Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.46.0-wmf.24 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Usuario:Olarcos 2 3582 142956 142924 2026-04-24T15:24:34Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142956 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Virreinatu de Nueva España]] *[[Camilo José Cela]] *[[Chicho Ibáñez Serrador]] *[[Nuversidá de Potsdam]] *[[Potsdam]] *[[Alexander von Humboldt]] *[[Nuversidá Babeș-Bolyai]] *[[Norman Manea]] *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> 3ctbs0mtd4029tdckwzr8fhrsxgufen 142968 142956 2026-04-25T00:44:28Z Olarcos 82 /* Los mis endirguis */ 142968 wikitext text/x-wiki {{#babel:es|ext|pt-5|en-4|de-3|fr-3|it-3|ro-3|cat-2|la-2|ru-1|zh-1}} Bien-llegáus ala mi página d'ussuariu. Si algunu quieri empuntal-mi algún mensagi, que si es mestel gasti la [[Usuariu Caraba:Olarcos|çona de caraba]] desta mesma página de gastaol. {{Usuárius/Güiquipedista}} {{Usuárius/Ortugrafia}} == Los mis endirguis == {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 style="width:60%;text-align:center;clear:all; margin-left:3px;" |- !Align=left bgcolor=black style="color:white"|&nbsp;Creaus&nbsp;<small></small> |- | <div [[style=" height:600px; font-size:90%;overflow: auto;"> *[[Península de Yucatán]] *[[Virreinatu de Nueva España]] *[[Camilo José Cela]] *[[Chicho Ibáñez Serrador]] *[[Nuversidá de Potsdam]] *[[Potsdam]] *[[Alexander von Humboldt]] *[[Nuversidá Babeș-Bolyai]] *[[Norman Manea]] *[[Cometa]] *[[Edmond Halley]] *[[Joseph Louis Lagrange]] *[[Valaquia]] *[[Alfredo Landa]] *[[Gracia Querejeta]] *[[Nuversidá Complutense de Mairil]] *[[Fernando León de Aranoa]] *[[Elías Querejeta]] *[[Carlos Saura]] *[[Prémius Goya]] *[[Arón Piper]] *[[Omar Ayuso]] *[[Nuversidá Carlos III de Mairil]] *[[América del Norti]] *[[Vicente Paredes]] *[[Estitutu Coltural Rumanu]] *[[Premius Gaudí]] *[[Maramureș]] *[[Ion Negoițescu]] *[[David Moragas]] *[[Sitiu de Badajós (1705)]] *[[Centru Coltural Coreanu n'España]] *[[Cluj-Napoca]] *[[Estitutu Confuciu]] *[[Agatha Christie]] *[[Louis Pasteur]] *[[British Council]] *[[Provincia d'Estremaura]] *[[Alliance Française]] *[[Sociedá Dante Alighieri]] *[[Dinastía aftasí]] *[[Goethe-Institut]] *[[Corona de Castilla]] *[[César Muñoz]] *[[Provincia de Trugillu (España)]] *[[Alejandro Amenábar]] *[[Julio Peña Fernández]] *[[Reinu d'Iberia]] *[[Sagrajas]] *[[Batalla de Sagrajas]] *[[Idioma georgianu]] *[[Siena]] *[[Cimabue]] *[[Abderramán II]] *[[Alcaçaba de Méria]] *[[Bernardo de Alderete]] *[[Donkervoort]] *[[Dolmen del prau de Lácara]] *[[Carlos Benito]] *[[David Cirici]] *[[Ídolu d'Estremaúra]] *[[Buyumbura]] *[[George Enescu]] *[[El lince con botas]] *[[Manu Pérez]] *[[Năsăud]] *[[Ídolu de Garrovillas]] *[[Kigali]] *[[Volodymyr Zelenskyy]] *[[Bronzi d'Alcántara]] *[[Antananarivu]] *[[Dolmen de Toriñuelu]] *[[Dolmen de Magacela]] *[[Hugo Travers]] *[[Cueva de Santa Ana]] *[[Muralla de Prasencia]] *[[Francesco Petrarca]] *[[Leïla Slimani]] *[[Gaborone]] *[[Bangui]] *[[Hunus]] *[[Ioana Nicolaie]] *[[Mbabane]] *[[Lilongüe]] *[[Nairobi]] *[[Harare]] *[[Dodoma]] *[[Kampala]] *[[Yuba]] *[[Uagadugú]] *[[Mogadisciu]] *[[Yibuti (ciá)]] *[[Nuakchot]] *[[Dakar]] *[[Conakry]] *[[Freetown]] *[[Unidas por Extremadura]] *[[Daniel Pennac]] *[[Monrovia]] *[[Yamusukro]] *[[Silabariu mandombe]] *[[Luenga lingala]] *[[Brazzaville]] *[[Abuya]] *[[Golfu de Guinea]] *[[Lomé]] *[[Windhoek]] *[[Libreville]] *[[Claudiu Ptolomeu]] *[[Ajaccio]] *[[Vándalus]] *[[Vulcán]] *[[San Marinu (ciá)]] *[[Palmira]] *[[Emperiu Romanu d'Ocidenti]] *[[Reinu visigodu]] *[[Yaoundé]] *[[Golfu de Finlándia]] *[[Montevideu]] *[[Yamena]] *[[Jartum]] *[[Tangu]] *[[Flamencu]] *[[Nuversidá Entrenacional d'Andaluzía]] *[[Miguel Poveda]] *[[Antonio de Nebrija]] *[[Colton Haynes]] *[[Nuversidá Nebrija]] *[[Estitutu Camões]] *[[Estitutu Cervantes]] *[[Estitutu Ramón Llull]] *[[James van der Beek]] *[[Permafrost]] *[[Premiu Nobel]] *[[Víctor Gutiérrez Santiago]] *[[Xi Jinping]] *[[Nuversidá de Harvard]] *[[Academia Rumana]] *[[Maia Sandu]] *[[Nicușor Dan]] *[[Netflix]] *[[Albuquerque]] *[[Neil Patrick Harris]] *[[Clarice Lispector]] *[[Hollywood]] *[[Zachary Quinto]] *[[Marlene Dietrich]] *[[Premius Óscar]] *[[Nuversidá de California]] *[[Talasocracia]] *[[James Dean]] *[[Montgomery Clift]] *[[Brandon Sanderson]] *[[Benquerencia]] *[[Ulán Bator]] *[[Siberia]] *[[Imperiu Russu]] *[[Ge'ez]] *[[Menelik II de Etiopía]] *[[Talaveruela]] *[[El Cerezu]] *[[Xarilla]] *[[Delta del Danubiu]] *[[Adis Abeba]] *[[Mdina]] *[[Luenga maltesa]] *[[La Valeta]] *[[Luenga Irlandesa]] *[[Bristol]] *[[Henry Benedict Medlicott]] *[[Gondwana]] *[[Praia]] *[[Idioma lituano]] *[[María Egual]] *[[Juan Latinu]] *[[Chisinau]] *[[Wladimir Köppen]] *[[Idioma búlgaru]] *[[Clasificación climática de Köppen]] *[[Riga]] *[[Vilna]] *[[Kaunas]] *[[Luneburgu]] *[[Pedru I de Russia]] *[[Diego de Torres Villarroel]] *[[Calderu]] *[[Kingston]] *[[Bruce W. Wardropper]] *[[Kazán]] *[[Clara Jara de Soto]] *[[Günter Grass]] *[[Lübeck]] *[[Ramon Llull]] *[[Liga Hanseática]] *[[CSIC]] *[[Museu del Hermitage]] *[[Dubái (ciá)]] *[[Dubái]] *[[Provença]] *[[Caracas]] *[[Arrescuñacielus]] *[[Ventura de los Reyes Prósper]] *[[José Antonio Pavón y Jiménez]] *[[Malmö]] *[[Leonardo Dantés]] *[[Ñuflo de Chaves]] *[[Roberto Iniesta]] *[[Valli d’Aran]] *[[Arti románicu]] *[[Arti mudejal]] *[[Arti góticu]] *[[Fra Angélico]] *[[Museu Nacional del Prado]] *[[Herreruela]] *[[Aveiru]] *[[Fábrica de diplomas]] *[[Baltasar Gracián]] *[[Marcel Ciolacu]] *[[Embalsi de Valdecañas]] *[[El Berrocaleju]] *[[Almorín]] *[[Sajonis de Transilvania]] *[[Transilvania]] *[[Altadena]] *[[Eugene Smith]] *[[Delitosa]] *[[Pasadena]] *[[Paul Verlaine]] *[[Arthur Rimbaud]] *[[Sonetu]] *[[Garvín]] *[[Belvís]] *[[Arad]] *[[Monicipiu]] *[[Herrera d'Alcántara]] *[[Mari del Norti]] *[[Sibiu]] *[[Klaus Iohannis]] *[[Almeida Garrett]] *[[Fernando Namora]] *[[Antero de Quental]] *[[Nuversidá de Coimbra]] *[[Miguel Torga]] *[[Viandal]] *[[Lengua sueca]] *[[Tallín]] *[[Premio Camões]] *[[Mia Couto]] *[[Irène Némirovsky]] *[[Valli]] *[[El Gordu]] *[[California]] *[[Toponimia]] *[[Castaña]] *[[Choçu]] *[[Manila]] *[[Conrad Ricamora]] *[[Piçarra del Barrau]] *[[Peralea de san Román]] *[[Batalla de Trafalgar]] *[[Revolución francesa]] *[[Azetuna]] *[[El Toril]] *[[Garganta del Obispu]] *[[Sierra de San Bernabé]] *[[Zane Phillips]] *[[Fire Island]] *[[Malabo]] *[[Alfabetu latinu]] *[[Puertu Montt]] *[[Ahmed III]] *[[Imperiu otomanu]] *[[Constantin Brâncoveanu]] *[[Península de Cotentin]] *[[Islas del Canal]] *[[Mari Bálticu]] *[[Canal dela Mancha]] *[[Napoleón III Bonaparte]] *[[Alexandru Ioan Cuza]] *[[Parqui natural de Cornalvu]] *[[Nuversidá Alexandru Ioan Cuza de Iași]] *[[Tomasz Ziętek]] *[[Margarita Salas]] *[[Mircea Cărtărescu]] *[[Piața Universității]] *[[Nuversidá de Bucarest]] *[[Ana Aslan]] *[[Joël Dicker]] *[[Montis Cárpatus]] *[[Alberto Amarilla]] *[[Constantin Brâncuși]] *[[Aitana Sánchez-Gijón]] *[[Keanu Reeves]] *[[Jón Þór Birgisson]] *[[Sigur Rós]] *[[Nuversidá de Güelva]] *[[Olga Roriz]] *[[Tiago Guedes]] *[[Luís de Camões]] *[[Nuversidá de Lisboa]] *[[Afonso Cruz]] *[[Chino mandarín]] *[[The Guardian]] *[[José Eduardo Agualusa]] *[[Dueru]] *[[Ianis Hagi]] *[[Tennessee]] *[[Ryan Phillippe]] *[[Elvis Presley]] *[[Las Vegas]] *[[Andre Agassi]] *[[Martin Luther King]] *[[Baltimore]] *[[Maputo]] *[[Directol de cini]] *[[Caminu de Santiagu]] *[[Domiñu Internet]] *[[João Salaviza]] *[[Puesía]] *[[Iași]] *[[Erfurt]] *[[Max Weber]] *[[António Costa]] *[[Luanda]] *[[Revolución delos Cravelis]] *[[Marcelo Rebelo de Sousa]] *[[Luís Montenegro]] *[[Coordenadas geográficas]] *[[Província d'Albaceti]] *[[Islas Aleutianas]] *[[Mari de Bering]] *[[Alaska]] *[[Uropa Ocidental]] *[[Nicolae Iorga]] *[[Johannes Gutenberg]] *[[Biblia de Gutenberg]] *[[Romanticismu]] *[[Sacru Emperiu Romanu Germánicu]] *[[Emperiu otomanu]] *[[Esteban III de Moldavia]] *[[Botoșani]] *[[Mihai Eminescu]] *[[Timisoara]] *[[Riu Volga]] *[[Leonardo DiCaprio ‎]] *[[Torri de Shújov nel riu Oká]] *[[Riu Oká]] *[[Alcaldi]] *[[Dicionário Priberam da Língua Portuguesa]] *[[Hepatitis]] *[[Riu Moscova]] *[[Testigus de Jehová]] *[[Ethnologue]] *[[Ud]] *[[Casas del Castañal]] *[[Arroyumolinus de la Vera]] *[[Proutu enteriol brutu]] *[[Donald Trump]] *[[Sierra de Tormantus]] *[[Toscana]] *[[Estatutu autonomia]] *[[Oriol Nolis]] *[[Códigu postal]] *[[Gargüera]] *[[Cabreru]] *[[Angela Merkel]] *[[Coimbra]] *[[Riu la Prata]] *[[Luenga oficial]] *[[Puebración]] *[[Argentina]] *[[Cáparra]] *[[Prencipau d'Astúrias]] *[[Produtu interiol brutu]] *[[Comuniá Autónoma]] *[[Helmanamientu de ciais]] *[[Lisboa]] *[[Océanu Atlánticu]] *[[Andaluzia]] *[[Juan Carlos I d'España]] *[[55 Cancri]] *[[Lógica]] *[[Praneta]] *[[Unión Uropea]] *[[Zona Euru]] *[[Euru]] *[[Salamanca]] *[[Montis Uralis]] *[[Rei]] *[[Inu]] *[[Capital]] *[[Monea]] *[[Luenga oficial]] *[[Austrália]] *[[Andorra]] *[[Malotia]] *[[Continenti]] *[[Antáltia]] *[[Matemáticas]] *[[Fráncia]] *[[Dinamarca]] *[[Alemaña]] *[[Itália]] *[[Portugal]] *[[Península d'Anatólia]] *[[Barrocu]] *[[Mari Negru]] *[[Estrechu d'Otrantu]] *[[Mari Adriáticu]] *[[Península Itálica]] *[[II Guerra Mundial]] *[[Península Ibérica]] *[[Mari Colorau]] *[[África]] *[[Mari Mediterráneu]] *[[Ásia]] *[[Província de Caçris]] *[[España]] *[[Caçris]] *[[Barrau]] *[[Mairil]] *[[Almendraleju]] *[[Argélia]] *[[Marruecus]] *[[Islándia]] *[[Irlanda]] *[[Áustria]] *[[Reinu Uniu]] </div> |} <table style="float: left; margin-bottom: 0.1em; border: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #082567; width: 100%"> <tr><td><h3 style="border-bottom: #3D9140 solid 1px; border-right: #3D9140 solid 1px; -moz-border-radius: 10px; background: #50C878; text-align: center; padding: 3px; margin-bottom: -2px;"><font face="trebuchet ms" color="#082567"><big>''Paísis ondi he estau:''<big></font></h3></td></tr><tr><td><div style="padding-left: 3px; padding-right: 3px; padding-top: 0px; padding-bottom: 1px; text-align: left; font-family: arial, sans-serif; font-size: 99%;" class="plainlinks"> <center> {| style="border:1px; border: thin solid grey; background-color:#F0DC82" |align="right"|Añus/Mesis: |align="left"|[[Imagen:Flag of Spain.svg|44px|España]] [[Imagen:Flag of Argentina.svg|45px|Argentina]] [[Imagen:Flag of Germany.svg|46px|Alemania]] [[Imagen:Flag of Portugal.svg|44px|Portugal]] [[Imagen:Flag of Romania.svg|44px|Rumanía]] |- |align="right"|Semanas: |align="left"|[[Imagen:flag of Brazil.svg|42px|Brasil]] [[Imagen:Flag of France.svg|44px|Francia]] [[Imagen:Flag of Russia.svg|44px|Rusia]] [[Imagen:Flag of Mongolia.svg|57px|Mongolia]] [[Imagen:Flag of China.svg|44px|China]] [[Imagen:Flag of the United Kingdom.svg|48px|Reino Unido]] [[Imagen:Flag of Italy.svg|44px|Italia]] [[Imagen:Flag of USA.svg|53px|Estaus Unius]] |- | |- |align="right"|Días: |align="left"|[[Imagen:Flag of Austria.svg|44px|Austria]] [[Imagen:Flag of Switzerland.svg|30px|Suiça]] [[Imagen:Flag of Liechtenstein.svg|47px|Liechtenstein]] [[Imagen:Flag of Paraguay.svg|48px|Paraguay]] [[Imagen:Flag of Chile.svg|41px|Chile]] [[Imagen:Flag of the Netherlands.svg|41px|Holanda]] [[Imagen:Flag of Belgium (civil).svg|41px|Bélgica]] [[Imagen:Flag of Monaco.svg|34px|Monaco]] [[Imagen:Flag of the Czech Republic.svg|40px|República Checa]] [[Imagen:Flag of Sweden.svg|45px|Suecia]] [[Imagen:Flag of Denmark.svg|38px|Dinamarca]] [[Imagen:Flag of Norway.svg|38px|Noruega]] [[Imagen:Flag of Finland.svg|47px|Finlandia]] [[Imagen:Flag of Estonia.svg|43px|Estonia]] [[Imagen:Flag of Latvia.svg|52px|Letonia]] [[Imagen:Flag of Poland.svg|45px|Polonia]] [[Imagen:Flag of Slovenia.svg|55px|Eslovenia]] [[Imagen:Flag of Slovakia.svg|45px|Eslovaquia]] [[Imagen:Flag of Hungary.svg|55px|Hungría]] [[Imagen:Flag of Croatia.svg|53px|Croacia]] [[Imagen:Flag of Ukraine.svg|40px|Ucrania]] [[Imagen:Flag of Morocco.svg|40px|Marruecos]] [[Imagen:Flag of Kazakhstan.svg|50px|Kazajistán]] [[Imagen:Flag of Ireland.svg|50px|Irlanda]] [[Imagen:Flag_of_Scotland.svg|40px|Escocia]] [[Imagen:Flag of Malta.svg|38px|Malta]] [[Imagen:Flag of Moldova.svg|50px|Moldóvia]] |- |- |- | |} </center> </td></tr></table> 0iwkejydhskwr2p5spdc381yhak17a4 Bateria 0 8134 142981 132400 2026-04-25T06:51:37Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142981 wikitext text/x-wiki [[File:E. coli Bacteria (7316101966).jpg|thumb|250px]] Las '''baterias''' son [[microorganismu]]s [[procariota]]s que presentan un tamañu d'unus pocus [[micrómetru (unidá de longol)|micrómetrus]] (polo general entri 0,5 y 5 [[Micrómetru (unidá de longol)|μm]] de longol) y diversas formas, incluyendu filamentus, esferas (cocus), barras (bacilus), sacacorchus (vibrius) y hélicis (espirilus). Las baterias son [[células procariotas]], polo que, a diferencia de las [[células eucariotas]] (d'[[animalis]], [[prantas]], [[hongus]], etc.), no tién el [[núcleu celular|núcleu]] definíu ni presentan, en general, [[orgánulus membranosus]] internus. Generalmenti posin una [[pared celulal]] y esta se componi de [[peptidoglicanu]]. Una hartá baterias disponin de [[Flagelu bacterianu|flagelus]] o d'otrus sistemas de desplazamientu y son móvilis. Del estudiu las baterias s'encarga la [[microbiología#Subdisciplinas_y_otras_disciplinas_relacionás|bacteriología]], una rama la [[microbiología]]. Manqui el términu ''bateria'' incluía tradicionalmenti a toïtus los procariotas, actualmenti la taxonomía y la nomenclatura centífica los dividi en dos grupus. Estus dominius evolutivus se denominan Bacteria y [[Archaea]] (arqueas).<ref>http://www.pnas.org/cgi/reprint/87/12/4576 Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya. volumen 87, número 12, páginas 4576-9. (1990). Woese, C., Kandler, O., Wheelis, M. ''Proc Natl Acad Sci U S A''</ref> La división se justifica en las pazu diferencias que presentan dambus grupus a nivel bioquímicu y genéticu. La presencia frecuenti de pared de peptidoglicanu juntu con la su composición en lípidus de membrana son la prencipal diferencia que presentan frenti a las [[arquea]]s. Las baterias son los organismus más abundantis del praneta. Son ubicuas, s'encuentran en tós los [[hábitat]]s terrestris y acuáticus; crecin hata en los más extremus com'en los manantialis de'áuguas calientis y ácidas, en desechus radioactivus,<ref>Fredrickson J, Zachara J, Balkwill D, et al. "Geomicrobiology of high-level nuclear waste-contaminated vadose sediments at the hanford site, Washington state". http://aem.asm.org/cgi/content/full/70/7/4230?view=long&pmid=15240306 Appl Environ Microbiol. volumen 70, número 7, páginas 4230 - 41. (2004).</ref> en las profundidáis tantu del [[mar]] comu de la [[corteza terrestri]]. Argunas baterias puein inclusu sobrevivil en las condicionis extremas del [[espaciu exterior]]. S'estima que se puein encontral en tornu a 40 millonis de células bacterianas en un gramu de [[suelu|tierra]] y un millón de células bacterianas en un mililitru d'áugua dulci. En total, se calcula qu'ain aproximadamenti 5×10<sup>30</sup> baterias en el mundu.<ref>Whitman, W., Coleman, D., Wiebe, W. "Prokaryotes: the unseen majority". http://www.pnas.org/cgi/content/full/95/12/6578 Proc Natl Acad Sci U S A, volumen 95, número 12, páginas 6578-83. (1998)</ref> Las baterias son imprescindiblis pal reciclaji los elementus, pos una hartá pasus importantis los [[Ciclu biogeoquímicu|ciclus biogeoquímicus]] dependin d'estas. Com'ejemplu cabi cital la [[ciclu del nitrógenu|fijación del nitrógenu]] [[atmósfera|atmosféricu]]. Sin embargu, solamenti la mitad los [[filu]]s conocíus de bacterias tién especis que se puein cultival en el laboratoriu,<ref name=RappeCita>Rappé. M., Giovannoni, S. "The uncultured microbial majority". Annu Rev Microbiol. volumen 57, páginas 369-94.</ref> polo qu'una pazu parti (se suponi que cerca del 90&nbsp;%) las especis de baterias existentis entoavía no á síu descrita. En el cuerpo umanu ain aproximadamenti diez vecis más células baterianas que células umanas, con una pazu cantidá de bacterias en la [[piel]] y en el [[tractu digestivu]].<ref>Sears C. "A dynamic partnership: Celebrating our gut flora. Anaerobe. volumen 11, número 5, páginas 247-51. (2005)</ref> Manqui el efectu protector del [[sistema inmunológicu]] hazi que la pazu mayoría d'estas baterias sea inofensiva o beneficiosa, argunas baterias patógenas puein causal malotias infeciosas, incluyendu [[cólera]], [[difteria]], [[escarlatina]], [[lepra]], [[sífilis]], [[tifus]], etc. Las malotias baterianas mortalis más comunis son las infeciones respiratorias, con una mortalidá solu pala [[tuberculosis]] de cerca de dos millonis de personas al añu.<ref>[http://www.who.int/healthinfo/bodgbd2002revised/en/index.html 2002 WHO mortality data] Accedido 20 de enero de 2007.</ref> En tó el mundu s'utilizan [[antibióticu]]s pa tratal las infecionis bacterianas. Los antibióticus son efectivus contra las baterias ya qu'inhibin la formación la pared celular o detienin otrus procesus del su ciclu de vía. Tamién s'usan extensamenti en la agricultura y la ganadería en ausencia de malotia, lo qu'ocasiona que se esté generalizandu la [[resistencia antibiótica|resistencia]] las baterias a los [[antibióticu]]s. En la industria, las baterias son importantis en procesus talis comu'l tratamientu d'áuguas residualis, en la produción de [[mantequilla]], [[quesu]], [[vinagri]], [[yogur]], etc., y en la fabricación de [[medicamentu]]s y d'otrus productus químicus.<ref>Ishige, T, Honda, K., Shimizu, S. "Whole organism biocatalysis". Curr Opin Chem Biol. volumen 9, número 2, páginas 174-80. (2005)</ref> == Galería == <center> <gallery> File:Mycobacterium tuberculosis 8438 lores.jpg|''[[Mycobacterium|Mycobacterium tuberculosis]]'' ([[Actinobacteria]]) File:Thermus aquaticus.JPG|''[[Thermus|Thermus aquaticus]]'' ([[Deinococcus-Thermus]]) File:O. oeni.jpg|''[[Oenococcus|Oenococcus oeni]]'' ([[Firmicutes]]) File:BacillusCereus.jpg|''[[Bacillus cereus]]'' ([[Firmicutes]]) File:Staphylococcus aureus 01.jpg|''[[Staphylococcus aureus]]'' ([[Firmicutes]]) File:ARS Campylobacter jejuni.jpg|''[[Campylobacter jejuni]]'' ([[Proteobacteria]]) File:Bordetella bronchiseptica.jpg|''[[Bordetella bronchiseptica]]'' ([[Proteobacteria]]) File:Cholera bacteria SEM.jpg|''[[Vibrio cholerae]]'' ([[Proteobacteria]]) File:Leptospira scanning micrograph.jpg|''[[Leptospira]]'' ([[Spirochaetes]]) File:TreponemaPallidum.jpg|''[[Treponema|Treponema pallidum]]'' ([[Spirochaetes]]) </gallery> </center> == Guípesi tamién == * [[Bacteriología]] * [[Extremófilu]] * [[Microbiología]] * [[Microbiota normal]] == Referéncias == {{Listaref|2}} == Atijus == {{Commonscat}} * [https://web.archive.org/web/20060705193957/http://www.portalmundos.com/mundobiologia/paleontologia/bacterias.htm Baterias: Cómu transformun la Tierra.] * [https://web.archive.org/web/20190817094422/http://agronlin.tripod.com/dat/id3.html agronlin.tripod.com; datus sobri baterias.] * [http://superciencia.com/2006/03/11/cultivo-de-bacterias Cria un cultivu de baterias.] * [https://web.archive.org/web/20080913123627/http://www.textbookofbacteriology.net/ Todar's Online Textbook of Bacteriology.] [[Categoría:Bateria| ]] [[Categoría:Bateriología| ]] [[Categoría:Microbiología]] 3rejk4z1a692e5db9v574dqp8dt0b6m Fósil 0 8412 142964 111315 2026-04-24T19:16:48Z R. Henrik Nilsson 18789 File : 114 million year old Cretaceous Dastilbe crandalli fossil from the Crato formation Ceara Brazil view 1.jpg | thumb | upright=0.9 | Fósil de pez d’uns 110 millonis d’añus d’antigüedá 142964 wikitext text/x-wiki {{Polmehoral}} [[File:114 million year old Cretaceous Dastilbe crandalli fossil from the Crato formation Ceara Brazil view 1.jpg|thumb|upright=0.9|Fósil de pez d’uns 110 millonis d’añus d’antigüedá]] Los '''fósilis''' (del latín fossilis, que significa ‘excavau’) son los restus o señalis dela actividá de [[organismu]]s antigus. Dichus restus, conservaus enas [[roca]]s sedimentarias, puein abel sufriu transhormacionis en la su composición (pol diagénesis) o dehormacionis (pol metamorfismu dinámicu) más o menus intensas. La [[céncia]] que se ocupa del estudiu delos fósilis es la [[paleontología]]. Dentru dela paleontología están la paleobiología, que estudia los organismus del pasau —entidais paleobiológicas, que conozemus solu pol sus restus fósilis—, la biocronología, que estudia quándu vivierun dichus organismus i la tafonomía, que se ocupa delos procesus de fosilización. == Huentis == kqgv5bz4j8ihllma8qaff39ucrkgo1m Manila 0 11169 142959 133879 2026-04-24T15:29:11Z Olarcos 82 /* Conomía */ 142959 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad subnacional | nombri = Ciá de Manila | nombri orihinal = Lungsod ng Maynila<br />City of Manila | unidá = [[Localidais de Filipinas|Capital]] de [[Filipinas]] | tipu_superior_1 = [[Regionis de Filipinas|Región]] | superior_1 = [[Gran Manila]] | tipu_superior_2 = [[Anexo:Provinciais de Filipinas|Provincia]] | superior_2 = Gran Manila | mapa = Ph_locator_ncr_manila.png | tamañu_mapa = 250px | escudu = Ph seal ncr manila.svg | tamañu_escudu = 250px | pie_mapa = Localización ena Gran Manila | imahin = {{Montaji fotográficu | foto1a = Manila_Harbour_View_by_night_(Thomas_Yie)_-Flickr.jpg| foto2a = Allan Jay Quesada- Quiapo Church DSC 0065 The Minor Basilica of the Black Nazarene or Quiapo Church, Manila.JPG | foto2b = PhilippinePostOffice.JPG | foto3a = Manila_City_Hall(Padre_Burgos,_Manila;02-04-2021).jpg | foto3b = 293Rizal_Park_landmarks_attractions_historical_memorials_30.jpg | foto4a = Jones_Bridge_ML_PH(M.Onod_pic)-_Flickr.jpg | foto4b = The_Modern_Manila_Cathedral.jpg | tamañu = 266 | espaciau = 2 | border = 0 | colol = #ffffff | colol_bordi = white }} | pie_de_imahin = '''D’arriba, d’izquierda a derecha:''' Manila skyline, [[Basílica menol del Nazarenu Negru]], [[Oficina Central de Correus de Manila]], [[Ayuntamientu de Manila (Ermita)|Ayuntamientu de Manila]], [[Monumentu a José Rizal]], [[Bahía de Manila]], [[Catedral basílica metropolitana de la Inmaculada Concepción (Manila)|Catedral de Manila]] | dirigentis_nombris = [[Francisco Moreno Domagoso|Francisco Moreno]]<br>Honey Lacuna | país = {{bandera2|Filipinas}} | superfici = 38.55 | puebración = 1846513 | puebración_añu = 2020 | puebración_met = 11553427 | páhina web = www.manila.gov.ph | mapa_loc = Filipinas | mapa_loc1 = Asia | lema = Forward Ever, Backward Never<br /><small>([[Idioma inglés|inglés]]: ''Siempre adelantado, jamás atrasado'')</small> | apodu = Perla d’Orienti, Ciá pola Bahía. | nombri_fundación = | gentiliciu = manileñu, -eña;<ref>{{DRAE|manileño}}</ref> manilensi, -sa<ref>{{DRAE|manilense}}</ref> | idiomas = [[Idioma tagalu|tagalu]], [[Idioma inglés|inglés]] i [[Idioma español|español]] | otrus_idiomas = | hermandá = [[#Ciais hermanás|24 ciais]] | patrona = | códigu_postal_nombri = Códigu ZIP | códigu_postal = 0900-1096 }} '''Manila''' (en [[Idioma pampangu|pampangu]]: ''Menila''; en [[Lenguas zambales|zambal]]: ''Ibali''), oficialmenti '''Ciá de Manila''' ([[Idioma filipinu|Filipinu]]: ''Lungsod ng Maynila''), es la [[Capital (política)|capital]] de [[Filipinas]] i la segunda ciá del país pol númeru d’habitantis, endispués de [[Ciá Quezon]].