Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.46.0-wmf.24
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Sierra Morena
0
7009
142941
137237
2026-04-21T22:17:45Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142941
wikitext
text/x-wiki
[[File:Panoramica constantina.jpg|thumb|300px|Vihta dela [[Sierra Norti e Sevilla]] en [[Conhtantina, Ehpaña|Conhtantina]]]]
La '''Sierra Morena''' is unu de los principalis sihtemas [[montañosu]]s en [[España]]. Se extiendi a lo largu de 450 kilometrus d'ehti a oehti a través del sur dela [[Península Ibérica]], formandu el bordi meridional dela ''[[Meseta Central]]'' i siendu el [[parteáuguas]] entri el Valli el [[Guadiana]] al norti i al oehti, i el [[Guadalquivir]] al sur.
El sierru más artu tié una artura de 1,332 m, llamau [[Bañuela]].<ref>{{Cita web |url=http://www.mendikat.net/monte.php?numero=622es |título=Mendikat - Bañuela ( 1.332 m ) |fechaacceso=2014-07-01 |archive-date=2015-05-23 |archive-url=https://web.archive.org/web/20150523081234/http://mendikat.net/monte.php?numero=622es |dead-url=yes }}</ref> Otrus sierrus notablis son el [[Corral e Borrus]] 1,312 m i [[Sierru dela Ehtrella, Sierra Morena|Sierru la Ehtrella]] 1,298 m.
El nombri ''Sierra Morena'' tié una legendaria i juerti reputación en la cencia i tradición e Ehpaña, con mitus sobri bandíus ''(Los bandíus e Sierra Morena)'', un culebrón giganti ''(El Saetón e Sierra Morena)''<ref>{{Cita web |url=http://www.turismocastillalamancha.com/escapadas/te-proponemos/el-saeton-de-sierra-morena-20-escapadas-de-leyenda/ |título=El Saetón de Sierra Morena. 20 escapadas de leyenda |fechaacceso=2014-07-01 |archive-date=2013-05-01 |archive-url=https://web.archive.org/web/20130501132338/http://www.turismocastillalamancha.com/escapadas/te-proponemos/el-saeton-de-sierra-morena-20-escapadas-de-leyenda/ |dead-url=yes }}</ref> i un niño criau por [[lobu|lobus]] ([[Marcos Rodríguez Pantoja]]),<ref>{{Cita web |url=http://asusta2.com.ar/2010/05/26/la-historia-del-nino-lobo-de-sierra-morena/ |título=La historia del niño lobo de Sierra Morena |fechaacceso=2014-07-01 |archive-date=2013-05-13 |archive-url=https://web.archive.org/web/20130513185820/http://asusta2.com.ar/2010/05/26/la-historia-del-nino-lobo-de-sierra-morena/ |dead-url=yes }}</ref> entri otrus.<ref>[http://universosdepapel.wordpress.com/12-13/mis-lecturas/leyendas-vivientes-de-sierra-morena/ Leyendas vivientes de Sierra Morena Cordobesa]</ref> Ehta cordillera es tamién mencioná en el famosu cantarcinu [[Música e Méjicu|mejicanu]] "[[Cielito Lindo]]".
==Dehcripción==
Los principalis sierrus e Sierra Morena d'ehti a oehti son:
*[[Sierra el Relumbral]], Sierru e Pilas Verdis (1,151 m) i Sierru e San Andrés (1,224 m)
*[[Sierra Madrona]] o ''Sierra e Madrona'', Bañuela (1,323 m), Corraleta e Borrus (1,312 m),<ref>{{Cita web |url=http://www.mendikat.net/monte.php?numero=623es |título=Mendikat - Corral de Borros ( 1.312 m ) |fechaacceso=2014-07-02 |archive-date=2014-07-09 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140709072915/http://mendikat.net/monte.php?numero=623es |dead-url=yes }}</ref> Abulagosu (1,301 m) i Rebollera (1,161 m)
*[[Sierra e Almadén]]
*[[Sierra e Alcudia]], Navalmarcus (1,057 m) i Judíu (1,107 m)
*[[Sierra e Tentudía]], tamién conocíu comu ''Sierra e Tudía'', Sierru e Tentudía (1,104 m)
*[[Sierra Pezolera]],<ref>[http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2995927 Wikiloc - Ascenso a El Mirrio (Sierra Vieja)]</ref> also known as ''Sierra de Feria'',<ref>{{Cita web |url=http://departamento.us.es/dpreyarq/web/vhp1.htm |título=El Poblamiento Prehistórico de Tierra de Barros (Badajoz) |fechaacceso=2014-07-02 |archive-date=2013-07-01 |archive-url=https://archive.is/20130701103020/http://departamento.us.es/dpreyarq/web/vhp1.htm |dead-url=yes }}</ref> El Mirriu (811 m)
*[[Sierra Grandi e Hornachus]], tamién conocía comu ''Sierra e Hornachus'' i comu ''Sierra Grandi''
*[[Sierra el Pedrosu]], marcandu el límiti la Cuenca el [[Río Zújar]]
*[[Sierra e Maria Andrés]]<ref>[http://extremambiente.gobex.es/index.php?view=article&catid=127%3Ared-natura-2000-lic&id=1205%3Alic-&option=com_content&Itemid=462 LIC Sierra De María Andrés]</ref>
*[[Sierra de Alconera]]<ref>{{Cita web |url=http://www.nodo50.org/asierrasuroeste/geologia.htm |título=Plataforma en defensa de la Sierra de Alconera |fechaacceso=2014-07-02 |archive-date=2012-08-24 |archive-url=https://web.archive.org/web/20120824035832/http://www.nodo50.org/asierrasuroeste/geologia.htm |dead-url=yes }}</ref>
*[[Sierra los Pedrochis]]
*[[Sierra e Peñaladronis]], cerca [[Bélmiz]], Cerru Pelayu, (935 m)
*[[Sierra Albarrana]], un sierru baju en el término municipal e [[Hornachuelus]]<ref>[https://web.archive.org/web/20120221175502/http://cordobapedia.wikanda.es/wiki/Sierra_Albarrana Sierra_Albarrana]</ref>
*[[Sierra dela Marianta]], cerca [[Villanueva el Rei]]
*[[Sierra los Santus]], acorriendu el oehti el [[Ríu Guadiatu]]
*[[Sierra la Aguja]], cerca [[Juenti Obejuna]]
*[[Sierra e Andújar (Jaén)|Sierra e Andújar]], Cerru el Cabeçu (686 m) con el santuariu la ''[[Virgin la Molla]]'' en lo artu.
*[[Sierra e Cardeña]], Sierru Colmena (828 m)
*[[Sierra e Montoru]], Sierru Pingaju (805 m)<ref>{{Cita web |url=http://www.uco.es/~i52cagoj/montoro/m_sierra.htm |título=La Sierra |fechaacceso=2014-07-02 |archive-date=2001-01-26 |archive-url=https://web.archive.org/web/20010126103100/http://www.uco.es/~i52cagoj/montoro/m_sierra.htm |dead-url=yes }}</ref>
*[[Sierra los Calderonis]], Sierru la Ehtrella (1,298 m)
*[[Sierra Norti e Sevilla]], Sierru La Capitana (960 m), Sierru Hamapega (910 m)
*[[Sierra e Aracena]], Sierru el Cahtañu (962 m), Almonastir (915 m)
*[[Sierrus e Arochi]]
==Ecología==
La Sierra Morena es uno de los últimus hábitats del amenaçau [[Iberian Lynx]]. Ciertus sectoris e Sierra Morena ehtán protegíus comu [[parqui natural (Ehpaña)|parqui natural]]is i otras áreas protegías, talis comu:
*[[Parqui Natural Sierra e Aracena i Sierrus e Arochi]]
* [[Parqui Natural Sierra Norti e Sevilla]]
* [[Parqui Natural Sierra e Hornachuelus]]
* [[Parqui Natural Sierra e Cardeña i Montoru]]
* [[Parqui Natural Sierra e Andújar]]
* [[Parqui Natural Dehpeñaperrus]]
* [[Sitiu Natural Peñas e Arochi]]
* [[Sitiu Natural Sierra Pelá i Rivera el Aserraor]]
* [[Sitiu Natural Cahcá la Cimbarra]]
==Principalis sierrus i caracteríhticas==
<gallery>
File:Pass to Sierra Morena. Calatrava La Nueva..jpg|Pasu a Sierra Morena en [[Calatrava la Nueva]]
File:EMBALSEBEMBEZAR2.JPG|[[Presa e Bembézar]] en la [[Sierra e Hornachuelus]]
File:SIERRA ANDULAR1.JPG|Ojíu de [[Sierra e Andújar]]
File:PicodelNacedero 2011-2-27 SierraMadrona.jpg|Ojíu de Valle e Nacederu, [[Sierra Madrona]]
File:Cimbarra waterfall- Aldeaquemada.Mountain range-"Sierra Morena". Spain.JPG|La catarata e Cimbarra
File:Nevada en Venta del Charco.jpg|Nievi en [[Venta el Charcu]], [[Sierra e Cardeña]]
File:Alajar-P1040682.JPG|[[Sierra e Aracena]] sobri el pueblu e [[Alajar]]
File:Rio yeguas.jpg|El [[Ríu Yeguas]] que separa los dos sierrus de [[Sierra e Montoru]] i Sierra e Cardeña
</gallery>
==Véasi tamién==
*[[Hesa]]
*[[Dehpeñaperrus]]
*[[Geografia e España]]
*[[Geologia la Península Ibérica]]
==Huentis==
=== Referéncias ===
{{Listaref}}
=== Bibliografia ===
* Dehesas de Sierra Morena. Reserva de la Biosfera. Águeda Villa Díaz y Joaquín Hernández de la Obra (textos); Fernando Molina Vázquez (coordinación), entre otros. (2003) Junta de Andalucía. Consejería de Agricultura, Pesca y Medio Ambiente|Consejería de Medio Ambiente. ISBN = 84-95785-31-5. url = http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/web/menuitem.a5664a214f73c3df81d8899661525ea0/?vgnextoid=fad964b331435010VgnVCM1000000624e50aRCRD&vgnthi%20rdoid=8705760edc7a7010VgnVCM1000000624e50aRCRD
==Atijus==
{{commonscat|Sierra Morena}}
* [http://www.sierramorenacordobesa.com Sierra Morena Cordobesa]
* [http://www.sierramorena.com Sierra Morena Verde Andaluz]
*[https://web.archive.org/web/20050223101339/http://www.iberianature.com/material/spaingeology.html Physical geography and geology of Spain]
*[https://web.archive.org/web/20080509082543/http://www.maps.data-spain.com/cadastral/ Virtual Cadastral]
*[http://www.jstor.org/pss/1307117 Ordovician -Dobrotivian (Llandeillian Stage) to Ashgill- Crinoids from the Montes de Toledo and Sierra Morena]
*[https://web.archive.org/web/20150924085432/http://www.redes-cepalcala.org/ciencias1/geologia/recursos_didacticos/geomorfologia_snorte.htm Fernando Díaz del Olmo (Universidad de Sevilla), ''Geomorfología de la Sierra Norte de Sevilla'']
[[Categoría:Cordilleras]]
1v47idn9a0qtnhqb0vk0aadyp9guvha
Eva González Pérez
0
10560
142944
133257
2026-04-22T02:47:44Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142944
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''María''' '''Eva González Pérez''' ([[Caçris]], [[12 juñu|12 de juñu]] del 1973) es una avogá [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]] que vivi i trebaja enos [[Paisis Baxus|Paisis Baxus,]] especializá ena revindicación delos derechus delos imigrantis, unu delos sus trebajus hizu arrenuncial al [[Goviernu]] de Mark Rutte nel 2021.
== Biografía ==
La su nacencia hué en [[Caçris]] i ala edá de dos añus emigró conos sus pairis pa [[Paisis Baxus|Olanda]]. Devíu al trebaju delos sus pairis, anduvu muchas vezis con rollas i conos sus agüelus. Estuyó Derechu ena Nuversidá d'Utrecht i se grauó nel añu 2000. Dendi'l 2001, desenroa el su trebaju d'avogá enos [[Paisis Baxus]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.elespanol.com/mujer/actualidad/20210115/eva-abogada-espanola-derribado-gobierno-holandes-merece/551445782_0.html|título=Eva, la abogada española que ha derribado al Gobierno holandés: "Merece una estatua"|fechaacceso=25 de jullu del 2023|fecha=15 d'aneru del 2021|sitioweb=El Español|idioma=es}}</ref>
Güelvi a Sa Martín de Trevellu ([[Caçris]]) sempri que puei i possimenti tolos añus palos [[Antrueju|Antruejus]]. Palra mañegu (la fala del su puebru), que sempri l'án palrau ena su casa conos sus pairis i que la palra conos sus ijus tamién, alos que l'aquaca abondu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://www.elperiodicoextremadura.com/extremadura/2022/09/08/dedico-medalla-salieron-extremadura-ganarse-74855431.html|título=«Dedico esta medalla a todos los que salieron de Extremadura a ganarse la vida como mis padres»|fechaacceso=26 de jullu del 2023|apellido=Ventura|nombre=Juan José|fecha=08 de setiembri del 2022|sitioweb=El Periódico Extremadura|idioma=es}}</ref>
=== Correúra profissional ===
Nel añu 2014, esmençó a trebajal en el assuntu qu'acabijó cona demissión del [[Goviernu]] de Mark Rutte nel 2021.<ref name=":3" /> L'agencia de cudiaus que nel 2014 derigía el su ombri, conocía los poblemas qu'esmençavan a tenel los sus vezerus p'acebil las ayúas del estau, suvencionis palos pairis pa poel acomoal pessonas que les ayúin en el cudiau delos sus ijus. Ella assesoró alos vezerus d'esta agencia de gestión de cudiaoris assitiá n'Eindhoven, paque mandaran los decumentus solicitaus pola Almenistración Tributaria. Quandu provó que l'agencia tributaria les dessigía degolvel las suvencionis acebías, arreparó de que la Almenistración no les dava nenguna espricación, bloqueava las sus alegacionis i dexava namás la oción d'apelal. Antoncis concentró el su trebaju nesti assuntu pa lleval-lu alos tribunalis. Apeló alos organismus pa proval la descriminación que exercía la Hazienda nerlandesa al assental el país de naceru de ca unu delos ventisseis mil solicitantis afetaus, possimenti marroquín i turcu. En deziembri del 2020, un comité palramentariu hizu púbricu un inhormi nel que reconocía l'avenencia alos pairis solicitantis delas ayúas con descriminación razial, detetandu marrus hechus pola Almenistración i utoridais nerlandesas.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://digismak.com/the-spanish-lawyer-who-holds-prime-minister-mark-rutte-in-check/|título=The Spanish lawyer who holds Prime Minister Mark Rutte in check - Digis Mak|fechaacceso=25 de jullu del 2023|fecha=17 d'aneru del 2021|sitioweb=web.archive.org|archive-url=https://web.archive.org/web/20210117064824/https://digismak.com/the-spanish-lawyer-who-holds-prime-minister-mark-rutte-in-check/|archive-date=2021-01-17|dead-url=yes}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://www.20minutos.es/noticia/4545942/0/eva-gonzalez-abogada-espanola-jaque-gobierno-holanda/|título=Eva González, la abogada española que tiene en jaque al gobierno de Holanda|fechaacceso=25 de jullu del 2023|apellido=20minutos|fecha=16 d'aneru del 2023|sitioweb=www.20minutos.es - Últimas Noticias|idioma=es}}</ref>
Los defeutus hechus ena assinación delos fondeus pal cudiau delos zagalinus, passarun entri los añus 2013 i 2019. El marru acarreó l'arretirá delas ayúas i la dessigencia de degolvel las acebías. Nel 2018 l'assuntu se hizu púbricu i acarreó la demissión del menistru dela Hazienda, Menno Snel. El ruqueu nesti assuntu á acarreau tamién la demissión del [[Goviernu]] nerlandés en heneru del 2021, dos mesis anantis de sel las elecionis generalis.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.elindependiente.com/internacional/2021/01/15/una-abogada-espanola-tras-el-escandalo-que-provoca-la-caida-del-gobierno-holandes/|título=Una abogada española, tras el escándalo que provoca la caída del gobierno holandés|fechaacceso=25 de jullu del 2023|apellido=Alonso|nombre=Ana|fecha=15 d'aneru del 2021|sitioweb=El Independiente|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/internacional/abci-gonzalez-perez-abogada-espanola-propicio-caida-gobierno-holandes-202101151548_noticia.html|título=Eva González Pérez, la abogada española que propició la caída del Gobierno holandés|fechaacceso=25 de jullu del 2023|fecha=15 d'aneru del 2021|sitioweb=Diario ABC|idioma=es}}</ref>
== Premius i reconocencias ==
La deputá Renske Leijten dixu: "Esta mugel mereci una estauta, nombris delas callis i delas praças", refiriendu-si ala valentía de González Pérez al trebajal nesti assuntu pa desclarecel la descriminación ena almenistración delos [[Paisis Baxus]] ena contra delos derechus fiscalis delos imigrantis.<ref name=":1" />
Nel añu 2022 á siu proponía p'agencial-si la [[Medalla d'Estremaúra]]. Mássimu destinguimientu qu'atorga la [[Comunidá autónoma|Comunidá Utónoma]] estremeña.<ref name=":6" />
=== Premiu Don Justu José Manuel Maza 2020 ===
Tamién hué galardoná col Premiu Don Justu José Manuel Maza 2020, concedíu en onol a José Manuel Maza, polos sus eshuerçus ena custión del recargu. El premiu s'entriegó el nuevi de juñu del 2021 nel Ateneu de [[Mairil]]. Esti premiu lo atorgan dendi'l 2006 l'Agrupación Justicia i Coltura, la Casa d'Úbeda i l'Associación Justicia i Opinión. L'actu á contau cona presencia de pessonalidais del Tribunal Suplemu d'[[España]] i otrus destacaus juritas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lawyerpress.com/2021/03/08/eva-gonzalez-perez-galardonada-con-el-premio-don-justo-jose-manuel-maza-en-2020/|título=Premiu Justu José Manuel Maza|fechaacceso=25 de jullu del 2023}}</ref>
=== Premiu "Puñetas de Prata" 2020 ===
El cincu d'otubri del 2021, González Pérez acebió nel Estitutu Francés de [[Mairil]] el "Premiu Puñetas" dela Associación de Comunicaoris i Inhormaoris Jurídicus (ACIJUR), pol antigu menistru de Justicia Rafael Catalá Polo, cono que se precura reconocel, en deferentis categorías, la labol de pessonas, estitucionis o coletivus pola su aportación al amejoramientu dela justicia i el Estau de Derechu en tolos sentíus.<ref name=":4">{{Cita web|url=https://cincodias.elpais.com/cincodias/2021/10/05/legal/1633453813_201205.html|título=María Luisa Segoviano recibe el Premio “Puñetas de Oro” de Acijur|fechaacceso=25 de jullu del 2023|apellido=Kluwer|nombre=Wolters|fecha=05 d'otubri del 2023|sitioweb=Cinco Días|idioma=es}}</ref>
[[Archivu:Eva_gonzalez_perez-1640626208.jpg|derecha|sinmarco|147x147px]]
=== Premiu nacional Jurita del Añu 2021 ===
El Colegiu d'Avogaus de [[Málaga]] i la Hundación Manuel Alcántara án atorgau el premiu nacional al Jurita del Añu ala avogá Eva González Pérez, cúyu denunciu ena contra de degolvel las ayúas púbricas delos pairis pol cudiau delos sus ijus, ahinchonó la caía del [[Goviernu]] [[Olandesa|Olandés]] nel 2021.<ref name=":5">{{Cita web|url=https://abogaciademalaga.es/|título=Abogacía de Málaga|fechaacceso=25 de jullu del 2023|sitioweb=ABOGACÍA DE MÁLAGA|idioma=es}}</ref>
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
* [https://web.archive.org/web/20230726095855/https://www.advocatencollectieftrias.nl/ Avogá María Eva González Pérez] Avogaus TRIAS.
* [https://www.oneworld.nl/alle-artikelen/ Zonder deze advocaat was de toeslagenaffaire nooit onthuld en ''One World''] 7 d'abostu de 2020.
* [https://www.youtube.com/watch?v=4IUi09Pbenc Vídeo Eva González Pérez] RTVE.
* [https://www.hoy.es/extremenos-de-hoy/motivada-luchar-justicia-20211113203606-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2F Ca ves andu mas motivá pa baqueal pola justicia] Pedióricu Hoy (Estremaúra).
{{NF|1973||González Pérez, Eva}}
m6p9czsq8d1k155t6ncof9lnp3emvuv
América del Norti
0
11887
142942
142647
2026-04-22T00:14:42Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 5 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142942
wikitext
text/x-wiki
{| style="float: right; width: 300px; margin: 0 0 1em 1em; border: 1px solid #a2a9b1; background: #f8f9fa; font-size: 88%; border-collapse: collapse; line-height: 1.5em;"
|-
! colspan="2" style="background-color: #cedff2; text-align: center; font-size: 125%; padding: 0.5em; border-bottom: 1px solid #a2a9b1;" | América del Norti
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.8em; background: white;" | [[Archivu:Location North America, all conceptions.svg|270px|Mapa d'América del Norti]]
|-
! colspan="2" style="background-color: #cedff2; text-align: center; padding: 0.3em; border-top: 1px solid #a2a9b1; border-bottom: 1px solid #a2a9b1;" | Enformación general
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0; width: 40%;" | Superfiçi
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | 24.710.000 km²
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Población
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | 500.800.141 ab.<br /><small>Estimación incluyendu a Centruamérica i el Caribi: 604.107.803</small>
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Densidá
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | 24,44 ab./km²
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Gentiliçiu
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | nortiamericanu, -a
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Paisis
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" |
[[Archivu:Flag of Canada.svg|20px|border]] [[Canadá]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Estaus Unius]]<br />
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|20px|border]] [[Mésicu]] <small>(ena concepción espana)</small><br />
[[Archivu:Flag of Central America.svg|20px|border]] [[Centruamérica]]<br />
[[Archivu:Flag of the Caribbean.svg|20px|border]] [[Caribi]] <small>(ena concepción angrosajona)</small>
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Idiomas
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Ingrés, castellanu, francés, danés i groenlandés.
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | [[Endiçi de Desenrrollu Umanu|IDH]]
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | 0,895
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Zona orária
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" |
[[Archivu:Flag of Greenland.svg|20px|border]] UTC 0 a -4<br />
[[Archivu:Flag of Canada.svg|20px|border]] UTC -3:30 a -8<br />
[[Archivu:Flag of Bermuda.svg|20px|border]] UTC -4<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] UTC -5 a -10<br />
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|20px|border]] UTC -5 a -8<br />
<small>L'usu oráriu en vranu es de UTC -2 a -9 sigún el pais.</small>
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Ciudáis más poblas
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0; font-size: 90%;" |
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|20px|border]] [[Ciudá de Mésicu]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Nueva York]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Los Ángilis]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Chicago]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Dallas]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Houston]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Miami]]<br />
[[Archivu:Flag of Canada.svg|20px|border]] [[Toronto]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Washington D.C.]]<br />
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|20px|border]] [[Monterrey]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Atlanta]]<br />
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|20px|border]] [[Guadalajara (Mésicu)|Guadalajara]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Filadélfia]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|10px|border]][[Archivu:Flag of Mexico.svg|10px|border]] [[San Diego (California)|San Diego]]-[[Tijuana]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|20px|border]] [[Phoenix]]
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Organiçacionis regionalis
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | [[T-MEC]]
|-
! style="text-align: left; padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" | Dependéncias
| style="padding: 0.2em 0.5em; border-bottom: 1px solid #f0f0f0;" |
1 territóriu británicu d'ultramar ([[Archivu:Flag of Bermuda.svg|20px|border]] [[Bermudas]])
1 pais constituenti ([[Archivu:Flag of Greenland.svg|20px|border]] [[Groenlándia]])
1 coletividá d'ultramar ([[Archivu:Flag of Saint-Pierre and Miquelon.svg|20px|border]] [[San Pedru i Miguelón]])
|}
'''[[América del Norti]]''' u '''[[Norteamérica]]''' (tamién llamá '''[[América Setentrional]]''') es un [[sucontinenti]] n’[[América]].<ref>Norteamérica. Diccionario Panhispánico de dudas. fechaacceso=27 de diziembri de 2020</ref> En [[paísis]] [[angrosajonis]] i [[germánicus]], sueli sel considerau un [[continenti]] própiu, drentu del [[supercontinenti]] más grandi d'[[América]].<ref>North America. Encyclopædia Britannica. fechaacceso = 3 de febreru de 2014</ref> Yaci nel [[emisferiu norti]] i ábate pol completu nel [[emisferiu ocidental]] i arraya al norti col [[océanu Árticu]], al esti col [[océanu Atlánticu]], al nordesti con [[Uropa setentrional]] al traviés de [[Groenlándia]], al sudesti col [[mari Caribi]], al suduesti col [[océanu Pacíficu]] i al noroesti con [[Ásia del Norti]] al traviés del [[estrechu de Bering]]. Está atuncau con [[América del Sul]] pol estrechu puenti territorial qu'arrepresenta [[América Central]], el qual, dependiendu dela región del [[mundu]], a vezis se sueli considerar igualmenti norteamericanu, i otras vezis un [[sucontinenti]] aparte.Baju la consideración de tríada, cubriríe un área prossimadamenti de $24.323.000\text{ km}^2$, lo qu'arrepresenta alreol dun 4,8% dela superfícii total del praneta i un 16,5% delas tierras emergiás. Nel 2014 la su [[puebración]] estimá [[fue]] de más de 472 millonis d’[[abitantis]]. Nel 2014 l'[[Índici de Desenvolvimiento Umanu|IDH]] meyu de tolos paísis del sucontinenti norteamericanu [[fue]] de 0,895. Se palran [[abondus|abondas]] luengas originárias i d'enmigrantis, peru las oficialis (legalmenti u de fatu) i largamenti predominantis son el [[ingrés]], [[castellanu]] i [[francés]]. Nostanti, estus valoris cambian baju la concepción de [[Norteamérica]] dendi [[Alasca]] a [[Panamá]], encluyendu el [[mari Caribi|Caribi]].
