Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.46.0-wmf.26 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Península Ibérica 0 456 142998 138056 2026-04-30T05:00:09Z CommonsDelinker 73 Replacing La_Expulsión_en_el_Puerto_de_Denia._Vicente_Mostre.jpg with [[File:La_Expulsión_en_el_Puerto_de_Denia._Vicente_Mestre.jpg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:FR|File renamed]]: [[:c:COM:FR#FR3|Criterion 3]] (obvio 142998 wikitext text/x-wiki [[Archivu:Iberian Peninsula at Night - NASA Earth Observatory.jpg|miniatura|Vista noturna dela península ibérica dendi l'espaciu ([[NASA]]).]] [[Archivu:Spain.png|miniatura|Mapa físicu-políticu dela península ibérica]] La '''Penisula Ibérica''' (mayolmenti escrebía en minúsculas comu penisula ibérica i tamién conociá comu '''Ibéria''', es una [[penisula]] nel suroesti d’[[Uropa]]. Desapartá ena su mayol parti dela massa terrestri uropea polos [[Pirineus]], incluyi los territorius d’[[España Peninsular]] polo que, estrictamenti falandu, se dessisti del territoriu español peninsular del [[Valli d’Aran]], ena cuenca pirenaica norteña, i [[Portugal Continental]], que compriendin la mayol parti dela región, assín comu las pequeñas anexionis d’[[Andorra]], [[Gibraltar]], i, siguiendu la definición tradicionál delos Pirineus comu lindei nororiental dela penisula, una pequeña parti de [[Francia]].<ref>Cite book|year=2015|title=The Birds of the Iberian Peninsula|first1=Eduardo|last1=de Juana|first2=Ernest|last2=Garcia|isbn=978-1-4081-2480-2|url=https://books.google.com/books?id=BgIzBgAAQBAJ&pg=PA9%7Cpage=9%7Cpublisher=[[Bloomsbury Publishing]]</ref> Con una supifícii d’aprossimadamenti 583,254 km2,<ref>Cite journal|last1=Triviño|first1=María|last2=Kujala|first2=Heini|last3=Araújo|first3=Miguel B.|last4=Cabeza|first4=Mar|title=Planning for the future: identifying conservation priority areas for Iberian birds under climate change|url=https://www.academia.edu/36153813|journal=Landscape Ecology|year=2018|language=en|volume=33|issue=4|pages=659–673|doi=10.1007/s10980-018-0626-z|bibcode=2018LaEco..33..659T |hdl=10138/309558|s2cid=3699212|issn=0921-2973|hdl-access=free</ref> es la segunda mayol penisula uropea por supifícii, endispués dela [[Península Escandinava]]. ==Etimulohía== [[File:Sesars.svg|thumb|[[Escritura ibérica nororiental]] de [[Provincia de Uesca|Uesca]]]] La Penisula Ibérica s’á associau siempri col riu [[Ebru]] (Ibēros en [[griegu antiguu]] i Ibērus u Hibērus en [[latín]]). L’associación era tan conociá que apeninas era necesáriu mentala. Pol ejemplu, Ibēria era el país "desti lau del Ibērus" en Estrabón. [[Plinyu el Vieju|Plinyu]] va hata asseveral que los griegus llamaban "toa la penisula" Hiberia pol el riu Hiberus.<ref>III.3.21.</ref> El riu apaeci nel [[Tratau del Ebru]] de 226 e.C. entri Roma i Cartahu, estabiliciendu el límiti del interés cartahines nel Ebru. La descrición mas completá del tratau, espressá n'[[Appianu]],<ref>cite web|first=Horace|last=White|author2=Jona Lendering|title=Appian's History of Rome: The Spanish Wars (§§6–10)|url=https://www.livius.org/ap-ark/appian/appian_spain_02.html#%A77|publisher=livius.org|access-date=1 December 2008|pages=Chapter 7|archive-date=20 December 2008|archive-url=https://web.archive.org/web/20081220045731/http://www.livius.org/ap-ark/appian/appian_spain_02.html#%A77|url-status=dead</ref> usa Ibērus. En referéncia a esti lindei, [[Polibiu]]<ref>cite web|title=Polybius: The Histories: III.6.2|url=https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/3*.html|publisher=Bill Thayer</ref> afirma que el "nombri autóctonu" es ''Ibēr'', aparentimenti la parabra orihinal, despojá dela terminación griega u latina ''-os'' u ''-us''. L'ámbitu tempranu destus aboríhenis, que geógrafus i estoriaoris ubican dendi l’atual sul d’España hata l’atual sul de Francha a lo largu dela costa mediterránea, está marcau por ejemplus d’un escritu legibli que esprimi una luenga inda desconoçia, apoda "[[luenga ibérica|ibérica]]". Si esti era el nombri autóctonu u si hue dau polos griegus pola su residéncia cerca del Ebru queda desconoçiu. La creéncia en Polibiu imponi ciertus límitis a la etimoloquía: si la luenga permana desconoçia, el sinificáu de las parabras, incluyendu Iber, tamién devi permanecel desconociu. Nel [[vascu]] moernu, la parabra ''ibar''<ref>[http://www1.euskadi.net/morris/dictionary.htm Morris Student Plus], diccionariu vascu-inglés</ref> sinifica "vau" u "prau regau", mentris que ''ibai'' sinifica "riu", peru nu ai preva que conecti los nombris con ''Ebru'' u ''Ibéria''. ===Nombri griegu=== La parabra ''Ibéria'' vieni del latín {{lang|la|Hiberia}} orihinária del [[griegu antiguu]] {{lang|grc|Ἰβηρία}} ({{transliteration|grc|Ibēríā}}), usau polos jeógrafus griegus baju el dominiu del [[Empériu Romanu]] pa referilsi a lo que ogañu se conoci en inglés comu la Penisula Ibérica.<ref>cite book|author1=Claire L. Lyons|author2=John K. Papadopoulos|title=The Archaeology of Colonialism|url=https://books.google.com/books?id=xB7EZ9L7y-gC&pg=PA68|year=2002|publisher=Getty Publications|isbn=978-0-89236-635-4|pages=68–69</ref> En essi tiempu, el nombri nu describia una entiá jeográfica única ni una puebración destinta; el mesmu nombri s’usaba pal [[Reinu de Ibéria]], autóctonamenti conociu comu [[Kartli]] nel [[Cáucasu]], la región núcleu del que devieria convertilsi nel [[Reinu de Georgia]].<ref>cite book|author=Strabo|author-link=Strabo|title=Geographica|chapter=Book III Chapter 1 Section 6|quote=And also the other Iberians use an alphabet, though not letters of one and the same character, for their speech is not one and the same.|title-link=Geographica</ref> Hue [[Estrabón]] qui primeritu repohtó la delineación de {{transliteration|grc|Iberia}} de [[Gália]] ({{transliteration|grc|Keltikē}}) polos [[Pirineus]]<ref name="Ebel1976">cite book|author=Charles Ebel|title=Transalpine Gaul: The Emergence of a Roman Province|url=https://books.google.com/books?id=lbwUAAAAIAAJ&pg=PA49|year=1976|publisher=Brill Archive|isbn=90-04-04384-5|pages=48–49}}</ref> i incluyó tola massa terrestrial al suroesti (dizi "oesti") dendi allí.<ref>cite book|author=Ricardo Padrón|title=The Spacious Word: Cartography, Literature, and Empire in Early Modern Spain|url=https://archive.org/details/spaciouswordcart0000padr|url-access=registration|date=1 February 2004|publisher=University of Chicago Press|isbn=978-0-226-64433-2|page=[https://archive.org/details/spaciouswordcart0000padr/page/252 252]</ref> Con la caía del [[Impériu Romanu d’Occhienti]] i la consolidación de las [[luengas romancis]], la parabra "Ibéria" continuó la parabra romana {{lang|la|Hiberia}} i la parabra griega {{lang|grc|Ἰβηρία}}. Los griegus antigus alcançun la Penisula Ibérica, de la que avian oíu polos [[fenicius]], navegandu pal oesti nel [[Mediterráneu]].<ref>cite book|author1=Carl Waldman|author2=Catherine Mason|title=Encyclopedia of European Peoples|url=https://books.google.com/books?id=kfv6HKXErqAC&pg=PA404|year=2006|publisher=Infobase Publishing|isbn=978-1-4381-2918-1|page=404}}</ref> [[Hecateu de Miletu]] hue el primeru en usal el términu {{transliteration|grc|Iberia}}, del que escrebió {{circa|500 e.C.}}.<ref>{{cite book|last=Strabo|author-link=Strabo|others=Horace Leonard Jones (trans.) |title=The Geography|volume=II|date=1988|publisher=Bill Thayer|location=Cambridge|language=el, en|page=118, Note 1 on 3.4.19|url=https://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Strabo/3D*.html#note124</ref> [[Heródotu]] de Halicarnasu dizi de los [[focens]] que "huen ellus qui dieron a conocel a los griegus [...] Ibéria".<ref>cite book|author=Herodotus|title=The nine books of the History of Herodotus, tr. from the text of T. Gaisford, with notes and a summary by P. E. Laurent|url=https://books.google.com/books?id=rledbh92a0QC&pg=PA75|year=1827|page=75</ref> Sigún [[Estrabón]],<ref name="III.4.19">Jeografía III.4.19.</ref> estoriaoris anterioris usaban {{transliteration|grc|Iberia}} pa sinifical el país "desti lau del {{lang|grc|Ἶβηρος}} ({{transliteration|grc|Ibēros}}, el [[Ebru]]) hata el [[Ródanu]] al norti, peru en el su día estabilicion los [[Pirineus]] comu límiti. [[Polibiu]] respeita essi límiti,<ref>III.37.</ref> peru identifica Ibéria comu el lau mediterráneu hata [[Gibralti]], con el lau atlánticu sin nombri. En otru lugal<ref>III.17.</ref> dizi que [[Saguntu|Saguntum]] es "en el pie costeru dela sierra que conecta Ibéria i Celtibéria". El su nombri provién del riu ''Iber'', quiziás el atual [[Ebru]], anque tamién puyera sel el [[Guadalquivil]] u algotru riu dela región [[Güelva]], andi testus mu antíguus mentavan un riu ''Iberus'' i un puebru al que llamavan [[iberu]]s. Dendi tiempus remotus los [[griegus]] mentavan [[Iberia]] a la Península. El [[geógrafu]] griegu [[Estrabón]], palrandu dela Península Ibérica, l'acomparava cun pelleju güe<ref>{{Cita web|url=https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Strab.+3.2.8&fromdoc=Perseus:text:1999.01.0239|título=Strabo, Geography, BOOK III., CHAPTER II., section 8|fechaacceso=2023-12-26|sitioweb=www.perseus.tufts.edu}}</ref>: {{Almiental|''ἔοικε γὰρ βύρσῃ τεταμένη κατὰ μῆκος μέν ἀπὸ τῆς ἑσπέρας ἐπὶ τῆν ἕω τὰ πρόσθα ἔχουσῃ μέρη πρὸς τῇ ἕω κατὰ πλάτος δ' ἀπὸ τῶν ἄρκτων πρὸς νότον'' Ibéria se paici a un cueru güe destendia a lo largu de Ponienti a Salienti, conos miembrus lanterus apuntandu a Salienti, i a lo anchu de Norti a Sul|Estrabón, ''Geografia''.}} ===Nombris romanus=== Sigún Charles Ebel, las huentis antiguas tantu en latín comu en griegu usan ''Hispania'' i ''Hiberia'' (griegu: ''Ibéria'') comu sinónimus. La confusión de las parabras era debíu a un solapamientu enas perspectivas polítias i jeográficas. La parabra latina ''Hiberia'', similar a la griega ''Ibéria'', literalmenti traduzi a "tierra de los hiberus". Esti parabra hue derivá del riu ''Hiberus'', ogañu llamau [[Ebru]] u Ebre. ''Hiber'' (ibéricu) hue assín usau comu un términu pa las puebracionis que vivian cerca del riu Ebru.<ref name="Ebel1976" /><ref name="Gaffiot1934">{{cite book|author=Félix Gaffiot|title=Dictionnaire illustré latin-français|url=https://archive.org/stream/FelixGaffiotDictionnaireIllustr.LatinFrancais/DictionnaireIllustr-Latin-Franais#page/n773/mode/2up|year=1934|publisher=Hachette|page=764}}</ref> La primera mención ena literatura romana hue pol el poeta analista [[Enniu]] en 200 e.C.<ref name="Woolf2012">{{cite book|author=Greg Woolf|title=Rome: An Empire's Story|url=https://books.google.com/books?id=Wb13HpLmecgC&pg=PA18|date=8 June 2012|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-997217-3|page=18|author-link=Greg Woolf}}</ref><ref>{{cite book|title=Berkshire Review|url=https://books.google.com/books?id=WJ4xAQAAIAAJ&q=%22Quintus%20Ennius%22|year=1965|publisher=Williams College|page=7}}</ref><ref name="Vega2003">{{cite book|author=Carlos B. Vega|title=Conquistadoras: Mujeres Heroicas de la Conquista de America|url=https://books.google.com/books?id=60n1RxTE94EC&pg=PA15|date=2 October 2003|publisher=McFarland|isbn=978-0-7864-8208-5|page=15}}</ref> [[Virgiliu]] escrebió ''impacatos (H)iberos'' ("iberus inquietus") enas sus [[Geórgicas]].<ref name="Virgil1846">{{cite book|author=Virgil|title=The Eclogues and Georgics of Virgil|url=https://archive.org/details/ecloguesandgeor02virggoog|year=1846|publisher=Harper & Brothers|page=[https://archive.org/details/ecloguesandgeor02virggoog/page/n342 377]|isbn=9789644236174}}</ref> Los geógrafus romanus i otru escrebientis en prosa dendi el tiempu dela tardi [[República Romana]] llamaban a tola penisula ''[[Hispania]]''. Ena antigüeá griega i romana, el nombri ''Hesperia'' s’usaba tantu pala Penisula Italiana comu pala Ibérica. Pal a Penisula Ibérica, ''Hesperia Ultima'', refiriendu-si al su posicionamientu nel lejenu oesti, apaeci comu forma de desambiguación del anterior entri los escrebientis romanus.{{Sfn|Vernet Pons|2014|p=307}} Dessde l’antigüeá romana, los hudius dieron el nombri ''[[Sepharad]]'' a la penisula.{{Sfn|Vernet Pons|2014|p=297}} A midía que s’interessaban políticamenti enos anteriol territorius cartahinesis, los romanus empeçaron a usal los nombris ''Hispania Citerior'' i ''Hispania Ulterior'' pa 'cerca' i 'lehu' Hispania. Nel essi tiempu Hispania estuvu hecha de tres [[províncias romanas]]: [[Hispania Baetica]], [[Hispania Tarraconensis]], i [[Hispania Lusitania]]. Estrabón dizi<ref name="III.4.19"/> que los romanus usan ''Hispania'' i ''Ibéria'' sinónimamenti, destinguiendu entri las províncias del norti 'cerca' i las del sul 'lehu'. El nombri ''Ibéria'' era ambíguu, seandu tamién el nombri del [[Reinu de Ibéria (antigüeá)|Reinu de Ibéria]] nel Cáucasu. Qualisquiel que huebran las luengas que en xeneral se palraban ena península prencipalmenti dierun pasu al latín, a esceción dela de los [[Vascones]], que hue conselvá comu un [[aislamientu de luenga]] pola barreira los [[Pirineus]]. === Nombri modernu === La frasi moderna "Península Ibérica" hue acuñá pol heógrafu francés [[Jean-Baptiste Bory de Saint-Vincent]] ena su obra de 1823 ''"Guide du Voyageur en Espagne"''. Antis de esa fecha, los heógrafus usaran los términus 'Península Española' u 'Península Pirenaica'.<ref>{{Cite web |url=http://age.ieg.csic.es/hispengeo/documentos/quirosbory.pdf |title=La contribución de Bory de Saint-Vincent (1778–1846) al conocimiento geográfico de la Península Ibérica |access-date=5 April 2020 |archive-date=25 September 2020 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200925133710/http://age.ieg.csic.es/hispengeo/documentos/quirosbory.pdf |url-status=dead }}</ref> == Prestória == === Paleolíticu === La Península Ibérica ha está habitá por miembrus del xéneru ''[[Homo]]'' duranti al menus 1,2 millonis d'añus, comu amuestran los restus alcontraus enos yacimientus delas [[Sierra de Atapuerca|Sierras de Atapuerca]]. Entri estus yacimientus está la cueva de [[Gran Dolina]], andi se alcontraron seis esqueletus de [[hominini|homininis]], dataus entri 780.000 i un millón d'añus atrás, en 1994. Los espertus han debatíu si estus esqueletus pertenecin a la especi ''[[Homo erectus]]'', ''[[Homo heidelbergensis]]'', u a una nueva especi denomná ''[[Homo antecessor]]''. Alreol de 200.000 [[Before Present|AP]], duranti el [[Paleolíticu Inferior]], los primelus neandertalis entrarun ena Península Ibérica. Alreol de 70.000 AP, duranti el [[Paleolíticu Meyu]], empecipió el últimu eventu glacial i s'estableció la cultura mustelriana neandertal. Alreol de 37.000 AP, duranti el [[Paleolíticu Superior]], empecipió el periodu cultural chatelperronianu neandertal. Emanaú de [[el sul de Fráncia]], esta cultura s'estendió pol norti dela península. Continuó esistinu ata alreol de 30.000 AP, cuandu el ombri neandertal enfrentó la estinción. Alreol de 40.000 añus atrás, los [[Homo sapiens|umbris anatómicamenti modernus]] entrarun ena Península Ibérica a travessi los Pirineus. Ena Península Ibérica, los umbris modernus desarroyaun una serii de deferentis culturas, comu las [[Auriñaciense|Auriñaciensi]], [[Gravetiense|Gravetiensi]], [[Solutrense|Solutriensi]] i [[Magdaleniense|Magdaleniensi], algotras d'ellas caraterizás polas hormas complexas del [[Arte del Paleolítico superior|arti del Paleolíticu Superior]]. === Neolíticu === Duranti la [[Neolíticu en Europa|espansión neolítica]], varias culturas [[megalitismu|megalíticas]] se desarroyaun ena Península Ibérica.<ref>{{cite journal|url=https://www.raco.cat/index.php/Rubricatum/article/viewFile/270071/357640 |title=Redes y expansión del Neolítico en la Península Ibérica |first=Bernat |last=Martí Oliver |year=2012 |access-date=1 September 2018 |journal=Rubricatum. Revista del Museu de Gavà |issue=5 |issn=1135-3791 |pages=549–553 |language=es |publisher=Revistes Catalanes amb Accés Obert}}</ref> Una cultura de navegación en mari abiertu del Mediterrániu oriental, denomná [[Cultura de la cerámica cardial|cultura cardial]], tamién estendió la su influencia a las costas orientalis dela península, posibrimenti ya nel V mileniu e.C. Esti puebru puei tenel alguna relación con el desarroyu posterior dela ziviración [[Iberos|ibérica]]. Comu es el casu pa la mayol parti del sul de Uropa, el oihin ancestral principal de los ibéricus modernus son los [[Primeros agricultores europeos|Primelus Agricultoris Uropeus]] que llegaron duranti el Neolíticu. La grandi puelanancia del [[Haplogrupo R1b del cromosoma Y|Haplogrupu R1b del cromosoma Y]], común en toa [[Uropa Occidental]], es testigunu d'una contribución considerable de diversas olas de [[Pastores de la estepa occidental|Pastoris dela Estepa Occidental]] dela [[Estepa póntico-caspiana]] duranti la [[Edá del Bronzi]]. Ibéria esperimentó una importanti transformación genética, con el 100% dela ascendencia paterna i el 40% dela ascendencia total siendu remplazás por puebrus con ascendencia relacioná con la estepa.<ref>{{cite journal |last1=Olalde |first1=Iñigo |last2=Mallick |first2=Swapan |display-authors=1 |date=15 March 2019 |title=The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years |journal=[[Science (journal)|Science]] |publisher=[[American Association for the Advancement of Science]] |volume=363 |issue=6432 |pages=1230–1234 |doi=10.1126/science.aav4040 |pmc=6436108 |pmid=30872528 |bibcode=2019Sci...363.1230O |ref={{harvid|Olalde et al.|2019}}}}</ref> === Calcolíticu === <!--[[File:Peña Escrita Fuencaliente (Ciudad Real).jpg|thumb|[[Arte esquemático ibérico]] en Peña Escrita]]--> [[File:Los Millares recreacion cuadro.jpg|thumb|Una maqueta que recrea el assientamientu calcolíticu de Los Millares]] Nel [[Calcolíticu]] ({{circa}}&nbsp;3000 e.C.), se desarroyaun una serii de culturas complexas que darían lugal a las [[primelras zivirazionis]] dela península i a extensas reis d'intercambiu que alcanzaban el [[Mar Bálticu|Bálticu]], el [[Orienti Meyu]] i el [[Norti de África]]. Alreol de 2800 – 2700 e.C., la [[Cultura del vaso campaniforme|cultura del vasu campaniformi]], que produció el 'Vasu Campaniformi Marítimu', probabrimenti s'originó enas ativas comunidais usuarias de cobri dela desembocaura del [[Río Tajo|Taju]] i d'espolvoreó dende allí a muitas partis de Uropa occidental.