Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.1 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Alemaña 0 275 143095 138418 2026-05-11T08:54:21Z ~2026-28538-35 20252 143095 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Repúbrica Federal d'Alemaña'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[Archivu:War ensign of Germany (1938–1945).svg|150x150px|Bandera d'Alemaña]] | width="140px" | [[Archivu:Reichsadler Deutsches Reich (1935–1945) alternative version 4.svg|104x104px|Escú d'Alemaña]] |- | [[Bandera d'Alemaña|(En detalli)]] || [[Escú d'Alemaña|(En detalli)]] |} |- | align="center" colspan="2" | <small>''[[Lema]] nacional: ''Einigkeit und Recht und Freiheit'' ([[alemán]]; ''«Unidá, Hustícia i Libertá»'')</small> |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[Archivu:Map of the Greater German Reich.svg|270x270px|Asihamientu d'Alemaña]] |- | [[Luenga oficial]] || [[lengua alemana|alemán]] |- | [[Capital]] || [[Berlín]] |- | [[Presienti la República|Presienti]] || [[Frank-Walter Steinmeier]] |- | [[Primel Menistru|Canciller]] || [[Friedrich Merz]] |- | [[Longol]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | [[Lista e paisis pol superfici|Posición 61ª]]<br />357.386 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />2,41% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2016]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | [[Lista e paísis por puebración|Puestu 14º]]<br />82.521.653 <br />231 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 5ª]]<br />2.605.370 millonis e US$<br />38.226 US$ |- | [[Monea]] || [[Euru]] (€, [[ISO 4217|EUR]])<sup>2</sup> |- | [[Zona orária]]<br />&nbsp;en [[veranu]] || [[CET]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+1)<sup>3</sup><br />[[CESTI|CEST]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+2)<sup>3</sup> |- | [[Inu]] || ''[[Das Lied des Deutschen]]'' |- | [[Domeñu|Domeñu Internet]] || [[.de]] |- | [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +45 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea|UU]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]] |- | colspan="2" | <small> |} La '''Repúbrica Federal d'Alemaña''' o '''Repúbrica Federal d'Alemania'''(''Bundesrepublik Deutschland'' en [[Luenga alemana|alemán]]) es un país d'[[Uropa]]. Hazi arrayu al norti con [[Dinamarca]], al esti con [[Poloña]] i la [[Repúbrica Checa]], al sul con [[Áustria]] i [[Suiça]] i al oesti con [[Francia]], [[Lussemburgu]], [[Bélgica]] i los [[Paisis Baxus]]. Alemaña senifica «tierra de los alamanis» —no es lo mesmu qu'alemanis—, en referencia a unu de los puebrus bárbarus que cruzun el riu Rin i envadirun la Galia romana duranti el siglu V. Amás d'alemán, está tamien estendiu el usu del gentiliciu germanu, derivau del nombri con que los romanus conocían a la zona i ondi s'alcontraban algotrus puebrus a los cualis se tenia conocencia comu germanus, Germania. Duranti la mayol parte de la su estória, Alemaña hue un términu geográficu gastau pa desinal un área ocupá por varius Estaus, la huerça de los cualis pretencierun al llamau Sacru Empériu Romanu Germánicu. Alemaña se conviltió en un Estau uniu duranti 74 añus (1871-1945 -el llamau Empériu alemán, la conocia comu Repúbrica de Weimar i l'Alemaña nazi.), peru hue dividiu al términu de la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] ena República Federal d'Alemaña (RFA), conocia comu Alemaña Ociental i la Repúbrica Democrática Alemana (RDA), conocia comu Alemaña Oriental. El 3 d'otubri e 1990, la RDA pasó a holmal parti dela RFA, polo qu'Alemaña golvió a sel un Estau unificau. == Geografia == [[File:Hintersee.jpg|thumbnail|left|200px|Paisahi delos Alpes nel sul de [[Baviera]].]] L''''Alemaña''' s'estiendi dende las montañas de los [[Alpis]] (el su puntu mas artu es la Zugspitze con 2.962 m) nel sul, hats las costas del [[mari del Norti]] i el [[mari Bálticu]]. De por meyu, s’estiendin las tierras boscosas, d'Alemaña central i las tierras bajas d'Alemaña del norti (el puntu mas baju es Neuendorfer/Wilstermarsch, con -3,54 m)- Alemaña está trabesá por unu de los mayoris rius d'[[Uropa]], como es el [[Rin]], tamien polos rius [[Danúbiu|Danúbio]] i [[Elba]]. == Flora i fauna == [[File:Karwendel-Ahornboden.jpg|right|thumbnail|266px|Imahin de los Alpes.]] Alreol dun 30% del territóriu está hormau por bosquis, la mayoria de los cualis s'alcuentran ena mitá sul del país. Cuasi dos tercius destos bosquis se componin de pinus i otras coníferas, i el restu lo horman especies d'oja cauca, comu l'aya, l'abedul, el robli i el nogal. Los parralis cubrin muchas de las laderas del suloesti del país i tamien s'estiendin a lo largu de los rius Rin, Mosela i Menu. Los güertus son un elementu destacau nel oesti d'Alemaña. La flora es duna gran varieá i vistosiá. Alemaña tien una fauna pocu variá. Los mamíferus más comunis son ciervu, jabalín, comadrehj, tejón, lobu i dorru. Entri los pocus reptilis está una bicha venenosa, la víbora uropea. Pinçones, ansares i algotras avis migratorias cruçan el país en grandis bandás. Enas áuguas costeras del mari del Norti i del mari Bálticu, s'alcuentran pecis como el arenqui, bacalau i solla, por cuantu que enus rius ai carpas, pecis gatu i truchas comunis. == Climi == El [[climi]] es por vedis emprevisibli. Nel vranu un dia puei hazel calol i estal solariegu i al dia siguienti friu i chuvioso. E tolas maneras, son estremamenti raras las condicionis climáticas verdaderamenti estremas, mesmu sean sequias, tornaus, tormentas d'arena, friu o calol estremus, etc. Hubun dos inundacionis de grandi escala enos úrtimus añus, peru en general tamien estas son raras. Non ai notícia de rejileras de tierra destrutivas. == Economia == [[File:Skyline Frankfurt am Main.jpg|thumbnail|250px|[[Frankfurt del Menu]], centru finacieru alemán]] Por el desarrollu de la su economia, Alemaña es considerá en télminus generalis comu la tercera nación mas poderosa del mundu i la primera d'Uropa. En 2006 el su Productu interiol brutu (PIB) rebasó los 3 billonis de dólaris. Las sus brazas endustrialis son variás; los tipus prencipalis de produtus fabricaus son meyus de transporti, aparatus eléctricus i electrónicus, maquinária, produtus químicus, materialis sintéticus i alimentus procesaus. Alemaña es focu de riqueza i essu se reflexa ena crecienti economia del centru d'Uropa. Con una infraestructura de carreteras amplias i un excelenti nivel de via, Alemaña es una de las nacionis mas desarrollás del mundu. El Deutsche Bundesbank (Bancu central) i el Bancu Central Uropeo (BCU) tienin la su séi central ena ciá de [[Frankfurt del Menu]]. En 2006 s'inició la construcción del edificiu del Bancu Central Uropeu. == Organiçación políticu-admenistrativa == [[File:Reichstag mit Wiese2.jpg|340px|left|thumbnail|Imagin del ''Reichstag'', el parlamentu alemán]] Alemaña está deviia almenistrativamenti en 16 [[estau federal|estaus federalis]] llamaus '''Bundesländer''' (''Bundesland'' en singular). Los Landers tienin personaliá estatal por si mesmus, anque solu la ejercin entri sí i son arrepresentaus danti el estranjeru por el Estau federal. E los diezaseis estaus federaus ai tres (Berlín, Bremen i Hamburgu) que son ciais. Angunus estaus federaus están subdividius en regionis almenistrativas. A diferéncia del sistema de Comuniais Autónomas [[España|español]], tolos Länders tienin los mesmus poderis i competencias. Los artículus 70-75 de la Constitución alemana, (Llamada tamien Lei Fudamental pa la Repúbrica Alemana) definin las áreas de competencias que pretencin al Estau federal i las pretenecientis a los Länders. A lo largu de la estória de la Repúbrica Federal Alemana, el Estau federal tendió a asumil ca vedi mas labutus, almitiendu nesti meyu tiempu una mayol participación de los gobiernus de los estaus federaus por mol del Bundesrat. Nostanti, estu provocó un mayol entrevehilu del sistema legislativu i empidió tomal decisionis rápidas, llevandu enclusu a un virtual bloqueu legislativu siempri qu'el partiu d'oposición ena cámara baja del Parlamentu alemán (Bundestag) lograba la huerça de los escañus nel Bundesrat. Huera parti, dendi 2006 s'está tramitandu la llamá ´"Reforma el Federalismu" pa reordenal las competencias del Estau federal i los estaus federaus, quitandu emportancia al Bundesrat i aumentandu los poderis genuinus de los gobiernus regionalis. === Estaus federaus === {| {{tablabonita|clear: both}} width=85% ![[Estaus federaus de Alemaña|Estau federau]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa |- |'''1''' [[Baden-Wurtemberg]] || 10,01 || 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 | [[File:Karte Deutsche Bundesländer (nummeriert).svg|240px|center]] |- |'''2''' [[Baviera]] || 19,76 || 177 || [[Múnich]] |- |'''3''' [[Berlín]] || 0,25 || 3.812 || Berlín |- |'''4''' [[Brandeburgo]] || 8,26 || 87 || [[Potsdam]] |- |'''5''' [[Bremen (estau)|Bremen]] || 0,11 || 1.642 || [[Bremen (ciudad)|Bremen]] |- |'''6''' [[Amburgu]] || 0,21 || 2.317 || [[Amburgu]] |- |'''7''' [[Hesse]] || 5,91 || 288 || [[Wiesbaden]] |- |'''8''' [[Mecklemburgo-Pomerania Occidental]] || 6,49 || 73 || [[Schwerin]] |- |'''9''' [[Baja Sajonia]] || 13,34 || 168 || [[Hanóver]] |- |'''10''' [[Renania del Norti-Westfalia]] || 9,55 || 529 || [[Düsseldorf]] |- |'''11''' [[Renania-Palatinado]] || 5,56 || 204 || [[Maguncia]] |- |'''12''' [[Sarre]] || 0,72 || 407 || [[Sarrebruck]] |- |'''13''' [[Sajonia]] || 5,16 || 231 || [[Dresde]] |- |'''14''' [[Sajonia-Anhalt]] || 5,73 || 120 || [[Magdeburgo]] |- |'''15''' [[Schleswig-Holstein]] || 4,41 || 180 || [[Kiel]] |- |'''16''' [[Turingia]] || 4,53 || 144 || [[Érfurt]] |- | colspan="5" bgcolor="#e9e9e9" | '''% S=''' ''% de superfície sobri el total de la superfície d'Alemaña.'' <br /> '''H/km²=''' ''Se considera el promediu d'abitantis por km²''. |} === Partius gobelnantis === {| style="clear:both;" |- style="background-color:#bbbbbb;" ! Escú ! Estau ! Presienti del Gobielnu ! Partiu gobelnanti-<br />coalición ! Escañus nel<br />Bundesrat ! Estensión (qm²) ! Puebración (milis) ! Densiá (ab/qm²) ! Capital |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Baden-Württemberg (lesser).svg|50px]] | (1) [[Baden-Wurtemberg]] ''(al:Baden-Württemberg)'' | align="right"| Günther Oettinger ([[Christlich Demokratische Union Deutschlands|CDU]]) | align="right"| [[Unión Demócrata Cristiana d'Alemaña|CDU]]/[[Freie Demokratische Partei|FDP]] | align="center"| 6 | align="right"| 35.752 | align="right"| 10.717 | align="right"| 300 | [[Stuttgart]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Bayern Wappen.svg|50px]] | (2) [[Baviera]] ''(al:Bayern)'' | align="right"| Günter Beckstein ([[Christlich-Soziale Union in Bayern|CSU]]) | align="right"| [[Christlich-Soziale Union in Bayern|CSU]] | align="center"| 6 | align="right"| 70.549 | style="text-align:right" | 12.444 | style="text-align:right" | 176 | [[Múnich]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:DEU Berlin COA.svg|50px]] | (3) [[Berlín]] | align="right"| Klaus Wowereit ([[Sozialdemokratische Partei Deutschlands|SPD]]) | align="right"| [[SPD]]/[[Die Linkspartei.|Linkspartei]] | align="center"| 4 | align="right"| 892 | style="text-align:right" | 3.388 | style="text-align:right" | 3.798 | - <!-- bitte nicht in Berlin umändern, das Land Berlin hat offiziell keine Hauptstadt! --> |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Brandenburg Wappen.svg|50px]] | (4) [[Brandenburgo]] ''(al: Brandenburg)'' | align="right"| Matthias Platzeck (SPD) | align="right"| SPD/CDU | align="center"| 4 | align="right"| 29.478 | style="text-align:right" | 2.568 | style="text-align:right" | 87 | [[Potsdam]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Bremen Wappen(Mittel).svg|50px]] | (5) [[Bremen (estado)|Bremen]] | align="right"| Jens Böhrnsen (SPD) | align="right"| SPD/[[Bündnis 90 / Die Grünen|Verdes]] | align="center"| 3 | align="right"| 404 | style="text-align:right" | 0,663 | style="text-align:right" | 1.641 | [[Bremen]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:DEU Hamburg COA.svg|50px]] | (6) [[Amburgu]] ''(al: Hamburg)'' | align="right"| Ole von Beust (CDU) | align="right"| CDU/Verdes | align="center"| 3 | align="right"| 755 | style="text-align:right" | 1.735 | style="text-align:right" | 2.298 | - <!-- bitte nicht in Hamburg umändern, das Land Hamburg hat offiziell keine Hauptstadt! --> |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Hesse.svg|50px]] | (7) [[Hesse]] ''(al:Hessen)'' | align="right"| Roland Koch (CDU) | align="right"| CDU | align="center"| 5 | align="right"| 21.115 | style="text-align:right" | 6.089 | style="text-align:right" | 288 | [[Wiesbaden]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Mecklenburg-Western Pomerania (great).svg|50px]] | (8) [[Mecklemburgo-Pomerania Occidental]] ''(al:Mecklenburg-Vorpommern)'' | align="right"| Harald Ringstorff (SPD) | align="right"| SPD/CDU | align="center"| 3 | align="right"| 23.179 | style="text-align:right" | 1.720 | style="text-align:right" | 74 | [[Schwerin]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Lower Saxony.svg|50px]] | (9) [[Baja Sajonia]] ''(al:Niedersachsen)'' | align="right"| Christian Wulff (CDU) | align="right"| CDU/FDP | align="center"| 6 | align="right"| 47.620 | style="text-align:right" | 8.001 | style="text-align:right" | 168 | [[Hanóver]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of North Rhine-Westfalia.svg|50px]] | (10) [[Renania del Norte-Westfalia]] ''(al:Nordrhein-Westfalen)'' | align="right"| Jürgen Rüttgers (CDU) | align="right"| CDU/FDP | align="center"| 6 | align="right"| 34.084 | style="text-align:right" | 18.075 | style="text-align:right" | 530 | [[Düsseldorf]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Rhineland-Palatinate.svg|50px]] | (11) [[Renania-Palatinado]] ''(al:Rheinland-Pfalz)'' | align="right"| Kurt Beck (SPD) | align="right"| SPD | align="center"| 4 | align="right"| 19.853 | style="text-align:right" | 4.061 | style="text-align:right" | 205 | [[Maguncia]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Wappen des Saarlands.svg|50px]] | (12) [[Sarre]] ''(al:Saarland)'' | align="right"| Annegret Kramp-Karrenbauer (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 3 | align="right"| 2.569 | style="text-align:right" | 1.056 | style="text-align:right" | 411 | [[Saarbrücken]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Saxony.svg|50px]] | (13) [[Sajonia]] ''(al:Sachsen)'' | align="right"| Stanislaw Tillich (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 4 | align="right"| 18.415 | style="text-align:right" | 4.296 | style="text-align:right" | 233 | [[Dresde]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Wappen Sachsen-Anhalt.svg|50px]] | (14) [[Sajonia-Anhalt]] ''(al:Sachsen-Anhalt)'' | align="right"| Wolfgang Böhmer (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 4 | align="right"| 20.446 | style="text-align:right" | 2.494 | style="text-align:right" | 122 | [[Magdeburgo]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:DEU Schleswig-Holstein COA.svg|50px]] | (15) [[Schleswig-Holstein]] | align="right"| Peter Harry Carstensen (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 4 | align="right"| 15.763 | style="text-align:right" | 2.829 | style="text-align:right" | 179 | [[Kiel]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Thuringia.svg|50px]] | (16) [[Turingia]] ''(al:Thüringen)'' | align="right"| Dieter Althaus (CDU) | align="right"| CDU | align="center"| 4 | align="right"| 16.172 | style="text-align:right" | 2.355 | style="text-align:right" | 146 | [[Erfurt]] |- style="background-color:#bbbbbb;" | style="background-color:#ffffff;" | [[File:Coat of Arms of Germany.svg|50px]] | '''República Federal d'Alemaña''' | align="right"| '''[[Frank-Walter Steinmeier]]''' (CDU) | align="right"| '''CDU/SPD''' | align="center"| '''69 ''' | align="right"| '''357.046''' | style="text-align:right" | '''82.501''' | style="text-align:right" | 231 <!-- jetzt ist's richtig dicht! --> | '''[[Berlín]]''' |} == Alemaña ena Union Uropea == Nel Parlamentu de la [[Union Uropea]], Alemaña tien la arrepresentación mas alabadá por mol de sel el país mas apobrau de la Union. Amás, el alemán Günter Verheugen es, ogañu, unu delos vice-presidentis de la Comisión Uropea. == Deportis == [[File:AllianzArenaSunset.jpg|thumbnail|250px|right|El [[Allianz Arena]] en [[Munich]] es unu de los mas grandis estadius de fubu. Aqui se hizu la ceremónia d'apertura del Campeonatu Mundial en 2006.]] La Federación Alemana d'eportis (DSB) cuenta con cerca de 27 millonis e miembrus. Según datus d'esta organización, aprossimamenti la tercera parti de la puebración del país realiza la práctica deportiva por meyu dun club o asociación alguna de las cerca de 127.000 instalacionis de carátel deportivu qu'essistin nel territóriu. Dendi los últimus años, la DSB a veniu incrementandu los sus recursus destinaus al deporti paralímpicu. La participación d'Alemaña enus [[Juegos Olímpicus]] á siu una de las más destacás dendi que se realiza esti eventu. El país organizó los [[Juegus Olímpicus]] de Vranu en 1936 i en 1972 Alemaña Ociental hizu lo propriu. La Federación Alemana de Fubu (DFB) cuenta con mas de 26.000 clubis, totalizandu 6 millonis de miembrus, la membresía mas grandi de cualesquiel federación deportiva nel mundu. El arraigu desti deporti a hechu que la Selección de fubu d'Alemaña aiga conseguiu tres títulus mundialis (en 1954, 1974 i 1990). Desta manera tamién el país hue séi de los campeonatus mundialis de 1974 i 2006. == Referencias == <references /> ==Atijus== {{Commonscat}} {{Europa}} [[Categoría:Alemaña| ]] fr19xjdj31wd4zc62j6fox3lnerko9s Estremaúra 0 745 143096 140564 2026-05-11T09:05:17Z VivaExtremadura 20253 143096 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Estremaúra''' (''Extremaúra'' en [[Fala (valli e Hálama)|a Fala]] i ''Extremadura'' en [[castellanu]]) es una [[comunidá autónoma]] d'[[España]]. Arraya al norti con [[Castilla i León]] (provincias de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] i [[Provincia d'Ávila|Ávila]]); al sul, con [[Andaluzia]] (provincias de [[Provincia de Güerva|Güelva]], [[Provincia de Sevilla|Sevilla]] i [[Provincia de Córdoba|Córdoba]]); al esti con [[Castilla-La Mancha]] (provincias de [[Provincia de Toleu|Toleu]] i [[Provincia de Ciá Real|Ciá Real]]); i al oesti, con [[Portugal]]. La puebración en 2024 es de 1 054 681 hab. S'alcuentra devidía en dos provincias: [[Província de Caçris|Caçris]] (al norti) i [[Provincia de Badajós|Badajós]] (al sul), huendu la su capital [[Méria]]. {{TOC chiquenina}} == Origin del nombri == Al tentu del origin el nombri "Estremaúra", dessistin varias ipótisis: * El nombri d'Estremaúra deriva el latín '''Extrema Dorii''' (Estremus de Dueru, u mas bien "Nalgotru estremu" e Dueru, haziendu referéncia a la su situación al sul desti riu), con el que se llamaba el territóriu assitiau al sul la Cuenca e Dueru (i los sus afluentis); * Hormi algotras ipótisis, la parabra Estremaúra se gastaba duranti la Reconquista pa llamal a las tierras rayanas de los reinus de Lión, Portugal i Castilla colos reinus de Badajós, Lisboa i Toleu. Hormi la Reconquista se derihia pal sul, las nuevas tierras conquistás eran llamás con el nombri d'Estremaúra, derivau el télminu "estremu", arrayu. Al esmiençu huerun llamaus asina los territórius assitiaus enas províncias d'ogañu Sória, Ávila i Salamanca, cuandu estas eran el arrayu sul delas tierras reconquistás. Aluspués la reconquista la Estremaúra d'ogañu, esta queó el su nombri asina. Es mestel tenel cudiau con nu confundila coa província purtuguesa llamá Estremadura, inque el orihin etimulóhicu seya el mesmu. == Estoria == {{Endilgui prencipal|Estoria d'Estremaúra}} === Preestoria === ===== Paleolíticu inferiol ===== Las prebas de presencia umana mas antíguas el atual territoriu d'Estremaúra datan el Paleulíticu inferiol. Enos yacimientus -de preséncia umana mas antiguas el atual territóriu d'Estremaúra datan del periu Paleolíticu Inferiol. Enos yacimientus (mayoritariamenti superficialis) s'án atopau herramientas toscas de cualcita i, en menol miia, de granitu, peru nu s'án atopau restus de cadáviris umanus. La ténica gastá pa cuaharingal las herramientas consistia en harreal la piera con un precutol de piera u uesu hata conseguil puntas, muescas, hachas, picus... Los restus mas antigus se correspondin cola fasi meya el periu Achelensi (unus 700000 añus ha). Los yacimientus mas antigus s'alcuentran p'ondi ai piera adecuá pa tallal i costruil las herramientas, arreol de los rius i los grandis afluentis. Las zonas de mayol apeñuhamientu e yacimientus del periu Achelensi son: alreoris de Méria (riu Guadiana), riu Çuhal, pantanu e Valdecañas, riu Alagón, Herti i El Sartalehu. Los estrumentus mas destacaus desta epoca son el bifas, el endedol i el picu triédricu. ===== Paleolíticu meiu ===== S'án arrecohiu mu pocus restus nesta rehión. Tós ellus son del periu Musteriensi. Se costruyerun cola ténica pol mé la cual carculaban el grandol del estrumentu enantis d'estrael dela piera matrís un çalacu adecuau al estrumentu que pretendian cuaharingal. Los útilis mas caraterísticus eran las raeeras, denticulaus i puntas. Tós ellus son menus pesaus, menus toscus, atuñaus con una tenuluhia más avançá que los del Paleulíticu inferiol. Los lugaris ondi s'atopan yacimientus del periu Musteriensi se correspondin colos el periu Achelensi, es izil, alreol los rius. Sin embalgu, tamién s'án atopau restus en zonas bahas i meyas de sierras en Badahó, lo que eviéncia un mayol control territorial, una mayol capaciá d'abital ciertus lugaris i conseguil caça, alimentu i labutación en ellus. ===== Paleulíticu superiol ===== Duranti esta era apaici el ''Homo sapiens sapiens'' (el ombri atual) sobri la fás dela Tierra. Nesta epoca huerun hechus los grabaus i pinturas la cueva e Maltraviesu, santuáriu del arti cuatelnáriu, i delas Minas de Castañal d'Ibol. Toas son d'estilu Madaleniensi. Ena cueva e Maltraviesu, s'atopan grabaus dela silueta duna gabata, várius triángulus i algotras feguras heumétricas. Sobritó s'án