómu, pola variación de constantis arbitrarias, las desigualdais periódicas i seculares de qualquiel sistema de cuerpus mutuamenti uníus pola [[gravitación]] podríun sel determinadas.
=== Álgebra ===
La mayol parti delos sus artículus sobri [[álgebra]] los envió ala [[Academia de Berlín]]. Val destacar:
La su discusión dela solución entera delas [[formas quairáticas]], 1769, i de normal d'equacionis endeterminás, 1770.
El su tratau dela [[téoria de eliminación de parámetrus]], 1770.
Los sus escritos sobri el processu general pol resolvel una [[equación algebraica]] de qualquiel grau, 1770 i 1771; esti métodu faya palas equacionis dun ordin superiol al quartu, polque enclui la solución duna equación d'ordin superiol, peru da todas las solucionis delos sus predecesoris.
La solución compretu duna [[equación binomial]] de qualquiel grau (ocupa el úrtimu lugal entri los artículus mencionaús).
Amás, n'1773, el su tratamientu de [[determinantis]] de segundu i tercer ordin, i delas sus envariantis.
Un teorema que leva el su nombri: «si G es un grupu fenitu d'ordin n i H un subgrupu d'ordin m, devi sel n múrtipru de m , o m devisol de n. El númeru i = \frac{n}{m} se llama índice del subgrupu»<ref>Cotlar- Ratto de Sadosky. Introducción al álgebra y Nociones de álgebra lineal. Eudeba, Buenos Aires (1977)</ref>
=== Equacionis deferencialis ===
Enventó el métodu de '''variación delos parámetrus''' (o variación delas constantis arbitrarias), un métodu potenti nu solu apricabri a una [[equación deferencial lineal]] con coeficientis constantis, sinu a qualquiel equación deferencial lineal dela que se ya conozca la función comprementaria. Pol esti métodu i polas sus abondas aportacionis se le considera unu delos mayoris matemáticus de tous los tiempos.<ref>Morris- Brown. Ecuaciones diferenciales. Aguilar Madrid (1960)</ref>
=== Téoria de númerus ===
Dalgunus delos sus artículus inicialis tamién tratan de questionis conetás col abandonau peru singularmenti fascinanti tema dela [[téoria de númerus]]. Entri estus se topan los que tratan sobri los asuntos siguientis:
La su prueva del teorema de que cada enteru positivu que nu es un quairau puei espressal-si comu la suma de dos, tres o quatru quairaus d'enterus, 1770.
La su demostración del [[teorema de Wilson]] que dici que si n es un númeru primu, entoncis (n - 1)! + 1 siempri es un múrtipru de n, 1771.
Los sus artículus de 1773, 1775, i 1777, dondi da las demostracionis de varius resultaus enunciaús pol [[Pierre de Fermat|Fermat]], i nu demostraús dantis.
I, pol úrtimu, el su métodu pa determinal los faturis de númerus dela horma x^2 + ay^2.
=== Mecánica analítica o lagrangiana ===
Entri 1772 i 1788, Lagrange reformuló la [[Mecánica clásica|mecánica clásica]] d’[[Isaac Newton]] pa simplifical fórmulas i facilitallos cálculus. Esta mecánica se llama [[Mecánica lagrangiana|mecánica lagrangiana]], i es el enceti dela [[Mecánica analítica|mecánica analítica]]. El su monumental «Tratau de Mecánica Analítica» arrecogi, compreta i unifica los conocimientos amontonaus dendi Newton. Esti libru, pa los sus contemporánius una referencia, es una apología del gastu delas [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] ena mecánica. Nel libru extiendi la lei del trevaju virtual, i haci d’ella un prencipiu fundamental, i cola ayu del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], deduci toa la mecánica de sólius i flúidus.
El pesqui del libru es mostral qu’a la mecánica está empriciti incluía nun solu prencipiu, que permiti dal fórmulas generalis delas que se puei sacal qualquier resultau particulal. El métodu de coordonás generalizás que sacó es a lo mejol el resultau más inteliyenti del su análisis. En lugal de seguil el movimientu de ca parti endividual dun sistema material, como D'Alembert i Euler abíun fechu, mostró que, si se determina la su configuración pun númeru bastanti de variablis el qual númeru es igual qu’en grados de libertá que tieni el sistema, entoncis se puein espressal las enerxías cinéticas i potencialis del sistema polo que se refieri a essas variablis, i las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] del movimientu se deducin pola diferenciación. Pun sabulugal, ena dinámica dun sistema rígiu chamba la consieración del probrema particulal pola ecuación general que se scribi ogañu normalmenti cola fórmula: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial T}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial T}{\partial\theta}+\frac{\partial V}{\partial \theta} = 0. ||left}} ''T'' es l’enerxía cinética i ''V'' l’enerxía potencial i \theta es la coordoná generalizá. Construyendu la función lagrangiana \mathcal{L} la lei queda dela forma: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial \mathcal{L}}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial\mathcal{L}}{\partial\theta} = 0. ||left}} Entri otrus teoremas menoris aquí daus se puei mencional la proposición de qu’l’enerxía cinética dun sistema material baju las restricciones das es un máissimu, i el prencipiu de mínima acción. Tol análisis es tan eleganti que William Rowan Hamilton dijo qu’esti trevaju «solu sedríe descrevissípoli como un poema científicu». Puei sel enteressanti osserval que Lagrange comentó qu’a la mecánica de verdá era una rama dela matemática pura, análoga a una geometría de quatru dimensionis, a sabel, el tiempu i las tres coordonás del puntu nel espáciu. Al prencepiu denguna editorial quería pubrical el libru; peru Legendre pol fin persuadió a una empresa de [[París]] pa hacellu, lo que se hizu baju la su supervisión nel 1788.
=== Teoría sobri las funcionis analíticas ===
Las sus conferencias ena [[École polytechnique]] tratarun del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], la basi dela su ''Théorie des fonctions analytiques'', que se pubricó nel 1797. Esti trevaju es la extensión duna idea contenía nun artículu qu’abía enviau a [[Berlín]] nel 1772. Un métodu argu paiciu s’abía gastau dantis pol John Landen nel ''Análisis residual'', pubricau en [[Londres]] nel 1758. Lagrange creyó que podía librallu d’assín delas dificultáis pol gastu de cantidáis enfinitamenti grandis i enfinitamenti pequeñas, qu’en los filósofis objetarun nel tratamientu usual del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]].
El libru está devidíu en tres partis. La primera da una preba algebraica del [[Teorema de Taylor|teorema de Taylor]]. La segunda trata las apricacionis ala [[Geometría|geometría]]; i la tercera versa sobri las sus apricacionis ala mecánica. Otru tratau enas mesmas línies fue el su ''Leçons sur le calcul des fonctions'', pubricau nel 1804. Estus trevajus puein sel consideraus como el puntu d’arranqui palas envistigacionis de Cauchy, Jacobi i Weierstrass.
=== Enfinitesimalis ===
Con posterioriá, Lagrange gastó los enfinitesimalis i el [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]] nel estudiu de fórmulas algebraicas; i nel prólogu ala segunda edición dela su obra ''Mécanique Analytique'' pubricá nel 1811, justifica el gastu d’enfinitesimalis, con estas palabras: {{cita|''Quandu avemus asimilau l'espíritu del métodu enfinitesimal, i lo á verificau l'eititú delos sus resultaus pol métodu geométricu de primeras i últimas proporcionis, o pol métodu analíticu de funcionis derivás, entoncis podemos gastal las cantidáis enfinitamenti pequeñas como un meyu siguru i valiosu d’atallal i simplifical las nuestras prebas''.<ref>W. W. Rouse Ball, Joseph Louis Lagrange (1736 - 1813), From `A Short Account of the History of Mathematics' (4th edition, 1908), idioma=en, fechaacceso=7 de noviembri de 2015</ref>}}
=== Fraccionis continuas ===
La su ''Résolution des équations numériques'', pubricá nel 1798, tamién es frutu delas sus conferencias ena Escuela politécnica. Nel da el métodu d’aprossimal las raícis realis duna ecuación pol meyu de [[Fracción continua|fraccionis continuas]], i enuncia varius otrus teoremas. Al final nuna nota demuestra el [[Pequeñu teorema de Fermat|pequeñu teorema de Fermat]]:
: a^{p-1} - 1 \equiv 0 ; ({\rm mod} ; p) ; ,
ondi '' p '' es un númeru primu i '' a '' es un númeru enteru primu entri sí con '' p '' (m.c.d. (a, p)=1). Puei apricallu-si pa dal la solución algebraica compreta de qualquier ecuación binomial. Esprica tamién cómo la ecuación cuyas raícis son los quadraus delas diferencias delas raícis dela ecuación original puei gastallu-si pa dal muncha información tocanti ala posición i naturaleza de essas raícis.