<ref name=case>{{cite book|last=Case|first=H|title='Beakers and Beaker Culture' Beyond Stonehenge: Essays on the Bronze Age in honour of Colin Burgess|year=2007|publisher=Oxbow|location=Oxford|pages=237–254}}</ref> === Edá del Bronzi === La Edá del Bronzi empecipió ena Península Ibérica en 2100 cal. e.C. según datacionis de radiocarbón de varias localiçais clavi. Las culturas dela [[Edá del Bronzi]] se desarroyaun a partil de {{circa}}&nbsp;1800 e.C.,<ref>{{cite book |title=Caminos hacia la complejidad: el Calcolítico en la región cantábrica |url=https://books.google.com/books?id=qSmCsApcrw8C&pg=PA72 |first=Roberto |last=Ontañón Peredo |publisher=[[Universidad de Cantabria]] |year=2003 |page=72 |isbn=9788481023466}}</ref> cuandu la cultura de [[Los Millares]] hue seguía pola de [[El Argar]].<ref>{{cite journal |url=https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/127681/1/Del_Calcolitico_al_Bronce_antiguo_en_el_.pdf |title=Del Calcolítico al Bronce antiguo en el Guadalquivir inferior. El cerro de San Juan (Coria del Río, Sevilla) y el 'Modelo de Reemplazo' |issn=0514-7336 |doi=10.14201/zephyrus2015761538 |first1=Daniel |last1=García Rivero |first2=José Luis |last2=Escacena Carrasco |date=July–December 2015 |access-date=1 September 2018 |journal=Zephyrus |volume=76 |publisher=[[Universidad de Salamanca]] |pages=15–38 |language=es|doi-access=free }}</ref><ref>{{cite journal |url=https://www2.uned.es/geo-1-historia-antigua-universal/NOTICIAS/Recreacion_de_los_Millares.htm |first=Dra. Ana Mª |last=Vázquez Hoys |date=15 May 2005 |access-date=1 September 2018 |journal=Revista Terrae Antiqvae |language=es |title=Los Millares |publisher=[[UNED]] |editor-first=José Luis |editor-last=Santos |archive-date=22 May 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220522084636/https://www2.uned.es/geo-1-historia-antigua-universal/NOTICIAS/Recreacion_de_los_Millares.htm |url-status=dead }}</ref> Duranti la Edá del Bronzi Antigua, el suroesti ibéricu asistió al surhimientu d'importantis assientamientus, un desarroyu que ha obligáu a algotrus arqueólogus a propone que estus assientamientus indiquen la llegá de estruituras socialis a nivel estatal.<ref>{{Cite book|year=2019|title=The Archaeology of the Iberian Peninsula. From the Paleolithic to the Bronze Age|page=227<!--227–292-->|doi=10.1017/9781316286340.007|publisher=[[Cambridge University Press]]|first=Katina T.|last=Lillios|chapter=The Emergence of Ranked Societies. The Late Copper Age To Early Bronze Age (2,500 – 1,500 BCE)|series=Cambridge World Archaeology |isbn=978-1-107-11334-3 |s2cid=240899082}}</ref> Dende esti centru, la tecnolohía de trabayu del bronci s'espardió a otras culturas comu el [[Bronce de Levante]], el [[Bronce del Suroeste de la península ibérica|Bronzi del Suroesti Ibéricu]] i [[Cogotas I|Las Cogotas]]. Precedíu polos yacimientus calcolíticus de Los Millares, la [[Cultura de El Argar|cultura argárica]] floreció nel suroesti ibéricu de 2200 e.C. a 1550 e.C.,<ref>{{Cite book|chapter=From systems of power to networks of knowledge: the nature of El Argar culture (southeastern Iberia, c. 2200–1500 BC)|first=Borja|last=Legarra Herrero|pages=47–48|editor-first=Lin|editor-last=Foxhall|publisher=[[Oxbow Books]]|year=2021|location=Oxford|title=Interrogating Networks Investigating networks of knowledge in antiquity|isbn=978-1-78925-627-7}}</ref> cuandu sobrevino el despuebramientu dela zona xuntu cona desaparición dela metalurhia de cobri–bronci–arsénicu.{{Sfn|Carrión|Fuentes|González-Sampériz|Sánchez-Quirante|2007|p=1472}} El modelu más acetau pa El Argar ha síu el d'una socieá estatal temprana, mu particularmenti en cuantu a la división de classi, esplotación i coerción,<ref>{{Cite journal|pages=209–210|last=Chapman|first=R|year=2008|title=Producing Inequalities: Regional Sequences in Later Prehistoric Southern Spain|journal=[[Journal of World Prehistory]]|volume=21|issue=3–4|doi=10.1007/s10963-008-9014-y|s2cid=162289282 }}</ref> cona producción agrícola, quiziás tamién el trebahu umbriu, controlá polos grandi assientamientus en cumbreras,{{Sfn|Chapman|2008|pp=208–209}} i la éliti usu violéncia en términus prácticus i ideolóhicus pa reprimi a la población.{{Sfn|Legarra Herrero|2021|p=52}} La degradación ecolóhica, l'apertura del paisahi, los incendius, el pastoreu i, quiziás, la tala d'árboris pa la mineria han síu suheríus comu razonis del colapsu.<ref>{{Cite journal|journal=[[Quaternary Science Reviews]]|doi=10.1016/j.quascirev.2007.03.013|volume=26|year=2007|page=1472|title=Holocene environmental change in a montane region of southern Europe with a long history of human settlement|first1=J.S.|last1=Carrión|first2=N.|last2=Fuentes|first3=P.|last3=González-Sampériz|first4=L.|last4=Sánchez-Quirante|first5=J.C.|last5=Finlayson|first6=S.|last6=Fernández|first7=A.|last7=Andrade|issue=11–12 |bibcode=2007QSRv...26.1455C }}</ref> La cultura delas ''[[motillas]]'' desarroyaun un sistema tempranu de plantas de suministru d'águas subterráneas (las llamaás ''motillas'') ena cuenca alta del [[Río Guadiana|Guadiana]] (en el sul dela ''meseta'') nun contextu d'aridificación estrema ena zona a raís del [[Evento de 4,2 kiloaños|eventu climáticu de 4,2 kiloaños]], que coincidió aproximadamenti cona transición dela Edá del Cobri a la Edá del Bronzi. L'aumentu dela precipitación i la recuperación dela capa freática de alreol de 1800 e.C. en adelanti debierun conducil al abandonu delas ''motillas'' (que puein habel-si inundau) i a la redefinición dela relació delos habitantis del territoriu con el meyu ambienti.<ref>{{Cite journal|title=The hydrogeological and paleoclimatic factors in the Bronze Age Motillas Culture of La Mancha (Spain): the first hydraulic culture in Europe|first1=Luis Benítez de|journal=[[Hydrogeology Journal]]|year=2017|volume=25|doi=10.1007/s10040-017-1607-z|last1=Lugo Enrich|first2=Miguel|last2=Mejías|issue=7 |issn=1435-0157|page=1933; 1946|bibcode=2017HydJ...25.1931B |hdl=20.500.12468/512 |s2cid=134088522 |hdl-access=free}}</ref> == Protoestória == [[File:Iberia 300BC-en.svg|thumb|Ibéria antis delas conquistas cartahinesas {{circa|300 e.C.}}.]] [[File:Escrita sudoeste by Henrique Matos 002A.jpg|thumb|right|upright=0.6|Un ejemplu del [[Escritura paleohispánica suroccidental|escrebiura paleoispánica del suroesti]] inscrita ena estela Abóbada I.<ref>Cite journal|title=Origin and development of the Paleohispanic scripts. the orthography and phonology of the Southwestern alphabet|first=Miguel|last=Valério|journal=Revista portuguesa de arqueologia|issn=0874-2782|volume=11|url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3339686.pdf|issue=2|year=2008<!--|pages=107-138-->|pages=108–109</ref>]] Pola [[Edá del Hierru]], empecipiandu nel sigru VIII e.C., la Península Ibérica consistía en complexas zivirazionis agrarias i urbanas, ya seyan [[Preceltas|Pre-Célticas]] u celtas (comu los [[Celtíberos|Celtiberus]], [[Galaicos|Gallaeci]], [[Astures]], [[Célticos|Celtici]], [[Lusitanos|Lusitanus]] i otrus), las culturas delos [[Iberos]] enas zonis oriental i sul i las culturas del [[Euskera|aquitanu]] ena parti ocidental delos Pirineus. Ya nel sigru XII e.C., los [[Fenicia|fenicius]], una ziviración [[Talasocracia|talasocrática]] originaria del Mediterrániu Oriental, empecipiaun a exploral el litoral dela península, interactuandu conas comunidais ricas en metal del suroesti dela península, conocías en aquella época comu el semi-míticu [[Tartessos]].{{Sfn|Cunliffe|1995|p=15}} Alreol de 1100 e.C., los comerciantis fenicius hundarun la colonia comercial de Gadir o Gades (la actual [[Cádiz]]). Los fenicius establecieron un puertu comercial permanenti ena colonia de Gadir {{Circa|800 e.C}} en respuesta a la crecienti demanda de prata del [[Imperiu asiriu|Imperiu Assíriu]]. Los fenicius, [[Antigua Grecia|griegus]] i [[Antigua Cartago|cartahinesis]] navegantis asentáronse succesivamenti a lo largu dela costa mediterránea i hundarun colonias comercialis allí duranti varius sigrus. Nel sigru VIII e.C., las primelras [[Colonias en la Antigüedad#Colonias griegas|colonias griegas]], comu Emporion (l'atual [[Ampurias|Empúrias]]), huerun hundás alo largu dela costa mediterránea nel esti, dejandu la costa sul alos fenicius. Xuntu cona presencia d'epigrafia fenicia i griega, varias [[escrituras paleohispánicas|escrebiuras paleohispánicas]] se desarroyun ena Península Ibérica alo largu del primel mileniu e.C. El desarroyu d'una escrutura paleohispánica primordial antecesora al restu d'escrebiuras paleoispánicas (originariamenti suposta una [[semisilabario|semi-silabariu]] no redundanti) derivá del [[alfabeto feniciu]] i originá nel Suroesti Ibéricu pol sigru VII e.C. ha síu tentativamenti propuestu.<ref>{{Cite journal|url=https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/36/49/05ferrer.pdf|journal=Palaeohispanica|volume=17|year=2017|<!--55-94-->issn=1578-5386|title=El origen dual de las escrituras paleohispánicas: un nuevo modelo genealógico|first=Joan|last=Ferrer i Jané|page=58}}</ref> Nel sigru VI e.C., los cartahinesis aportun ala península mentris luchaban conos griegus pol control del Mediterrániu Occidental. La su colonia más emportanti hue Carthago Nova, l'atual [[Cartagena (España)|Cartagena]]. == Estória == === Dominación romana === [[File:Conquista Hispania.svg|thumb|upright=1.3|[[Conquista romana d'Ispania|Conquista romana]]: 220 e.C. – 19 e.C.]] Claru, vua tía el mi tradución al estremeñu, siguiendu las tus diretrizis al piyi la letra: Nel 218 e.C., duranti la [[Segundera Guerra Púnica]] en contra de los cartaginensis, las primeras tropas [[Antigua Roma|romanas]] ocupun la Península Ibérica, conociá polus comu [[Hispania]]. Endispués de 197, los territorius de la península que estaban mas acostumbraus al contautu esteriol i que tenían una tradición mas urbana (la Costa Mediterránea i el Valli del Guadalquivir) huerun dividíus polus romanus en [[Hispania Ulterior]] i [[Hispania Citerior]].<ref>Evans, Jane DeRose (ed.). ''A companion to the archaeology of the Roman Republic''. John Wiley & Sons, Ltd., 2013, p. 526. ISBN 978-1-4051-9966-7. Rodá, Isabel. "Hispania: From the Roman Republic to the Reign of Augustus".</ref> Las rebelionis localis huerun apugatas, con una campañu romana nel 195 baxu Catón el Vieju que arrasó los puntus calientis de la resistencia nel valli del Ebro del noresti i más allá.{{Sfn|Rodá|2013|p=526}} L'amenaza a los interesis romanus que representaban los celtíberus i lusitanus en territorius sin control siguió dessistendu. Se lihun más guerras de resistencia indíhina, comu las [[Guerras Celtíberas]] i la [[Guerra Lusitana]], nel sigru II. Hehu que el crecimientu urbanu se produju, i la puebración se mudó prohresivamenti delus [[castru (fortificación)|castrus]] a las llanuras.<ref>Rodá de Llanza, Isabel. "Hispania en las provincias occidentales del imperio durante la república y el alto imperio: una pespectiva arqueológica". Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2009, p. 197. [https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/232531/icac_art_71.pdf?sequence=1]</ref> Un ejempru dela interación entri [[esclavitú]] i [[ecocidiu]], las consecuencias dela conquista aumentun los procesus d'estración minera nel suroesti de la península, lo que requijía un númiru massivu de trabahadoris forçaus, al prencipiu de Ispania i más tardi tamién delas tierras rayanas [[Galía|gálicas]] i d'otrus lugaris del Mediterráneu. Estu causó resultaus ambientalis de largu alcanci, en comparación colos rehistrus de contaminación global a largu plazu, con nivelis de [[contaminación atmosférica]] pora la minería por tolu'l Mediterráneu durant l'Antiguëdá Clásica que nu tuvun igual ata la [[Revolución Industrial]].<ref>Gosner, L. "Extraction and empire: multi-scalar approaches to Roman mining communities and industrial landscapes in southwest Iberia". ''Archaeological Review from Cambridge'', vol. 31, núm. 2, 2016, pp. 125–126.</ref><ref>Padilla Peralta, Dan-el. "Epistemicide: the Roman Case". ''Classica'', vol. 33, núm. 2, 2020, pp. 161–163. ISSN 2176-6436.</ref> Amás dela estracción mineral, dela que la rehión era el prencipal suministraol nel mundu romanu tempranu, con produción d'oru, prata, cobri, chumbu i [[cinabriu]], Hispania tamién produjia produtus manufacturaus, comu cerámica [[terra sigillata|sigillata]], [[vidriu|vidriu incoloru]], prendas de [[linu]]. Los productus ruralis incluían pescau i salazón de pescau ([[garum]]), i cultius de secanu comu [[trigu]] i, más importantimenti, [[espartu]], [[aceiti de oliva]] i [[vinu]].<ref>Curchin, Leonard A. ''Roman Spain. Conquest and Assimilation''. Routledge, 2014 [1991], pp. 136–153. ISBN 978-0-415-74031-9.</ref> El procesu de [[romanización (cultura)|romanización]] s'espoleó a lo largu del primel sigru e.C.{{Sfn|Rodá|2013|p=535}} La península tamién hue el campu de batalla de guerras civilis entri gobernantis de la república romana; comu la [[Guerra de Sertorio]], i el [[guerra civil de César|confritu entri César i Pompeyu]] más tardi nel sigru. Duranti los sus 600 añus d'ocupación de la Península Ibérica, los romanus introdujun la luenga latina que se desenroḷḷaría en las luengas de la península ibérica ogañu, con esceción del vascuence. === Ibéria Premoerna === [[File:Iberia 560.svg|miniatura|Gobernu hermánicu i bizantinu alredol del 560]] A prencipius del sigru V, puebrus [[hermánicus]] ocuparun la península, a saber, los [[suebus]], los [[vándalus]] ([[silingus]] i [[asdingus]]) i los sus aliaus, los [[alanus]]. Solu el reinu de los suebus ([[cuadus]] i [[marcomanus]]) duraría endispués dela llegá d'otra oleá de invasoris hermánicus, los [[visigodus]], que ocupun tola Península Ibérica i espulsarun o integrarun parcialmenti los vándalus i los alanus. Los visigodus ocuparun finalmente el reinu suevu i la su ciá capital, Bracara (la [[Braga]] moerna), nel 584–585. Tamién ocupun la [[provincia romana|provincia]] del [[Imperiu Bizantinu]] (552–624) de [[Spania]] nel sul de la península{{citation needed|date=Disiembri de 2022}}. Sin embargu, las [[Islas Baleares]] sigun en manu bizantina ata la conquista omeya, que escomençó nel 703 d.C. i se completó nel 902 d.C.<ref>Zavagno, Luca. ""No Island is an Island": The Byzantine Mediterranean in The Early Middle Ages (600s-850s)". ''The Legends Avrupa Tarihi Çalışmaları Dergisi'', vol. 1, núm. 1, 2020, pp. 57–80. doi:10.29228/legends.44375 S2CID 226576363 ISSN 2718-0190.</ref><ref>Cau Ontiveros, Miguel Ángel, et al. "Archaeometric characterization of water jars from the Muslim period at the city of Pollentia (Alcúdia, Mallorca, Balearic Islands)". ''ArcheoSciences. Revue d'archéométrie'', vol. 44-1, núm. 44, 2020, pp. 7–17. doi:10.4000/archeosciences.7155 S2CID 234569616 ISSN 1960-1360.</ref> Nel 711, un ejércitu [[musulmán]] conquistó el [[Reinu Visigodu]] n'Ispania. Baxu [[Tariq ibn Ziyad]], l'ejércitu islámicu desembarcó en Gibraltar i, nuna campañu de ochu añus, ocupó tolu sacanti los reinus del norti de la Península Ibérica en la [[conquista omeya de Hispania]]. [[Al-Ándalus]] , tr. ''al-ʾAndalūs'', possiblimienti "Tierra de los Vándalus"),<ref>Abraham Ibn Daud's Dorot 'Olam (Generations of the Ages): A Critical Edition and Translation of Zikhron Divrey Romi, Divrey Malkhey Yisra?el, and the Midrash on Zechariah. BRILL, 7 de juñu de 2013, p. 57. ISBN 978-90-04-24815-1.</ref><ref name="Samsó1998">Julio Samsó. ''The Formation of Al-Andalus: History and society''. Ashgate, 1998, pp. 41–42. ISBN 978-0-86078-708-2.</ref> es el nombri árabi dau a la Ibéria musulmana. Los conquistaoris musulmanis huerun [[árabe]]s i [[bereber]]is; endispués de la conquista, se produju la conversión i arabización de la puebración hispanuromana, (''muwalladum'' o ''[[muladí]]'').<ref name="Fernández-Morera2016">Darío Fernández-Morera. ''The Myth of the Andalusian Paradise''. Intercollegiate Studies Institute, 9 de hebreru de 2016, p. 286. ISBN 978-1-5040-3469-2.</ref> Endispués dun largu procesu, espoleáu nel sigru IX i X, la mayol parti de la puebración en Al-Ándalus convirtióse finalmente al islam. Los musulmanis huerun llamaulus pol nombri genéricu ''[[moru]]s''.<ref name="Peters2009">F. E. Peters. ''The Monotheists: Jews, Christians, and Muslims in Conflict and Competition, Volume I: The Peoples of God''. Princeton University Press, 11 d'abril de 2009, p. 182. ISBN 978-1-4008-2570-7.</ref> La puebración musulmana se dividía por etnia (árabis, bereberis, muladis), i la supremacía de los árabis sobril restu del grupu hue una causa recurrenti de conflictu, rivalidá i oiu, especialmenti entri árabis i bereberis. Las élitis árabis podían dividilsi aún más en yemeníes (primel oleá) i sirius (segundel oleá). A los cristianus i hudíus se-yus permitió vivíl comu parti d'una sociedá estratificá baxu el sistema del ''[[dimmí|dimmah]]'', inque los hudíus se hizierun mu importantis en ciertus campus. Algunus cristianus emigrarun a los reinus cristianus del norti, mientris que los que se quedaron en Al-Ándalus s'arabizarun prohresivamenti i hueron conocíus comu ''musta'arab'' ([[mozárabe]]s). La puebración esclava comprendía los ''[[saqaliba|Ṣaqāliba]]'' (que literalmenti quier disil "eslavus", inque huerun esclavus d'orihin europeu genéricu) assina comu esclavus [[Sudán (rehión)|sudanesis]]. [[File:Al Andalus & Christian Kingdoms.svg|miniatura|Gobernu islámicu: [[al-Ándalus]] alredol del 1000]] Los gobernantis omeyas enfrontarun una gran [[Rebelión Bereber|Rebelión Bereber]] a prencipius de la década de 740; el levantamientu estalló orihinalmenti nel norti d'África (Tánher) i más tardi s'espardió por tola península. Endispués de que los [[abasí]]s sustituyeran a los omeyas i el centru económicu del Califatu Islámicu se mudara de Damascu a Bagdad, la provincia ocidental d'al-Ándalus hue marhinada i en última instancia se hizu políticamenti autónoma comu emiratu independienti nel 756, gobernáu por unu de los últimus realis omeyas sobrevivientis, [[Abderramán I]]. Al-Ándalus se convirtió nun centru de coltura i aprendiçahi, especialmenti duranti el [[Califatu de Córdoba]]. El Califatu alcançó'l cénit del su poderiu baxu el gobielnu de [[Abderramán III]] i el su sucesol [[Alhakén II]], convirtiendu-se entoncis, ena opinión de [[Jaime Vicens Vives]], nel "estau más poderosu d'Uropa". Abderramán III tamién consihuió amplial la influencia d'Al-Ándalus al otru lau del Estrechu de Gibraltar,librandu guerras, assina comu el su sucesol, en contra del [[Imperiu Fatimí]]. Entri los sigrus VIII i XII, Al-Ándalus goçó d'una notabli vitalidá urbana, tantu en cuantu al crecimientu de las ciáis preexistentis comu en cuantu a la hundación de otras nuevis: [[Córdoba (España)|Córdoba]] alcançó una puebración de 100.000 pal sigru X, [[Toledo (España)|Toledo]] 30.000 pal sigru XI i [[Sevilla]] 80.000 pal sigru XII. Duranti la Edá Meia, el Norti de la península albergó muchus pequeñus gobiernus cristianus, incluyendu el [[Reinu de Castilla]], el [[Reinu d'Aragón]], el [[Reinu de Navarra]], el [[Reinu de León]] o el [[Reinu de Portugal]], assina comu una serii de condaús que nacierun de la [[Marca Hispánica]] carolinhea. Las entidais cristianas i musulmanas liharun i s'aliarun entri ellas en alianças variabris.