atopau mas de 30 manus pintás en negativu i sin deu meñiqui la mayoria dellas. Nu s'án atopau restus que suhieran que huera abitá duranti esta epoca, inque sí d'epocas posterioris, polo que se puei concluil qu'era un lugal sagrau, nu d'abitación. ==== Neolíticu ==== [[File:Cueva el Boquiqui.JPG|thumb|250px|right|[[Cueva el Boquiqui]]]] Inque namás abemus una mihina datus al tentu el Epipaleulíticu ena atual rehión d'Estremaúra, el Neolíticu conllevó angunus cambeus ena susisténcia las comuniais umanas qu'abitan la rehión. Los mas emportantis son la entroución la ganaeria i la agricurtura, que s'incorporan a las ativiais de caça i recoleción ya desistentis. Eno que se refiei a la tenulohia, la encorporación mas emportanti es la e la cerámica que premitirá el almacenamientu los eceentis agrículas. Ogañu los estuyus mas recientis consieran qu'el neulíticu en Estremaura esminció ena transición el VI al V miléniu a.C. Se supera asina el concetu de '''Neulíticu Tardiu''' que angunus autoris iban empreau, creyendu que la apaición de l'agricurtura abria siu muchu mas tardia nesta zona d'España. Los yacimientus mas emportantis el Neulíticu Antigu son la cueva la Charneca (Oliva e Méria), el Lombu la Orca (Prasençuela), Boquiqui (Praséncia), la cueva d'El Conehal (Caçris) i Los Barruecus (Malpartia e Caçris). Desti úrtimu yacimientu procein las eviéncias d'agricurtura mas antiguas la rehión, que huerun fechás nel acaberu el VI miléniu e.C. Los endícius de domesticación animal son débilis, peru puei suponelsi que la domesticación animal es contempuránia a la entroución de l'agricurtura. Nestus yacimientus s'án atopau cerámicas decorás, sobritó la varieá llamá "Boquiqui", pol belsi decumentau pol primel vezi nesta [[Cueva el Boquiqui|cueva]] e [[Praséncia]]. Dendi el Neolíticu Meiu, a esmiençus el V miléniu a.C., apaici el megalitismu ena rehión. Desistin angunus puebraus conocius desta epoca, a namás angunus datus el yacimientu Los Barruecus. El chascu megalíticu, en cámbeu, abemus güena conocéncia, pues desistin una tupa apeñuhamientus de dólminis en divelsas comalcas la rehión. Grupus desti tipu de sepulcrus megalíticus puein atopalsi en Valéncia d'Alcántara, Ceillu, Santiagu d'Alcántara u Barcarrota, pol nu izil ehempraris arrutaus de gran enterés, cumu el dolmin de Lácara. Sin embalgu es mestel izil qu'esti chascu tieni gran perduráncia nel tiempu, perdurandu hata los prencipius la Eá el Bronci. Los enterramientus desta fasi audechan caraterizalsi pol micrulitus de sílis, cerámicas chanas i angunus ídolus praca. El Neulíticu Acaberu es mehol conociu enos arrayus de Guadiana, con yacimientus cumu los de Araya u El Lobu, entri otrus a los que añiiremus el de Los Cañus de Çafra recientienti. S'esarrolla dendi el 3500 e.C. i sentará las basis pala apaición el Calculíticu, dendi el III miléniu a.C. Estus puebraus tiinin una verdaera vocación agrícula i ganaera. El su asiahamientu, celcana a tierras fértilis, audechan sel en suavis lomas arreol los caucis los rius. Las cerámicas se caraterizan pol sel pláticaenti lisas, con escasas decoracionis i hormas simpris. La cerámica mas endicativa es la "caçuela carená", que apaici corrientienti enos yacimientus de tol Suroesti peninsulal, demostrandu la entegración d'Estremaura drentu duna dinámica curtural común caraterizá pol encrementu demugráficu i el afianciamientu, ca vezi mas craru, de l'agricurtura i la ganaeria. ==== Calcolíticu ==== Duranti el Calculíticu u Eá de Cobri, las comuniais umanas preestóricas realiçan avancis nel esplotaeru agropecuáriu del meyu, se desarrolla la metalúlhia col eníciu dela tresholmación del cobri. Se prouci un esarrollu dela comprehiá social tantu estrutural cumu ideulóhicaenti: ai desigualdá de rolis i de bienis. ===Estremaúra preromana === Entri los puebrus prerromanus más emportantis que abitarun Estremaura s'atopaban los Vetonis, assitiaus enas atualis províncias de Caçris i Salamanca, la província d'Ávila i parti dela e Toleu. Los lusitanus, que s'esperriaban pol centru-sul dela atual Estremaura i centru e Purtugal, puebru pastoril, inque al paicel eran más probis que los sus vizinus Vetonis i en sigún relatus angunus s'enliaban a arrepañal i asartal pa sobrivivil. Assitiaus al sul, entri Guadiana i Guadalquivil, s'alcuentraban los célticus, qu'eran prencipalmenti urbanus i ofrecierun poca resisténcia a las tropas romanas, polo que nu huerun estáculu pal avanci destas. === Estremaúra romana === La tierra desta confederación lusitana sufrió una Romanidación compreta i prehunda. El grau de romaniçación alcançau i la estensión dela província Ulteriol aconsehaban un gobielnu çalachau, naciendu la [[Lusitánia]] cumu província en tiempus d'Augustu (s. II a C.). La província e "Lusitania" estaba holmá pol gran parti d'Estremaúra, i Portugal central. Se hizun una tupa vereas de comunicación ([[Carçá romana|carçás]]), grandis urbis, destacandu [[Méria]], hundá nel 25 a.C., ciá mu senificativa nel Empériu Romanu i capital de Lusitánia. Un aspetu emportanti hue l'adoción dela luenga el empériu, basi de tolas huturas [[Luenga romanci|luengas romancis]] peninsularis. [[File:Merida_Roman_Theatre1.jpg|thumb|250px|Teatru Romanu, Méria]] La capital dela província e Lusitánia, Emerita Augusta, se gorvió una ciá rica i pulia, que ná tinia qu'envidial a las otras capitalis de província ispanas, Tarracu i Córduba. Tinia una ámpria i cudiá redi de comunicacionis que la bandeaban pa uñila colas restantis capitalis de província i con algotras ciais; asín, el Caminu la Prata conetaba Astúrias con Emerita i con Itálica; otrus caminus ahilaban pa Córduba, a Olisipo (Lisboa), a Conimbriga (Coimbra), pasandu pola famosa [[puenti d'Alcántara]]. Méria canaliçó el comélciu i la via e la província pa Roma, norti d'África i Grécia. Nu ai dua que se consiguió un artu grau de bienestal. Estu lo demuestra el cilcu de Méria, escapás de acohel a 25.000 espetaoris. Vespasianu dió otru pasu ena romaniçación al conceel el derechu de ciaania latina a tolos abitantis dela Península Ibérica, facilitandu desti mó el que los ispanus puyeran aceel a un cargu púbricu. Nel s. III d.C. esmiençarun los pobremas. Tropas helmánicas, holmás pol bárbarus, chegarun a la província. Pol estu se hortificarun las ciais; desti tiempu datan las murallas de Méria, Cória i Caçris. El perigru chegaria nel s. V, ehandu a la província abaldoná i arruiná. La ciá de Catra Cecilia s'estinguió. Algotras, cumu Augustobriga, Cáparra i Iulipa (Çalamea e la Serena) quearun nel orviu, a pesal queal en pie hormidabris monumentus. La Lusitánia hue envaia primeru polos alanus i aluspués polos suevus. Con ellus entramus en epoca visigoa. === Sigrus XV, XVI i XVII === Un rahu caraiterísticu e la rehión hue l'emigración a [[América]]. Una tupa emigrantis huerun ombris en cata el pulu i la nombreria qu'España ya nu ofrecia endispués la caia e Graná en 1492, el mesmu añu que se descubrió América. Mesmamenti entri los conquistaoris destacan angunus estremeñus cumu: [[Hernán Cortés]], conquistaol de Méhicu, [[Francisco Pizarro]], quien uñió los territórios incas al Reinu d'España i [[Pedro de Valdivia|Pedro de Valdívia]], conquistaol de [[Chili]] que lo llamó "Nueva Extremadura", cuya capital era Santiago de Nueva Extremadura, unta la su queria, la pracentina [[Inés de Suárez]]. === Sigru XX === La segundera metá del sigru XX estuvu marcá pola sangria demugráfica ena rehión. Más de 800.000 presonas eharun Estremaura pa partil en cata una mayol prosperiá nalgotras rehionis españolas, cumu [[País Vascu|Pais Vascu]], [[Mairil|Madril]] u [[Cataluña]], i nalgotrus paisis, cumu [[Francia|Fráncia]], [[Alemaña]] u [[Paisis Baxus|Olanda]]. === Estoria recienti === * 26 de Hebreru de 1983 se promulga la Lei Orgánica 1/83 de 25 de hebreru el Estatutu d'Autunomia. Estremaura se güervi una [[Comuniá Autúnoma]]. * 8 de Mayu de 1983 primeras Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]] con vitória pol mayoria asoluta el PSOE que consigui el 53,34 % de los votus i 35 diputaus. * 8 de Húniu de 1983 es desinau presienti la [[Junta d'Estremaúra]] [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], siendu el primel presienti del Ehecutivu Autunómicu. * 8 de Setiembri e 1985 Dia d'Estremaura en [[Guadalupi]]. Primel cerebración endispués la su desinación estitucional. * 23 de Noviembri e 1986 Caçris en desiná Ciá [[Patrimoñu la Umaniá]] pola UNESCO i Tercel Grupu Monumental d'Uropa pol Consehu d'Uropa. * 26 de Mayu e 1991. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]]: vitoria el PSOE con 39 escañus. * 31 de Diciembri e 1994 se decrara, pol mé la Lei 40/1994, de 30 de Diciembri, la paraliçación definitiva dela costrución dela Central Nucleal de Valdecaballerus. La recramación ciaana desta paraliçación es consierau cumu unu los primerus símbulus dela ientiá rehional. * 28 de Mayu e 1995. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]], el PSOE con 31 escañus, consigui una mayoria minoritária, que le premiti gobelnal solitariu duranti tola lehislatura. * 17 d'Abril de 2002. [[LinEx]], la destribución de software libri, realizá pola Conseheria d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia dela [[Junta d'Estremaúra]], es prehentá púbricaenti en [[Méria]]. Esti acontecimientu otieni gran reprecusión mundial al hazelsi ecu dela notícia la prestihiosa rivista Wired, con el endirgui [http://www.wired.com/news/business/0,1367,51994,00.html Extremadura Measures: Linux] * 25 de Mayu e 2003. Elecionis pala Assambrea d'Estremaúra, el PSOE amplía la su mayoría asoluta oteniendu 36 escañus. * 1 de Diciembri e 2005. Endispués un añu e labutus pa enharetala, s'enician las emisionis dela telivisión i l'arrádiu Unus meyus de comunicación de titulariá púbrica c'apuestan pun moelu d'esprotación deferenti i que son los de menol presupuestu, con abonda deferéncia, del panorama d'entis púbricus españolis. * 19 de setiembri e 2006. Endispúes 23 añus de presienti e la Hunta d'Estremaúra, Huan Carlus Rodrigues Ibarra hadi púbrica la su decisión de nu golvel a prehentalsi palas elecionis pala Hunta cumu candiatu. * 8 de Júliu de 2011. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]]: es desinau presienti la Hunta d'Estremaura José Antonio Monago. == Geografia == {{AP|Geografia d'Estremaúra}} === Puebración i superficii === La puebración d'Estremaúra es de 1.086.373 abitantis (01/01/2006 huenti), assinque representa el 2,74% la puebración española (44.708.964 ab.). La su densidá de puebración es mu baxa (25,81&nbsp;ab/qm²) en comparancia cona española (84,42&nbsp;ab/km²). {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=42% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Monicípius más puebraus<ref>'''''huenti:''''' INE, Estitutu Nacional d'Estaística. (01-01-2006). Rial Decretu 1627/2006, de 29 de Diziembri</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Monicípiu !width=9% |Puebración |- |1ª||align=left|'''[[Badajós (Monicípiu)|Badajós]]'''||align=right|143.748 |- |2ª||align=left|'''[[Caçris]]||align=right|90.218 |- |3ª||align=left|'''[[Méria]]||align=right|53.915 |- |4ª||align=left|'''[[Prasencia]]||align=right|39.785 |- |5ª||align=left|'''[[Don Benitu]]||align=right|34.051 |- |6ª||align=left|'''[[Almendraleju]]||align=right|31.424 |- |7ª||align=left|'''[[Villanueva dela Serena]]||align=right|24.932 |- |8ª||align=left|'''[[Navalmoral dela Mata]]||align=right|17.099 |- |9ª||align=left|'''[[Zafra]]||align=right|17.014 |- |10ª||align=left|'''[[Montiju]]||align=right|15.648 |- |} La província mas puebrá es [[Província de Baajós|Província de Badajós]], con 673.474 abitantis, con una densiá puebración de 30,94&nbsp;ab/km² i, la su supifícii, 21.766&nbsp;km², es la província mas estensa d'España. En [[Província e Caçris|Caçris]] vivin 412.899 abitantis nuna supifícii de 19.868&nbsp;qm², es la província mas estensa d'España alatrás de Badajós. La supifícii d'Estremaura es de 41.633&nbsp;km². Los núclius urbanus mas emportantis pola su puebración son [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]] (143.748 ab, censu INE 2006), [[Caçris]] (90.218 ab, censu INE 2006), la conurbación Don Benitu-Villanueva la Serena (58.983 ab, censu INE 2006) i [[Méria]](53.915, censu INE 2006). La puebración estremeña, hormi el censu 1591 las províncias la Corona Castilla, era alreol de 540.000 abitantis i holmaban el 8% el total d'España. Nu se gorvió a hazel un nuevu censu de siguru hata el añu 1717, añu nel qual abian 326.358 abitantis. Dendi esta epoca, se produhu un umentu la puebración mas u menus costanti, hata la décaa los 60 del sigru XX (1.379.072 abitantis en 1960<ref>Hondón decumental del INE. Censu 1960. Tomu III. Volumin provincialis.</ref>), dendi la qual esminció un descensu liheru la puebración pol mé la emigración a otrus paisis i rehionis d'España. === Climi === El climi d'Estremaúra es el tipu mediterráneu, acetu nel norti, ondi está continentaliau, i nel oesti, ondi la enfruéncia el Atlánticu hazi qu'el climi sea más suavinu. En heneral, se caraiteriza polos sus vranus calorosus i secus, con gran escasés de llúvias, i unus ibielnus largus i suavizaus pol mé la enfruéncia oceánica pola celcania a la costa alántica purtuguesa. === Temperaturas === Las temperaturas meias anualis várian entri 16 i 17&nbsp;°C en añu en añu. Nel norti Estremaúra, las temperaturas meias (13&nbsp;°C) son más baxas que nel sul (18&nbsp;°C), los valoris van umentandu pogressivaenti a miia que s'abança pal sul hata llegal a enmeyacionis de Sierra Morena, ondi desminuin pol mé l'artol. Duranti el vranu, la temperatura meia el mes de Húliu es mayol de 26&nbsp;°C, aportandu a unas máisimas diurnas que cuelan los 40&nbsp;°C. Es, pues, un vranu calorosu las cuyas temperaturas son mayoris delas qu'eberia tenel, se supón, pola su prossimiá al Alánticu. La latitú la rehión detelmina qu'el grau d'assolanáncia sea altu. Estu, casau cola enfruéncia el anticiclón delas Açoris i cola reucia artol meia la rehión (200–400&nbsp;m), prevoca la elevá temperatura meia d'Estremaúra. Los iviernus son suavis. Las temperaturas ibelnalis mas baxas se rustrin ena zonas de montañas artas (Sistema Central, Sierra Guaalupi i angunas árias de Sierra Morena), con una temperatura meia de 7,5&nbsp;°C. === Precipitacionis === Las precipitacionis varian entri 450 i 500 litrus pol metru cuairau anualis. Las zonas de mayoris precipitacionis se correspondin con lugaris montañosus cumu las sierras el norti, la sierra e Guadalupi i Sierra Morena, ondi alicuandu s'alcançan los 1000 litrus. Las zonas ondi las precipitacionis son menoris son las de menol altol: Vegas Baxas de Guadiana. Son precipitacionis escasas con destribución estacional —s'apeñuhan en ibielnu—. Ai predomiñu los chubascus en contra la llúvia i el llovisneu. Amás, ai periús de varius añus enos que las precipitacionis son mayoris («la zagala»), i periús enos que son menoris («el zagal») que se ripitin alternativaenti ca varius añus. x == Gobiernu i Alministración == {{AP|Política d'Estremaúra}} * El [[PSOE]] gobernó Estremaúra dende que entró en vigol el Estatutu d'Autonomia en 1983 ata 2011, quandu las elecionis las ganó [[Partido Popular]]. * El presienti la Junta d'Estremaúra dende 1982 hue [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], en huendu sustituiu por Guillermo Fernández Vara enas elecionis de 2007, i por José Antonio Monago en 2011. * El palramentu autunómicu estremeñu es l'Asamblea d'Estremaúra, hormau pol 65 diputaus, 35 ligius por Badajós i 30 por Caçris. === Presidentis d'Estremaúra === * 1978-1980: Luis Jacinto Ramallo García ('''UCD''') (Presidenti la Junta pre-autonómica) * 1980-1982: Manuel Bermejo Hernández ('''UCD''') (Presidenti la Junta pre-autonómica) * 1982-2007: Juan Carlos Rodríguez Ibarra ('''PSOE''') * 2007-2011: Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''') * 2011-2015: José Antonio Monago ('''PP''') * 2015-2023 : Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''') * 2023 - : María Guardiola ('''PP''') === Monicípius === * [[Lista e monicípius d'Estremaura]] * [[Comarcas d'Estremaura]] == Economía == {{AP|Economia d'Estremaúra}} * Estremaúra es una las regionis menus desenroás d'España. * La escasa endustrialización i la esplotación agroganadera dela hesa á premitiu conselval, unta la vecina rehión lusa d'Alenteju, un meiu natural que nu desisti nel restu d'Uropa, i que costitui un singulal clusu d'esplotación racional de los recursus naturalis. El turismu rural i ecolóhicu están en prena espansión i esarrollu, sumau a ciais turísticas traicionalis cumu Caçris i Méria. * Estremaúra es una las rehionis uropeas que mayoris invelsionis está haziendu pala su incorporación nuna Socieá la Enhormación pa tós, con el proyeutu Linex, un sistema operativu basau en Linux i adatau pal su usu en escuelas i estitucionis de gobielnu. == Coltura == {{AP|Coltura d'Estremaúra}} [[File:Monasterio_de_Guadalupe.jpg|thumb|right|Monesteriu de Guadalupi]] * [[Inu d'Estremaura]] * [[Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaura]] * [[Dia d'Estremaura]] === Gastronomiu === {{AP|Gastronomía d'Estremaúra}} [[File:Chickpea pods.jpg|thumb|Una parti emportanti cozina estremeña está basá enos garbanzus.]] Estremaura es conocida polas deferentis preparacionis del [[Sus scrofa|guarru]] i las [[ocejas]] que se comin acompañaus de pan (comu los ''callos con manos de cerdo'', ''caldereta de cordero'', ''cabrito en cuchifrito'', ''frite de cordero'' i el ''cabrito a la hortelana''.<ref>[http://www.mancomunidadhurdes.org/index.php?opcion=gastronomia Gastronomia de las Hurdes]</ref> La cozina d'Estremaura enclui tamién algotras carnis comu la [[gallina]] (unu los engredientis prencipalis el ''cocido extremeño''), la [[liebri]] (''arroz con liebre''), las [[rana]]s (''ancas de ranas fritas ''), pezis comu la [[tinta tinca|tenca]] (''tencas fritas '') i la [[Salmo trutta|trucha]] (''truchas con jamón''), o el [[Lacerta lepida|alagartu]] (''lagarto con tomate''). Los condimentus utilizaus con más frecuencia son el poleu, el aju, el laurel o l’anís Entri los pratus populares básicus ganan los basaus en los garbanzos, los frijolis, las patatas, la [[calabaça]], las [[castañas]], la [[cebolla]] i los [[pimientu]]s: el ''cocido extremeño'', el ''potaje de garbanzos y judías blancas'', la ''sopa blanca de ajos'', el ''potaje de castañas secas'', les [[mongetes|''habichuelas'']] i la ''olla con "asaúra"''. Angunus alimentus ancestralis estremeñus son las [[migas]] i [[gachas]], entri las que destacan las ''migas con torreznos''.<ref>{{Cita web |url=http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm |título=Saber Popular - Revista extremeña de folklore |fechaacceso=2009-09-23 |archive-date=2011-10-05 |archive-url=https://web.archive.org/web/20111005014811/http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm |dead-url=yes }}</ref> La ''chanfaina'' es un guisu hechu con hígau, sessus, coraçón i riñonis de corderu con sofritu a basi laurel, ajus, pan i güevus durus. Los embutius es otra las epecialiais la gastronomia estremeña, huendu mu emportantis la ''morcilla «Felisa»'' (a base de sangri i [[cebolla]]), ''morcillas de cabezá'', ''morcillas [[patata|patateras]]'', [[morcilla]]s de calabaça, las ''«chacinas»'', el lomu i el [[jamón]] curau, la longaniça i los chorizus. Los dulcis regionalis son preparaus a basi miel, manteca, harina i azeiti i enclui buñuelus, madalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vinu, roscas fritas, coquillus de miel, ijuelas, gachas estremeñas, bollus fritus, froretas, socochonis hurdanus i las ''jeringas''.