== Toponímia ==
[[archivu:North America.png|miniatura|derecha|El mapa políticu d'América del Norti n'idioma ingrés va dendi Alasca ata Panamá, pol tantu los paísis centroamericanus i caribeñus son igualmenti norteamericanus pol mundu angrosajón.]]S'acepta largamenti qu'el nomi “América” procedi del naveganti i esproraol [[Américo Vespucio]], i que [[fue]] el cartógrafu alemán [[Martin Waldseemüller]] quien le pusun essi nomi alas tierras [[destapal|destapás]] polos [[españolis]] n’[[América del Sul]]. Vespucio [[fue]] el primer [[uropeu]] en sujerir qu'América no era parti d’[[Ásia]], como creía [[Cristóbal Colón]], sinu un [[Nuevu Mundu]]. En 1538, [[Gerardus Mercator]] estendió el topónimu a tol [[continenti]], afincandu el su usu ena cartografía [[uropea]]. <ref>Gerardus Mercator, in his map of 1538, extended the name from the south to the whole continent, thus establishing the names of South and North America (Lester 2009, pp. 386–387). Cosmography in the Age of Discovery and the Scientific Revolution. Barrado Navascués, David. 2023. página 80</ref>
== Delimitación ==
miniatura|Mapa endicandu las deferentis concepcionis i regionis sobri Norteamérica.|alt= No ai un solu critériu pa definir esti términu. Enos paísis ispanupalrantis, l’usu normalmenti defini a [[Norteamérica]] como el [[sucontinenti]] hormau pol [[Canadá]], [[Estaus Unius]] (encluyendu [[Alasca]]), [[Méjicu]] (ata l'[[istmu de Tehuantepec]]), [[Groenlándia]] i islas adiacentis. [http://lema.rae.es/dpd/srv/search?id=vVT1iuhvpD60g6zeA0 Norteamérica] RAE 2005 En cambiu enos paísis angropalrantis i otrus, se sueli considerar a [[Norteamérica]] como un [[continenti]] qu'está hormau pol lo dantis mentau amás de [[Centroamérica]] i las [[Antillas]], apresentandu una [[raya]] natural con [[Sudamérica]] más u menus ala [[raya]] ogañu de [[Panamá]]/[[Colómbia]]. [http://www.thefreedictionary.com/North+America North America] The Free Dictionary 2015 Pol otru lau, el geoesquema dela [[ONU]] usa “Northern America” ([[América Norteña]]) pa endicar la suregión coltural hormá pol [[Estaus Unius]] i [[Canadá]].
== Estoria ==
[[archivu:Igloos.jpg|miniatura|Aldea inuit de iglús ena isla de Baffin, ilustración de Charles Francis Hall, 1865.]]
Al aporti delos [[uropeus]], [[América del Norti]] estaba puebrá pol etnias endígenas provienientis d'enmigracionis asiáticas al traviés del [[estrechu de Bering]].<ref>Los primeros pobladores de América colonizaron el continente en un tiempo récord. 2018-11-08. La Vanguardia</ref>La colonización [[uropea]] del Norti (pol ordin cronulógicu: española, francesa i inglesa) consistió básicamenti nel avanci progresivu dendi la costa oriental acia l'oesti. En línies generalis, la colonización [[angrosajona]] supusun la marginación i enclusu l'estermíniu delas [[puebración|puebracionis]] endígenas, ata confinar alos supervivientis en reservas situás enas çonas más emprodu tivas i estérilis del territoriu. Nostanti, las colonizacionis francesa i española supusun la mestura de raças i el mestiçaigi.
=== Era precolombina ===
[[Archivu:North American cultural areas.png|miniatura|Áreas culturales de Norteamérica en el tiempo del contacto con los europeos, según la división propuesta por Kroeber.]]
Los antropólogus tienin diversas teorías alreol delas primeras [[puebración|puebracionis]] que se establecierun n’[[América del Norti]]. Las evidéncias genéticas i arqueológicas endican que los primerus americanus llegagun dendi [[Ásia]] alreol dela dambas a dos gran glaciación, quandu el [[yelu]] cubría l'[[estrechu de Bering]] criandu un puenti terrestre llamau [[Beringia]].Dantis del contatu colos [[uropeus]], los puebrus endígenas d’[[América del Norti]] se dividían en múltiplis entidais políticas, dendi pequeñus grupus d'unas pocas famílias a jefaturas i reinus. Vivían en varias áreas colturalis que correspondían a grandis rasgus colas distintas çonas geobiológicas qu'ocupaban i que dan una güena idea delos distintos usus i costumbris. Pol ejemplu, delos caçaoris de bisontis delas [[Grandis Llanuras]], u los agricultoris de [[Mesoamérica]].A estus grupus endígenas tamién se les puei clasificar lingüísticamenti (pol ejemplu, las famílias atapasca, álgica i utoazteca son tres delas más estendiás en [[Norteamérica]]), inque es Emportanti tenel en cuenta qu'el puebru con luengas relacionás no siempri compartían la misma [[coltura]] material, ni siquirun fueron siempri ayaus.El períodu arcaicu n’[[América]] viu a un entornu cambienti qu’ofreció un [[climi]] cálidu más áridu i la desapaición dela megafauna. La mayoría delos grupus de [[puebración]] n’essi momentu entavía eran caçaoris-recoletoris muy móvilis, peru endispués prencipiarun a surgir los grupus endividualis, se centrabun sobri los recursus disponibris pa ellus a nivel local, pol lo que col passu del tiempu no abría un patrón de crecienti generalización regional como el suduesti, l'Árticu, la pobreza, Dalton i el Plano tradicional.miniatura|Mapa delas primeras migraciónis umanas basás ena teoría Fuera d'África.
[[Archivu:Spreading homo sapiens.svg|miniatura|Mapa de las primeras migraciones humanas basadas en la teoría Fuera de África.{{Leyenda|#ff0000|Homo sapiens}}
{{Leyenda|#c2bf00|Neandertales}}
{{Leyenda|#61c000| Los primeros homínidos}}|309x309px]]
{{Leyenda|#ff0000|Homo sapiens}} {{Leyenda|#c2bf00|Neandertales}} {{Leyenda|#61c000|Los primerus homínidus}}|309x309px
Estas adaptacionis regionalis se convertirían ena norma con menus dependéncia dela caça i la recolección, con una economía más variá de caça menol, pescaus, estacionalmenti vegetalis silvestris cosechaus i alimentus vegetalis. Abondus grupus acontinuarun como caçaoris de caça Mayol, nostanti las sus tradicionis de caça se hizun más variás i los sus métodus d'adquisición de carni más sofisticaus. La colocación d'artefatus i materialis drentu duna necrópolis arcaica endicaban diferenciación social sigún l'estau de dalgunus grupus.Los grupus colturalis más meridionalis d’[[América del Norti]] fueron responsabris dela domesticación d'abondus cultivus qu'ogañu se gastan en tol [[mundu]], como los tomatis i las calabaças. Tal vezi lo más emportanti es qu'unu delos cultivus más emportantis del [[mundu]] es el [[maís]]. Como resultau del desenvolvimiento dela agricultura nel sul, abondus delos avancis colturalis emportantis se hizun allí. Pol ejemplu, la [[cevilización maya]] elaboró un sistema d'escritura, construyó enormis pirámidis, tenían un complessu calendáriu, i desenvolverun el conceptu de ceru 500 añus dantis qu'algallu nel [[Viej u Mundu]]. La [[coltura]] maya entavía estaba presenti quandu los [[uropeus]] llegagun a [[Centroamérica]], peru la dominación política ena çona s'avía desplazau acia l'[[Imperiu azteca]].Más al norti de [[Mesoamérica]] los grupus umanus que desenvolverun sociedais i colturas más complessas son los puebrus dela [[coltura misisipiana]] i la [[confederación iroquesa]] en época estórica bien documentá. Amás dessistin dalgunas colturas complessas conociás solu arqueológicamenti como las delos [[anasazi]] u los [[Hohokam]].La llegá delos [[uropeus]] n'[[América]] supusun un cambiu drásticu, frecuentementi traumáticu u catastróficu pa ellus i las sus colturas. Desapaicierun puebrus enterus, enclusu grupus lingüísticus completus i los que sobrevivierun en general cambiarun muy aína.
=== Asentamientos viquingus n’América ===
L'Anse aux Meadows (una corrupción del nomi original francés L'Anse-aux-Méduses, “La ensená delas medusas”) es un paragi situau ena punta setentrional dela isla de [[Terranova]], ena província de [[Terranova i Labraol]] ([[Canadá]]), ondi l'envestigaol noruegu [[Helge Ingstad]] i la su muger, l'arqueóloga [[Anne Stine]], toparun en 1960 unas elevacionis cubiertas de yerba que resultarun sel los restus duna aldea viquinga.Nel 2015 [[fue]] hallau un possibri segundu asentamientu n'otru puntu dela isla de [[Terranova]] llamau [[Point Rosee]], 500km más luntis acia el sudesti de lo que n'un prencepiu se sabía delos viquingus. El hallazgu [[fue]] detetau pola arqueóloga estaunidensi Sarah Parcak medianti tecnología d'imáginis enfrarojas dendi l'espáciu.
=== Época colonial ===
[[archivu:Map_of_America-Ribero_(1529).jpeg|thumb|250px|der|Detalli del mapamundi de Diego Ribero, 1529 qu'enclui las [[destapaura|destapaúras]] dela espedición a Nortamérica de [[Esteban Gómez]] buscandu passu del Noroesti.]]En 1663 la [[Corona]] francesa avía tomau el control delas empresas de comérciu de pielis dela [[Nueva Fráncia]]. Estu marcó l'encetu duna nueva era del colonialismu más formal n’[[América del Norti]].
La rivaliá entri las poténcias uropeas crió una séri de guerras n’[[América del Norti]] que tuvun un gran empatu nel desenvolvimiento delas colónias. El territóriu cambió de manus varias vezis. La pas no s'alcançó ata qu’as fuerças francesas n’América del Norti fuerun vencías ena [[Batalla delas Chairas d'Abraham|batalla delas Chairas d'Abraham]] (en [[Quebec]]) i [[Fráncia]] cedió la mayol parti delas sus rebindicacionis fúera del [[Caribi]]. El fin dela preséncia francesa n’América del Norti fue un desastri palos países indígenas del esti d’América del Norti, que perdiun al su prencipal aliáu en contra dela espansión angloamericana d’estermíniu. Duranti la [[rebelión de Pontiac]] (1763-1766), una confederación de [[Grandis Lagus]] i l’área delas tribus se enfrentun nuna campaña pocu ejitosa pa defendel los sus derechus sobri las tierras al oesti delos [[montis Apalachis]], lo que llevó a que fuerun encerráus en reservas en virtú dela proclamación rial de 1763.
Entri 1535 a 1821, los territórius colonizáus pol [[Impériu español]] nel atual [[Méjicu]] se llamaban [[Virreinatu de Nueva España]].
=== Endependéncias ===
[[archivu:New_Spain_(orthographic_projection).svg|thumb|[[Virreinatu de Nueva España]]]]
La llegá dela [[Revolución delas Trezi Colónias]] tuvo un gran empatu en tol continenti. Lo más emportanti fue la criación delos [[Estaus Uníus|Estaus Uníus d'América]]. Nostanti, la [[guerra revolucionária estaunidensi]] fue una guerra emportanti que tocó tolos rinconis dela región. L’asentamientu delos lealistas del Impériu Uníu llevó ala criación de [[Canadá]] como una comunidá separá.
Mentris tantu, el control d’[[España]] sobri Méjicu se d’estaba debilitandu. La endependéncia fue declará en 1810 pol [[Miguel Hidalgo]], encetandu nessi momentu la [[Guerra d'Endependéncia de Méjicu]]. En 1813, [[José María Morelos]] i el [[Congresu d'Anáhuac]] firmun l’[[Ata Solenni dela Declaración dela Endependéncia d'América del Norti]], el primel decumentu legal dondi s’estableci la separación dela [[Nueva España]] con respetu a España. Finalmenti Méjicu s'endependizó en 1821 como Impériu i España lo reconoció como nación endependienti en 1823.
=== Espansión territorial ===
[[archivu:Frontera que muestra el territorio guatemalteco perdido y posteriormente anexado a México.svg|thumb|[[Raya]] que muestra el territóriu guatimaltecu perdiu i endispués anestau a Méjicu.]] [[archivu:Línea temporal de la división política en América del Norte.svg|miniatura|Línia temporal dela división política n’América del Norti]]
Dendi el momentu dela endependéncia delos Estaus Uníus, esse país s’espandió rápidamenti acia l’oesti, adqueriéndu l’estensu territóriu de [[Luisiana]] en 1803. Entri 1810 i 1811 una confederación indígena luchó sin éjitu pa mantenel alos estaunidensis fúera delos Grandis Lagus. Los seguidoris de [[Tecumseh]] se fuerun al norti en Canadá, dondi ayudun alos británicus pa repelil una tentativa estaunidensi d’apoderal-si de Canadá duranti la [[guerra de 1812]]. Endispués dela guerra, l’asentamientu británicu e irlandés en Canadá aumentó de horma asombrosa. La espansión d’Estaus Uníus se vio complicá pola división delos estaus entri “libri” i “esclavu”, lo que llevó al [[Compromissu de Misuri]] de 1820. Assimesmu, Canadá se enfrentó a una división entri comunidais francesas e inglesas que llevun al españíu dela [[guerra cevil]] en 1837.
Méjicu se enfrentó a constantis tensionis políticas entri liberalis i conservadoris, tuvo un polvoreu territorial con [[Guatimala]] en dondi Méjicu consiguió l’adquisición de [[Chiapas]] i el [[Soconuscu]], assin como tamién tuvo polvoreus con Estaus Uníus por [[Texas]], quien se declaró endependienti (polos envasoris estaunidensis) en 1836 i polos territórius de [[California]].
=== Polvoreus ===
La secesión delos [[Estaus Confederáus]] i la guerra cevil resultanti sacudió ala socieá estaunidensi. Esto conduju ala abolición dela esclavitú enos Estaus Uníus, la destrución dela mayol parti del Sul, i una gran pérdia de viás. Del polvoreu los Estaus Uníus surgiun como una nación endustrializá de gran alcanci.
En parti como respuesta ala amenanza del poel estaunidensi, quatru delas colónias canadiensis acordun federar-si en 1867, criandu el [[Domíniu de Canadá]]. La nueva nación no era plenamenti soberana, inque contaba con una considerabli endependéncia de [[Gran Bretaña]]. Cola encuportación dela [[Columbia Británica]] Canadá s’espandió acia el Pacíficu en 1871 i estableció un ferrocarril transcontinental, el [[Canadian Pacific]], en 1885.
En Méjicu, polvoreus como la [[Guerra de Reforma]] debilitun al estau mejicanu, i lo abriun ala enfruyéncia estrangera. Esto llevó al [[Segundu Impériu francés]] a envadil a Méjicu i el establecimientu dun [[Segundu Impériu Mejicanu]].
Amás dessistió el polvoreu con Guatimala nel que barcus pesquerus mejicanus fuerun atacáus pola [[Fuerça Aérea Guatimalteca]] (FAG) en aguas territorialis de Guatimala, el saldu fue de tres pesquerus mejicanus muertus i quatorzi heríus. Dies delos sobrevivientis fuerun sometíus a enterrogación milital por parti de Guatimala. La situación causó una terminación temporal delas relacionis diplomáticas i comercialis entri Méjicu i Guatimala, un puenti rayanu fue destruíu i dambos dos países activun una alerta milital.
== Geografía ==
[[archivu:North America satellite orthographic.jpg|miniatura|Imagen de satéliti d'América del Norti.]]
=== Climi i vegetación ===
La vegetación i el climi d’América del Norti tién una varieá climática mu grandi. Inque el grupu climáticu que prevaleci es el delos climis templáus. Concretamenti, el climi continental es el que mayol superfici abarca. Inque l’abanicu es mayol i varía dendi el climi tropical del sul de Méjicu ata el climi polal delas regionis más norteñas del continenti, cuenta cola mayoria delos climis del mundu. Nel norti se topan [[tundra|tundras]] árticas (p. ej. [[Groenlándia]], [[Yukón]]), passandu por una gran varieá de [[bosqui|bosquis]] ([[Montis Rocosus]], [[Apalachis]] i los bosquis delas [[Sierras Madre]]), bosquis tropicalis ([[Selva Lacandona]] i los [[Chimalapas]]), [[desiertu|desiertus]] ([[Desiertu de Sonora]], [[Zona del Silénciu]]), chairas ([[Grandis Chairas]], [[Comarca Lagunera]]), manglaris (p. ej. [[Luisiana]], [[Tabasco]]), etc.
Grosso modo, la vegetación asociá a ellus es la típica del Impériu Holoárticu, nel norti, i del Impériu Neotropical, nel sul. La raya entri dambos dos impérius se sitúa n’alreol delos 40°N.
== Demografía ==
=== Luengas ===
Ogañu, las luengas más estendías n’América del Norti son l’anglés, el castellanu i el francés. El términu [[Angloamérica]] se gasta a vezis pa referil-si alos países anglófonus de tol continenti americanu. El términu [[América Latina]] se refieri ala çona d’América en dondi las luengas romancis (derivás del latín) predominan. Dambos dos términus puein sel empleáus pal subcontinenti norteamericanu.
La luenga anglessa, inque no es oficial, es la luenga mayoritária delos Estaus Uníus. En Canadá es más palrá que el francés, inque dambas dos luengas son cooficialis en diche país. Tamién es la luenga oficial enas [[islas Bermudas]], que son una dependéncia británica.
La luenga castellana, inque no es oficial, es la luenga nacional<ref>url=http://www.cddhcu.gob.mx/leyinfo/pdf/257.pdf|título=cddhcu|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060427204513/http://www.cddhcu.gob.mx/leyinfo/pdf/257.pdf|fechaarchivo=27 d'abril de 2006</ref> de Méjicu segundu la Lei General delos Derechus Lingüísticus deste país i es la segunda luenga más palrá enos Estaus Uníus. Méjicu tién la mayol puebración de hispanupalrantis del mundu i Estaus Uníus es el segundu país con mayol númeru de hispanupalrantis.<ref>url=http://www.census.gov/popest/states/asrh/tables/SC-EST2009-04.xls|título=census.gov</ref><ref>url=http://www.univision.com/content/content.jhtml;jsessionid=BOBEOJ4LEGONQCWIABQCFFIKZAAGMIWC?cid=1123070|título=Univisión|fechaacceso=8 d'eneru de 2009|fechaarchivo=5 de juñu de 2012|urlarchivo=https://archive.today/20120605053443/http://www.univision.com/content/content.jhtml;jsessionid=BOBEOJ4LEGONQCWIABQCFFIKZAAGMIWC?cid=1123070|deadurl=yes</ref>[http://www.census.gov/popest/states/asrh/tables/SC-EST2007-04.xls Table 4: Estimates of the Population by Race and Hispanic Origin for the United States and States: July 1, 2007] ''Oficina del Censu delos Estaus Uníus''. Consultáu el 01-05-2008. [https://web.archive.org/web/20150531015533/http://www.cnnexpansion.com/economia/2008/05/01/el-mercado-hispano-en-eu-va-a-la-alza Noticia en CNN en castellanu] Percent of People 5 Years and Over Who Speak Spanish at Home: 2007 [https://archive.today/20200212035004/http://factfinder.census.gov/servlet/GRTTable?_bm=y&-geo_id=01000US&-box_head_nbr=R1602&-ds_name=ACS_2007_1YR_G00&-_lang=en&-redoLog=true&-format=US-30&-mt_name=ACS_2005_EST_G00_R0504_US30&-CONTEXT=grt U.S. Census Bureau 2007 American Community Survey.] Consultáu el 31 de diziembri de 2007. Segundu l'estudiu de [http://www.ucm.es/info/icei/pdf/DT%2003-06.pdf Demografía dela luenga castellana] (ena página 33), con datus dela Oficina de Census d'Estaus Uníus, nel añu 2005 había 42,71 millones de «hispanus», delos que el 85 % hablaban castellanu como luenga materna (36,31 millones). Si en 2007 la puebración hispana es de 45,50 millones, el 85 % son 38,68 millones[https://web.archive.org/web/20080526155611/http://www.fundacionblu.org/noticias.htm I Ata Enternacional dela Luenga Castellana], [https://web.archive.org/web/20160224203229/http://www.elcastellano.org/noticia.php?id=685 elcastellano.org] {{Wayback|url=http://www.elcastellano.org/noticia.php?id=685 |date=20160224203229 }} (Teniendu en cuenta los hispanus ilegalis en Estaus Uníus, que, sumáus alos legalis, son ábate 55 millones):[http://www.sm-ele.com/ver_noticia.aspx?id%3D9483 EFE].
La luenga francesa estoricamenti á desempeñáu un papel emportanti n’América del Norti i se mantieni presenti en varias regionis. En Canadá es la luenga oficial i más palrá dela província de Quebec, amás de sel una delas dos oficialis ena província de Nuevu Brunswick. Frenti ala costa de Terranova, las islas de San Pedru i Miquelón son dependéncias francesas, i nel estau de Luisiana (al sul d’Estaus Uníus) quedan pequeñas comunidais bilingüis (francés i anglés).
La luenga groenlandesa dendi juñu de 2009 es la única luenga oficial de Groenlándia, un país autónomu del Reinu de Dinamarca, amás de sel la luenga más palrá desse territóriu. La luenga danessa, sin sel oficial, es gastá en asuntus administrativus i por una minoría uropea.
Inque s'án perdiu un gran númeru de luengas indígenas dendi la conquista uropea, entavía se palran más de 250 luengas autóctonas (pertenecientis a más de 40 familias lingüísticas destintas), prencipalmenti nel [[Méjicu]] i los [[Estaus Unius]]. Nel [[Méjicu]], se reconocin unas 60 luengas indígenas qu'están reconocías como luengas nacionalis cooficialis. Enos [[Estaus Unius]] i [[Canadá]], las luengas indígenas no tienin reconocimientu oficial, i la gran mayoría dellas son luengas amenazás. Nel [[Méjicu]] las luengas indígenas tienin reconocimientu oficial, i la secretaría d'educación púbrica materiales escolaris n'algunas destas luengas.
Tocanti a las luengas alóctonas d'[[América del Norti]], el inglés, el francés i el español, tienin reconocimientu oficial. Amás enos [[Estaus Unius]] dessisti un gran númeru de comunidais inmigrantis qu'acontinan gastandu las sus luengas originarias.
=== Puebración ===
[[Archivu:Ciudad.de.Mexico.City.-Paseo.Reforma.Skyline CDMX 2016 (cropped).jpg|thumb|La [[Ciá de Méjicu]] es la ciá más puebrá de [[Méjicu]] i [[América del Norti]] i la segunda çona metropolitana nel mundu. <ref>"City Populations – World City Population, Biggest Largest Cities in the World". Worldatlas.com</ref>]]
[[Archivu:NYC wideangle south from Top of the Rock.jpg|thumb|[[Nueva York]] es la ciá más puebrá delos [[Estaus Unius]] i la segunda en [[América del Norti]].]]
[[Archivu:Los Angeles with Mount Baldy.jpg|thumb|[[Los Ángeles]].]]
[[Archivu:2004-07-14 2600x1500 chicago lake skyline.jpg|thumb|[[Chicago]].]]
[[Archivu:Toronto.jpg|thumb|[[Toronto]] es la ciá más puebrá de [[Canadá]] i la quarta más puebrá d'[[América del Norti]].]]
Demográficamenti, el subcontinenti es racial i étnicamenti diversu. Los tres prencipalis grupus étnicus son los mestizus, los negras i los brancus. Dessistin importantis minorías d'amerindius i de pressonas provinentis d'Asia.