<ref>{{Cita web|url=https://cincodias.elpais.com/cincodias/2017/03/16/sentidos/1489678236_784022.html|título=Manila, la ciá de los mil contrastis|fechaacceso=2023-08-18|apellido=Redondo|nombre=Marce|fecha=2017-03-16|sitioweb=Cinco Días|idioma=es}}</ref> == Etimología == La capital de Filipinas, Manila, tien una etimología que provieni del términu tagalu “Maynilad” u “Maynilà”. Se crii que “may” significa “tenel” u “hai” i “nilad” es una planta acuática (''Scyphiphora hydrophyllacea'') que solía crecel en las árias cercanas a la bahía de Manila. Pol tantu, “Maynilad” puei traducilsi cumu “lugal ondi hai nilad” u “lugal ondi creci la planta nilad”. Con el tiempu, la parabra se simplificó a Manila, i se convirtió en el nombri dela ciá capital. == Assitiamientu == La ciá está asitiá ena costa oriental dela [[bahía de Manila]], ena isla de [[Luzón]], huntu a la desembocaura del [[ríu Pásig]]; la ciá limita al norti con las ciais de [[Navotas]] i [[Caloocan]]; al noresti con [[Ciá Quezon]]; al esti con [[San Juan (Gran Manila)|San Juan]] i [[Mandaluyong]]; al suresti con [[Makati]] i al sul con [[Pasay]]. == Puebración == Manila tiene una puebración total de 1&nbsp;652&nbsp;171 d’acuerdu con el censu de 2013,<ref name="2010 census">{{cita web |url= http://www.census.gov.ph/data/sectordata/2010/2010CPH_ncr.pdf |título= 2010 Census of Population and Housing: National Capital Region |editorial= National Statistics Office of the Republic of the Philippines |idioma= inglés |fechaacceso= 2 de outubri de 2012 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20120625152554/http://www.census.gov.ph/data/sectordata/2010/2010CPH_ncr.pdf |fechaarchivo= 25 de juniu de 2012 }}</ref> siendu la segunda ciá más puebrá del país endispués dela cercana [[Ciá Quezon]]. La puebración habita una ária de apenas {{convertir|38,55|sqkm|sqmi|2}}, lo que faci a Manila una de las ciais más densamenti puebrás del mundu.<ref name="forbes1">{{cita web |url= http://www.forbes.com/2006/12/20/worlds-most-congested-cities-biz-energy-cx_rm_1221congested_slide_2.html?thisSpeed=15000 |título= World's Densest Cities |editorial= Forbes Magazine |idioma= inglés |fechaacceso= 2 de outubri de 2012}}</ref> El [[Gran Manila]] es el [[Localidades de Filipinas|ária metropolitana más puebrá de toa Filipinas]] i la [[Anexo:Aglomeraciones urbanas más pobladas del mundo|décima del mundu]], con una puebración estimada en 20,5 millonis.<ref>cite web|url=https://www.citypopulation.de/en/world/agglomerations/|title=Major Agglomerations of the World - Population Statistics and Maps|website=www.citypopulation.de|accessdate=19 juliu 2021</ref> == Luengas == La [[lengua vernácula]] es el [[Idioma filipino|filipinu]] (un [[idioma criollo]] basau primordialmenti en el [[Idioma tagalo|tagalu]] palrau en los alreoris dela ciá), idioma que s’a convertíu ena [[lingua franca]] del país, habiéndusi extendíu por tol archipiélagu a través de los meius de comunicación i el entretenimientu. Entretantu, el inglés es el idioma más gastau ena educación, los negocius, i en gran midía en el gastu cotidianu en toa la [[Gran Manila|región metropolitana de Manila]] i en la propia Filipinas. Un númeru de [[senectud|residentis mayoris]] entavía palran un español básicu, ya que era una matéria obligatoria en el plan d’estudius de las universidadis i colegius en Filipinas, assín cumu muchus ijus d’uropeus, árabis, endius, latinoamericanus u otrus emigrantis u expatriáus palran tamién las lenguas de sus pairis en casa, fueraparti d’inglés i / u filipinu pal gastu cotidianu. El [[min nan]] es palrau pola comunidá sinofilipina. [[Archivu:Manila skyline day.jpg|300px|thumb|L'orizonte de Manila de día, vistu dendi la Praça dela Baía nel Centru Coltural delas Filipinas.]] == Distritus == La ciá se dividi en [[Distritos legislativos de Manila|seis distritus legislativus]] i consisti en dieciséis distritus geográficus: [[Binondo]], [[Ermita, Manila|Ermita]], [[Intramuros]], [[Malate, Manila|Malate]], [[San Fernando de Paco|Paco]], [[Pandacán]], [[Port of Manila|Port Area]], [[Quiapo (Manila)|Quiapo]], [[Sampaloc]], [[San Andres, Manila|San Andrés]], [[San Miguel, Manila|San Miguel]], [[San Nicolas, Manila|San Nicolás]], [[Santa Ana, Manila|Santa Ana]], [[Santa Cruz, Manila|Santa Cruz]], [[Santa Mesa, Manila|Santa Mesa]] i [[Tondo (Filipinas)|Tondo]]. El comerciu más activu i algunus de los lugaris más estóricus i emblemáticus de gran emportancia coltural en el país, cumu la [[Sede de gobierno|sedi]] del [[Palacio de Malacañan|Ejecutivu filipinu]] i la [[Suprema Corte de las Filipinas]], s’alcuentran en esta ciá. Manila es sedi de várias institucionis científicas i educativas, numerosas instalacionis deportivás, assín cumu dun ampliu elencu d’entidais culturalis del país i otrus lugaris cultural i estóricamenti significativus. El primer relatu escritu acea de la ciá es la [[Inscripción de la Laguna Copperplate]], que data del sigru X. La ciá fue invadía por [[Bolkiah]], [[sultán]] de [[Brunéi]], i fue cristianizá ya en el sigru XVI, quandu los [[Imperio español|conquistadoris españolis]] llegarun por primera vezi. Fue incorporá el 24 de juniu de 1571 pol conquistadol [[España|español]] [[Miguel López de Legazpi]]. Manila se convirtió finalmenti en el centru de las [[Imperio español en Asia y Oceanía|actividais españolas en Extremo Orienti]] i destinu dela ruta comercial del [[Galeón de Manila|Galeón d’Acapulcu a Manila]], el qual conectaba a la [[América Española]] con [[Asia]]. La ciá recibió el apodu dela «perla d’Orienti», cumu resultau dela su ubicación central en las vitalis rutas del comerciu marítimu pol Pacíficu. Várias insurreccionis chinas, revueltas localis, una [[Ocupación británica de Manila|ocupación británica]] i un motín [[cipayo]] se produxun tiempu endispués d’essu. Manila tamién viu el surdimientu dela [[Revolución filipina]], que fue seguía pola ocupación estauniensi, contribuyendu a la planificación urbana dela ciá i al desenvolvimientu solu para que la mayoría de dichas mejoras se perdiera pola devastación dela [[Segunda Guerra Mundial]]. Endispués d’estu, la ciá a siu reconstruía. == Geografía i clima == === Geografía === La Ciá de Manila ocupa una posición única en Filipinas, tantu pol sel la capital del país cumu pol sel igualmenti la capital dela su ária metropolitana, compuesta por várias ciais i treci municipius. Limita al norti colas ciais de [[Navotas]] i [[Caloocan]], al noresti con [[Ciá Quezon]] i [[San Juan (Gran Manila)|San Juan del Monti]] i al sul la ciá de [[Pásay]]. Al oesti dela ciá s’alcuentra la maravillosa [[bahía de Manila]]. Asitiá ena costa oriental dela vasta i honda [[bahía]] homónima, bien protehía pola península de [[Bataán]] i cerraúra la su salía hacia el [[Mar de la China Meridional|mari dela China]] pol isloti de Corregidol, s’estiendi ena desembocaura del Pásig que la dividi en dos partis. Al sul s’alcuentra el antiguu centru español de [[Intramuros]], solal dela ciá amurallá. En el norti s’estiendin los moernus barrius residencialis i comercialis. La çona endustrial se concentra ena çona del puertu. === Climi === [[Archivu:Climate-Manila (Philippines).svg|250px|thumb|right]] D’acuerdu col sistema de [[clasificación climática de Köppen]], Manila presenta un [[clima tropical de sabana]] (Köppen: ''Aw'') que limita con el [[clima monzónico|tropical monzónicu]] (Köppen: ''Am''). Cumu el restu de las Filipinas, Manila s’alcuentra enteramenti dentru de los trópicus. La su proximidá al [[Ecuador terrestre|ecuadol]] significa que la [[oscilación térmica]] es mínima, raras vezis se baha de los 20&nbsp;[[°C]], u subi de los 38&nbsp;°C. Sin embargu, los nivellis d’[[humedad]] frecuentementi están mu eleváus lo que faci sentil [[Sensación térmica|mayol calol]] (Varía dun promediu de 71 % en marçu a un promediu de 85 % en setiembri<ref>{{cite web|url=http://kidlat.pagasa.dost.gov.ph/cab/climate.htm|title=Climate|date=9 diziembri 2013|website=web.archive.org|accessdate=19 juliu 2021|fechaarchivo=9 de diziembri de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131209002054/http://kidlat.pagasa.dost.gov.ph/cab/climate.htm|deadurl=}}</ref>). Cuenta con una clara inque relativamenti corta [[estación seca]] que va dendi eneru ata abril, i una [[estación húmeda]] relativamenti prolongá, empuhá pol [[monzón]], que va dendi mayu ata diziembri. == Patrimoñu == [[Archivu:Interior_de_la_Catedral_de_Manila,_Filipinas.jpg|miniatura|right|250px|Interiol dela [[Catedral de Manila]]]] Destruyía duranti la [[II Guerra Mundial]], fue reconstruyía bahu criterius urbanísticus estauniensis. Dejó de sel una eleganti ciá de corti hispánicu i uropeu para convertilsi en una metrópolis con largas callis rectilíneas i ensulsus rascacielus, caracterizá por un tráficu caóticu i ruidosu. Sus numerosos barrius superan ya los límitis provincialis: El de Makati, alreol del parqui Forbes, es un centru residencial mu emportanti. El incrementu demográficu a siu enormi: tenía 100.000 habitantis en 1890, 300.000 en 1920 i 600.000 en vísperas de Segunda Guerra Mundial. Las iglesias [[Arquitectura barroca|barrocas]] de San Agustín i de Santu Domingu, con el conhuntu conventual anexu, las antiguas fortificacionis españolas i los restus del Fuerti Santiagu, amás dalgunus moernus i enteresantis edificiuis cumu el Coliseu, son los prencipalis lugaris artísticus. Manila es un emportanti centru coltural, sedi dela Universidá de Santu Tomás i dela [[Academia Filipina de la Lengua Española]]. Tieni vários museus, assín cumu bibliotecas i un observatoriu. Un relativamenti nuevu rumbu s’a tomau cola encorporación de tolas ciais i municipius que componin l'ária metropolitana, nuna urbi redimensioná denominá «[[Gran Manila]]». == Aministración == La dirigi un gobernadol que gestiona sus servicius a través de diferentis escalonis administrativus. == Gran Manila == Gran Manila (llamá Metro Manila) está compuesta polas localidais de [[Caloocan]], Manila, [[Navotas]], [[Malabón]], [[Valenzuela (Filipinas)|Valenzuela]], [[Marikina]], [[Pásay]], [[Pásig]], [[Mandaluyong]], [[San Juan (Gran Manila)|San Juan]], [[Makati]], [[Ciá Quezon]], [[Taguig]], [[Parañaque]], [[Las Piñas]] i [[Muntinlupa]]. == Economía == [[Archivu:Manila by night.jpg|miniatura|320px|El horizonti de Manila ena nochi, vistu dendi la Praça dela Bahía.]] [[Archivu:Roxas Boulevard.jpg|miniatura|320px|Bulvel Roxas, ondi quía localizau el prencipal centru de negocius de Manila.]] Luegu dela endependencia de 1947, ubu un chambiu ena política económica de las Filipinas: de promoción dela esportación a la sustitución dela emportación. El beneficiariu delas políticas dela sustitución delas emportacionis fue la región dela capital. La basi endustrial dela ciá s’a incrementau en décadas recentis para encluil produtus textilís, publicacionis, i emprentas, comida procesá, i la manufactura de tabacu, pintura, medicina, aceitis, jabón i madera. == Desportis == Manila fue la ciá sedi de los [[Juegos Asiáticos de 1954]].<ref name=ref_duplicada_asiaticos1954>cita web |url=http://www.ocasia.org/Game/GameParticular.aspx?GPCode=6 |título=Asian Games |fechaacceso=16 de noviembri de 2010 |autor= |fecha=2010 |editorial=Consejo Olímpico de Asia |idioma=inglés |cita= |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110522120614/http://www.ocasia.org/Game/GameParticular.aspx?GPCode=6 |fechaarchivo=22 de mayu de 2011 </ref> == Educación == Manila es sedi de várias escuelas i nuversidais. Entri ellas están: [[Colegio de La Consolación - Manila]] La Real i Pontificia [[Universidad de Santo Tomás (Filipinas)]] (1611). [[Liceo de Filipinas]] La Nuversidá Normal de Filipinas El [[Colegio de San Juan de Letrán]] (1620) La [[Nuversidá de Centro Escolar]] (1907) La [[Nuversidá de Filipinas]] (1908). La [[Nuversidá de La Salle-Manila]] (1911). La [[Nuversidá Filipina de Mujeres]] (1919). La [[Nuversidá del Lejano Oriente]] (1928). La [[Nuversidá de Manila]] (1913). El [[Colegio de San Sebastián - Recoletos de Manila]] (1941) La [[Nuversidá Manuel L. Quezon]] (1947). La [[Pamantasan ng Lungsod ng Maynila|Nuversidá dela Ciá de Manila]] (1965). La [[Asian Institute of Management]] (1968) == Referencias == {{listaref|2}} 93fwmfq03rdul4d7r5kmgnayzk0i1hf Hugo Travers 0 11779 142982 141036 2026-04-25T08:58:43Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142982 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} '''Hugo Travers''' ({{IPA|fr|/y.ɡo tʁa.vɛʁ(s)/|audio=LL-Q150 (fra)-T. Le Berre-Hugo Travers.wav}}, nacíu el 6 d’abostu de 1997), más conocíu pol su seunónimu '''HugoDécrypte''' ("HugoDescifraol"), es un periodista francés i [[YouTuber|youtuber]] conocíu polas sus crónicas en vídeu i entrevistas, que se teni tornau nuna fuerça populal de notícias pala moceá en [[Fráncia]]. == Biografía == === Primel etapis i educación === Hugo Travers tuvu nacencia el 6 d’abostu de 1997 en [[Versalles (Fráncia)|Versalles]], Yvelines, [[Isla de Fráncia]]. El su pairi es un nacional británicu<ref name="HugoDécrypte et sa petite entreprise">Iribarnegaray, Léa. 22 de setiembri de 2021. " HugoDécrypte " et sa petite entreprise. https://www.lemonde.fr/campus/article/2021/09/22/hugo-decrypte-et-sa-petite-entreprise_6095649_4401467.html. 7 d’eneru de 2024. fr. [[Le Monde]].</ref> que labuta nel marketing, mentris que la su mairi labuta ena [[Gariición de recursus umanus|gariición de recursus umanus]].<ref name=":2">Vasseur, Victor. 2023-10-28. De YouTube à France 2 : comment Hugo Travers a conquis le web, et maintenant la télé, avec ses vidéos d'actu. https://www.radiofrance.fr/franceinter/de-youtube-a-france-2-comment-hugo-travers-a-conquis-le-web-et-maintenant-la-tele-avec-ses-videos-d-actu-8403155. 2023-10-28. France Inter. fr.</ref> Él consiguió el su bachilleratu económicu i social (ES) con una oción enternacional nel [[Lycée Jean Pierre Vernant|licéu Jean-Pierre-Vernant]] en [[Sèvres]], Hauts-de-Seine. Entró ena [[Sciences Po|Sciences Po París]] nel 2015 i se graduó cun máster en comunicación, Meyus i Endústrias Creyativas nel 2020.<ref>Tristan Quinault-Maupoil. 4 d’otubri de 2016. Présidentielle : Hugo Travers, le youtubeur qui va être incontournable en 2017. http://www.lefigaro.fr/politique/le-scan/insolites/2016/10/04/25007-20161004ARTFIG00264-presidentielle-hugo-travers-le-youtubeur-qui-va-etre-incontournable-en-2017.php. 14 de mayu de 2024. fr. [[Le Figaro]].</ref> Él tiníe el pesqui de hazel-si periodista.<ref name=":0">Astrid-Edda Caux. Rita Faridi. 12 d’otubri de 2018. HugoDécrypte en long, en large, et en Travers. https://www.lapeniche.net/hugodecrypte-en-long-en-large-et-en-travers/. 14 de mayu de 2024. La Péniche. fr.</ref> === Carrera === ==== Radio Londres ==== Nel 2012, quandu entavía taba ena escuela, lanzó RadioLondres ("Radiu Londri"), un situ web d’asuntos d’atualidá. El nombri fue escogíu en referéncia a un [[etiqueta|hashtag]] en Twitter que compartía los resultaus delas [[Elecionis presiencialis de Fráncia de 2012|elecionis presiencialis francesas]] desse añu inque drentu del [[Silénciu eletoral|periodu de silénciu]].<ref name="Le Point">Lanez, Émilie. 2019-09-09. Hugo Travers : à 22 ans, il réinvente le JT. https://www.lepoint.fr/societe/hugo-travers-a-22-ans-il-reinvente-le-jt-09-09-2019-2334329_23.php. 2020-02-26. [[Le Point]]. fr.</ref> ==== HugoDécrypte ==== Nel 2015, mentris el su primel añu ena [[Sciences Po]], creyó el canal de YouTube "HugoDécrypte", que tiníe como pesqui gastal vídeus cortus pa ufril "un tratamientu periodísticu delas notícias" pala genti moza.<ref name=":0"/> Polos siguientis añus, entrevistó a abondus canidatus palas [[Elecionis presiencialis de Fráncia de 2017]] i endispués palas [[Elecionis al Parlamentu Uropeu de 2019 en Fráncia]] (comu [[Nathalie Loiseau]], [[Benoît Hamon]], etc.). Inque entrevistó al presienti francés [[Emmanuel Macron]] ena víspera delas elecionis uropeas el 24 de mayu de 2019.<ref>Lecuit, Camille. 27 de mayu de 2019. Qui est Hugo Travers, le youtubeur qui interview Emmanuel Macron ?. https://etudiant.lefigaro.fr/article/qui-est-hugo-travers-le-youtubeur-qui-interrogera-ce-soir-emmanuel-macron-pour-les-europeennes_4a006d9c-7df7-11e9-8000-69e2a9018728/. 2019-05-29. [[Le Figaro]]. fr.</ref> Comu parti del programa ''YouTube Creators for Change'', recibió financiación dela compañía nel 2018.<ref>Julia Alexander. May 8, 2018. YouTube investing $5 million on 47 creators trying to make platform more positive. https://www.polygon.com/2018/5/8/17330950/creators-for-change-youtube-5-million-asapscience. 2022-03-26. [[Polygon (situ web)|Polygon]].</ref> El 17 de marçu de 2020, Travers lanzó un formatu diáriu siguientu la [[Pandemia de COVID-19 en Fráncia|pandemia de COVID-19]] llamau "Point Coronavirus". Comu los temas trataus se muarun ligeru, la série fue renombrá comu "Actus du Jour", i á acontinau, coluna velsión en [[podcast]], ata ogañu.<ref>Le podcast " Les actus du jour " d'Hugo Décrypte reste le plus diffusé en novembre selon l'ACPM. https://100media.themedialeader.fr/le-podcast-les-actus-du-jour-dhugo-decrypte-reste-le-plus-diffuse-en-novembre-selon-lacpm. 2023-03-20. 100media.themedialeader.fr. fr.</ref> [[archivu:Hugo_Travers_2020.jpg|thumb|Hugo Travers nel 2020]] Travers fundó Frame55, una ajéncia de marketing d'enfruéncia cola compañía del creyaol de conteníu Micode i Jean Sabouret nel 2020.<ref>11 de diziembri de 2020. fr. Les youtubeurs Hugo Décrypte et Micode s'associent pour créer une agence de marketing d'influence. https://gensdinternet.fr/2020/12/11/hugo-decrypte-et-micode-sassocient-pour-creer-une-agence-de-marketing-dinfluence/. 2021-12-06. Les gens d'Internet.</ref> El 5 de febreru de 2021, entrevistó ala [[Menistériu d'Educación Superiol, Envestigación i Enovación (Fráncia)|Menistra d'Educación Superiol]] [[Frédérique Vidal]] en direutu nel su canal de [[Twitch]] sobri los problemas qu'estaban pasandu los estuyantis pol mor delos cierris delas nuversidais.<ref name=":1">Léa Iribarnegaray. 2021-09-22. " HugoDécrypte " et sa petite empresa. https://www.lemonde.fr/campus/article/2021/09/22/hugo-decrypte-et-sa-petite-entreprise_6095649_4401467.html. [[Le Monde]]. fr. 2021-09-23.</ref> Pol setiembri de 2021, el canal HugoDécrypte tiníe trezi biembrus ena prantilla,<ref name=":1"/> que creció ata los 20 nel 2023, la huerça dellos moçus periodistas.<ref name=":2"/> Ogañu, nel 2024, el canal tieni un equipu de 25 empleaus.<ref>Berlinger, Joshua. 2024-07-02. The 26-year-old YouTuber conquering French journalism – CNN Business. https://www.cnn.com/2024/03/16/media/france-hugodecrypte-youtube-profile-travers-intl-cmd/index.html. 16 de marçu de 2024. CNN.</ref> El 23 de setiembri de 2021, comentó un debati políticu emitíu en [[BFM TV]] entri [[Éric Zemmour]] i [[Jean-Luc Mélenchon]]. En respuesta, BFM TV lo reportó a él i a otrus streamers ena prataforma que retransmitían la su señal, lo que llevó a pun castigu de 48 oras nel canal de Travers.