<ref>[http://ab.dip-caceres.org/alcantara/alcantara_online/56/56_005b.htm Gastronomia de Extremadura, Revista Alcántara. nº 56]</ref> [[Archivu:Gigachad.jpg|miniaturadeimagen|Hablante y habitante promedio del Extremeñu]] === Palras === {{EP|Lengua estremeña}} {{EP|La fala}} {{EP|Portugués oliventinu}} En Estremaura la única luenga reconocia cumu oficial es el castillanu, nu ostanti nel su territóriu se palran otras: * [[Luenga purtuguesa|Purtugués]], con várias variantis prencipalis: el [[Purtugués Oliventinu|purtugués oliventinu]], ena comarca d'[[Olivença]], el purtugués de Herrera d'Alcántara, el purtugués de Ceillu, el d'angunas alquerias de Valéncia d'Alcántara i el de La Codosera. Ena mayol parti destas localiais el purtugués s'alcuentra seriamenti amenaçau. Angunas escuelas estremeñas ofrecin el deprendiçahi el purtugés cumu "luenga foriata", encruyendu localiais traicionalmenti lusófonas, peru nu siempri a nivelis que llevin a los alunus a palral bien la idioma. * [[Fala (valli e Hálama)|A Fala de Xálima]] u xalímegu, que está catalogá cumu "Bien d'Enterés Curtural" i tiini especial proteción pol parti la [[Hunta d'Estremaura]]. Se palra nel Valli e Hálama (Xálima). * [[Lengua estremeña]] (Artuestremeñu), que horma parti el troncu asturlionés i, inque es la luenga que aluspués del castillanu cuenta con mayol númiru e palrantis i está en sériu peligru d'estinción, es la que menol proteción tiini, careciendu pol compretu e normalización u la mas ménima cobertura e la su ensiñança, ni privá ni púbrica. == Estremeñus ilustris == === Artis escénicas, cini i telivisión === * '''[[Casimiro Ortas]]''' (n. [[Broças]], 1 mayu de 1880 - † [[Barcelona]], 10 de Marçu de 1947), atol. * '''[[Andrés Mejuto]]''' (n. [[Olivença]], 30 jeneru de 1909 - † [[Mairil]], 21 de Hebreru de 1991), atol. * '''[[Pedro Porcel]]''' (n. [[Haraís de la Vera]], 1910 - † [[Vitória]], 14 Setiembri de 1969), atol. * '''[[Luis Alcoriza]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 5 Setiembri de 1918 - † [[Cuernavaca]], 3 Diziembri de 1992), atol, guionista i diretol de cini. * '''[[Luis Cuenca]]''' (n. [[Navalmoral de la Mata]], 1921 - † [[Mairil]], 21 jeneru de 2004), atol i prémiu Goya en 1996. * '''[[Florinda Chico]]''' (n. [[Don Benitu]], 24 juñu de 1926), atrís. * '''[[Julián Mateos]]''' (n. [[Robreillu de Truhillu]], 15 jeneru de 1938 - † [[Mairil]], 27 de Diciembri de 1996), atol i prouciol de cini, TP d'oru en 1973. * '''[[Valentín Paredes]]''' (n. [[Manchita]], 13 noviembri de 1955), atol. * '''[[Isabel Gemio]]''' (n. [[Albuquerqui]], 5 jeneru de 1961), presentaora de telivisión. * '''[[Javivi]]''' (n. [[Helvás]], 20 de Húniu de 1961), atol. * '''[[Pepa Bueno]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 1964), periodista. * '''[[Maruchi León]]''' (n. [[Caçris]], 1965), atrís. * '''[[Raquel Sánchez Silva]]''' (n. [[Praséncia]], 1973), periodista i presentaora de telivisión. * '''[[Luis Rallo]]''' (n. Estremaura, añus 1970), atol. * '''[[Mariano Mariano]]''' * '''[[Alberto Amarilla]]''' (n. [[Caçris]], 20 Otubri de 1980), atol. === Artis visualis i diseñu, amus pintolis, escurtolis y tou esu === [[File:Luis de Morales 001.jpg|thumb|150px|Virgen de la leche (Luis de Morales)|Virgin de la lechi de [[Luis de Morales]].]] [[File:Francisco de Zurbarán autoportrait.jpg|thumb|right|Francisco de Zurbarán]] * '''[[Pedro de Ibarra]]''' (Alcántara, siglo XVI), arquitetu. * '''[[Luis de Morales]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1509 - † 1586), pintol. * '''[[Francisco Becerra]]''' (n. [[Trujillu]], 1545 – † [[Lima]], 1605), arquitetu. * '''[[Francisco de Zurbarán]]''' (n. [[Huenti de Cantus]], 7 Noviembri de 1598 – † [[Mairil]], 27 Agostu de 1664), pintol del Sigru d'Oru. * '''[[Joaquín Churriguera]]''' (n. [[Praséncia]], 1674 - † [[Salamanca]], 1724), arquitetu i escurtol de la família e los Churriguera. * '''[[José de Hermosilla]]''' (n. [[Llerena]] - † [[Mairil]], 1776), arquitetu. * '''[[Aurelio Cabrera]]''' (Alburquerque, 1870 - Toledo, 1936), pintol y escultol. * '''[[Eugenio Hermoso]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 26 Hebreru de 1883 – † [[Mairil]], 2 Hebreru de 1963), pintol. * '''[[Timoteo Pérez Rubio]]''' (Oliva de la Frontera, 1896 - Río de Janeiro, 1977) * '''[[Juan de Ávalos]]''' (n. [[Méria]], 21 Otubri de 1911 - † [[Mairil]], 6 júliu de 2006), escurtol. * '''[[Juan Barjola]]''' (Torre de Miguel Sesmero, 1919 - Madrid, 2004), pintol. * '''[[Jaime de Jaraíz]]''' (Jaraíz de la Vera, 1934 - Madrid, 2007), pintol. * '''[[Francisco Revelles Tejada]]''' (Valdecaballeros, 1938 – Segovia, 2003), pintol. * '''[[Eduardo Naranjo]]''' (n. [[Monestériu]], 1944), pintol. * '''[[Antonio José Herrero Uceda]]''' ([[Ceclavín]], 1953), pintol. * '''[[Evaristo Palacios]]''' (Torrecillas de la Tiesa, 1956), pintol. * '''[[Godofredo Ortega Muñoz]]''' (San Vicente de Alcántara, 1905 - Madrid, 1982), pintol. * '''[[Manuela Picó]]''' (Azuaga), pintora. * '''[[Juan Pedro Sánchez]]''' (Torrejón el Rubio, 1954), pintol y escultol. * '''[[Fermín Solís]]''' (n. [[Mairoñera]], 16 de Mayu de 1972), dibuhanti de tebeus. === Centíficus === * '''[[Luis de Toro]]''' ([[Prasencia]], 1530? - ????) Meicu y estoriaol. * '''[[José Antonio Pavón y Jiménez]]''' ([[Casatejada]], Caçris, 1754 — Madrid, 1844), botánicu, bien conocíu por los sus estudius delas floras de Perú i de Chile. * '''[[Darío Bacas]]''' ([[Cillerus]] (Caçris), 1845). Ingenieru naval milital, industrial. * '''[[Eloy Bejarano Sánchez]]''' ([[Zarza de Granadilla]], Cáceres), en 1855 - Madrid en 1917) Médico, profesor e investigador español. * '''[[Ventura de los Reyes Prósper]]''' (n. [[Castuera]], 31 Mayu de 1863 - † [[Mairil]], 27 Noviembri de 1922), naturalista i matemáticu. * '''[[Mario Roso de Luna]] ([[Logrosán]]''', 1872 – Madrid, 1931), astrónomu, periodista y escribiol. * '''[[Marcelo Rivas Mateos]]''' ([[Serraílla]], 1875 - Madrid, 1931). Boticariu, botánicu, geobotánicu, zoólogu, i prehessol. * '''[[Francisco Vera Fernández de Córdoba|Francisco Vera]]''' ([[Alconchel]], 26 de hebreru de 1888-Buenos Aires, 1967). Matemáticu, filósofu, escribiol, Jombri de cencia. * '''[[Delfín Hernández Hernández]]''' ([[Cuacos de Yuste]], 1932), Medalla de Extremadura (2012) * '''[[Eladio Viñuela]]''' (n. [[Ibahelnandu]], 1937 - † 1999), centíficu. * '''[[Manuel Luque Otero]]''' ([[Valverde de Llerena]], 1943- Madrid, 2007), meicu, referenti obligau en el estudiu dela hipertensión arterial (HTA). * '''[[Valeriano Ruiz Hernández]]''' ([[Higuera la Real]] (Badajoz), 1943), físicu, centíficu. * '''[[Jesús Ramos Brieva]]''' ([[Caçris]], 1950) Psiquiatra e investigaol sobre las alteracionis del ánimu. * '''[[Pablo Campos Palacín]]''' ([[Cordobilla de Lácara]] (Badajoz), 1951), investigaol del CSIC, [[Medalla de Extremadura]] (2009). * '''[[Juliana Fariña]]''' ([[Badajoz]]), médica e investigaora centífica. * '''[[Diosdado Simón|Diosdado Simón Villares]]''' ([[Torremenga]], 1954-2002), investigaol, biólagu, botánicu * '''[[María Domínguez Castellano]]''' ([[Alcántara]], Cáceres, 1965). Neurobiólaga, investigaora del CSIC. Es uno de los referentis dela envestigación mundial sobre el cáncru. * '''[[Antonia López González]]''' ([[Guareña (Badajoz)]], 1967). Médica, Medalla de Extremadura (2002), investigaora de enfermedadis tropicalis. === Esportistas === {{AP|Deporti d'Estremaúra}} * '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], [[Província Baajós|Badajós]], 1540- m. [[Mairil]] 1580), quiziás el primel gran ajedrecista conociu. * '''[[Adelardo Rodríguez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 26 Setiembri de 1939), fubulista. * '''[[Francisco Delgado Melo]]''' (n. [[Praséncia]], 13 Noviembri de 1943), ex-fubulista. * '''[[Ciriaco Cano]]''' ([[Praséncia]], 4 Agostu de 1948), ex-fubulista. * '''[[Manolo Flores]]''' (n. [[Méria]], 23 júliu de 1951), ex-juegaol i entrenaol de baloncestu. * '''[[Rafael Gordillo]]''' (n. [[Almendralehu]], 24 Hebreru de 1957), fubulista retirau. * '''[[Ernesto Valverde]]''' (n. [[Viandal de la Vera]], 9 Hebreru de 1964), ex-juegaol i entrenaol de furbol. * '''[[Manuel Sánchez Delgado]]''' (n. [[Caçris]], 17 jeneru de 1965), ex-fubulista. * '''[[Francisco Higuera]] Fernández "Paquete"''' (n. [[Escurial]], 30 jeneru de 1965), ex-juegaol de furbol. * '''[[Enrique Fernández Ruiz]]''' (n. [[Caçris]], 15 Marçu de 1967), juegaol de baloncestu retirau. * '''[[Antonio Mata Oliveira]]''' (n. [[Olivença]], 28 Agostu de 1968), ex-fubulista. * '''[[César Sánchez Domínguez]]''' (n. [[Caçris]], 2 Setiembri de 1971), fubulista. * '''[[Juancho Pérez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 3 jeneru de 1974), jugaol de balonmanu. * '''[[Víctor Manuel Fernández Gutiérrez]]''' (n. [[Méria]], 17 abril de 1974), fubulista del Real Valladolid. * '''[[Fernando Morientes]]''' (n. [[Cillerus]], 1976), fubulista. * '''[[Enrique Fernando Ortiz Moruno]]''' (n. [[Çafra]], 2 de júliu de 1977), fubulista. * '''[[José Antonio Pecharromán]]''' (n. [[Caçris]], 16 juñu de 1978), ciclista. * '''[[Ramón Pereira Gómez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 2 de Setiembri de 1978), fubulista. * '''[[Julián Sánchez Pimienta]]''' (n. [[Çafra]], 26 Hebreru de 1980), ciclista. * '''[[Edu Moya]]''' (n. [[Monestériu]], 3 jeneru de 1981), furbolista. * '''[[José Manuel Calderón]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 28 Setiembri de 1981), juegaol de baloncestu. * '''[[Casto Espinosa Barriga]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 18 juñu de 1982), fubulista. * '''[[David Generelo Miranda]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 Agostu de 1982), fubulista. * '''[[Iván Cuéllar]]''' (n. [[Méria]], 27 Mayu de 1984), porteru del [[Atlético de Madrid]]. * '''[[Dani Guillén]]''' (n. [[Praséncia]], 1 Otubri de 1984), fubulista. === Literatura i umanismu === {{AP|Literatura estremeña}} [[File:Benito Arias Montano, Museo Plantin-Moretus.jpg|thumb|[[Benito Arias Montano]].]] [[File:José de Espronceda.jpg|thumb|[[José de Espronceda]].]] [[File:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|thumbnail|Carolina Coronado]] [[File:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|thumb|[[Gabriel y Galán]]]] * '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista i abogau. * '''[[Francisco Sánchez de las Brozas]]''' (n. [[Broças]], 1522 - † [[Valladolís]], 1600), umanista i gramáticu. * '''[[Benito Arias Montano]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 1527 - † [[Sevilla]], 1598), escrebiol umanista. * '''[[Jacobo Rodrigues Pereira]]''' (Berlanga, 1715 - París, 1780), profesol de sordomuus. * '''[[Vicente Antonio García de la Huerta]]''' (n. [[Çafra]], 9 Marçu de 1734 - † [[Mairil]], 12 Marçu]] de 1787), pueta i dramaturgu. * '''[[Bartolomé José Gallardo y Blanco]]''' ([[Campanáriu]], 13 d'Agostu de 1776 - † [[Alcoy]], Alicanti, 1852) hue un bibliúgrafu, eruditu i escrebiol. * '''[[José de Espronceda]]''' (n. [[Almendralehu]], 25 Marçu de 1808 – † [[Mairil]], 23 Mayu de 1842), pueta románticu. * '''[[Carolina Coronado]]''' (n. [[Almendralehu]], 21 Agostu de 1821 - † [[Lisboa]], 15 jeneru de 1911), escrebiora romántica. * '''[[Vicente Barrantes Moreno]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1829 - † [[Pozuelo de Alarcón]], 17 d'Otubri de 1898), escrebiol. * '''[[Felipe Trigo]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 13 de Hebreru de 1864 - † [[Madril]], 2 de Setiembri de 1916), escrebiol i periodista. * '''[[Publio Hurtado]]''' ([[Caçris]], [[1850]]-[[1929]]), escrebiol, estoriaol y etnógrafu. * '''[[José López Prudencio]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1870 - † 1949), escrebiol. * '''[[José María Gabriel y Galán]]''' (1870 - 1905), pueta. Hiju adoptivu de Guijo de Granadilla * '''[[Mario Roso de Luna]]''' (n. [[Logrosán]], 1872 - † [[Mairil]], 1931), astrúnomu, periodista, escrebiol i teúsofu. * '''[[Francisco Valdés Nicolau]]''' (Don Benito, 1892 - 1936), escrebiol. * '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (n. [[Guareña]], 7 de Noviembri de 1894 – † [[Mairil]], 24 de Diciembri de 1945), escrebiol. * '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (Guareña, 1894 – Madrid, 1945), escrebiol. * '''[[Pedro Caba Landa]]''' (Arroyo de la Luz, 1900 - Madrid 1992), escrebiol. * '''[[Jesús Delgado Valhondo]]''' (Mérida, 1909 – Badajoz, 1993), pueta. * '''[[Asunción Delgado]]''' ([[Ceclavín]], 1919), pueta. * '''[[Luis Martínez Terrón]]''' ([[Ceclavín]], 1930), pueta y escrebiol. * '''[[José Antonio Gabriel y Galán]]''' (n. [[Praséncia]], 1940 - † [[Praséncia]], [[1993]]), escrebiol i periodista, nietu de [[José María Gabriel y Galán]]. * '''[[Daniel Arenas]]''' (n. [[Açuaga]], 1945), escrebiol. * '''[[Pureza Canelo]]''' (n. [[Moraleha]], 1946), puetisa. * '''[[Luis Landero]]''' (n. [[Albuquerqui]], 1948), escrebiol. * '''[[Dulce Chacón]]''' (n. [[Çafra]], 3 de Húniu de 1954 - † [[Mairil]], 3 de Diciembri de 2003), escrebiora. * '''[[José Iglesias Benítez]]''' ([[Villalba de los Barros]], [[1955]]), pueta. * '''[[Milagros Frías]]''' (Jerez de los Caballeros, 1955), escribiola. * '''[[Elisa Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1957), escribiola. * '''[[Javier Feijóo]]''' (Baajó, 1960), pueta. * '''[[Javier Pérez Walias]]''' (Plasencia, 1960), pueta. * '''[[Jesús Sánchez Adalid]]''' (n. [[Don Benitu]], 1962), escrebiol. * '''[[Javier Cercas]]''' (Ibahernando, 1962), escrebiol. * '''[[Miguel Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1964), naturalista, escrebiol y dibulgaol. * '''[[Jorge Camacho Cordón]]''' (n. [[Çafra]], 18 de Noviembri de 1966), pueta. * '''[[Lucía González Lavado]]''' (Mérida, 1982), escribiola. * '''[[Ismael Carmona García]]''' (Baajó, 1986), filólogu, pueta i divulgaol del estremeñu. === Música === {{AP|Música tradicional estremeña}} * '''[[Manuel Vicente García]]''' (n. [[Çafra]], 17 de Marçu de 1805 - † [[Londris]], 1 de Húliu de 1906), cantanti d'ópera, inventol del laringoscópiu. * '''[[Pepe el Molinero]]''' (n. 1895 - † 1985), cantaol flamencu. * '''[[Porrina de Badajoz]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1924 - † [[Mairil]], 1977), cantaol flamencu. * '''[[Rosa Morena]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 de Júliu de 1941), cantanti. * '''[[Pablo Guerrero]]''' (n. [[Esparragosa de Laris]], 18 d'Otubri de 1946), cantautol. * '''[[Luis Pastor]]''' (n. [[Berçocana]], 9 de Húniu de 1952), cantautol. * '''[[Roberto Iniesta]]''' (n. [[Praséncia]], 16 de Mayu de 1962), guitarrista d'[[Extremoduro]]. * '''[[Los Chunguitos]]''', grupu de rumba. * '''[[Bebe]]''' (n. [[Valéncia]], 9 de Mayu de 1978), cantanti. * '''[[Soraya Arnelas]]''' ([[Valéncia d'Alcántara]], 13 de Setiembri de 1982), cantanti. * '''[[Azúcar Moreno]]''', duo musical. * '''[[Bucéfalo (banda)|Bucéfalo]]''', grupu de rock. * '''[[Extremoduro]]''', grupu de rock. * '''[[Tam Tam Go]]''', grupu musical holmau en 1988. * '''[[Sínkope]]''', banda de rock de [[La Serena]]. * ''' [[Leonardo Dantés]]''', cantante d'pop (26 d'abril d' 1948 [[San Vicente de Alcántara]], [[Badajoz]]). === Pulíticus === * '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista, hurista i abogau. * '''[[Juan Meléndez Valdés]]''' (n. [[Ribera el Fresnu]], 11 de Marçu de 1754 - † [[Montpellier]], 24 de Mayu de 1817), pulíticu. * '''[[Manuel Godoy]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 12 de Mayu de 1767 - † [[París]], 4 d'Otubri de 1851), primel ministru de [[Carlos IV]]. * '''[[Juan Bravo Murillo]]''' (n. [[Frexenal dela Sierra]], 24 juñu de 1803 - † [[Mairil]], 11 de Hebreru de 1873), presienti del Consehu de Ministrus duranti el reinau de Isabel II]]. * '''[[Juan Donoso Cortés]]''' (n. [[Valli de la Serena]], 6 de Mayu de 1809 - † [[París]], 3 de Mayu de 1853), pulíticu i diplomáticu reacionáriu. * '''[[Saturnino Martín Cerezo]]''' (n. 11 de Hebreru de 1866 - † 2 de Diciembri de 1945), heneral duranti el sítiu de Baler. * '''[[Rafael Sánchez Mazas]]''' (n. [[Cória]], 18 de Hebreru de 1894 - † [[Mairil]], 18 d'Octubri de 1966), miembru hundaol de la "Falange Española". * '''[[Alberto Oliart]]''' (n. [[Méria]], 1928), es-ministru. * '''[[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]]''' (n. [[Méria]], 19 d'Eneru de 1948), prime presienti la [[Hunta d'Estremaura]]. * '''[[Cándido Méndez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 28 d'Eneru de 1952), secretáriu heneral de la [[UGT]]. * '''[[María Antonia Trujillo]]''' (n. [[Peraleda el Çaucehu]], 18 de Diciembri de 1960), es-ministra de Vivienda. * '''[[Celestino Corbacho]]''' (n. [[Valverdi de Leganés]], 14 de Noviembri de 1949), Ministru de Trebahu i Enmigración. === Esproraoris i conquistaoris === [[File:Portrait of Francisco Pizarro.jpg|thumb|150px|right|Francisco Pizarro]] [[File:Ines de Suarez 2.JPG|right|150px|thumb|Inés de Suárez]] * '''[[Vasco Núñez de Balboa]]''' (n. [[Herés de los Caballerus]], 1475, - † [[Acla]], 15 d'Eneru de 1519), primel europeu en descrubril el [[Océanu Pacíficu]]. * '''[[Francisco Pizarro]]''' (n. [[Truhillu]], 16 de Marçu de 1476 - † [[Lima]], 26 de Húniu de 1541), conquistaol del Empériu Inca. * '''[[Pedro de Alvarado]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1485 - † [[Guadalajara]], [[4 de Húliu de 1541), conquistaol. * '''[[Hernán Cortés]]''' (n. [[Medellín]], 1485 – † [[Castilleja de la Cuesta]], 2 de Diciembri de 1547), conquistaol del Empériu asteca. * '''[[Pedro de Valdivia]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 1497 - † [[Tucapel]], 24 de Diciembri de 1553), conquistaol de [[Chili]]. * '''[[Hernando de Soto]]''' (n. [[Barcarrota]], 1500 - † 21 de Mayu, 1542), esproraol. * '''[[Inés de Suárez]]''' (n. [[Praséncia]], 1507 - † [[Chili]], 1580), esproraora i conquistaora. * '''[[Juan Rodríguez Suárez]]''', (n. [[Méria]], 1510), esproraol. * '''[[Francisco de Orellana]]''' (n. [[Truhillu]], 1511 – † 1546), hundaol de Guayaquil. * '''[[Ñuflo de Chaves]]''' (n. [[Santa Crús de la Sierra]], 1518 - † 1568), conquistaol i esproraol. === Religiosus === * '''[[Jerónimo de Loayza]]''' (n. [[Truhillu]], 1498 - † [[Lima]], 25 d'Otubri de 1575), sacerdoti dominicu. * '''[[Pedro de Alcántara]]''' (n. [[Alcántara]], 1499 - † [[Arenas de San Pedro]], 18 d'Otubri de 1562), fraili franciscanu. * '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], 1540 - † [[Madril]], 1580), clérigu i ahedrecista. * '''[[Beata María de Jesús]]''' ([[sigru XVII]]) terciária franciscana, natural de [[Guihu de Cória]]. * '''[[José Pedro Panto]]''' (n. [[Valverdi el Fresnu]], 1778 - † [[San Diego]], 1812), misioneru franciscanu. == Referencias == {{listaref}} == Atijus p'ahuera== * [https://web.archive.org/web/20140704100542/http://www.juntaex.es/ Hunta d'Estremaura] * [https://web.archive.org/web/20050408071529/http://www.paseovirtual.net/ Bibliuteca Virtual Estremeña] * [https://web.archive.org/web/20070630045948/http://www.cit-trujillo.org/ Coloquius Estóricus d'Estremaura] * [https://web.archive.org/web/20050408071529/http://www.paseovirtual.net/ Paseu Virtual pol Estremaura] * [http://www.geolectos.com/ Dialetulohia d'Estremaura] * [http://www.monfrague.com/ Monfragüi] * [https://web.archive.org/web/20071104202715/http://www.extremadurapositiva.es/ Estremaura Positiva] * [https://web.archive.org/web/20070402041410/http://centros1.pntic.mec.es/cp.moreno.nieto/gentilicios.htm Lista e hentilícius estremeñus] * [https://web.archive.org/web/20070602161441/http://www.intermediacv.com/soluciones/exposicioncaceres.html Esposición "Musotrus, Estremaura nel su Patrimoñu] === Meius de comunicación === * [http://www.canalextremadura.es/ Canal Extremadura] * [http://www.elperiodicoextremadura.com/ El Periódico Extremadura] * [http://www.extremaduraaldia.com/ Extremadura al día] * [http://www.hoy.es/ HOY] * [http://www.regiondigital.com/ Región Digital] {{Estremaúra}}{{Comunidais Utónomas d'España}} [[Categoría:Estremaúra]] myss4fveb0ku1yl8o7oz4gclrhmpcly 143097 143096 2026-05-11T09:05:59Z VivaExtremadura 20253 143097 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Estremaúra''' (''Extremaúra'' en [[Fala (valli e Hálama)|a Fala]] i ''Extremadura'' en [[castellanu]]) es una [[comunidá autónoma]] d'[[España]]. Arraya al norti con [[Castilla i León]] (provincias de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] i [[Provincia d'Ávila|Ávila]]); al sul, con [[Andaluzia]] (provincias de [[Provincia de Güerva|Güelva]], [[Provincia de Sevilla|Sevilla]] i [[Provincia de Córdoba|Córdoba]]); al esti con [[Castilla-La Mancha]] (provincias de [[Provincia de Toleu|Toleu]] i [[Provincia de Ciá Real|Ciá Real]]); i al oesti, con [[Portugal]]. La puebración en 2024 es de 1 054 681 hab. S'alcuentra devidía en dos provincias: [[Província de Caçris|Caçris]] (al norti) i [[Provincia de Badajós|Badajós]] (al sul), huendu la su capital [[Méria]]. {{TOC chiquenina}} == Origin del nombri == Al tentu del origin el nombri "Estremaúra", dessistin varias ipótisis: * El nombri d'Estremaúra deriva el latín '''Extrema Dorii''' (Estremus de Dueru, u mas bien "Nalgotru estremu" e Dueru, haziendu referéncia a la su situación al sul desti riu), con el que se llamaba el territóriu assitiau al sul la Cuenca e Dueru (i los sus afluentis); * Hormi algotras ipótisis, la parabra Estremaúra se gastaba duranti la Reconquista pa llamal a las tierras rayanas de los reinus de Lión, Portugal i Castilla colos reinus de Badajós, Lisboa i Toleu. Hormi la Reconquista se derihia pal sul, las nuevas tierras conquistás eran llamás con el nombri d'Estremaúra, derivau el télminu "estremu", arrayu. Al esmiençu huerun llamaus asina los territórius assitiaus enas províncias d'ogañu Sória, Ávila i Salamanca, cuandu estas eran el arrayu sul delas tierras reconquistás. Aluspués la reconquista la Estremaúra d'ogañu, esta queó el su nombri asina. Es mestel tenel cudiau con nu confundila coa província purtuguesa llamá Estremadura, inque el orihin etimulóhicu seya el mesmu. == Estoria == {{Endilgui prencipal|Estoria d'Estremaúra}} === Preestoria === ===== Paleolíticu inferiol ===== Las prebas de presencia umana mas antíguas el atual territoriu d'Estremaúra datan el Paleulíticu inferiol. Enos yacimientus -de preséncia umana mas antiguas el atual territóriu d'Estremaúra datan del periu Paleolíticu Inferiol. Enos yacimientus (mayoritariamenti superficialis) s'án atopau herramientas toscas de cualcita i, en menol miia, de granitu, peru nu s'án atopau restus de cadáviris umanus. La ténica gastá pa cuaharingal las herramientas consistia en harreal la piera con un precutol de piera u uesu hata conseguil puntas, muescas, hachas, picus... Los restus mas antigus se correspondin cola fasi meya el periu Achelensi (unus 700000 añus ha). Los yacimientus mas antigus s'alcuentran p'ondi ai piera adecuá pa tallal i costruil las herramientas, arreol de los rius i los grandis afluentis. Las zonas de mayol apeñuhamientu e yacimientus del periu Achelensi son: alreoris de Méria (riu Guadiana), riu Çuhal, pantanu e Valdecañas, riu Alagón, Herti i El Sartalehu. Los estrumentus mas destacaus desta epoca son el bifas, el endedol i el picu triédricu. ===== Paleolíticu meiu ===== S'án arrecohiu mu pocus restus nesta rehión. Tós ellus son del periu Musteriensi. Se costruyerun cola ténica pol mé la cual carculaban el grandol del estrumentu enantis d'estrael dela piera matrís un çalacu adecuau al estrumentu que pretendian cuaharingal. Los útilis mas caraterísticus eran las raeeras, denticulaus i puntas. Tós ellus son menus pesaus, menus toscus, atuñaus con una tenuluhia más avançá que los del Paleulíticu inferiol. Los lugaris ondi s'atopan yacimientus del periu Musteriensi se correspondin colos el periu Achelensi, es izil, alreol los rius. Sin embalgu, tamién s'án atopau restus en zonas bahas i meyas de sierras en Badahó, lo que eviéncia un mayol control territorial, una mayol capaciá d'abital ciertus lugaris i conseguil caça, alimentu i labutación en ellus. ===== Paleulíticu superiol ===== Duranti esta era apaici el ''Homo sapiens sapiens'' (el ombri atual) sobri la fás dela Tierra. Nesta epoca huerun hechus los grabaus i pinturas la cueva e Maltraviesu, santuáriu del arti cuatelnáriu, i delas Minas de Castañal d'Ibol. Toas son d'estilu Madaleniensi. Ena cueva e Maltraviesu, s'atopan grabaus dela silueta duna gabata, várius triángulus i algotras feguras heumétricas. Sobritó s'án atopau mas de 30 manus pintás en negativu i sin deu meñiqui la mayoria dellas. Nu s'án atopau restus que suhieran que huera abitá duranti esta epoca, inque sí d'epocas posterioris, polo que se puei concluil qu'era un lugal sagrau, nu