El país más puebrau d'[[América del Norti]] es [[Estaus Unius]], con más de 325 millonis de pressonas. El segundu país más puebrau es [[Méjicu]], con una puebración de más de 130 millonis de pressonas. [[Canadá]] ocupa el tercer puestu, con más de 35 millonis d'abitantis. <ref> 2015</ref>
Ena lista se muestran las ciais d'[[América del Norti]] que superan el millón d'abitantis, en 2020 segundu los census oficialis de [[Méjicu]] i los [[Estaus Unius]] i 2021 pa [[Canadá]].
{| class="sortable wikitable center col1cen col5cen" style="width:500px; margin-top: 0.8em; margin-bottom: 1em;"
|+ style="background:#E1AD21; color:white; padding:10px;" | '''Ciais más puebrás d'América del Norti'''
|-
! style="background:#F3E5AB; padding:5px" | N.º
! style="background:#F3E5AB; padding:5px" | Ciá
! style="background:#F3E5AB; padding:50px" | País
! style="background:#F3E5AB; padding:5px" | Puebración (2020-2021)
! style="background:#F3E5AB; padding:5px" | Ref.
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|1
| [[Ciá de Méjicu]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|9209944}}
| <ref> Censo de Población y Vivienda 2020</ref>
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|2
| [[Nueva York]]
| {{EEUU}}
| align="right" | {{Formatnum|8804190}}
| <ref> City and Town Population Totals: 2020-2021</ref>
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|3
| [[Los Ángeles]]
| {{EEUU}}
| align="right" | {{Formatnum|3898747}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|4
| [[Toronto]]
| {{CAN}}
| align="right" | {{Formatnum|2794356}}
| <ref> Census Profile, 2021 Census of Population</ref>
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|5
| [[Chicago]]
| {{EEUU}}
| align="right" | {{Formatnum|2746388}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|6
| [[Houston]]
| {{EUA}}
| align="right" | {{Formatnum|2304580}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|7
| [[Tijuana]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1810645}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|8
| [[Montreal]]
| {{CAN}}
| align="right" | {{Formatnum|1762949}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|9
| [[Ecatepec]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1643623}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|10
| [[Phoenix]]
| {{EUA}}
| align="right" | {{Formatnum|1608139}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|11
| [[Filadelfia]]
| {{EUA}}
| align="right" | {{Formatnum|1603797}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|12
| [[León (Méjicu)|León]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1579803}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|13
| [[Puebla]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1542232}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|14
| [[Juárez]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1501551}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|15
| [[San Antonio]]
| {{EUA}}
| align="right" | {{Formatnum|1434625}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|16
| [[San Diego]]
| {{EUA}}
| align="right" | {{Formatnum|1386932}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|17
| [[Guadalajara (Méjicu)|Guadalajara]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1385621}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|18
| [[Calgary]]
| {{CAN}}
| align="right" | {{Formatnum|1306784}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|19
| [[Dallas]]
| {{EUA}}
| align="right" | {{Formatnum|1304379}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|20
| [[Zapopan]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1257547}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|21
| [[Monterrey]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1142952}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|22
| [[Nezahualcóyotl]]
| {{MEX}}
| align="right" | {{Formatnum|1072676}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|23
| [[Ottawa]]
| {{CAN}}
| align="right" | {{Formatnum|1017449}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|24
| [[San José]]
| {{EUA}}
| align="right" | {{Formatnum|1013240}}
|
|- style="vertical-align: top; text-align: left;"
|25
| [[Edmonton]]
| {{CAN}}
| align="right" | {{Formatnum|1010899}}
|
|}
=== Religión ===
==== Cristianismu ====
Aprossimamenti entri el 75 i el 80 % dela puebración se considera cristiana. Drentu della, la mayoría están identificaus como cristianos estoricus o tradicionalis dendi la colonia (protestantismu i catolicismu). Drentu delos estuyus enas últimas décadas dessistin otros tipos de cristianos recientis (mormonis, testigos de Jehová, Ilesia morava i cristianos marginalis). <ref> Historia del cristianismo en Norte America</ref>
[[Méjicu]]: 92 %
[[Estaus Unius]]: 80 %
[[Canadá]]: 73 %
===== Catolicismu =====
[[Méjicu]]: 82 %
[[Canadá]]: 41 %
[[Estaus Unius]]: 29 %
===== Protestantismu =====
[[Estaus Unius]]: 47 %
[[Canadá]]: 30 %
[[Méjicu]]: 8 %
===== Otros cristianos =====
[[Estaus Unius]]: 2 %
[[Méjicu]]: 2 %
[[Canadá]]: 1 %
==== Otras religiones ====
Debíu ala inmigración asiática i mediterránea nel sigru XX, se ncorporarun otras religiones en [[América del Norti]], entri ellas, el judaísmu, el bahaísmu, el islamismu i el budismu como las más grandis, qu'abarcan entri el 1 i el 3 %. Tamién dessistin religiones qu'abarcan la espiritualidá, como la nueva era, el gnosticismu i el ocultismu. <ref> la mayoría de las naciones bahai</ref>
[[Estaus Unius]]: 2 %
[[Méjicu]]: 2 %
[[Canadá]]: 2 %
==== Sin afiliación religiosa ====
Entri ellas están el ateísmu, el agnosticismu, el umanismu secular, el escepticismu religiosu i los no religiosus. La irreligiosidá es un movimientu que gana cada vezi más popularidá ena sociedá norteamericana. Mientras avanzan la moernización i la infraestrutuira, la sociedá se hazi más trasparenti ena religión. La prática religiosa es menol al 30 % en [[Canadá]] i los [[Estaus Unius]]. Nel [[Méjicu]] la cifra pareci sel dun 53 %. Segundu las estadísticas de GALLUP nel añu 2010, un 65 % creen que dessisti un Dios, un 20 % cree n'alguna fuerça espiritual i un 15 % no creen qu'aya un Dios o alguna fuerça espiritual. <ref> Una quinta parte de los estadounidenses ahora Religiosamente No Afiliado</ref>
[[Canadá]]: 26 %
[[Estaus Unius]]: 18 %
[[Méjicu]]: 6 %
== Paisis i territórius ==
Sin las regionis centroamericanas i antillanas, [[Nortiamérica]] se devi en políticamenti en tres paisis soberanus i endependientis: [[Canadá]], [[Estaus Unius]] i [[Méjicu]]. Amás al sucuntinenti están ataus 3 dependéncias ensularis: [[Groenlándia]], [[Bermudas]] i [[San Pedru i Miquelón]], asina cumu la [[Isla Clipperton]], no abitá. <ref> http://population-statistics.com/wg.php?x=&men=gpro&lng=es&des=wg&geo=-2&srt=p12n&col=abcdefghinoq&msz=1500&geo=0 </ref>
{| class="references-small sortable wikitable" style="white-space:; font-size:80"
! Bandera !! Nombri/Nombri oficial !! Assentau !! Superfici (km²) !! [[Puebración]] !! Capital !! Luenga(s) oficial(is) !! Hevi d'Estau !! Hevi de Gobiernu
|-
| style="text-align:center;"| {{bandera|Canadá}} || style="text-align:center;"| [[Canadá]] || style="text-align:center;"| 1931 || style="text-align:right;"| {{formatnum|{{Formatnum|9984670}}}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|{{Formatnum|35362905}}}} || Ottawa || [[Ingrés]]/[[Francés]] || [[Carlus III]] || Mark Carney
|-
| style="text-align:center;"| {{bandera|Estaus Unius}} || style="text-align:center;"| [[Estaus Unius]] Estaus Unius d'América || style="text-align:center;"| 1776 || style="text-align:right;"| {{formatnum|{{Formatnum|9371174}}}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|{{Formatnum|323995528}}}} || [[Washington D.C.]] || Ingrés. Nengunu a nivel federativu, mayoria del ingrés || colspan=2 | [[Donald Trump]]
|-
| style="text-align:center;"| {{bandera|Méjicu}} || style="text-align:center;"| [[Méjicu]] Estaus Unius Mejicanus || style="text-align:center;"| 1810 || style="text-align:right;"| {{formatnum|{{Formatnum|1964375}}}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|{{Formatnum|123166749}}}} || [[Ciá de Méjicu]] || [[Castellanu]]/[[Luengas endígenas]] || colspan=2 | [[Claudia Sheinbaum]]
|- class="sortbottom" style="font-weight:bold;"
| style="text-align:right;"| || style="text-align:right;"| || style="text-align:center;"| Total || style="text-align:right;"| {{formatnum|21320219}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|428525182}} || colspan="4" |
|}
Datus de superfici i puebración consultaus en [https://web.archive.org/web/20190106114713/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/ CIA The World factbook] pal añu 2016.
{| class="references-small sortable wikitable" style="white-space:nowrap; font-size:100"
! Bandera !! Nombri/Nombri oficial !! Estatus !! Superfici (km²) !! [[Puebración]] !! Capital !! Luenga(s) oficial(is) !! Hevi d'Estau !! Hevi del Gobiernu
|-
| style="text-align:center;"| {{bandera|Bermudas}} || style="text-align:center;"| [[Bermudas]] territóriu d’ultramari británicu || style="text-align:center;"| 2002 || style="text-align:right;"| {{formatnum|54}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|70,537}} || Hamilton || en || [[Carlus III]] || Ewart Brown Primer ministru
|-
| style="text-align:center;"| || style="text-align:center;"| [[Isla Clipperton]] territóriu d’ultramari francés || style="text-align:center;"| 1931 || style="text-align:right;"| {{formatnum|6}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|0}} || - || - || {{Presidente de Francia actual}} || René Bidal Altu Comisariu
|-
| style="text-align:center;"| {{bandera|Groenlándia}} || style="text-align:center;"| [[Groenlándia]] region autónoma de Dinamarca || style="text-align:center;"| 2009 || style="text-align:right;"| {{formatnum|2166086}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|61100}} || Nuuk || kl || [[Federicu X]] || Múte Bourup Egede Primer ministru
|-
| style="text-align:center;"| 20px|border || style="text-align:center;"| [[San Pedru i Miquelón]] coletiviá d’ultramari francesa || style="text-align:center;"| 2003 || style="text-align:right;"| {{formatnum|242}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|6069}} || San Pedru || fr || {{Presidente de Francia actual}} || Stéphane Artano Presidenti del Conseju
|- class="sortbottom" style="font-weight:bold;"
| style="text-align:right;"| || style="text-align:right;"| || style="text-align:center;"| Total || style="text-align:right;"| {{formatnum|2166388}} || style="text-align:right;"| {{formatnum|137706}} || colspan="4"|
|}
Datus de superfici i puebración consultaus en [https://web.archive.org/web/20190106114713/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/ CIA The World Factbook] pal añu 2016.
== Economia ==
{| style = align="right" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonita" style="margin: 0.5em 20.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
! colspan="2" | Economia
|-
! Region !! PIB 2019
|-
| 22px '''América del Norti''' || '''USD {{Formatnum|23532001}} millonis'''
|-
| '''{{EU}}''' || '''USD {{Formatnum|19669743}} millonis'''
|-
| '''{{CHN}}''' || '''USD {{Formatnum|14092514}} millonis'''
|-
| '''{{IND}}''' || '''USD {{Formatnum|9446789}} millonis '''
|-
| '''{{JPN}}''' || '''USD {{Formatnum|5405072}} millonis '''
|}
La economia d’[[América del Norti]] es delas mas grandis del [[mundu]], los sus tres paisis costituyentis ([[Méjicu]], [[Estaus Unius]] i [[Canadá]]), tén un PIB PPA de 18000000 millonis de dólaris (qu’escedi ala [[Unión Uropea]]), cuentan con un elevau [[desenvolvimiento]] endustrial i económicu, qu’elos assitían entri las 15 mayoris economias del mundu. Los Estaus Unius es el país mas huerti económicamenti del continente i del mundu, cuenta con una economia orientá ena produción endustrial, los sus prencipalis sócius son Méjicu i Canadá (conos qu’arman el [[T-MEC]]), asina cumu [[China]], [[Japón]] i [[Alemaña]].
La segunda mayol economia nel sucuntinenti es la de Méjicu, <ref> Países ordenados por PIB PPA </ref> <ref> Países por PIB PPA según Fondo Monetario Internacional </ref> <ref> PIB según Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico </ref> es un país ogañu endustrializau con acelerau desenvolvimiento endustrial. La economia mejicana se topar ena ogañu deversificá, inque Méjicu acontina siendu unu delos mayoris produtoris de petróliu nel mundu. Los sus prencipalis sócius comercialis son los Estaus Unius i Canadá; nostanti, la entegración entri Méjicu i Canadá á siu muncho mas lenta de lo asperau.
Canadá fue, ata hazi unos añus, la segunda economia de Nortiamérica (el índici en términus de PIB nominal de Canadá respetu a Méjicu acontina siendu superiol), <ref> Nominal 2009 GDP for the world and the European Union. </ref> cuenta con un sistema financieru orientau al mercau, padronis de produción i elevaus estánderis de via, cuenta con grandis depósitus de gas natural sobri la costa esti i en tres províncias del oesti, colu con una gran deversidá de recursus naturalis. El su prencipal sóciu comercial es Estaus Unius, aondi envía mas del 85 % delas sus esportacionis.
Entri las estitucionis enternacionalis establecias entri los paisis de Nortiamérica, destaca el Bancu Nortiamericanu de Desenvolvimiento, gobernau bilateralmenti pol Méjicu i los Estaus Unius, el su [[pesqui]] es financiar proyeutus certificaus pola Comisión de Coperación pal Entornu dela [[Raya]].
Los territórius d'América del Norti, Groenlándia, Bermudas, San Pedru i Miquelón, cuentan con Índicis de Desenvolvimiento umanu elevaus, asina cumu economias sosteniblis. La economia delos tres territórius dependi dela pesca i esportación del pescau, asina cumu dela produción de sellus postalis. En Groenlándia el mariscu de mayol esportación es el camarón; mentris qu'en San Pedru i Miquelón la mayol esportación es el bacalau, rehistrandu altibajus económicus enos últimus añus.
Las moneas mas fuertis gastás en Nortiamérica son el dólar estaunidensi (monea oficial delos Estaus Unius i abondu gastá nel intercambiu comercial enternacional), el dólar canadensi i el pesu mejicanu (monea emergenti mas gastá nel mundu). En menol media, el dólar bermudeñu, el [[euru]] (oficial en San Pedru i Miquelón) i la corona danesa (en Groenlándia), dau que cada país i territóriu, con ecepción de San Pedru i Miquelón i Groenlándia, cuenta cola su própia monea nacional.
=== L'IVA ===
'''L’IVA''' Los [[Uropeus|uropeus]] quandu vesitan [[Estaus Unius]] han de tenel en cuenta qu'enos supermercaus el preciu marcau enos produtis nu es el preciu final – l’IVA s’aprica ena caxa. Cada un delos estaus federalis enos [[Estaus Unius]] puei deciil pol sí mesmu, quántu s’añadi alas cosas. Ogañu l’IVA en dessi país varía entri un 4 i un 8 %. En [[Méjicu]] la tassa vijenti d’IVA es del 16 % (8 % ena franxa rayana norti)<ref>Mantendrán IVA de 8 % en la frontera norte y analizan extenderlo|fechaacceso=2020-12-09|fecha=2020-11-05|sitioweb=el Contribuyente|idioma=es</ref> en tolos bienis i servicius, sacanti contás ececionis cumu las melecinas i los alimentus nu procesaus.[ ''(alemán) Sup4u''].Weitere Tipps USA Reise » Rundreisen in den USA. 22 de otubri de 2010.
{|class="wikitable" border="1" align="center"
|-
!width="265"|'''[[Aniju:Paísis pol PIB (PPA)|Paísis pol PIB PPA]]''' '''2022'''
!width="265"|'''Paísis pol PIB nominal''' '''2022''' <ref>Report for Selected Countries and Subjects|fechaacceso=2022-06-11|sitioweb=IMF|idioma=en</ref>
|-
|valign=top|
{|
|-
! Pos.
! Paísi
! Millonis de $US
|-
| 1
| —
| —
|-
| 2
| —
| —
|-
| 3
| —
| —
|}
|valign=top|
{|
|-
! Pos.
! Paísi
! Millonis de $US
|-
| 1
| —
| —
|-
| 2
| —
| —
|-
| 3
| —
| —
|}
|}
=== Trataus comercialis entri dambos dos paísis ===
[[Archivu:NAFTA logo.svg|miniatura|Logotipo del TLCAN.]]
==== TLCAN cumu antecedenti ====
Es un emportanti bloqui comercial entri [[Méjicu]], [[Estaus Unius]] i [[Canadá]] (conociu tamién cumu NAFTA, polas sus siglas n’ingrés ''North American Free Trade Agreement'': ‘alcuerdu de libri comerciu nortiamericanu’). Es un delos bloquis comercialis más emportantis del mundu i se topar sostribau pol dos suplementus trilateralis: l'Alcuerdu de Cooperaçión Ambiental d'América del Norti, qu’el su pesqui es la conserbaçión i proteçión del mediu ambienti n'[[América del Norti]], i l'Alcuerdu Nortiamericanu de Cooperaçión Laboral, qu'engloba los aspetus comercialis del combeniu.
A consecuencia deste tratau i la su ampriaçión, dendi l'añu 2005, se realiza anualmenti la dessiná Cumbri de Líderis d'América del Norti, la úrtima sei fue la ciá de Guadalajara nel añu 2009, siendu esta la reunión más emportanti ena región, ondi se tratan temas de suma relevancia pola zona i se promuei l’entegraçión regional.
==== T-MEC ====
El 30 de setiembri de 2018, s’anunció qu’[[Estaus Unius]], [[Méjicu]] i [[Canadá]] tenían llegau nun alcuerdu pola trocal el TLCAN col '''[[Tratau entri Méjicu, Estaus Unius i Canadá]]''' ('''T-MEC''' o '''USMCA''' polas sus siglas n’ingrés). El moernu tratau de libri comerciu entró en vigol definitivamenti el 1 de juliu de 2020 endispués de qu’el Parlamentu canadiensi aprobara l'alcuerdu i los tres presidentis —Trump, López Obrador i Trudeau— sellaran definitivamenti colas sus firmas el moernu tratau.
== Usu del términu ==
Dambas dos, [[América del Norti]] i [[Nortiamérica]], son dessinaçionis corretas del sucuntinenti americanu qu'engloba el conlluntu de paísis assituaus al norti de [[Méjicu]] i al propiu [[Méjicu]]. L’usu de [[Nortiamérica]] cumu sinónimu d'[[Estaus Unius]] de América está abondu generalizau. Inque nu sea censurabri, pola su frecuencia, es preferibri mantenel la distinción de dambas dos dessinaçionis, [[Estaus Unius]] pola paísi i [[Nortiamérica]] o [[América del Norti]] pol tol sucuntinenti, especialmenti en contestus enos qu’el su referimientu puea sel ambigua.
Assina mesmu, los términus ''América del Norti'' i ''Nortiamérica'' son sinónimus, inque en algunas ecasiones se hazi una distinción entri dambos dos términus, haziendu referimientu el primeru ([[América del Norti]]) a un concetu puramenti geográficu qu’encluyi a [[Belici]], [[Costa Rica]], [[El Salvaol]], [[Guatimala]], [[Onduras]], [[Méjicu]], [[Nicarágua]], [[Panamá]] i las [[Antillas]], i haziendu referimientu el segundu ([[Nortiamérica]]) a un concetu políticu (que nu encluyi a [[Méjicu]], [[Centroamérica]] i el [[Caribi]]) o a un concetu coltural i estoricu (que nu encluyi a [[Centroamérica]] i al [[Caribi]]).
== Véa-se tamién ==
[[Costa noroicental d'América del Norti]]
[[Estoria d'América del Norti]]
[[América Central]]
[[América del Sul]]
[[Antillas]]
[[Caribi (región)]]
== Notas ==
{{listaref|group=Notas}}
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
["North America"]/[ "Central America".] ''[ The Columbia Encyclopedia]'', 6.ª ed. 2001-6. Nueva: [[Imprenta dela Nuversidá de Columbia]].
["North America"]/[ "Central America"]. [[Encyclopædia Britannica]]. 2006. Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc.
[''UN Statistics Division''.]
[GeoHive: Puebración de continentis, regionis i paísis.]
[“Nortiamérica”]/ [ “Centroamérica”]. [[Encarta]].
[''American Heritage Dictionaries, North America''] i [ ''Central America''.]
[Houghton Mifflin Company, "North America".]
[Crystal Reference Encyclopedia, "North America".] {{Wayback|url= |date=20101229220351 }}
a64xmtqvb1ypjbzi9funw6cxs6o30pm
Cometa
0
11904
142943
142861
2026-04-22T01:51:33Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142943
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|Cometa Hale-Bopp nel 1997.]] '''Los cometas''' (latín: stella cometa, griegu: komē, „la estrella colos pelos”) son cuerpus celestis chiquininus, d’aparéncia nebulosa, que giran alreol del [[Sol]]. Polo común, se trata del Sol del muestru [[Sistema Solar]]. El símbolu astrunómicu pa los cometas (☄) enceti dun discu cuna cola hormá por tres línias.
Abondus cometas pasan polas çonas de la raya del Sistema Solar. Algotas vezis, dalgunus dellus llegan nostanti tamién ena cercanía del Sol, ondi las sus cabeceras lúminicas i las sus colas largas i relluciéntis horman una imahin mu vistosa. La huerça delos cometas s'atiran al Sol solu pun cortu periodu de tiempu<ref>{{cite web |title=¿Cuál es la diferencia entre asteroides y cometas |url=http://www.esa. int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |work=Preguntas frecuentes de Rosetta |publisher=[[Agencia Espacial Europea]] |access-date=30 de julio de 2013}}</ref> Se cree que los asteroides tienen un origen diferente al de los cometas, al haberse formado dentro de la órbita de Júpiter en lugar de en el sistema solar exterior.<ref>{{cite web |title=Qué son los asteroides y los cometas |url=http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |work=Near Earth Object Program FAQ |publisher=NASA |access-date=30 de julio de 2013 |fechaarchivo=9 de septiembre de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast |deadurl=yes |archive-date=2010-09-09 |archive-url=https://web.archive.org/web/20100909210213/http://neo.jpl.nasa.gov/faq/#ast }}</ref><ref>{{cite journal |title=Comparación del polvo del cometa 81P/Wild 2 con el polvo interplanetario de los cometas |last1=Ishii |first1=H. A. |last2=Bradley |first2=J. P. |last3=Dai |first3=Z. R. |last4=Chi |first4=M. |last5=Kearsley |first5=A. T. |last6=Burchell |first6=M. J. |last7=Browning |first7=N. D. |last8=Molster |first8=F. |display-authors=1 |journal=Science |volume=319 |issue=5862 |pages=447-50 |date=2008 |doi=10.1126/science.1150683 |pmid=18218892 |bibcode=2008Sci...319..447I|s2cid=24339399 }}</ref> El descubrimiento de [[cometas del cinturón principal]] y de planetas menores activos [[Centauro (astronomía)|centauro]] ha difuminado la [[Asteroide#Terminología|distinción entre asteroides y cometas]]. A principios del {{siglo|XXI||s}}, el descubrimiento de algunos cuerpos menores con órbitas de cometa de período largo, pero con características de asteroides del sistema solar interior, fueron llamados [[cometa Manx]]. Todavía se clasifican como cometas, como el C/2014 S3 (PANSTARRS).<ref>{{cite web |url=https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?orb=1;sstr=2014+S3 |title=JPL Small-Body Database Browser C/2014 S3 (PANSTARRS)}}</ref> Entre 2013 y 2017 se encontraron 27 cometas Manx.<ref>{{cite journal |title=Chasing Manxes: Long- Period Comets Without Tails |journal=AAA/Division for Planetary Sciences Meeting Abstracts #49 |last1=Stephens |first1=Haynes |last2=Meech |first2=Karen Jean |last3=Kleyna |first3=Jan |last4=Keane |first4=Jacqueline |last5=Hainaut |first5=Olivier |last6=Yang |first6=Bin |last7=Wainscoat |first7=Richard J. |last8=Micheli |first8=Marco |last9=Bhatt |first9=Bhuwan |last10=Sahu |first10=Devendra |display-authors=1 |at=420.02 |date=Octubre 2017 |volume=49 |bibcode=2017DPS....4942002S}}</ref>.
N'abostu de 2018, dessistían 6.339 cometas conocius<ref>{{cite web |url=https://minorplanetcenter.net/|title=Cometas descubiertos |website=Minor Planet Center|access-date=2021-04-27}}</ref> un número que aumenta constantemente a medida que se descubren más. Sin embargo, esto representa solo una pequeña fracción de la población total potencial de cometas, ya que se estima que la reserva de cuerpos similares a cometas en el sistema solar exterior (en la [[nube de Oort]]) es de un billón.<ref name="Erickson2003"/><ref name="Couper2014"/> Aproximadamente un cometa al año es visible a [[ojo desnudo]], aunque muchos de ellos son débiles y poco espectaculares.<ref>{{cite journal|title=La tasa de cometas a ojo desnudo desde 101 a.C. hasta 1970 d.C.|last1=Licht|first1=A.|date=1999|journal=Icarus|volume=137|issue=2|pages=355-356|bibcode=1999Icar..137..355L|doi=10.1006/icar.1998.6048}}</ref> , i el su númeru creci de mó muru a miía qu’estus se van [[destapal|destapandu]]. Nostanti, estu fura namás una parti chiquinina dela puebración total de cometas, ya que la reserva de cuerpus parcius colos cometas nel Sistema Solar d’ahuera (ena [[Nubi d'Oort]]) s'estima nun trillón. Ábate un cometa pol añu es visibri al ohu, inque abondus d’estus son flojus i no mu vistosus. Exemplus mu relluciéntis son llamaus „cometas grandis”. Los cometas an siu vesitaus por sondas sin tripulación, comu la [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], dela [[Ahencia Espacial Uropea]], dela qu'algotra sonda d’aterriçahi, [[Philae (sonda)|Philae]], se volvió la primera sonda qu’aterriçó nun cometa, el cometa [[67P/Churyumov–Gerasimenko]]. Tamién la [[Deep Impact (sonda)|Deep Impact]] dela [[NASA]], que fizo un cráter nel [[9P/Tempel|Tempel 1]] pal pesqui d’estuyal el su enteriol.