<ref>2021-09-24. Sardoche, Hugo Décrypte… Pourquoi ils ont été bannis de Twitch. https://www.lepoint.fr/medias/sardoche-hugo-decrypte-pourquoi-ils-ont-ete-bannis-de-twitch-24-09-2021-2444573_260.php. 2021-09-26. [[Le Point]].</ref> El mesmu [[Jean-Luc Mélenchon]] mostró el su sostribu alos streamers.<ref>Lucas Jacque. 2021-09-24. De nombreux streameurs bannis alors qu'ils diffusaient le débat Mélenchon-Zemmour. https://www.ledauphine.com/politique/2021/09/24/de-nombreux-streameurs-bannis-alors-qu-ils-diffusaient-le-debat-melenchon-zemmour. 2021-09-26. [[Le Dauphiné libéré]].</ref> El 4 de setiembri de 2023, entrevistó a [[Emmanuel Macron]]<ref>Heyman, Matthieu. 2023-09-04. Interview d'Emmanuel Macron : ce qu'il faut savoir sur HugoDécrypte. https://www.lepoint.fr/politique/interview-d-emmanuel-macron-ce-qu-il-faut-savoir-sur-hugodecrypte-04-09-2023-2533960_20.php. 2023-09-04. Le Point. fr.</ref> sobri el huturu dela [[Menistériu d'Educación Nacional (Fráncia)|educación francesa]], nel contestu duna proíbición dela [[abaya]] enas escuelas. El cámbiu de palras, titulau « Quel avenir pour les jeunes » ("Qual es el huturu pala genti moza"), fue emitíu en direutu en YouTube i [[TikTok]].<ref>2023-09-04. Emmanuel Macron interviewé par le youtubeur HugoDécrypte ce lundi. https://www.lesechos.fr/politique-societe/emmanuel-macron-president/emmanuel-macron-interviewe-par-le-youtubeur-hugodecrypte-ce-lundi-1974891. 2023-09-04. Les Echos. fr.</ref> El 17 d’abril de 2024, entrevistó a [[Volodymyr Zelenskyy]] en Ucrania sobri la [[Guerra russu-ucraniana]].<ref>Guerre en Ukraine : "Comment envoyer quelques troupes françaises", Volodymyr Zelensky révèle les pistes évoquées avec Emmanuel Macron. https://www.lindependant.fr/2024/04/22/guerre-en-ukraine-le-president-ukrainien-volodymyr-zelensky-revele-les-pistes-evoquees-avec-emmanuel-macron-sur-lenvoi-de-troupes-francaises-en-ukraine-11905562.php. lindependant.fr. 2024-07-03.</ref> El 22 de setiembri de 2025, Hugo Travers anunció el lançamientu duna oficina ena província de palra francesa de Quebec, Canadá, pa ufril "notícias de caliá i localis alos sus suscritoris".<ref>La chaîne Hugo Décrypte s'étend au Québec. https://ici.radio-canada.ca/nouvelle/2194438/hugo-decrypte-bureau-quebec-montreal. Radio-Canada. 2025-09-22. 2025-09-23.</ref> ==== ''Mashup'' ==== El 13 d’eneru de 2022, Travers lanzó un talk-show semanal llamau "Mashup" que s'emiti en [[Twitch]].<ref>Agence France-Presse. 2022-01-11. Twitch : le youtubeur Hugo Travers, à la tête de la chaîne HugoDécrypte, lance une émission d'actualité. https://www.leparisien.fr/culture-loisirs/twitch-le-youtubeur-hugo-travers-a-la-tete-de-la-chaine-hugodecrypte-lance-une-emission-dactualite-11-01-2022-5FDHKGMCX5DBTFS3CMK2RCRITM.php. 2022-01-19. [[Le Parisien]].</ref> ==== ''Elan'' ==== El 31 de marçu de 2024, lanzó una compañía de meyus dijitalis llamá "Elan" enfocá en apresental el mundu del labutu ala genti moza.<ref>Caroline Sallé. 2024-03-31. Le youtubeur star HugoDécrypte lance un média autour de l'insertion professionnelle. https://www.lefigaro.fr/medias/le-youtubeur-star-hugodecrypte-lance-un-media-autour-de-l-insertion-professionnelle-20240331. 2024-03-31. Le Figaro. fr.</ref> Amás, se lanzó una prataforma de busca de labutu pala genti moza.<ref>Jules Thomas. 31 de marçu de 2024. " HugoDécrypte " lance son site d'annonces d'emploi, pour rapprocher les jeunes des entreprises. https://www.lemonde.fr/economie/article/2024/03/31/hugodecrypte-lance-son-site-d-annonces-d-emploi-pour-rapprocher-les-jeunes-des-entreprises_6225274_3234.html. 31 de marçu de 2024. Le Monde.</ref> Elan encetó con conteníu en Instagram, YouTube, TikTok i LinkedIn, con mas desenvolvimientos nel huturu.<ref>31 de marçu de 2024. HugoDécrypte lance Elan, média en ligne pour l'emploi des jeunes. https://www.la-croix.com/hugodecrypte-lance-elan-media-en-ligne-pour-l-emploi-des-jeunes-20240331. 2024-03-31. La Croix.</ref> == Televisión == Mentris las [[Elecionis presiencialis de Fráncia de 2017]], Travers fue un comentarista pal canal de TV [[La Chaîne Info|LCI]] nel programa de [[Christophe Jakubyszyn]].<ref>Clément Garin. 24 de febreru de 2017. Hugo Travers : le jeune youtubeur devient chroniqueur pour LCI. https://www.telestar.fr/actu-tv/autres-emissions/le-jeune-youtubeur-hugo-travers-devient-chroniqueur-pour-lci-267783. 2024-05-14. fr. [[Télé Star]].</ref> En marçu de 2019, debatió con [[Marine Le Pen]] sobri el tema de "notícias falsas" pal programa ''[[L'Émission politique|L’Émission politique]]'' en [[France 2]].<ref name="Le Point" /> Travers debatió con [[Sarah El Haïry]], la secreária d'Estau pala genti moza, sobri el descalientu delos estuyantis causau pol cierri delas nuversidais pola [[Pandemia de COVID-19 en Fráncia|COVID-19]] pal programa de Bruce Toussaint en [[BFM TV]].<ref>Hugo Travers. 2021-02-02. Mal-être étudiant : l'échange entre le youtubeur Hugo Décrypte et la secrétaire d'État chargée de la jeunesse. https://www.bfmtv.com/sante/mal-etre-etudiant-l-echange-entre-le-youtubeur-hugo-decrypte-et-la-secretaire-d-etat-chargee-de-la-jeunesse-sur-bfmtv_VN-202102020191.html. 2021-02-02. [[BFM TV]]. fr.</ref> Dalgunus comentaristas en internet criticarun a El Haïry pol gastal el prunombri informal ''tu'' pa palral con Travers mentris el debati.<ref>Hugo Bernard. 3 de febreru de 2021. Quand le Gouvernement tutoie les jeunes influenceurs qui parlent du mal-être des étudiants. https://rotek.fr/gouvernement-tutoie-jeunes-influenceurs-mal-etre-etudiants/. 14 de mayu de 2024. Rotek. fr.</ref> Encetandu d’otubri de 2023, apresenta un programa cun entrevistas mas largas (30 minutus) en [[France 2]] titulau ''HugoDécrypte : L'interview face cachée,''<ref name=":2"/> como parti dun cámbiu ena radiudifusora púbrica [[France Télévisions]] pa runchir mas entre la genti moza.<ref>Julien Pichené. 11 d’otubri de 2023. Le Youtubeur Hugo Décrypte arrive sur France 2 le 28 octobre. https://www.europe1.fr/medias-tele/le-youtubeur-hugo-decrypte-arrive-sur-france-2-le-28-octobre-4208406. 14 de mayu de 2024. [[Europe 1]]. fr.</ref> == Radiu == Entri 2018 i 2019, labutó comu comentarista en [[Europe 1]].<ref>Benjamin Meffre. 28 d’abostu de 2018. Hugo Travers rejoint Europe 1. https://www.ozap.com/actu/hugo-travers-rejoint-europe-1/565616. 2021-09-23. [[Puremédias]]. fr.</ref> == Recepción == El su estau de periodista i l'albeliá del nombri "deschiframientu" pal su programa, que se puei comparal cona [[revisión de prensa]], tinin síu cuestionaus.<ref>Marion Michel. 5 de setiembri de 2023. Hugo Décrypte bugue face à Emmanuel Macron. https://www.telerama.fr/debats-reportages/hugodecrypte-bugue-face-a-emmanuel-macron-7017013.php. [[Télérama]]. 2024-01-10.</ref> Travers tieni síu alabau pol hazel que l'enformación sea acessibri pala genti moza.<ref>Nguyen, Thuy-Diep. 12 d’abril de 2023. Pourquoi les marques rémunéreront les influenceurs 32,5 milliards de dollars cette année. https://www.challenges.fr/media/pourquoi-les-marques-remunereront-les-influenceurs-32-5-milliards-de-dollars-cette-annee_851844. [[Challenges (revista)|Challenges]]. 2024-01-10.</ref><ref>Zerouali, Khedidja. 8 d’abril de 2022. La course présidentielle aux influenceurs. https://www.mediapart.fr/journal/france/080422/la-course-presidentielle-aux-influenceurs. [[Mediapart]]. 2024-01-10.</ref> Pol otru lau, la su entrevista col su amigu [[Squeezie]] pa France 2 fue criticá comu enteressá i de promoción pol [[Télérama]].<ref>Marion Michel. Augustin Pietron-Locatelli. 23 de diziembri de 2023. HugoDécrypte face à Squeezie sur France 2 : amabilités, promo et échange de bons procédés. https://www.telerama.fr/television/hugodecrypte-face-a-squeezie-sur-france-2-amabilites-promo-et-echange-de-bons-procedes-7018624.php. [[Télérama]]. 2024-01-10.</ref><ref>Julien Pichené. Solène Delinger. 6 de setiembri de 2023. Emmanuel Macron interviewé par Hugo Décrypte : l'entretien bat des records d'audience sur YouTube. https://www.europe1.fr/medias-tele/emmanuel-macron-interviewe-par-hugo-decrypte-lentretien-bat-des-records-daudience-sur-youtube-4202151. Europe 1. 2024-01-10.</ref> Tamién á síu criticau polas entrevistas políticas con decraracionis contraitorias o con farta de conteníu, particulalmenti pol condensal de mas los [[argumentu|argumentus]].<ref>Loris Guémart. 23 d’abril de 2022. Présidentielle : on a décrypté " HugoDécrypte ". https://www.arretsurimages.net/articles/presidentielle-on-a-decrypte-hugodecrypte. [[Arrêt sur images]]. 2024-01-10.</ref> == Críticas == El su estau de periodista es cuestionáu, assín comu el "deschiframientu" dela atualidá, que se paéci a una [[revisión de prensa]]<ref>Marion Michel. 2023-09-05. Hugo Décrypte bugue face à Emmanuel Macron. https://www.telerama.fr/debats-reportages/hugodecrypte-bugue-face-a-emmanuel-macron-7017013.php. [[Télérama]]. 2024-01-10.</ref>. La su entrevista col su amigu [[Squeezie]] en France 2 es calificá de promocional, d'enteressá, o inque de "formatuá", sigún ''[[Télérama]]''<ref>Marion Michel. Augustin Pietron-Locatelli. 2023-12-23. HugoDécrypte face à Squeezie sur France 2 : amabilités, promo et échange de bons procédés. https://www.telerama.fr/television/hugodecrypte-face-a-squeezie-sur-france-2-amabilites-promo-et-echange-de-bons-procedes-7018624.php. [[Télérama]]. 2024-01-10.</ref>, <ref>Julien Pichené. Solène Delinger. 2023-09-06. Emmanuel Macron interviewé par Hugo Décrypte : l'entretien bat des records d'audience sur YouTube. https://www.europe1.fr/medias-tele/emmanuel-macron-interviewe-par-hugo-decrypte-lentretien-bat-des-records-daudience-sur-youtube-4202151. [[Europe 1]]. 2024-01-10.</ref>. == Reconocimientos == === Premius === {| class="wikitable sortable" |+ !Añu !Cerimónia !Categoría !Nominación !Resultau !Ref. |- |2022 |[[ForYouAwards]] |ForYou d'Oru |Él mesmu |{{nom}} | |- |2023 |[[Forbes 30 Under 30]] (Fráncia) |Meyu |HugoDécrypte |{{won}} |<ref>Ménage, Gaëlle. 25 d’abril de 2023. 30 UNDER 30 | Hugo TRAVERS • HugoDécrypte. https://web.archive.org/web/20251102211007/https://www.forbes.fr/classements/30-under-30-hugo-travers-hugodecrypte/. Forbes France. 2023-05-26. fr-FR.</ref> |- |2023 |TikTok Awards |For You |HugoDécrypte |{{won}} |<ref>Phelippeaux, Clara. 9 de noviembri de 2023. Qui sont les 7 TikTokeurs à avoir été récompensés aux TikTok Awards 2023?. https://gensdinternet.fr/2023/11/09/qui-sont-les-7-tiktokeurs-a-avoir-ete-recompenses-aux-tiktok-awards-2023/. Les gens d'internet. 2023-11-14. fr-FR.</ref> |- |2023 |GQ Men of the Year |Periodista del añu |Él mesmu |{{won}} |<ref>Grais-Cernea, Adeline. 1 de diziembri de 2023. Hugo Travers : "Je ne prends pas mal qu'on m'appelle youtubeur ou créateur de contenus". https://www.gqmagazine.fr/article/hugo-travers-interview-hommes-de-l-annee-gq. GQ Magazine. 2023-12-24. fr-FR.</ref> |} === Onras === [[Ordin delas Artis i delas Letras|Caballeru dela Ordin delas Artis i delas Letras (2023)]]<ref>Nomination dans l'ordre des Arts et des Lettres – hiver 2023. https://www.culture.gouv.fr/Nous-connaitre/Organisation-du-ministere/Conseil-de-l-Ordre-des-Arts-et-des-Lettres/Arretes-de-Nominations-dans-l-ordre-des-Arts-et-des-Lettres/Nomination-dans-l-ordre-des-Arts-et-des-Lettres-hiver-2023. culture.gouv.fr. 2023-06-27. fr-FR.</ref> == Referencias == <references /> == Atijus d'ahuera == {{Commons category|Hugo Travers}} [https://www.youtube.com/channel/UCAcAnMF0OrCtUep3Y4M-ZPw Canal HugoDécrypte – Actus du jour] en YouTube [https://www.youtube.com/channel/UCyDQrRfFPiIcNkk3w0ZCNww Canal HugoDécrypte – Shorts] en YouTube [https://www.youtube.com/channel/UCUo1RqYV8tGjV38sQ8S5p9A Canal HugoDécrypte] en YouTube [https://www.youtube.com/channel/UC4fBqX4kA7uE8KvPZDrH7jQ Canal Mashup pol HugoDécrypte] en YouTube prwapmi6q7qtu45s5epzmyd6xeu1570 Nuversidá Carlos III de Mairil 0 11888 142983 142687 2026-04-25T10:55:53Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142983 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:3px; background:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em; text-align:left;" |- ! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; line-height:1.2em; padding:0.4em 0.2em 0.3em 0.2em;" | Nuversidá Carlos III de Mairil |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.2em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Logo UC3M.svg|200px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Universidad-carlos3.jpg|250px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:88%; line-height:1.4em; padding:0 0.5em 0.5em 0.5em;" | Campus de Getafe dela Nuversidá Carlos III. |- ! scope="row" style="width:36%; background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Sigla | style="padding:0.2em 0.5em;" | UC3M |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Homo homini sacra res''<br /><span style="font-size:88%;">(''L’ombri es cosa sagrada pal ombri'')</span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Tipu | style="padding:0.2em 0.5em;" | Púbrica |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Fundaol | style="padding:0.2em 0.5em;" | Gregorio Peces-Barba Martínez |- ! colspan="2" style="background:#b0c4de; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Localización |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Direción | style="padding:0.2em 0.5em;" | Varias direcionis [https://www.uc3m.es/conocenos/como-llegar] |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Códigu postal | style="padding:0.2em 0.5em;" | 28903 |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | Getafe, Mairil, España |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Campus | style="padding:0.2em 0.5em;" | Getafe, Leganés, Colmenarejo, Puerta de Toledo (Mairil) |- ! colspan="2" style="background:#b0c4de; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Alministración |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Rector | style="padding:0.2em 0.5em;" | Ángel Arias |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Alministraol | style="padding:0.2em 0.5em;" | Secretaría General |- ! colspan="2" style="background:#b0c4de; text-align:center; padding:0.25em 0.5em; font-weight:bold;" | Academia (2020/21) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Estudiantis | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22.913 |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Dotación | style="padding:0.2em 0.5em;" | 160 millonis d’ebrus (2016) |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Coloris | style="padding:0.2em 0.5em;" | <span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #a2a9b1; background:#000779; vertical-align:middle;"></span>&nbsp;<span style="display:inline-block; width:1.1em; height:1.1em; border:1px solid #a2a9b1; background:#ffffff; vertical-align:middle;"></span> |- ! scope="row" style="background:#eaecf0; padding:0.2em 0.5em; text-align:left; font-weight:bold;" | Sitiu web | style="padding:0.2em 0.5em;" | [http://www.uc3m.es www.uc3m.es] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.5em 0.2em 0.3em 0.2em;" | [[Archivu:Acronimo nombre3l.jpg|200px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.4em 0.5em 0.6em 0.5em; border-top:1px solid #a2a9b1;" | <div style="margin:0 auto 0.4em auto; width:270px; height:150px; border:1px solid #a2a9b1; background:#eef3f8; position:relative;"> <div style="position:absolute; left:129px; top:69px; width:10px; height:10px; border:2px solid #ffffff; border-radius:50%; background:#3366cc;"></div> </div> {| style="margin:0 auto; border:1px solid #a2a9b1; background:#eaecf0; border-collapse:separate;" | style="padding:0.2em 0.6em; text-align:center;" | [https://www.universityrankings.ch/en/institutions/countries?c=Spain 15a nuversidá española nel ''University ranking.ch'' (2025)] |} |} L' '''Nuversidá Carlos III de Madril''' (UC3M) es una [[nuversidá]] púbrica con sei en [[Getafe]], [[Comunidá de Mairil]] ([[España]]). Fue fundá pol Gregorio Peces-Barba el 5 de mayu de 1989, nel marcu dela Lei de Reforma Nuversitaria de 1983. L'UC3M ufre estudios nuversitarius de [[grau]] i postgrau en [[Ciencis Socialis]] i Hurídicas; [[Umanidais]], [[Comunicación]] i [[Documentación]]; i [[Engenierías]], assina como un grau en [[Ciencis]]. Occupa el puestu 35 a nivel mundial i es la docena en [[Uropa]] nel ranking QS delas 50 mejoris nuversidais del [[mundu]] con menos de 50 añus i está incluia ena crassificación académica de nuversidais del THE. L'UC3M amás destaca pola alta empleabiliá delas [[pressona|pressonas]] titulás qu’arcança el 90,6%. == Estoria == L' '''Nuversidá Carlos III de Mairil''' hue fundá n'1989, ena época qu'el [[Partiu Socialista Obreru Español]] (PSOE) dirigi el gobiernu regional, por [[Gregorio Peces-Barba]], «pairi dela [[Constitución Española de 1978|Constitución]]». El su pesqui es de crial un estabbrecimientu baju l'enfluencia idulógica i académica del PSOE. Esti modelu será imitau, sieti añus endispués, pol [[Partiu Populal (España)|Partiu Populal]] (PP) d’[[Alberto Ruiz-Gallardón]] cola [[Nuversidá Rei Juan Carlos]]<ref> Article |luenga=español |autol=Juan José Fernández |títulu=URJC, bastión universitario del PP |periodicu=[[El Periódico de Catalunya]] |fecha=15 d'abril de 2018 |url=https://www.elperiodico.com/es/politica/20180415/urjc-bastion-universitario-pp-6757136 |consultau=18 de jeneru de 2023 </ref>. == Lema == El su lema es ''Homo homini sacra res'' («L'ombri es algo sagrau pal ombri»), adatación libri inspirá ena celebri cita de [[Plautu]] ''Homo homini lupus est'' («L'ombri es un lobu pal ombri»). == Campus == [[File:UC3M en la Comunidad.png|thumb|250px|Municipius enos qu'l' '''Nuversidá Carlos III''' tieni campus.]] La nuversidá cuenta con quatru campus organizaus enos siguientis centrus d'estudius: === Campus de Getafe === Assitiau ena localidá mairileña de [[Getafe]], nel sul de [[Mairil]]. Abriga la Facultá de Ciencis Socialis i Hurídicas, i la Facultá d’Umanidais, Comunicación i Decumentación. Tamién cuenta con biblotecas, aulas informáticas, aulas multimedia, salas audiovisualis, pratós, sala de huicius, aulas de luengas, l' [https://www.uc3m.es/C3IS/inicio Escuela Enternacional Carlos III], un centru deportivu con piscina cubiertu i spa i residencis d'estudiantis. Esti campus abriga tamién la [https://www.fundacion.uc3m.es/ Fundación Nuversidá Carlos III]. === Campus de Leganés === [[File:Auditorio Padre Soler Campus, Universidad Carlos III.jpg|thumb|250px|Biblioteca Rey Pastor, nel Campus de Leganés dela Nuversidá Carlos III.]] Está situau nel municipiu mairileñu de [[Leganés]], nel sul de [[Mairil]]. Abriga l'Escuela Politécnica Superiol. Tieni laboratorius pa crassis esperimental UN (informática, elétrica, bioengeniería, aeroespacial, mecánica, robótica, etc.), biblioteca, aulas informáticas, aulas multimedia, aulas de luengas, centru deportivu con piscina cubiertu, residencia d’estudiantis i auditoriu con capacidá pa 1000 pressonas. === Campus de Colmenarejo === [[File:Campuscolmenarejo.jpg|thumb|250px|Imahin esteriol del Campus de Colmenarejo.]] Se topa ena localidá mairileña de [[Colmenarejo]], nel noroesti de [[Mairil]]. En esti campus s'impartin titulacionis de varias facultais. Enas sus estalacionis abriga una bibloteca, aulas informáticas, aulas de luengas i una sala multimedia. === Campus Mairil-Puerta de Toledo === Está ubicau nel centru dela [[ciá]] de [[Mairil]]. En él s'empartin estudius de postgrau (másteris oficialis i títulus propius). Sei de algunas delas actividais colturalis i artísticas dela UC3M. Cuenta cuna bibloteca, aulas informáticas, aulas multimedia i espaciu polivalenti. == Uferta académica == === Estudios de Grau === L'UC3M ufre estudios de grau <ref>Estudios de Grau</ref> en [[Economía]] i [[Empresa]], [[Engeniería]], [[Ciencis]], [[Derechu]], [[Comunicación]], [[Ciencis Socialis]] i [[Umanidais]]. Cuenta cuna delas mayoris ufertas d’estudios bilingüis delas nuversidais españolas, pues el 71% delas sus titulacionis se puein cursal en inglés o en opción bilingüe. El 51% delas pressonas titulás ena UC3M á participau en programas enternacionalis de movilidá. Tres graus dela UC3M cuentan cola acreditación enternacional AACSB, un sellu distintivu dela escelencia ena educación empresarial qu’á siu obteniu pol menos del cincu pol cientu delos programas de dirección d’empresas del mundu. Ogañu ábate todas las sus titulacionis en engeniería cuentan col sellu EUR-ACE, l'acreditación enternacional de engeniería más prestigiosa d’[[Uropa]]. Los estudiantis puein realizal prátic UN a través delos convenius de colaboración qu'l'Nuversidá tieni suscritus con empresas i estitucionis. Tamién puein accedel a un ampliu programa d’actividais colturalis i deportivas. L'Nuversidá disponi de tres residencis d’estudiantis de gran calidá (2 en [[Getafe]] i 1 en [[Leganés]]). === Estudios de Postgrau === L'UC3M ufre 145 programas de máster i 20 cursús de doctorau enas diversas áreas d’envestigación que se desenuelvin ena Nuversidá. Más del 40% delos programas de máster s’impartin en inglés. Los estudios de máster <ref>Estudios de Postgrau</ref> s’estituyen