== Matemática pura ==
Los enteresis de Lagrange eran esencialmenti essos dun estuyanti de matemática pura: buscó i sacó resultaus abstratus de largu alcanci, i estaba alegri de dejal las apricacionis a otrus. De fechu parti delos destapamientos del su gran contemporániu, [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]], consisti ena apricación delas fórmulas de Lagrange alos fenómenos dela naturaleza; pun sabulugal, las conclusiones de Laplace dela velocidá del soníu i dela aceleración secular dela [[Luna]] están ya empriciti enos resultaus de Lagrange. La única dificultá pa entendel a Lagrange es el asuntu d’enterés i la generalidá estrema delos sus procesos; peru el su análisis es tan lúciu i luminosu como es simétricu e ingeniotsu.
Un recienti scritol sobri Lagrange dici que desempeñó un papel verdaderamenti prominenti nel avanci de casi todas las ramas dela matemática pura. Como [[Diofanto de Alehandría|Diofanto]] i [[Pierre de Fermat|Fermat]], Lagrange tenía un geniu especial pala [[Teoría de númerus|teoría de númerus]], i nesti asuntu dio solucionis a munchus delos probremas qu’abíun síu propuestos pol Fermat, i ayuntó argunus teoremas propius. Crió el [[Cálculu de variacionis|cálculu de variacionis]]. La teoría d’[[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] está en déuda con él pol convertilla nuna ciencia en lugal duna escoyeta d’ingeniotsus artificius pala solución de probremas particularis.
Contribuyó al cálculu de diferencias finitas cola fórmula d’interpolación que lleva el su nobri. Los sus tres trevajus sobri el métodu d’interpolación de 1783, 1792 i 1793, están ogañu ena mesma fasi en que Lagrange los dejó.
=== Miscelánea ===
Á tamién abondus artículus sobri varius puntus de [[Geometría analítica|geometría analítica]]. Nun par d'ellos, scritus bastanti endispués, nel 1792 i 1793, achicó las cuádricas ala su forma canónica.
Duranti los añus de 1772 a 1785 contribuyó cuna larga serie d’artículus qu’enfruyierun bastanti nel desenvolvimiento dela ciencia, sobri las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] en derivadas parcialis. Una gran parti d’estus resultaus se reunierun ena segunda edición del [[Cálculu integral|cálculu integral]] d’Euler pubricau nel 1794.
Duranti los últimos añus en [[Francia]] el su trevaju se centró nel Análisis Matemáticu.
== Distincionis ==
[[archivu:Medalla conmemorativa Lagrange. Museo Thorvaldsen (Dinamarca).jpg|thumb|200px|Medalla conmemorativa de Lagrange. (Gaspari Galeazzi. Museo Thorvaldsen, Copenhague). Nel reversu puei leél-si en latín la escripción: ''Geómetra cuya fama en vida superó ala delos antiguos'']]
Biembru del [[Senáu conservaol]] ({{fecha|25|12|1799}}) (incluíu con Monge i [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]] ena relación de científicus envitaus a formal parti dela asamblea).
[[Condi Lagrange del Empiériu]] <ref>Lagrange (Joseph-Louis), Léon Battier, volumen I, 1842, páginas 359-361</ref> (Concesión del {{fecha|24|abril|1808}}, [[Bayona]]) <ref>Albert, Révérend, Armorial du Premier Empire (Titres, majorats et armoiries concédés par Napoléon Ier), editorial=Au bureau de L'Annuaire de la noblesse, ubicación=París, fecha=1894, volumen=3</ref>
[[Legión d’Onol]]:
::75px Cavalleru
::75px Gran Oficial
[[Gran Crus dela Ordin dela Reunión]].
::75px Cavalleru
== Reconocimientos i onoris ==
Está aterrau nel [[Panteón de París]].
El su nobri fegura ena lista delos setenta i dos nobris de científicus destacaus scritos ena [[Torre Eiffel]]. <ref>H. Chanson, Hydraulic engineering legends Listed on the Eiffel Tower, cita=Great Rivers History, ASCE-EWRI Publication... Kansas City, USA, fecha=17-19 de mayu de 2009, editorial=J. R. Rogers, páginas=1-7, ubicación=Reston, isbn=978-0-7844-1032-5</ref>
El [[Cráter lunar Lagrange|cráter lunar Lagrange]] lleva el su nobri.
L’[[asteroide (1006) Lagrangea]] está denominao nel su onol.
Una calli del V [[Distritu de París]] i otra calli de [[Turín]] llevan el su nobri.
El [[puntu de ingravidé]] del sistema [[Tierra]]/[[Sol]], cuya dessistencia predijo, se llama «el [[puntu de Lagrange L2]]» nel su onol.
El [[operaol matemáticu lagrangianu]] le devi el su nobri. {{clear}}
== Escú de armas ==
{| border=1 cellspacing=5 width="100%"
|- valign=top align=center
| width="206" | '''Figura'''
| '''Descrición'''
|- valign=top
| align=center | 150px [[archivu:Blason Joseph Louis Lagrange (1736-1813).svg|50px]]
| '''Armas del condi Lagrange i del Empiériu''' ''Sobri sabre (negru), un triángulu equiláteru vacíu orillau d’oru, coronau pol una luna de prata, col emblema del [[Senáu]].''
|}
Librea: assombrau negru, oru, açul i prata <ref>Titre de noblesse de comte accordé à Joseph, Louis La Grange. Bayona (24-abril-1808). editorial=chan.archivesnationales.culture.gouv.fr, autor=Centre historique des Archives nationales (France)</ref>
== Vea-se tamién ==
[[Polinomiu de Lagrange]]
[[Mecánica lagrangiana]]
[[Puntus de Lagrange]]
[[Multiplicadoris de Lagrange]]
[[Teorema de Lagrange]]
[[Adrien-Marie Legendre]]
== Referencias ==
{{listaref}}
=== Bibliografía ===
* ''Lettres inédites de Joseph Louis Lagrange à [[Leonhard Euler]]'', publicó [[Baldassare Boncompagni]], 1877
* Florence Martin-Robine. ''Histoire du principe de moindre action'', Vuibert, Paris, 2006. {{ISBN|978-2711771516}}
* Isaac Asimov. '' Enciclopedia de ciencia y tecnología 1''. Alianza Editorial, Madrid (1987)
== Atijus esternus ==
{{commonscat|Joseph-Louis Lagrange}}
{{wikiquote|Joseph-Louis Lagrange}}
* {{MacTutor|id=Lagrange}}
* [http://www.daviddarling.info/encyclopedia/L/Lagpoint.html Lagrange-Punkte]
* [http://www.genealogy.ams.org/id.php?id=17864 Entrada en Genealogía]
d9roumwjseyp7o3pmaeey19dpp5dmqk
142774
142773
2026-04-15T11:57:54Z
Olarcos
82
/* Primerus añus */
142774
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmund Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
Nel 1758, cola ayua delos sus alumnos, [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] fundó una sociedá qu’, endispués, se llamó la [[Academia Turinesa delas Ciencias]]. La mayol parti delos sus primerus trebaxus se topan enos cincu vulúminis delos rustrius dela [[Academia]], conocíus de normal comu Miscellanea Taurinensia. Abondus destus trebaxus son espubricacionis elaborás.
El primer vulumin contieni un decumentu dela [[téoria dela prapagación del soníu]]; endica un errol cometiu pol [[Isaac Newton|Newton]], saca la [[equación deferencial]] general pal movimientu, i topa la solución pal movimientu en línia reta. Esti vulumin tamién contieni la solución compretu del problema duna [[cuerda que vibra]] tresversalmenti; n’esti trebaxu señala la farta de通用idá enas solucionis dás dantis pol [[Brook Taylor]], [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] i [[Leonhard Euler|Euler]] legandu ala conclusión de qu’el hormau dela curva pa un tiempu t qualquiera vien dau pola equación y = a \sin (mx)\cdot \sin (nt). El artículu acaba cuna ábil discusión sobri ecus i soníus compuestus. Otros artículus n’esti vulumin son [[seri recursiva]], [[probabilidá]] i [[cálculu de variacionis]].
El segundu vulumin contieni un decumentu largu qu’enclui los resultaus de varius decumentus del primer vulumin i notas sobri el cálculu de variacionis; i ilustra el su usu sacandu el [[prencipiu de mínima ación]], i las solucionis de varius problemas de [[dinámica]].
El tercer vulumin enclui la solución de varius problemas de dinámica meyanti el cálculu de variacionis; dalgunus decumentus de [[cálculu entegral]]; una solución del [[problema de Fermat]] (topar un númeru x que hadríe que (x ² n + 1) huessi un quairau dondi n es un enteru dau que nu es un quairau); i las equacionis deferencialis generalis del problema del [[movimientu de n-cuerpus]] i la su apricación al [[Problema delos tres cuerpus]] que se muevin baxu las sus atracionis mutuas.
=== Los trataus ===
La su atividá mental mientra destus venti añus en [[Prússia]] fue asombrosa, nu solu pol fechu de proucil la su mu güena Mécanique analytique, sinu pol contribuil, con duxcientus trebaxus, alas [[Academia de Berlín|Academias de Berlín]], [[Turín]], i [[París]]. Dalgunus destus rondamenti son trataus, i tous, sin acepción, son duna estraordinaria calidá. Salvu un cortu períodu de tiempu, quandu estava malinu, de meya prouxu ábate un artículu al mes. Los mas emportantis son:
Las sus contribucionis alos vulúminis quartu i quintu, 1766-1773, dela Miscellanea Taurinensia; el mas emportanti fue unu n'1771 nel que discutió cómu abondas osservacionis astronómicas devin combinal-si pa dal el resultau mas probabri.