d'abitación. ==== Neolíticu ==== [[File:Cueva el Boquiqui.JPG|thumb|250px|right|[[Cueva el Boquiqui]]]] Inque namás abemus una mihina datus al tentu el Epipaleulíticu ena atual rehión d'Estremaúra, el Neolíticu conllevó angunus cambeus ena susisténcia las comuniais umanas qu'abitan la rehión. Los mas emportantis son la entroución la ganaeria i la agricurtura, que s'incorporan a las ativiais de caça i recoleción ya desistentis. Eno que se refiei a la tenulohia, la encorporación mas emportanti es la e la cerámica que premitirá el almacenamientu los eceentis agrículas. Ogañu los estuyus mas recientis consieran qu'el neulíticu en Estremaura esminció ena transición el VI al V miléniu a.C. Se supera asina el concetu de '''Neulíticu Tardiu''' que angunus autoris iban empreau, creyendu que la apaición de l'agricurtura abria siu muchu mas tardia nesta zona d'España. Los yacimientus mas emportantis el Neulíticu Antigu son la cueva la Charneca (Oliva e Méria), el Lombu la Orca (Prasençuela), Boquiqui (Praséncia), la cueva d'El Conehal (Caçris) i Los Barruecus (Malpartia e Caçris). Desti úrtimu yacimientu procein las eviéncias d'agricurtura mas antiguas la rehión, que huerun fechás nel acaberu el VI miléniu e.C. Los endícius de domesticación animal son débilis, peru puei suponelsi que la domesticación animal es contempuránia a la entroución de l'agricurtura. Nestus yacimientus s'án atopau cerámicas decorás, sobritó la varieá llamá "Boquiqui", pol belsi decumentau pol primel vezi nesta [[Cueva el Boquiqui|cueva]] e [[Praséncia]]. Dendi el Neolíticu Meiu, a esmiençus el V miléniu a.C., apaici el megalitismu ena rehión. Desistin angunus puebraus conocius desta epoca, a namás angunus datus el yacimientu Los Barruecus. El chascu megalíticu, en cámbeu, abemus güena conocéncia, pues desistin una tupa apeñuhamientus de dólminis en divelsas comalcas la rehión. Grupus desti tipu de sepulcrus megalíticus puein atopalsi en Valéncia d'Alcántara, Ceillu, Santiagu d'Alcántara u Barcarrota, pol nu izil ehempraris arrutaus de gran enterés, cumu el dolmin de Lácara. Sin embalgu es mestel izil qu'esti chascu tieni gran perduráncia nel tiempu, perdurandu hata los prencipius la Eá el Bronci. Los enterramientus desta fasi audechan caraterizalsi pol micrulitus de sílis, cerámicas chanas i angunus ídolus praca. El Neulíticu Acaberu es mehol conociu enos arrayus de Guadiana, con yacimientus cumu los de Araya u El Lobu, entri otrus a los que añiiremus el de Los Cañus de Çafra recientienti. S'esarrolla dendi el 3500 e.C. i sentará las basis pala apaición el Calculíticu, dendi el III miléniu a.C. Estus puebraus tiinin una verdaera vocación agrícula i ganaera. El su asiahamientu, celcana a tierras fértilis, audechan sel en suavis lomas arreol los caucis los rius. Las cerámicas se caraterizan pol sel pláticaenti lisas, con escasas decoracionis i hormas simpris. La cerámica mas endicativa es la "caçuela carená", que apaici corrientienti enos yacimientus de tol Suroesti peninsulal, demostrandu la entegración d'Estremaura drentu duna dinámica curtural común caraterizá pol encrementu demugráficu i el afianciamientu, ca vezi mas craru, de l'agricurtura i la ganaeria. ==== Calcolíticu ==== Duranti el Calculíticu u Eá de Cobri, las comuniais umanas preestóricas realiçan avancis nel esplotaeru agropecuáriu del meyu, se desarrolla la metalúlhia col eníciu dela tresholmación del cobri. Se prouci un esarrollu dela comprehiá social tantu estrutural cumu ideulóhicaenti: ai desigualdá de rolis i de bienis. ===Estremaúra preromana === Entri los puebrus prerromanus más emportantis que abitarun Estremaura s'atopaban los Vetonis, assitiaus enas atualis províncias de Caçris i Salamanca, la província d'Ávila i parti dela e Toleu. Los lusitanus, que s'esperriaban pol centru-sul dela atual Estremaura i centru e Purtugal, puebru pastoril, inque al paicel eran más probis que los sus vizinus Vetonis i en sigún relatus angunus s'enliaban a arrepañal i asartal pa sobrivivil. Assitiaus al sul, entri Guadiana i Guadalquivil, s'alcuentraban los célticus, qu'eran prencipalmenti urbanus i ofrecierun poca resisténcia a las tropas romanas, polo que nu huerun estáculu pal avanci destas. === Estremaúra romana === La tierra desta confederación lusitana sufrió una Romanidación compreta i prehunda. El grau de romaniçación alcançau i la estensión dela província Ulteriol aconsehaban un gobielnu çalachau, naciendu la [[Lusitánia]] cumu província en tiempus d'Augustu (s. II a C.). La província e "Lusitania" estaba holmá pol gran parti d'Estremaúra, i Portugal central. Se hizun una tupa vereas de comunicación ([[Carçá romana|carçás]]), grandis urbis, destacandu [[Méria]], hundá nel 25 a.C., ciá mu senificativa nel Empériu Romanu i capital de Lusitánia. Un aspetu emportanti hue l'adoción dela luenga el empériu, basi de tolas huturas [[Luenga romanci|luengas romancis]] peninsularis. [[File:Merida_Roman_Theatre1.jpg|thumb|250px|Teatru Romanu, Méria]] La capital dela província e Lusitánia, Emerita Augusta, se gorvió una ciá rica i pulia, que ná tinia qu'envidial a las otras capitalis de província ispanas, Tarracu i Córduba. Tinia una ámpria i cudiá redi de comunicacionis que la bandeaban pa uñila colas restantis capitalis de província i con algotras ciais; asín, el Caminu la Prata conetaba Astúrias con Emerita i con Itálica; otrus caminus ahilaban pa Córduba, a Olisipo (Lisboa), a Conimbriga (Coimbra), pasandu pola famosa [[puenti d'Alcántara]]. Méria canaliçó el comélciu i la via e la província pa Roma, norti d'África i Grécia. Nu ai dua que se consiguió un artu grau de bienestal. Estu lo demuestra el cilcu de Méria, escapás de acohel a 25.000 espetaoris. Vespasianu dió otru pasu ena romaniçación al conceel el derechu de ciaania latina a tolos abitantis dela Península Ibérica, facilitandu desti mó el que los ispanus puyeran aceel a un cargu púbricu. Nel s. III d.C. esmiençarun los pobremas. Tropas helmánicas, holmás pol bárbarus, chegarun a la província. Pol estu se hortificarun las ciais; desti tiempu datan las murallas de Méria, Cória i Caçris. El perigru chegaria nel s. V, ehandu a la província abaldoná i arruiná. La ciá de Catra Cecilia s'estinguió. Algotras, cumu Augustobriga, Cáparra i Iulipa (Çalamea e la Serena) quearun nel orviu, a pesal queal en pie hormidabris monumentus. La Lusitánia hue envaia primeru polos alanus i aluspués polos suevus. Con ellus entramus en epoca visigoa. === Sigrus XV, XVI i XVII === Un rahu caraiterísticu e la rehión hue l'emigración a [[América]]. Una tupa emigrantis huerun ombris en cata el pulu i la nombreria qu'España ya nu ofrecia endispués la caia e Graná en 1492, el mesmu añu que se descubrió América. Mesmamenti entri los conquistaoris destacan angunus estremeñus cumu: [[Hernán Cortés]], conquistaol de Méhicu, [[Francisco Pizarro]], quien uñió los territórios incas al Reinu d'España i [[Pedro de Valdivia|Pedro de Valdívia]], conquistaol de [[Chili]] que lo llamó "Nueva Extremadura", cuya capital era Santiago de Nueva Extremadura, unta la su queria, la pracentina [[Inés de Suárez]]. === Sigru XX === La segundera metá del sigru XX estuvu marcá pola sangria demugráfica ena rehión. Más de 800.000 presonas eharun Estremaura pa partil en cata una mayol prosperiá nalgotras rehionis españolas, cumu [[País Vascu|Pais Vascu]], [[Mairil|Madril]] u [[Cataluña]], i nalgotrus paisis, cumu [[Francia|Fráncia]], [[Alemaña]] u [[Paisis Baxus|Olanda]]. === Estoria recienti === * 26 de Hebreru de 1983 se promulga la Lei Orgánica 1/83 de 25 de hebreru el Estatutu d'Autunomia. Estremaura se güervi una [[Comuniá Autúnoma]]. * 8 de Mayu de 1983 primeras Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]] con vitória pol mayoria asoluta el PSOE que consigui el 53,34 % de los votus i 35 diputaus. * 8 de Húniu de 1983 es desinau presienti la [[Junta d'Estremaúra]] [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], siendu el primel presienti del Ehecutivu Autunómicu. * 8 de Setiembri e 1985 Dia d'Estremaura en [[Guadalupi]]. Primel cerebración endispués la su desinación estitucional. * 23 de Noviembri e 1986 Caçris en desiná Ciá [[Patrimoñu la Umaniá]] pola UNESCO i Tercel Grupu Monumental d'Uropa pol Consehu d'Uropa. * 26 de Mayu e 1991. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]]: vitoria el PSOE con 39 escañus. * 31 de Diciembri e 1994 se decrara, pol mé la Lei 40/1994, de 30 de Diciembri, la paraliçación definitiva dela costrución dela Central Nucleal de Valdecaballerus. La recramación ciaana desta paraliçación es consierau cumu unu los primerus símbulus dela ientiá rehional. * 28 de Mayu e 1995. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]], el PSOE con 31 escañus, consigui una mayoria minoritária, que le premiti gobelnal solitariu duranti tola lehislatura. * 17 d'Abril de 2002. [[LinEx]], la destribución de software libri, realizá pola Conseheria d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia dela [[Junta d'Estremaúra]], es prehentá púbricaenti en [[Méria]]. Esti acontecimientu otieni gran reprecusión mundial al hazelsi ecu dela notícia la prestihiosa rivista Wired, con el endirgui [http://www.wired.com/news/business/0,1367,51994,00.html Extremadura Measures: Linux] * 25 de Mayu e 2003. Elecionis pala Assambrea d'Estremaúra, el PSOE amplía la su mayoría asoluta oteniendu 36 escañus. * 1 de Diciembri e 2005. Endispués un añu e labutus pa enharetala, s'enician las emisionis dela telivisión i l'arrádiu Unus meyus de comunicación de titulariá púbrica c'apuestan pun moelu d'esprotación deferenti i que son los de menol presupuestu, con abonda deferéncia, del panorama d'entis púbricus españolis. * 19 de setiembri e 2006. Endispúes 23 añus de presienti e la Hunta d'Estremaúra, Huan Carlus Rodrigues Ibarra hadi púbrica la su decisión de nu golvel a prehentalsi palas elecionis pala Hunta cumu candiatu. * 8 de Júliu de 2011. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]]: es desinau presienti la Hunta d'Estremaura José Antonio Monago. == Geografia == {{AP|Geografia d'Estremaúra}} === Puebración i superficii === La puebración d'Estremaúra es de 1.086.373 abitantis (01/01/2006 huenti), assinque representa el 2,74% la puebración española (44.708.964 ab.). La su densidá de puebración es mu baxa (25,81&nbsp;ab/qm²) en comparancia cona española (84,42&nbsp;ab/km²). {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=42% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Monicípius más puebraus<ref>'''''huenti:''''' INE, Estitutu Nacional d'Estaística. (01-01-2006). Rial Decretu 1627/2006, de 29 de Diziembri</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Monicípiu !width=9% |Puebración |- |1ª||align=left|'''[[Badajós (Monicípiu)|Badajós]]'''||align=right|143.748 |- |2ª||align=left|'''[[Caçris]]||align=right|90.218 |- |3ª||align=left|'''[[Méria]]||align=right|53.915 |- |4ª||align=left|'''[[Prasencia]]||align=right|39.785 |- |5ª||align=left|'''[[Don Benitu]]||align=right|34.051 |- |6ª||align=left|'''[[Almendraleju]]||align=right|31.424 |- |7ª||align=left|'''[[Villanueva dela Serena]]||align=right|24.932 |- |8ª||align=left|'''[[Navalmoral dela Mata]]||align=right|17.099 |- |9ª||align=left|'''[[Zafra]]||align=right|17.014 |- |10ª||align=left|'''[[Montiju]]||align=right|15.648 |- |} La província mas puebrá es [[Província de Baajós|Província de Badajós]], con 673.474 abitantis, con una densiá puebración de 30,94&nbsp;ab/km² i, la su supifícii, 21.766&nbsp;km², es la província mas estensa d'España. En [[Província e Caçris|Caçris]] vivin 412.899 abitantis nuna supifícii de 19.868&nbsp;qm², es la província mas estensa d'España alatrás de Badajós. La supifícii d'Estremaura es de 41.633&nbsp;km². Los núclius urbanus mas emportantis pola su puebración son [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]] (143.748 ab, censu INE 2006), [[Caçris]] (90.218 ab, censu INE 2006), la conurbación Don Benitu-Villanueva la Serena (58.983 ab, censu INE 2006) i [[Méria]](53.915, censu INE 2006). La puebración estremeña, hormi el censu 1591 las províncias la Corona Castilla, era alreol de 540.000 abitantis i holmaban el 8% el total d'España. Nu se gorvió a hazel un nuevu censu de siguru hata el añu 1717, añu nel qual abian 326.358 abitantis. Dendi esta epoca, se produhu un umentu la puebración mas u menus costanti, hata la décaa los 60 del sigru XX (1.379.072 abitantis en 1960<ref>Hondón decumental del INE. Censu 1960. Tomu III. Volumin provincialis.</ref>), dendi la qual esminció un descensu liheru la puebración pol mé la emigración a otrus paisis i rehionis d'España. === Climi === El climi d'Estremaúra es el tipu mediterráneu, acetu nel norti, ondi está continentaliau, i nel oesti, ondi la enfruéncia el Atlánticu hazi qu'el climi sea más suavinu. En heneral, se caraiteriza polos sus vranus calorosus i secus, con gran escasés de llúvias, i unus ibielnus largus i suavizaus pol mé la enfruéncia oceánica pola celcania a la costa alántica purtuguesa. === Temperaturas === Las temperaturas meias anualis várian entri 16 i 17&nbsp;°C en añu en añu. Nel norti Estremaúra, las temperaturas meias (13&nbsp;°C) son más baxas que nel sul (18&nbsp;°C), los valoris van umentandu pogressivaenti a miia que s'abança pal sul hata llegal a enmeyacionis de Sierra Morena, ondi desminuin pol mé l'artol. Duranti el vranu, la temperatura meia el mes de Húliu es mayol de 26&nbsp;°C, aportandu a unas máisimas diurnas que cuelan los 40&nbsp;°C. Es, pues, un vranu calorosu las cuyas temperaturas son mayoris delas qu'eberia tenel, se supón, pola su prossimiá al Alánticu. La latitú la rehión detelmina qu'el grau d'assolanáncia sea altu. Estu, casau cola enfruéncia el anticiclón delas Açoris i cola reucia artol meia la rehión (200–400&nbsp;m), prevoca la elevá temperatura meia d'Estremaúra. Los iviernus son suavis. Las temperaturas ibelnalis mas baxas se rustrin ena zonas de montañas artas (Sistema Central, Sierra Guaalupi i angunas árias de Sierra Morena), con una temperatura meia de 7,5&nbsp;°C. === Precipitacionis === Las precipitacionis varian entri 450 i 500 litrus pol metru cuairau anualis. Las zonas de mayoris precipitacionis se correspondin con lugaris montañosus cumu las sierras el norti, la sierra e Guadalupi i Sierra Morena, ondi alicuandu s'alcançan los 1000 litrus. Las zonas ondi las precipitacionis son menoris son las de menol altol: Vegas Baxas de Guadiana. Son precipitacionis escasas con destribución estacional —s'apeñuhan en ibielnu—. Ai predomiñu los chubascus en contra la llúvia i el llovisneu. Amás, ai periús de varius añus enos que las precipitacionis son mayoris («la zagala»), i periús enos que son menoris («el zagal») que se ripitin alternativaenti ca varius añus. x == Gobiernu i Alministración == {{AP|Política d'Estremaúra}} * El [[PSOE]] gobernó Estremaúra dende que entró en vigol el Estatutu d'Autonomia en 1983 ata 2011, quandu las elecionis las ganó [[Partido Popular]]. * El presienti la Junta d'Estremaúra dende 1982 hue [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], en huendu sustituiu por Guillermo Fernández Vara enas elecionis de 2007, i por José Antonio Monago en 2011. * El palramentu autunómicu estremeñu es l'Asamblea d'Estremaúra, hormau pol 65 diputaus, 35 ligius por Badajós i 30 por Caçris. === Presidentis d'Estremaúra === * 1978-1980: Luis Jacinto Ramallo García ('''UCD''') (Presidenti la Junta pre-autonómica) * 1980-1982: Manuel Bermejo Hernández ('''UCD''') (Presidenti la Junta pre-autonómica) * 1982-2007: Juan Carlos Rodríguez Ibarra ('''PSOE''') * 2007-2011: Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''') * 2011-2015: José Antonio Monago ('''PP''') * 2015-2023 : Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''') * 2023 - : María Guardiola ('''PP''') === Monicípius === * [[Lista e monicípius d'Estremaura]] * [[Comarcas d'Estremaura]] == Economía == {{AP|Economia d'Estremaúra}} * Estremaúra es una las regionis menus desenroás d'España. * La escasa endustrialización i la esplotación agroganadera dela hesa á premitiu conselval, unta la vecina rehión lusa d'Alenteju, un meiu natural que nu desisti nel restu d'Uropa, i que costitui un singulal clusu d'esplotación racional de los recursus naturalis. El turismu rural i ecolóhicu están en prena espansión i esarrollu, sumau a ciais turísticas traicionalis cumu Caçris i Méria. * Estremaúra es una las rehionis uropeas que mayoris invelsionis está haziendu pala su incorporación nuna Socieá la Enhormación pa tós, con el proyeutu Linex, un sistema operativu basau en Linux i adatau pal su usu en escuelas i estitucionis de gobielnu. == Coltura == {{AP|Coltura d'Estremaúra}} [[File:Monasterio_de_Guadalupe.jpg|thumb|right|Monesteriu de Guadalupi]] * [[Inu d'Estremaura]] * [[Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaura]] * [[Dia d'Estremaura]] === Gastronomiu === {{AP|Gastronomía d'Estremaúra}} [[File:Chickpea pods.jpg|thumb|Una parti emportanti cozina estremeña está basá enos garbanzus.]] Estremaura es conocida polas deferentis preparacionis del [[Sus scrofa|guarru]] i las [[ocejas]] que se comin acompañaus de pan (comu los ''callos con manos de cerdo'', ''caldereta de cordero'', ''cabrito en cuchifrito'', ''frite de cordero'' i el ''cabrito a la hortelana''.<ref>[http://www.mancomunidadhurdes.org/index.php?opcion=gastronomia Gastronomia de las Hurdes]</ref> La cozina d'Estremaura enclui tamién algotras carnis comu la [[gallina]] (unu los engredientis prencipalis el ''cocido extremeño''), la [[liebri]] (''arroz con liebre''), las [[rana]]s (''ancas de ranas fritas ''), pezis comu la [[tinta tinca|tenca]] (''tencas fritas '') i la [[Salmo trutta|trucha]] (''truchas con jamón''), o el [[Lacerta lepida|alagartu]] (''lagarto con tomate''). Los condimentus utilizaus con más frecuencia son el poleu, el aju, el laurel o l’anís Entri los pratus populares básicus ganan los basaus en los garbanzos, los frijolis, las patatas, la [[calabaça]], las [[castañas]], la [[cebolla]] i los [[pimientu]]s: el ''cocido extremeño'', el ''potaje de garbanzos y judías blancas'', la ''sopa blanca de ajos'', el ''potaje de castañas secas'', les [[mongetes|''habichuelas'']] i la ''olla con "asaúra"''. Angunus alimentus ancestralis estremeñus son las [[migas]] i [[gachas]], entri las que destacan las ''migas con torreznos''.<ref>{{Cita web |url=http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm |título=Saber Popular - Revista extremeña de folklore |fechaacceso=2009-09-23 |archive-date=2011-10-05 |archive-url=https://web.archive.org/web/20111005014811/http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm |dead-url=yes }}</ref> La ''chanfaina'' es un guisu hechu con hígau, sessus, coraçón i riñonis de corderu con sofritu a basi laurel, ajus, pan i güevus durus. Los embutius es otra las epecialiais la gastronomia estremeña, huendu mu emportantis la ''morcilla «Felisa»'' (a base de sangri i [[cebolla]]), ''morcillas de cabezá'', ''morcillas [[patata|patateras]]'', [[morcilla]]s de calabaça, las ''«chacinas»'', el lomu i el [[jamón]] curau, la longaniça i los chorizus. Los dulcis regionalis son preparaus a basi miel, manteca, harina i azeiti i enclui buñuelus, madalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vinu, roscas fritas, coquillus de miel, ijuelas, gachas estremeñas, bollus fritus, froretas, socochonis hurdanus i las ''jeringas''.