Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.46.0-wmf.24 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Usuario:Olarcos 2 3582 142782 142765 2026-04-15T12:10:00Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142782 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> cdhonposj1oeixpkggis7ea42zwvdb8 142794 142782 2026-04-15T12:30:04Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142794 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> fok8q7mjmvw8tt9my18tl83xcpigxf7 142808 142794 2026-04-15T23:35:55Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142808 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Norman Manea]] *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> ljo2uiy1rytbq2jpyreollt8rmc2l5w 142856 142808 2026-04-16T09:58:07Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142856 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Nuversidá Babeș-Bolyai]] *[[Norman Manea]] *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> 7otk4p7sarywhwh1ygv9ayrmv0u1hb1 142870 142856 2026-04-16T10:27:50Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142870 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Alexander von Humboldt]] *[[Nuversidá Babeș-Bolyai]] *[[Norman Manea]] *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> ghdlv2fvw4nx2wulauiv1df5kxnhhru Teatru romanu de Méria 0 9740 142875 138791 2026-04-16T11:20:33Z Olarcos 82 142875 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:Las gradas del teatro romano.jpg|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El hemiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[Archivu:Parodoi gallery.jpg|thumb|''Parodoi'', galería pal entrá de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] thumb|Vista del’escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de [[Teatru Grecolatinu]], n’abril de 2018. L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] qh2h9m9ja8zv465opexa2eyvnct6eqw 142876 142875 2026-04-16T11:21:34Z Olarcos 82 /* Gradas i orchestra */ 142876 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El hemiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[Archivu:Parodoi gallery.jpg|thumb|''Parodoi'', galería pal entrá de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] thumb|Vista del’escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de [[Teatru Grecolatinu]], n’abril de 2018. L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] 15ib9onmbcoycx5khayjo83eezalw7c 142877 142876 2026-04-16T11:21:59Z Olarcos 82 /* Gradas i orchestra */ 142877 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El hemiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|''Parodoi'', galería pal entrá de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] thumb|Vista del’escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de [[Teatru Grecolatinu]], n’abril de 2018. L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] icayb5k0wjdimo5f2p3r16ofx7g03nu 142878 142877 2026-04-16T11:23:40Z Olarcos 82 /* Gradas i orchestra */ 142878 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] thumb|Vista del’escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de [[Teatru Grecolatinu]], n’abril de 2018. L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] ngls91jxsre0m79jq2tkou6u65p8nd5 142879 142878 2026-04-16T11:25:13Z Olarcos 82 /* Escena */ 142879 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] thumb|Vista del’escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de [[Teatru Grecolatinu]], n’abril de 2018. L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] 61ylrsbkbrirc7o8dmuf9rn815beoej 142880 142879 2026-04-16T11:26:58Z Olarcos 82 /* Escena */ 142880 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] [[Archivu:XXII Festival Juvenil Europeo de Teatro Grecolatino 03.jpg|thumb|Vista dela escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de Teatru Grecolatinu, n'abril de 2018]] L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] my6zlhmx4t6svd4novrwoc7sbpx5znd 142881 142880 2026-04-16T11:31:33Z Olarcos 82 /* Peristilu */ 142881 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] [[Archivu:XXII Festival Juvenil Europeo de Teatro Grecolatino 03.jpg|thumb|Vista dela escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de Teatru Grecolatinu, n'abril de 2018]] L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Galeria == <gallery mode="packed"> Archivu:Columna de mármol romana en el Teatro Romano.jpg|Detalli duna coluna de marmol Archivu:Columnas del Teatro de Merida atras.jpg|Colunas, vistas dendi dela parti posteriol del teatru Archivu:Estatua1 en el Teatro de Merida.jpg|Detalli duna estatua Archivu:Estatua3 en el Teatro de Merida.jpg|Una otra estatua Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|Las gradas Archivu:InscripcionAgrippaTeatroMérida.JPG|Inscripción comemorativa de M. Vipsani Archivu:Puerta de entrada de las autoridades al Teatro Romano de Mérida.jpg|Puerta d'entrá delas autoriais Archivu:Vista panorámica del Teatro Romano de Mérida.jpg|Vista panoramica </gallery> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] hc7sbibwb4gawy7ucbzw0ofno8m2l7s 142882 142881 2026-04-16T11:32:37Z Olarcos 82 /* Peristilu */ 142882 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] [[Archivu:XXII Festival Juvenil Europeo de Teatro Grecolatino 03.jpg|thumb|Vista dela escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de Teatru Grecolatinu, n'abril de 2018]] L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Galeria == <gallery mode="packed"> Archivu:Columna de mármol romana en el Teatro Romano.jpg|Detalli duna coluna de marmol Archivu:Columnas del Teatro de Merida atras.jpg|Colunas, vistas dendi dela parti posteriol del teatru Archivu:Estatua1 en el Teatro de Merida.jpg|Detalli duna estatua Archivu:Estatua3 en el Teatro de Merida.jpg|Una otra estatua Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|Las gradas Archivu:InscripcionAgrippaTeatroMérida.JPG|Inscripción comemorativa de M. Vipsani Archivu:Puerta de entrada de las autoridades al Teatro Romano de Mérida.jpg|Puerta d'entrá delas autoriais Archivu:Vista panorámica del Teatro Romano de Mérida.jpg|Vista panoramica </gallery> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] m2d11viobkc8zfnq3yhoqeqvfp2wdby 142883 142882 2026-04-16T11:33:36Z Olarcos 82 /* Peristilu */ 142883 wikitext text/x-wiki {{ficha de estructura}} [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]] El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], actual [[Méria]] ([[España]]). El su crio fue promovíu pol cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref> El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]]. En 1912, el teatru fue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref> == Estoria == [[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]] El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref> === Escavación i reconstrucción === [[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]] El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas». [[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]] En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> == Descrición == La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref> === Gradas i ''orchestra'' === [[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]] El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref> El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> [[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]] La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> === Escena === [[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]] [[Archivu:XXII Festival Juvenil Europeo de Teatro Grecolatino 03.jpg|thumb|Vista dela escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de Teatru Grecolatinu, n'abril de 2018]] L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref> [[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref> Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> === Peristilu === [[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]] [[File:Spainmeridateatroromano03.jpg| thumb|El peristilu, çona ajardiná ubicada por atrás dela escena.]] thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura. Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref> == Galeria == <gallery mode="packed"> Archivu:Columna de mármol romana en el Teatro Romano.jpg|Detalli duna coluna de marmol Archivu:Columnas del Teatro de Merida atras.jpg|Colunas, vistas dendi dela parti posteriol del teatru Archivu:Estatua1 en el Teatro de Merida.jpg|Detalli duna estatua Archivu:Estatua3 en el Teatro de Merida.jpg|Una otra estatua Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|Las gradas Archivu:InscripcionAgrippaTeatroMérida.JPG|Inscripción comemorativa de M. Vipsani Archivu:Puerta de entrada de las autoridades al Teatro Romano de Mérida.jpg|Puerta d'entrá delas autoriais Archivu:Vista panorámica del Teatro Romano de Mérida.jpg|Vista panoramica </gallery> == Véa-se tamién == * [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]] * [[Teatru romanu]] * [[12 Tesorus d'España]] == Atijus == * [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria] == Huntis == <references/> [[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]] [[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]] j4tawpmte7cwnl8xaq92vt85cxtjqxu Cluj-Napoca 0 11860 142857 142202 2026-04-16T09:59:35Z Olarcos 82 /* Educación */ 142857 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Cluj-Napoca''' ({{AFI-ro|ˈkluʒ naˈpo.ka|pron|Ro-Cluj-Napoca.ogg}}; {{Lang-hu|Kolozsvár}}, {{IPA-hu|ˈkoloʒvaːr|pron|Kolozsvár.ogg}}; {{lang-de|Klausenburg}}, {{AFI-de|klaʊ̯zɛnbʊɐ̯ɡ|pron|De-Klausenburg.ogg}}) es una ciá del [[noruesti]] de [[Rumanía]], assiadá nel [[valli]] del Someșul Mic, a 440 quilómetrus de [[Bucarest]]. Capital estórica dela region de [[Transivania]], ogañu es la capital del [[Distritu de Cluj]] i dela region económica del Noruesti. Es la segunda ciá más puebrá del país (324.576 abitantis en 2011) i l'prencipal polu económicu del Noruesti. Se destingui pun [[setol secundariu]] mu dessemejau i pun [[setol terciariu]] empuntau sobretu palas [[Tenologías dela Enformación i la Comunicación]], palos [[servicius financierus]], l'[[educación]] i l'[[envestigación científica]]. Fueraparti, Cluj-Napoca i la su region tienin un gran puel de desenvolvimiento [[turismu]]. Dau qu’la ciá tieni dos grandis comuniáis, de luenga [[Rumanu]] i [[úngaru]], Cluj-Napoca es una ciá fondamenti bicultural. La su estoria, rica i agetá, á legau un patrimoniu arquitetónicu de primer ordin. En cuantu ala coltura viva, ogañu la ciá de Cluj es al mesmu tiempu el centru coltural más grandi dela [[comuniá úngara]] de Rumanía i unu delos más emportantis centrus colturalis rumanus: las sus enstitucionis colturalis (teatrus, bibliotecas, galerías d’arti, varius festivalis etc.) son unas delas mejoris en tol territoriu del país. Al mesmu tiempu, Cluj-Napoca es l’polu [[Nuversidá|nuversitariu]] más grandi de Transivania i l’segundu polu nuversitariu de toa Rumanía. Las varias nuversidáis i escuelas dela ciá asseguran un altu nivel d’enstrucción enas tres luengas estóricas de Transivania ([[Rumanu]], [[Aleman]] i [[úngaru]]), assina como en [[Francés]] i n'[[Inglés]]. Estas condicionis favorecin l’umentu del númeru delos estuyantis forasterus, tantu [[uropeus]] como estracomunitarius. En Clujo-Napoca tuvu nacencia el pueta [[Ion Negoițescu]] == Etimulugía == === Napoca === Nel sitiu de la ciá abía un asentamientu prerromanu llamau Napoca. Endispués dela [[Dacia (provincia romana)|conquista romana del área]] nel añu 106 d.C., el lugal hue conociu comu Municipium Aelium Hadrianum Napoca. Las possiblis etimulugías pa Napoca o Napuca enclusin los nombris de dambas dos [[Dacios|tribus dacias]] comu los naparis o los napaei, el términu griegu napos (νάπος), que senifica "valli arbolá", o la [[Lenguas indoeuropeas|raíz indoeuropea]] *snā-p- ([[Indogermanisches etymologisches Wörterbuch|Pokorny]] 971–972), "fluyir, nadal, húmiu".<ref>Lukács 2005, p.14</ref> === Cluj === La primera mención escrita del nombri atual de la ciá —comu Villa Rial— fue en 1213 col nombri en [[Latín medieval]] Castrum Clus.<ref name="Clujeanet-2" /> Manque Clus comu nombri de condau se registró nel decumentu de 1173 Thomas comes Clusiensis,<ref name="Lazarovici et al-6" /> se cree que la designación del condau deriva del nombri del [[castrum]], que pudu essistal antis de la su primera mención en 1213, i no al revés.<ref name="Lazarovici et al-6" /> Sobri el nombri d'esti campamentu, ai varias ipótessis pal su origen. Pui represental una derivación del términu [[Latín|latinu]] clausa – clusa, que senifica "lugal cerráu", "estrechu" o "barrancu".<ref name="Lazarovici et al-6" /> Senificáus parecius se l’atribuin al términu [[Lenguas eslavas|eslavu]] kluč, que senifica "una llave" (nel sintiu de [[Manantial|manantial]] o huenti)<ref name="Lazarovici et al-6" /> i al alemán Klause – Kluse (que senifica "passu de montaña" o "[[Azud|presa]]").<ref name="Gaal-2000" /> Los nombris latinus i eslavus s'an atribuiu al valli que se cierra entri cabezus justo al ponienti de [[Mănăștur|Cluj-Mănăștur]].<ref name="Lazarovici et al-6" /> Otra propuesta relaziona el nombri de la ciá col su primer megistrau, Miklus – Miklós / Kolos.<ref name="Gaal-2000" /> La [[Idioma húngaro|horma húngara]] Kolozsvár, registrá por primera vezi en 1246 comu Kulusuar, sufriu dambus [[Cambio fonético|cambius fonéticus]] colos añus (uar / vár senifica "castillu" en húngaru); la varianti Koloswar apaizi por primera vezi nun decumentu de 1332.<ref name="Asztalos-2003" /> El su nombri en [[Sajones de Transilvania|sajón transilvanu]], Clusenburg / Clusenbvrg, apaició en 1348, peru dendi 1408 se gastó la horma Clausenburg.<ref name="Asztalos-2003" /> El nombri de la ciá en [[Idioma rumano|rumanu]] solía escribissi de dambas maneras comu Cluj o Cluș,<ref name="Szabó-2007" /> siendu esti úrtimu el casu ena obra Poesis de [[Mihai Eminescu]]. Otros nombris estóricus pa la ciá, tós relazionáus o derivaus de "Cluj" en deferentis idiomas, enclusin el [[Latín|latín]] Claudiopolis, el [[Idioma italiano|italiano]] Clausemburgo,<ref>''Le Vie d'Italia'', vol. 46/1940, números 7-12, p. 1172</ref> el [[Idioma turco|turcu]] Kaloşvar<ref>Gönül Pultar, ''Kimlikler lütfen: Türkiye Cumhuriyeti'nde kültürel kimlik arayışı ve temsili'', p. 62. Ankara: ODTÜ Yayıncılık, 2009, {{ISBN|978-994-434478-4}}</ref> i el [[Yidis|yidis]] קלויזנburg Kloyznburg o קלאזין Klazin.<ref name="Szabó-2007" /> === Nombri oficial d'ogañu === Napoca, el nombri prerromanu i romanu de los antiguos asentamientus nel área de la ciá moerna, hue añadiu al nombri estóricu i moernu de Cluj duranti la ditaura nacional-comunista de [[Nicolae Ceaușescu]] comu parti de los sus eshuerzus de crial mitus estóricus.<ref>{{Cite book |last=Pippidi |first=Andrei |title=Totalitarian and Authoritarian Regimes in Europe: Legacies and Lessons from the Twentieth Century |publisher=[[Berghahn Books]] |year=2006 |isbn=9781571816412 |page=466 |chapter=Historical Memory and Legislative Changes in Romania}}</ref> Estu passó en 1974, quandu las autoridáis comunistas hizierun esti gestu nacionalista col fin de resaltal las raízis prerromanas de la ciá.<ref>{{Cite book |last=George W. White |title=Nested Identities: Nationalism, Territory, and Scale |publisher=Rowman & Littlefield |year=1999 |isbn=0-8476-8467-9 |page=275 |chapter=Transylvania: Hungarian, Romanian, or Neither?}}</ref><ref name="National Institute of Statistics" /> El nombri completu de "Cluj-Napoca" escasamenti se gasta huera de contestus oficiales.<ref>Brubaker et al. 2006, p.xxi</ref> === Moti === El moti de "ciá tesoru" s’alcanzó a cabus del sigru XVI, i hazi referenzia a la riqueza amontoná polos vezinus, encluyendu el comerciu de metalis preciosus.<ref>Lazarovici et al. 1997, p.39 (3.1 De la Napoca romană la Clujul medieval)</ref> La frassi es orașul comoară en rumanu,<ref name="Clujeanul-2007" /> i se da en húngaru comu kincses város.<ref name="UFI-2004"/><ref>{{Citation |last=Bunta |first=Magda |title=A kolozsvári ötvöscég középkori pecsétje |work=Folia Archaeologica |pages=151–154 |year=1970}}</ref> == Estoria == === Impériu Romanu === [[Archivu:Part of Tabula Peutingeriana centered around present day Transylvania.png|thumb|upright=1.5|Napoca nel fragmentu de [[Dacia (provincia romana)|Dacia romana]] d’entre los sigrus I i IV d.C. dela [[Tabula Peutingeriana]] (parti d’arriba nel centru) Bunbury 1879 p.516 ]] L’[[Impériu Romanu]] runchó [[Dacia]] enos añus 101 i 106 d.C., duranti el mandu de [[Trajanu]], i el puebru romanu de Napoca, hundáu p’allá pol 106, s’alcuentra registrau por primera vezi nuna [[Miliariu d'Aiton|milra]] descubierta en 1758 ena costanera dela ciá. Lazarovici et al. 1997 pp. 202–03 (6.2 Cluj in the Old and Ancient Epochs) El sucessol de Trajanu, [[Adrianu]], le dio a Napoca el rangu de ''[[municipium]]'' comu ''municipium Aelium Hadrianum Napocenses''. Endispués, nel sigru II d.C., Lazarovici et al. 1997 p. 17 (2.7 Napoca romană) la ciá runchó el rangu de ''[[colonia (Roma)|colonia]]'' comu ''Colonia Aurelia Napoca''. Napoca se convirtió nuna capital dela província de [[Dacia Porolissensis]] i, assin, ena sé dun [[promegistrau|procuraol]]. La ''colonia'' fue evacuá en 274 polos romanos. Lazarovici et al-10 No ai referéncias a dengún asentamientu urbanu nel sitiu por cuasi un miléniu dendi entonci. Brubaker et al. 2006 p.89 === Edá Meya === {{Quote box | title = Parténcias estóricas | align = right | bgcolor = #B0C4DE | fontsize = 90% | quote = {{flagdeco|Kingdom of Hungary (1301–1526)}} [[Reinu d'Hungría]] 1000–1526<br />{{flagicon image|Coa Hungary Country History John I of Hungary (Szapolyai) (1526-1540).svg}} [[Reinu d'Hungría del Este]] 1526–1570<br />{{flagicon image|Arms of Transylvania in Cod. icon. 391.svg}} [[Prencipau de Transivánia]] 1570–1804<br />{{flag|Austrian Empire}} [[Impériu Austriacu]] 1804–1867<br />{{flagicon|Hungary|1896}} [[Áustria-Hungría]] 1867–1918 <small>(''de jure'' Hungría [[Tratau de Trianon|ata 1920]])</small><br />{{flag|Kingdom of Romania}} [[Reinu de Rumanía]] 1920–1940 <small>(''de facto'' [[Unión de Transivánia con Rumanía|dendi 1918]] ata 1940)</small><br />{{flag icon|Kingdom of Hungary (1920–1946)}} [[Reinu d'Hungría (1920–1946)]] 1940–1945<br />{{flag|Kingdom of Romania}} [[Reinu de Rumanía]] 1945–1947<br />{{flag|Romanian People's Republic}} [[Repúbrica Populal de Rumanía]] 1947–1965<br />{{flag|Socialist Republic of Romania}} [[Repúbrica Socialista de Rumanía]] 1965–1989<br />{{flag|Romania}} [[Rumanía]] 1989–ogañu}} [[Archivu:Map of Cluj-Napoca by Braun Hogenberg (middle size) (97693430).jpg|thumb|left|''"Claudiopolis, Coloswar vulgo Clausenburg, Transilvaniæ civitas primaria"''. Graváu ref label a a none de Cluj por Georg Houfnagel (1617)]] Al encetu dela [[Edá Meya]], dessistín dambos dos grupos d’eificius nel sitiu atual dela ciá: la fortaleza de madera en [[Mănăștur|Cluj-Mănăștur]] (''Kolozsmonostor'') i el puebramiento cevil criáu alreol dela atual ''Piața Muzeului'' (Praça del Museu) nel centru dela ciá. Lazarovici et al-6 Alicu 2003 p.9 Inque no se sabi la fecha cierta dela conquista de Transivánia polos [[Húngarus]], los primerus oxetus húngarus topáus ena región son dela primera metá del sigru X. Madgearu 2001 Comu sea, dimpués dessi tiempu, la ciá se volvió parti del [[Reinu d'Hungría]]. El rei [[Esteban I d'Hungría]] convirtió ala ciá ena sé del [[Condaus d'Hungría (1000–1920)|condau del castillu]] de Kolozs, i el Rei Santu [[Ladislao I d'Hungría]] hundó l’abadía de Cluj-Mănăștur (''Kolozsmonostor''), destruía duranti las invasiones delos [[Tártarus]] en 1241 i 1285. Lazarovici et al-6 Polo que toca ala colónia cevil, se hizun un castillu i una aldea al noroesti dela antigua Napoca no mas tardi delos cabus del sigru XII. Lazarovici et al-6 Nesta nueva aldea s’asentarun grupos abondus de [[Sajones de Transivánia]], animaus duranti el reinau del préncipi erederu [[Esteban V d'Hungría]], duqui de Transivánia. Clujeanet-2 La primera mención fiabri del asentamientu es de 1275, nun decumentu del rei [[Ladislao IV d'Hungría]], quandu l’aldea (''Villa Kulusvar'') le fue dá al obispu de Transivánia. Lazarovici et al. 1997 p. 204 (6.3 Medieval Cluj) El 19 d’abostu de 1316, duranti el mandu del nuevu rei, [[Carlos I d'Hungría]], a Cluj se le dio el rangu de ciá ([[Latín]]: ''civitas''), comu premiu pola ayúa delos sajones ena derrota del [[voivoda]] rebeldi de Transivánia, [[Ladislao Kán]]. Lazarovici et al. 1997 La pareja soterrá dambos dos juntos i conociu comu los [[Amantis de Cluj-Napoca]] se cree que vivierun entri 1450 i 1550. Lugli 2019 Archaeology Magazine Abondus gremius d’ofícius se hundarun ena segunda metá del sigru XIII, i una capa d'aristócratas apoluyá nel comerciu i ena produción artesanal quitó ala antigua éliti de dueñus de tierras del mandu dela ciá. Brubaker et al. 2006 pp.89–90 Pol privilexu dau por [[Segismundo de Luxemburgo]] en 1405, la ciá se salió dela jurisdición delos voivodas, vice-voivodas i juecis rialis, i runchó el derechu a votal un juráu de dozi miembrus ca añu. Lazarovici et al-2 En 1488, el rei [[Matias Corvino]] (naciú en Kolozsvár en 1443) mandó qu’el centunviratu —el conceju dela ciá, con cien ombris— estuviera compuestu pola metá por ''homines bone conditiones'' (la genti rica), colos artesanos ponendu la otra metá; juntos elegiríun al juesi xefi i al juráu. Lazarovici et al-2 Mentris tantu, se runchó un alcuerdu que dizía que la metá delos representantes nesti conceju dela ciá abían de sel sacáus dela puebración húngara, la otra metá dela sajona, i que los ofícius de justicia s'abían de tenel de horma rotatória. Brubaker et al. 2006 pp. 90–1 En 1541, Kolozsvár pasó a sel parti del Reinu d'Hungría del Este (que se transformó nel Prencipau de Transivánia en 1570) endispués de qu'el [[Impériu Otomanu]] ocupara la parti central del Reinu d'Hungría; un tiempu de prosperidá económica i coltural vinu dimpués. Brubaker et al. 2006 Inque [[Alba Iulia]] (''Gyulafehérvár'') servía comu capital política pa los préncipis de Transivánia, [[Cluj]] (''Kolozsvár'') runchaba el sostribo delos préncipis entavía mas, assin criandu atijus colos centros mas emportantes d'Uropa del Este en aquel tiempu, junto con [[Košice]] (''Kassa''), [[Cracóvia]], Praga i Viena. Lazarovici et al-2 === Sigrus XVI–XVIII === [[Archivu:Josephinische Landaufnahme pg083.jpg|right|Clausenburg enos mapas del Gran Ducau de Transivánia, 1769–1773. Josephinische Landesaufnahme|300px|thumb]] En lo que toca ala religión, las ideas dela [[Reforma protestante]] apaicierun por primera vezi a metá del sigru XVI. Duranti el tiempu de [[Gáspár Heltai]] comu predicaol, el [[luteranismu]] creció en emportáncia, igual qu’el calvinismu. Lazarovici et al. 1997 p. 205 (6.3 Medieval Cluj) Pa 1571, la [[Dieta de Transivánia]] de [[Turda]] (''Torda'') abía acetáu una religión mas radical, l'[[unitarismu]] de [[Ferenc Dávid]], conociu pola libre enterpretación dela Bárbia i la negación del dogma dela [[Triniá]]. Lazarovici et al-9 [[Esteban I Báthory]] hundó nuna academia xesuita católica ena ciá col pesqui de favorital un movimientu contra la Reforma; nostanti, no tuvu abondu déssitu. Lazarovici et al-9 Por un añu, en 1600–1601, Cluj fue parti dela [[unión pessonal]] de [[Miguel el Valiente]]. Martâniuc 2007 Ciorănescu 1976 Pol [[Tratau de Karlowitz]] en 1699, pasó a sel parti dela [[Monarquía de los Habsburgo]]. Britannica 2008 Nel sigru XVII, [[Cluj-Napoca|Cluj]] sufrió de grandis descalientus, sufriendu polas epidemias dela [[Pesti (malotía)|pesti]] i encendius espantosus.<ref name="Lazarovici et al-9"/> El acabu deste sigru truxu el fin dela soberanía turca, peru toparun ala ciá sin mucha dela su hucia, libertá monicipal, centraliá coltural, emportancia política i entavía sin puebración.<ref name="Brubaker et al">Brubaker et al. 2006, p.91</ref> Alpocu a pocu arrecuperó la su posición emportanti drentu de [[Transilvania]] cumu el cuartel general del Gubernium i delas Dietas entri 1719 i 1732, i d’un muelu otra vezi dendi 1790 ata la [[Revolución húngara de 1848|revolución de 1848]], quandu el Gubernium se muó a Nagyszeben ([[Sibiu]]), la Sibiu d'ogañu).<ref>Lazarovici et al. 1997, pp.42,44,68 (3.1 De la Napoca romană la Clujul medieval; 4.1 Centru al mișcării naționale)</ref> En 1791, un grupu de [[Rumanus|rumanus]] enteletualis hizun una petición, conociú cumu ''[[Supplex Libellus Valachorum]]'', qu’un fue enviá al Emperaol en Viena. La petición desigíe la igualdá dela nación rumana en Transilvania respetu alas otras nacionis (saxona, székely i húngara) regias pola ''[[Unio Trium Nationum]]'', peru fue rechazá pola Dieta de Cluj.<ref name="Lazarovici et al-9"/> ===Sigru XIX=== Prencipiandu en 1830, la ciá se volvió el centru del movimientu nacional húngaru drentu del prensipau.<ref name="Lazarovici et al-8">Lazarovici et al. 1997, p.206 (6.4 Cluj in Modern Times)</ref> Esto españó cola [[Revolución húngara de 1848]]. El comandaol austriacu [[Karl von Urban]] tomó el control dela ciá el 18 de noviembri de 1848, endispués d’una batalla.<ref>von Wurzbach, Constantin. Urban, Karl Freiherr. In: [[Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich]] (Biographical Encyclopedia of the Austrian Empire). Kaiserlich-königliche Hof- und Staatsdruckerei. 1884. volume 49. Vienna. pages 118. de</ref> Endispués desta, el ejército húngaru encabeçau pol general [[Polacu|polacu]] [[Józef Bem]], lanzó una ofensiva en Transilvania, ruchiandu Klausenburg polas Navidais de 1848.<ref>Bem's Campaign in Transylvania; Revolutionary Consolidation and Its Contradictions. http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/370.html. live. https://web.archive.org/web/20090110194735/http://mek.oszk.hu/03400/03407/html/370.html. 10 January 2009. 2008-03-14. MEK (Hungarian Electronic Library)</ref> Endispués dela revolución de 1848, un réhimi [[Asolutismu (estoria)|asolutista]] fue estableciu, seguiu pun réhimi liberal qu’un llegó al poler en 1860. Nestos úrtimus tiempus, el gobiernu premitió egualis derechus alos rumanus étnicus, peru solu runti pocu tiempu. En 1865, la Dieta en Cluj esborró las leyis votás en Sibiu, i proclamó la Lei de 1848 tocant'ala Unión de Transilvania con Ungría.<ref name="Lazarovici et al-8" /> [[Nuversidá de Franz Joseph|Una nuversidá moerna]] fue fundá en 1872, cola intención de promocioná-la integración de Transilvania en Ungría.<ref>Brubaker et al. 2006, p.92</ref> Dantis de 1918, las únicas escuelas de luenga rumana dela ciá fuerun dos escuelas elementalis llevás pola ilesia, i el primer periódicu rumanu imprentau non apaeció ata 1903.<ref name="Brubaker et al" /> Endispués del [[Compromisu austrohúngaru|Compromisu austrohúngaru de 1867]], Klausenburg i toa Transilvania fuerun d’un muelu otra vezi entegrás nel Reinu de Ungría. Runti este tiempu, Klausenburg estuvu entri las mayoris i más emportantis ciais del reinu i fue la sei del condau de [[Kolozs]]. Los rumanus étnicus en Transilvania sufrierun opresión i persecución.<ref name="Lazarovici et al-7">Lazarovici et al. 1997, pp.74–5 (6.4 Centru al mișcării naționale)</ref> Los sus descalientus toparun expresión nel [[Memorándum de Transilvania]], una petición enviá en 1892 polos líderis políticus delos rumanus de Transilvania al [[Kaiserlich und königlich|Emperaol-Rei]] [[Francisco José I de Austria|Francisco José]]. Pidié egualis derechus colos húngarus i desigíe el acabu delas persecucionis i delos atentaus de [[Magyarización]].<ref name="Lazarovici et al-7"/> El Emperaol mandó el memorándum a Budapest —la capital húngara. Los autoris, entri ellus [[Ioan Rațiu]] i Iuliu Coroianu, fuerun paraus, huciaus i sentenciaus a presión por "alta traición" en Kolozsvár/Cluj en mayu de 1894.<ref name="EDRC">Relația dintre elite și popor în perioada memorandistă. http://www.edrc.ro/docs/docs/transilvania/198-254.pdf. live. https://web.archive.org/web/20080408202136/http://www.edrc.ro/docs/docs/transilvania/198-254.pdf. 2008-04-08. 2008-03-15. Centrul de Resurse pentru Diversitate Etnoculturală. ro. Cluj</ref> Runti el hiciu, ábate 20.000 pressonas qu’abríun veniu a Cluj se manifestarun polas carreras dela ciá en sostribu delos acusaos.<ref name="EDRC"/> Un añu endispués, el Rei les dio el perdón pol consehu del su primel ministru húngaru, [[Dezső Bánffy]].<ref>Ambrus Miskolczy. 2001. A modern román nemzet a "régi" Magyarországon. http://adatbank.transindex.ro/html/alcim_pdf2813.pdf. live. https://web.archive.org/web/20110720155223/http://adatbank.transindex.ro/html/alcim_pdf2813.pdf. 2011-07-20. 2010-07-29. Rubicon. hu</ref> En 1897, el gobiernu húngaru decidió qu’un solu los nombris de lugar húngarus sedríun gastaos i proivió el usu delas versiones alemanas o rumanas del nombri dela ciá enos archivus oficialis del gobiernu.<ref>Georges Castellan. A history of the Romanians. Boulder: East European Monographs. 1989. 978-0-88033-154-8. page 148</ref> [[Archivu:Neolog synagogue Cluj.jpg|thumb|[[Sinagoga Neolóhica de Cluj-Napoca|Sinagoga Neolóhica]] i escuela hudía al encetu del sigru XX]] [[Archivu:Tribunalul și Curtea de Apel.jpg|thumb|El [[Palaciu de Justicia de Cluj-Napoca|Palaciu de Justicia]]]] ===Sigru XX=== [[Archivu:1915 Kolozsvar 30filler paire Transylvania.jpg|thumb|200px|left|Par de [[Sellus de correu i estoria postal de Ungría|sellus de correu húngarus]] cancelaos en Kolozsvár en 1915]] [[Archivu:Piața unirii Cluj Napoca.jpg|thumb|El Palaciu de New York, ogañu el Hotel Continental]] [[Archivu:Cluj la 1930, Vedere Aeriana.jpg|thumb|El centru de Cluj en 1930]] [[Archivu:Casa Cluj.jpg|thumb|Carrera del Rei Ferdinand]] [[Archivu:Kolozsvár.jpg|thumb|Planu dela ciá de Kolozsvár, 1913]] Nel otoño de 1918, quandu la Primera Guerra Mundial s'acababa, Cluj se volvió un centru d'atividá revolucionaria, dirigía por Amos Frâncu. El 28 d'otubri de 1918, Frâncu hizu un llamamientu pola organización dela "unión de dambos dos rumanus".<ref name="Lazarovici et al-4">Lazarovici et al. 1997, p. 207 (6.4 Cluj in Modern Times)</ref> Treinta i nuevi delegaos fuerun elegius dendi Cluj p'assestir ala proclamación dela [[Unión de Transilvania con Rumanía]] ena [[Grán Assambrea Nacional de Alba Iulia]] de [[Alba Iulia]] el 1 de diciembri de 1918;<ref name="Lazarovici et al-4"/> la tresferencia de soberanía fue formalizá pol [[Tratau de Trianon]] en juñu de 1920.<ref>Brubaker et al. 2006, p.68</ref> Los añus d'entreguerras vierun alas nuevas autoriais encetar una campaña de "rumaniçación": una [[Estatua dela Loba Capitolina de Cluj-Napoca|estatua dela Loba Capitolina]] doná por Roma fue asitiá en 1921; en 1932 una placa escrita pol estoriaol [[Nicolae Iorga]] fue asitiá ena estatua de [[Matías Corvino]], remarcandu la su ascendencia paterna rumana; i la construcción d’una emponenti catedral [[Ilesia Ortodossa|ortodossa]] encetó, nuna ciá ondi solu ábate una décima parti delos abitantis pertenecían ala ilesia ortodossa del Estau.<ref name="Brubaker et al-3">Brubaker et al. 2006, pp. 100–1</ref> Este pesqui tuvo resultaus mesturaos: pa 1939, los húngarus entavía mandaban ena vida económica local i (ata ciertu puntu) coltural: por sabulon, Cluj tenía cincu periódicus húngarus i solu unu en rumanu.<ref name="Brubaker et al-3"/> En 1940, Cluj, junta col restu de [[Transilvania del Norti]], pasó a ser parti dela Hungría de [[Miklós Horthy]] pol [[Segundu Arbitraji de Viena]] decidíu pola [[Alemaña Nazi]] i el [[Reinu d’Italia (1861-1946)|Reinu d’Italia]].<ref>Hupchick, Dennis P. Conflict and Chaos in Eastern Europe. Palgrave Macmillan, 1995. p. 91</ref><ref name="Lazarovici et al-11"/><ref>Sulzberger, C.L. Hungarians' Army Marches into Cluj; Receives a Frenzied Welcome from Magyars in Former Rumanian Territory, but Atmosphere is Tense; Officers of Occupying Troops Charge that 12 Were Slain by Retreating Force. The New York Times, 12 setiembri 1940</ref> Endispués de qu’elos alemanis ocuparun Hungría en marçu de 1944 i pusierun un gobiernu títiri embaju [[Döme Sztójay]],<ref>Peter Kenez. Hungary from the Nazis to the Soviets – the establishment of the Communist regime in Hungary, 1944–1948. Cambridge University Press, 2006</ref><ref>Evans, Richard J. Lying About Hitler: History, Holocaust, and the David Irving Trial. Basic Books, 2001. p. 95</ref> forçanun midias [[Antisemitismu|antisemíticas]] a gran escala ena ciá. L’estada dela [[Gestapo]] local s’atopaba nel Hotel New York. N’esi mayu, las autoridades prencepiarun el treslau delos xudíus pal [[Guetu de Kolozsvár|guetu d’Iris]].<ref name="Lazarovici et al-11">Lazarovici et al. 1997, pp. 140–41 (5.2 Dictatul de la Viena – 30 August 1940)</ref> La liquiación delos 16.148 xudíus prindaus se fadu pol mé de seis deportaciones a [[Auschwitz]] en mayu i juñu de 1944.<ref name="Lazarovici et al-11"/> Nostanti enfrental-si a duras sanciones dela almenistración húngara, dalgunos xudíus escapanun pola raya a Rumanía, cola aiuda d’entelestualis como [[Emil Hațieganu]], [[Raoul Șorban]], Aurel Socol i [[Dezső Miskolczy]], assín como várius labraoris de Mănăștur.<ref name="Lazarovici et al-11"/> El 11 d’otubri de 1944 la ciá fue prindá polas tropas [[Eshércitu de Rumanía|rumanas]] i [[Eshércitu Colorau|soviéticas]].<ref name="Lazarovici et al-11"/><ref>Russians Smash on; Memel Reported Cut Off as New Drive Reaches German Frontier; Szeged, Cluj Seized; Soviet Tanks Cross Tisza, Menacing Budapest; Berlin Admits Russians Smash on Near East Prussia. The New York Times, 12 otubri 1944</ref> Fue estaurá oficialmenti al [[Reinu de Rumanía]] pol [[Tratau de París (1947)|Tratau de París]] en 1947. El 24 d’eneru, 6 de marçu i 10 de mayu de 1946, los estudiantis rumanus, qu’abían güeltu a Cluj endispués dela restauración de Transilvania del Norti, s’albantanun contra las recramaciones d’autonomía hechas polos húngarus nostálgicos i el nuevu mó de vida empuestu polos soviéticos, resultandu en choquis i runchas ena cai.<ref>Lazarovici et al. 1997, p. 213 (6.5 Cluj in Modern Times)</ref> La [[Revolución Húngara de 1956]] hizu un huerti ecu ena ciá; abríe una possibilidá rial de qu’as demonstraciones polos estudiantis que s’indentificaban colos sus compañerus pola raya pudieran acabal nun albantamientu.<ref>Lazarovici et al. 1997, p. 153 (5.3 Perioada totalitarismului)</ref><ref>Johanna Granville. If Hope is Sin, Then We Are All Guilty: Romanian Students' Reactions to the Hungarian Revolution and Soviet Intervention, 1956–1958. Carl Beck Paper, no. 1905, 2008</ref> Las protestas dierun alas autoridades rumanas un teisqui pa ligal el processu d’"unificación" delas [[Nuversidá|nuversidais]] locales Babeș (rumana) i Bolyai (húngara),<ref>Ludanyi, Andrew. The Impact of 1956 on the Hungarians of Transylvania. Hungarian Studies, 2006</ref> qu’al paicel se barruntaba dantis delos hechos de 1956.<ref>Kálmán, Aniszi. A Bolyai Tudományegyetem utolsó esztendeje, 1999</ref><ref>A romániai magyar fõiskolai oktatás: Múlt, jelen, jövõ. 1990, p. 21</ref> Los húngarus acontinun siendu la mayoría dela puebración dela ciá ata los años 60. Endispués, los rumanus prencepiarun a sel más que los húngarus,<ref name="Varga">Varga, E. Árpád. Erdély etnikai és felekezeti statisztikája (1850–1992)</ref> pol mé del umentu dela puebración como resultau dela endustrialización forçá dela ciá pol gobiernu i los nuevos labutus.<ref name="Lazarovici et al-3">Lazarovici et al. 1997, pp. 154,159</ref> Mentris el [[Repúbrica Socialista de Rumanía|periodu comunista]], la ciá tuvu un artu desenvolvimiento endustrial, assín como una espansión dela costrucción empuestá.<ref name="Lazarovici et al-3" /> El 16 d’otubri de 1974, quandu la ciá frolidaba 1850 años dendi la su primera almientación como Napoca, el [[Gobiernu comunista|gobiernu comunista]] muó el nomi dela ciá añadiendu-li "Napoca".<ref name="National Institute of Statistics"/> === Revolución de 1989 i endispués === Mentris la [[Revolución Rumana de 1989]], Cluj-Napoca fue una delas escunas del albantamientu: 26 fuerun muertus i ábate 170 firíus.<ref>O mură în gura comisiei "Evenimentele din decembrie". Academia Cațavencu, 1996</ref> Endispués del acabu del mandu totalitariu, el políticu nacionalista [[Gheorghe Funar]] pasó a sel alcaldi i mandó mentris los siguientis 12 años. El su mandatu estuvo marcau pun huerti nacionalismu rumanu i atos de provocación [[Étnicu|étnica]] contra la minoría de palra húngara. Estu aparó la inversión fura;<ref name="Financial Times-2008"/> nostanti, en juñu de 2004, Gheorghe Funar fue echau polos votos, i la ciá entró nun periodu de ràpidu crecimientu económicu.<ref name="Financial Times-2008"/> Dendi 2004 ata 2009, l'alcaldi fue [[Emil Boc]], al mesmu tiempu presidenti del [[Partíu Democráticu Liberal (Rumanía)|Partíu Democráticu Liberal]]. Endispués fue escoyíu como [[Primer Menistru de Rumanía|primer menistru]], volviendu como alcaldi en 2012.<ref>Guvernul Boc a fost învestit de Parlament. Cotidianul, 2008</ref><ref name="Bianca Preda-2012">Bianca Preda. Emil Boc a depus jurământul de primar. Adevărul, 2012</ref> == Geografía == Está situá nel noroesti del país, nel județ de Cluj, del qu'es la su capital. La ciá es atravessá pol el ríu Someș Pequeñu (Someșul Mic, una delas huentis del ríu Someş). Cumpri una superfici de 197,5 km² i la su población es de 318.000 abitantis. === Climi === Cluj-Napoca tieni un clima continental, caracteriçau pol veranus cálidus i húmius i inviernus fríus. El clima está influenciau pola prosimidá dela ciá alas montañas Apuseni, assín como pola organiçación. Algunas influencias del oesti del Atlánticu están presentis duranti el inviernu i el otoñu. Las temperaturas en inviernu suelin sel inferioris a 0 °C, anque rara ves caín pol debaju de -10 °C. En promediu, la nevi cubri el suelu duranti 65 días cada inviernu. Nel veranu, la temperatura media es de pocu más o menus 18 °C (la media de juliu i agostu), a pesal de que, en ocasionis, las temperaturas alcançun los 35-40 °C a mediaus del veranu nel centru dela ciá. Anque el promediu de precipitación i humidá duranti el veranu es baxa, hay turmentas hrecuentis i a menúu violentas. Duranti la primavera i el otoñu, las temperaturas varían entri 13 °C i 18 °C, i la precipitación duranti esti tiempu tindi a sel mayol qu'en veranu, con periodus más hrecuentis i más suavis de lluvia. {| class="wikitable" style="margin: 1em auto; text-align: center; font-size: 95%; line-height: 1.2em; border-collapse: collapse;" |+ style="font-size: 110%; font-weight: bold; background:#f8f9fa;" | Parámetrus climáticus medios de l'''Observatoriu de Cluj-Napoca''', 410&nbsp;m s. n. m. (1971-1990) |- ! style="background:#eaecf0; width: 14em;" | Mes ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Ene. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Feb. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Mar. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Abr. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | May. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Jun. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Jul. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Ago. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Set. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Och. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Nov. ! style="background:#eaecf0; width: 4.8em;" | Diz. ! style="background:#d8e8ff; width: 5.2em;" | Añal |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Temp. máxima media (°C) | style="background:#dcecff;" | 0.3 | style="background:#e7f2ff;" | 3.2 | style="background:#fff1b8;" | 9.9 | style="background:#ffe0b2;" | 15.0 | style="background:#ffc6a5;" | 20.3 | style="background:#ffb199;" | 22.6 | style="background:#ff9e8f;" | 24.5 | style="background:#ffa08f;" | 24.3 | style="background:#ffc4a3;" | 20.7 | style="background:#ffe1b5;" | 14.6 | style="background:#f2f7ff;" | 6.3 | style="background:#e1efff;" | 1.8 | style="background:#fff0c7; font-weight:bold;" | 13.6 |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Temp. máxima assoluta (°C) | style="background:#cfe8ff;" | 14.0 | style="background:#c2e0ff;" | 19.3 | style="background:#ffd7b5;" | 26.6 | style="background:#ffc09e;" | 30.2 | style="background:#ffb08f;" | 32.5 | style="background:#ff967f;" | 36.0 | style="background:#ff8a7a;" | 38.0 | style="background:#ff8a7a;" | 38.0 | style="background:#ffab8d;" | 33.7 | style="background:#ffaf90;" | 32.6 | style="background:#ffd9b8;" | 26.0 | style="background:#c5e2ff;" | 18.7 | style="background:#ff8a7a; font-weight:bold;" | 38.0 |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Temp. mínima media (°C) | style="background:#b7d7ff;" | −6.5 | style="background:#c5e0ff;" | −4.7 | style="background:#ddedff;" | −0.6 | style="background:#eef6ff;" | 3.9 | style="background:#fff6cc;" | 8.6 | style="background:#ffeab8;" | 11.3 | style="background:#ffe3ad;" | 12.7 | style="background:#ffe5b0;" | 12.2 | style="background:#fff5ca;" | 8.9 | style="background:#edf6ff;" | 3.8 | style="background:#deeeff;" | −0.7 | style="background:#cce4ff;" | −4.2 | style="background:#fff8d5; font-weight:bold;" | 3.7 |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Temp. mínima assoluta (°C) | style="background:#7fb6ff;" | −34.2 | style="background:#89bcff;" | −32.5 | style="background:#add0ff;" | −22.0 | style="background:#d6e9ff;" | −8.4 | style="background:#ebf5ff;" | −3.5 | style="background:#fffdf2;" | 0.4 | style="background:#fff7d4;" | 5.2 | style="background:#fff9df;" | 3.5 | style="background:#ecf5ff;" | −3.0 | style="background:#d3e8ff;" | −8.8 | style="background:#accfff;" | −22.3 | style="background:#97c3ff;" | −27.9 | style="background:#7fb6ff; font-weight:bold;" | −34.2 |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Temp. media diaria (°C) | style="background:#c4dfff;" | −3.4 | style="background:#d8eaff;" | −1.2 | style="background:#edf6ff;" | 4.1 | style="background:#fff5cc;" | 9.0 | style="background:#ffe8b3;" | 14.2 | style="background:#ffdfaa;" | 16.6 | style="background:#ffd9a3;" | 18.2 | style="background:#ffdaa4;" | 17.8 | style="background:#ffe9b7;" | 14.1 | style="background:#fff6cf;" | 8.5 | style="background:#f3f8ff;" | 2.4 | style="background:#d3e8ff;" | −1.5 | style="background:#fff0c2; font-weight:bold;" | 8.2 |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Precipitación total (mm) | style="background:#eef7ff;" | 24 | style="background:#f3faff;" | 20 | style="background:#edf7ff;" | 22 | style="background:#d8ecff;" | 48 | style="background:#bedfff;" | 69 | style="background:#a5d3ff;" | 95 | style="background:#b0d9ff;" | 81 | style="background:#c9e5ff;" | 60 | style="background:#e4f2ff;" | 36 | style="background:#eaf5ff;" | 31 | style="background:#ebf6ff;" | 30 | style="background:#e8f4ff;" | 32 | style="background:#cde7ff; font-weight:bold;" | 548 |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Días de precipitación (≥ 1 mm) | style="background:#f4faff;" | 6 | style="background:#f8fcff;" | 5 | style="background:#f8fcff;" | 5 | style="background:#e6f3ff;" | 9 | style="background:#d9edff;" | 11 | style="background:#d9edff;" | 11 | style="background:#e0f0ff;" | 10 | style="background:#edf7ff;" | 8 | style="background:#f4faff;" | 6 | style="background:#f4faff;" | 6 | style="background:#f0f8ff;" | 7 | style="background:#f0f8ff;" | 7 | style="background:#d9edff; font-weight:bold;" | 91 |- ! style="background:#f8f9fa; text-align:left;" | Horas de sol | style="background:#fff9d9;" | 70.9 | style="background:#fff6c9;" | 98.9 | style="background:#ffefad;" | 165.2 | style="background:#ffeda6;" | 174.7 | style="background:#ffe47d;" | 230.8 | style="background:#ffe274;" | 238.6 | style="background:#ffdc5e;" | 273.8 | style="background:#ffde66;" | 261.6 | style="background:#ffe98c;" | 204.8 | style="background:#ffefaf;" | 166.2 | style="background:#fff8d4;" | 74.9 | style="background:#fffbe6;" | 54.7 | style="background:#ffe784; font-weight:bold;" | 2015.1 |- | colspan="14" style="text-align:left; font-size:90%; background:#f8f9fa;" | '''Fuenti:''' Observatoriu de Hong Kong,<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/ukr_lith/cluj_e.htm Climatological Information for Cluj, Romania]</ref> (estremas 1901-2000)<ref>[http://www.insse.ro/cms/files/pdf/ro/cap1.pdf ''Air Temperature (monthly and yearly absolute maximum and absolute minimum)'', ''Romanian Statistical Yearbook: Geography, Meteorology, and Environment'', Institutu Nacional d'Estadística de Rumanía, 2007]</ref> |} == Demografía == [[Archivu:Cluj Napoca river.jpg|thumb|250px|Vista del Someş Pequeñu al su passu pol Cluj Napoca.]] Dendi la [[Edá Meya]], Cluj-Napoca tién siu caracteriça pol sel una ciá multicultural, cuna emportanti diversiá de creyéncias. Pa 2002, la ciá tenía 318.027 abitantis, lo qual la convertíe ena tercera ajuntamientu más populosu de Rumanía (sulu pol al tras dela capital [[Bucarest]] i de [[Iași]]). La composición étnica, d'alcuerdu alas huentis oficialis de 2002, es la siguienti: 252.433 rumanius (79,4%) 60.287 húngarus (19%) 1% itanus, 0,24% alimanis i 0,06% judíus. === Evolución dela puebración === Ata mediaus del sigru XV, la mayoría dela puebración de Cluj era d'orihin alimán. Nel períodu siguienti, la puebración alimana menguó en comparación cola húngara.<ref>Rogers Brubaker, Margit Feischmidt, Jon Fox & Liana Grancea (2006), Nationalist Politics and Everyday Ethnicity in a Transylvanian Town. Princeton University Press. ISBN 0-691-12834-0.</ref> Los census oficialis muestran la siguienti evolución dela puebración en Cluj-Napoca: 60.808 abitantis al 19 de diciembri de 1910; (delos qualis el 81,6% era húngaru) 100.844 abitantis al 29 de diciembri de 1930; (delos qualis el 53,3% era húngaru) Nel abostu de 1940, i al tras del Segundu Ditau de Viena nel qual s'otorgó la metá norti de Transilvania a Hungría, se prouju un essiliu massivu delos abitantis [[Puebru rumanu|rumanius]]. 114.984 abitantis en 1941; (delos qualis el 87,1% era húngaru) Pa 1941, un total de 16.763 judíus vivían en Cluj. En 1944, fuerun confiná a [[guetu]]s pola ocupación alimana, i entri mayu i juniu dessi añu fuerun deportaus a [[Auschwitz]]. 117.915 abitantis al 25 d'eneru de 1948; 154.723 abitantis al 21 de Hebreru de 1956; (delos qualis el 50,3% era húngaru) 185.663 abitantis al 15 de marçu de 1966; (delos qualis el 42,2% era húngaru) 262.858 abitantis al 5 d'eneru de 1977; (delos qualis el 32,7% era húngaru) 328.602 abitantis al 7 d'eneru de 1992; (delos qualis el 22,7% era húngaru) 318.027 abitantis al 18 de marçu de 2002; (delos qualis el 18,9% era húngaru) 324.576 abitantis al 20 d'outubri de 2011; (delos qualis el 16,4% era húngaru) === Nativus famosus i abitantis reconocíus nel mundu === [[Archivu:Looking down Strada Iuliu Maniu from Piața Unirii, Cluj-Napoca, 2017.jpg|thumb|200px|'''Calli I. Maniu'''. La construcción desta calli simétrica fue prencipiá duranti el sigru XIX.]] * [[Lucian Blaga]] - filósofu * [[Esteban Bocskai]] - príncipi de Transilvania * [[János Bolyai]] - matemáticu * [[Alexandru Borza]] - científicu, fundaol del jardín botánicu * [[Corneliu Coposu]] - políticu * [[Doina Cornea]] - dissidenti anticomunista, activista de derechus umanus i políticu * [[Matías Corvino|Mathias Corvinus]] - Rei de Hungría * [[Péter Csaba]] - violinista * [[Ferenc Dávid]] - rehormaol i umanista, fundaol dela ilesia [[Unitarismu|unitaria]] de [[Transilvania]] * [[Iuliu Haţieganu]] - científicu, doto i políticu * [[Iuliu Hossu]] - cardenal católicu * [[Iuliu Maniu]] - políticu * [[Andrei Marga]] - políticu i filósofu * [[Gheorghe Mureşan]] - baloncestista * [[Mihai Nastase]] - químicu * [[Florin Piersic]] - ato * [[Esteban Pongracz]] - santu mártil jesuita * [[Emil Racoviţă]] - biólogu, espeleólogu i esploraol * [[D.D. Roşca]] - filósofu * [[Ion Raţiu]] - políticu * [[Gabriella Szabó]] - atleta * [[Julia Varady]] - sopranu * [[Sándor Veress]] - compositol * [[Olga Lengyel]] - escritora * [[Miklós Bánffy]], condi de Losoncz - escritol * [[Roxen]] - cantanti == Coltura == Ena ciá dessisti entavía una huerçi enfruéncia húngara, sobritol ena su arquitetura. El palaciu Bánffy ([[Arquitetura barroca|barrocu]] - sigru XVIII) se convirtió nel museu d'arti dela ciá. Cluj-Napoca tieni la ilesia católica más grandi del país, [[Sfântul Mihail]] ([[Szent Mihály]] en húngaru) (San Miguel), fundá nel sigru XIV. Malamenti la mayor parti delas sus esculturas i pinturas fuerun destruías duranti el períodu dela Rehórma. La ciá es conocía pol su [[Jardín Botánicu de Cluj-Napoca|jardín botánicu]], fundau pol el professol Alexandru Borza. === Educación === Cluj es la segunda ciá nuversitaria más grandi del país (asientu dela nuversidá más grandi de Rumanía, [[Nuversidá Babeş-Bolyai|Universitatea Babeș-Bolyai]]), endispués dela capital [[Bucarest]]. Ogañu hay más de 80.000 estudiantis ena ciá, repartíus en 6 nuversidáis púbricas i 5 privás. Las 6 nuversidáis púbricas son: * [[Academia de Música Gheorghe Dima]] [http://www.amgd.ro/] (más de 700 estudiantis) * [[Nuversidá d'Arti i Diseñu (Cluj-Napoca)|Nuversidá d'Arti i Diseñu]] [http://www.uad.ro/] (más de 1000 estudiantis) * [[Nuversidá Babeș-Bolyai|Nuversidá Babeş-Bolyai]] [http://www.ubbcluj.ro/] (más de 51.000 estudiantis) * [[Nuversidá de Melecina i Farmácia Iuliu Haţieganu]] [http://www.umfcluj.ro/] (más de 10.000 estudiantis) * [[Nuversidá de Ciencias Agrícolas i de Melecina Veterinaria (Cluj-Napoca)|Nuversidá de Ciencias Agrícolas i de Melecina Veterinaria]] [http://www.usamvcluj.ro/] (más de 7000 estudiantis) * [[Nuversidá Técnica (Cluj-Napoca)|Nuversidá Técnica]] [http://www.utcluj.ro/] (más de 12.000 estudiantis) == Meyus de comunicación == * [[Sociedá Rumana de Televisión|TVR Cluj]] * [[NCN|NCN Cluj-Napoca]] == Sitius d'interés == * [[Archivu:Biserica Franciscana, Cluj-Napoca.jpg|thumb|right|Ilesia Franciscana.]] * [[Jardín Botánicu de Cluj-Napoca]]. * Ilesia de San Miguel. * [[Catedral dela Nuestra Señora dela Assunción de Cluj-Napoca|Catedral Ortodoxa]]. * Praça Mihai Viteazul. Ubicá nel centru dela ciá, está presidía pola estatua a caballu dedicá a Mihai Viteazul ([[Miguel el Valienti]]). Al tras della toparus el Cini Repúbrica, claru sabulaju d'arquitetura comunista. * [[Estatua a Matías Corvino]] (Matia Corvinus), rei de Hungría nacíu nesta ciá. == Organiçación almenistrativa == La ciá de Cluj es la capital del [[Județ (Rumanía)|distritu]] de [[Cluj (distritu)|Cluj]]. == Salú == En 2009 había 11 ospitalis ena ciá. Ogañu, ésta ya cuenta con 15. == Deportis == {| class="wikitable" style="margin: 1em auto; text-align: left; font-size: 95%; line-height: 1.2em; border-collapse: collapse;" |- ! style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.6em;" | Equipu ! style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.6em;" | Deporti ! style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.6em;" | Competición ! style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.6em;" | Estadiu ! style="background:#eaecf0; padding:0.4em 0.6em;" | Criación |- | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Universitatea Cluj|FC Universitatea Cluj]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Archivu:Football pictogram.svg|20px]] [[Fútbbol]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Liga I]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Cluj Arena]] | style="padding:0.3em 0.6em; text-align:center;" | 1919 |- | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[CFR Cluj]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Archivu:Football pictogram.svg|20px]] [[Fútbbol]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Liga I]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Estadio Dr. Constantin Rădulescu|Dr. Constantin Radulescu]] | style="padding:0.3em 0.6em; text-align:center;" | 1907 |- | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[CS Sănătatea Cluj-Napoca]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Archivu:Football pictogram.svg|20px]] [[Fútbbol]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Liga III]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Clujana]] | style="padding:0.3em 0.6em; text-align:center;" | 1986 |- | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[U Mobitelco Cluj|FC Universitatea Cluj (U-BT)]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Archivu:Basketball pictogram.svg|20px]] [[Baloncestu]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Liga Națională|Liga Natională]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[BT Arena]] | style="padding:0.3em 0.6em; text-align:center;" | 1947 |- | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Universitatea Cluj|FC Universitatea Cluj]] (U-Alexandrion) | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Balonmanu]] (fem.) | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Liga Națională (balonmano femenino)|Liga Florilor]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[BT Arena]] | style="padding:0.3em 0.6em; text-align:center;" | 1968 |- | style="padding:0.3em 0.6em;" | [https://web.archive.org/web/20171210074701/http://ucluj-handbal.ro/ FC Universitatea Cluj] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Balonmanu]] (masc.) | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[Liga Națională|Liga Natională]] | style="padding:0.3em 0.6em;" | [[BT Arena]] | style="padding:0.3em 0.6em; text-align:center;" | 1953 |} [[Archivu:ClujArena X.jpg|thumb|240px|El moernu [[Cluj Arena]], inaugurau en 2011.]] Nel campu dela automoción, Cluj-Napoca acohi dos etapas nel Campeonatu Nacional de Rally. El [[Rally de Cluj]] se celebra en juniu,<ref>cita web|url=http://www.raliulclujului.ro/istoric.php|título=Istoric|fechaacceso=12 de marçu de 2008|editorial=Rally de Cluj Mobil1|idioma=rumanu|fechaarchivo=11 d'eneru de 2010|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100111021046/http://www.raliulclujului.ro/istoric.php|deadurl=yes</ref> el [[Rally d'Avram Iancu]], celebrau en setiembri, tién siu organiçau oficialmenti dendi 1975, inque ubu añus nel que no se celebró.