Endispués, las sus contribucionis alos primerus dos vulúminis, 1784-1785, dela [[Academia de Turín]]. Un artículu sobri la presión ehercía polos fluyíus en movimientu, i el segundu un artículu alreol dela entegración duna [[seri enfenita]], i el tipu de problemas palos qu’es combenienti.
=== Astronomía ===
[[archivu:Lagrange points.jpg|thumb|Puntus d'equilibriu potencial entri la [[Tierra]] i el [[Sol]] sacaus pol [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]]] El siguienti trebaju fue n'1764 sobri la [[libración dela Luna]], i una espricación alreol de por qué siempri ufre la misma cara ala [[Tierra]], un problema que trató cola ayúa del [[trebaxu virtual]]. La su solución es especialmenti enteressanti pol contenel el germi dela idea d'equacionis generalizás de movimientu, equacionis que demostró formalmenti n'1780.
La mayoria delos trebaxus enviaús a [[París]] tratavan sobri preguntas astronómicas, i entri estus papelis val la pena mentol el [[sistema jovianu]] n'1766, el su ensayu nel [[problema delos tres cuerpus]] n'1772, el su trebaxu sobri la [[equación seculal dela Luna]] n'1773, i el su tratau sobri las [[perturbacionis cometarias]] de 1778. Estus eran tous asuntos propuestus pola [[Academia francesa]], i en cada casu el premiu se le dió a él. Ai abondus artículus d'astronomía. Destus los mas emportantis son los siguientis:
Intentandu resolvel el [[Problema delos tres cuerpus]], destapó los [[puntus de Lagrange]] n'1772, d'enterés polque nellos se tenin topau los [[asteroides troyanus]] i los [[satélites troyanus de Saturnu]].
[[Gravitación de elipsoidis]], 1773: Puntu de partida del trebaxu de [[Colin Maclaurin|Maclaurin]].
La [[equación seculal dela Luna]], 1773; tamién notabri pola entroducción dela idea de [[potencial]]. El potencial dun cuerpu nun puntu es la suma dela masa de cada elementu del cuerpu devidíu pola su distancia del puntu. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] mostró que si el potencial dun cuerpu a un puntu esternu huessi conocíu, l'atración en qualquiel direción sedríe topá en seguida. La téoria del potencial se desarrolló nun artículu enviau a [[Berlín]] n'1777.
El movimientu delos [[nodus dela órbita]] dun planeta, n'1774.
La [[estabiliá delas órbitas planetarias]], n'1776.
Dos artículus sobri el métodu pa determinal la órbita dun cometa con tres osservacionis, n'1778 i 1783: ena prática nu es gastau, peru el su sistema de calculal las perturbacionis pol meyu delas [[quairaturas mecánicas]] á hormau la basi dela mayoria delas envistigacionis suceguientis nel assuntu.
La su determinación delas variacionis seculares i periódicas delos [[elementos orbitalis]] delos planetas, 1781-1784: los límitis superiolis asignaus pa qu’estus estén d'alcuerdu con aquellos oteníus endispués pol [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]]. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] procedió ata dondi le permitía el conocimientu que n'aquel tiempu se tenía delas masas delos planetas.
A esti tema volvió mientra los úrtimus añus dela su vida quandu estava ya en [[París]]. La téoria del movimientu planetariu avía hormau parti de dalgunus delos mas notabris escritos de [[Berlín]] de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]. N'1806 el assuntu se volvió a abril pol parti de [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], quien, nun artículu leyíu frenti ala [[Academia francesa]], mostró las fórmulas de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] levás a ciertus límitis pa la estabiliá delas órbitas. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], qu’estava prisenti, anallizó entoncis de nuevu el assuntu enteru, i nuna carta comunicá ala [[Academia]] n'1808 espricó cómu, pola variación de constantis arbitrarias, las desigualdais periódicas i seculares de qualquiel sistema de cuerpus mutuamenti uníus pola [[gravitación]] podríun sel determinadas.
=== Álgebra ===
La mayol parti delos sus artículus sobri [[álgebra]] los envió ala [[Academia de Berlín]]. Val destacar:
La su discusión dela solución entera delas [[formas quairáticas]], 1769, i de normal d'equacionis endeterminás, 1770.
El su tratau dela [[téoria de eliminación de parámetrus]], 1770.
Los sus escritos sobri el processu general pol resolvel una [[equación algebraica]] de qualquiel grau, 1770 i 1771; esti métodu faya palas equacionis dun ordin superiol al quartu, polque enclui la solución duna equación d'ordin superiol, peru da todas las solucionis delos sus predecesoris.
La solución compretu duna [[equación binomial]] de qualquiel grau (ocupa el úrtimu lugal entri los artículus mencionaús).
Amás, n'1773, el su tratamientu de [[determinantis]] de segundu i tercer ordin, i delas sus envariantis.
Un teorema que leva el su nombri: «si G es un grupu fenitu d'ordin n i H un subgrupu d'ordin m, devi sel n múrtipru de m , o m devisol de n. El númeru i = \frac{n}{m} se llama índice del subgrupu»<ref>Cotlar- Ratto de Sadosky. Introducción al álgebra y Nociones de álgebra lineal. Eudeba, Buenos Aires (1977)</ref>
=== Equacionis deferencialis ===
Enventó el métodu de '''variación delos parámetrus''' (o variación delas constantis arbitrarias), un métodu potenti nu solu apricabri a una [[equación deferencial lineal]] con coeficientis constantis, sinu a qualquiel equación deferencial lineal dela que se ya conozca la función comprementaria. Pol esti métodu i polas sus abondas aportacionis se le considera unu delos mayoris matemáticus de tous los tiempos.<ref>Morris- Brown. Ecuaciones diferenciales. Aguilar Madrid (1960)</ref>
=== Téoria de númerus ===
Dalgunus delos sus artículus inicialis tamién tratan de questionis conetás col abandonau peru singularmenti fascinanti tema dela [[téoria de númerus]]. Entri estus se topan los que tratan sobri los asuntos siguientis:
La su prueva del teorema de que cada enteru positivu que nu es un quairau puei espressal-si comu la suma de dos, tres o quatru quairaus d'enterus, 1770.
La su demostración del [[teorema de Wilson]] que dici que si n es un númeru primu, entoncis (n - 1)! + 1 siempri es un múrtipru de n, 1771.
Los sus artículus de 1773, 1775, i 1777, dondi da las demostracionis de varius resultaus enunciaús pol [[Pierre de Fermat|Fermat]], i nu demostraús dantis.
I, pol úrtimu, el su métodu pa determinal los faturis de númerus dela horma x^2 + ay^2.
=== Mecánica analítica o lagrangiana ===
Entri 1772 i 1788, Lagrange reformuló la [[Mecánica clásica|mecánica clásica]] d’[[Isaac Newton]] pa simplifical fórmulas i facilitallos cálculus. Esta mecánica se llama [[Mecánica lagrangiana|mecánica lagrangiana]], i es el enceti dela [[Mecánica analítica|mecánica analítica]]. El su monumental «Tratau de Mecánica Analítica» arrecogi, compreta i unifica los conocimientos amontonaus dendi Newton. Esti libru, pa los sus contemporánius una referencia, es una apología del gastu delas [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] ena mecánica. Nel libru extiendi la lei del trevaju virtual, i haci d’ella un prencipiu fundamental, i cola ayu del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], deduci toa la mecánica de sólius i flúidus.
El pesqui del libru es mostral qu’a la mecánica está empriciti incluía nun solu prencipiu, que permiti dal fórmulas generalis delas que se puei sacal qualquier resultau particulal. El métodu de coordonás generalizás que sacó es a lo mejol el resultau más inteliyenti del su análisis. En lugal de seguil el movimientu de ca parti endividual dun sistema material, como D'Alembert i Euler abíun fechu, mostró que, si se determina la su configuración pun númeru bastanti de variablis el qual númeru es igual qu’en grados de libertá que tieni el sistema, entoncis se puein espressal las enerxías cinéticas i potencialis del sistema polo que se refieri a essas variablis, i las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] del movimientu se deducin pola diferenciación. Pun sabulugal, ena dinámica dun sistema rígiu chamba la consieración del probrema particulal pola ecuación general que se scribi ogañu normalmenti cola fórmula: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial T}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial T}{\partial\theta}+\frac{\partial V}{\partial \theta} = 0. ||left}} ''T'' es l’enerxía cinética i ''V'' l’enerxía potencial i \theta es la coordoná generalizá. Construyendu la función lagrangiana \mathcal{L} la lei queda dela forma: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial \mathcal{L}}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial\mathcal{L}}{\partial\theta} = 0. ||left}} Entri otrus teoremas menoris aquí daus se puei mencional la proposición de qu’l’enerxía cinética dun sistema material baju las restricciones das es un máissimu, i el prencipiu de mínima acción. Tol análisis es tan eleganti que William Rowan Hamilton dijo qu’esti trevaju «solu sedríe descrevissípoli como un poema científicu». Puei sel enteressanti osserval que Lagrange comentó qu’a la mecánica de verdá era una rama dela matemática pura, análoga a una geometría de quatru dimensionis, a sabel, el tiempu i las tres coordonás del puntu nel espáciu. Al prencepiu denguna editorial quería pubrical el libru; peru Legendre pol fin persuadió a una empresa de [[París]] pa hacellu, lo que se hizu baju la su supervisión nel 1788.
