Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.1 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Alemaña 0 275 143099 143095 2026-05-11T12:20:30Z ~2026-28199-77 20254 Eshazel revisión [[Special:Diff/143095|143095]] de [[Special:Contributions/~2026-28538-35|~2026-28538-35]] ([[User talk:~2026-28538-35|Caraba]]) 143099 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Repúbrica Federal d'Alemaña'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag_of_Germany.svg|150px|Bandera d'Alemaña]] | width="140px" | [[File:Coat of Arms of Germany.svg|100px|Escú d'Alemaña]] |- | [[Bandera d'Alemaña|(En detalli)]] || [[Escú d'Alemaña|(En detalli)]] |} |- | align="center" colspan="2" | <small>''[[Lema]] nacional: ''Einigkeit und Recht und Freiheit'' ([[alemán]]; ''«Unidá, Hustícia i Libertá»'')</small> |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:EU-Germany.svg|270px|Asihamientu d'Alemaña]] |- | [[Luenga oficial]] || [[lengua alemana|alemán]] |- | [[Capital]] || [[Berlín]] |- | [[Presienti la República|Presienti]] || [[Frank-Walter Steinmeier]] |- | [[Primel Menistru|Canciller]] || [[Friedrich Merz]] |- | [[Longol]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | [[Lista e paisis pol superfici|Posición 61ª]]<br />357.386 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />2,41% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2016]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | [[Lista e paísis por puebración|Puestu 14º]]<br />82.521.653 <br />231 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 5ª]]<br />2.605.370 millonis e US$<br />38.226 US$ |- | [[Monea]] || [[Euru]] (€, [[ISO 4217|EUR]])<sup>2</sup> |- | [[Zona orária]]<br />&nbsp;en [[veranu]] || [[CET]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+1)<sup>3</sup><br />[[CESTI|CEST]] ([[Tiempu Cordinau Universal|UTC]]+2)<sup>3</sup> |- | [[Inu]] || ''[[Das Lied des Deutschen]]'' |- | [[Domeñu|Domeñu Internet]] || [[.de]] |- | [[Lista de cóigus telefónicus|Cóigu telefónicu]] || +45 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[Unión Uropea|UU]], [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]] |- | colspan="2" | <small> |} La '''Repúbrica Federal d'Alemaña''' o '''Repúbrica Federal d'Alemania'''(''Bundesrepublik Deutschland'' en [[Luenga alemana|alemán]]) es un país d'[[Uropa]]. Hazi arrayu al norti con [[Dinamarca]], al esti con [[Poloña]] i la [[Repúbrica Checa]], al sul con [[Áustria]] i [[Suiça]] i al oesti con [[Francia]], [[Lussemburgu]], [[Bélgica]] i los [[Paisis Baxus]]. Alemaña senifica «tierra de los alamanis» —no es lo mesmu qu'alemanis—, en referencia a unu de los puebrus bárbarus que cruzun el riu Rin i envadirun la Galia romana duranti el siglu V. Amás d'alemán, está tamien estendiu el usu del gentiliciu germanu, derivau del nombri con que los romanus conocían a la zona i ondi s'alcontraban algotrus puebrus a los cualis se tenia conocencia comu germanus, Germania. Duranti la mayol parte de la su estória, Alemaña hue un términu geográficu gastau pa desinal un área ocupá por varius Estaus, la huerça de los cualis pretencierun al llamau Sacru Empériu Romanu Germánicu. Alemaña se conviltió en un Estau uniu duranti 74 añus (1871-1945 -el llamau Empériu alemán, la conocia comu Repúbrica de Weimar i l'Alemaña nazi.), peru hue dividiu al términu de la [[II Guerra Mundial|Segundera Guerra Mundial]] ena República Federal d'Alemaña (RFA), conocia comu Alemaña Ociental i la Repúbrica Democrática Alemana (RDA), conocia comu Alemaña Oriental. El 3 d'otubri e 1990, la RDA pasó a holmal parti dela RFA, polo qu'Alemaña golvió a sel un Estau unificau. == Geografia == [[File:Hintersee.jpg|thumbnail|left|200px|Paisahi delos Alpes nel sul de [[Baviera]].]] L''''Alemaña''' s'estiendi dende las montañas de los [[Alpis]] (el su puntu mas artu es la Zugspitze con 2.962 m) nel sul, hats las costas del [[mari del Norti]] i el [[mari