== Etimología ==
[[Archivu:Anglo-Saxon Chronicle - cometa (British Library Cotton MS Tiberius A VI, folio 10v).jpg|thumb|Ena Crónica anglosajona se mienta una cometa que s’atendeló qu'hizu la su apaicencia nel 729 d.C.]]
La parabra ''cometa'' deriva del [[latín]] ''comēta'' o ''comētēs''. Esso, al su vez, es una [[latinización de nommbis|latinización]] del [[griego antigu|griegu]] ''κομήτης'' ("que lleva pelu largu"), i el ''[[Oxford English Dictionary]]'' señala qu'el términu ''(ἀστὴρ) κομήτης'' ya seneficaba en griegu "estrella de pelu largu, cometa". Κομήτης derivaba de κομᾶν ("llevar el pelu largu"), que de su parti derivaba de κόμη ("el pelu dela cabeça") i se gastaba pa seneficar "la cola d'una cometa".<ref>OED|comet</ref><ref>cite book |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |diccionario=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |access-date=30 de júliu de 2013</ref>
El [[Anexu:Símbolos astrunómicus|símbolu astrunómicu]] pa las cometas es [[Archivu:Comet symbol (fixed width).svg|16px]] (en [[Unicode]] ☄ U+2604), que consisti nun chiquinu discu con tres estensionis en horma de pelu.<ref>cite book |url=https://archive.org/stream/encyclopediaame01unkngoog#page/n202/mode/2up |title=La Enciclopedia Americana: Una prubuteca de conocimientu universal |volumen=26 |editorial=La Enciclopedia Americana Corp. |pages=162–163 |date=1920</ref><ref>Cita DLE|cometa|definición=Del lat. comēta, y este del gr. κομήτης komḗtēs, der. de κόμη kómē 'cabellera'.|fechaacceso=12 de eneru de 2016</ref> Nostanti, dambas a dos cometas puein tenel un mayol continíu de polvu, lo que hazi que se llamin "bolas de tierra helás".<ref>cite news |url=http://www.timeshighereducation.co.uk/news/evidence-from-esas-rosetta-spacecraft-suggests-that-comets-are-more-icy-dirtball-than-dirty-snowball/199168.article |title=Evidence from ESA's Rosetta Spacecraft Suggests that Comets are more "Icy Dirtball" than "Dirty Snowball" |date=21 d'otubri de 2005 |publicación=Times Higher Education</ref>
== Origin ==
Las cometas proveyin prencipalmenti de dos sitius: el [[ñubru d'Oort]], assitiau enti 50.000 i 100.000 [[Unidá Astrunómica|UA]] del Sol, i el [[cinturón de Kuiper]], assitiau mas p’allá dela órbita de [[Neptunu (planeta)|Neptunu]].
Se creei que las cometas de longu periodu tinen el su prencepiu nel [[ñubru d'Oort]], que lleva el nommbi del astrúnomu [[Jan Hendrik Oort]]. Esti ñubru consisti en rrestus dela condensación dela nébula solal. Esso senefica que munchas delas cometas que s'acercan al Sol sigun órbitas [[elipsi|elípticas]] tan larguinas que solo güelvin al cabu de milis d'añus. Quandu dalguna estrella passa mu mofli del Sistema Solal, las órbitas delas cometas del ñubru d'Oort se ven traballás: algunas salin disparás huera del Sistema Solal, peru otras acortan las sus órbitas. Pa esprical el prencepiu delas cometas de cortu periodu, como el Halley, [[Gerard Kuiper]] propusu la dessistencia dun cinturón de cometas assitiaus mas p’allá de Neptunu, el [[cinturón de Kuiper]].
Las órbitas delas cometas están muandusi de contino: los sus prencepius están nel Sistema Solal esterior i tinen la tendencia a sel mu afeutaus (o traballaus) pol acercamientus en comparança colos planetas mayoris. Algunos son movius a órbitas mu moflis al Sol i s’escachan quandu s'atendelan, mentris qu'outrus son enviaus huera del Sistema Solal pa siempri.
Si la su órbita es elíptica i de periodu longu o mu longu, proveyin del hipotéticu ñubru d'Oort, peru si la su órbita es de periodu cortu o meyul-cortu, proveyin del cinturón de Edgeworth-Kuiper, inque ai ececionis como la del Halley, con un periodu de 76 añus (cortu), que proveyi del ñubru d'Oort.
A miía que las cometas se van asolandu, acercándusi al Sol i cumpliendu órbitas, van asolandu el su material i perdiéndolu pol ello, aminorandu de magnitú. Tras un ciertu númeru d'órbitas, la cometa s'abrá "apagau", i quandu s'acaben los últimos materialis volátilis, se volverá un asteruidi correnti, ya que no abrá de puel recobral massa d'on de nuevu. Exemplus de cometas sin materialis volátilis son: 7968-Elst-Pizarro i 3553-Don Quixote.
== Caracteristicas físicas ==
La huerça delos cometas están hormaus por tres partis:
* un núcliu central, sóliu;
* una cabecera reonda o cabeza qu’arrodea el núcliu;
* una cola larga de gasis i polvu ena estensión dela cabeza.
=== Núcliu ===
[[Archivu:Tempel 1.jpg|thumb|El núcliu del cometa Tempel 1 fotugrafiau pola sonda espacial Deep Impact. El núcliu midi ábate 5-7 km de diámetru.]]
La parti sólia delos cometas está hormá dun núcliu chiquininu, escuru, construiu por compuestus orgánicus i gas yelau (con una temperatura de -270°C). Entri los compuestus orgánicus se puein contal el monóssidu de carbonu, metanol, etanol, ácidu cianhídricu i etanu. El diámetru del núcliu al entrar el cometa nel sistema solar puei sel dendi los 100m ata los 40km, con una masa dela ordin de 10^-9 masas terrestis.
Quandu el cometa s’alcuentra a una distáncia grandi respetu al Sol, el núcliu tieni temperaturas mu bajas, i los gasis se mantienin en estau sóliu nel enteriol del núcliu. Nestus casus, los cometas tamién son llamaus „pellas de nievi mugrienta”, ya que más de la metá dela su composición es yelu.
Ena cercanía del Sol, toa la matéria gaseosa se güel volátili, pero una parti del núcliu, protehiu por una capa de polvu que no lleva bien la calol, se mantieni sóliu.
Los núclius delos cometas se cuentan entri los ohetus más escurus conocius nel sistema solar. La sonda [[Giotto (sonda)|Giotto]] comprobó qu'el núcliu del cometa [[Cometa Halley|Halley]] relluci el 4% dela lus que cai sobri él, mentris qu’el asfartu relluci el 7%.
=== Cabecera ===
[[Archivu:17pHolmes 071104 eder vga.jpg|thumb|Cabecera del cometa Holmes]]
Alreol del núcliu se horma una nubi inmensa de gas, llamá cabecera. La cabecera se hazi más grandi a miía qu’el cometa s’atira al Sol. La calol del Sol obliga al núcliu de yelu a dir derritiendu-si; assina s’estapan chorrus de gas i polvu, largus de dezenas de miles de quilómetrus.
La cabecera col núcliu horman la cabeza del cometa.
=== Cola ===
Las colas delos cometas puein sel hormás por gas i por polvu, representandu l'alargamientu dela cabecera del cometa ena direción contrária al Sol por causa dela presión dela lus i del vientu solar (hormau por partículas cargás de moea elétrica).
La cola puei sel derecha o curva, única o prural. Abondas vezis los cometas presentan dos colas: una hecha de polvu i algotra hormá por gasis. La cola hormá por polvu se hazi visibri porque relluci la lus solar, mentris que la cola gaseosa es visibri por mé delos gasis ioniçaus delos qu'está hormá. Las partículas de polvu le dan a l'auréola una colol branca-amaryellenta, i los gasis ioniçaus le dan ala cola un ton azulinu o verdi.
La cola duna cometa puei llegal a tamaños mu grandis, algotas vezis más duna [[Unidá Astrunómica]]. El largu dela cola es enverssamenti proporcional cola distáncia entri el cometa i el Sol (cuantu más cerca del Sol esté el cometa, más larga se hazi la su cola).
== Crassis de cometas ==
[[Archivu:Comet orbits.png|thumb|Órbitas delos cometas: 1P/Halley (elipsi naranha), '''9P/Tempel 1''' (elipsi verdi), '''17P/Holmes''' (elipsi naranha) i '''103P/Hartley 2''' (elipsi colorá). Se muestran tamién la órbita de [[Chúmper|Jupiter]] (círculu azul), la órbita dela sonda espacial '''Deep Impact''' (elipsi de puntus amarillos) i la órbita dela sonda mentris hazi la '''misión Epoxi''' (círculu brancu).]]
Sigún el mó nel que giran alreol del Sol tenemus varias crassis de cometas:
* '''Cometas de periodu cortu''' - son cometas que tienin órbitas más o menus elípticas, parcias a las delos [[Praneta|pranetas]] o las delos [[Asteroidi|asteroidis]]. Estus cometas tienin el su enceti nel [[Cinturón de Kuiper]] i tienin periodus orbitalis menoris de 200 añus. Están hormaus polos restus de matéria entri las órbitas delos pranetas [[Netunu]] i [[Prutón]]. Los cometas de periodu cortu se repartin ala su ves ena '''familia de Chúmper''' (cometas con periodus orbitalis menoris de 20 añus) i ena '''familia Halley''' (con periodus entri 20 i 200 añus).
* '''Cometas de periodu largo''' - tienin órbitas mu desvíaas, que los llevan mu lueñi dela órbita del praneta nanu Prutón. Los periodus orbitalis van dendi los 200 añus ata miles o mesmu millones d'añus.
* '''Cometas no periódicus''' - vienin dela nubi d'Oort, pasan pol lau del Sol i no vuelvin nunca más. Quandu están nel enteriol del Sistema Solar se portan de mó parciu a los cometas de periodu largo, cola deferéncia de que tienin caminamentus parabólicus o un poquinu hiperbólicus.
== Suerti delos cometas ==
L'evolución normal duna cometa quier dizil la pérdida a poquinu a pocu delos gasis, quedandu ala fin namás el núcliu de roca: el cometa se tresforma en asteruidi.
Endispués de 100-200 passahis pol periheliu, el cometa pierdi los gasis i los elementos liherus volátilis, volviéndu-si una ''cometa viella''<ref>{{cita web |url=http://diarium.usal.es/guillermo/files/2014/02/ISONElCometadelSiglo_GuillermoSanchez.pdf|título= ISON: El cometa del siglo que se desvaneció|fechaacceso= 7 de febrero de 2014}}</ref> que procedía probablemente de la nube de Oort. Las órbitas periódicas tienen forma de elipses muy excéntricas.<ref>{{cite web |last=Johnston |first=Robert |title=Known populations of solar system objects |url=http://www.johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |date=2 de agosto de 2014 |accessdate=19 de enero de 2015 |fechaarchivo=8 de mayo de 2013 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html |deadurl=yes |archive-date=2013-05-08 |archive-url=https://web.archive.org/web/20130508140523/http://johnstonsarchive.net/astro/sslist.html }}</ref><ref name="Erickson2003">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=lwbivW5YKoYC&pg=PA123 |title=Asteroids, Comets, and Meteorites: Cosmic Invaders of the Earth |series=The Living Earth |publisher=Infobase |location=New York |first=Jon |last=Erickson |page=123 |date=2003 |isbn=978-0-8160-4873-1}}</ref><ref name="Couper2014">{{cite book |url=https://books.google.com/books?id=YXkRBAAAQBAJ&pg=PA222 |title=The Planets: The Definitive Guide to Our Solar System |publisher=Dorling Kindersley |location=Londres |first1=Heather |last1=Couper |first2=Robert |last2=Dinwiddie |first3=John |last3=Farndon |first4=Nigel |last4=Henbest |first5=David W. |last5=Hughes |first6=Giles |last6=Sparrow |first7=Carole |last7=Stott |first8=Colin |last8=Stuart |page=222 |date=2014 |isbn=978-1-4654-3573-6}}</ref><ref>{{cite web |url=http://etymonline.com/?term=comet |title=Comet (n.) |publisher=Online Etymology Dictionary |last=Harper |first=Douglas |accessdate=30 de julio de 2013}}</ref>.
El núcliu delos cometas se puei partir, sobri tó quandu estus pasan ena cercanía del Sol o duna praneta. Assina, del núcliu se puein soltar cachinus mu chiquininus de matéria (meteoroidis).
Quandu la desintegración vien de súpitu, el cometa, vueltu asteruidi, se cai nuna praneta o nel Sol. Tamién es possibri qu’un cometa seya tirau ahuera del Sistema Solar por mé dela enteración con algotru cuerpu celesti, por sabulal con una praneta (sobri tó con Chúmper).
== El nomi delos cometas ==
Los nomis daus a los cometas an seguiu varias maneras deferéntis enos últimos dos sigrus. Dantis de que se puniera en marcha una manera sistemática de llamalus, los cometas se nombran de raleas mu deferéntis.
Dantis del enceti del sigru XX, la mención a la huerça delos cometas se hazi solu diziendu l'añu nel que tuvierun nacencia, algotas vezis con ahetivus de más pa los cometas mu relluciéntis.
Endispués de qu’el astrúnomu [[Edmund Halley]] iziera, sostribau enas leyis del movimentu de [[Isaac Newton|Newton]], qu’aquel cometa conociu enos añus 1531, 1607 i 1682 volveríe nel 1758, se volvió conociu col nomi de Cometa Halley. De mó parciu, el [[Cometa Encke]] i el [[Cometa Biela]] fuerun llamaus polos astrúnomus que le carcularun las sus órbitas.
Más tardi, los cometas periódicus fuerun llamaus polos sus destapaoris, mentris que los cometas que se vyerun namás una ves acontinarun siendu nombraus polos sus añus de nacencia. Dessisti una regla de dal hata tres nomis a un cometa, nel casu de que dessistan varios destapaoris.
L'aumentu del núcliu de cometas destapaos llevó nel 1994 a l'aprobación pola [[Unión Astrunómica Enternacional]] dun nuevu sistema de nomi. Los cometas son agora llamaus pol añu del su destapaura, una letra que señala el mes nel que se topó i una cifra que se da nel casu de que se haigan topau abondus cometas nesi mes. Se pón tamién un prefihu, pa señalal la naturaleza del cometa:
* "P"/ asiñala un cometa periódicu <ref>{{cita web |título= Periodic Comet Numbers |url= https://minorplanetcenter.net/iau/lists/PeriodicCodes.html |sitioweb= Minor Planet Center |fechaacceso= 13 de junio de 2020}}</ref><ref>[http://hills-observatory.org/comet_type.htm COMET CLASSIFICATIONS] Hills Observatory. 5 de junio de 2021</ref>
* "C"/ asiñala un cometa que no es periódicu
* "X"/ asiñala el fechu de que la órbita del cometa no se conoci con esautitú
* "D"/ asiñala un cometa que se ha partiu o se ha perdiu
* "A"/ nel casu de qu’el cometa se haiga amogañau con un asteruidi.
* '''I/''', clasificación añadia en 2017 pa incluir objetus comu [[1I/ʻOumuamua]], el cual nun principio fue denominau comu cometa '''C/2017 U1''', más tarde al comprobar que no tenía actividad fue renombrado como asteroide '''A/2017 U1''', para finalmente, al comprobarse que su órbita era fuertemente hiperbólica, que no estaba ligado gravitacionalmente al sol y finalmente escaparía del [[Sistema solar]] y pudiendo ser por ello considerado como un [[objeto interestelar]], crearse una nueva clasificación para ese tipo de objetos.<ref>{{cita web |título= MPEC 2017-V17 : New designation scheme for interstellar objects |url= https://minorplanetcenter.net//mpec/K17/K17V17.html |sitioweb= Minor Planet Center |fecha=6 de noviembre de 2017 |fechaacceso= 13 de junio de 2020 |idioma= inglés}}</ref>
Endispués de que se mira un segundu passahi pol periheliu, el cometa recibi una cifra al prencepiu.
Dos cometas llevan un nomi rumanu, comu son los cometas 1943C Daimaca i el cometa 1943 W1 Van Gent-Peltier-Daimaca. El su destapaol fue un professol de matemáticas de Târgu Jiu: [[Victor Daimaca]] (1892-1969).
== Ena coltura populal ==
[[Archivu:Tapestry of bayeux10.jpg|thumb|El Cometa Halley representau nel [[Tapís de Bayeux]]. El rei [[Harold II d'Inglaterra|Harold II]] sabi del Cometa Halley dantis dela [[Batalla de Hastings]], nel 1066.]]
Los cometas an siu vistos, por mieu, abondu tiempu comu traoris de males o hechus importantis. [[Girolamo Cardano]] izía que quandu un cometa cai ena cercanía de [[Saturnu]] anunciaría pesti, seca i traicionis; quandu cayera pol lau de Chúmper anunciaría revoluciones; cerca de [[Marti]] significaría guerras; cerca del Sol, males en tol globu; cerca dela [[Luna]], enundaicioni; cerca de [[Venus]], la muerti delos nobris; cerca de [[Mercúriu]], un gran númeru de desgrácias.
L'apaicencia d'una cometa prevocó tamién el mieu a qu'abríe de puel tutil cola Tierra. La colisión cun núcleu abríe de puel tenel efetus catastróficus nel mundu enteru, inque la probabiliá de qu'un sucessu d'essi tipu aconteça es mu chiquina.
== Osservación delas cometas ==
Nel chanti delas cometas las osservacionis visualis son menos emportantis, mentris qu'osserval pol vía fotográfica da dacuandu resurtaus mu vistosus.
Pa osserval las cometas son mestel estrumentus lo mas luminosus possibri i con poca huerça d'agrandamientu: un güen [[Prismáticus|anteoju de campu]] (7x50). El primel númeru mienta l'agrandamientu del estrumentu i el segundu númeru mienta el diámetru del ojetivu, siendu mejor qu'un anteoju de 45 mm qu'agrandaría 30 vezis, ya qu'el prismáticu tieni una luminosidá con abondu superiol.
Buscal cometas no es traballosu, inque chamba muerda d'empeñu i sobri to un cielu claru. Se puein topar mas que ná ena [[çona]] ponentina del cielu a las 2-3 oras endispués del asuelu del Sol i ena çona levitina con 2-3 oras dantis del su salieru.
Dambas a dos cometas se puein osserval tamién pol meyu de sondas espacialis. Assin, la cometa Ciuriumov-Gherasimenko es vesitá nel añu 2014 pola sonda espacial [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] dela organización uropea ESA.
== Cometas famosas ==
[[Archivu:Encke tail rip of.gif|200px|thumb|right|La cometa Encke pierdi la su cola.]]
{| class="wikitable"
|-----
! Nommbi !! Fecha del tophamientu !! Ciclu !! Última apaicencia
|-----
| Cometa [[Cometa Halley|Halley]] || align="center" | 239 a.C. || align="center" | 76 añus || align="center" | 1986
|-----
| [[Cometa de Cesa|Cometa de Cesa]] || align="center" | 44 a.C. || align="center" | ? || align="center" | 44 a.C.
|-----
| [[Encke]] || align="center" | 1786 || align="center" | 3,3 añus || align="center" | 2016
|-----
| [[Swift-Tuttle]] || align="center" | 1862 || align="center" | 133,28 añus || align="center" | 1992
|-----
| [[Hale-Bopp]] || align="center" | 1995 || align="center" | 18.000 añus || align="center" | 1997
|-----
| [[Hyakutake]] || align="center" | 1996 || align="center" | 14.000 añus || align="center" | 1996
|-----
| [[Shoemaker-Levy 9]] || align="center" | 1993 || align="center" | S’escachó, esborregá, sobri Júpiti || align="center" | 1994
|}
== Sucessus astrunómicus atijaus alos cometas ==
Hebreru-marçu 2009: la cometa "2007 N3 Lulin" passa pola costanera dela Tierra; n'algunas çonas dela Tierra se puei vel mesmu cun anteoju normal.
La cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) passa pola costanera dela Tierra. Nel emisferiu nortinu se puei vel cun anteoju dendi el 20 de diciembri de 2014. <ref> Fenomenul astronomic vizibil în România pe 20 decembrie 2014, 15 de diciembri de 2014, Realitatea </ref>
== Sondas espacialis qu'án escallau cometas ==
[[Deep Space 1]] (NASA, USA, 2001)
[[Deep Impact (sonda espacial)|Deep Impact]] (NASA, USA, 2005)
[[Giotto (sonda espacial)|Giotto]] (ESA, Uropa, 1986)
[[ICE (sonda espacial)|ICE]] (NASA/ESA, USA/Uropa, 1985)
[[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]] (ESA, Uropa, 2014)
[[Philae (sonda espacial)|Philae]] (ESA, Uropa, 2015)
[[Stardust (sonda espacial)|Stardust]] (NASA, USA, 2011)
== Galería ==
<gallery>
Archivu:NASA-14090-Comet-C2013A1-SidingSpring-Hubble-20140311.jpg|C/2013 A1, cometa del [[ñubru d'Oort]]
Archivu:Comets WISE.jpg|Mosaicu de 20 cometas topás pol telescopiu espacial WISE
Archivu:PIA22419-Neowise-1stFourYearsDataFromDec2013-20180420.gif|NEOWISE
Archivu:Lovejoy-hi1a srem dec12 14.gif|[[C/2011 W3 (Lovejoy)]] es una cometa periódica d'atolladeru del grupu Kreutz
Archivu:ITS Impact.gif|[[9P/Tempel]], momentu dantis del corpi n'andandu la misión [[Deep Impact (sonda espacial)|"Deep Impact"]]
</gallery>
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografía ==
* {{cite book |url=https://books.google.com/books?id=kC5oQgAACAAJ |title=Comet |publisher=Headline |location=London |first1=Carl |last1=Sagan |author-link1=Carl Sagan |first2=Ann |last2=Druyan |author-link2=Ann Druyan |name-list-style= |date=1997 |isbn=978-0-7472-7664-7 }}
* {{cite book |title=Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology |url=https://archive.org/details/cometspopularcul0000sche |publisher=[[Princeton University Press]] |first=Sara J. |last=Schechner |date=1997 |isbn=978-0-691-01150-9}}
* {{cite book |title=Introduction to Comets |publisher=[[Cambridge University Press]] |first1=John C. |last1=Brandt |first2=Robert D. |last2=Chapman |name-list-style= |edition=2nd |date=2004 |isbn=978-0-521-80863-7}}
kyc3jlz4wgznoz8k4eynn7umxrgvjs6
Norman Manea
0
11905
142945
142818
2026-04-22T05:17:26Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142945
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Norman Manea''' es un escreviol i ombri de [[coltura]] [[judíu]] natural de [[Rumanía]], que vivi dendi 1988 enos [[Estaus Unius]].
== Vida i carrera ==
=== Ena Rumanía ===
Norman Manea tuvu nacencia nel 1936, en Burdujeni, que por aquel estonci era un puebru [[fueraparti]] nel [[província]] de Suceava, i endispués llegó a sel unu delos barrius dela ciá de [[Suceava]]. Los sus pairis eran henti sencilla, el pairi – [[contabri]] nuna empresa chiquina, i la mairi – ama de casa. El su agüelu pola parti dela mairi tenía una librerí, i el pola parti del pairi – una panaderí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19.</ref>.
Nel 1941, endispués dela entrá de [[Rumanía]] ena guerra contra la [[Unión Soviética]], los judíus de [[Bucovina]] fuerun deportaus ala [[Transnistria]], entri ellus el zagal Norman de cincu añus i la su família, que vivíe por aquel antonci nel puebru de Ițcani<ref>Manea 2006, p.158.</ref>, assín comu los sus parientis de Bucovina. Maria, a la qu'el agüelu de Norman Manea pola parti del pairi acogió quandu era una zagala d'un labraol uérfana, i endispués ama de Norman, quijo il colos deportaus, peru los soldaus que los cosseraban no la dexarun. Mas tardi, arriesgandu la su vida, Maria runchió una vezi legar a ellus ena Transnistria con alimentus i ropa. Los agüelus i otrus parientis mas apartaus de Norman Manea espinarun ena deportación, peru él i la su família cercana escaparun, siendu lliberaus nel 1944. Vivierun un añu ena [[Besarabia]]. Norman encetó a il a una escuela cona luenga de deprendiça en russu, i el su pairi fizo faina nun bancu.