<ref>cita web|url=http://www.raliulavramiancu.ro/informatii_generale.php|título=Istoricul Raliului Avram Iancu|fechaacceso=12 de marçu de 2008|editorial=Rally d'Avram Iancu|idioma=rumanu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080920134213/http://www.raliulavramiancu.ro/informatii_generale.php|fechaarchivo=20 de setiembri de 2008</ref> Esti úrtimu prencipia ena praça Cipariu i escurri al tras delos alreoris dela ciá.<ref>cita web|url=http://www.raliulavramiancu.ro/plan_orar.php|título=Raliul Avram Iancu - Plan orar|fechaacceso=12 de marçu de 2008|editorial=Motorhome Napoca Rally Team|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080920023408/http://www.raliulavramiancu.ro/plan_orar.php|fechaarchivo=20 de setiembri de 2008</ref> Los deportistas aficionaus tamién son activus en Cluj-Napoca, con piscinas, campus de [[minigolf]], pistas de tenis, campus de [[paintball]] i vías cicrabris,<ref>cita web|url=http://www.cjcluj.ro/UserUploadedFiles/File/strategia%20judetului/Strategie%20Cluj_v_finalaII.pdf|título=Strategia de Dezvoltare a Judeţului Cluj 2007-2013|fechaacceso=21 d'eneru de 2012|editorial=Cluj County Council|página=143|idioma=rumanu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140531205218/http://www.cjcluj.ro/UserUploadedFiles/File/strategia%20judetului/Strategie%20Cluj_v_finalaII.pdf|fechaarchivo=31 de mayu de 2014</ref> asina como [[esquí]], [[bobsleigh]], [[patinahen]], [[espeleología]], [[senderismu]], [[caça]], [[pesca]] i [[deportis estremos]] enos alreoris.<ref>cita web|url=http://primariacj.ro/docs/propiecte%20dezbateri/zona%20metropolitana/PIDU.pdf|título=Pentru o dezvoltare durabilă: viziunea, priorităţile strategice şi industriile motoare ale ZMC|fechaacceso=21 d'eneru de 2012|editorial=Cluj-Napoca City Hall|idioma=rumanu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120227073456/http://www.primariacj.ro/docs/propiecte%20dezbateri/zona%20metropolitana/PIDU.pdf|fechaarchivo=27 de Hebreru de 2012</ref> En abril de 2011 ubu la primera edición añal dela Maratón Enternacional de Cluj, una competición que tieni sitiu enas callis del centru dela ciá. == Economía == Al sel un gran centru endustrial, s'atopan enas sus cercanías fábricas de metal, produtus químicos, cerámica, dulcis, cerveças, pincelis, çapatu i otras tantas. == Trasportis == [[Archivu:Salina Turda 1.jpg|thumb|250px|Las [[Salinas de Turda|minas de sal de Turda]].]] === Trasporti aéreu === [[Aerupuertu Avram Iancu|Aerupuertu "Avram Iancu"]] === Ferrocarril === [[Estación de ferrocarril de Cluj-Napoca]] === Carreteras === [[E60]] ([[Bucarest]] - [[Viena]]) [[E81]] ([[Mukachevo]] - [[Bucarest]]) [[A3]] ([[raya húngara]] - [[Bucarest]]) === Autobusis === 18 línias d'autobusis (metropolitanu) 40 línias d'autobusis (urbanu) 7 línias de trolebús 3 línias de tranvía === Itinerarius cicristas === Cluj tieni abondus tramus de carril bici (alreol de 42km). == Ciáis hermanás == Cluj-Napoca s'atopa hermaná colas siguientis ciáis: {{bandera|GRE}} [[Atenas]] {{bandera|ISR}} [[Beerseba]] {{bandera|VEN}} [[Veneçuela|Caracas]] {{bandera|DEU}} [[Colonia (Alemaña)|Colonia]] {{bandera|FRA}} [[Dijon]] {{bandera|URU}} [[Montevideo]] {{bandera|FRA}} [[Nantes]] {{bandera|HUN}} [[Pécs]] {{bandera|BRA}} [[São Paulo]] {{bandera|CHI}} [[Valdivia (Chili)|Valdivia]] {{bandera|CRO}} [[Zagreb]] {{bandera|CHN}} [[Zhengzhou]] {{bandera|FRA}} [[Vichy]] {{bandera|USA}} [[Columbia (Carolina del Sul)|Columbia]] {{bandera|CHN}} [[Ningbo]] == Referéncias == {{listaref|3}} == Bibliografía == autol=Gh. Lazarovici, D. Alicu, C. Pop, I. Hica, P. Iambor, Şt. Matei, E. Glodaru, I. Ciupea, Gh. Bodea|títulu=Cluj-Napoca - Coraçón de Transilvania|editorial=Studio|ubicación=Cluj-Napoca|añu=1997|isbn=973-97555-0-X autol=Gheorghe Bodea|títulu=El Cluj viehu i moernu|editorial=ProfImage|ubicación=Cluj-Napoca|añu=2002|isbn=973-0-02539-8 autol=Rogers Brubaker, Margit Feischmidt, Jon Fox & Liana Grancea|títulu=Pulítica nacionalista i etnicidá diária nuna ciá transilvana|editorial=[[Princeton University Press]]|ubicación=Princeton, New Jersey|añu=2006|isbn=0-691-12834-0|url=http://books.google.com/?id=Zgg6eqKKkbcC&printsec=frontcover&dq=Brubaker+Baia|capítulo=Prencepiu|urlcapítulo=http://press.princeton.edu/chapters/i8312.pdf apellidos=Bunbury|nomi=Edward Herbert|enlaci-autol=Edward Herbert Bunbury|títulu=Una estoria dela Geografía Antiga entri los griegus i romanus|url=http://books.google.com/books?id=IGcDAAAAQAAJ|añu=1879|editorial=John Murray, Albemarle Street|ubicación=Londres autol=Lukács József|títulu=Estoria dela ciá-tesoru. Brevi estoria de Cluj i los sus monumentus|editorial=Apostrof|ubicación=Cluj-Napoca|añu=2005|isbn=973-9279-74-0 autol=Raoul Şorban|títulu=Invasión d'espritus. Notas i mofleus sobri otra parti dela via|editorial=Meridiane|ubicación=Bucarest|añu=2003|isbn=973-33-0477-8 autol=Dorin Alicu|títulu=El distritu de Cluj - passau i presenti|editorial=ProfImage|ubicación=Cluj-Napoca|añu=2003|isbn=973-555-090-3 autol=Dorin Alicu, Ion Ciupea, Mihai Cojocneanu, Eugenia Glodariu, Ioana Hica, Petre Iambor, Gheorghe Lazărov|títulu=Cluj-Napoca, dendi los sus prencepius ata ogañu|editorial=Clusium|ubicación=Cluj-Napoca|añu=1995|isbn=973-7924-05-3 títulu=Cluj-Napoca=Claudiopolis|editorial=Noi Media Print|ubicación=Bucarest|añu=2004 títulu=Cluj-Napoca - Guía|editorial=Sedona|añu=2002 autol=Ştefan Pascu, Iosif Pataki, Vasile Popa|títulu=El Cluj|añu=1957 autol=Ştefan Pascu, Viorica Marica|títulu=El Cluj meyeval|editorial=Meridiane|ubicación=Bucarest|añu=1969 autol=Ştefan Pascu|títulu=Estoria de Cluj|ubicación=Bucarest|añu=1974 autol=Aurel Anton, Iuliua Cosma, Vasile Popa, Gheorghe Voişanu|títulu=Cluj. Guía turística del distritu|ubicación=Bucarest|añu=1973|editorial=Editura pentru Turism autol=Simon András, Gáll Enikõ, Tonk Sandor, Laszlo Tamas, Maxim Aurelian, Jancsik Peter, Coroiu Teodora|títulu=Atas de localidáis del distritu de Cluj|ubicación=Cluj-Napoca|añu=2003|editorial=Suncart títulu=Cluj-Napoca, ciá tesoru de Transilvania, Rumanía|editorial=CLUJonline.com|url=http://www.clujonline.com/ro/istoric.htm|fechaacceso=22 d'abostu de 2012 títulu=Una estoria inidita de Cluj|editorial=ReMARK ltd|url=http://clujnet.com/romana/001_cluj_napoca/istorie.html|fechaacceso=22 d'abostu de 2012|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070203032336/http://www.clujnet.com/romana/001_cluj_napoca/istorie.html|fechaarchivo=3 de Hebreru de 2007 títulu=Anuariu del Enstitutu d'Estoria "George Bariţ" de Cluj-Napoca|editorial="George Bariţ" History Institute, Cluj-Napoca / [[Academia Rumana]]|url=http://www.history-cluj.ro/Istorie/anuare/2001/C%20U%20P%20R%20I%20N%20S.htm|fechaacceso=22 d'abostu de 2012 == Enlacis esternus == {{Commonscat|Cluj-Napoca}} * [https://web.archive.org/web/20071014004548/http://www.clujnapoca.ro/ Sitiu web oficial de Cluj-Napoca] ro * [https://web.archive.org/web/20090301134515/http://www.cluj-napoca.com.es/ Enformación sobri Cluj-Napoca] es * [http://www.larumania.es/ciudades-y-regiones-de-rumania/cluj-napoca Cluj - Napoca ena Guía turística i curtural sobri Rumanía] es rhgk2d00knh3imwdgsj6v5tt33c1oo7 Edmond Halley 0 11903 142777 142776 2026-04-15T12:02:02Z Olarcos 82 142777 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === 0ynmh4z0g3fcywjcuwz90zm8pie3a7v 142778 142777 2026-04-15T12:06:38Z Olarcos 82 /* Espubricacionis i envencionis */ 142778 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === thumb|Sitiu l’Osservatoriu de Halley en [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivo:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Inglaterra]].]] Halley regresó a [[Inglaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. 9t5auwd8afg69lercq3vep585od6eun 142779 142778 2026-04-15T12:07:31Z Olarcos 82 /* Espubricacionis i envencionis */ 142779 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivo:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Inglaterra]].]] Halley regresó a [[Inglaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. khpbts7ui972jhrcbxg9fa1tvrx58v0 142780 142779 2026-04-15T12:08:52Z Olarcos 82 /* Espubricacionis i envencionis */ 142780 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivo:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Inglaterra]].]] Halley regresó a [[Inglaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] tmwzuuy4uafiiahzx7viw3wrjd60hym 142781 142780 2026-04-15T12:09:28Z Olarcos 82 /* Véa-se tamién */ 142781 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivo:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Inglaterra]].]] Halley regresó a [[Inglaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} 6al4iv0kwshxcivjigrz4mft1ijt0u4 142783 142781 2026-04-15T12:11:14Z Olarcos 82 /* Espubricacionis i envencionis */ 142783 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Vida comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] right|thumb|Tumba de Halley. En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción [[Encetá|encetá]] pol Edward Bernard. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} 5fx912us5s5tz4gwpuoj6vxn9l2u2f4 142784 142783 2026-04-15T12:13:35Z Olarcos 82 /* Vida comu académicu */ 142784 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] right|thumb|Tumba de Halley. En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción [[Encetá|encetá]] pol Edward Bernard. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} 0vb0jwlo1uuu4zrp2prmhgixrq78kig 142785 142784 2026-04-15T12:14:13Z Olarcos 82 /* Via comu académicu */ 142785 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción [[Encetá|encetá]] pol Edward Bernard. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} fvzqra326kkfs0bt17n8j3hsgap5znj 142786 142785 2026-04-15T12:14:31Z Olarcos 82 /* Via comu académicu */ 142786 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} 5el7wzssyu4o3n0cn8hkiz29cas2u6b 142787 142786 2026-04-15T12:15:14Z Olarcos 82 /* Via comu académicu */ 142787 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. '[ref>books.google.com/books?id=4H2fESItCVIC&pg=PA154 Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677</ref]', ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England'', p.154 delos [[Libru|Librus]] V-VII delas [[Cónicas]] d’[[Apoloniu]] a partil de copias atopás ena [[Nuversidá de Leiden]] i ena [[Bibliuteca Bodleiana d'Oxford]]. Tamién acompletó una nueva tradución delos primerus quatru librus del griegu oriyinal que teníe encetau el difuntu [[David Gregory]]. Los espubricó huntu cola su propia reconstrución del [[Libru VIII]] [ref>Michael N. Fried, 'books.google.com/books?id=gcmg3M3K8awC Edmond Halley's Reconstruction of the Lost Book of Apollonius's Conics: Translation and Commentary', Spring 2011</ref] ena primera edición latina completa en 1710. Nel mesmu añu, recebió un grau onorariu de dotor en leis d'[[Oxford]]. En 1716, [[Halley]], endispués de cronometral el trànsitu de [[Venus]], adelantó una miía mu precisa dela distancia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Al hazel-lu, seguíe el métodu descritu pun [[James Gregory]] en ''Optica Promota'' (nel que tamién se descrevi el diseñu del [[telescopiu gregorianu]]). Es razonabli suponel que [[Halley]] teníe i teníe leyíu essi libru ya que el diseñu gregorianu era el prencepiu diseñu delos [[telescopiu|telescopius]] gastaus en [[astrunumía]] ena su época. [ref>cite book|last1=Wakefield|first1=Julie|last2=Press|first2=Joseph Henry|title=Halley's Quest: A Selfless Genius and His Troubled Paramore|date=2005|publisher=National Academies Press|location=USA |isbn=0309095948 |url=https://archive.org/details/isbn_9780309095945 |access-date=2015-01-05</ref] Nu es méritu de [[Halley]] que nu reconociera la prioridá de [[Gregory]] nessu pesqui. En 1717-1718 destapó el movimientu propiu delas [[estrella|estrellas]] «fijas» (espubricándu-lu en 1718) [ref>Cite journal|last=Aitken|first=Robert G.|author-link=Robert Grant Aitken|date=October 1942|title=Edmund Halley and Stellar Proper Motions|url=http://adsabs.harvard.edu/full/1942ASPL....4..103A|access-date=2021-06-27|journal=Astronomical Society of the Pacific Leaflets|pages=108|publisher=SAO/NASAAstrophysics Data System (ADS)|volume=4|number=164|bibcode=1942ASPL....4..103A|via=Harvard.edu</ref]) al comparal las sus miías astrométricas colas dás nel [[Almagestu]] de [[Ptolomeu]]. Miró qu'[[Arcturus]] i [[Sirius]] se teníun movíu un runda, l'úrtimu hiziendu caminu 30 minutus d'arcu (ábate el diámetru dela [[luna]]) pal sul en 1800 añus. [ref>cite book|last=Holberg|first=Jay B.|title=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky|pages=41–42|year=2007|publisher=Praxis Publishing|location=Chichester, UK|isbn=978-0-387-48941-4|url=https://books.google.com/books?id=zc3zw-YgOPkC&pg=PA41</ref] En 1720, huntu col su amigu l'anticuariu [[William Stukeley]], [[Halley]] participó nel primer intentu de fechala científicamenti [[Stonehenge]]. Suponiendu qu'el monumentu s'abíe diseñau gastandu una brúhula manética, [[Stukeley]] i [[Halley]] intentarun calculal l'esviación percibía metiéndu correcións delos rehistrus manéticus dessistentis i sugirierun tres fechas (460 a.C., 220 d.C. i 920 d.C.), siendu la mas antigua la concididá. Essas fechas érun marrás en milis d’añus, peru el revesinu de que se pudríun gastal métodus científicus pa fechala monumentus antigüus fue revolucionaria nel su día. [ref>Johnson, Anthony, ''Solving Stonehenge, The New Key to an Ancient Enigma''(Thames & Hudson 2008) ISBN|978-0-500-05155-9</ref] [[Halley]] sucedió a [[John Flamsteed]] en 1720 com'astrónomu rial, un cargu que gastó [[Halley]] ata la su muerti en 1742 ala edá d'85 añus. Fue aterrau nel cementeriu dela antigua [[ilesia]] de [[Santa Margarita]] en [[Lee Terrace]], [[Blackheath]] (reconstruía dendi essu). [ref>cite web|title=Location of Edmond Halley's tomb|url=http://www.shadyoldlady.com/location.php?loc=2054|website=shadyoldlady.com|publisher=The Shady Old Lady's guide to London|access-date=2015-01-05</ref] Fue aterrau ena mesma vóveda qu'el astrónomu rial [[John Pond]]; la tumba sin nombri del tamién astrónomu rial [[Nathaniel Bliss]] está cerca. La tumba de [[Halley]] se topa nun cementeriu nel cruci de [[Lee Terrace]] i [[Brandram Road]], frenti ala [[ilesia]] parroquial vitoriana de [[Santa Margarita]]. El cementeriu está a 30 minutus a pie del [[Observatoriu de Greenwich]]. La su lápida oriyinal fue tresfería pol [[Almirantazgo]] quandu l'ilesia oriyinal de [[Lee]] fue derribá i reconstruía; se puei vel ogañu ena paré sul dela [[Camera obscura]] nel [[Real Observatoriu de Greenwich]]. La su tumba marcá se puei vel ena [[ilesia]] de [[Santa Margarita]], en [[Lee Terrace]]. [ref>cite web|title=Photograph of Edmond Halley's Tombstone|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|website=flamsteed.org|publisher=Flamsteed Society|access-date=2015-01-05</ref][ref>cite book|last1=Redfern|first1=Dave|title=Doing the Halley Walk|date=Summer 2004|publisher=Horizons|location=London|edition=Issue 14|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|access-date=2015-01-05</ref] Inque dessista la persistenti idea marrá de que [[Halley]] recebió el títulu de [[caballeru]], nu fue assina. El revesinu se remonta a testus astronómicus d’Estaus Uníus com'el ''An Elementary Treatise on Astronomy'', de [[William Augustus Norton]] de 1839, quiciás pola mor delas ocupacións rialis de [[Halley]] i alos tratus con [[sir]] [[Isaac Newton]]. [ref>Cite journal |title=2010JRASC.104...28R Page 28 |url=https://articles.adsabs.harvard.edu//full/2010JRASC.104...28R/0000028.000.html |access-date=23 May 2022 |journal=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada|bibcode=2010JRASC.104...28R |last1=Rosenfeld |first1=Randall |last2=Edgar |first2=James |year=2010 |volume=104 |issue=1 |page=28</ref] == Vida personal == [[Halley]] se casó cola [[Mary Tooke]] en 1682 i s'asentó en [[Islington]]. La pareja tuvu tres zagalis. [ref>author1=Oxford Dictionary of National Biography|title=Edmond Halley|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/edmond-halley|publisher=Westminster Abbey|access-date=3 May 2015|date=2004</ref] [[Halley]] murió el 14 d’eneru de 1742, endispués d’abé-si vistu morril ala su muger quatru añus dantis, i al su iju nel mesmu añu. == Halley i los cometas == === Los cometas ena época de Halley === [[Archivu:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|derecha|miniatúra|El cometa nel [[tapís de Bayeux]].]] El revesinu de que los cometas érun de naturaleza idéntica ala delos [[praneta|pranetas]] (esto es, un cuerpu celesti en movimientu) i mesmamenti de que teníun la su propia órbita nu era desconocía palos antigüus: {{cita|Cunus filósofus itálicus i cunus delos llamaus pitagòricus aseguran qu'el cometa es unu delos [[praneta|pranetas]], que solu apaici nun intervalu mu largu i cuya ascensión reta es mu pequeña.|[[Aristóteli]], ''Meteorulohía'', [[Libru I]], cap. VI, § 3.}} Inque nu esté esclariamenti dicha, esta opinión tieni en polvu el revesinu del tornu periòicu delos cometas, astrus celestis por naturaleza. [[Aristóteli]], pola su parti, miraba los cometas como fenómenus puramenti atmosfericus («sublunaris»), porqu'el cielu, hormau pola «esfera delas estrellas fijas», se deciye como «fiju i inmutaubli» nel su sistema del mundu. Esta concepción aristotélica del [[universu]] aguantó mentris varius sigrus, ata que [[Tycho Brahe]] la punsu en dudancia al miral la [[supernova de 1572]]: esclariamenti, al revés dela afirmación d'[[Aristóteli]] i dela [[ilesia]] (aristotélica dendi [[Tomás d'Aquinu]]), los cielus nu érun estáticus. El golpi fatal se le dió a essa concepción del mundu cincu añus endispués, duranti l’apaicimientu del [[Gran Cometa de 1577]], que se queó a la vista duranti abondus mesis, lo que premitió a [[Brahe]] fahal colos sus biembrus las mas diversas ipòtisis sobri essus növus cuerpus celestis. Nostanti, si la [[ilesia]] se vió obligá a reconocel la naturaleza «pranetaria» delos cometas, nu se duldó dela su razón de sel: los cometas fuerun siempri consideraus como señalis divinas, la huerça delas vecis presahius dela furia del [[Criador]]. Como talis, los cometas teníun de sel fenómenus impredecibris, como pudríe sel qualquié mensahi divinu motivau en respuesta a qualquié aición umana. Tamién respetu d'essu, se consideraba que «por naturaleza» l'órbita delos cometas abíe de sel parabólica —ipòtisi formulá por [[Johannes Hevelius]] ya nel sigru XVII—, hiziendu cada cometa un únicu passu alreol del [[Sol]]. Esta teoría s’acomodaba güenamenti colas mirás dela época: en efetu, ena costanera del sistema solal enternu (puru essu, dendi el puntu de vista d'un mirandera terrestri), es mu difícil deferencial una elipsi mu alarghera del estremu duna parábola. Amás, l'albeliá delos trastis dela época era escassa pa pudel deferencial dos órbitas tan cercanas. L'órbita parabólica delos cometas era, puru essu, la norma quandu el hovin [[Edmond Halley]] encetó a miral el cielu. === El desaliu del científicu === [[Archivu:Edmond Halley by Thomas Murray.jpg|derecha|miniatúra|Retratu d'[[Edmond Halley]] pintau por [[Thomas Murray]] en 1687.]] La primera mirá «oficial» d'un cometa por [[Halley]] fue la que fizo en 1680 —la mesma que fizo nazel ''Pensées sur la comète'' [Revesinus sobri el cometa] de [[Pierre Bayle]]— nun barcu que cruçaba el [[Canal dela Mancha]] pa llevalu a [[Francia]]. Fue [[Jean-Dominique Cassini]], destapaol dela división delos [[aniellus de Saturnu]], quien le dió una güena bienvinía nel [[Observatoriu Rial de París]], i quien guió al hovin pal revesinu d'un tornu periòicu delos cometas: {{cita|El señol [[Cassini]] mi fizo el favol de confiá-mi las sus leturas del cometa quandu mi aviava pa salil dela ciá; amás delas mirás que fizo ena fecha del 18 de marçu (1681), mi presentó una teoría sobri el su movimientu, a sabel, qu'el cometa es el mesmu que se le apareció a [[Tycho Brahe|Tycho]] nel añu 1577, que la su revolución pinta un gran cercu nel que está metía la [[Tierra]].|Alan H. Cook, ''Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas'', Clarendon Press, 1998, p. 115.}} De fechu, [[Cassini]] abíe notau que tres cometas veníun dela mesma parti del cielu con albeliais paicías: si la paternidá dela ipòtisi d'un tornu periòicu delos cometas tieni que vel con [[Cassini]], es [[Halley]] quien se tomará el tema de veras abondu como pa tratal de validalu científicamenti. Peru, inque el tema paicíe fegual al hovin, sedríe solu diez añus endispués quandu encetará la su contriseñanza. En 1682 miró el cometa pocu espetaculal que mas tardi llevaríe el su nombri, peru ahó solu unas poquinas notas nel su quadernu. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} bpqc5kzlwkw785g5rauyyc41s3ac1vw 142788 142787 2026-04-15T12:16:30Z Olarcos 82 /* Los cometas ena época de Halley */ 142788 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. '[ref>books.google.com/books?id=4H2fESItCVIC&pg=PA154 Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677</ref]', ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England'', p.154 delos [[Libru|Librus]] V-VII delas [[Cónicas]] d’[[Apoloniu]] a partil de copias atopás ena [[Nuversidá de Leiden]] i ena [[Bibliuteca Bodleiana d'Oxford]]. Tamién acompletó una nueva tradución delos primerus quatru librus del griegu oriyinal que teníe encetau el difuntu [[David Gregory]]. Los espubricó huntu cola su propia reconstrución del [[Libru VIII]] [ref>Michael N. Fried, 'books.google.com/books?id=gcmg3M3K8awC Edmond Halley's Reconstruction of the Lost Book of Apollonius's Conics: Translation and Commentary', Spring 2011</ref] ena primera edición latina completa en 1710. Nel mesmu añu, recebió un grau onorariu de dotor en leis d'[[Oxford]]. En 1716, [[Halley]], endispués de cronometral el trànsitu de [[Venus]], adelantó una miía mu precisa dela distancia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Al hazel-lu, seguíe el métodu descritu pun [[James Gregory]] en ''Optica Promota'' (nel que tamién se descrevi el diseñu del [[telescopiu gregorianu]]). Es razonabli suponel que [[Halley]] teníe i teníe leyíu essi libru ya que el diseñu gregorianu era el prencepiu diseñu delos [[telescopiu|telescopius]] gastaus en [[astrunumía]] ena su época. [ref>cite book|last1=Wakefield|first1=Julie|last2=Press|first2=Joseph Henry|title=Halley's Quest: A Selfless Genius and His Troubled Paramore|date=2005|publisher=National Academies Press|location=USA |isbn=0309095948 |url=https://archive.org/details/isbn_9780309095945 |access-date=2015-01-05</ref] Nu es méritu de [[Halley]] que nu reconociera la prioridá de [[Gregory]] nessu pesqui. En 1717-1718 destapó el movimientu propiu delas [[estrella|estrellas]] «fijas» (espubricándu-lu en 1718) [ref>Cite journal|last=Aitken|first=Robert G.|author-link=Robert Grant Aitken|date=October 1942|title=Edmund Halley and Stellar Proper Motions|url=http://adsabs.harvard.edu/full/1942ASPL....4..103A|access-date=2021-06-27|journal=Astronomical Society of the Pacific Leaflets|pages=108|publisher=SAO/NASAAstrophysics Data System (ADS)|volume=4|number=164|bibcode=1942ASPL....4..103A|via=Harvard.edu</ref]) al comparal las sus miías astrométricas colas dás nel [[Almagestu]] de [[Ptolomeu]]. Miró qu'[[Arcturus]] i [[Sirius]] se teníun movíu un runda, l'úrtimu hiziendu caminu 30 minutus d'arcu (ábate el diámetru dela [[luna]]) pal sul en 1800 añus. [ref>cite book|last=Holberg|first=Jay B.|title=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky|pages=41–42|year=2007|publisher=Praxis Publishing|location=Chichester, UK|isbn=978-0-387-48941-4|url=https://books.google.com/books?id=zc3zw-YgOPkC&pg=PA41</ref] En 1720, huntu col su amigu l'anticuariu [[William Stukeley]], [[Halley]] participó nel primer intentu de fechala científicamenti [[Stonehenge]]. Suponiendu qu'el monumentu s'abíe diseñau gastandu una brúhula manética, [[Stukeley]] i [[Halley]] intentarun calculal l'esviación percibía metiéndu correcións delos rehistrus manéticus dessistentis i sugirierun tres fechas (460 a.C., 220 d.C. i 920 d.C.), siendu la mas antigua la concididá. Essas fechas érun marrás en milis d’añus, peru el revesinu de que se pudríun gastal métodus científicus pa fechala monumentus antigüus fue revolucionaria nel su día. [ref>Johnson, Anthony, ''Solving Stonehenge, The New Key to an Ancient Enigma''(Thames & Hudson 2008) ISBN|978-0-500-05155-9</ref] [[Halley]] sucedió a [[John Flamsteed]] en 1720 com'astrónomu rial, un cargu que gastó [[Halley]] ata la su muerti en 1742 ala edá d'85 añus. Fue aterrau nel cementeriu dela antigua [[ilesia]] de [[Santa Margarita]] en [[Lee Terrace]], [[Blackheath]] (reconstruía dendi essu). [ref>cite web|title=Location of Edmond Halley's tomb|url=http://www.shadyoldlady.com/location.php?loc=2054|website=shadyoldlady.com|publisher=The Shady Old Lady's guide to London|access-date=2015-01-05</ref] Fue aterrau ena mesma vóveda qu'el astrónomu rial [[John Pond]]; la tumba sin nombri del tamién astrónomu rial [[Nathaniel Bliss]] está cerca. La tumba de [[Halley]] se topa nun cementeriu nel cruci de [[Lee Terrace]] i [[Brandram Road]], frenti ala [[ilesia]] parroquial vitoriana de [[Santa Margarita]]. El cementeriu está a 30 minutus a pie del [[Observatoriu de Greenwich]]. La su lápida oriyinal fue tresfería pol [[Almirantazgo]] quandu l'ilesia oriyinal de [[Lee]] fue derribá i reconstruía; se puei vel ogañu ena paré sul dela [[Camera obscura]] nel [[Real Observatoriu de Greenwich]]. La su tumba marcá se puei vel ena [[ilesia]] de [[Santa Margarita]], en [[Lee Terrace]]. [ref>cite web|title=Photograph of Edmond Halley's Tombstone|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|website=flamsteed.org|publisher=Flamsteed Society|access-date=2015-01-05</ref][ref>cite book|last1=Redfern|first1=Dave|title=Doing the Halley Walk|date=Summer 2004|publisher=Horizons|location=London|edition=Issue 14|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|access-date=2015-01-05</ref] Inque dessista la persistenti idea marrá de que [[Halley]] recebió el títulu de [[caballeru]], nu fue assina. El revesinu se remonta a testus astronómicus d’Estaus Uníus com'el ''An Elementary Treatise on Astronomy'', de [[William Augustus Norton]] de 1839, quiciás pola mor delas ocupacións rialis de [[Halley]] i alos tratus con [[sir]] [[Isaac Newton]]. [ref>Cite journal |title=2010JRASC.104...28R Page 28 |url=https://articles.adsabs.harvard.edu//full/2010JRASC.104...28R/0000028.000.html |access-date=23 May 2022 |journal=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada|bibcode=2010JRASC.104...28R |last1=Rosenfeld |first1=Randall |last2=Edgar |first2=James |year=2010 |volume=104 |issue=1 |page=28</ref] == Vida personal == [[Halley]] se casó cola [[Mary Tooke]] en 1682 i s'asentó en [[Islington]]. La pareja tuvu tres zagalis. [ref>author1=Oxford Dictionary of National Biography|title=Edmond Halley|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/edmond-halley|publisher=Westminster Abbey|access-date=3 May 2015|date=2004</ref] [[Halley]] murió el 14 d’eneru de 1742, endispués d’abé-si vistu morril ala su muger quatru añus dantis, i al su iju nel mesmu añu. == Halley i los cometas == === Los cometas ena época de Halley === [[Archivu:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|derecha|thumb|El cometa nel [[tapís de Bayeux]].]] El revesinu de que los cometas érun de naturaleza idéntica ala delos [[praneta|pranetas]] (esto es, un cuerpu celesti en movimientu) i mesmamenti de que teníun la su propia órbita nu era desconocía palos antigüus: {{cita|Cunus filósofus itálicus i cunus delos llamaus pitagòricus aseguran qu'el cometa es unu delos [[praneta|pranetas]], que solu apaici nun intervalu mu largu i cuya ascensión reta es mu pequeña.|[[Aristóteli]], ''Meteorulohía'', [[Libru I]], cap. VI, § 3.}} Inque nu esté esclariamenti dicha, esta opinión tieni en polvu el revesinu del tornu periòicu delos cometas, astrus celestis por naturaleza. [[Aristóteli]], pola su parti, miraba los cometas como fenómenus puramenti atmosfericus («sublunaris»), porqu'el cielu, hormau pola «esfera delas estrellas fijas», se deciye como «fiju i inmutaubli» nel su sistema del mundu. Esta concepción aristotélica del [[universu]] aguantó mentris varius sigrus, ata que [[Tycho Brahe]] la punsu en dudancia al miral la [[supernova de 1572]]: esclariamenti, al revés dela afirmación d'[[Aristóteli]] i dela [[ilesia]] (aristotélica dendi [[Tomás d'Aquinu]]), los cielus nu érun estáticus. El golpi fatal se le dió a essa concepción del mundu cincu añus endispués, duranti l’apaicimientu del [[Gran Cometa de 1577]], que se queó a la vista duranti abondus mesis, lo que premitió a [[Brahe]] fahal colos sus biembrus las mas diversas ipòtisis sobri essus növus cuerpus celestis. Nostanti, si la [[ilesia]] se vió obligá a reconocel la naturaleza «pranetaria» delos cometas, nu se duldó dela su razón de sel: los cometas fuerun siempri consideraus como señalis divinas, la huerça delas vecis presahius dela furia del [[Criador]]. Como talis, los cometas teníun de sel fenómenus impredecibris, como pudríe sel qualquié mensahi divinu motivau en respuesta a qualquié aición umana. Tamién respetu d'essu, se consideraba que «por naturaleza» l'órbita delos cometas abíe de sel parabólica —ipòtisi formulá por [[Johannes Hevelius]] ya nel sigru XVII—, hiziendu cada cometa un únicu passu alreol del [[Sol]]. Esta teoría s’acomodaba güenamenti colas mirás dela época: en efetu, ena costanera del sistema solal enternu (puru essu, dendi el puntu de vista d'un mirandera terrestri), es mu difícil deferencial una elipsi mu alarghera del estremu duna parábola. Amás, l'albeliá delos trastis dela época era escassa pa pudel deferencial dos órbitas tan cercanas. L'órbita parabólica delos cometas era, puru essu, la norma quandu el hovin [[Edmond Halley]] encetó a miral el cielu. === El desaliu del científicu === [[Archivu:Edmond Halley by Thomas Murray.jpg|derecha|miniatúra|Retratu d'[[Edmond Halley]] pintau por [[Thomas Murray]] en 1687.]] La primera mirá «oficial» d'un cometa por [[Halley]] fue la que fizo en 1680 —la mesma que fizo nazel ''Pensées sur la comète'' [Revesinus sobri el cometa] de [[Pierre Bayle]]— nun barcu que cruçaba el [[Canal dela Mancha]] pa llevalu a [[Francia]]. Fue [[Jean-Dominique Cassini]], destapaol dela división delos [[aniellus de Saturnu]], quien le dió una güena bienvinía nel [[Observatoriu Rial de París]], i quien guió al hovin pal revesinu d'un tornu periòicu delos cometas: {{cita|El señol [[Cassini]] mi fizo el favol de confiá-mi las sus leturas del cometa quandu mi aviava pa salil dela ciá; amás delas mirás que fizo ena fecha del 18 de marçu (1681), mi presentó una teoría sobri el su movimientu, a sabel, qu'el cometa es el mesmu que se le apareció a [[Tycho Brahe|Tycho]] nel añu 1577, que la su revolución pinta un gran cercu nel que está metía la [[Tierra]].|Alan H. Cook, ''Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas'', Clarendon Press, 1998, p. 115.}} De fechu, [[Cassini]] abíe notau que tres cometas veníun dela mesma parti del cielu con albeliais paicías: si la paternidá dela ipòtisi d'un tornu periòicu delos cometas tieni que vel con [[Cassini]], es [[Halley]] quien se tomará el tema de veras abondu como pa tratal de validalu científicamenti. Peru, inque el tema paicíe fegual al hovin, sedríe solu diez añus endispués quandu encetará la su contriseñanza. En 1682 miró el cometa pocu espetaculal que mas tardi llevaríe el su nombri, peru ahó solu unas poquinas notas nel su quadernu. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} 11oqx204htfa57p1v9vxp784i4cv9fq 142789 142788 2026-04-15T12:17:23Z Olarcos 82 /* El desaliu del científicu */ 142789 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venus]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venus]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venus]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. '[ref>books.google.com/books?id=4H2fESItCVIC&pg=PA154 Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677</ref]', ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England'', p.154 delos [[Libru|Librus]] V-VII delas [[Cónicas]] d’[[Apoloniu]] a partil de copias atopás ena [[Nuversidá de Leiden]] i ena [[Bibliuteca Bodleiana d'Oxford]]. Tamién acompletó una nueva tradución delos primerus quatru librus del griegu oriyinal que teníe encetau el difuntu [[David Gregory]]. Los espubricó huntu cola su propia reconstrución del [[Libru VIII]] [ref>Michael N. Fried, 'books.google.com/books?id=gcmg3M3K8awC Edmond Halley's Reconstruction of the Lost Book of Apollonius's Conics: Translation and Commentary', Spring 2011</ref] ena primera edición latina completa en 1710. Nel mesmu añu, recebió un grau onorariu de dotor en leis d'[[Oxford]]. En 1716, [[Halley]], endispués de cronometral el trànsitu de [[Venus]], adelantó una miía mu precisa dela distancia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Al hazel-lu, seguíe el métodu descritu pun [[James Gregory]] en ''Optica Promota'' (nel que tamién se descrevi el diseñu del [[telescopiu gregorianu]]). Es razonabli suponel que [[Halley]] teníe i teníe leyíu essi libru ya que el diseñu gregorianu era el prencepiu diseñu delos [[telescopiu|telescopius]] gastaus en [[astrunumía]] ena su época. [ref>cite book|last1=Wakefield|first1=Julie|last2=Press|first2=Joseph Henry|title=Halley's Quest: A Selfless Genius and His Troubled Paramore|date=2005|publisher=National Academies Press|location=USA |isbn=0309095948 |url=https://archive.org/details/isbn_9780309095945 |access-date=2015-01-05</ref] Nu es méritu de [[Halley]] que nu reconociera la prioridá de [[Gregory]] nessu pesqui. En 1717-1718 destapó el movimientu propiu delas [[estrella|estrellas]] «fijas» (espubricándu-lu en 1718) [ref>Cite journal|last=Aitken|first=Robert G.|author-link=Robert Grant Aitken|date=October 1942|title=Edmund Halley and Stellar Proper Motions|url=http://adsabs.harvard.edu/full/1942ASPL....4..103A|access-date=2021-06-27|journal=Astronomical Society of the Pacific Leaflets|pages=108|publisher=SAO/NASAAstrophysics Data System (ADS)|volume=4|number=164|bibcode=1942ASPL....4..103A|via=Harvard.edu</ref]) al comparal las sus miías astrométricas colas dás nel [[Almagestu]] de [[Ptolomeu]]. Miró qu'[[Arcturus]] i [[Sirius]] se teníun movíu un runda, l'úrtimu hiziendu caminu 30 minutus d'arcu (ábate el diámetru dela [[luna]]) pal sul en 1800 añus. [ref>cite book|last=Holberg|first=Jay B.|title=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky|pages=41–42|year=2007|publisher=Praxis Publishing|location=Chichester, UK|isbn=978-0-387-48941-4|url=https://books.google.com/books?id=zc3zw-YgOPkC&pg=PA41</ref] En 1720, huntu col su amigu l'anticuariu [[William Stukeley]], [[Halley]] participó nel primer intentu de fechala científicamenti [[Stonehenge]]. Suponiendu qu'el monumentu s'abíe diseñau gastandu una brúhula manética, [[Stukeley]] i [[Halley]] intentarun calculal l'esviación percibía metiéndu correcións delos rehistrus manéticus dessistentis i sugirierun tres fechas (460 a.C., 220 d.C. i 920 d.C.), siendu la mas antigua la concididá. Essas fechas érun marrás en milis d’añus, peru el revesinu de que se pudríun gastal métodus científicus pa fechala monumentus antigüus fue revolucionaria nel su día. [ref>Johnson, Anthony, ''Solving Stonehenge, The New Key to an Ancient Enigma''(Thames & Hudson 2008) ISBN|978-0-500-05155-9</ref] [[Halley]] sucedió a [[John Flamsteed]] en 1720 com'astrónomu rial, un cargu que gastó [[Halley]] ata la su muerti en 1742 ala edá d'85 añus. Fue aterrau nel cementeriu dela antigua [[ilesia]] de [[Santa Margarita]] en [[Lee Terrace]], [[Blackheath]] (reconstruía dendi essu). [ref>cite web|title=Location of Edmond Halley's tomb|url=http://www.shadyoldlady.com/location.php?loc=2054|website=shadyoldlady.com|publisher=The Shady Old Lady's guide to London|access-date=2015-01-05</ref] Fue aterrau ena mesma vóveda qu'el astrónomu rial [[John Pond]]; la tumba sin nombri del tamién astrónomu rial [[Nathaniel Bliss]] está cerca. La tumba de [[Halley]] se topa nun cementeriu nel cruci de [[Lee Terrace]] i [[Brandram Road]], frenti ala [[ilesia]] parroquial vitoriana de [[Santa Margarita]]. El cementeriu está a 30 minutus a pie del [[Observatoriu de Greenwich]]. La su lápida oriyinal fue tresfería pol [[Almirantazgo]] quandu l'ilesia oriyinal de [[Lee]] fue derribá i reconstruía; se puei vel ogañu ena paré sul dela [[Camera obscura]] nel [[Real Observatoriu de Greenwich]]. La su tumba marcá se puei vel ena [[ilesia]] de [[Santa Margarita]], en [[Lee Terrace]]. [ref>cite web|title=Photograph of Edmond Halley's Tombstone|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|website=flamsteed.org|publisher=Flamsteed Society|access-date=2015-01-05</ref][ref>cite book|last1=Redfern|first1=Dave|title=Doing the Halley Walk|date=Summer 2004|publisher=Horizons|location=London|edition=Issue 14|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|access-date=2015-01-05</ref] Inque dessista la persistenti idea marrá de que [[Halley]] recebió el títulu de [[caballeru]], nu fue assina. El revesinu se remonta a testus astronómicus d’Estaus Uníus com'el ''An Elementary Treatise on Astronomy'', de [[William Augustus Norton]] de 1839, quiciás pola mor delas ocupacións rialis de [[Halley]] i alos tratus con [[sir]] [[Isaac Newton]]. [ref>Cite journal |title=2010JRASC.104...28R Page 28 |url=https://articles.adsabs.harvard.edu//full/2010JRASC.104...28R/0000028.000.html |access-date=23 May 2022 |journal=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada|bibcode=2010JRASC.104...28R |last1=Rosenfeld |first1=Randall |last2=Edgar |first2=James |year=2010 |volume=104 |issue=1 |page=28</ref] == Vida personal == [[Halley]] se casó cola [[Mary Tooke]] en 1682 i s'asentó en [[Islington]]. La pareja tuvu tres zagalis. [ref>author1=Oxford Dictionary of National Biography|title=Edmond Halley|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/edmond-halley|publisher=Westminster Abbey|access-date=3 May 2015|date=2004</ref] [[Halley]] murió el 14 d’eneru de 1742, endispués d’abé-si vistu morril ala su muger quatru añus dantis, i al su iju nel mesmu añu. == Halley i los cometas == === Los cometas ena época de Halley === [[Archivu:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|derecha|thumb|El cometa nel [[tapís de Bayeux]].]] El revesinu de que los cometas érun de naturaleza idéntica ala delos [[praneta|pranetas]] (esto es, un cuerpu celesti en movimientu) i mesmamenti de que teníun la su propia órbita nu era desconocía palos antigüus: {{cita|Cunus filósofus itálicus i cunus delos llamaus pitagòricus aseguran qu'el cometa es unu delos [[praneta|pranetas]], que solu apaici nun intervalu mu largu i cuya ascensión reta es mu pequeña.|[[Aristóteli]], ''Meteorulohía'', [[Libru I]], cap. VI, § 3.}} Inque nu esté esclariamenti dicha, esta opinión tieni en polvu el revesinu del tornu periòicu delos cometas, astrus celestis por naturaleza. [[Aristóteli]], pola su parti, miraba los cometas como fenómenus puramenti atmosfericus («sublunaris»), porqu'el cielu, hormau pola «esfera delas estrellas fijas», se deciye como «fiju i inmutaubli» nel su sistema del mundu. Esta concepción aristotélica del [[universu]] aguantó mentris varius sigrus, ata que [[Tycho Brahe]] la punsu en dudancia al miral la [[supernova de 1572]]: esclariamenti, al revés dela afirmación d'[[Aristóteli]] i dela [[ilesia]] (aristotélica dendi [[Tomás d'Aquinu]]), los cielus nu érun estáticus. El golpi fatal se le dió a essa concepción del mundu cincu añus endispués, duranti l’apaicimientu del [[Gran Cometa de 1577]], que se queó a la vista duranti abondus mesis, lo que premitió a [[Brahe]] fahal colos sus biembrus las mas diversas ipòtisis sobri essus növus cuerpus celestis. Nostanti, si la [[ilesia]] se vió obligá a reconocel la naturaleza «pranetaria» delos cometas, nu se duldó dela su razón de sel: los cometas fuerun siempri consideraus como señalis divinas, la huerça delas vecis presahius dela furia del [[Criador]]. Como talis, los cometas teníun de sel fenómenus impredecibris, como pudríe sel qualquié mensahi divinu motivau en respuesta a qualquié aición umana. Tamién respetu d'essu, se consideraba que «por naturaleza» l'órbita delos cometas abíe de sel parabólica —ipòtisi formulá por [[Johannes Hevelius]] ya nel sigru XVII—, hiziendu cada cometa un únicu passu alreol del [[Sol]]. Esta teoría s’acomodaba güenamenti colas mirás dela época: en efetu, ena costanera del sistema solal enternu (puru essu, dendi el puntu de vista d'un mirandera terrestri), es mu difícil deferencial una elipsi mu alarghera del estremu duna parábola. Amás, l'albeliá delos trastis dela época era escassa pa pudel deferencial dos órbitas tan cercanas. L'órbita parabólica delos cometas era, puru essu, la norma quandu el hovin [[Edmond Halley]] encetó a miral el cielu. === El desaliu del científicu === [[Archivu:Edmond Halley by Thomas Murray.jpg|derecha|miniatúra|Retratu d'[[Edmond Halley]] pintau por [[Thomas Murray]] en 1687.]] La primera mirá «oficial» d'un cometa por [[Halley]] fue la que fizo en 1680 —la mesma que fizo nazel ''Pensées sur la comète'' [Revesinus sobri el cometa] de [[Pierre Bayle]]— nun barcu que cruçaba el [[Canal dela Mancha]] pa llevalu a [[Francia]]. Fue [[Jean-Dominique Cassini]], destapaol dela división delos [[aniellus de Saturnu]], quien le dió una güena bienvinía nel [[Observatoriu Rial de París]], i quien guió al hovin pal revesinu d'un tornu periòicu delos cometas: {{cita|El señol [[Cassini]] mi fizo el favol de confiá-mi las sus leturas del cometa quandu mi aviava pa salil dela ciá; amás delas mirás que fizo ena fecha del 18 de marçu (1681), mi presentó una teoría sobri el su movimientu, a sabel, qu'el cometa es el mesmu que se le apareció a [[Tycho Brahe|Tycho]] nel añu 1577, que la su revolución pinta un gran cercu nel que está metía la [[Tierra]].|Alan H. Cook, ''Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas'', Clarendon Press, 1998, p. 115.}} De fechu, [[Cassini]] abíe notau que tres cometas veníun dela mesma parti del cielu con albeliais paicías: si la paternidá dela ipòtisi d'un tornu periòicu delos cometas tieni que vel con [[Cassini]], es [[Halley]] quien se tomará el tema de veras abondu como pa tratal de validalu científicamenti. Peru, inque el tema paicíe fegual al hovin, sedríe solu diez añus endispués quandu encetará la su contriseñanza. En 1682 miró el cometa pocu espetaculal que mas tardi llevaríe el su nombri, peru ahó solu unas poquinas notas nel su quadernu. El su topamientu con [[Isaac Newton]], en abostu de 1684, paeció reavival l’ardol científicu de Halley, qu’avía caíu un poquinu ena rutina endispués del su casamientu con Mary Tooke cola que —dambus dos testimonius coincidin n’esti puntu— vivirá un sinceru i apassionau idiliu duranti ábate cincuenta i cincu añus. Almientará muchas vezis ena su correspondencia el inmensu enterés que tenía n’esti tema d’estudiu: {{cita|La upinión de [[Aristóteli]] (…) a sabél, que los cometas no eran más que vaporis sublunaris o meteoris aéreus […] prevaleció tantu entri los griegus, qu’esta parti la más sublime dela [[astronomía]] fue totalmenti descuidá; dendi entoncis, naidi toparie degnu d’enterés oserval i relatal las andanças i las trayetórias inciertas delos vaporis que frotaun nel éti.}} Halley i Newton mantuvun una prefunda amistá, i fue juntus que alimentaráun la su passión polos cometas. Assina, retomandu puntu pol puntu las oservacionis ya realizás, i sostribandu-si nel labutu de Newton sobri la lei dela gravitación, demostraráun que los cometas deberían de tenel las mesmas órbitas que los [[praneta|pranetas]]. Quandu apaeció la prencipal obra de Newton en 1687, los ''Principia'', ensin duda una delas obras científicas más notabris del sigru XVII, Halley escribió un vibranti omenagi al geniu de Newton como prefáciu. Pol tantu, fue alos trenta i nuevi añus d’edá quandu Halley abordó el prubrema que más tardi l’assegurarie la su fama. Pa ellu, se comprometió a identifical todos los pasus cometarius dun passau recienti i luntanu. L’ayudó n’essu la suerti, siendu el su sigru, pun caprichu dela naturaleza, más provistu de cometas que los sigrus precedentis. La su imbestigación lo retrotraxu alos testimonius de [[Pliniu el Vielhu]] o [[Séneca]]. Recalculó las órbitas de 24 cometas que pasárun pol periheliu entri 1337 i 1698. Fue un labutu titánicu, minuciosu i de larga duración. Logró, endispués de varios añus, aislar tres pasagis que tivun lugal en 1531, 1607 i 1682. {| class="wikitable right" |-------- | || 1531 || 1607 || 1682 |-------- |Longitú del periheliu || 301°39' || 302°16' || 302°53' |-------- |Encrunación dela órbita || 17°56' || 17°2 || 17°56' |-------- |Distáncia del Sol al periheliu (UA) || 0,587 || 0,5868 || 0,583 |} Inque la correspondencia paecía prefeta entri destus datus, a Halley le preocupaban las lixeras deferéncias que no podían esplical-si namás polas imprecisionis delas midicionis. Amás, el entervalu varyaba en más dun añu. Halley pranteó la hipótesi de qu’alguna fuerça, entavía sin esplical, era responsabli de talis discrepáncias, peru no pudo convencel-si d’ellu pol falta duna esplicación científica rigurosa. Abriendu-si a Newton, esti últimu le sugirió que calculara las possiblis perturbacionis gravitatórias entri el su cometa i otros cometas. Algunus cálculos le enseñárun la falsedá de d’essa hipótesi, peru fue bastanti para estimulal el su revesinu lo suficienti como para que prencipiara a calcular las perturbacionis causás pol [[Júpiti]] i [[Saturnu]] (entoncis el últimu praneta conocíu nel sistema solal). Los cálculos enseñárun entoncis una correlación ábate prefeta entri la su teoría i los pasagis oservaus. A raíz de destus resultaus, espubricó en 1705 los resultaus del su labutu nuna obra titulá ''A Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Una sinópsis dela astronomía delos cometas], i ena que consideraba que los tres cometas oservaus respectivamenti pol Apien en 1531, pol [[Kepler]] en 1607 i pol él mesmu en 1682 eran el mesmu cometa <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 21 [https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT30#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 5 de juniu de 2015) i hizo la predicción, rondamenti científica, del regresu de d’essi cometa pola Navidá de 1758. <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 22 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT31#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «Hence I dare venture to foretell, That it [the Comet] will return again in the Year 1758» [Assin ósu predecil qu’él (el cometa) volverá de nuevu nel añu 1758.] Halley sabía, pol tantu, mentris escribía esti estudiu, que nunca vería la confirmación de dessos cálculos duranti la su vida, i qu’el siguienti pasu tendría que tenel lugal nel añu delos sus cientu dos añus. Fue n’essi labutu dondi tamién mentó, implícitamenti, la possibilidá dun «almacén de cometas», que será furmalmenti teorizau dos sigrus endispués pol [[Jan Oort]] (i ogañu conocíu como la [[Nubi d'Oort]]): {{cita|[…] lo que [lo anteriol] me hazi sospechal [que] podría habel un númeru muncho mayol dellus [cometas], que moviendu-si p’hacia regionis más distantis del Sol, se vuelvin muy escurus; i sin cola, pasa p’hacia nusotrus quedandu-si invisibri.|''A Synopsis of the Astronomy of Comets'', Edmund Halley <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 20 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT29#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «[…] which make me suspect, there may be a far greater Number of them, which moving in Regions more remote from the Sun, become very obscure; and wanting Tails, pass by us unseen: […]»}} === Triunfu póstumu === [[Archivu:Edmond Halley.jpg|thumb|Edmond Halley]] Quandu Halley avía profetizau el regresu del cometa para 1758, la su profecía espertó pocu entusiasmu: de fechu, se ponía más de meyu sigru nel futuru. I quandu Halley murió en 1742, los obituarius se destendiérun sobri las sus espedicionis marítimas, las sus destapauras i sobri la campana de mergulhu dela que fue inventol, i callárun la su predicción cometaria, que caíu nel olvidu. Nostanti, en 1757, un matemáticu francés, Alexis Clairaut, tomó la decisión de gastal los cálculos de Halley para, amejurandu l'atinu de dessos cálculos, predecil la fecha de regresu del cometa con mayol esactitú. Los praçus eran cortus, i debían rehazel-si los cálculos i espubrical-us antis de qu’esti reapaeciera, a fin de atallal qualquiel acusación d’engañu. Los cálculos dela interacción gravitacional del cometa cola Tierra, Júpiti i Saturnu eran colosalis pal cortu períodu de tiempu de que disponía, pocu más dun añu. Pol tantu, pidió ayuda a Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande i ala matemática Nicole-Reine Lepaute. Endispués de mesis de cálculos, el equipu delos tres astrónomus «oficialis» anunció, en noviembri de 1758, qu’el cometa atravesarie el periheliu el 13 d’abril de 1759. La comuniá astronómica mundial, i n’ella argunus delos que cuestionaun la predicción de Halley i entavía no veían nada ena Navidá de 1758, volviérun a escudriñal febrilmenti el cielu. El 25 de diziembri de 1758, el cometa fue vistu pun oservadol cerca de Dresde ena ubicación esacta qu’avía predichu Halley, i alcanzó el su periheliu el 13 de marçu de 1759, esactamenti un mes dantis dela fecha fijá pol Lepaute, Lalande i Clairaut. Tres añus dantis dela su muerti, Edmund Halley afirmó: «Si se realiza el regresu praneau pol nusotrus pal añu 1758, la posteridá imparcial no se negará a reconocel que fue un inglés quien lo anunció pol primera vez». Esti desseu fue en gran parti concedíu, ya que la comuniá de astrónomus decidió, tras esti ésitu póstumu, dal el nomi de Halley al cometa. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} hz49ghc3drlnae9mzado8bumcrlav6i 142790 142789 2026-04-15T12:18:30Z Olarcos 82 142790 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venu]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venu]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venu]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venus]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venus i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. '[ref>books.google.com/books?id=4H2fESItCVIC&pg=PA154 Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677</ref]', ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England'', p.154 delos [[Libru|Librus]] V-VII delas [[Cónicas]] d’[[Apoloniu]] a partil de copias atopás ena [[Nuversidá de Leiden]] i ena [[Bibliuteca Bodleiana d'Oxford]]. Tamién acompletó una nueva tradución delos primerus quatru librus del griegu oriyinal que teníe encetau el difuntu [[David Gregory]]. Los espubricó huntu cola su propia reconstrución del [[Libru VIII]] [ref>Michael N. Fried, 'books.google.com/books?id=gcmg3M3K8awC Edmond Halley's Reconstruction of the Lost Book of Apollonius's Conics: Translation and Commentary', Spring 2011</ref] ena primera edición latina completa en 1710. Nel mesmu añu, recebió un grau onorariu de dotor en leis d'[[Oxford]]. En 1716, [[Halley]], endispués de cronometral el trànsitu de [[Venus]], adelantó una miía mu precisa dela distancia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Al hazel-lu, seguíe el métodu descritu pun [[James Gregory]] en ''Optica Promota'' (nel que tamién se descrevi el diseñu del [[telescopiu gregorianu]]). Es razonabli suponel que [[Halley]] teníe i teníe leyíu essi libru ya que el diseñu gregorianu era el prencepiu diseñu delos [[telescopiu|telescopius]] gastaus en [[astrunumía]] ena su época. [ref>cite book|last1=Wakefield|first1=Julie|last2=Press|first2=Joseph Henry|title=Halley's Quest: A Selfless Genius and His Troubled Paramore|date=2005|publisher=National Academies Press|location=USA |isbn=0309095948 |url=https://archive.org/details/isbn_9780309095945 |access-date=2015-01-05</ref] Nu es méritu de [[Halley]] que nu reconociera la prioridá de [[Gregory]] nessu pesqui. En 1717-1718 destapó el movimientu propiu delas [[estrella|estrellas]] «fijas» (espubricándu-lu en 1718) [ref>Cite journal|last=Aitken|first=Robert G.|author-link=Robert Grant Aitken|date=October 1942|title=Edmund Halley and Stellar Proper Motions|url=http://adsabs.harvard.edu/full/1942ASPL....4..103A|access-date=2021-06-27|journal=Astronomical Society of the Pacific Leaflets|pages=108|publisher=SAO/NASAAstrophysics Data System (ADS)|volume=4|number=164|bibcode=1942ASPL....4..103A|via=Harvard.edu</ref]) al comparal las sus miías astrométricas colas dás nel [[Almagestu]] de [[Ptolomeu]]. Miró qu'[[Arcturus]] i [[Sirius]] se teníun movíu un runda, l'úrtimu hiziendu caminu 30 minutus d'arcu (ábate el diámetru dela [[luna]]) pal sul en 1800 añus. [ref>cite book|last=Holberg|first=Jay B.|title=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky|pages=41–42|year=2007|publisher=Praxis Publishing|location=Chichester, UK|isbn=978-0-387-48941-4|url=https://books.google.com/books?id=zc3zw-YgOPkC&pg=PA41</ref] En 1720, huntu col su amigu l'anticuariu [[William Stukeley]], [[Halley]] participó nel primer intentu de fechala científicamenti [[Stonehenge]]. Suponiendu qu'el monumentu s'abíe diseñau gastandu una brúhula manética, [[Stukeley]] i [[Halley]] intentarun calculal l'esviación percibía metiéndu correcións delos rehistrus manéticus dessistentis i sugirierun tres fechas (460 a.C., 220 d.C. i 920 d.C.), siendu la mas antigua la concididá. Essas fechas érun marrás en milis d’añus, peru el revesinu de que se pudríun gastal métodus científicus pa fechala monumentus antigüus fue revolucionaria nel su día. [ref>Johnson, Anthony, ''Solving Stonehenge, The New Key to an Ancient Enigma''(Thames & Hudson 2008) ISBN|978-0-500-05155-9</ref] [[Halley]] sucedió a [[John Flamsteed]] en 1720 com'astrónomu rial, un cargu que gastó [[Halley]] ata la su muerti en 1742 ala edá d'85 añus. Fue aterrau nel cementeriu dela antigua [[ilesia]] de [[Santa Margarita]] en [[Lee Terrace]], [[Blackheath]] (reconstruía dendi essu). [ref>cite web|title=Location of Edmond Halley's tomb|url=http://www.shadyoldlady.com/location.php?loc=2054|website=shadyoldlady.com|publisher=The Shady Old Lady's guide to London|access-date=2015-01-05</ref] Fue aterrau ena mesma vóveda qu'el astrónomu rial [[John Pond]]; la tumba sin nombri del tamién astrónomu rial [[Nathaniel Bliss]] está cerca. La tumba de [[Halley]] se topa nun cementeriu nel cruci de [[Lee Terrace]] i [[Brandram Road]], frenti ala [[ilesia]] parroquial vitoriana de [[Santa Margarita]]. El cementeriu está a 30 minutus a pie del [[Observatoriu de Greenwich]]. La su lápida oriyinal fue tresfería pol [[Almirantazgo]] quandu l'ilesia oriyinal de [[Lee]] fue derribá i reconstruía; se puei vel ogañu ena paré sul dela [[Camera obscura]] nel [[Real Observatoriu de Greenwich]]. La su tumba marcá se puei vel ena [[ilesia]] de [[Santa Margarita]], en [[Lee Terrace]]. [ref>cite web|title=Photograph of Edmond Halley's Tombstone|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|website=flamsteed.org|publisher=Flamsteed Society|access-date=2015-01-05</ref][ref>cite book|last1=Redfern|first1=Dave|title=Doing the Halley Walk|date=Summer 2004|publisher=Horizons|location=London|edition=Issue 14|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|access-date=2015-01-05</ref] Inque dessista la persistenti idea marrá de que [[Halley]] recebió el títulu de [[caballeru]], nu fue assina. El revesinu se remonta a testus astronómicus d’Estaus Uníus com'el ''An Elementary Treatise on Astronomy'', de [[William Augustus Norton]] de 1839, quiciás pola mor delas ocupacións rialis de [[Halley]] i alos tratus con [[sir]] [[Isaac Newton]]. [ref>Cite journal |title=2010JRASC.104...28R Page 28 |url=https://articles.adsabs.harvard.edu//full/2010JRASC.104...28R/0000028.000.html |access-date=23 May 2022 |journal=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada|bibcode=2010JRASC.104...28R |last1=Rosenfeld |first1=Randall |last2=Edgar |first2=James |year=2010 |volume=104 |issue=1 |page=28</ref] == Vida personal == [[Halley]] se casó cola [[Mary Tooke]] en 1682 i s'asentó en [[Islington]]. La pareja tuvu tres zagalis. [ref>author1=Oxford Dictionary of National Biography|title=Edmond Halley|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/edmond-halley|publisher=Westminster Abbey|access-date=3 May 2015|date=2004</ref] [[Halley]] murió el 14 d’eneru de 1742, endispués d’abé-si vistu morril ala su muger quatru añus dantis, i al su iju nel mesmu añu. == Halley i los cometas == === Los cometas ena época de Halley === [[Archivu:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|derecha|thumb|El cometa nel [[tapís de Bayeux]].]] El revesinu de que los cometas érun de naturaleza idéntica ala delos [[praneta|pranetas]] (esto es, un cuerpu celesti en movimientu) i mesmamenti de que teníun la su propia órbita nu era desconocía palos antigüus: {{cita|Cunus filósofus itálicus i cunus delos llamaus pitagòricus aseguran qu'el cometa es unu delos [[praneta|pranetas]], que solu apaici nun intervalu mu largu i cuya ascensión reta es mu pequeña.|[[Aristóteli]], ''Meteorulohía'', [[Libru I]], cap. VI, § 3.}} Inque nu esté esclariamenti dicha, esta opinión tieni en polvu el revesinu del tornu periòicu delos cometas, astrus celestis por naturaleza. [[Aristóteli]], pola su parti, miraba los cometas como fenómenus puramenti atmosfericus («sublunaris»), porqu'el cielu, hormau pola «esfera delas estrellas fijas», se deciye como «fiju i inmutaubli» nel su sistema del mundu. Esta concepción aristotélica del [[universu]] aguantó mentris varius sigrus, ata que [[Tycho Brahe]] la punsu en dudancia al miral la [[supernova de 1572]]: esclariamenti, al revés dela afirmación d'[[Aristóteli]] i dela [[ilesia]] (aristotélica dendi [[Tomás d'Aquinu]]), los cielus nu érun estáticus. El golpi fatal se le dió a essa concepción del mundu cincu añus endispués, duranti l’apaicimientu del [[Gran Cometa de 1577]], que se queó a la vista duranti abondus mesis, lo que premitió a [[Brahe]] fahal colos sus biembrus las mas diversas ipòtisis sobri essus növus cuerpus celestis. Nostanti, si la [[ilesia]] se vió obligá a reconocel la naturaleza «pranetaria» delos cometas, nu se duldó dela su razón de sel: los cometas fuerun siempri consideraus como señalis divinas, la huerça delas vecis presahius dela furia del [[Criador]]. Como talis, los cometas teníun de sel fenómenus impredecibris, como pudríe sel qualquié mensahi divinu motivau en respuesta a qualquié aición umana. Tamién respetu d'essu, se consideraba que «por naturaleza» l'órbita delos cometas abíe de sel parabólica —ipòtisi formulá por [[Johannes Hevelius]] ya nel sigru XVII—, hiziendu cada cometa un únicu passu alreol del [[Sol]]. Esta teoría s’acomodaba güenamenti colas mirás dela época: en efetu, ena costanera del sistema solal enternu (puru essu, dendi el puntu de vista d'un mirandera terrestri), es mu difícil deferencial una elipsi mu alarghera del estremu duna parábola. Amás, l'albeliá delos trastis dela época era escassa pa pudel deferencial dos órbitas tan cercanas. L'órbita parabólica delos cometas era, puru essu, la norma quandu el hovin [[Edmond Halley]] encetó a miral el cielu. === El desaliu del científicu === [[Archivu:Edmond Halley by Thomas Murray.jpg|derecha|miniatúra|Retratu d'[[Edmond Halley]] pintau por [[Thomas Murray]] en 1687.]] La primera mirá «oficial» d'un cometa por [[Halley]] fue la que fizo en 1680 —la mesma que fizo nazel ''Pensées sur la comète'' [Revesinus sobri el cometa] de [[Pierre Bayle]]— nun barcu que cruçaba el [[Canal dela Mancha]] pa llevalu a [[Francia]]. Fue [[Jean-Dominique Cassini]], destapaol dela división delos [[aniellus de Saturnu]], quien le dió una güena bienvinía nel [[Observatoriu Rial de París]], i quien guió al hovin pal revesinu d'un tornu periòicu delos cometas: {{cita|El señol [[Cassini]] mi fizo el favol de confiá-mi las sus leturas del cometa quandu mi aviava pa salil dela ciá; amás delas mirás que fizo ena fecha del 18 de marçu (1681), mi presentó una teoría sobri el su movimientu, a sabel, qu'el cometa es el mesmu que se le apareció a [[Tycho Brahe|Tycho]] nel añu 1577, que la su revolución pinta un gran cercu nel que está metía la [[Tierra]].|Alan H. Cook, ''Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas'', Clarendon Press, 1998, p. 115.}} De fechu, [[Cassini]] abíe notau que tres cometas veníun dela mesma parti del cielu con albeliais paicías: si la paternidá dela ipòtisi d'un tornu periòicu delos cometas tieni que vel con [[Cassini]], es [[Halley]] quien se tomará el tema de veras abondu como pa tratal de validalu científicamenti. Peru, inque el tema paicíe fegual al hovin, sedríe solu diez añus endispués quandu encetará la su contriseñanza. En 1682 miró el cometa pocu espetaculal que mas tardi llevaríe el su nombri, peru ahó solu unas poquinas notas nel su quadernu. El su topamientu con [[Isaac Newton]], en abostu de 1684, paeció reavival l’ardol científicu de Halley, qu’avía caíu un poquinu ena rutina endispués del su casamientu con Mary Tooke cola que —dambus dos testimonius coincidin n’esti puntu— vivirá un sinceru i apassionau idiliu duranti ábate cincuenta i cincu añus. Almientará muchas vezis ena su correspondencia el inmensu enterés que tenía n’esti tema d’estudiu: {{cita|La upinión de [[Aristóteli]] (…) a sabél, que los cometas no eran más que vaporis sublunaris o meteoris aéreus […] prevaleció tantu entri los griegus, qu’esta parti la más sublime dela [[astronomía]] fue totalmenti descuidá; dendi entoncis, naidi toparie degnu d’enterés oserval i relatal las andanças i las trayetórias inciertas delos vaporis que frotaun nel éti.}} Halley i Newton mantuvun una prefunda amistá, i fue juntus que alimentaráun la su passión polos cometas. Assina, retomandu puntu pol puntu las oservacionis ya realizás, i sostribandu-si nel labutu de Newton sobri la lei dela gravitación, demostraráun que los cometas deberían de tenel las mesmas órbitas que los [[praneta|pranetas]]. Quandu apaeció la prencipal obra de Newton en 1687, los ''Principia'', ensin duda una delas obras científicas más notabris del sigru XVII, Halley escribió un vibranti omenagi al geniu de Newton como prefáciu. Pol tantu, fue alos trenta i nuevi añus d’edá quandu Halley abordó el prubrema que más tardi l’assegurarie la su fama. Pa ellu, se comprometió a identifical todos los pasus cometarius dun passau recienti i luntanu. L’ayudó n’essu la suerti, siendu el su sigru, pun caprichu dela naturaleza, más provistu de cometas que los sigrus precedentis. La su imbestigación lo retrotraxu alos testimonius de [[Pliniu el Vielhu]] o [[Séneca]]. Recalculó las órbitas de 24 cometas que pasárun pol periheliu entri 1337 i 1698. Fue un labutu titánicu, minuciosu i de larga duración. Logró, endispués de varios añus, aislar tres pasagis que tivun lugal en 1531, 1607 i 1682. {| class="wikitable right" |-------- | || 1531 || 1607 || 1682 |-------- |Longitú del periheliu || 301°39' || 302°16' || 302°53' |-------- |Encrunación dela órbita || 17°56' || 17°2 || 17°56' |-------- |Distáncia del Sol al periheliu (UA) || 0,587 || 0,5868 || 0,583 |} Inque la correspondencia paecía prefeta entri destus datus, a Halley le preocupaban las lixeras deferéncias que no podían esplical-si namás polas imprecisionis delas midicionis. Amás, el entervalu varyaba en más dun añu. Halley pranteó la hipótesi de qu’alguna fuerça, entavía sin esplical, era responsabli de talis discrepáncias, peru no pudo convencel-si d’ellu pol falta duna esplicación científica rigurosa. Abriendu-si a Newton, esti últimu le sugirió que calculara las possiblis perturbacionis gravitatórias entri el su cometa i otros cometas. Algunus cálculos le enseñárun la falsedá de d’essa hipótesi, peru fue bastanti para estimulal el su revesinu lo suficienti como para que prencipiara a calcular las perturbacionis causás pol [[Júpiti]] i [[Saturnu]] (entoncis el últimu praneta conocíu nel sistema solal). Los cálculos enseñárun entoncis una correlación ábate prefeta entri la su teoría i los pasagis oservaus. A raíz de destus resultaus, espubricó en 1705 los resultaus del su labutu nuna obra titulá ''A Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Una sinópsis dela astronomía delos cometas], i ena que consideraba que los tres cometas oservaus respectivamenti pol Apien en 1531, pol [[Kepler]] en 1607 i pol él mesmu en 1682 eran el mesmu cometa <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 21 [https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT30#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 5 de juniu de 2015) i hizo la predicción, rondamenti científica, del regresu de d’essi cometa pola Navidá de 1758. <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 22 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT31#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «Hence I dare venture to foretell, That it [the Comet] will return again in the Year 1758» [Assin ósu predecil qu’él (el cometa) volverá de nuevu nel añu 1758.] Halley sabía, pol tantu, mentris escribía esti estudiu, que nunca vería la confirmación de dessos cálculos duranti la su vida, i qu’el siguienti pasu tendría que tenel lugal nel añu delos sus cientu dos añus. Fue n’essi labutu dondi tamién mentó, implícitamenti, la possibilidá dun «almacén de cometas», que será furmalmenti teorizau dos sigrus endispués pol [[Jan Oort]] (i ogañu conocíu como la [[Nubi d'Oort]]): {{cita|[…] lo que [lo anteriol] me hazi sospechal [que] podría habel un númeru muncho mayol dellus [cometas], que moviendu-si p’hacia regionis más distantis del Sol, se vuelvin muy escurus; i sin cola, pasa p’hacia nusotrus quedandu-si invisibri.|''A Synopsis of the Astronomy of Comets'', Edmund Halley <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 20 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT29#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «[…] which make me suspect, there may be a far greater Number of them, which moving in Regions more remote from the Sun, become very obscure; and wanting Tails, pass by us unseen: […]»}} === Triunfu póstumu === [[Archivu:Edmond Halley.jpg|thumb|Edmond Halley]] Quandu Halley avía profetizau el regresu del cometa para 1758, la su profecía espertó pocu entusiasmu: de fechu, se ponía más de meyu sigru nel futuru. I quandu Halley murió en 1742, los obituarius se destendiérun sobri las sus espedicionis marítimas, las sus destapauras i sobri la campana de mergulhu dela que fue inventol, i callárun la su predicción cometaria, que caíu nel olvidu. Nostanti, en 1757, un matemáticu francés, Alexis Clairaut, tomó la decisión de gastal los cálculos de Halley para, amejurandu l'atinu de dessos cálculos, predecil la fecha de regresu del cometa con mayol esactitú. Los praçus eran cortus, i debían rehazel-si los cálculos i espubrical-us antis de qu’esti reapaeciera, a fin de atallal qualquiel acusación d’engañu. Los cálculos dela interacción gravitacional del cometa cola Tierra, Júpiti i Saturnu eran colosalis pal cortu períodu de tiempu de que disponía, pocu más dun añu. Pol tantu, pidió ayuda a Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande i ala matemática Nicole-Reine Lepaute. Endispués de mesis de cálculos, el equipu delos tres astrónomus «oficialis» anunció, en noviembri de 1758, qu’el cometa atravesarie el periheliu el 13 d’abril de 1759. La comuniá astronómica mundial, i n’ella argunus delos que cuestionaun la predicción de Halley i entavía no veían nada ena Navidá de 1758, volviérun a escudriñal febrilmenti el cielu. El 25 de diziembri de 1758, el cometa fue vistu pun oservadol cerca de Dresde ena ubicación esacta qu’avía predichu Halley, i alcanzó el su periheliu el 13 de marçu de 1759, esactamenti un mes dantis dela fecha fijá pol Lepaute, Lalande i Clairaut. Tres añus dantis dela su muerti, Edmund Halley afirmó: «Si se realiza el regresu praneau pol nusotrus pal añu 1758, la posteridá imparcial no se negará a reconocel que fue un inglés quien lo anunció pol primera vez». Esti desseu fue en gran parti concedíu, ya que la comuniá de astrónomus decidió, tras esti ésitu póstumu, dal el nomi de Halley al cometa. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} dgrtoovhw7fosn56u0g37w5kafumyed 142791 142790 2026-04-15T12:20:24Z Olarcos 82 142791 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Inglaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venu (praneta)|Venu]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venu (praneta)|Venu]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venu (praneta)|Venu]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Inglaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venu]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venu i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Inglaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Inglaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. '[ref>books.google.com/books?id=4H2fESItCVIC&pg=PA154 Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677</ref]', ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England'', p.154 delos [[Libru|Librus]] V-VII delas [[Cónicas]] d’[[Apoloniu]] a partil de copias atopás ena [[Nuversidá de Leiden]] i ena [[Bibliuteca Bodleiana d'Oxford]]. Tamién acompletó una nueva tradución delos primerus quatru librus del griegu oriyinal que teníe encetau el difuntu [[David Gregory]]. Los espubricó huntu cola su propia reconstrución del [[Libru VIII]] [ref>Michael N. Fried, 'books.google.com/books?id=gcmg3M3K8awC Edmond Halley's Reconstruction of the Lost Book of Apollonius's Conics: Translation and Commentary', Spring 2011</ref] ena primera edición latina completa en 1710. Nel mesmu añu, recebió un grau onorariu de dotor en leis d'[[Oxford]]. En 1716, [[Halley]], endispués de cronometral el trànsitu de [[Venu (praneta)|Venu]], adelantó una miía mu precisa dela distancia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Al hazel-lu, seguíe el métodu descritu pun [[James Gregory]] en ''Optica Promota'' (nel que tamién se descrevi el diseñu del [[telescopiu gregorianu]]). Es razonabli suponel que [[Halley]] teníe i teníe leyíu essi libru ya que el diseñu gregorianu era el prencepiu diseñu delos [[telescopiu|telescopius]] gastaus en [[astrunumía]] ena su época. [ref>cite book|last1=Wakefield|first1=Julie|last2=Press|first2=Joseph Henry|title=Halley's Quest: A Selfless Genius and His Troubled Paramore|date=2005|publisher=National Academies Press|location=USA |isbn=0309095948 |url=https://archive.org/details/isbn_9780309095945 |access-date=2015-01-05</ref] Nu es méritu de [[Halley]] que nu reconociera la prioridá de [[Gregory]] nessu pesqui. En 1717-1718 destapó el movimientu propiu delas [[estrella|estrellas]] «fijas» (espubricándu-lu en 1718) [ref>Cite journal|last=Aitken|first=Robert G.|author-link=Robert Grant Aitken|date=October 1942|title=Edmund Halley and Stellar Proper Motions|url=http://adsabs.harvard.edu/full/1942ASPL....4..103A|access-date=2021-06-27|journal=Astronomical Society of the Pacific Leaflets|pages=108|publisher=SAO/NASAAstrophysics Data System (ADS)|volume=4|number=164|bibcode=1942ASPL....4..103A|via=Harvard.edu</ref]) al comparal las sus miías astrométricas colas dás nel [[Almagestu]] de [[Ptolomeu]]. Miró qu'[[Arcturus]] i [[Sirius]] se teníun movíu un runda, l'úrtimu hiziendu caminu 30 minutus d'arcu (ábate el diámetru dela [[luna]]) pal sul en 1800 añus. [ref>cite book|last=Holberg|first=Jay B.|title=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky|pages=41–42|year=2007|publisher=Praxis Publishing|location=Chichester, UK|isbn=978-0-387-48941-4|url=https://books.google.com/books?id=zc3zw-YgOPkC&pg=PA41</ref] En 1720, huntu col su amigu l'anticuariu [[William Stukeley]], [[Halley]] participó nel primer intentu de fechala científicamenti [[Stonehenge]]. Suponiendu qu'el monumentu s'abíe diseñau gastandu una brúhula manética, [[Stukeley]] i [[Halley]] intentarun calculal l'esviación percibía metiéndu correcións delos rehistrus manéticus dessistentis i sugirierun tres fechas (460 a.C., 220 d.C. i 920 d.C.), siendu la mas antigua la concididá. Essas fechas érun marrás en milis d’añus, peru el revesinu de que se pudríun gastal métodus científicus pa fechala monumentus antigüus fue revolucionaria nel su día. [ref>Johnson, Anthony, ''Solving Stonehenge, The New Key to an Ancient Enigma''(Thames & Hudson 2008) ISBN|978-0-500-05155-9</ref] [[Halley]] sucedió a [[John Flamsteed]] en 1720 com'astrónomu rial, un cargu que gastó [[Halley]] ata la su muerti en 1742 ala edá d'85 añus. Fue aterrau nel cementeriu dela antigua [[ilesia]] de [[Santa Margarita]] en [[Lee Terrace]], [[Blackheath]] (reconstruía dendi essu). [ref>cite web|title=Location of Edmond Halley's tomb|url=http://www.shadyoldlady.com/location.php?loc=2054|website=shadyoldlady.com|publisher=The Shady Old Lady's guide to London|access-date=2015-01-05</ref] Fue aterrau ena mesma vóveda qu'el astrónomu rial [[John Pond]]; la tumba sin nombri del tamién astrónomu rial [[Nathaniel Bliss]] está cerca. La tumba de [[Halley]] se topa nun cementeriu nel cruci de [[Lee Terrace]] i [[Brandram Road]], frenti ala [[ilesia]] parroquial vitoriana de [[Santa Margarita]]. El cementeriu está a 30 minutus a pie del [[Observatoriu de Greenwich]]. La su lápida oriyinal fue tresfería pol [[Almirantazgo]] quandu l'ilesia oriyinal de [[Lee]] fue derribá i reconstruía; se puei vel ogañu ena paré sul dela [[Camera obscura]] nel [[Real Observatoriu de Greenwich]]. La su tumba marcá se puei vel ena [[ilesia]] de [[Santa Margarita]], en [[Lee Terrace]]. [ref>cite web|title=Photograph of Edmond Halley's Tombstone|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|website=flamsteed.org|publisher=Flamsteed Society|access-date=2015-01-05</ref][ref>cite book|last1=Redfern|first1=Dave|title=Doing the Halley Walk|date=Summer 2004|publisher=Horizons|location=London|edition=Issue 14|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|access-date=2015-01-05</ref] Inque dessista la persistenti idea marrá de que [[Halley]] recebió el títulu de [[caballeru]], nu fue assina. El revesinu se remonta a testus astronómicus d’Estaus Uníus com'el ''An Elementary Treatise on Astronomy'', de [[William Augustus Norton]] de 1839, quiciás pola mor delas ocupacións rialis de [[Halley]] i alos tratus con [[sir]] [[Isaac Newton]]. [ref>Cite journal |title=2010JRASC.104...28R Page 28 |url=https://articles.adsabs.harvard.edu//full/2010JRASC.104...28R/0000028.000.html |access-date=23 May 2022 |journal=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada|bibcode=2010JRASC.104...28R |last1=Rosenfeld |first1=Randall |last2=Edgar |first2=James |year=2010 |volume=104 |issue=1 |page=28</ref] == Vida personal == [[Halley]] se casó cola [[Mary Tooke]] en 1682 i s'asentó en [[Islington]]. La pareja tuvu tres zagalis. [ref>author1=Oxford Dictionary of National Biography|title=Edmond Halley|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/edmond-halley|publisher=Westminster Abbey|access-date=3 May 2015|date=2004</ref] [[Halley]] murió el 14 d’eneru de 1742, endispués d’abé-si vistu morril ala su muger quatru añus dantis, i al su iju nel mesmu añu. == Halley i los cometas == === Los cometas ena época de Halley === [[Archivu:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|derecha|thumb|El cometa nel [[tapís de Bayeux]].]] El revesinu de que los cometas érun de naturaleza idéntica ala delos [[praneta|pranetas]] (esto es, un cuerpu celesti en movimientu) i mesmamenti de que teníun la su propia órbita nu era desconocía palos antigüus: {{cita|Cunus filósofus itálicus i cunus delos llamaus pitagòricus aseguran qu'el cometa es unu delos [[praneta|pranetas]], que solu apaici nun intervalu mu largu i cuya ascensión reta es mu pequeña.|[[Aristóteli]], ''Meteorulohía'', [[Libru I]], cap. VI, § 3.}} Inque nu esté esclariamenti dicha, esta opinión tieni en polvu el revesinu del tornu periòicu delos cometas, astrus celestis por naturaleza. [[Aristóteli]], pola su parti, miraba los cometas como fenómenus puramenti atmosfericus («sublunaris»), porqu'el cielu, hormau pola «esfera delas estrellas fijas», se deciye como «fiju i inmutaubli» nel su sistema del mundu. Esta concepción aristotélica del [[universu]] aguantó mentris varius sigrus, ata que [[Tycho Brahe]] la punsu en dudancia al miral la [[supernova de 1572]]: esclariamenti, al revés dela afirmación d'[[Aristóteli]] i dela [[ilesia]] (aristotélica dendi [[Tomás d'Aquinu]]), los cielus nu érun estáticus. El golpi fatal se le dió a essa concepción del mundu cincu añus endispués, duranti l’apaicimientu del [[Gran Cometa de 1577]], que se queó a la vista duranti abondus mesis, lo que premitió a [[Brahe]] fahal colos sus biembrus las mas diversas ipòtisis sobri essus növus cuerpus celestis. Nostanti, si la [[ilesia]] se vió obligá a reconocel la naturaleza «pranetaria» delos cometas, nu se duldó dela su razón de sel: los cometas fuerun siempri consideraus como señalis divinas, la huerça delas vecis presahius dela furia del [[Criador]]. Como talis, los cometas teníun de sel fenómenus impredecibris, como pudríe sel qualquié mensahi divinu motivau en respuesta a qualquié aición umana. Tamién respetu d'essu, se consideraba que «por naturaleza» l'órbita delos cometas abíe de sel parabólica —ipòtisi formulá por [[Johannes Hevelius]] ya nel sigru XVII—, hiziendu cada cometa un únicu passu alreol del [[Sol]]. Esta teoría s’acomodaba güenamenti colas mirás dela época: en efetu, ena costanera del sistema solal enternu (puru essu, dendi el puntu de vista d'un mirandera terrestri), es mu difícil deferencial una elipsi mu alarghera del estremu duna parábola. Amás, l'albeliá delos trastis dela época era escassa pa pudel deferencial dos órbitas tan cercanas. L'órbita parabólica delos cometas era, puru essu, la norma quandu el hovin [[Edmond Halley]] encetó a miral el cielu. === El desaliu del científicu === [[Archivu:Edmond Halley by Thomas Murray.jpg|derecha|miniatúra|Retratu d'[[Edmond Halley]] pintau por [[Thomas Murray]] en 1687.]] La primera mirá «oficial» d'un cometa por [[Halley]] fue la que fizo en 1680 —la mesma que fizo nazel ''Pensées sur la comète'' [Revesinus sobri el cometa] de [[Pierre Bayle]]— nun barcu que cruçaba el [[Canal dela Mancha]] pa llevalu a [[Francia]]. Fue [[Jean-Dominique Cassini]], destapaol dela división delos [[aniellus de Saturnu]], quien le dió una güena bienvinía nel [[Observatoriu Rial de París]], i quien guió al hovin pal revesinu d'un tornu periòicu delos cometas: {{cita|El señol [[Cassini]] mi fizo el favol de confiá-mi las sus leturas del cometa quandu mi aviava pa salil dela ciá; amás delas mirás que fizo ena fecha del 18 de marçu (1681), mi presentó una teoría sobri el su movimientu, a sabel, qu'el cometa es el mesmu que se le apareció a [[Tycho Brahe|Tycho]] nel añu 1577, que la su revolución pinta un gran cercu nel que está metía la [[Tierra]].|Alan H. Cook, ''Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas'', Clarendon Press, 1998, p. 115.}} De fechu, [[Cassini]] abíe notau que tres cometas veníun dela mesma parti del cielu con albeliais paicías: si la paternidá dela ipòtisi d'un tornu periòicu delos cometas tieni que vel con [[Cassini]], es [[Halley]] quien se tomará el tema de veras abondu como pa tratal de validalu científicamenti. Peru, inque el tema paicíe fegual al hovin, sedríe solu diez añus endispués quandu encetará la su contriseñanza. En 1682 miró el cometa pocu espetaculal que mas tardi llevaríe el su nombri, peru ahó solu unas poquinas notas nel su quadernu. El su topamientu con [[Isaac Newton]], en abostu de 1684, paeció reavival l’ardol científicu de Halley, qu’avía caíu un poquinu ena rutina endispués del su casamientu con Mary Tooke cola que —dambus dos testimonius coincidin n’esti puntu— vivirá un sinceru i apassionau idiliu duranti ábate cincuenta i cincu añus. Almientará muchas vezis ena su correspondencia el inmensu enterés que tenía n’esti tema d’estudiu: {{cita|La upinión de [[Aristóteli]] (…) a sabél, que los cometas no eran más que vaporis sublunaris o meteoris aéreus […] prevaleció tantu entri los griegus, qu’esta parti la más sublime dela [[astronomía]] fue totalmenti descuidá; dendi entoncis, naidi toparie degnu d’enterés oserval i relatal las andanças i las trayetórias inciertas delos vaporis que frotaun nel éti.}} Halley i Newton mantuvun una prefunda amistá, i fue juntus que alimentaráun la su passión polos cometas. Assina, retomandu puntu pol puntu las oservacionis ya realizás, i sostribandu-si nel labutu de Newton sobri la lei dela gravitación, demostraráun que los cometas deberían de tenel las mesmas órbitas que los [[praneta|pranetas]]. Quandu apaeció la prencipal obra de Newton en 1687, los ''Principia'', ensin duda una delas obras científicas más notabris del sigru XVII, Halley escribió un vibranti omenagi al geniu de Newton como prefáciu. Pol tantu, fue alos trenta i nuevi añus d’edá quandu Halley abordó el prubrema que más tardi l’assegurarie la su fama. Pa ellu, se comprometió a identifical todos los pasus cometarius dun passau recienti i luntanu. L’ayudó n’essu la suerti, siendu el su sigru, pun caprichu dela naturaleza, más provistu de cometas que los sigrus precedentis. La su imbestigación lo retrotraxu alos testimonius de [[Pliniu el Vielhu]] o [[Séneca]]. Recalculó las órbitas de 24 cometas que pasárun pol periheliu entri 1337 i 1698. Fue un labutu titánicu, minuciosu i de larga duración. Logró, endispués de varios añus, aislar tres pasagis que tivun lugal en 1531, 1607 i 1682. {| class="wikitable right" |-------- | || 1531 || 1607 || 1682 |-------- |Longitú del periheliu || 301°39' || 302°16' || 302°53' |-------- |Encrunación dela órbita || 17°56' || 17°2 || 17°56' |-------- |Distáncia del Sol al periheliu (UA) || 0,587 || 0,5868 || 0,583 |} Inque la correspondencia paecía prefeta entri destus datus, a Halley le preocupaban las lixeras deferéncias que no podían esplical-si namás polas imprecisionis delas midicionis. Amás, el entervalu varyaba en más dun añu. Halley pranteó la hipótesi de qu’alguna fuerça, entavía sin esplical, era responsabli de talis discrepáncias, peru no pudo convencel-si d’ellu pol falta duna esplicación científica rigurosa. Abriendu-si a Newton, esti últimu le sugirió que calculara las possiblis perturbacionis gravitatórias entri el su cometa i otros cometas. Algunus cálculos le enseñárun la falsedá de d’essa hipótesi, peru fue bastanti para estimulal el su revesinu lo suficienti como para que prencipiara a calcular las perturbacionis causás pol [[Júpiti]] i [[Saturnu]] (entoncis el últimu praneta conocíu nel sistema solal). Los cálculos enseñárun entoncis una correlación ábate prefeta entri la su teoría i los pasagis oservaus. A raíz de destus resultaus, espubricó en 1705 los resultaus del su labutu nuna obra titulá ''A Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Una sinópsis dela astronomía delos cometas], i ena que consideraba que los tres cometas oservaus respectivamenti pol Apien en 1531, pol [[Kepler]] en 1607 i pol él mesmu en 1682 eran el mesmu cometa <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 21 [https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT30#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 5 de juniu de 2015) i hizo la predicción, rondamenti científica, del regresu de d’essi cometa pola Navidá de 1758. <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 22 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT31#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «Hence I dare venture to foretell, That it [the Comet] will return again in the Year 1758» [Assin ósu predecil qu’él (el cometa) volverá de nuevu nel añu 1758.] Halley sabía, pol tantu, mentris escribía esti estudiu, que nunca vería la confirmación de dessos cálculos duranti la su vida, i qu’el siguienti pasu tendría que tenel lugal nel añu delos sus cientu dos añus. Fue n’essi labutu dondi tamién mentó, implícitamenti, la possibilidá dun «almacén de cometas», que será furmalmenti teorizau dos sigrus endispués pol [[Jan Oort]] (i ogañu conocíu como la [[Nubi d'Oort]]): {{cita|[…] lo que [lo anteriol] me hazi sospechal [que] podría habel un númeru muncho mayol dellus [cometas], que moviendu-si p’hacia regionis más distantis del Sol, se vuelvin muy escurus; i sin cola, pasa p’hacia nusotrus quedandu-si invisibri.|''A Synopsis of the Astronomy of Comets'', Edmund Halley <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 20 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT29#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «[…] which make me suspect, there may be a far greater Number of them, which moving in Regions more remote from the Sun, become very obscure; and wanting Tails, pass by us unseen: […]»}} === Triunfu póstumu === [[Archivu:Edmond Halley.jpg|thumb|Edmond Halley]] Quandu Halley avía profetizau el regresu del cometa para 1758, la su profecía espertó pocu entusiasmu: de fechu, se ponía más de meyu sigru nel futuru. I quandu Halley murió en 1742, los obituarius se destendiérun sobri las sus espedicionis marítimas, las sus destapauras i sobri la campana de mergulhu dela que fue inventol, i callárun la su predicción cometaria, que caíu nel olvidu. Nostanti, en 1757, un matemáticu francés, Alexis Clairaut, tomó la decisión de gastal los cálculos de Halley para, amejurandu l'atinu de dessos cálculos, predecil la fecha de regresu del cometa con mayol esactitú. Los praçus eran cortus, i debían rehazel-si los cálculos i espubrical-us antis de qu’esti reapaeciera, a fin de atallal qualquiel acusación d’engañu. Los cálculos dela interacción gravitacional del cometa cola Tierra, Júpiti i Saturnu eran colosalis pal cortu períodu de tiempu de que disponía, pocu más dun añu. Pol tantu, pidió ayuda a Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande i ala matemática Nicole-Reine Lepaute. Endispués de mesis de cálculos, el equipu delos tres astrónomus «oficialis» anunció, en noviembri de 1758, qu’el cometa atravesarie el periheliu el 13 d’abril de 1759. La comuniá astronómica mundial, i n’ella argunus delos que cuestionaun la predicción de Halley i entavía no veían nada ena Navidá de 1758, volviérun a escudriñal febrilmenti el cielu. El 25 de diziembri de 1758, el cometa fue vistu pun oservadol cerca de Dresde ena ubicación esacta qu’avía predichu Halley, i alcanzó el su periheliu el 13 de marçu de 1759, esactamenti un mes dantis dela fecha fijá pol Lepaute, Lalande i Clairaut. Tres añus dantis dela su muerti, Edmund Halley afirmó: «Si se realiza el regresu praneau pol nusotrus pal añu 1758, la posteridá imparcial no se negará a reconocel que fue un inglés quien lo anunció pol primera vez». Esti desseu fue en gran parti concedíu, ya que la comuniá de astrónomus decidió, tras esti ésitu póstumu, dal el nomi de Halley al cometa. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} eiteu9xmhhsxd2h0rou1el3px2kkz8d 142792 142791 2026-04-15T12:21:41Z Olarcos 82 142792 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Ingalaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venu (praneta)|Venu]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venu (praneta)|Venu]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venu (praneta)|Venu]]). Ala su güelta a [[Inglaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Ingalaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venu]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venu i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Ingalaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Ingalaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. '[ref>books.google.com/books?id=4H2fESItCVIC&pg=PA154 Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677</ref]', ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England'', p.154 delos [[Libru|Librus]] V-VII delas [[Cónicas]] d’[[Apoloniu]] a partil de copias atopás ena [[Nuversidá de Leiden]] i ena [[Bibliuteca Bodleiana d'Oxford]]. Tamién acompletó una nueva tradución delos primerus quatru librus del griegu oriyinal que teníe encetau el difuntu [[David Gregory]]. Los espubricó huntu cola su propia reconstrución del [[Libru VIII]] [ref>Michael N. Fried, 'books.google.com/books?id=gcmg3M3K8awC Edmond Halley's Reconstruction of the Lost Book of Apollonius's Conics: Translation and Commentary', Spring 2011</ref] ena primera edición latina completa en 1710. Nel mesmu añu, recebió un grau onorariu de dotor en leis d'[[Oxford]]. En 1716, [[Halley]], endispués de cronometral el trànsitu de [[Venu (praneta)|Venu]], adelantó una miía mu precisa dela distancia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Al hazel-lu, seguíe el métodu descritu pun [[James Gregory]] en ''Optica Promota'' (nel que tamién se descrevi el diseñu del [[telescopiu gregorianu]]). Es razonabli suponel que [[Halley]] teníe i teníe leyíu essi libru ya que el diseñu gregorianu era el prencepiu diseñu delos [[telescopiu|telescopius]] gastaus en [[astrunumía]] ena su época. [ref>cite book|last1=Wakefield|first1=Julie|last2=Press|first2=Joseph Henry|title=Halley's Quest: A Selfless Genius and His Troubled Paramore|date=2005|publisher=National Academies Press|location=USA |isbn=0309095948 |url=https://archive.org/details/isbn_9780309095945 |access-date=2015-01-05</ref] Nu es méritu de [[Halley]] que nu reconociera la prioridá de [[Gregory]] nessu pesqui. En 1717-1718 destapó el movimientu propiu delas [[estrella|estrellas]] «fijas» (espubricándu-lu en 1718) [ref>Cite journal|last=Aitken|first=Robert G.|author-link=Robert Grant Aitken|date=October 1942|title=Edmund Halley and Stellar Proper Motions|url=http://adsabs.harvard.edu/full/1942ASPL....4..103A|access-date=2021-06-27|journal=Astronomical Society of the Pacific Leaflets|pages=108|publisher=SAO/NASAAstrophysics Data System (ADS)|volume=4|number=164|bibcode=1942ASPL....4..103A|via=Harvard.edu</ref]) al comparal las sus miías astrométricas colas dás nel [[Almagestu]] de [[Ptolomeu]]. Miró qu'[[Arcturus]] i [[Sirius]] se teníun movíu un runda, l'úrtimu hiziendu caminu 30 minutus d'arcu (ábate el diámetru dela [[luna]]) pal sul en 1800 añus. [ref>cite book|last=Holberg|first=Jay B.|title=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky|pages=41–42|year=2007|publisher=Praxis Publishing|location=Chichester, UK|isbn=978-0-387-48941-4|url=https://books.google.com/books?id=zc3zw-YgOPkC&pg=PA41</ref] En 1720, huntu col su amigu l'anticuariu [[William Stukeley]], [[Halley]] participó nel primer intentu de fechala científicamenti [[Stonehenge]]. Suponiendu qu'el monumentu s'abíe diseñau gastandu una brúhula manética, [[Stukeley]] i [[Halley]] intentarun calculal l'esviación percibía metiéndu correcións delos rehistrus manéticus dessistentis i sugirierun tres fechas (460 a.C., 220 d.C. i 920 d.C.), siendu la mas antigua la concididá. Essas fechas érun marrás en milis d’añus, peru el revesinu de que se pudríun gastal métodus científicus pa fechala monumentus antigüus fue revolucionaria nel su día. [ref>Johnson, Anthony, ''Solving Stonehenge, The New Key to an Ancient Enigma''(Thames & Hudson 2008) ISBN|978-0-500-05155-9</ref] [[Halley]] sucedió a [[John Flamsteed]] en 1720 com'astrónomu rial, un cargu que gastó [[Halley]] ata la su muerti en 1742 ala edá d'85 añus. Fue aterrau nel cementeriu dela antigua [[ilesia]] de [[Santa Margarita]] en [[Lee Terrace]], [[Blackheath]] (reconstruía dendi essu). [ref>cite web|title=Location of Edmond Halley's tomb|url=http://www.shadyoldlady.com/location.php?loc=2054|website=shadyoldlady.com|publisher=The Shady Old Lady's guide to London|access-date=2015-01-05</ref] Fue aterrau ena mesma vóveda qu'el astrónomu rial [[John Pond]]; la tumba sin nombri del tamién astrónomu rial [[Nathaniel Bliss]] está cerca. La tumba de [[Halley]] se topa nun cementeriu nel cruci de [[Lee Terrace]] i [[Brandram Road]], frenti ala [[ilesia]] parroquial vitoriana de [[Santa Margarita]]. El cementeriu está a 30 minutus a pie del [[Observatoriu de Greenwich]]. La su lápida oriyinal fue tresfería pol [[Almirantazgo]] quandu l'ilesia oriyinal de [[Lee]] fue derribá i reconstruía; se puei vel ogañu ena paré sul dela [[Camera obscura]] nel [[Real Observatoriu de Greenwich]]. La su tumba marcá se puei vel ena [[ilesia]] de [[Santa Margarita]], en [[Lee Terrace]]. [ref>cite web|title=Photograph of Edmond Halley's Tombstone|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|website=flamsteed.org|publisher=Flamsteed Society|access-date=2015-01-05</ref][ref>cite book|last1=Redfern|first1=Dave|title=Doing the Halley Walk|date=Summer 2004|publisher=Horizons|location=London|edition=Issue 14|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|access-date=2015-01-05</ref] Inque dessista la persistenti idea marrá de que [[Halley]] recebió el títulu de [[caballeru]], nu fue assina. El revesinu se remonta a testus astronómicus d’Estaus Uníus com'el ''An Elementary Treatise on Astronomy'', de [[William Augustus Norton]] de 1839, quiciás pola mor delas ocupacións rialis de [[Halley]] i alos tratus con [[sir]] [[Isaac Newton]]. [ref>Cite journal |title=2010JRASC.104...28R Page 28 |url=https://articles.adsabs.harvard.edu//full/2010JRASC.104...28R/0000028.000.html |access-date=23 May 2022 |journal=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada|bibcode=2010JRASC.104...28R |last1=Rosenfeld |first1=Randall |last2=Edgar |first2=James |year=2010 |volume=104 |issue=1 |page=28</ref] == Vida personal == [[Halley]] se casó cola [[Mary Tooke]] en 1682 i s'asentó en [[Islington]]. La pareja tuvu tres zagalis. [ref>author1=Oxford Dictionary of National Biography|title=Edmond Halley|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/edmond-halley|publisher=Westminster Abbey|access-date=3 May 2015|date=2004</ref] [[Halley]] murió el 14 d’eneru de 1742, endispués d’abé-si vistu morril ala su muger quatru añus dantis, i al su iju nel mesmu añu. == Halley i los cometas == === Los cometas ena época de Halley === [[Archivu:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|derecha|thumb|El cometa nel [[tapís de Bayeux]].]] El revesinu de que los cometas érun de naturaleza idéntica ala delos [[praneta|pranetas]] (esto es, un cuerpu celesti en movimientu) i mesmamenti de que teníun la su propia órbita nu era desconocía palos antigüus: {{cita|Cunus filósofus itálicus i cunus delos llamaus pitagòricus aseguran qu'el cometa es unu delos [[praneta|pranetas]], que solu apaici nun intervalu mu largu i cuya ascensión reta es mu pequeña.|[[Aristóteli]], ''Meteorulohía'', [[Libru I]], cap. VI, § 3.}} Inque nu esté esclariamenti dicha, esta opinión tieni en polvu el revesinu del tornu periòicu delos cometas, astrus celestis por naturaleza. [[Aristóteli]], pola su parti, miraba los cometas como fenómenus puramenti atmosfericus («sublunaris»), porqu'el cielu, hormau pola «esfera delas estrellas fijas», se deciye como «fiju i inmutaubli» nel su sistema del mundu. Esta concepción aristotélica del [[universu]] aguantó mentris varius sigrus, ata que [[Tycho Brahe]] la punsu en dudancia al miral la [[supernova de 1572]]: esclariamenti, al revés dela afirmación d'[[Aristóteli]] i dela [[ilesia]] (aristotélica dendi [[Tomás d'Aquinu]]), los cielus nu érun estáticus. El golpi fatal se le dió a essa concepción del mundu cincu añus endispués, duranti l’apaicimientu del [[Gran Cometa de 1577]], que se queó a la vista duranti abondus mesis, lo que premitió a [[Brahe]] fahal colos sus biembrus las mas diversas ipòtisis sobri essus növus cuerpus celestis. Nostanti, si la [[ilesia]] se vió obligá a reconocel la naturaleza «pranetaria» delos cometas, nu se duldó dela su razón de sel: los cometas fuerun siempri consideraus como señalis divinas, la huerça delas vecis presahius dela furia del [[Criador]]. Como talis, los cometas teníun de sel fenómenus impredecibris, como pudríe sel qualquié mensahi divinu motivau en respuesta a qualquié aición umana. Tamién respetu d'essu, se consideraba que «por naturaleza» l'órbita delos cometas abíe de sel parabólica —ipòtisi formulá por [[Johannes Hevelius]] ya nel sigru XVII—, hiziendu cada cometa un únicu passu alreol del [[Sol]]. Esta teoría s’acomodaba güenamenti colas mirás dela época: en efetu, ena costanera del sistema solal enternu (puru essu, dendi el puntu de vista d'un mirandera terrestri), es mu difícil deferencial una elipsi mu alarghera del estremu duna parábola. Amás, l'albeliá delos trastis dela época era escassa pa pudel deferencial dos órbitas tan cercanas. L'órbita parabólica delos cometas era, puru essu, la norma quandu el hovin [[Edmond Halley]] encetó a miral el cielu. === El desaliu del científicu === [[Archivu:Edmond Halley by Thomas Murray.jpg|derecha|miniatúra|Retratu d'[[Edmond Halley]] pintau por [[Thomas Murray]] en 1687.]] La primera mirá «oficial» d'un cometa por [[Halley]] fue la que fizo en 1680 —la mesma que fizo nazel ''Pensées sur la comète'' [Revesinus sobri el cometa] de [[Pierre Bayle]]— nun barcu que cruçaba el [[Canal dela Mancha]] pa llevalu a [[Francia]]. Fue [[Jean-Dominique Cassini]], destapaol dela división delos [[aniellus de Saturnu]], quien le dió una güena bienvinía nel [[Observatoriu Rial de París]], i quien guió al hovin pal revesinu d'un tornu periòicu delos cometas: {{cita|El señol [[Cassini]] mi fizo el favol de confiá-mi las sus leturas del cometa quandu mi aviava pa salil dela ciá; amás delas mirás que fizo ena fecha del 18 de marçu (1681), mi presentó una teoría sobri el su movimientu, a sabel, qu'el cometa es el mesmu que se le apareció a [[Tycho Brahe|Tycho]] nel añu 1577, que la su revolución pinta un gran cercu nel que está metía la [[Tierra]].|Alan H. Cook, ''Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas'', Clarendon Press, 1998, p. 115.}} De fechu, [[Cassini]] abíe notau que tres cometas veníun dela mesma parti del cielu con albeliais paicías: si la paternidá dela ipòtisi d'un tornu periòicu delos cometas tieni que vel con [[Cassini]], es [[Halley]] quien se tomará el tema de veras abondu como pa tratal de validalu científicamenti. Peru, inque el tema paicíe fegual al hovin, sedríe solu diez añus endispués quandu encetará la su contriseñanza. En 1682 miró el cometa pocu espetaculal que mas tardi llevaríe el su nombri, peru ahó solu unas poquinas notas nel su quadernu. El su topamientu con [[Isaac Newton]], en abostu de 1684, paeció reavival l’ardol científicu de Halley, qu’avía caíu un poquinu ena rutina endispués del su casamientu con Mary Tooke cola que —dambus dos testimonius coincidin n’esti puntu— vivirá un sinceru i apassionau idiliu duranti ábate cincuenta i cincu añus. Almientará muchas vezis ena su correspondencia el inmensu enterés que tenía n’esti tema d’estudiu: {{cita|La upinión de [[Aristóteli]] (…) a sabél, que los cometas no eran más que vaporis sublunaris o meteoris aéreus […] prevaleció tantu entri los griegus, qu’esta parti la más sublime dela [[astronomía]] fue totalmenti descuidá; dendi entoncis, naidi toparie degnu d’enterés oserval i relatal las andanças i las trayetórias inciertas delos vaporis que frotaun nel éti.}} Halley i Newton mantuvun una prefunda amistá, i fue juntus que alimentaráun la su passión polos cometas. Assina, retomandu puntu pol puntu las oservacionis ya realizás, i sostribandu-si nel labutu de Newton sobri la lei dela gravitación, demostraráun que los cometas deberían de tenel las mesmas órbitas que los [[praneta|pranetas]]. Quandu apaeció la prencipal obra de Newton en 1687, los ''Principia'', ensin duda una delas obras científicas más notabris del sigru XVII, Halley escribió un vibranti omenagi al geniu de Newton como prefáciu. Pol tantu, fue alos trenta i nuevi añus d’edá quandu Halley abordó el prubrema que más tardi l’assegurarie la su fama. Pa ellu, se comprometió a identifical todos los pasus cometarius dun passau recienti i luntanu. L’ayudó n’essu la suerti, siendu el su sigru, pun caprichu dela naturaleza, más provistu de cometas que los sigrus precedentis. La su imbestigación lo retrotraxu alos testimonius de [[Pliniu el Vielhu]] o [[Séneca]]. Recalculó las órbitas de 24 cometas que pasárun pol periheliu entri 1337 i 1698. Fue un labutu titánicu, minuciosu i de larga duración. Logró, endispués de varios añus, aislar tres pasagis que tivun lugal en 1531, 1607 i 1682. {| class="wikitable right" |-------- | || 1531 || 1607 || 1682 |-------- |Longitú del periheliu || 301°39' || 302°16' || 302°53' |-------- |Encrunación dela órbita || 17°56' || 17°2 || 17°56' |-------- |Distáncia del Sol al periheliu (UA) || 0,587 || 0,5868 || 0,583 |} Inque la correspondencia paecía prefeta entri destus datus, a Halley le preocupaban las lixeras deferéncias que no podían esplical-si namás polas imprecisionis delas midicionis. Amás, el entervalu varyaba en más dun añu. Halley pranteó la hipótesi de qu’alguna fuerça, entavía sin esplical, era responsabli de talis discrepáncias, peru no pudo convencel-si d’ellu pol falta duna esplicación científica rigurosa. Abriendu-si a Newton, esti últimu le sugirió que calculara las possiblis perturbacionis gravitatórias entri el su cometa i otros cometas. Algunus cálculos le enseñárun la falsedá de d’essa hipótesi, peru fue bastanti para estimulal el su revesinu lo suficienti como para que prencipiara a calcular las perturbacionis causás pol [[Júpiti]] i [[Saturnu]] (entoncis el últimu praneta conocíu nel sistema solal). Los cálculos enseñárun entoncis una correlación ábate prefeta entri la su teoría i los pasagis oservaus. A raíz de destus resultaus, espubricó en 1705 los resultaus del su labutu nuna obra titulá ''A Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Una sinópsis dela astronomía delos cometas], i ena que consideraba que los tres cometas oservaus respectivamenti pol Apien en 1531, pol [[Kepler]] en 1607 i pol él mesmu en 1682 eran el mesmu cometa <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 21 [https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT30#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 5 de juniu de 2015) i hizo la predicción, rondamenti científica, del regresu de d’essi cometa pola Navidá de 1758. <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 22 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT31#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «Hence I dare venture to foretell, That it [the Comet] will return again in the Year 1758» [Assin ósu predecil qu’él (el cometa) volverá de nuevu nel añu 1758.] Halley sabía, pol tantu, mentris escribía esti estudiu, que nunca vería la confirmación de dessos cálculos duranti la su vida, i qu’el siguienti pasu tendría que tenel lugal nel añu delos sus cientu dos añus. Fue n’essi labutu dondi tamién mentó, implícitamenti, la possibilidá dun «almacén de cometas», que será furmalmenti teorizau dos sigrus endispués pol [[Jan Oort]] (i ogañu conocíu como la [[Nubi d'Oort]]): {{cita|[…] lo que [lo anteriol] me hazi sospechal [que] podría habel un númeru muncho mayol dellus [cometas], que moviendu-si p’hacia regionis más distantis del Sol, se vuelvin muy escurus; i sin cola, pasa p’hacia nusotrus quedandu-si invisibri.