=== Teoría sobri las funcionis analíticas ===
Las sus conferencias ena [[École polytechnique]] tratarun del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], la basi dela su ''Théorie des fonctions analytiques'', que se pubricó nel 1797. Esti trevaju es la extensión duna idea contenía nun artículu qu’abía enviau a [[Berlín]] nel 1772. Un métodu argu paiciu s’abía gastau dantis pol John Landen nel ''Análisis residual'', pubricau en [[Londres]] nel 1758. Lagrange creyó que podía librallu d’assín delas dificultáis pol gastu de cantidáis enfinitamenti grandis i enfinitamenti pequeñas, qu’en los filósofis objetarun nel tratamientu usual del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]].
El libru está devidíu en tres partis. La primera da una preba algebraica del [[Teorema de Taylor|teorema de Taylor]]. La segunda trata las apricacionis ala [[Geometría|geometría]]; i la tercera versa sobri las sus apricacionis ala mecánica. Otru tratau enas mesmas línies fue el su ''Leçons sur le calcul des fonctions'', pubricau nel 1804. Estus trevajus puein sel consideraus como el puntu d’arranqui palas envistigacionis de Cauchy, Jacobi i Weierstrass.
=== Enfinitesimalis ===
Con posterioriá, Lagrange gastó los enfinitesimalis i el [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]] nel estudiu de fórmulas algebraicas; i nel prólogu ala segunda edición dela su obra ''Mécanique Analytique'' pubricá nel 1811, justifica el gastu d’enfinitesimalis, con estas palabras: {{cita|''Quandu avemus asimilau l'espíritu del métodu enfinitesimal, i lo á verificau l'eititú delos sus resultaus pol métodu geométricu de primeras i últimas proporcionis, o pol métodu analíticu de funcionis derivás, entoncis podemos gastal las cantidáis enfinitamenti pequeñas como un meyu siguru i valiosu d’atallal i simplifical las nuestras prebas''.<ref>W. W. Rouse Ball, Joseph Louis Lagrange (1736 - 1813), From `A Short Account of the History of Mathematics' (4th edition, 1908), idioma=en, fechaacceso=7 de noviembri de 2015</ref>}}
=== Fraccionis continuas ===
La su ''Résolution des équations numériques'', pubricá nel 1798, tamién es frutu delas sus conferencias ena Escuela politécnica. Nel da el métodu d’aprossimal las raícis realis duna ecuación pol meyu de [[Fracción continua|fraccionis continuas]], i enuncia varius otrus teoremas. Al final nuna nota demuestra el [[Pequeñu teorema de Fermat|pequeñu teorema de Fermat]]:
: a^{p-1} - 1 \equiv 0 ; ({\rm mod} ; p) ; ,
ondi '' p '' es un númeru primu i '' a '' es un númeru enteru primu entri sí con '' p '' (m.c.d. (a, p)=1). Puei apricallu-si pa dal la solución algebraica compreta de qualquier ecuación binomial. Esprica tamién cómo la ecuación cuyas raícis son los quadraus delas diferencias delas raícis dela ecuación original puei gastallu-si pa dal muncha información tocanti ala posición i naturaleza de essas raícis.
== Matemática pura ==
Los enteresis de Lagrange eran esencialmenti essos dun estuyanti de matemática pura: buscó i sacó resultaus abstratus de largu alcanci, i estaba alegri de dejal las apricacionis a otrus. De fechu parti delos destapamientos del su gran contemporániu, [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]], consisti ena apricación delas fórmulas de Lagrange alos fenómenos dela naturaleza; pun sabulugal, las conclusiones de Laplace dela velocidá del soníu i dela aceleración secular dela [[Luna]] están ya empriciti enos resultaus de Lagrange. La única dificultá pa entendel a Lagrange es el asuntu d’enterés i la generalidá estrema delos sus procesos; peru el su análisis es tan lúciu i luminosu como es simétricu e ingeniotsu.
Un recienti scritol sobri Lagrange dici que desempeñó un papel verdaderamenti prominenti nel avanci de casi todas las ramas dela matemática pura. Como [[Diofanto de Alehandría|Diofanto]] i [[Pierre de Fermat|Fermat]], Lagrange tenía un geniu especial pala [[Teoría de númerus|teoría de númerus]], i nesti asuntu dio solucionis a munchus delos probremas qu’abíun síu propuestos pol Fermat, i ayuntó argunus teoremas propius. Crió el [[Cálculu de variacionis|cálculu de variacionis]]. La teoría d’[[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] está en déuda con él pol convertilla nuna ciencia en lugal duna escoyeta d’ingeniotsus artificius pala solución de probremas particularis.
Contribuyó al cálculu de diferencias finitas cola fórmula d’interpolación que lleva el su nobri. Los sus tres trevajus sobri el métodu d’interpolación de 1783, 1792 i 1793, están ogañu ena mesma fasi en que Lagrange los dejó.
=== Miscelánea ===
Á tamién abondus artículus sobri varius puntus de [[Geometría analítica|geometría analítica]]. Nun par d'ellos, scritus bastanti endispués, nel 1792 i 1793, achicó las cuádricas ala su forma canónica.
Duranti los añus de 1772 a 1785 contribuyó cuna larga serie d’artículus qu’enfruyierun bastanti nel desenvolvimiento dela ciencia, sobri las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] en derivadas parcialis. Una gran parti d’estus resultaus se reunierun ena segunda edición del [[Cálculu integral|cálculu integral]] d’Euler pubricau nel 1794.
Duranti los últimos añus en [[Francia]] el su trevaju se centró nel Análisis Matemáticu.
== Distincionis ==
[[archivu:Medalla conmemorativa Lagrange. Museo Thorvaldsen (Dinamarca).jpg|thumb|200px|Medalla conmemorativa de Lagrange. (Gaspari Galeazzi. Museo Thorvaldsen, Copenhague). Nel reversu puei leél-si en latín la escripción: ''Geómetra cuya fama en vida superó ala delos antiguos'']]
Biembru del [[Senáu conservaol]] ({{fecha|25|12|1799}}) (incluíu con Monge i [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]] ena relación de científicus envitaus a formal parti dela asamblea).
[[Condi Lagrange del Empiériu]] <ref>Lagrange (Joseph-Louis), Léon Battier, volumen I, 1842, páginas 359-361</ref> (Concesión del {{fecha|24|abril|1808}}, [[Bayona]]) <ref>Albert, Révérend, Armorial du Premier Empire (Titres, majorats et armoiries concédés par Napoléon Ier), editorial=Au bureau de L'Annuaire de la noblesse, ubicación=París, fecha=1894, volumen=3</ref>
[[Legión d’Onol]]:
::75px Cavalleru
::75px Gran Oficial
[[Gran Crus dela Ordin dela Reunión]].
::75px Cavalleru
== Reconocimientos i onoris ==
Está aterrau nel [[Panteón de París]].
El su nobri fegura ena lista delos setenta i dos nobris de científicus destacaus scritos ena [[Torre Eiffel]]. <ref>H. Chanson, Hydraulic engineering legends Listed on the Eiffel Tower, cita=Great Rivers History, ASCE-EWRI Publication... Kansas City, USA, fecha=17-19 de mayu de 2009, editorial=J. R. Rogers, páginas=1-7, ubicación=Reston, isbn=978-0-7844-1032-5</ref>
El [[Cráter lunar Lagrange|cráter lunar Lagrange]] lleva el su nobri.
L’[[asteroide (1006) Lagrangea]] está denominao nel su onol.
Una calli del V [[Distritu de París]] i otra calli de [[Turín]] llevan el su nobri.
El [[puntu de ingravidé]] del sistema [[Tierra]]/[[Sol]], cuya dessistencia predijo, se llama «el [[puntu de Lagrange L2]]» nel su onol.