en quatru Escuelas qu'engloban las ramas de [[Derechu]]; [[Empresa]] i [[Economía]]; [[Umanidais]], [[Comunicación]] i [[Ciencis Socialis]]; i [[Engeniería]] i [[Ciencis Básicas]]. La mayor parti delos másteris dela UC3M s’impartin nel Campus Madril-Puerta de Toledo, nuna delas zonas más céntricas i turísticas dela ciá de Madril. Un 30% delos estudiantis de máster procedin de otrus países atraíus pola possibiliá d’estudial en inglés en Madril, nun campus enternacional. Nel casu delos estudios de doctorau el porcentahi d’estudiantis enternacionalis asciendi al 45%. === Cursús en línia === Amás delas sus crassis regularis, la [[Nuversidá]] ofereci [[MOOC]]s tantu ena pratahorma [[edX]] como en [https://web.archive.org/web/20241007151926/https://miriadax.net/ Miríadax]. Ogañu, proni 13 <ref>cite web | title=UC3M MOOCS | url= http://www.uc3m.es/ss/Satellite/UC3MInstitucional/en/TextoMixta/1371208955552/ </ref> MOOCs de materias que van dendi la mecánica estruttural ata la contratación púbrica i las pinturas uropeas. Los cursús s'impartin tantu en ingrés como en castellanu i tardan, de meya, dos mesis en terminal-si. Endispués s’espédi un certificau degital d’aprovechamientu si l’estudianti á sacau la nota d’aprobau o más. == Presencia enos rankings == Destaca pola su presencia enos rankings [https://www.uc3m.es/conocenos/rankings-acreditaciones nacionalis i enternacionalis]. Occupa el puestu 35 del mundu nel ranking QS delas 50 mejoris nuversidais del mundu con menos de 50 añus i está incluia nel THE World University Rankings. Assimesmu, es la única nuversidá púbrica española entri las mejoris escuelas de negociu uropeas, según el ranking de Financial Times. Tamién figura entri las 5 mejoris nuversidais españolas según nel Ranking CYD dela Fundación Conocimientu i Desenvolvimiento. == Empleabiliá == L'Nuversidá tieni convenius con más de 3.000 empresas i estitucionis pa qu’estudiantis realizun las prática UN del grau. Según el úrtimu Estudiu d’Enserción Profesional delos titulaus ena UC3M (Promoción 2019), la tasa d’empleu delas pressonas titulás ena UC3M arcança el 90,6% i el 97,1% delos titulaus recomienda estudial ena UC3M. == Financiación dela nuversidá == Las [[nuversidá púbrica|nuversidais púbricas]] n'[[España]] <ref> Financiación dela nuversidá </ref> occupan una gran parti del pressupuestu nacional. Ábate el 80% dela financiación pa las nuversidais púbricas es sostribá polos contrebuyentis, colas tasas delos estudiantis representandu la mayor parti del restu desta financiación. Las nuversidais en España no tenin la supervisión úrtima sobri la su financiación; esto lo hazi el gobiernu, que recibi, alministra i reparti todas las huentis de dangu. === Proyetus de financiación === L'UC3M gasta el sistema de [[crowdfunding]] pa financial los sus proyetus. El prucessu por un regulal comprende '''quatru passus prencipalis''': <ref> Crowd funding | date=September 2014 | last1=García Gutiérrez | first1=Isabel </ref> Lo primeru, un científicu, estudianti o un ex-alumnu desenvuelvi un [[revesinu]] sobri envestigación, innovación, i/o la difusión del conocimientu. Lo segundu, esparzin esti revesinu a través de [http://www.goteo.org/about Gotero.org], qu'es un sitiu web ondi los donantis puein buscal i respaldal proyetus enlistaus ena página web. Lo terceru, un donanti enteressau prencipiará a financial un proyetu. Por úrtimu, el proyetu arcança nivelis bastantis de financiación, pubriciá i mejoras relacionás pa hazel-si realidá. Dessistin várius '''tipus de crowdfunding'''. El crowdfunding basau en recompensas es quandu un patrocinadol huncia un proyetu por un incentivu o recompensa a cambiu, por un regulal produtus o serviciis que resultan del proyetu. El crowdfunding de capital resulta nun patrocinadol que recibi alguna horma de capital a cambiu dela su inversión. La financiación basá en deu implica qu'un patrocinadol empresta perras al proyetu, cola promessa de qu'el su capital sea devurtu más los enteressis. El crowdfunding basau en donación implica qu'un donanti invierta pol enterés altruista, sin dengún enterés en recompensas financieris o materialis a cambiu. El crowdfunding á brindau oportunidais a muchas [[pressona|pressonas]] pa desenvolver proyetus de campus. Ena UC3M, Isabel García Gutiérrez, <ref> Crowd_UC3M </ref> qu'es la vicerrectora d'entreprenierismu i parqui científicu, dixu qu'l'nuversidá se furrieló a esti sistema pol su potencial innovadol. La esperiencia dantis dela [[Nuversidá Politécnica de Cataluña]] col usu del sistema de crowdfunding fue tamién un ejemplu útil pa tomal como modelu. ==== Financiación d’actividais colturalis, deportivas i de voluntariáu ==== L'UC3M, como todas las otras nuversidais púbricas, recibi financiación del gobiernu, polo que las tasas de matrícuda delos estudiantis son un porcentahi pequeñu delos gastus realis d’educación. Nostanti, las actividais estraescolaris tales como las [[coltura|colturalis]], deportivas i de voluntariáu no están incluías enas tasas d’inscripción i desigin tasas adicionales pa la su participación. ===== Hundación UC3M ===== L'Hundación UC3M es una organización privada sin ánimu de rucru. Criá en 1990, los sus '''pesquis''' son la promoción i financiación d’actividais socialis, colturalis i científicas. <ref> Foundation of the Uc3m </ref> '''Pesquis dela Hundación UC3M:''' '''Estensión nuversitaria''': Esto inclui cursús pa mayoris (programas colturalis i educación acontinná nel aula) i seminarius sobri intercambius i mercaus financierus pa créditusu académicus. El cursu ''You click'' está degiriu a los jóvenis que quierun entral nel mercau laboral como profesionalis con mejoris conocimientus sobri meyus socialis, networking, comunicación i personahis degitalis. '''Centru de Luengas''': Se centra nel desenvolvimiento en deferentis luengas como ingrés, francés, alemán, chinu, italianu i otras; brindandu oportunidais pa qu'estudiantis estún más motivaus nel aprandiza de luengas; gastandu nuevas tecnulugías i tamién aiuda cola preparación pa los deferentis ujianis de luengas. '''Orientación i empleu (SOPP):''' Gran pratahorma centrá en dahl-si facilidadis a estudiantis i empresas pa ruchar enas futuras contratacionis d’estudiantis col pesqui de ganal esperiencia pal mercau laboral. '''Residencis i alojamientu:''' Ofre facilitación pal alojamientu d’estudiantis i professoris dela nuversidá. Consisti en tres grandis istalacionis, dos en [[Getafe]] (residencis Gregorio Peces-Barba i Fernando de los Ríos) i una en [[Leganés]] (Fernando Abril Martorell). Todas estas istalacionis están ena costanera delos sus respetivus campus. Un númeru en crecientu de dambos dos estudiantis furasterus i estudiantis de otras partis d'[[España]] á hiziú crecel la demanda enas residencis. '''Publicacionis i enformis:''' Estudial i analizal los impactus nel [[mundu]] d'ogañu delos deferentis graus ufrius pola nuversidá. '''Compromissu social''': Prencipalmenti pensau pa aiudal financieramenti a estudiantis con necisidais basás nel méritu, discapacidais i estudiantis con bajus dangus. Esto tamién inclui la importancia delas donacionis d'equipamientu sobranti a varias ONG, reciclahi i sinergias positivas con organizacionis relacionás. == Egressaus notablis == * [[César Muñoz]] * [[Pablo Iglesias Turrión]] * [[Elena González-Blanco]] * [[María Eugenia Rodríguez Palop]] * [[Omar Ayuso]] == Vea-si tamién == [[Commons:Universidad Carlos III de Madrid|Universidad Carlos III de Madrid]] OCW OpenCourseWare Ranking de nuversidais españolas [[Conseju d'Estudiantis Uropeus de Tecnulugía]] (BEST). Asociación enternacional presenti ena nuversidá. == Referencias == {{listaref}} == Atijus p'ahuera == [http://www.uc3m.es/ Nuversidá Carlos III de Mairil] [https://www.edx.org/school/uc3mx UC3M en edx] [https://miriadax.net/web/universidad-carlos-iii-de-madrid UC3M en Miríada X] [https://www.uc3m.es/ss/Satellite/UC3MInstitucional/es/TextoDosColumnas/1371240083658/Rankings_y_acreditaciones_UC3M Rankings i acreditacionis UC3M] 8r8v2nekg536bmp6b0tzljdrgosadp6 Virreinatu de Nueva España 0 11913 142948 2026-04-24T15:13:51Z Olarcos 82 Criá página con '{{Estado extinto}}' 142948 wikitext text/x-wiki {{Estado extinto}} iwbf9z5f5tpg1crbritl5v1tq8iolpe 142949 142948 2026-04-24T15:14:30Z Olarcos 82 142949 wikitext text/x-wiki {{Ficha de antigua entidad territorial}} k6hhl9tu2rdkqpsj203c27xr47rfokn 142950 142949 2026-04-24T15:14:49Z Olarcos 82 142950 wikitext text/x-wiki {{Ficha de entidad territorial}} j6x7sebdvwwzkcujuhcf01fun4t7lxd 142951 142950 2026-04-24T15:15:48Z Olarcos 82 142951 wikitext text/x-wiki La '''[[Nueva España]]''' (nel castellanu ''Nueva España'') fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu corresponduin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estus límitis, sinu tamién el [[arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) pasarun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. Encyclopædia Britannica Online == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los hundaoris del [[Empériu Inframarinu Españolu]] i quien lo guernó dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] heró el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la hundación dela [[colónia]], gastarun i tomarun ventaya delas estruturas preessistentis ena sociedá prehispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{referéncias}} == Atijus d'ahuera == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] 01daazkwunxkqhjfg27gztrvnoovlr0 142952 142951 2026-04-24T15:16:02Z Olarcos 82 /* Referéncias */ 142952 wikitext text/x-wiki La '''[[Nueva España]]''' (nel castellanu ''Nueva España'') fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu corresponduin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estus límitis, sinu tamién el [[arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) pasarun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. Encyclopædia Britannica Online == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los hundaoris del [[Empériu Inframarinu Españolu]] i quien lo guernó dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] heró el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la hundación dela [[colónia]], gastarun i tomarun ventaya delas estruturas preessistentis ena sociedá prehispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus d'ahuera == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] 89sp5ikbvsuiqd3qo3meiwpylbvneex 142953 142952 2026-04-24T15:19:38Z Olarcos 82 /* Atijus d'ahuera */ 142953 wikitext text/x-wiki La '''[[Nueva España]]''' (nel castellanu ''Nueva España'') fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu corresponduin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estus límitis, sinu tamién el [[arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) pasarun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. Encyclopædia Britannica Online == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los hundaoris del [[Empériu Inframarinu Españolu]] i quien lo guernó dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] heró el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la hundación dela [[colónia]], gastarun i tomarun ventaya delas estruturas preessistentis ena sociedá prehispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] gb0lc3j3hdq5x0knbcwvfva2h30rzwv 142954 142953 2026-04-24T15:21:52Z Olarcos 82 /* Estória */ 142954 wikitext text/x-wiki La '''[[Nueva España]]''' (nel castellanu ''Nueva España'') fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu corresponduin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estus límitis, sinu tamién el [[arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) pasarun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. Encyclopædia Britannica Online == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinatu de la Nueva España (1819).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supusu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[Terremotus de Santa Marta|terremotus]] provocan el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que lograrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] 751sy3hzcgi2jhtf1erjb825ck0c65a 142955 142954 2026-04-24T15:22:45Z Olarcos 82 142955 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''[[Nueva España]]''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu corresponduin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estus límitis, sinu tamién el [[arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) pasarun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. Encyclopædia Britannica Online == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinatu de la Nueva España (1819).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supusu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[Terremotus de Santa Marta|terremotus]] provocan el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que lograrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] tvc3mmxn0ldb81l2cead5h74dq83h5g 142957 142955 2026-04-24T15:25:45Z Olarcos 82 142957 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''[[Nueva España]]''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu corresponduin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estus límitis, sinu tamién el [[arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) pasarun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. Encyclopædia Britannica Online == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supusu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[Terremotus de Santa Marta|terremotus]] provocan el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que lograrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] 33ygm4q5kbpou9mt0smtrztjdc6i8rz 142958 142957 2026-04-24T15:28:38Z Olarcos 82 142958 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''[[Nueva España]]''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu correspondin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estas lindis, sinu tamién el [[Filipinas|arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) passun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supusu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[Terremotus de Santa Marta|terremotus]] provocan el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que lograrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] p7hng2msoq51qlfa3lfjkklnahzhbrp 142960 142958 2026-04-24T15:30:30Z Olarcos 82 /* Capitanía general de Guatemala */ 142960 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''[[Nueva España]]''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu correspondin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estas lindis, sinu tamién el [[Filipinas|arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) passun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supusu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[terramotu]]s provocun el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que lograrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Españolu]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] 1skjt5xy4749uqpit6hohj5cchburxq 142961 142960 2026-04-24T15:30:59Z Olarcos 82 /* Estória */ 142961 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''[[Nueva España]]''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu correspondin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estas lindis, sinu tamién el [[Filipinas|arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) passun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supusu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[terramotu]]s provocun el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que lograrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Español]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] 13q7417ha3uqj3mm6qve4kgisu14u7z 142962 142961 2026-04-24T15:31:35Z Olarcos 82 142962 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''Nueva España''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu correspondin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estas lindis, sinu tamién el [[Filipinas|arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) passun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supusu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[terramotu]]s provocun el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que lograrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Español]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] pm12kpnzrfg6j5aug4haf7xpo6k4mw3 142963 142962 2026-04-24T15:42:37Z Olarcos 82 /* Capitanía general de Guatemala */ 142963 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''Nueva España''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu correspondin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estas lindis, sinu tamién el [[Filipinas|arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) passun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supussu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[terramotu]]s provocun el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que logrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Españolu]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Español]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] 2rs7c0r9w87lhdjd7zhtyonjy8h0veo 142965 142963 2026-04-25T00:29:17Z Olarcos 82 /* Estória */ 142965 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi oficial:''' Virreinatu dela Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | '''Nomi orihinal:''' Reynu dela Nueva España<ref>Elías Trabulse, ''La invención de Nueva España: 200 años de historiografía'', El Colegio Nacional, 2021.</ref> |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|border|125px]] [[Archivu:Flag of Cross of Burgundy.svg|border|125px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Bandera del [[Imperiu español]] (sigru XVIII-XIX; izquierda) i [[Cruz de Borgoña|enseña delos ejércitus virreinalis]] (drecha) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Escudo del Reino de México.svg|80px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Escudu del virreinatu de Nueva España |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Map of the Viceroyalty of New Spain.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Mapa de tolos territorius qu'alguna veç pertenicierun al Virreinatu dela Nueva España namái en verdi escuru. En verdi claru, territoriu reclamau sin soberanía denguna i en disputa col Reinu de Gran Bretaña. |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | El virreinatu ena su máxima extensión (1794), tras la incorporación dela [[Luisiana (Nueva España)|Luisiana]] (1764-1803) i antis dela cesión delos territorius de [[Territoriu de Nutca|Nutca]] i Santu Domingu (1795). |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Información heneral |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Entidá | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] [[Reinus delas Indias|indianu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | País | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Corona de Castiella]] (1535-1715)<br />[[Reinu d'España i Indias]] (1715-1821) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Forma de gobiernu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Virreinatu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Religión | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Ilesia católica|Católica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Era | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Colonización española d'América]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Capital | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Coat of arms of Mexico City (Viceregal).svg|15px]] [[Ciá de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma español|Español]] i [[náhuatl]]<ref>''Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos'', Instituto Cervantes.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus idiomas | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[idioma maya|Maya]], [[idioma tagalo|tagalu]], [[idioma quiché|quiché]], [[lenguas mixtecas|mixtecu]], [[idioma cebuano|cebuanu]], [[idioma chortí|chortí]], [[idioma quekchí|quekchí]], [[lenguas zapotecas|zapotecu]], [[idioma otomí|otomí]], [[idioma navajo|navaju]], [[idioma totonaco|totonacu]], [[idioma siux|siux]], [[idioma cachiquel|cachiquel]], [[idioma tseltal|tseltal]], [[idioma mam|mam]], [[idioma comanche|comanchi]], [[idioma purépecha|purépecha]], [[lenguas lencas|lenca]], [[idioma rarámuri|rarámuri]], [[idioma ilocano|ilocanu]], [[idioma tepehuano|tepehuanu]], [[idioma coahuilteco|coahuiltecu]], [[idioma apalache|apalachi]], [[idioma garífuna|garífuna]], etc. |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Otrus nomis | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''Yankwik Kaxtillan Birreiyotl'', lit. «Virreinatu dela Nueva Castiella» en [[náhuatl]]<ref>Miguel Figueroa Saavedra, ''Imomachtilis iwan itlachihchiwalis in masewalyewehkahtlahtoh ipan Yankuik Kaxtillan'', 2022.