|''A Synopsis of the Astronomy of Comets'', Edmund Halley <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 20 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT29#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «[…] which make me suspect, there may be a far greater Number of them, which moving in Regions more remote from the Sun, become very obscure; and wanting Tails, pass by us unseen: […]»}} === Triunfu póstumu === [[Archivu:Edmond Halley.jpg|thumb|Edmond Halley]] Quandu Halley avía profetizau el regresu del cometa para 1758, la su profecía espertó pocu entusiasmu: de fechu, se ponía más de meyu sigru nel futuru. I quandu Halley murió en 1742, los obituarius se destendiérun sobri las sus espedicionis marítimas, las sus destapauras i sobri la campana de mergulhu dela que fue inventol, i callárun la su predicción cometaria, que caíu nel olvidu. Nostanti, en 1757, un matemáticu francés, Alexis Clairaut, tomó la decisión de gastal los cálculos de Halley para, amejurandu l'atinu de dessos cálculos, predecil la fecha de regresu del cometa con mayol esactitú. Los praçus eran cortus, i debían rehazel-si los cálculos i espubrical-us antis de qu’esti reapaeciera, a fin de atallal qualquiel acusación d’engañu. Los cálculos dela interacción gravitacional del cometa cola Tierra, Júpiti i Saturnu eran colosalis pal cortu períodu de tiempu de que disponía, pocu más dun añu. Pol tantu, pidió ayuda a Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande i ala matemática Nicole-Reine Lepaute. Endispués de mesis de cálculos, el equipu delos tres astrónomus «oficialis» anunció, en noviembri de 1758, qu’el cometa atravesarie el periheliu el 13 d’abril de 1759. La comuniá astronómica mundial, i n’ella argunus delos que cuestionaun la predicción de Halley i entavía no veían nada ena Navidá de 1758, volviérun a escudriñal febrilmenti el cielu. El 25 de diziembri de 1758, el cometa fue vistu pun oservadol cerca de Dresde ena ubicación esacta qu’avía predichu Halley, i alcanzó el su periheliu el 13 de marçu de 1759, esactamenti un mes dantis dela fecha fijá pol Lepaute, Lalande i Clairaut. Tres añus dantis dela su muerti, Edmund Halley afirmó: «Si se realiza el regresu praneau pol nusotrus pal añu 1758, la posteridá imparcial no se negará a reconocel que fue un inglés quien lo anunció pol primera vez». Esti desseu fue en gran parti concedíu, ya que la comuniá de astrónomus decidió, tras esti ésitu póstumu, dal el nomi de Halley al cometa. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} 9ifr1km2a5ajxqnsc9s4d4qocfh40xp 142862 142792 2026-04-16T10:04:14Z Olarcos 82 142862 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Edmond''' (o '''Edmund''') fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. <ref> Hughes, David W., Green, Daniel W. E., January 2007, Halley's First Name: Edmond or Edmund, http://www.icq.eps.harvard.edu/hughes_icq29_7t14.pdf, International Comet Quarterly, Harvard University, volume=29, page=14, bibcode=2007ICQ....29....7H, quote=Might we suggest... simply recogniz[ing] both forms, noting that—in the days when Halley lived—there was no rigid 'correct' spelling, and that this particular astronomer seemed to prefer the 'u' over the 'o' in his published works. </ref> '''Halley''' FRS ({{AFI-en|ˈɛdmənd ˈhæli|UK}}; <ref> Jones, Daniel, Daniel Jones (phonetician), Gimson, Alfred C., Alfred C. Gimson, Everyman's English Pronunciation Dictionary, edition=14, series=Everyman's Reference Library, year=1977, año-original=1917, publisher=J. M. Dent & Sons, location=London, isbn=0-460-03029-9, https://archive.org/details/everymansenglis000jone </ref> <ref> Kenyon, John S., John Samuel Kenyon, Knott, Thomas A., A Pronouncing Dictionary of American English, year=1953, publisher=Merriam-Webster Inc., location=Springfield, MA, isbn=0-87779-047-7, https://archive.org/details/pronouncingdicti00keny </ref>) ([[Haggerston]], [[Middlesex]], {{Julgregfecha|8|11|1656}} <ref> name=birth| group=Nota| Esti datu es pol relat del própiu Halley, peru no está confirmau duna otra manera. sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> - [[Greenwich]], {{Julgregfecha|14|1|1742}}). La huenti delas fechas de nacencia i muerti es una biografía d’Edmond Halley escrita un poquinu endispués dela su muerti: ''Biographia Britannica'', vol. 4, 1757, pp. 2494–2520. Ena su lápia en Lee, amán de [[Greenwich]], el su añu de nacencia i el su añu de muerti estaban escritus dela siguienti manera: ''Natus est A.C. MDCLVI. Mortuus est A.C. MDCCXLI.'' Dantis de 1752, el calandáriu julianu se gastaba en [[Ingalaterra]]. Amás, l’añu encetó el 25 de marçu. <ref> url=https://astro.uni-bonn.de/~pbrosche/persons/pers_halley.html, title=Halley, Edmond, website=astro.uni-bonn.de </ref> Fue un [[astrónomu]], [[matemáticu]] i [[físicu]] [[ingrés]], recordau pol cálculu dela [[órbita]] del [[cometa Halley]] nombrau ena su memória. Dendi un [[oservatoriu]] qu’hizu ena [[isla de Santa Elena]], Halley catalogó en 1676-1677 l’[[emisferiu celesti sul]] (el resultau fue espubricau en [[Londris]] en 1679, el ''Catalogus stellarum australium'', obra que tabula la posición de 341 [[estrellas australis]]). Ellí registró un [[tránsitu de Mercuriu]] a través del [[Sol]] i se decató de qu’un tránsitu de [[Venu (praneta)|Venu]] análogu sedríe possibri gastallu pesqui determinallu las distáncias entri la [[Tierra]], [[Venu (praneta)|Venu]] i el [[Sol]]. (En 1693 i 1716 espubricó en ''Philosophical Transactions'' el su métodu pesqui la determinación dela [[paralaxi del Sol]] pol meyu delos tránsitus de [[Venu (praneta)|Venu]]). Ala su güelta a [[Ingalaterra]] en 1678, fue nombrau [[biembru]] dela [[Royal Society]] —dela que llegó a sel ''clerk'' (1686) i [[secretáriu]] (1702), peru no [[presidenti]], ya que [[Isaac Newton]] lo fue dendi 1703— i, cola ayua del rei Carlos II, runchió una maestría en [[Oxford]]. [[Amigu]] d’[[Isaac Newton]], Halley l’envelutó a escrebil l’obra ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), qu’ayuó a pagal. Es possibri qu’ena época de Newton no s’ubierun espubricau de no habel síu pola su amistá con Halley, pus se sabi qu’al primeru no l’acontencía la espubricación dela su obra. Halley no solu pagó l’impresión sinu qu’s’encargó de corregil prebas i d’otras labores editorialis. El libru original se vendió alas librerías pol seis chelinis, sin encuadernal. A partir delas oservacionis hechas en setiembri de 1682 del passu dun [[cometa]], Halley gastó las [[leis del movimientu]] de Newton pesqui carculal pol primera ves la su [[órbita]], sostribandu ena su obra de 1705 ''Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Sinopsi dela astronomía delos cometas] <ref> name=mystery </ref> qu’era el mesmu qu’había síu vistu en 1531, 1607 i 1682, i anunciandu que golveríe a passal en 1758 (siendu assina que solu tuvu una oportunidá de vellu en 1682, colos sus 26 añus). Ena su honra se dio al [[cometa]] el su nombri i ogañu se conoci comu [[cometa Halley]] (formalmenti 1P/Halley). A partir de 1698, Halley hizu dos [[espedicionis]] de navegación a bordu del ''Paramore'' polas costas d’[[África]] austral i d’[[América]], haciendu oservacionis sobri las condicionis del [[magnetismu terrestri]]. Durant las mesmas pensó ena possibilidá de hadel una estimación dela [[edá dela Tierra]] pol meyu del cálculu dela concentración de sal enos [[maris]], suponiendu qu’el possit de tolos ríus terrestris había síu constanti a lo largu del tiempu. Más tardi llevó a cabu esti experimentu, que dio una edá superiol ala indicá ena [[Biblia]]. El frutu más emportanti de dessas espedicionis fue la primera carta dela variación dela declinación magnética, colas curvas isógonas. En 1718 destapó el [[movimientu propiu]] delas [[estrellas fijas]], pensó sobri la possibilidá de medil las distáncias estelaris pol meyu dela [[paralaxi estelal]] i carculó ábate la distáncia dessistenti entri el [[Sol]] i [[Siriu]], que carculó en {{unidad|120000|vezis}} la distáncia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Estus cálculus envelutun al astrónomu irlandés Samuel Molineux a entental medil (en 1725) la paralaxi de [[Gamma Draconis]]: endispués de varius mesis marró ena medición dela paralaxi dela estrella peru pol contráriu el su ayuanti, [[James Bradley]], destapó l’[[aberración dela lus]]. En 1712, sin el premisu del [[astrónomu rial]], John Flamsteed, espubricó un [[mapa estelal]] col material obteníu pol esti. En 1725 apareceríe una edición autorizá en tres volúminis, que contaba cola posición esacta de 3000 estrellas determinás dendi el recientienti inaugurau [[Oservatoriu de Greenwich]]. Ala muerti de John Flamsteed, en 1720 le sucedió comu [[astrónomu rial]] i diretul del [[Oservatoriu de Greenwich]], cargu qu’ocupó ata la su muerti. Se casó en 1682 con Mary Tooke i tuvierun dos ijas i un iju. Halley murió en [[Greenwich]] en 1742 colos sus 85 añus. == Biografía == Halley tuvu nacencia en [[Haggerston]] nel [[Middlesex]]. Sigún Halley, la su fecha de nacencia fue el {{Julgregfecha|8|11|1656}}. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El su pai, Edmond Halley Sr., veníe duna família de [[Derbyshire]] i era un ricu fabricanti de habón en [[Londris]]. <ref> Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, Clerke, Agnes Mary, EB1911, wstitle=Halley, Edmund, volume=12, page=856 </ref> Siendu niñu, Halley estaba mu enteressau enas [[matemáticas]]. Estuyó ena [[St Paul's School]] de [[Londris]], ondi desenvolvió el su enterés inicial pola [[astronomía]], i fue elegíu capitán dela escuela en 1671. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> El {{Julgregfecha|3|11|1672}} murió la su matri, Anne Robinson. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> En juliu de 1673, <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=40|group=SyD </ref> encetó a estudial nel [[The Queen's College, Oxford]]. Halley llevó consigu un telescópiu de veintiquatru pies (7,3 m), ábate pagau pol su pai. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|pp=40-41|group=SyD </ref> Quandu entavía era estudianti, Halley espubricó artículus sobri el [[sistema solal]] i las manchas solaris. En marçu de 1675, l’escrebió a John Flamsteed, l’[[astrónomu rial]] (el primeru d’[[Ingalaterra]]), diciéndoli que las prencipalis tablas espubricás sobri las posicionis de [[Júpiter]] i [[Saturnu]] eran marrás, al igual que dalgunas delas posicionis estelaris de Tycho Brahe. <ref> sfn|Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD </ref> == Carrera == === Espubricacionis i envencionis === [[Archivu:Halley's Observatory 2020 cropped.jpg|thumb|Sitio del Observatoriu de Halley en Santa Elena]] En 1676, Flamsteed ayuó a Halley a pubrical ena ''Philosophical Transactions of the Royal Society'' el su primel artículu científicu, dedicau al estuyu delas órbitas pranetárias, titulau «Un métodu directu i geométricu pa topar l’afeliu, las escentriciais i las proporcions delos pranetas primárius, sin suponel igualdá nel movimientu angulal».<ref>Sagan|Druyan|1997|p=41|group=SyD</ref> Influenciau pol proyetu de Flamsteed de compilal un catálogu d’estrellas del [[emisferiu celesti boreal]], Halley se propusu hazel lo mesmu pal cielu del sul,<ref>author=BBC|title=Edmond Halley (1656–1742)|url=https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/halley_edmond.shtml|access-date=2017-03-28</ref> abandonandu l’escuela pa hazé-lu. Escogió l’isla de [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]] nel [[Atlánticu]] sul, ena costa ocidental d’África, dendi ondi pudríe osserval nu solu las estrellas del sul, sinu tamién algunas delas estrellas del norti conas que cruzá-las.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=42|group=SyD</ref> El rei Carlos II apoyó el su esfuerçu.<ref>last=Cook|first=Alan|chapter-url=https://doi.org/10.1007/978-3-0348-8099-2_13|chapter=Edmond Halley and Visual Representation in Natural Philosophy|title=The Power of Images in Early Modern Science|publisher=Birkhäuser|year=2003|isbn=978-3-0348-8099-2|editor-last=Lefèvre|editor-first=Wolfgang|place=Basel|pages=251–262|language=en|doi=10.1007/978-3-0348-8099-2_13|author-link=Alan Cook|editor2-last=Renn|editor2-first=Jürgen|editor3-last=Schoepflin|editor3-first=Urs</ref> Halley navegó ala isla a cabus de 1676, endispués instaló un osservatoriu cun gran [[sestanti]] con miras telescópicas.<ref>author=Ridpath|first=Ian|author-link=Ian Ridpath|title=Edmond Halley's southern star catalogue|url=http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|access-date=2022-02-22|website=Star Tales|archive-url=https://web.archive.org/web/20211026155017/http://www.ianridpath.com/startales/halley.html|archive-date=2021-10-26</ref> Llevó relohis, micrómetrus i un gran [[telescopiu refratol]] de 7,3 metrus de longitú que gastó con gran prouechu, magar las malas condicions atmosféricas. Duranti un añu, hizu muchas osservacions conas que produciríe el primel [[catálogu del cielu austral]],<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44</ref> i osservó un [[tránsitu de Mercuriu]] delanti del [[Sol]]. Centrándu-si nesta úrtima osservación, Halley se pusu en cuenta de qu’osserval la [[paralaxi solal]] d’un praneta, especialmenti si se pudiese gastal el [[tránsitu de Venu]], que nu pasadríe duranti la su via, pudríe gastá-si pa determinal trigonométricamenti las distáncias entri la [[Tierra]], Venu i el Sol. Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press {{doi|10.1017/S1743921305001225}}<ref>He wrote as late as 1716 in hopes of a future expedition to make these observations.Sagan|Druyan|1997|p=60|group=SyD</ref> thumb|Primel páhina del volumin I de ''Miscellanea curiosa'' pubricá pola [[Royal Society]] (1705), ena que Halley escribió «An estimate of the quantity of vapours raised out of the sea, derived from experiment» [Una estimación dela cantidá de vapolis que s’allevantan dela mari, derivá d’un esperimentu]. [[Archivu:Solar eclipse 1715May03 Halley map.png|thumb|Mapa de Halley dela trayectoria del [[Ecripsi solal del 3 de mayu de 1715]] a través de [[Ingalaterra]].]] Halley regressó a [[Ingalaterra]] en mayu de 1678 i gastó los sus datus pa producil una [[carta estelal]] delas estrellas del sul.<ref>last=Kanas|first=Nick|url=https://books.google.com/books?id=bae3LP4tfP4C&pg=PA123|title=Star Maps: History, Artistry, and Cartography|publisher=Springer|year=2012|isbn=978-1-4614-0917-5|edition=2nd|location=Chickester, U.K.|page=123</ref> La [[Nuversidá de Oxford]] nu le premitió el reingresu porque abíe violau los sus requissitus de residencia quandu se fue a [[Santa Elena (isla)|Santa Elena]]. Hizu un llamamientu a Carlos II, quien firmó una carta solicitandu que Halley fuera incondicionalmenti premiau col su títulu de [[Maestría en Artis]], que la nuversidá le otorgó el 3 de diciembri de 1678.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=45|group=SyD</ref> Solu unus días dantis,<ref>last1=O'Connor|first1=J. J.|last2=Robertson|first2=E. F.|date=January 2000|title=Edmond Halley - Biography|url=https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|access-date=2021-06-28|website=Maths History|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20200810080811/https://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Halley/|archive-date=2020-08-10</ref> Halley abíe siu escogiu cumu [[biembru dela Royal Society]], ala edá de 22 añus.<ref>last=Sharp|first=Tim|date=2018-12-11|title=Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal|url=https://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|access-date=2021-06-28|website=Space.com|language=en|archive-url=https://web.archive.org/web/20140214093053/http://www.space.com/24682-edmond-halley-biography.html|archive-date=2014-02-14</ref> En 1679, pubricó ''Catalogus Stellarum Australium'' [Un catálogu delas estrellas australis], qu’encluyía el su mapa i descripcions de 341 estrellas.<ref>Hughes|1985|p=202</ref><ref>This contribution caused Flamsteed to nickname Halley "the southern Tycho".Hughes|1985|p=202 Tycho had catalogued the stars observed by Johannes Hevelius.</ref> Robert Hooke presentó el catálogu ala [[Royal Society]].<ref>Sagan|Druyan|1997|p=44|group=SyD</ref> A mediaus de 1679, Halley fue a Danzig (Gdańsk) en nombri dela Sociedá pa ayual a resolvel un polvoreu: debiu a que los estrumentus d’osservación del astrónomu Johannes Hevelius nu estáun equipaus con miras telescópicas, Flamsteed i Hooke abían cuestionau la precisión delas sus osservacions; Halley se quedó con Hevelius i revisó las sus osservacions i descubrió que yerun bastanti precisas.<ref>last=Jones|first=Harold Spencer|author-link=Harold Spencer Jones|date=1957|title=Halley as an Astronomer|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=12|issue=2|pages=175–192|doi=10.1098/rsnr.1957.0008|jstor=530833|s2cid=202574705|issn=0035-9149</ref> En 1681, Giovanni Domenico Cassini le contó a Halley la su teoría de que los cometas yerun ohetus en órbita.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=48|group=SyD</ref> En setiembri de 1682, Halley llevó a cabu una seri d’osservacions de lo que se conocerá cumu [[cometa Halley]], ya que el su nombri s’asoció con él debiu alos sus trabajus ena su órbita i ala predicción del su regresu en 1758<ref>author=Lancaster-Brown|first=Peter|url=https://archive.org/details/halleyhiscomet00pete/page/76|title=Halley & His Comet|publisher=Blandford Press|year=1985|isbn=0-7137-1447-6|pages=76–78</ref> (que nu vivió pa vel). Al prencepiu de 1686, Halley fue escogiu pal nuevu cargu de secretáriu dela Royal Society, lo que le obligó a renuncial ala su beca i menistral la correspondéncia i las reunions, assina cumu edital las ''Philosophical Transactions''.<ref>Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref><ref>For his payment, he was given 75 unsold copies of the Society's unsuccessful book The History of Fish, which it had depleted its funds on.Sagan|Druyan|1997|p=56|group=SyD</ref> Tamién en 1686, Halley pubricó la segunda parti delos resultaus dela su espedición heleniana, un artículu i un gráficu sobri los [[vientos alísius]] i los [[monçonis]]. Los símbolus que gastó pa represental los vientos de darrastri entavía dessistin ena mayoría delas representacions de mapas meteorológicus moernus. Nest’artículu identificó el calentamientu solal cumu la causa delos movimientos atmosféricus. Tamién estabreció la relación entri la [[pression barométrica]] i l’altitú sobri el nivel dela mari. Los sus gráficus fuerun una contribución emportanti al campu nacienti dela visualización d’información.<ref>Halley E. (1686), "An Historical Account of the Trade Winds, and Monsoons, Observable in the Seas between and Near the Tropicks, with an Attempt to Assign the Phisical Cause of the Said Winds", Philosophical Transactions, 16:153–168 doi:10.1098/rstl.1686.0026</ref> Halley pasó la mayol parti del su tiempu en realizal osservacions lunaris, inque tamién estava enteressau enos probremas sobri la [[gravedá]]. Un probrema que llamó la su atención fue la demostración delas [[leyes de Kepler]] del movimientu pranetáriu. En abostu de 1684, fue ala [[Nuversidá de Cambridge]] pa praticá-lu con Isaac Newton, al igual que lo abíe fechu John Flamsteed quatru añus dantis, solu pa topar que Newton abíe resueltu el probrema, a instáncias de Flamsteed con respetu ala órbita del cometa Kirch, sin pubrical la solución. Halley pidió vel los cálculus i Newton le dixu que nu los podía topar, inque prometió rehazé-lus i enviá-selus más tardi, lo que finalmenti hizu, nun brevi tratau titulau ''Sobre el movimientu delos cuerpus nuna órbita''. Halley reconoció la emportancia del trabajo i regresó a Cambridge pa avial la su pubricación con Newton, quien nel su lugal lo amprió nel su ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' pubricau ala costa de Halley en 1687.<ref>Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.</ref> Los primerus cálculus de Halley con cometas fuerun pol tantu pala órbita del cometa Kirch, sigún las osservacions de Flamsteed hechas en 1680-1681.<ref>Halley asked Newton to obtain Flamsteed's observations for him, as his own relationship with the older astronomer had deteriorated.Sagan|Druyan|1997|p=64|group=SyD</ref> Inque abíe de calculal con precisión la órbita del cometa de 1682, los sus cálculus dela órbita del cometa Kirch fuerun erróneus. Indicárun una periodicidá de 575 añus, apareciendu assina enos añus 531 i 1106, i s’atendía qu’anunciandu la muerti de Julio César de manera paecía nel 45 a.C. Ogañu se sabi que tieni un períodu orbital d’alreol de 10.000 añus. En 1691, Halley fabricó una [[campana de buceu]], un despossitivu nel que l’atmósfera se reabastecía pol meyu de barrilis pesaus d’airi enviaus dendi la superfícii.<ref>author1=Edmonds, Carl |author2=Lowry, C |author3=Pennefather, John |title=History of diving. |journal=South Pacific Underwater Medicine Society Journal |volume=5 |issue=2 |url=http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-url=https://web.archive.org/web/20101014013941/http://archive.rubicon-foundation.org/5894 |archive-date=2010-10-14 |access-date=2009-03-17</ref> Nuna demostración, Halley i cincu cumpañerus se sumerhierun a 60 piés (18 m) nel [[riu Támesis]] i permanecierun ellí duranti más d’una ora i meia. La campana de Halley era de poca utilidá pa trabajus práticus de salvamentu, ya que era mu pesá, inque la desarrolló col tiempu i endispués mejoró el su tiempu d’esposición bahu l’augua a más de 4 oras. Halley padeció unu delos primerus casus registraus de barotrauma del oyíu meyu.. Essi mesmu añu, nuna reunión dela [[Royal Society]], Halley presentó un modelu de trebaju rudimentariu duna [[Ruxu|brújula]] magnética gastandu una carcasa llena de líquiu pa amortiguar el movimientu oscilanti i zagarreanti dela aguja magnetizá. Gubbins, David, ''Encyclopedia of Geomagnetism and Paleomagnetism'', Springer Press (2007), ISBN 1-4020-3992-1, ISBN 978-1-4020-3992-8, p. 67 En 1691, Halley quisu consiguil el puestu de professol Savilianu d'astronomía en [[Oxford]]. Siendu candiatu, si enfrentó ala animosidá del [[Astrónomu real|astrónomu real]], John Flamsteed, i al dela [[Ilesia Anglicana]] qu'atitaban los sus puntos de vista religiosus, <ref>To what extent Halley's failure was due the animosity of John Flamsteed or to his stout {{sic|def|ence}} of his religious belief that not every iota of scripture was necessarily divinely inspired is still a matter of some argument. All Oxford appointees had to assent to the Articles of Religion and be approved by the Church of England. Halley's religious views could not have been too outlandish because the University was happy to grant him another chair 12 years later.... Halley held liberal religious views and was very outspoken. He believed in having a reverent but questioning attitude towards the eternal problems and had little sympathy for those who unquestioningly accepted dogma. He was certainly not an atheist. {{harvnb|Hughes|1985|pp=198, 201}}. </ref> en gran parti deviú a qu'abía duaú dela edá dela [[Tierra]] comu s'endica ena [[Bibria]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> <ref>Halley had noticed that observable geological processes take much longer than implied by the Genesis flood narrative. In attempt to explain the biblical account, Halley had theorized that the gravity of a passing comet could have suddenly raised the oceans in a certain area. Sagan, Druyan, 1997, p. 59 Following his failure to obtain the professorship, he investigated ocean salinity as an indicator of the Earth's age, since salt is carried to the ocean by rivers. He estimated the Earth to be over 100 million years old. Sagan, Druyan, 1997, p. 63</ref> Endispués de que Flamsteed l'escribiera a Newton pa reunil apoyu contra Halley, Newton li respondió cola esperança duna reconciliación, inque no tuvu ésitu. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 62</ref> Ala candiatura de Halley s'opusun tantu l'arçobispu de Canterbury, John Tillotson, comu l'obispu Edward Stillingfleet, i'l cargu recayó en David Gregory, quien contó col apoyu de Newton. Derek Gjertsen, ''The Newton Handbook'', ISBN 0-7102-0279-2, pg 250. En 1692, Halley propusu’l [[revesinu]] duna [[Tierra hueca]] que constaba duna capa d'unus 800 km d'espressol, dos capas enternas concéntricas i un núcleu más enternu. <ref>author = Halley, E. | title = An account of the cause of the change of the variation of the magnetic needle; with an hypothesis of the structure of the internal parts of the earth | journal = Philosophical Transactions of the Royal Society of London | year = 1692 | volume = 16 | pages = 470–478 | url = https://archive.org/stream/philosophicaltra03royarich#page/470/mode/2up7 | issue = 179–191</ref> Sugirió qu'alas atmósferas separaban estas capas, i que ca capa tenía los sus propius polus magnéticus, girandu ca esfera a una velocidá diferenti. Halley propusu esti esquema pa esplical las leturas anómalas dela [[Ruxu|brújula]]. Imaginó que ca rehión enteriol tenía una atmósfera propia i qu'era luminosa (i possibrimenti [[Abital|abitá]]), i especuló qu'alos escapis de dessi gas atmosféricu causaban l'[[Aurora boreal|aurora borealis]]. <ref>last=Carroll|first=Robert Todd|author-link=Robert Todd Carroll|date=2006-02-13|url=http://skepdic.com/hollowearth.html|title=hollow Earth|work=Skeptic's Dictionary|access-date=2006-07-23</ref> Sugirió: «Los raius dela aurora si devin a partículas, que si vein afetás pol campu magnéticu, los raius paralelus al campu magnéticu dela Tierra»."Auroral rays are due to particles, which are affected by the magnetic field, the rays parallel to Earth's magnetic field." <ref>url=https://oceanwide-expeditions.com/blog/10-illuminating-facts-about-the-northern-lights|title=10 Illuminating Facts about the Northern Lights|website=Oceanwide Expeditions|access-date=2018-08-24</ref> En 1693, Halley pubricó un artículu sobri las [[Rentas vitalicis|rentas vitalicias]], que presentaba un análisis dela edá al morril sobri la basi delas estadísticas de Breslau que Caspar Neumann abía puyu propolcionar. Esti artículu permitía al gobiernu británicu vendel rentas vitalicis a un preciu adequau en función dela edá del compradol. El trebaju de Halley influyó juertementi nel desenvolvimiento dela [[Ciencia actuarial|ciencia actuarial]]. La costrucción dela [[Tabla de vida|tabla de vida]] de Breslau, que siguió al trebaju más primitivu de John Graunt, ogañu si considera un acontecimientu emportanti ena [[Estoria|estoria]] dela [[Demografía|demografía]]. La [[Royal Society]] censuró a Halley pol sugeril en 1694 qu'estoria del [[Diluviu de Noé|diluviu de Noé]] sedríe un relatu del impatu dun [[Cometa|cometa]]. V. Clube and B. Napier, ''The Cosmic Serpent'' London: Faber and Faber, 1982. Ábate tres sigrus endispués si propusu una teoría semilar de horma endependienti, [[Hipótesis del bólidu de Tollmann|hipótesis del bólidu de Tollmann]], inque generalmente es rechazá polos geólogus. <ref>Deutsch, A., Koeberl, C., Blum, J.D., French, B.M., Glass, B.P., Grieve, R., Horn, P., Jessberger, E.K., Kurat, G., Reimold, W.U., Smit, J., Stöffler, D., and S.R. Taylor, 1994, ''The impact-flood connection: Does it exist?'' Terra Nova. v. 6, pp. 644–650.</ref> En 1696, Newton fue nombrau diretol dela [[Royal Mint]] i nombró a Halley comu contralol adjuntu dela [[Chester Mint]]. Halley pasó dos añus supervisandu la produción de monedas. Mentris estaba allí, atrapó a dos empleaus robandu metalis preciosus. Él i'l diretol local palrarun sobri l'esquema, sin sabel qu'el dueñu local dela casa dela moneda s'estaba beneficiandu dél. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 67</ref> En 1698, el [[Zal de Rusia|zar de Rusia]] (más tardi conociu comu [[Pedru’l Grandi]]) estaba de visita en [[Ingalaterra]] i esperaba que Newton estuviera disponibri pa entretenelu. Newton envió a Halley nel su lugal. Él i'l zal congeniarun ena ciencia i'l brandy. Segun un relatu discutiu, una nuechi, estandu dambos dos borrachus, Halley empujó jovialmenti al zal pol [[Deptford]] nuna carretilla. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 67-68</ref> ===Añus d'esproración=== [[Archivu:Halley isogonic 1701.jpg|thumb|Mapa de Halley de 1701 que muestra las línias isogónicas d'egual declinación magnética nel [[Alánticu]].]] En 1698, a instancias del [[Rei|rei]] [[Guillermu III]], Halley recibió el mandu del HMS Paramour, un pingue de 16 m, pa qu'estuyara nel [[Alánticu Sul]] sobri las leis que gobielnan la variación dela [[Ruxu|brújula]], assin comu afinara las coordenadas delas [[Colonias|colonias]] inglesas enas [[Américas]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 68</ref> El 19 d'abostu de 1698, tomó el mandu del barco i, en noviembri de 1698, zarpó nel que fue el primel viaji puramenti centíficu dun barco de guerra inglés. Lamentabri surgierun probremas d'ensubordinación sobri quistionis dela [[Albeliá|albeliá]] de Halley pa comandar un barco. Halley retornó el barco a Ingalaterra pa procedel contra los oficialis en juliu de 1699. El resultau fue una levi reprimenda palos sus ombris i'l descontentu de Halley, quien sintió qu'ala corti abía síu demasiau indulgenti. <ref>Halley, Edmond, The Three Voyages of Edmond Halley in the Paramore, 1698–1701, pages 129–131, year 1982, publisher Hakluyt Society, location UK, isbn 0-904180-02-6</ref> A partil d'atuncis, Halley recibió una comisión temporal comu capitán dela [[Royal Navy]], volvió a ponel en serviciu al ''Paramour'' el 24 d'abostu de 1699 i navegó de nuevu en septiembri de 1699 pa realizal prachas osselvacionis sobri las condicionis del magnetismu terrestri. Esta faina la cumplió nun segundu viaji pol Alánticu que duró ata el 6 de septiembri de 1700 i s'estendió dendi los 52ºN ata los 52ºS. Los resultaus fuerun pubricaus en ''General Chart of the Variation of the Compass'' (1701). Esta fue la primera carta deste tipu que si pubricó i la primera ena qu'aparecierun [[Línias isogónicas|línias isogónicas]] o halleyanas. <ref>last1=Cook|first1=Alan|title=Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas|date=1997-04-12|publisher=Oxford University Press|location=Oxford USA|isbn=0198500319|edition=1|url=http://www.abebooks.co.uk/Edmond-Halley-Charting-Heavens-Seas-Alan/11789151926/bd?cm_mmc=gmc--gmc--PLA-_-v01|access-date=2015-01-05</ref> <ref>last=Cook|first=Alan|date=2001|title=Edmond Halley and the Magnetic Field of the Earth|url=[enlace sospechoso eliminado]|journal=Notes and Records of the Royal Society of London|volume=55|issue=3|pages=473–490|doi=10.1098/rsnr.2001.0158|jstor=531953|s2cid=122788971|issn=0035-9149</ref> El gastu de talis línias inspiró [[Revesinu|revesinus]] posterioris comu las delas [[Isotermas|isotermas]] d'[[Alexander von Humboldt]] enos los sus mapas. <ref>last1=Robinson|first1=A. H.|last2=Wallis|first2=Helen M.|date=1967|title=Humboldt's Map of Isothermal Lines: A Milestone in Thematic Cartography|url=http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1179/caj.1967.4.2.119|journal=The Cartographic Journal|language=en|volume=4|issue=2|pages=119–123|doi=10.1179/caj.1967.4.2.119|issn=0008-7041</ref> En 1701, Halley hizu un tercel i úrtimu viaji nel ''Paramour'' pa estuyal las mareas del [[Canal dela Mancha]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> En 1702, la [[Reina Ana|reina Ana]] lo envió en misionis diplomáticas a otrus líderis [[Uropea|uropeus]]. <ref>Sagan, Druyan, 1997, p. 70</ref> ===Via comu académicu=== [[Archivu:Tombstone of Edmond Halley.jpg|thumb|right|La lápida de Edmond Halley, reubicá nel [[Royal Observatory, Greenwich]]; no está [[Aterrau|aterrau]] allí, sinó en [[St Margaret's, Lee]], a unus 30 menutus a pié acia el sul]] [[Archivu:Edmond Halley plaque in Westminster Abbey 2.jpg|thumb|Praca simulandu un cometa dedicá a Halley nel claustru sul dela [[Abadía de Westminster]]]] En noviembri de 1703, Halley fue nombrau professol Savilianu de geometría ena [[Nuversidá d'Oxford]], abiendu muertu los sus enemigos teológicus, John Tillotson i l'obispu Stillingfleet. En 1705, aplicandu métodus d'astronomía [[Estoria|estórica]], pubricó l'artículu ''Astronomiae cometicae synopsis'' [Una sinopsis dela astronomía delos cometas]; n'esto, espressó la su creencia de qu'elos avistamientos de cometas de 1456, 1531, 1607 i 1682 eran del mesmu cometa i que regresaría en 1758. <ref>Sagan, Druyan, 1997, pp. 66-67</ref> <ref>Este fue quizás el primel misteriu astronómicu resueltu gastandu las leis de Newton pun centíficu distintu de Newton. Sagan, Druyan, 1997, p. 66 |name=mystery</ref> Halley no vivió pa presencial el regresu del cometa, inque quandu sucedió, el cometa pasó a sel conociu generalmente comu el [[Cometa Halley]]. En 1706 Halley abía aprendíu [[Árabi|árabi]] i completó la traducción encetá pol Edward Bernard. '[ref>books.google.com/books?id=4H2fESItCVIC&pg=PA154 Arabick Learning in the Correspondence of the Royal Society, 1660–1677</ref]', ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in 17th-Century England'', p.154 delos [[Libru|Librus]] V-VII delas [[Cónicas]] d’[[Apoloniu]] a partil de copias atopás ena [[Nuversidá de Leiden]] i ena [[Bibliuteca Bodleiana d'Oxford]]. Tamién acompletó una nueva tradución delos primerus quatru librus del griegu oriyinal que teníe encetau el difuntu [[David Gregory]]. Los espubricó huntu cola su propia reconstrución del [[Libru VIII]] [ref>Michael N. Fried, 'books.google.com/books?id=gcmg3M3K8awC Edmond Halley's Reconstruction of the Lost Book of Apollonius's Conics: Translation and Commentary', Spring 2011</ref] ena primera edición latina completa en 1710. Nel mesmu añu, recebió un grau onorariu de dotor en leis d'[[Oxford]]. En 1716, [[Halley]], endispués de cronometral el trànsitu de [[Venu (praneta)|Venu]], adelantó una miía mu precisa dela distancia entri la [[Tierra]] i el [[Sol]]. Al hazel-lu, seguíe el métodu descritu pun [[James Gregory]] en ''Optica Promota'' (nel que tamién se descrevi el diseñu del [[telescopiu gregorianu]]). Es razonabli suponel que [[Halley]] teníe i teníe leyíu essi libru ya que el diseñu gregorianu era el prencepiu diseñu delos [[telescopiu|telescopius]] gastaus en [[astrunumía]] ena su época. [ref>cite book|last1=Wakefield|first1=Julie|last2=Press|first2=Joseph Henry|title=Halley's Quest: A Selfless Genius and His Troubled Paramore|date=2005|publisher=National Academies Press|location=USA |isbn=0309095948 |url=https://archive.org/details/isbn_9780309095945 |access-date=2015-01-05</ref] Nu es méritu de [[Halley]] que nu reconociera la prioridá de [[Gregory]] nessu pesqui. En 1717-1718 destapó el movimientu propiu delas [[estrella|estrellas]] «fijas» (espubricándu-lu en 1718) [ref>Cite journal|last=Aitken|first=Robert G.|author-link=Robert Grant Aitken|date=October 1942|title=Edmund Halley and Stellar Proper Motions|url=http://adsabs.harvard.edu/full/1942ASPL....4..103A|access-date=2021-06-27|journal=Astronomical Society of the Pacific Leaflets|pages=108|publisher=SAO/NASAAstrophysics Data System (ADS)|volume=4|number=164|bibcode=1942ASPL....4..103A|via=Harvard.edu</ref]) al comparal las sus miías astrométricas colas dás nel [[Almagestu]] de [[Ptolomeu]]. Miró qu'[[Arcturus]] i [[Sirius]] se teníun movíu un runda, l'úrtimu hiziendu caminu 30 minutus d'arcu (ábate el diámetru dela [[luna]]) pal sul en 1800 añus. [ref>cite book|last=Holberg|first=Jay B.|title=Sirius: Brightest Diamond in the Night Sky|pages=41–42|year=2007|publisher=Praxis Publishing|location=Chichester, UK|isbn=978-0-387-48941-4|url=https://books.google.com/books?id=zc3zw-YgOPkC&pg=PA41</ref] En 1720, huntu col su amigu l'anticuariu [[William Stukeley]], [[Halley]] participó nel primer intentu de fechala científicamenti [[Stonehenge]]. Suponiendu qu'el monumentu s'abíe diseñau gastandu una brúhula manética, [[Stukeley]] i [[Halley]] intentarun calculal l'esviación percibía metiéndu correcións delos rehistrus manéticus dessistentis i sugirierun tres fechas (460 a.C., 220 d.C. i 920 d.C.), siendu la mas antigua la concididá. Essas fechas érun marrás en milis d’añus, peru el revesinu de que se pudríun gastal métodus científicus pa fechala monumentus antigüus fue revolucionaria nel su día. [ref>Johnson, Anthony, ''Solving Stonehenge, The New Key to an Ancient Enigma''(Thames & Hudson 2008) ISBN|978-0-500-05155-9</ref] [[Halley]] sucedió a [[John Flamsteed]] en 1720 com'astrónomu rial, un cargu que gastó [[Halley]] ata la su muerti en 1742 ala edá d'85 añus. Fue aterrau nel cementeriu dela antigua [[ilesia]] de [[Santa Margarita]] en [[Lee Terrace]], [[Blackheath]] (reconstruía dendi essu). [ref>cite web|title=Location of Edmond Halley's tomb|url=http://www.shadyoldlady.com/location.php?loc=2054|website=shadyoldlady.com|publisher=The Shady Old Lady's guide to London|access-date=2015-01-05</ref] Fue aterrau ena mesma vóveda qu'el astrónomu rial [[John Pond]]; la tumba sin nombri del tamién astrónomu rial [[Nathaniel Bliss]] está cerca. La tumba de [[Halley]] se topa nun cementeriu nel cruci de [[Lee Terrace]] i [[Brandram Road]], frenti ala [[ilesia]] parroquial vitoriana de [[Santa Margarita]]. El cementeriu está a 30 minutus a pie del [[Observatoriu de Greenwich]]. La su lápida oriyinal fue tresfería pol [[Almirantazgo]] quandu l'ilesia oriyinal de [[Lee]] fue derribá i reconstruía; se puei vel ogañu ena paré sul dela [[Camera obscura]] nel [[Real Observatoriu de Greenwich]]. La su tumba marcá se puei vel ena [[ilesia]] de [[Santa Margarita]], en [[Lee Terrace]]. [ref>cite web|title=Photograph of Edmond Halley's Tombstone|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|website=flamsteed.org|publisher=Flamsteed Society|access-date=2015-01-05</ref][ref>cite book|last1=Redfern|first1=Dave|title=Doing the Halley Walk|date=Summer 2004|publisher=Horizons|location=London|edition=Issue 14|url=http://www.flamsteed.org/fashstmar.htm|access-date=2015-01-05</ref] Inque dessista la persistenti idea marrá de que [[Halley]] recebió el títulu de [[caballeru]], nu fue assina. El revesinu se remonta a testus astronómicus d’Estaus Uníus com'el ''An Elementary Treatise on Astronomy'', de [[William Augustus Norton]] de 1839, quiciás pola mor delas ocupacións rialis de [[Halley]] i alos tratus con [[sir]] [[Isaac Newton]]. [ref>Cite journal |title=2010JRASC.104...28R Page 28 |url=https://articles.adsabs.harvard.edu//full/2010JRASC.104...28R/0000028.000.html |access-date=23 May 2022 |journal=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada|bibcode=2010JRASC.104...28R |last1=Rosenfeld |first1=Randall |last2=Edgar |first2=James |year=2010 |volume=104 |issue=1 |page=28</ref] == Vida personal == [[Halley]] se casó cola [[Mary Tooke]] en 1682 i s'asentó en [[Islington]]. La pareja tuvu tres zagalis. [ref>author1=Oxford Dictionary of National Biography|title=Edmond Halley|url=http://www.westminster-abbey.org/our-history/people/edmond-halley|publisher=Westminster Abbey|access-date=3 May 2015|date=2004</ref] [[Halley]] murió el 14 d’eneru de 1742, endispués d’abé-si vistu morril ala su muger quatru añus dantis, i al su iju nel mesmu añu. == Halley i los cometas == === Los cometas ena época de Halley === [[Archivu:Bayeux Tapestry scene32 Halley comet.jpg|derecha|thumb|El cometa nel [[tapís de Bayeux]].]] El revesinu de que los cometas érun de naturaleza idéntica ala delos [[praneta|pranetas]] (esto es, un cuerpu celesti en movimientu) i mesmamenti de que teníun la su propia órbita nu era desconocía palos antigüus: {{cita|Cunus filósofus itálicus i cunus delos llamaus pitagòricus aseguran qu'el cometa es unu delos [[praneta|pranetas]], que solu apaici nun intervalu mu largu i cuya ascensión reta es mu pequeña.|[[Aristóteli]], ''Meteorulohía'', [[Libru I]], cap. VI, § 3.}} Inque nu esté esclariamenti dicha, esta opinión tieni en polvu el revesinu del tornu periòicu delos cometas, astrus celestis por naturaleza. [[Aristóteli]], pola su parti, miraba los cometas como fenómenus puramenti atmosfericus («sublunaris»), porqu'el cielu, hormau pola «esfera delas estrellas fijas», se deciye como «fiju i inmutaubli» nel su sistema del mundu. Esta concepción aristotélica del [[universu]] aguantó mentris varius sigrus, ata que [[Tycho Brahe]] la punsu en dudancia al miral la [[supernova de 1572]]: esclariamenti, al revés dela afirmación d'[[Aristóteli]] i dela [[ilesia]] (aristotélica dendi [[Tomás d'Aquinu]]), los cielus nu érun estáticus. El golpi fatal se le dió a essa concepción del mundu cincu añus endispués, duranti l’apaicimientu del [[Gran Cometa de 1577]], que se queó a la vista duranti abondus mesis, lo que premitió a [[Brahe]] fahal colos sus biembrus las mas diversas ipòtisis sobri essus növus cuerpus celestis. Nostanti, si la [[ilesia]] se vió obligá a reconocel la naturaleza «pranetaria» delos cometas, nu se duldó dela su razón de sel: los cometas fuerun siempri consideraus como señalis divinas, la huerça delas vecis presahius dela furia del [[Criador]]. Como talis, los cometas teníun de sel fenómenus impredecibris, como pudríe sel qualquié mensahi divinu motivau en respuesta a qualquié aición umana. Tamién respetu d'essu, se consideraba que «por naturaleza» l'órbita delos cometas abíe de sel parabólica —ipòtisi formulá por [[Johannes Hevelius]] ya nel sigru XVII—, hiziendu cada cometa un únicu passu alreol del [[Sol]]. Esta teoría s’acomodaba güenamenti colas mirás dela época: en efetu, ena costanera del sistema solal enternu (puru essu, dendi el puntu de vista d'un mirandera terrestri), es mu difícil deferencial una elipsi mu alarghera del estremu duna parábola. Amás, l'albeliá delos trastis dela época era escassa pa pudel deferencial dos órbitas tan cercanas. L'órbita parabólica delos cometas era, puru essu, la norma quandu el hovin [[Edmond Halley]] encetó a miral el cielu. === El desaliu del científicu === [[Archivu:Edmond Halley by Thomas Murray.jpg|derecha|miniatúra|Retratu d'[[Edmond Halley]] pintau por [[Thomas Murray]] en 1687.]] La primera mirá «oficial» d'un cometa por [[Halley]] fue la que fizo en 1680 —la mesma que fizo nazel ''Pensées sur la comète'' [Revesinus sobri el cometa] de [[Pierre Bayle]]— nun barcu que cruçaba el [[Canal dela Mancha]] pa llevalu a [[Francia]]. Fue [[Jean-Dominique Cassini]], destapaol dela división delos [[aniellus de Saturnu]], quien le dió una güena bienvinía nel [[Observatoriu Rial de París]], i quien guió al hovin pal revesinu d'un tornu periòicu delos cometas: {{cita|El señol [[Cassini]] mi fizo el favol de confiá-mi las sus leturas del cometa quandu mi aviava pa salil dela ciá; amás delas mirás que fizo ena fecha del 18 de marçu (1681), mi presentó una teoría sobri el su movimientu, a sabel, qu'el cometa es el mesmu que se le apareció a [[Tycho Brahe|Tycho]] nel añu 1577, que la su revolución pinta un gran cercu nel que está metía la [[Tierra]].|Alan H. Cook, ''Edmond Halley: Charting the Heavens and the Seas'', Clarendon Press, 1998, p. 115.}} De fechu, [[Cassini]] abíe notau que tres cometas veníun dela mesma parti del cielu con albeliais paicías: si la paternidá dela ipòtisi d'un tornu periòicu delos cometas tieni que vel con [[Cassini]], es [[Halley]] quien se tomará el tema de veras abondu como pa tratal de validalu científicamenti. Peru, inque el tema paicíe fegual al hovin, sedríe solu diez añus endispués quandu encetará la su contriseñanza. En 1682 miró el cometa pocu espetaculal que mas tardi llevaríe el su nombri, peru ahó solu unas poquinas notas nel su quadernu. El su topamientu con [[Isaac Newton]], en abostu de 1684, paeció reavival l’ardol científicu de Halley, qu’avía caíu un poquinu ena rutina endispués del su casamientu con Mary Tooke cola que —dambus dos testimonius coincidin n’esti puntu— vivirá un sinceru i apassionau idiliu duranti ábate cincuenta i cincu añus. Almientará muchas vezis ena su correspondencia el inmensu enterés que tenía n’esti tema d’estudiu: {{cita|La upinión de [[Aristóteli]] (…) a sabél, que los cometas no eran más que vaporis sublunaris o meteoris aéreus […] prevaleció tantu entri los griegus, qu’esta parti la más sublime dela [[astronomía]] fue totalmenti descuidá; dendi entoncis, naidi toparie degnu d’enterés oserval i relatal las andanças i las trayetórias inciertas delos vaporis que frotaun nel éti.}} Halley i Newton mantuvun una prefunda amistá, i fue juntus que alimentaráun la su passión polos cometas. Assina, retomandu puntu pol puntu las oservacionis ya realizás, i sostribandu-si nel labutu de Newton sobri la lei dela gravitación, demostraráun que los cometas deberían de tenel las mesmas órbitas que los [[praneta|pranetas]]. Quandu apaeció la prencipal obra de Newton en 1687, los ''Principia'', ensin duda una delas obras científicas más notabris del sigru XVII, Halley escribió un vibranti omenagi al geniu de Newton como prefáciu. Pol tantu, fue alos trenta i nuevi añus d’edá quandu Halley abordó el prubrema que más tardi l’assegurarie la su fama. Pa ellu, se comprometió a identifical todos los pasus cometarius dun passau recienti i luntanu. L’ayudó n’essu la suerti, siendu el su sigru, pun caprichu dela naturaleza, más provistu de cometas que los sigrus precedentis. La su imbestigación lo retrotraxu alos testimonius de [[Pliniu el Vielhu]] o [[Séneca]]. Recalculó las órbitas de 24 cometas que pasárun pol periheliu entri 1337 i 1698. Fue un labutu titánicu, minuciosu i de larga duración. Logró, endispués de varios añus, aislar tres pasagis que tivun lugal en 1531, 1607 i 1682. {| class="wikitable right" |-------- | || 1531 || 1607 || 1682 |-------- |Longitú del periheliu || 301°39' || 302°16' || 302°53' |-------- |Encrunación dela órbita || 17°56' || 17°2 || 17°56' |-------- |Distáncia del Sol al periheliu (UA) || 0,587 || 0,5868 || 0,583 |} Inque la correspondencia paecía prefeta entri destus datus, a Halley le preocupaban las lixeras deferéncias que no podían esplical-si namás polas imprecisionis delas midicionis. Amás, el entervalu varyaba en más dun añu. Halley pranteó la hipótesi de qu’alguna fuerça, entavía sin esplical, era responsabli de talis discrepáncias, peru no pudo convencel-si d’ellu pol falta duna esplicación científica rigurosa. Abriendu-si a Newton, esti últimu le sugirió que calculara las possiblis perturbacionis gravitatórias entri el su cometa i otros cometas. Algunus cálculos le enseñárun la falsedá de d’essa hipótesi, peru fue bastanti para estimulal el su revesinu lo suficienti como para que prencipiara a calcular las perturbacionis causás pol [[Júpiti]] i [[Saturnu]] (entoncis el últimu praneta conocíu nel sistema solal). Los cálculos enseñárun entoncis una correlación ábate prefeta entri la su teoría i los pasagis oservaus. A raíz de destus resultaus, espubricó en 1705 los resultaus del su labutu nuna obra titulá ''A Synopsis of the Astronomy of Comets'' [Una sinópsis dela astronomía delos cometas], i ena que consideraba que los tres cometas oservaus respectivamenti pol Apien en 1531, pol [[Kepler]] en 1607 i pol él mesmu en 1682 eran el mesmu cometa <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 21 [https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT30#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 5 de juniu de 2015) i hizo la predicción, rondamenti científica, del regresu de d’essi cometa pola Navidá de 1758. <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 22 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT31#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «Hence I dare venture to foretell, That it [the Comet] will return again in the Year 1758» [Assin ósu predecil qu’él (el cometa) volverá de nuevu nel añu 1758.] Halley sabía, pol tantu, mentris escribía esti estudiu, que nunca vería la confirmación de dessos cálculos duranti la su vida, i qu’el siguienti pasu tendría que tenel lugal nel añu delos sus cientu dos añus. Fue n’essi labutu dondi tamién mentó, implícitamenti, la possibilidá dun «almacén de cometas», que será furmalmenti teorizau dos sigrus endispués pol [[Jan Oort]] (i ogañu conocíu como la [[Nubi d'Oort]]): {{cita|[…] lo que [lo anteriol] me hazi sospechal [que] podría habel un númeru muncho mayol dellus [cometas], que moviendu-si p’hacia regionis más distantis del Sol, se vuelvin muy escurus; i sin cola, pasa p’hacia nusotrus quedandu-si invisibri.|''A Synopsis of the Astronomy of Comets'', Edmund Halley <ref>Edmund Halley. A Synopsis of the Astronomy of Comets. Londres. 1705</ref>, p. 20 ([https://books.google.fr/books?id=n_leAAAAcAAJ&pg=PT29#v=onepage&q&f=false leyel en línia], consultau el 4 de mayu de 2015): «[…] which make me suspect, there may be a far greater Number of them, which moving in Regions more remote from the Sun, become very obscure; and wanting Tails, pass by us unseen: […]»}} === Triunfu póstumu === [[Archivu:Edmond Halley.jpg|thumb|Edmond Halley]] Quandu Halley avía profetizau el regresu del cometa para 1758, la su profecía espertó pocu entusiasmu: de fechu, se ponía más de meyu sigru nel futuru. I quandu Halley murió en 1742, los obituarius se destendiérun sobri las sus espedicionis marítimas, las sus destapauras i sobri la campana de mergulhu dela que fue inventol, i callárun la su predicción cometaria, que caíu nel olvidu. Nostanti, en 1757, un matemáticu francés, Alexis Clairaut, tomó la decisión de gastal los cálculos de Halley para, amejurandu l'atinu de dessos cálculos, predecil la fecha de regresu del cometa con mayol esactitú. Los praçus eran cortus, i debían rehazel-si los cálculos i espubrical-us antis de qu’esti reapaeciera, a fin de atallal qualquiel acusación d’engañu. Los cálculos dela interacción gravitacional del cometa cola Tierra, Júpiti i Saturnu eran colosalis pal cortu períodu de tiempu de que disponía, pocu más dun añu. Pol tantu, pidió ayuda a Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande i ala matemática Nicole-Reine Lepaute. Endispués de mesis de cálculos, el equipu delos tres astrónomus «oficialis» anunció, en noviembri de 1758, qu’el cometa atravesarie el periheliu el 13 d’abril de 1759. La comuniá astronómica mundial, i n’ella argunus delos que cuestionaun la predicción de Halley i entavía no veían nada ena Navidá de 1758, volviérun a escudriñal febrilmenti el cielu. El 25 de diziembri de 1758, el cometa fue vistu pun oservadol cerca de Dresde ena ubicación esacta qu’avía predichu Halley, i alcanzó el su periheliu el 13 de marçu de 1759, esactamenti un mes dantis dela fecha fijá pol Lepaute, Lalande i Clairaut. Tres añus dantis dela su muerti, Edmund Halley afirmó: «Si se realiza el regresu praneau pol nusotrus pal añu 1758, la posteridá imparcial no se negará a reconocel que fue un inglés quien lo anunció pol primera vez». Esti desseu fue en gran parti concedíu, ya que la comuniá de astrónomus decidió, tras esti ésitu póstumu, dal el nomi de Halley al cometa. == Véa-se tamién == * [[La garra del león]] * [[Johann Palitzsch]] * [[Determinación de Rømer de la velocidad de la luz]] ==Notas== {{listaref|group=Nota}} * {{cite book|last1=Sagan|first1=Carl|url=https://books.google.com/books?id=LhkoowKFaTsC|title=Comet|last2=Druyan|first2=Ann|publisher=Random House|year=1997|isbn=978-0-3078-0105-0|location=New York|author-link1=Carl Sagan|author-link2=Ann Druyan}} <small>{{listaref|group="SyD"|3}}</small> {{listaref|2}} === Juntis=== * {{cite journal | last =Hughes | first =David W. | author-link = David Hughes (astronomer) | title =Edmond Halley, Scientist | journal =Journal of the British Astronomical Association | volume =95 | issue =5 | page =193 | publisher =British Astronomical Association | location =London, UK | date =August 1985 | url=http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985JBAA...95..193H&amp;data_type=PDF_HIGH&amp;whole_paper=YES&amp;type=PRINTER&amp;filetype=.pdf|bibcode = 1985JBAA...95..193H }} 7k7el3yvif3if1j0p7ihuygewa72s5m Cometa 0 11904 142793 2026-04-15T12:29:29Z Olarcos 82 Criá página con '[[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del S…' 142793 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius, i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: un núcliu central, sóliu; una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:Holmes_v2.