El [[operaol matemáticu lagrangianu]] le devi el su nobri. {{clear}}
== Escú de armas ==
{| border=1 cellspacing=5 width="100%"
|- valign=top align=center
| width="206" | '''Figura'''
| '''Descrición'''
|- valign=top
| align=center | 150px [[archivu:Blason Joseph Louis Lagrange (1736-1813).svg|50px]]
| '''Armas del condi Lagrange i del Empiériu''' ''Sobri sabre (negru), un triángulu equiláteru vacíu orillau d’oru, coronau pol una luna de prata, col emblema del [[Senáu]].''
|}
Librea: assombrau negru, oru, açul i prata <ref>Titre de noblesse de comte accordé à Joseph, Louis La Grange. Bayona (24-abril-1808). editorial=chan.archivesnationales.culture.gouv.fr, autor=Centre historique des Archives nationales (France)</ref>
== Vea-se tamién ==
[[Polinomiu de Lagrange]]
[[Mecánica lagrangiana]]
[[Puntus de Lagrange]]
[[Multiplicadoris de Lagrange]]
[[Teorema de Lagrange]]
[[Adrien-Marie Legendre]]
== Referencias ==
{{listaref}}
=== Bibliografía ===
* ''Lettres inédites de Joseph Louis Lagrange à [[Leonhard Euler]]'', publicó [[Baldassare Boncompagni]], 1877
* Florence Martin-Robine. ''Histoire du principe de moindre action'', Vuibert, Paris, 2006. {{ISBN|978-2711771516}}
* Isaac Asimov. '' Enciclopedia de ciencia y tecnología 1''. Alianza Editorial, Madrid (1987)
== Atijus esternus ==
{{commonscat|Joseph-Louis Lagrange}}
{{wikiquote|Joseph-Louis Lagrange}}
* {{MacTutor|id=Lagrange}}
* [http://www.daviddarling.info/encyclopedia/L/Lagpoint.html Lagrange-Punkte]
* [http://www.genealogy.ams.org/id.php?id=17864 Entrada en Genealogía]
rgr0eljgueeyhkb948qm1tyemtfwyjy
142775
142774
2026-04-15T11:58:41Z
Olarcos
82
/* Primerus añus */
142775
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Joseph-Louis Lagrange''' ({{AFI-fr|ʒozɛf.lui lagrɑ̃ʒ}}), enscritu cumu '''Giuseppe Lodovico Lagrangia''', tamién llamau '''Giuseppe Luigi Lagrangia''' u '''Lagrange''' (u bien José Luis de Lagrange; [[Turín]], 25 de eneru de 1736-[[París]], 10 de abril de 1813), fue un [[físicu]], [[matemáticu]] i [[astrónomu]] [[itália|italianu]], que endispués de hormal-si ena su Itália natal pasó la mayol parti dela su via en [[Prúsia]] i [[Fráncia]].
Lagrange trebajó en [[Berlín]] duranti vinti añus pa [[Federicu II el Grandi|Federicu II de Prúsia]]. Aportó avancis trascendentalis en múrtipis ramas delas matemáticas, desenvolvió la [[mecánica lagrangiana]] i fue l'autol de noveosus trebajus de [[astronomía]]. Tantu pola emportáncia cumu pol volum delas sus contribucionis científicas se le puei consieral unu delos físicus i matemáticus más destacaus dela [[estoria]].
== Biografía ==
=== Primerus añus ===
[[archivu:Torino-080408073-statua Luigi Lagrange.JPG|thumb|Estátua de Lagrange en [[Turín]]]]
[[archivu:AduC 179 Lagrange (J.L., 1736-1813).JPG|thumb|left|Grabaun cola imajen de Lagrange]]
Joseph Louis de Lagrange viníe duna [[família]] parisina que goçaba de güena posición social. Fue el mayol de onzi germanus i el únicu qu'alcançó la eá aduta.
Fue educau ena [[Nuversidá de Turín]] i no fue ata los dieciseti añus quandu mostró enterés pola [[matemática]]. El su entusiasmu encetó a caminar cola letura dun ensayu del astrónomu [[Edmond Halley]] sobri [[análisis matemáticu]]. Tras un añu de incessanti trebaju, era ya un matemáticu consumau. El rei [[Carru Manuel III de Cerdeña]] le encomendó en 1775 l'adiestramientu delos artillerus del su [[e jércitu]] cumu prufesol asistenti ena [[Academia Militial]], ondi s'apricarun pola primera vezi las teorías [[balística|balísticas]] de [[Benjamin Robins]] i de [[Leonhard Euler]]. Nostanti, d'alcuerdu colos comentárius de [[Alessandro Vittorio Papacino D'Antoni|Alessandro Papacino D'Antoni]], comandanti dela academia i famosu teóricu dela artillería, Lagrange resultó sel un prufesol pobremáticu pol su estilu dominaun pol razonamientu atratu; dispuestu a relegal a un segundu planu la prática dela artillería i dela enjeniería delas fortificacionis.<ref>Steele, Brett. The Heirs of Archimedes: Science and the Art of War through the Age of Enlightenment. 2005. MIT Press. Cambridge. 0-262-19516-X. 368, 375. Military 'Progress' and Newtonian Science. Brett Steele and Tamera Dorland. 13.</ref> En d'esta Academia unu delos sus estuyantis fue [[François Daviet de Foncenex]] (1734-1799),<ref>de Andrade Martins, Roberto. A busca da Ciência priori no final do Seculo XVIII e a origem da Análise dimensional. Roberto de Andrade Martins, Lilian Al-Chueyr Pereira Martins, Cibelle Celestino Silva, Juliana Mesquita Hidalgo Ferreira (eds.). Filosofia E Historia Da Ciência No Cone Sul. 3 Encontro. 2008. AFHIC. 406. 978-1-4357-1633-9. pt</ref> militial i matemáticu endispués especialiçau en [[análisis demensional]].
Quandu teníe tan solu diecinuevi añus de eá, mandó una carta a [[Leonhard Euler]] pala resolución delos pobremas de [[isoperimetría]] qu'abían síu un asuntu de discusión duranti más de meyu sigru, meyanti una nueva técnica: el [[cárculu de variacionis]]. Euler reconució la jeneraliá del métodu i la su superioriá, i cuna cortesía rara en él retuvu un artículu qu'abía escritu dantis paqu'el jovin italianu tuviera tiempu pa completal el su trebaju, cumu desigi l'envención dun nuevu métodu de cárculu. El nombri desta rama del análisis la sugirió el própiu Euler. Esti trebaju puso a Lagrange en primera línia entri los matemáticus dela su época.<ref>Carl B. Boyer. Estoria dela matemática. 2010. Alianza Editorial. Madrí. 978 84 206 8186 3. 615 (de 808). 10ª. XXII. Los matemáticus dela Revolución Francesa.</ref> En 1758, cola ayua delos sus estuyantis, Lagrange espubricó ena Academia de Turín la mayoría delos sus primerus escritus, consistenti enos cincu volúminis normalmenti conocius cumu ''Miscellanea Taurinensia''.
En 1761 Lagrange no teníe rival nel campu delas matemáticas; peru el su trebaju incessanti duranti los úrtimus nuevi añus abía afetau seriamenti ala su salú, i los dotores se negarun a sel responsabris dela su via a menus qu'él se lo tomara en seriu. Inque la su salú fue temporalmenti restablecía, el su sistema nerviosu nunca recuperó el su tonu i de aquí p'alantri padeció constantementi ataquis de mancunía severa.
Lagrange era de meiana estatura, complesión debri, colos ojus azul claru i un colol de piel páliu. Era dun caratel nerviosu i tímiu, detestó la controversia, i al evital-la de güena gana permitió a otrus tenel créditu pol cosas qu'él abía fechu.<ref>W. W. Rouse Ball. 1908. Joseph Louis Lagrange (1736–1813). A Short Account of the History of Mathematics. 4th ed. pp. 401–412. Complete article online, p.338 and 333: http://www.gutenberg.org/files/31246/31246-pdf.pdf</ref>
=== Ena corti rial de Prúsia ===
[[archivu:Lagrange portrait.jpg|mini|left|150px|Retratu de Lagrange]]
Ya en 1756, Euler, col apoyu de [[Pierre Louis Maupertuis|Maupertuis]], hizun un tentinu pol atrayel a Lagrange ala academia de Berlín. Endispués, [[Jean le Rond d'Alembert|d'Alembert]] entircedió a favol de Lagrange anti [[Federicu II el Grandi|Federicu de Prúsia]] i escribió al matemáticu pidiéndu-li que dexara Turín pol una posición considerabri-menti más prestigiosa en Berlín.
En 1766 Euler abandonó [[Berlín]], i [[Federicu II el Grandi|Federicu II el Grandi]] escribió a Lagrange pa espresá-li el su deseu de qu'el "rei más grandi de Uropa" abríe de tenel "el matemáticu más grandi de Uropa" vivindu ena su corti. Lagrange aceptó l'oferta i duranti los siguientis vinti añus en [[Prúsia]], produxu ná menos qu'el hatu más grandi de decumentus científicus espubricau ata entoncis en Berlín, encluyendu el su trebaju monumental, la ''Mécanique analytique''. Gracias ala recomendación de D'Alembert i de Euler, Lagrange sucedió a esti úrtimu cumu diretul dela [[Academia Prusiana delas Ciencias|Academia delas Ciencias de Berlín]], al mesmu tiempu qu'Euler rellumbraba ena Rússia de [[Catalina II de Rusia|Catalina la Grandi]].<ref>Asimov. Op. cit</ref>
La su estancia en Berlín encetó con un desafortunau errol: estandu la mayoría delos sus colegas casaun, i aconsexau polas sus mugeris de qu'era la única manera d'estul cuntentu, se casó; la su mugel murió duna ora pa otra, i la unión no fue felis.
