Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.46.0-wmf.24
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Teatru romanu de Méria
0
9740
142887
142883
2026-04-19T00:03:12Z
Sa~eswiki
8342
142887
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de estructura}}
[[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]]
El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], ogañu la ciá de Méria, capital d'[[Estremaúra]]. El su criación hue promovía pol cónsu [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref>
El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru fue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu fuerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]].
En 1912, el teatru hue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Madrí, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref>
== Estoria ==
[[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra del teatru.]]
El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref>
En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref>
El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref>
Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref>
=== Escavación i reconstrucción ===
[[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]]
El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas».
[[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]]
En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
== Descrición ==
La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref>
=== Gradas i ''orchestra'' ===
[[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]]
El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref>
El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref>
Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref>
Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref>
[[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]]
La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref>
=== Escena ===
[[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]]
[[Archivu:XXII Festival Juvenil Europeo de Teatro Grecolatino 03.jpg|thumb|Vista dela escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de Teatru Grecolatinu, n'abril de 2018]]
L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref>
Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref>
[[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref>
Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
=== Peristilu ===
[[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]]
[[File:Spainmeridateatroromano03.jpg| thumb|El peristilu, çona ajardiná ubicada por atrás dela escena.]]
thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura.
Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref>
== Galeria ==
<gallery mode="packed">
Archivu:Columna de mármol romana en el Teatro Romano.jpg|Detalli duna coluna de marmol
Archivu:Columnas del Teatro de Merida atras.jpg|Colunas, vistas dendi dela parti posteriol del teatru
Archivu:Estatua1 en el Teatro de Merida.jpg|Detalli duna estatua
Archivu:Estatua3 en el Teatro de Merida.jpg|Una otra estatua
Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|Las gradas
Archivu:InscripcionAgrippaTeatroMérida.JPG|Inscripción comemorativa de M. Vipsani
Archivu:Puerta de entrada de las autoridades al Teatro Romano de Mérida.jpg|Puerta d'entrá delas autoriais
Archivu:Vista panorámica del Teatro Romano de Mérida.jpg|Vista panoramica
</gallery>
== Véa-se tamién ==
* [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]]
* [[Teatru romanu]]
* [[12 Tesorus d'España]]
== Atijus ==
* [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria]
== Huntis ==
<references/>
[[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]]
[[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]]
ebk8c35m8ureogs329j5p79qgylilto
142888
142887
2026-04-19T00:04:46Z
Sa~eswiki
8342
142888
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de estructura}}
[[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 18.jpg|miniaturadeimagen|Teatru romanu de Méria|300px]]
El '''[[Teatru romanu de Méria]]''' es un teatru [[Estóricu|estóricu]] levantau pola [[Antigua Roma]] ena coloña [[Augusta Emerita]], ogañu la ciá de Méria, capital d'[[Estremaúra]]. El su criación hue promovía pol cónsu [[Marco Vipsanio Agripa]] i, sigún una fecha escrita nel propiu teatru, l'inauguración se prouju pa los añus 16-15 a.C. «Préncipi entri los monumentus emeritensis», cumu lo llamó l'arquitetu [[José Menéndez-Pidal]],<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> el teatru es [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]] dendi 1993 cumu parti del [[Grupu arqueológicu de Méria]].<ref>UNESCO World Heritage Convention - World Heritage List, Archaeological Ensemble of Mérida, https://whc.unesco.org/en/list/664/, consultau el 2026-2-25</ref> <ref>[https://whc.unesco.org/es/list/664 Conjuntu arquiológicu de Méria - UNESCO]</ref>
El teatru tieni sufriu varias remodelacionis, la más emportanti mentris el sigru I d. C., quandu se levantó el frenti escénicu actual, i otra en época de [[Constantino I]], entri los añus 333 i 337. El teatru hue abandonau nel sigru IV d.C. endispués dela oficialización nel [[Empériu romanu]] dela [[Religión cristiana|religión cristiana]], qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis. Derribau a cachus i tapau de tierra, mentris sigrus la única parti visibri del edificiu huerun las gradas d’arriba, bautizás polos emeritensis cumu «Las Sieti Sillas». Las escavacionis arqueológicas nel teatru encetarun en 1910 i la su reconstrucción a cachus en 1962. Dendi 1933 acohi la celebración del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]].
En 1912, el teatru hue decrarau [[Monumentu nacional]],<ref>Real orden, de 13 de diziembri de 1912, declarando Monumentos nacionales las Antigüedades Emeritenses., https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1913/003/A00028-00028.pdf, Gaceta de Mairil, 1913-1-3</ref> polo qu’ogañu es [[Bien d'Enterés Coltural]] con categoría de [[Monumentu]].<ref>Ministerio de Cultura, Consulta a la base de datos de bienes inmuebles - Teatro Romano (Mérida), https://www.cultura.gob.es/bienes/buscarDetalleBienesInmuebles.do?brscgi_DOCN=000014149, consultau el 2026-2-25</ref>
== Estoria ==
[[Archivu:Marcus agrippa louvre portrait.jpg|thumb|left|160px|[[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', hue el patrocinador dela obra del teatru.]]
El crio del teatru emeritensi se projetó juntu cola del [[Anfiteatru|anfiteatru]] pegau nel momentu de fundación dela ciá romana. Varias lápidas escritas endicant qu’el cónsul [[Marco Vipsanio Agripa]], ''patronus coloniae'', fue el patrocinador dela obra i qu’ésta se inauguró entri los añus 16 i 15 a. C.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref><ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref> Dessos edificius d’espetáculus no podíun faltar nuna coloña romana, criá amás con magnificencia pa servil de trastu de [[Romanización|romanización]].<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref>
En efetu, el crio de teatrus ena [[Antigua Roma]] respondíe más a enteresis políticus qu’a los gustus del puebru romanu, que preferíe acudil al [[Circu|circu]] a vel [[Carreras de carrus|carreras de carrus]] i al [[Anfiteatru|anfiteatru]] a vel kombatis entri [[Gladiaoris|gladiaoris]] i animalis.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 8</ref> Dendi el teatru l'autoriá hazíe una propaganda eficienti della misma i del mou de via romanu, tantu a través dela majestuosidá del edificiu i la su decoración cumu delos mensajis que dendi el su escenariu se podíun transmitil.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref>
El usu del edificiu mentris varius sigrus hizo mestel algunas reformas. Assin, en angún momentu del sigru I d. C., ya fuera en época dela [[Dinastía Julio-Claudia]]<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74</ref> o dela posterior [[Dinastía Flavia]],<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref> se levantó el actual frenti d'escena, que se volvió a reformal entri los añus 333 i 337 juntu cola vía que rodea l'edificiu.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 9</ref>
Debíu en gran miía ala implantación oficial del cristianismu nel sigru IV, religión qu’estimaba inmoralis las representacionis teatralis, l'edificiu dejó de gastal-si i fue abandonau. Col passu del tiempu algunas delas sus partis se derribarun i otras se cegarun con tierra. Mentris sigrus namás fue visibri la parti d'arriba del su graderíu colas bóvedas delos [[Vomitórius|vomitórius]] hundíus, polo que los habitantis dela ciá creyerun vel sieti grandis asientus, «Las sieti sillas», ondi sigún la leyenda se sentaban otrus tantus reis morus pa palral sobri el destinu dela ciá.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 10</ref>
=== Escavación i reconstrucción ===
[[Archivu:Teatro romano de Mérida en el siglo XIX..jpg|thumb|left|Fotografía del teatru romanu de Méria dantis dela su escavación, tomá por J. Laurent pa 1867. Namás son visibris las ruinas dela ''summa cavea'', llamás pol puebru «Las sieti sillas».]]
El conocimientu dela dessistencia del teatru emeritensi, de horma sorprendente, es bastanti recenti. A prencipius del sigru XX, endispués de muchas centurias d'abandonu i despojo, entavía l'edificiu se hallaba tapau de tierra, sobresaliendu namás el formigón dela ''summa cavea'', llamá «Las sieti sillas».
[[Archivu:Bombita en Mérida.png|thumb|El toreru Bombita (izq.) i unus amigus nel teatru en 1913.]]
En 1910 se prencipiarun las escavacionis que dirigió l'arqueólogu de Madrí [[José Ramón Mélida]]. L'estrutura del teatru apareció esnuda en gran parti, con una ''cavea'' faltosa delos sillaris de granitu que hazíun los asientus, las piedras dela ''scaena'' tirás aposta i la fachada traser, cuyo estremu d'arriba siempri estuvo descuviertu, despojá delos sus huertis sillaris. Nostanti, el reciu núcleu de ''[[Opus caementicium|opus caementicium]]'' tieni soportau el tiempu, l'abandonu i el saqueu ata ogañu i tieni conservau l'estrutura básica del grupu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
Dendi 1933 acohi el desenvolvimiento del [[Festiva Enternacional de Teatru Clásicu de Méria]], con lo qual recupera la su función original i va más allá del puru adornu. La reconstrucción dela derribá ''scaena'' encetó en 1962 bahu la dirección del arquitetu [[José Menéndez-Pidal y Álvarez]], mentris unas intervencionis que tamién tornarun a asental parti delos sillaris delas gradas, recomponun angunus vomitórius i parti dela columnata del [[Perestilu|perestilu]], partis que mos hazent imaginal el aspetu qu'el teatru debió tenel en prencepiu.<ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
== Descrición ==
La traça i orientación del edificiu sigunt fielmenti las reglas del tratau ''[[De architectura]]'' de [[Marco Vitruvio]], i respondi a un moelu puramenti romanu, ya establecíu dantis en criacionis cumu el desaparecíu [[Teatru de Pompeyu]] en Roma i el [[Teatru d'Ostia]], que d'entavía se puei contemplal. El recintu se concibió pa acomoal a unus 6000 espertaoris i se asituaó alpar del anfiteatru lueñi del centru dela urbi, nel su estremu sudeste, cerca delas murallas, que se levantaban pola zona traser de dambos dos edificius.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559</ref>
=== Gradas i ''orchestra'' ===
[[Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|thumb|Las gradas del teatru romanu.]]