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Gentiliciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | novohispanu, -na |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Lema | style="padding:0.2em 0.5em;" | ''[[Plus ultra (lema)|Plus Ultra]]'' |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Predecesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1521 — [[Archivu:Aztec Triple Alliance Glyphs Flag.png|22px|border]] Imperiu mexica * 1520 — [[Archivu:TlaxcalaGlyph.png|22px|border]] Señoríu de Tlaxcala * 1530 — [[Archivu:Glifo Michhuahcān.png|22px|border]] Imperiu purépecha * 1523 — [[Archivu:Coliman symbol.svg|22px|border]] Reinu de Colima * 1532 — [[Archivu:Xalixco color.svg|22px|border]] Reinu de Xalisco * 1522 — [[Archivu:Mixtecs.png|22px|border]] Señoríu de Tututepec * 1523 — [[Archivu:Zapotecos.png|22px|border]] Reinu de Zaachila * 1530 — [[Archivu:Autlan.svg|22px|border]] Señoríu d'Autlán * 1541 — [[Archivu:TonalaFlag.png|22px|border]] Señoríu de Tonalá * 1531 — [[Archivu:Glifodetototlan.png|22px|border]] Señoríu de Coinan * 1524 — Señoríu d'Etzatlán * 1722 — Xécora * 1545 — [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|22px|border]] Cacicazgus mayas en Yucatán * 1528 — [[Archivu:Cuscatlan glifo.svg|22px|border]] Señoríu de Cuzcatlán * Indius pueblu * 1589 — [[Archivu:Map of Tondo (1570).png|22px|border]] Reinu de Tondó |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Sucesoras |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | * 1803 — [[Archivu:Royal flag of France.svg|22px|border]] Luisiana (Nueva Francia) * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Oregon Country * 1819 — [[Archivu:Flag of the United States (1819–1820).svg|22px|border]] Territoriu de Florida * 1821 — [[Archivu:Bandera del Primer Imperio Mexicano.svg|22px|border]] Primer Imperiu Mexicanu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Cuba * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Puerto Rico * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral de Santu Domingu * 1821 — [[Archivu:Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg|22px|border]] Capitanía Xeneral delas Filipinas |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Estoria |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu anterior | style="padding:0.2em 0.5em;" | 1519-1522 — [[Conquista de Méxicu]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Iniciu | style="padding:0.2em 0.5em;" | 8 de marçu de 1535 — Creación del virreinatu pola [[Real cédula]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 1 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 22 de febreru de 1819 — [[Tratáu d'Adams-Onís]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 2 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 31 de mayu de 1820 — Abolición del virreinatu pol [[Trieniu Liberal]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 3 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 24 d'abostu de 1821 — [[Tratáus de Córdova]] dela [[Provincia dela Nueva España]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Eventu 4 | style="padding:0.2em 0.5em;" | 15 de setiembri de 1821 — [[Acta d'Independencia d'América Central|Independencia de Centroamérica]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Fin | style="padding:0.2em 0.5em;" | 27 de setiembri de 1821 — [[Independencia de Méxicu|Consumación dela independencia de Méxicu]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Datis demográficos |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Finalis sigru XVIII | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Superfici:''' 7&nbsp;657&nbsp;000 km²<br />'''Puebración:''' 7&nbsp;444&nbsp;086<ref>4&nbsp;799&nbsp;313 abitantis nel Méxicu actual, 1&nbsp;502&nbsp;574 abitantis enas Islas Filipinas, 272&nbsp;000 abitantis enas Antillas hispanas i 870&nbsp;199 abitantis nel [[Reinu de Guatemala]].</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | 1810 | style="padding:0.2em 0.5em;" | '''Puebración:''' 8&nbsp;000&nbsp;000 |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Dirigencia |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Reis d'España|Rei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1516-1556 — [[Carlos I d'España|Carlos I]]<br />• 1808-1833 — [[Fernando VII d'España|Fernando VII]] (''de jure'')<ref>En mayu de 1808 se produjerun las [[Abdicacionis de Bayona]], procesu pol qual Carlos IV i Fernando VII cedierun los sus drechus al Tronu en favor de [[Napoleón Bonaparti]], qui, a su veç, los cedió al su hermanu [[José Bonaparti|José]]. Ni el [[Conseju de Castiella]] ni las autoridais delas posesionis d'ultramar reconociérun cumu soberanu a José, declarandu a Fernando cumu únicu rei llexítimu.</ref> |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | [[Anexu:Virreyes de Nueva España|Virrei]] | style="padding:0.2em 0.5em;" | • 1535-1550 — [[Antonio de Mendoza i Pacheco]]<br />• 1821 — [[Juan Ruiz de Apodaca]]<br />• 1821 — [[Juan O'Donojú]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Güei |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Costa Rica]]<br />[[Cuba]]<br />[[El Salvador]]<br />[[Estaos Uníos]]<br />[[Filipinas]]<br />[[Guam]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Honduras]]<br />[[Méxicu]]<br />[[Estaos Federaus de Micronesia]]<br />[[Nicaragua]]<br />[[Palaos]]<br />[[Colombia]] (Península dela Guajira)<br />[[Puerto Rico]]<br />[[Panamá]] (Región de [[Bocas del Toro]])<br />[[Repúbrica Dominicana]]<br />[[Venezuela]] |- ! colspan="2" style="background:#d8e8ff; text-align:center; padding:0.3em;" | Notas |- | colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em;" | El escudu del [[Ayuntamientu de Méxicu]] era tamién gastau cumu símbolu referencial del virreinatu de Nueva España.<ref>[https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/archivos/nhn/actividades/rincon-de-la-heraldica/torrelaguna-dia-hispanidad.html Alejandro Sierra López, «El rincón de la heráldica. Escudos de ciudades y regiones americanas»], Gobiernu d'España, Ministeriu de Coltura i Deporte.</ref> |} La '''Nueva España''' fue un reinu d’[[España]] mentris el periodu colonial, n’[[América el Norti]] i [[América Central|Central]], ondi ogañu correspondin los estaus d’[[Arizona]], [[California]], [[Colorado]], [[Nevada]], [[Nuevu Méjicu]] i [[Utah]] enos [[Estaus Unius]] ata [[Costa Rica]] n’[[América Central]], teniendu cumu capital la [[Ciá de Méjicu]]. Dessistió dendi’l 1535 al 1821. La [[Nueva España]] no solu almenistraba las tierras comprendias entri estas lindis, sinu tamién el [[Filipinas|arquipélagu delas Filipinas]] n’[[Ásia]]. Endispués dela derrota del exércitu españolu polas tropas d’[[Agustín d'Iturbide]] i [[Vicente Guerrero]], tol territoriu (cola ecepción del arquipélagu asiáticu) passun a formal parti del [[Empériu Mejicanu]] a partil del 28 de setiembri de 1821.Vice-Reinu dela Nueva España. == Territórius == [[Archivu:Mapa del Virreinato de la Nueva España (1794).svg|thumb|Nueva España endispués del [[Tratau de Adams-Onís]] de 1819.|250x250px]] === Capitanía general de Guatemala === La '''capitanía general de Guatemala''' fue la segunda n'emportáncia del virreinatu i fue fundá pola ordin de Carlos I en 1536. Pa 1609, la Real Audiéncia ditarminó qu'el virrei de Nueva España no deberíe sel, en dengún casu, el gobernaol de Guatemala. Estu supussu un gran avanci ena autonomía dela rejión. La primera capital dela capitanía fue [[Antigua Guatemala]]. En 1773 una seri de [[terramotu]]s provocun el cambiu dela capital, polo que'l nuevu emplaçamientu destinau pa albelgal la sei dela capitanía fue [[Nueva Guatemala de la Asunción]]. La promulgaçión dela [[Constituçión de Cádis]] abri ena Capitanía una nueva etapa de liberalismu, colo que logrun entavía más libertá i endependéncia del restu d'España. En 1821 se proclama la [[Endependéncia de Centroamérica|endependéncia]], i dos añus más tardi las cincu provinçias —[[provinçia de Ciá Real de Chiapas]], [[provinçia de Guatemala]], [[provinçia de San Salvaol]], [[provinçia de Comayagua]] i [[provinçia de Nicaragua i Costa Rica]]— se yerguin enas [[provinçias Unias de Centroamérica]], tras la cayía d'[[Agustín I]] cumu [[Primel Empériu Mejicanu|emperaol de Méjicu]]. Nostanti, [[Chiapas]] se incorpora ala naciénti [[Repúbrica Mejicana]], mentris que las otras provinçias formarun la Repúbrica Federal de Centroamérica. === Capitanía general de Yucatán === La '''capitanía general de Yucatán''' fue una gobernaçión i [[capitanía general|çona almenistrativa]] perteneciénti a [[Castilla]], criá en 1565, qu'estaba baju la dependéncia direta del rei p'asuntus melitaris i de goviernu. Nostanti, al no contal con [[audiéncia real]], debíe acudil ala real audiéncia de Méjicu nel virreinatu de Nueva España pa solvental los asuntus juríicus. El virrei dela Nueva España tamién podía nombral gobernaoris enterinus ena provinçia de Yucatán, mentris qu'el rei nombraba el suyu. La provinçia i capitanía general de Yucatán abarcaba los atualis [[territóriu]]s [[mejicanus]] de [[Campeche]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]], [[Yucatán]], ala vezi que nominalmenti le correspondíun los territórius del norti del [[Petén]] i l'atual [[Belici]]. Esta [[Capitanía General|capitanía general]] fue criá a partil delas conquistas capitaneás pol [[Francisco de Montejo]] el Adelantau, que juntu con el su [[Francisco de Montejo y León (el Mozo)|iju]] i [[Francisco de Montejo (el Sobrino)|sobrinu]], omónimus, dominarun alos grupus [[Coltura maya|mayas]] qu'abitaban la [[península de Yucatán]] al su llegada enos alboris del sigru XVI. Estus grupus, que presentarun una aguerría defensa del su territóriu, éran los descendiéntis delos qu'entegrarun la coalición d'estaus qu'avía síu formá i disuelta tiempu dantis dela llegada delos españolis, i que s'avía denominau [[Liga de Mayapán]]. La [[conquista de Yucatán]] fue la más tardía delas que finalmenti entegrarun el virreinatu dela Nueva España, ya que los últimus redutus mayas no fuerun dominaus íntegramenti ata l'añu de 1697 —esto es, más de sigru i meiu endispués dela [[conquista de Méjicu]]—, cola conquista de [[Tayasal]].Molina Solís, Juan Francisco, Estória dela Destapaura i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. == Estória == Los [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]] fuerun los fundaoris del [[Empériu Ultramarinu Español]] i quienis lo guvernun dendi’l 1516 al 1701, quandu la [[Casa de Borbón]] ijueló el tronu d’[[España]]. Éran una desnastía d’orígin alemanas, con dos grandis ramius: l’españolu i l’austríacu. Esta desnastía tuvu una política tal que, asseguurá la deba proporción de poel, las partis entegrantis del su [[Empériu]] (los [[virreinatu]]s) teníun una relativa libertá i autonomía. Nel casu dela [[Nueva España]], el géniu desta desnastía fue que mentris la fundación dela [[colónia]], gastun i tomun ventaja delas estruturas preessistentis ena sociedá prispánica pa prantal sobri ellas la su estrutura de poel. Estu solu fue possibri pola participación ativa i voluntária delos [[señoriu]]s indígenas. Dantis dela llegada delos españolis, la sociedá prehispánica estaba entegrá pun sinfín de señorius ondi ala cabeça estaba el [[Tlatoani]]. Estus señorius estaban pola su parti entegraus en otrus cuerpus políticus más o menus desenvolvius, cumu las [[Alianças Tlaxcaltecas]], las [[Coligacionis Maias]] nel [[Yucatán]] i [[Chiapas]], el [[Reinu Purepecha]] de [[Michoacán]] i l'[[Empériu Mejica]]. Los [[Mejica]] "teníun asorbiu, o teníun assulutu control políticu, sobri angunas dezenas i poníun tributu sobri seis o sieti centenas más". Ala llegada delos españolis ábate tolus señorius "decidirun alial-si alos recén llegaus" punos motivus divelsus, polo que'l sistema de terrol religiosu tuvu una emportáncia crucial. Al tenel contatu colos señorius indígenas, una delas acionis imediatas pola parti delos conquistaoris fue la proibiçión de sacrificius umanus i pola otra parti prencipiar la introdución dela moral i del sistema de valoris judiu-cristianu. Una vezi consumá la [[cayía de Méjicu-Tenochtitlan]], fomentó-si i protegió-si las "[[Repúbricas de Índius]]". Estu es, premitió-si la sobvivéncia delos señorius prehispánicus, ondi los caporalis indígenas conservarun el su estatu, posición i previléjius. Amás de d’estu, los "usus i costumbris" cola ecepción del sacrificiu umanu mantuvun-si prácticamenti entatus. "Ábate tolos señorius subsistirun cumu cuerpus políticus mentris la época colonial i gran porcentaji delos nobris indígenas permanecerun enas sus posicionis de previléjiu, recibiendu gran parti delos tributus i servicius qu'ala su parti correspondíun mentris tol sigru dela Conquista i entavía endispués". La [[evangelización]] dela puebración indígena no fue imediata, sinu un processu lentu i arduuo que requirió mucha peseveráncia i criativiá pola parti delos missionárius i que tordó la mayol parti del sigru pa completal-si. Al contráriu de lo que se cree corrientimenti, la evangelización delos índius no fue un processu que se completasi a "herru i huegu". La consolidación del [[Empériu Españolu]] ena [[Nueva España]] requería estabeliá política i social. Los señorius i las "[[Repúbricas de Índius]]" son el alicanti delos puebrus cumu [[Calacoaya]], [[Tonalá]], [[Xochimilco]], [[Tlalpan]], [[Chiautempan]], [[Coyoacán]] - que son un sabulugal entri abondus que entavía ogañu dessistin i se puein reconocer ena parti central i sul dela atual [[Repúbrica Mejicana]]. La su sobvivéncia es un hatu del éssitu desta estrategia d'assimilación pola parti del [[Empériu Español]]. == Demografía == Puebración dela [[Nueva España]] al cabu del sigru XVIII: {| !Área !! abitanti |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América el Norti]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 5 837 100 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[América Central]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 870 200 |- |bgcolor=#CCCCFF| [[Antillas]] |bgcolor=#EFEFEF align=right| 950 000 |- |bgcolor=#CCCCFF| '''Total''' |bgcolor=#EFEFEF align=right| '''7 657 300''' |- |} == Véssi tamién == [[Virrei]]s dela Nueva España == Referéncias == {{listaref}} == Atijus esternus == [https://web.archive.org/web/20080331002909/http://www.munavi.inah.gob.mx/ Museu Nacional del Virreinatu (Méjicu)] [https://web.archive.org/web/20080126162337/http://www.ejournal.unam.mx/historia_novo/histnovo_index.html Estúdius dela Estória Novihispánica (e-journal UNAM)] [http://www.puc.cl/sw_educ/historia/america/html/1_2_1_1.html Nuversidá Pontifícia Católica de Chili, ''L'América española colonial''] [https://web.archive.org/web/20080917171200/http://www.arts-history.mx/virreyes/ Los virreis dela Nueva España] crvjie2tcw147sa86u3271bqask6d7o Península de Yucatán 0 11914 142966 2026-04-25T00:43:00Z Olarcos 82 Criá página con '{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-ali…' 142966 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti陸 complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya. Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referilsi al descubrimientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el proçesu d'esploraçión i conquista de los territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por cuantun a lo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espeziçión çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de febreru de 1517 con rumbu a [[La Abana]] i endispués de rodeal la isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoçi cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulga al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] diçi que fue [[cabu Catochi]] ondi vyerun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ena atualidá i los sus DIYATIVUS == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 95ffmjz5zidlklracoapedwq4gie5iq 142967 142966 2026-04-25T00:43:47Z Olarcos 82 /* La Península ena atualidá i los sus DIYATIVUS */ 142967 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti陸 complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya. Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referilsi al descubrimientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el proçesu d'esploraçión i conquista de los territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por cuantun a lo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espeziçión çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de febreru de 1517 con rumbu a [[La Abana]] i endispués de rodeal la isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoçi cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulga al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] diçi que fue [[cabu Catochi]] ondi vyerun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) qoi70oa3273ea95u646mbx7pawxujoy 142969 142967 2026-04-25T00:46:14Z Olarcos 82 /* Descubrimientu dela Península */ 142969 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti陸 complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya. Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espeziçión çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de febreru de 1517 con rumbu a [[La Abana]] i endispués de rodeal la isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoçi cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulga al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] diçi que fue [[cabu Catochi]] ondi vyerun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) sqkj1qbhfvde533aqd0bq5h7bexc71j 142970 142969 2026-04-25T00:47:34Z Olarcos 82 /* Descubrimientu dela Península */ 142970 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti陸 complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya. Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) egivokofmavjpq55a5yuli4c7xi77pv 142971 142970 2026-04-25T00:49:00Z Olarcos 82 /* Toponimia */ 142971 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya. Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) a4t4tzy3vya3mv0v4k22niy5zqu0lqe 142972 142971 2026-04-25T00:49:50Z Olarcos 82 /* Nomi original dela región */ 142972 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya. Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) rbdi563po6sxyjqrsqh8c1kbr49yi4f 142973 142972 2026-04-25T00:50:47Z Olarcos 82 /* Nomi original dela región */ 142973 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 6ql45nf9buxigqqd70evqkdh6fdap9e 142974 142973 2026-04-25T00:51:54Z Olarcos 82 /* Los mayas ena Península */ 142974 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]<ref>''Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán''.''Reseña de la Historia Antigua de Yucatán'' [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 7poaql77r47saeq5oc9iyxlzs9ol72x 142975 142974 2026-04-25T00:52:09Z Olarcos 82 /* La Península ogañu i los sus atrativus */ 142975 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]<ref>''Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán''.''Reseña de la Historia Antigua de Yucatán'' [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. == Época virreinal == A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/30/eco-b.html Los cenotes de la península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur]</ref>. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 6pdny0gvp9bi956dqd54seqgvoozgyl 142976 142975 2026-04-25T00:55:51Z Olarcos 82 /* Época virreinal */ 142976 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]<ref>''Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán''.''Reseña de la Historia Antigua de Yucatán'' [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. === Época virreinal === A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == Geología == [[Archivu:Sediment off the Yucatan Peninsula.jpg|thumb|[[Sedimentu]] n'el pélagu dela península de Yucatán.]] [[Archivu:Yucatan chix crater.jpg|thumb|Assitiamientu del "Anillu de Cenotis" ena península de Yucatán.]] La península es la parti espuesta dela más estensa [[Yucatan Platform|Pratahorma de Yucatán]], la cual está compuesta de [[Carbonate rock|carbonatu]] i rocas solubris, siendu ena su mayoría [[Tierra caliça|caliça]] anque tamién s'alcuentran [[Dolomite (rock)|dolomita]] i [[evaporita]]s a desivérsas prehundiis. Toa la península de Yucatán es un paisaji [[karst|kársticu]] llanu i no confinau. Los avismus, conoçíus localmenti cumu [[cenotis]], están destendíus poles tierras baxas del norti. Segundu la [[Alvarez hypothesis|ipótesis de Alvarez]], la [[estinçión masiva]] de los dinosaurius no avianus nel trànsitu del Períodu Cretácicu al Paleógenu (arrayu K–Pg), haçi 66 millonis d'añus, fue causá pol l'enpatu dun asteroidi en angún lulga dela gran [[Cuenca del Caribe|conca del Caribe]]. El [[cráter de Chicxulub]], que s'alcuentra a gran prehundiá, está centrau frenti ala costa norti dela península, açerca del puebru de [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]]. El ya famosu "Anillu de Cenotis", una estrutura jeolójica compuesta por cenotis dispuestos en semicírculu, marca una delas ondas de choqui d'esti eventu d'enpatu ena roca de haçi unos 66 millonis d'añus. La eiciçéncia del crátel s'a apoyau en previas cumu el ya mentau "Anillu de Cenotis", asina cumu ena preséncia de restos d'enpatu cumu el [[shocked quartz|cuarçu de choqui]] i las [[tektite|teititas]], un tipu de vídriu hormau duranti los enpatus de meteoritus. El [[Arrowsmith Bank|Bancu d'Arrowsmith]] es un [[submerged bank|bancu sumerjiu]] assitiau nel estremu noresti dela península. == Climi == La península tieni un clima tropical, que va dendi'l semiáridu nel noroesti ata l'úmidu nel sul. La luva meya añal va dendi menus de 800 mm enas partis más secas del noroesti ata los 2000 mm ena [[Petén Basin|conca del Petén]] al sul. La preçipitaçión varía segundu la estaçión, siendu agostu i setiembri los mesis más lluviosus pol lo general. Al igual que gran parti del [[Mari Caribe|Caribe]], la península s'alcuentra drentu del Cinturón de Furacanis del Alánticu, i pola su orografía aballá i llana, es vulnerabri a estas grandis tormentas que vienin del orienti. La çona s'a vistu afarás por munchus furacanis, cumu el [[Huracán Gilbert|Gilbert]], el [[Huracán Emily (2005)|Emily]], el [[Huracán Wilma|Wilma]] i el [[Huracán Dean|Dean]]. Unas tormentas fuertis llamás ''nortis'' puein baxal liheru pola península de Yucatán en cualquiel momentu del añu. Anque estas tormentas açotan la çona con luvias recias i bentus artus, tiendin a sel de corta duraçión, escampandu dendi una ora de tiempu. El proçentaji meyu de días con luva pol mes va dendi un mínimu del 7% n'abril ata un máisimu del 25% n'outubri. Las brisas puein tenel un efetu refrescanti, anque la [[umiá]] es generalmenti arta, especialmenti enas partis ondi entavía queda selva tropical. == Recursus ídricus == [[Archivu:Yucatan Cenotes (Mexico, December 2019) - 10 (50093204117).jpg|thumb|Un [[cenoti]] de Yucatán.]] Debíu ala natura eitremá [[karst|kárstica]] de toa la península, la metá norti no tieni ríus superficialis. Ondi ai [[lagu]]s i [[pantanu]]s, l'augua es barraçosa i generalmenti no se puei bebel. Debíu al su assitiamientu costeru, toa la península tieni debaxu un estensu [[acuíferu]] costeru estratificau por densiá, ondi una lenti d'augua duçi (hormá pol augua de luva) frota sobri l'augua salá que entra dendi los bordis dela costa. Los milis de cenotis que se repartin pola rejión premitin l'atayu al sistema d'augua sotorraña. Los cenotis an síu vitalis dendi antiñu pal puebru [[Maya|maya]]. == Ecología == La vegetaçión i las comuniáis de prantas dela península varían de norti a sul. Las [[Yucatán dry forests|selvas secas de Yucatán]] ocupan el noroesti secu dela península, i encluin bosquis secus i matu i carrascal de catus. Las [[Yucatán moist forests|selvas úmidas de Yucatán]] s'alcuentran pol el centru i el orienti dela península, i se caraterizan por bosquis semi-caduçifólius ondi d'un 25 a un 50% de los árvolis pierdin la su oxa duranti la estaçión seca de vranu. Los [[Belizian pine forests|bosquis de pinus de Belici]] s'alcuentran en várius enclavis pol el centru de Belici. La parti más meridional dela península está ena ecorrejión delas [[Petén–Veracruz moist forests|selvas úmidas de Petén-Veracruz]], una selva tropical de verdura perén. El norti de Guatimala ([[Departamento de Petén|El Petén]]), Méjicu ([[Campechi]] i [[Quintana Roo]]) i el ocienti de [[Belici]] entavía conservan las estensión más grandis de [[selva tropical]] d'[[América Central]]. Sin embargu, estas selvas están sufriendu una gran [[desforestançión]]. Los manglaris s'alcuentran a lo largu dela costa, con los [[Usumacinta mangroves|manglaris d'Usumacinta]] alreol dela [[laguna de Términus]] nel sudesti, los [[Petenes mangroves|manglaris de Petenes]] pola costa oesti, los [[Ría Lagartos mangroves|manglaris de Ría Lagartos]] pola costa norti, i los [[Mayan Corridor mangroves|manglaris del Corredol Maya]] i los [[Belizean Coast mangroves|manglaris dela costa de Belici]] al orienti, xuntu al mari Caribe. El [[Sistema Arreçifal del Mesoamericanu]] es una barrera de coral inmensa que se destiendi por más de 700 millas a lo largu dela costa oriental dela península. == Governança == La [[península]] conprendi los [[Estaus de Méjicu|estaus mejicanus]] de [[Yucatán]], [[Campechi]] i [[Quintana Roo]], asina cumu el [[Departamento de Petén|Departamentu de Petén]] de [[Guatimala]] i cuasi toa [[Belici]]. == Economía == [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|[[Cantarell Field|Campu de Cantarell]].]] A finalis dela era istórica i prencipius dela moerna, la península de Yucatán era mayoritariamenti una çona de cría de ganau, esplotançión de madera i produçión de [[chicle]] i [[henequén]]. Dendi los añus 1970, la península s'a orientau ala su economía pal turismu, especialmenti nel estau mejicanu de Quintana Roo. Aparti del turismu, otra huenti de dineru emportanti ena península es la madera i las endústrias del chicle, concretamenti en Belici. Tamién s'alcuentró [[petróleu]] en ciertas partis de Yucatán, lo que truju más oportunidais económicas. Lo que antañu era un puebru pequeñu de pescaoris, [[Cancún]], nel noresti dela península, s'a convertíu nuna ciaú próspera. La [[Riviera Maya]], que se destiendi pola costa oriental entri [[Cancún]] i [[Tulum]], tieni más de 50.000 camas oteleras. Los lulgas más conoçíus son el antigu puebru de pescaoris de [[Playa del Carmen]], los parquis ecolójicus de [[Xcaret]] i [[Xel-Há]], i las ruinas mayas de [[Tulum]] i [[Cobá]]. == Población == [[Archivu:Mérida, Yucatán from the 16th floor of Hyatt.JPG|thumb|Mérida, Yucatán en 2006.]] La población dela península de Yucatán es muy desivérsa en ca parti. La densiá de población i la composición étnica son dos fatoris que juegan ena población total. La çona más poblá es [[Mérida (México)|Mérida]] nel estau de Yucatán i la su rejión alreol, en contraste con el estau de Quintana Roo, la parti menus poblá dela península. En términos de composición étnica, la mayoría dela población está compuesta por mayas i mestizus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/30/eco-b.html Los cenotes de la península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur]</ref>. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 4pfwafvc88lrcseemgc6lg0dxos0bi9 142977 142976 2026-04-25T00:56:59Z Olarcos 82 /* Población */ 142977 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Los mayas ena Península == [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]<ref>''Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán''.''Reseña de la Historia Antigua de Yucatán'' [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Más adelantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. === Época virreinal === A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == Geología == [[Archivu:Sediment off the Yucatan Peninsula.jpg|thumb|[[Sedimentu]] n'el pélagu dela península de Yucatán.]] [[Archivu:Yucatan chix crater.jpg|thumb|Assitiamientu del "Anillu de Cenotis" ena península de Yucatán.]] La península es la parti espuesta dela más estensa [[Yucatan Platform|Pratahorma de Yucatán]], la cual está compuesta de [[Carbonate rock|carbonatu]] i rocas solubris, siendu ena su mayoría [[Tierra caliça|caliça]] anque tamién s'alcuentran [[Dolomite (rock)|dolomita]] i [[evaporita]]s a desivérsas prehundiis. Toa la península de Yucatán es un paisaji [[karst|kársticu]] llanu i no confinau. Los avismus, conoçíus localmenti cumu [[cenotis]], están destendíus poles tierras baxas del norti. Segundu la [[Alvarez hypothesis|ipótesis de Alvarez]], la [[estinçión masiva]] de los dinosaurius no avianus nel trànsitu del Períodu Cretácicu al Paleógenu (arrayu K–Pg), haçi 66 millonis d'añus, fue causá pol l'enpatu dun asteroidi en angún lulga dela gran [[Cuenca del Caribe|conca del Caribe]]. El [[cráter de Chicxulub]], que s'alcuentra a gran prehundiá, está centrau frenti ala costa norti dela península, açerca del puebru de [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]]. El ya famosu "Anillu de Cenotis", una estrutura jeolójica compuesta por cenotis dispuestos en semicírculu, marca una delas ondas de choqui d'esti eventu d'enpatu ena roca de haçi unos 66 millonis d'añus. La eiciçéncia del crátel s'a apoyau en previas cumu el ya mentau "Anillu de Cenotis", asina cumu ena preséncia de restos d'enpatu cumu el [[shocked quartz|cuarçu de choqui]] i las [[tektite|teititas]], un tipu de vídriu hormau duranti los enpatus de meteoritus. El [[Arrowsmith Bank|Bancu d'Arrowsmith]] es un [[submerged bank|bancu sumerjiu]] assitiau nel estremu noresti dela península. == Climi == La península tieni un clima tropical, que va dendi'l semiáridu nel noroesti ata l'úmidu nel sul. La luva meya añal va dendi menus de 800 mm enas partis más secas del noroesti ata los 2000 mm ena [[Petén Basin|conca del Petén]] al sul. La preçipitaçión varía segundu la estaçión, siendu agostu i setiembri los mesis más lluviosus pol lo general. Al igual que gran parti del [[Mari Caribe|Caribe]], la península s'alcuentra drentu del Cinturón de Furacanis del Alánticu, i pola su orografía aballá i llana, es vulnerabri a estas grandis tormentas que vienin del orienti. La çona s'a vistu afarás por munchus furacanis, cumu el [[Huracán Gilbert|Gilbert]], el [[Huracán Emily (2005)|Emily]], el [[Huracán Wilma|Wilma]] i el [[Huracán Dean|Dean]]. Unas tormentas fuertis llamás ''nortis'' puein baxal liheru pola península de Yucatán en cualquiel momentu del añu. Anque estas tormentas açotan la çona con luvias recias i bentus artus, tiendin a sel de corta duraçión, escampandu dendi una ora de tiempu. El proçentaji meyu de días con luva pol mes va dendi un mínimu del 7% n'abril ata un máisimu del 25% n'outubri. Las brisas puein tenel un efetu refrescanti, anque la [[umiá]] es generalmenti arta, especialmenti enas partis ondi entavía queda selva tropical. == Recursus ídricus == [[Archivu:Yucatan Cenotes (Mexico, December 2019) - 10 (50093204117).jpg|thumb|Un [[cenoti]] de Yucatán.]] Debíu ala natura eitremá [[karst|kárstica]] de toa la península, la metá norti no tieni ríus superficialis. Ondi ai [[lagu]]s i [[pantanu]]s, l'augua es barraçosa i generalmenti no se puei bebel. Debíu al su assitiamientu costeru, toa la península tieni debaxu un estensu [[acuíferu]] costeru estratificau por densiá, ondi una lenti d'augua duçi (hormá pol augua de luva) frota sobri l'augua salá que entra dendi los bordis dela costa. Los milis de cenotis que se repartin pola rejión premitin l'atayu al sistema d'augua sotorraña. Los cenotis an síu vitalis dendi antiñu pal puebru [[Maya|maya]]. == Ecología == La vegetaçión i las comuniáis de prantas dela península varían de norti a sul. Las [[Yucatán dry forests|selvas secas de Yucatán]] ocupan el noroesti secu dela península, i encluin bosquis secus i matu i carrascal de catus. Las [[Yucatán moist forests|selvas úmidas de Yucatán]] s'alcuentran pol el centru i el orienti dela península, i se caraterizan por bosquis semi-caduçifólius ondi d'un 25 a un 50% de los árvolis pierdin la su oxa duranti la estaçión seca de vranu. Los [[Belizian pine forests|bosquis de pinus de Belici]] s'alcuentran en várius enclavis pol el centru de Belici. La parti más meridional dela península está ena ecorrejión delas [[Petén–Veracruz moist forests|selvas úmidas de Petén-Veracruz]], una selva tropical de verdura perén. El norti de Guatimala ([[Departamento de Petén|El Petén]]), Méjicu ([[Campechi]] i [[Quintana Roo]]) i el ocienti de [[Belici]] entavía conservan las estensión más grandis de [[selva tropical]] d'[[América Central]]. Sin embargu, estas selvas están sufriendu una gran [[desforestançión]]. Los manglaris s'alcuentran a lo largu dela costa, con los [[Usumacinta mangroves|manglaris d'Usumacinta]] alreol dela [[laguna de Términus]] nel sudesti, los [[Petenes mangroves|manglaris de Petenes]] pola costa oesti, los [[Ría Lagartos mangroves|manglaris de Ría Lagartos]] pola costa norti, i los [[Mayan Corridor mangroves|manglaris del Corredol Maya]] i los [[Belizean Coast mangroves|manglaris dela costa de Belici]] al orienti, xuntu al mari Caribe. El [[Sistema Arreçifal del Mesoamericanu]] es una barrera de coral inmensa que se destiendi por más de 700 millas a lo largu dela costa oriental dela península. == Governança == La [[península]] conprendi los [[Estaus de Méjicu|estaus mejicanus]] de [[Yucatán]], [[Campechi]] i [[Quintana Roo]], asina cumu el [[Departamento de Petén|Departamentu de Petén]] de [[Guatimala]] i cuasi toa [[Belici]]. == Economía == [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|[[Cantarell Field|Campu de Cantarell]].]] A finalis dela era istórica i prencipius dela moerna, la península de Yucatán era mayoritariamenti una çona de cría de ganau, esplotançión de madera i produçión de [[chicle]] i [[henequén]]. Dendi los añus 1970, la península s'a orientau ala su economía pal turismu, especialmenti nel estau mejicanu de Quintana Roo. Aparti del turismu, otra huenti de dineru emportanti ena península es la madera i las endústrias del chicle, concretamenti en Belici. Tamién s'alcuentró [[petróleu]] en ciertas partis de Yucatán, lo que truju más oportunidais económicas. Lo que antañu era un puebru pequeñu de pescaoris, [[Cancún]], nel noresti dela península, s'a convertíu nuna ciaú próspera. La [[Riviera Maya]], que se destiendi pola costa oriental entri [[Cancún]] i [[Tulum]], tieni más de 50.000 camas oteleras. Los lulgas más conoçíus son el antigu puebru de pescaoris de [[Playa del Carmen]], los parquis ecolójicus de [[Xcaret]] i [[Xel-Há]], i las ruinas mayas de [[Tulum]] i [[Cobá]]. == Puebración == [[Archivu:Mérida, Yucatán from the 16th floor of Hyatt.JPG|thumb|Mérida, Yucatán en 2006.]] La Puebración dela península de Yucatán es muy desivérsa en ca parti. La densiá de puebración i la composición étnica son dos fatoris qu'ajuegan ena puebración total. La zona más peubrá es [[Mérida (México)|Mérida]] nel estau de Yucatán i la su rejión alreol, en contraste col estau de Quintana Roo, la parti menus puebrá dela península. En términos de composición étnica, la mayoría dela población está compuesta por mayas i mestizus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/30/eco-b.html Los cenotes de la península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur]</ref>. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 8f3shslinsa58ol7yqshl25eofevp5d 142978 142977 2026-04-25T00:57:53Z Olarcos 82 /* Los mayas ena Península */ 142978 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Estoria == === Los mayas ena Península === [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]<ref>''Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán''.''Reseña de la Historia Antigua de Yucatán'' [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Más alantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. == Descubrimientu dela Península == [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. === Época virreinal === A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == Geología == [[Archivu:Sediment off the Yucatan Peninsula.jpg|thumb|[[Sedimentu]] n'el pélagu dela península de Yucatán.]] [[Archivu:Yucatan chix crater.jpg|thumb|Assitiamientu del "Anillu de Cenotis" ena península de Yucatán.]] La península es la parti espuesta dela más estensa [[Yucatan Platform|Pratahorma de Yucatán]], la cual está compuesta de [[Carbonate rock|carbonatu]] i rocas solubris, siendu ena su mayoría [[Tierra caliça|caliça]] anque tamién s'alcuentran [[Dolomite (rock)|dolomita]] i [[evaporita]]s a desivérsas prehundiis. Toa la península de Yucatán es un paisaji [[karst|kársticu]] llanu i no confinau. Los avismus, conoçíus localmenti cumu [[cenotis]], están destendíus poles tierras baxas del norti. Segundu la [[Alvarez hypothesis|ipótesis de Alvarez]], la [[estinçión masiva]] de los dinosaurius no avianus nel trànsitu del Períodu Cretácicu al Paleógenu (arrayu K–Pg), haçi 66 millonis d'añus, fue causá pol l'enpatu dun asteroidi en angún lulga dela gran [[Cuenca del Caribe|conca del Caribe]]. El [[cráter de Chicxulub]], que s'alcuentra a gran prehundiá, está centrau frenti ala costa norti dela península, açerca del puebru de [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]]. El ya famosu "Anillu de Cenotis", una estrutura jeolójica compuesta por cenotis dispuestos en semicírculu, marca una delas ondas de choqui d'esti eventu d'enpatu ena roca de haçi unos 66 millonis d'añus. La eiciçéncia del crátel s'a apoyau en previas cumu el ya mentau "Anillu de Cenotis", asina cumu ena preséncia de restos d'enpatu cumu el [[shocked quartz|cuarçu de choqui]] i las [[tektite|teititas]], un tipu de vídriu hormau duranti los enpatus de meteoritus. El [[Arrowsmith Bank|Bancu d'Arrowsmith]] es un [[submerged bank|bancu sumerjiu]] assitiau nel estremu noresti dela península. == Climi == La península tieni un clima tropical, que va dendi'l semiáridu nel noroesti ata l'úmidu nel sul. La luva meya añal va dendi menus de 800 mm enas partis más secas del noroesti ata los 2000 mm ena [[Petén Basin|conca del Petén]] al sul. La preçipitaçión varía segundu la estaçión, siendu agostu i setiembri los mesis más lluviosus pol lo general. Al igual que gran parti del [[Mari Caribe|Caribe]], la península s'alcuentra drentu del Cinturón de Furacanis del Alánticu, i pola su orografía aballá i llana, es vulnerabri a estas grandis tormentas que vienin del orienti. La çona s'a vistu afarás por munchus furacanis, cumu el [[Huracán Gilbert|Gilbert]], el [[Huracán Emily (2005)|Emily]], el [[Huracán Wilma|Wilma]] i el [[Huracán Dean|Dean]]. Unas tormentas fuertis llamás ''nortis'' puein baxal liheru pola península de Yucatán en cualquiel momentu del añu. Anque estas tormentas açotan la çona con luvias recias i bentus artus, tiendin a sel de corta duraçión, escampandu dendi una ora de tiempu. El proçentaji meyu de días con luva pol mes va dendi un mínimu del 7% n'abril ata un máisimu del 25% n'outubri. Las brisas puein tenel un efetu refrescanti, anque la [[umiá]] es generalmenti arta, especialmenti enas partis ondi entavía queda selva tropical. == Recursus ídricus == [[Archivu:Yucatan Cenotes (Mexico, December 2019) - 10 (50093204117).jpg|thumb|Un [[cenoti]] de Yucatán.]] Debíu ala natura eitremá [[karst|kárstica]] de toa la península, la metá norti no tieni ríus superficialis. Ondi ai [[lagu]]s i [[pantanu]]s, l'augua es barraçosa i generalmenti no se puei bebel. Debíu al su assitiamientu costeru, toa la península tieni debaxu un estensu [[acuíferu]] costeru estratificau por densiá, ondi una lenti d'augua duçi (hormá pol augua de luva) frota sobri l'augua salá que entra dendi los bordis dela costa. Los milis de cenotis que se repartin pola rejión premitin l'atayu al sistema d'augua sotorraña. Los cenotis an síu vitalis dendi antiñu pal puebru [[Maya|maya]]. == Ecología == La vegetaçión i las comuniáis de prantas dela península varían de norti a sul. Las [[Yucatán dry forests|selvas secas de Yucatán]] ocupan el noroesti secu dela península, i encluin bosquis secus i matu i carrascal de catus. Las [[Yucatán moist forests|selvas úmidas de Yucatán]] s'alcuentran pol el centru i el orienti dela península, i se caraterizan por bosquis semi-caduçifólius ondi d'un 25 a un 50% de los árvolis pierdin la su oxa duranti la estaçión seca de vranu. Los [[Belizian pine forests|bosquis de pinus de Belici]] s'alcuentran en várius enclavis pol el centru de Belici. La parti más meridional dela península está ena ecorrejión delas [[Petén–Veracruz moist forests|selvas úmidas de Petén-Veracruz]], una selva tropical de verdura perén. El norti de Guatimala ([[Departamento de Petén|El Petén]]), Méjicu ([[Campechi]] i [[Quintana Roo]]) i el ocienti de [[Belici]] entavía conservan las estensión más grandis de [[selva tropical]] d'[[América Central]]. Sin embargu, estas selvas están sufriendu una gran [[desforestançión]]. Los manglaris s'alcuentran a lo largu dela costa, con los [[Usumacinta mangroves|manglaris d'Usumacinta]] alreol dela [[laguna de Términus]] nel sudesti, los [[Petenes mangroves|manglaris de Petenes]] pola costa oesti, los [[Ría Lagartos mangroves|manglaris de Ría Lagartos]] pola costa norti, i los [[Mayan Corridor mangroves|manglaris del Corredol Maya]] i los [[Belizean Coast mangroves|manglaris dela costa de Belici]] al orienti, xuntu al mari Caribe. El [[Sistema Arreçifal del Mesoamericanu]] es una barrera de coral inmensa que se destiendi por más de 700 millas a lo largu dela costa oriental dela península. == Governança == La [[península]] conprendi los [[Estaus de Méjicu|estaus mejicanus]] de [[Yucatán]], [[Campechi]] i [[Quintana Roo]], asina cumu el [[Departamento de Petén|Departamentu de Petén]] de [[Guatimala]] i cuasi toa [[Belici]]. == Economía == [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|[[Cantarell Field|Campu de Cantarell]].]] A finalis dela era istórica i prencipius dela moerna, la península de Yucatán era mayoritariamenti una çona de cría de ganau, esplotançión de madera i produçión de [[chicle]] i [[henequén]]. Dendi los añus 1970, la península s'a orientau ala su economía pal turismu, especialmenti nel estau mejicanu de Quintana Roo. Aparti del turismu, otra huenti de dineru emportanti ena península es la madera i las endústrias del chicle, concretamenti en Belici. Tamién s'alcuentró [[petróleu]] en ciertas partis de Yucatán, lo que truju más oportunidais económicas. Lo que antañu era un puebru pequeñu de pescaoris, [[Cancún]], nel noresti dela península, s'a convertíu nuna ciaú próspera. La [[Riviera Maya]], que se destiendi pola costa oriental entri [[Cancún]] i [[Tulum]], tieni más de 50.000 camas oteleras. Los lulgas más conoçíus son el antigu puebru de pescaoris de [[Playa del Carmen]], los parquis ecolójicus de [[Xcaret]] i [[Xel-Há]], i las ruinas mayas de [[Tulum]] i [[Cobá]]. == Puebración == [[Archivu:Mérida, Yucatán from the 16th floor of Hyatt.JPG|thumb|Mérida, Yucatán en 2006.]] La Puebración dela península de Yucatán es muy desivérsa en ca parti. La densiá de puebración i la composición étnica son dos fatoris qu'ajuegan ena puebración total. La zona más peubrá es [[Mérida (México)|Mérida]] nel estau de Yucatán i la su rejión alreol, en contraste col estau de Quintana Roo, la parti menus puebrá dela península. En términos de composición étnica, la mayoría dela población está compuesta por mayas i mestizus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/30/eco-b.html Los cenotes de la península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur]</ref>. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) safwjin02njcmhinci8liz8t1xihi4o 142979 142978 2026-04-25T00:58:33Z Olarcos 82 /* Descubrimientu dela Península */ 142979 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Estoria == === Los mayas ena Península === [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]<ref>''Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán''.''Reseña de la Historia Antigua de Yucatán'' [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Más alantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. === Destopamientu dela Península polos uropeus === [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. == Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI == [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. === Época virreinal === A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == Geología == [[Archivu:Sediment off the Yucatan Peninsula.jpg|thumb|[[Sedimentu]] n'el pélagu dela península de Yucatán.]] [[Archivu:Yucatan chix crater.jpg|thumb|Assitiamientu del "Anillu de Cenotis" ena península de Yucatán.]] La península es la parti espuesta dela más estensa [[Yucatan Platform|Pratahorma de Yucatán]], la cual está compuesta de [[Carbonate rock|carbonatu]] i rocas solubris, siendu ena su mayoría [[Tierra caliça|caliça]] anque tamién s'alcuentran [[Dolomite (rock)|dolomita]] i [[evaporita]]s a desivérsas prehundiis. Toa la península de Yucatán es un paisaji [[karst|kársticu]] llanu i no confinau. Los avismus, conoçíus localmenti cumu [[cenotis]], están destendíus poles tierras baxas del norti. Segundu la [[Alvarez hypothesis|ipótesis de Alvarez]], la [[estinçión masiva]] de los dinosaurius no avianus nel trànsitu del Períodu Cretácicu al Paleógenu (arrayu K–Pg), haçi 66 millonis d'añus, fue causá pol l'enpatu dun asteroidi en angún lulga dela gran [[Cuenca del Caribe|conca del Caribe]]. El [[cráter de Chicxulub]], que s'alcuentra a gran prehundiá, está centrau frenti ala costa norti dela península, açerca del puebru de [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]]. El ya famosu "Anillu de Cenotis", una estrutura jeolójica compuesta por cenotis dispuestos en semicírculu, marca una delas ondas de choqui d'esti eventu d'enpatu ena roca de haçi unos 66 millonis d'añus. La eiciçéncia del crátel s'a apoyau en previas cumu el ya mentau "Anillu de Cenotis", asina cumu ena preséncia de restos d'enpatu cumu el [[shocked quartz|cuarçu de choqui]] i las [[tektite|teititas]], un tipu de vídriu hormau duranti los enpatus de meteoritus. El [[Arrowsmith Bank|Bancu d'Arrowsmith]] es un [[submerged bank|bancu sumerjiu]] assitiau nel estremu noresti dela península. == Climi == La península tieni un clima tropical, que va dendi'l semiáridu nel noroesti ata l'úmidu nel sul. La luva meya añal va dendi menus de 800 mm enas partis más secas del noroesti ata los 2000 mm ena [[Petén Basin|conca del Petén]] al sul. La preçipitaçión varía segundu la estaçión, siendu agostu i setiembri los mesis más lluviosus pol lo general. Al igual que gran parti del [[Mari Caribe|Caribe]], la península s'alcuentra drentu del Cinturón de Furacanis del Alánticu, i pola su orografía aballá i llana, es vulnerabri a estas grandis tormentas que vienin del orienti. La çona s'a vistu afarás por munchus furacanis, cumu el [[Huracán Gilbert|Gilbert]], el [[Huracán Emily (2005)|Emily]], el [[Huracán Wilma|Wilma]] i el [[Huracán Dean|Dean]]. Unas tormentas fuertis llamás ''nortis'' puein baxal liheru pola península de Yucatán en cualquiel momentu del añu. Anque estas tormentas açotan la çona con luvias recias i bentus artus, tiendin a sel de corta duraçión, escampandu dendi una ora de tiempu. El proçentaji meyu de días con luva pol mes va dendi un mínimu del 7% n'abril ata un máisimu del 25% n'outubri. Las brisas puein tenel un efetu refrescanti, anque la [[umiá]] es generalmenti arta, especialmenti enas partis ondi entavía queda selva tropical. == Recursus ídricus == [[Archivu:Yucatan Cenotes (Mexico, December 2019) - 10 (50093204117).jpg|thumb|Un [[cenoti]] de Yucatán.]] Debíu ala natura eitremá [[karst|kárstica]] de toa la península, la metá norti no tieni ríus superficialis. Ondi ai [[lagu]]s i [[pantanu]]s, l'augua es barraçosa i generalmenti no se puei bebel. Debíu al su assitiamientu costeru, toa la península tieni debaxu un estensu [[acuíferu]] costeru estratificau por densiá, ondi una lenti d'augua duçi (hormá pol augua de luva) frota sobri l'augua salá que entra dendi los bordis dela costa. Los milis de cenotis que se repartin pola rejión premitin l'atayu al sistema d'augua sotorraña. Los cenotis an síu vitalis dendi antiñu pal puebru [[Maya|maya]]. == Ecología == La vegetaçión i las comuniáis de prantas dela península varían de norti a sul. Las [[Yucatán dry forests|selvas secas de Yucatán]] ocupan el noroesti secu dela península, i encluin bosquis secus i matu i carrascal de catus. Las [[Yucatán moist forests|selvas úmidas de Yucatán]] s'alcuentran pol el centru i el orienti dela península, i se caraterizan por bosquis semi-caduçifólius ondi d'un 25 a un 50% de los árvolis pierdin la su oxa duranti la estaçión seca de vranu. Los [[Belizian pine forests|bosquis de pinus de Belici]] s'alcuentran en várius enclavis pol el centru de Belici. La parti más meridional dela península está ena ecorrejión delas [[Petén–Veracruz moist forests|selvas úmidas de Petén-Veracruz]], una selva tropical de verdura perén. El norti de Guatimala ([[Departamento de Petén|El Petén]]), Méjicu ([[Campechi]] i [[Quintana Roo]]) i el ocienti de [[Belici]] entavía conservan las estensión más grandis de [[selva tropical]] d'[[América Central]]. Sin embargu, estas selvas están sufriendu una gran [[desforestançión]]. Los manglaris s'alcuentran a lo largu dela costa, con los [[Usumacinta mangroves|manglaris d'Usumacinta]] alreol dela [[laguna de Términus]] nel sudesti, los [[Petenes mangroves|manglaris de Petenes]] pola costa oesti, los [[Ría Lagartos mangroves|manglaris de Ría Lagartos]] pola costa norti, i los [[Mayan Corridor mangroves|manglaris del Corredol Maya]] i los [[Belizean Coast mangroves|manglaris dela costa de Belici]] al orienti, xuntu al mari Caribe. El [[Sistema Arreçifal del Mesoamericanu]] es una barrera de coral inmensa que se destiendi por más de 700 millas a lo largu dela costa oriental dela península. == Governança == La [[península]] conprendi los [[Estaus de Méjicu|estaus mejicanus]] de [[Yucatán]], [[Campechi]] i [[Quintana Roo]], asina cumu el [[Departamento de Petén|Departamentu de Petén]] de [[Guatimala]] i cuasi toa [[Belici]]. == Economía == [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|[[Cantarell Field|Campu de Cantarell]].]] A finalis dela era istórica i prencipius dela moerna, la península de Yucatán era mayoritariamenti una çona de cría de ganau, esplotançión de madera i produçión de [[chicle]] i [[henequén]]. Dendi los añus 1970, la península s'a orientau ala su economía pal turismu, especialmenti nel estau mejicanu de Quintana Roo. Aparti del turismu, otra huenti de dineru emportanti ena península es la madera i las endústrias del chicle, concretamenti en Belici. Tamién s'alcuentró [[petróleu]] en ciertas partis de Yucatán, lo que truju más oportunidais económicas. Lo que antañu era un puebru pequeñu de pescaoris, [[Cancún]], nel noresti dela península, s'a convertíu nuna ciaú próspera. La [[Riviera Maya]], que se destiendi pola costa oriental entri [[Cancún]] i [[Tulum]], tieni más de 50.000 camas oteleras. Los lulgas más conoçíus son el antigu puebru de pescaoris de [[Playa del Carmen]], los parquis ecolójicus de [[Xcaret]] i [[Xel-Há]], i las ruinas mayas de [[Tulum]] i [[Cobá]]. == Puebración == [[Archivu:Mérida, Yucatán from the 16th floor of Hyatt.JPG|thumb|Mérida, Yucatán en 2006.]] La Puebración dela península de Yucatán es muy desivérsa en ca parti. La densiá de puebración i la composición étnica son dos fatoris qu'ajuegan ena puebración total. La zona más peubrá es [[Mérida (México)|Mérida]] nel estau de Yucatán i la su rejión alreol, en contraste col estau de Quintana Roo, la parti menus puebrá dela península. En términos de composición étnica, la mayoría dela población está compuesta por mayas i mestizus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/30/eco-b.html Los cenotes de la península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur]</ref>. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 0gd2of2b0eg4wqxukb7sjca9jenlp1v 142980 142979 2026-04-25T00:58:49Z Olarcos 82 /* Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI */ 142980 wikitext text/x-wiki {| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background:#f8f9fa; color:black; font-size:88%; line-height:1.4em;" |- ! colspan="2" style="background:#cfe3ff; font-size:125%; font-weight:bold; text-align:center; padding:0.4em;" | Península de Yucatán |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Yucatan peninsula 250m.jpg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Vista satelital dela península de Yucatán |- ! style="width:110px; text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Paísis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Méxicu]]<br />[[Guatemala]]<br />[[Belice]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | División alministrativa | style="padding:0.2em 0.5em;" | Campechi (MEX)<br />Yucatán (MEX)<br />Quintana Roo (MEX)<br />[[Archivu:Flag of El Petén Department.svg|20px]] [[Petén]] (GUA)<br />Tolos distritus de Belice (BLZ) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Continenti | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[América del Norti]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Mari | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Golfu de Méxicu]] - [[Mari Caribi]] ([[Océanu Atlánticu]]) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Golfus i bahías | style="padding:0.2em 0.5em;" | Lagunas de [[Laguna de Términos|Términos]] i [[Yalahau]], bahías de [[bahía de Campechi|Campechi]], [[bahía dela Ascensión|l'Ascensión]] i [[bahía de Chetumal|Chetumal]], i [[golfu d'Honduras]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Estrechu | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Canal de Yucatán]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Ciáis | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Mérida (Méxicu)|Mérida]], [[San Franciscu de Campechi]], [[Cancún]], [[Chetumal]], [[Belmopán]], [[Ciá de Belice]] i [[Flores (Petén)|Flores]] |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Superfici | style="padding:0.2em 0.5em;" | 181&nbsp;000 km² |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Longitú | style="padding:0.2em 0.5em;" | 600 km (NE-SO) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Anchura | style="padding:0.2em 0.5em;" | 275 - 400 km<br />(390 km l'istmu) |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Conquista uropea durante los sigrus XVI i XVII | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Francisco Hernández de Córdoba, descobridor de Yucatán]], [[Francisco de Montejo]], [[Adelantáu]] i conquistador xuntu col su iju i col su sobriñu homónimus |- ! style="text-align:left; padding:0.2em 0.5em;" | Árias protehías | style="padding:0.2em 0.5em;" | [[Parqui nacional Chiquibul]] (BEL)<br />[[Reserva dela biosfera maya]], [[parqui nacional Tikal]], [[parqui nacional Laguna del Tigri]], parqui nacional San Miguel La Palotada, parqui nacional Mirador-Ríu Azul, [[parqui nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo]], Biotopu protehíu Cerro Cahuí (GUA)<br />[[parqui nacional Arrecifis de Cozumel]], [[Sian Ka'an|Reserva dela Biosfera Sian Ka'an]], [[Ría Lagartos|parqui nacional de Ría Lagartos]], [[Celestún|parqui nacional de Ría Celestún]], [[Reserva dela Biosfera de Calakmul]] (MEX) |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:Mexico location map.svg|280px]] |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:95%; padding:0 0.5em 0.4em 0.5em;" | Localización en Méxicu |} [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|Cantarell]] La '''península de Yucatán''' es la porción [[setentrional]] de [[Mesoamérica]] que devi el [[golfu de Méjicu]] del [[mari Caribe]] nel estremu sudesti d'[[América del Norti]] i la parti norti d'[[América Central]], cun territóriu d'aprossimadamenti {{esd|181 000 km²}}. La forman al norti, los estaus [[Méjicu|mejicanus]] de [[Yucatán (México)|Yucatán]], [[Quintana Roo]] i [[Campechi]], i al sul la conforman el departamentu guatimaltecu de [[Departamento de Petén|Petén]] i [[Belici]]. Pa los finis d'esti artículu, las demarçacionis rayanas peninsularis son: al sudesti, la [[laguna de Términus]] nel estau de [[Campechi]]; al noroesti la ría de [[Celestún]] i el puertu de [[Sisal (Yucatán)|Sisal]] nel estau de [[Yucatán]]; al noresti, [[Cabu Catochi]] nel estau de [[Quintana Roo]]; al sul, el cintu plegau del departamentu del [[Departamento de Petén|Petén]]; al sudesti, orillandu las [[Montes Maya|montañas Maya]], el litoral del [[golfu d'Onduras]]. Se trata propiamenti del territóriu qu'acupó duranti la [[Empériu español|dominación española]], dendi prencipius del [[sigru XVI]] ata prencipius del [[sigru XIX]], la [[Capitanía General de Yucatán]]. Ena mayoría desti territóriu, sacanti la parti sul i de los litoralis, es tierra caliça i dura, falta de ríus i de montañas emportantis, ena qu'el augua, pa gorvel al mari, rompi brecha nel susuelu una vezi alcançau el mantu [[Agua subterránea|freáticu]], formandu cavidais i aguás enterioris conocías cumu [[cenotis]], que los antiguos pueblaoris dela región, los [[Coltura maya|mayas]], usun cumu reserva vital del augua. Enla porción norti del litoral, a unus {{esd|7 km}} al orienti del puertu de [[Progreso (Yucatán)|Progresu]], se halla una pequeña puebración veraniega i de pescaoris llamá [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]] ondi s'estima que cayó un aerolitu dela familia de [[(298) Baptistina|Baptistina]], hazi 65 millonis d'añus, que formó un crátel jigantescu —el nombrau [[cráter de Chicxulub]]—, d'aprossimadamenti {{esd|180 km}} de diámetru i que segundu las más rezienti ipótesis tuvu, entri otras consequéncias, la [[estinçión de los dinosaurius]] dela faz dela tierra. Ena parti noresti dela península, la más calcárea, la más fiera, se cautivó dendi tiempus inmemorialis el [[henequén]], pranta orijenaria dela región, i que dendi meyaus del [[sigru XIX]] dio origen a una [[Cordemex|agroendústria]], que pol abondus añus fue la prencipal atividá económica peninsular. == Toponimia == El nomi dau ala península s'origenó duranti las primeras esploracionis delos [[Conquista de México|conquistaoris]] proveniéntis dela [[península ibérica]]. Son fiablis las velsionis que concien en qu'esti nomi abríe resultau duna confusión entri los [[antiguos mayas|abitantis mayas]] i los primerus esploraoris españolis pa 1517: Segundu una d'ellas, tou fue consequéncia de qu'un esploraol ispanu entrepelandu a un indíjena maya quiso sabel el nomi dela rejión. El indíjena probabrienti le respondió ''Ma'anaatik ka t'ann'' que en luenga [[maya yucatecu]] senifica ''no entiend'el tu palral'' o ''no te comprendu''. Tamién s'izi que los españolis dierun el nomi de Yucatán ala región porqu'los mayas contestaban alas sus preguntis cona frasi ''uh yu ka t'ann'', que en maya senifica ''oi cómu palran'', i los españolis capiscun Yucatán. Otras velsionis endican que Yucatán provien del maya ''Ci u t'ann'', que senifica ''no entiendu''. La encicropédia ''[[Yucatán en el Tiempo]]'', ena ficha correspondiénti a [[Bartolomé Colón]], germanu de [[Cristóbal Colón|Cristóbal]], izi qu'en ocassión duna travesía que realizaba el navegaol [[Génova|jenovés]] n'abostu de 1502, s'atopó cun grupu de [[coltura maya|mayas]] que sulcaban el [[Mar caribe|Caribe]] nuna embarcaçión en missión comercial, frenti ala costa delo qu'atualmenti es [[Onduras]]. Qu'endispués d'entercambial mercancías, los indígenas, señalandu a lo luegu las costas dela su tierra, djun: ''"Yuk'al-tan mayab"'', qu'era la desinaçión lingüística dela su nación i que testualmenti quieri dezil: "tous los que palran la luenga maya". Nel su envormi, Bartolomé Colón recoxó esa frasi i escribió ''Yucathan maian'', pa desinal la tierra que tuvu enfrenti, dendi la costa norti de Onduras, ata la costa oriental dela península. Asina es cómu el castellanu adquieri el primel nomi geográficu con que abríe de desinalsi endispués la tierra de los mayas. Esta es, segundu [[Antonio Mediz Bolio]], la etimología más raonabri del nomi de Yucatán, al que se l'han atribuíu los más caprichosus i pintorescus orígenis.Casares G. Cantón, Raúl et al, Yucatán en el tiempo, 1998, Mérida, Yucatán. En cualquiel cassu los ispanus capiscaban argu pareçíu al vocablu Yucatán que oi denomina a esta región peninsular i al estau [[Méjicu|mejicanu]] del mesmu nomi. Es probabri qu'el primel narraol dela velsión del «no te entiend'u» fuera frai [[Toribio de Benavente]] ''Motolinía'', qu'al final del capítulu 8 del Tratau III dela su ''Istória de los indius dela Nueva España'' diçi:{{cita| (...) porque palrandu con aquellos Indius d'aquella costa, a lo que los españolis preguntaban los Indius respondían: «Tectetán, Tectetán», que quieri dezil: «No te entiend'u, no te entiend'u»: los cristianus corrompierun el vocablu, i no entendiendu lo que los Indius dezían, dierun: «Yucatán se llama esta tierra»; i lo mesmu fue nun cabu qu'allí hazía la tierra, al cual tamién llamarun cabu de Cotoch; i Cotoch en aquella luenga quieri dezil casa.| frai Toribio de Benavente, ''Istória de los indius dela Nueva España''}} Pola su parti, el flaili franciscanu [[Diego de Landa]], quien fue obispu de Yucatán, ena su ''[[Relación de las cosas de Yucatán]]'' escrita en 1566, refieri testualmenti:{{Cita|(...) Que cuandu [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] llegó a esta tierra saltandu ena punta qu'él llamó cabu de Cotoch, halló ciertus pescaoris indius i les preguntó qué tierra era aquella, i que le responderun ''cotoch'', que quieri dezil nuestras casas i nuestra patria, i que por esu se punsu esi nomi a aquella punta, i que preguntándulis más por señas que cómu era suya aquella tierra, responderun ''kiuthán'', que quieri dezil ''díçin-lo''; i que los españolis la llamarun Yucatán, i qu'estu s'entendió d'unu de los conquistaoris viejus llamau Blas Hernández que fue con el Adelantau la primera vezi...