Lagrange era el favoritu del rei i abondu discurrió sobri las ventajas duna regularidá perfeta ena via. La lición la apricó ala su própria via: estuyó la su menti i el su cuerpu cumu si fueran máquinas, i topó esperimentandu la cantiá ezata de trebaju que podía hazel sin perdel la salú. Toas las nuechis se ponía una faina definía pal día siguienti, i al completal qualquiel tema escribía un cortu análisis pa vel qué puntus enas demustracionis eran sucetibris de mejora. Siempri pensó enos sus artículus dantis de componé-lus, i normalmenti los escribió con esmeru i sin una sola raspadura u correción.
=== Etapa posteriol en Fráncia ===
[[archivu:Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813).jpg|thumb|upright=0.7|Bustu de Lagrange, condecorau cola Gran Crus dela Ordin dela Reunión]]
En 1786 Federicu II murió, i Lagrange, que ya s'abía adatau col climi de Berlín, aceptó con alegría l'oferta de [[Luis XVI de Fráncia|Luis XVI]] pa emigral a París. Abía recibíu almientacionis similari de [[España]] i [[Nápolis]]. En Fráncia fue recibíu con distinción, i s'aviarun apartamentus especialis nel Louvre pala su recepción. Al enceti dela su residencia sufrió un ataquì de mancunía, i tuvo una cópia emprentá dela su ''Mécanique'' (ena qu'abía trebajau un quartu de sigru) sin abril nel su escritóriu duranti más de dos añus. La curiosiá alreol delos resultaus dela [[revolución francesa]] lo sacó del su letargu, una curiosiá que plontu se gorvió en alarma col desenvolvimiento dela revolución.
En 1792, la inespricabri tristeça dela su via i la su timideça, motivarun la compasión duna jovin muchacha qu'insistió en casal-si con él, siendu felis con dicha unión. Inque el decretu de otubri de 1793 que desigía que tolos estranjerus dexaran Fráncia no le fue apricau, deseaba marchal-si quandu le ofrecierun la presidencia dela comisión pala reforma de pesus i meyias. La opción delas uniáis finalmenti selecionás era prencipalmenti debuía a él, i pola su enruéncia s'aceptó pola comisión la '''subdivisión decimal''' en 1799.
Inque Lagrange abía queríu salil de Fráncia, nunca estuvo en peligru i los diferentis goviernus revolucionarius (i más tardi, [[Napoleón]]) le cubrirun de onoris i distincionis. En 1794 Lagrange fue nombrau prufesol dela [[École polytechnique|École Polytechnique]] i las conferéncias que dio ellí alos matemáticus que tuvierun la suerti de poel asistil a ellas, tenían la su basi ena su ''Théorie des fonctions analytiques''.
Peru Lagrange no paici abel síu un maestru perfetu. [[Joseph Fourier|Fourier]], qu'asistió alas sus clasis en 1795, escribió:
{{cita|La su vos es mu debri, pol lo menus ata qu'entra en calol; tieni un acentu italianu mu marcau i prenuncia la ''s'' cumu la ''z'' [...] Los estuyantis, cuya mayoría es incapás de apreciá-lo, no le recibin bien, peru alos ''professeurs'' les compensa.<ref>Ivor Grattan-Guiness. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840. Birkhäuser 1990. Vol. I, p.108.</ref>}}
En 1795 Lagrange ocupó una cátedra matemáticu honorífica ena [[Escuela Normal Superiol de París|École Normale]] que disfrutó solu duranti quatru mesis, ya qu'el école fue cerrá. Las sus conferéncias aquí eran abondu elementalis, i no contienin ná de emportáncia especial. Esi mesmu añu fue nombrau unu delos dies biembrus originalis del comité fundadol del [[Bureau des Longitudes]].
=== Úrtimus añus ===
[[archivu:Lagrange's tomb at the Pantheon.jpg|thumb|left|150px|Tumba de Lagrange ena crita del [[Panteón de París]]]]
En 1810 Lagrange encetó una revisión completa dela ''Mécanique analytique'', peru solu pudo completal unus dos tercius dantis del su fallecimientu en 1813, acaecíu ena su casa parisina del 128 dela calli Saint Honoré (Faubourg). [[Napoleón Bonaparte]] le rindió onoris concediéndu-li la Gran Crus dela Ordin Emperial dela Reunión dos días dantis de morril. Fue aterrau esi mesmu añu nel Panteón de París.
== La su obra ==
[[archivu:Lagrange - Théorie des fonctions analytiques, an V 1797 - 1351852.jpeg |thumb|''Théorie des fonctions analytiques'']]
=== Miscellanea Taurinensia ===
Nel 1758, cola ayua delos sus alumnos, [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] fundó una sociedá qu’, endispués, se llamó la [[Academia Turinesa delas Ciencias]]. La mayol parti delos sus primerus trebaxus se topan enos cincu vulúminis delos rustrius dela [[Academia]], conocíus de normal comu Miscellanea Taurinensia. Abondus destus trebaxus son espubricacionis elaborás.
El primer vulumin contieni un decumentu dela [[téoria dela prapagación del soníu]]; endica un errol cometiu pol [[Isaac Newton|Newton]], saca la [[equación deferencial]] general pal movimientu, i topa la solución pal movimientu en línia reta. Esti vulumin tamién contieni la solución compretu del problema duna [[cuerda que vibra]] tresversalmenti; n’esti trebaxu señala la farta de通用idá enas solucionis dás dantis pol [[Brook Taylor]], [[Jean le Rond d'Alembert|D'Alembert]] i [[Leonhard Euler|Euler]] legandu ala conclusión de qu’el hormau dela curva pa un tiempu t qualquiera vien dau pola equación y = a \sin (mx)\cdot \sin (nt). El artículu acaba cuna ábil discusión sobri ecus i soníus compuestus. Otros artículus n’esti vulumin son [[seri recursiva]], [[probabilidá]] i [[cálculu de variacionis]].
El segundu vulumin contieni un decumentu largu qu’enclui los resultaus de varius decumentus del primer vulumin i notas sobri el cálculu de variacionis; i ilustra el su usu sacandu el [[prencipiu de mínima ación]], i las solucionis de varius problemas de [[dinámica]].
El tercer vulumin enclui la solución de varius problemas de dinámica meyanti el cálculu de variacionis; dalgunus decumentus de [[cálculu entegral]]; una solución del [[problema de Fermat]] (topar un númeru x que hadríe que (x ² n + 1) huessi un quairau dondi n es un enteru dau que nu es un quairau); i las equacionis deferencialis generalis del problema del [[movimientu de n-cuerpus]] i la su apricación al [[Problema delos tres cuerpus]] que se muevin baxu las sus atracionis mutuas.
=== Los trataus ===
La su atividá mental mientra destus venti añus en [[Prússia]] fue asombrosa, nu solu pol fechu de proucil la su mu güena Mécanique analytique, sinu pol contribuil, con duxcientus trebaxus, alas [[Academia de Berlín|Academias de Berlín]], [[Turín]], i [[París]]. Dalgunus destus rondamenti son trataus, i tous, sin acepción, son duna estraordinaria calidá. Salvu un cortu períodu de tiempu, quandu estava malinu, de meya prouxu ábate un artículu al mes. Los mas emportantis son:
Las sus contribucionis alos vulúminis quartu i quintu, 1766-1773, dela Miscellanea Taurinensia; el mas emportanti fue unu n'1771 nel que discutió cómu abondas osservacionis astronómicas devin combinal-si pa dal el resultau mas probabri.
Endispués, las sus contribucionis alos primerus dos vulúminis, 1784-1785, dela [[Academia de Turín]]. Un artículu sobri la presión ehercía polos fluyíus en movimientu, i el segundu un artículu alreol dela entegración duna [[seri enfenita]], i el tipu de problemas palos qu’es combenienti.
=== Astronomía ===
[[archivu:Lagrange points.jpg|thumb|Puntus d'equilibriu potencial entri la [[Tierra]] i el [[Sol]] sacaus pol [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]]] El siguienti trebaju fue n'1764 sobri la [[libración dela Luna]], i una espricación alreol de por qué siempri ufre la misma cara ala [[Tierra]], un problema que trató cola ayúa del [[trebaxu virtual]]. La su solución es especialmenti enteressanti pol contenel el germi dela idea d'equacionis generalizás de movimientu, equacionis que demostró formalmenti n'1780.
La mayoria delos trebaxus enviaús a [[París]] tratavan sobri preguntas astronómicas, i entri estus papelis val la pena mentol el [[sistema jovianu]] n'1766, el su ensayu nel [[problema delos tres cuerpus]] n'1772, el su trebaxu sobri la [[equación seculal dela Luna]] n'1773, i el su tratau sobri las [[perturbacionis cometarias]] de 1778. Estus eran tous asuntos propuestus pola [[Academia francesa]], i en cada casu el premiu se le dió a él. Ai abondus artículus d'astronomía. Destus los mas emportantis son los siguientis:
Intentandu resolvel el [[Problema delos tres cuerpus]], destapó los [[puntus de Lagrange]] n'1772, d'enterés polque nellos se tenin topau los [[asteroides troyanus]] i los [[satélites troyanus de Saturnu]].