El sitiu elegíu respondi a razones topográficas, pues las gradas aprovechant la pendienti natural del cerru de [[San Albín]], cosa que sin dua ayudó a ahorral huerças i materialis de crio. Más dela metá dela cávea (gradas) semicircular del teatru aprovecha la pendienti del cerru,<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> de mou qu'el su frenti d'ahuera ábate tieni desenvolvimiento, inque ai que tenel en cuenta qu'el nivel dela vía que la rodea se elevó sobri la calçá original ena etapa de Constantino I, cumu enseñant los escalonis mestel pa bajal alos vomitórius d'entrá.<ref>VV.AA., 2006, pp. 559, 560</ref>
El emiciclu dela cávea está devidíu en tres sectoris destinaus a deferentis crassis socialis. El setor preferenti, la ''ima cavea'', es el más cercanu ala escena, inque alantri del mesmu abía otras tres filas d'asientus, tapás de mármol i con anchura generosa, qu'estaban reservás pa autoriais políticas, religiosas o militaris. Estas tres gradas d'onol se delimitaún pun pretil de mármol, tras el qual corre un estrechu passillu, ''praecintio'', nel que se enceta la ''ima cavea''. La parti d'abahu, ena que se asituaban las crassis socialis más acomodás, tieni veintitrés filas d'asientus i se subdividi en cincu sectoris radialis (''cunei'') delimitaus por escaleras i, a nivel horizontal, pun correol (''praecintio'') que lo separa delas graderías d'arriba. Cun repartu d'aprovechu de passillus, escalinatas i puertas, el tránsitu d'espertaoris era cómodu i flúiu. Seis vomitórius ena su parti d'arriba dant entrá a un correol semicircular tapau por una bóveda anular que facilita l'entrá i salía por dos puertas en sendus estremos.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref>
Más arriba, la ''ima cavea'' termina con un murete, llamau ''balteus'', nel que se abrint otrus cincu vomitórius que comunicaún derechamenti col ahuera i que amás marcant el puntu de ranca de pequeñas escalerillas, ''scalae'', qu’enlazaún el ''praecintio'' ya mentau con otru que va alantri del ''balteus''.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> Ena basi desta ''ima cavea'' se asituó una capillita (''sacrarium'') destiná alas ceremonias del cultu imperial.<ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref>
Las caveas meia i superior (''media'' i ''summa cavea'') tenent cada una cincu filas d'asientus, están separás por otru ''balteus'' i sostribás pun comprihu sistema d'arcos i bóvedas de cañón. El entrá alos mesmus se hazíe por una escalinata común en contatu col ahuera, inque destus vomitórius tan solo quedant los sus buecus sin bóvedas, que devidint las gradas d'arriba en sieti tramus, conocius pol puebru cumu ''Las sieti sillas'' i que mentris sigrus fuerun la única parti visibri del grupu teatral.<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref> En total, nel ahuera trezi puertas facilitaban l'entrá i evacuación delos asistentis al teatru.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref>
[[File:Teatro de Mérida, España, 2017 12.jpg| thumb|''Parodoi'', galería pael acessu de autoriais.]]
La ''orchestra'' es un espaciu semicircular destinau al coru i pavimentau con losas rectangularis de mármolis brancus i azulonus.<ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 11</ref> A esta zona se entra polos ''parodoi'', galerías en ángulu asituás enos lateralis i que se abrint bahu las gradas. Las puertas d'ahuera se tápant con arcos de meiu puntu, hechus pun corretu despiece de dovelas que ressaltant del paramentu del fondu i enseñant un cuidau cincelau caraterísticu delas criacionis dela ciá en época augústea. Sobri estas dos puertas se asituaún inscripcionis tocanti a Agripa, hechas con apliquis de bronci ya desaparecíus, cumu se vei enos furacus que las sujetaban. Las puertas delos ''parodoi'' que dant ala ''orchestra'' son adintelás i tamién luzint inscripcionis tocanti a Agripa: «Marco Agripa, iju de Lucio, cónsul por tercera vezi i haciendu la potestá tribunicia por tercera vezi».<ref>VV.AA., 2006, pp. 560</ref>
=== Escena ===
[[Archivu:Merida Roman Theatre2.jpg|thumb|''Scaenae frons'' del teatru.]]
[[Archivu:XXII Festival Juvenil Europeo de Teatro Grecolatino 03.jpg|thumb|Vista dela escena duranti el XXII Festival Juvenil Uropeu de Teatru Grecolatinu, n'abril de 2018]]
L’escena se conforma cumu un ''pulpitum'' u prantaforma elevá sobri l’univel dela ''orchestra'', de gran anchura colos sus sesenta metrus d’anchu i sieti de hondu. El su frenti, el ''proscaenium'', adota una sinuosa fachaura por mediu d’entrantis que tiran ya a horma de rectángulo, ya a semicírculu, i queda acutau enos sus estrimus por dos pequeñas escalas que comunican el ''pulpitum'' cola ''orchestra''. Nel suelu desta prantaforma, qu’en origen estaría recubierta de maera, s’án pofíu columbrar dalgunus buracus que sedrían el lugal d’encaxi delas escenografías. Nun mesmu sentíu, dalgunas piedras con buracus juntu ala puerta central del’escena s’interprétan cumu caxas dondi se meterían los ''periatti'', prismas triangularis que voluciuñaban con deferentis decoraus sigún la naturaleça dela representación: tragédia, comédia u sátira. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref>
Cun efetismu propiamenti teatral, el telón de hondu dela ''scaena'' se yergui cumu una estrutura monumental de dizesete metrus d’artura i de gran riqueça decorativa, la ''scaenae frons'' u fachaura escénica. La su pranta adquieri un gran dinamismu a basi d’entrantis que de nuevu combinan liñas retas i curvas i que rompin la linealidá del su basamentu. Nel entranti central, qu’es semicircular, s’abri la puerta prencipal, ''valva regia'', pol dondi hazían presencia los primerus autoris. Simétricamenti, a dambos dos laus, s’abrin otras dos puertas n’entrantis rectangularis, llamás ''valva hospitalia''. <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 74, 75</ref> L’alçau deste frenti escénicu fue reconstruíu duranti el sigru XX con dos órdinis de columnas superpuestus. Quandu s’escavó el teatru se reconoció puramenti la liña del podiu sobri el que se levanta toa l’estrutura, asina cumu el basamentu de dalgunas delas columnas del primel ordin. Una vezi ajuntau tol material de piedra pertenecienti a este primel cuerpu, que se topaba tirau ''in situ'', se procedió al su levantamientu tomandu cumu moelu el [[Teatru libiu de Sabratha|teatru líbiu de Sabratha]], bien paecíu al emeritensi. Las columnas son d’ordin corintiu i sobri ellas se disponi un entablamientu con arquitrabi, frisu i cornisa, mu bien adornaus i tallaus con gran perfeición. El juegu cromáticu delos mármolis, gris azulau enos fustis i brancu en capitelis i entablamientu, ayúan a jandulal l’efetu ornamental deste imponenti decorau de piedra. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561</ref> Tantu las columnas cumu l’estrutura de mármol están elaborás con mármol de [[Macael]]. <ref>Muñiz, Gabriel, El oro blanco, Revista Historia de Iberia Vieja, 2013, número 103</ref>
[[Archivu:Teatro de Mérida, España, 2017 02.jpg|thumb|Dos delas estatuas delos intercolumnius. Las originalis se topan nel [[Museu Nacional d'Arti Romanu]].]] Este efetista conjuntu arquitutónicu s’enriqueció amás cuna enteressanti série d'esculturas asitiás enos intercolumnius, inque no se sabi la su ordenación original. Parti destas estatuas cuentan un pasaji mitológicu, nel que [[Cora]], raptá por [[Plutón]], se güelvi la infernal [[Proserpina]], nun programa de voluntá religiosa mu apropiau pola antigua [[Augusta Emerita]], que basaba la su economía ena producción agrícola. Los sus protagonistas, [[Ceres]], [[Plutón]], [[Proserpina]] i [[Júpiter]], án síu identificaus nuna estatuaria de gran calidá técnica. Juntu a estas imágenis de dioses figurarun retratus umanus d’identidá desconocía, pues namás quedan los sus cuerpus, dambos dos togaus i tres toracatus. <ref>VV.AA., 2006, pp. 561, 562</ref> <ref>Álvarez Martínez, 2006, p. 75</ref>
Detrás dela ''scaenae frons'' ai varias dependencias palos autoris que constituyen el ''postcaenium''. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 13</ref> Nel paramentu del podiu deste cuerpu s’á apreciau una cierta farta d’uniá, lo que s’á interpreta u cumu la muestra duna emportanti rehorma dela ''scaena'' original. El momentu desta rehorma s’á aventurau atendiendo alas esculturas toracatas, propias del reinau de [[Domicianu]] (81-96 d.C.), i alos capitelis dela ''scaenae frons'', el qual su estilu es propiu dela etapa dela [[Dinastía Flavia]] (segunda metá del sigru I d.C.). Tiempu endispués, sigún consta nuna escrición, el teatru sufrió rehormas duranti el reinau de [[Constantinu I]] entri los añus 333 i 337, quandu tamién se fizo por arreglar el [[Circu de Mérida|circu]] dela ciá. Esta intervención se llevó a cabu cumu parti dun programa de mejoras quandu [[Mérida]] se güelvi en 298 capital dela [[Diócesis de Hispania]], criá duranti l’alministración del empériu nel reinau de [[Dioclecianu]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
=== Peristilu ===
[[Archivu:Augusto, emperador (11649357954).jpg|thumb|left|170px|[[Augustu]] cumu Pontífici Máximu, bustu topau nel peristilu.]]
[[File:Spainmeridateatroromano03.jpg| thumb|El peristilu, çona ajardiná ubicada por atrás dela escena.]]
thumb|El peristilu, zona ajardiná asitiá detrás del’escena. Más allá del ''postcaenium'', igual qu’enos teatrus de [[Pompeyu]] i d’[[Ostia]], s’abri un [[Peristilu|peristilu]], una zona ajardiná pal espardimientu qu’en origen estaba acutá enos sus quatru laus por una dobri columnata hormá por columnas de granitu bastu que taban embelecías con un recubrimientu d’estucu i pintura.