{{efn|Las huercis cristianas solían estal mehol armadas que las sus contrapartis musulmanas, con ''milites'' i ''cavallers'' noblis i no noblis vistius con [[cota de malla|cotas]] de malla [[loriga (armadura)|lorigas]], [[almófar|almófaris]] de malla aparti i cascus de metal, i armaus con [[maza (arma)|mazas]], hachus de caballería, espadas i lanzas.<ref>''Warfare in the Medieval World''. Pen and Sword, 2006. ISBN 9781848846326.</ref>}} Los reinus cristianus huerun espardiéndusi prohresivamenti hazia el sul ocupandu territoriu musulmán en lo que la estoriografía conoci comu la "[[Recoquista]]" (inque s'ha señalau que esti últimu conceutu es productu de la reivindicación d'una nación católica española preexistenti i nu transmitiría necessariamenti "la complejidá de sigrus de guerras i otras interacionis más pacíficas entri reinus musulmanis i cristianus ena Ibéria meieval entri 711 i 1492"). [[File:Warriors embrace CSM 185 panel 2.jpg|miniatura|dreta|Dos guerrerus s'abraçan antis del sitiu del Castiḷḷu de Chincoya (''[[Cantigas de Santa Maria]]'').]] El Califatu de Córdoba hue absorbíu nun periodu de convulsión i guerra civil (la [[Fitna de al-Ándalus]]) i se derrumbó a prencipius del sigru XI, dando lugal a una serii de estaúllus efímerus, las ''[[taifa]]s''. Ata meiaus del sigru XI, la mayol parti de la espansión territorial hazia el sul del Reinu d'Asturias/León se realizó a través d'una política de colonización agrícola en vegá de través d'operacionis militaris; luhegu, aprovechandusi de la debilidá de las principaliais taifas, [[Fernandu I de León]] se apoderó de Lamegu i Viseu (1057–1058) i Coimbra (1064) del [[Taifa de Badajoz]] (a veçis en guerra cona [[Taifa de Sevilla]]);<ref>Laliena Corbera, Carlos i Sénac, Philippe. "La Reconquista, une entreprise géopolitique complexe". ''Atlantico.fr'', 12 d'agostu de 2018.</ref> Mentris tantu, nel mesmu añu en que se conquistoḷḷó Coimbra, ena parti noresteal de la Península Ibérica, el Reinu d'Aragón [[Cruzada de Barbastro|tomó Barbastro]] del hudí [[Taifa de Lérida]] comu parti d'una espedición enternacional sancioná pol Papa Alexandru II. Más criticalmenti, [[Alfonsu VI de Castilla|Alfonsu VI de León-Castilla]] conquistoḷḷó Toledo i la su [[Taifa de Toledo|taifa más amplia]] nel 1085, en lo que se viu comu un eventu critical nel momentu, conllevandu tamién una huencha espansión territorial, aviçandu del [[Sistema Central]] a [[La Mancha]]. Nel 1086, endispués del sitiu de Zaragoza por Alfonsu VI de León-Castilla, los [[almuraví]]s, celoris relihiosus orihinalmenti deus desiertus del Magreb, desembarcarun ena Península Ibérica, i, habiendu inflihiu una derrota grave a Alfonsu VI ena [[batalla de Sagrajas]], començarun a apoderalsi del restu de las taifas. Los almuravíis ena Península Ibérica hueron relaxandu prohresivamenti la estricta observancia de la su fe, i tratarun tantu a hudíus comu a moçárabis con durieça, enfrontandu alçamientus por tola península, al prencipiu ena parti ocidental. Los [[almohade]]s, otra secta musulmana nortiafricana d'orihin bereber masmuḷḷí que ya habíen minau el gobielnu almuraví al sul del Estrechu de Gibraltar, entrun por primel vezi ena península nel 1146. Desviándusi en cierta midia dela tendencia que tenia lugal en otrus lugaris del Ocienti Latinu dendi el sigru X, el periodu que comprendi los sigrus XI i XIII nu hue unu de debilitamientu del poder monárquicu enos reinus cristianus. El conceutu relativamenti nuevu de "raya" (Sp: ''frontera''), ya reportau en Aragón pola segunda metá del sigru XI, s'estendió polus reinus cristianus ibéricus a prencipius del sigru XIII, en relación cona frontera más o menus conflictiva conas tierras musulmanas. [[File:MoorandChristianBattle.png|miniatura|Batalla entri morus i cristianus dela [[Recoquista]], tomá dela ''Cantigas de Santa María'']] A prencipius del sigru XIII, hehu que una reorientación del poder ena Península Ibérica (en paralelu a la espansión cristiana nel sul ibéricu i el crecienti empenti comercial de las potencias cristianas por tol Mediterráneu) i en gran midia, en cuantu al comerciu, la Península Ibérica se reorientó hazia el Norti, alejándusi del Mundu Musulmán. Duranti la Edá Meia, los monarcas de Castilla i León, dendi [[Alfonsu V de León|Alfonsu V]] i [[Alfonsu VI de León y Castilla|Alfonsu VI]] (coronaus ''Hispaniae Imperator'') ata [[Alfonsu X de Castilla|Alfonsu X]] i [[Alfonsu XI de Castilla|Alfonsu XI]] tendierun a abraçal un ideal imperial basau nuna ideolohía dual cristiana i hudía. A pesal de las ambicionis hehemónicas de los sus gobernantis i la consolidación dela unión de Castilla i León endispués de 1230, debi señalalsi que, sacanti un brevi periodu enas décaas de 1330 i 1340, Castilla tendió a sel nostanti "esencialmenti inestabli" dendi un puntu de vista políticu ata finalis del sigru XV. [[Archivu:Península Ibérica no Erdapfel (original, 1492; fac-símile, 1908).jpg|alt=|miniaturadeimagen|300x300px|Península Ibérica no Erdapfel,]] Los comerciantis de Génova i Pisa realizaban una intensa actividá comercial en Cataluña ya pal sigru XII, i más tardi en Portugal. Dendi el sigru XIII, la [[Corona d'Aragón]] s'espandió ultramar; emprentá polus [[catalanohablanti|catalanis]], consihuió un imperiu ultramarinu nel Mediterráneu Ocidental, con presencia en islas mediterráneas comu las [[Baleares]], [[Sicilia]] i [[Cerdeña]], i inclusu conquistandu Nápolis a meiaus del sigru XV. Los comerciantis henevisis invertierun huerți ena emprasa comercial ibérica con Lisboa convirtiéndusi, según [[Virgínia Rau]], nel "gran centru del comerciu henevés" a prencipius del sigru XIV. Los portuhuesis detacharun más tardi el su comerciu en cierta midia dela influencia henevesa. El [[Reinu Nazarí de Granada», vezinu del [[Estrechu de Gibraltar]] i hundau sobre una relació de [[Estáu vasallu|vasallahi]] cona Corona de Castilla, tamién s'insinuó ena reḷḷ comercial mercantil europea, con los sus puertus fomentandu intensas relacionis comercialis conos henevesis, peru tamién conos catalanis, i en menor midia, conos venecianus, los florientinus i los portuhuesis. Entri 1275 i 1340, Granada se vio envuerta ena "crisis del Estrechu", i hue atrapá nun conflictu heopolíticu complexu ("un caleidoscopiu d'alianças") con múltipris potencias que competían pola dominación del Mediterráneu Ocidental, complicau polas relacionis inestabris de la Granada musulmana con el [[Sultanatu Benimerín]]. El conflictu alcançó el su puntu álgidu ena [[Batalla del Salado|Batalla del Riu Salau]] de 1340, cuandu, esta vezi en alianza con Granada, el Sultán Benimerín (i pretenecienti al Califatu) [[Abu al-Hasan Ali ibn Uthmán]] hisu el últimu intentu benimerín de establecelsi una base de poder ena Península Ibérica. Las consecuencias duraderas dela derrota musulmana rotunda a una alianza de Castilla i Portugal con apoiu naval d'Aragón i Génova asegurarun la supremacía cristiana sobri la Península Ibérica i la preeminencia de las flotas cristianas nel Mediterráneu Ocidental. [[File:FraMauroMapSpainPortugalNorthenAfrica.jpg|miniatura|derecha|dreta|Mapa dela Península Ibérica i Norti d'África (invertíu) por [[Fra Mauro]] (ca. 1450)]] La [[Pesti Negra|pesti bubónica de 1348–1350]] devastó grandes partis dela Península Ibérica, llevandu a una cesación económica repentina. Muchus asentamientus nel norti de Castilla i Cataluña huerun abandonaus. La pesti marcó el encetu dela hostilidá i la violencia descarada hazia las minorias relihiosas (especialmenti los hudíus) comu una consequencia adicional enos reinus ibéricus. El sigru XIV hue un periodu de gran convulsión enos reinus ibéricus. Endispués dela muerti de [[Pedru de Castilla|Pedru el Cruel de Castilla]] (reinau 1350–69), la [[Casa de Trastámara]] sucedió en el tronu ena pressona del meyu hermanu de Pedru, [[Enriqui II de Castilla|Enriqui II]] (reinau 1369–79). Nel reinu d'Aragón, endispués dela muerti sin hereerus de [[Chuan I d'Aragón|Chuan I]] (reinau 1387–96) i [[Martín I d'Aragón|Martín I]] (reinau 1396–1410), un príncipi dela Casa de Trastámara, [[Fernandu I d'Aragón|Fernandu I]] (reinau 1412–16), sucedió en el tronu aragonés.<ref>Waugh, W. T. ''A History of Europe: From 1378 to 1494''. Routledge, 14 d'abril de 2016. ISBN 9781317217022.</ref> La [[Guerra de los Cien Añus]] tamién se derramó ena Península Ibérica, con Castilla prenciparmenti asumiendu un papel nel conflictu al proporcional apoiu naval clau a Francia que ayuḷḷó a conduçil a la eventual victoria d'esa nación. Endispués dela accessión de [[Enriqui III de Castilla|Enriqui III]] al tronu de Castilla, la puebración, exasperá pola preponderancia dela influencia hudía, perpetró una matança de hudíus en Toledo. Nel 1391, turbas hueron de puebru en puebru por toa Castilla i Aragón, matandu unus 50.000 hudíus encurtiaus,<ref>Berger, Julia Phillips i Gerson, Sue Parker. ''Teaching Jewish History''. Behrman House, Inc, 30 de setiembri de 2006, p. 118. ISBN 9780867051834.</ref><ref>Kantor, Máttis. ''Codex Judaica: Chronological Index of Jewish History, Covering 5,764 Years of Biblical, Talmudic & Post-Talmudic History''. Zichron Press, 30 de setiembri de 2005, p. 205. ISBN 9780967037837.</ref><ref>Aiken, Lisa. ''Why Me God: A Jewish Guide for Coping and Suffering''. Jason Aronson, Incorporated, 1 de hebreru de 1997, p. 222. ISBN 9781461695479.</ref><ref>Ember, Melvin, Ember, Carol R. i Skoggard, Ian. ''Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures Around the World. Volume I: Overviews and Topics; Volume II: Diaspora Communities''. Springer Science & Business Media, 30 de noviembri de 2004, p. 166. ISBN 9780306483219.</ref><ref>{{Harvnb|Gilbert|2003|p=46}}; {{Harvnb|Schaff|2013}}</ref> o inclusu hata 100.000, según [[Jane Gerber]]. Las mugeris i criaturas huerun vendías comu esclavas a musulmanis, i muchas sinagogas huerun convertías en ilesias. Según [[Hasdai Crescas]], unus 70 comunidais hudias huerun destruías.<ref>''Anti-Jewish Riots in the Crown of Aragon and the Royal Response, 1391–1392''. Cambridge University Press, 2016, p. 19. ISBN 9781107164512.</ref> Duranti el sigru XV, Portugal, que habia acabau la su espansión territorial hazia el sul por tola Península Ibérica nel 1249 cona conquista del Algarvi, empeçó una espansión ultramarina en paralelu a la puyanza dela [[Casa de Avís]], [[conquista de Ceuta|conquistandu Ceuta]] (1415) llegandu a la [[Isla de Porto Santo|Isla de Portu Santu]] (1418), [[Madeira]] i las [[Azoris]], assina comu estableciendu puestus avanzaus adicionalis a lo largu dela costa atlántica nortiafricana. Amás, ya ena Edá Moerna, entri la finalización dela Guerra de Granada nel 1492 i la muerti de Fernandu d'Aragón nel 1516, la [[Monarquía Hispánica]] haría avancis ena espansión imperial a lo largu dela costa mediterránea del Magreb. Duranti la Baixa Edá Meia, los [[Historia de los judíos en España|hudíus]] adquirierun un poder i una influencia considerabris en Castilla i Aragón. A lo largu dela Baixa Edá Meia, la Corona d'Aragón participó nel comerciu d'esclavus mediterráneu, con [[Barcelona]] (ya nel sigru XIV), [[Valencia]] (especialmenti nel sigru XV) i, en menor midia, [[Palma de Mallorca]] (dendi el sigru XIII), convirtiéndusi en centrus dinámicus en esti sentíu, involucrandu prencipalmenti a puebrus orientalis i musulmanis. Castilla se enbolvió más tardi en esta actividá económica, más bien adhiriéndusi al incipient comerciu d'esclavus atlánticu que involucraba a genti subsahariana impulsau por Portugal (Lisboa siendu el mayol centru d'esclavus d'Uropa Ocidental) dendi meiaus del sigru XV, con Sevilla convirtiéndusi en otru centru clau pal comerciu d'esclavus. Endispués del avanci ena conquista del reinu nazarí de Granada, la toma de [[Málaga]] conllevó la adición d'otru notabli centru d'esclavus pa la Corona de Castilla. Pal final del sigru XV (1490) los reinus ibéricus (incluyendu aquí las Islas Baleares) tenían una puebración encurtiau de 6,525 millonis (Corona de Castilla, 4,3 millonis; Portugal, 1,0 millonis; Prencipau de Cataluña, 0,3 millonis; Reinu de Valencia, 0,255 millonis; Reinu de Granada, 0,25 millonis; Reinu d'Aragón, 0,25 millonis; Reinu de Navarra, 0,12 millonis i el Reinu de Mallorca, 0,05 millonis). Duranti tres décaas nel sigru XV, la ''Hermandad de las Marismas'', la asociación comercial hormá polus puertus de Castilla a lo largu dela costa cántabra, que s'asemejaba en ciertus aspetus a la [[Liga Hanseática]], lihó en contra d'esta última, un aliaú d'Inglaterra, un rival de Castilla en tériminus políticus i económicus. Castilla pretentiá reivindical el [[Golfu de Vizcaya]] comu suyu. Nel 1419, la poderosa armada castellana [[Batalla de La Rochelle (1419)|derrotó completamenti a una flota hanseática en La Rochelle]]. A finalis del sigru XV, l'ambición imperial de las potencias ibéricas hue empujá a nuevus altoris polus [[Reis Católicus]] en Castilla i Aragón, i por [[Manuel I de Portugal|Manuel I]] en Portugal. [[File:Reinos Antiguo Régimen.svg|miniatura|Reinus Ibéricus en 1400]] El últimu baluarti musulmán, [[Emiratu de Granada|Granada]], hue conquistáu por una huércia combiná castellanu-aragonesa nel 1492. Hasta 100.000 morus murierun o huerun esclavizaus ena campañu militar, mientris que 200.000 huyerun al Norti d'África.<ref>''Religious Refugees in the Early Modern World: An Alternative History of the Reformation''. Cambridge University Press, 2015, p. 108. ISBN 9781107024564.</ref> Los musulmanis i hudíus a lo largu del periodu huerun toleraus o mostraus intolerancia de maneras variabris enos deferentis reinus cristianus. Endispués dela [[Guerra de Granada#Últimu baluarte en Granada|caía de Granada]], tolus musulmanis i hudíus huerun ordenaus a convertilsi al cristianismu o enfrontalsi a la espulsión—hasta 200.000 hudíus huerun [[Espulsión de los judíos de España|espulsaus de España]].<ref>''The Kingfisher History Encyclopedia''. Kingfisher, 2004, p. 201. ISBN 9780753457849.</ref><ref>Beck, Bernard. ''True Jew: Challenging the Stereotype''. Algora Publishing, 30 de setiembri de 2012, p. 180. ISBN 9780875869032.</ref><ref>Strom, Yale. ''The Expulsion of the Jews: Five Hundred Years of Exodus''. SP Books, 30 de setiembri de 1992, p. 9. ISBN 9781561710812.</ref><ref>NELSON, CARY R. ''Dreams Deferred: A Concise Guide to the Israeli-Palestinian Conflict and the Movement to Boycott Israel''. Indiana University Press, 11 de júliu de 2016, p. 199. ISBN 9780253025180.</ref> Aprossimadamenti 3.000.000 de musulmanis huyerun o huerun echaus de España entri 1492 i 1610.<ref>"Islamic Encounters". Brown University. [https://web.archive.org/web/20240713195143/https://www.brown.edu/Facilities/John_Carter_Brown_Library/exhibitions/islamic/pages/spain.html]</ref> El estoriaol Henry Kamen encurtia que unus 25.000 hudíus murierun nel caminu dendi España.<ref>Gitlitz, David Martin. ''Secrecy and Deceit: The Religion of the Crypto-Jews''. UNM Press, 30 de setiembri de 2002, p. 74. ISBN 9780826328137.</ref> Los hudíus tamién huerun [[Expulsión de los judíos de Sicilia|espulsaus de Sicilia]] i Cerdeña, que estaban baxu gobielnu aragonés, i uns 37.000 a 100.000 hudíus s'huerun.<ref>''The Jewish Time Line Encyclopedia: A Year-by-Year History From Creation to the Present''. Jason Aronson, Incorporated, avientu de 1993, p. 178. ISBN 9781461631491.</ref> Nel 1497, el Rei [[Manuel I de Portugal]] forçó a tolus hudíus nel su reinu a convertilsi o marchalsi. Esi mesmu añu [[Persecución de judíos y musulmanes por Manuel I de Portugal|espulsó]] a tolus musulmanis que nu yeran esclavus,<ref>''Latin America in Colonial Times''. Cambridge University Press, 2018, p. 27. ISBN 9781108416405.</ref> i nel 1502 los [[Reis Católicus]] hizierun lo mesmu, imponiendu la eleción de [[conversión forzosa de los musulmanes en España|conversión al cristianismu]] o destierru i pèrdia de propiedá. Muchus hudíus i musulmanis huyerun al [[Norti d'África]] i l'[[Imperiu Otomanu]], mientris que otros se convertierun públicamenti al cristianismu i hueron conocíus respectivamenti comu [[marranu]]s i [[moriscu]]s (endispués del términu antíguu ''morus'').<ref>Pavlac, Brian A. ''A Concise Survey of Western Civilization: Supremacies and Diversities throughout History''. Rowman & Littlefield, 19 de hebreru de 2015, p. 214. ISBN 9781442237681.</ref> Sin embargu, muchos d'estus siguierun practicandu la su relihión en secretu. Los moriscus se revelarun varías vezis i huerun finalmente [[expulsión de los moriscos|espulsaus a la huerti]] de España a prencipius del sigru XVII. Dendi 1609 a 1614, más de 300.000 moriscus huerun embarcaus con destinu al Norti d'África i otrus lugaris, i, d'esta cifra, alredol de 50.000 murierun resistiendu la espulsión, i 60.000 murierun nel viagi.<ref>Jaleel, Talib. ''Notes on Entering Deen Completely: Islam as its followers know it''. EDC Foundation, 11 de júliu de 2015.</ref><ref>Majid, Anouar. ''We are All Moors: Ending Centuries of Crusades Against Muslims and Other Minorities''. U of Minnesota Press, 30 de setiembri de 2009. ISBN 9780816660797.</ref> Una serii d'estudius de casu hechus pol [[Centru Belfer pa la Ciencia i Asuntus Enternacionalis]] dela [[Universidá de Harvard]] amostrun qu'el cambiu dela supremacía relativa de Portugal a la [[Monarquía Hispánica]] a finalis del sigru XV hue unu de los poquus casus d'evasión dela [[Trampa de Tucídides]].<ref name="Belfer Center for Science and International Affairs 1939 l047">"Special Initiative: Thucydides Trap". Belfer Center for Science and International Affairs, 3 de setiembri de 1939. [https://www.belfercenter.org/thucydides-trap/case-file]</ref> ===Ibéria Moerna=== [[Archivu:La Expulsión en el Puerto de Denia. Vicente Mestre.jpg|miniatura|derecha|Espulsión delos moriscus nel Puertu de Denia]] Desafiandu las convéncionis sobril adventu dela moernidá, [[Immanuel Wallerstein]] retrasó los oríginis dela moernidá capitalista a la espansión ibérica del sigru XV. Duranti el sigru XVI, España crió un vastu impériu enas Américas, con un monopóliu estatal en [[Sevilla]] que s’envertó nel centru del comérciu transatlánticu consiguienti, basau nel [[metal preciosu]].