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. La nacencia dun cometa truxun tamién el mieu a que pudierie dal un porraçu ala Tierra. El choque con un núcliu pudierie tenel efetus mu malos nel mundu enteru, pero la possibiliá de qu’un hechu d'essa ralea passe es b0klex5ubzchqkqz05u7ns56jb6iaq8 142795 142793 2026-04-15T12:31:29Z Olarcos 82 /* Ena coltura populal */ 142795 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius, i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: un núcliu central, sóliu; una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:Holmes_v2.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Notas == == Bibliografía == h5wyzf5yf5dgr1nf73jdrvtja9ydw1y 142796 142795 2026-04-15T12:31:57Z Olarcos 82 /* Bibliografía */ 142796 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius, i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: un núcliu central, sóliu; una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:Holmes_v2.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Notas == == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} e6g65te85pxna10wkyci3w36flnrwnc 142797 142796 2026-04-15T12:32:18Z Olarcos 82 /* Notas */ 142797 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius, i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: un núcliu central, sóliu; una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:Holmes_v2.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} t24uuqytyu9e4dd1x3pcgtrhd64qk0i 142798 142797 2026-04-15T12:34:12Z Olarcos 82 /* Cabecera */ 142798 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius, i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: un núcliu central, sóliu; una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} iszyj2s9nlitgh5wkqnw9i81rcsl5c0 142799 142798 2026-04-15T12:36:24Z Olarcos 82 /* Caracteristicas físicas */ 142799 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius, i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} oysk7wv5n92t0k4sa7sx763z12pi7z9 142800 142799 2026-04-15T12:37:56Z Olarcos 82 142800 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} eb2hb6xm96dsae2po4jk8d1iz10gxym 142801 142800 2026-04-15T12:38:39Z Olarcos 82 142801 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} hrj7ard2r85ekkr7q2zdt3adm8h4h3b 142802 142801 2026-04-15T12:38:55Z Olarcos 82 /* Suerti delos cometas */ 142802 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''<ref>{{cita web |url=http://diarium.usal.es/guillermo/files/2014/02/ISONElCometadelSiglo_GuillermoSanchez.pdf|título= ISON: El cometa del siglo que se desvaneció|fechaacceso= 7 de febrero de 2014}}</ref> que procedía probablemente de la nube de Oort. Las órbitas periódicas tienen forma de elipses muy excéntricas.<ref>{{cite web |last=Johnston |first=Robert |title=Known populations of solar system objects |url=http://www.johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |date=2 de agosto de 2014 |accessdate=19 de enero de 2015 |fechaarchivo=8 de mayo de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Erickson2003">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=lwbivW5YKoYC&pg=PA123 |title=Asteroids, Comets, and Meteorites: Cosmic Invaders of the Earth |series=The Living Earth |publisher=Infobase |location=New York |first=Jon |last=Erickson |page=123 |date=2003 |isbn=978-0-8160-4873-1}}</ref><ref name="Couper2014">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=YXkRBAAAQBAJ&pg=PA222 |title=The Planets: The Definitive Guide to Our Solar System |publisher=Dorling Kindersley |location=Londres |first1=Heather |last1=Couper |first2=Robert |last2=Dinwiddie |first3=John |last3=Farndon |first4=Nigel |last4=Henbest |first5=David W. |last5=Hughes |first6=Giles |last6=Sparrow |first7=Carole |last7=Stott |first8=Colin |last8=Stuart |page=222 |date=2014 |isbn=978-1-4654-3573-6}}</ref><ref>{{cite web |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |publisher=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |accessdate=30 de julio de 2013}}</ref>. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} sxb4u6njdowra5az2gut43l4bp27d05 142803 142802 2026-04-15T12:40:07Z Olarcos 82 /* Crassis de cometas */ 142803 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: * '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). * '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. * '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''<ref>{{cita web |url=http://diarium.usal.es/guillermo/files/2014/02/ISONElCometadelSiglo_GuillermoSanchez.pdf|título= ISON: El cometa del siglo que se desvaneció|fechaacceso= 7 de febrero de 2014}}</ref> que procedía probablemente de la nube de Oort. Las órbitas periódicas tienen forma de elipses muy excéntricas.<ref>{{cite web |last=Johnston |first=Robert |title=Known populations of solar system objects |url=http://www.johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |date=2 de agosto de 2014 |accessdate=19 de enero de 2015 |fechaarchivo=8 de mayo de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Erickson2003">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=lwbivW5YKoYC&pg=PA123 |title=Asteroids, Comets, and Meteorites: Cosmic Invaders of the Earth |series=The Living Earth |publisher=Infobase |location=New York |first=Jon |last=Erickson |page=123 |date=2003 |isbn=978-0-8160-4873-1}}</ref><ref name="Couper2014">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=YXkRBAAAQBAJ&pg=PA222 |title=The Planets: The Definitive Guide to Our Solar System |publisher=Dorling Kindersley |location=Londres |first1=Heather |last1=Couper |first2=Robert |last2=Dinwiddie |first3=John |last3=Farndon |first4=Nigel |last4=Henbest |first5=David W. |last5=Hughes |first6=Giles |last6=Sparrow |first7=Carole |last7=Stott |first8=Colin |last8=Stuart |page=222 |date=2014 |isbn=978-1-4654-3573-6}}</ref><ref>{{cite web |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |publisher=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |accessdate=30 de julio de 2013}}</ref>. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: "P"/ señala un cometa periódicu "C"/ señala un cometa que no es periódicu "X"/ señala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú "D"/ señala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} az1plk0ahycty093syqffyx1j4cil78 142804 142803 2026-04-15T12:41:01Z Olarcos 82 /* El nomi delos cometas */ 142804 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: * '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). * '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. * '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''<ref>{{cita web |url=http://diarium.usal.es/guillermo/files/2014/02/ISONElCometadelSiglo_GuillermoSanchez.pdf|título= ISON: El cometa del siglo que se desvaneció|fechaacceso= 7 de febrero de 2014}}</ref> que procedía probablemente de la nube de Oort. Las órbitas periódicas tienen forma de elipses muy excéntricas.<ref>{{cite web |last=Johnston |first=Robert |title=Known populations of solar system objects |url=http://www.johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |date=2 de agosto de 2014 |accessdate=19 de enero de 2015 |fechaarchivo=8 de mayo de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Erickson2003">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=lwbivW5YKoYC&pg=PA123 |title=Asteroids, Comets, and Meteorites: Cosmic Invaders of the Earth |series=The Living Earth |publisher=Infobase |location=New York |first=Jon |last=Erickson |page=123 |date=2003 |isbn=978-0-8160-4873-1}}</ref><ref name="Couper2014">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=YXkRBAAAQBAJ&pg=PA222 |title=The Planets: The Definitive Guide to Our Solar System |publisher=Dorling Kindersley |location=Londres |first1=Heather |last1=Couper |first2=Robert |last2=Dinwiddie |first3=John |last3=Farndon |first4=Nigel |last4=Henbest |first5=David W. |last5=Hughes |first6=Giles |last6=Sparrow |first7=Carole |last7=Stott |first8=Colin |last8=Stuart |page=222 |date=2014 |isbn=978-1-4654-3573-6}}</ref><ref>{{cite web |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |publisher=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |accessdate=30 de julio de 2013}}</ref>. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: * "P"/ asiñala un cometa periódicu * "C"/ asiñala un cometa que no es periódicu * "X"/ asiñala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú * "D"/ asiñala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu * "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} qigym8sytdbjfjlw54sgk9vtzdrf18g 142805 142804 2026-04-15T12:43:30Z Olarcos 82 /* El nomi delos cometas */ 142805 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: * '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). * '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. * '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''<ref>{{cita web |url=http://diarium.usal.es/guillermo/files/2014/02/ISONElCometadelSiglo_GuillermoSanchez.pdf|título= ISON: El cometa del siglo que se desvaneció|fechaacceso= 7 de febrero de 2014}}</ref> que procedía probablemente de la nube de Oort. Las órbitas periódicas tienen forma de elipses muy excéntricas.<ref>{{cite web |last=Johnston |first=Robert |title=Known populations of solar system objects |url=http://www.johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |date=2 de agosto de 2014 |accessdate=19 de enero de 2015 |fechaarchivo=8 de mayo de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Erickson2003">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=lwbivW5YKoYC&pg=PA123 |title=Asteroids, Comets, and Meteorites: Cosmic Invaders of the Earth |series=The Living Earth |publisher=Infobase |location=New York |first=Jon |last=Erickson |page=123 |date=2003 |isbn=978-0-8160-4873-1}}</ref><ref name="Couper2014">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=YXkRBAAAQBAJ&pg=PA222 |title=The Planets: The Definitive Guide to Our Solar System |publisher=Dorling Kindersley |location=Londres |first1=Heather |last1=Couper |first2=Robert |last2=Dinwiddie |first3=John |last3=Farndon |first4=Nigel |last4=Henbest |first5=David W. |last5=Hughes |first6=Giles |last6=Sparrow |first7=Carole |last7=Stott |first8=Colin |last8=Stuart |page=222 |date=2014 |isbn=978-1-4654-3573-6}}</ref><ref>{{cite web |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |publisher=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |accessdate=30 de julio de 2013}}</ref>. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: * "P"/ asiñala un cometa periódicu <ref>{{cita web |título= Periodic Comet Numbers |url= https://minorplanetcenter.net/iau/lists/PeriodicCodes.html |sitioweb= Minor Planet Center |fechaacceso= 13 de junio de 2020}}</ref><ref>[http://hills-observatory.org/comet_type.htm COMET CLASSIFICATIONS] Hills Observatory. 5 de junio de 2021</ref> * "C"/ asiñala un cometa que no es periódicu * "X"/ asiñala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú * "D"/ asiñala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu * "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. * '''I/''', clasificación añadia en 2017 pa incluir objetus comu [[1I/ʻOumuamua]], el cual nun principio fue denominau comu cometa '''C/2017 U1''', más tarde al comprobar que no tenía actividad fue renombrado como asteroide '''A/2017 U1''', para finalmente, al comprobarse que su órbita era fuertemente hiperbólica, que no estaba ligado gravitacionalmente al sol y finalmente escaparía del [[Sistema solar]] y pudiendo ser por ello considerado como un [[objeto interestelar]], crearse una nueva clasificación para ese tipo de objetos.<ref>{{cita web |título= MPEC 2017-V17 : New designation scheme for interstellar objects |url= https://minorplanetcenter.net//mpec/K17/K17V17.html |sitioweb= Minor Planet Center |fecha=6 de noviembre de 2017 |fechaacceso= 13 de junio de 2020 |idioma= inglés}}</ref> Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} jnqbovnf22pzkh0bc50azfqi3494nzg 142806 142805 2026-04-15T12:47:10Z Olarcos 82 /* Caracteristicas físicas */ 142806 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Etimología == [[Archivu:Anglo-Saxon Chronicle - cometa (British Library Cotton MS Tiberius A VI, folio 10v).jpg|thumb|Ena Crónica anglosajona se mienta una cometa que s’atendeló qu'hizu la su apaicencia nel 729 d.C.]] La parabra ''cometa'' deriva del [[latín]] ''comēta'' o ''comētēs''. Esso, al su vez, es una [[latinización de nommbis|latinización]] del [[griego antigu|griegu]] ''κομήτης'' ("que lleva pelu largu"), i el ''[[Oxford English Dictionary]]'' señala qu'el términu ''(ἀστὴρ) κομήτης'' ya seneficaba en griegu "estrella de pelu largu, cometa". Κομήτης derivaba de κομᾶν ("llevar el pelu largu"), que de su parti derivaba de κόμη ("el pelu dela cabeça") i se gastaba pa seneficar "la cola d'una cometa".<ref>OED|comet</ref><ref>cite book |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |diccionario=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |access-date=30 de júliu de 2013</ref> El [[Anexu:Símbolos astrunómicus|símbolu astrunómicu]] pa las cometas es [[Archivu:Comet symbol (fixed width).svg|16px]] (en [[Unicode]] ☄ U+2604), que consisti nun chiquinu discu con tres estensionis en horma de pelu.<ref>cite book |url=https://archive.org/stream/encyclopediaame01unkngoog#page/n202/mode/2up |title=La Enciclopedia Americana: Una prubuteca de conocimientu universal |volumen=26 |editorial=La Enciclopedia Americana Corp. |pages=162–163 |date=1920</ref><ref>Cita DLE|cometa|definición=Del lat. comēta, y este del gr. κομήτης komḗtēs, der. de κόμη kómē 'cabellera'.|fechaacceso=12 de eneru de 2016</ref> Nostanti, dambas a dos cometas puein tenel un mayol continíu de polvu, lo que hazi que se llamin "bolas de tierra helás".<ref>cite news |url=http://www.timeshighereducation.co.uk/news/evidence-from-esas-rosetta-spacecraft-suggests-that-comets-are-more-icy-dirtball-than-dirty-snowball/199168.article |title=Evidence from ESA's Rosetta Spacecraft Suggests that Comets are more "Icy Dirtball" than "Dirty Snowball" |date=21 d'otubri de 2005 |publicación=Times Higher Education</ref> == Origin == Las cometas proveyin prencipalmenti de dos sitius: el [[ñubru d'Oort]], assitiau enti 50.000 i 100.000 [[Unidá Astrunómica|UA]] del Sol, i el [[cinturón de Kuiper]], assitiau mas p’allá dela órbita de [[Neptunu (planeta)|Neptunu]]. Se creei que las cometas de longu periodu tinen el su prencepiu nel [[ñubru d'Oort]], que lleva el nommbi del astrúnomu [[Jan Hendrik Oort]]. Esti ñubru consisti en rrestus dela condensación dela nébula solal. Esso senefica que munchas delas cometas que s'acercan al Sol sigun órbitas [[elipsi|elípticas]] tan larguinas que solo güelvin al cabu de milis d'añus. Quandu dalguna estrella passa mu mofli del Sistema Solal, las órbitas delas cometas del ñubru d'Oort se ven traballás: algunas salin disparás huera del Sistema Solal, peru otras acortan las sus órbitas. Pa esprical el prencepiu delas cometas de cortu periodu, como el Halley, [[Gerard Kuiper]] propusu la dessistencia dun cinturón de cometas assitiaus mas p’allá de Neptunu, el [[cinturón de Kuiper]]. Las órbitas delas cometas están muandusi de contino: los sus prencepius están nel Sistema Solal esterior i tinen la tendencia a sel mu afeutaus (o traballaus) pol acercamientus en comparança colos planetas mayoris. Algunos son movius a órbitas mu moflis al Sol i s’escachan quandu s'atendelan, mentris qu'outrus son enviaus huera del Sistema Solal pa siempri. Si la su órbita es elíptica i de periodu longu o mu longu, proveyin del hipotéticu ñubru d'Oort, peru si la su órbita es de periodu cortu o meyul-cortu, proveyin del cinturón de Edgeworth-Kuiper, inque ai ececionis como la del Halley, con un periodu de 76 añus (cortu), que proveyi del ñubru d'Oort. A miía que las cometas se van asolandu, acercándusi al Sol i cumpliendu órbitas, van asolandu el su material i perdiéndolu pol ello, aminorandu de magnitú. Tras un ciertu númeru d'órbitas, la cometa s'abrá "apagau", i quandu s'acaben los últimos materialis volátilis, se volverá un asteruidi correnti, ya que no abrá de puel recobral massa d'on de nuevu. Exemplus de cometas sin materialis volátilis son: 7968-Elst-Pizarro i 3553-Don Quixote. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: * '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteruidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). * '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. * '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''<ref>{{cita web |url=http://diarium.usal.es/guillermo/files/2014/02/ISONElCometadelSiglo_GuillermoSanchez.pdf|título= ISON: El cometa del siglo que se desvaneció|fechaacceso= 7 de febrero de 2014}}</ref> que procedía probablemente de la nube de Oort. Las órbitas periódicas tienen forma de elipses muy excéntricas.<ref>{{cite web |last=Johnston |first=Robert |title=Known populations of solar system objects |url=http://www.johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |date=2 de agosto de 2014 |accessdate=19 de enero de 2015 |fechaarchivo=8 de mayo de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Erickson2003">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=lwbivW5YKoYC&pg=PA123 |title=Asteroids, Comets, and Meteorites: Cosmic Invaders of the Earth |series=The Living Earth |publisher=Infobase |location=New York |first=Jon |last=Erickson |page=123 |date=2003 |isbn=978-0-8160-4873-1}}</ref><ref name="Couper2014">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=YXkRBAAAQBAJ&pg=PA222 |title=The Planets: The Definitive Guide to Our Solar System |publisher=Dorling Kindersley |location=Londres |first1=Heather |last1=Couper |first2=Robert |last2=Dinwiddie |first3=John |last3=Farndon |first4=Nigel |last4=Henbest |first5=David W. |last5=Hughes |first6=Giles |last6=Sparrow |first7=Carole |last7=Stott |first8=Colin |last8=Stuart |page=222 |date=2014 |isbn=978-1-4654-3573-6}}</ref><ref>{{cite web |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |publisher=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |accessdate=30 de julio de 2013}}</ref>. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: * "P"/ asiñala un cometa periódicu <ref>{{cita web |título= Periodic Comet Numbers |url= https://minorplanetcenter.net/iau/lists/PeriodicCodes.html |sitioweb= Minor Planet Center |fechaacceso= 13 de junio de 2020}}</ref><ref>[http://hills-observatory.org/comet_type.htm COMET CLASSIFICATIONS] Hills Observatory. 5 de junio de 2021</ref> * "C"/ asiñala un cometa que no es periódicu * "X"/ asiñala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú * "D"/ asiñala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu * "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. * '''I/''', clasificación añadia en 2017 pa incluir objetus comu [[1I/ʻOumuamua]], el cual nun principio fue denominau comu cometa '''C/2017 U1''', más tarde al comprobar que no tenía actividad fue renombrado como asteroide '''A/2017 U1''', para finalmente, al comprobarse que su órbita era fuertemente hiperbólica, que no estaba ligado gravitacionalmente al sol y finalmente escaparía del [[Sistema solar]] y pudiendo ser por ello considerado como un [[objeto interestelar]], crearse una nueva clasificación para ese tipo de objetos.<ref>{{cita web |título= MPEC 2017-V17 : New designation scheme for interstellar objects |url= https://minorplanetcenter.net//mpec/K17/K17V17.html |sitioweb= Minor Planet Center |fecha=6 de noviembre de 2017 |fechaacceso= 13 de junio de 2020 |idioma= inglés}}</ref> Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} 0cr2ntx58hbun2gksi8ae1zcx46gjma 142861 142806 2026-04-16T10:03:23Z Olarcos 82 /* Crassis de cometas */ 142861 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias. Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>. N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol. == Etimología == [[Archivu:Anglo-Saxon Chronicle - cometa (British Library Cotton MS Tiberius A VI, folio 10v).jpg|thumb|Ena Crónica anglosajona se mienta una cometa que s’atendeló qu'hizu la su apaicencia nel 729 d.C.]] La parabra ''cometa'' deriva del [[latín]] ''comēta'' o ''comētēs''. Esso, al su vez, es una [[latinización de nommbis|latinización]] del [[griego antigu|griegu]] ''κομήτης'' ("que lleva pelu largu"), i el ''[[Oxford English Dictionary]]'' señala qu'el términu ''(ἀστὴρ) κομήτης'' ya seneficaba en griegu "estrella de pelu largu, cometa". Κομήτης derivaba de κομᾶν ("llevar el pelu largu"), que de su parti derivaba de κόμη ("el pelu dela cabeça") i se gastaba pa seneficar "la cola d'una cometa".<ref>OED|comet</ref><ref>cite book |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |diccionario=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |access-date=30 de júliu de 2013</ref> El [[Anexu:Símbolos astrunómicus|símbolu astrunómicu]] pa las cometas es [[Archivu:Comet symbol (fixed width).svg|16px]] (en [[Unicode]] ☄ U+2604), que consisti nun chiquinu discu con tres estensionis en horma de pelu.<ref>cite book |url=https://archive.org/stream/encyclopediaame01unkngoog#page/n202/mode/2up |title=La Enciclopedia Americana: Una prubuteca de conocimientu universal |volumen=26 |editorial=La Enciclopedia Americana Corp. |pages=162–163 |date=1920</ref><ref>Cita DLE|cometa|definición=Del lat. comēta, y este del gr. κομήτης komḗtēs, der. de κόμη kómē 'cabellera'.|fechaacceso=12 de eneru de 2016</ref> Nostanti, dambas a dos cometas puein tenel un mayol continíu de polvu, lo que hazi que se llamin "bolas de tierra helás".<ref>cite news |url=http://www.timeshighereducation.co.uk/news/evidence-from-esas-rosetta-spacecraft-suggests-that-comets-are-more-icy-dirtball-than-dirty-snowball/199168.article |title=Evidence from ESA's Rosetta Spacecraft Suggests that Comets are more "Icy Dirtball" than "Dirty Snowball" |date=21 d'otubri de 2005 |publicación=Times Higher Education</ref> == Origin == Las cometas proveyin prencipalmenti de dos sitius: el [[ñubru d'Oort]], assitiau enti 50.000 i 100.000 [[Unidá Astrunómica|UA]] del Sol, i el [[cinturón de Kuiper]], assitiau mas p’allá dela órbita de [[Neptunu (planeta)|Neptunu]]. Se creei que las cometas de longu periodu tinen el su prencepiu nel [[ñubru d'Oort]], que lleva el nommbi del astrúnomu [[Jan Hendrik Oort]]. Esti ñubru consisti en rrestus dela condensación dela nébula solal. Esso senefica que munchas delas cometas que s'acercan al Sol sigun órbitas [[elipsi|elípticas]] tan larguinas que solo güelvin al cabu de milis d'añus. Quandu dalguna estrella passa mu mofli del Sistema Solal, las órbitas delas cometas del ñubru d'Oort se ven traballás: algunas salin disparás huera del Sistema Solal, peru otras acortan las sus órbitas. Pa esprical el prencepiu delas cometas de cortu periodu, como el Halley, [[Gerard Kuiper]] propusu la dessistencia dun cinturón de cometas assitiaus mas p’allá de Neptunu, el [[cinturón de Kuiper]]. Las órbitas delas cometas están muandusi de contino: los sus prencepius están nel Sistema Solal esterior i tinen la tendencia a sel mu afeutaus (o traballaus) pol acercamientus en comparança colos planetas mayoris. Algunos son movius a órbitas mu moflis al Sol i s’escachan quandu s'atendelan, mentris qu'outrus son enviaus huera del Sistema Solal pa siempri. Si la su órbita es elíptica i de periodu longu o mu longu, proveyin del hipotéticu ñubru d'Oort, peru si la su órbita es de periodu cortu o meyul-cortu, proveyin del cinturón de Edgeworth-Kuiper, inque ai ececionis como la del Halley, con un periodu de 76 añus (cortu), que proveyi del ñubru d'Oort. A miía que las cometas se van asolandu, acercándusi al Sol i cumpliendu órbitas, van asolandu el su material i perdiéndolu pol ello, aminorandu de magnitú. Tras un ciertu númeru d'órbitas, la cometa s'abrá "apagau", i quandu s'acaben los últimos materialis volátilis, se volverá un asteruidi correnti, ya que no abrá de puel recobral massa d'on de nuevu. Exemplus de cometas sin materialis volátilis son: 7968-Elst-Pizarro i 3553-Don Quixote. == Caracteristicas físicas == La huerça delos cometas están hormaus por tres partis: * un núcliu central, sóliu; * una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu; * una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza. === Núcliu === [[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]] La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis. Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu. Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu. Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%. === Cabecera === [[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]] Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus. La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa. === Cola === Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica). La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi. La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola). == Crassis de cometas == [[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]] Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas: * '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteroidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus). * '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus. * '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus. == Suerti delos cometas == L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi. Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''<ref>{{cita web |url=http://diarium.usal.es/guillermo/files/2014/02/ISONElCometadelSiglo_GuillermoSanchez.pdf|título= ISON: El cometa del siglo que se desvaneció|fechaacceso= 7 de febrero de 2014}}</ref> que procedía probablemente de la nube de Oort. Las órbitas periódicas tienen forma de elipses muy excéntricas.<ref>{{cite web |last=Johnston |first=Robert |title=Known populations of solar system objects |url=http://www.johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |date=2 de agosto de 2014 |accessdate=19 de enero de 2015 |fechaarchivo=8 de mayo de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |deadurl=yes }}</ref><ref name="Erickson2003">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=lwbivW5YKoYC&pg=PA123 |title=Asteroids, Comets, and Meteorites: Cosmic Invaders of the Earth |series=The Living Earth |publisher=Infobase |location=New York |first=Jon |last=Erickson |page=123 |date=2003 |isbn=978-0-8160-4873-1}}</ref><ref name="Couper2014">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=YXkRBAAAQBAJ&pg=PA222 |title=The Planets: The Definitive Guide to Our Solar System |publisher=Dorling Kindersley |location=Londres |first1=Heather |last1=Couper |first2=Robert |last2=Dinwiddie |first3=John |last3=Farndon |first4=Nigel |last4=Henbest |first5=David W. |last5=Hughes |first6=Giles |last6=Sparrow |first7=Carole |last7=Stott |first8=Colin |last8=Stuart |page=222 |date=2014 |isbn=978-1-4654-3573-6}}</ref><ref>{{cite web |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |publisher=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |accessdate=30 de julio de 2013}}</ref>. El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis). Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper). == El nomi delos cometas == Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis. Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis. Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas. Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris. L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa: * "P"/ asiñala un cometa periódicu <ref>{{cita web |título= Periodic Comet Numbers |url= https://minorplanetcenter.net/iau/lists/PeriodicCodes.html |sitioweb= Minor Planet Center |fechaacceso= 13 de junio de 2020}}</ref><ref>[http://hills-observatory.org/comet_type.htm COMET CLASSIFICATIONS] Hills Observatory. 5 de junio de 2021</ref> * "C"/ asiñala un cometa que no es periódicu * "X"/ asiñala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú * "D"/ asiñala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu * "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi. * '''I/''', clasificación añadia en 2017 pa incluir objetus comu [[1I/ʻOumuamua]], el cual nun principio fue denominau comu cometa '''C/2017 U1''', más tarde al comprobar que no tenía actividad fue renombrado como asteroide '''A/2017 U1''', para finalmente, al comprobarse que su órbita era fuertemente hiperbólica, que no estaba ligado gravitacionalmente al sol y finalmente escaparía del [[Sistema solar]] y pudiendo ser por ello considerado como un [[objeto interestelar]], crearse una nueva clasificación para ese tipo de objetos.<ref>{{cita web |título= MPEC 2017-V17 : New designation scheme for interstellar objects |url= https://minorplanetcenter.net//mpec/K17/K17V17.html |sitioweb= Minor Planet Center |fecha=6 de noviembre de 2017 |fechaacceso= 13 de junio de 2020 |idioma= inglés}}</ref> Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu. Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969). == Ena coltura populal == [[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]] Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias. L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina. == Osservación delas cometas == Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus. Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol. Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru. Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA. == Cometas famosas == [[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]] {| class="wikitable" |----- ! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia |----- | Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986 |----- | [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C. |----- | [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016 |----- | [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992 |----- | [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997 |----- | [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996 |----- | [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994 |} == Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas == Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal. La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref> == Sondas espacialis qu'án escallau cometas == [[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001) [[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005) [[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986) [[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985) [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014) [[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015) [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011) == Galería == <gallery> Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]] Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]] </gallery> == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }} * {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}} * {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}} 3svcxtjvjo37zy5xujn9j1kmb7rbpvf Norman Manea 0 11905 142807 2026-04-15T23:35:03Z Olarcos 82 Criá página con '{{ficha de pressona}}' 142807 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} 5kq4ww9y2asp9g9316a4867e4nevmlt 142809 142807 2026-04-15T23:39:08Z Olarcos 82 142809 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} ''Norman Manea''' es un escritol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. de9tnhlu1le1t76svqkavcnljkfvtle 142810 142809 2026-04-15T23:39:24Z Olarcos 82 142810 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escritol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. kupnu2yxj8mmyqic533mn8tiu654p1x 142811 142810 2026-04-15T23:40:40Z Olarcos 82 /* Nel essiliu */ 142811 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escritol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Aquí tienes el resurtau profesional: 1) Traducción final (OSCEC) Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucaresti]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Notas == == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref}} gtq5hx3ak5y1wv88d0qkrj0xniyvnbs 142812 142811 2026-04-15T23:40:59Z Olarcos 82 /* Notas */ 142812 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escritol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Aquí tienes el resurtau profesional: 1) Traducción final (OSCEC) Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucaresti]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref}} mmb1ftv6j8ss86br28oly57yvifd4y6 142813 142812 2026-04-15T23:41:39Z Olarcos 82 /* Premius, distincións i onoris */ 142813 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escritol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Aquí tienes el resurtau profesional: 1) Traducción final (OSCEC) Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucaresti]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Traducionis al español == * ''El impermeable'', trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442 * ''Una ventana hacia la clase trabajadora '', trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905 * ''Octubre a las ocho'', trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204 * ''El sobre negro'', trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3 * ''El regreso del húligan'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1 * ''Payasos: el dictador y el artista'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1 * ''Felicidad obligatoria'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6 * ''El té de Proust. Cuentos reunidos'', trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4 * ''La guarida'', Barcelona, Tusquets, 2012 * ''La quinta imposibilidad'' trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908 * ''La sombra exiliada'' trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611 == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref}} l5eidkg0c4ftmru5okmo5pyl5sqra9t 142814 142813 2026-04-15T23:42:29Z Olarcos 82 /* Referencias */ 142814 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escritol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Aquí tienes el resurtau profesional: 1) Traducción final (OSCEC) Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucaresti]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Traducionis al español == * ''El impermeable'', trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442 * ''Una ventana hacia la clase trabajadora '', trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905 * ''Octubre a las ocho'', trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204 * ''El sobre negro'', trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3 * ''El regreso del húligan'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1 * ''Payasos: el dictador y el artista'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1 * ''Felicidad obligatoria'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6 * ''El té de Proust. Cuentos reunidos'', trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4 * ''La guarida'', Barcelona, Tusquets, 2012 * ''La quinta imposibilidad'' trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908 * ''La sombra exiliada'' trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611 == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == * [http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 Contemporary Romanian Writers] {{Wayback|url=http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 |date=20081020135948 }} * [http://www.criticadelibros.com/drama-y-elemento-humano/el-sobre-negro-norman-manea-una-bofetada-invisible/ El sobre negro, de Norman Manea. Reseña crítica] tnhje1y0uk1cdpfsw18gx4fj1cgkq6l 142815 142814 2026-04-15T23:43:00Z Olarcos 82 /* Nel essiliu */ 142815 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escritol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucaresti]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Traducionis al español == * ''El impermeable'', trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442 * ''Una ventana hacia la clase trabajadora '', trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905 * ''Octubre a las ocho'', trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204 * ''El sobre negro'', trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3 * ''El regreso del húligan'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1 * ''Payasos: el dictador y el artista'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1 * ''Felicidad obligatoria'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6 * ''El té de Proust. Cuentos reunidos'', trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4 * ''La guarida'', Barcelona, Tusquets, 2012 * ''La quinta imposibilidad'' trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908 * ''La sombra exiliada'' trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611 == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == * [http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 Contemporary Romanian Writers] {{Wayback|url=http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 |date=20081020135948 }} * [http://www.criticadelibros.com/drama-y-elemento-humano/el-sobre-negro-norman-manea-una-bofetada-invisible/ El sobre negro, de Norman Manea. Reseña crítica] aox6ky0hlx57djty400xhhm6tl4i81z 142816 142815 2026-04-15T23:44:01Z Olarcos 82 142816 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escreviol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagual Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel estonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressarun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivierun con parientis. Nel 1947 llegarun d'atrás a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa posición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucaresti]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Traducionis al español == * ''El impermeable'', trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442 * ''Una ventana hacia la clase trabajadora '', trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905 * ''Octubre a las ocho'', trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204 * ''El sobre negro'', trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3 * ''El regreso del húligan'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1 * ''Payasos: el dictador y el artista'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1 * ''Felicidad obligatoria'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6 * ''El té de Proust. Cuentos reunidos'', trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4 * ''La guarida'', Barcelona, Tusquets, 2012 * ''La quinta imposibilidad'' trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908 * ''La sombra exiliada'' trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611 == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == * [http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 Contemporary Romanian Writers] {{Wayback|url=http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 |date=20081020135948 }} * [http://www.criticadelibros.com/drama-y-elemento-humano/el-sobre-negro-norman-manea-una-bofetada-invisible/ El sobre negro, de Norman Manea. Reseña crítica] 87hy05r9lmcmkyg4qpezgad7ahu386j 142817 142816 2026-04-15T23:45:37Z Olarcos 82 /* Ena Rumanía */ 142817 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escreviol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagal Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel antonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivun con parientis. Nel 1947 llegun d'e güelta a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa possición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucaresti]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Traducionis al español == * ''El impermeable'', trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442 * ''Una ventana hacia la clase trabajadora '', trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905 * ''Octubre a las ocho'', trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204 * ''El sobre negro'', trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3 * ''El regreso del húligan'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1 * ''Payasos: el dictador y el artista'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1 * ''Felicidad obligatoria'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6 * ''El té de Proust. Cuentos reunidos'', trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4 * ''La guarida'', Barcelona, Tusquets, 2012 * ''La quinta imposibilidad'' trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908 * ''La sombra exiliada'' trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611 == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == * [http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 Contemporary Romanian Writers] {{Wayback|url=http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 |date=20081020135948 }} * [http://www.criticadelibros.com/drama-y-elemento-humano/el-sobre-negro-norman-manea-una-bofetada-invisible/ El sobre negro, de Norman Manea. Reseña crítica] ta865oco0s51hphrl1dlxjp5s9edx81 142818 142817 2026-04-16T08:47:49Z Olarcos 82 /* Nel essiliu */ 142818 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Norman Manea''' es un escreviol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]]. == Vida i carrera == === Ena Rumanía === Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>. Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagal Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel antonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu. Nel 1945 regressun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivun con parientis. Nel 1947 llegun d'e güelta a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa possición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>. Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>. Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>. Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>. Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó. === Nel essiliu === Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti. Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>. Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}} Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>. Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá». Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti. Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>. Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia. Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucarest]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>. Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual. == Obras == 1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>. 1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească. 1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom. 1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros. 1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu. 1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească. 1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom. 1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof. 1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească. 1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom. 1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom. 1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom. 1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer. 2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom. 2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom. 2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer. 2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom. 2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom. 2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom. 2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom. 2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer. 2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom. 2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom. Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>. == Premius, distincións i onoris == 1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>. 1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>. 1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.). 1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.). 1997 – Premiu Bucovina. 2002 – Premiu Nonino (Itália). 2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín. 2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália). 2006 – Premiu Anfora (Itália). 2006 – Premiu Lux Mundi (Itália). 2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural. 2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''. 2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional. 2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín. 2006 – biembru del hurau Nonino. 2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti. 2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca. 2008 – Premiu URSUS pola literatura. 2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés. 2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá. 2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]). 2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021). 2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023). 2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>. 2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021). == Traducionis al español == * ''El impermeable'', trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442 * ''Una ventana hacia la clase trabajadora '', trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905 * ''Octubre a las ocho'', trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204 * ''El sobre negro'', trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3 * ''El regreso del húligan'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1 * ''Payasos: el dictador y el artista'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1 * ''Felicidad obligatoria'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6 * ''El té de Proust. Cuentos reunidos'', trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4 * ''La guarida'', Barcelona, Tusquets, 2012 * ''La quinta imposibilidad'' trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908 * ''La sombra exiliada'' trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611 == Bibliografía == Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021) Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021) Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021) Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica) Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021) Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014 Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021) Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021) Talpalariu, Adelina, [https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura] == Referencias == {{listaref|2}} == Atijus esternus == * [http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 Contemporary Romanian Writers] {{Wayback|url=http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 |date=20081020135948 }} * [http://www.criticadelibros.com/drama-y-elemento-humano/el-sobre-negro-norman-manea-una-bofetada-invisible/ El sobre negro, de Norman Manea. Reseña crítica] aj1elctkxk9j38gra6yg4106mv6yu6m Nuversidá Babeș-Bolyai 0 11906 142819 2026-04-16T08:58:11Z Olarcos 82 Criá página con ' La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro…' 142819 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|200px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]]Nel sigru XIX tuviérun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref>El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal horma i a transhormal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === jpqxt4ej4ogwfxveyqn678lphm3c0b8 142820 142819 2026-04-16T09:01:22Z Olarcos 82 /* Jardín Botánicu "Alexandru Borza" */ 142820 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === bfpq3oheuqbz3ypio4ide2481tnbh64 142821 142820 2026-04-16T09:07:02Z Olarcos 82 /* Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" */ 142821 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración ===== Carátel multicultural === La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}}1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de Syencias);1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de Syencias);1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de Syencias);1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de Syencias);1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de Syencias Económicas);1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación).{{div col end}} === Alumnus nombraus === {{div col}}[[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol[[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura[[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión[[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca[[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía[[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu[[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB[[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol[[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía[[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración[[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu[[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol[[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta[[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea[[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal[[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu[[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía[[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional[[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista[[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[[Hermann Oberth]] (1894–1989), founaol dela rachetería i astronáutica[[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu[[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu[[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu[[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu{{div col end}}== Atijus d'ahuera ==[http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai[http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai qllsik61tmgcxa9gfllyd6gen6xzcms 142822 142821 2026-04-16T09:09:35Z Olarcos 82 /* Alumnus nombraus */ 142822 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración ===== Carátel multicultural === La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}}1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de Syencias);1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de Syencias);1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de Syencias);1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de Syencias);1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de Syencias Económicas);1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación).{{div col end}} === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 01l1t5bx9xodivu7r6xu68fgv9ok2kg 142823 142822 2026-04-16T09:09:49Z Olarcos 82 /* Alumnus nombraus */ 142823 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración ===== Carátel multicultural === La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}}1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de Syencias);1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de Syencias);1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de Syencias);1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de Syencias);1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de Syencias Económicas);1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación).{{div col end}} === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 98etthrljjigefs9cgdyvbx98mkt3z4 142824 142823 2026-04-16T09:10:19Z Olarcos 82 /* Atijus d'ahuera */ 142824 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración ===== Carátel multicultural === La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}}1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de Syencias);1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de Syencias);1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de Syencias);1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de Syencias);1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de Syencias Económicas);1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación).{{div col end}} === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 3m307wq0tf09v3uh89tnppw37l2kj0j 142825 142824 2026-04-16T09:10:31Z Olarcos 82 /* Referencias */ 142825 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración ===== Carátel multicultural === La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}}1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de Syencias);1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de Syencias);1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de Syencias);1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de Syencias);1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de Syencias Económicas);1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación).{{div col end}} === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 6zgkp4zzyglitieiqkqf68flwh2f72k 142826 142825 2026-04-16T09:10:56Z Olarcos 82 /* == Carátel multicultural */ 142826 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración === Carátel multicultural === La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}}1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de Syencias);1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de Syencias);1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de Syencias);1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de Syencias);1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de Syencias Económicas);1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación).{{div col end}} === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 3irxabyszzz8mix33ma336312li0ev1 142827 142826 2026-04-16T09:11:14Z Olarcos 82 /* Carátel multicultural */ 142827 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}}1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de Syencias);1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de Syencias);1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de Syencias);1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de Syencias);1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de Syencias Económicas);1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación).{{div col end}} === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai lh75w1xd4a1bs86nqj3kajxghlbqmxg 142828 142827 2026-04-16T09:15:15Z Olarcos 82 /* Retoris */ 142828 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === {{div col}} * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). {{div col end}} === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai ewzp6wmzk1ryoali2tikui7j85ykxwf 142829 142828 2026-04-16T09:15:33Z Olarcos 82 /* Retoris */ 142829 wikitext text/x-wiki La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai isptdvvaz1v6yw1xbbtfo6ams8hjl3n 142830 142829 2026-04-16T09:16:09Z Olarcos 82 142830 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|upright=0.60|alt=Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]]La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (mira la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuviérun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Hungría]].En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai qf6nypju644xq3bfxcjnrrw55tzb2uf 142831 142830 2026-04-16T09:19:18Z Olarcos 82 142831 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Lleva el nomi de dos ombris de syencia emenentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu húngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], peru tamién móulus d'estuyu en inglés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayor nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en todos los nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos founaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|20px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai lcvisvps3dldayldmw8bvlmgv9xpmfw 142832 142831 2026-04-16T09:21:32Z Olarcos 82 142832 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:Peregrinus_Catholicus_1742.jpg|thumb|left|Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana".]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|250px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 20oej2ixx5fb6zzs06sosm23pa3aico 142833 142832 2026-04-16T09:22:38Z Olarcos 82 /* Estoria */ 142833 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Copia degital dela cubierta del libru de 1742, escrita pol Andreas Matis, entitulá „Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione”, que se topa ogañu nel Museu Nacional dela Unión en Alba Iulia.|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|250px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai gb9j2qaiyi9eu0hkgylpwo8sh1pblgr 142834 142833 2026-04-16T09:23:30Z Olarcos 82 /* Estoria */ 142834 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.{| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|250px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 7dla1omaajnbvkznuf0vosu0kx3bphc 142835 142834 2026-04-16T09:24:51Z Olarcos 82 /* Evolución */ 142835 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|central|miniatura|900x900px|Evoluția în timp a universității]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|250px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dhoq24iyxyz7r93k4rpx670pk6e4e1n 142836 142835 2026-04-16T09:25:36Z Olarcos 82 /* Evolución */ 142836 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj_Gradina_Botanica_5.jpg|thumb|250px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 2074bzhbdlsuks0y2qzz5q3fawpb8g0 142837 142836 2026-04-16T09:26:56Z Olarcos 82 /* Campus */ 142837 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín en estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 2auh08sp5bnc1yadf3o8x44j7yx08p1 142838 142837 2026-04-16T09:27:16Z Olarcos 82 /* Campus */ 142838 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.El [[Jardín Botánicu de Cluj]] está dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai o2rrfmgob1toy9jn9k2273fbdh3qlj6 142839 142838 2026-04-16T09:28:06Z Olarcos 82 /* Jardín Botánicu "Alexandru Borza" */ 142839 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 5vqeql4m3xe5vecyrx2k4pzus7eqof6 142840 142839 2026-04-16T09:28:31Z Olarcos 82 /* Rendimientu */ 142840 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (con la ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga húngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai g2bosy7bd0jub0jp8ceyxlmbo0nhnmx 142841 142840 2026-04-16T09:29:26Z Olarcos 82 /* Carátel multicultural */ 142841 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" style="margin:auto; text-align:center;"+ Evolución nel tiempu dela nuversidá! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais-! 19383.094-! 197114.438-! 19895.940-! 199212.247-! 201944.940-! 202148.620} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai nutqwfzdwxbe4dx9ydlkbjs6tyovzlr 142842 142841 2026-04-16T09:30:06Z Olarcos 82 /* Evolución */ 142842 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable sortable" style="margin:auto; text-align:center;" |+ Evolución nel tiempu dela nuversidá ! Añu !! Númiru d'estuyantis !! Personal docenti !! Facurtais !! Especialidais |- | 1938 || 3.094 || — || — || — |- | 1971 || 14.438 || — || — || — |- | 1989 || 5.940 || — || — || — |- | 1992 || 12.247 || — || — || — |- | 2019 || 44.940 || — || — || — |- | 2021 || 48.620 || — || — || — |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 8g7x6sfxzcsf309mvt5e691qeqd6rqs 142843 142842 2026-04-16T09:31:29Z Olarcos 82 /* Evolución */ 142843 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|-! Facurtá! Direción! Especialidais|-| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}|-| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}|-| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Carr. Arany János, núm. 11 || {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}|-| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] || Carr. Republicii, núm. 44 || {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}|-| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}|-| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Carr. Clinicilor, núm. 5–7 || {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}|-| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Carr. Fântânele, núm. 30 || {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}|-| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] || Carr. Avram Iancu, núm. 11 || {{collapsible list|title=1|Derechu}}|-| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] || Carr. Horea, núm. 31 || {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}|-| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 || {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}|-| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] || B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 || {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}|-| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Carr. Sindicatelor, núm. 7 || {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}|-| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 || {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}|-| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] || Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 || {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}|-| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 || {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}|-| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Carr. Pandurilor, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}|-| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] || Carr. Episcop Nicolae Ivan || {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}|-| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] || Calea Moților, núm. 26 || {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}|-| [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] || Carr. Horea, núm. 7 || {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}|-| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] || Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 || {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}|-| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] || Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 || {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}|-| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] || Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] || {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}|} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai jch2al2v7lz7ltaxgo9cgzykgmafcpn 142844 142843 2026-04-16T09:34:46Z Olarcos 82 /* Enseñanza i envestigación */ 142844 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"|+!Facurtá!Colegiu|-|Facurtá de Matemáticas i Enformática:Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]Facurtá de FísicaColegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]-Facurtá de Química i Enginnería QuímicaColegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]-Facurtá de Geografía|*Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]Colegiu de Topografía, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]|-|Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu|*Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]|-|Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación|*Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]|-|Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius|*Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]|-|Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación|*Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]|-|Facurtá de BusinessColegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]Facurtá d'Educación Física i DeportiColegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]}== Actividais estuyantilis ==La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai pba4lsgbkg9zk06zdc5xhr583nagd8r 142845 142844 2026-04-16T09:37:25Z Olarcos 82 /* Colegius */ 142845 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 4c32vps17oo04p1w1ytt4w6a6q46wac 142846 142845 2026-04-16T09:38:52Z Olarcos 82 /* Campus */ 142846 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[File:Universitas Claudiopolitana book cover.jpg|thumb|left|Cubierta del libru de 1742 escrita pol Andreas Matis i entitulá ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', dondi se ve que, nesi tiempu, la [[Acaemia Claudiopolitana]] era llamá "Universitatas Claudiopolitana"]] La estoria dela nuversidá de Cluj encetó en 1581, cola founación dela [[Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu]], pol parti del préncipi dela [[Transilvania]] [[Ștefan Báthory]], que podía dalo los títulus nuversitarius/académicus de baccalaureus, magister i doctol. <ref> Repere istorice ale universității clujene, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26 </ref>Nel periou 1698-1786 esta llevó el títulu de Universitas Claudiopolitana (ve-si la cubierta del libru ''Peregrinus Catholicus de peregrina unitaria religione'', escrita pol Andreas Matis i espubricá en 1742), i tenía enseñança enas luengas llatina i alemana. <ref> Istoria Universității "Babeș-Bolyai", Începuturile: Colegiul iezuit din 1579-1581, Pop, Ioan-Aurel, 2012 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent) </ref> Endispués de 1786, nel su lugal tuvun nacencia dos estitucionis con estatu semi-nuversitariu (estas podían dalo el títulu de bacalaureus i magister, peru no el de doctol): el [[Estitutu Quirúrgicu-Médicu]] i la [[Acaemia de Derechu]].Nel añu 1872 fue founá la [[Nuversidá Franz Joseph]], con enseñança ena [[luenga húngara]], qu'encluyó las dos estitucionis semi-nuversitarias qu'dessistían dantis. La traición académica del periou húngaru dela nuversidá es compartía cola dela [[Nuversidá de Szeged]] en [[Ungria]. En 1919, la Nuversidá Húngara fue transformada ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. La Nuversidá Rumana i la Húngara, derivás dela [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]] i dela [[Nuversidá Franz Joseph de Cluj]], fueron unías nel añu 1959 bashu el nomi de [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai gthrmhjqi2rb4f75j2lvzrlwhjdxla0 142847 142846 2026-04-16T09:45:52Z Olarcos 82 /* Estoria */ 142847 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai iohxtxb1spo2unqbud1hjiu9ril3r38 142848 142847 2026-04-16T09:46:17Z Olarcos 82 /* Estoria */ 142848 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 8gvz4y5ii2qhm7q07nkb4p3tdurpo9i 142849 142848 2026-04-16T09:47:14Z Olarcos 82 /* Enseñanza i envestigación */ 142849 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai pn9tvfs2l532h8s34728s6te019mwsd 142850 142849 2026-04-16T09:49:18Z Olarcos 82 /* Nomi */ 142850 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === {{multiple image|caption_align=center|header_align=center | align = left | direction = vertical | width = 150 | image1 = Victor Babes.jpg | image2 = JanosBolyai.jpg | footer = [[Victor Babeș]] ''(above)'' and [[János Bolyai]] ''(below)'', whose names the university bears. }} [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 27ppaftyvj3zkl8vlja628u0tg1ex1b 142851 142850 2026-04-16T09:50:11Z Olarcos 82 /* Nomi */ 142851 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === {| class="wikitable" style="float: left; clear: left; margin-right: 1em; text-align: center; width: 170px;" |+ Muestras dela nuversidá |- | [[Archivo:Victor Babes.jpg|150px]] |- | <small>[[Victor Babeș]] (arriba)</small> |- | [[Archivo:JanosBolyai.jpg|150px]] |- | <small>[[János Bolyai]] (abashu)</small> |- | style="background: #f9f9f9; font-size: 85%;" | Personajis de quien la nuversidá toma el su nombri. |} [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fd2hkly4erkdx6lve8sg93agvsd3s6l 142852 142851 2026-04-16T09:50:27Z Olarcos 82 /* Nomi */ 142852 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai pn9tvfs2l532h8s34728s6te019mwsd 142853 142852 2026-04-16T09:53:08Z Olarcos 82 142853 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:UBB logo.PNG|200px|alt=Escuu]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai ijdh0kkdficlc3fr397r9ubxd9cous4 142854 142853 2026-04-16T09:55:37Z Olarcos 82 142854 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:UBB logo.PNG|250px|alt=Escuu]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fd50h8t0r6kmz4nj1nvesq0leuyovzj 142855 142854 2026-04-16T09:56:30Z Olarcos 82 142855 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo Universitatea Babes-Bolyai UBB 2021.svg|250px|alt=Escuu]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai t2nj23tecw9lfd16y4gast78ecqwk7y 142858 142855 2026-04-16T10:00:13Z Olarcos 82 142858 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo Universitatea Babes-Bolyai UBB 2021.svg|250px|alt=Escuu]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref> La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai 2digaux1nz98mupga4b8eju539ao6q2 142859 142858 2026-04-16T10:00:59Z Olarcos 82 /* Actividais estudiantilis */ 142859 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo Universitatea Babes-Bolyai UBB 2021.svg|250px|alt=Escuu]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref> La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñanza i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai q9r4fkevp0ixojn6mckysfxpy04uk4c 142860 142859 2026-04-16T10:01:18Z Olarcos 82 /* Enseñanza i envestigación */ 142860 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;" |+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo Universitatea Babes-Bolyai UBB 2021.svg|250px|alt=Escuu]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu | style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet'' |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]] |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]] |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia |- ! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000 |- ! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro] |} La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref> Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]]. Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref> La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref> Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas. Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref> == Estoria == [[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]] [[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]] La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]]. En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]]. Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]]. En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai". Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés. La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania. === Nomi === [[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]]. === Evolución === [[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]] El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu. {| class="wikitable" |- ! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais |- ! 1938 | 3.094 || 115 || 4 || 9 |- ! 1971 | 14.438 || 648 || 8 || 36 |- ! 1989 | 5.940 || 626 || 7 || 19 |- ! 1992 | 12.247 || 826 || 11 || 55 |- ! 2019 | 44.940 || 2.852 || 21 || 243 |- ! 2021 | 48.620 || 2.454 || 22 || 506 |} === Numismática === Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref> == Campus == El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]]. === Jardín Botánicu "Alexandru Borza" === [[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]] Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref> El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras. El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref> === Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" === '''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> === Oservatoriu Astronómicu === L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref> === Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" === [[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> === Museu de Mineralogía === El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref> === Museu Zoológicu === Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref> === Museu d'Estoria dela Nuversidá === El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Museu de Paleontología i Estratigrafía === El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> === Vivariu === Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> [[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]] === UBB Radio === UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración == Carátel multicultural == La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> [[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]] Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref> == Enseñança i envestigación == La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau. La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá. En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés). === Facurtais === Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref> {| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed" ! Facurtá ! Direción ! Especialidais |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}} |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}} |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] | Carr. Arany János, núm. 11 | {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}} |- | [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología] | Carr. Republicii, núm. 44 | {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}} |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}} |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] | Carr. Clinicilor, núm. 5–7 | {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}} |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] | Carr. Fântânele, núm. 30 | {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}} |- | [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu] | Carr. Avram Iancu, núm. 11 | {{collapsible list|title=1|Derechu}} |- | [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras] | Carr. Horea, núm. 31 | {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}} |- | [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1 | {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}} |- | [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social] | B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128 | {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}} |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] | Carr. Sindicatelor, núm. 7 | {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}} |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] | Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60 | {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}} |- | [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus] | Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1 | {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}} |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] | Carr. Traian Moșoiu, núm. 71 | {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}} |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] | Carr. Pandurilor, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}} |- | [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa] | Carr. Episcop Nicolae Ivan | {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}} |- | [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica] | Calea Moților, núm. 26 | {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}} |- | [http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá] | Carr. Horea, núm. 7 | {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}} |- | [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica] | Carr. Iuliu Maniu, núm. 5 | {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}} |- | [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión] | Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4 | {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}} |- | [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería] | Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]] | {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}} |} === Colegius === Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB: {| class="wikitable" style="width:100%;" ! Facurtá !! Colegiu |- | [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]] |- | [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]] |- | [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]] |- | [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]] |- | [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]] |- | [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]] |- | [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]] |- | [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]] |} == Actividais estudiantilis == La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis. Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> == Rendimientu == La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu. Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu. === Becas === Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref> == Pressonalidais de sonadía == === Retoris === * 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu); * 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias); * 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina); * 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu); * 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias); * 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina); * 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu); * 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias); * 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina); * 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias); * 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía); * 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química); * 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía); * 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja); * 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas); * 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química); * 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus); * 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía); * 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación). === Alumnus nombraus === * [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol * [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura * [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión * [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca * [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía * [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu * [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB * [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol * [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía * [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración * [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu * [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol * [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta * [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea * [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal * [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu * [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía * [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional * [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista * [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[ * [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica * [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu * [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu * [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu * [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu == Referencias== {{listaref|2}} == Atijus d'ahuera == * [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai * [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai e92949gu5la9p9kn04f63cnspp44tqr Alexander von Humboldt 0 11907 142863 2026-04-16T10:06:46Z Olarcos 82 Criá página con '{{ficha de pressona}}' 142863 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} 5kq4ww9y2asp9g9316a4867e4nevmlt 142864 142863 2026-04-16T10:14:28Z Olarcos 82 142864 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} Fue el [[germanu]] menol del estairista i enteletoal [[Wilhelm von Humboldt]]. Las sus [[obra|obras]] amás del trunfu editorial, runchun aabondus autoris entre los qualis: [[Charles Darwin]], [[Henry David Thoreau]], [[George Perkins Marsh]], [[Simón Bolívar]], [[Ernst Haeckel]], [[John Muir]], [[Edgar Allan Poe]] Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. == Enfancia i juventú == [[Archivu:Tegel Palace, Berlin.jpg|thumb|left|Palaciu de Tegel, Berlín, Alemaña]] El pairi de [[Alexander von Humboldt]], Alexander Georg, originariu dela [[Pomerania]] era oficial prussianu i endispués delos méritos sacaus nel campu dela [[Guerra delos Sieti Añus]] fue nombrau chambelán. Nel 1766 se casó con Marie Elizabeth von Colomb, viuda del barón von Hollwede i ija duna rica familia ugonota. Del matrimoniu nacierun dos ijus: [[Wilhelm von Humboldt|Wilhelm]] (naciu en [[Potsdam]] nel 1767) i Alexander naciu dos añus endispués. Alexander passó la su [[enfancia]] nel castillu de Tegel, endispués describió esti períou como mu aburriu. Quandu el su pairi, nel 1779, murió duna holma inasperá, la mairi s'encargó dela educación delos dos ijus dándu-lis güenus maestrus que-lis pirmitierun l'atolleçu a los corrus enteletoalis berlinensis. == Los estudius == Nel 1787 la mairi mandó a dambos dos ijus a estudial ena [[Nuversidá de Fráncfort del Óder]] que naquellus tiempos era una delas más emportantis nuversidais en Prússia. Alexander estudió ellí por seis mesis finanças, [[ciencias mercantilis]], [[ciencias estóricas]], [[melecina]], [[física]] i [[matemáticas]]. El 25 d'abostu de 1789 se matriculó, siguiendu al su ermanu, ena [[Nuversidá de Gotinga]], el centru del Iluminismu científicu alemán. Siguió las liciis de física i química dás por [[Georg Christoph Lichtenberg]], [[Christian Gottlob Heyne]] i [[Johann Friedrich Blumenbach]]. La noticia dela [[Revolución Francesa]] lo entusiasmó. Nel mesmu añu un escurrimiento científicu pol [[Rin]] fue la ocasión pa una muesa delas sus obras futuras, escribió un tratau científicu sobre las peñas basálticas del Rin col títulu ''Mineralogische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' (Braunschweig, 1790). La su gana de hazal viajis a lugaris lejanus creció col trato con [[Georg Forster]], el yelnu de Christian Gottlob Heyne, que dendi'l 1772 ata'l 1775 acompañó a [[James Cook]] nel su segundu viaji. Dendi esti momentu en alantri tol su caminu d'estudius fue encaminao a un solu pesqui, hazel-si esploraor pa llevar a cabu envestigaciones científicas. Estudió lenguas i economía en [[Amburgu]], [[geología]] en [[Freiberg]] i [[anatomía]], [[astronomía]] i el usu de trastis científicus en [[Jena]]. Las sus envestigaciones sobre la vegetación fuerun resumías ena espubricación de ''Florae Fribergensis Specimen'' (1793) i los resultaus delos largos estudius anatómicus fuerun arrecogíus ena obra ''Versuche über die gereizte Muskel- und Nervenfaser'' (Berlín, 1797). == Primerus viajis == El 29 de febreru de 1792 fue oficialmenti contratáu ena sociedá menera estatal prussiana. Inque no descuidava la profesión, dedicó abondu tiempu a los sus estudius científicus, motivu pol qual la su carrera no fue rápida. Nostanti esso, se-li dierun a menú tareas emportantis nel ámbitu diplomáticu. Nel 1794 fue introduciu ena sociedá de [[Weimar]]. Nel vranu de 1790 hizu, col Georg Forster, un cortu viaji a [[Ingalaterra]]; nel 1792 paró en [[Viena]] i nel 1795 hizu un viaji d'estudiu dela [[botánica]] i dela geología que lo llevó a [[Suíça]] i a [[Italia]]. La muerti dela su rica mairi el 19 de noviembri de 1796 le pirmitió dilsi delos sus deberis profesionalis i dedical-si a hazel los sus proyetus de viaji. Pol curpa del atrasu del viaji alreol del mundu a vela planeau por [[Nicolas Baudin]], al qual estava envitau a participal, decidió dechal [[París]] col méicu i botánicu francés [[Aimé Bonpland]], pa dilsi a [[Marsella]], col pesqui de topar a [[Napoleón]] n'[[Egiptu]]. Humboldt i Bonpland acabunn por topar-si en [[Mairil]] dendi ondi partierun pa una espedición enas colonias americanas, gracias al sostribu del ministru Raphael d'Urquijo. == La espedición en Sudamérica == [[Archivu:Humboldt-Bonpland Chimborazo.jpg|thumb|Humboldt i Aimé Bonpland al pie del volcán Chimborazo]] El 5 de juniu de 1799 salierun de [[La Coruña]] a bordu del barcu ''"Pizarro"''. A bordu s'alcontravan moernus trastis, sestantis, [[quadranti|quadrantis]], [[telescopiu|telescopius]], cronómetrus, teodolitus, inclinómetrus, cianómetrus, igrómetrus, barómetrus i termómetrus, pa hazal el mayor númeru de midias possiblis. Al prencepiu parunn por seis días en [[Tenerife]], ondi subierun al volcán [[Pico del Teide]] i hizun algunas envestigaciones climatológicas. Endispués duna traversía de 22 días llegarun, el 16 de juliu de 1799, a [[Cumaná]] en [[Venezuela]], la primera paravitá nel mundu nuevu. La nuechi entre'l 11 i el 12 de noviembri de 1799 mirarun una [[lluvia de meteoros]] delas [[Leónidas]]; la descripción deste eventu punu los cimientos pal posterior [[reconocimientu]] dela periodicidá de talis eventus. Dendi Cumaná Humboldt i Bonpland se fuerun pa [[Caracas]]. Nel febreru de 1800 decharun la costa pa esploral el sistema de ríus del [[río Orinoco]]. Esti viaji aventureru que en quatru mesis lis hizu andal 2775 km de tierras bravas i no esplorás, llevó a la demostración dela dessistencia del tanto discutíu canal natural [[Casiquiare]] que junta el ríu Orinoco col [[río Negro (Amazonas)|Río Negro]] (afluenti del [[Río Amazonas]]). El 24 de noviembri de 1800 los dos amigus salierun pa [[Cuba]], pa endispués gorvel a tierrafirme a [[Cartagena de Indias|Cartagena]] ([[Colombia]]), endispués duna paravitá d'algunus mesis. Endispués d'avel andau pol [[río Magdalena]] pal naceru i d'avel atrauclau las arturas de uerru delos [[Andis]], llegarun el 6 de eneru de 1802 endispués dun largo i estenuanti viaji a [[Quito]], ogañu n'[[Ecuador]]. Aquí fuerun los primerus uropeus en subil a dambas dos cimas del volcán [[Pichincha]] (4960 m) i (4794 m). Durante la su estancia, el 23 de juniu de 1802, Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i [[Carlos Montúfar]] intentarun subil al monti [[Chimborazo]] (6310 m). Llegarun d'acuerdu ata la cuota de 5600 m peru pol curpa deste intento de subía describierun con tinu los síntomas del [[mal de montaña]]. Por unos treinta añus tuvierun el récuel de altitú llegá ena subía. El 9 de noviembri de 1802, mientis estava en [[Callao]] nel [[Perú]], Humboldt miró el [[tránsito de Mercurio]]. Estudió amás las propiedades pa abonal del [[guano]], premissa pa metel el guano en [[Uropa]]. Una traversía con tormenta los llevó a [[Méjicu]]. Aquí parunn por ábate un añu pa hazel estudius naturalistas, estóricus i geo-políticus. Entre otras cosas Humboldt s'interessó pol calendariu delos [[Aztecas]]. Nel caminu de güelta desembarcarun enos [[Estaus Unius]], ondi vesitarun [[Filadelfia]], [[Baltimora]] i [[Washington D. C.|Washington]]. Aquí fuerun recibíus personalmente pol [[Presidente delos Estaus Unius]] [[Thomas Jefferson]]. Ena desembocadura del [[río Delaware|Delaware]] tomarun otra ves el caminu del mari i llegarun el 3 d'abostu de 1804 a [[Bordeaux|Burdeus]]. Durante toa la espedición pol [[América Latina]] Humboldt i Bonpland andarun 9650 km, en parti a pié, en parti a cavallu o en canoa. El viaji esploratoriu que los llevó pol territoriu de las ogañu Venezuela, Colombia, Ecuador, Perú, Cuba i Méjicu fue físicamenti mu duru i peligrosu. Curiosamenti pa los tiempos, esti viaji no fue motivau por pesquis económicus o comercialis, sinón por sincerus i prohundus enteressis científicus. === Resultaus dela espedición sudamericana === Durante el su viaji que avía durau dendi'l 1799 ata'l 1804 avían fijau [[meridianu|meridianus]] i [[paralelu|paralelus]], preparau mapas geográficos, estudiau 60000 [[planta|plantas]], delas qualis 6300 eran desconocías, introduciu la [[fitogeografía]] i descritu la [[corriente de Humboldt]], assina llamá nel su onol. Humboldt comunicó al estitutu de París leyendu un libru de memorias el su destapamientu del debilitamiento del [[campu magnéticu terrestre]] dendi los [[polos]] al [[ecuador]]. La su emportancia fue resaltá pola rápida aparición de contratesis. Las sus aportaciones a la geología an síu prencipalmenti las sus cuidadosas osservaciones delos [[volcán|volcanis]] del Mundu Nuevu. Demostró qu'estus se presentan normalmenti en estructuras lineales, que a simple vista coincidin colas enormis devisiones del sussuelu. El su tinu al naceru volcánicu delas peñas que a vezis eran considerás depósitus sedimentarius delas aguas, á síu una aportación esencis pal achante d'opiniones erróneas. Con esto se queó totalmenti olviá la llamada [[neptunismo|ipótesis del neptunismu]]. Dignu de nota es tamién el su [[ensayu]] políticu sobre'l reino de [[Nueva España]], qu'á traíu una gran cantidá de material sobre la geografía i sobre la geología de Méjicu, comprendiendu las descripciones delas condiciones políticas, sociales i económicas assina como abondus datos sobre la puebración. El llamamiento que hizu nesta obra contra la desumanidá dela [[esclavitú]] se queó nostanti sin oyelsi, mientis que las sus descripciones delas minas de [[plata]] mejicanas llevaron a abondus envirtimientos de capital estranjeru. == El períodu parisinu == Quandu el naturalista alemán llegó a Burdeus n'abostu de 1804 endispués de más de cincu añus de no estal, era, al lau de Napoleón, l'ombri más famosu del mundu. Humboldt se queó por ábate veinte añus prencipalmenti en París, la capital uropea dela coltura i dela ciencia, pa evalual la su espedición i espubrical-la. En París topó como colaboratoris no solu científicos francesis -los más famosos d'entoncic- sinón tamién [[grabador de cobre|grabadoris de cobri]] pa los sus mapas i las sus ilustraciones i editoris que-li espubricarun la obra, el primeru delos siguientes 34 volúminis titulau ''Ensayo sobre la geografía de las plantas'' considerau ogañu el primer libru escritu con un puntu de vista ecológico Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, pag 146, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. Esti travaju le gastó ábate tol su capital. Al revés que Humboldt, Bonpland mostró un enterés menol pol travaju científicu dela espedición. Durante'l períodu parisin el naturalista amigo dela genti vivió la ececional vida dela metrópolis. De día travajava ena ellaboración delas sus envestigaciones, mientis que de nuechi normalmenti aparecía enos salonis dela sociedá parisina, ondi solía mandal ena conversación. Curiosamenti ena capital francesa tuvu la suerte de conocer i tratar a Simón Bolívar, tamién él ena ciá por un tiempo, que muchas d'aquellas tierras recién esplorás conocía o conocería bien enos añus dela su carrera melital i política. Nel 1805 Alexander von Humboldt se hizu chambelán del Reino de Prússia i biembru dela [[Academia de Ciencias de Berlín]] (''Akademie der Wissenschaften''). Enos añus entre'l 1807 i el 1833 espubricó una obra en 34 volúminis sobre la espedición en Sudamérica en lengua francesa, con abondus mapas a coloris i de ilustraciones. Peru nel 1827 s'acabunn los sus días de suerti de París: el rei [[Federico Guillermo III de Prusia|Federicu Guillielmu III]] lo llamó definitivamenti a Berlín. Humboldt obedeció a la llamada, tamién porque estava prácticamenti sin dineru. Juntamenti con otros delegadus representó a Prússia nel [[Congresu de Viena]]. sf6znkietxqc1aypm6id1eric5h44qi 142865 142864 2026-04-16T10:16:59Z Olarcos 82 /* La espedición en Sudamérica */ 142865 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} Fue el [[germanu]] menol del estairista i enteletoal [[Wilhelm von Humboldt]]. Las sus [[obra|obras]] amás del trunfu editorial, runchun aabondus autoris entre los qualis: [[Charles Darwin]], [[Henry David Thoreau]], [[George Perkins Marsh]], [[Simón Bolívar]], [[Ernst Haeckel]], [[John Muir]], [[Edgar Allan Poe]] Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. == Enfancia i juventú == [[Archivu:Tegel Palace, Berlin.jpg|thumb|left|Palaciu de Tegel, Berlín, Alemaña]] El pairi de [[Alexander von Humboldt]], Alexander Georg, originariu dela [[Pomerania]] era oficial prussianu i endispués delos méritos sacaus nel campu dela [[Guerra delos Sieti Añus]] fue nombrau chambelán. Nel 1766 se casó con Marie Elizabeth von Colomb, viuda del barón von Hollwede i ija duna rica familia ugonota. Del matrimoniu nacierun dos ijus: [[Wilhelm von Humboldt|Wilhelm]] (naciu en [[Potsdam]] nel 1767) i Alexander naciu dos añus endispués. Alexander passó la su [[enfancia]] nel castillu de Tegel, endispués describió esti períou como mu aburriu. Quandu el su pairi, nel 1779, murió duna holma inasperá, la mairi s'encargó dela educación delos dos ijus dándu-lis güenus maestrus que-lis pirmitierun l'atolleçu a los corrus enteletoalis berlinensis. == Los estudius == Nel 1787 la mairi mandó a dambos dos ijus a estudial ena [[Nuversidá de Fráncfort del Óder]] que naquellus tiempos era una delas más emportantis nuversidais en Prússia. Alexander estudió ellí por seis mesis finanças, [[ciencias mercantilis]], [[ciencias estóricas]], [[melecina]], [[física]] i [[matemáticas]]. El 25 d'abostu de 1789 se matriculó, siguiendu al su ermanu, ena [[Nuversidá de Gotinga]], el centru del Iluminismu científicu alemán. Siguió las liciis de física i química dás por [[Georg Christoph Lichtenberg]], [[Christian Gottlob Heyne]] i [[Johann Friedrich Blumenbach]]. La noticia dela [[Revolución Francesa]] lo entusiasmó. Nel mesmu añu un escurrimiento científicu pol [[Rin]] fue la ocasión pa una muesa delas sus obras futuras, escribió un tratau científicu sobre las peñas basálticas del Rin col títulu ''Mineralogische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' (Braunschweig, 1790). La su gana de hazal viajis a lugaris lejanus creció col trato con [[Georg Forster]], el yelnu de Christian Gottlob Heyne, que dendi'l 1772 ata'l 1775 acompañó a [[James Cook]] nel su segundu viaji. Dendi esti momentu en alantri tol su caminu d'estudius fue encaminao a un solu pesqui, hazel-si esploraor pa llevar a cabu envestigaciones científicas. Estudió lenguas i economía en [[Amburgu]], [[geología]] en [[Freiberg]] i [[anatomía]], [[astronomía]] i el usu de trastis científicus en [[Jena]]. Las sus envestigaciones sobre la vegetación fuerun resumías ena espubricación de ''Florae Fribergensis Specimen'' (1793) i los resultaus delos largos estudius anatómicus fuerun arrecogíus ena obra ''Versuche über die gereizte Muskel- und Nervenfaser'' (Berlín, 1797). == Primerus viajis == El 29 de febreru de 1792 fue oficialmenti contratáu ena sociedá menera estatal prussiana. Inque no descuidava la profesión, dedicó abondu tiempu a los sus estudius científicus, motivu pol qual la su carrera no fue rápida. Nostanti esso, se-li dierun a menú tareas emportantis nel ámbitu diplomáticu. Nel 1794 fue introduciu ena sociedá de [[Weimar]]. Nel vranu de 1790 hizu, col Georg Forster, un cortu viaji a [[Ingalaterra]]; nel 1792 paró en [[Viena]] i nel 1795 hizu un viaji d'estudiu dela [[botánica]] i dela geología que lo llevó a [[Suíça]] i a [[Italia]]. La muerti dela su rica mairi el 19 de noviembri de 1796 le pirmitió dilsi delos sus deberis profesionalis i dedical-si a hazel los sus proyetus de viaji. Pol curpa del atrasu del viaji alreol del mundu a vela planeau por [[Nicolas Baudin]], al qual estava envitau a participal, decidió dechal [[París]] col méicu i botánicu francés [[Aimé Bonpland]], pa dilsi a [[Marsella]], col pesqui de topar a [[Napoleón]] n'[[Egiptu]]. Humboldt i Bonpland acabunn por topar-si en [[Mairil]] dendi ondi partierun pa una espedición enas colonias americanas, gracias al sostribu del ministru Raphael d'Urquijo. == La espedición en Sudamérica == [[Archivu:Humboldt-Bonpland Chimborazo.jpg|thumb|Humboldt i Aimé Bonpland al pie del volcán Chimborazo]] El 5 de huniu de 1799 salierun de [[La Coruña]] a bordu del barcu ''"Pizarro"''. A bordu s'alcontravan moernus trastis, sestantis, [[quadranti|quadrantis]], [[telescopiu|telescopius]], cronómetrus, teodolitus, inclinómetrus, cianómetrus, igrómetrus, barómetrus i termómetrus, pa hazal el mayor númeru de midias possiblis. Al prencepiu parunn por seis días en [[Tenerife]], ondi subierun al volcán [[Pico del Teide]] i hizun algunas envestigaciones climatológicas. Endispués duna traversía de 22 días llegarun, el 16 de juliu de 1799, a [[Cumaná]] en [[Venezuela]], la primera paravitá nel mundu nuevu. La nuechi entre'l 11 i el 12 de noviembri de 1799 mirarun una [[lluvia de meteoros]] delas [[Leónidas]]; la descripción deste eventu punu los cimientos pal posterior [[reconocimientu]] dela periodicidá de talis eventus. Dendi Cumaná Humboldt i Bonpland se fuerun pa [[Caracas]]. Nel febreru de 1800 decharun la costa pa esploral el sistema de ríus del [[río Orinoco]]. Esti viaji aventureru que en quatru mesis lis hizu andal 2775 km de tierras bravas i no esplorás, llevó a la demostración dela dessistencia del tanto discutíu canal natural [[Casiquiare]] que junta el ríu Orinoco col [[río Negro (Amazonas)|Río Negro]] (afluenti del [[Río Amazonas]]). El 24 de noviembri de 1800 los dos amigus salierun pa [[Cuba]], pa endispués gorvel a tierrafirme a [[Cartagena de Indias|Cartagena]] ([[Colombia]]), endispués duna paravitá d'algunus mesis. Endispués d'avel andau pol [[río Magdalena]] pal naceru i d'avel atrauclau las arturas de uerru delos [[Andis]], llegarun el 6 de eneru de 1802 endispués dun largo i estenuanti viaji a [[Quito]], ogañu n'[[Ecuador]]. Aquí fuerun los primerus uropeus en subil a dambas dos cimas del volcán [[Pichincha]] (4960 m) i (4794 m). Durante la su estancia, el 23 de juniu de 1802, Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i [[Carlos Montúfar]] intentarun subil al monti [[Chimborazo]] (6310 m). Llegarun d'acuerdu ata la cuota de 5600 m peru pol curpa deste intento de subía describierun con tinu los síntomas del [[mal de montaña]]. Por unos treinta añus tuvierun el récuel de altitú llegá ena subía. El 9 de noviembri de 1802, mientis estava en [[Callao]] nel [[Perú]], Humboldt miró el [[tránsito de Mercurio]]. Estudió amás las propiedades pa abonal del [[guano]], premissa pa metel el guano en [[Uropa]]. Una traversía con tormenta los llevó a [[Méjicu]]. Aquí parunn por ábate un añu pa hazel estudius naturalistas, estóricus i geo-políticus. Entre otras cosas Humboldt s'interessó pol calendariu delos [[Aztecas]]. Nel caminu de güelta desembarcarun enos [[Estaus Unius]], ondi vesitarun [[Filadelfia]], [[Baltimora]] i [[Washington D. C.