Al hondu deste peristilu quadrangulal, alineau col exi del teatru i la ''valva regia'', dessisti una pequeña estancia rectangular ena que s’án topau varias piezas d’interés. Nun prencepiu s’interpretó cumu una biblioteca, peru el destapamientu de varias estatuas, entri ellas el famosu retratu de [[Augustu]] velau cumu ''Pontifex Maximus'' i otru de [[Tiberiu]], amás de varias escricionis relacionás col curtu emperial, llevarun a interpretar qu’el lugal se destinó a este curtu, que endispués radicaría nel [[Templu de Diana]]. <ref>VV.AA., 2006, pp. 562</ref>
Ena esquina norti del peristilu, elevás sobri l’univel del jardín, están las letrinas, i al oesti los restus dela conocía cumu [[Casa-basílica]] u Casa del Teatru, construía endispués del’abandonu del teatru. <ref>VV.AA., 2006, pp. 536, 537</ref> Esta residencia es unu delos ejemplus más enteressantis dela arquitutura doméstica de [[Mérida]], <ref>VV.AA., 2006, pp. 538</ref> cuenta con un patiu rodeau de columnas i pilastras i varias habitaciones, dalgunas rematás con horma d’ábsidi i la mayol de todas con pinturas muralis que representan figuras umanas a grandura natural. <ref>Barroso, Morgado, 1996, p. 14</ref>
== Galeria ==
<gallery mode="packed">
Archivu:Columna de mármol romana en el Teatro Romano.jpg|Detalli duna coluna de marmol
Archivu:Columnas del Teatro de Merida atras.jpg|Colunas, vistas dendi dela parti posteriol del teatru
Archivu:Estatua1 en el Teatro de Merida.jpg|Detalli duna estatua
Archivu:Estatua3 en el Teatro de Merida.jpg|Una otra estatua
Archivu:GradasTeatroRomano.JPG|Las gradas
Archivu:InscripcionAgrippaTeatroMérida.JPG|Inscripción comemorativa de M. Vipsani
Archivu:Puerta de entrada de las autoridades al Teatro Romano de Mérida.jpg|Puerta d'entrá delas autoriais
Archivu:Vista panorámica del Teatro Romano de Mérida.jpg|Vista panoramica
</gallery>
== Véa-se tamién ==
* [[Festival Enternacional de Teatru Clásicu de Mérida]]
* [[Teatru romanu]]
* [[12 Tesorus d'España]]
== Atijus ==
* [https://turismomerida.org/que-ver/teatro-romano/ Teatru romanu - Turismu Méria]
== Huntis ==
<references/>
[[Categoría:Teatrus d'Estremaúra]]
[[Categoría:Arquitetura dela Antigua Roma n'Estremaúra]]
nbqevgc6w8wnqfcdtiovi1btgrs8v2w
Potsdam
0
11909
142889
2026-04-19T11:49:38Z
Olarcos
82
Criá página con '{{ficha de entidad subnacional}}'
142889
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
6t3zfgdq1gwu9pcm1p339die9a68bil
142890
142889
2026-04-19T11:52:44Z
Olarcos
82
142890
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Potsdam''' ({{IPA-de|ˈpɔt͡sdam|pron|De-Potsdam.ogg}}) es una [[ciá]] alemana assitiá enas inmediacionis de [[Berlín]], juntu al ríu [[Havel]].<ref> Potsdam: tres sugerencias </ref> Tiini una [[puebración]] estimá, a cabus de 2021, de 183,154 abitantis.<ref> Población dela ciá </ref> Es la capital i [[ciá]] más puebrá del estau federau de [[Brandeburgu]].
La [[ciá]] es conocía pol su legau cumu l'antigua residéncia delos reis de [[Prúsia]], colos sus nuyosus i únicus DIYARU de palácius i parquis, i la emportanti [[ciá]] burguesa. Los paisagis colturalis fueron incluíus en 1990 pola [[UNESCO]] ena su lista del patrimoñu coltural i natural dela umanidá. Potsdam tamién fue incluía pola [[UNESCO]] ena su Redi de Ciais Criativas en 2019, cumu "[[Ciá del Cini]]".<ref> Potsdam nun Unesco-Filmstadt </ref> L'estuyu cinematográficu [[Babelsberg]], fundau en Potsdam en 1912 cumu el primel gran estuyu cinematográficu del [[mundu]], es un centru [[moernu]] de proucción de cini i televisión.<ref> Internationale Produzenten </ref>
Es célebre pol [[Paláciu de Sanssouci]]. Ena [[ciá]] se topa el [[Institutu Leibniz de Astrofísica de Potsdam]], dedicau al estuyu dela actividá solal. Es [[amás]] sei dela [[Nuversidá de Potsdam|nuversidá]] omónima.
== Estoria ==
=== Encetu i desenvolvimientu ena Edá Meya ===
Potsdam fue fundá probabrienti [[dantis]] del [[sigru VII]] cumu un assentamientu dun puebru eslavu alreol dun castillu. Fue mentá pol primera vezi nun decumentu en 993 cumu ''Poztupimi''. En 1317 fue nombrá cumu una [[ciá]] chiquina. Tuvo la su carta de [[puebración]] en 1345.
=== Residéncia prusiana i runchimientu ===
En 1573 entavía era una chiquina [[ciá]] de mercau de 2000 abitantis. Ena [[Guerra delos Trenta Añus]] (1618-1648), Potsdam perdió ábate la metá dela su [[puebración]].<ref> 993 – 1660 Von Poztupimi zur Nebenresidenz </ref>
La fortuna de Potsdam cambió en tontu quandu fue elegía en 1660 cumu residéncia de caça de [[Federicu Guillermu I de Brandeburgu|Federicu Guillermu I]], eletol de [[Brandeburgu]], el núcliu del poerosu Estau que más tardi se muaría nel [[Reinu de Prúsia]]. Endispués del [[Editu de Potsdam]] en 1685, se convirtió nun centru d’enmigración [[uropea]]. La su libertá religiosa atroxu a genti de [[Fráncia]] ([[hugonoti]]), [[Rúsia]], los [[Países Baxus]] i [[Boémia]]. L'editu aceleró el crecimientu dela [[puebración]] i la recuperación económica.<ref> El Espíritu de Potsdam y sus consecuencias para Alemania </ref>
Más tardi, la [[ciá]] fue residéncia dela família real prusiana. Los majestuosos eificius delas residéncias realis se construyerun prencipalmenti mentris el reinau de [[Federicu el Grandi]]. Unu dellus es el [[Paláciu de Sanssouci]] (en francés: «sin preocupaciones»), proyeutau pol arquiteutu [[Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff]] en 1744 i famosu polos sus jardinis formalis e interioris rococó. Otras residéncias realis son el [[Paláciu Nuevu]] i la [[Orangerie]].
En 1815, cola formación dela província de [[Brandeburgu]], Potsdam se convirtió ena capital dela província ata 1918, ecetu pol períodu entri 1827 i 1843, nel que la capital fue [[Berlín]]. Berlín fue la capital de [[Prúsia]] i más tardi del [[Imperiu Alemán]], [[inque]] la corti permaneció en Potsdam, ondi se muarun munchus fencionárius del Gobielnu.
En 1914, l'emperadol [[Guillermu II de Prúsia|Guillermu II]] firmó la declaración de guerra nel [[Paláciu Nuevu]] de Potsdam. En 1918, a cabus dela [[Primel Guerra Mundial]], la [[ciá]] perdió el su estatus de «segunda capital» de [[Alemaña]] quandu Guillermu II abdicó i [[Alemaña]] se tornó repúbrica.
=== Repúbrica de Weimar i nacionalsocialismu ===
La fortuna dela corona prusiana fue confiscá i en 1926 se treshirió ala recién fundá Alministración delos Palácius i Jardinis del Estau. Al encetu dela [[Alemaña nazi]], el 21 de marçu de 1933, se dierun la manu duna manera ceremonial el Presidenti [[Paul von Hindenburg]] i el nuevu Cancillel [[Adolf Hitler]] ena ''Garnisonkirche'' (Ilesia dela Guarnición) de Potsdam, nel que pasó ala [[estoria]] cumu el «Día de Potsdam», que simbolizó la ligança entri los melitaris i el nazismu.
En abril de 1945, nel marcu dela [[Segunda Guerra Mundial]], la [[ciá]] fue bombardiá pola [[Royal Air Force]], que destruyó la mayor parti del su centru [[estoricu]], quendi Potsdam seriamenti dañá. Mentris la mayor parti dela [[Segunda Guerra Mundial]] (1939-1945), la [[ciá]] s'había libráu en gran miía de dañus de guerra emportantis. [[Nostanti]], ena nuechi del 14 al 15 d’abril de 1945, la fuerça aérea aliá farrancó 1716 toneladas de bombas sobri Potsdam provocandu la muerti d’alreol de 1600 [[pressona]]s. La demolición delos puentis más emportantis sobri el [[Havel]] pol parti delas uniais alemanas ya nu pudo aparal el vanci del [[Ejército Roxu Soviéticu]], que se muó a Potsdam a cabus d’abril de 1945 i terminó cola guerra ena [[ciá]].<ref> 1919 – 1945 Bedeutung als preußische Traditionsstadt </ref>
=== Ocupación i división alemana ===
[[Archivu:Glienicker Brücke2.JPG|miniaturadeimagen|El puenti [[Glienicke]], gastau pal entercambiu d’espías mentris la [[Guerra Fría]]]]
Del 17 de júliu al 2 d’agostu de 1945, se celebró la [[Conferéncia de Potsdam]] nel [[Paláciu Cecilienhof]] dela [[ciá]]. Los vancioris líderis aliaus [[Harry S. Truman]], [[Winston Churchill]] i el su sucessol [[Clement Attlee]], assín cumu [[Iósif Stalin]], se juntarun pa decil el futuru de [[Alemaña]] i la [[Uropa]] de posguerra en genneral. [[Estaus Unius]] i la [[Unión Soviética]] tuvierun mentábus enfrentamientus pol control de [[Berlín]]. Pol estu se dividió la capital alemana en quatru setoris. La conferéncia acabó col [[Acuerdu de Potsdam]] i la [[Declaración de Potsdam]].
El gobielnu de [[Alemaña del Esti]] (formalmenti conocía cumu la [[Repúbrica Democrática Alemana]], en alemán ''Deutsche Demokratische Republik, DDR'') intentó esborral los símbolos del melitarismu prusianu. Munchus eificius [[estoricu]]s, angunus dellus graviamenti dañaus pola guerra, fueron demolíus.
Potsdam, al suroesti de [[Berlín]], quedó jistu ahuera de [[Berlín Ocidental]] endispués dela costrucción del [[Muru de Berlín]]. La elevación del muru nu solu aisló a Potsdam respetu a [[Berlín Ocidental]], sinu que tamién dobló el tiempu que se tardaba en chegal a [[Berlín Oriental]]. El [[puenti Glienicke]] sobri el [[Havel]] ataba la [[ciá]] con [[Berlín Ocidental]] i fue l'escenáriu d’angunus entercambius d’espías mentris la [[Guerra Fría]].
=== Endispués dela reunificación alemana ===
En 1990, cola reunificación alemana, Potsdam se convierti en capital del Estau de [[Brandeburgu]]. Una delas primeras decisiones del Conseju dela [[ciá]], que fue elegía libri i democráticamenti en mayu de 1990 pol primera vezi dendi 1933, fue la «aprossimación cuidaosa al paisagi urbanu [[estoricu]] caraterísticu i evolucionau».<ref> Seit 1990 – Neugestaltung als brandenburgische Landeshauptstadt </ref> En abril de 1992, se volvió a abril la conexón [[S-Bahn]] con [[Berlín]], que s'había enterrompíu dendi que se construyó el muru de Berlín en 1961.
== Política ==
L'Estau Mayol dela [[Unión Uropea]] ([[EUFOR]]) instaló en Potsdam los quartelis operacionalis centralis pala su misión ena [[Repúbrica Democrática del Congu]].