Nel 1945 regressun a [[Rumanía]], a Fălticeni, ondi vivun con parientis. Nel 1947 llegun d'e güelta a Suceava, ondi Maria se abríe casau entrimientris; el su maríu era el primel secretáriu del comité provincial del partiu comunista. Ayudó ala família Manea dendi essa possición. El pairi de Norman Manea entró nel Partiu Comunista, ya que enos primeros añus d'endispués dela guerra, pa unus quantus judíus, la retórica comunista resultó atrativa, puestu que promitíe que las discreminacionis i las perssecucionis por motivos étnicus i las horroris del tiempu dela guerra no se volvríun a repetil, i las leis acetás por aquel estonci atajaban los desmarius nacionalistas<ref>Ungureanu 2012</ref>. Hizun una carrera modesta, llegandu a sel el dretol d'una empresa comercial local, peru d'aína perdió essa faina tras un denúnciu anónimu, sin que se enbestigara la verdá delas acusacionis, i se tornó a hazel un meru contabri. Norman era un elevu güenu, pioneru, i endispués, como liceista, biembru por convencimiento dela [[Unión delas Juventuis Trabalhaoras]] (U.T.M.). Nostanti, ala edá de 16 añus, la diferencia entri la realiá i la utopía comunista, assín comu el mieu que mandaba, lo abruñarun col comunismo. En estu tamién ayudó la dinidá cola qu'un compañeru de crassi reacionó, nel 1952, al sel echau dela U.T.M., cona tupa de Manea. Endispués, nel 1959, dambos dos nuevus se hizun amigos<ref>Șimonca 2003</ref>. Como adultu no fue comunista, peru tampoco dissidenti<ref>Șimonca 2006</ref>.
Nel 1954 entró nel [[Enstitutu de Construcionis de Bucarest]] sin tenel vocación pola engenierí<ref>Manea i Onofrei 2011, p.19-20.</ref>. Nel 1958, el su pairi fue deteníu i sentenciáu a cincu añus de labotus forçaus por unas acusacionis falsas de derechu común, i la su mairi se vio obligá a travalal como obrera nuna fábrica de conservas<ref>Manea 2006, p.369.</ref>. Con tod'i con estu, se runchió que se golviera a juzgal el casu i se achicó la pena a dies mesis. Como ya los abríe cumplíu, el pairi de Manea fue lliberau, peru no escapó endispués d'essu de los achuchonis pola parti delas autoridades<ref>Manea 2006, p.385.</ref>.
Nel 1959, Norman Manea sacó el títulu d'engenieru idroténicu, i endispués trabajó en varias empresas de construción en Suceava, en Ploiești i, p'acabal, en [[Bucarest]]. Entrimientris encetó a escrebil. Nel 1966 l'apaeció la su primera prosa corta, ''Fierul de călcat dragostea'', ena revista ''Ramuri'', i nel 1969 el su primel vulumin de cuentus, ''Noaptea pe latura lungă''. Se casó nel mesmu añu con Josette-Cella Boiangiu, qu'es la su mujel tamién ogañu. La crítica literária destapó una vozi i un estilu totalmenti nuevus enos sus cuentus i novelas cortas d'aquellos primeros añus i de mas tardi<ref>Mușat 2009</ref>.
Nel 1970 l'apaeció la su primera novela, ''Captivi''. Se fizo biembru dela [[Unión d'Escritores]], i nel 1974 empendoló la su faina d'engenieru. Tras l'apaecimientu, nel 1981, del vulumin de cuentus ''Octombrie, ora opt'' i d'una entrevista ena revista ''Familia'' de Oradea, Manea encetó a sel atacau enas revistas cona orientación comunista nacionalista mas marcá, ''Flacăra'', ''Săptămîna'' i ''Luceafărul''<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21.</ref>. Encetó a sel cosserau pola [[Securitate]]. L'enstalun micrófonus ena su vivienda i un enfelmaol escrebía de contino notas sobri él. Dio la casualiá de qu'ésti era unu delos sus mejoris amigos, que le contaba tamién de contino sobri las sus notas, enas que no le hazía dañu. Estu duró ata qu'esti amigu se fizo p'ahuera del país<ref>Manea 2006, p.283.</ref>.
Un grupu d'escritoris emigraus ena [[Alemaña del Ponienti]] nel 1983 apreciarun una tupa el vulumin ''Octombrie, ora opt'' i alvirtierun al escritol [[Heinrich Böll]] sobri él. Nel 1985 apaeció el su primel escritu de Manea nel Ocidenti, la tradución dela obra ''Pulovărul'', ena revista de l'Alemaña del Ponienti ''Akzente''. Nel 1986, el Serviciu Aleman de Cambeu Académicu (DAAD) le dio una beca con una estancia d'un añu nel [[Berlín Ocidental]]. Nel mesmu añu, ena Rumanía l'apaeció, tras munchus problemas cona censura, la novela ''Plicul negru''. Esta obra satírica i alegórica fue calificá pola escritora [[Gabriela Adameșteanu]] como la novela política mas dura del úrtimu deceniu del réguimi comunista. El jurau dela Unión d'Escritores, que por regla común daba los premios ca añu, no lo abríe fechu dende hazía dos añus, peru nel 1986 se juntó i premió el vulumin d'ensayus ''Pe contur'' de Manea. Como nunca dantis ata estonci, el órganu de partiu i d'estau llamau Conseju dela Coltura i Educación Socialista se lo quitó.
=== Nel essiliu ===
Nel 1987, Norman Manea i la su mujel se fuerun al Berlín Ocidental i vivierun allí por un añu cona beca recibía. Pol alcuerdu de Heinrich Böll, la editorial Steidl de [[Göttingen]] pubricó en tradución una parti del vulumin ''Octombrie, ora opt'' col títulu ''Roboterbiographie und andere Erzählungen'' (Biografía del robotu i otrus cuentus), que tuvu una güena acogía, siendu el libru reeditao nel añu siguienti.
Pola mor del airi que mandaba nel país, la pareja no se tornó a Rumanía. El revesinu del essiliu lo abríe preocupau al escritol tamién dantis. Como judíu podíe habel-lo fechu legalmenti dende hazía tiempu. Mesmu los sus pairis lo animaban a marchal dambos a dos, peru él no se pudo decidil a hazel-lo, creyendu que no abríe podíu topar el su sitiu como escritol ena luenga rumana. Tamién ogañu escrebi en rumán i se tieni por escritol rumán. Por essu vivi el su essiliu como tal, de suerti que s'á convertíu nuna delas temas delas sus obras<ref>Popescu 2010</ref><ref>Grădinaru 2018</ref>.
Al mesmu tiempu, Norman Manea s'á assitiau contra las atituis patrioteras. Nuna entrevista le preguntarun si se siente orgullosu de sel rumán, nel contestu nel qu'enas elecionis pal [[Parlamentu Uropeu]] de 2014 un partiu políticu gastó un lema patrióticu<ref>Ofițeru 2014</ref>: {{citat|Pende de quántu presumíu seas. Es dezil, si quieris por fuerca sacal pechu i dezil «sí, yo soi orgullosu de sel rumán» es de zagalus. ¿Por qué sedríes tú mas orgullosu quel finlandés? No elegisti tenel nacencia rumán, lo mejor sedríe hazel que se esté lo mejor possibri ena Rumanía. Peru que tú seas orgullosu o no lo seas te toca a ti [...] Es una cosa común, mu frecuenti. La henti sencilla tieni la religión, tieni essa concéncia de sel parti d'un puebru, d'un lugal determinau. Es dificultosu espricanti-les qu'es algo de zagalus i bobu.}}
Nel 1988, el escritol recibió una beca nel marcu del programa [[Fulbright]] i se fue a [[Washington]]. En [[Nueva York]] conoció al escritol [[Philip Roth]]. Fuerun amigus ata la su muerti nel 2018. Tamién nel 1988 espinó la mairi de Manea, al entierru dela qu'no pudo il, i el su pairi de 80 añus emigró a [[Israel]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.23.</ref>.
Entri el 1989 i el 1992 fue el becáriu del [[Bard College]] de Nueva York. Participó en congressus d'escritoris, dio conferéncias i l'apaecierun las traducionis de varias obras. Nel 1991, ''The New Republic'' de Washington le pubricó l'ensayu ''Happy Guilt'' (Culpa felís) sobri los escritos autobiográficus de [[Mircea Eliade]], que tamién trataba el fechu de quel estoriaol delas religionis no abríe mentau nunca la comuniá ideológica que abríe teníu enos añus 1930 cola [[Guarda de Hierru]]. La tradución d'esti ensayu fue pubricá sin el premissu del autol pola ''Revista 22''. En unus quantus intelectualis rumanus, l'ensayu causó un descontentu que duró bastanti tiempu. Por ejemplu, enos ojos del estoriaol i críticu literáriu Alex Ștefănescu, «Norman Manea (por otru lau un escritol fartu de talentu, juzgandu polos librus filosofardis i largus pubricaus ena Rumanía) tieni una atitú de megalómanu agressivu, acusandu dendi l'otru lau del mari a toa la nuestra socieá».
Nel 1994, Manea recibió una cátedra de professol i el estau d'escritol residenti nel Bard College, ondi acontina ogañu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.24.</ref>. El escritol regressó pola primera vezi a Rumanía recién nel 1997, con ciertu mieu pola mor delos ataques a los que se abríe vistu sometíu. Estonci encetun a sel-li pubricás nel país las sus primeras obras escritas nel Ocidenti.
Nel 1998, Manea escrebió en ''The New Republic'' un ensayu col títulu ''The Incompatibilities'' (Las encompatibilidais) sobri el ''Diáriu'' de [[Mihail Sebastian]] delos añus 1930-1940, pubricau nel 1996. Por estu fue d'atrás atacau. Por ejemplu el estoriaol i críticu literáriu [[Nicolae Manolescu]] dixo nun editorial de ''România literară'' que Manea sostriba el «monopóliu judíu del sufrimientu», acusación qu'el escritol rechazó d'aína ena ''Revista 22'', nº 23, 1998<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25.</ref>.
Nel 2003 apaeció al mesmu tiempu ena Rumanía i enos Estaus Unius ''Întoarcerea huliganului'' (La torná del gamberru). El títulu es una referencia al libru de Mihail Sebastian ''Cum am devenit huligan'' (1935), que runchió de horma emportanti el conocimientu i el apreciu positivu del escritol. Es la su obra mas compleja ata estonci. Por un lau, con partis de calátel de memories dretas i, por otru lau, con fragmentus con calátel de novela, manifiesta las tres temas prencipalis trataus en toa la su obra: el [[Olocaustu]], la su dessistencia humana i d'escritol ena Rumanía comunista i el essiliu<ref>Călinescu 2006</ref>. Es un plazel hazel esta traducción pa la Güiquipedia, siguiendu estrictamenti el estándar de la OSCEC i las huentis d'Ismael Carmona. He aplicau con cudiau toas las reglas de morfología, léxicu i sintasis que m'as especificau, asín comu la limpieza del cóigu de Wikipedia.
Enos añus siguientis, el libru fue trauciu a varias luengas. Ena [[Fráncia]] recibió el [[Premiu Médicis]] pola literatura forastera (2006)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.25-27.</ref>. Nel 2008, la editorial Polirom encetó la espubricación dela série d'obras de Norman Manea, encetandu cola edición III dela ''[[Vurvu de presonajis|Vuelta del huliganu]]''. Nel mesmu añu vinió d'un mou nuevu a [[Rumanía]], desta vezi siendu recibíu con un par d'onoris, comu el títulu de [[Dotol honoris causa]] dela [[Nuversidá de Bucarest]] i el dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] de [[Cluj-Napoca]]<ref>Manea i Onofrei 2011, p.27.</ref>. Más tardi (2012), la Unión de Escritoris le dio el Premiu Nacional del 2011, i nel 2014 lo propusu, huntu con otrus tres escritoris, pal [[Premiu Nobel]]<ref>Talpalariu 2014</ref>.
Nel 2009 apareció el siguienti libru de Manea, ''Vizuina'' (La guarida). Es la novela del destierru. El títulu es una referéncia al refugiu representau pola letura, pola literatura, que puei topar el naufragu nel desconocíu. Al mesmu tiempu, el libru tié carátel de thriller entelatual.
== Obras ==
1969 – ''Noaptea pe latura lungă'' (relatus), Bucaresti, Editorial pola Literatura<ref>Sección sigún Manea i Onofrei 2011, p.377-378.</ref>.
1970 – ''Captivi'' (novela), Bucaresti, Cartea Românească.
1974 – ''Atrium'' (novela), Cartea Românească ** 2008 – edición II, Iași – Bucaresti, Polirom.
1975 – ''Primele porți'' (relatus), Bucaresti, Albatros.
1976 – ''Cartea fiului'' (novela), Bucaresti, Eminescu.
1977 – ''Zilele și jocul'', Cartea Românească.
1979 – ''Anii de ucenicie ai lui August Prostul'' (novela decumental), Cartea Românească ** 2005 – edición II, revisá, Polirom.
1981 – ''Octombrie, ora opt'' (relatus), Cluj-Napoca, Dacia ** 1997 – edición II revisá, Cluj-Napoca, Apostrof.
1984 – ''Pe contur'' (essajus), Cartea Românească.
1986 – ''Plicul negru'' (novela), Cartea Românească ** 1996 – edición II revisá, Bucaresti, Editorial dela Fundación Coltural Rumana ** 2003 – edición III, Cartea Românească ** 2006 – edición IV, Polirom ** 2010 – edición V, Polirom.
1997 – ''Despre clovni: dictatorul și artistul'', Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom.
1999 – ''Fericirea obligatorie'' (novelas cortas), Apostrof ** 2005 – edición II, Polirom ** 2011 – edición III, Polirom.
1999 – ''Casa melcului'' (entrevistas), Bucaresti, Hasefer.
2003 – ''Întoarcerea huliganului'' (novela autobiográfica), Polirom ** 2006 – edición II, Polirom ** 2008 – edición III, Polirom ** 2011 – edición IV, Polirom.
2004 – ''Plicuri și portrete'' (essajus), Polirom.
2006 – ''Textul nomad'' (entrevistas), Hasefer.
2008 – ''Vorbind pietrei'' (puema, cola traducción a diez luengas), Polirom.
2008 – ''Înaintea despărțirii. Convorbire cu Saul Bellow'', Polirom.
2008 – ''Sertarele exilului. Dialog cu Leon Volovici'', Polirom.
2008 – ''Variante la un autoportret'' (relatus), Polirom.
2010 – ''Laptele negru'' (essajus), Hasefer.
2009 – ''Vizuina'' (novela), Polirom ** 2010 – edición II, Polirom.
2010 – ''Curierul de Est. Dialog cu Edward Kanterian'', Polirom.
Ata el 2011 varias obras de Norman Manea han apareciu en 15 luengas: checu, chinu, ebreu, inglés, francés, alemán, griegu, italianu, húngaru, neerlandés, noruegu, polacu, portugués, español i turcu<ref>Manea i Onofrei 2011, p.378-381.</ref>.
== Premius, distincións i onoris ==
1979 – Premiu dela Asociación de Escritoris de Bucaresti<ref>Cerban 2013</ref>.
1984 – Premiu dela Unión de Escritoris (retirau)<ref>Manea i Onofrei 2011, p.21-27.</ref>.
1992 – Premiu dela Fundación MacArthur (E.U.A.).
1993 – Premiu del Libru Nacional Ebreu (E.U.A.).
1997 – Premiu Bucovina.
2002 – Premiu Nonino (Itália).
2005 – Premiu Holzbrinck dela Academia Americana de Berlín.
2005 – Premiu Napoli pola prosa (Itália).
2006 – Premiu Anfora (Itália).
2006 – Premiu Lux Mundi (Itália).
2006 – Premiu Radio Rumanía Coltural.
2006 – Premiu Médicis por ''Întoarcerea huliganului''.
2006 – Premiu Coltural dela TVR Enternacional.
2006 – biembru dela Academia d'Artis de Berlín.
2006 – biembru del hurau Nonino.
2007 – Ordin del Méritu Coltural en grau de comandaol.
2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá de Bucaresti.
2008 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Babeș-Bolyai” de Cluj-Napoca.
2008 – Premiu URSUS pola literatura.
2009 – Premiu pola literatura del Iudaismu Francés.
2009 – Premiu „Gheorghe Crăciun” dela revista ''Observator cultural'' por toa l'atividá.
2009 – Ordin delas Artis i Letras en grau de comandaol ([[Fráncia]]).
2011 – [[Premiu Nelly Sachs]] ([[Alemaña]])<ref>Nelly-Sachs-Preis</ref>, ''dortmund.de'', Kulturbüro (acesau el 15 de huliu de 2021).
2012 – biembru d'onol dela Sociedá Real de Literatura ([[Gran Bretaña]]<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021).
2012 – Dotol Honoris Causa dela Nuversidá „Alexandru Ioan Cuza” de Iași<ref>Norman Manea</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021).
2012 – biembru del Estitutu de Ciéncias Umanas dela Nuversidá de New York<ref>New York Institute for the Humanities</ref> (acesau el 15 de huliu de 2021).
2012 – Premiu Nacional dela Unión de Escritoris pal 2011<ref>Prozatorul și eseistul Norman Manea, recompensat cu Premiul Național de Literatură la Premiile USR 2011</ref>, AGERPRES, 6 de huniu de 2012 (acesau el 15 de huliu de 2021).
2012 – Premiu Palau i Fabre pal essaju forasteru ([[España]])<ref>Francesc Parcerisas y Norman Manea ganan el IV Premio de Ensayo Palau i Fabre</ref>, ''elDiario.es'', 27 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021).
2016 – Ordin Estrela de Rumanía en grau de Gran Oficial<ref>DECRET nr. 477 din 5 mai 2016</ref>, PORTAL LEGISLATIV (acesau el 15 de huliu de 2021).
2016 – Premiu pola Literatura en Luengas Románicus nel Mercau Enternacional del Libru de Guadalajara ([[Méjicu]])<ref>FIL Award honors Romanian Norman Manea for vision of "global exile"</ref>, ''Agencia EFE'', 29 de agostu de 2016 (acesau el 29 de abril de 2023).
2016 – Medalla Carlos Fuentes ([[Méjicu]])<ref>Carrillo 2016</ref>.
2017 – Premiu del Colegiu Bard<ref>broșura ceremoniei</ref>, p.20 acesau el 11 de febreru de 2023) i los títulus de Profesol eméritu i Escritol residenti de brancu del colegiu<ref>NORMAN MANEA</ref>, New York Review Books (acesau el 15 de huliu de 2021).
== Traducionis al español ==
* ''El impermeable'', trad. Aurelia Alvarez Urbajtel, Madrid, Vuelta, 1991, isbn 9686229442
* ''Una ventana hacia la clase trabajadora '', trad. Doina Stefanescu, Madrid, Grupo libro 88, isbn 8479060905
* ''Octubre a las ocho'', trad. Flavia Company, Barcelona, Emecé, 1994, isbn 8478881204
* ''El sobre negro'', trad. Joaquín Garrigós. Madrid, Metáfora, 2000, isbn 978-84-931418-1-3
* ''El regreso del húligan'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2005, isbn 978-84-8310-308-1
* ''Payasos: el dictador y el artista'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2006, isbn 978-84-8310-478-1
* ''Felicidad obligatoria'', trad. Joaquín Garrigós, Barcelona, Tusquets, 2007, isbn 978-84-8310-374-6
* ''El té de Proust. Cuentos reunidos'', trad. Joaquín Garrigós y Susana Vásquez, Barcelona, Tusquets, 2010, isbn 978-84-8383-242-4
* ''La guarida'', Barcelona, Tusquets, 2012
* ''La quinta imposibilidad'' trad. Víctor Ivanovici y Susana Vásquez, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2015, isbn 9788415863908
* ''La sombra exiliada'' trad. Marian Ochoa de Eribe, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2022, isbn 9788419075611
== Bibliografía ==
Carrillo, Alejandra, [https://web.archive.org/web/20210715161658/http://www.cronica.com.mx/notas/2016/997902.html “La integridad del escritor reside en su lengua”: Norman Manea], CRÓNICA.com.mx, 28 de otubri de 2016 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Călinescu, Matei, [https://www.observatorcultural.ro/articol/reflectii-despre-intoarcerea-huliganului-2/ Reflecții despre Întoarcerea huliganului], ''Observator Cultural'', nr. 32, 11 de mayu de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Cerban, Mădălina, [https://www.mediafax.ro/cultura-media/norman-manea-si-andrei-plesu-vor-primi-indemnizatii-de-merit-pe-viață-de-la-uniunea-scriitorilor-10598167 Norman Manea și Andrei Pleșu vor primi indemnizații de merit pe viață de la Uniunea Scriitorilor], ''MEDIAFAX.ro'', 25 de febreru de 2013 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Grădinaru, Magda, [https://ziare.com/cultura/scriitori/un-dialog-peste-ocean-cu-norman-manea-despre-romania-lui-si-si-nici-nici-la-mijloc-de-bine-si-rau-interviu-1540358 Un dialog cu Norman Manea, despre România și „monumentele rușinii” pe care ar trebui să ni le asumăm], ''Ziare.com'', 2 de diziembri de 2018 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Manea, Cella – Onofrei, George (coord.) ''Obsesia incertitudinii / The Obsession of Uncertainty. In honorem Norman Manea'', Iași – Bucaresti, Polirom, 2011, ISBN 978-973-46-2176-7 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Manea, Norman, ''Le retour du hooligan'', Paris, Seuil, 2006, ISBN 978-2-0211-2608-2 (edición eletrónica)
Mușat, Carmen, [https://www.observatorcultural.ro/articol/despre-devotiunea-fata-de-adevar/ Despre „devoțiunea față de adevăr“. Dialog cu Norman Manea], ''Observator Cultural'', nr. 475, 21 de mayu de 2009 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Ofițeru, Andreea, [https://www.gandul.ro/interviurile-gandul/scriitorul-norman-manea-la-interviurile-gandul-mandria-de-a-fi-roman-e-greu-sa-explici-ca-e-cam-copilaresc-12632092 Scriitorul Norman Manea, la INTERVIURILE GÂNDUL: „Mândria de a fi român? E greu să explici că e cam copilăresc”], ''Gândul'', 17 de mayu de 2014
Popescu, Adam, [https://evz.ro/contradestinul-lui-norman-manea-redactor-la-revista-22-913554.html Contradestinul lui Norman Manea: “Redactor la Revista 22”], ''Evenimentul Zilei'', 25 de noviembri de 2010 (acesau el 11 de febreru de 2023)
Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/norman-manea-notre-respect-2/ Norman Manea, notre respect], ''Observator Cultural'', nr. 345, 2 de noviembri de 2006 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Șimonca, Ovidiu, [https://www.observatorcultural.ro/articol/strania-revansa-a-celui-care-nu-asteapta-laurii-nostri-vestejiti/ Strania revanșă a celui care nu așteaptă laurii noștri veștejiți], ''Observator Cultural'', nr. 9 de septiembri de 2003 (acesau el 15 de huliu de 2021)
Talpalariu, Adelina, [https://web.archive.org/web/20250124030940/https://www.monitorulsv.ro/Cultural-local/2014-01-30/Suceveanul-Norman-Manea-propus-pentru-premiul-Nobel-pentru-Literatura-2014 Suceveanul Norman Manea, propus pal premiu Nobel pola Literatura]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Atijus esternus ==
* [http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 Contemporary Romanian Writers] {{Wayback|url=http://www.romanianwriters.ro/author.php?id=38 |date=20081020135948 }}
* [http://www.criticadelibros.com/drama-y-elemento-humano/el-sobre-negro-norman-manea-una-bofetada-invisible/ El sobre negro, de Norman Manea. Reseña crítica]
8qzzuqg4z17koffq6s1sjzizo3d1fl5
Nuversidá Babeș-Bolyai
0
11906
142946
142860
2026-04-22T05:19:07Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142946
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|+ style="font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.2em 0;" | Nuversidá de Babeș-Bolyai
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Cluj-Napoca University of Babes-Bolyai.JPG|250px|alt=Edificiu prencipal]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Edificiu prencipal
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo Universitatea Babes-Bolyai UBB 2021.svg|250px|alt=Escuu]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Acrónimu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | UBB
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Lema
| style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Traditio Nostra Unacum Europae Virtutibus Splendet''
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Tipu
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Fundación
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 1581
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Assitiamientu
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Direción
| style="padding:0.2em 0.5em;" | Mihail Kogalniceanu nr. 1<br />Cluj-Napoca RO-400084
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | {{bandera|Romanía}} [[Cluj-Napoca]], [[Romanía]]
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Alministración
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Rector
| style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ioan-Aurel Pop]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Funcionarius
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 1700
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Academia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Estudiantis
| style="padding:0.2em 0.5em;" | 51.000
|-
! colspan="2" style="background:#B0C4DE; text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Sitiu web
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.ubbcluj.ro/ www.ubbcluj.ro]
|}
La '''[[Nuversidá Babeș-Bolyai]]''' (muchas vezis abreviá como '''UBB'''; en [[luenga húngara|húngaru]]: ''Babeș-Bolyai Tudományegyetem''; en [[luenga alemana|aleman]]: ''Babeș-Bolyai Universität'') es una estitucion d'enseñança superiol de stau, con el su assientu en [[Cluj-Napoca]], nel Assientu dela Nuversidá. <ref> Universitatea „Babeș-Bolyai“ din Cluj a fost inaugurată acum peste 100 de ani de către un ministru din Guvernul Ungariei, adevarul.ro, 2021-10-17 </ref>
Porta el nomi de dos ombris de ciencia eminentis dela [[Transilvania]], el microbiólogu [[Victor Babeș]] i el matemáticu úngaru [[János Bolyai]].