|Washington]]. Aquí fuerun recibíus personalmente pol [[Presidente delos Estaus Unius]] [[Thomas Jefferson]]. Ena desembocadura del [[río Delaware|Delaware]] tomarun otra ves el caminu del mari i llegarun el 3 d'abostu de 1804 a [[Bordeaux|Burdeus]]. Durante toa la espedición pol [[América Latina]] Humboldt i Bonpland andarun 9650 km, en parti a pié, en parti a cavallu o en canoa. El viaji esploratoriu que los llevó pol territoriu de las ogañu Venezuela, Colombia, Ecuador, Perú, Cuba i Méjicu fue físicamenti mu duru i peligrosu. Curiosamenti pa los tiempos, esti viaji no fue motivau por pesquis económicus o comercialis, sinón por sincerus i prohundus enteressis científicus. === Resultaus dela espedición sudamericana === Durante el su viaji que avía durau dendi'l 1799 ata'l 1804 avían fijau [[meridianu|meridianus]] i [[paralelu|paralelus]], preparau mapas geográficos, estudiau 60000 [[planta|plantas]], delas qualis 6300 eran desconocías, introduciu la [[fitogeografía]] i descritu la [[corriente de Humboldt]], assina llamá nel su onol. Humboldt comunicó al estitutu de París leyendu un libru de memorias el su destapamientu del debilitamiento del [[campu magnéticu terrestre]] dendi los [[polos]] al [[ecuador]]. La su emportancia fue resaltá pola rápida aparición de contratesis. Las sus aportaciones a la geología an síu prencipalmenti las sus cuidadosas osservaciones delos [[volcán|volcanis]] del Mundu Nuevu. Demostró qu'estus se presentan normalmenti en estructuras lineales, que a simple vista coincidin colas enormis devisiones del sussuelu. El su tinu al naceru volcánicu delas peñas que a vezis eran considerás depósitus sedimentarius delas aguas, á síu una aportación esencis pal achante d'opiniones erróneas. Con esto se queó totalmenti olviá la llamada [[neptunismo|ipótesis del neptunismu]]. Dignu de nota es tamién el su [[ensayu]] políticu sobre'l reino de [[Nueva España]], qu'á traíu una gran cantidá de material sobre la geografía i sobre la geología de Méjicu, comprendiendu las descripciones delas condiciones políticas, sociales i económicas assina como abondus datos sobre la puebración. El llamamiento que hizu nesta obra contra la desumanidá dela [[esclavitú]] se queó nostanti sin oyelsi, mientis que las sus descripciones delas minas de [[plata]] mejicanas llevaron a abondus envirtimientos de capital estranjeru. == El períodu parisinu == Quandu el naturalista alemán llegó a Burdeus n'abostu de 1804 endispués de más de cincu añus de no estal, era, al lau de Napoleón, l'ombri más famosu del mundu. Humboldt se queó por ábate veinte añus prencipalmenti en París, la capital uropea dela coltura i dela ciencia, pa evalual la su espedición i espubrical-la. En París topó como colaboratoris no solu científicos francesis -los más famosos d'entoncic- sinón tamién [[grabador de cobre|grabadoris de cobri]] pa los sus mapas i las sus ilustraciones i editoris que-li espubricarun la obra, el primeru delos siguientes 34 volúminis titulau ''Ensayo sobre la geografía de las plantas'' considerau ogañu el primer libru escritu con un puntu de vista ecológico Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, pag 146, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. Esti travaju le gastó ábate tol su capital. Al revés que Humboldt, Bonpland mostró un enterés menol pol travaju científicu dela espedición. Durante'l períodu parisin el naturalista amigo dela genti vivió la ececional vida dela metrópolis. De día travajava ena ellaboración delas sus envestigaciones, mientis que de nuechi normalmenti aparecía enos salonis dela sociedá parisina, ondi solía mandal ena conversación. Curiosamenti ena capital francesa tuvu la suerte de conocer i tratar a Simón Bolívar, tamién él ena ciá por un tiempo, que muchas d'aquellas tierras recién esplorás conocía o conocería bien enos añus dela su carrera melital i política. Nel 1805 Alexander von Humboldt se hizu chambelán del Reino de Prússia i biembru dela [[Academia de Ciencias de Berlín]] (''Akademie der Wissenschaften''). Enos añus entre'l 1807 i el 1833 espubricó una obra en 34 volúminis sobre la espedición en Sudamérica en lengua francesa, con abondus mapas a coloris i de ilustraciones. Peru nel 1827 s'acabunn los sus días de suerti de París: el rei [[Federico Guillermo III de Prusia|Federicu Guillielmu III]] lo llamó definitivamenti a Berlín. Humboldt obedeció a la llamada, tamién porque estava prácticamenti sin dineru. Juntamenti con otros delegadus representó a Prússia nel [[Congresu de Viena]]. n4ph5g8k6j26fsdwodlp966xktxqu9l 142866 142865 2026-04-16T10:17:15Z Olarcos 82 /* Los estudius */ 142866 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} Fue el [[germanu]] menol del estairista i enteletoal [[Wilhelm von Humboldt]]. Las sus [[obra|obras]] amás del trunfu editorial, runchun aabondus autoris entre los qualis: [[Charles Darwin]], [[Henry David Thoreau]], [[George Perkins Marsh]], [[Simón Bolívar]], [[Ernst Haeckel]], [[John Muir]], [[Edgar Allan Poe]] Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. == Enfancia i juventú == [[Archivu:Tegel Palace, Berlin.jpg|thumb|left|Palaciu de Tegel, Berlín, Alemaña]] El pairi de [[Alexander von Humboldt]], Alexander Georg, originariu dela [[Pomerania]] era oficial prussianu i endispués delos méritos sacaus nel campu dela [[Guerra delos Sieti Añus]] fue nombrau chambelán. Nel 1766 se casó con Marie Elizabeth von Colomb, viuda del barón von Hollwede i ija duna rica familia ugonota. Del matrimoniu nacierun dos ijus: [[Wilhelm von Humboldt|Wilhelm]] (naciu en [[Potsdam]] nel 1767) i Alexander naciu dos añus endispués. Alexander passó la su [[enfancia]] nel castillu de Tegel, endispués describió esti períou como mu aburriu. Quandu el su pairi, nel 1779, murió duna holma inasperá, la mairi s'encargó dela educación delos dos ijus dándu-lis güenus maestrus que-lis pirmitierun l'atolleçu a los corrus enteletoalis berlinensis. == Los estuyus == Nel 1787 la mairi mandó a dambos dos ijus a estudial ena [[Nuversidá de Fráncfort del Óder]] que naquellus tiempos era una delas más emportantis nuversidais en Prússia. Alexander estudió ellí por seis mesis finanças, [[ciencias mercantilis]], [[ciencias estóricas]], [[melecina]], [[física]] i [[matemáticas]]. El 25 d'abostu de 1789 se matriculó, siguiendu al su ermanu, ena [[Nuversidá de Gotinga]], el centru del Iluminismu científicu alemán. Siguió las liciis de física i química dás por [[Georg Christoph Lichtenberg]], [[Christian Gottlob Heyne]] i [[Johann Friedrich Blumenbach]]. La noticia dela [[Revolución Francesa]] lo entusiasmó. Nel mesmu añu un escurrimiento científicu pol [[Rin]] fue la ocasión pa una muesa delas sus obras futuras, escribió un tratau científicu sobre las peñas basálticas del Rin col títulu ''Mineralogische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' (Braunschweig, 1790). La su gana de hazal viajis a lugaris lejanus creció col trato con [[Georg Forster]], el yelnu de Christian Gottlob Heyne, que dendi'l 1772 ata'l 1775 acompañó a [[James Cook]] nel su segundu viaji. Dendi esti momentu en alantri tol su caminu d'estudius fue encaminao a un solu pesqui, hazel-si esploraor pa llevar a cabu envestigaciones científicas. Estudió lenguas i economía en [[Amburgu]], [[geología]] en [[Freiberg]] i [[anatomía]], [[astronomía]] i el usu de trastis científicus en [[Jena]]. Las sus envestigaciones sobre la vegetación fuerun resumías ena espubricación de ''Florae Fribergensis Specimen'' (1793) i los resultaus delos largos estudius anatómicus fuerun arrecogíus ena obra ''Versuche über die gereizte Muskel- und Nervenfaser'' (Berlín, 1797). == Primerus viajis == El 29 de febreru de 1792 fue oficialmenti contratáu ena sociedá menera estatal prussiana. Inque no descuidava la profesión, dedicó abondu tiempu a los sus estudius científicus, motivu pol qual la su carrera no fue rápida. Nostanti esso, se-li dierun a menú tareas emportantis nel ámbitu diplomáticu. Nel 1794 fue introduciu ena sociedá de [[Weimar]]. Nel vranu de 1790 hizu, col Georg Forster, un cortu viaji a [[Ingalaterra]]; nel 1792 paró en [[Viena]] i nel 1795 hizu un viaji d'estudiu dela [[botánica]] i dela geología que lo llevó a [[Suíça]] i a [[Italia]]. La muerti dela su rica mairi el 19 de noviembri de 1796 le pirmitió dilsi delos sus deberis profesionalis i dedical-si a hazel los sus proyetus de viaji. Pol curpa del atrasu del viaji alreol del mundu a vela planeau por [[Nicolas Baudin]], al qual estava envitau a participal, decidió dechal [[París]] col méicu i botánicu francés [[Aimé Bonpland]], pa dilsi a [[Marsella]], col pesqui de topar a [[Napoleón]] n'[[Egiptu]]. Humboldt i Bonpland acabunn por topar-si en [[Mairil]] dendi ondi partierun pa una espedición enas colonias americanas, gracias al sostribu del ministru Raphael d'Urquijo. == La espedición en Sudamérica == [[Archivu:Humboldt-Bonpland Chimborazo.jpg|thumb|Humboldt i Aimé Bonpland al pie del volcán Chimborazo]] El 5 de huniu de 1799 salierun de [[La Coruña]] a bordu del barcu ''"Pizarro"''. A bordu s'alcontravan moernus trastis, sestantis, [[quadranti|quadrantis]], [[telescopiu|telescopius]], cronómetrus, teodolitus, inclinómetrus, cianómetrus, igrómetrus, barómetrus i termómetrus, pa hazal el mayor númeru de midias possiblis. Al prencepiu parunn por seis días en [[Tenerife]], ondi subierun al volcán [[Pico del Teide]] i hizun algunas envestigaciones climatológicas. Endispués duna traversía de 22 días llegarun, el 16 de juliu de 1799, a [[Cumaná]] en [[Venezuela]], la primera paravitá nel mundu nuevu. La nuechi entre'l 11 i el 12 de noviembri de 1799 mirarun una [[lluvia de meteoros]] delas [[Leónidas]]; la descripción deste eventu punu los cimientos pal posterior [[reconocimientu]] dela periodicidá de talis eventus. Dendi Cumaná Humboldt i Bonpland se fuerun pa [[Caracas]]. Nel febreru de 1800 decharun la costa pa esploral el sistema de ríus del [[río Orinoco]]. Esti viaji aventureru que en quatru mesis lis hizu andal 2775 km de tierras bravas i no esplorás, llevó a la demostración dela dessistencia del tanto discutíu canal natural [[Casiquiare]] que junta el ríu Orinoco col [[río Negro (Amazonas)|Río Negro]] (afluenti del [[Río Amazonas]]). El 24 de noviembri de 1800 los dos amigus salierun pa [[Cuba]], pa endispués gorvel a tierrafirme a [[Cartagena de Indias|Cartagena]] ([[Colombia]]), endispués duna paravitá d'algunus mesis. Endispués d'avel andau pol [[río Magdalena]] pal naceru i d'avel atrauclau las arturas de uerru delos [[Andis]], llegarun el 6 de eneru de 1802 endispués dun largo i estenuanti viaji a [[Quito]], ogañu n'[[Ecuador]]. Aquí fuerun los primerus uropeus en subil a dambas dos cimas del volcán [[Pichincha]] (4960 m) i (4794 m). Durante la su estancia, el 23 de juniu de 1802, Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i [[Carlos Montúfar]] intentarun subil al monti [[Chimborazo]] (6310 m). Llegarun d'acuerdu ata la cuota de 5600 m peru pol curpa deste intento de subía describierun con tinu los síntomas del [[mal de montaña]]. Por unos treinta añus tuvierun el récuel de altitú llegá ena subía. El 9 de noviembri de 1802, mientis estava en [[Callao]] nel [[Perú]], Humboldt miró el [[tránsito de Mercurio]]. Estudió amás las propiedades pa abonal del [[guano]], premissa pa metel el guano en [[Uropa]]. Una traversía con tormenta los llevó a [[Méjicu]]. Aquí parunn por ábate un añu pa hazel estudius naturalistas, estóricus i geo-políticus. Entre otras cosas Humboldt s'interessó pol calendariu delos [[Aztecas]]. Nel caminu de güelta desembarcarun enos [[Estaus Unius]], ondi vesitarun [[Filadelfia]], [[Baltimora]] i [[Washington D. C.|Washington]]. Aquí fuerun recibíus personalmente pol [[Presidente delos Estaus Unius]] [[Thomas Jefferson]]. Ena desembocadura del [[río Delaware|Delaware]] tomarun otra ves el caminu del mari i llegarun el 3 d'abostu de 1804 a [[Bordeaux|Burdeus]]. Durante toa la espedición pol [[América Latina]] Humboldt i Bonpland andarun 9650 km, en parti a pié, en parti a cavallu o en canoa. El viaji esploratoriu que los llevó pol territoriu de las ogañu Venezuela, Colombia, Ecuador, Perú, Cuba i Méjicu fue físicamenti mu duru i peligrosu. Curiosamenti pa los tiempos, esti viaji no fue motivau por pesquis económicus o comercialis, sinón por sincerus i prohundus enteressis científicus. === Resultaus dela espedición sudamericana === Durante el su viaji que avía durau dendi'l 1799 ata'l 1804 avían fijau [[meridianu|meridianus]] i [[paralelu|paralelus]], preparau mapas geográficos, estudiau 60000 [[planta|plantas]], delas qualis 6300 eran desconocías, introduciu la [[fitogeografía]] i descritu la [[corriente de Humboldt]], assina llamá nel su onol. Humboldt comunicó al estitutu de París leyendu un libru de memorias el su destapamientu del debilitamiento del [[campu magnéticu terrestre]] dendi los [[polos]] al [[ecuador]]. La su emportancia fue resaltá pola rápida aparición de contratesis. Las sus aportaciones a la geología an síu prencipalmenti las sus cuidadosas osservaciones delos [[volcán|volcanis]] del Mundu Nuevu. Demostró qu'estus se presentan normalmenti en estructuras lineales, que a simple vista coincidin colas enormis devisiones del sussuelu. El su tinu al naceru volcánicu delas peñas que a vezis eran considerás depósitus sedimentarius delas aguas, á síu una aportación esencis pal achante d'opiniones erróneas. Con esto se queó totalmenti olviá la llamada [[neptunismo|ipótesis del neptunismu]]. Dignu de nota es tamién el su [[ensayu]] políticu sobre'l reino de [[Nueva España]], qu'á traíu una gran cantidá de material sobre la geografía i sobre la geología de Méjicu, comprendiendu las descripciones delas condiciones políticas, sociales i económicas assina como abondus datos sobre la puebración. El llamamiento que hizu nesta obra contra la desumanidá dela [[esclavitú]] se queó nostanti sin oyelsi, mientis que las sus descripciones delas minas de [[plata]] mejicanas llevaron a abondus envirtimientos de capital estranjeru. == El períodu parisinu == Quandu el naturalista alemán llegó a Burdeus n'abostu de 1804 endispués de más de cincu añus de no estal, era, al lau de Napoleón, l'ombri más famosu del mundu. Humboldt se queó por ábate veinte añus prencipalmenti en París, la capital uropea dela coltura i dela ciencia, pa evalual la su espedición i espubrical-la. En París topó como colaboratoris no solu científicos francesis -los más famosos d'entoncic- sinón tamién [[grabador de cobre|grabadoris de cobri]] pa los sus mapas i las sus ilustraciones i editoris que-li espubricarun la obra, el primeru delos siguientes 34 volúminis titulau ''Ensayo sobre la geografía de las plantas'' considerau ogañu el primer libru escritu con un puntu de vista ecológico Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, pag 146, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. Esti travaju le gastó ábate tol su capital. Al revés que Humboldt, Bonpland mostró un enterés menol pol travaju científicu dela espedición. Durante'l períodu parisin el naturalista amigo dela genti vivió la ececional vida dela metrópolis. De día travajava ena ellaboración delas sus envestigaciones, mientis que de nuechi normalmenti aparecía enos salonis dela sociedá parisina, ondi solía mandal ena conversación. Curiosamenti ena capital francesa tuvu la suerte de conocer i tratar a Simón Bolívar, tamién él ena ciá por un tiempo, que muchas d'aquellas tierras recién esplorás conocía o conocería bien enos añus dela su carrera melital i política. Nel 1805 Alexander von Humboldt se hizu chambelán del Reino de Prússia i biembru dela [[Academia de Ciencias de Berlín]] (''Akademie der Wissenschaften''). Enos añus entre'l 1807 i el 1833 espubricó una obra en 34 volúminis sobre la espedición en Sudamérica en lengua francesa, con abondus mapas a coloris i de ilustraciones. Peru nel 1827 s'acabunn los sus días de suerti de París: el rei [[Federico Guillermo III de Prusia|Federicu Guillielmu III]] lo llamó definitivamenti a Berlín. Humboldt obedeció a la llamada, tamién porque estava prácticamenti sin dineru. Juntamenti con otros delegadus representó a Prússia nel [[Congresu de Viena]]. fqbp9icr7pkf64b1t8sjjc0r01skeeb 142867 142866 2026-04-16T10:21:21Z Olarcos 82 142867 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} Fue el [[germanu]] menol del estairista i enteletoal [[Wilhelm von Humboldt]]. Las sus [[obra|obras]] amás del trunfu editorial, runchun aabondus autoris entre los qualis: [[Charles Darwin]], [[Henry David Thoreau]], [[George Perkins Marsh]], [[Simón Bolívar]], [[Ernst Haeckel]], [[John Muir]], [[Edgar Allan Poe]] Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. == Enfancia i juventú == [[Archivu:Tegel Palace, Berlin.jpg|thumb|left|Palaciu de Tegel, Berlín, Alemaña]] El pairi de [[Alexander von Humboldt]], Alexander Georg, originariu dela [[Pomerania]] era oficial prussianu i endispués delos méritos sacaus nel campu dela [[Guerra delos Sieti Añus]] fue nombrau chambelán. Nel 1766 se casó con Marie Elizabeth von Colomb, viuda del barón von Hollwede i ija duna rica familia ugonota. Del matrimoniu nacierun dos ijus: [[Wilhelm von Humboldt|Wilhelm]] (naciu en [[Potsdam]] nel 1767) i Alexander naciu dos añus endispués. Alexander passó la su [[enfancia]] nel castillu de Tegel, endispués describió esti períou como mu aburriu. Quandu el su pairi, nel 1779, murió duna holma inasperá, la mairi s'encargó dela educación delos dos ijus dándu-lis güenus maestrus que-lis pirmitierun l'atolleçu a los corrus enteletoalis berlinensis. == Los estuyus == Nel 1787 la mairi mandó a dambos dos ijus a estudial ena [[Nuversidá de Fráncfort del Óder]] que naquellus tiempos era una delas más emportantis nuversidais en Prússia. Alexander estudió ellí por seis mesis finanças, [[ciencias mercantilis]], [[ciencias estóricas]], [[melecina]], [[física]] i [[matemáticas]]. El 25 d'abostu de 1789 se matriculó, siguiendu al su ermanu, ena [[Nuversidá de Gotinga]], el centru del Iluminismu científicu alemán. Siguió las liciis de física i química dás por [[Georg Christoph Lichtenberg]], [[Christian Gottlob Heyne]] i [[Johann Friedrich Blumenbach]]. La noticia dela [[Revolución Francesa]] lo entusiasmó. Nel mesmu añu un escurrimiento científicu pol [[Rin]] fue la ocasión pa una muesa delas sus obras futuras, escribió un tratau científicu sobre las peñas basálticas del Rin col títulu ''Mineralogische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' (Braunschweig, 1790). La su gana de hazal viajis a lugaris lejanus creció col trato con [[Georg Forster]], el yelnu de Christian Gottlob Heyne, que dendi'l 1772 ata'l 1775 acompañó a [[James Cook]] nel su segundu viaji. Dendi esti momentu en alantri tol su caminu d'estudius fue encaminao a un solu pesqui, hazel-si esploraor pa llevar a cabu envestigaciones científicas. Estudió lenguas i economía en [[Amburgu]], [[geología]] en [[Freiberg]] i [[anatomía]], [[astronomía]] i el usu de trastis científicus en [[Jena]]. Las sus envestigaciones sobre la vegetación fuerun resumías ena espubricación de ''Florae Fribergensis Specimen'' (1793) i los resultaus delos largos estudius anatómicus fuerun arrecogíus ena obra ''Versuche über die gereizte Muskel- und Nervenfaser'' (Berlín, 1797). == Primerus viajis == El 29 de febreru de 1792 fue oficialmenti contratáu ena sociedá menera estatal prussiana. Inque no descuidava la profesión, dedicó abondu tiempu a los sus estudius científicus, motivu pol qual la su carrera no fue rápida. Nostanti esso, se-li dierun a menú tareas emportantis nel ámbitu diplomáticu. Nel 1794 fue introduciu ena sociedá de [[Weimar]]. Nel vranu de 1790 hizu, col Georg Forster, un cortu viaji a [[Ingalaterra]]; nel 1792 paró en [[Viena]] i nel 1795 hizu un viaji d'estudiu dela [[botánica]] i dela geología que lo llevó a [[Suíça]] i a [[Italia]]. La muerti dela su rica mairi el 19 de noviembri de 1796 le pirmitió dilsi delos sus deberis profesionalis i dedical-si a hazel los sus proyetus de viaji. Pol curpa del atrasu del viaji alreol del mundu a vela planeau por [[Nicolas Baudin]], al qual estava envitau a participal, decidió dechal [[París]] col méicu i botánicu francés [[Aimé Bonpland]], pa dilsi a [[Marsella]], col pesqui de topar a [[Napoleón]] n'[[Egiptu]]. Humboldt i Bonpland acabunn por topar-si en [[Mairil]] dendi ondi partierun pa una espedición enas colonias americanas, gracias al sostribu del ministru Raphael d'Urquijo. == La espedición en Sudamérica == [[Archivu:Humboldt-Bonpland Chimborazo.jpg|thumb|Humboldt i Aimé Bonpland al pie del volcán Chimborazo]] El 5 de huniu de 1799 salierun de [[La Coruña]] a bordu del barcu ''"Pizarro"''. A bordu s'alcontravan moernus trastis, sestantis, [[quadranti|quadrantis]], [[telescopiu|telescopius]], cronómetrus, teodolitus, inclinómetrus, cianómetrus, igrómetrus, barómetrus i termómetrus, pa hazal el mayor númeru de midias possiblis. Al prencepiu parunn por seis días en [[Tenerife]], ondi subierun al volcán [[Pico del Teide]] i hizun algunas envestigaciones climatológicas. Endispués duna traversía de 22 días llegarun, el 16 de juliu de 1799, a [[Cumaná]] en [[Venezuela]], la primera paravitá nel mundu nuevu. La nuechi entre'l 11 i el 12 de noviembri de 1799 mirarun una [[lluvia de meteoros]] delas [[Leónidas]]; la descripción deste eventu punu los cimientos pal posterior [[reconocimientu]] dela periodicidá de talis eventus. Dendi Cumaná Humboldt i Bonpland se fuerun pa [[Caracas]]. Nel febreru de 1800 decharun la costa pa esploral el sistema de ríus del [[río Orinoco]]. Esti viaji aventureru que en quatru mesis lis hizu andal 2775 km de tierras bravas i no esplorás, llevó a la demostración dela dessistencia del tanto discutíu canal natural [[Casiquiare]] que junta el ríu Orinoco col [[río Negro (Amazonas)|Río Negro]] (afluenti del [[Río Amazonas]]). El 24 de noviembri de 1800 los dos amigus salierun pa [[Cuba]], pa endispués gorvel a tierrafirme a [[Cartagena de Indias|Cartagena]] ([[Colombia]]), endispués duna paravitá d'algunus mesis. Endispués d'avel andau pol [[río Magdalena]] pal naceru i d'avel atrauclau las arturas de uerru delos [[Andis]], llegarun el 6 de eneru de 1802 endispués dun largo i estenuanti viaji a [[Quito]], ogañu n'[[Ecuador]]. Aquí fuerun los primerus uropeus en subil a dambas dos cimas del volcán [[Pichincha]] (4960 m) i (4794 m). Durante la su estancia, el 23 de juniu de 1802, Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i [[Carlos Montúfar]] intentarun subil al monti [[Chimborazo]] (6310 m). Llegarun d'acuerdu ata la cuota de 5600 m peru pol curpa deste intento de subía describierun con tinu los síntomas del [[mal de montaña]]. Por unos treinta añus tuvierun el récuel de altitú llegá ena subía. El 9 de noviembri de 1802, mientis estava en [[Callao]] nel [[Perú]], Humboldt miró el [[tránsito de Mercurio]]. Estudió amás las propiedades pa abonal del [[guano]], premissa pa metel el guano en [[Uropa]]. Una traversía con tormenta los llevó a [[Méjicu]]. Aquí parunn por ábate un añu pa hazel estudius naturalistas, estóricus i geo-políticus. Entre otras cosas Humboldt s'interessó pol calendariu delos [[Aztecas]]. Nel caminu de güelta desembarcarun enos [[Estaus Unius]], ondi vesitarun [[Filadelfia]], [[Baltimora]] i [[Washington D. C.|Washington]]. Aquí fuerun recibíus personalmente pol [[Presidente delos Estaus Unius]] [[Thomas Jefferson]]. Ena desembocadura del [[río Delaware|Delaware]] tomarun otra ves el caminu del mari i llegarun el 3 d'abostu de 1804 a [[Bordeaux|Burdeus]]. Durante toa la espedición pol [[América Latina]] Humboldt i Bonpland andarun 9650 km, en parti a pié, en parti a cavallu o en canoa. El viaji esploratoriu que los llevó pol territoriu de las ogañu Venezuela, Colombia, Ecuador, Perú, Cuba i Méjicu fue físicamenti mu duru i peligrosu. Curiosamenti pa los tiempos, esti viaji no fue motivau por pesquis económicus o comercialis, sinón por sincerus i prohundus enteressis científicus. === Resultaus dela espedición sudamericana === Durante el su viaji que avía durau dendi'l 1799 ata'l 1804 avían fijau [[meridianu|meridianus]] i [[paralelu|paralelus]], preparau mapas geográficos, estudiau 60000 [[planta|plantas]], delas qualis 6300 eran desconocías, introduciu la [[fitogeografía]] i descritu la [[corriente de Humboldt]], assina llamá nel su onol. Humboldt comunicó al estitutu de París leyendu un libru de memorias el su destapamientu del debilitamiento del [[campu magnéticu terrestre]] dendi los [[polos]] al [[ecuador]]. La su emportancia fue resaltá pola rápida aparición de contratesis. Las sus aportaciones a la geología an síu prencipalmenti las sus cuidadosas osservaciones delos [[volcán|volcanis]] del Mundu Nuevu. Demostró qu'estus se presentan normalmenti en estructuras lineales, que a simple vista coincidin colas enormis devisiones del sussuelu. El su tinu al naceru volcánicu delas peñas que a vezis eran considerás depósitus sedimentarius delas aguas, á síu una aportación esencis pal achante d'opiniones erróneas. Con esto se queó totalmenti olviá la llamada [[neptunismo|ipótesis del neptunismu]]. Dignu de nota es tamién el su [[ensayu]] políticu sobre'l reino de [[Nueva España]], qu'á traíu una gran cantidá de material sobre la geografía i sobre la geología de Méjicu, comprendiendu las descripciones delas condiciones políticas, sociales i económicas assina como abondus datos sobre la puebración. El llamamiento que hizu nesta obra contra la desumanidá dela [[esclavitú]] se queó nostanti sin oyelsi, mientis que las sus descripciones delas minas de [[plata]] mejicanas llevaron a abondus envirtimientos de capital estranjeru. == El períodu parisinu == Quandu el naturalista alemán llegó a Burdeus n'abostu de 1804 endispués de más de cincu añus de no estal, era, al lau de Napoleón, l'ombri más famosu del mundu. Humboldt se queó por ábate veinte añus prencipalmenti en París, la capital uropea dela coltura i dela ciencia, pa evalual la su espedición i espubrical-la. En París topó como colaboratoris no solu científicos francesis -los más famosos d'entoncic- sinón tamién [[grabador de cobre|grabadoris de cobri]] pa los sus mapas i las sus ilustraciones i editoris que-li espubricarun la obra, el primeru delos siguientes 34 volúminis titulau ''Ensayo sobre la geografía de las plantas'' considerau ogañu el primer libru escritu con un puntu de vista ecológico Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, pag 146, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. Esti travaju le gastó ábate tol su capital. Al revés que Humboldt, Bonpland mostró un enterés menol pol travaju científicu dela espedición. Durante'l períodu parisin el naturalista amigo dela genti vivió la ececional vida dela metrópolis. De día travajava ena ellaboración delas sus envestigaciones, mientis que de nuechi normalmenti aparecía enos salonis dela sociedá parisina, ondi solía mandal ena conversación. Curiosamenti ena capital francesa tuvu la suerte de conocer i tratar a Simón Bolívar, tamién él ena ciá por un tiempo, que muchas d'aquellas tierras recién esplorás conocía o conocería bien enos añus dela su carrera melital i política. Nel 1805 Alexander von Humboldt se hizu chambelán del Reino de Prússia i biembru dela [[Academia de Ciencias de Berlín]] (''Akademie der Wissenschaften''). Enos añus entre'l 1807 i el 1833 espubricó una obra en 34 volúminis sobre la espedición en Sudamérica en lengua francesa, con abondus mapas a coloris i de ilustraciones. Peru nel 1827 s'acabunn los sus días de suerti de París: el rei [[Federico Guillermo III de Prusia|Federicu Guillielmu III]] lo llamó definitivamenti a Berlín. Humboldt obedeció a la llamada, tamién porque estava prácticamenti sin dineru. Juntamenti con otros delegadus representó a Prússia nel [[Congresu de Viena]]. == Espedición ena Asia central == [[archivu:Baron Alexander von Humboldt by Julius Schrader 1859 retouched.jpg|miniatura|L'úrtimu retratu d'[[Alexander von Humboldt]] pol Julius Schrader (1859). Nel fondu el [[Chimborazo]].]] Quandu tenía 60 añus el çar de [[Rússia]] Nicola I le pagó un viaji pa llogral enhormación sobri possibris yacimientus menerus pa ruchar. Nun ratiñu de seis mesis andó drentu duna carroça casi 15.000 km en compañía del meneralogista Gustav Rose, parandu en 12.244 estacionis de correu. La spedisción lo llevó más allá delos [[Uralis]] enas estepas siberianas, al otru lau delos montis [[Altai]] ata la raya cola [[China]]. Aquí estuyó la naturaleza del [[mari Caspiu]] i hizun esperimentus sobri la naturaleza química dela su agua, descrisió deferentis famílias de pecis, cogió prantas, midió artitúis, temperaturas i el magnetismu, cogió muessas de piedras i destapó la primera menera de diamantis fueraparti delos trópicus. Al contráriu dela spedisción sudamericana esta no era una spedisción libri. Humboldt s'había comprometíu delanti del çar a no comental la situación política del país. Tol su viaji fue cosseringau por polecías i huncionárius. S'había arreglau cola potencia la qu’él odiaba la su tiranía más que denguna otra. Humboldt comentó los controlis colas parabras: "No podía hazel un passu, sin que me d’allí me llevaran como si hubiera estau malutu". Los resultaus dela spedisción fueron nostanti aprecius polos ciéntificus russus i fue recebiu ena corti de San Petersburgu. Nel 1843 i nel 1844 fue publicau el su labutu russu "Asie centrali". == Los úrtimus añus dela su vida en [[Berlín]] == [[Archivu:Alexander von Humboldt Siegesallee.JPG|thumb|Humboldt (Karl Begas, 1900, Berlín, ''Tiergarten'')]] {{Citación|Tengu nel sintiu un revesinu: ençerral nuna obra tol mundu material, tolo qu'ogañu sabemos delas aparicionis dela bóveda celesti i dela vida ena Tierra.|Este revesinu lo tuvo acupau ata los úrtimus días dela su vida.}} Enos úrtimus veinticinco añus dela su vida Alexander von Humboldt escrebió en Berlín la su obra científica prencipal, ''El cosmu''. L'obra es una delas más ambiciosas nel mundu científicu que s'haigan publicau nunca. Col ''Cosmu'' intenta descrivil de horma que s’entienda la estrutura del Univelssu dendi'l puntu de vista delos conocimientus d'atuncis nun estilu mu prestosu. Los cincu tomus ''El cosmu, proyeutu duna descrisción física del mundu'' (''Kosmos, Entwurf einer physischen Weltbeschreibung''), fueron publicaus entre'l 1845 i el 1862. El quintu volumin salió endispués de muertu. Tos los cincu volúminis tuvun una tirá de 87.000 copias, cosa mu grandi pa essos tiempus. Nun ratiñu de pocu tiempu fueron traducíus a casi todas las lenguas d'Uropa. Quandu en Berlín nel 1848 las revueltas acabun enas barricás, Humboldt se sintió amarráu colos revolucionárius. Enas honras en onol delos ''Märzgefallenen'' (''cayíus de marçu'') Humboldt estava allí. Nel 1857 s'acupó pola abolición dela segunda servidumbre dela gleba en [[Prússia]]. Alexander von Humboldt murió a los 89 añus en Berlín el 6 de mayu de 1859, xustu quandu estava acabandu pacíficamenti l'obra ''El cosmu''. Alexander von Humboldt mesmu llamó assina ala muerti: "La muerti es el remati d'aquella condición de noia que llamamos vida". No tenía dengún parienti. Endispués del imponenti entierru d'Estau al que fueron una montonera de pressonas, fue aterrau ena tumba de família delos Humboldt nel parqui del Schloss Tegel en Berlín. La su vida nos enseña cómo buscó por toa la su dessistencia un sueño sin miral los enteressis financiérus, inque esto lo llevó ala ruina económica. Ha siu un moelu de buscaol con sentimientu. == Pensamientu == Pola su passión polas ciencias naturalis el andal con [[Goethe]] lo llevó a unal los aspeutus científicus col sentimientu i l'arti, llevándolu a sel entendíu i apreciáu tamién pol gran púbricu<ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', cap 2 'Immaginazione e natura. Johann Wolfgang Goethe e Humboldt', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8.</ref>. Esparció una horma laica i olistica d’atendel los aspeutus naturalis, miraus no d’unu en unu sinó tos amarráus, local i globalmenti. Llevó al sintiu de todos el dañu delas actividáis umanas nel meyu ambienti, deforestacionis, obras idráulicas, indústrias. Lucheó contra la escravitú, el coloñalismu i el ruchar intensivu. <ref>url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2009/03/08/esploratore-filosofo-il-genio-di-von.html|titolo=l' esploratore filosofo Il genio di Von Humboldt|sito=Archivio - la Repubblica.it|data=2009|lingua=it|accesso=2023-03-18</ref>. Con una labia que no s'aparava i mu comunicativa, unía ala grandiá delos sus conocimientus, lo llevaba a estal siempri nel centro de todas las mirás i las sus conferéncias estavan siempri tupiás. Daba el su sabel a manos llenas i miraba el cambéu delos conocimientus científicus como un deber i sin rayas políticas o económicas. Enas sus obras s'ocupaba de dal los mapas i los debuxus delos mejoris grabadoris. <ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8</ref> == Contribucionis ala tassonomía == Ena su busca von Humboldt descrisió un montón de razas d’animalis i prantas que dantis no se conocían en Uropa. Entre las razas que llevan el su nombri: * ''Spheniscus humboldti'' * ''Lilium humboldtii'' * ''Phragmipedium humboldtii'' * ''Quercus humboldtii'' * ''Conepatus humboldtii'' * ''Annona humboldtii'' * ''Annona humboldtiana'' * ''Utricularia humboldtii'' * ''Geranium humboldtii'' * ''Humboldtia laurifolia'' == Obras == * ''Vues des Cordillères et Monuments des Peuples Indigènes de l'Amérique''. * ''Ansichten der Natur'', ''Quadri della natura'', Tradución de Grazia Melucci. Codice Edizioni, 2018, ISBN 9788875787691 * ''Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent: fait en 1799, 1800, 1801, 1803 et 1804'' (en italianu: ''Viaggio nelle regioni equinoziali del Nuovo Continente: scritto nel 1799, 1800, 1801, 1803 e 1804'') * ''Examen critique de l'histoire de la géographie du Nouveau continent''. * ''Mineralische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' * ''Zentralasien'' * ''Vorträge'' {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=1|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1808|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12027358}} {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=2|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1810|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12029491}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=1|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1845|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12119008}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=2|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1847|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12120571}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=4|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1858|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12122248}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=6|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1862|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12124231}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=1|editol=Ducrocq|ciá=Parigi|añu=1865|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11819041}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=2|editol=Guérin|ciá=Parigi|añu=1869|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11820092}} {{Cita libru|títulu=Florae fribergensis specimen|volumin=|editol=Heinrich August Rottmann|ciá=Berlín|añu=1793|lingua=la|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=6935044}} == Arreconcimientus == Nel 1837 llogró la medalla Copley pol prohundiçamiento delos conocimientus naturalistas. == Nombraúras == Le han dedicau l'asteroide 4877 Humboldt. La [[Nuversidá de Berlín]] fue nombrá assina nel 1949 debiu alos germanos Humboldt. Una fundación científica alemana a siu llamá ''Alexander von Humboldt Foundation''<ref>lingua=en|url=https://www.humboldt-foundation.de/en/explore/about-the-humboldt-foundation/history|titolo=Alexander von Humboldt Foundation|data=2020</ref>. El prémiu Humboldt (Humboldt Prize), conociu tamién como ''Humboldt Research Award'', dau pola ''Alexander von Humboldt Foundation'' fue criau nel su onol. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal), duna pola ''International Association for Vegetation Science'' (IAVS) cogió el su nombri. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal) duna pola European Geosciences Union cogi el su nombri. == Referéncias ena coltura de massas == L'autol colombianu [[Gabriel García Márquez]] mienta al científicu alemán ena novela ''[[Cien añus de soledá]]''. Nel passu essu, el nombri del científicu es una delas pocas parabras qu’Aureliano Buendía entindi delos delirius del xitanu Melquíades. {{Citación|En verdá, la única cosa que llogró apartal enos gruñius fue el martilleu del nome d’equinocciu, equinocciu, equinocciu, i el nombri d’Alexander von Humboldt.}} Alexander von Humboldt es co-protagonista dela novela ''La mediúra del Mundu'' del escrebiol alemán Daniel Kehlmann xunto col matemáticu i astrónomu [[Carl Friedrich Gauss]]. Apareci ena penícula ''L'otra Heimat'' (2013) de Edgar Reitz, interpretáu pol Werner Herzog. El personaji d’Alexander von Humboldt se gasta nel videojuegu ''Age of Empires III'', ondi es el buscaol dela coloña alemana. Humboldt es el nombri del ríu que parti la isla de Broker dela d’Algonquin nel videojuegu ''Grand Theft Auto IV''. == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{en}} Andreas W. Daum, ''Alexander von Humboldt: A Concise Biography''. Trans. Robert Savage. Princeton University Press, 2024, ISBN ISBN 978-0-691-24736-6. * Paolo Repetto - ''Humboldt controcorrente -'' "Fondazione Luigi Micheletti" (en Redi) 4tdl4q3iaf9nvr8szkwt9p49w26s19k 142868 142867 2026-04-16T10:22:38Z Olarcos 82 /* Enfancia i juventú */ 142868 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} Fue el [[germanu]] menol del estairista i enteletoal [[Wilhelm von Humboldt]]. Las sus [[obra|obras]] amás del trunfu editorial, runchun aabondus autoris entre los qualis: [[Charles Darwin]], [[Henry David Thoreau]], [[George Perkins Marsh]], [[Simón Bolívar]], [[Ernst Haeckel]], [[John Muir]], [[Edgar Allan Poe]] Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. == Enfancia i juventú == [[Archivu:Schloss Tegel1.JPG|thumb|left|Palaciu de Tegel, Berlín, Alemaña]] El pairi de [[Alexander von Humboldt]], Alexander Georg, originariu dela [[Pomerania]] era oficial prussianu i endispués delos méritos sacaus nel campu dela [[Guerra delos Sieti Añus]] fue nombrau chambelán. Nel 1766 se casó con Marie Elizabeth von Colomb, viuda del barón von Hollwede i ija duna rica familia ugonota. Del matrimoniu nacierun dos ijus: [[Wilhelm von Humboldt|Wilhelm]] (naciu en [[Potsdam]] nel 1767) i Alexander naciu dos añus endispués. Alexander passó la su [[enfancia]] nel castillu de Tegel, endispués describió esti períou como mu aburriu. Quandu el su pairi, nel 1779, murió duna holma inasperá, la mairi s'encargó dela educación delos dos ijus dándu-lis güenus maestrus que-lis pirmitierun l'atolleçu a los corrus enteletoalis berlinensis. == Los estuyus == Nel 1787 la mairi mandó a dambos dos ijus a estudial ena [[Nuversidá de Fráncfort del Óder]] que naquellus tiempos era una delas más emportantis nuversidais en Prússia. Alexander estudió ellí por seis mesis finanças, [[ciencias mercantilis]], [[ciencias estóricas]], [[melecina]], [[física]] i [[matemáticas]]. El 25 d'abostu de 1789 se matriculó, siguiendu al su ermanu, ena [[Nuversidá de Gotinga]], el centru del Iluminismu científicu alemán. Siguió las liciis de física i química dás por [[Georg Christoph Lichtenberg]], [[Christian Gottlob Heyne]] i [[Johann Friedrich Blumenbach]]. La noticia dela [[Revolución Francesa]] lo entusiasmó. Nel mesmu añu un escurrimiento científicu pol [[Rin]] fue la ocasión pa una muesa delas sus obras futuras, escribió un tratau científicu sobre las peñas basálticas del Rin col títulu ''Mineralogische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' (Braunschweig, 1790). La su gana de hazal viajis a lugaris lejanus creció col trato con [[Georg Forster]], el yelnu de Christian Gottlob Heyne, que dendi'l 1772 ata'l 1775 acompañó a [[James Cook]] nel su segundu viaji. Dendi esti momentu en alantri tol su caminu d'estudius fue encaminao a un solu pesqui, hazel-si esploraor pa llevar a cabu envestigaciones científicas. Estudió lenguas i economía en [[Amburgu]], [[geología]] en [[Freiberg]] i [[anatomía]], [[astronomía]] i el usu de trastis científicus en [[Jena]]. Las sus envestigaciones sobre la vegetación fuerun resumías ena espubricación de ''Florae Fribergensis Specimen'' (1793) i los resultaus delos largos estudius anatómicus fuerun arrecogíus ena obra ''Versuche über die gereizte Muskel- und Nervenfaser'' (Berlín, 1797). == Primerus viajis == El 29 de febreru de 1792 fue oficialmenti contratáu ena sociedá menera estatal prussiana. Inque no descuidava la profesión, dedicó abondu tiempu a los sus estudius científicus, motivu pol qual la su carrera no fue rápida. Nostanti esso, se-li dierun a menú tareas emportantis nel ámbitu diplomáticu. Nel 1794 fue introduciu ena sociedá de [[Weimar]]. Nel vranu de 1790 hizu, col Georg Forster, un cortu viaji a [[Ingalaterra]]; nel 1792 paró en [[Viena]] i nel 1795 hizu un viaji d'estudiu dela [[botánica]] i dela geología que lo llevó a [[Suíça]] i a [[Italia]]. La muerti dela su rica mairi el 19 de noviembri de 1796 le pirmitió dilsi delos sus deberis profesionalis i dedical-si a hazel los sus proyetus de viaji. Pol curpa del atrasu del viaji alreol del mundu a vela planeau por [[Nicolas Baudin]], al qual estava envitau a participal, decidió dechal [[París]] col méicu i botánicu francés [[Aimé Bonpland]], pa dilsi a [[Marsella]], col pesqui de topar a [[Napoleón]] n'[[Egiptu]]. Humboldt i Bonpland acabunn por topar-si en [[Mairil]] dendi ondi partierun pa una espedición enas colonias americanas, gracias al sostribu del ministru Raphael d'Urquijo. == La espedición en Sudamérica == [[Archivu:Humboldt-Bonpland Chimborazo.jpg|thumb|Humboldt i Aimé Bonpland al pie del volcán Chimborazo]] El 5 de huniu de 1799 salierun de [[La Coruña]] a bordu del barcu ''"Pizarro"''. A bordu s'alcontravan moernus trastis, sestantis, [[quadranti|quadrantis]], [[telescopiu|telescopius]], cronómetrus, teodolitus, inclinómetrus, cianómetrus, igrómetrus, barómetrus i termómetrus, pa hazal el mayor númeru de midias possiblis. Al prencepiu parunn por seis días en [[Tenerife]], ondi subierun al volcán [[Pico del Teide]] i hizun algunas envestigaciones climatológicas. Endispués duna traversía de 22 días llegarun, el 16 de juliu de 1799, a [[Cumaná]] en [[Venezuela]], la primera paravitá nel mundu nuevu. La nuechi entre'l 11 i el 12 de noviembri de 1799 mirarun una [[lluvia de meteoros]] delas [[Leónidas]]; la descripción deste eventu punu los cimientos pal posterior [[reconocimientu]] dela periodicidá de talis eventus. Dendi Cumaná Humboldt i Bonpland se fuerun pa [[Caracas]]. Nel febreru de 1800 decharun la costa pa esploral el sistema de ríus del [[río Orinoco]]. Esti viaji aventureru que en quatru mesis lis hizu andal 2775 km de tierras bravas i no esplorás, llevó a la demostración dela dessistencia del tanto discutíu canal natural [[Casiquiare]] que junta el ríu Orinoco col [[río Negro (Amazonas)|Río Negro]] (afluenti del [[Río Amazonas]]). El 24 de noviembri de 1800 los dos amigus salierun pa [[Cuba]], pa endispués gorvel a tierrafirme a [[Cartagena de Indias|Cartagena]] ([[Colombia]]), endispués duna paravitá d'algunus mesis. Endispués d'avel andau pol [[río Magdalena]] pal naceru i d'avel atrauclau las arturas de uerru delos [[Andis]], llegarun el 6 de eneru de 1802 endispués dun largo i estenuanti viaji a [[Quito]], ogañu n'[[Ecuador]]. Aquí fuerun los primerus uropeus en subil a dambas dos cimas del volcán [[Pichincha]] (4960 m) i (4794 m). Durante la su estancia, el 23 de juniu de 1802, Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i [[Carlos Montúfar]] intentarun subil al monti [[Chimborazo]] (6310 m). Llegarun d'acuerdu ata la cuota de 5600 m peru pol curpa deste intento de subía describierun con tinu los síntomas del [[mal de montaña]]. Por unos treinta añus tuvierun el récuel de altitú llegá ena subía. El 9 de noviembri de 1802, mientis estava en [[Callao]] nel [[Perú]], Humboldt miró el [[tránsito de Mercurio]]. Estudió amás las propiedades pa abonal del [[guano]], premissa pa metel el guano en [[Uropa]]. Una traversía con tormenta los llevó a [[Méjicu]]. Aquí parunn por ábate un añu pa hazel estudius naturalistas, estóricus i geo-políticus. Entre otras cosas Humboldt s'interessó pol calendariu delos [[Aztecas]]. Nel caminu de güelta desembarcarun enos [[Estaus Unius]], ondi vesitarun [[Filadelfia]], [[Baltimora]] i [[Washington D. C.|Washington]]. Aquí fuerun recibíus personalmente pol [[Presidente delos Estaus Unius]] [[Thomas Jefferson]]. Ena desembocadura del [[río Delaware|Delaware]] tomarun otra ves el caminu del mari i llegarun el 3 d'abostu de 1804 a [[Bordeaux|Burdeus]]. Durante toa la espedición pol [[América Latina]] Humboldt i Bonpland andarun 9650 km, en parti a pié, en parti a cavallu o en canoa. El viaji esploratoriu que los llevó pol territoriu de las ogañu Venezuela, Colombia, Ecuador, Perú, Cuba i Méjicu fue físicamenti mu duru i peligrosu. Curiosamenti pa los tiempos, esti viaji no fue motivau por pesquis económicus o comercialis, sinón por sincerus i prohundus enteressis científicus. === Resultaus dela espedición sudamericana === Durante el su viaji que avía durau dendi'l 1799 ata'l 1804 avían fijau [[meridianu|meridianus]] i [[paralelu|paralelus]], preparau mapas geográficos, estudiau 60000 [[planta|plantas]], delas qualis 6300 eran desconocías, introduciu la [[fitogeografía]] i descritu la [[corriente de Humboldt]], assina llamá nel su onol. Humboldt comunicó al estitutu de París leyendu un libru de memorias el su destapamientu del debilitamiento del [[campu magnéticu terrestre]] dendi los [[polos]] al [[ecuador]]. La su emportancia fue resaltá pola rápida aparición de contratesis. Las sus aportaciones a la geología an síu prencipalmenti las sus cuidadosas osservaciones delos [[volcán|volcanis]] del Mundu Nuevu. Demostró qu'estus se presentan normalmenti en estructuras lineales, que a simple vista coincidin colas enormis devisiones del sussuelu. El su tinu al naceru volcánicu delas peñas que a vezis eran considerás depósitus sedimentarius delas aguas, á síu una aportación esencis pal achante d'opiniones erróneas. Con esto se queó totalmenti olviá la llamada [[neptunismo|ipótesis del neptunismu]]. Dignu de nota es tamién el su [[ensayu]] políticu sobre'l reino de [[Nueva España]], qu'á traíu una gran cantidá de material sobre la geografía i sobre la geología de Méjicu, comprendiendu las descripciones delas condiciones políticas, sociales i económicas assina como abondus datos sobre la puebración. El llamamiento que hizu nesta obra contra la desumanidá dela [[esclavitú]] se queó nostanti sin oyelsi, mientis que las sus descripciones delas minas de [[plata]] mejicanas llevaron a abondus envirtimientos de capital estranjeru. == El períodu parisinu == Quandu el naturalista alemán llegó a Burdeus n'abostu de 1804 endispués de más de cincu añus de no estal, era, al lau de Napoleón, l'ombri más famosu del mundu. Humboldt se queó por ábate veinte añus prencipalmenti en París, la capital uropea dela coltura i dela ciencia, pa evalual la su espedición i espubrical-la. En París topó como colaboratoris no solu científicos francesis -los más famosos d'entoncic- sinón tamién [[grabador de cobre|grabadoris de cobri]] pa los sus mapas i las sus ilustraciones i editoris que-li espubricarun la obra, el primeru delos siguientes 34 volúminis titulau ''Ensayo sobre la geografía de las plantas'' considerau ogañu el primer libru escritu con un puntu de vista ecológico Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, pag 146, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. Esti travaju le gastó ábate tol su capital. Al revés que Humboldt, Bonpland mostró un enterés menol pol travaju científicu dela espedición. Durante'l períodu parisin el naturalista amigo dela genti vivió la ececional vida dela metrópolis. De día travajava ena ellaboración delas sus envestigaciones, mientis que de nuechi normalmenti aparecía enos salonis dela sociedá parisina, ondi solía mandal ena conversación. Curiosamenti ena capital francesa tuvu la suerte de conocer i tratar a Simón Bolívar, tamién él ena ciá por un tiempo, que muchas d'aquellas tierras recién esplorás conocía o conocería bien enos añus dela su carrera melital i política. Nel 1805 Alexander von Humboldt se hizu chambelán del Reino de Prússia i biembru dela [[Academia de Ciencias de Berlín]] (''Akademie der Wissenschaften''). Enos añus entre'l 1807 i el 1833 espubricó una obra en 34 volúminis sobre la espedición en Sudamérica en lengua francesa, con abondus mapas a coloris i de ilustraciones. Peru nel 1827 s'acabunn los sus días de suerti de París: el rei [[Federico Guillermo III de Prusia|Federicu Guillielmu III]] lo llamó definitivamenti a Berlín. Humboldt obedeció a la llamada, tamién porque estava prácticamenti sin dineru. Juntamenti con otros delegadus representó a Prússia nel [[Congresu de Viena]]. == Espedición ena Asia central == [[archivu:Baron Alexander von Humboldt by Julius Schrader 1859 retouched.jpg|miniatura|L'úrtimu retratu d'[[Alexander von Humboldt]] pol Julius Schrader (1859). Nel fondu el [[Chimborazo]].]] Quandu tenía 60 añus el çar de [[Rússia]] Nicola I le pagó un viaji pa llogral enhormación sobri possibris yacimientus menerus pa ruchar. Nun ratiñu de seis mesis andó drentu duna carroça casi 15.000 km en compañía del meneralogista Gustav Rose, parandu en 12.244 estacionis de correu. La spedisción lo llevó más allá delos [[Uralis]] enas estepas siberianas, al otru lau delos montis [[Altai]] ata la raya cola [[China]]. Aquí estuyó la naturaleza del [[mari Caspiu]] i hizun esperimentus sobri la naturaleza química dela su agua, descrisió deferentis famílias de pecis, cogió prantas, midió artitúis, temperaturas i el magnetismu, cogió muessas de piedras i destapó la primera menera de diamantis fueraparti delos trópicus. Al contráriu dela spedisción sudamericana esta no era una spedisción libri. Humboldt s'había comprometíu delanti del çar a no comental la situación política del país. Tol su viaji fue cosseringau por polecías i huncionárius. S'había arreglau cola potencia la qu’él odiaba la su tiranía más que denguna otra. Humboldt comentó los controlis colas parabras: "No podía hazel un passu, sin que me d’allí me llevaran como si hubiera estau malutu". Los resultaus dela spedisción fueron nostanti aprecius polos ciéntificus russus i fue recebiu ena corti de San Petersburgu. Nel 1843 i nel 1844 fue publicau el su labutu russu "Asie centrali". == Los úrtimus añus dela su vida en [[Berlín]] == [[Archivu:Alexander von Humboldt Siegesallee.JPG|thumb|Humboldt (Karl Begas, 1900, Berlín, ''Tiergarten'')]] {{Citación|Tengu nel sintiu un revesinu: ençerral nuna obra tol mundu material, tolo qu'ogañu sabemos delas aparicionis dela bóveda celesti i dela vida ena Tierra.|Este revesinu lo tuvo acupau ata los úrtimus días dela su vida.}} Enos úrtimus veinticinco añus dela su vida Alexander von Humboldt escrebió en Berlín la su obra científica prencipal, ''El cosmu''. L'obra es una delas más ambiciosas nel mundu científicu que s'haigan publicau nunca. Col ''Cosmu'' intenta descrivil de horma que s’entienda la estrutura del Univelssu dendi'l puntu de vista delos conocimientus d'atuncis nun estilu mu prestosu. Los cincu tomus ''El cosmu, proyeutu duna descrisción física del mundu'' (''Kosmos, Entwurf einer physischen Weltbeschreibung''), fueron publicaus entre'l 1845 i el 1862. El quintu volumin salió endispués de muertu. Tos los cincu volúminis tuvun una tirá de 87.000 copias, cosa mu grandi pa essos tiempus. Nun ratiñu de pocu tiempu fueron traducíus a casi todas las lenguas d'Uropa. Quandu en Berlín nel 1848 las revueltas acabun enas barricás, Humboldt se sintió amarráu colos revolucionárius. Enas honras en onol delos ''Märzgefallenen'' (''cayíus de marçu'') Humboldt estava allí. Nel 1857 s'acupó pola abolición dela segunda servidumbre dela gleba en [[Prússia]]. Alexander von Humboldt murió a los 89 añus en Berlín el 6 de mayu de 1859, xustu quandu estava acabandu pacíficamenti l'obra ''El cosmu''. Alexander von Humboldt mesmu llamó assina ala muerti: "La muerti es el remati d'aquella condición de noia que llamamos vida". No tenía dengún parienti. Endispués del imponenti entierru d'Estau al que fueron una montonera de pressonas, fue aterrau ena tumba de família delos Humboldt nel parqui del Schloss Tegel en Berlín. La su vida nos enseña cómo buscó por toa la su dessistencia un sueño sin miral los enteressis financiérus, inque esto lo llevó ala ruina económica. Ha siu un moelu de buscaol con sentimientu. == Pensamientu == Pola su passión polas ciencias naturalis el andal con [[Goethe]] lo llevó a unal los aspeutus científicus col sentimientu i l'arti, llevándolu a sel entendíu i apreciáu tamién pol gran púbricu<ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', cap 2 'Immaginazione e natura. Johann Wolfgang Goethe e Humboldt', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8.</ref>. Esparció una horma laica i olistica d’atendel los aspeutus naturalis, miraus no d’unu en unu sinó tos amarráus, local i globalmenti. Llevó al sintiu de todos el dañu delas actividáis umanas nel meyu ambienti, deforestacionis, obras idráulicas, indústrias. Lucheó contra la escravitú, el coloñalismu i el ruchar intensivu. <ref>url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2009/03/08/esploratore-filosofo-il-genio-di-von.html|titolo=l' esploratore filosofo Il genio di Von Humboldt|sito=Archivio - la Repubblica.it|data=2009|lingua=it|accesso=2023-03-18</ref>. Con una labia que no s'aparava i mu comunicativa, unía ala grandiá delos sus conocimientus, lo llevaba a estal siempri nel centro de todas las mirás i las sus conferéncias estavan siempri tupiás. Daba el su sabel a manos llenas i miraba el cambéu delos conocimientus científicus como un deber i sin rayas políticas o económicas. Enas sus obras s'ocupaba de dal los mapas i los debuxus delos mejoris grabadoris. <ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8</ref> == Contribucionis ala tassonomía == Ena su busca von Humboldt descrisió un montón de razas d’animalis i prantas que dantis no se conocían en Uropa. Entre las razas que llevan el su nombri: * ''Spheniscus humboldti'' * ''Lilium humboldtii'' * ''Phragmipedium humboldtii'' * ''Quercus humboldtii'' * ''Conepatus humboldtii'' * ''Annona humboldtii'' * ''Annona humboldtiana'' * ''Utricularia humboldtii'' * ''Geranium humboldtii'' * ''Humboldtia laurifolia'' == Obras == * ''Vues des Cordillères et Monuments des Peuples Indigènes de l'Amérique''. * ''Ansichten der Natur'', ''Quadri della natura'', Tradución de Grazia Melucci. Codice Edizioni, 2018, ISBN 9788875787691 * ''Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent: fait en 1799, 1800, 1801, 1803 et 1804'' (en italianu: ''Viaggio nelle regioni equinoziali del Nuovo Continente: scritto nel 1799, 1800, 1801, 1803 e 1804'') * ''Examen critique de l'histoire de la géographie du Nouveau continent''. * ''Mineralische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' * ''Zentralasien'' * ''Vorträge'' {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=1|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1808|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12027358}} {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=2|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1810|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12029491}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=1|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1845|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12119008}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=2|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1847|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12120571}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=4|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1858|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12122248}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=6|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1862|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12124231}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=1|editol=Ducrocq|ciá=Parigi|añu=1865|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11819041}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=2|editol=Guérin|ciá=Parigi|añu=1869|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11820092}} {{Cita libru|títulu=Florae fribergensis specimen|volumin=|editol=Heinrich August Rottmann|ciá=Berlín|añu=1793|lingua=la|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=6935044}} == Arreconcimientus == Nel 1837 llogró la medalla Copley pol prohundiçamiento delos conocimientus naturalistas. == Nombraúras == Le han dedicau l'asteroide 4877 Humboldt. La [[Nuversidá de Berlín]] fue nombrá assina nel 1949 debiu alos germanos Humboldt. Una fundación científica alemana a siu llamá ''Alexander von Humboldt Foundation''<ref>lingua=en|url=https://www.humboldt-foundation.de/en/explore/about-the-humboldt-foundation/history|titolo=Alexander von Humboldt Foundation|data=2020</ref>. El prémiu Humboldt (Humboldt Prize), conociu tamién como ''Humboldt Research Award'', dau pola ''Alexander von Humboldt Foundation'' fue criau nel su onol. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal), duna pola ''International Association for Vegetation Science'' (IAVS) cogió el su nombri. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal) duna pola European Geosciences Union cogi el su nombri. == Referéncias ena coltura de massas == L'autol colombianu [[Gabriel García Márquez]] mienta al científicu alemán ena novela ''[[Cien añus de soledá]]''. Nel passu essu, el nombri del científicu es una delas pocas parabras qu’Aureliano Buendía entindi delos delirius del xitanu Melquíades. {{Citación|En verdá, la única cosa que llogró apartal enos gruñius fue el martilleu del nome d’equinocciu, equinocciu, equinocciu, i el nombri d’Alexander von Humboldt.}} Alexander von Humboldt es co-protagonista dela novela ''La mediúra del Mundu'' del escrebiol alemán Daniel Kehlmann xunto col matemáticu i astrónomu [[Carl Friedrich Gauss]]. Apareci ena penícula ''L'otra Heimat'' (2013) de Edgar Reitz, interpretáu pol Werner Herzog. El personaji d’Alexander von Humboldt se gasta nel videojuegu ''Age of Empires III'', ondi es el buscaol dela coloña alemana. Humboldt es el nombri del ríu que parti la isla de Broker dela d’Algonquin nel videojuegu ''Grand Theft Auto IV''. == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{en}} Andreas W. Daum, ''Alexander von Humboldt: A Concise Biography''. Trans. Robert Savage. Princeton University Press, 2024, ISBN ISBN 978-0-691-24736-6. * Paolo Repetto - ''Humboldt controcorrente -'' "Fondazione Luigi Micheletti" (en Redi) 1846wzkwqrsptxtm4gxpo42r5ignr2a 142869 142868 2026-04-16T10:26:40Z Olarcos 82 142869 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Alexander von Humboldt''', de nombre completu '''Friedrich Karl Wilhelm Heinrich Alexander''' i tamién conocíu n'español como '''Alejandro de Humboldt''', barón von Humboldt ([[Berlín]], 14 de setiembri de 1769-[[Berlín]], 6 de mayu de 1859) fue un [[naturalista]], [[geógrafo|geógrafu]] i [[Exploración geográfica|esproraor]] alemán. Fue miembru associau de l'Academia de Ciencias francesa i presidenti de la Sociedá Geográfica de París. Gracias a la calidá de los levantamientus topográficos i las muestras de fauna i frora recoxías duranti las sus espedicionis, sentó las basis de las esproracionis científicas. Era el hermanu menol del ministru prusianu, filólofu i [[Lingüística|lingüista]] [[Wilhelm von Humboldt]] (1767–1835). El trabaju cuantitativu de Humboldt sobri la [[geografía]] [[botánica]] sentó las basis del campu de la [[biogeografía]], mentris que la su defensa de la medición geofísica sistemática a largu praçu hue pionera nel monitoreu [[Campo magnético terrestre|geomagnéticu]] i [[Meteorología|meteorológicu]] modernu. Humboldt i [[Carl Ritter]] son consieraos los hundaoris de la geografía moderna, ya que establecierun esta desciplina como una ciencia endependienti. Entri 1799 i 1804, Humboldt viajó estensamenti por América, esprorándola i describiéndola por primera ves dendi un puntu de vista científicu. La su descripción del viagi fue recoxía i prubicá en varios volúminis a lo largu de veintiún años. Humboldt hue uno de los primerus en proponer que las tierras que lindan con l'océanu Atlánticu anguna ves estuvun unías (en particular, América del Sul i África). Humboldt revivió l'ussu de la parabra ''[[cosmos]]'' del griegu antiguu i la asignó al su tratau en murtis volúminis, ''Kosmos'', nel cual buscó relacionar diversas ramas del conocimientu científicu i la cultura. Esti emportanti trabaju tamién promovió una percepción holística del universu como una entiá interativa, lo que introduju conceptos de [[ecología]] que llevarun a ideas [[Ecologismo|ambientalistas]]. En 1800, i otra ves en 1831, describió científicamenti, basándu-si en osservacionis generás duranti los sus viagis, los impatus localis del desarrollu que causaban el [[Cambio climático|cambiu climáticu local inducíu pol sel umanu]]. Humboldt ha goçau d'una difusión estraordinariamenti eloxiosa i, por ejemplu, ha síu consierau «pari de la ecología» i «pari del ambientalismu». De los hermanus Humboldt, i especialmenti de Alexander, a síu referíu l'aprovechamientu por parti de dambus enas sus obras de materialis ayenus, particularmenti españoles o hispánicus, sin dal la referencia debía. Una emportanti acusación que ha recibíu Alexander consisti en que, gracias a disfrutal de sarvoconductu especial de la Corona española pa viajar pola América hispánica, consultó con toa facilidá los archivos oficialis, cuando argunus d'estus materialis, cartográficos, pola su intermediación podríun habel síu aprovechaos por nacionis extranjeras. Fue el [[germanu]] menol del estairista i enteletoal [[Wilhelm von Humboldt]]. Las sus [[obra|obras]] amás del trunfu editorial, runchun aabondus autoris entre los qualis: [[Charles Darwin]], [[Henry David Thoreau]], [[George Perkins Marsh]], [[Simón Bolívar]], [[Ernst Haeckel]], [[John Muir]], [[Edgar Allan Poe]] Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. == Enfancia i juventú == [[Archivu:Schloss Tegel1.JPG|thumb|left|Palaciu de Tegel, Berlín, Alemaña]] El pairi de [[Alexander von Humboldt]], Alexander Georg, originariu dela [[Pomerania]] era oficial prussianu i endispués delos méritos sacaus nel campu dela [[Guerra delos Sieti Añus]] fue nombrau chambelán. Nel 1766 se casó con Marie Elizabeth von Colomb, viuda del barón von Hollwede i ija duna rica familia ugonota. Del matrimoniu nacierun dos ijus: [[Wilhelm von Humboldt|Wilhelm]] (naciu en [[Potsdam]] nel 1767) i Alexander naciu dos añus endispués. Alexander passó la su [[enfancia]] nel castillu de Tegel, endispués describió esti períou como mu aburriu. Quandu el su pairi, nel 1779, murió duna holma inasperá, la mairi s'encargó dela educación delos dos ijus dándu-lis güenus maestrus que-lis pirmitierun l'atolleçu a los corrus enteletoalis berlinensis. == Los estuyus == Nel 1787 la mairi mandó a dambos dos ijus a estudial ena [[Nuversidá de Fráncfort del Óder]] que naquellus tiempos era una delas más emportantis nuversidais en Prússia. Alexander estudió ellí por seis mesis finanças, [[ciencias mercantilis]], [[ciencias estóricas]], [[melecina]], [[física]] i [[matemáticas]]. El 25 d'abostu de 1789 se matriculó, siguiendu al su ermanu, ena [[Nuversidá de Gotinga]], el centru del Iluminismu científicu alemán. Siguió las liciis de física i química dás por [[Georg Christoph Lichtenberg]], [[Christian Gottlob Heyne]] i [[Johann Friedrich Blumenbach]]. La noticia dela [[Revolución Francesa]] lo entusiasmó. Nel mesmu añu un escurrimiento científicu pol [[Rin]] fue la ocasión pa una muesa delas sus obras futuras, escribió un tratau científicu sobre las peñas basálticas del Rin col títulu ''Mineralogische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' (Braunschweig, 1790). La su gana de hazal viajis a lugaris lejanus creció col trato con [[Georg Forster]], el yelnu de Christian Gottlob Heyne, que dendi'l 1772 ata'l 1775 acompañó a [[James Cook]] nel su segundu viaji. Dendi esti momentu en alantri tol su caminu d'estudius fue encaminao a un solu pesqui, hazel-si esploraor pa llevar a cabu envestigaciones científicas. Estudió lenguas i economía en [[Amburgu]], [[geología]] en [[Freiberg]] i [[anatomía]], [[astronomía]] i el usu de trastis científicus en [[Jena]]. Las sus envestigaciones sobre la vegetación fuerun resumías ena espubricación de ''Florae Fribergensis Specimen'' (1793) i los resultaus delos largos estudius anatómicus fuerun arrecogíus ena obra ''Versuche über die gereizte Muskel- und Nervenfaser'' (Berlín, 1797). == Primerus viajis == El 29 de febreru de 1792 fue oficialmenti contratáu ena sociedá menera estatal prussiana. Inque no descuidava la profesión, dedicó abondu tiempu a los sus estudius científicus, motivu pol qual la su carrera no fue rápida. Nostanti esso, se-li dierun a menú tareas emportantis nel ámbitu diplomáticu. Nel 1794 fue introduciu ena sociedá de [[Weimar]]. Nel vranu de 1790 hizu, col Georg Forster, un cortu viaji a [[Ingalaterra]]; nel 1792 paró en [[Viena]] i nel 1795 hizu un viaji d'estudiu dela [[botánica]] i dela geología que lo llevó a [[Suíça]] i a [[Italia]]. La muerti dela su rica mairi el 19 de noviembri de 1796 le pirmitió dilsi delos sus deberis profesionalis i dedical-si a hazel los sus proyetus de viaji. Pol curpa del atrasu del viaji alreol del mundu a vela planeau por [[Nicolas Baudin]], al qual estava envitau a participal, decidió dechal [[París]] col méicu i botánicu francés [[Aimé Bonpland]], pa dilsi a [[Marsella]], col pesqui de topar a [[Napoleón]] n'[[Egiptu]]. Humboldt i Bonpland acabunn por topar-si en [[Mairil]] dendi ondi partierun pa una espedición enas colonias americanas, gracias al sostribu del ministru Raphael d'Urquijo. == La espedición en Sudamérica == [[Archivu:Humboldt-Bonpland Chimborazo.jpg|thumb|Humboldt i Aimé Bonpland al pie del volcán Chimborazo]] El 5 de huniu de 1799 salierun de [[La Coruña]] a bordu del barcu ''"Pizarro"''. A bordu s'alcontravan moernus trastis, sestantis, [[quadranti|quadrantis]], [[telescopiu|telescopius]], cronómetrus, teodolitus, inclinómetrus, cianómetrus, igrómetrus, barómetrus i termómetrus, pa hazal el mayor númeru de midias possiblis. Al prencepiu parunn por seis días en [[Tenerife]], ondi subierun al volcán [[Pico del Teide]] i hizun algunas envestigaciones climatológicas. Endispués duna traversía de 22 días llegarun, el 16 de juliu de 1799, a [[Cumaná]] en [[Venezuela]], la primera paravitá nel mundu nuevu. La nuechi entre'l 11 i el 12 de noviembri de 1799 mirarun una [[lluvia de meteoros]] delas [[Leónidas]]; la descripción deste eventu punu los cimientos pal posterior [[reconocimientu]] dela periodicidá de talis eventus. Dendi Cumaná Humboldt i Bonpland se fuerun pa [[Caracas]]. Nel febreru de 1800 decharun la costa pa esploral el sistema de ríus del [[río Orinoco]]. Esti viaji aventureru que en quatru mesis lis hizu andal 2775 km de tierras bravas i no esplorás, llevó a la demostración dela dessistencia del tanto discutíu canal natural [[Casiquiare]] que junta el ríu Orinoco col [[río Negro (Amazonas)|Río Negro]] (afluenti del [[Río Amazonas]]). El 24 de noviembri de 1800 los dos amigus salierun pa [[Cuba]], pa endispués gorvel a tierrafirme a [[Cartagena de Indias|Cartagena]] ([[Colombia]]), endispués duna paravitá d'algunus mesis. Endispués d'avel andau pol [[río Magdalena]] pal naceru i d'avel atrauclau las arturas de uerru delos [[Andis]], llegarun el 6 de eneru de 1802 endispués dun largo i estenuanti viaji a [[Quito]], ogañu n'[[Ecuador]]. Aquí fuerun los primerus uropeus en subil a dambas dos cimas del volcán [[Pichincha]] (4960 m) i (4794 m). Durante la su estancia, el 23 de juniu de 1802, Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i [[Carlos Montúfar]] intentarun subil al monti [[Chimborazo]] (6310 m). Llegarun d'acuerdu ata la cuota de 5600 m peru pol curpa deste intento de subía describierun con tinu los síntomas del [[mal de montaña]]. Por unos treinta añus tuvierun el récuel de altitú llegá ena subía. El 9 de noviembri de 1802, mientis estava en [[Callao]] nel [[Perú]], Humboldt miró el [[tránsito de Mercurio]]. Estudió amás las propiedades pa abonal del [[guano]], premissa pa metel el guano en [[Uropa]]. Una traversía con tormenta los llevó a [[Méjicu]]. Aquí parunn por ábate un añu pa hazel estudius naturalistas, estóricus i geo-políticus. Entre otras cosas Humboldt s'interessó pol calendariu delos [[Aztecas]]. Nel caminu de güelta desembarcarun enos [[Estaus Unius]], ondi vesitarun [[Filadelfia]], [[Baltimora]] i [[Washington D. C.|Washington]]. Aquí fuerun recibíus personalmente pol [[Presidente delos Estaus Unius]] [[Thomas Jefferson]]. Ena desembocadura del [[río Delaware|Delaware]] tomarun otra ves el caminu del mari i llegarun el 3 d'abostu de 1804 a [[Bordeaux|Burdeus]]. Durante toa la espedición pol [[América Latina]] Humboldt i Bonpland andarun 9650 km, en parti a pié, en parti a cavallu o en canoa. El viaji esploratoriu que los llevó pol territoriu de las ogañu Venezuela, Colombia, Ecuador, Perú, Cuba i Méjicu fue físicamenti mu duru i peligrosu. Curiosamenti pa los tiempos, esti viaji no fue motivau por pesquis económicus o comercialis, sinón por sincerus i prohundus enteressis científicus. === Resultaus dela espedición sudamericana === Durante el su viaji que avía durau dendi'l 1799 ata'l 1804 avían fijau [[meridianu|meridianus]] i [[paralelu|paralelus]], preparau mapas geográficos, estudiau 60000 [[planta|plantas]], delas qualis 6300 eran desconocías, introduciu la [[fitogeografía]] i descritu la [[corriente de Humboldt]], assina llamá nel su onol. Humboldt comunicó al estitutu de París leyendu un libru de memorias el su destapamientu del debilitamiento del [[campu magnéticu terrestre]] dendi los [[polos]] al [[ecuador]]. La su emportancia fue resaltá pola rápida aparición de contratesis. Las sus aportaciones a la geología an síu prencipalmenti las sus cuidadosas osservaciones delos [[volcán|volcanis]] del Mundu Nuevu. Demostró qu'estus se presentan normalmenti en estructuras lineales, que a simple vista coincidin colas enormis devisiones del sussuelu. El su tinu al naceru volcánicu delas peñas que a vezis eran considerás depósitus sedimentarius delas aguas, á síu una aportación esencis pal achante d'opiniones erróneas. Con esto se queó totalmenti olviá la llamada [[neptunismo|ipótesis del neptunismu]]. Dignu de nota es tamién el su [[ensayu]] políticu sobre'l reino de [[Nueva España]], qu'á traíu una gran cantidá de material sobre la geografía i sobre la geología de Méjicu, comprendiendu las descripciones delas condiciones políticas, sociales i económicas assina como abondus datos sobre la puebración. El llamamiento que hizu nesta obra contra la desumanidá dela [[esclavitú]] se queó nostanti sin oyelsi, mientis que las sus descripciones delas minas de [[plata]] mejicanas llevaron a abondus envirtimientos de capital estranjeru. == El períodu parisinu == Quandu el naturalista alemán llegó a Burdeus n'abostu de 1804 endispués de más de cincu añus de no estal, era, al lau de Napoleón, l'ombri más famosu del mundu. Humboldt se queó por ábate veinte añus prencipalmenti en París, la capital uropea dela coltura i dela ciencia, pa evalual la su espedición i espubrical-la. En París topó como colaboratoris no solu científicos francesis -los más famosos d'entoncic- sinón tamién [[grabador de cobre|grabadoris de cobri]] pa los sus mapas i las sus ilustraciones i editoris que-li espubricarun la obra, el primeru delos siguientes 34 volúminis titulau ''Ensayo sobre la geografía de las plantas'' considerau ogañu el primer libru escritu con un puntu de vista ecológico Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, pag 146, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. Esti travaju le gastó ábate tol su capital. Al revés que Humboldt, Bonpland mostró un enterés menol pol travaju científicu dela espedición. Durante'l períodu parisin el naturalista amigo dela genti vivió la ececional vida dela metrópolis. De día travajava ena ellaboración delas sus envestigaciones, mientis que de nuechi normalmenti aparecía enos salonis dela sociedá parisina, ondi solía mandal ena conversación. Curiosamenti ena capital francesa tuvu la suerte de conocer i tratar a Simón Bolívar, tamién él ena ciá por un tiempo, que muchas d'aquellas tierras recién esplorás conocía o conocería bien enos añus dela su carrera melital i política. Nel 1805 Alexander von Humboldt se hizu chambelán del Reino de Prússia i biembru dela [[Academia de Ciencias de Berlín]] (''Akademie der Wissenschaften''). Enos añus entre'l 1807 i el 1833 espubricó una obra en 34 volúminis sobre la espedición en Sudamérica en lengua francesa, con abondus mapas a coloris i de ilustraciones. Peru nel 1827 s'acabunn los sus días de suerti de París: el rei [[Federico Guillermo III de Prusia|Federicu Guillielmu III]] lo llamó definitivamenti a Berlín. Humboldt obedeció a la llamada, tamién porque estava prácticamenti sin dineru. Juntamenti con otros delegadus representó a Prússia nel [[Congresu de Viena]]. == Espedición ena Asia central == [[archivu:Baron Alexander von Humboldt by Julius Schrader 1859 retouched.jpg|miniatura|L'úrtimu retratu d'[[Alexander von Humboldt]] pol Julius Schrader (1859). Nel fondu el [[Chimborazo]].]] Quandu tenía 60 añus el çar de [[Rússia]] Nicola I le pagó un viaji pa llogral enhormación sobri possibris yacimientus menerus pa ruchar. Nun ratiñu de seis mesis andó drentu duna carroça casi 15.000 km en compañía del meneralogista Gustav Rose, parandu en 12.244 estacionis de correu. La spedisción lo llevó más allá delos [[Uralis]] enas estepas siberianas, al otru lau delos montis [[Altai]] ata la raya cola [[China]]. Aquí estuyó la naturaleza del [[mari Caspiu]] i hizun esperimentus sobri la naturaleza química dela su agua, descrisió deferentis famílias de pecis, cogió prantas, midió artitúis, temperaturas i el magnetismu, cogió muessas de piedras i destapó la primera menera de diamantis fueraparti delos trópicus. Al contráriu dela spedisción sudamericana esta no era una spedisción libri. Humboldt s'había comprometíu delanti del çar a no comental la situación política del país. Tol su viaji fue cosseringau por polecías i huncionárius. S'había arreglau cola potencia la qu’él odiaba la su tiranía más que denguna otra. Humboldt comentó los controlis colas parabras: "No podía hazel un passu, sin que me d’allí me llevaran como si hubiera estau malutu". Los resultaus dela spedisción fueron nostanti aprecius polos ciéntificus russus i fue recebiu ena corti de San Petersburgu. Nel 1843 i nel 1844 fue publicau el su labutu russu "Asie centrali". == Los úrtimus añus dela su vida en [[Berlín]] == [[Archivu:Alexander von Humboldt Siegesallee.JPG|thumb|Humboldt (Karl Begas, 1900, Berlín, ''Tiergarten'')]] {{Citación|Tengu nel sintiu un revesinu: ençerral nuna obra tol mundu material, tolo qu'ogañu sabemos delas aparicionis dela bóveda celesti i dela vida ena Tierra.|Este revesinu lo tuvo acupau ata los úrtimus días dela su vida.}} Enos úrtimus veinticinco añus dela su vida Alexander von Humboldt escrebió en Berlín la su obra científica prencipal, ''El cosmu''. L'obra es una delas más ambiciosas nel mundu científicu que s'haigan publicau nunca. Col ''Cosmu'' intenta descrivil de horma que s’entienda la estrutura del Univelssu dendi'l puntu de vista delos conocimientus d'atuncis nun estilu mu prestosu. Los cincu tomus ''El cosmu, proyeutu duna descrisción física del mundu'' (''Kosmos, Entwurf einer physischen Weltbeschreibung''), fueron publicaus entre'l 1845 i el 1862. El quintu volumin salió endispués de muertu. Tos los cincu volúminis tuvun una tirá de 87.000 copias, cosa mu grandi pa essos tiempus. Nun ratiñu de pocu tiempu fueron traducíus a casi todas las lenguas d'Uropa. Quandu en Berlín nel 1848 las revueltas acabun enas barricás, Humboldt se sintió amarráu colos revolucionárius. Enas honras en onol delos ''Märzgefallenen'' (''cayíus de marçu'') Humboldt estava allí. Nel 1857 s'acupó pola abolición dela segunda servidumbre dela gleba en [[Prússia]]. Alexander von Humboldt murió a los 89 añus en Berlín el 6 de mayu de 1859, xustu quandu estava acabandu pacíficamenti l'obra ''El cosmu''. Alexander von Humboldt mesmu llamó assina ala muerti: "La muerti es el remati d'aquella condición de noia que llamamos vida". No tenía dengún parienti. Endispués del imponenti entierru d'Estau al que fueron una montonera de pressonas, fue aterrau ena tumba de família delos Humboldt nel parqui del Schloss Tegel en Berlín. La su vida nos enseña cómo buscó por toa la su dessistencia un sueño sin miral los enteressis financiérus, inque esto lo llevó ala ruina económica. Ha siu un moelu de buscaol con sentimientu. == Pensamientu == Pola su passión polas ciencias naturalis el andal con [[Goethe]] lo llevó a unal los aspeutus científicus col sentimientu i l'arti, llevándolu a sel entendíu i apreciáu tamién pol gran púbricu<ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', cap 2 'Immaginazione e natura. Johann Wolfgang Goethe e Humboldt', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8.</ref>. Esparció una horma laica i olistica d’atendel los aspeutus naturalis, miraus no d’unu en unu sinó tos amarráus, local i globalmenti. Llevó al sintiu de todos el dañu delas actividáis umanas nel meyu ambienti, deforestacionis, obras idráulicas, indústrias. Lucheó contra la escravitú, el coloñalismu i el ruchar intensivu. <ref>url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2009/03/08/esploratore-filosofo-il-genio-di-von.html|titolo=l' esploratore filosofo Il genio di Von Humboldt|sito=Archivio - la Repubblica.it|data=2009|lingua=it|accesso=2023-03-18</ref>. Con una labia que no s'aparava i mu comunicativa, unía ala grandiá delos sus conocimientus, lo llevaba a estal siempri nel centro de todas las mirás i las sus conferéncias estavan siempri tupiás. Daba el su sabel a manos llenas i miraba el cambéu delos conocimientus científicus como un deber i sin rayas políticas o económicas. Enas sus obras s'ocupaba de dal los mapas i los debuxus delos mejoris grabadoris. <ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8</ref> == Contribucionis ala tassonomía == Ena su busca von Humboldt descrisió un montón de razas d’animalis i prantas que dantis no se conocían en Uropa. Entre las razas que llevan el su nombri: * ''Spheniscus humboldti'' * ''Lilium humboldtii'' * ''Phragmipedium humboldtii'' * ''Quercus humboldtii'' * ''Conepatus humboldtii'' * ''Annona humboldtii'' * ''Annona humboldtiana'' * ''Utricularia humboldtii'' * ''Geranium humboldtii'' * ''Humboldtia laurifolia'' == Obras == * ''Vues des Cordillères et Monuments des Peuples Indigènes de l'Amérique''. * ''Ansichten der Natur'', ''Quadri della natura'', Tradución de Grazia Melucci. Codice Edizioni, 2018, ISBN 9788875787691 * ''Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent: fait en 1799, 1800, 1801, 1803 et 1804'' (en italianu: ''Viaggio nelle regioni equinoziali del Nuovo Continente: scritto nel 1799, 1800, 1801, 1803 e 1804'') * ''Examen critique de l'histoire de la géographie du Nouveau continent''. * ''Mineralische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' * ''Zentralasien'' * ''Vorträge'' {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=1|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1808|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12027358}} {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=2|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1810|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12029491}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=1|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1845|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12119008}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=2|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1847|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12120571}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=4|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1858|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12122248}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=6|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1862|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12124231}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=1|editol=Ducrocq|ciá=Parigi|añu=1865|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11819041}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=2|editol=Guérin|ciá=Parigi|añu=1869|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11820092}} {{Cita libru|títulu=Florae fribergensis specimen|volumin=|editol=Heinrich August Rottmann|ciá=Berlín|añu=1793|lingua=la|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=6935044}} == Arreconcimientus == Nel 1837 llogró la medalla Copley pol prohundiçamiento delos conocimientus naturalistas. == Nombraúras == Le han dedicau l'asteroide 4877 Humboldt. La [[Nuversidá de Berlín]] fue nombrá assina nel 1949 debiu alos germanos Humboldt. Una fundación científica alemana a siu llamá ''Alexander von Humboldt Foundation''<ref>lingua=en|url=https://www.humboldt-foundation.de/en/explore/about-the-humboldt-foundation/history|titolo=Alexander von Humboldt Foundation|data=2020</ref>. El prémiu Humboldt (Humboldt Prize), conociu tamién como ''Humboldt Research Award'', dau pola ''Alexander von Humboldt Foundation'' fue criau nel su onol. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal), duna pola ''International Association for Vegetation Science'' (IAVS) cogió el su nombri. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal) duna pola European Geosciences Union cogi el su nombri. == Referéncias ena coltura de massas == L'autol colombianu [[Gabriel García Márquez]] mienta al científicu alemán ena novela ''[[Cien añus de soledá]]''. Nel passu essu, el nombri del científicu es una delas pocas parabras qu’Aureliano Buendía entindi delos delirius del xitanu Melquíades. {{Citación|En verdá, la única cosa que llogró apartal enos gruñius fue el martilleu del nome d’equinocciu, equinocciu, equinocciu, i el nombri d’Alexander von Humboldt.}} Alexander von Humboldt es co-protagonista dela novela ''La mediúra del Mundu'' del escrebiol alemán Daniel Kehlmann xunto col matemáticu i astrónomu [[Carl Friedrich Gauss]]. Apareci ena penícula ''L'otra Heimat'' (2013) de Edgar Reitz, interpretáu pol Werner Herzog. El personaji d’Alexander von Humboldt se gasta nel videojuegu ''Age of Empires III'', ondi es el buscaol dela coloña alemana. Humboldt es el nombri del ríu que parti la isla de Broker dela d’Algonquin nel videojuegu ''Grand Theft Auto IV''. == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{en}} Andreas W. Daum, ''Alexander von Humboldt: A Concise Biography''. Trans. Robert Savage. Princeton University Press, 2024, ISBN ISBN 978-0-691-24736-6. * Paolo Repetto - ''Humboldt controcorrente -'' "Fondazione Luigi Micheletti" (en Redi) iymuug7zs68w5oxy6m8metddhdtpfsv 142874 142869 2026-04-16T10:44:18Z Olarcos 82 /* Bibliografía */ 142874 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Alexander von Humboldt''', de nombre completu '''Friedrich Karl Wilhelm Heinrich Alexander''' i tamién conocíu n'español como '''Alejandro de Humboldt''', barón von Humboldt ([[Berlín]], 14 de setiembri de 1769-[[Berlín]], 6 de mayu de 1859) fue un [[naturalista]], [[geógrafo|geógrafu]] i [[Exploración geográfica|esproraor]] alemán. Fue miembru associau de l'Academia de Ciencias francesa i presidenti de la Sociedá Geográfica de París. Gracias a la calidá de los levantamientus topográficos i las muestras de fauna i frora recoxías duranti las sus espedicionis, sentó las basis de las esproracionis científicas. Era el hermanu menol del ministru prusianu, filólofu i [[Lingüística|lingüista]] [[Wilhelm von Humboldt]] (1767–1835). El trabaju cuantitativu de Humboldt sobri la [[geografía]] [[botánica]] sentó las basis del campu de la [[biogeografía]], mentris que la su defensa de la medición geofísica sistemática a largu praçu hue pionera nel monitoreu [[Campo magnético terrestre|geomagnéticu]] i [[Meteorología|meteorológicu]] modernu. Humboldt i [[Carl Ritter]] son consieraos los hundaoris de la geografía moderna, ya que establecierun esta desciplina como una ciencia endependienti. Entri 1799 i 1804, Humboldt viajó estensamenti por América, esprorándola i describiéndola por primera ves dendi un puntu de vista científicu. La su descripción del viagi fue recoxía i prubicá en varios volúminis a lo largu de veintiún años. Humboldt hue uno de los primerus en proponer que las tierras que lindan con l'océanu Atlánticu anguna ves estuvun unías (en particular, América del Sul i África). Humboldt revivió l'ussu de la parabra ''[[cosmos]]'' del griegu antiguu i la asignó al su tratau en murtis volúminis, ''Kosmos'', nel cual buscó relacionar diversas ramas del conocimientu científicu i la cultura. Esti emportanti trabaju tamién promovió una percepción holística del universu como una entiá interativa, lo que introduju conceptos de [[ecología]] que llevarun a ideas [[Ecologismo|ambientalistas]]. En 1800, i otra ves en 1831, describió científicamenti, basándu-si en osservacionis generás duranti los sus viagis, los impatus localis del desarrollu que causaban el [[Cambio climático|cambiu climáticu local inducíu pol sel umanu]]. Humboldt ha goçau d'una difusión estraordinariamenti eloxiosa i, por ejemplu, ha síu consierau «pari de la ecología» i «pari del ambientalismu». De los hermanus Humboldt, i especialmenti de Alexander, a síu referíu l'aprovechamientu por parti de dambus enas sus obras de materialis ayenus, particularmenti españoles o hispánicus, sin dal la referencia debía. Una emportanti acusación que ha recibíu Alexander consisti en que, gracias a disfrutal de sarvoconductu especial de la Corona española pa viajar pola América hispánica, consultó con toa facilidá los archivos oficialis, cuando argunus d'estus materialis, cartográficos, pola su intermediación podríun habel síu aprovechaos por nacionis extranjeras. Fue el [[germanu]] menol del estairista i enteletoal [[Wilhelm von Humboldt]]. Las sus [[obra|obras]] amás del trunfu editorial, runchun aabondus autoris entre los qualis: [[Charles Darwin]], [[Henry David Thoreau]], [[George Perkins Marsh]], [[Simón Bolívar]], [[Ernst Haeckel]], [[John Muir]], [[Edgar Allan Poe]] Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. == Enfancia i juventú == [[Archivu:Schloss Tegel1.JPG|thumb|left|Palaciu de Tegel, Berlín, Alemaña]] El pairi de [[Alexander von Humboldt]], Alexander Georg, originariu dela [[Pomerania]] era oficial prussianu i endispués delos méritos sacaus nel campu dela [[Guerra delos Sieti Añus]] fue nombrau chambelán. Nel 1766 se casó con Marie Elizabeth von Colomb, viuda del barón von Hollwede i ija duna rica familia ugonota. Del matrimoniu nacierun dos ijus: [[Wilhelm von Humboldt|Wilhelm]] (naciu en [[Potsdam]] nel 1767) i Alexander naciu dos añus endispués. Alexander passó la su [[enfancia]] nel castillu de Tegel, endispués describió esti períou como mu aburriu. Quandu el su pairi, nel 1779, murió duna holma inasperá, la mairi s'encargó dela educación delos dos ijus dándu-lis güenus maestrus que-lis pirmitierun l'atolleçu a los corrus enteletoalis berlinensis. == Los estuyus == Nel 1787 la mairi mandó a dambos dos ijus a estudial ena [[Nuversidá de Fráncfort del Óder]] que naquellus tiempos era una delas más emportantis nuversidais en Prússia. Alexander estudió ellí por seis mesis finanças, [[ciencias mercantilis]], [[ciencias estóricas]], [[melecina]], [[física]] i [[matemáticas]]. El 25 d'abostu de 1789 se matriculó, siguiendu al su ermanu, ena [[Nuversidá de Gotinga]], el centru del Iluminismu científicu alemán. Siguió las liciis de física i química dás por [[Georg Christoph Lichtenberg]], [[Christian Gottlob Heyne]] i [[Johann Friedrich Blumenbach]]. La noticia dela [[Revolución Francesa]] lo entusiasmó. Nel mesmu añu un escurrimiento científicu pol [[Rin]] fue la ocasión pa una muesa delas sus obras futuras, escribió un tratau científicu sobre las peñas basálticas del Rin col títulu ''Mineralogische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' (Braunschweig, 1790). La su gana de hazal viajis a lugaris lejanus creció col trato con [[Georg Forster]], el yelnu de Christian Gottlob Heyne, que dendi'l 1772 ata'l 1775 acompañó a [[James Cook]] nel su segundu viaji. Dendi esti momentu en alantri tol su caminu d'estudius fue encaminao a un solu pesqui, hazel-si esploraor pa llevar a cabu envestigaciones científicas. Estudió lenguas i economía en [[Amburgu]], [[geología]] en [[Freiberg]] i [[anatomía]], [[astronomía]] i el usu de trastis científicus en [[Jena]]. Las sus envestigaciones sobre la vegetación fuerun resumías ena espubricación de ''Florae Fribergensis Specimen'' (1793) i los resultaus delos largos estudius anatómicus fuerun arrecogíus ena obra ''Versuche über die gereizte Muskel- und Nervenfaser'' (Berlín, 1797). == Primerus viajis == El 29 de febreru de 1792 fue oficialmenti contratáu ena sociedá menera estatal prussiana. Inque no descuidava la profesión, dedicó abondu tiempu a los sus estudius científicus, motivu pol qual la su carrera no fue rápida. Nostanti esso, se-li dierun a menú tareas emportantis nel ámbitu diplomáticu. Nel 1794 fue introduciu ena sociedá de [[Weimar]]. Nel vranu de 1790 hizu, col Georg Forster, un cortu viaji a [[Ingalaterra]]; nel 1792 paró en [[Viena]] i nel 1795 hizu un viaji d'estudiu dela [[botánica]] i dela geología que lo llevó a [[Suíça]] i a [[Italia]]. La muerti dela su rica mairi el 19 de noviembri de 1796 le pirmitió dilsi delos sus deberis profesionalis i dedical-si a hazel los sus proyetus de viaji. Pol curpa del atrasu del viaji alreol del mundu a vela planeau por [[Nicolas Baudin]], al qual estava envitau a participal, decidió dechal [[París]] col méicu i botánicu francés [[Aimé Bonpland]], pa dilsi a [[Marsella]], col pesqui de topar a [[Napoleón]] n'[[Egiptu]]. Humboldt i Bonpland acabunn por topar-si en [[Mairil]] dendi ondi partierun pa una espedición enas colonias americanas, gracias al sostribu del ministru Raphael d'Urquijo. == La espedición en Sudamérica == [[Archivu:Humboldt-Bonpland Chimborazo.jpg|thumb|Humboldt i Aimé Bonpland al pie del volcán Chimborazo]] El 5 de huniu de 1799 salierun de [[La Coruña]] a bordu del barcu ''"Pizarro"''. A bordu s'alcontravan moernus trastis, sestantis, [[quadranti|quadrantis]], [[telescopiu|telescopius]], cronómetrus, teodolitus, inclinómetrus, cianómetrus, igrómetrus, barómetrus i termómetrus, pa hazal el mayor númeru de midias possiblis. Al prencepiu parunn por seis días en [[Tenerife]], ondi subierun al volcán [[Pico del Teide]] i hizun algunas envestigaciones climatológicas. Endispués duna traversía de 22 días llegarun, el 16 de juliu de 1799, a [[Cumaná]] en [[Venezuela]], la primera paravitá nel mundu nuevu. La nuechi entre'l 11 i el 12 de noviembri de 1799 mirarun una [[lluvia de meteoros]] delas [[Leónidas]]; la descripción deste eventu punu los cimientos pal posterior [[reconocimientu]] dela periodicidá de talis eventus. Dendi Cumaná Humboldt i Bonpland se fuerun pa [[Caracas]]. Nel febreru de 1800 decharun la costa pa esploral el sistema de ríus del [[río Orinoco]]. Esti viaji aventureru que en quatru mesis lis hizu andal 2775 km de tierras bravas i no esplorás, llevó a la demostración dela dessistencia del tanto discutíu canal natural [[Casiquiare]] que junta el ríu Orinoco col [[río Negro (Amazonas)|Río Negro]] (afluenti del [[Río Amazonas]]). El 24 de noviembri de 1800 los dos amigus salierun pa [[Cuba]], pa endispués gorvel a tierrafirme a [[Cartagena de Indias|Cartagena]] ([[Colombia]]), endispués duna paravitá d'algunus mesis. Endispués d'avel andau pol [[río Magdalena]] pal naceru i d'avel atrauclau las arturas de uerru delos [[Andis]], llegarun el 6 de eneru de 1802 endispués dun largo i estenuanti viaji a [[Quito]], ogañu n'[[Ecuador]]. Aquí fuerun los primerus uropeus en subil a dambas dos cimas del volcán [[Pichincha]] (4960 m) i (4794 m). Durante la su estancia, el 23 de juniu de 1802, Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i [[Carlos Montúfar]] intentarun subil al monti [[Chimborazo]] (6310 m). Llegarun d'acuerdu ata la cuota de 5600 m peru pol curpa deste intento de subía describierun con tinu los síntomas del [[mal de montaña]]. Por unos treinta añus tuvierun el récuel de altitú llegá ena subía. El 9 de noviembri de 1802, mientis estava en [[Callao]] nel [[Perú]], Humboldt miró el [[tránsito de Mercurio]]. Estudió amás las propiedades pa abonal del [[guano]], premissa pa metel el guano en [[Uropa]]. Una traversía con tormenta los llevó a [[Méjicu]]. Aquí parunn por ábate un añu pa hazel estudius naturalistas, estóricus i geo-políticus. Entre otras cosas Humboldt s'interessó pol calendariu delos [[Aztecas]]. Nel caminu de güelta desembarcarun enos [[Estaus Unius]], ondi vesitarun [[Filadelfia]], [[Baltimora]] i [[Washington D. C.|Washington]]. Aquí fuerun recibíus personalmente pol [[Presidente delos Estaus Unius]] [[Thomas Jefferson]]. Ena desembocadura del [[río Delaware|Delaware]] tomarun otra ves el caminu del mari i llegarun el 3 d'abostu de 1804 a [[Bordeaux|Burdeus]]. Durante toa la espedición pol [[América Latina]] Humboldt i Bonpland andarun 9650 km, en parti a pié, en parti a cavallu o en canoa. El viaji esploratoriu que los llevó pol territoriu de las ogañu Venezuela, Colombia, Ecuador, Perú, Cuba i Méjicu fue físicamenti mu duru i peligrosu. Curiosamenti pa los tiempos, esti viaji no fue motivau por pesquis económicus o comercialis, sinón por sincerus i prohundus enteressis científicus. === Resultaus dela espedición sudamericana === Durante el su viaji que avía durau dendi'l 1799 ata'l 1804 avían fijau [[meridianu|meridianus]] i [[paralelu|paralelus]], preparau mapas geográficos, estudiau 60000 [[planta|plantas]], delas qualis 6300 eran desconocías, introduciu la [[fitogeografía]] i descritu la [[corriente de Humboldt]], assina llamá nel su onol. Humboldt comunicó al estitutu de París leyendu un libru de memorias el su destapamientu del debilitamiento del [[campu magnéticu terrestre]] dendi los [[polos]] al [[ecuador]]. La su emportancia fue resaltá pola rápida aparición de contratesis. Las sus aportaciones a la geología an síu prencipalmenti las sus cuidadosas osservaciones delos [[volcán|volcanis]] del Mundu Nuevu. Demostró qu'estus se presentan normalmenti en estructuras lineales, que a simple vista coincidin colas enormis devisiones del sussuelu. El su tinu al naceru volcánicu delas peñas que a vezis eran considerás depósitus sedimentarius delas aguas, á síu una aportación esencis pal achante d'opiniones erróneas. Con esto se queó totalmenti olviá la llamada [[neptunismo|ipótesis del neptunismu]]. Dignu de nota es tamién el su [[ensayu]] políticu sobre'l reino de [[Nueva España]], qu'á traíu una gran cantidá de material sobre la geografía i sobre la geología de Méjicu, comprendiendu las descripciones delas condiciones políticas, sociales i económicas assina como abondus datos sobre la puebración. El llamamiento que hizu nesta obra contra la desumanidá dela [[esclavitú]] se queó nostanti sin oyelsi, mientis que las sus descripciones delas minas de [[plata]] mejicanas llevaron a abondus envirtimientos de capital estranjeru. == El períodu parisinu == Quandu el naturalista alemán llegó a Burdeus n'abostu de 1804 endispués de más de cincu añus de no estal, era, al lau de Napoleón, l'ombri más famosu del mundu. Humboldt se queó por ábate veinte añus prencipalmenti en París, la capital uropea dela coltura i dela ciencia, pa evalual la su espedición i espubrical-la. En París topó como colaboratoris no solu científicos francesis -los más famosos d'entoncic- sinón tamién [[grabador de cobre|grabadoris de cobri]] pa los sus mapas i las sus ilustraciones i editoris que-li espubricarun la obra, el primeru delos siguientes 34 volúminis titulau ''Ensayo sobre la geografía de las plantas'' considerau ogañu el primer libru escritu con un puntu de vista ecológico Andrea Wulf, ''L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza'', trad. di Lapo Berti, pag 146, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8. Esti travaju le gastó ábate tol su capital. Al revés que Humboldt, Bonpland mostró un enterés menol pol travaju científicu dela espedición. Durante'l períodu parisin el naturalista amigo dela genti vivió la ececional vida dela metrópolis. De día travajava ena ellaboración delas sus envestigaciones, mientis que de nuechi normalmenti aparecía enos salonis dela sociedá parisina, ondi solía mandal ena conversación. Curiosamenti ena capital francesa tuvu la suerte de conocer i tratar a Simón Bolívar, tamién él ena ciá por un tiempo, que muchas d'aquellas tierras recién esplorás conocía o conocería bien enos añus dela su carrera melital i política. Nel 1805 Alexander von Humboldt se hizu chambelán del Reino de Prússia i biembru dela [[Academia de Ciencias de Berlín]] (''Akademie der Wissenschaften''). Enos añus entre'l 1807 i el 1833 espubricó una obra en 34 volúminis sobre la espedición en Sudamérica en lengua francesa, con abondus mapas a coloris i de ilustraciones. Peru nel 1827 s'acabunn los sus días de suerti de París: el rei [[Federico Guillermo III de Prusia|Federicu Guillielmu III]] lo llamó definitivamenti a Berlín. Humboldt obedeció a la llamada, tamién porque estava prácticamenti sin dineru. Juntamenti con otros delegadus representó a Prússia nel [[Congresu de Viena]]. == Espedición ena Asia central == [[archivu:Baron Alexander von Humboldt by Julius Schrader 1859 retouched.jpg|miniatura|L'úrtimu retratu d'[[Alexander von Humboldt]] pol Julius Schrader (1859). Nel fondu el [[Chimborazo]].]] Quandu tenía 60 añus el çar de [[Rússia]] Nicola I le pagó un viaji pa llogral enhormación sobri possibris yacimientus menerus pa ruchar. Nun ratiñu de seis mesis andó drentu duna carroça casi 15.000 km en compañía del meneralogista Gustav Rose, parandu en 12.244 estacionis de correu. La spedisción lo llevó más allá delos [[Uralis]] enas estepas siberianas, al otru lau delos montis [[Altai]] ata la raya cola [[China]]. Aquí estuyó la naturaleza del [[mari Caspiu]] i hizun esperimentus sobri la naturaleza química dela su agua, descrisió deferentis famílias de pecis, cogió prantas, midió artitúis, temperaturas i el magnetismu, cogió muessas de piedras i destapó la primera menera de diamantis fueraparti delos trópicus. Al contráriu dela spedisción sudamericana esta no era una spedisción libri. Humboldt s'había comprometíu delanti del çar a no comental la situación política del país. Tol su viaji fue cosseringau por polecías i huncionárius. S'había arreglau cola potencia la qu’él odiaba la su tiranía más que denguna otra. Humboldt comentó los controlis colas parabras: "No podía hazel un passu, sin que me d’allí me llevaran como si hubiera estau malutu". Los resultaus dela spedisción fueron nostanti aprecius polos ciéntificus russus i fue recebiu ena corti de San Petersburgu. Nel 1843 i nel 1844 fue publicau el su labutu russu "Asie centrali". == Los úrtimus añus dela su vida en [[Berlín]] == [[Archivu:Alexander von Humboldt Siegesallee.JPG|thumb|Humboldt (Karl Begas, 1900, Berlín, ''Tiergarten'')]] {{Citación|Tengu nel sintiu un revesinu: ençerral nuna obra tol mundu material, tolo qu'ogañu sabemos delas aparicionis dela bóveda celesti i dela vida ena Tierra.|Este revesinu lo tuvo acupau ata los úrtimus días dela su vida.}} Enos úrtimus veinticinco añus dela su vida Alexander von Humboldt escrebió en Berlín la su obra científica prencipal, ''El cosmu''. L'obra es una delas más ambiciosas nel mundu científicu que s'haigan publicau nunca. Col ''Cosmu'' intenta descrivil de horma que s’entienda la estrutura del Univelssu dendi'l puntu de vista delos conocimientus d'atuncis nun estilu mu prestosu. Los cincu tomus ''El cosmu, proyeutu duna descrisción física del mundu'' (''Kosmos, Entwurf einer physischen Weltbeschreibung''), fueron publicaus entre'l 1845 i el 1862. El quintu volumin salió endispués de muertu. Tos los cincu volúminis tuvun una tirá de 87.000 copias, cosa mu grandi pa essos tiempus. Nun ratiñu de pocu tiempu fueron traducíus a casi todas las lenguas d'Uropa. Quandu en Berlín nel 1848 las revueltas acabun enas barricás, Humboldt se sintió amarráu colos revolucionárius. Enas honras en onol delos ''Märzgefallenen'' (''cayíus de marçu'') Humboldt estava allí. Nel 1857 s'acupó pola abolición dela segunda servidumbre dela gleba en [[Prússia]]. Alexander von Humboldt murió a los 89 añus en Berlín el 6 de mayu de 1859, xustu quandu estava acabandu pacíficamenti l'obra ''El cosmu''. Alexander von Humboldt mesmu llamó assina ala muerti: "La muerti es el remati d'aquella condición de noia que llamamos vida". No tenía dengún parienti. Endispués del imponenti entierru d'Estau al que fueron una montonera de pressonas, fue aterrau ena tumba de família delos Humboldt nel parqui del Schloss Tegel en Berlín. La su vida nos enseña cómo buscó por toa la su dessistencia un sueño sin miral los enteressis financiérus, inque esto lo llevó ala ruina económica. Ha siu un moelu de buscaol con sentimientu. == Pensamientu == Pola su passión polas ciencias naturalis el andal con [[Goethe]] lo llevó a unal los aspeutus científicus col sentimientu i l'arti, llevándolu a sel entendíu i apreciáu tamién pol gran púbricu<ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', cap 2 'Immaginazione e natura. Johann Wolfgang Goethe e Humboldt', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8.</ref>. Esparció una horma laica i olistica d’atendel los aspeutus naturalis, miraus no d’unu en unu sinó tos amarráus, local i globalmenti. Llevó al sintiu de todos el dañu delas actividáis umanas nel meyu ambienti, deforestacionis, obras idráulicas, indústrias. Lucheó contra la escravitú, el coloñalismu i el ruchar intensivu. <ref>url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2009/03/08/esploratore-filosofo-il-genio-di-von.html|titolo=l' esploratore filosofo Il genio di Von Humboldt|sito=Archivio - la Repubblica.it|data=2009|lingua=it|accesso=2023-03-18</ref>. Con una labia que no s'aparava i mu comunicativa, unía ala grandiá delos sus conocimientus, lo llevaba a estal siempri nel centro de todas las mirás i las sus conferéncias estavan siempri tupiás. Daba el su sabel a manos llenas i miraba el cambéu delos conocimientus científicus como un deber i sin rayas políticas o económicas. Enas sus obras s'ocupaba de dal los mapas i los debuxus delos mejoris grabadoris. <ref>Andrea Wulf, 'L'invenzione della natura. Le avventure di Alexander Von Humboldt, l'eroe perduto della scienza', trad. di Lapo Berti, LUISS University Press, 2017, ISBN 978-88-6105-262-8</ref> == Contribucionis ala tassonomía == Ena su busca von Humboldt descrisió un montón de razas d’animalis i prantas que dantis no se conocían en Uropa. Entre las razas que llevan el su nombri: * ''Spheniscus humboldti'' * ''Lilium humboldtii'' * ''Phragmipedium humboldtii'' * ''Quercus humboldtii'' * ''Conepatus humboldtii'' * ''Annona humboldtii'' * ''Annona humboldtiana'' * ''Utricularia humboldtii'' * ''Geranium humboldtii'' * ''Humboldtia laurifolia'' == Obras == * ''Vues des Cordillères et Monuments des Peuples Indigènes de l'Amérique''. * ''Ansichten der Natur'', ''Quadri della natura'', Tradución de Grazia Melucci. Codice Edizioni, 2018, ISBN 9788875787691 * ''Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent: fait en 1799, 1800, 1801, 1803 et 1804'' (en italianu: ''Viaggio nelle regioni equinoziali del Nuovo Continente: scritto nel 1799, 1800, 1801, 1803 e 1804'') * ''Examen critique de l'histoire de la géographie du Nouveau continent''. * ''Mineralische Beobachtungen über einige Basalte am Rhein'' * ''Zentralasien'' * ''Vorträge'' {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=1|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1808|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12027358}} {{Cita libru|títulu=Recueil d'observations astronomiques, d'opérations trigonométriques et de mesures barométriques|volumin=2|editol=Maximilian Samson Friedrich Schöll|ciá=Parigi|añu=1810|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12029491}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=1|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1845|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12119008}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=2|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1847|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12120571}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=4|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1858|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12122248}} {{Cita libru|títulu=Kosmos|volumin=6|editol=Johann Georg Cotta|ciá=Stoccarda|añu=1862|lingua=de|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12124231}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=1|editol=Ducrocq|ciá=Parigi|añu=1865|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11819041}} {{Cita libru|títulu=[Opere. Lettere e carteggi]|volumin=2|editol=Guérin|ciá=Parigi|añu=1869|lingua=fr|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=11820092}} {{Cita libru|títulu=Florae fribergensis specimen|volumin=|editol=Heinrich August Rottmann|ciá=Berlín|añu=1793|lingua=la|url=https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=6935044}} == Arreconcimientus == Nel 1837 llogró la medalla Copley pol prohundiçamiento delos conocimientus naturalistas. == Nombraúras == Le han dedicau l'asteroide 4877 Humboldt. La [[Nuversidá de Berlín]] fue nombrá assina nel 1949 debiu alos germanos Humboldt. Una fundación científica alemana a siu llamá ''Alexander von Humboldt Foundation''<ref>lingua=en|url=https://www.humboldt-foundation.de/en/explore/about-the-humboldt-foundation/history|titolo=Alexander von Humboldt Foundation|data=2020</ref>. El prémiu Humboldt (Humboldt Prize), conociu tamién como ''Humboldt Research Award'', dau pola ''Alexander von Humboldt Foundation'' fue criau nel su onol. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal), duna pola ''International Association for Vegetation Science'' (IAVS) cogió el su nombri. La medalla Alexander von Humboldt (Alexander von Humboldt Medal) duna pola European Geosciences Union cogi el su nombri. == Referéncias ena coltura de massas == L'autol colombianu [[Gabriel García Márquez]] mienta al científicu alemán ena novela ''[[Cien añus de soledá]]''. Nel passu essu, el nombri del científicu es una delas pocas parabras qu’Aureliano Buendía entindi delos delirius del xitanu Melquíades. {{Citación|En verdá, la única cosa que llogró apartal enos gruñius fue el martilleu del nome d’equinocciu, equinocciu, equinocciu, i el nombri d’Alexander von Humboldt.}} Alexander von Humboldt es co-protagonista dela novela ''La mediúra del Mundu'' del escrebiol alemán Daniel Kehlmann xunto col matemáticu i astrónomu [[Carl Friedrich Gauss]]. Apareci ena penícula ''L'otra Heimat'' (2013) de Edgar Reitz, interpretáu pol Werner Herzog. El personaji d’Alexander von Humboldt se gasta nel videojuegu ''Age of Empires III'', ondi es el buscaol dela coloña alemana. Humboldt es el nombri del ríu que parti la isla de Broker dela d’Algonquin nel videojuegu ''Grand Theft Auto IV''. == Referencias == {{listaref}} == Bibliografía == * {{en}} Andreas W. Daum, ''Alexander von Humboldt: A Concise Biography''. Trans. Robert Savage. Princeton University Press, 2024, ISBN ISBN 978-0-691-24736-6. * Paolo Repetto - ''Humboldt controcorrente -'' "Fondazione Luigi Micheletti" (en Redi) * Federico Focher, ''Alexander von Humboldt. Schizzo biografico "dal vivo"'', Saonara (PD), Il Prato, 2009 ISBN 978-88-6336-067-7.  * Federico Focher, ''Alla scoperta delle leggi della vita. Ritratti di Redi, Maupertuis, Trembley, von Humboldt, Wallace, Mendel,'' Saonara (PD), Il Prato, 2019 ISBN 978-88-6336-481-1. * Jean De Maleissye, ''Storia dei veleni. Da Socrate ai giorni nostri'', Bologna, Odoya, 2008 ISBN 978-88-6288-019-0. * Eduardo Muratta Bunsen, "Las miradas de Humboldt y la tensión entre Prospero y Calibán de Shakespeare", ''Cumaná 1799'', 2013 ISBN 978-3-89528-958-3 994mof5hrf8ms2w4om1ma87o0pbkcnn Categoría:Biografias 14 11908 142871 2026-04-16T10:30:25Z Olarcos 82 Criá página con '[[Category:Éndici]]' 142871 wikitext text/x-wiki [[Category:Éndici]] cbsbpmsan2tez63wdhbs4wv7faz31g1 142872 142871 2026-04-16T10:33:27Z Olarcos 82 142872 wikitext text/x-wiki {{Commonscat|Biography}} [Category:Éndici]] 4dh7059onvq7fxjdstb1high6x3iivk 142873 142872 2026-04-16T10:33:49Z Olarcos 82 142873 wikitext text/x-wiki {{Commonscat|Biography}} [[Category:Éndici]] a6jxrr3cqfnwe7abll7qk2y2h098oda