== Geografía ==
[[Archivu:Templiner See.jpg|miniaturadeimagen|Lagu de Templin al sul de Potsdam]]
La región está formá pol una seri de grandis morrenas dela úrtima [[edá de yelu]]. [[Ogañu]], la [[ciá]] consta enas sus tres quartas partis d’espáciu verdi, con solu un quartu d’aria urbana. Ai alreol de veinti lagus i ríus en Potsdam, pol ejemplu el [[Havel]], los lagus de [[Griebnitz]], [[Templin]], [[Tiefer See]], [[Jungfernsee]], canal [[Teltow]], [[Heiliger See]] i el [[Sacrower See]]. El puntu más artu es el ''Kleiner Ravensberg'' (114 m s. n. m.).
Potsdam está dividía en sieti destritus urbanus [[estoricu]]s i nuevi nuevos ''Ortsteile'' (partis ruralis), que se juntarun ala [[ciá]] en 2003. L'apariéncia delos destritus urbanus es bastanti diferenti. Los destritus del norti i el centru están formaus prencipalmenti pol eificius [[estoricu]]s, mentris que el sul dela [[ciá]] está dominau pol amplias çonas de nuevas eificacionis.
== Educación ==
colos sus cincu nuversidais i nuyosas otras estitucionis d’envestigación no nuversitarias, Potsdam s'á estabbrecíu cumu una destacá sei científica nacional e enternacional.
== Coltura ==
[[Archivu:Neues Palais Potsdam durch Triumphbogen.jpg|miniaturadeimagen|Vista del [[Paláciu Nuevu]] a travessu dela puerta triunfal]]
Ena [[coltura]] i arquiteutura dela [[ciá]] entavía s’aprecia que Potsdam fue [[estoricu|estoricamenti]] un centru receptol d’enmigrantis d’otros lugaris de [[Uropa]].
[[Archivu:Orangerieschloss Potsdam.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|[[Paláciu dela Orangerie]]|240px]]
Aquí tieni la continuanción dela tradución del artículu sobri Potsdam pal estándar OSCEC dela Güiquipedia, siguiendu minuciosamenti las tuas estrucionis i el diccionariu de Carmona.
=== Parqui de Sanssouci ===
L'atraición más populal en Potsdam es el [[Parqui de Sanssouci]], a 2 km al oesti del centru dela [[ciá]]. En 1744 el rei [[Federicu II el Grandi]] mandó construil una residéncia aquí, ondi podía vivil ''sans souci'' (‘sin preocupacionis’, nel [[Luenga francesa|francés]] que se palraba ena corti). El parqui acohi varios eificius:
El [[Paláciu de Sanssouci]], un paláciu relativamenti moesto dela família emperial de [[Prúsia]] i [[Alemaña]].
El [[Paláciu dela Orangerie]], dantis paláciu pa combidaus realis forasterus.
El [[Paláciu Nuevu de Potsdam]], construíu entri 1763 i 1769 pa celebral el fin dela [[Guerra delos Siete Añus]], ena que [[Prúsia]] acabó cola dominación austriaca de sigrus sobri los asuntus alemanis. Es muncho mayol qu'el de Sanssouci, con más de 200 cuartus i 400 estátuas cumu decoración. Sirvió cumu casa de combidaus pa nuyosus vesitantis realis.
El [[Paláciu de Charlottenhof]], un paláciu neoclásicu de [[Karl Friedrich Schinkel]] construíu en 1826.
Las [[Termas romanas (Potsdam)|Termas romanas]], construías pol Karl Friedrich Schinkel i Ludwig Persius en 1829-1840. Es un DIYARU de eificius qu'incluin un pavellón de té, una vilda d'estilu renacentista i una terma d'estilu romanu (del que toma el su nomi la toaliá del DIYARU).
La [[Casa de té china (Potsdam)|Casa de té china]], un pavellón del sigru XVIII construíu en estilu chinu, ala moa dela época.
[[Archivu:Potsdam St. Nikolaikirche 2005.jpg|thumb|La Puerta de Fortuna i la [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]] nel Antigu Mercau]]
=== Praça del Antigu Mercau ===
La [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] es el centru estoricu de Potsdam. Mentris tres sigrus fue el lugal ondi se llevantó el [[Paláciu dela Ciá de Potsdam|Paláciu dela Ciá]] (Stadtschloß), un paláciu real construíu en 1662. Baxu [[Federicu II el Grandi]], el paláciu se tornó en residéncia d'invielnu delos reis prusianus. El paláciu quedó seriamenti dañau mentris el bombarde u de 1945, i las autoridais comunistas lo farrancarun en 1961, inque en 2013 terminó la su recostrucción parcial; en 2002 la ''Puerta de Fortuna'' fue recostruía ena su posición estórica original, que marcó el primel passu ena recostrucción del paláciu.
La praça está dominá ogañu pola cúpula dela [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]], eificá en 1837 en estilu clásicu. Fue la úrtima obra de [[Karl Friedrich Schinkel]], quien diseñó l'eificiu peru nu vivió pa vellu acabau. Lo terminarun los sus discipulus [[Friedrich August Stüler]] i [[Ludwig Persius]].
La parti oriental dela praça del Mercau está dominá pol l'[[Antigu Ayuntamientu de Potsdam|Antigu Ayuntamientu]], ergíu en 1755 pol l'arquiteutu neerlandés [[Jan Bouman]] (1706-1776). Tiini una caraterística torri cerculal, coroná con un [[Atlas (cartografía)|Atlas]] dorau que sostriba el mundu sobri los sus ombrus.
[[Archivu:Potsdam brandenburger tor.jpg|thumb|La [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu de Potsdam]]]]
==Deporti==
En Potsdam ai 2 equipus de fubu, son: [[1. FFC Turbine Potsdam]] qu'es femeninu, el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] con capaciá pa 10,499 espetadoris i compiti ena [[Bundesliga Femenina]], i [[SV Babelsberg 03]] que juega la [[Regionalliga Nordost]] i el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] capaciá pa 10,787 i tamién compiti ena [[DFB-Pokal]].
=== Otros monumentus i lugaris d'enterés ===
[[Archivu:Potsdam-Kurfuerstenstrasse-Hollaendisches-Viertel-26-07-2009-41.JPG|miniaturadeimagen|[[Barriu neerlandés]]]]
El [[Museu Barberini]], abiertu en 2017. Ajunta i muestra por vezis las colecionis del fundaol dela pinacoteca, [[Hasso Pattner]]. Destacan las seris d'obra impresionista.<ref> Museum Barberini </ref>
Al norti dela [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] se topan la [[Ilesia Francesa (Potsdam)|Ilesia Francesa]], ergía acia 1750 pol Boumann pala comuniá [[hugonoti]], i la [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu]] (construía en 1770, i que nu se devi trabucal cola [[Puerta de Brandeburgu]] de Berlín).
[[Archivu:Hans Otto Theater, Potsdam.JPG|thumb|izquierda|Teatru Hans Otto|240px]]
Otro monumentu de Potsdam es el [[Barriu Neerlandés]], un DIYARU de eificius qu'es únicu en Uropa, con alreol de 150 casas eificás con tovas colorás al estilu neerlandés. Se construyó entri 1734 i 1742 baxu la direción de Jan Bouman pa los artissanus neerlandeses qu'habían síu combidaus a estabbrecel-si aquí pol rei [[Federicu Guillermu I]]. Ogañu, esta çona es unu delos viandárius más vesitaus de Potsdam.<ref> Holländisches Viertel in Potsdam </ref>
Al norti del centru dela ciá está la colonia rusa de Alexandrowka, un chiquinu enclavi d'arquiteutura rusa (incluyendu una capiya ortodoxa) construía en 1825 pa un grupu d'enmigrantis rusus. En 1999 la colonia fue declará [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]].
Al oesti dela colonia Alexandrowka se topa un gran parqui, el [[Jardín Nuevu]], que se diseñó en 1786 en estilu inglés, i consta de dos palácius; unu dellus, el [[Paláciu Cecilienhof]], fue ondi se celebró la [[conferéncia de Potsdam]] en júliu i abostu de 1945. El [[Paláciu de Mármol (Potsdam)|Paláciu de Mármol]] se construyó en 1789 nel estilu del clasicismu.
Otra çona enteressanti de Potsdam es [[Babelsberg]], un barriu al oesti del centru, qu'acohi los estuyus cinematográficus [[Universum Film AG|UFA]] ([[Babelsberg Studio]]), i un estensu parqui con angunus eificius enteressantis, incluyendu el Paláciu Babelsberg, un paláciu neogóticu diseñó pol Schinkel. La [[Torri Einstein]] se levantó entri 1920 i 1924 pol l'arquiteutu [[Erich Mendelsohn]] eno artu del ''Telegraphenberg''.
Potsdam tamién inclui un centru memorial ena antigua prisión dela [[KGB]] en Leistikowstrasse.<ref> KGB-Genfaengnis </ref>
== Vea-si tamién ==
[[Remodelación de Berlín]]
== Referéncias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
{{cita libro |apellido= Apraku |nombre= Eva |título= Berlin and Potsdam |url= https://books.google.es/books?id=S46jylZCJcYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false |idioma= EN |año= 2001 |editor= Hunter Publishing, Inc |isbn= 3886188361}}
== Atihus p'ahuera ==
[https://www.potsdam.de/potsdam-en-espanol Sitiu oficial en español]
hlkezik5opdbufk02rlqtikls4xxoy7
142891
142890
2026-04-19T11:56:12Z
Olarcos
82
142891
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Potsdam''' ({{IPA-de|ˈpɔt͡sdam|pron|De-Potsdam.ogg}}) es una [[ciá]] alemana assitiá enas inmediacionis de [[Berlín]], juntu al ríu [[Havel]].<ref> Potsdam: tres sugerencias </ref> Tiini una [[puebración]] estimá, a cabus de 2021, de 183,154 abitantis.<ref> Población dela ciá </ref> Es la capital i [[ciá]] más puebrá del estau federau de [[Brandeburgu]].
La [[ciá]] es conocía pol su legau cumu l'antigua residéncia delos reyis de [[Prúsia]], colos sus nuyosus i únicus DIYARU de palácius i parquis, i la emportanti [[ciá]] burguesa. Los paisagis colturalis fueron incluíus en 1990 pola [[UNESCO]] ena su lista del patrimoñu coltural i natural dela umanidá. Potsdam tamién fue incluía pola [[UNESCO]] ena su Redi de Ciais Criativas en 2019, cumu "[[Ciá del Cini]]".<ref> Potsdam nun Unesco-Filmstadt </ref> L'estuyu cinematográficu [[Babelsberg]], fundau en Potsdam en 1912 cumu el primel gran estuyu cinematográficu del [[mundu]], es un centru [[moernu]] de proucción de cini i televisión.<ref> Internationale Produzenten </ref>
Es celebrá pol [[Paláciu de Sanssouci]]. Ena ciá s'atopa el [[Institutu Leibniz de Astrofísica de Potsdam]], dedicau al estuyu dela atividá solal. Es amás sei dela [[Nuversidá de Potsdam|nuversidá]] omónima.