{{Sfn|Wallerstein|2011|p=169–170}} El imperialismu ibéricu, encetau pol estabilcimientu portugués de rutas a Ásia i el posterior comérciu transatlánticu col Nuévu Mundu polos españolis i portuguesis (alongau con holandesis, inglessis i franchutis), precipitó la decadéncia económica dela [[Península Itálica]]. El sigru XVI hue unu de crecimientu pobracional con pressón acrecentá sobril recursus;{{sfn|Wallerstein|2011|p=116–117}} nel casu dela Península Ibérica, una parti dela puebración se mudó a las Américas, mentantis que los chudíus i moriscus huerun desterráus, realocandusi n’otrus lugalis dela Cuenca Mediterránea.{{sfn|Wallerstein|2011|p=117}} La mayol parti delos moriscus se quearun en España dendispués dela [[Rebelión delos moriscus]] en Las Alpujarras a meyaus del sigru XVI, peru alredol de 300.000 dellus huerun [[Espulsón delos moriscus|espulsaus del país]] en 1609–1614, i emigrarun ''en massa'' al norti d’África. [[Archivu:Chafariz d’El-Rey, c. 1570-80 (Colecção Berardo).png|miniatura|derecha|Una pintura anónima que amuestra Lisboa, el centru del comérciu d’esclavus, a finalis del sigru XVI.<ref>Halikowski Smith, Stefan (2018). "Lisbon in the sixteenth century: decoding the Chafariz d'el Rei". Race & Class. 60 (2): 1–19. doi:10.1177/0306396818794355. S2CID 220080922.</ref>]] En 1580, dendispués dela crisi política que siguió a la muerti en 1578 del Rei [[Sebastián de Portugal|Sebastián]], Portugal se envertó nuna entidá compuesta dinástica dela Monarquía Habsbúrgica; assina, toa la península estuvo unía políticamenti duranti el periodu conocíu comu [[Unión Ibérica]] (1580–1640). Duranti el reinau de [[Felipe II de España]] (I de Portugal), los Conséjus de Portugal, Itália, Flandes i Borgoña huerun añadíus al grupu d’institucionis asesoras dela Monarquía Hispánica, a las que ya pertenecián los Conséjus de Castilla, Aragón, Índias, Cámara de Castilla, Inquisición, Órdenis i Crusá, definiendu la organización dela Corti Real que sostribaba el [[Sistema Polisindical]] pol qual el impériu operaba. Duranti la Unión Ibérica, la "primel gran ola" del [[Comérciu atlánticu d'esclavus|comérciu transatlánticu d’esclavus]] ocurríu, según [[Enriqueta Vila Villar]], ya que l’apertura de nuevus mercaus debíu a la unificación dunó empenti al comérciu d’esclavus. Alcançandu el 1600, el porcentaji de puebración urbana pa España era d’alreol del 11,4%, mentantis que pa Portugal la puebración urbana se estimaba en 14,1%, ambus per encima dela média europea del tiempu del 7,6% (superá namás polos Paísis Baḡus i la Península Itálica).{{Sfn|Gelabert|1994|p=183}} Aparecierun alguas deferéncias notabris entri los deferentis reinus ibéricus. Castilla, estendiendu-si a lo largu dun 60% del territóriu dela península i teniendu el 80% dela puebración, era un país assaz urbanizau, peru con una destribución generalizá de ciáis. Mentantis, la puebración urbana ena [[Corona de Aragón]] estuvo mu concentrá nunas poquinas ciáis: [[Zaragoza]] ([[Reinu d'Aragón]]), [[Barcelona]] ([[Préncipau de Cataluña]]), i, en menol midia nel [[Reinu de Valencia]], en [[Valencia]], [[Alicanti]] i [[Oriuela]]. El casu de Portugal presentaba una capital ipertrofiá, [[Lisboa]] (que aumentó en gran midia la su puebración duranti el sigru XVI, de 56.000 a 60.000 abitantis en 1527, a alreol de 120.000 pal tercel trimestri del sigru) con el su dinamismu demográficu estimulau pol comérciu asiáticu,} siguiu a gran destáncia por [[Oporto]] i [[Évora]] (ambus con alreol de 12.500 abitantis). A lo largu dela mayol parti del sigru XVI, tantu Lisboa comu [[Sevilla] huerun drentu delas mayolis i más dinámicas ciáis d’Uropa Ociental. [[File:Francisco rizi-auto de fe.jpg|miniatura|derecha|''[[Auto de fe]]'' dela [[Inquisición española]] celebráu ena [[Plaza Mayor de Madrid]] en 1680]] [[Archivu:Balaca-Battle of Almansa.jpg|miniatura|La [[batalla de Almansa]] hue la batalla decisiva ena [[Guerra de Sucesión Española]]]] El sigru XVII ha síu considerau en gran midia comu un periodu mu negativu pa las economías ibéricas, vistu comu un tiempu de recesión, crisi o inclusu decadéncia,{{Sfn|Yun Casalilla|2019|p=418}} el dinamismu urbanu moviéndosi prencipalmenti al norti d’Uropa. Un desmantelamientu dela reti de ciáis enterior nel planaltu castellanu llevó a cabu duranti esti periodu (con una acumulacion paralela dela atividá económica ena capital, [[Madril]]), con namás [[Castiella la Nueva|Castilla la Nueva]] resistiendu la recesión nel enterior. Respetu ala fachá atlántica de Castilla, amás dela cortaura de comérciu con Uropa del Norti, el comérciu enterregional con otras regionis dela Península Ibérica tamién sufrió en cierta midia.En Aragón, sufriendu de problemas similaris a los de Castilla, la espulsón delos moriscus en 1609 nel Reinu de Valencia agravó la recesión. La seda se convirtió d’una endústria doméstica nuna materia prima a esportal. Sicasí, la crisi hue desigual (afectandu más largamenti al centru dela península), ya que tantu Portugal comu la costa mediterránea se recupararun ena parti posterior del sigru alimentandu un crecimientu sosteníu. Las resultáncias dela intermittenti [[Guerra de Restauración Portuguesa|Guerra de Restauración Portuguesa de 1640–1668]] trajerun la [[Casa de Braganza]] comu la nueval dinastía gobernanti enos territórius portuguessis a lo largu del mundu (esceutu [[Ceuta]]), poniendu fin a la Unión Ibérica. A pesal de que tantu Portugal comu España encetun el su camín cara la moernización conas revolucionis liberalis dela primel metá del sigru XIX, esti procesu hue, en lo que respecta a cambeus estructuralis ena destribución geográfica dela puebración, relativamenti suavi comparau con lo que tuvu lugal dendispués dela Segunda Guerra Mundial ena Península Ibérica, quandu un fuerti desenvolvimientu urbanu corríu en paralelu a patronis sustancialis de [[éxodu rural]]. La '''Península Ibérica''' o Iberia es una península assitiá nel sul-oesti [[Uropa]], arroeá pol [[Mari Mediterráneu|Mari Mediterraneu]], el [[Oceanu Alánticu]] i polos [[Pirineus]], que la deseparan del restu del [[continenti]] uropeu. Pol sul, la [[Península]] está desepará d'[[África]] ([[Marruecus]]) pol [[Estrechu Gibraltar|Estrechu de Gibraltal]], qu'es la lindi entri el Mari Mediterreneu i el Oceanu Alánticu. La Península cuenta con 582.925 km<sup>2</sup> i drentu delos sus arrayus geográficus s'atopan [[España]], [[Portugal]], [[Andorra]] i [[Gibraltal]]. El su centru geográficu está nel [[Cerro de los Ángeles]], en [[Getafe]]. El puntu mas cimeru es el [[Mulhacén]], en [[província Graná|Graná]], con 3.478 m de zimbra. El riu con mayol longol es [[Taju]], con una [[largura]] de 1.007 [[km]] (731 km en [[España]] i 275 km en [[Portugal]]). ==Geografia i geología== [[Archivu:MapaTopográficoPenínsulaIbérica.svg|miniatura|dreta|1.3|Un mapa topográficu la Península Ibérica]] La Península Ibérica es la más occidental las tres prencipalis penínsulas del sul d'Uropa —la Ibérica, la [[Península Itálica|Italiana]] i la [[Balcanis|Balcánica]]. Forma la parti más occidental la masa terrestre eurasiática más grandi. Es rayá pol sulesti i esti pol [[Mari Mediterráneu]], i pol norti, oesti i sulesti pol [[Océnu Atlánticu]]. Las montañas los [[Pirineus]] s’alcuentran assitiás a lo largu el canti nororiental la península, andi juntal cona resta d’Uropa. El su estremu sul, assitiau en [[Tarifa]], es el puntu más meridional el continenti europeu i está mu cerquita la costa noroccidental d’África, de la que está separá pol [[Estrechu de Gibraltar]] i el [[Mari Mediterráneu]]. La Península Ibérica abarca 583.254&nbsp;km² i tien una topografía mu contrastá i desigual. Las cordilleras la Península Ibérica s’alcuentran prencipalmenti distribuyías d’oesti a esti, i en algotrus casus alcançan altituis d’unus 3.000 [[msnm]], lo que hazi que la región tenga la segunda altitú meya (637 msnm) más alta d’[[Uropa Occidental]]. Polemu que está unía a la masa continental, la localización aisllá la Península Ibérica en relacion cona resta d’Uropa influyó en civilizacionis distintivas ena región{{page needed|date=Agostu 2025}}<ref>{{Cita libru |ultimu=Fabienne |primer=Moore |títulu=From Spain’s Moors to Spain’s Colonies: Chateaubriand’s Mapping of Liberty and Equality in Les Aventures du dernier Abencérage. |editorial=[[University of Nebraska Press]] |añu=2018}}</ref> i a vezis se separa la península comu si estuviera huera la “Uropa continental”.<ref>{{Cita web |ultimu=Cobo |primer=Ignacio Fuente |títulu=Why does Spain need a geopolitical vision? |url=https://www.defensa.gob.es/documents/2073105/2266539/Why+does+Spain+need+a+geopolitical+vision.pdf/c14de945-f5b1-ef9f-3c54-1a95e0e54764?t=1732103644846 |sitiu-web=[[Instituto Español de Estudios Estratégicos]] |editorial=[[Ministerio de Defensa de España]]}}</ref><ref>{{Cita libru |ultimu=Martín-Estudillo |primer=Luis |url=https://www.vanderbiltuniversitypress.com/wp-content/uploads/2021/08/the-rise-of-euroskepticism-open-access.pdf |títulu=The Rise of Euroskepticism: Europe & its critics in Spanish culture |editorial=[[Vanderbilt University Press]] |lingua=inglés}}</ref> La Península Ibérica s’estiendi dendi el estremu más meridional en [[Punta de Tarifa]] ata el estremu más septentrional en [[Punta de Estaca de Bares]] a lo largu d’una distáncia entri linias de latitú d’unus {{convert|865|km|mi|abbr=on}}, en basi a una [[Latitú#Longol el grau|longol el grau]] de {{convert|111|km|mi|abbr=on}} pol grau, i dendi el estremu más occidental en [[Cabo da Roca]] ata el estremu más oriental en [[Cap de Creus]] a lo largu d’una distáncia entri linias de longitú a la [[paralelu 40 norti|latitú 40° N]] d’unus {{convert|1155|km|mi|abbr=on}}, en basi a una longol el grau enquisá de {{convert|90|km|mi|abbr=on}} pa essa latitú. La forma irregular, más o menos octogonal, la península contenía dendrentu desti [[Cuadrángulu (xeografía)|cuadrángulu]] esféricu hue compará pol el antiguu xeógrafu [[Estrabón]] con una pelleja de buei.<ref>III.1.3.</ref> {| class="wikitable" width ="60%" border = 2 align="center" style="margin: auto;" |- | width ="30%" align="center" | | width ="40%" align="center" | [[Punta de Estaca de Bares]]<br />{{small|({{Coord|43|47|38|N|7|41|17|W|display=inline}})}} | width ="30%" align="center" | |- | width ="30%" align="center" | [[Cabo da Roca]]<br />{{small|({{Coord|38|46|51|N|9|29|54|W|display=inline}})}} | width ="40%" align="center" | [[Archivu:Compass rose simple.svg|75px]] | width ="30%" align="center" | [[Cap de Creus]]<br />{{small|({{Coord|42|19|09|N|3|19|19|E|display=inline}})}} |- | width ="30%" align="center" | | width ="40%" align="center" | [[Punta de Tarifa]]<br />{{small|({{Coord|36|00|15|N|5|36|37|W|display=inline}})}} | width ="10%" align="center" | |} Aproximadamenti tres cuartas partis dessi octógonu aspru correspundin a la [[Mesaeta Central]], una meseta embergonera que vai dendi los 610 ata los 760 m d’altitú.<ref>{{Cita libru|ultimu=Fischer|primer=T|añu=1920|contribución=The Iberian Peninsula: Spain|editor-ultimu=Mill|editor-primer=Hugh Robert|títulu=The International Geography|ubicación=Nueva York i Londres|editorial=D. Appleton and Company|páxinas=368–377|url=https://books.google.com/books?id=wyUbAAAAYAAJ&pg=PA368}}</ref> Está assitiá aprosimadamenti nel centru, esmucíu un poquinu pal esti i inclinau ligeramenti pal oesti. El centru convencional la Península Ibérica hue considerau duranti mu tiempu [[Getafe]], al sul de [[Madril]]. Está arrodiá de montañas i contién las nacéncias la mayoria los ríus, que s’abrin pasu pol brechas enas barreras montañosas po tolos laus. ===Línea costera=== [[Archivu:Iberia Europe satfoto 2014067.jpg|miniatura|La Península Ibérica i el Sul de Fráncia, fotografía de satéliti nun día sin nubis en marçu de 2014]] La costa la Península Ibérica midi {{convert|3313|km|mi|abbr=on}}, {{convert|1660|km|mi|abbr=on}} nel lau mediterráneu i {{convert|1653|km|mi|abbr=on}} nel lau atlánticu.<ref>Estas cifras suman las cifras dás enos artículus la Güiquipeya sobri la geografía d'España i Portugal. La mayoria las cifras de huentis d’Internet sobri España i Portugal incluyin las costeras las islas possiás por ca país i, pol dessu, no son una guía fiabli pa la costa la península. Amás, la longol una costa puei varial significativamenti dependiendu d’ondi i comu se mida.</ref> La costa hue anegá con el pasu el tiempu, conos nivelis del mari que s’han alzau dendi un mínimu de {{convert|115|-|120|m|ft|abbr=on}} más baju que ogañu nel [[Últimu Máissimu Glacial]] (UMG) ata el su nivel atual de 4.000 añus [[Antis del Presenti|AP]].<ref>{{cita libru|página=305|contribución=Evolution of groundwater systems at the European coastline|primer=WM|ultimu=Edmunds|autor2=K Hinsby |autor3=C Marlin |autor4=MT Condesso de Melo |autor5=M Manyano |autor6=R Vaikmae |autor7= Y Travi |títulu=Palaeowaters in Coastal Europe: Evolution of Groundwater Since the Late Pleistocene|editor1-primer=W. M.|editor1-ultimu=Edmunds|editor2-primer=C. J.|editor2-ultimu=Milne|editorial=Geological Society|añu=2001|ubicación=Londres|isbn=1-86239-086-X}}</ref> La plataforma costera creá pola sedimentación duranti essi tiempu permaneci baju la superfici. Nunca hue mu estensi nel lau atlánticu, ya que la plataforma continental cai mu pendientimenti a las profundiáis. Una longol enquisá de {{convert|700|km|mi|abbr=on}} la plataforma atlántica es de namás {{convert|10|-|65|km|mi|abbr=on}} d’anchura. Nel [[isóbata]] de {{convert|500|m|ft|abbr=on}}, nel canti, la plataforma cai ata {{convert|1000|m|ft|abbr=on}}.<ref>{{Cita libru| contribución=Iberian Peninsula – Atlantic Coast|títulu=An Atlas of Oceanic Internal Solitary Waves| data=Febreru 2004|editorial=Global Ocean Associates|url=http://www.internalwaveatlas.com/Atlas2_PDF/IWAtlas2_Pg087_IberianPeninsula.pdf|access-date=9 Avientu 2008}}</ref> La topografía submarina las auguas costeras la Península Ibérica s’ha estudiau embergoneramenti nel procesu de perforación pa petróliu. En última estancia, la plataforma cai nel [[Golfu de Vizcaya]] nel norti (un abismu), la llanura abissal ibérica a {{convert|4800|m|ft|abbr=on}} nel oesti, i la llanura abissal del Tajo pal sul. Nel norti, entri la plataforma continental i el abismu, ai una estensión llamá el Bancu de Galícia, una meseta que contién los [[monte submarinu|montis submarinus]] de Porto, Vigo i Vasco da Gama, que forman la cuenca enteriol de Galícia. El límiti sul destas caraterísticas está marcau pol [[Cañón de Nazaré]], que devii la plataforma continental i conuça diretaimenti al abismu.{{citation needed|data=Agostu 2023}} ===Ríus=== [[Archivu:Douro estuary.jpg|miniatura|Desembocaura el [[Douro]] nel Océnu Atlánticu cerquita de Porto]] Los prenciparis ríus fluyin polos vallis anchus entri los sistemas montañosus. Estus son l’[[Ebro]], el [[Douro]], el [[Tajo]], el [[Guadiana]] i el [[Guadalquivir]].<ref>{{cita noticias |url=https://listas.20minutos.es/lista/los-10-rios-mas-largos-de-espana-362085/ |títulu=Los 10 ríos mas largos de España |data=30 Mayu 2013 |access-date=1 Setiembri 2018 |periódicu=[[20 Minutos]] |lingua=es}}</ref><ref>{{cita web |url=http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/07072011/3c/es-an_2011070713_9100548/ODE-e318b0ac-67b1-3aa6-a5a1-26cdd2886095/2_el_territorio_y_la_hidrografa_espaola_ros_cuencas_y_vertientes.html |títulu=2. El territorio y la hidrograía española: ríos, cuencas y vertientes |access-date=1 Setiembri 2018 |obra=[[Junta de Andalucía]] |archive-date=9 Abríl 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220409133130/http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/07072011/3c/es-an_2011070713_9100548/ODE-e318b0ac-67b1-3aa6-a5a1-26cdd2886095/2_el_territorio_y_la_hidrografa_espaola_ros_cuencas_y_vertientes.html |url-status=dead }}</ref> Tolus los ríus ena Península Ibérica está sujeitus a variacionis estacionalis ena su caudal. El Tajo es el ríu más largu la península i, igual que el Douro, fluyi pal oesti cona su curs inferior en Portugal. El ríu Guadiana dobla pal sul i forma la raya entri España i Portugal nel últimu tramu del su curs. ===Montañas=== El terrenu la Península Ibérica es embergoneramenti [[Montañosu|montañosu]].<ref>{{cita web|url=http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/04005041/helvia/sitio/upload/tema_8.pdf |títulu=Tema 8.- El Relieve de España |primer=José Antonio |ultimu=Manzano Cara|lingua=es |editorial=[[Junta de Andalucía]] |access-date=1 Setiembri 2018}}</ref> Los prenciparis sistemas montañosus son: * Los [[Pirineus]] i las sus estribacionis, los [[Prepirineus]], que cruçan el istmu la península de manera tan completa que no dexan pasu algunu esceutu pol carretera de montaña, sendelu, carretera costera o túnel. [[Anetu]] nel maciçu de [[Maladeta]], a 3.404 m, es el puntu más altu [[Archivu:Mulhacen north face.JPG|miniatura|derecha|El [[Mulhacén]], el picu más altu la Península Ibérica]] * La [[Cordillera Cantábrica]] a lo largu la costa norti conos embergonerus [[Picos de Europa]]. La [[Torre Cerredo]], a 2.648 m, es el puntu más altu * El [[Macizu Galaicu|Macizu de Galicia/Trás-os-Montes]] nel Noroesti está formau por rocas mu antigüas i mu erosionás.<ref>{{cita revista|títulu=Silurian graptolite biostratigraphy of the Galicia – Tras-os-Montes Zone (Spain and Portugal) |ultimu1=Piçarra |primer1=José Manuel |ultimu2=Gutiérrez-Marco |primer2=J. C. |ultimu3=Sá |primer3=Artur A. |ultimu4=Meireles |primer4=Carlos |ultimu5=González-Clavijo |primer5=E.|revista=[[Geologiska föreningen|GFF]]|data=1 Huniu 2006|volume=128 |númeru=2 |página=185 |doi=10.1080/11035890601282185 |bibcode=2006GFF...128..185P |hdl = 10261/30737 |s2cid=140712259 |issn=1103-5897}}</ref> [[Pena Trevinca]], a 2.127 m, es el puntu más altu * El [[Sistema Ibéricu]], un sistema complehu nel coraçón la península, ena su región centra/oriental. Contieni un gran númiru de sierras i devii las cuencas hidrográficas los ríus Taju, Douro i Ebru. [[Moncayo]], a 2.313 m, es el puntu más altu * El [[Sistema Centra]], que devii la [[Mesaeta Ibérica]] en una metá norti i una metá sul i s’estiendi ata Portugal (andi s’alcuentra el puntu más altu de [[Portugal continental]] (1.993 m) ena [[Serra da Estrela]]). [[Picu Almanzor]] ena [[Sierra de Gredos]] es el puntu más altu, a 2.592 m * Los [[Montes de Toledo]], que tamién s’estienden ata Portugal dendi la región natural de [[La Mancha]] nel estremu oriental. El su puntu más altu, a 1.603 m, es [[La Villuerca]] ena [[Sierra de Villuercas]], [[Estremaúra]] * La [[Sierra Morena]], que devii las cuencas hidrográficas los ríus Guadiana i Guadalquivir. A 1.332 m, [[Bañuela]] es el puntu más altu * El [[Sistema Béticu]], que s’estiendi entri [[Cáiz]] i Gibraltar i pal noresti cara a la [[Provincia de Alicanti]]. Está deviiu en tres subsistemas: ** El [[Sistema Prebéticu]], que comiença al oesti la [[Sierra Sur de Jaén]], alcançandu las costeras del [[Mari Mediterráneu]] ena [[Provincia de Alicanti]]. [[La Sagra (picu)|La Sagra]] es el puntu más altu a 2.382 m. ** El [[Sistema Subbéticu]], que está nun puestu centra dendrentu los Sistemas Béticus, estendiéndosi dendi [[Cabo Trafalgar]] ena [[Provincia de Cáiz]] a lo largu d’Andalucía ata la [[Rexón de Murcia]].