<ref>[http://ab.dip-caceres.org/alcantara/alcantara_online/56/56_005b.htm Gastronomia de Extremadura, Revista Alcántara. nº 56]</ref> [[Archivu:Gigachad.jpg|miniaturadeimagen|Hablante promedio del Estremeñu]] === Palras === {{EP|Lengua estremeña}} {{EP|La fala}} {{EP|Portugués oliventinu}} En Estremaura la única luenga reconocia cumu oficial es el castillanu, nu ostanti nel su territóriu se palran otras: * [[Luenga purtuguesa|Purtugués]], con várias variantis prencipalis: el [[Purtugués Oliventinu|purtugués oliventinu]], ena comarca d'[[Olivença]], el purtugués de Herrera d'Alcántara, el purtugués de Ceillu, el d'angunas alquerias de Valéncia d'Alcántara i el de La Codosera. Ena mayol parti destas localiais el purtugués s'alcuentra seriamenti amenaçau. Angunas escuelas estremeñas ofrecin el deprendiçahi el purtugés cumu "luenga foriata", encruyendu localiais traicionalmenti lusófonas, peru nu siempri a nivelis que llevin a los alunus a palral bien la idioma. * [[Fala (valli e Hálama)|A Fala de Xálima]] u xalímegu, que está catalogá cumu "Bien d'Enterés Curtural" i tiini especial proteción pol parti la [[Hunta d'Estremaura]]. Se palra nel Valli e Hálama (Xálima). * [[Lengua estremeña]] (Artuestremeñu), que horma parti el troncu asturlionés i, inque es la luenga que aluspués del castillanu cuenta con mayol númiru e palrantis i está en sériu peligru d'estinción, es la que menol proteción tiini, careciendu pol compretu e normalización u la mas ménima cobertura e la su ensiñança, ni privá ni púbrica. == Estremeñus ilustris == === Artis escénicas, cini i telivisión === * '''[[Casimiro Ortas]]''' (n. [[Broças]], 1 mayu de 1880 - † [[Barcelona]], 10 de Marçu de 1947), atol. * '''[[Andrés Mejuto]]''' (n. [[Olivença]], 30 jeneru de 1909 - † [[Mairil]], 21 de Hebreru de 1991), atol. * '''[[Pedro Porcel]]''' (n. [[Haraís de la Vera]], 1910 - † [[Vitória]], 14 Setiembri de 1969), atol. * '''[[Luis Alcoriza]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 5 Setiembri de 1918 - † [[Cuernavaca]], 3 Diziembri de 1992), atol, guionista i diretol de cini. * '''[[Luis Cuenca]]''' (n. [[Navalmoral de la Mata]], 1921 - † [[Mairil]], 21 jeneru de 2004), atol i prémiu Goya en 1996. * '''[[Florinda Chico]]''' (n. [[Don Benitu]], 24 juñu de 1926), atrís. * '''[[Julián Mateos]]''' (n. [[Robreillu de Truhillu]], 15 jeneru de 1938 - † [[Mairil]], 27 de Diciembri de 1996), atol i prouciol de cini, TP d'oru en 1973. * '''[[Valentín Paredes]]''' (n. [[Manchita]], 13 noviembri de 1955), atol. * '''[[Isabel Gemio]]''' (n. [[Albuquerqui]], 5 jeneru de 1961), presentaora de telivisión. * '''[[Javivi]]''' (n. [[Helvás]], 20 de Húniu de 1961), atol. * '''[[Pepa Bueno]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 1964), periodista. * '''[[Maruchi León]]''' (n. [[Caçris]], 1965), atrís. * '''[[Raquel Sánchez Silva]]''' (n. [[Praséncia]], 1973), periodista i presentaora de telivisión. * '''[[Luis Rallo]]''' (n. Estremaura, añus 1970), atol. * '''[[Mariano Mariano]]''' * '''[[Alberto Amarilla]]''' (n. [[Caçris]], 20 Otubri de 1980), atol. === Artis visualis i diseñu, amus pintolis, escurtolis y tou esu === [[File:Luis de Morales 001.jpg|thumb|150px|Virgen de la leche (Luis de Morales)|Virgin de la lechi de [[Luis de Morales]].]] [[File:Francisco de Zurbarán autoportrait.jpg|thumb|right|Francisco de Zurbarán]] * '''[[Pedro de Ibarra]]''' (Alcántara, siglo XVI), arquitetu. * '''[[Luis de Morales]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1509 - † 1586), pintol. * '''[[Francisco Becerra]]''' (n. [[Trujillu]], 1545 – † [[Lima]], 1605), arquitetu. * '''[[Francisco de Zurbarán]]''' (n. [[Huenti de Cantus]], 7 Noviembri de 1598 – † [[Mairil]], 27 Agostu de 1664), pintol del Sigru d'Oru. * '''[[Joaquín Churriguera]]''' (n. [[Praséncia]], 1674 - † [[Salamanca]], 1724), arquitetu i escurtol de la família e los Churriguera. * '''[[José de Hermosilla]]''' (n. [[Llerena]] - † [[Mairil]], 1776), arquitetu. * '''[[Aurelio Cabrera]]''' (Alburquerque, 1870 - Toledo, 1936), pintol y escultol. * '''[[Eugenio Hermoso]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 26 Hebreru de 1883 – † [[Mairil]], 2 Hebreru de 1963), pintol. * '''[[Timoteo Pérez Rubio]]''' (Oliva de la Frontera, 1896 - Río de Janeiro, 1977) * '''[[Juan de Ávalos]]''' (n. [[Méria]], 21 Otubri de 1911 - † [[Mairil]], 6 júliu de 2006), escurtol. * '''[[Juan Barjola]]''' (Torre de Miguel Sesmero, 1919 - Madrid, 2004), pintol. * '''[[Jaime de Jaraíz]]''' (Jaraíz de la Vera, 1934 - Madrid, 2007), pintol. * '''[[Francisco Revelles Tejada]]''' (Valdecaballeros, 1938 – Segovia, 2003), pintol. * '''[[Eduardo Naranjo]]''' (n. [[Monestériu]], 1944), pintol. * '''[[Antonio José Herrero Uceda]]''' ([[Ceclavín]], 1953), pintol. * '''[[Evaristo Palacios]]''' (Torrecillas de la Tiesa, 1956), pintol. * '''[[Godofredo Ortega Muñoz]]''' (San Vicente de Alcántara, 1905 - Madrid, 1982), pintol. * '''[[Manuela Picó]]''' (Azuaga), pintora. * '''[[Juan Pedro Sánchez]]''' (Torrejón el Rubio, 1954), pintol y escultol. * '''[[Fermín Solís]]''' (n. [[Mairoñera]], 16 de Mayu de 1972), dibuhanti de tebeus. === Centíficus === * '''[[Luis de Toro]]''' ([[Prasencia]], 1530? - ????) Meicu y estoriaol. * '''[[José Antonio Pavón y Jiménez]]''' ([[Casatejada]], Caçris, 1754 — Madrid, 1844), botánicu, bien conocíu por los sus estudius delas floras de Perú i de Chile. * '''[[Darío Bacas]]''' ([[Cillerus]] (Caçris), 1845). Ingenieru naval milital, industrial. * '''[[Eloy Bejarano Sánchez]]''' ([[Zarza de Granadilla]], Cáceres), en 1855 - Madrid en 1917) Médico, profesor e investigador español. * '''[[Ventura de los Reyes Prósper]]''' (n. [[Castuera]], 31 Mayu de 1863 - † [[Mairil]], 27 Noviembri de 1922), naturalista i matemáticu. * '''[[Mario Roso de Luna]] ([[Logrosán]]''', 1872 – Madrid, 1931), astrónomu, periodista y escribiol. * '''[[Marcelo Rivas Mateos]]''' ([[Serraílla]], 1875 - Madrid, 1931). Boticariu, botánicu, geobotánicu, zoólogu, i prehessol. * '''[[Francisco Vera Fernández de Córdoba|Francisco Vera]]''' ([[Alconchel]], 26 de hebreru de 1888-Buenos Aires, 1967). Matemáticu, filósofu, escribiol, Jombri de cencia. * '''[[Delfín Hernández Hernández]]''' ([[Cuacos de Yuste]], 1932), Medalla de Extremadura (2012) * '''[[Eladio Viñuela]]''' (n. [[Ibahelnandu]], 1937 - † 1999), centíficu. * '''[[Manuel Luque Otero]]''' ([[Valverde de Llerena]], 1943- Madrid, 2007), meicu, referenti obligau en el estudiu dela hipertensión arterial (HTA). * '''[[Valeriano Ruiz Hernández]]''' ([[Higuera la Real]] (Badajoz), 1943), físicu, centíficu. * '''[[Jesús Ramos Brieva]]''' ([[Caçris]], 1950) Psiquiatra e investigaol sobre las alteracionis del ánimu. * '''[[Pablo Campos Palacín]]''' ([[Cordobilla de Lácara]] (Badajoz), 1951), investigaol del CSIC, [[Medalla de Extremadura]] (2009). * '''[[Juliana Fariña]]''' ([[Badajoz]]), médica e investigaora centífica. * '''[[Diosdado Simón|Diosdado Simón Villares]]''' ([[Torremenga]], 1954-2002), investigaol, biólagu, botánicu * '''[[María Domínguez Castellano]]''' ([[Alcántara]], Cáceres, 1965). Neurobiólaga, investigaora del CSIC. Es uno de los referentis dela envestigación mundial sobre el cáncru. * '''[[Antonia López González]]''' ([[Guareña (Badajoz)]], 1967). Médica, Medalla de Extremadura (2002), investigaora de enfermedadis tropicalis. === Esportistas === {{AP|Deporti d'Estremaúra}} * '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], [[Província Baajós|Badajós]], 1540- m. [[Mairil]] 1580), quiziás el primel gran ajedrecista conociu. * '''[[Adelardo Rodríguez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 26 Setiembri de 1939), fubulista. * '''[[Francisco Delgado Melo]]''' (n. [[Praséncia]], 13 Noviembri de 1943), ex-fubulista. * '''[[Ciriaco Cano]]''' ([[Praséncia]], 4 Agostu de 1948), ex-fubulista. * '''[[Manolo Flores]]''' (n. [[Méria]], 23 júliu de 1951), ex-juegaol i entrenaol de baloncestu. * '''[[Rafael Gordillo]]''' (n. [[Almendralehu]], 24 Hebreru de 1957), fubulista retirau. * '''[[Ernesto Valverde]]''' (n. [[Viandal de la Vera]], 9 Hebreru de 1964), ex-juegaol i entrenaol de furbol. * '''[[Manuel Sánchez Delgado]]''' (n. [[Caçris]], 17 jeneru de 1965), ex-fubulista. * '''[[Francisco Higuera]] Fernández "Paquete"''' (n. [[Escurial]], 30 jeneru de 1965), ex-juegaol de furbol. * '''[[Enrique Fernández Ruiz]]''' (n. [[Caçris]], 15 Marçu de 1967), juegaol de baloncestu retirau. * '''[[Antonio Mata Oliveira]]''' (n. [[Olivença]], 28 Agostu de 1968), ex-fubulista. * '''[[César Sánchez Domínguez]]''' (n. [[Caçris]], 2 Setiembri de 1971), fubulista. * '''[[Juancho Pérez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 3 jeneru de 1974), jugaol de balonmanu. * '''[[Víctor Manuel Fernández Gutiérrez]]''' (n. [[Méria]], 17 abril de 1974), fubulista del Real Valladolid. * '''[[Fernando Morientes]]''' (n. [[Cillerus]], 1976), fubulista. * '''[[Enrique Fernando Ortiz Moruno]]''' (n. [[Çafra]], 2 de júliu de 1977), fubulista. * '''[[José Antonio Pecharromán]]''' (n. [[Caçris]], 16 juñu de 1978), ciclista. * '''[[Ramón Pereira Gómez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 2 de Setiembri de 1978), fubulista. * '''[[Julián Sánchez Pimienta]]''' (n. [[Çafra]], 26 Hebreru de 1980), ciclista. * '''[[Edu Moya]]''' (n. [[Monestériu]], 3 jeneru de 1981), furbolista. * '''[[José Manuel Calderón]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 28 Setiembri de 1981), juegaol de baloncestu. * '''[[Casto Espinosa Barriga]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 18 juñu de 1982), fubulista. * '''[[David Generelo Miranda]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 Agostu de 1982), fubulista. * '''[[Iván Cuéllar]]''' (n. [[Méria]], 27 Mayu de 1984), porteru del [[Atlético de Madrid]]. * '''[[Dani Guillén]]''' (n. [[Praséncia]], 1 Otubri de 1984), fubulista. === Literatura i umanismu === {{AP|Literatura estremeña}} [[File:Benito Arias Montano, Museo Plantin-Moretus.jpg|thumb|[[Benito Arias Montano]].]] [[File:José de Espronceda.jpg|thumb|[[José de Espronceda]].]] [[File:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|thumbnail|Carolina Coronado]] [[File:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|thumb|[[Gabriel y Galán]]]] * '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista i abogau. * '''[[Francisco Sánchez de las Brozas]]''' (n. [[Broças]], 1522 - † [[Valladolís]], 1600), umanista i gramáticu. * '''[[Benito Arias Montano]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 1527 - † [[Sevilla]], 1598), escrebiol umanista. * '''[[Jacobo Rodrigues Pereira]]''' (Berlanga, 1715 - París, 1780), profesol de sordomuus. * '''[[Vicente Antonio García de la Huerta]]''' (n. [[Çafra]], 9 Marçu de 1734 - † [[Mairil]], 12 Marçu]] de 1787), pueta i dramaturgu. * '''[[Bartolomé José Gallardo y Blanco]]''' ([[Campanáriu]], 13 d'Agostu de 1776 - † [[Alcoy]], Alicanti, 1852) hue un bibliúgrafu, eruditu i escrebiol. * '''[[José de Espronceda]]''' (n. [[Almendralehu]], 25 Marçu de 1808 – † [[Mairil]], 23 Mayu de 1842), pueta románticu. * '''[[Carolina Coronado]]''' (n. [[Almendralehu]], 21 Agostu de 1821 - † [[Lisboa]], 15 jeneru de 1911), escrebiora romántica. * '''[[Vicente Barrantes Moreno]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1829 - † [[Pozuelo de Alarcón]], 17 d'Otubri de 1898), escrebiol. * '''[[Felipe Trigo]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 13 de Hebreru de 1864 - † [[Madril]], 2 de Setiembri de 1916), escrebiol i periodista. * '''[[Publio Hurtado]]''' ([[Caçris]], [[1850]]-[[1929]]), escrebiol, estoriaol y etnógrafu. * '''[[José López Prudencio]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1870 - † 1949), escrebiol. * '''[[José María Gabriel y Galán]]''' (1870 - 1905), pueta. Hiju adoptivu de Guijo de Granadilla * '''[[Mario Roso de Luna]]''' (n. [[Logrosán]], 1872 - † [[Mairil]], 1931), astrúnomu, periodista, escrebiol i teúsofu. * '''[[Francisco Valdés Nicolau]]''' (Don Benito, 1892 - 1936), escrebiol. * '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (n. [[Guareña]], 7 de Noviembri de 1894 – † [[Mairil]], 24 de Diciembri de 1945), escrebiol. * '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (Guareña, 1894 – Madrid, 1945), escrebiol. * '''[[Pedro Caba Landa]]''' (Arroyo de la Luz, 1900 - Madrid 1992), escrebiol. * '''[[Jesús Delgado Valhondo]]''' (Mérida, 1909 – Badajoz, 1993), pueta. * '''[[Asunción Delgado]]''' ([[Ceclavín]], 1919), pueta. * '''[[Luis Martínez Terrón]]''' ([[Ceclavín]], 1930), pueta y escrebiol. * '''[[José Antonio Gabriel y Galán]]''' (n. [[Praséncia]], 1940 - † [[Praséncia]], [[1993]]), escrebiol i periodista, nietu de [[José María Gabriel y Galán]]. * '''[[Daniel Arenas]]''' (n. [[Açuaga]], 1945), escrebiol. * '''[[Pureza Canelo]]''' (n. [[Moraleha]], 1946), puetisa. * '''[[Luis Landero]]''' (n. [[Albuquerqui]], 1948), escrebiol. * '''[[Dulce Chacón]]''' (n. [[Çafra]], 3 de Húniu de 1954 - † [[Mairil]], 3 de Diciembri de 2003), escrebiora. * '''[[José Iglesias Benítez]]''' ([[Villalba de los Barros]], [[1955]]), pueta. * '''[[Milagros Frías]]''' (Jerez de los Caballeros, 1955), escribiola. * '''[[Elisa Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1957), escribiola. * '''[[Javier Feijóo]]''' (Baajó, 1960), pueta. * '''[[Javier Pérez Walias]]''' (Plasencia, 1960), pueta. * '''[[Jesús Sánchez Adalid]]''' (n. [[Don Benitu]], 1962), escrebiol. * '''[[Javier Cercas]]''' (Ibahernando, 1962), escrebiol. * '''[[Miguel Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1964), naturalista, escrebiol y dibulgaol. * '''[[Jorge Camacho Cordón]]''' (n. [[Çafra]], 18 de Noviembri de 1966), pueta. * '''[[Lucía González Lavado]]''' (Mérida, 1982), escribiola. * '''[[Ismael Carmona García]]''' (Baajó, 1986), filólogu, pueta i divulgaol del estremeñu. === Música === {{AP|Música tradicional estremeña}} * '''[[Manuel Vicente García]]''' (n. [[Çafra]], 17 de Marçu de 1805 - † [[Londris]], 1 de Húliu de 1906), cantanti d'ópera, inventol del laringoscópiu. * '''[[Pepe el Molinero]]''' (n. 1895 - † 1985), cantaol flamencu. * '''[[Porrina de Badajoz]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1924 - † [[Mairil]], 1977), cantaol flamencu. * '''[[Rosa Morena]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 de Júliu de 1941), cantanti. * '''[[Pablo Guerrero]]''' (n. [[Esparragosa de Laris]], 18 d'Otubri de 1946), cantautol. * '''[[Luis Pastor]]''' (n. [[Berçocana]], 9 de Húniu de 1952), cantautol. * '''[[Roberto Iniesta]]''' (n. [[Praséncia]], 16 de Mayu de 1962), guitarrista d'[[Extremoduro]]. * '''[[Los Chunguitos]]''', grupu de rumba. * '''[[Bebe]]''' (n. [[Valéncia]], 9 de Mayu de 1978), cantanti. * '''[[Soraya Arnelas]]''' ([[Valéncia d'Alcántara]], 13 de Setiembri de 1982), cantanti. * '''[[Azúcar Moreno]]''', duo musical. * '''[[Bucéfalo (banda)|Bucéfalo]]''', grupu de rock. * '''[[Extremoduro]]''', grupu de rock. * '''[[Tam Tam Go]]''', grupu musical holmau en 1988. * '''[[Sínkope]]''', banda de rock de [[La Serena]]. * ''' [[Leonardo Dantés]]''', cantante d'pop (26 d'abril d' 1948 [[San Vicente de Alcántara]], [[Badajoz]]). === Pulíticus === * '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista, hurista i abogau. * '''[[Juan Meléndez Valdés]]''' (n. [[Ribera el Fresnu]], 11 de Marçu de 1754 - † [[Montpellier]], 24 de Mayu de 1817), pulíticu. * '''[[Manuel Godoy]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 12 de Mayu de 1767 - † [[París]], 4 d'Otubri de 1851), primel ministru de [[Carlos IV]]. * '''[[Juan Bravo Murillo]]''' (n. [[Frexenal dela Sierra]], 24 juñu de 1803 - † [[Mairil]], 11 de Hebreru de 1873), presienti del Consehu de Ministrus duranti el reinau de Isabel II]]. * '''[[Juan Donoso Cortés]]''' (n. [[Valli de la Serena]], 6 de Mayu de 1809 - † [[París]], 3 de Mayu de 1853), pulíticu i diplomáticu reacionáriu. * '''[[Saturnino Martín Cerezo]]''' (n. 11 de Hebreru de 1866 - † 2 de Diciembri de 1945), heneral duranti el sítiu de Baler. * '''[[Rafael Sánchez Mazas]]''' (n. [[Cória]], 18 de Hebreru de 1894 - † [[Mairil]], 18 d'Octubri de 1966), miembru hundaol de la "Falange Española". * '''[[Alberto Oliart]]''' (n. [[Méria]], 1928), es-ministru. * '''[[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]]''' (n. [[Méria]], 19 d'Eneru de 1948), prime presienti la [[Hunta d'Estremaura]]. * '''[[Cándido Méndez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 28 d'Eneru de 1952), secretáriu heneral de la [[UGT]]. * '''[[María Antonia Trujillo]]''' (n. [[Peraleda el Çaucehu]], 18 de Diciembri de 1960), es-ministra de Vivienda. * '''[[Celestino Corbacho]]''' (n. [[Valverdi de Leganés]], 14 de Noviembri de 1949), Ministru de Trebahu i Enmigración. === Esproraoris i conquistaoris === [[File:Portrait of Francisco Pizarro.jpg|thumb|150px|right|Francisco Pizarro]] [[File:Ines de Suarez 2.JPG|right|150px|thumb|Inés de Suárez]] * '''[[Vasco Núñez de Balboa]]''' (n. [[Herés de los Caballerus]], 1475, - † [[Acla]], 15 d'Eneru de 1519), primel europeu en descrubril el [[Océanu Pacíficu]]. * '''[[Francisco Pizarro]]''' (n. [[Truhillu]], 16 de Marçu de 1476 - † [[Lima]], 26 de Húniu de 1541), conquistaol del Empériu Inca. * '''[[Pedro de Alvarado]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1485 - † [[Guadalajara]], [[4 de Húliu de 1541), conquistaol. * '''[[Hernán Cortés]]''' (n. [[Medellín]], 1485 – † [[Castilleja de la Cuesta]], 2 de Diciembri de 1547), conquistaol del Empériu asteca. * '''[[Pedro de Valdivia]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 1497 - † [[Tucapel]], 24 de Diciembri de 1553), conquistaol de [[Chili]]. * '''[[Hernando de Soto]]''' (n. [[Barcarrota]], 1500 - † 21 de Mayu, 1542), esproraol. * '''[[Inés de Suárez]]''' (n. [[Praséncia]], 1507 - † [[Chili]], 1580), esproraora i conquistaora. * '''[[Juan Rodríguez Suárez]]''', (n. [[Méria]], 1510), esproraol. * '''[[Francisco de Orellana]]''' (n. [[Truhillu]], 1511 – † 1546), hundaol de Guayaquil. * '''[[Ñuflo de Chaves]]''' (n. [[Santa Crús de la Sierra]], 1518 - † 1568), conquistaol i esproraol. === Religiosus === * '''[[Jerónimo de Loayza]]''' (n. [[Truhillu]], 1498 - † [[Lima]], 25 d'Otubri de 1575), sacerdoti dominicu. * '''[[Pedro de Alcántara]]''' (n. [[Alcántara]], 1499 - † [[Arenas de San Pedro]], 18 d'Otubri de 1562), fraili franciscanu. * '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], 1540 - † [[Madril]], 1580), clérigu i ahedrecista. * '''[[Beata María de Jesús]]''' ([[sigru XVII]]) terciária franciscana, natural de [[Guihu de Cória]]. * '''[[José Pedro Panto]]''' (n. [[Valverdi el Fresnu]], 1778 - † [[San Diego]], 1812), misioneru franciscanu. == Referencias == {{listaref}} == Atijus p'ahuera== * [https://web.archive.org/web/20140704100542/http://www.juntaex.es/ Hunta d'Estremaura] * [https://web.archive.org/web/20050408071529/http://www.paseovirtual.net/ Bibliuteca Virtual Estremeña] * [https://web.archive.org/web/20070630045948/http://www.cit-trujillo.org/ Coloquius Estóricus d'Estremaura] * [https://web.archive.org/web/20050408071529/http://www.paseovirtual.net/ Paseu Virtual pol Estremaura] * [http://www.geolectos.com/ Dialetulohia d'Estremaura] * [http://www.monfrague.com/ Monfragüi] * [https://web.archive.org/web/20071104202715/http://www.extremadurapositiva.es/ Estremaura Positiva] * [https://web.archive.org/web/20070402041410/http://centros1.pntic.mec.es/cp.moreno.nieto/gentilicios.htm Lista e hentilícius estremeñus] * [https://web.archive.org/web/20070602161441/http://www.intermediacv.com/soluciones/exposicioncaceres.html Esposición "Musotrus, Estremaura nel su Patrimoñu] === Meius de comunicación === * [http://www.canalextremadura.es/ Canal Extremadura] * [http://www.elperiodicoextremadura.com/ El Periódico Extremadura] * [http://www.extremaduraaldia.com/ Extremadura al día] * [http://www.hoy.es/ HOY] * [http://www.regiondigital.com/ Región Digital] {{Estremaúra}}{{Comunidais Utónomas d'España}} [[Categoría:Estremaúra]] gq9n00eomokee30ww4maisjv3ogg3j9 143098 143097 2026-05-11T11:58:18Z ~2026-28199-77 20254 /* Coltura */ 143098 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Estremaúra''' (''Extremaúra'' en [[Fala (valli e Hálama)|a Fala]] i ''Extremadura'' en [[castellanu]]) es una [[comunidá autónoma]] d'[[España]]. Arraya al norti con [[Castilla i León]] (provincias de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] i [[Provincia d'Ávila|Ávila]]); al sul, con [[Andaluzia]] (provincias de [[Provincia de Güerva|Güelva]], [[Provincia de Sevilla|Sevilla]] i [[Provincia de Córdoba|Córdoba]]); al esti con [[Castilla-La Mancha]] (provincias de [[Provincia de Toleu|Toleu]] i [[Provincia de Ciá Real|Ciá Real]]); i al oesti, con [[Portugal]]. La puebración en 2024 es de 1 054 681 hab. S'alcuentra devidía en dos provincias: [[Província de Caçris|Caçris]] (al norti) i [[Provincia de Badajós|Badajós]] (al sul), huendu la su capital [[Méria]]. {{TOC chiquenina}} == Origin del nombri == Al tentu del origin el nombri "Estremaúra", dessistin varias ipótisis: * El nombri d'Estremaúra deriva el latín '''Extrema Dorii''' (Estremus de Dueru, u mas bien "Nalgotru estremu" e Dueru, haziendu referéncia a la su situación al sul desti riu), con el que se llamaba el territóriu assitiau al sul la Cuenca e Dueru (i los sus afluentis); * Hormi algotras ipótisis, la parabra Estremaúra se gastaba duranti la Reconquista pa llamal a las tierras rayanas de los reinus de Lión, Portugal i Castilla colos reinus de Badajós, Lisboa i Toleu. Hormi la Reconquista se derihia pal sul, las nuevas tierras conquistás eran llamás con el nombri d'Estremaúra, derivau el télminu "estremu", arrayu. Al esmiençu huerun llamaus asina los territórius assitiaus enas províncias d'ogañu Sória, Ávila i Salamanca, cuandu estas eran el arrayu sul delas tierras reconquistás. Aluspués la reconquista la Estremaúra d'ogañu, esta queó el su nombri asina. Es mestel tenel cudiau con nu confundila coa província purtuguesa llamá Estremadura, inque el orihin etimulóhicu seya el mesmu. == Estoria == {{Endilgui prencipal|Estoria d'Estremaúra}} === Preestoria === ===== Paleolíticu inferiol ===== Las prebas de presencia umana mas antíguas el atual territoriu d'Estremaúra datan el Paleulíticu inferiol. Enos yacimientus -de preséncia umana mas antiguas el atual territóriu d'Estremaúra datan del periu Paleolíticu Inferiol. Enos yacimientus (mayoritariamenti superficialis) s'án atopau herramientas toscas de cualcita i, en menol miia, de granitu, peru nu s'án atopau restus de cadáviris umanus. La ténica gastá pa cuaharingal las herramientas consistia en harreal la piera con un precutol de piera u uesu hata conseguil puntas, muescas, hachas, picus... Los restus mas antigus se correspondin cola fasi meya el periu Achelensi (unus 700000 añus ha). Los yacimientus mas antigus s'alcuentran p'ondi ai piera adecuá pa tallal i costruil las herramientas, arreol de los rius i los grandis afluentis. Las zonas de mayol apeñuhamientu e yacimientus del periu Achelensi son: alreoris de Méria (riu Guadiana), riu Çuhal, pantanu e Valdecañas, riu Alagón, Herti i El Sartalehu. Los estrumentus mas destacaus desta epoca son el bifas, el endedol i el picu triédricu. ===== Paleolíticu meiu ===== S'án arrecohiu mu pocus restus nesta rehión. Tós ellus son del periu Musteriensi. Se costruyerun cola ténica pol mé la cual carculaban el grandol del estrumentu enantis d'estrael dela piera matrís un çalacu adecuau al estrumentu que pretendian cuaharingal. Los útilis mas caraterísticus eran las raeeras, denticulaus i puntas. Tós ellus son menus pesaus, menus toscus, atuñaus con una tenuluhia más avançá que los del Paleulíticu inferiol. Los lugaris ondi s'atopan yacimientus del periu Musteriensi se correspondin colos el periu Achelensi, es izil, alreol los rius. Sin embalgu, tamién s'án atopau restus en zonas bahas i meyas de sierras en Badahó, lo que eviéncia un mayol control territorial, una mayol capaciá d'abital ciertus lugaris i conseguil caça, alimentu i labutación en ellus. ===== Paleulíticu superiol ===== Duranti esta era apaici el ''Homo sapiens sapiens'' (el ombri atual) sobri la fás dela Tierra. Nesta epoca huerun hechus los grabaus i pinturas la cueva e Maltraviesu, santuáriu del arti cuatelnáriu, i delas Minas de Castañal d'Ibol. Toas son d'estilu Madaleniensi. Ena cueva e Maltraviesu, s'atopan grabaus dela silueta duna gabata, várius triángulus i algotras feguras heumétricas. Sobritó s'án atopau mas de 30 manus pintás en negativu i sin deu meñiqui la mayoria dellas. Nu s'án atopau restus que suhieran que huera abitá duranti esta epoca, inque sí d'epocas posterioris, polo que se puei concluil qu'era un lugal sagrau, nu d'abitación. ==== Neolíticu ==== [[File:Cueva el Boquiqui.JPG|thumb|250px|right|[[Cueva el Boquiqui]]]] Inque namás abemus una mihina datus al tentu el Epipaleulíticu ena atual rehión d'Estremaúra, el Neolíticu conllevó angunus