|Diego de Landa, ''Relaçión delas cosas de Yucatán'' (1566)}} [[Bernal Díaz del Castillo]], ena su ''Istória verdadera dela conquista dela Nueva España'', afirma que «Yucatán» quieri dezil «tierra de [[Manihot esculenta|yucas]]» pranta qu'era cautivá polos mayas i que constituía un emportanti complementu alimentíçiu pa ellus.Díaz del Castillo, Bernal, Istória verdadera dela conquista dela Nueva España, 1568<ref>[[Bernal Díaz del Castillo|DÍAZ del Castillo, Bernal]] (1568) ''"[[Historia verdadera de la conquista de la Nueva España]]"'' (1939) Joaquín Ramírez Cabañas, México, ed.Pedro Robredo [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01715418982365098550035/index.htm edición en línea, Tomo I], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05819511922437539832268/index.htm]</ref><ref>[http://www.menendezymenendez.com/2007/09/cmo-se-alimentaron-las-multitudes-mayas.html ¿Cómo se alimentaban los mayas? Consultado el 3 de marzo de 2009]</ref>. == Nomi original dela región == Antis dela llegada de los [[España|españolis]] ala península de Yucatán, el nomi desta era [[Mayab]]. En [[idioma maya|luenga maya]], ma ya'ab que senifica ''un pocus'' (''ma'' senifica no i ''ya'ab'', munchus). Era el lulga que los mayas avían selecionau nel su peregrinal i calificau pa un cuantus. Avía síu i era entavía, ala llegada de los europeus, una rejión muy emportanti pala [[çiviliçaçión maya]], qu'avía hallau ellí el redutu nel que se desarrolló, muy particularmenti duranti el denominau [[Periodo Posclásico mesoamericano|períodu posclásicu]], anque los asentamientus dela [[çiviliçaçión maya]] más remotus ena rejión s'estiman pa el [[sigru III]] d.C. i mesmu antis, cumu s'afirma tras las determinaçionis alvertíus en yaçimientus arqueolójicus cumu [[Komchén (sitio arqueológico)|Komchén]], [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] i [[Tipikal]]. Fue en esi entonçis que las primeras migraçionis proveniéntis del [[Petén]], se estableçerun primeru ena rejión de [[Bacalar]]. Más adelantri, pa el [[sigru V]] d.C., prencipiarun a traslaalsi pa el ponienti dela península, fundandu entri otras ciaus [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]] i Ichcaanzihóo (tamién llamá [[T'Hó]]), atualmente [[Mérida (México)|Mérida]], la capital del estau enos muestrus días.Molina Solís, Juan Francisco, Estória del Descubrimientu i Conquista de Yucatán, 1896, Mérida, Yucatán <ref>Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán. Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Las [[ciudades mayas|ciaus mayas]] dela çona continuarun esiçiendu endispués del [[colapso maya|colapsu]] delas ciaus dela rejión maya orijinal i algunas d'ellas seguían siendu abitaás ala llegada de los españolis a prencipius del [[sigru XVI]]. Ena atualidá, se conservan en estraordinariu estau un gran númeru de sítius arqueolójicus qu'abarcan desivérsus períodus del desarrollu dela çiviliçaçión maya<ref>Op cit: Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán.Reseña de la Historia Antigua de Yucatán [[Juan Francisco Molina Solís]].</ref> . Dendi la conquista española, ena primera parti del [[sigru XVI]] i ata mediaus del [[sigru XIX]] la península de Yucatán, entegrá polos atualis estaus de [[Campechi]], Yucatán i [[Quintana Roo]], constituyó una sola entiá políticu-almenistrativa, la [[Capitanía General de Yucatán]]. Enos alboris del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], en 1823, se configura una primera [[República de Yucatán]] que s'adiere ala [[Repúbrica Federal]] de los [[Estados Unidos Mexicanos|Estaus Unius Mejicanus]]. Más tardi en 1841, cumu resultau de conflitus colturalis i políticus vinculaus con el pautu federal qu'avía síu rotu, Yucatán se declara endependienti de Méjicu pa dalsi una segunda [[República de Yucatán]], tamién efímera por cuantun que en 1848 Yucatán se reintegraríe a Méjicu. Quinzi añus endispués, en 1858 (anque el goviernu de [[Benito Juárez]] no reconoçió el fechu ata 1863), en plena [[guerra de castas]], el estau mejicanu de Yucatán abríe de sel escindiu por primera vezi, estableçiéndu-si [[Campechi]] cumu estau endependienti. Ala conclusión dela propia guerra, duranti el [[Porfirio Díaz|porfiriatu]], en 1902, el estau de Yucatán fue devidíu otra vezi pa crial el territóriu federal que más tardi se convertiríe nel atual estau de [[Quintana Roo]]. == Estoria == === Los mayas ena Península === [[Archivu:Yucatan- maya.jpg|right|200px|thumb|Mapa delas ciaus mayas ena península de Yucatán.]] [[Archivu:ChichenItzamilcolumnasycastillo.jpg|thumb|200px|[[Chichén Itzá]] fundá pa el 525 d.C.]] [[Archivu:Mayas.png|thumb|200px|left|Rejión de los [[antiguos mayas]] en [[Mesoamérica]].]][[Archivu:Cavepaintings-loltun.jpg|thumb|200px|left|Pintura rupestri en cueva de Lol-Tun, Yucatán.]] Fuerun los mayas los qu'estableçerun las primeras ciaus ipánicas ena península, anque posibrienti aya avíu abitantis i poblamientus menoris prévius (ca. 8000 a.C.) que pareçin demostralsi con descubrimientus [[Paleontología|paleontolójicus]] ([[Lol-Tun]]) rezientis. Con relaçión alos mayas se sabi, nostanti, que los primerus d'entri ellus baxarun del [[Petén]], pa instalalsi ena rejión sudoriental dela península ena çona de [[Bacalar]], [[Quintana Roo]] i que lo hizun pa l'añu 250 d.C. Fuerun los chanis, puebru o trivu maya qu'anteçedió alos [[itzáes]], quienes más tardi, pa l'añu 525 d.C. prencipiarun a movelsi pa el orienti dela península, fundandu [[Chichén Itzá]], [[Izamal]], [[Motul de Carrillo Puerto|Motul]], [[Ek Balam]], [[T'Hó]] (Ichcaanzihó), oi la ciaú de [[Mérida (México)|Mérida]] i [[Champotón]]<ref>''Historia del Descubrimiento y Conquista de Yucatán''.''Reseña de la Historia Antigua de Yucatán'' [[Juan Francisco Molina Solís]]. Mérida, Yucatán. 1896 (Reeditada en 1943 y prologada por [[Antonio Mediz Bolio]])</ref>. Más alantri, uvu otrus grandis centrus urbanus mayas en Yucatán, anque ca ciaú tenía autogoviernu i huerça melitar. Tous se identifiçaban cumu mayas. Ena península, las tres ciaus ipánicas prencipalis fuerun aparti de [[Chichén Itzá]], [[Uxmal]] i [[Mayapán]]. Estas formarun la [[Liga de Mayapán]] qu'era una espeçi de confederaçión pa tenel sofocu mutuu en cuantun a comerciu i defensa delas sus fronteras. El poel desarrollau pola Triniá Aliança duró pocu, pos [[Hunac Ceel|Hunac Ceel Cauich]], señol de [[Mayapán]], peleó i derrotó a [[Chac Xib Chac]] de [[Chichén-Itzá]], quienes fuyerun i se estableçerun nel lagu Petén-Itzá, al norti dela atual Guatimala. Munchas ciaus peninsularis atualis nel su orijinal fuerun localidais mayas: Mérida ([[T'Hó]]); [[San Francisco de Campeche]] (Akimpech); [[Chetumal]] (Chaktemal), etc. Del mesmu mou, munchus nomis atualis son herdaus del puebru maya alos yucatecus moernus: ''Canul, Cauich, [[Couoh]], Pech, Chi, Ay, Pat, Ucán, Tzec, Yah, Ixbá'' son apellíus qu'entavía se conservan en pleno [[sigru XXI]] i tienin el su orijen enos antiguos mayas. === Destopamientu dela Península polos uropeus === [[Archivu:Expedición de Córdoba a Yucatán.svg|thumb|250px|Espeziçión de Francisco Hernández de Córdoba a Yucatán en 1517.]] Al referil-si al destopamientu dela península de Yucatán se palra del eventu istóricu protagonizau por europeus, por ordin i encargu del [[Empériu español]], enos alboris del [[sigru XVI]], duranti el processu d'esploraçión i conquista delos territórius de [[Mesoamérica]]. Resulta craru qu'el términu ''descubrimientu'' es utilizau por quantun alo que se refieri alos propius españolis qu'estaban entonçis esplorandu territórius pa ellus desconoçíus. En sentíu estritu, no se puei descubril un territóriu qu'ya estaba abitau. En 1513, [[Juan Ponce de León]] ya avía conquistau la isla de [[Borinquén]], atual [[Puertu Ricu]], i avía «descubiertu» la [[Frória]]. Él i [[Antón de Alaminos]] quien lo acompañó n'esti úrtimu «descubrimientu», sospechaban entonçis qu'al oesti de [[Cuba]] hallaríun nuevas tierras. Baxu la enfruéncia d'ellus, [[Diego Velázquez de Cuéllar]], a la saçón gobernaol dela isla de Cuba, organizó una espeziçión baxu el mandu de [[Francisco Hernández de Córdoba, descubridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdoba]] pa esploral los maris al ponienti dela isla. Esta espezición çarpu del puertu de [[Jaruco|Ajaruco]] el 8 de hebreru de 1517 con rumu a [[La Abana]] i endispués de rodeal l'isla i navegal con direción sul ponienti, polo qu'agora se conoci cumu el [[canal de Yucatán]], llegó a tierra firmi el 1 de marçu, ala península del Yucatán. Ai discrepançias respetu del lulgal al qu'arribarun los participançis d'esta primera espeziçión. Unus afirman que fue [[Isla Mujeres]]. [[Bernal Díaz del Castillo]] izi que fue [[cabu Catochi]] ondi vierun una gran ciaú ala que llamó el ''Gran Cairu''. === Conquista dela península polos españolis nel sigru XVI === [[Archivu:Cacicazgos mayas - es.svg|thumb|220px|left|Devisión de jurisdiçionis mayas nel sigru XVI.]] [[Archivu:Dzibilchaltun.jpg|thumb|200px|Templu delas Sieti Muñecas en [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]].]] La [[conquista de Yucatán]] llevá a cabu por [[Francisco de Montejo]] con ayua de [[Alonso de Ávila]], dambus esperimentaús es-capitanis de Cortés, prencipió en 1527. Fue esta una faina jartu dificultosa. La primera campaña realizá pol orienti dela península entri 1527 i 1529, asina cumu la segunda campaña, realizá pol ocienti dela península entri 1530 i 1535, fuerun repelías poles trivus mayas, quienes en horma organizá atacarun las poçiçionis españolas ena ciaú real de [[Chichén Itzá]]. Francisco de Montejo, quien avía lograu el títulu de [[Adelantado|Adelantau]] pala península de Yucatán, tamién tenía enteresis enas gobernaçionis de [[Guatimala]], [[Chiapas]] i [[Tabascu]], los cualis distrajerun la su atençión duranti cincu añus, polo que suspendió las atividais de conquista entri 1535 i 1540. Fuerun [[Francisco de Montejo el mozo|Francisco de Montejo el moçu]] i [[Francisco de Montejo, el sobrino|Francisco de Montejo, el sobrinu]], quienes lograrun sometel pocu a pocu a ca una delas trivus mayas en ca jurisdiçión (''Kuchkabal'') d'[[ah Canul]], [[tutul xiúes]], [[cocomes]], [[Cheles (mayas)|chelis]], [[cupules]], i otras nuna tercera campaña que prencipió en 1540 i terminó en 1546. Francisco de Montejo, se reunió con el su iju i sobrinu en [[San Francisco de Campeche]] en 1546 pa exercel la su gobernaçión, peru una nueva rebelión delas trivus mayas estalló coordinadamenti ena rejión, polo que los Montejo tuvierun que realizal una laura de reconquista en toa la çona oriental dela península duranti un añu más, lograndu el su oxetivu en 1547. === Época virreinal === A pesar de qu'a partil d'esta conquista se prencipia ena península lo que propiamenti abríe de llamalsi cumu etapa virreinal, caraterizá pol dominiu español sobri la rejión, no dexó d'eiciçi un estau d'inestabilidá latenti enos territórius qu'avían síu mayas. De fechu, no fue ata 150 añus más tardi, en 1697, cuandu [[Martín de Ursúa]] pú sometel alas trivus mayas de los [[itzáes]] i los [[couoh]] nel [[lago Petén Itzá|lagu Petén Itzá]], a ondi s'avían retraíu. Entavía a mediaus del [[sigru XVIII]], en 1761, se dio una sublevaçión maya encabeçá por [[Jacinto Canek]] nel puebru de [[Cisteil]] que fue reprimía pol goviernu colonial de manera cruenta. Duranti los sigrus [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]], por mediu duna jartu dura faina de gobernaoris i misionerus [[franciscanos]] se pú il consolidandu el dominiu ispanu sobri la rejión i a pesar d'ellu, en 1848, ya ena etapa del [[independencia de México|Méjicu endependienti]], abríe de prencipiarsi otra guerra fiera, llamá [[Guerra de Castas|de Castas]] que fue el epílogu dela rebeldía maya ena península frenti alos sus conquistaoris europeus. == Geología == [[Archivu:Sediment off the Yucatan Peninsula.jpg|thumb|[[Sedimentu]] n'el pélagu dela península de Yucatán.]] [[Archivu:Yucatan chix crater.jpg|thumb|Assitiamientu del "Anillu de Cenotis" ena península de Yucatán.]] La península es la parti espuesta dela más estensa [[Yucatan Platform|Pratahorma de Yucatán]], la cual está compuesta de [[Carbonate rock|carbonatu]] i rocas solubris, siendu ena su mayoría [[Tierra caliça|caliça]] anque tamién s'alcuentran [[Dolomite (rock)|dolomita]] i [[evaporita]]s a desivérsas prehundiis. Toa la península de Yucatán es un paisaji [[karst|kársticu]] llanu i no confinau. Los avismus, conoçíus localmenti cumu [[cenotis]], están destendíus poles tierras baxas del norti. Segundu la [[Alvarez hypothesis|ipótesis de Alvarez]], la [[estinçión masiva]] de los dinosaurius no avianus nel trànsitu del Períodu Cretácicu al Paleógenu (arrayu K–Pg), haçi 66 millonis d'añus, fue causá pol l'enpatu dun asteroidi en angún lulga dela gran [[Cuenca del Caribe|conca del Caribe]]. El [[cráter de Chicxulub]], que s'alcuentra a gran prehundiá, está centrau frenti ala costa norti dela península, açerca del puebru de [[Chicxulub Puerto|Chicxulub]]. El ya famosu "Anillu de Cenotis", una estrutura jeolójica compuesta por cenotis dispuestos en semicírculu, marca una delas ondas de choqui d'esti eventu d'enpatu ena roca de haçi unos 66 millonis d'añus. La eiciçéncia del crátel s'a apoyau en previas cumu el ya mentau "Anillu de Cenotis", asina cumu ena preséncia de restos d'enpatu cumu el [[shocked quartz|cuarçu de choqui]] i las [[tektite|teititas]], un tipu de vídriu hormau duranti los enpatus de meteoritus. El [[Arrowsmith Bank|Bancu d'Arrowsmith]] es un [[submerged bank|bancu sumerjiu]] assitiau nel estremu noresti dela península. == Climi == La península tieni un clima tropical, que va dendi'l semiáridu nel noroesti ata l'úmidu nel sul. La luva meya añal va dendi menus de 800 mm enas partis más secas del noroesti ata los 2000 mm ena [[Petén Basin|conca del Petén]] al sul. La preçipitaçión varía segundu la estaçión, siendu agostu i setiembri los mesis más lluviosus pol lo general. Al igual que gran parti del [[Mari Caribe|Caribe]], la península s'alcuentra drentu del Cinturón de Furacanis del Alánticu, i pola su orografía aballá i llana, es vulnerabri a estas grandis tormentas que vienin del orienti. La çona s'a vistu afarás por munchus furacanis, cumu el [[Huracán Gilbert|Gilbert]], el [[Huracán Emily (2005)|Emily]], el [[Huracán Wilma|Wilma]] i el [[Huracán Dean|Dean]]. Unas tormentas fuertis llamás ''nortis'' puein baxal liheru pola península de Yucatán en cualquiel momentu del añu. Anque estas tormentas açotan la çona con luvias recias i bentus artus, tiendin a sel de corta duraçión, escampandu dendi una ora de tiempu. El proçentaji meyu de días con luva pol mes va dendi un mínimu del 7% n'abril ata un máisimu del 25% n'outubri. Las brisas puein tenel un efetu refrescanti, anque la [[umiá]] es generalmenti arta, especialmenti enas partis ondi entavía queda selva tropical. == Recursus ídricus == [[Archivu:Yucatan Cenotes (Mexico, December 2019) - 10 (50093204117).jpg|thumb|Un [[cenoti]] de Yucatán.]] Debíu ala natura eitremá [[karst|kárstica]] de toa la península, la metá norti no tieni ríus superficialis. Ondi ai [[lagu]]s i [[pantanu]]s, l'augua es barraçosa i generalmenti no se puei bebel. Debíu al su assitiamientu costeru, toa la península tieni debaxu un estensu [[acuíferu]] costeru estratificau por densiá, ondi una lenti d'augua duçi (hormá pol augua de luva) frota sobri l'augua salá que entra dendi los bordis dela costa. Los milis de cenotis que se repartin pola rejión premitin l'atayu al sistema d'augua sotorraña. Los cenotis an síu vitalis dendi antiñu pal puebru [[Maya|maya]]. == Ecología == La vegetaçión i las comuniáis de prantas dela península varían de norti a sul. Las [[Yucatán dry forests|selvas secas de Yucatán]] ocupan el noroesti secu dela península, i encluin bosquis secus i matu i carrascal de catus. Las [[Yucatán moist forests|selvas úmidas de Yucatán]] s'alcuentran pol el centru i el orienti dela península, i se caraterizan por bosquis semi-caduçifólius ondi d'un 25 a un 50% de los árvolis pierdin la su oxa duranti la estaçión seca de vranu. Los [[Belizian pine forests|bosquis de pinus de Belici]] s'alcuentran en várius enclavis pol el centru de Belici. La parti más meridional dela península está ena ecorrejión delas [[Petén–Veracruz moist forests|selvas úmidas de Petén-Veracruz]], una selva tropical de verdura perén. El norti de Guatimala ([[Departamento de Petén|El Petén]]), Méjicu ([[Campechi]] i [[Quintana Roo]]) i el ocienti de [[Belici]] entavía conservan las estensión más grandis de [[selva tropical]] d'[[América Central]]. Sin embargu, estas selvas están sufriendu una gran [[desforestançión]]. Los manglaris s'alcuentran a lo largu dela costa, con los [[Usumacinta mangroves|manglaris d'Usumacinta]] alreol dela [[laguna de Términus]] nel sudesti, los [[Petenes mangroves|manglaris de Petenes]] pola costa oesti, los [[Ría Lagartos mangroves|manglaris de Ría Lagartos]] pola costa norti, i los [[Mayan Corridor mangroves|manglaris del Corredol Maya]] i los [[Belizean Coast mangroves|manglaris dela costa de Belici]] al orienti, xuntu al mari Caribe. El [[Sistema Arreçifal del Mesoamericanu]] es una barrera de coral inmensa que se destiendi por más de 700 millas a lo largu dela costa oriental dela península. == Governança == La [[península]] conprendi los [[Estaus de Méjicu|estaus mejicanus]] de [[Yucatán]], [[Campechi]] i [[Quintana Roo]], asina cumu el [[Departamento de Petén|Departamentu de Petén]] de [[Guatimala]] i cuasi toa [[Belici]]. == Economía == [[Archivu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg|thumb|[[Cantarell Field|Campu de Cantarell]].]] A finalis dela era istórica i prencipius dela moerna, la península de Yucatán era mayoritariamenti una çona de cría de ganau, esplotançión de madera i produçión de [[chicle]] i [[henequén]]. Dendi los añus 1970, la península s'a orientau ala su economía pal turismu, especialmenti nel estau mejicanu de Quintana Roo. Aparti del turismu, otra huenti de dineru emportanti ena península es la madera i las endústrias del chicle, concretamenti en Belici. Tamién s'alcuentró [[petróleu]] en ciertas partis de Yucatán, lo que truju más oportunidais económicas. Lo que antañu era un puebru pequeñu de pescaoris, [[Cancún]], nel noresti dela península, s'a convertíu nuna ciaú próspera. La [[Riviera Maya]], que se destiendi pola costa oriental entri [[Cancún]] i [[Tulum]], tieni más de 50.000 camas oteleras. Los lulgas más conoçíus son el antigu puebru de pescaoris de [[Playa del Carmen]], los parquis ecolójicus de [[Xcaret]] i [[Xel-Há]], i las ruinas mayas de [[Tulum]] i [[Cobá]]. == Puebración == [[Archivu:Mérida, Yucatán from the 16th floor of Hyatt.JPG|thumb|Mérida, Yucatán en 2006.]] La Puebración dela península de Yucatán es muy desivérsa en ca parti. La densiá de puebración i la composición étnica son dos fatoris qu'ajuegan ena puebración total. La zona más peubrá es [[Mérida (México)|Mérida]] nel estau de Yucatán i la su rejión alreol, en contraste col estau de Quintana Roo, la parti menus puebrá dela península. En términos de composición étnica, la mayoría dela población está compuesta por mayas i mestizus. == La Península ogañu i los sus atrativus == [[Archivu:Cancun001.JPG|thumb|200px|Çona otelera de [[Cancún]].]] [[Archivu:Parquecentral.jpg|thumb|200px|left|Praça dela Endependéncia; [[San Francisco de Campechi]].]] '''Sítius arqueolójicus mayas''': [[Chichén Itzá]] (Yucatán); [[Edzná]] (Campechi); [[Calakmul]] (Campechi); [[Becán]] (Campechi); [[Uxmal]] (Yucatán); [[Dzibilchaltún (sitio arqueológico)|Dzibilchaltún]] (Yucatán); [[Mayapán]] (Yucatán); [[Cobá]] (Quintana Roo); [[Tulum]] (Quintana Roo); [[Ek Balam]] (Yucatán); [[Izamal]] (Yucatán). Tamién, la [[Ruta Puuc]], assitiá al sul del estau de Yucatán. '''Ínsulas correspondiéntis al litoral dela península''': La [[Isla del Carmen (Campeche)|isla del Carmen]] i el [[arrecife Alacranes]] nel [[golfa de Méjicu|golfu de Méjicu]]. Nel [[mari Caribe]]: [[Cozumel]], [[Isla Mujeres]], [[isla Contoy]], [[Holbox]], [[banco Chinchorro]], entri otras. '''Puertus de mari i turísticus''': [[Chetumal]]; [[Tulum]]; [[Puerto Morelos]]; [[Playa del Carmen]]; [[Cancún]]; [[Río Lagartos]]; [[Puerto de Progreso|Progresu]]; [[Sisal]]; [[Celestún]]; [[Ciuá del Carmen]]; [[San Francisco de Campeche]]; [[Champotón]]. '''Ciaus virreinalis''' de: [[San Francisco de Campeche]] declará [[Património Mundial]], capital del estau de [[Campechi]]; [[Mérida (México)|Mérida]], capital del estau de [[Yucatán]], la ciaú más emportanti dela rejión; [[Tekax]]; [[Izamal]]; [[Valladolid]], nel sul, centru i orienti del estau de [[Yucatán]], [[Bacalar]] nel sul del estau de [[Quintana Roo]] i [[Municipio de Palizada|Palizá]], [[Ciuá del Carmen]] i [[Champotón]], nel sudesti del estau de [[Campechi]]. [[Archivu:Calakmul2.jpg|200px|thumb|Zona arqueológica de [[Calakmul]].]] '''La ruta delas ilesias virreinalis''' que fuerun construías a lo largu de tres sigrus ([[sigru XVI|XVI]], [[sigru XVII|XVII]] i [[sigru XVIII|XVIII]]), prencipalmenti pola ordin de los Franciscanus. '''Las açiendas henequeneras''' ondi froreçió i operó duranti sigru i meiu la famosa [[Cordemex|agroendústria henequenera]] de Yucatán. '''Cerca de mil quilómetrus linealis de [[manglar]]is i [[humedales|umidais]]''' a lo largu del litoral dela península con una enorme i singular biodiversiá. '''Un gran númeru de [[cenotis]]''' o ríus susuelus d'enterés pa los espeleobuzus i polo general pala [[espeleología]], algunus convertíus en balnearius que puein sel visitaús<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2001/07/30/eco-b.html Los cenotes de la península de Yucatán. Juan Schmitter. Colegio de la Frontera Sur]</ref>. == Referencias == {{Listaref}} == Atijus esternus == * [http://www.youtube.com/watch?v=L3Tep6PW2Qo El subsuelo de la península de Yucatán. Video.] * [http://www.nytimes.com/2009/06/14/travel/14journeys.html?_r=1&emc=tnt&tntemail1=y Artículo del ''NYT'' sobre las haciendas en Yucatán (14 de junio de 2009)] (n'ingrés) 3dshfny2yi8cns06yr5ps5jy7u7vujr