== Estoria ==
=== Encetu i desenvolvimientu ena Edá Meya ===
Potsdam fue fundá probabrienti dantis del [[sigru VII]] cumu un assentamientu dun puebru eslavu alreol dun castillu. Fue mentá pol primera vezi nun decumentu en 993 cumu ''Poztupimi''. En 1317 fue nombrá cumu una ciá chiquinina. Tuvo la su carta de puebración en 1345.
=== Residéncia prusiana i runchimientu ===
En 1573 entavía era una chiquina ciá de mercau de 2000 abitantis. Ena [[Guerra delos Trenta Añus]] (1618-1648), Potsdam perdió ábate la metá dela su puebración.<ref> 993 – 1660 Von Poztupimi zur Nebenresidenz </ref>
La fortuna de Potsdam cambió en tantu quandu fue elegía en 1660 cumu residéncia de caça de [[Federicu Guillermu I de Brandeburgu|Federicu Guillermu I]], eletol de [[Brandeburgu]], el núcliu del poerosu Estau que más tardi se muaría nel [[Reinu de Prúsia]]. Endispués del [[Editu de Potsdam]] en 1685, se convirtió nun centru d’enmigración [[uropea]]. La su libertá religiosa atroxu a genti de [[Fráncia]] ([[hugonoti]]), [[Rússia]], los [[Paísis Baxus]] i [[Boémia]]. L'editu aceleró el crecimientu dela [[puebración]] i la recuperación económica.<ref> El Espíritu de Potsdam y sus consecuencias para Alemania </ref>
Más tardi, la [[ciá]] fue residéncia dela família real prusiana. Los majestuosos eificius delas residéncias realis se construyerun prencipalmenti mentris el reinau de [[Federicu el Grandi]]. Unu dellus es el [[Paláciu de Sanssouci]] (en francés: «sin preocupaciones»), proyeutau pol arquiteutu [[Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff]] en 1744 i famosu polos sus jardinis formalis e interioris rococó. Otras residéncias realis son el [[Paláciu Nuevu]] i la [[Orangerie]].
En 1815, cola formación dela província de [[Brandeburgu]], Potsdam se convirtió ena capital dela província ata 1918, ecetu pol períodu entri 1827 i 1843, nel que la capital fue [[Berlín]]. Berlín fue la capital de [[Prúsia]] i más tardi del [[Imperiu Alemán]], [[inque]] la corti permaneció en Potsdam, ondi se muarun munchus fencionárius del Gobielnu.
En 1914, l'emperadol [[Guillermu II de Prúsia|Guillermu II]] firmó la declaración de guerra nel [[Paláciu Nuevu]] de Potsdam. En 1918, a cabus dela [[Primel Guerra Mundial]], la [[ciá]] perdió el su estatus de «segunda capital» de [[Alemaña]] quandu Guillermu II abdicó i [[Alemaña]] se tornó repúbrica.
=== Repúbrica de Weimar i nacionalsocialismu ===
La fortuna dela corona prusiana fue confiscá i en 1926 se treshirió ala recién fundá Alministración delos Palácius i Jardinis del Estau. Al encetu dela [[Alemaña nazi]], el 21 de marçu de 1933, se dierun la manu duna manera ceremonial el Presidenti [[Paul von Hindenburg]] i el nuevu Cancillel [[Adolf Hitler]] ena ''Garnisonkirche'' (Ilesia dela Guarnición) de Potsdam, nel que pasó ala [[estoria]] cumu el «Día de Potsdam», que simbolizó la ligança entri los melitaris i el nazismu.
En abril de 1945, nel marcu dela [[Segunda Guerra Mundial]], la [[ciá]] fue bombardiá pola [[Royal Air Force]], que destruyó la mayor parti del su centru [[estoricu]], quendi Potsdam seriamenti dañá. Mentris la mayor parti dela [[Segunda Guerra Mundial]] (1939-1945), la [[ciá]] s'había libráu en gran miía de dañus de guerra emportantis. [[Nostanti]], ena nuechi del 14 al 15 d’abril de 1945, la fuerça aérea aliá farrancó 1716 toneladas de bombas sobri Potsdam provocandu la muerti d’alreol de 1600 [[pressona]]s. La demolición delos puentis más emportantis sobri el [[Havel]] pol parti delas uniais alemanas ya nu pudo aparal el vanci del [[Ejército Roxu Soviéticu]], que se muó a Potsdam a cabus d’abril de 1945 i terminó cola guerra ena [[ciá]].<ref> 1919 – 1945 Bedeutung als preußische Traditionsstadt </ref>
=== Ocupación i división alemana ===
[[Archivu:Glienicker Brücke2.JPG|miniaturadeimagen|El puenti [[Glienicke]], gastau pal entercambiu d’espías mentris la [[Guerra Fría]]]]
Del 17 de júliu al 2 d’agostu de 1945, se celebró la [[Conferéncia de Potsdam]] nel [[Paláciu Cecilienhof]] dela [[ciá]]. Los vancioris líderis aliaus [[Harry S. Truman]], [[Winston Churchill]] i el su sucessol [[Clement Attlee]], assín cumu [[Iósif Stalin]], se juntarun pa decil el futuru de [[Alemaña]] i la [[Uropa]] de posguerra en genneral. [[Estaus Unius]] i la [[Unión Soviética]] tuvierun mentábus enfrentamientus pol control de [[Berlín]]. Pol estu se dividió la capital alemana en quatru setoris. La conferéncia acabó col [[Acuerdu de Potsdam]] i la [[Declaración de Potsdam]].
El gobielnu de [[Alemaña del Esti]] (formalmenti conocía cumu la [[Repúbrica Democrática Alemana]], en alemán ''Deutsche Demokratische Republik, DDR'') intentó esborral los símbolos del melitarismu prusianu. Munchus eificius [[estoricu]]s, angunus dellus graviamenti dañaus pola guerra, fueron demolíus.
Potsdam, al suroesti de [[Berlín]], quedó jistu ahuera de [[Berlín Ocidental]] endispués dela costrucción del [[Muru de Berlín]]. La elevación del muru nu solu aisló a Potsdam respetu a [[Berlín Ocidental]], sinu que tamién dobló el tiempu que se tardaba en chegal a [[Berlín Oriental]]. El [[puenti Glienicke]] sobri el [[Havel]] ataba la [[ciá]] con [[Berlín Ocidental]] i fue l'escenáriu d’angunus entercambius d’espías mentris la [[Guerra Fría]].
=== Endispués dela reunificación alemana ===
En 1990, cola reunificación alemana, Potsdam se convierti en capital del Estau de [[Brandeburgu]]. Una delas primeras decisiones del Conseju dela [[ciá]], que fue elegía libri i democráticamenti en mayu de 1990 pol primera vezi dendi 1933, fue la «aprossimación cuidaosa al paisagi urbanu [[estoricu]] caraterísticu i evolucionau».<ref> Seit 1990 – Neugestaltung als brandenburgische Landeshauptstadt </ref> En abril de 1992, se volvió a abril la conexón [[S-Bahn]] con [[Berlín]], que s'había enterrompíu dendi que se construyó el muru de Berlín en 1961.
== Política ==
L'Estau Mayol dela [[Unión Uropea]] ([[EUFOR]]) instaló en Potsdam los quartelis operacionalis centralis pala su misión ena [[Repúbrica Democrática del Congu]].
== Geografía ==
[[Archivu:Templiner See.jpg|miniaturadeimagen|Lagu de Templin al sul de Potsdam]]
La región está formá pol una seri de grandis morrenas dela úrtima [[edá de yelu]]. [[Ogañu]], la [[ciá]] consta enas sus tres quartas partis d’espáciu verdi, con solu un quartu d’aria urbana. Ai alreol de veinti lagus i ríus en Potsdam, pol ejemplu el [[Havel]], los lagus de [[Griebnitz]], [[Templin]], [[Tiefer See]], [[Jungfernsee]], canal [[Teltow]], [[Heiliger See]] i el [[Sacrower See]]. El puntu más artu es el ''Kleiner Ravensberg'' (114 m s. n. m.).
Potsdam está dividía en sieti destritus urbanus [[estoricu]]s i nuevi nuevos ''Ortsteile'' (partis ruralis), que se juntarun ala [[ciá]] en 2003. L'apariéncia delos destritus urbanus es bastanti diferenti. Los destritus del norti i el centru están formaus prencipalmenti pol eificius [[estoricu]]s, mentris que el sul dela [[ciá]] está dominau pol amplias çonas de nuevas eificacionis.
== Educación ==
colos sus cincu nuversidais i nuyosas otras estitucionis d’envestigación no nuversitarias, Potsdam s'á estabbrecíu cumu una destacá sei científica nacional e enternacional.
== Coltura ==
[[Archivu:Neues Palais Potsdam durch Triumphbogen.jpg|miniaturadeimagen|Vista del [[Paláciu Nuevu]] a travessu dela puerta triunfal]]
Ena [[coltura]] i arquiteutura dela [[ciá]] entavía s’aprecia que Potsdam fue [[estoricu|estoricamenti]] un centru receptol d’enmigrantis d’otros lugaris de [[Uropa]].
[[Archivu:Orangerieschloss Potsdam.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|[[Paláciu dela Orangerie]]|240px]]
Aquí tieni la continuanción dela tradución del artículu sobri Potsdam pal estándar OSCEC dela Güiquipedia, siguiendu minuciosamenti las tuas estrucionis i el diccionariu de Carmona.
=== Parqui de Sanssouci ===
L'atraición más populal en Potsdam es el [[Parqui de Sanssouci]], a 2 km al oesti del centru dela [[ciá]]. En 1744 el rei [[Federicu II el Grandi]] mandó construil una residéncia aquí, ondi podía vivil ''sans souci'' (‘sin preocupacionis’, nel [[Luenga francesa|francés]] que se palraba ena corti). El parqui acohi varios eificius:
El [[Paláciu de Sanssouci]], un paláciu relativamenti moesto dela família emperial de [[Prúsia]] i [[Alemaña]].
El [[Paláciu dela Orangerie]], dantis paláciu pa combidaus realis forasterus.
El [[Paláciu Nuevu de Potsdam]], construíu entri 1763 i 1769 pa celebral el fin dela [[Guerra delos Siete Añus]], ena que [[Prúsia]] acabó cola dominación austriaca de sigrus sobri los asuntus alemanis. Es muncho mayol qu'el de Sanssouci, con más de 200 cuartus i 400 estátuas cumu decoración. Sirvió cumu casa de combidaus pa nuyosus vesitantis realis.
El [[Paláciu de Charlottenhof]], un paláciu neoclásicu de [[Karl Friedrich Schinkel]] construíu en 1826.
Las [[Termas romanas (Potsdam)|Termas romanas]], construías pol Karl Friedrich Schinkel i Ludwig Persius en 1829-1840. Es un DIYARU de eificius qu'incluin un pavellón de té, una vilda d'estilu renacentista i una terma d'estilu romanu (del que toma el su nomi la toaliá del DIYARU).