cambeus ena susisténcia las comuniais umanas qu'abitan la rehión. Los mas emportantis son la entroución la ganaeria i la agricurtura, que s'incorporan a las ativiais de caça i recoleción ya desistentis. Eno que se refiei a la tenulohia, la encorporación mas emportanti es la e la cerámica que premitirá el almacenamientu los eceentis agrículas. Ogañu los estuyus mas recientis consieran qu'el neulíticu en Estremaura esminció ena transición el VI al V miléniu a.C. Se supera asina el concetu de '''Neulíticu Tardiu''' que angunus autoris iban empreau, creyendu que la apaición de l'agricurtura abria siu muchu mas tardia nesta zona d'España. Los yacimientus mas emportantis el Neulíticu Antigu son la cueva la Charneca (Oliva e Méria), el Lombu la Orca (Prasençuela), Boquiqui (Praséncia), la cueva d'El Conehal (Caçris) i Los Barruecus (Malpartia e Caçris). Desti úrtimu yacimientu procein las eviéncias d'agricurtura mas antiguas la rehión, que huerun fechás nel acaberu el VI miléniu e.C. Los endícius de domesticación animal son débilis, peru puei suponelsi que la domesticación animal es contempuránia a la entroución de l'agricurtura. Nestus yacimientus s'án atopau cerámicas decorás, sobritó la varieá llamá "Boquiqui", pol belsi decumentau pol primel vezi nesta [[Cueva el Boquiqui|cueva]] e [[Praséncia]]. Dendi el Neolíticu Meiu, a esmiençus el V miléniu a.C., apaici el megalitismu ena rehión. Desistin angunus puebraus conocius desta epoca, a namás angunus datus el yacimientu Los Barruecus. El chascu megalíticu, en cámbeu, abemus güena conocéncia, pues desistin una tupa apeñuhamientus de dólminis en divelsas comalcas la rehión. Grupus desti tipu de sepulcrus megalíticus puein atopalsi en Valéncia d'Alcántara, Ceillu, Santiagu d'Alcántara u Barcarrota, pol nu izil ehempraris arrutaus de gran enterés, cumu el dolmin de Lácara. Sin embalgu es mestel izil qu'esti chascu tieni gran perduráncia nel tiempu, perdurandu hata los prencipius la Eá el Bronci. Los enterramientus desta fasi audechan caraterizalsi pol micrulitus de sílis, cerámicas chanas i angunus ídolus praca. El Neulíticu Acaberu es mehol conociu enos arrayus de Guadiana, con yacimientus cumu los de Araya u El Lobu, entri otrus a los que añiiremus el de Los Cañus de Çafra recientienti. S'esarrolla dendi el 3500 e.C. i sentará las basis pala apaición el Calculíticu, dendi el III miléniu a.C. Estus puebraus tiinin una verdaera vocación agrícula i ganaera. El su asiahamientu, celcana a tierras fértilis, audechan sel en suavis lomas arreol los caucis los rius. Las cerámicas se caraterizan pol sel pláticaenti lisas, con escasas decoracionis i hormas simpris. La cerámica mas endicativa es la "caçuela carená", que apaici corrientienti enos yacimientus de tol Suroesti peninsulal, demostrandu la entegración d'Estremaura drentu duna dinámica curtural común caraterizá pol encrementu demugráficu i el afianciamientu, ca vezi mas craru, de l'agricurtura i la ganaeria. ==== Calcolíticu ==== Duranti el Calculíticu u Eá de Cobri, las comuniais umanas preestóricas realiçan avancis nel esplotaeru agropecuáriu del meyu, se desarrolla la metalúlhia col eníciu dela tresholmación del cobri. Se prouci un esarrollu dela comprehiá social tantu estrutural cumu ideulóhicaenti: ai desigualdá de rolis i de bienis. ===Estremaúra preromana === Entri los puebrus prerromanus más emportantis que abitarun Estremaura s'atopaban los Vetonis, assitiaus enas atualis províncias de Caçris i Salamanca, la província d'Ávila i parti dela e Toleu. Los lusitanus, que s'esperriaban pol centru-sul dela atual Estremaura i centru e Purtugal, puebru pastoril, inque al paicel eran más probis que los sus vizinus Vetonis i en sigún relatus angunus s'enliaban a arrepañal i asartal pa sobrivivil. Assitiaus al sul, entri Guadiana i Guadalquivil, s'alcuentraban los célticus, qu'eran prencipalmenti urbanus i ofrecierun poca resisténcia a las tropas romanas, polo que nu huerun estáculu pal avanci destas. === Estremaúra romana === La tierra desta confederación lusitana sufrió una Romanidación compreta i prehunda. El grau de romaniçación alcançau i la estensión dela província Ulteriol aconsehaban un gobielnu çalachau, naciendu la [[Lusitánia]] cumu província en tiempus d'Augustu (s. II a C.). La província e "Lusitania" estaba holmá pol gran parti d'Estremaúra, i Portugal central. Se hizun una tupa vereas de comunicación ([[Carçá romana|carçás]]), grandis urbis, destacandu [[Méria]], hundá nel 25 a.C., ciá mu senificativa nel Empériu Romanu i capital de Lusitánia. Un aspetu emportanti hue l'adoción dela luenga el empériu, basi de tolas huturas [[Luenga romanci|luengas romancis]] peninsularis. [[File:Merida_Roman_Theatre1.jpg|thumb|250px|Teatru Romanu, Méria]] La capital dela província e Lusitánia, Emerita Augusta, se gorvió una ciá rica i pulia, que ná tinia qu'envidial a las otras capitalis de província ispanas, Tarracu i Córduba. Tinia una ámpria i cudiá redi de comunicacionis que la bandeaban pa uñila colas restantis capitalis de província i con algotras ciais; asín, el Caminu la Prata conetaba Astúrias con Emerita i con Itálica; otrus caminus ahilaban pa Córduba, a Olisipo (Lisboa), a Conimbriga (Coimbra), pasandu pola famosa [[puenti d'Alcántara]]. Méria canaliçó el comélciu i la via e la província pa Roma, norti d'África i Grécia. Nu ai dua que se consiguió un artu grau de bienestal. Estu lo demuestra el cilcu de Méria, escapás de acohel a 25.000 espetaoris. Vespasianu dió otru pasu ena romaniçación al conceel el derechu de ciaania latina a tolos abitantis dela Península Ibérica, facilitandu desti mó el que los ispanus puyeran aceel a un cargu púbricu. Nel s. III d.C. esmiençarun los pobremas. Tropas helmánicas, holmás pol bárbarus, chegarun a la província. Pol estu se hortificarun las ciais; desti tiempu datan las murallas de Méria, Cória i Caçris. El perigru chegaria nel s. V, ehandu a la província abaldoná i arruiná. La ciá de Catra Cecilia s'estinguió. Algotras, cumu Augustobriga, Cáparra i Iulipa (Çalamea e la Serena) quearun nel orviu, a pesal queal en pie hormidabris monumentus. La Lusitánia hue envaia primeru polos alanus i aluspués polos suevus. Con ellus entramus en epoca visigoa. === Sigrus XV, XVI i XVII === Un rahu caraiterísticu e la rehión hue l'emigración a [[América]]. Una tupa emigrantis huerun ombris en cata el pulu i la nombreria qu'España ya nu ofrecia endispués la caia e Graná en 1492, el mesmu añu que se descubrió América. Mesmamenti entri los conquistaoris destacan angunus estremeñus cumu: [[Hernán Cortés]], conquistaol de Méhicu, [[Francisco Pizarro]], quien uñió los territórios incas al Reinu d'España i [[Pedro de Valdivia|Pedro de Valdívia]], conquistaol de [[Chili]] que lo llamó "Nueva Extremadura", cuya capital era Santiago de Nueva Extremadura, unta la su queria, la pracentina [[Inés de Suárez]]. === Sigru XX === La segundera metá del sigru XX estuvu marcá pola sangria demugráfica ena rehión. Más de 800.000 presonas eharun Estremaura pa partil en cata una mayol prosperiá nalgotras rehionis españolas, cumu [[País Vascu|Pais Vascu]], [[Mairil|Madril]] u [[Cataluña]], i nalgotrus paisis, cumu [[Francia|Fráncia]], [[Alemaña]] u [[Paisis Baxus|Olanda]]. === Estoria recienti === * 26 de Hebreru de 1983 se promulga la Lei Orgánica 1/83 de 25 de hebreru el Estatutu d'Autunomia. Estremaura se güervi una [[Comuniá Autúnoma]]. * 8 de Mayu de 1983 primeras Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]] con vitória pol mayoria asoluta el PSOE que consigui el 53,34 % de los votus i 35 diputaus. * 8 de Húniu de 1983 es desinau presienti la [[Junta d'Estremaúra]] [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], siendu el primel presienti del Ehecutivu Autunómicu. * 8 de Setiembri e 1985 Dia d'Estremaura en [[Guadalupi]]. Primel cerebración endispués la su desinación estitucional. * 23 de Noviembri e 1986 Caçris en desiná Ciá [[Patrimoñu la Umaniá]] pola UNESCO i Tercel Grupu Monumental d'Uropa pol Consehu d'Uropa. * 26 de Mayu e 1991. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]]: vitoria el PSOE con 39 escañus. * 31 de Diciembri e 1994 se decrara, pol mé la Lei 40/1994, de 30 de Diciembri, la paraliçación definitiva dela costrución dela Central Nucleal de Valdecaballerus. La recramación ciaana desta paraliçación es consierau cumu unu los primerus símbulus dela ientiá rehional. * 28 de Mayu e 1995. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]], el PSOE con 31 escañus, consigui una mayoria minoritária, que le premiti gobelnal solitariu duranti tola lehislatura. * 17 d'Abril de 2002. [[LinEx]], la destribución de software libri, realizá pola Conseheria d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia dela [[Junta d'Estremaúra]], es prehentá púbricaenti en [[Méria]]. Esti acontecimientu otieni gran reprecusión mundial al hazelsi ecu dela notícia la prestihiosa rivista Wired, con el endirgui [http://www.wired.com/news/business/0,1367,51994,00.html Extremadura Measures: Linux] * 25 de Mayu e 2003. Elecionis pala Assambrea d'Estremaúra, el PSOE amplía la su mayoría asoluta oteniendu 36 escañus. * 1 de Diciembri e 2005. Endispués un añu e labutus pa enharetala, s'enician las emisionis dela telivisión i l'arrádiu Unus meyus de comunicación de titulariá púbrica c'apuestan pun moelu d'esprotación deferenti i que son los de menol presupuestu, con abonda deferéncia, del panorama d'entis púbricus españolis. * 19 de setiembri e 2006. Endispúes 23 añus de presienti e la Hunta d'Estremaúra, Huan Carlus Rodrigues Ibarra hadi púbrica la su decisión de nu golvel a prehentalsi palas elecionis pala Hunta cumu candiatu. * 8 de Júliu de 2011. Elecionis pala [[Assambrea d'Estremaúra]]: es desinau presienti la Hunta d'Estremaura José Antonio Monago. == Geografia == {{AP|Geografia d'Estremaúra}} === Puebración i superficii === La puebración d'Estremaúra es de 1.086.373 abitantis (01/01/2006 huenti), assinque representa el 2,74% la puebración española (44.708.964 ab.). La su densidá de puebración es mu baxa (25,81&nbsp;ab/qm²) en comparancia cona española (84,42&nbsp;ab/km²). {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=42% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;" !bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Monicípius más puebraus<ref>'''''huenti:''''' INE, Estitutu Nacional d'Estaística. (01-01-2006). Rial Decretu 1627/2006, de 29 de Diziembri</ref> |-bgcolor=#efefef !width=4% | !width=87% |Monicípiu !width=9% |Puebración |- |1ª||align=left|'''[[Badajós (Monicípiu)|Badajós]]'''||align=right|143.748 |- |2ª||align=left|'''[[Caçris]]||align=right|90.218 |- |3ª||align=left|'''[[Méria]]||align=right|53.915 |- |4ª||align=left|'''[[Prasencia]]||align=right|39.785 |- |5ª||align=left|'''[[Don Benitu]]||align=right|34.051 |- |6ª||align=left|'''[[Almendraleju]]||align=right|31.424 |- |7ª||align=left|'''[[Villanueva dela Serena]]||align=right|24.932 |- |8ª||align=left|'''[[Navalmoral dela Mata]]||align=right|17.099 |- |9ª||align=left|'''[[Zafra]]||align=right|17.014 |- |10ª||align=left|'''[[Montiju]]||align=right|15.648 |- |} La província mas puebrá es [[Província de Baajós|Província de Badajós]], con 673.474 abitantis, con una densiá puebración de 30,94&nbsp;ab/km² i, la su supifícii, 21.766&nbsp;km², es la província mas estensa d'España. En [[Província e Caçris|Caçris]] vivin 412.899 abitantis nuna supifícii de 19.868&nbsp;qm², es la província mas estensa d'España alatrás de Badajós. La supifícii d'Estremaura es de 41.633&nbsp;km². Los núclius urbanus mas emportantis pola su puebración son [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]] (143.748 ab, censu INE 2006), [[Caçris]] (90.218 ab, censu INE 2006), la conurbación Don Benitu-Villanueva la Serena (58.983 ab, censu INE 2006) i [[Méria]](53.915, censu INE 2006). La puebración estremeña, hormi el censu 1591 las províncias la Corona Castilla, era alreol de 540.000 abitantis i holmaban el 8% el total d'España. Nu se gorvió a hazel un nuevu censu de siguru hata el añu 1717, añu nel qual abian 326.358 abitantis. Dendi esta epoca, se produhu un umentu la puebración mas u menus costanti, hata la décaa los 60 del sigru XX (1.379.072 abitantis en 1960<ref>Hondón decumental del INE. Censu 1960. Tomu III. Volumin provincialis.</ref>), dendi la qual esminció un descensu liheru la puebración pol mé la emigración a otrus paisis i rehionis d'España. === Climi === El climi d'Estremaúra es el tipu mediterráneu, acetu nel norti, ondi está continentaliau, i nel oesti, ondi la enfruéncia el Atlánticu hazi qu'el climi sea más suavinu. En heneral, se caraiteriza polos sus vranus calorosus i secus, con gran escasés de llúvias, i unus ibielnus largus i suavizaus pol mé la enfruéncia oceánica pola celcania a la costa alántica purtuguesa. === Temperaturas === Las temperaturas meias anualis várian entri 16 i 17&nbsp;°C en añu en añu. Nel norti Estremaúra, las temperaturas meias (13&nbsp;°C) son más baxas que nel sul (18&nbsp;°C), los valoris van umentandu pogressivaenti a miia que s'abança pal sul hata llegal a enmeyacionis de Sierra Morena, ondi desminuin pol mé l'artol. Duranti el vranu, la temperatura meia el mes de Húliu es mayol de 26&nbsp;°C, aportandu a unas máisimas diurnas que cuelan los 40&nbsp;°C. Es, pues, un vranu calorosu las cuyas temperaturas son mayoris delas qu'eberia tenel, se supón, pola su prossimiá al Alánticu. La latitú la rehión detelmina qu'el grau d'assolanáncia sea altu. Estu, casau cola enfruéncia el anticiclón delas Açoris i cola reucia artol meia la rehión (200–400&nbsp;m), prevoca la elevá temperatura meia d'Estremaúra. Los iviernus son suavis. Las temperaturas ibelnalis mas baxas se rustrin ena zonas de montañas artas (Sistema Central, Sierra Guaalupi i angunas árias de Sierra Morena), con una temperatura meia de 7,5&nbsp;°C. === Precipitacionis === Las precipitacionis varian entri 450 i 500 litrus pol metru cuairau anualis. Las zonas de mayoris precipitacionis se correspondin con lugaris montañosus cumu las sierras el norti, la sierra e Guadalupi i Sierra Morena, ondi alicuandu s'alcançan los 1000 litrus. Las zonas ondi las precipitacionis son menoris son las de menol altol: Vegas Baxas de Guadiana. Son precipitacionis escasas con destribución estacional —s'apeñuhan en ibielnu—. Ai predomiñu los chubascus en contra la llúvia i el llovisneu. Amás, ai periús de varius añus enos que las precipitacionis son mayoris («la zagala»), i periús enos que son menoris («el zagal») que se ripitin alternativaenti ca varius añus. x == Gobiernu i Alministración == {{AP|Política d'Estremaúra}} * El [[PSOE]] gobernó Estremaúra dende que entró en vigol el Estatutu d'Autonomia en 1983 ata 2011, quandu las elecionis las ganó [[Partido Popular]]. * El presienti la Junta d'Estremaúra dende 1982 hue [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], en huendu sustituiu por Guillermo Fernández Vara enas elecionis de 2007, i por José Antonio Monago en 2011. * El palramentu autunómicu estremeñu es l'Asamblea d'Estremaúra, hormau pol 65 diputaus, 35 ligius por Badajós i 30 por Caçris. === Presidentis d'Estremaúra === * 1978-1980: Luis Jacinto Ramallo García ('''UCD''') (Presidenti la Junta pre-autonómica) * 1980-1982: Manuel Bermejo Hernández ('''UCD''') (Presidenti la Junta pre-autonómica) * 1982-2007: Juan Carlos Rodríguez Ibarra ('''PSOE''') * 2007-2011: Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''') * 2011-2015: José Antonio Monago ('''PP''') * 2015-2023 : Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''') * 2023 - : María Guardiola ('''PP''') === Monicípius === * [[Lista e monicípius d'Estremaura]] * [[Comarcas d'Estremaura]] == Economía == {{AP|Economia d'Estremaúra}} * Estremaúra es una las regionis menus desenroás d'España. * La escasa endustrialización i la esplotación agroganadera dela hesa á premitiu conselval, unta la vecina rehión lusa d'Alenteju, un meiu natural que nu desisti nel restu d'Uropa, i que costitui un singulal clusu d'esplotación racional de los recursus naturalis. El turismu rural i ecolóhicu están en prena espansión i esarrollu, sumau a ciais turísticas traicionalis cumu Caçris i Méria. * Estremaúra es una las rehionis uropeas que mayoris invelsionis está haziendu pala su incorporación nuna Socieá la Enhormación pa tós, con el proyeutu Linex, un sistema operativu basau en Linux i adatau pal su usu en escuelas i estitucionis de gobielnu. == Coltura == {{AP|Coltura d'Estremaúra}} [[File:Monasterio_de_Guadalupe.jpg|thumb|right|Monesteriu de Guadalupi]] * [[Inu d'Estremaura]] * [[Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaura]] * [[Dia d'Estremaura]] === Gastronomiu === {{AP|Gastronomía d'Estremaúra}} [[File:Chickpea pods.jpg|thumb|Una parti emportanti cozina estremeña está basá enos garbanzus.]] Estremaura es conocida polas deferentis preparacionis del [[Sus scrofa|guarru]] i las [[ocejas]] que se comin acompañaus de pan (comu los ''callos con manos de cerdo'', ''caldereta de cordero'', ''cabrito en cuchifrito'', ''frite de cordero'' i el ''cabrito a la hortelana''.<ref>[http://www.mancomunidadhurdes.org/index.php?opcion=gastronomia Gastronomia de las Hurdes]</ref> La cozina d'Estremaura enclui tamién algotras carnis comu la [[gallina]] (unu los engredientis prencipalis el ''cocido extremeño''), la [[liebri]] (''arroz con liebre''), las [[rana]]s (''ancas de ranas fritas ''), pezis comu la [[tinta tinca|tenca]] (''tencas fritas '') i la [[Salmo trutta|trucha]] (''truchas con jamón''), o el [[Lacerta lepida|alagartu]] (''lagarto con tomate''). Los condimentus utilizaus con más frecuencia son el poleu, el aju, el laurel o l’anís Entri los pratus populares básicus ganan los basaus en los garbanzos, los frijolis, las patatas, la [[calabaça]], las [[castañas]], la [[cebolla]] i los [[pimientu]]s: el ''cocido extremeño'', el ''potaje de garbanzos y judías blancas'', la ''sopa blanca de ajos'', el ''potaje de castañas secas'', les [[mongetes|''habichuelas'']] i la ''olla con "asaúra"''. Angunus alimentus ancestralis estremeñus son las [[migas]] i [[gachas]], entri las que destacan las ''migas con torreznos''.<ref>{{Cita web |url=http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm |título=Saber Popular - Revista extremeña de folklore |fechaacceso=2009-09-23 |archive-date=2011-10-05 |archive-url=https://web.archive.org/web/20111005014811/http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm |dead-url=yes }}</ref> La ''chanfaina'' es un guisu hechu con hígau, sessus, coraçón i riñonis de corderu con sofritu a basi laurel, ajus, pan i güevus durus. Los embutius es otra las epecialiais la gastronomia estremeña, huendu mu emportantis la ''morcilla «Felisa»'' (a base de sangri i [[cebolla]]), ''morcillas de cabezá'', ''morcillas [[patata|patateras]]'', [[morcilla]]s de calabaça, las ''«chacinas»'', el lomu i el [[jamón]] curau, la longaniça i los chorizus. Los dulcis regionalis son preparaus a basi miel, manteca, harina i azeiti i enclui buñuelus, madalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vinu, roscas fritas, coquillus de miel, ijuelas, gachas estremeñas, bollus fritus, froretas, socochonis hurdanus i las ''jeringas''.