[[Gravitación de elipsoidis]], 1773: Puntu de partida del trebaxu de [[Colin Maclaurin|Maclaurin]].
La [[equación seculal dela Luna]], 1773; tamién notabri pola entroducción dela idea de [[potencial]]. El potencial dun cuerpu nun puntu es la suma dela masa de cada elementu del cuerpu devidíu pola su distancia del puntu. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] mostró que si el potencial dun cuerpu a un puntu esternu huessi conocíu, l'atración en qualquiel direción sedríe topá en seguida. La téoria del potencial se desarrolló nun artículu enviau a [[Berlín]] n'1777.
El movimientu delos [[nodus dela órbita]] dun planeta, n'1774.
La [[estabiliá delas órbitas planetarias]], n'1776.
Dos artículus sobri el métodu pa determinal la órbita dun cometa con tres osservacionis, n'1778 i 1783: ena prática nu es gastau, peru el su sistema de calculal las perturbacionis pol meyu delas [[quairaturas mecánicas]] á hormau la basi dela mayoria delas envistigacionis suceguientis nel assuntu.
La su determinación delas variacionis seculares i periódicas delos [[elementos orbitalis]] delos planetas, 1781-1784: los límitis superiolis asignaus pa qu’estus estén d'alcuerdu con aquellos oteníus endispués pol [[Urbain Le Verrier|Le Verrier]]. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] procedió ata dondi le permitía el conocimientu que n'aquel tiempu se tenía delas masas delos planetas.
A esti tema volvió mientra los úrtimus añus dela su vida quandu estava ya en [[París]]. La téoria del movimientu planetariu avía hormau parti de dalgunus delos mas notabris escritos de [[Berlín]] de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]]. N'1806 el assuntu se volvió a abril pol parti de [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], quien, nun artículu leyíu frenti ala [[Academia francesa]], mostró las fórmulas de [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]] levás a ciertus límitis pa la estabiliá delas órbitas. [[Joseph-Louis de Lagrange|Lagrange]], qu’estava prisenti, anallizó entoncis de nuevu el assuntu enteru, i nuna carta comunicá ala [[Academia]] n'1808 espricó cómu, pola variación de constantis arbitrarias, las desigualdais periódicas i seculares de qualquiel sistema de cuerpus mutuamenti uníus pola [[gravitación]] podríun sel determinadas.
=== Álgebra ===
La mayol parti delos sus artículus sobri [[álgebra]] los envió ala [[Academia de Berlín]]. Val destacar:
La su discusión dela solución entera delas [[formas quairáticas]], 1769, i de normal d'equacionis endeterminás, 1770.
El su tratau dela [[téoria de eliminación de parámetrus]], 1770.
Los sus escritos sobri el processu general pol resolvel una [[equación algebraica]] de qualquiel grau, 1770 i 1771; esti métodu faya palas equacionis dun ordin superiol al quartu, polque enclui la solución duna equación d'ordin superiol, peru da todas las solucionis delos sus predecesoris.
La solución compretu duna [[equación binomial]] de qualquiel grau (ocupa el úrtimu lugal entri los artículus mencionaús).
Amás, n'1773, el su tratamientu de [[determinantis]] de segundu i tercer ordin, i delas sus envariantis.
Un teorema que leva el su nombri: «si G es un grupu fenitu d'ordin n i H un subgrupu d'ordin m, devi sel n múrtipru de m , o m devisol de n. El númeru i = \frac{n}{m} se llama índice del subgrupu»<ref>Cotlar- Ratto de Sadosky. Introducción al álgebra y Nociones de álgebra lineal. Eudeba, Buenos Aires (1977)</ref>
=== Equacionis deferencialis ===
Enventó el métodu de '''variación delos parámetrus''' (o variación delas constantis arbitrarias), un métodu potenti nu solu apricabri a una [[equación deferencial lineal]] con coeficientis constantis, sinu a qualquiel equación deferencial lineal dela que se ya conozca la función comprementaria. Pol esti métodu i polas sus abondas aportacionis se le considera unu delos mayoris matemáticus de tous los tiempos.<ref>Morris- Brown. Ecuaciones diferenciales. Aguilar Madrid (1960)</ref>
=== Téoria de númerus ===
Dalgunus delos sus artículus inicialis tamién tratan de questionis conetás col abandonau peru singularmenti fascinanti tema dela [[téoria de númerus]]. Entri estus se topan los que tratan sobri los asuntos siguientis:
La su prueva del teorema de que cada enteru positivu que nu es un quairau puei espressal-si comu la suma de dos, tres o quatru quairaus d'enterus, 1770.
La su demostración del [[teorema de Wilson]] que dici que si n es un númeru primu, entoncis (n - 1)! + 1 siempri es un múrtipru de n, 1771.
Los sus artículus de 1773, 1775, i 1777, dondi da las demostracionis de varius resultaus enunciaús pol [[Pierre de Fermat|Fermat]], i nu demostraús dantis.
I, pol úrtimu, el su métodu pa determinal los faturis de númerus dela horma x^2 + ay^2.
=== Mecánica analítica o lagrangiana ===
Entri 1772 i 1788, Lagrange reformuló la [[Mecánica clásica|mecánica clásica]] d’[[Isaac Newton]] pa simplifical fórmulas i facilitallos cálculus. Esta mecánica se llama [[Mecánica lagrangiana|mecánica lagrangiana]], i es el enceti dela [[Mecánica analítica|mecánica analítica]]. El su monumental «Tratau de Mecánica Analítica» arrecogi, compreta i unifica los conocimientos amontonaus dendi Newton. Esti libru, pa los sus contemporánius una referencia, es una apología del gastu delas [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] ena mecánica. Nel libru extiendi la lei del trevaju virtual, i haci d’ella un prencipiu fundamental, i cola ayu del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], deduci toa la mecánica de sólius i flúidus.
El pesqui del libru es mostral qu’a la mecánica está empriciti incluía nun solu prencipiu, que permiti dal fórmulas generalis delas que se puei sacal qualquier resultau particulal. El métodu de coordonás generalizás que sacó es a lo mejol el resultau más inteliyenti del su análisis. En lugal de seguil el movimientu de ca parti endividual dun sistema material, como D'Alembert i Euler abíun fechu, mostró que, si se determina la su configuración pun númeru bastanti de variablis el qual númeru es igual qu’en grados de libertá que tieni el sistema, entoncis se puein espressal las enerxías cinéticas i potencialis del sistema polo que se refieri a essas variablis, i las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] del movimientu se deducin pola diferenciación. Pun sabulugal, ena dinámica dun sistema rígiu chamba la consieración del probrema particulal pola ecuación general que se scribi ogañu normalmenti cola fórmula: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial T}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial T}{\partial\theta}+\frac{\partial V}{\partial \theta} = 0. ||left}} ''T'' es l’enerxía cinética i ''V'' l’enerxía potencial i \theta es la coordoná generalizá. Construyendu la función lagrangiana \mathcal{L} la lei queda dela forma: {{ecuación| \frac{d}{dt}\frac{\partial \mathcal{L}}{\partial \dot{\theta}}-\frac{\partial\mathcal{L}}{\partial\theta} = 0. ||left}} Entri otrus teoremas menoris aquí daus se puei mencional la proposición de qu’l’enerxía cinética dun sistema material baju las restricciones das es un máissimu, i el prencipiu de mínima acción. Tol análisis es tan eleganti que William Rowan Hamilton dijo qu’esti trevaju «solu sedríe descrevissípoli como un poema científicu». Puei sel enteressanti osserval que Lagrange comentó qu’a la mecánica de verdá era una rama dela matemática pura, análoga a una geometría de quatru dimensionis, a sabel, el tiempu i las tres coordonás del puntu nel espáciu. Al prencepiu denguna editorial quería pubrical el libru; peru Legendre pol fin persuadió a una empresa de [[París]] pa hacellu, lo que se hizu baju la su supervisión nel 1788.
=== Teoría sobri las funcionis analíticas ===
Las sus conferencias ena [[École polytechnique]] tratarun del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]], la basi dela su ''Théorie des fonctions analytiques'', que se pubricó nel 1797. Esti trevaju es la extensión duna idea contenía nun artículu qu’abía enviau a [[Berlín]] nel 1772. Un métodu argu paiciu s’abía gastau dantis pol John Landen nel ''Análisis residual'', pubricau en [[Londres]] nel 1758. Lagrange creyó que podía librallu d’assín delas dificultáis pol gastu de cantidáis enfinitamenti grandis i enfinitamenti pequeñas, qu’en los filósofis objetarun nel tratamientu usual del [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]].
El libru está devidíu en tres partis. La primera da una preba algebraica del [[Teorema de Taylor|teorema de Taylor]]. La segunda trata las apricacionis ala [[Geometría|geometría]]; i la tercera versa sobri las sus apricacionis ala mecánica. Otru tratau enas mesmas línies fue el su ''Leçons sur le calcul des fonctions'', pubricau nel 1804. Estus trevajus puein sel consideraus como el puntu d’arranqui palas envistigacionis de Cauchy, Jacobi i Weierstrass.