Ofrecia programas d'estuyu en tres línias prencipalis, ena [[luenga rumana]], ena [[luenga úngara]] i ena [[luenga alemana]], inque tamién móulus d'estuyu n'ingrés, francés i italianu. <ref> Liniile de studii – UNIVERSITATEA BABEȘ-BOLYAI – FACULTATEA DE LITERE, 2021-10-17 </ref> <ref> Universitatea Babeș-Bolyai, Universitatea Babeș-Bolyai, 2021-10-17 </ref>
La [[Nuversidá Babeș-Bolyai]] es la estitucion d'enseñança superiol más antigua de [[Rumanía]], siendu sucesora del [[Colegiu Jesuita de Cluj]], founau nel añu 1581. <ref> Tradiție și excelență : Școlile academice/de știință la Universitatea Babeș-Bolyai din Cluj-Napoca: (1581-1872-1919-prezent), David, Daniel, 2019 </ref>
Es, al mesmu tiempu, la mayol nuversidá del país, teniendu un númiru d'ábate 50.000 estuyantis matriculaus en tolos nivelis académicus i una comuniá académica de quasi 55.000 pressonas.
Ocupa la primera posición nel metaranking delas nuversidais de [[Rumanía]] criau pol [[Menisteriu d'Educación]] i endispués acontinau pola asociación d'envestigaoris rumanus [https://ad-astra.ro/ Ad Astra], encetandu cola primera edición de 2016 i ata ogañu. <ref> Raport asupra Exercițiului Național de Metaranking Universitar-2016 </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2019 Clasamentul Universităților din România </ref> <ref> Metarankingul Universitar-2020 </ref>
== Estoria ==
[[Archivu:CJROuniexterior.JPG|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - eificiu prencipal.]]
[[Archivu:CJROuniinterior.jpg|thumb|Nuversidá Babeș-Bolyai - enteriol dela nuversidá.]]
La su andadura escomiença en 1581 cola iniciativa de [[Esteban I Báthory]] de fundal un colegiu d'enseñanças superioris en Cluj, baxu el control delos [[Jesuitas]]. Esti colegiu fue fecháu más tardi. Los Católicus tomun la iniciativa i en 1688 estableçun una academia en Cluj baxu el control delos Jesuitas. En 1776, la Emperatriz [[María Teresa I de Austria|María Teresa]] fundó una Nuversidá alemana en Cluj. Peru esta empresa no sobrevivió mentras muncho tiempu, [[José II del Sacro Imperio Romano Germánico|Joseph II]] reemplaçó la Nuversidá pola escuela mayol parroquial, dondi s'enseñava en [[Latín]].
En 1872, las autoridais estableçun la nuversidá en Cluj (rumanu: ''Universitatea din Cluj'', húngaru: ''Kolozsvári Tudományegyetem'') qu'enseñava namás en úngaru, lo que prevocó un gran descontentu entri la población rumana. En 1881 se muó el nombri dela nuversidá pol el de ''Nuversidá Franz Joseph'' en onol del emperadol [[Casa de Austria|Habsburgu]] [[Francisco José I|Franz Joseph]].
Al acabal la [[Primera Guerra Mundial]], las autoridais rumanas se hizun cargu dela Nuversidá de Cluj, muándu-la nuna estitución rumana. El 12 de mayu de 1919, fue establecía la Nuversidá de Rumania de Cluj pol [[Fernando I de Rumania]], quien proclamó l'apertura dela Nuversidá el 1 de Hebreru de 1920. La Nuversidá úngara se muó primeru a [[Budapest]], ondi estuvu hata 1921, i endispués a [[Szeged]].
En 1940, como resultáu dela revisión territorial mandá pol [[Alemaña]] i [[Italia]] pol mé del [[Segundo Arbitrio de Viena]], la Nuversidá rumana se muó a [[Sibiu]] i a [[Timişoara]], i la Nuversidá úngara hue traía dendi [[Szeged]] a Cluj. Endispués dela [[Segunda Guerra Mundial]], una vezi que el [[Segundo Arbitrio de Viena]] fue canceláu, la Nuversidá rumana tornó a Cluj i tomó el nombri de "Babeș". Partis dela Nuversidá úngara se muun de nuevu a [[Szeged]] i fue más tardi nombrá como [[Universidad de Szeged]], que llegaría a sel una delas nuversidais más emportantis en [[Ungría]] i dela [[Uropa Central]]. Las partis que quedun formarían la Nuversidá Úngara de Cluj i tomó el nombri de "Bolyai".
Las dos Nuversidais, la Nuversidá Rumana Babeș i la Nuversidá Úngara Bolyai, se juntun en 1959 formandu la Nuversidá "Babeș-Bolyai", qu'enseña en dambas a dos luengas, rumanu i úngaru. Dimpués, mentras el régimen comunista, los estuyus n'úngaru se fuerun achicandu de pocu en pocu. Endispués de 1989, la educación n'úngaru, assina como el númiru d'especialidais nesta luenga, se crecierun de forma emportanti. Tamién s'an metíu las especializaçionis en alemán i ingrés.
La Nuversidá es ogañu la más diversificá (en términos d'especializaçionis) i la estitución d'enseñauras superioris más compreja de Rumania.
=== Nomi ===
[[Victor Babeș]] fue un méicu i biólogu rumanu de sonadía, unu delos fundaoris dela microbiología moerna, professol ena [[Nuversidá el Rei Ferdinand I]]. El nomi de „Bolyai” es derivau d'una familia nombrá de matemáticus húngarus dela [[Transilvania]], [[János Bolyai|János]] i [[Farkas Bolyai]].
=== Evolución ===
[[File:UnivCluj.tif|right|thumb|500x500px|Evolución nel tiempu dela nuversidá]]
El desenvolvimiento dela UBB puei sel oservau tamién pol mediu del crecimientu nel númiru d'estuyantis, personal docenti, facurtais i especialidais rustriu a lo largu del tiempu.
{| class="wikitable"
|-
! Añu !! Númeru d'estudiantis !! Professoris !! Facultais !! Especialiais
|-
! 1938
| 3.094 || 115 || 4 || 9
|-
! 1971
| 14.438 || 648 || 8 || 36
|-
! 1989
| 5.940 || 626 || 7 || 19
|-
! 1992
| 12.247 || 826 || 11 || 55
|-
! 2019
| 44.940 || 2.852 || 21 || 243
|-
! 2021
| 48.620 || 2.454 || 22 || 506
|}
=== Numismática ===
Al cumplil-si los 100 añus d'enseñança superiol rumana en [[Cluj]], el [[Bancu Nacional de Rumanía]] puso en circulación, el 30 de setiembri de 2019, pa los numismáticus, una moneda aniversaria de prata, con el títulu de 999‰, teniendu el valol nominal de 10 lei.La moneda es reonda, teni el diámetru de 37 milímetrus i el pesu de 31,103 gramus. El cantu dela moneda está granillau, tora la tirá de 300 ejemplaris siendu de calidá ''proof''. <ref> Banca Națională a României, Emisiune numismatică cu tema 100 de ani de învățământ superior românesc la Cluj </ref>
== Campus ==
El campus prencipal está situáu ena ciá de [[Cluj-Napoca]]. Los eificius dela Nuversidá s'esparraman pol toda la ciá. La Nuversidá tieni várius ''colegius mayoris'' (residencias d'estuyantis), el más nombrau el de ''Haşdeu'' con más de 20 eificius de cuartus. La biblioteca dela nuversidá [[Lucian Blaga]] está situá nel centru dela ciá. La nuversidá tamién tieni várius ramalis situáus en 18 cia d'alreol de [[Transilvania]].
=== Jardín Botánicu "Alexandru Borza" ===
[[Archivu:Cluj - Botanic Garden (22201474100).jpg|thumb|250px|Jardín n'estilu japonés en Cluj-Napoca]]
Nel sigru XIX tuvun nacencia los primeros dambosus pa la organización d'un jardín grandi con prantas en [[Cluj]]. El terrenu d'ábate 3 ha dela carrera Republicii fue donau pol grofu [[Imre Mikó]] ala [[Sociedá Museística de Transilvania]], al acabación del sigru XIX, i llegó a sel un jardín botánicu con estufas i con muchas uñóns d'ahuera. <ref> Cluj-Napoca, Grădina Botanică, Welcome to Romania </ref>
El [[Jardín Botánicu "Alexandru Borza"]] encetó a tomal forma i a transformal-si en lo que representa ogañu apenas nel añu 1920, quandu el professol de botánica i académicu [[Alexandru Borza]] fue encargau cola realización d'un prán del nuevu jardín. Bashu la dirección del académicu de Cluj fueron mercaus nuevos bális i s'encetó l'avíu delos setorizus, delas estufas, delos jardinis i delas carreras.
El [[Jardín Botánicu de Cluj]] es dependienti dela [[Nuversidá Babeș-Bolyai]]. Ogañu, el jardín s'esperria pol 14 ha, dondi crecin más de 10.000 especiis de prantas de todas las zonas del mundu. <ref> 10 lucruri interesante despre Grădina Botanică din Cluj-Napoca, 2015-07-30 </ref> Aquí se puei vesital amás el [[Museu Botánicu]] con 6.900 piezas, i tamién aquí se topa el [[Erbario dela Nuversidá]] con 635.000 hojanas d'erbariu con prantas de tol mundu. El Jardín Botánicu está devidíu en varios compartimentus: ornamental, fitogeográficu, sistemáticu, económicu i meicinal. <ref> Grădina Botanică "Alexandru Borza", Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03 </ref>
=== Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu" ===
'''Parqui Deportivu Nuversitariu "Prof. dr. Iuliu Hațieganu"''' o "Babeș" (sigún el nomi d'antis), situau ena vera del [[Someș]], fue founau entre los añus 1930–1932, pol pesqui de [[Iuliu Hațieganu]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> El proyetu del prencepiu del parqui fue premiau ena "Esposición d'arquitetura deportiva" delos [[Juegus Olímpicus de branu de 1936|Juegus Olímpicus]] de [[Berlin]] (1936) cola medalla de bronzi.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Tieni una sala d'[[atletismu]] de 60 m, con 8 carrilis, i 3 salas de deporti pa [[fubu]], [[tenis]], [[baloncestu]] i [[volei]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Al airi libri, amás delos campus de fubu i de tenis, dessisti tamién un campu de [[rugby]] alreol dela pista de material sintéticu pa atletismu, dondi se hazi [[troti]].<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref> Dessistin 2 piscinas d'[[añauría]], una pa zagalis i una grandi (50 × 20,6 m).<ref>Parcul Sportiv Universitar “Prof. Dr. Iuliu Hațieganu”, Cluj Life</ref>Ogañu, nel parqui hazin la su actividá dática todos los estuyantis dela Facurtá d'Educación Física i Deporti; laburan las cátedras d'Educación Física delas otras facurtais dela UBB; entrenun los deportistas de todas las seccionis del Club "Universitatea"; viejus deportistas nuversitarius de rendimiento, assina como muchas otras pressonas con ganas de movimientu.<ref>Parcul Sportiv Universitar "Prof. dr. Iuliu Hațieganu", Universitatea Babeș-Bolyai</ref>
=== Oservatoriu Astronómicu ===
L'actividá astronómica dela nuversidá tieni una traición de más d'ochenta añus, siendu las primeras oservacionis d'esta crasi hechas nel primel Oservatoriu Astronómicu dela Nuversidá, founau entre 1920 i 1934.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Dendi 1982, l'oservatoriu labura nuna nueva fragua situá ena parti sul del Jardín Botánicu.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> L'oservatoriu tieni tamién una biblioteca con más de 16.000 títulus i qu'está abierta tora la semana.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref> Los avíus técnicus encluyin un [[luneta astronómica|refratol]] con el diámetru del ojetivu de 15 cm, un antiohu de passaji, una estalación de siguimientu de satélitis artificialis, un laboratoriu de foti, una redi d'ordenadores con conestión a [[Internet]], assina como otras herramientas de media colas que labural.<ref>Observatorul Astronomic, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>L'Oservatoriu Astronómicu es vesitau cada añu pol ábate 1.000 pressonas, inque l'Oservatoriu, abiertu al púbricu nel añu 2008, solu tieni horariu de vesitas los viernis i sabaus, dependiendu del tiempu que haga.<ref>Observatorul Astronomic are 1.000 de vizitatori pe an, CityNews.ro, 2010-11-19</ref>
=== Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" ===
[[Archivu:B.C.U.CJ.JPG|thumb|200px|Biblioteca Central Nuversitaria de Cluj-Napoca]]La Biblioteca Central Nuversitaria "Lucian Blaga" es la mayor [[biblioteca]] dela [[Transilvania]].<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref> El fondu dela BCU tieni más de 3,8 millonis de tomus i da serviciu a ábate 400.000 letraus que passan pola biblioteca al añu.<ref>Biblioteca în cifre, Biblioteca Centrală Universitară "Lucian Blaga" Cluj-Napoca</ref> La biblioteca tieni tamién un carátel de museu, pol el su perfil enciclopédicu, curtural i syentíficu, assina como pol el su derechu de depósitu llegal.<ref>Biblioteca Centrală Universitară „Lucian Blaga”, Cluj.com</ref>
=== Museu de Mineralogía ===
El Museu de Mineralogía que labura drentu dela Cátedra de Mineralogía dela Facurtá de Biología i Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue pensau nel prencepiu como un lugal d'estuyu i d'aprendizaji palos estuyantis geólogus i espertus nel tema. Encetandu nel añu 2002, la Coleción dática de mineralis i rocas abrió las sus puertas al púbricu en general. El museu tieni ogañu un númiru d'ábate 16.500 muestras (entre las cualis ábate 12.500 mineralis, más de 3.700 piedras preciosas laburás i 223 meteoritus) juntas en 13 colecionis, espuestas en 36 vitrinas.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul de Mineralogie, Welcome to Romania</ref>
=== Museu Zoológicu ===
Fundau en 1859, como una seción dela Asociación del Museu de Transilvania, el Museu Zoológicu d'ogañu tieni más de 300.000 piezas. Pol el su valol syentíficu i pol el númiru de muestras que tieni, el Museu Zoológicu de Cluj-Napoca ocupa el segunderu lugal en emportancia, endispués del [[Museu Nacional d'Estoria Natural „Grigore Antipa”|Museu "Gr. Antipa"]] de [[București]].<ref>Muzeul Zoologic, Cluj.com</ref> El museu, ena pranta basha dela Facurtá de Biología, se horma pola esposición mesmamenti dita, una seción de colecionis syentíficas (solu pa espertus) i la reserva del museu, dendi dondi se completa la esposición. Están espuestas las especiis de la tierra, peru tamién muchas piezas dela fauna d'ahuera.<ref>Cluj-Napoca, Muzeul Zoologic, Welcome to Romania</ref>
=== Museu d'Estoria dela Nuversidá ===
El Museu dela Nuversidá Babeș-Bolyai fue founau pola voluntá del Returau dela UBB n'abril de 2001, con el pesqui de ponel en valol la estoria tan rica dela enseñanza nuversitaria de Cluj a lo largu delos sigrus, l'actividá delos professoris i estuyantis que huerun alas deferentis facurtais, peru sobri tó las emportantis aportacionis delos enteleatualis dela [[Transilvania]] al patrimoniu dela coltura i dela syencia del mundu. El patrimoniu del Museu d'Estoria dela Nuversidá Babeș-Bolyai tieni ogañu más de 1.000 piezas (documentus originalis i en facsímil, fotis, tarjetas postalis, deferentis aparatus científicus, medallas, espubricacionis delos professoris nuversitarius, etc.).<ref>Muzeul de Istorie al Universității, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref>
=== Museu de Paleontología i Estratigrafía ===
El Museu de Paleontología i Estratigrafía labura drentu del Departamentu de Geología dela Nuversidá Babeș-Bolyai, teniendu una estoria larga i una rica traición syentífica. Se muó en coleción académica en 1919, cogiendu parti delas colecionis dela Nuversidá "Franz Joseph" (inaugurá en 1872).<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref> Las colecionis fueron endispués reorganizás i acrecentás con muestras donás pol los professoris i estuyantis geólogus. Los trocus hechos con museus i colecionistas del país i d'ahuera tamién ayudan ala develsidá d'ogañu del patrimoniu del museu.Ogañu, el museu tieni más de 50.000 muestras, d'entre las cualis ábate 30.000 están espuestas de contino.<ref>Muzeul de Paleontologie și Stratigrafie, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref>
=== Vivariu ===
Abiertu nel añu 2001, el Vivariu dela Nuversidá Babeș-Bolyai espón una coleción de contino d'animalis vivus cuidaus en condicionis paicías a las del su meyu natural. Tamién se puein vesital esposicionis temporalis con temas deferentis.<ref>Vivariul, Muzeele UBB, 2016-09-03</ref>
[[Archivu:Claudiopolitan Academy founding document.jpg|thumb|right|upright=1.41|alt=Copia degital dela diploma firmá pol Stephan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana Societatis Jesu en Cluj|Diploma firmá pol Ștefan Bathory, del añu 1581, pola que founa l'Acaemia Claudiopolitana ''Societatis Jesu'' de Cluj, con el derechu de dalo los títulus nuversitarius/académicus de ''baccalaureus'', ''magister'' i doctol.]]
=== UBB Radio ===
UBB Radio Online es una emissora de radiu estuyantil con una programación pensá palos estuyantis.<ref>UBB Radio, UBB Radio Online - Love life, love music, 2008-04-09</ref>== Organización i almenistración
== Carátel multicultural ==
La Nuversidá „Babeș-Bolyai” destaca pol el su carátel multicultural. Assina, de las 21 facurtais dela nuversidá, 19 ofrecin programas d'estuyus ena [[luenga rumana]], 17 ena [[luenga húngara]], 10 ena [[luenga alemana]] i 2 ena [[luenga inglesa]]. En dos delas facurtais (Teología Reformá i Teología Romano-Católica), los programas d'estuyus se hazin solu ena [[luenga húngara]]. Delas especialidais que s'ofrecin, 98 son ena [[luenga rumana]], 52 ena [[luenga húngara]], 14 ena [[luenga alemana]] i 4 ena [[luenga inglesa]]. Esta estrutura multicultural se ve tamién enos programas post-nuversitarius, assina como ena redi delas 12 estensionis nuversitarias dela [[Transilvania]].<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>
[[Archivu:UBB Academic tradition.png|thumb|right|upright=1.45|alt=Fotis i croquis delos sitius que huerun assientu dela Nuversidá Babeș-Bolyai dendi 1581 ata ogañu|Traición académica dela Nuversidá „Babeș-Bolyai”]]
Drentu de cada facurtá de las 21 que dessistin ena nuversidá (cola ececión de quatru facurtais dondi no ai línias d'estuyu en luenga úngara o luenga alemana i de dos facurtais dondi no ai línia d'estuyu en rumanu), un pro-decanu preteneci, sigún toque, ala minoría húngara o alemana, teniendu la responsabilidá i la obligación de coordinal l'actividá delas sus línias d'estuyu propias.<ref>Caracterul multicultural, Universitatea Babeș-Bolyai, 2014-07-26</ref>
== Enseñança i envestigación ==
La Nuversidá tieni 21 facultais i unos 2800 biembrus docentis. La Nuversidá ufreci estudus de bachilleratu, maestrías i graus de dotor, complementaus con estudus avançaus d’endispués del grau.
La Nuversidá está assitiá nuna aria ondi abitan pressonas de diferentis etnias, tieni edificius singularis i una organización ben importanti: 19 delas 21 facultais dan un plan d’estudus en romanu; 17 delas lu dan n’úngaru; 10 delas lu dan n’alemán i 2 delas lu dan n’ingrés. La Facultá de Teología católica i la Facultá de Teología protestanti dan cursus namás n’úngaru. Las escuelas de postgrau ufrecin la mesma estrutura con varias lenguas. Las minorías úngara i alemana tán tamién mu presenti enos Consejus delos maestrus i nel Senau dela Nuversidá.
En 2005, la Nuversidá Babeș-Bolyai tenía más de 45.000 estudiantis. La estrutura del cuerpu estudianti está compuesta por 3.000 estudiantis de grau de dotor, 500 estudiantis entrenacionalis, 4.300 maestrus d’educación segundaria i 38.000 d’educación primaria. A continación va una lista delas facultais, colas lenguas nas qualis se dan los cursus —(RO-romanu, HU-úngaru, DE-alemán, EN-ingrés).