<ref>Editau por W Gibbons & T Moreno, ''Geology of Spain'', 2002, {{ISBN|978-1-86239-110-9}}</ref> El puntu más altu, a {{convert|2027|m|abbr=on}}, es Peña de la Cruz ena [[Sierra Arana]]. ** El [[Sistema Penibéticu]], assitiau nel estremu suroriental estendiéndusi entri Gibraltar a lo largu las províncias costeras mediterráneas andalusas. Incluyi el puntu más altu la península, el [[Mulhacén]] de 3.478 m d’altitú ena [[Sierra Nevada (España)|Sierra Nevada]].<ref>{{cita web|url=http://www.spanishnature.com/birds/63-general-information/12-introduction-to-the-birds-of-spain.html?ml=5&mlt=system&tmpl=component|títulu=Introduction to the Birds of Spain|primer=Peter|ultimu=Jones|sitiu-web=Spanishnature.com|access-date=11 Abríl 2013|archive-date=8 Agostu 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200808143555/https://www.spanishnature.com/birds/63-general-information/12-introduction-to-the-birds-of-spain.html?ml=5&mlt=system&tmpl=component|url-status=dead}}</ref> ===Geología=== [[Archivu:Geological units of the Iberian Peninsula EN.svg|miniatura|dreta|1.3|Unidais Geológicas Prencipais la Península Ibérica]] La Península Ibérica contieni rocas de tolos periodus geológicus dendi el [[Ediacáricu]] ata el [[Holocenu|Recienti]], i está representau casi tolos tipus de roca. Ai [[Depósitu mineral|depósitus mineralis]] d’importáncia mundial. El núcleu la Península Ibérica consisti nun bloqui cratónicu [[Oroxénesis varisca|hercínicu]] conocíu comu el [[Macizu Hespéricu|Macizu Ibéricu]]. Nel noresti, esti está limitau pola cintura de plegamientu pirenaica, i nel sulesti está limitau pol [[Sistema Béticu]]. Estus dos cinturas son parti la cintura [[Geología de los Alpis|alpina]]. Pal oesti, la península está delimitá pol límiti continental formau pola apertura pobre en magma del Océnu Atlánticu. La cintura de plegamientu hercínica está en sua mayoria enterrá baju rocas de cobertora mesozoicas i terciarias pal esti, i aflora a travís el [[Sistema Ibéricu]] i el [[Sistema Mediterráneu Catalán]]. La Península Ibérica presenta una las mayoris franjas de [[Depósitu de litiu|depósitus de litiu]] d’Uropa, un recursu que de restu es relativamente escasu nel continenti, esparramás a lo largu Çona Centroibéricadel Macizu Ibéricu i la Çona de Galicia Tras-os-Montes.<ref>Cita revista<!--|páginas=1–14-->|revista=[[Environmental Earth Sciences]]|añu=2019|númeru=78|página=1|doi=10.1007/s12665-019-8541-4|títulu=Evaluation of the impact of lithium exploitation at the C57 mine (Gonçalo, Portugal) on water, soil and air quality|primer=Pedro M. S. M.|ultimu=Rodrigues|primer2=Ana Maria M. C.|ultimu2=Antão|primer3=Ricardo|ultimu3=Rodrigues</ref> Tamién nel Macizu Ibéricu, i de manera similar a otrus bloquis hercínicus en Uropa, la península alluga algotus depósitus de [[uraniu]], assitiaus ena sua mayoria ena unidá la Çona Centruibérica. La [[Faja Pirítica Ibérica]], assitiá nel cuadranti SO la Península, está entri los destritus de sulfilus masivus [[Depósitu de sulfilus masivus vulcanogénicus|vulcanogénicus]] más importantis la Tierra, i s’ha esplotau duranti milenius.<ref>Cita libru|capítulu-url=https://www.igme.es/patrimonio/GEOSITES/Chapter_04_SGFG.pdf%7Ctítulu=Contextos geológicos españoles: una aproximación al patrimonio geológico de relevancia internacional|editorial=[[Instituto Geológico y Minero de España]]|añu=2008|capítulu=The Iberian Pyrite Belt|primer1=F.|ultimu1=Tornos|primer2=E.|ultimu2=López Pamo|primer3=F.J.|ultimu3=Sánchez España<!--|páginas=56–64--><nowiki>|página=57}}{{Dead link|date=Avientu 2024 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes</nowiki></ref> ===Clima=== [[Archivu:Tossa de Mar View.jpg|miniatura|La costa mediterránea d'España]] La localización i topografía la Península Ibérica, assina comu los efetus de los grandis patronis de circulación atmosférica, inducin un gradienti de precipitación añal de NO a SE, más o menos dendi 2.000&nbsp;mm a 300&nbsp;mm. La Península Ibérica tien tres tipus climáticus dominantis. Unu de ellus es el [[clima oceánicu]] que se ve nel noresti, andi la precipitación apeninas tien diferéncia entri iviernu i branu. La mayoria de Portugal i España tien un [[clima mediterráneu]]. El [[Clima mediterráneu#Clima mediterráneu de branus templaus|clima mediterráneu de branus templaus]] i el [[Clima mediterráneu#Clima mediterráneu de branus cálidus|clima mediterráneu de branus cálidus]], con diferéncias en precipitación i temperatura dependiendu la latitú i la posicion respeutu al mari. Estu s’aplica embergoneramenti a las costas atlánticas portuguesas i gallegas andi, debíu a fenómenus de [[Afloramientu (oceanografía)|afloramientu]]/[[Hundimientu (oceanografía)|hundimientu]], las temperaturas medias en branu puein varial en ata 10&nbsp;°C (18&nbsp;°F) en namás unus quentus quilómetrus. Por ejemplu, [[Peniche, Portugal|Peniche]] frente a [[Santarém, Portugal|Santarém]].<ref>{{cita web |url=https://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/recursos_en_linea/publicaciones_y_estudios/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf |títulu= ATLAS CLIMATOLÓGICO IBÉRICU |sitiu-web=Aemet.es |access-date=22 Marçu 2024}}</ref> Ai climas [[clima estepáriu|estepárius]] más localizaus nel centru d’España, con temperaturas que s’asemejan a un clima mediterráneu más continental. En otrus casus estremus, ai climas [[Clima de montaña|alpinus]] d’alta montaña comu ena [[Sierra Nevada (España)|Sierra Nevada]]. Ai zonis con precipitación mu baja i climas [[Clima desérticu|desérticus]] o [[Clima semiáridu|semiáridus]], comu la zona de [[Almería]], la zona de [[Murcia]] i la zona sul de [[Alicanti]].<ref>{{cita web |url=https://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/recursos_en_linea/publicaciones_y_estudios/publicaciones/Atlas-climatologico/Atlas.pdf |títulu= ATLAS CLIMATOLÓGICO IBÉRICU |sitiu-web=Aemet.es |access-date=22 Marçu 2024}}</ref> Nel enteriol suloccidental la Península Ibérica s’alcuentran las temperaturas más cálidas d’Uropa, con [[Córdoba, Andalucía|Córdoba]] promediandu unus 37º en júliu i agostu.<ref>{{cita web|url=http://www.aemet.es/en/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/valoresclimatologicos?l=5402&k=and|títulu=Valoris climatólogicus estándar pa Córdoba|editorial=Aemet.es|access-date=7 Marçu 2015}}</ref> La costa mediterránea española sueli promedial unus {{convert|30|C|F}} en branu. En marcau contrasti, [[A Coruña]] nel estremu norti de [[Galicia (España)|Galicia]] tien una temperatura meya alta diurna en branu de namás 23º.<ref>{{cita web|url=http://www.aemet.es/en/serviciosclimaticos/datosclimatologicos/valoresclimatologicos?l=1387&k=gal|títulu=Valoris climatólogicus estándar pa A Coruña|editorial=Aemet.es|access-date=7 Marçu 2015}}</ref> Esti clima de vranu frescu i úmeu se repiti en tol largu la costa norti. Los iviernus ena Península son, en sua mayoria, templaus, inque las helás son comunis en zonis d’altitú más alta del centru d’España. Las noitis más cálidas ivernizas se suelin alcontral en zonis favurablis pal hundimientu la costa oesti, comu enos cabus. La precipitación varía embergoneramenti entri regionis la Península; en avientu, por ejemplu, la costa noroesti promedia más de {{convert|200|mm|abbr=on}} mentris que el sulesti puei promedial menus de {{convert|30|mm|abbr=on}}. La [[Insolación]] puei varial dendi namás 1.600 oras ena zona de [[Bilbau]], a más de 3.000 oras nel [[Algarve]] i el [[Golfu de Cáiz]]. Geologicamenti tien comu caraitirística especial que la huerça dela su supificii continental está confegurá comu una [[Meseta Central|meseta]], conna altura meya de 600 metrus pol cima del nivel el mari; el su litoral norti, nol-oesti oesti es rocosu i con acantilaus, huendu el litoral esti, sulesti i sul mas suavi. D'alcuerdu ala sitación geográfica, la Península Ibérica tamién horma parti de [[Francia]], ya qu'ésta s'entra házia el sul. == Ecologia == === Flora === [[Archivu:Masas Boscosas en España - Forests in Spain.jpg|miniatura|esquerda|Bosquis d’España segundu el [[Institutu Geográficu Nacional d’España|IGNE]].]] [[Archivu:Peninsula Iberica bosques1.png|miniatura|Ocupación potencial delos bosquis ibéricus.]] El su aislamientu geográficu á permitíu el desenvolvimientu dunna flora i huna carauterísticas qu’incluin un importanti númiru de [[taxón|taxonis]] [[endemismu|endémicus]]. Comu datu enteresanti á que destacal qu’en España dessistin 17&nbsp;804&nbsp;millonis d’árboris i que ca añu medran una média de 284&nbsp;millonis más, segundu un estudiu ellaborau pol a [[Sociedad Española de Ciencias Forestales|Sociedad Española de Céncias Forestalis]] en setiembri de 2009.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/sociedad/numero/arboles/Espana/crece/130/35/anos/elpepusoc/20090922elpepusoc_9/Tes El númiru d’árboris en España medri un 130% en 35 añus]</ref> España es el segunderu país dela Uñón Uropea con más superficii forestal, un total de 26,27 millonis de hehtárias o el 57&nbsp;% del su territoriu, sendu la superficii arborá, segundu el terceru inventariu forestal, de 14,73&nbsp;millonis de ha i el restu de matu mediterráneu.{{refn|group=n|[[Suecia]], con 30,9&nbsp;millonis de hehtárias (el 75&nbsp;% del su territoriu), es el país con más superficii de bosquis; le siguin [[Finlandia]], con 23,3&nbsp;millonis de ha; [[Francia]], con 17,3 millonis de ha; [[Alemaña]] i [[Itália]], con 11&nbsp;millonis de ha, respeutivamente i [[Polonia]], con 9,2&nbsp;millonis.<ref>{{Cita web |url=http://www.kissfm.es/es/kissnews/m%C3%A1s-de-la-mitad-de-espa%C3%B1-es-bosque |títulu=Más dela metá d’España es bosqui |editorial=KissFm |fecha=20 d’ochobri de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091220222206/http://kissfm.es/es/kissnews/m%C3%A1s-de-la-mitad-de-espa%C3%B1-es-bosque |fechaarchivu=20 d’iziembri de 2009 |título=Archive copy |fechaacceso=2025-08-28 |archive-date=2009-12-20 |archive-url=https://web.archive.org/web/20091220222206/http://kissfm.es/es/kissnews/m%C3%A1s-de-la-mitad-de-espa%C3%B1-es-bosque |dead-url=yes }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.larazon.es/noticia/espana-desaprovecha-los-recursos-de-sus-bosques |títulu=España desaprovecha los recursus delus sus bosquis |editorial=La Razón |fecha=25 de setiembri de 2009 |autor=Belén Tobalina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091227195558/http://www.larazon.es/noticia/espana-desaprovecha-los-recursos-de-sus-bosques |fechaarchivu=27 d’iziembri de 2009 |título=Archive copy |fechaacceso=2025-08-28 |archive-date=2009-12-27 |archive-url=https://web.archive.org/web/20091227195558/http://www.larazon.es/noticia/espana-desaprovecha-los-recursos-de-sus-bosques |dead-url=yes }}</ref>}} La flora dela península, polas sus condicionis bioestóricas, geográficas, geológicas, orográficas, etc., es una delas más ricas i variais de toa Uropa, comparabri a la de países mediterránius comu [[Grecia]] i [[Itália]] i inclusu de mayol diversidá; se cálcula qu’inclui más de 8000&nbsp;especiis de plantias, muchas de ellás [[endemismu|endémicas]]. El [[mar Mediterráneu|Mediterráneu]] á estau somethu nel passau a grandis alteracionis de climat i vehetación, xuniú a unas variacionis, a vehis mu grandis, en el nivel del mari i a variacionis enas posicionis relativas delas massas continentális (placas uropea i africana). Con la entra de plantias i el aislamientu, devíu a las fluctuacionis marinas o a las periódicas glaciacionis, se puei alcontral una vará diversidá de especiis vehetalis. [[Archivu:Bosque - Cantabria.jpg|miniatura|esquerda|Bosqui en [[Cantabria]].]] La península ibérica, assitiá nunna importanti víia de passu entri [[África]] i [[Uropa]], se viu enriquecia con la llegá, segundu cambiava el climat, de plantias estepárias, [[termófilu|termófilas]], [[xerófila]]s, orófilas i boreo-alpinas, muitas delas qualis lograran mantenelsi endispués, gracihas a la diversidá de meyus qualis dessistin enas cadenas montañosas, qualis les permitin subil en altitú si el climat se va hazendu más cálidu, o descende si se vuelvi más friu. La complejidá geológica dela mayoria delas montañas ibéricas, especialmenti delas Béticas, [[sistema Ibéricu]] i [[Pirineus]], aumentó entavía mu más el númiru de nuevus meyus a qualis ahatalsi i izu possibri la diversidá i riqueza dela flora atual. La rehión urosiberiana está representá pola çona atlántica, qual s’estiendi dendi el norti de [[Portugal]], la mayol parti de [[Galicia]], [[Préncipau d’Asturias]], [[Cantabria]], [[Estáu Bascu]], noroesti de [[Navarra]] i [[Pirineus]] ocientalis i centralis. Nostanti, la su influencia en horma de comuniais o especiis concretas s’estiendi en muquis puntus cara al enteriol, especialmenti enas metais septentrional i ociental. Se carauteriza pol un climat húmihu, suavizau pol a influencia oceánica, con iviernis templaus-frius i con una estación seca pocus acentua. [[Archivu:Quercus suber.jpg|miniatura|Bosqui d’alcornoquis (''[[Quercus suber]]'') nel [[Algarve]].]] La vehetación está representá por bosquis [[caducifoliu|caducifolius]] de robris (''[[Quercus petraea]]'') i [[carballu (árbor)|carballus]] (''[[Quercus robur]]''), con [[fresnu|fresneás]] de ''[[Fraxinus excelsior]]'' i [[avellanu|avellanaris]] enos suerus más frescus i hundus de hundondu de valri. El pisu montanu se carauteriza pola pressencia de [[Fagus|hayeáus]] i a vehis, enus Pirineus, por abetális de ''[[Abies alba]]''; estus hayeáus i abetális ocupin as ladreas frescas i con suelu hundu delas montañas no mu elevás. La influencia mediterránea se sienti ena pressencia de [[encina|encinares]] con [[laurus nobilis|laureli]], qualis s’assitian enas crestas i ladreas más cálidas, especialmenti sobrí suelus [[calizu|cálcarius]], ondi s’acentúa la sequedá. El aprovechamientu pol ombri a travéis dela estória á transformau muquis destus bosquis en praus, qualis conservin enas sus lindeis restus delos setus o especiis del primitivu bosqui. La orla natural está hormá por setus i espinares qualis s’instalan enos [[calveru|calverus]] i partis aclariás; están integraus por rosas silvestris, [[Rubus ulmifolius|çarças]], [[Prunus spinosa|endrinus]], [[Crataegus monogyna|mahuelus]] i otrus [[arbustu|arbustus]] más o menus espinusus; tamién puein represental esti papeli los [[Cytisus purgans|piornalis]] i [[retama (Matu)|retamaris]]. Los siguientis son los prencipais bosquis desta çona. ===Ruta Migratória del Atlánticu Orienti=== La Península Ibérica es una pará importanti ena Ruta Migratória del Atlánticu Orienti<ref>Términu sin tradución direta al estremeñu. Se gasta la denominación enternacional «flyway» cola su tradución al ladol.</ref> pa las avis que migran dendi Uropa del Norti ata África. Assina, por ejemplu, los correlimus<ref>D’alcuerdu al artículu «Calidris ferruginea» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref> descansan ena çona dela Bahía de Cádi.<ref>Hortas, Francisco; Figuerols, Jordi (2006). [https://web.archive.org/web/20081217014308/http://www.ebd.csic.es/jordi/Hortas06.pdf «Migration pattern of Curlew Sandpipers Calidris ferruginea on the south-western coastline of the Iberian Peninsula»]. ''International Wader Studies'' 19: pp. 144-147. Archivado dessde [https://web.archive.org/web/20081217014308/http://www.ebd.csic.es/jordi/Hortas06.pdf l’orihinal] el 17 de abostu de 2008. Consultáu el 7 de diciembri de 2008.</ref> Amás delas avis que migran a través dela península, alreol de sieti millonis de avis limícolas del norti pasan el iviernu enos estuarius i las zonas umías dela Península Ibérica, prencipalmenti en lugalis dela costa atlántica. En Galicia s’atopan la Ría de Arousa (hogal del chorliu gris<ref>D’alcuerdu al artículu «Pluvialis squatarola» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>), la Ría de Ortigueira, la Ría de Corme i la Ría de Laxe. En Portugal, la Laguna de Aveiro acohi al avoceta<ref>D’alcuerdu al artículu «Recurvirostra avosetta» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>, el chorliu grandi<ref>D’alcuerdu al artículu «Charadrius hiaticula» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>, el chorliu gris i el correlimus menudu<ref>D’alcuerdu al artículu «Calidris minuta» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>. La Província de Ribateju, nel Taju, sostribi al avoceta, chorliu gris, correlimus comú<ref>D’alcuerdu al artículu «Calidris alpina» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>, aguja colipinta<ref>D’alcuerdu al artículu «Limosa lapponica» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref> i archibebi comú<ref>D’alcuerdu al artículu «Tringa totanus» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>.<ref>Dominguez, Jesus (1990). [http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/iwsgb/n059/p00025-p00028.pdf «Distribution of estuarine waders wintering in the Iberian Peninsula in 1978–1982»]. ''Wader Study Group Bulletin'' 59: pp. 25-28.</ref> El Estuariu del Sadu<ref>D’alcuerdu al artículu «Río Sado» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref> acohi al correlimus comú, al zarapetu<ref>D’alcuerdu al artículu «Numenius arquata» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>, al chorliu gris i al archibebi comú. El Algarvi acohi al correlimus gordu<ref>D’alcuerdu al artículu «Calidris canutus» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>, al archibebi claru<ref>D’alcuerdu al artículu «Tringa nebularia» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref> i al vuelvepiedras<ref>D’alcuerdu al artículu «Arenaria interpres» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>. La región de Las Marismas del Guadalquivi en Andalucía i las Salinas de Cádi son especialmenti riquas en avis limícolas invernantis: chorliu chicu<ref>D’alcuerdu al artículu «Charadrius alexandrinus» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>, chorliu grandi, correlimus tridáctilu<ref>D’alcuerdu al artículu «Calidris alba» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref> i aguja colinegra<ref>D’alcuerdu al artículu «Limosa limosa» ena Wikipedia n’estremeñu.