La [[Casa de té china (Potsdam)|Casa de té china]], un pavellón del sigru XVIII construíu en estilu chinu, ala moa dela época.
[[Archivu:Potsdam St. Nikolaikirche 2005.jpg|thumb|La Puerta de Fortuna i la [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]] nel Antigu Mercau]]
=== Praça del Antigu Mercau ===
La [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] es el centru estoricu de Potsdam. Mentris tres sigrus fue el lugal ondi se llevantó el [[Paláciu dela Ciá de Potsdam|Paláciu dela Ciá]] (Stadtschloß), un paláciu real construíu en 1662. Baxu [[Federicu II el Grandi]], el paláciu se tornó en residéncia d'invielnu delos reis prusianus. El paláciu quedó seriamenti dañau mentris el bombarde u de 1945, i las autoridais comunistas lo farrancarun en 1961, inque en 2013 terminó la su recostrucción parcial; en 2002 la ''Puerta de Fortuna'' fue recostruía ena su posición estórica original, que marcó el primel passu ena recostrucción del paláciu.
La praça está dominá ogañu pola cúpula dela [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]], eificá en 1837 en estilu clásicu. Fue la úrtima obra de [[Karl Friedrich Schinkel]], quien diseñó l'eificiu peru nu vivió pa vellu acabau. Lo terminarun los sus discipulus [[Friedrich August Stüler]] i [[Ludwig Persius]].
La parti oriental dela praça del Mercau está dominá pol l'[[Antigu Ayuntamientu de Potsdam|Antigu Ayuntamientu]], ergíu en 1755 pol l'arquiteutu neerlandés [[Jan Bouman]] (1706-1776). Tiini una caraterística torri cerculal, coroná con un [[Atlas (cartografía)|Atlas]] dorau que sostriba el mundu sobri los sus ombrus.
[[Archivu:Potsdam brandenburger tor.jpg|thumb|La [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu de Potsdam]]]]
==Deporti==
En Potsdam ai 2 equipus de fubu, son: [[1. FFC Turbine Potsdam]] qu'es femeninu, el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] con capaciá pa 10,499 espetadoris i compiti ena [[Bundesliga Femenina]], i [[SV Babelsberg 03]] que juega la [[Regionalliga Nordost]] i el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] capaciá pa 10,787 i tamién compiti ena [[DFB-Pokal]].
=== Otros monumentus i lugaris d'enterés ===
[[Archivu:Potsdam-Kurfuerstenstrasse-Hollaendisches-Viertel-26-07-2009-41.JPG|miniaturadeimagen|[[Barriu neerlandés]]]]
El [[Museu Barberini]], abiertu en 2017. Ajunta i muestra por vezis las colecionis del fundaol dela pinacoteca, [[Hasso Pattner]]. Destacan las seris d'obra impresionista.<ref> Museum Barberini </ref>
Al norti dela [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] se topan la [[Ilesia Francesa (Potsdam)|Ilesia Francesa]], ergía acia 1750 pol Boumann pala comuniá [[hugonoti]], i la [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu]] (construía en 1770, i que nu se devi trabucal cola [[Puerta de Brandeburgu]] de Berlín).
[[Archivu:Hans Otto Theater, Potsdam.JPG|thumb|izquierda|Teatru Hans Otto|240px]]
Otro monumentu de Potsdam es el [[Barriu Neerlandés]], un DIYARU de eificius qu'es únicu en Uropa, con alreol de 150 casas eificás con tovas colorás al estilu neerlandés. Se construyó entri 1734 i 1742 baxu la direción de Jan Bouman pa los artissanus neerlandeses qu'habían síu combidaus a estabbrecel-si aquí pol rei [[Federicu Guillermu I]]. Ogañu, esta çona es unu delos viandárius más vesitaus de Potsdam.<ref> Holländisches Viertel in Potsdam </ref>
Al norti del centru dela ciá está la colonia rusa de Alexandrowka, un chiquinu enclavi d'arquiteutura rusa (incluyendu una capiya ortodoxa) construía en 1825 pa un grupu d'enmigrantis rusus. En 1999 la colonia fue declará [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]].
Al oesti dela colonia Alexandrowka se topa un gran parqui, el [[Jardín Nuevu]], que se diseñó en 1786 en estilu inglés, i consta de dos palácius; unu dellus, el [[Paláciu Cecilienhof]], fue ondi se celebró la [[conferéncia de Potsdam]] en júliu i abostu de 1945. El [[Paláciu de Mármol (Potsdam)|Paláciu de Mármol]] se construyó en 1789 nel estilu del clasicismu.
Otra çona enteressanti de Potsdam es [[Babelsberg]], un barriu al oesti del centru, qu'acohi los estuyus cinematográficus [[Universum Film AG|UFA]] ([[Babelsberg Studio]]), i un estensu parqui con angunus eificius enteressantis, incluyendu el Paláciu Babelsberg, un paláciu neogóticu diseñó pol Schinkel. La [[Torri Einstein]] se levantó entri 1920 i 1924 pol l'arquiteutu [[Erich Mendelsohn]] eno artu del ''Telegraphenberg''.
Potsdam tamién inclui un centru memorial ena antigua prisión dela [[KGB]] en Leistikowstrasse.<ref> KGB-Genfaengnis </ref>
== Vea-si tamién ==
[[Remodelación de Berlín]]
== Referéncias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
{{cita libro |apellido= Apraku |nombre= Eva |título= Berlin and Potsdam |url= https://books.google.es/books?id=S46jylZCJcYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false |idioma= EN |año= 2001 |editor= Hunter Publishing, Inc |isbn= 3886188361}}
== Atihus p'ahuera ==
[https://www.potsdam.de/potsdam-en-espanol Sitiu oficial en español]
5uwdp8d7ugq33u4464bg6tpqnhwhjr4
142892
142891
2026-04-19T11:58:49Z
Olarcos
82
/* Geografía */
142892
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Potsdam''' ({{IPA-de|ˈpɔt͡sdam|pron|De-Potsdam.ogg}}) es una [[ciá]] alemana assitiá enas inmediacionis de [[Berlín]], juntu al ríu [[Havel]].<ref> Potsdam: tres sugerencias </ref> Tiini una [[puebración]] estimá, a cabus de 2021, de 183,154 abitantis.<ref> Población dela ciá </ref> Es la capital i [[ciá]] más puebrá del estau federau de [[Brandeburgu]].
La [[ciá]] es conocía pol su legau cumu l'antigua residéncia delos reyis de [[Prúsia]], colos sus nuyosus i únicus DIYARU de palácius i parquis, i la emportanti [[ciá]] burguesa. Los paisagis colturalis fueron incluíus en 1990 pola [[UNESCO]] ena su lista del patrimoñu coltural i natural dela umanidá. Potsdam tamién fue incluía pola [[UNESCO]] ena su Redi de Ciais Criativas en 2019, cumu "[[Ciá del Cini]]".<ref> Potsdam nun Unesco-Filmstadt </ref> L'estuyu cinematográficu [[Babelsberg]], fundau en Potsdam en 1912 cumu el primel gran estuyu cinematográficu del [[mundu]], es un centru [[moernu]] de proucción de cini i televisión.<ref> Internationale Produzenten </ref>
Es celebrá pol [[Paláciu de Sanssouci]]. Ena ciá s'atopa el [[Institutu Leibniz de Astrofísica de Potsdam]], dedicau al estuyu dela atividá solal. Es amás sei dela [[Nuversidá de Potsdam|nuversidá]] omónima.
== Estoria ==
=== Encetu i desenvolvimientu ena Edá Meya ===
Potsdam fue fundá probabrienti dantis del [[sigru VII]] cumu un assentamientu dun puebru eslavu alreol dun castillu. Fue mentá pol primera vezi nun decumentu en 993 cumu ''Poztupimi''. En 1317 fue nombrá cumu una ciá chiquinina. Tuvo la su carta de puebración en 1345.
=== Residéncia prusiana i runchimientu ===
En 1573 entavía era una chiquina ciá de mercau de 2000 abitantis. Ena [[Guerra delos Trenta Añus]] (1618-1648), Potsdam perdió ábate la metá dela su puebración.<ref> 993 – 1660 Von Poztupimi zur Nebenresidenz </ref>
La fortuna de Potsdam cambió en tantu quandu fue elegía en 1660 cumu residéncia de caça de [[Federicu Guillermu I de Brandeburgu|Federicu Guillermu I]], eletol de [[Brandeburgu]], el núcliu del poerosu Estau que más tardi se muaría nel [[Reinu de Prúsia]]. Endispués del [[Editu de Potsdam]] en 1685, se convirtió nun centru d’enmigración [[uropea]]. La su libertá religiosa atroxu a genti de [[Fráncia]] ([[hugonoti]]), [[Rússia]], los [[Paísis Baxus]] i [[Boémia]]. L'editu aceleró el crecimientu dela [[puebración]] i la recuperación económica.<ref> El Espíritu de Potsdam y sus consecuencias para Alemania </ref>
Más tardi, la [[ciá]] fue residéncia dela família real prusiana. Los majestuosos eificius delas residéncias realis se construyerun prencipalmenti mentris el reinau de [[Federicu el Grandi]]. Unu dellus es el [[Paláciu de Sanssouci]] (en francés: «sin preocupaciones»), proyeutau pol arquiteutu [[Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff]] en 1744 i famosu polos sus jardinis formalis e interioris rococó. Otras residéncias realis son el [[Paláciu Nuevu]] i la [[Orangerie]].
En 1815, cola formación dela província de [[Brandeburgu]], Potsdam se convirtió ena capital dela província ata 1918, ecetu pol períodu entri 1827 i 1843, nel que la capital fue [[Berlín]]. Berlín fue la capital de [[Prúsia]] i más tardi del [[Imperiu Alemán]], [[inque]] la corti permaneció en Potsdam, ondi se muarun munchus fencionárius del Gobielnu.
En 1914, l'emperadol [[Guillermu II de Prúsia|Guillermu II]] firmó la declaración de guerra nel [[Paláciu Nuevu]] de Potsdam. En 1918, a cabus dela [[Primel Guerra Mundial]], la [[ciá]] perdió el su estatus de «segunda capital» de [[Alemaña]] quandu Guillermu II abdicó i [[Alemaña]] se tornó repúbrica.
=== Repúbrica de Weimar i nacionalsocialismu ===
La fortuna dela corona prusiana fue confiscá i en 1926 se treshirió ala recién fundá Alministración delos Palácius i Jardinis del Estau. Al encetu dela [[Alemaña nazi]], el 21 de marçu de 1933, se dierun la manu duna manera ceremonial el Presidenti [[Paul von Hindenburg]] i el nuevu Cancillel [[Adolf Hitler]] ena ''Garnisonkirche'' (Ilesia dela Guarnición) de Potsdam, nel que pasó ala [[estoria]] cumu el «Día de Potsdam», que simbolizó la ligança entri los melitaris i el nazismu.