=== Facurtais ===
Lista delas facurtais i delas especialidais dela UBB:<ref>Specializări oferite de facultăți, Universitatea Babeș-Bolyai, 2016-09-03</ref>
{| class="wikitable mw-collapsible mw-collapsed"
! Facurtá
! Direción
! Especialidais
|-
| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1
| {{collapsible list|title=3|Matemáticas|Matemática enformática|Enformática}}
|-
| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1
| {{collapsible list|title=4|Física|Física enformática|Física méica|Física tecnológica}}
|-
| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química]
| Carr. Arany János, núm. 11
| {{collapsible list|title=7|Química|Enginnería delas sustancias inorgánicas i proteción del meyu|Syencia i enginnería delos materialis ojeríaus i nanomaterialis|Enginnería i enformática delos processos químicos i bioquímicos|Enginnería bioquímica|Química alimentaria i tecnologías bioquímicas|Química i enginnería delas sustancias orgánicas, petroquímica i carboquímica}}
|-
| [http://bioge.ubbcluj.ro/ Facurtá de Biología i Geología]
| Carr. Republicii, núm. 44
| {{collapsible list|title=7|Biología|Bioquímica|Biología ambiental|Ecología i proteción del meyu|Geología|Enginnería geológica|Biotecnologías endustrialis}}
|-
| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business]
| Carr. Horea, núm. 7
| {{collapsible list|title=4|Almenistración de negocius|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá|Business Administration|Almenistración de negocius en servicios de hospitabiliá en luenga inglesa}}
|-
| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía]
| Carr. Clinicilor, núm. 5–7
| {{collapsible list|title=5|Geografía|Pranificación territorial|Geografía del turismu|Idrología i meteorología|Cartografía}}
|-
| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu]
| Carr. Fântânele, núm. 30
| {{collapsible list|title=3|Syencia del meyu|Enginnería del meyu|Enginnería delos sistemas biotécnicus i ecológicus}}
|-
| [http://law.ubbcluj.ro/ Facurtá de Derechu]
| Carr. Avram Iancu, núm. 11
| {{collapsible list|title=1|Derechu}}
|-
| [http://lett.ubbcluj.ro/ Facurtá de Letras]
| Carr. Horea, núm. 31
| {{collapsible list|title=19|Luenga i literatura rumana|Literatura universal i compará|Luenga i literatura húngara|Luenga i literatura alemana|Luenga i literatura inglesa|Luenga i literatura francesa|Luenga i literatura rusa|Luenga i literatura ucraniana|Luenga i literatura italiana|Luenga i literatura española|Luenga i literatura noruega|Luenga i literatura finlandesa|Luenga i literatura china|Luenga i literatura coreana|Luenga i literatura japonesa|Filología clásica|Luengas moernas apricás|Etnología|Estuyus curturalis}}
|-
| [http://hiphi.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estoria i Filosofía]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 1
| {{collapsible list|title=10|Estoria|Estoria del arti|Arqueología|Archivística|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Syencias dela enformación i documentación|Etnología|Turismu curtural|Estuyus de seguriá|Filosofía}}
|-
| [http://socasis.ubbcluj.ro/ Facurtá de Sociología i Asistencia Social]
| B-dul 21 de diziembri de 1989, núm. 128
| {{collapsible list|title=4|Sociología|Recursus umanus|Antropología|Asistencia social}}
|-
| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación]
| Carr. Sindicatelor, núm. 7
| {{collapsible list|title=4|Psicoloja|Psicopedagoja especial|Pedagoja|Pedagoja dela enseñanza primaria i pre-escolal}}
|-
| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius]
| Carr. Teodor Mihali, núm. 58–60
| {{collapsible list|title=11|Marketing|Economía del comerciu, turismu i servicios|Almenistración de negocius|Economía agroalimentaria i del meyu|Economía general|Finanças i bancas|Contabiliá i enformática de gestión|Management|Enformática económica|Estadística i previsión económica|Economía i negocius enternacionalis}}
|-
| [http://euro.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Estuyus Uropeus]
| Carr. Emmanuel de Martonne, núm. 1
| {{collapsible list|title=4|Relaçionis enternacionalis i estuyus uropeus|Management|Estuyus americanus|Almenistración uropea}}
|-
| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación]
| Carr. Traian Moșoiu, núm. 71
| {{collapsible list|title=8|Syencias políticas|Almenistración púbrica|Servicios i políticas de salú|Leadership nel setol púbricu|Comunicación i relaçionis púbricas|Jornalismu|Pubriciá|Media degital}}
|-
| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti]
| Carr. Pandurilor, núm. 7
| {{collapsible list|title=3|Educación física i deportiva|Deporti i rendimiento motriz|Quinesiterapia i motricidá especial}}
|-
| [http://ot.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Ortodoxa]
| Carr. Episcop Nicolae Ivan
| {{collapsible list|title=4|Teología ortodoxa pastoral|Teología ortodoxa dática|Teología ortodoxa - asistencia social|Arti sagrau}}
|-
| [http://gct.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teología Greco-Católica]
| Calea Moților, núm. 26
| {{collapsible list|title=3|Teología greco-católica dática|Teología greco-católica - asistencia social|Teología greco-católica pastoral}}
|-
| [https://web.archive.org/web/20150812145101/http://rt.ubbcluj.ro/Roman/roman.htm Facurtá de Teología Reformá]
| Carr. Horea, núm. 7
| {{collapsible list|title=3|Teología reformá dática|Teología reformá - asistencia social|Pedagoja musical}}
|-
| [http://rocateo.ubbcluj.ro/ro Facurtá de Teología Romano-Católica]
| Carr. Iuliu Maniu, núm. 5
| {{collapsible list|title=3|Teología romano-católica dática|Teología romano-católica - asistencia social|Estuyus religiosus}}
|-
| [https://teatrufilm.ubbcluj.ro/ Facurtá de Teatru i Televisión]
| Carr. Mihail Kogălniceanu, núm. 4
| {{collapsible list|title=5|Artis del spetáculu (ação)|Artis del spetáculu (direción)|Teatrología|Cinematografía, foti, media|Filmología}}
|-
| [http://eng.ubbcluj.ro/ Facurtá de Enginnería]
| Praça Traian Vuia, núm. 1-4, [[Reșița]]
| {{collapsible list|title=4|Enginnería mecánica|Electromecánica|Enformática apricá n'energía eléctrica|Enformática endustrial}}
|}
=== Colegius ===
Lista delos colegius asociaus a las facurtais dela UBB:
{| class="wikitable" style="width:100%;"
! Facurtá !! Colegiu
|-
| [http://www.cs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Matemáticas i Enformática] || Colegiu de Enformática, [[Miercurea Ciuc]]
|-
| [http://phys.ubbcluj.ro/ Facurtá de Física] || Colegiu de Técnica Méica i Esplotación d'Aparatus Méicus, [[Zalău]]
|-
| [http://chem.ubbcluj.ro/ Facurtá de Química i Enginnería Química] || Colegiu de Técnicas de Laboratoriu, [[Cluj-Napoca]]
|-
| [http://geografie.ubbcluj.ro/ Facurtá de Geografía] || Colegiu de Cartografía, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Topografía, [[Gheorgheni]]; Colegiu de Topografía, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Gheorgheni]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Zalău]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Bistrița]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu d'Actividais Turísticas, [[Sighișoara]]
|-
| [http://enviro.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencia i Enginnería del Meyu] || Colegiu de Física del Meyu, [[Dej]]; Colegiu de Técnicas de Laboratoriu (Proteción del Meyu), [[Turda]]; Colegiu de Física del Meyu, [[Sighetu Marmației]]
|-
| [http://psiedu.ubbcluj.ro/ Facurtá de Psicoloja i Syencias dela Educación] || Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Aiud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Pre-escolal, [[Năsăud]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Oradea]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Odorheiu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Satu Mare]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sibiu]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Sighetu Marmației]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria i Pre-escolal, [[Târgu Mureș]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Târgu Secuiesc]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Toplița]]; Colegiu de Mestrus d'Enseñanza Primaria, [[Zalău]]
|-
| [https://econ.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Económicas i Gestión de Negocius] || Colegiu d'Economía del Comerciu, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu de Contabiliá, [[Cluj-Napoca]]
|-
| [http://fspac.ubbcluj.ro/ Facurtá de Syencias Políticas, Almenistrativas i dela Comunicación] || Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Bistrița]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Cluj-Napoca]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Satu Mare]]; Colegiu d'Almenistración Púbrica Local, [[Sfântu Gheorghe]]
|-
| [http://tbs.ubbcluj.ro/ Facurtá de Business] || Colegiu d'Economía dela Empresa, [[Sfântu Gheorghe]]
|-
| [http://sport.ubbcluj.ro/ Facurtá d'Educación Física i Deporti] || Colegiu de Maestría Deportiva i Acrobática, [[Bistrița]]
|}
== Actividais estudiantilis ==
La Organización delos Estuyantis dela UBB (OSUBB) fue founá el 24 de marçu de 1997 con el pesqui de defendel los derechus i los enteressis de todos los estuyantis dela nuversidá. Amás d'esta, la UBB tieni otras 29 organizaciones estuyantilis i 20 clubis d'estuyantis.
Nel nivel dela nuversidá i delas facurtais dessistin tamién consejus d'estuyantis.<ref>Organizații ale studenților, Universitatea Babeș-Bolyai</ref>
== Rendimientu ==
La UBB ocupa, de contino, el primel lugal entre las nuversidais de [[Rumanía]] enas evaluacionis enternacionalis más emportantis. Nel añu 2016, el [[Menisteriu d'Educación (Rumanía)|Menisteriu d'Educación i Envestigación]] encargó la realización del Metaranking Nuversitariu.
Dendi la su primera edición, la UBB ocupa la primera posición nesi Metaranking. Sigún el Metaranking Nuversitariu – 2021, la Nuversidá Babeș-Bolyai ocupa el lugal 1 de 31 en [[Rumanía]]. Nel añu 2021, la UBB se muó ena primera nuversidá de [[Rumanía]] en sel clasificá como una nuversidá de 5 estrellas pol QS STAR, lo qu'equivale a una nuversidá de prestígiu nel mundu.
=== Becas ===
Los premius „Excellentia” son daus pola UBB tanto a los estuyantis i professoris d'ogañu, como a los viejus alumnus.<ref>Premiile Excellenția 2022! – Facultatea de Știința și Ingineria Mediului</ref><ref>Premiile Excellentia la UBB, Ziar Gazeta de Cluj, 2015-04-29</ref>
== Pressonalidais de sonadía ==
=== Retoris ===
* 1919–1920: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1920–1921: [[Vasile Dumitriu]] (Facurtá de Derechu);
* 1921–1922: [[Dimitrie Călugăreanu]] (Facurtá de ciencias);
* 1922–1923: [[Iacob Iacobovici]] (Facurtá de Meicina);
* 1923–1924: [[Nicolae Bănescu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1924–1925: Camil Negrea (Facurtá de Derechu);
* 1925–1926: [[Gheorghe Spacu]] (Facurtá de ciencias);
* 1926–1927: Ioan Minea (Facurtá de Meicina);
* 1927–1928: [[Gheorghe Bogdan-Duică]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1928–1929: [[Emil Hațieganu]] (Facurtá de Derechu);
* 1929–1930: [[Emil Racoviță]] (Facurtá de ciencias);
* 1930–1931: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);
* 1931–1932: [[Nicolae Drăganu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1932–1940: [[Florian Ștefănescu-Goangă]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1940–1941: [[Sextil Pușcariu]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1941–1944: [[Iuliu Hațieganu]] (Facurtá de Meicina);
* 1944–1945: [[Alexandru Borza]] (Facurtá de ciencias);
* 1945–1951: [[Emil Petrovici]] (Facurtá de Letras i Filosofía);
* 1951–1956: [[Raluca Ripan]] (Facurtá de Química);
* 1956–1968: [[Constantin Daicoviciu]] (Facurtá d'Estoria-Filosofía);
* 1968–1976: [[Ștefan Pascu]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
* 1976–1984: [[Ion Vlad (escritol)|Ion Vlad]] (Facurtá de Filoloja);
* 1984–1989: [[Aurel Negucioiu]] (Facurtá de ciencias Económicas);
* 1990–1993: [[Ionel Haiduc]] (Facurtá de Química);
* 1993–2004: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);
* 2004–2008: [[Nicolae Bocșan]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
* 2008–2012: [[Andrei Marga]] (Facurtá d'Estuyus Uropeus);
* 2012–2020: [[Ioan-Aurel Pop]] (Facurtá d'Estoria i Filosofía);
* 2020-ogañu: [[Daniel David]] (Facurtá de Psicoloja i ciencias dela Educación).
=== Alumnus nombraus ===
* [[Anatol Baconsky]] (1925–1977), essayista, poeta i tradutol
* [[Daniel Barbu]] (n. 1957), estoriaol i menistru de Coltura
* [[Pavel Bartoș]] (n. 1975), açol i pressentaol de televisión
* [[Emil Boc]] (n. 1966), primel menistru de Rumanía i alcaldi de Cluj-Napoca
* [[Victor Ciorbea]] (n. 1954), primel menistru de Rumanía
* [[Corneliu Coposu]] (1914–1995), políticu
* [[Daniel David]] (n. 1972), psicólogu i Retol dela UBB
* [[Augustin Deac]] (1928–2004), estoriaol
* [[Gavril Dejeu]] (n. 1932), primel menistru de Rumanía
* [[Vasile Dîncu]] (n. 1961), menistru d'Almenistración
* [[Ștefan Augustin Doinaș]] (1922–2002), poeta i académicu
* [[Ioan Gyuri Pascu]] (1961-2016), músicu i açol
* [[Sandra Izbașa]] (n. 1990), gimnasta
* [[Laura Codruța Kövesi]] (n. 1973), fiscal jefa dela Fiscalía Uropea
* [[George Coșbuc]] (1866–1918), poeta i críticu literal
* [[Klaus Iohannis]] (n. 1959), presienti de Rumanía i alcaldi de Sibiu
* [[Iuliu Maniu]] (1873–1953), primel menistru de Rumanía
* [[Daniel Morar]] (n. 1966), fiscal i jues nel Tribunal Constitucional
* [[Gheorghe Mureșan]] (n. 1971), baloncestista
* [[Victor Neumann]] (n. 1953), estoriaol i filósofu[
* [[Hermann Oberth]] (1894–1989), fundaol dela rachetería i astronáutica
* [[Emil Pop]] (1897–1974), botánicu
* [[Dumitru Radu Popescu]] (n. 1935), escritol i académicu
* [[Vasile Pușcaș]] (n. 1952), diplomáticu i políticu
* [[Ion Rațiu]] (1917–2000), políticu
== Referencias==
{{listaref|2}}
== Atijus d'ahuera ==
* [http://www.ubbcluj.ro/ Situ oficial][http://www.osubb.ro/ OSUBB] – Organización delos Estuyantis dela Nuversidá Babeș-Bolyai
* [http://radio.ubbcluj.ro/ UBB Radio] – radiu dela Nuversidá Babeș-Bolyai
gcd7s1nsp8mb7t7q2e44grgipgxirbb
Potsdam
0
11909
142947
142903
2026-04-22T05:38:26Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
142947
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Potsdam''' ({{IPA-de|ˈpɔt͡sdam|pron|De-Potsdam.ogg}}) es una [[ciá]] [[Alemaña|alemana]] assitiá enas inmediacionis de [[Berlín]], juntu al ríu [[Havel]].<ref> Potsdam: tres sugerencias </ref> Tiini una [[puebración]] estimá, a cabus de 2021, de 183,154 abitantis.<ref> Población dela ciá </ref> Es la capital i [[ciá]] más puebrá del estau federau de [[Brandeburgu]].
La [[ciá]] es conocía pol su legau cumu l'antigua residéncia delos reyis de [[Prúsia]], colos sus nuyosus i únicus palácius i parquis, i la emportanti [[ciá]] burguesa. Los paisagis colturalis fueron incluíus en 1990 pola [[UNESCO]] ena su lista del patrimoñu coltural i natural dela umanidá. Potsdam tamién fue incluía pola [[UNESCO]] ena su Redi de Ciais Criativas en 2019, cumu "[[Ciá del Cini]]".<ref> Potsdam nun Unesco-Filmstadt </ref> L'estuyu cinematográficu [[Babelsberg]], fundau en Potsdam en 1912 cumu el primel gran estuyu cinematográficu del [[mundu]], es un centru [[moernu]] de proucción de cini i televisión.<ref> Internationale Produzenten </ref>
Es celebrá pol [[Paláciu de Sanssouci]]. Ena ciá s'atopa el [[Institutu Leibniz de Astrofísica de Potsdam]], dedicau al estuyu dela atividá solal. Es amás sei dela [[Nuversidá de Potsdam|nuversidá]] omónima.
== Etimología ==
[[File:Schenkungsurkunde Potsdam 993.jpg|thumb|left|Documentu del [[Sacru Emperiu Romanu-Germánicu]] en 993 mentandu ''Poztupimi'']]
El nomi "Potsdam" orihinalmenti parici habel síu ''[[#Estória|Poztupimi]]''. Una teoría corrienti es que deriva d'un viehu términu [[Luengas eslavas del oesti|eslavu del oesti]] que senifica "debaxu delos carvahus",<ref> 993 – From Poztupimi to the Royal Seat </ref> estu es, el corrutu ''pod dubmi/dubimi'' (''pod'' "debaxu", ''dub'' "carvahu"). Con tó i con essu, angunus dundan d'esta esplicación.<ref name=kopish> August Kopish, "Die Königlichen Schlösser u. Gärten zu Potsdam", Berlin, 1854, p. 18 </ref>
== Estoria ==
=== Encetu i desenvolvimientu ena Edá Meya ===
Potsdam fue fundá probabrienti dantis del [[sigru VII]] cumu un assentamientu dun puebru eslavu alreol dun castillu. Fue mentá pol primera vezi nun decumentu en 993 cumu ''Poztupimi''. En 1317 fue nombrá cumu una ciá chiquinina. Tuvo la su carta de puebración en 1345.
=== Residéncia prusiana i runchimientu ===
En 1573 entavía era una chiquina ciá de mercau de 2000 abitantis. Ena [[Guerra delos Trenta Añus]] (1618-1648), Potsdam perdió ábate la metá dela su puebración.<ref> 993 – 1660 Von Poztupimi zur Nebenresidenz </ref>
La fortuna de Potsdam cambió en tantu quandu fue elegía en 1660 cumu residéncia de caça de [[Federicu Guillermu I de Brandeburgu|Federicu Guillermu I]], eletol de [[Brandeburgu]], el núcliu del poerosu Estau que más tardi se muaría nel [[Reinu de Prúsia]]. Endispués del [[Editu de Potsdam]] en 1685, se convirtió nun centru d’enmigración [[uropea]]. La su libertá religiosa atroxu a genti de [[Fráncia]] ([[hugonoti]]), [[Rússia]], los [[Paísis Baxus]] i [[Boémia]]. L'editu aceleró el crecimientu dela [[puebración]] i la recuperación económica.<ref> El Espíritu de Potsdam y sus consecuencias para Alemania </ref>
Más tardi, la [[ciá]] fue residéncia dela família real prusiana. Los majestuosos eificius delas residéncias realis se construyerun prencipalmenti mentris el reinau de [[Federicu el Grandi]]. Unu dellus es el [[Paláciu de Sanssouci]] (en francés: «sin preocupaciones»), proyeutau pol arquiteutu [[Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff]] en 1744 i famosu polos sus jardinis formalis e interioris rococó. Otras residéncias realis son el [[Paláciu Nuevu]] i la [[Orangerie]].
En 1815, cola formación dela província de [[Brandeburgu]], Potsdam se convirtió ena capital dela província ata 1918, ecetu pol períodu entri 1827 i 1843, nel que la capital fue [[Berlín]]. Berlín fue la capital de [[Prúsia]] i más tardi del [[Imperiu Alemán]], [[inque]] la corti permaneció en Potsdam, ondi se muarun munchus fencionárius del Gobielnu.
En 1914, l'emperadol [[Guillermu II de Prúsia|Guillermu II]] firmó la declaración de guerra nel [[Paláciu Nuevu]] de Potsdam. En 1918, a cabus dela [[Primel Guerra Mundial]], la [[ciá]] perdió el su estatus de «segunda capital» de [[Alemaña]] quandu Guillermu II abdicó i [[Alemaña]] se tornó repúbrica.
=== Repúbrica de Weimar i nacionalsocialismu ===
La fortuna dela corona prusiana fue confiscá i en 1926 se treshirió ala recién fundá Alministración delos Palácius i Jardinis del Estau. Al encetu dela [[Alemaña nazi]], el 21 de marçu de 1933, se dierun la manu duna manera ceremonial el Presidenti [[Paul von Hindenburg]] i el nuevu Cancillel [[Adolf Hitler]] ena ''Garnisonkirche'' (Ilesia dela Guarnición) de Potsdam, nel que pasó ala [[estoria]] cumu el «Día de Potsdam», que simbolizó la ligança entri los melitaris i el nazismu.
En abril de 1945, nel marcu dela [[Segunda Guerra Mundial]], la [[ciá]] fue bombardiá pola [[Royal Air Force]], que destruyó la mayor parti del su centru [[estoricu]], quendi Potsdam seriamenti dañá. Mentris la mayor parti dela [[Segunda Guerra Mundial]] (1939-1945), la [[ciá]] s'había libráu en gran miía de dañus de guerra emportantis. [[Nostanti]], ena nuechi del 14 al 15 d’abril de 1945, la fuerça aérea aliá farrancó 1716 toneladas de bombas sobri Potsdam provocandu la muerti d’alreol de 1600 [[pressona]]s. La demolición delos puentis más emportantis sobri el [[Havel]] pol parti delas uniais alemanas ya nu pudo aparal el vanci del [[Ejército Roxu Soviéticu]], que se muó a Potsdam a cabus d’abril de 1945 i terminó cola guerra ena [[ciá]].<ref> 1919 – 1945 Bedeutung als preußische Traditionsstadt </ref>
=== Ocupación i división alemana ===
[[Archivu:Glienicker Brücke2.JPG|miniaturadeimagen|El puenti [[Glienicke]], gastau pal entercambiu d’espías mentris la [[Guerra Fría]]]]
Del 17 de júliu al 2 d’agostu de 1945, se celebró la [[Conferéncia de Potsdam]] nel [[Paláciu Cecilienhof]] dela [[ciá]]. Los vancioris líderis aliaus [[Harry S. Truman]], [[Winston Churchill]] i el su sucessol [[Clement Attlee]], assín cumu [[Iósif Stalin]], se juntarun pa decil el futuru de [[Alemaña]] i la [[Uropa]] de posguerra en genneral. [[Estaus Unius]] i la [[Unión Soviética]] tuvierun mentábus enfrentamientus pol control de [[Berlín]]. Pol estu se dividió la capital alemana en quatru setoris. La conferéncia acabó col [[Acuerdu de Potsdam]] i la [[Declaración de Potsdam]].
El gobielnu de [[Alemaña del Esti]] (formalmenti conocía cumu la [[Repúbrica Democrática Alemana]], en alemán ''Deutsche Demokratische Republik, DDR'') intentó esborral los símbolos del melitarismu prusianu. Munchus eificius [[estoricu]]s, angunus dellus graviamenti dañaus pola guerra, fueron demolíus.
Potsdam, al suroesti de [[Berlín]], quedó jistu ahuera de [[Berlín Ocidental]] endispués dela costrucción del [[Muru de Berlín]]. La elevación del muru nu solu aisló a Potsdam respetu a [[Berlín Ocidental]], sinu que tamién dobló el tiempu que se tardaba en chegal a [[Berlín Oriental]]. El [[puenti Glienicke]] sobri el [[Havel]] ataba la [[ciá]] con [[Berlín Ocidental]] i fue l'escenáriu d’angunus entercambius d’espías mentris la [[Guerra Fría]].
=== Endispués dela reunificación alemana ===
En 1990, cola reunificación alemana, Potsdam se convierti en capital del Estau de [[Brandeburgu]]. Una delas primeras decisiones del Conseju dela [[ciá]], que fue elegía libri i democráticamenti en mayu de 1990 pol primera vezi dendi 1933, fue la «aprossimación cuidaosa al paisagi urbanu [[estoricu]] caraterísticu i evolucionau».<ref> Seit 1990 – Neugestaltung als brandenburgische Landeshauptstadt </ref> En abril de 1992, se volvió a abril la conexón [[S-Bahn]] con [[Berlín]], que s'había enterrompíu dendi que se construyó el muru de Berlín en 1961.
== Política ==
L'Estau Mayol dela [[Unión Uropea]] ([[EUFOR]]) instaló en Potsdam los quartelis operacionalis centralis pala su misión ena [[Repúbrica Democrática del Congu]].
== Geografía ==
[[Archivu:Templiner See, Vorderkappe und Hermannswerder 1.jpeg|thumb|left|El ríu Havel passandu pol Potsdam con vistas de Hermannswerder]]
La zona se hormó a partil d'una seri de morrenas grandis que quedarun tras el úrtimu periodu glacial. Ogañu, solu una cuarta parti dela ciá está construía, el restu se mantiini cumu espáciu verdi.
Ai cerca de 20 llagus i ríus en Potsdam i alreol, cumu el [[Havel]], el [[Griebnitzsee]], el [[Templiner See]], el [[Tiefer See]], el [[Jungfernsee]], el Teltowkanal, el [[Heiliger See]] i el [[Sacrower See]]. El puntu más artu es el ''[[Kleiner Ravensberg]]'', con 114 metrus d'artura.
=== Sudivisionis ===
Potsdam se deviía en sieti barrius estóricus (''Stadtteile'') i nuevi pedanías nuevas (''Ortsteile'', dantis aldeas apartás) que s'ajuntarun ala ciá en 2003. L'aspetu delos barrius dela ciá es bastanti deferenti. Los del norti i el centru consistin prencipalmenti en eificius estóricus, mentris qu'el sul dela ciá está dominau pol áreas más grandis d'eificius más nuevus.
La ciá de Potsdam se deviía en 32 ''[[Barriu|Stadtteile]]'' (barrius, tanto estóricus cumu pedanías ajuntás),<ref> Stadtteilkatalog der Landeshauptstadt Potsdam </ref> que se deviían a la su vezi en 84 ''Bezirke'' (distritus) estadísticos.
Ogañu se destingui entri las partis más antiguas dela ciá (áreas dela ciá estórica i lugaris suburbaniçaus cumu mui tardi en 1939) —estus son el centru dela ciá, los suburbius del oesti i del norti, Bornim, Bornstedt, Nedlitz, Potsdam Sul, Babelsberg, Drewitz, Stern i Kirchsteigfeld— i aquéllas comunidais incorporás tras 1990 que dendi 2003 se tornarun en ''Ortsteile'' —estas son Eiche, Fahrland, Golm, Groß Glienicke, Grube, Marquardt, Neu Fahrland, Satzkorn i Uetz-Paaren.<ref> Stadtteile </ref> Los nuevus ''Ortsteile'' se topan prencipalmenti nel norti dela ciá.
''Estrutura con numeración estadística:''<ref name="StiB2019"> Landeshauptstadt Potsdam, Stadtteile im Blick 2019 </ref>
[[Archivu:Potsdam subdivisions.svg|thumb|''Stadtteile'' (barrius) de Potsdam]]
'''1 Potsdam Norti'''
** 11 [[Bornim]]
** 12 [[Nedlitz (Potsdam)|Nedlitz]]
** 13 [[Bornstedt (Potsdam)|Bornstedt]]
** 14 [[Sacrow (Potsdam)|Sacrow]]
** 15 [[Eiche (Potsdam)|Eiche]]
** 16 Grube
** 17 [[Golm (Potsdam)|Golm]]
'''2 [[Suburbius del Norti de Potsdam|Nördliche Vorstädte]]'''
** 21 Nauener Vorstadt
** 22 Jägervorstadt
** 23 Berliner Vorstadt
'''3 [[Suburbius del Oesti de Potsdam|Westliche Vorstädte]]'''
** 31 Brandenburger Vorstadt
** 32 Potsdam Oesti
'''4 Centru dela ciá (Innenstadt)'''
** 41 Centru estóricu
** 43 Zentrum Ost i Nuthepark
** 44 Hauptbahnhof i Brauhausberg Norti
'''5 [[Babelsberg]]'''
** 51 [[Klein Glienicke]]
** 52 Babelsberg Norti
** 53 Babelsberg Sul
'''6 [[Potsdam-Süd|Potsdam Sul]]'''
** 61 Templiner Vorstadt
** 62 Teltower Vorstadt
** 63 Schlaatz
** 64 Waldstadt I i Polígonu endustrial
** 65 Waldstadt II
'''7 Potsdam Sucresti'''
** 71 Stern
** 72 [[Drewitz (Potsdam)|Drewitz]]
** 73 [[Kirchsteigfeld]]
'''8 Pedanías del norti'''
** 81 [[Uetz-Paaren]]
** 82 [[Marquardt (Potsdam)|Marquardt]]
** 83 [[Satzkorn]]
** 84 [[Fahrland]]
** 85 [[Neu Fahrland]]
** 86 [[Groß Glienicke]]
=== Climi ===
Oficialmenti el climi es [[Climi oceánicu|oceánicu]] —más degradau pol estal loxu dela costa i pal esti ([[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]: ''Cfb'')—,<ref> Potsdam climate </ref> peru gastandu la normal de 1961–1990 i la isoterma de 0 °C la ciá tiini un [[Climi continental húmiu]] (''Dfb''), que tamién muestra una lihera enfruéncia del continenti deferenti delos climis enfruenciaus prencipalmenti pol l'[[Océanu Alánticu]]. Las meias baxas pol debaxu de zero mentris quasi tol invielnu provocan nivaus que son frecuentes i los invielnus son fríus, peru nu tan estritus cumu en lugaris del enteriol. El vranu tamién es relativamenti calurosu con temperaturas entri 23 i 24 °C, estandu las olas de calol enfruenciás pola isla de calol urbana (UHI) de Potsdam.<ref name = NOAA> Potsdam Climate Normals 1961–1990 </ref>
La meia dela temperatura máisima n'invielnu es de 4,0 °C, con una mínima de -1,3 °C. La nievi es corrienti n'invielnu. La primavera i l'otoñu son cortus. Los vranus son suavis, con una máisima de 24,3 °C i una mínima de 13,5 °C.