</ref>, amás delas otris. El Delta del Ebru es hogal de tolas especiis mentás endantis.<ref>Dominguez, Jesus (1990). [http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/iwsgb/n059/p00025-p00028.pdf «Distribution of estuarine waders wintering in the Iberian Peninsula in 1978–1982»]. ''Wader Study Group Bulletin'' 59: pp. 25-28.</ref> === Agricoltura === Dendi el prencipiu, enfrontá a climas semi-[[sequedá|áridus]] en çonas oceánicas i montañosas<ref name="FM41">Fernandez-Montes, 2013, páx. 41</ref> i afechá, dendi los [[años 1990]], a una sequera emportanti<ref>Drain, 1996, páx. 57</ref>, la Península Ibérica es una delas rehionis europeas mas vulnerabris al [[calentamientu global]]. La Ibéria es, en efetu, frecuentamenti sujeta a sequeras que no afechan menus del 20 % del su territoriu i ata del 50 % en epocas de mucha arideça<ref>Vicente-Serrano, 2006, páx. 87</ref>. Sequeras que cuesta muitu preveel tantu espacialmenti comu temporalmenti, lo que hazi dificultosas las adaptacionis. A estas condicionis pocu favorabris se añai la situaçión jeográfica (entre l’[[océanu Atlánticu]] i la [[Mar Mediterráneu|Mediterránia]]) que permiti el pasu nu solamenti de [[Depresión (meteorolohía)|tempestais sinóticas]] i de restus de [[Ciclón tropical|ciclonis tropicalis]] sinó tamién de [[precipitacionis]] irrehularis: a veçis escassas, a veçis abundantis, dan lugal ora a ondas de calor acomañaás de escassez d’aigua ora a enundaçionis con esllizamientus de tierra<ref name="FM41"/>. Tol esti conhuntu d’eventus climáticus heneran assin consecuencias societarias i sobri tó económicas emportantis que afechan especialmenti a la [[agricoltura]], que ve comu los sus sualus se degradan, limitandu assin el desenvolvimientu [[Campu (agricoltura)|agrariu]]. Los estudius ena península s’enteressan mas pol casu d’[[España]] que repressenta el 85 % del territoriu ibéricu. Si España ve la su agricoltura afechá pol [[calentamientu global]], es polque esta ya está reduçia a solu el 40 % dela zona nacional, i el restu nu es cultivabri pola topografía<ref name="rosenzweig69">Iglesias, Rosenzweig, Pereira, 2000, páx. 69</ref>. Los impactus son mu disparehus ya que esisten dispariais jeográficas: nel [[norti]] i nel [[sul]], la escassez d’aigua i la baña de rendimientu (ata del 30 %) son mas emportantis que enas rehionis centralis ondi la peldia de rendimientu es menol. Pero aun assin, tol país reclamaba mas aigua pa la su irrigaçión<ref>Iglesias, Rosenzweig, Pereira, 2000, páx. 78</ref>. En efetu, la Península Ibérica enterá está dotá, dendi ábanus años, de sistemas de irrigaçión que demandan muissima aigua (el 75 % delas necessiáis d’aigua)<ref name="VAP3">Vargas-Amenlin, Pindado, 2013, páx. 3</ref>. Las sequeras prolonháis i la diminuçión delos recursus hídricus (2/3 delos recursus pluvialis s’evaporan polas influencias continentalis i pol calentamientu global<ref>Drain, 1996, páx. 1</ref>) an aumentau entavía mas esta demanda. Estas sequeras, ligáas a precipitacionis aleatórias, alteran los ciclus vehetativus<ref>Fernandez-Montes, 2013, páx. 42</ref> i an afechau en escessu l’ambienti provocandu, entri otrus, hucus forestalis i una emportanti desertificaçión. Esta á llevau a una [[peldia dela biodiversiá]] i delos ecosistemas naturalis reduciendu las çonas húmeas i agrícolas assin comu la fauna i la flora a ellas associáas<ref name="VAP3"/>. Esti fenómnu á provocau tamién el aumentu del procesu d’erosión i de salinizaçión delos sualus, reduciendu entavía mas las tierras cultivabris<ref name="VAP4">Vargas-Amenlin, Pindado, 2013, páx. 4</ref>. En carra a estos problemis, la irrigaçión, siendu un bon meyu contra la desertificaçión<ref>Drain, 1996, páx. 61</ref>, s’á multiplicau naturalmenti. Mas allá delas consecuencias ambientalis, tamién ai que afrontal barius problemis económicus. Ya se informaba en [[1999]] de que la produçión agrícola variau ata nun 20 % según los años<ref name="rosenzweig69"/> i esto nu á mehoraú enos úrtimus tiempus con la baña dela emportancia económica dela agricoltura non irrigáa (especialmenti los cereal)<ref>Vicente-Serrano, 2006, páx. 84</ref>. A esto se añai el costu del’aigua que, al escasseal, á aumentau necessariamenti. Nun país comu España, que es el cuartu mayol productol d’aigua desalada (producçión de 1,9 millonis de m³ al día en [[2009]]), esti aumentu puii afechal seriamenti el sector agrícola causandu, entri otrus, la peldia dela agricoltura en ciertas rehionis<ref name="VAP4"/>. Amás, la irrigaçión ya nu siendu ni siguiera un recursu hídricu fiahri, la su estensión paeci una opçión pocu aconsihabri. Dispués, ai que esperal consecuencias indirechas comu la contaçión delas capas freáticas i la degradaçión dela caliá delas auguas, debíus a la irrigaçión escessiva. Son d’esperal entoncis inversiónis pa adaptal las infraestruturas de tratamientu d’auguas residualis i de proteçión contra enundaçionis, escassez d’aigua i sequeras; prevê-l tamién los costus adicionalis pa la estensión i el reforçamientu delas reis de vigilancia d’alertas meteorolóhicas<ref name="VAP4"/>. Polo últimu, ai que conciencial als agricultoris i involucral-us mas nun mehol usú delos recursus disponibris (enomia d’aigua…) i nuna adaptaçión adecuaá delas colturas<ref name="VAP4"/>. La envergadura delos cambius será tali que los agricultoris tendrán que acomodal-se en mayol mediá. En conclusión, si dessistin otras rehionis, en otros continentis, ondi las problemáticas debíus al cambiu climáticu son mu mas catastróficas, la situación ibérica sigui sent relativamenti alarmanti pa una rehión d’Uropa. == Devisión política == La configuración política ogañu dela Península Ibérica compreendi la mayol parti de [[Portugal]] i [[España]], tol [[microestau ensin salida al mari|microestau]] d'[[Andorra]], una pequeña parti el [[departamentu francés]] de [[Pirineus Orientalis]] ([[Cerdanya francesa]]), i el [[Territoriu Británicu d’Ultramari|Territoriu Británicu d’Ultramari]] de [[Gibraltar]]. La Cerdanya francesa s’alcuentra en el lau sul la cordillera los [[Pirineus]], que discurri alongu la rayera entri Fráncia i España.<ref>cite book|autor=Paul Wilstach|títulu=Along the Pyrenees|url=https://books.google.com/books?id=dpw-AAAAYAAJ&q=%22stretches%20off%20southwest%22|añu=1931|editorial=Robert M. McBride Company|páxina=102</ref><ref>cite book|autor=James Erskine Murray|títulu=A Summer in the Pyrenees|url=https://archive.org/details/asummerinpyrene01murrgoog|añu=1837|editorial=J. Macrone|páxina=[https://archive.org/details/asummerinpyrene01murrgoog/page/n118 92]}}</ref> Pol ejemplu, el riu [[Segre (riu)|Segre]], que corri al oesti i luégu al sul pa topalsi con el [[Ebro]], tien la su origin nel lau francés. La cordillera los Pirineus se considéra davezu la linde nororiental la Península Ibérica, inque el litoral francés se aleja del restu Uropa al norti la cordillera, razón pola qual [[Perpiñán]], conociu tamén comu la capital la [[Cataluña Norti]], se considéra davezu comu la entraera a la Península Ibérica. En cuantu a Portugal i España, esto esclúi prencipalmenti las arquipélagus [[Macaronesia|macaronésicas]] (las [[Azoris]] i [[Madeira]] de Portugal, i las [[Islas Canárias]] de España), las [[Islas Baleáris]] (España), i los [[plazas de soberanía|territorius españolis d’ultramari]] nel [[Norti África]] (sobre tou las ciás de [[Ceuta]] i [[Melilla]], assín comu islotis i peñascus deshabitaus). Los paisis i territorius en la Península Ibérica:<ref>Cita web |títulu=População residente (Série longa, início 1991 - N.º) por Local de residência (NUTS - 2013), Sexo e Idade; Anual |url=https://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_indicadores&contecto=pi&indOcorrCod=0012903&selTab=tab0 |fecha-accesu=18 juñu 2025 |editorial=[[Instituto Nacional de Estatística (Portugal)|Instituto Nacional de Estatística]] |fecha=18 juñu 2025 |lingua=portugués </ref><ref>Cita web|url=https://www.ine.es/dyngs/INEbase/en/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736177095&menu=ultiDatos&idp=1254735572981|títulu=INEbase / Continuous Population Statistics (CPS). 1 January 2025. Provisional data|sitiuweb=ine.es|fecha-accesu=21 juñu 2025</ref> <center> {| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+<big>'''Devisión política dela Península Ibérica'''</big><ref>No se encluin [[Açoris]], [[Madeira]], [[Balearis]], [[Canárias]], [[Ceuta]] i [[Melilla]] pol no hormal parti de la Península Ibérica</ref> |- align="center" ! País u dependéncia ! Puebración ! Longol (km²) ! Capital |- |{{AND}} | align="right" |71.800 | align="right" |467,76 |[[Andorra la Vieja]] |- |{{ESP}} | align="right" |49.500.000 aprox. | align="right" |504.798 |[[Mairil]] |- |{{GIB}} | align="right" |27.714 | align="right" |6,50 |[[Gibraltal]] |- |{{PRT}} | align="right" |10.045.212 | align="right" |89.261,00 |[[Lisboa]] |- |{{FRA}} | align="right" |Sul de Fráncia | align="right" |Sul de Fráncia |[[París]] |- align="center" ! Península Ibérica ! align="right" |59.644.726 ! align="right" |581.908,26 ! |} </center> == Contenciosus territorialis == Dessistin ogañu dos contenciosus territoriáis ena península: * Entri España i el [[Reinu Uníu]]: [[Gibraltar]] hue conquistá en 1462 pola Corona de Castilla, hizu qu’entavía s’acontina arrecurdandu ena su bandera atual qu’amuestra el escudu castelanu. En 1704 hue tomá polos británicus nel contestu la [[Guerra e Sucessión Uropea]], ratificandu-si la posesión en 1713 meianti el [[Tratáu d’Utrech]] qu’enforma la cessión el territoriu «pa siempre, sin denguna esceción ni empidimentu».<ref>Selwood, Dominic (2017-04-11). "On this day in 1713: the Treaty of Utrecht is signed, ceding Gibraltar to Britain". The Telegraph. ISSN 0307-1235.</ref> El territoriu es reclamau por España, inque la vontá contraria los gibraltareñus espressá en [[referendu]] en dos ocasionis (1967 i 2002).<ref>"Gibraltar sí tuvo consulta". La Vanguardia. 2017-06-22. Atirgáu el 2019-8-30.</ref> * Entri Portugal i España: [[Olivença]] s’atopaba en possessión portuguesa dendi la ratificación el [[Tratáu de Alcánnis]] en 1297. Hue cedía por Portugal a España pol [[Tratáu de Badajós (1801)|Tratáu de Badajós]], hirmau en 1801 comu una e las condicionis pa dabal per rematá a la [[Guerra e las Laranjas]]. Endispués la [[Guerra Peninsular]], nel [[Congresu de Viena]], España s’empremetió con la restitución el territoriu, hizu qu’ata ogañu nu á acontecíu, mantenéndu-si ogañu la [[Questión de Olivença]]. Dendi hai algus anus, el gobiernu de Portugal vini concediendu la nacionalidá portuguesa a los oliventinus que la requierin.<ref>"Dezenas de habitantes de Olivença obtêm nacionalidade portuguesa". TSF Rádio Notícias. 2014-12-26. Atirgáu el 2019-8-28.</ref><ref>"Mais de 700 pessoas de Olivenza pediram a nacionalidade portuguesa desde 2014". www.efe.com. Atirgáu el 2019-8-28.</ref> == Demografía == [[Archivu:Iberia-densidad-2020.png|Densidá de puebración en 2020|thumb|200px|right]] La península ibérica tenía una puebración en 2020 de 53 626 758 abitantis, sumás las pueblacionis la [[España peninsular]], [[Portugal continental]],<ref>Cita web |url=http://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_indicadores&indOcorrCod=0005889&selTab=tab0 |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=3 eneru 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181002005833/https://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_indicadores&indOcorrCod=0005889&selTab=tab0 |fechaarchivu=2 outubri 2018</ref> Andorra i Gibraltar. La red urbana ibérica está dominá polas tres metrópolis enternacionalis ([[Barcelona]], [[Lisboa]] i [[Madril]]) i polas quatru metrópolis regionais ([[Bilbau]], [[Oportu]], [[Sevilla]] i [[Valencia]])<ref>Sánchez Moral, 2011, p. 312</ref>. La relativamenti débil integración dela red afavoreci un enfoqui competitivu en vezi dela interrelación entri los deferentis centrus<ref>Sánchez Moral, 2011, p. 312</ref>. Entri estas metrópolis, Madril destaca dentru dela hierarquía urbana global en cuantu al su estau cumu prencipal centru de servícius i goza del mayol grau de conectividá<ref>Sánchez Moral, 2011, p. 313</ref>. <gallery anchuras="400" alturas="300"> </gallery> ;Municípius más pueblaus {|class="infobox" style="text-align:center; width:97%; margin-right:10px; font-size:90%" ! align=center colspan=11 style="background:#ddddff;"|Municípius más pueblaus la península ibérica (2011) |- ! rowspan=13 width:100|<br /> [[Archivu:Madrid - Comunidad de Madrid - Palacio Real de Madrid 02.JPG|borda|60px|Madrid]]<br />[[Madrid]]<br /> [[Archivu:Casa Milà02.jpg|borda|60px|Barcelona]]<br />[[Barcelona]]<br /> [[Archivu:Torres de Serrano, Valencia.JPG|borda|60px|Valencia]]<br />[[Valencia]]<br /> [[Archivu:Nightview of Plaza de Espana en Seville.jpg|borda|60px|Sevilla]]<br />[[Sevilla]]<br /> ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Pos. ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Municípius ! align=center style="background:#f5f5f5;"|País ! align=center style="background:#f5f5f5;" colspan="2"|Puebración ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Pos. ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Municípius ! align=center style="background:#f5f5f5;"|País ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Puebración ! rowspan=14|<br /> [[Archivu:Basilica del Pilar-sunset.jpg|borda|60px|Zaragoza]]<br />[[Zaragoza]]<br /> [[Archivu:View of Malaga 2.jpg|60px|Málaga]]<br />[[Málaga]]<br /> [[Archivu:Torre de Belem 20050728.jpg|borda|60px|Lisboa]]<br />[[Lisboa]]<br /> [[Archivu:Fale - Spain - Murcia - 4.jpg|borda|60px|Murcia]]<br />[[Murcia]]<br /> |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 1 ||align=left| [[Madrid]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 3265038 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 11 ||align=left| [[Alicante]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 334329 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 2 ||align=left| [[Barcelona]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 1615448 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 12 ||align=left| [[Córdoba (España)|Córdoba]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 328659 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 3 ||align=left| [[Valencia]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 798033 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 13 ||align=left| [[Valladolid]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 13437 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 4 ||align=left| [[Sevilla]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 703021 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 14 ||align=left| [[Vila Nova de Gaia]] ||align=left| [[Portugal]] ||align=right| 302295 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 5 ||align=left| [[Zaragoza]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 674725 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 15 ||align=left| [[Vigo]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 299241 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 6 ||align=left| [[Málaga]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 568030 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 16 ||align=left| [[Gijón]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 277559 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 7 ||align=left| [[Lisboa]] ||align=left| [[Portugal]] ||align=right| 547733 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 17 ||align=left| [[Hospitalet de Llobregat]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 256065 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 8 ||align=left| [[Murcia]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 442203 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 18 ||align=left| [[La Coruña]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 246028 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 9 ||align=left| [[Sintra]] ||align=left| [[Portugal]] ||align=right| 377835 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 19 ||align=left| [[Granada]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 240099 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 10 ||align=left| [[Bilbao]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 352700 || &nbsp; |align=center style="background:#f0f0f0;"| 20 ||align=left| [[Vitoria]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 239562 |- | colspan="9" align=center style="background:#f5f5f5;" | Padrón d’abitantis 2011<ref>{{Cita web |url=http://ine.es/ |títulu=Instituto nacional de estadística |fechaaccesu=3 agostu 2012 |añu=2012}}</ref><ref>http://mapas.ine.pt/map.phtml</ref> |} ;Áreas metropolitanas {|class="infobox" style="text-align:center; width:97%; margin-right:10px; font-size:90%" ! align=center colspan=11 style="background:#ddddff;"|Prencipalis áreas metropolitanas la península ibérica |- ! rowspan=13 width:100|<br /> [[Archivu:Madrid (38624991251).jpg|borda|100px|Madrid]]<br />[[Madrid]]<br /> [[Archivu:Observatori Fabra - Vista des del Tibidabo - 2.jpg|borda|100px|Barcelona]]<br />[[Barcelona]]<br /> [[Archivu:Lisboa vista do Castelo (6197358401).jpg|borda|100px|Lisboa]]<br />[[Lisboa]]<br /> ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Pos. ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Área metropolitana ! align=center style="background:#f5f5f5;"|País ! align=center style="background:#f5f5f5;" colspan="2"|Puebración ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Pos. ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Área metropolitana ! align=center style="background:#f5f5f5;"|País ! align=center style="background:#f5f5f5;"|Puebración ! rowspan=14|<br /> [[Archivu:La ciutat de València des del Micalet.JPG|borda|100px|Valencia]]<br />[[Valencia]]<br /> [[Archivu:City of Seville - view from Giralda (7077888267).jpg|borda|100px|Sevilla]]<br />[[Sevilla]]<br /> [[Archivu:South view from Clérigos Tower-2.jpeg|100px|Porto]]<br />[[Oporto]]<br /> |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 1 ||align=left| [[Área metropolitana de Madrid|AM de Madrid]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 6.302.995 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 11 ||align=left| [[Área metropolitana de Alicante-Elche|AM de Alicante-Elche]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 740.514 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 2 ||align=left| [[Área metropolitana de Barcelona|AM de Barcelona]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 5.227.851 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 12 ||align=left| [[Área metropolitana de Murcia|AM de Murcia]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 672.773 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 3 ||align=left| [[Área Metropolitana de Lisboa|AM de Lisboa]] ||align=left| [[Portugal]] ||align=right| 3.035.814 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 13 ||align=left| [[Área metropolitana de la Bahía de Cádiz-Jerez|AM de Bahía de Cádiz-Jerez de la Frontera]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 639.098 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 4 ||align=left| [[Área metropolitana de Valencia|AM de Valencia]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 1.581.057 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 17 ||align=left| [[Área metropolitana de Granada|AM de Granada]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 534.537 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 5 ||align=left| [[Gran Área Metropolitana de Oporto|AM de Oporto]] ||align=left| [[Portugal]] ||align=right| 1.759.524 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 20 ||align=left| [[Área metropolitana de La Coruña|AM de La Coruña]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 419.926 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 6 ||align=left| [[Aglomeración urbana de Sevilla|AM de Sevilla]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 1.535.379 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 14 ||align=left| [[Área metropolitana de Vigo|AM de Vigo]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 589.626 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 7 ||align=left| [[Área metropolitana de Málaga|AM de Málaga]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 1.001.680 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 21 ||align=left| [[Área metropolitana de Valladolid|AM de Valladolid]]|| align="left" | [[España]] ||align=right| 406.970 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 8 ||align=left| [[Área metropolitana de Bilbao|AM de Bilbao]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 909.557 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 23 ||align=left| [[Área metropolitana de Pamplona|AM de Pamplona]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 364.428 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 9 ||align=left| [[Área metropolitana central de Asturias|AM central de Asturias]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 799.797 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 24 ||align=left| [[Área metropolitana de Córdoba (España)|AM de Córdoba]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 327.362 |- |align=center style="background:#f0f0f0;"| 10 ||align=left| [[Área metropolitana de Zaragoza|AM de Zaragoza]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 761.850 || &nbsp; ||align=center style="background:#f0f0f0;"| 25 ||align=left| [[Área metropolitana de Santander-Torrelavega|AM de Santander-Torrelavega]] ||align=left| [[España]] ||align=right| 323816 |- | colspan="9" align=center style="background:#f5f5f5;" | Padrón d’abitantis 2017, [[Eurostat]]<ref name="Eurostat">[http://appsso.eurostat.ec.europa.eu/nui/show.do?dataset=met_pjanaggr3&lang=en Population on 1 January by broad age group, sex and metropolitan regions] - Eurostat, 2016</ref> |} === Idiomas === [[Archivu:Spanish dialects in Spain-en.png|miniatura|250px|Un mapa de luengas i dialeutus en España.]] Ena península ibérica se palran sobre tou idiomas del grupu [[luengas iberorromances|iberorromances]], provenientis del latín, con la única esceción del [[idioma vascu]], que tien origin no indoeuropeu i del aragonés (a veçis considerá iberorromance), catalán i occitanu, que pertenecin al grupu occitanorromances. Destacan pola su oficialidá i usu enternacional el español i el portugués. [[Archivu:Portugal portuguese dialects.png|miniatura|250px|Mapa de dialeutus en Portugal.]] Con la única esceición del [[vascuence|eusquera]], que es d’[[Luenga aislá|origini desconociu]],<ref>cite journal |url=https://www.semana.com/educacion/articulo/el-idioma-mas-extrano-de-europa-la-lengua-vasca/540862 |title=El misterioso origen del euskera, el idioma más antiguo de Europa |date=18 September 2017 |access-date=1 September 2018 |journal=[[Semana]] |language=es}}</ref> toas las luengas ibericas moernas procedin del [[llatín vulgar]] i perteneçin a las [[Luengas romancis ocientalis|luengas romancis ocientalis]].<ref>cite web |url=http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-latn-en-hispania-la-romanizacin-de-la-pennsula-ibrica-el-latn-vulgar-particularidades-del-latn-hispnico-0/html/00f48998-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html |title=El latín en Hispania: la romanización de la Península Ibérica. El latín vulgar. Particularidades del latín hispánico |first=Jorge |last=Fernández Jaén |work=[[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]<nowiki> |language=es |access-date=1 September 2018}}</nowiki></ref> A lo largu de la estoria i la preestoria, muitas luengas difrentis huerun palras ena Península Ibérica, contribuyendu a la hormación i deferenciación de las luengas contemporáneas d’Ibéria. La mayol parti d’ellas s’án estinguíu o caíu en desusu. L’eusquera es la única [[Luengas preindoeuropeas|luenga no indoeuropea sobrevivienti]] en Ibéria i Uropa Ociental.<ref>cite journal |url=https://www.cervantes.es/imagenes/file/biblioteca/situacion_espanol/lengua_%20vasca_vs_espanola.pdf |title=Lengua española y lengua vasca: Una trayectoria histórica sin fronteras |first=M.ª Teresa |last=Echenique Elizondo |journal=Revista de Filología |issue=34 |date=March 2016 |access-date=1 September 2018 |pages=235–252 |issn=0212-4130 |language=es |publisher=[[Instituto Cervantes]]</ref> Enos tiempus moernus, el [[castellanu|castellanu]] (la luenga oficial d’España, palrá por tola puebración de 45 millonis nel país, la luenga materna d’unus 36 millonis en Uropa), el [[portugués|portugués]] (la luenga oficial de Portugal, con una puebración superior a los 10 millonis), el [[catalán|catalán]] (más de 7 millonis de palrantis en Uropa, 3.4 millonis con el catalán comu luenga materna), el [[gallego|gallego]] (entendíu pol 93% de los 2.8 millonis de puebración gallega) i el [[vascuence|eusquera]] (v. unos 1 millón de palrantis)<ref>cite web |url=http://www.euskara.euskadi.eus/r59-738/es/contenidos/noticia/inkesta_soziol_2012/es_berria/berria.html |title=El Gobierno Vasco ha presentado los resultados más destacados de la V. Encuesta Sociolingüística de la CAV, Navarra e Iparralde |work=[[Eusko Jaurlaritza]] |language=eu|date=18 July 2012 |access-date=1 September 2018</ref> son las luengas más estendias ena Península Ibérica. El castellanu i el portugués s’án esparciu más allá d’Ibéria pal restu del mundu, convertiendu-se en [[luenga mundial|luengas mundialis]]. Otras luengas romancis minoritarias con algú grau de reconocencia, incluin las várias variedais del [[asturllionés|asturllionés]], que en conhuntu suman unus 0.6 millonis de palrantis, i el [[aragonés|aragonés]] (palrá por apenas el 8% de las 130,000 pressonas que pueblan l’[[Alto Aragón|Alto Aragón]]). L’[[inglés|inglés]] es la luenga oficial de Gibraltar. El [[llanito|llanitu]] es una luenga única nel territoriu, una amestaura de ingrés i castellanu sobri to.<ref name="Gibraltar Fact Sheets">Cite web |title=Gibraltar Fact Sheets |url=https://www.gibraltar.gov.gi/press/gibraltar-fact-sheets |access-date=2022-11-04 |website=Government of Gibraltar |language=en}}</ref> En España en 2019, el 54.3% sabia palral una luenga estranhera, perbahu de la meya de la UE-28. Portugal, entretantu, alcançó un 69%, po encima de la meya de la UE, peru inda perbahu de la mediana de la UE. España ocupa el puestu 25 entri 33 países europeus nel Índici de Dominiu del Inglés.<ref>Cite web |last=Zafra |first=Ignacio |date=2019-11-11 |title=Spain continues to have one of the worst levels of English in Europe |url=https://english.elpais.com/elpais/2019/11/08/inenglish/1573204575_231066.html |access-date=2022-11-04 |website=El País |language=en-us</ref> == Economía == La moneda oficial en toa Iberia es l’Euru, con esceición de Giblaltal, ondi se gasta la Libra de Giblaltal (a la par cola Libra Esterlina)<ref name="Gibraltar Fact Sheets"/>. Las prencipalis andústrias incluin la minelría, el turismu, las pequeñas explotacionis agrícolas i la pesca. Debiu a la largol de la costa, la pesca es mu común, especialmenti la de sardina, atún i anchoa. La mayol parti de la actividá minelra s’arroya nelos Pirineus. Entri los recursus minelrus estraíus destacan: hierru, oru, carbón, plomu, prata, cinc i sal. En cuantu al su paper nel la economía global, tantu el micruestau d’Andorra comu el Territoriu Británicu d’Ultramal de Giblaltal, han síu descritus comu paraísus fiscalis. La región de Galicia, nel norti-oesti dela Península Ibérica, s’á convertíu en una delas mayolis puertas de entra dela cocaína en Uropa, a la par colus puertus holandesis.<ref>Cita libru|títulu=The World Geopolitics of Drugs, 1998/1999|anu=2001|editor=Alain|editor-urname=Labrousse|editor2=Laurent|editor2-urname=Laniel|capítulu=Europe|doi=10.1007/978-94-017-3505-6|isbn=978-94-017-3505-6|páiginas=117; 123 </ref> El haxis es contrabandiau dendi Marruecus a través del Estrechu de Giblaltal. == Transporti == Tantu España comu Portugal á gastau tradicionalmenti un anchu de via non estandal (el d’1.668 mm d’[[anchu ibéricu]]) dendi la construción del primeru ferrocarril nel sigru XIX. España á prencipiau a introduzil el anchu estandal d’1.435 mm ena su nuevu red de ferrocarril d’alta velocidá (una delas mas estensas del mundu), inaugurau en 1992 cola [[líni d’alta velocidá Madrid-Sevilla|linia Madrid-Sevilla]], siguiu, pa nombral algotrus, pola [[líni d’alta velocidá Madrid-Barcelona|Madrid-Barcelona]] (2008), [[red d’alta velocidá Madrid-Levanti|Madrid-Valencia]] (2010), un ramal d’Alicanti desta úrtima (2013) i la conexón con Fráncia dela linia barcelonesa. Siquiendu, Portugal suspendió tolus proyetus de ferrocarril d’alta velocidá en meyu dela [[crisi económica de 2008]], atalandu pol momentu la possibiliá dun enllaci d’alta velocidá entri Lisbóa, Oportu i Madrid. Costreñiu pola cordillera delos [[Pirineus]] qu’estolba la conexón con el restu d’Uropa, España i subsidiariamenti Portugal namás tienin dos enllacis significativus de ferrocarril con Fráncia útiis pal transporti de carga, assitiaus en dambus estremus dela cordillera. Una linia enternacional de ferrocarril polos Pirineus Centralis qu’enllacaba [[Çaragoça]] cona ciá francesa de [[Pau (Fráncia)|Pau]] a traviés dun tunel ehistió nel passau. Un accidenti nel lau francés destruyó un tramu dela via férria en 1970 i la [[Estación Enternacional de Canfranc|Estación de Canfranc]] á siu un [[dead end (street)|cul-de-sac]] dendi altonci.<ref>Cite journal|url=https://elpais.com/diario/1983/01/10/economia/411001210_850215.html%7Cjournal=[[El País]]|date=10 January 1983|title=El Canfranc: un ferrocarril en vía muerta|first=Eduardo|last=Barrenechea</ref> Ai cuatru puntus que conectan las redes ferroviárias portuguesa i española: [[Estación de ferrocarril de Valença|Valença do Minho]]–[[Estación de ferrocarril de Tui|Tui]], [[Estación de ferrocarril de Vilar Formoso|Vilar Formoso]]–[[Estación de ferrocarril de Fuentes de Oñoro|Fuentes de Oñoro]], [[Estación de ferrocarril de Marvão-Beirã|Marvão-Beirã]]–[[Estación de ferrocarril de Valencia de Alcántara|Valencia de Alcántara]] i [[Estación de ferrocarril de Elvas|Elvas]]–[[Estación de ferrocarril de Badajoz|Badajos]]. La prospetiva del desenvolvimientu (comu parti dun eshuérçu a nivel europêu) delos corredoris ferroviárius Central, Mediterráneu i Atlánticu s’aspera que sea una manera de mehoral la competitiviá delus puertus de [[Puertu de Tarragona|Tarragona]], [[Puertu de Valencia|Valencia]], [[Puertu de Sagunto|Sagunto]], [[puertu de Bilbau|Bilbau]], [[Puertu de Santander|Santander]], [[Puertu de Sines|Sines]] i [[Puertu de Algeciras|Algeciras]] en comparación con el restu d’Uropa i el Mundu. En 1980, Marruecus i España prencipiarun un estudiu conhuntu sobro la viabilidá dun enllaci fixu (tunel o puenti) a traviés del [[Estrechu de Gibraltar]], possibliamenti a traviés d’una conexón de Punta Paloma con [[Cabu Malabata]]. Añus d’estudius nu án hechu progresus realis ata ahurita.<ref>citation |last=Leadbeater |first=Chris |contribution-url=https://www.telegraph.co.uk/travel/destinations/europe/spain/articles/rail-tunnel-spain-morocco-strait-gibraltar-tarifa-tangier-casablanca/ |contribution=Will a Tunnel from Spain to Africa Ever Be Built—And Who Would Use It? |url=https://www.telegraph.co.uk |archive-url=https://web.archive.org/web/20001219165200/http://www.telegraph.co.uk/ |url-status=dead |archive-date=19 December 2000 |title=The Telegraph |date=31 May 2018.</ref> Un puntu de tránsito pa muchus cables submarinus, el [[Fibre-optic Link Around the Globe]], [[Europe India Gateway]], i el [[SEA-ME-WE 3]] tienin estacionis de atelizagi ena Península Ibérica. El [[West Africa Cable System]], [[Main One]], [[SAT-3/WASC]], [[Africa Coast to Europe (cable system)|Africa Coast to Europe]] tamien atelizan en Portugal.<ref>Cite web|url=https://www.de-cix.net/_Resources/Persistent/ae619c013d07fc207d4efe67f7a66bc662c78b8b/Whitepaper_Madrids%20position%20in%20the%20gloabl%20telecommunications%20landscape.pdf|title=Madrid΄s Position in the Global Telecommunications Landscape|page=2|publisher=[[DE-CIX]]|access-date=16 June 2020|archive-date=16 June 2020|archive-url=https://web.archive.org/web/20200616201113/https://www.de-cix.net/_Resources/Persistent/ae619c013d07fc207d4efe67f7a66bc662c78b8b/Whitepaper_Madrids%20position%20in%20the%20gloabl%20telecommunications%20landscape.pdf|url-status=dead}}</ref> [[MAREA]], un cable de comunicacionis transatlánticu d’alta capacidá, conecta el norti dela Península Ibérica (Bilbau) con América del Norti (Virginia), mentris que [[Grace Hopper (submarine communications cable)|Grace Hopper]] es un próssimu cable que conectará la Península Ibérica (Bilbau) con el Reinu Uniu i los Estaus Uníus, cona entención de que esté operativu pa 2022.<ref>Cite web|url=https://www.expansion.com/economia-digital/companias/2021/09/09/6139f38e468aeba72b8b4594.html|website=[[Expansión (Spanish newspaper)|Expansión]]|title=Grace Hopper: el gran cable submarino de Google llega a España|date=9 September 2021</ref> [[EllaLink]] es un próssimu cable de comunicacionis d’alta capacidá que s’aspera que conecti la Península (Sines) con América del Sul i el mammut [[2Africa|proyetu 2Africa]] pretendi conectal la península al Reinu Uniu, Uropa i África via Portugal i Barcelona pa 2023–24.<ref>Cite web|url=https://www.eldiario.es/tecnologia/callejon-silicio-convertir-Madrid-Europa_0_975353201.html|website=[[Eldiario.es]]|title="El callejón del silicio": el plan para que 'la nube' del sur de Europa se instale en España|date=19 December 2019|first=Carlos del|last=Castillo</ref><ref>Cite web|url=https://hipertextual.com/2020/06/cables-submarinos-espana-mundo-internet|website=Hipertextual|date=13 June 2020|title=Los cables submarinos que conectan España con el mundo a través de internet|first=José María|last=López</ref> Dos gasoductus: el [[Gasoductu Magreb-Uropa|gasoductu Pedro Duran Farell]] i mas recientimenti el [[Medgaz]] de, respectivamenti, Marruecus i Argelia, enllacan el Magreb i la Península Ibérica, proveyendu a España de gas natural argelinu.<ref>Cite web|url=https://www.vozpopuli.com/economia-y-finanzas/empresas/Argelia-Gas_natural-Medgaz-Jose_Manuel_Garcia-Margallo-Interconexiones-Francia_0_701929820.html|website=Voz Pópuli|title=Saltan las alarmas: la dependencia energética con Argelia roza el 60% en pleno conflicto en Ucrania|first=Baltasar|last=Montaño|date=30 May 2014</ref> El contratu pal primeru gasoductu espi’el 31 d’Ochubri de 2021 i—en meyu dun climi tensu delas [[relacionis Argelia-Marruecus|relacionis argelino-marroquís]]—nu ai planis pa renovalu.<ref>cite web|url=https://www.lavanguardia.com/politica/20210929/7754133/fatidico-triangulo-argelia-marruecos-espana.html|website=[[La Vanguardia]]|title=Fatídico triángulo: Argelia, Marruecos, España|date=29 September 2021|first=Enric|last=Juliana|author-link=Enric Juliana</ref> == Referencias == {{listaref}} === Bibliografia === * Artícalu|langue=fr|prénom1=Michel|nom1=Drain|titre=L'Espagne manque-t-elle d’eau ?|périodique=Bulletin de la Société Géographique de Liège|année=1996 * Artícalu|langue=en|prénom1=Ana|nom1=Iglesias|prénom2=Cynthia|nom2=Rosenzweig|prénom3=David|nom3=Pereira|titre=Agricultural impacts of climate change in Spain|sous-titre=developing tools for a spatial analysis|périodique=Global Environmental Change|volume=10|mois=avril|année=2000 * Artícalu|langue=en|prénom1=Sergio M.|nom1=Vicente-Serrano|titre=Spatial and temporal analysis of droughts in the Iberian Peninsula (1910-2000)|périodique=Hydrological Sciences Journal|mois=février|année=2006|volume=51 * Artícalu|langue=en|prénom1=S.|nom1=Fernandez-Montes|et al.=oui|titre=Circulation types and extreme precipitation days in the Iberian Peninsula in the transition seasons|sous-titre=Spatial links and temporal changes|périodique=Atmospheric Research|commentaire=forme révisée|mois=octobre|année=2013|volume=138 * Artícalu|langue=en|prénom1=E.|nom1=Vargas-Amenlin|prénom2=P.