<ref>[http://ab.dip-caceres.org/alcantara/alcantara_online/56/56_005b.htm Gastronomia de Extremadura, Revista Alcántara. nº 56]</ref> === Palras === {{EP|Lengua estremeña}} {{EP|La fala}} {{EP|Portugués oliventinu}} En Estremaura la única luenga reconocia cumu oficial es el castillanu, nu ostanti nel su territóriu se palran otras: * [[Luenga purtuguesa|Purtugués]], con várias variantis prencipalis: el [[Purtugués Oliventinu|purtugués oliventinu]], ena comarca d'[[Olivença]], el purtugués de Herrera d'Alcántara, el purtugués de Ceillu, el d'angunas alquerias de Valéncia d'Alcántara i el de La Codosera. Ena mayol parti destas localiais el purtugués s'alcuentra seriamenti amenaçau. Angunas escuelas estremeñas ofrecin el deprendiçahi el purtugés cumu "luenga foriata", encruyendu localiais traicionalmenti lusófonas, peru nu siempri a nivelis que llevin a los alunus a palral bien la idioma. * [[Fala (valli e Hálama)|A Fala de Xálima]] u xalímegu, que está catalogá cumu "Bien d'Enterés Curtural" i tiini especial proteción pol parti la [[Hunta d'Estremaura]]. Se palra nel Valli e Hálama (Xálima). * [[Lengua estremeña]] (Artuestremeñu), que horma parti el troncu asturlionés i, inque es la luenga que aluspués del castillanu cuenta con mayol númiru e palrantis i está en sériu peligru d'estinción, es la que menol proteción tiini, careciendu pol compretu e normalización u la mas ménima cobertura e la su ensiñança, ni privá ni púbrica. == Estremeñus ilustris == === Artis escénicas, cini i telivisión === * '''[[Casimiro Ortas]]''' (n. [[Broças]], 1 mayu de 1880 - † [[Barcelona]], 10 de Marçu de 1947), atol. * '''[[Andrés Mejuto]]''' (n. [[Olivença]], 30 jeneru de 1909 - † [[Mairil]], 21 de Hebreru de 1991), atol. * '''[[Pedro Porcel]]''' (n. [[Haraís de la Vera]], 1910 - † [[Vitória]], 14 Setiembri de 1969), atol. * '''[[Luis Alcoriza]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 5 Setiembri de 1918 - † [[Cuernavaca]], 3 Diziembri de 1992), atol, guionista i diretol de cini. * '''[[Luis Cuenca]]''' (n. [[Navalmoral de la Mata]], 1921 - † [[Mairil]], 21 jeneru de 2004), atol i prémiu Goya en 1996. * '''[[Florinda Chico]]''' (n. [[Don Benitu]], 24 juñu de 1926), atrís. * '''[[Julián Mateos]]''' (n. [[Robreillu de Truhillu]], 15 jeneru de 1938 - † [[Mairil]], 27 de Diciembri de 1996), atol i prouciol de cini, TP d'oru en 1973. * '''[[Valentín Paredes]]''' (n. [[Manchita]], 13 noviembri de 1955), atol. * '''[[Isabel Gemio]]''' (n. [[Albuquerqui]], 5 jeneru de 1961), presentaora de telivisión. * '''[[Javivi]]''' (n. [[Helvás]], 20 de Húniu de 1961), atol. * '''[[Pepa Bueno]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 1964), periodista. * '''[[Maruchi León]]''' (n. [[Caçris]], 1965), atrís. * '''[[Raquel Sánchez Silva]]''' (n. [[Praséncia]], 1973), periodista i presentaora de telivisión. * '''[[Luis Rallo]]''' (n. Estremaura, añus 1970), atol. * '''[[Mariano Mariano]]''' * '''[[Alberto Amarilla]]''' (n. [[Caçris]], 20 Otubri de 1980), atol. === Artis visualis i diseñu, amus pintolis, escurtolis y tou esu === [[File:Luis de Morales 001.jpg|thumb|150px|Virgen de la leche (Luis de Morales)|Virgin de la lechi de [[Luis de Morales]].]] [[File:Francisco de Zurbarán autoportrait.jpg|thumb|right|Francisco de Zurbarán]] * '''[[Pedro de Ibarra]]''' (Alcántara, siglo XVI), arquitetu. * '''[[Luis de Morales]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1509 - † 1586), pintol. * '''[[Francisco Becerra]]''' (n. [[Trujillu]], 1545 – † [[Lima]], 1605), arquitetu. * '''[[Francisco de Zurbarán]]''' (n. [[Huenti de Cantus]], 7 Noviembri de 1598 – † [[Mairil]], 27 Agostu de 1664), pintol del Sigru d'Oru. * '''[[Joaquín Churriguera]]''' (n. [[Praséncia]], 1674 - † [[Salamanca]], 1724), arquitetu i escurtol de la família e los Churriguera. * '''[[José de Hermosilla]]''' (n. [[Llerena]] - † [[Mairil]], 1776), arquitetu. * '''[[Aurelio Cabrera]]''' (Alburquerque, 1870 - Toledo, 1936), pintol y escultol. * '''[[Eugenio Hermoso]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 26 Hebreru de 1883 – † [[Mairil]], 2 Hebreru de 1963), pintol. * '''[[Timoteo Pérez Rubio]]''' (Oliva de la Frontera, 1896 - Río de Janeiro, 1977) * '''[[Juan de Ávalos]]''' (n. [[Méria]], 21 Otubri de 1911 - † [[Mairil]], 6 júliu de 2006), escurtol. * '''[[Juan Barjola]]''' (Torre de Miguel Sesmero, 1919 - Madrid, 2004), pintol. * '''[[Jaime de Jaraíz]]''' (Jaraíz de la Vera, 1934 - Madrid, 2007), pintol. * '''[[Francisco Revelles Tejada]]''' (Valdecaballeros, 1938 – Segovia, 2003), pintol. * '''[[Eduardo Naranjo]]''' (n. [[Monestériu]], 1944), pintol. * '''[[Antonio José Herrero Uceda]]''' ([[Ceclavín]], 1953), pintol. * '''[[Evaristo Palacios]]''' (Torrecillas de la Tiesa, 1956), pintol. * '''[[Godofredo Ortega Muñoz]]''' (San Vicente de Alcántara, 1905 - Madrid, 1982), pintol. * '''[[Manuela Picó]]''' (Azuaga), pintora. * '''[[Juan Pedro Sánchez]]''' (Torrejón el Rubio, 1954), pintol y escultol. * '''[[Fermín Solís]]''' (n. [[Mairoñera]], 16 de Mayu de 1972), dibuhanti de tebeus. === Centíficus === * '''[[Luis de Toro]]''' ([[Prasencia]], 1530? - ????) Meicu y estoriaol. * '''[[José Antonio Pavón y Jiménez]]''' ([[Casatejada]], Caçris, 1754 — Madrid, 1844), botánicu, bien conocíu por los sus estudius delas floras de Perú i de Chile. * '''[[Darío Bacas]]''' ([[Cillerus]] (Caçris), 1845). Ingenieru naval milital, industrial. * '''[[Eloy Bejarano Sánchez]]''' ([[Zarza de Granadilla]], Cáceres), en 1855 - Madrid en 1917) Médico, profesor e investigador español. * '''[[Ventura de los Reyes Prósper]]''' (n. [[Castuera]], 31 Mayu de 1863 - † [[Mairil]], 27 Noviembri de 1922), naturalista i matemáticu. * '''[[Mario Roso de Luna]] ([[Logrosán]]''', 1872 – Madrid, 1931), astrónomu, periodista y escribiol. * '''[[Marcelo Rivas Mateos]]''' ([[Serraílla]], 1875 - Madrid, 1931). Boticariu, botánicu, geobotánicu, zoólogu, i prehessol. * '''[[Francisco Vera Fernández de Córdoba|Francisco Vera]]''' ([[Alconchel]], 26 de hebreru de 1888-Buenos Aires, 1967). Matemáticu, filósofu, escribiol, Jombri de cencia. * '''[[Delfín Hernández Hernández]]''' ([[Cuacos de Yuste]], 1932), Medalla de Extremadura (2012) * '''[[Eladio Viñuela]]''' (n. [[Ibahelnandu]], 1937 - † 1999), centíficu. * '''[[Manuel Luque Otero]]''' ([[Valverde de Llerena]], 1943- Madrid, 2007), meicu, referenti obligau en el estudiu dela hipertensión arterial (HTA). * '''[[Valeriano Ruiz Hernández]]''' ([[Higuera la Real]] (Badajoz), 1943), físicu, centíficu. * '''[[Jesús Ramos Brieva]]''' ([[Caçris]], 1950) Psiquiatra e investigaol sobre las alteracionis del ánimu. * '''[[Pablo Campos Palacín]]''' ([[Cordobilla de Lácara]] (Badajoz), 1951), investigaol del CSIC, [[Medalla de Extremadura]] (2009). * '''[[Juliana Fariña]]''' ([[Badajoz]]), médica e investigaora centífica. * '''[[Diosdado Simón|Diosdado Simón Villares]]''' ([[Torremenga]], 1954-2002), investigaol, biólagu, botánicu * '''[[María Domínguez Castellano]]''' ([[Alcántara]], Cáceres, 1965). Neurobiólaga, investigaora del CSIC. Es uno de los referentis dela envestigación mundial sobre el cáncru. * '''[[Antonia López González]]''' ([[Guareña (Badajoz)]], 1967). Médica, Medalla de Extremadura (2002), investigaora de enfermedadis tropicalis. === Esportistas === {{AP|Deporti d'Estremaúra}} * '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], [[Província Baajós|Badajós]], 1540- m. [[Mairil]] 1580), quiziás el primel gran ajedrecista conociu. * '''[[Adelardo Rodríguez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 26 Setiembri de 1939), fubulista. * '''[[Francisco Delgado Melo]]''' (n. [[Praséncia]], 13 Noviembri de 1943), ex-fubulista. * '''[[Ciriaco Cano]]''' ([[Praséncia]], 4 Agostu de 1948), ex-fubulista. * '''[[Manolo Flores]]''' (n. [[Méria]], 23 júliu de 1951), ex-juegaol i entrenaol de baloncestu. * '''[[Rafael Gordillo]]''' (n. [[Almendralehu]], 24 Hebreru de 1957), fubulista retirau. * '''[[Ernesto Valverde]]''' (n. [[Viandal de la Vera]], 9 Hebreru de 1964), ex-juegaol i entrenaol de furbol. * '''[[Manuel Sánchez Delgado]]''' (n. [[Caçris]], 17 jeneru de 1965), ex-fubulista. * '''[[Francisco Higuera]] Fernández "Paquete"''' (n. [[Escurial]], 30 jeneru de 1965), ex-juegaol de furbol. * '''[[Enrique Fernández Ruiz]]''' (n. [[Caçris]], 15 Marçu de 1967), juegaol de baloncestu retirau. * '''[[Antonio Mata Oliveira]]''' (n. [[Olivença]], 28 Agostu de 1968), ex-fubulista. * '''[[César Sánchez Domínguez]]''' (n. [[Caçris]], 2 Setiembri de 1971), fubulista. * '''[[Juancho Pérez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 3 jeneru de 1974), jugaol de balonmanu. * '''[[Víctor Manuel Fernández Gutiérrez]]''' (n. [[Méria]], 17 abril de 1974), fubulista del Real Valladolid. * '''[[Fernando Morientes]]''' (n. [[Cillerus]], 1976), fubulista. * '''[[Enrique Fernando Ortiz Moruno]]''' (n. [[Çafra]], 2 de júliu de 1977), fubulista. * '''[[José Antonio Pecharromán]]''' (n. [[Caçris]], 16 juñu de 1978), ciclista. * '''[[Ramón Pereira Gómez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 2 de Setiembri de 1978), fubulista. * '''[[Julián Sánchez Pimienta]]''' (n. [[Çafra]], 26 Hebreru de 1980), ciclista. * '''[[Edu Moya]]''' (n. [[Monestériu]], 3 jeneru de 1981), furbolista. * '''[[José Manuel Calderón]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 28 Setiembri de 1981), juegaol de baloncestu. * '''[[Casto Espinosa Barriga]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 18 juñu de 1982), fubulista. * '''[[David Generelo Miranda]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 Agostu de 1982), fubulista. * '''[[Iván Cuéllar]]''' (n. [[Méria]], 27 Mayu de 1984), porteru del [[Atlético de Madrid]]. * '''[[Dani Guillén]]''' (n. [[Praséncia]], 1 Otubri de 1984), fubulista. === Literatura i umanismu === {{AP|Literatura estremeña}} [[File:Benito Arias Montano, Museo Plantin-Moretus.jpg|thumb|[[Benito Arias Montano]].]] [[File:José de Espronceda.jpg|thumb|[[José de Espronceda]].]] [[File:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|thumbnail|Carolina Coronado]] [[File:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|thumb|[[Gabriel y Galán]]]] * '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista i abogau. * '''[[Francisco Sánchez de las Brozas]]''' (n. [[Broças]], 1522 - † [[Valladolís]], 1600), umanista i gramáticu. * '''[[Benito Arias Montano]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 1527 - † [[Sevilla]], 1598), escrebiol umanista. * '''[[Jacobo Rodrigues Pereira]]''' (Berlanga, 1715 - París, 1780), profesol de sordomuus. * '''[[Vicente Antonio García de la Huerta]]''' (n. [[Çafra]], 9 Marçu de 1734 - † [[Mairil]], 12 Marçu]] de 1787), pueta i dramaturgu. * '''[[Bartolomé José Gallardo y Blanco]]''' ([[Campanáriu]], 13 d'Agostu de 1776 - † [[Alcoy]], Alicanti, 1852) hue un bibliúgrafu, eruditu i escrebiol. * '''[[José de Espronceda]]''' (n. [[Almendralehu]], 25 Marçu de 1808 – † [[Mairil]], 23 Mayu de 1842), pueta románticu. * '''[[Carolina Coronado]]''' (n. [[Almendralehu]], 21 Agostu de 1821 - † [[Lisboa]], 15 jeneru de 1911), escrebiora romántica. * '''[[Vicente Barrantes Moreno]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1829 - † [[Pozuelo de Alarcón]], 17 d'Otubri de 1898), escrebiol. * '''[[Felipe Trigo]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 13 de Hebreru de 1864 - † [[Madril]], 2 de Setiembri de 1916), escrebiol i periodista. * '''[[Publio Hurtado]]''' ([[Caçris]], [[1850]]-[[1929]]), escrebiol, estoriaol y etnógrafu. * '''[[José López Prudencio]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1870 - † 1949), escrebiol. * '''[[José María Gabriel y Galán]]''' (1870 - 1905), pueta. Hiju adoptivu de Guijo de Granadilla * '''[[Mario Roso de Luna]]''' (n. [[Logrosán]], 1872 - † [[Mairil]], 1931), astrúnomu, periodista, escrebiol i teúsofu. * '''[[Francisco Valdés Nicolau]]''' (Don Benito, 1892 - 1936), escrebiol. * '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (n. [[Guareña]], 7 de Noviembri de 1894 – † [[Mairil]], 24 de Diciembri de 1945), escrebiol. * '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (Guareña, 1894 – Madrid, 1945), escrebiol. * '''[[Pedro Caba Landa]]''' (Arroyo de la Luz, 1900 - Madrid 1992), escrebiol. * '''[[Jesús Delgado Valhondo]]''' (Mérida, 1909 – Badajoz, 1993), pueta. * '''[[Asunción Delgado]]''' ([[Ceclavín]], 1919), pueta. * '''[[Luis Martínez Terrón]]''' ([[Ceclavín]], 1930), pueta y escrebiol. * '''[[José Antonio Gabriel y Galán]]''' (n. [[Praséncia]], 1940 - † [[Praséncia]], [[1993]]), escrebiol i periodista, nietu de [[José María Gabriel y Galán]]. * '''[[Daniel Arenas]]''' (n. [[Açuaga]], 1945), escrebiol. * '''[[Pureza Canelo]]''' (n. [[Moraleha]], 1946), puetisa. * '''[[Luis Landero]]''' (n. [[Albuquerqui]], 1948), escrebiol. * '''[[Dulce Chacón]]''' (n. [[Çafra]], 3 de Húniu de 1954 - † [[Mairil]], 3 de Diciembri de 2003), escrebiora. * '''[[José Iglesias Benítez]]''' ([[Villalba de los Barros]], [[1955]]), pueta. * '''[[Milagros Frías]]''' (Jerez de los Caballeros, 1955), escribiola. * '''[[Elisa Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1957), escribiola. * '''[[Javier Feijóo]]''' (Baajó, 1960), pueta. * '''[[Javier Pérez Walias]]''' (Plasencia, 1960), pueta. * '''[[Jesús Sánchez Adalid]]''' (n. [[Don Benitu]], 1962), escrebiol. * '''[[Javier Cercas]]''' (Ibahernando, 1962), escrebiol. * '''[[Miguel Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1964), naturalista, escrebiol y dibulgaol. * '''[[Jorge Camacho Cordón]]''' (n. [[Çafra]], 18 de Noviembri de 1966), pueta. * '''[[Lucía González Lavado]]''' (Mérida, 1982), escribiola. * '''[[Ismael Carmona García]]''' (Baajó, 1986), filólogu, pueta i divulgaol del estremeñu. === Música === {{AP|Música tradicional estremeña}} * '''[[Manuel Vicente García]]''' (n. [[Çafra]], 17 de Marçu de 1805 - † [[Londris]], 1 de Húliu de 1906), cantanti d'ópera, inventol del laringoscópiu. * '''[[Pepe el Molinero]]''' (n. 1895 - † 1985), cantaol flamencu. * '''[[Porrina de Badajoz]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1924 - † [[Mairil]], 1977), cantaol flamencu. * '''[[Rosa Morena]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 de Júliu de 1941), cantanti. * '''[[Pablo Guerrero]]''' (n. [[Esparragosa de Laris]], 18 d'Otubri de 1946), cantautol. * '''[[Luis Pastor]]''' (n. [[Berçocana]], 9 de Húniu de 1952), cantautol. * '''[[Roberto Iniesta]]''' (n. [[Praséncia]], 16 de Mayu de 1962), guitarrista d'[[Extremoduro]]. * '''[[Los Chunguitos]]''', grupu de rumba. * '''[[Bebe]]''' (n. [[Valéncia]], 9 de Mayu de 1978), cantanti. * '''[[Soraya Arnelas]]''' ([[Valéncia d'Alcántara]], 13 de Setiembri de 1982), cantanti. * '''[[Azúcar Moreno]]''', duo musical. * '''[[Bucéfalo (banda)|Bucéfalo]]''', grupu de rock. * '''[[Extremoduro]]''', grupu de rock. * '''[[Tam Tam Go]]''', grupu musical holmau en 1988. * '''[[Sínkope]]''', banda de rock de [[La Serena]]. * ''' [[Leonardo Dantés]]''', cantante d'pop (26 d'abril d' 1948 [[San Vicente de Alcántara]], [[Badajoz]]). === Pulíticus === * '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista, hurista i abogau. * '''[[Juan Meléndez Valdés]]''' (n. [[Ribera el Fresnu]], 11 de Marçu de 1754 - † [[Montpellier]], 24 de Mayu de 1817), pulíticu. * '''[[Manuel Godoy]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 12 de Mayu de 1767 - † [[París]], 4 d'Otubri de 1851), primel ministru de [[Carlos IV]]. * '''[[Juan Bravo Murillo]]''' (n. [[Frexenal dela Sierra]], 24 juñu de 1803 - † [[Mairil]], 11 de Hebreru de 1873), presienti del Consehu de Ministrus duranti el reinau de Isabel II]]. * '''[[Juan Donoso Cortés]]''' (n. [[Valli de la Serena]], 6 de Mayu de 1809 - † [[París]], 3 de Mayu de 1853), pulíticu i diplomáticu reacionáriu. * '''[[Saturnino Martín Cerezo]]''' (n. 11 de Hebreru de 1866 - † 2 de Diciembri de 1945), heneral duranti el sítiu de Baler. * '''[[Rafael Sánchez Mazas]]''' (n. [[Cória]], 18 de Hebreru de 1894 - † [[Mairil]], 18 d'Octubri de 1966), miembru hundaol de la "Falange Española". * '''[[Alberto Oliart]]''' (n. [[Méria]], 1928), es-ministru. * '''[[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]]''' (n. [[Méria]], 19 d'Eneru de 1948), prime presienti la [[Hunta d'Estremaura]]. * '''[[Cándido Méndez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 28 d'Eneru de 1952), secretáriu heneral de la [[UGT]]. * '''[[María Antonia Trujillo]]''' (n. [[Peraleda el Çaucehu]], 18 de Diciembri de 1960), es-ministra de Vivienda. * '''[[Celestino Corbacho]]''' (n. [[Valverdi de Leganés]], 14 de Noviembri de 1949), Ministru de Trebahu i Enmigración. === Esproraoris i conquistaoris === [[File:Portrait of Francisco Pizarro.jpg|thumb|150px|right|Francisco Pizarro]] [[File:Ines de Suarez 2.JPG|right|150px|thumb|Inés de Suárez]] * '''[[Vasco Núñez de Balboa]]''' (n. [[Herés de los Caballerus]], 1475, - † [[Acla]], 15 d'Eneru de 1519), primel europeu en descrubril el [[Océanu Pacíficu]]. * '''[[Francisco Pizarro]]''' (n. [[Truhillu]], 16 de Marçu de 1476 - † [[Lima]], 26 de Húniu de 1541), conquistaol del Empériu Inca. * '''[[Pedro de Alvarado]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1485 - † [[Guadalajara]], [[4 de Húliu de 1541), conquistaol. * '''[[Hernán Cortés]]''' (n. [[Medellín]], 1485 – † [[Castilleja de la Cuesta]], 2 de Diciembri de 1547), conquistaol del Empériu asteca. * '''[[Pedro de Valdivia]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 1497 - † [[Tucapel]], 24 de Diciembri de 1553), conquistaol de [[Chili]]. * '''[[Hernando de Soto]]''' (n. [[Barcarrota]], 1500 - † 21 de Mayu, 1542), esproraol. * '''[[Inés de Suárez]]''' (n. [[Praséncia]], 1507 - † [[Chili]], 1580), esproraora i conquistaora. * '''[[Juan Rodríguez Suárez]]''', (n. [[Méria]], 1510), esproraol. * '''[[Francisco de Orellana]]''' (n. [[Truhillu]], 1511 – † 1546), hundaol de Guayaquil. * '''[[Ñuflo de Chaves]]''' (n. [[Santa Crús de la Sierra]], 1518 - † 1568), conquistaol i esproraol. === Religiosus === * '''[[Jerónimo de Loayza]]''' (n. [[Truhillu]], 1498 - † [[Lima]], 25 d'Otubri de 1575), sacerdoti dominicu. * '''[[Pedro de Alcántara]]''' (n. [[Alcántara]], 1499 - † [[Arenas de San Pedro]], 18 d'Otubri de 1562), fraili franciscanu. * '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], 1540 - † [[Madril]], 1580), clérigu i ahedrecista. * '''[[Beata María de Jesús]]''' ([[sigru XVII]]) terciária franciscana, natural de [[Guihu de Cória]]. * '''[[José Pedro Panto]]''' (n. [[Valverdi el Fresnu]], 1778 - † [[San Diego]], 1812), misioneru franciscanu. == Referencias == {{listaref}} == Atijus p'ahuera== * [https://web.archive.org/web/20140704100542/http://www.juntaex.es/ Hunta d'Estremaura] * [https://web.archive.org/web/20050408071529/http://www.paseovirtual.net/ Bibliuteca Virtual Estremeña] * [https://web.archive.org/web/20070630045948/http://www.cit-trujillo.org/ Coloquius Estóricus d'Estremaura] * [https://web.archive.org/web/20050408071529/http://www.paseovirtual.net/ Paseu Virtual pol Estremaura] * [http://www.geolectos.com/ Dialetulohia d'Estremaura] * [http://www.monfrague.com/ Monfragüi] * [https://web.archive.org/web/20071104202715/http://www.extremadurapositiva.es/ Estremaura Positiva] * [https://web.archive.org/web/20070402041410/http://centros1.pntic.mec.es/cp.moreno.nieto/gentilicios.htm Lista e hentilícius estremeñus] * [https://web.archive.org/web/20070602161441/http://www.intermediacv.com/soluciones/exposicioncaceres.html Esposición "Musotrus, Estremaura nel su Patrimoñu] === Meius de comunicación === * [http://www.canalextremadura.es/ Canal Extremadura] * [http://www.elperiodicoextremadura.com/ El Periódico Extremadura] * [http://www.extremaduraaldia.com/ Extremadura al día] * [http://www.hoy.es/ HOY] * [http://www.regiondigital.com/ Región Digital] {{Estremaúra}}{{Comunidais Utónomas d'España}} [[Categoría:Estremaúra]] 8594csmolxwjpytxsqb4007dke0r01l Galicia 0 762 143085 131208 2026-05-11T00:02:59Z ~2026-28428-11 20248 143085 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional | bandera = Flag_of_Atomwaffen_Division.svg | escudo = Atomwaffen Division logo.svg }} '''Galícia''' (tamien en [[luenga gallega|gallegu]] se gasta la holma ''Galiza'') es una [[comunidá utónoma]] [[España|española]], assitiá nel noroesti de la [[Península Ibérica]]. Arraya al norti con el [[mari Cantábricu]], al sul con [[Portugal]], al oesti con el [[océanu Alánticu]] i al esti con [[Asturias]] i [[Castilla i León]] (províncias de [[Província de Çamora|Çamora]] i de [[Província de León|León]]). == Geugrafia == Galícia está deviia en cuatru províncias: * [[Província de La Coruña|La Coruña]] * [[Província de Lugu|Lugu]] * [[Província d'Orensi|Orensi]] * [[Província de Pontevedra|Pontevedra]] A Galícia pretenecin las '''Islas Cies''' (holmás pola Isla de Faru, Isla de Montagú, Isla de San Martiñu i la Isla d'Onza), el archipiélagu d'Ons (holmau pola Isla d'Ons i la Isla d'Onza), el archipiélagu de Sálvora (holmau polas islas de Sálvora, Vionta i Sagres), i tamien algotras islas cumu Cortegá, A Arousa, Sisargas i Malveiras; la mayol parti las cualis pretenecin al Parqui Nacional de las Islas Alánticas. == Economia == Tien mayol emportancia l'agricurtura i la pesca en Galícia, anque la mayol parti la puebración labuta nel setol terciáriu: 582.000 presonas dun total de 1.072.000 trebahaoris ([[2002]]). Nel setol secundáriu destacan la costrución naval en [[Vigu]] i [[Ferrol]], la endústria autumovilística i la testil, i la relacioná cola manipulación del granitu. == Atijus p'ahuera == * [http://www.xunta.es/?lang=es Xunta de Galicia] * [https://web.archive.org/web/20050310123957/http://www.galiciadigital.com/psd/Instituciones/Instituciones/admon_perif_estado/delegacion_gobierno/delegacion_gobierno.html Delegación de Gobielnu en Galícia] * [https://web.archive.org/web/20060214131714/http://www.parlamentodegalicia.com/contenido/ESP/pags/index.htm Palramentu Autunómico de Galícia] * [http://www.turgalicia.es Turismu en Galícia, web oficial] {{Comunidais Utónomas d'España}} [[Categoría:Galícia]] 6t0v6hy3s4reosjtc8ak4k54lzekpny Estaus Uníus 0 985 143083 140581 2026-05-10T23:43:26Z Judaismo271 20247 143083 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Estaus Uníus'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[Archivu:Flag of Israel.svg|150x150px]] | width="140px" | [[Archivu:Great coat of arms of Rothschild family.svg|100x100px]] |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationUSA.svg|220px]] |} |- | [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]] |- | [[Capital]] || [[Washington D.C.]] |- | [[Presienti]] || Benjamín Netanyahu |- | [[cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;-2,198% % augua | [[Lista e paisis pol superfici|Posición 3ª]]<br />9.631.418 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />1,34% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2016]])<br />&nbsp;- [[Densiá e puebración|Densiá]] | [[Lista e paísis pol puebración|Puestu 3º]]<br />324.099.593<ref>{{Cita web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html |título=Archive copy |fechaacceso=2010-07-16 |archive-date=2007-06-12 |archive-url=https://web.archive.org/web/20070612213256/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html |dead-url=yes }}</ref> <br />31 ab/km² |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis pol PIB|Posición 1ª]]<br />13.790.000 millonis e US$<br /> |- | [[Moeda]] || Dólar estauniensi |- | [[Inu]] || ''The Star-Spangled Banner'' |- | [[Dominiu|Dominiu d'Internet]] || .us |- | [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +1 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[OTAN]], [[OEA]], [[APEC]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[TLCAN]], [[G-8]], [[G-20]] |- | colspan="2" | <small> |} Los '''Estaus Uníus d'América''' es un país assitiau en [[América el Norti]], enque Hawaii, unu los sus estaus, s'alcuentra en [[Oceanía]]. Está holmau por cincuenta estaus, un destritu federal ([[Washington D.C.]], qu'es la capital) i angunus algotrus territórius. Es una repúbrica presiencialista i federal. ==Goviernu i politica== Estaus Uníus es una repúbrica costitucional, presiencial i federal. El su goviernu tien unos pueris limitaus numiraus ena Costitución. La su holma de goviernu es cantá comu democrácia presiencialista polque ái un presienti. La eleción del presienti es endireta pol compromisarius u grandis eletoris. Dendi [[2025]], [[Donald Trump]] es presienti del país. ==Geografia== La geografia el área [[Continenti|continental]] es acientá ena zona ociental, ondi están assitias las Montañas Rocosas. Ena zona noresti s'assitian los Montis Apalachis i ena región suloesti esmiença la Sierra Mairi mejicana. Al norti, los estaus continentalis s'arrejuntan con [[Canadá]], i [[Alaska]], con el Oceanu Gracial Álticu; al Sul hazin arrayu con [[Méjicu]] i el Golfu de Méjicu; al esti s'alcuentra el Océanu Alánticu, i al oesti, el Océanu Pacíficu. ==Estoria== Enantis de la llegá de los uropeus abitaban nel territoriu albondu puebrus endígenas, angunus