En abril de 1945, nel marcu dela [[Segunda Guerra Mundial]], la [[ciá]] fue bombardiá pola [[Royal Air Force]], que destruyó la mayor parti del su centru [[estoricu]], quendi Potsdam seriamenti dañá. Mentris la mayor parti dela [[Segunda Guerra Mundial]] (1939-1945), la [[ciá]] s'había libráu en gran miía de dañus de guerra emportantis. [[Nostanti]], ena nuechi del 14 al 15 d’abril de 1945, la fuerça aérea aliá farrancó 1716 toneladas de bombas sobri Potsdam provocandu la muerti d’alreol de 1600 [[pressona]]s. La demolición delos puentis más emportantis sobri el [[Havel]] pol parti delas uniais alemanas ya nu pudo aparal el vanci del [[Ejército Roxu Soviéticu]], que se muó a Potsdam a cabus d’abril de 1945 i terminó cola guerra ena [[ciá]].<ref> 1919 – 1945 Bedeutung als preußische Traditionsstadt </ref>
=== Ocupación i división alemana ===
[[Archivu:Glienicker Brücke2.JPG|miniaturadeimagen|El puenti [[Glienicke]], gastau pal entercambiu d’espías mentris la [[Guerra Fría]]]]
Del 17 de júliu al 2 d’agostu de 1945, se celebró la [[Conferéncia de Potsdam]] nel [[Paláciu Cecilienhof]] dela [[ciá]]. Los vancioris líderis aliaus [[Harry S. Truman]], [[Winston Churchill]] i el su sucessol [[Clement Attlee]], assín cumu [[Iósif Stalin]], se juntarun pa decil el futuru de [[Alemaña]] i la [[Uropa]] de posguerra en genneral. [[Estaus Unius]] i la [[Unión Soviética]] tuvierun mentábus enfrentamientus pol control de [[Berlín]]. Pol estu se dividió la capital alemana en quatru setoris. La conferéncia acabó col [[Acuerdu de Potsdam]] i la [[Declaración de Potsdam]].
El gobielnu de [[Alemaña del Esti]] (formalmenti conocía cumu la [[Repúbrica Democrática Alemana]], en alemán ''Deutsche Demokratische Republik, DDR'') intentó esborral los símbolos del melitarismu prusianu. Munchus eificius [[estoricu]]s, angunus dellus graviamenti dañaus pola guerra, fueron demolíus.
Potsdam, al suroesti de [[Berlín]], quedó jistu ahuera de [[Berlín Ocidental]] endispués dela costrucción del [[Muru de Berlín]]. La elevación del muru nu solu aisló a Potsdam respetu a [[Berlín Ocidental]], sinu que tamién dobló el tiempu que se tardaba en chegal a [[Berlín Oriental]]. El [[puenti Glienicke]] sobri el [[Havel]] ataba la [[ciá]] con [[Berlín Ocidental]] i fue l'escenáriu d’angunus entercambius d’espías mentris la [[Guerra Fría]].
=== Endispués dela reunificación alemana ===
En 1990, cola reunificación alemana, Potsdam se convierti en capital del Estau de [[Brandeburgu]]. Una delas primeras decisiones del Conseju dela [[ciá]], que fue elegía libri i democráticamenti en mayu de 1990 pol primera vezi dendi 1933, fue la «aprossimación cuidaosa al paisagi urbanu [[estoricu]] caraterísticu i evolucionau».<ref> Seit 1990 – Neugestaltung als brandenburgische Landeshauptstadt </ref> En abril de 1992, se volvió a abril la conexón [[S-Bahn]] con [[Berlín]], que s'había enterrompíu dendi que se construyó el muru de Berlín en 1961.
== Política ==
L'Estau Mayol dela [[Unión Uropea]] ([[EUFOR]]) instaló en Potsdam los quartelis operacionalis centralis pala su misión ena [[Repúbrica Democrática del Congu]].
== Geografía ==
== Geografía ==
[[Archivu:Templiner See, Vorderkappe und Hermannswerder 1.jpeg|thumb|left|El ríu Havel passandu pol Potsdam con vistas de Hermannswerder]]
La zona se hormó a partil d'una seri de morrenas grandis que quedarun tras el úrtimu periodu glacial. Ogañu, solu una cuarta parti dela ciá está construía, el restu se mantiini cumu espáciu verdi.
Ai cerca de 20 llagus i ríus en Potsdam i alreol, cumu el [[Havel]], el [[Griebnitzsee]], el [[Templiner See]], el [[Tiefer See]], el [[Jungfernsee]], el Teltowkanal, el [[Heiliger See]] i el [[Sacrower See]]. El puntu más artu es el ''[[Kleiner Ravensberg]]'', con 114 metrus d'artura.
=== Sudivisionis ===
Potsdam se deviía en sieti barrius estóricus (''Stadtteile'') i nuevi pedanías nuevas (''Ortsteile'', dantis aldeas apartás) que s'ajuntarun ala ciá en 2003. L'aspetu delos barrius dela ciá es bastanti deferenti. Los del norti i el centru consistin prencipalmenti en eificius estóricus, mentris qu'el sul dela ciá está dominau pol áreas más grandis d'eificius más nuevus.
La ciá de Potsdam se deviía en 32 ''[[Barriu|Stadtteile]]'' (barrius, tanto estóricus cumu pedanías ajuntás),<ref> Stadtteilkatalog der Landeshauptstadt Potsdam </ref> que se deviían a la su vezi en 84 ''Bezirke'' (distritus) estadísticos.
Ogañu se destingui entri las partis más antiguas dela ciá (áreas dela ciá estórica i lugaris suburbaniçaus cumu mui tardi en 1939) —estus son el centru dela ciá, los suburbius del oesti i del norti, Bornim, Bornstedt, Nedlitz, Potsdam Sul, Babelsberg, Drewitz, Stern i Kirchsteigfeld— i aquéllas comunidais incorporás tras 1990 que dendi 2003 se tornarun en ''Ortsteile'' —estas son Eiche, Fahrland, Golm, Groß Glienicke, Grube, Marquardt, Neu Fahrland, Satzkorn i Uetz-Paaren.<ref> Stadtteile </ref> Los nuevus ''Ortsteile'' se topan prencipalmenti nel norti dela ciá.
''Estrutura con numeración estadística:''<ref name="StiB2019"> Landeshauptstadt Potsdam, Stadtteile im Blick 2019 </ref>
[[Archivu:Potsdam subdivisions.svg|thumb|''Stadtteile'' (barrius) de Potsdam]]
{{div col|colwidth=20em}}
'''1 Potsdam Norti'''
** 11 [[Bornim]]
** 12 [[Nedlitz (Potsdam)|Nedlitz]]
** 13 [[Bornstedt (Potsdam)|Bornstedt]]
** 14 [[Sacrow (Potsdam)|Sacrow]]
** 15 [[Eiche (Potsdam)|Eiche]]
** 16 Grube
** 17 [[Golm (Potsdam)|Golm]]
'''2 [[Suburbius del Norti de Potsdam|Nördliche Vorstädte]]'''
** 21 Nauener Vorstadt
** 22 Jägervorstadt
** 23 Berliner Vorstadt
'''3 [[Suburbius del Oesti de Potsdam|Westliche Vorstädte]]'''
** 31 Brandenburger Vorstadt
** 32 Potsdam Oesti
'''4 Centru dela ciá (Innenstadt)'''
** 41 Centru estóricu
** 43 Zentrum Ost i Nuthepark
** 44 Hauptbahnhof i Brauhausberg Norti
'''5 [[Babelsberg]]'''
** 51 [[Klein Glienicke]]
** 52 Babelsberg Norti
** 53 Babelsberg Sul
'''6 [[Potsdam-Süd|Potsdam Sul]]'''
** 61 Templiner Vorstadt
** 62 Teltower Vorstadt
** 63 Schlaatz
** 64 Waldstadt I i Polígonu endustrial
** 65 Waldstadt II
'''7 Potsdam Sucresti'''
** 71 Stern
** 72 [[Drewitz (Potsdam)|Drewitz]]
** 73 [[Kirchsteigfeld]]
'''8 Pedanías del norti'''
** 81 [[Uetz-Paaren]]
** 82 [[Marquardt (Potsdam)|Marquardt]]
** 83 [[Satzkorn]]
** 84 [[Fahrland]]
** 85 [[Neu Fahrland]]
** 86 [[Groß Glienicke]]
{{div col end}}
=== Climi ===
Oficialmenti el climi es [[Climi oceánicu|oceánicu]] —más degradau pol estal loxu dela costa i pal esti ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfb'')—,<ref> Potsdam climate </ref> peru gastandu la normal de 1961–1990 i la isoterma de 0 °C la ciá tiini un [[Climi continental húmiu]] (''Dfb''), que tamién muestra una lihera enfruéncia del continenti deferenti delos climis enfruenciaus prencipalmenti pol l'[[Océanu Alánticu]]. Las meias baxas pol debaxu de zero mentris quasi tol invielnu provocan nivaus que son frecuentes i los invielnus son fríus, peru nu tan estritus cumu en lugaris del enteriol. El vranu tamién es relativamenti calurosu con temperaturas entri 23 i 24 °C, estandu las olas de calol enfruenciás pola isla de calol urbana (UHI) de Potsdam.<ref name = NOAA> Potsdam Climate Normals 1961–1990 </ref>
La meia dela temperatura máisima n'invielnu es de 4,0 °C, con una mínima de -1,3 °C. La nievi es corrienti n'invielnu. La primavera i l'otoñu son cortus. Los vranus son suavis, con una máisima de 24,3 °C i una mínima de 13,5 °C.
La estación meteorolóhica de Potsdam á rustriu los siguientis valoris estremus:<ref name=sklima> Monatsauswertung </ref>
La su temperatura más arta fue de 38,9 °C el 20 de júliu de 2022.
La su temperatura más baxa fue de -26,8 °C el 11 de hebreru de 1929.
La su mayor precipitación añual fue de 798,3 mm en 2007.
La su menor precipitación añual fue de 345,8 mm en 2018.
El mayor periodu de sol añual fue de 2.246,7 oras en 2018.
El menor periodu de sol añual fue de 1.355,3 oras en 1903.