|nom2=Pindado|titre=The challenge of climate change in Spain|sous-titre=water resources, agriculture and land|périodique=Journal of Hydrology|jour=1|mois=décembre|année=2013 [[Categoría:Geografia]] 2ufotxd5i6oeo04mkfd4eqmk3bl97is Salamanca 0 504 142999 142540 2026-04-30T08:27:47Z ~2026-26345-02 20199 /* Estória */ 142999 wikitext text/x-wiki {{Haltan referéncias}}{{Cordenás|40_58_00_N_05_40_00_W_|40° 58′ 0″ N, 5° 40′ 0″ W}} {{ficha de entidad subnacional}} '''Salamanca''' es una ciá [[España|española]], capital dela [[Provincia de Salamanca|provincia omónima]], ena [[comunidá autónoma]] de [[Castilla i León]]. Está assitiá nel "Campu de Salamanca", junta'l [[riu]] [[Tormes]]. Salamanca es famosa prencipalmenti por dos motivus: por poseel una delas [[Nuversidá de Salamanca|nuversidais más antiguas i prestigiosas d'España]] (d'aí el refrán «''Lo que la naturaleza no da, Salamanca no presta''») i pol su importanti patrimoñu artísticu i arquitetónicu, costruiu abati esclusivamenti cona dorá piera de Villamayor. Bună ziua, Am identificat în zona dumneavoastră mai multe firme care ar putea fi interesate de serviciile/produsele dumneavoastră. Practic, clienți potențiali pe care poate nu i-ați luat în calcul până acum. Ce vă pun la dispoziție, pentru doar cateva sute de lei: O extragere din Google Maps a tuturor firmelor din aria dumneavoastră (cu telefon, email, site, adresă), sortate pe categorii de activitate. Datele sunt livrate într-un fișier pe care îl păstrați și îl puteți folosi oricând. Ce puteți face cu aceste date: Contactați direct firmele (prin email, telefon, SMS, WhatsApp), sau prin formularul de contact, așa cum v-am contactat eu. Sau le pot contacta eu pentru dumneavoastră. Ca să vă conving de valoarea informațiilor, vă ofer gratuit câteva unelte pentru a începe: scripturi de contact prin formular soft de trimitere e-mailuri soft de contactare prin WhatsApp opțional: soft de trimis SMS-uri sau de apeluri telefonice cu AI Dacă vă place ideea, îmi puteți scrie pe WhatsApp la 0766-465-311 și putem continua discuția. Mulțumesc pentru timpul acordat. == Fiestas localis == * 12 de júniu, San Juan de Sahagún, patrón de la ciá. * 8 de Setiembri, Virgin de la Vega, patrona e la ciá. Abri la semana e Férias i Fiestas. * Lunis d'Áuguas, el lunis siguienti al lunis de Páscua. * 1 – 15 de júniu, [https://web.archive.org/web/20070311005738/http://www.festivalcyl.com/ Festival Entrinacional de las Artis de Castilla i Lión] * Semana Santa en Salamanca, decrará d'Enterés Turísticu Entrinacional en 2003. == Ciais helmanás == * Coimbra ([[Portugal]]) * Nimes ([[Francia]]) * Wurzburgu ([[Alemaña]]) * Bruhas ([[Bélgica]]) * Navacepeda de Tormes ([[España]]) == Atijus p'ahuera == * [http://www.aytosalamanca.es Ayuntamientu la ciá e Salamanca] * [https://web.archive.org/web/20080516235255/http://www.fevesa.org/ Federación d'Asociacionis de Vizinus, Vezerus i Usuárius de Salamanca i Província] * [http://maps.google.com/maps?q=salamanca&ll=40.966419,-5.660534&spn=0.091246,0.179223&t=k&hl=en Salamanca en Google Maps] * [http://www.wikisalamanca.org Ciclopédia Libri e Salamanca], sostribá en Mediawiki * [http://www.conjuntoshistoricos.com/chsal/conjuntos/11/ Conhuntus Estóricus de Salamanca] * [https://web.archive.org/web/20080415132815/http://salamanca.mercadocentral.org/ Mercau Central de Salamanca] * [http://www.salmantinos.es Salmantinos.es] * [https://web.archive.org/web/20080507204039/http://decabo.com/historia/2007/04/17/salmantinos-relevantes/ Salmantinus ilustris] [[Categoría:Monecipius dela provincia Salamanca]] amt510mjatroz7jq1tgvap135rmitsq 143000 142999 2026-04-30T08:30:05Z NDG 19328 Reverted edits by [[Special:Contribs/~2026-26345-02|~2026-26345-02]] ([[User talk:~2026-26345-02|talk]]) to last version by HackerPunki: unexplained content removal 142540 wikitext text/x-wiki {{Haltan referéncias}}{{Cordenás|40_58_00_N_05_40_00_W_|40° 58′ 0″ N, 5° 40′ 0″ W}} {{ficha de entidad subnacional}} '''Salamanca''' es una ciá [[España|española]], capital dela [[Provincia de Salamanca|provincia omónima]], ena [[comunidá autónoma]] de [[Castilla i León]]. Está assitiá nel "Campu de Salamanca", junta'l [[riu]] [[Tormes]]. Salamanca es famosa prencipalmenti por dos motivus: por poseel una delas [[Nuversidá de Salamanca|nuversidais más antiguas i prestigiosas d'España]] (d'aí el refrán «''Lo que la naturaleza no da, Salamanca no presta''») i pol su importanti patrimoñu artísticu i arquitetónicu, costruiu abati esclusivamenti cona dorá piera de Villamayor. == Estória == === Estória antigua === Cuando chegó la dominación romana a la [[Península Ibéria|península Ibérica]], los váceus ocupaban la cuenca de [[Dueru]]. Para defendel la zona ociental costruyerun dos hortaleças: Ocelo Durii i ''Salmantica'' (Salamanca). Mas preséncia que los váceus tuvun los vetonis, que imprentun una huerti presonaliá ena çona e las ogañu [[Província|províncias]] d'[[Província d'Ávila|Ávila]], [[Província e Toleu|Toleu]] i [[Província e Salamanca|Salamanca]]. Nel sigru III edC, Anibal, nel su avanci pol Ibéria, sitia i toma l'antigua ciá de Helmantica (Salamanca). La leyenda cuenta que los salmantinus rindierun la praça sin oponel resisténcia i salierun de la ciá; peru las mugeris llevaban baxu los sus baberus las armas de los varonis, colas que alogu sitiarun a los cartahinesis endrentu la ciá. Cola caia e los cartahinesis anti los romanus s'afiança la ocupación i la ciá enceta a conseguil cierta emportáncia. Prontu se convierti nun encravi comercial básicu ebiu al su asiahamientu previlehiau cumu vau sobri riu [[Tormes]], que a la su vezi la convierti en pasu duna e las mas emportantis [[Carçá romana|carçás romanas]] d'Ispánia, la [[Via la Prata]]. Pa esta carçá se costruyi la puenti romana (sigru I) del qu'entovia oi se mantieni en pié la metá norti (la otra metá tuvu que sel recostruia nel sigru XVII aluspués la "Riada de San Policarpo"). === Estória medieval === Con el fin del Empériu Romanu, los alanus s'establecin en [[Lusitánia]] i la ciá pasa a hormal parti desta rehión. Posteriolmenti los visigous conquistan la ciá i la anesionan al su territóriu. Se tiinin pocus datus al tentu el esarrollu e Salamanca ena epoca visigoa, solamenti se sabi que nel sigru IV la muralla romana se ampria con torreonis sobri el mesmu traçau, i que la fábrica e la cerca anteriol queó destruia práticamenti ena su totaliá. En 589, la ciá hue anombrá sé episcopal i fegura entri las ciais qu'enviaban obispus a los concílius de Toleu. Nel añu 712, cola envasión musulmana e la península, Musa ibn Nusair conquista la ciá. Duranti tola Arta Eá Meya, gran parti los núcleus de puebración de la zona eran destruius abitualmenti polas frecuentis encursionis de cristianus i d'árabis. Salamanca queó reucia a un núcleu sin emportáncia denguna, i abati sin puebración. Los sucesivus ententus de los réinus cristianus d'estabilizal esta ária prevocan albondus alcuentrus colas espedicionis musulmanas en direción norti, causandu várias çalagardás i batallas, cumu la d'Alfonso I en 754, que acaban pol arrasal lo que quea d'urbanu. La zona remaneci práticamenti despuebrá hata que la emportanti vitória de Ramiro II de Lión, ena batalla e Simancas del añu 939, enceta la decaéncia las encursionis musulmanas al norti el sistema Central. Dendi altonci la línia e Duero se gorvió mas sigura: pol lau ociental, se repuebró el valli el Tormes (Salamanca i Ledesma, entri algotrus lugaris) mentris que pol setol oriental Fernán González hizu lo mesmu en Sepúlveda. [[File:Catedralnuevaslc.jpg|thumb|250px|left|Catedral Vieha]] [[File:Salamanca Capital - 068 (31292694571).jpg|thumb|250px|right|Univelsia de Salamanca]] Desta horma, nel sigru X verá umental la su puebración con repuebracionis, especialmenti pola emportáncia la su puenti sobri Tormes. Aluspués la conquista e [[Toleu]] pol Alfonso VI, nel añu 1085, la tensión melital se mua a la cuenca e [[Tahu]]; esti hechu facilitó la segundera ola e repuebración de la ciá. En 1102, Raimundo de Borgoña se derihi a la ciá con un emportanti grupu e puebraoris de diversu oríhin, pol ordin del su suegru Alfonso VI. Ca unu d'estus grupus s'istaló nuna zona deferenti e la ciá. Francus, serranus (montañesis de la cordillera Cantábrica), castillanus (entiéndasi castillanus del antigu solal entri Burgus i Cantábria), purtuguesis, moçárabis (puebracionis ispanu romanas u ispanu goas que ahuyerun del domiñu musulmán), toresanus, hudius i gallegus hundarun las sus respetivas elésias i parróquias. Se restaura la su Diócesis (siendu el primel obispu Jerónimo de Perigord) i se prencipia a costruil la catedral, en cuyas cercanias nacin unas escuelas que sedrán la simienti la Univelsiá. Nel añu 1230, bahu el reinau e Fernando III El Santu, se uñin bahu un mesmu monarca los réinus de Lión i de Castilla. Estus réinos encluian Astúrias, Galícia, Lión, La Extrema Durii (uguañoti Estremaura), Castilla La Vieha i las províncias vascongás. [[File:Reflejos de la Catedrales de Salamanca.jpg|thumb|250px|left|Catedrales de Salamanca]] Nel sigru XIII, el monarca Alfonso IX de Lión ordena un tercel repuebraeru de la ciá i, en 1218, dá a las escuelas catedralícias el rangu d'Estuyu Heneral del réinu e Lión que, en 1253, se convertiria en Univelsiá e Salamanca pol rial cédula d'Alfonso X, que hue ratificá pol papa Alejandro IV (1255). La univelsiá alcançaria con el tiempu un gran prestíhiu. El 12 d'Agostu e 1311 nació entri los sus murus el únicu rei e Castilla i Lión qu'á dau la ciá. Alfonso XI ''el Husticieru''. Subió al tronu con catorci añus i conquistó Gibraltar al mandu las melícias castillanu-lionesas, enas que destacaba la gran preséncia e continhentis salmantinus. Duranti el sigru XV, Salamanca hue el escenáriu e grandis runchas entri las famílias noblis de la ciá, articulás en dos bandus que se repartierun la ciá: el de San Benito i el de Santo Tomé. Con el umentu e la Mesta, Salamanca otuvu emportáncia cumu centru e manufaturas pañeras i cumu esporteaol de lana. === Estoria moerna === [[File:Plaza-mayor-salamanco.jpg|thumb|250px|left|Praça Mayol de Salamanca]] Cumu el restu de núcleus estóricus de la Corona que tinian arrepresentación en Cortis, Salamanca se uñió al movimientu las Comuniais de Castilla (1520) contra los nuevus empuestus que reclamaba Carlos I enas Cortis i en defensa las sus manufaturas testilis contra los previléhius de los esporteaoris de lana. Endispués la derrota de los Comunerus el rei Carlos I hizu recuertal las torris de los palácius los salmantinus que se sumarun a la regüerta. El sigru XVI hue la epoca de mayol esplendol de la ciá, tantu ena demografia cumu ena via univelsitária, grácias al prestíhiu los sus profesoris, cola anombrá Escuela e Salamanca (se carcula que Salamanca tinia unus 24.000 abitantis i pol añu 1580 se matriculaban ca añu 6.500 estuyantis). Aluspués s'uñió a la decaéncia heneralizá de las ciais de la Corona e Castilla ena meseta norti (12.000 abitantis en 1651). Nel sigru XVIII tuvu una emportanti renacéncia económica i curtural, que propició acabihal la catedral Nueva (cuyas obras abian estau parás duranti abati un sigru), la costrución de la su emponenti Praça Mayol barroca en 1729 i premitió rehazel albondus los eifícius monumentalis dañaus pol terremotu e Lisboa e 1755. Nel aspetu curtural, tamién se notó la enfluéncia la Ilustración de los Borbonis ena Univelsiá nel úrtimu térciu el sigru. === Estória contemporánea === Duranti la guerra la Endependéncia, Salamanca hue ocupá polas tropas del mariscal Soult en 1809 i remaneció en manus [[Fráncia|francesas]] hata la batalla los Arapilis (1812), ena que vencierun los ehércitus aliaus bahu el mandu e Wellington. Duranti la ocupación, los francesis costruyerun defensas i, pa otenel materialis, destruyerun una emportanti parti los eifícius salmantinus, especialmenti nel bárriu llamau Caídos, ondi s'alcuentraban conocius coléhius mayoris de la Univelsiá, de los que ogañu nu quea ná. El piol momentu chegó cuandu Fernando VII afechó las univelsiais españolas. A partil de la reapertura, la de Salamanca queó reucia a una univelsiá e províncias. En 1873, tras procramalsi la Primel Repúbrica, Salamanca sufrió un levantamientu cantonalista que hue afogonau. Duranti el restu el sigru XIX la ciá s'arrecuperó levementi al sel anombrá capital de província i al belsi costruiu el ferrucarril que uñia [[Fráncia]] con [[Purtugal]], i que pasaba pola Meseta (Medina del Campo i Salamanca, 1877). El levantamientu melital contra la Segundera Repúbrica trunfa en Salamanca endi el primel momentu. Duranti la Guerra Cevil, entri Otubri e 1936 i Noviembri e 1937, el Paláciu Episcopal hue resiéncia i centru e mandu el heneral Franco. La ciá hue tamién sé las olganiçacionis falanhistas i d'angunus ministérius. Ya acabihá la guerra, se concentrarun en Salamanca los decumentus encautaus polas tropas nacionalis a miia que diban ocupandu el territóriu repubricanu, colo que se creó un gran archivu decumental al tentu la guerra cevil española (Archivu Heneral de la Guerra Cevil Española). La parti d'esti archivu pretenecienti a [[Cataluña]] hue muau a [[Barcelona]] ena primavera e 2006, aluspués de grandis disputas entri el Ayuntamientu salmantinu i el Gobielnu español, i manifestacionis popularis. El Ayuntamientu e Salamanca, presiiu pol Julián Lanzarote (PP), cambeó el nombri la calli ena que s'alcuentra el archivu, de «Gibraltar» (nombri que omenaheaba a las melícias salmantinas que huerun con Alfonso XI a la conquista de Gibraltar) a de «El Expolio», cumu señal de protesta tras el treslau e los «papelis de Salamanca» a Cataluña. [[File:Colegio de San Ambrosio, Archivo General de la Guerra Civil Española edited.jpg|thumb|250px|right|Archivu Heneral de la Guerra Cevil Española]] En 1940, Pío XII hunda la Univelsiá Pontifícia e Salamanca cumu acontinuación de los antigus estuyus de teulohia. En 1988 Salamanca es decrará [[Patrimoñu la Umaniá|Ciá Patrimoñu la Umaniá]] pola UNESCO. En 1998, pol acuerdu e los Ministrus de Curtura e la [[Uñón Uropea]], Salamanca es anombrá, unta Bruhas, Capital Uropea e la Curtura el añu 2002. La ciá tamién aspira a otenel la candidatura a la "Expo de Salamanca" nun huturu nu mu lehanu. Uguañoti la puebración de la capital salmantina, entrancá endi hazi 30 añus, ronda los 160.000 abitantis, inque en 2006 descendió en mas de 11.000 presonas con respetu al añu 1994. Es senificativu comprebal que Salamanca tiini un artu éndici e puebración envehecia respetu a los datus nacionalis. [[File:Plaza_Mayor_Salamanca_XV_Cumbre_Iberoamericana.jpg|thumb|250px|left|Praça Mayol de Salamanca duranti la XV Cumbri Ibereamericana]] En Abril de 1972 encetó a furrulal Enusa, una fábrica e combustibri nucleal. La su ativiá comprendi el suministru e matérias primas i el su procesau hata la otención del combustibli, qu'es gastau enas Centralis Nuclearis españolas i en algotras de destintus paisis (Alemaña, Rúsia...). Pola su parti, el setol servícius (el boyanti turismu curtural i la Univelsiá) es la prencipal huenti d'ingresus de la ciá. Es especialmenti emportanti l'ativiá eucativa duranti el vranu, ya que cuenta con una gran afluéncia d'estuyantus proceentis d'albondus paisis, qu'ena su mayoria viinin pa deprendel el [[Luenga castillana|castillanu]] i asistil a diversus cursus de vranu. La capital salmántina acohió los dias 14 i 15 d'Otubri e 2005 el celebraeru la XV Cumbre Iberuamericana e Hefis d'Estau i e Gobielnu. Ogañu Salamanca retrocei demográfica i económicamente, puestu que la puebración se dispersa polos monicípius los alreoris, ondi el terrenu es mas baratu, pa istalal nuevas ativiais económicas u mualsi a anguna las numirosas urbaniçacionis cercundantis. Estu prevoca un descensu los puestus de labutu i el pesu la Univelsiá. == Fiestas localis == * 12 de júniu, San Juan de Sahagún, patrón de la ciá. * 8 de Setiembri, Virgin de la Vega, patrona e la ciá. Abri la semana e Férias i Fiestas. * Lunis d'Áuguas, el lunis siguienti al lunis de Páscua. * 1 – 15 de júniu, [https://web.archive.org/web/20070311005738/http://www.festivalcyl.com/ Festival Entrinacional de las Artis de Castilla i Lión] * Semana Santa en Salamanca, decrará d'Enterés Turísticu Entrinacional en 2003. == Ciais helmanás == * Coimbra ([[Portugal]]) * Nimes ([[Francia]]) * Wurzburgu ([[Alemaña]]) * Bruhas ([[Bélgica]]) * Navacepeda de Tormes ([[España]]) == Atijus p'ahuera == * [http://www.aytosalamanca.es Ayuntamientu la ciá e Salamanca] * [https://web.archive.org/web/20080516235255/http://www.fevesa.org/ Federación d'Asociacionis de Vizinus, Vezerus i Usuárius de Salamanca i Província] * [http://maps.google.com/maps?q=salamanca&ll=40.966419,-5.660534&spn=0.091246,0.179223&t=k&hl=en Salamanca en Google Maps] * [http://www.wikisalamanca.org Ciclopédia Libri e Salamanca], sostribá en Mediawiki * [http://www.conjuntoshistoricos.com/chsal/conjuntos/11/ Conhuntus Estóricus de Salamanca] * [https://web.archive.org/web/20080415132815/http://salamanca.mercadocentral.org/ Mercau Central de Salamanca] * [http://www.salmantinos.es Salmantinos.es] * [https://web.archive.org/web/20080507204039/http://decabo.com/historia/2007/04/17/salmantinos-relevantes/ Salmantinus ilustris] [[Categoría:Monecipius dela provincia Salamanca]] 0sau0m8kynh2v9tnjnygzzi2lsubrqe Galis 0 4512 142997 125881 2026-04-30T00:04:43Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 142997 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Galis'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Wales (1959–present).svg|120px|Bandera]] | width="140px" | [[File:Royal Badge of Wales (2008).svg|80px]] |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Wales Map British Isles.PNG|270px|]] |} |- | [[Lengua oficial]] || [[lengua ingresa|ingrés]], [[lengua galesa|galés]] |- | [[Capital]] || [[Cardiff]] |- | [[Rei]]na || [[Carlus III]] |- | [[Primel Menistru]] || Carwyn Jones |- | [[Longol]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | 20,779 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | <br />2,903,085 <br />140 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita ||<br />164.190 millonis de US$<br /> |- | [[Monea]] || Libra esterlina (£, GBP) |- | [[Inu]] || ''Hen Wlad Fy Nhadau'' |- | colspan="2" | <small> |} '''Galis''' (en galés: ''Cymru''; en ingrés: ''Wales'') es un país [[Uropa|uropeu]] assitiau ena parti oesti de la isla de Gran Bretaña, configurau comu una ''nacion constituyenti'' <ref>https://web.archive.org/web/20081220225201/http://www.statistics.gov.uk/geography/uk_countries.asp</ref> endrentu del [[Réinu Uniu]], juntu con [[Ingalaterra]], [[Escocia]] i [[Irlanda del Norti]]. == Huentis == <references/> [[Categoría:Réinu Uniu]] ca94av57139qn352wut1g4ge3io2bob Usuario:James500 2 9806 142996 142341 2026-04-29T18:15:34Z James500 16415 Remove template 142996 wikitext text/x-wiki {{#babel:en}} [[en:User:James500]] eu13so1xoub6xvcjld6yea9o5qsrodx