llegandu a crial colturas avançás, comu la Misisipiana. Los primerus assitiamientus uropeus s'estabrecierun a partil del sigru XVI huendu españolis, francesis, británicus i olandesis. Los [[Paisis Baxus]] cedierun las sus colonias a los británicus, que poquinu a poquinu van a holmal las 13 colónias, que se conviltirian enos Estaus Uníus d'América al atrás duna guerra pola endépendencia, causá polas tensionis entri la metrópoli i los colonus (1775-1781). El nuevu estau recogi ideas ilustrás, comu la igualdá entri tolos ombris, los derechus umanus, etc. George Washington hue el primel presienti de la nacion. Endespues de la endependencia, el goviernu estau-uniensi siguió una política d'espansion acia el oesti, lo que le llevó a una serii de runchas. La devision enterna entri partidaruis de la esclavitú i los que non lo eran provocó la Guerra Cevil Estau-uniensi (1860-1865), nel que los estaus del sul (partidarius de la esclavitú ya qu'era mu emportanti ena su economia) se proclamarun endependientis. La guerra acabijó cona vitória de los abolicionistas. Duranti tol sigru XIX los Estaus Uníus esperimentarun una [[Revolución Endustrial|revolucion endustrial]], conviltiendu-se nuna potencia económica i política. Al escomençal la [[I Guerra Mundial]] se va a declaral neutral peru acabijó entrandu apoyandu a los aliaus. Los años 20 huerun duna gran prosperiá económica que acabijó ena Gran Depresion de 1929. Duranti la II Guerra Mundial, los Estau Uníus tuvun un emportanti papel, runchandu sobri tó a la escontra d'[[Alemaña]] i [[Japón]], llegandu a gastal dos bombas atómicas nessi país, destruyendu las ciais de Hirosima i Nagasaki. Endespues desti conflitu el mundu se deviió en dos bloquis, el comunista (representau pola [[Union Soviética]]) i el capitalista cuyu mássimu representanti eran los Estaus Uníus (la conocia comu Guerra Fria). Cona caía de la Unión Soviética acabijó la Guerra Fria. Ogañu esti país sigui huendu una poténcia mundial, enterviniendu en numirosus conflitus nel mundu. En 1991 encabeçó la ofensiva aliá ena Guerra del Golfu, en 2001 envadió [[Afganistán]] comu respuesta al atentau terrotorista a la escontra las Torris Gemelas de [[Nueva York]], i en 2003 envadió [[Iraq]] derrocandu a [[Saddam Hussein]]. ==Referencias== <references/> ==Atijus p'ahuera== {{commonscat}} {{América}} [[Categoría:Estaus Unius]] jm3hhvozyc406rbvcxt7026q3iopnhr 143093 143083 2026-05-11T07:44:18Z MaoTseTungTung 20250 143093 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Estaus Uníus'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[Archivu:Jewishamericancommunity.webp|150x150px]] | width="140px" | [[Archivu:Great coat of arms of Rothschild family.svg|100x100px]] |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationUSA.svg|220px]] |} |- | [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]] |- | [[Capital]] || [[Washington D.C.]] |- | [[Presienti]] || Benjamín Netanyahu |- | [[cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;-2,198% % augua | [[Lista e paisis pol superfici|Posición 3ª]]<br />9.631.418 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />1,34% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2016]])<br />&nbsp;- [[Densiá e puebración|Densiá]] | [[Lista e paísis pol puebración|Puestu 3º]]<br />324.099.593<ref>{{Cita web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html |título=Archive copy |fechaacceso=2010-07-16 |archive-date=2007-06-12 |archive-url=https://web.archive.org/web/20070612213256/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html |dead-url=yes }}</ref> <br />31 ab/km² |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis pol PIB|Posición 1ª]]<br />13.790.000 millonis e US$<br /> |- | [[Moeda]] || Dólar estauniensi |- | [[Inu]] || ''The Star-Spangled Banner'' |- | [[Dominiu|Dominiu d'Internet]] || .us |- | [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +1 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[OTAN]], [[OEA]], [[APEC]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[TLCAN]], [[G-8]], [[G-20]] |- | colspan="2" | <small> |} Los '''Estaus Uníus d'América''' es un país assitiau en [[América el Norti]], enque Hawaii, unu los sus estaus, s'alcuentra en [[Oceanía]]. Está holmau por cincuenta estaus, un destritu federal ([[Washington D.C.]], qu'es la capital) i angunus algotrus territórius. Es una repúbrica presiencialista i federal. ==Goviernu i politica== Estaus Uníus es una repúbrica costitucional, presiencial i federal. El su goviernu tien unos pueris limitaus numiraus ena Costitución. La su holma de goviernu es cantá comu democrácia presiencialista polque ái un presienti. La eleción del presienti es endireta pol compromisarius u grandis eletoris. Dendi [[2025]], [[Donald Trump]] es presienti del país. ==Geografia== La geografia el área [[Continenti|continental]] es acientá ena zona ociental, ondi están assitias las Montañas Rocosas. Ena zona noresti s'assitian los Montis Apalachis i ena región suloesti esmiença la Sierra Mairi mejicana. Al norti, los estaus continentalis s'arrejuntan con [[Canadá]], i [[Alaska]], con el Oceanu Gracial Álticu; al Sul hazin arrayu con [[Méjicu]] i el Golfu de Méjicu; al esti s'alcuentra el Océanu Alánticu, i al oesti, el Océanu Pacíficu. ==Estoria== Enantis de la llegá de los uropeus abitaban nel territoriu albondu puebrus endígenas, angunus llegandu a crial colturas avançás, comu la Misisipiana. Los primerus assitiamientus uropeus s'estabrecierun a partil del sigru XVI huendu españolis, francesis, británicus i olandesis. Los [[Paisis Baxus]] cedierun las sus colonias a los británicus, que poquinu a poquinu van a holmal las 13 colónias, que se conviltirian enos Estaus Uníus d'América al atrás duna guerra pola endépendencia, causá polas tensionis entri la metrópoli i los colonus (1775-1781). El nuevu estau recogi ideas ilustrás, comu la igualdá entri tolos ombris, los derechus umanus, etc. George Washington hue el primel presienti de la nacion. Endespues de la endependencia, el goviernu estau-uniensi siguió una política d'espansion acia el oesti, lo que le llevó a una serii de runchas. La devision enterna entri partidaruis de la esclavitú i los que non lo eran provocó la Guerra Cevil Estau-uniensi (1860-1865), nel que los estaus del sul (partidarius de la esclavitú ya qu'era mu emportanti ena su economia) se proclamarun endependientis. La guerra acabijó cona vitória de los abolicionistas. Duranti tol sigru XIX los Estaus Uníus esperimentarun una [[Revolución Endustrial|revolucion endustrial]], conviltiendu-se nuna potencia económica i política. Al escomençal la [[I Guerra Mundial]] se va a declaral neutral peru acabijó entrandu apoyandu a los aliaus. Los años 20 huerun duna gran prosperiá económica que acabijó ena Gran Depresion de 1929. Duranti la II Guerra Mundial, los Estau Uníus tuvun un emportanti papel, runchandu sobri tó a la escontra d'[[Alemaña]] i [[Japón]], llegandu a gastal dos bombas atómicas nessi país, destruyendu las ciais de Hirosima i Nagasaki. Endespues desti conflitu el mundu se deviió en dos bloquis, el comunista (representau pola [[Union Soviética]]) i el capitalista cuyu mássimu representanti eran los Estaus Uníus (la conocia comu Guerra Fria). Cona caía de la Unión Soviética acabijó la Guerra Fria. Ogañu esti país sigui huendu una poténcia mundial, enterviniendu en numirosus conflitus nel mundu. En 1991 encabeçó la ofensiva aliá ena Guerra del Golfu, en 2001 envadió [[Afganistán]] comu respuesta al atentau terrotorista a la escontra las Torris Gemelas de [[Nueva York]], i en 2003 envadió [[Iraq]] derrocandu a [[Saddam Hussein]]. ==Referencias== <references/> ==Atijus p'ahuera== {{commonscat}} {{América}} [[Categoría:Estaus Unius]] 2mji7vdj4ef90wlgvmxfydszkv4noqp Cataluña 0 3242 143087 136770 2026-05-11T00:10:55Z ~2026-28428-11 20248 143087 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Cataluña''' (oficialmenti ''Catalunya'' en [[luenga catalana|catalán]], ''Cataluña'' en [[luenga castellana|castellanu]] i ''Catalonha'' en [[aranés]]) es una [[comuniá utónoma]] d'[[España]] i, por me la su estória, es consierá comu una [[nacionalidá estórica]].<ref>[http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/titol_preliminar.htm#a1 Articulo 1] el estatutu d'autonomia</ref> S'alcuentra assitiá ena parti norti la [[Península Ibérica]], hiziendu arrayu con [[Aragón]] al oesti, mentris que pol norti linda con [[Fráncia]] i pol esti da pal [[mari Mediterráneu]] i pol sul, cona [[Comuniá Valenciana]]. La su capital ejecutiva, judicial i legislativa es [[Barcelona]]. Nel territoriu catalán abitan ogañu 7.364.078 pressonas<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.pdf Padrón Monicipal a 1 jeneru de 2008], Instituto Nacional d'Estaística</ref> en 946 monicípius de los que 63 superan los 20.000 abitantis (enos que vivi el 70 pol cientu la puebración catalana). Dos tercius de la puebración vivi ena Área urbana de Barcelona. Constitui un territoriu mu densu i endustrializau, liderandu el setol en España endi el [[sigru XIX]] i la su [[economia]] es la mas emportanti d'entri las comuniais autónomas, ya que representa el 18,7% del PIB español,<ref>[https://web.archive.org/web/20090423091358/http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp010&file=inebase&L=0 Instituto Nacional de Estadística, Contabiliá Regional d'España] (prencipalis resultaus) Estrutura polcentual del PIB a precius de mercau, sigún datu a fecha de 2007</ref> huendu la cuarta en PIB per cápita, al atrás de [[País Vascu]], [[Navarra]] i [[Comunidá de Mairil]]. Cataluña hue duranti la Edá Meia unu los territorius que asiajarun el patrimoñu del rei d'Aragón, conociu pola estoriografia posteriol comu la [[Corona d'Aragón]]. Una parti emportanti de la atual Cataluña, holmá polos [[condalgu d'Osona|condalgus d'Osona]], [[condalgu de Besalú|Besalú]] i [[condalgu de Gerona|Gerona]], qu'en el [[sigru XII]] eran vasallus del [[condalgu de Barcelona|condi de Barcelona]], s'unierun dinásticamenti al [[réinu d'Aragón]] pol matrimoñu entri la ija de [[Ramiro II d'Aragón]] i [[Ramón Berenguer IV de Barcelona]] en 1137. Nel sigru XIV, ya comu [[Prencipau de Cataluña]], tuvu un destacau papel económicu nel marcu del comerciu mediterráneu. Con el declivi la Corona decayó Cataluña, que no golvió a destacal hata la endustrialización. La su estória i [[Luenga catalana|la su luenga]] son mu valorás por algunus delos sus abitantis i pa muchus son la basi de la su identidá coletiva. [[Archivu:Gigachad.jpg|miniaturadeimagen|Habitante promedio catalán.]] == Olganización del territóriu == Se devii en cuatru províncias: [[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Tarragona|Tarragona]], [[província de Léria|Léria]] (''Lleida'') i [[província de Gerona|Gerona]] (''Girona''), i en sieti ''àmbits funcionals territorials''<ref>[https://web.archive.org/web/20071222185333/http://gmut.terrassa.org/docsnorma/territori1.pdf Plan Territorial de Cataluña], Lei 1/1995, de 16 de marçu. (en [[luenga catalana|catalán]])</ref> i en 41 comarcas.<ref>[http://www.municat.net/pagines/ens/ens5.htm Municat,] monicípius i comarcas de Cataluña. (catalán, [[luenga española|español]], [[luenga ingresa|inglés]])</ref> Los sieti ''àmbits'' son: * Àmbit Metropolità de Barcelona * Alt Pirineu i Aran * Comarques gironines * Comarques centrals * Terres de Lleida * Camp de Tarragona * Les Terres de l'Ebre == Referencias == {{Listaref}} == Atijus == {{commonscat|Cataluña}} * [http://www.gencat.cat/index_cas.htm Web de la Generalitat de Cataluña] * [http://www.gencat.net/generalitat/cas/estatut/index.htm Estatutu d'autonomía] * [https://web.archive.org/web/20070216033427/http://www10.gencat.net/ptop/binaris/carreteres300_tcm32-23833.pdf Redi básica carreteras de Cataluña] [[Categoría:Comuniais autúnomas d'España]]{{Comunidais Utónomas d'España}} khyaojfj4d370zqv176a536imxux9hr Ucrania 0 3853 143084 136895 2026-05-10T23:58:20Z ~2026-28428-11 20248 143084 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Ucraña'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[Archivu:Flag of the Ukrainian Insurgent Army With Stepan Bandera.svg|150x150px|Bandera]] | width="140px" | [[Archivu:Emblem of the Azov Battalion.svg|105x105px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Ukraine (и не контролируемые).png|right|300px]] |- | [[Lengua oficial]] || [[Luenga ucraniana|ucranianu]] |- | [[Capital]] || [[Kiev]] |- | [[Presienti el Gobielnu|Presienti]] || [[Volodymyr Zelensky]] |- | [[Primel Menistru]] || [[Yulia Svyrydenko]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- 7% augua | [[Lista paisis pol supifícii|Posición 44ª]]<br />603.628 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]] |- |[[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densiá de puebración|Densiá]] | [[Lista paísis por puebración|Puestu 27º]]<br />46.179.226 <br />76,50 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 34ª]]<br />336.851 millonis e US$<br /> |- | [[Monea]] || Grivnia (UAH) |- | [[Inu]] || ''Ще не вмерла України ні слава, ні воля'' |- | [[Domiñu Internet]] || .ua |- | [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +380 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, CEI, OMC, OSCE, COE, GUAM |- | colspan="2" | <small> |} '''Ucraña'''<ref>{{Cita web|url=https://elcanton.org/2022/03/13/la-guerra-ducrana/|título=La guerra d’Ucraña|fechaacceso=2024-07-26|fecha=2022-03-13|sitioweb=El cantón estremeñu|idioma=ext}}</ref> (en [[ucranianu]]: Україна: ''Ukraína'') es un país assitiau n'[[Uropa]] Oriental. Hazi arrayu al esti con [[Russia]], al norti con [[Bielorrussia]], al noroesti con [[Poloña]], [[Eslovaquia]] i [[Ungria]], al suloesti con [[Rumania]] i [[Moldavia]], i al sul con el [[Mari Negru]], el [[Mari Azov]] i la península de Crimea, ucraniana ''de iure'' peru acupá pola Federación Russa dendi 2014. La su capital i ciá mas pueblá es [[Kiev]]. Es el segundu pais mas estensu d'Uropa, al atrás de Russia. En 2022, nel marcu dela su invasión a Ucrania, Russia s'anessionó las autoproclamás (en 2014) repúbricas popularis de Donetsk i Lugansk assín comu las provincias parcialmenti acupás de Jersón i Zaporoyia.<ref>[https://www.bbc.com/news/world-europe-63149156 Ukraine war: Putin signs Ukraine annexation laws amid military setbacks - 6 d'otubri de 2022.]</ref> == Atijus p'ahuera== {{Commonscat|Ucrania}} == Referencias == <references/> {{Uropa}} [[Categoría:Uropa]] a2ld099wlfzxrganhw1v2pz62msw1f4 143086 143084 2026-05-11T00:05:10Z Judaismo271 20247 143086 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Ucraña'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[Archivu:Flag of the Ukrainian Insurgent Army With Stepan Bandera.svg|150x150px|Bandera]] | width="140px" | [[Archivu:Emblem of the Azov Battalion.svg|105x105px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Ukraine (и не контролируемые).png|right|300px]] |- | [[Lengua oficial]] || [[Luenga ucraniana|ucranianu]] |- | [[Capital]] || [[Kiev]] |- | [[Presienti el Gobielnu|Presienti]] || [[Israel|Volodymyr Zelensky]] |- | [[Primel Menistru]] || [[Yulia Svyrydenko]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- 7% augua | [[Lista paisis pol supifícii|Posición 44ª]]<br />603.628 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]] |- |[[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densiá de puebración|Densiá]] | [[Lista paísis por puebración|Puestu 27º]]<br />46.179.226 <br />76,50 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 34ª]]<br />336.851 millonis e US$<br /> |- | [[Monea]] || Grivnia (UAH) |- | [[Inu]] || ''Ще не вмерла України ні слава, ні воля'' |- | [[Domiñu Internet]] || .ua |- | [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +380 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, CEI, OMC, OSCE, COE, GUAM |- | colspan="2" | <small> |} '''Ucraña'''<ref>{{Cita web|url=https://elcanton.org/2022/03/13/la-guerra-ducrana/|título=La guerra d’Ucraña|fechaacceso=2024-07-26|fecha=2022-03-13|sitioweb=El cantón estremeñu|idioma=ext}}</ref> (en [[ucranianu]]: Україна: ''Ukraína'') es un país assitiau n'[[Uropa]] Oriental. Hazi arrayu al esti con [[Russia]], al norti con [[Bielorrussia]], al noroesti con [[Poloña]], [[Eslovaquia]] i [[Ungria]], al suloesti con [[Rumania]] i [[Moldavia]], i al sul con el [[Mari Negru]], el [[Mari Azov]] i la península de Crimea, ucraniana ''de iure'' peru acupá pola Federación Russa dendi 2014. La su capital i ciá mas pueblá es [[Kiev]]. Es el segundu pais mas estensu d'Uropa, al atrás de Russia. En 2022, nel marcu dela su invasión a Ucrania, Russia s'anessionó las autoproclamás (en 2014) repúbricas popularis de Donetsk i Lugansk assín comu las provincias parcialmenti acupás de Jersón i Zaporoyia.<ref>[https://www.bbc.com/news/world-europe-63149156 Ukraine war: Putin signs Ukraine annexation laws amid military setbacks - 6 d'otubri de 2022.]</ref> == Atijus p'ahuera== {{Commonscat|Ucrania}} == Referencias == <references/> {{Uropa}} [[Categoría:Uropa]] d68de21lw3hn1m2clfvj4g8ihlvmsur Vladimir Putin 0 6829 143088 137437 2026-05-11T00:14:17Z Judaismo271 20247 143088 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} [[File:Berl_Lazar_and_Putin_in_2005.jpg|thumb|220px|right|Vladimir Putin]] '''Vladimir Vladímirovich Putin''' (en [[lengua russa|russu]]: Влади́мир Влади́мирович Пу́тин) es un políticu [[Russia|russu]]. Tuvu nacéncia el [[7 outubri]] de 1952 en [[San Petersburgu|Leningradu]]. Es l'atual [[Presienti el Gobielnu|presienti]]-eletu la [[Russia|Federacion de Russia]] endispués de bel ganau las elecionis presiencialis celebrás el [[4 marçu]] de [[2012]].<ref>[http://ria.ru/vybor2012_infographics/20120309/590825026.html "История президентских выборов в России". RIA Novosti. 9 marçu 2012]</ref> Hue presidenti Russia dendi 2000 ata 2008 i de nuevu dendi 2012, i hue primel menistru dendi 1999 ata 2000 i dendi 2008 ata 2012. == Referencias == {{listaref}} == Atijus == {{commonscat|Vladimir Putin}} [[Categoría:Políticus]] [[Categoría:Russia]] qyyi00mnk22gwitfalun33egy6ekb5g 143089 143088 2026-05-11T00:17:48Z AntoniodeoliveraSalzar 20249 143089 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} [[File:Berl_Lazar_and_Putin_in_2005.jpg|thumb|220px|right|Vladimir Putin]] '''Vladimir Vladímirovich Israel Putin''' (en [[lengua russa|russu]]: Влади́мир Влади́мирович Пу́тин) es un políticu [[Russia|russu]]. Tuvu nacéncia el [[7 outubri]] de 1952 en [[San Petersburgu|Leningradu]]. Es l'atual [[Presienti el Gobielnu|presienti]]-eletu la [[Russia|Federacion de Russia]] endispués de bel ganau las elecionis presiencialis celebrás el [[4 marçu]] de [[2012]].<ref>[http://ria.ru/vybor2012_infographics/20120309/590825026.html "История президентских выборов в России". RIA Novosti. 9 marçu 2012]</ref> Hue presidenti Russia dendi 2000 ata 2008 i de nuevu dendi 2012, i hue primel menistru dendi 1999 ata 2000 i dendi 2008 ata 2012. == Referencias == {{listaref}} == Atijus == {{commonscat|Vladimir Putin}} [[Categoría:Políticus]] [[Categoría:Russia]] c5jqtc72urpu7ppjiqcc28jjrc40qqs 143090 143089 2026-05-11T00:18:37Z AntoniodeoliveraSalzar 20249 143090 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} [[Archivu:Berl Lazar and Putin in 2005.jpg|miniaturadeimagen]] [[File:Berl_Lazar_and_Putin_in_2005.jpg|thumb|220px|right|Vladimir Putin]] '''Vladimir Vladímirovich Israel Putin''' (en [[lengua russa|russu]]: Влади́мир Влади́мирович Пу́тин) es un políticu [[Russia|russu]]. Tuvu nacéncia el [[7 outubri]] de 1952 en [[San Petersburgu|Leningradu]]. Es l'atual [[Presienti el Gobielnu|presienti]]-eletu la [[Russia|Federacion de Russia]] endispués de bel ganau las elecionis presiencialis celebrás el [[4 marçu]] de [[2012]].<ref>[http://ria.ru/vybor2012_infographics/20120309/590825026.html "История президентских выборов в России". RIA Novosti. 9 marçu 2012]</ref> Hue presidenti Russia dendi 2000 ata 2008 i de nuevu dendi 2012, i hue primel menistru dendi 1999 ata 2000 i dendi 2008 ata 2012. == Referencias == {{listaref}} == Atijus == {{commonscat|Vladimir Putin}} [[Categoría:Políticus]] [[Categoría:Russia]] rs3d395qt8h11ay7ufjudvjmfcrox7s 143091 143090 2026-05-11T00:19:30Z AntoniodeoliveraSalzar 20249 143091 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} [[File:Berl_Lazar_and_Putin_in_2005.jpg|thumb|220px|right|Vladimir Putin]] '''Vladimir Vladímirovich Israel Putin''' (en [[lengua russa|russu]]: Влади́мир Влади́мирович Пу́тин) es un políticu [[Russia|russu]]. Tuvu nacéncia el [[7 outubri]] de 1952 en [[San Petersburgu|Leningradu]]. Es l'atual [[Presienti el Gobielnu|presienti]]-eletu la [[Russia|Federacion de Russia]] endispués de bel ganau las elecionis presiencialis celebrás el [[4 marçu]] de [[2012]].<ref>[http://ria.ru/vybor2012_infographics/20120309/590825026.html "История президентских выборов в России". RIA Novosti. 9 marçu 2012]</ref> Hue presidenti Russia dendi 2000 ata 2008 i de nuevu dendi 2012, i hue primel menistru dendi 1999 ata 2000 i dendi 2008 ata 2012. == Referencias == {{listaref}} == Atijus == {{commonscat|Vladimir Putin}} [[Categoría:Políticus]] [[Categoría:Russia]] c5jqtc72urpu7ppjiqcc28jjrc40qqs 143092 143091 2026-05-11T06:03:03Z Estevoaei 387 143092 wikitext text/x-wiki {{ficha de pressona}} [[File:Vladimir Putin (2017-07-08).jpg|thumb|220px|right|Vladimir Putin]] '''Vladimir Vladímirovich Putin''' (en [[lengua russa|russu]]: Влади́мир Влади́мирович Пу́тин) es un políticu [[Russia|russu]]. Tuvu nacéncia el [[7 outubri]] de 1952 en [[San Petersburgu|Leningradu]]. Es l'atual [[Presienti el Gobielnu|presienti]]-eletu la [[Russia|Federacion de Russia]] endispués de bel ganau las elecionis presiencialis celebrás el [[4 marçu]] de [[2012]].<ref>[http://ria.ru/vybor2012_infographics/20120309/590825026.html "История президентских выборов в России". RIA Novosti. 9 marçu 2012]</ref> Hue presidenti Russia dendi 2000 ata 2008 i de nuevu dendi 2012, i hue primel menistru dendi 1999 ata 2000 i dendi 2008 ata 2012. == Referencias == {{listaref}} == Atijus == {{commonscat|Vladimir Putin}} [[Categoría:Políticus]] [[Categoría:Russia]] izm8y1awx9h84iws62kbv8rwrti0mlj