{{Weather box
|location= Potsdam (Normalis 1991–2020, estremus 1893–presenti)
|metric first=yes
|single line=yes
|Jan record high C = 15.6
|Feb record high C = 19.9
|Mar record high C = 25.7
|Apr record high C = 31.8
|May record high C = 34.0
|Jun record high C = 38.4
|Jul record high C = 38.9
|Aug record high C = 38.6
|Sep record high C = 35.0
|Oct record high C = 27.8
|Nov record high C = 21.5
|Dec record high C = 17.3
|year avg record high C = 35.2
|Jan high C = 3.2
|Feb high C = 4.9
|Mar high C = 9.2
|Apr high C = 15.7
|May high C = 20.0
|Jun high C = 23.0
|Jul high C = 25.1
|Aug high C = 24.9
|Sep high C = 19.9
|Oct high C = 13.7
|Nov high C = 7.6
|Dec high C = 3.9
|year high C = 14.3
|Jan mean C = 0.7
|Feb mean C = 1.6
|Mar mean C = 4.7
|Apr mean C = 9.9
|May mean C = 14.2
|Jun mean C = 17.4
|Jul mean C = 19.4
|Aug mean C = 18.9
|Sep mean C = 14.6
|Oct mean C = 9.6
|Nov mean C = 4.8
|Dec mean C = 1.7
|year mean C = 9.8
|Jan low C = -1.9
|Feb low C = -1.4
|Mar low C = 0.9
|Apr low C = 4.7
|May low C = 8.8
|Jun low C = 12.1
|Jul low C = 14.4
|Aug low C = 14.1
|Sep low C = 10.4
|Oct low C = 6.2
|Nov low C = 2.2
|Dec low C = -0.7
|year low C = 5.8
|Jan record low C = -25.7
|Feb record low C = -26.8
|Mar record low C = -17.3
|Apr record low C = -7.3
|May record low C = -3.6
|Jun record low C = 1.9
|Jul record low C = 5.8
|Aug record low C = 5.4
|Sep record low C = 0.1
|Oct record low C = -9.0
|Nov record low C = -16.6
|Dec record low C = -24.5
|precipitation colour = green
|Jan precipitation mm = 45.3
|Feb precipitation mm = 36.1
|Mar precipitation mm = 39.3
|Apr precipitation mm = 29.2
|May precipitation mm = 53.3
|Jun precipitation mm = 60.8
|Jul precipitation mm = 76.2
|Aug precipitation mm = 59.2
|Sep precipitation mm = 47.1
|Oct precipitation mm = 42.8
|Nov precipitation mm = 42.3
|Dec precipitation mm = 46.1
|year precipitation mm = 577.6
|Jan sun = 55.6
|Feb sun = 79.1
|Mar sun = 128.9
|Apr sun = 198.2
|May sun = 233.4
|Jun sun = 236.9
|Jul sun = 244.8
|Aug sun = 229.2
|Sep sun = 172.9
|Oct sun = 121.7
|Nov sun = 60.3
|Dec sun = 46.5
|year sun = 1807.6
|source 1 = [[Organización Meteorolóhica Mundial]]
|source 2 = [[Deutscher Wetterdienst]] / SKlima.de}}
== Educación ==
colos sus cincu nuversidais i nuyosas otras estitucionis d’envestigación no nuversitarias, Potsdam s'á estabbrecíu cumu una destacá sei científica nacional e enternacional.
== Coltura ==
[[Archivu:Neues Palais Potsdam durch Triumphbogen.jpg|miniaturadeimagen|Vista del [[Paláciu Nuevu]] a travessu dela puerta triunfal]]
Ena [[coltura]] i arquiteutura dela [[ciá]] entavía s’aprecia que Potsdam fue [[estoricu|estoricamenti]] un centru receptol d’enmigrantis d’otros lugaris de [[Uropa]].
[[Archivu:Orangerieschloss Potsdam.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|[[Paláciu dela Orangerie]]|240px]]
Aquí tieni la continuanción dela tradución del artículu sobri Potsdam pal estándar OSCEC dela Güiquipedia, siguiendu minuciosamenti las tuas estrucionis i el diccionariu de Carmona.
=== Parqui de Sanssouci ===
L'atraición más populal en Potsdam es el [[Parqui de Sanssouci]], a 2 km al oesti del centru dela [[ciá]]. En 1744 el rei [[Federicu II el Grandi]] mandó construil una residéncia aquí, ondi podía vivil ''sans souci'' (‘sin preocupacionis’, nel [[Luenga francesa|francés]] que se palraba ena corti). El parqui acohi varios eificius:
El [[Paláciu de Sanssouci]], un paláciu relativamenti moesto dela família emperial de [[Prúsia]] i [[Alemaña]].
El [[Paláciu dela Orangerie]], dantis paláciu pa combidaus realis forasterus.
El [[Paláciu Nuevu de Potsdam]], construíu entri 1763 i 1769 pa celebral el fin dela [[Guerra delos Siete Añus]], ena que [[Prúsia]] acabó cola dominación austriaca de sigrus sobri los asuntus alemanis. Es muncho mayol qu'el de Sanssouci, con más de 200 cuartus i 400 estátuas cumu decoración. Sirvió cumu casa de combidaus pa nuyosus vesitantis realis.
El [[Paláciu de Charlottenhof]], un paláciu neoclásicu de [[Karl Friedrich Schinkel]] construíu en 1826.
Las [[Termas romanas (Potsdam)|Termas romanas]], construías pol Karl Friedrich Schinkel i Ludwig Persius en 1829-1840. Es un DIYARU de eificius qu'incluin un pavellón de té, una vilda d'estilu renacentista i una terma d'estilu romanu (del que toma el su nomi la toaliá del DIYARU).
La [[Casa de té china (Potsdam)|Casa de té china]], un pavellón del sigru XVIII construíu en estilu chinu, ala moa dela época.
[[Archivu:Potsdam St. Nikolaikirche 2005.jpg|thumb|La Puerta de Fortuna i la [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]] nel Antigu Mercau]]
=== Praça del Antigu Mercau ===
La [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] es el centru estoricu de Potsdam. Mentris tres sigrus fue el lugal ondi se llevantó el [[Paláciu dela Ciá de Potsdam|Paláciu dela Ciá]] (Stadtschloß), un paláciu real construíu en 1662. Baxu [[Federicu II el Grandi]], el paláciu se tornó en residéncia d'invielnu delos reis prusianus. El paláciu quedó seriamenti dañau mentris el bombarde u de 1945, i las autoridais comunistas lo farrancarun en 1961, inque en 2013 terminó la su recostrucción parcial; en 2002 la ''Puerta de Fortuna'' fue recostruía ena su posición estórica original, que marcó el primel passu ena recostrucción del paláciu.
La praça está dominá ogañu pola cúpula dela [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]], eificá en 1837 en estilu clásicu. Fue la úrtima obra de [[Karl Friedrich Schinkel]], quien diseñó l'eificiu peru nu vivió pa vellu acabau. Lo terminarun los sus discipulus [[Friedrich August Stüler]] i [[Ludwig Persius]].
La parti oriental dela praça del Mercau está dominá pol l'[[Antigu Ayuntamientu de Potsdam|Antigu Ayuntamientu]], ergíu en 1755 pol l'arquiteutu neerlandés [[Jan Bouman]] (1706-1776). Tiini una caraterística torri cerculal, coroná con un [[Atlas (cartografía)|Atlas]] dorau que sostriba el mundu sobri los sus ombrus.
[[Archivu:Potsdam brandenburger tor.jpg|thumb|La [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu de Potsdam]]]]
==Deporti==
En Potsdam ai 2 equipus de fubu, son: [[1. FFC Turbine Potsdam]] qu'es femeninu, el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] con capaciá pa 10,499 espetadoris i compiti ena [[Bundesliga Femenina]], i [[SV Babelsberg 03]] que juega la [[Regionalliga Nordost]] i el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] capaciá pa 10,787 i tamién compiti ena [[DFB-Pokal]].
=== Otros monumentus i lugaris d'enterés ===
[[Archivu:Potsdam-Kurfuerstenstrasse-Hollaendisches-Viertel-26-07-2009-41.JPG|miniaturadeimagen|[[Barriu neerlandés]]]]
El [[Museu Barberini]], abiertu en 2017. Ajunta i muestra por vezis las colecionis del fundaol dela pinacoteca, [[Hasso Pattner]]. Destacan las seris d'obra impresionista.<ref> Museum Barberini </ref>
Al norti dela [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] se topan la [[Ilesia Francesa (Potsdam)|Ilesia Francesa]], ergía acia 1750 pol Boumann pala comuniá [[hugonoti]], i la [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu]] (construía en 1770, i que nu se devi trabucal cola [[Puerta de Brandeburgu]] de Berlín).
[[Archivu:Hans Otto Theater, Potsdam.JPG|thumb|izquierda|Teatru Hans Otto|240px]]
Otro monumentu de Potsdam es el [[Barriu Neerlandés]], un DIYARU de eificius qu'es únicu en Uropa, con alreol de 150 casas eificás con tovas colorás al estilu neerlandés. Se construyó entri 1734 i 1742 baxu la direción de Jan Bouman pa los artissanus neerlandeses qu'habían síu combidaus a estabbrecel-si aquí pol rei [[Federicu Guillermu I]]. Ogañu, esta çona es unu delos viandárius más vesitaus de Potsdam.<ref> Holländisches Viertel in Potsdam </ref>
Al norti del centru dela ciá está la colonia rusa de Alexandrowka, un chiquinu enclavi d'arquiteutura rusa (incluyendu una capiya ortodoxa) construía en 1825 pa un grupu d'enmigrantis rusus. En 1999 la colonia fue declará [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]].
Al oesti dela colonia Alexandrowka se topa un gran parqui, el [[Jardín Nuevu]], que se diseñó en 1786 en estilu inglés, i consta de dos palácius; unu dellus, el [[Paláciu Cecilienhof]], fue ondi se celebró la [[conferéncia de Potsdam]] en júliu i abostu de 1945. El [[Paláciu de Mármol (Potsdam)|Paláciu de Mármol]] se construyó en 1789 nel estilu del clasicismu.
Otra çona enteressanti de Potsdam es [[Babelsberg]], un barriu al oesti del centru, qu'acohi los estuyus cinematográficus [[Universum Film AG|UFA]] ([[Babelsberg Studio]]), i un estensu parqui con angunus eificius enteressantis, incluyendu el Paláciu Babelsberg, un paláciu neogóticu diseñó pol Schinkel. La [[Torri Einstein]] se levantó entri 1920 i 1924 pol l'arquiteutu [[Erich Mendelsohn]] eno artu del ''Telegraphenberg''.
Potsdam tamién inclui un centru memorial ena antigua prisión dela [[KGB]] en Leistikowstrasse.<ref> KGB-Genfaengnis </ref>
== Vea-si tamién ==
[[Remodelación de Berlín]]
== Referéncias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
{{cita libro |apellido= Apraku |nombre= Eva |título= Berlin and Potsdam |url= https://books.google.es/books?id=S46jylZCJcYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false |idioma= EN |año= 2001 |editor= Hunter Publishing, Inc |isbn= 3886188361}}
== Atihus p'ahuera ==
[https://www.potsdam.de/potsdam-en-espanol Sitiu oficial en español]
d9h9pqd9lecqovrvt0ehtmryvtj4n8a