La estación meteorolóhica de Potsdam á rustriu los siguientis valoris estremus:<ref name=sklima> Monatsauswertung </ref>
La su temperatura más arta fue de 38,9 °C el 20 de júliu de 2022.
La su temperatura más baxa fue de -26,8 °C el 11 de hebreru de 1929.
La su mayor precipitación añual fue de 798,3 mm en 2007.
La su menor precipitación añual fue de 345,8 mm en 2018.
El mayor periodu de sol añual fue de 2.246,7 oras en 2018.
El menor periodu de sol añual fue de 1.355,3 oras en 1903.
{| class="wikitable" style="margin:1em auto; width:auto; text-align:center; line-height:1.2em;"
|-
!colspan="14" | Datos del climi de Potsdam (normalis de 1991–2020, estremos de 1893–agora)
|-
!scope="row" | Mes
!scope="col" | Xin
!scope="col" | Fre
!scope="col" | Mar
!scope="col" | Abr
!scope="col" | May
!scope="col" | Jun
!scope="col" | Jul
!scope="col" | Ago
!scope="col" | Set
!scope="col" | Oct
!scope="col" | Nov
!scope="col" | Dic
!scope="col" style="border-left-width:medium" | Añu
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Máxima absoluta °C (°F)
|style="background:#FFB266; color:#000000;" class="notheme"| 15.6<br />(60.1)
|style="background:#FF942A; color:#000000;" class="notheme"| 19.9<br />(67.8)
|style="background:#FF6C00; color:#000000;" class="notheme"| 25.7<br />(78.3)
|style="background:#FF4200; color:#000000;" class="notheme"| 31.8<br />(89.2)
|style="background:#FF3300; color:#000000;" class="notheme"| 34.0<br />(93)
|style="background:#FF1500; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.4<br />(101.1)
|style="background:#FF1100; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.9<br />(102.0)
|style="background:#FF1300; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 38.6<br />(101.5)
|style="background:#FF2C00; color:#000000;" class="notheme"| 35.0<br />(95)
|style="background:#FF5E00; color:#000000;" class="notheme"| 27.8<br />(82.0)
|style="background:#FF8914; color:#000000;" class="notheme"| 21.5<br />(70.7)
|style="background:#FFA64E; color:#000000;" class="notheme"| 17.3<br />(63.1)
|style="background:#FF1100; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 38.9<br />(102.0)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Máxima media °C (°F)
|style="background:#FFD5AC; color:#000000;" class="notheme"| 10.5<br />(50.9)
|style="background:#FFC892; color:#000000;" class="notheme"| 12.4<br />(54.3)
|style="background:#FFA042; color:#000000;" class="notheme"| 18.2<br />(64.8)
|style="background:#FF7200; color:#000000;" class="notheme"| 24.9<br />(76.8)
|style="background:#FF5500; color:#000000;" class="notheme"| 29.1<br />(84.4)
|style="background:#FF4000; color:#000000;" class="notheme"| 32.1<br />(89.8)
|style="background:#FF3900; color:#000000;" class="notheme"| 33.1<br />(91.6)
|style="background:#FF3A00; color:#000000;" class="notheme"| 33.0<br />(91)
|style="background:#FF6300; color:#000000;" class="notheme"| 27.0<br />(81)
|style="background:#FF8B17; color:#000000;" class="notheme"| 21.3<br />(70.3)
|style="background:#FFB973; color:#000000;" class="notheme"| 14.6<br />(58.3)
|style="background:#FFD2A6; color:#000000;" class="notheme"| 10.9<br />(51.6)
|style="background:#FF2B00; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 35.2<br />(95.4)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Máxima diaria media °C (°F)
|style="background:#F7F7FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.2<br />(37.8)
|style="background:#FFFCF9; color:#000000;" class="notheme"| 4.9<br />(40.8)
|style="background:#FFDEBE; color:#000000;" class="notheme"| 9.2<br />(48.6)
|style="background:#FFB164; color:#000000;" class="notheme"| 15.7<br />(60.3)
|style="background:#FF9429; color:#000000;" class="notheme"| 20.0<br />(68)
|style="background:#FF7F00; color:#000000;" class="notheme"| 23.0<br />(73)
|style="background:#FF7100; color:#000000;" class="notheme"| 25.1<br />(77.2)
|style="background:#FF7200; color:#000000;" class="notheme"| 24.9<br />(76.8)
|style="background:#FF942A; color:#000000;" class="notheme"| 19.9<br />(67.8)
|style="background:#FFBF80; color:#000000;" class="notheme"| 13.7<br />(56.7)
|style="background:#FFE9D4; color:#000000;" class="notheme"| 7.6<br />(45.7)
|style="background:#FBFBFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.9<br />(39.0)
|style="background:#FFBB77; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 14.3<br />(57.7)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Media diaria °C (°F)
|style="background:#EAEAFF; color:#000000;" class="notheme"| 0.7<br />(33.3)
|style="background:#EFEFFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.6<br />(34.9)
|style="background:#FFFDFC; color:#000000;" class="notheme"| 4.7<br />(40.5)
|style="background:#FFD9B4; color:#000000;" class="notheme"| 9.9<br />(49.8)
|style="background:#FFBC79; color:#000000;" class="notheme"| 14.2<br />(57.6)
|style="background:#FFA64D; color:#000000;" class="notheme"| 17.4<br />(63.3)
|style="background:#FF9831; color:#000000;" class="notheme"| 19.4<br />(66.9)
|style="background:#FF9B38; color:#000000;" class="notheme"| 18.9<br />(66.0)
|style="background:#FFB973; color:#000000;" class="notheme"| 14.6<br />(58.3)
|style="background:#FFDBB8; color:#000000;" class="notheme"| 9.6<br />(49.3)
|style="background:#FFFCFA; color:#000000;" class="notheme"| 4.8<br />(40.6)
|style="background:#EFEFFF; color:#000000;" class="notheme"| 1.7<br />(35.1)
|style="background:#FFDAB5; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 9.8<br />(49.6)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Mínima diaria media °C (°F)
|style="background:#DCDCFF; color:#000000;" class="notheme"| −1.9<br />(28.6)
|style="background:#DFDFFF; color:#000000;" class="notheme"| −1.4<br />(29.5)
|style="background:#EBEBFF; color:#000000;" class="notheme"| 0.9<br />(33.6)
|style="background:#FFFDFC; color:#000000;" class="notheme"| 4.7<br />(40.5)
|style="background:#FFE1C3; color:#000000;" class="notheme"| 8.8<br />(47.8)
|style="background:#FFCA96; color:#000000;" class="notheme"| 12.1<br />(53.8)
|style="background:#FFBA76; color:#000000;" class="notheme"| 14.4<br />(57.9)
|style="background:#FFBC7A; color:#000000;" class="notheme"| 14.1<br />(57.4)
|style="background:#FFD6AD; color:#000000;" class="notheme"| 10.4<br />(50.7)
|style="background:#FFF3E7; color:#000000;" class="notheme"| 6.2<br />(43.2)
|style="background:#F2F2FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.2<br />(36.0)
|style="background:#E2E2FF; color:#000000;" class="notheme"| −0.7<br />(30.7)
|style="background:#FFF6ED; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 5.8<br />(42.4)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Mínima media °C (°F)
|style="background:#ABABFF; color:#000000;" class="notheme"| −11.0<br />(12)
|style="background:#B8B8FF; color:#000000;" class="notheme"| −8.6<br />(16.5)
|style="background:#CDCDFF; color:#000000;" class="notheme"| −4.7<br />(23.5)
|style="background:#DEDEFF; color:#000000;" class="notheme"| −1.5<br />(29.3)
|style="background:#F6F6FF; color:#000000;" class="notheme"| 2.9<br />(37.2)
|style="background:#FFEBD8; color:#000000;" class="notheme"| 7.3<br />(45.1)
|style="background:#FFDAB5; color:#000000;" class="notheme"| 9.8<br />(49.6)
|style="background:#FFDDBB; color:#000000;" class="notheme"| 9.4<br />(48.9)
|style="background:#FFF8F1; color:#000000;" class="notheme"| 5.5<br />(41.9)
|style="background:#E6E6FF; color:#000000;" class="notheme"| 0.0<br />(32)
|style="background:#D1D1FF; color:#000000;" class="notheme"| −4.0<br />(25)
|style="background:#B9B9FF; color:#000000;" class="notheme"| −8.4<br />(16.9)
|style="background:#A0A0FF; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| −13.0<br />(9)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Mínima absoluta °C (°F)
|style="background:#5C5CFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| −25.7<br />(−14.3)
|style="background:#5656FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| −26.8<br />(−16.2)
|style="background:#8989FF; color:#000000;" class="notheme"| −17.3<br />(0.9)
|style="background:#BFBFFF; color:#000000;" class="notheme"| −7.3<br />(18.9)
|style="background:#D3D3FF; color:#000000;" class="notheme"| −3.6<br />(25.5)
|style="background:#F0F0FF; color:#000000;" class="notheme"| 1.9<br />(35.4)
|style="background:#FFF6ED; color:#000000;" class="notheme"| 5.8<br />(42.4)
|style="background:#FFF8F2; color:#000000;" class="notheme"| 5.4<br />(41.7)
|style="background:#E7E7FF; color:#000000;" class="notheme"| 0.1<br />(32.2)
|style="background:#B6B6FF; color:#000000;" class="notheme"| −9.0<br />(16)
|style="background:#8D8DFF; color:#000000;" class="notheme"| −16.6<br />(2.1)
|style="background:#6262FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| −24.5<br />(−12.1)
|style="background:#5656FF; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| −26.8<br />(−16.2)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Precipitación media mm (pulgás)
|style="background:#B9B9FF; color:#000000;" class="notheme"| 45.3<br />(1.78)
|style="background:#C7C7FF; color:#000000;" class="notheme"| 36.1<br />(1.42)
|style="background:#C2C2FF; color:#000000;" class="notheme"| 39.3<br />(1.55)
|style="background:#D2D2FF; color:#000000;" class="notheme"| 29.2<br />(1.15)
|style="background:#ACACFF; color:#000000;" class="notheme"| 53.3<br />(2.10)
|style="background:#A1A1FF; color:#000000;" class="notheme"| 60.8<br />(2.39)
|style="background:#8989FF; color:#000000;" class="notheme"| 76.2<br />(3.00)
|style="background:#A3A3FF; color:#000000;" class="notheme"| 59.2<br />(2.33)
|style="background:#B6B6FF; color:#000000;" class="notheme"| 47.1<br />(1.85)
|style="background:#BDBDFF; color:#000000;" class="notheme"| 42.8<br />(1.69)
|style="background:#BDBDFF; color:#000000;" class="notheme"| 42.3<br />(1.67)
|style="background:#B8B8FF; color:#000000;" class="notheme"| 46.1<br />(1.81)
|style="background:#000030; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 577.6<br />(22.74)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Días medios de precipitación <span style="font-size:90%;" class="nowrap">(≥ 1.0 mm)</span>
|style="background:#2828FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 16.8
|style="background:#4343FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 14.7
|style="background:#4141FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 14.9
|style="background:#6C6CFF; color:#000000;" class="notheme"| 11.5
|style="background:#5B5BFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.8
|style="background:#5B5BFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.8
|style="background:#4C4CFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 14.0
|style="background:#5959FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 13.0
|style="background:#6363FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 12.2
|style="background:#4F4FFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 13.8
|style="background:#3A3AFF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 15.4
|style="background:#2424FF; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 17.1
|style="background:#000000; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 168.9
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Profundidá media estrema de nivi cm (pulgás)
|style="background:#FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(3.4)
|style="background:#FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 8.6<br />(3.4)
|style="background:#FDFDFF; color:#000000;" class="notheme"| 3.6<br />(1.4)
|style="background:#FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 0.5<br />(0.2)
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0)
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0)
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0)
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0)
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0<br />(0)
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| trace
|style="background:#FEFEFF; color:#000000;" class="notheme"| 2.1<br />(0.8)
|style="background:#FCFCFF; color:#000000;" class="notheme"| 7.1<br />(2.8)
|style="background:#FAFAFF; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 13.1<br />(5.2)
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Días medios de nivi <span style="font-size:90%;" class="nowrap">(≥ 1.0 cm)</span>
|style="background:#7070FF; color:#000000;" class="notheme"| 11.2
|style="background:#8787FF; color:#000000;" class="notheme"| 9.4
|style="background:#D1D1FF; color:#000000;" class="notheme"| 3.6
|style="background:#F9F9FF; color:#000000;" class="notheme"| 0.4
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0
|style="background:#FFFFFF; color:#000000;" class="notheme"| 0
|style="background:#E6E6FF; color:#000000;" class="notheme"| 1.9
|style="background:#B3B3FF; color:#000000;" class="notheme"| 5.9
|style="background:#000064; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 32.1
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Horas medias mensualis de sol
|style="background:#696969; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 55.6
|style="background:#959595; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 79.1
|style="background:#BCBC3B; color:#000000;" class="notheme"| 128.9
|style="background:#D8D800; color:#000000;" class="notheme"| 198.2
|style="background:#E1E100; color:#000000;" class="notheme"| 233.4
|style="background:#E1E100; color:#000000;" class="notheme"| 236.9
|style="background:#E3E300; color:#000000;" class="notheme"| 244.8
|style="background:#E0E000; color:#000000;" class="notheme"| 229.2
|style="background:#D1D100; color:#000000;" class="notheme"| 172.9
|style="background:#B8B850; color:#000000;" class="notheme"| 121.7
|style="background:#717171; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 60.3
|style="background:#575757; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 46.5
|style="background:#FFFFFF; color:#000000; border-left-width:medium;" class="notheme"| 1,807.6
|- style="text-align:center;"
! scope="row" style="height:16px;" | Humedá relativa media (%)
|style="background:#0000AE; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 87.6
|style="background:#0000C2; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 82.6
|style="background:#0000D9; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 76.5
|style="background:#0000FE; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 66.8
|style="background:#0000F7; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 68.5
|style="background:#0000F5; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 69.1
|style="background:#0000F2; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 70.0
|style="background:#0000ED; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 71.3
|style="background:#0000D2; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 78.3
|style="background:#0000B7; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 85.4
|style="background:#0000A6; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 89.8
|style="background:#0000A7; color:#FFFFFF;" class="notheme"| 89.5
|style="background:#0000D3; color:#FFFFFF; border-left-width:medium;" class="notheme"| 78.0
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"| Fuenti 1: [[Organización Meteorológica Mundial]]<ref>[https://www.nodc.noaa.gov/archive/arc0216/0253808/1.1/data/0-data/Region-6-WMO-Normals-9120/Germany/CSV/Potsdam_10379.csv World Meteorological Organization Climate Normals for 1991–2020], ''World Meteorological Organization Climatological Standard Normals (1991–2020)'', National Oceanic and Atmospheric Administration, consultau'l 12 d'octubri de 2023.</ref>
|-
|colspan="14" style="text-align:center;font-size:95%;"| Fuenti 2: [[Serviciu Meteorológicu Alemán]] / [http://sklima.de/datenbank_auswertung.php?tab=2 SKlima.de]<ref>[http://sklima.de/datenbank_auswertung.php?tab=2 Monatsauswertung], ''SKlima.de'', consultau'l 18 d'octubri de 2024.</ref>
|}
== Educación ==
colos sus cincu nuversidais i nuyosas otras estitucionis d’envestigación no nuversitarias, Potsdam s'á estabbrecíu cumu una destacá sei científica nacional e enternacional.
== Coltura ==
[[Archivu:Neues Palais Potsdam durch Triumphbogen.jpg|miniaturadeimagen|Vista del [[Paláciu Nuevu]] a travessu dela puerta triunfal]]
Ena [[coltura]] i arquiteutura dela [[ciá]] entavía s’aprecia que Potsdam fue [[estoricu|estoricamenti]] un centru receptol d’enmigrantis d’otros lugaris de [[Uropa]].
[[Archivu:Orangerieschloss Potsdam.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|[[Paláciu dela Orangerie]]|240px]]
Aquí tieni la continuanción dela tradución del artículu sobri Potsdam pal estándar OSCEC dela Güiquipedia, siguiendu minuciosamenti las tuas estrucionis i el diccionariu de Carmona.
=== Parqui de Sanssouci ===
L'atraición más populal en Potsdam es el [[Parqui de Sanssouci]], a 2 km al oesti del centru dela [[ciá]]. En 1744 el rei [[Federicu II el Grandi]] mandó construil una residéncia aquí, ondi podía vivil ''sans souci'' (‘sin preocupacionis’, nel [[Luenga francesa|francés]] que se palraba ena corti). El parqui acohi varios eificius:
El [[Paláciu de Sanssouci]], un paláciu relativamenti moesto dela família emperial de [[Prúsia]] i [[Alemaña]].
El [[Paláciu dela Orangerie]], dantis paláciu pa combidaus realis forasterus.
El [[Paláciu Nuevu de Potsdam]], construíu entri 1763 i 1769 pa celebral el fin dela [[Guerra delos Siete Añus]], ena que [[Prúsia]] acabó cola dominación austriaca de sigrus sobri los asuntus alemanis. Es muncho mayol qu'el de Sanssouci, con más de 200 cuartus i 400 estátuas cumu decoración. Sirvió cumu casa de combidaus pa nuyosus vesitantis realis.
El [[Paláciu de Charlottenhof]], un paláciu neoclásicu de [[Karl Friedrich Schinkel]] construíu en 1826.
Las [[Termas romanas (Potsdam)|Termas romanas]], construías pol Karl Friedrich Schinkel i Ludwig Persius en 1829-1840. Es un DIYARU de eificius qu'incluin un pavellón de té, una vilda d'estilu renacentista i una terma d'estilu romanu (del que toma el su nomi la toaliá del DIYARU).
La [[Casa de té china (Potsdam)|Casa de té china]], un pavellón del sigru XVIII construíu en estilu chinu, ala moa dela época.
[[Archivu:Potsdam St. Nikolaikirche 2005.jpg|thumb|La Puerta de Fortuna i la [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]] nel Antigu Mercau]]
=== Praça del Antigu Mercau ===
La [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] es el centru estoricu de Potsdam. Mentris tres sigrus fue el lugal ondi se llevantó el [[Paláciu dela Ciá de Potsdam|Paláciu dela Ciá]] (Stadtschloß), un paláciu real construíu en 1662. Baxu [[Federicu II el Grandi]], el paláciu se tornó en residéncia d'invielnu delos reis prusianus. El paláciu quedó seriamenti dañau mentris el bombarde u de 1945, i las autoridais comunistas lo farrancarun en 1961, inque en 2013 terminó la su recostrucción parcial; en 2002 la ''Puerta de Fortuna'' fue recostruía ena su posición estórica original, que marcó el primel passu ena recostrucción del paláciu.
La praça está dominá ogañu pola cúpula dela [[Ilesia de San Nicolás (Potsdam)|ilesia de San Nicolás]], eificá en 1837 en estilu clásicu. Fue la úrtima obra de [[Karl Friedrich Schinkel]], quien diseñó l'eificiu peru nu vivió pa vellu acabau. Lo terminarun los sus discipulus [[Friedrich August Stüler]] i [[Ludwig Persius]].
La parti oriental dela praça del Mercau está dominá pol l'[[Antigu Ayuntamientu de Potsdam|Antigu Ayuntamientu]], ergíu en 1755 pol l'arquiteutu neerlandés [[Jan Bouman]] (1706-1776). Tiini una caraterística torri cerculal, coroná con un [[Atlas (cartografía)|Atlas]] dorau que sostriba el mundu sobri los sus ombrus.
[[Archivu:Potsdam brandenburger tor.jpg|thumb|La [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu de Potsdam]]]]
==Deporti==
En Potsdam ai 2 equipus de fubu, son: [[1. FFC Turbine Potsdam]] qu'es femeninu, el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] con capaciá pa 10,499 espetadoris i compiti ena [[Bundesliga Femenina]], i [[SV Babelsberg 03]] que juega la [[Regionalliga Nordost]] i el su estádiu es el [[Karl-Liebknecht-Stadion]] capaciá pa 10,787 i tamién compiti ena [[DFB-Pokal]].
=== Otros monumentus i lugaris d'enterés ===
[[Archivu:Potsdam-Kurfuerstenstrasse-Hollaendisches-Viertel-26-07-2009-41.JPG|miniaturadeimagen|[[Barriu neerlandés]]]]
El [[Museu Barberini]], abiertu en 2017. Ajunta i muestra por vezis las colecionis del fundaol dela pinacoteca, [[Hasso Pattner]]. Destacan las seris d'obra impresionista.<ref> Museum Barberini </ref>
Al norti dela [[Old Market Square, Potsdam|Praça del Antigu Mercau]] se topan la [[Ilesia Francesa (Potsdam)|Ilesia Francesa]], ergía acia 1750 pol Boumann pala comuniá [[hugonoti]], i la [[Puerta de Brandeburgu (Potsdam)|Puerta de Brandeburgu]] (construía en 1770, i que nu se devi trabucal cola [[Puerta de Brandeburgu]] de Berlín).
[[Archivu:Hans Otto Theater, Potsdam.JPG|thumb|izquierda|Teatru Hans Otto|240px]]
Otro monumentu de Potsdam es el [[Barriu Neerlandés]], un DIYARU de eificius qu'es únicu en Uropa, con alreol de 150 casas eificás con tovas colorás al estilu neerlandés. Se construyó entri 1734 i 1742 baxu la direción de Jan Bouman pa los artissanus neerlandeses qu'habían síu combidaus a estabbrecel-si aquí pol rei [[Federicu Guillermu I]]. Ogañu, esta çona es unu delos viandárius más vesitaus de Potsdam.<ref> Holländisches Viertel in Potsdam </ref>
Al norti del centru dela ciá está la colonia rusa de Alexandrowka, un chiquinu enclavi d'arquiteutura rusa (incluyendu una capiya ortodoxa) construía en 1825 pa un grupu d'enmigrantis rusus. En 1999 la colonia fue declará [[Patrimoñu dela Umanidá]] pola [[Unesco]].
Al oesti dela colonia Alexandrowka se topa un gran parqui, el [[Jardín Nuevu]], que se diseñó en 1786 en estilu inglés, i consta de dos palácius; unu dellus, el [[Paláciu Cecilienhof]], fue ondi se celebró la [[conferéncia de Potsdam]] en júliu i abostu de 1945. El [[Paláciu de Mármol (Potsdam)|Paláciu de Mármol]] se construyó en 1789 nel estilu del clasicismu.
Otra çona enteressanti de Potsdam es [[Babelsberg]], un barriu al oesti del centru, qu'acohi los estuyus cinematográficus [[Universum Film AG|UFA]] ([[Babelsberg Studio]]), i un estensu parqui con angunus eificius enteressantis, incluyendu el Paláciu Babelsberg, un paláciu neogóticu diseñó pol Schinkel. La [[Torri Einstein]] se levantó entri 1920 i 1924 pol l'arquiteutu [[Erich Mendelsohn]] eno artu del ''Telegraphenberg''.
Potsdam tamién inclui un centru memorial ena antigua prisión dela [[KGB]] en Leistikowstrasse.<ref> KGB-Genfaengnis </ref>
== Vea-si tamién ==
[[Remodelación de Berlín]]
== Referéncias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
{{cita libro |apellido= Apraku |nombre= Eva |título= Berlin and Potsdam |url= https://books.google.es/books?id=S46jylZCJcYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false |idioma= EN |año= 2001 |editor= Hunter Publishing, Inc |isbn= 3886188361}}
== Atihus p'ahuera ==
[https://web.archive.org/web/20200703060622/https://www.potsdam.de/potsdam-en-espanol Sitiu oficial en español]
msz76195w5uj6gqyk1dh9esesc8elgd