=== Enfinitesimalis ===
Con posterioriá, Lagrange gastó los enfinitesimalis i el [[Cálculu diferencial|cálculu diferencial]] nel estudiu de fórmulas algebraicas; i nel prólogu ala segunda edición dela su obra ''Mécanique Analytique'' pubricá nel 1811, justifica el gastu d’enfinitesimalis, con estas palabras: {{cita|''Quandu avemus asimilau l'espíritu del métodu enfinitesimal, i lo á verificau l'eititú delos sus resultaus pol métodu geométricu de primeras i últimas proporcionis, o pol métodu analíticu de funcionis derivás, entoncis podemos gastal las cantidáis enfinitamenti pequeñas como un meyu siguru i valiosu d’atallal i simplifical las nuestras prebas''.<ref>W. W. Rouse Ball, Joseph Louis Lagrange (1736 - 1813), From `A Short Account of the History of Mathematics' (4th edition, 1908), idioma=en, fechaacceso=7 de noviembri de 2015</ref>}}
=== Fraccionis continuas ===
La su ''Résolution des équations numériques'', pubricá nel 1798, tamién es frutu delas sus conferencias ena Escuela politécnica. Nel da el métodu d’aprossimal las raícis realis duna ecuación pol meyu de [[Fracción continua|fraccionis continuas]], i enuncia varius otrus teoremas. Al final nuna nota demuestra el [[Pequeñu teorema de Fermat|pequeñu teorema de Fermat]]:
: a^{p-1} - 1 \equiv 0 ; ({\rm mod} ; p) ; ,
ondi '' p '' es un númeru primu i '' a '' es un númeru enteru primu entri sí con '' p '' (m.c.d. (a, p)=1). Puei apricallu-si pa dal la solución algebraica compreta de qualquier ecuación binomial. Esprica tamién cómo la ecuación cuyas raícis son los quadraus delas diferencias delas raícis dela ecuación original puei gastallu-si pa dal muncha información tocanti ala posición i naturaleza de essas raícis.
== Matemática pura ==
Los enteresis de Lagrange eran esencialmenti essos dun estuyanti de matemática pura: buscó i sacó resultaus abstratus de largu alcanci, i estaba alegri de dejal las apricacionis a otrus. De fechu parti delos destapamientos del su gran contemporániu, [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]], consisti ena apricación delas fórmulas de Lagrange alos fenómenos dela naturaleza; pun sabulugal, las conclusiones de Laplace dela velocidá del soníu i dela aceleración secular dela [[Luna]] están ya empriciti enos resultaus de Lagrange. La única dificultá pa entendel a Lagrange es el asuntu d’enterés i la generalidá estrema delos sus procesos; peru el su análisis es tan lúciu i luminosu como es simétricu e ingeniotsu.
Un recienti scritol sobri Lagrange dici que desempeñó un papel verdaderamenti prominenti nel avanci de casi todas las ramas dela matemática pura. Como [[Diofanto de Alehandría|Diofanto]] i [[Pierre de Fermat|Fermat]], Lagrange tenía un geniu especial pala [[Teoría de númerus|teoría de númerus]], i nesti asuntu dio solucionis a munchus delos probremas qu’abíun síu propuestos pol Fermat, i ayuntó argunus teoremas propius. Crió el [[Cálculu de variacionis|cálculu de variacionis]]. La teoría d’[[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] está en déuda con él pol convertilla nuna ciencia en lugal duna escoyeta d’ingeniotsus artificius pala solución de probremas particularis.
Contribuyó al cálculu de diferencias finitas cola fórmula d’interpolación que lleva el su nobri. Los sus tres trevajus sobri el métodu d’interpolación de 1783, 1792 i 1793, están ogañu ena mesma fasi en que Lagrange los dejó.
=== Miscelánea ===
Á tamién abondus artículus sobri varius puntus de [[Geometría analítica|geometría analítica]]. Nun par d'ellos, scritus bastanti endispués, nel 1792 i 1793, achicó las cuádricas ala su forma canónica.
Duranti los añus de 1772 a 1785 contribuyó cuna larga serie d’artículus qu’enfruyierun bastanti nel desenvolvimiento dela ciencia, sobri las [[Ecuación diferencial|ecuacionis diferencialis]] en derivadas parcialis. Una gran parti d’estus resultaus se reunierun ena segunda edición del [[Cálculu integral|cálculu integral]] d’Euler pubricau nel 1794.
Duranti los últimos añus en [[Francia]] el su trevaju se centró nel Análisis Matemáticu.
== Distincionis ==
[[archivu:Medalla conmemorativa Lagrange. Museo Thorvaldsen (Dinamarca).jpg|thumb|200px|Medalla conmemorativa de Lagrange. (Gaspari Galeazzi. Museo Thorvaldsen, Copenhague). Nel reversu puei leél-si en latín la escripción: ''Geómetra cuya fama en vida superó ala delos antiguos'']]
Biembru del [[Senáu conservaol]] ({{fecha|25|12|1799}}) (incluíu con Monge i [[Pierre-Simon Laplace|Laplace]] ena relación de científicus envitaus a formal parti dela asamblea).
[[Condi Lagrange del Empiériu]] <ref>Lagrange (Joseph-Louis), Léon Battier, volumen I, 1842, páginas 359-361</ref> (Concesión del {{fecha|24|abril|1808}}, [[Bayona]]) <ref>Albert, Révérend, Armorial du Premier Empire (Titres, majorats et armoiries concédés par Napoléon Ier), editorial=Au bureau de L'Annuaire de la noblesse, ubicación=París, fecha=1894, volumen=3</ref>
[[Legión d’Onol]]:
::75px Cavalleru
::75px Gran Oficial
[[Gran Crus dela Ordin dela Reunión]].
::75px Cavalleru
== Reconocimientos i onoris ==
Está aterrau nel [[Panteón de París]].
El su nobri fegura ena lista delos setenta i dos nobris de científicus destacaus scritos ena [[Torre Eiffel]]. <ref>H. Chanson, Hydraulic engineering legends Listed on the Eiffel Tower, cita=Great Rivers History, ASCE-EWRI Publication... Kansas City, USA, fecha=17-19 de mayu de 2009, editorial=J. R. Rogers, páginas=1-7, ubicación=Reston, isbn=978-0-7844-1032-5</ref>
El [[Cráter lunar Lagrange|cráter lunar Lagrange]] lleva el su nobri.
L’[[asteroide (1006) Lagrangea]] está denominao nel su onol.
Una calli del V [[Distritu de París]] i otra calli de [[Turín]] llevan el su nobri.
El [[puntu de ingravidé]] del sistema [[Tierra]]/[[Sol]], cuya dessistencia predijo, se llama «el [[puntu de Lagrange L2]]» nel su onol.
El [[operaol matemáticu lagrangianu]] le devi el su nobri. {{clear}}
== Escú de armas ==
{| border=1 cellspacing=5 width="100%"
|- valign=top align=center
| width="206" | '''Figura'''
| '''Descrición'''
|- valign=top
| align=center | 150px [[archivu:Blason Joseph Louis Lagrange (1736-1813).svg|50px]]
| '''Armas del condi Lagrange i del Empiériu''' ''Sobri sabre (negru), un triángulu equiláteru vacíu orillau d’oru, coronau pol una luna de prata, col emblema del [[Senáu]].''
|}
Librea: assombrau negru, oru, açul i prata <ref>Titre de noblesse de comte accordé à Joseph, Louis La Grange. Bayona (24-abril-1808). editorial=chan.archivesnationales.culture.gouv.fr, autor=Centre historique des Archives nationales (France)</ref>
== Vea-se tamién ==
[[Polinomiu de Lagrange]]
[[Mecánica lagrangiana]]
[[Puntus de Lagrange]]
[[Multiplicadoris de Lagrange]]
[[Teorema de Lagrange]]
[[Adrien-Marie Legendre]]
== Referencias ==
{{listaref}}
=== Bibliografía ===
* ''Lettres inédites de Joseph Louis Lagrange à [[Leonhard Euler]]'', publicó [[Baldassare Boncompagni]], 1877
* Florence Martin-Robine. ''Histoire du principe de moindre action'', Vuibert, Paris, 2006. {{ISBN|978-2711771516}}
* Isaac Asimov. '' Enciclopedia de ciencia y tecnología 1''. Alianza Editorial, Madrid (1987)
== Atijus esternus ==
{{commonscat|Joseph-Louis Lagrange}}
{{wikiquote|Joseph-Louis Lagrange}}
* {{MacTutor|id=Lagrange}}
* [http://www.daviddarling.info/encyclopedia/L/Lagpoint.html Lagrange-Punkte]
* [http://www.genealogy.ams.org/id.php?id=17864 Entrada en Genealogía]
d9roumwjseyp7o3pmaeey19dpp5dmqk
Edmond Halley
0
11903
142776
2026-04-15T11:58:58Z
Olarcos
82
Criá página con '{{ficha de pressona}}'
142776
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
5kq4ww9y2asp9g9316a4867e4nevmlt