Bálticu]]. De por meyu, s’estiendin las tierras boscosas, d'Alemaña central i las tierras bajas d'Alemaña del norti (el puntu mas baju es Neuendorfer/Wilstermarsch, con -3,54 m)- Alemaña está trabesá por unu de los mayoris rius d'[[Uropa]], como es el [[Rin]], tamien polos rius [[Danúbiu|Danúbio]] i [[Elba]]. == Flora i fauna == [[File:Karwendel-Ahornboden.jpg|right|thumbnail|266px|Imahin de los Alpes.]] Alreol dun 30% del territóriu está hormau por bosquis, la mayoria de los cualis s'alcuentran ena mitá sul del país. Cuasi dos tercius destos bosquis se componin de pinus i otras coníferas, i el restu lo horman especies d'oja cauca, comu l'aya, l'abedul, el robli i el nogal. Los parralis cubrin muchas de las laderas del suloesti del país i tamien s'estiendin a lo largu de los rius Rin, Mosela i Menu. Los güertus son un elementu destacau nel oesti d'Alemaña. La flora es duna gran varieá i vistosiá. Alemaña tien una fauna pocu variá. Los mamíferus más comunis son ciervu, jabalín, comadrehj, tejón, lobu i dorru. Entri los pocus reptilis está una bicha venenosa, la víbora uropea. Pinçones, ansares i algotras avis migratorias cruçan el país en grandis bandás. Enas áuguas costeras del mari del Norti i del mari Bálticu, s'alcuentran pecis como el arenqui, bacalau i solla, por cuantu que enus rius ai carpas, pecis gatu i truchas comunis. == Climi == El [[climi]] es por vedis emprevisibli. Nel vranu un dia puei hazel calol i estal solariegu i al dia siguienti friu i chuvioso. E tolas maneras, son estremamenti raras las condicionis climáticas verdaderamenti estremas, mesmu sean sequias, tornaus, tormentas d'arena, friu o calol estremus, etc. Hubun dos inundacionis de grandi escala enos úrtimus añus, peru en general tamien estas son raras. Non ai notícia de rejileras de tierra destrutivas. == Economia == [[File:Skyline Frankfurt am Main.jpg|thumbnail|250px|[[Frankfurt del Menu]], centru finacieru alemán]] Por el desarrollu de la su economia, Alemaña es considerá en télminus generalis comu la tercera nación mas poderosa del mundu i la primera d'Uropa. En 2006 el su Productu interiol brutu (PIB) rebasó los 3 billonis de dólaris. Las sus brazas endustrialis son variás; los tipus prencipalis de produtus fabricaus son meyus de transporti, aparatus eléctricus i electrónicus, maquinária, produtus químicus, materialis sintéticus i alimentus procesaus. Alemaña es focu de riqueza i essu se reflexa ena crecienti economia del centru d'Uropa. Con una infraestructura de carreteras amplias i un excelenti nivel de via, Alemaña es una de las nacionis mas desarrollás del mundu. El Deutsche Bundesbank (Bancu central) i el Bancu Central Uropeo (BCU) tienin la su séi central ena ciá de [[Frankfurt del Menu]]. En 2006 s'inició la construcción del edificiu del Bancu Central Uropeu. == Organiçación políticu-admenistrativa == [[File:Reichstag mit Wiese2.jpg|340px|left|thumbnail|Imagin del ''Reichstag'', el parlamentu alemán]] Alemaña está deviia almenistrativamenti en 16 [[estau federal|estaus federalis]] llamaus '''Bundesländer''' (''Bundesland'' en singular). Los Landers tienin personaliá estatal por si mesmus, anque solu la ejercin entri sí i son arrepresentaus danti el estranjeru por el Estau federal. E los diezaseis estaus federaus ai tres (Berlín, Bremen i Hamburgu) que son ciais. Angunus estaus federaus están subdividius en regionis almenistrativas. A diferéncia del sistema de Comuniais Autónomas [[España|español]], tolos Länders tienin los mesmus poderis i competencias. Los artículus 70-75 de la Constitución alemana, (Llamada tamien Lei Fudamental pa la Repúbrica Alemana) definin las áreas de competencias que pretencin al Estau federal i las pretenecientis a los Länders. A lo largu de la estória de la Repúbrica Federal Alemana, el Estau federal tendió a asumil ca vedi mas labutus, almitiendu nesti meyu tiempu una mayol participación de los gobiernus de los estaus federaus por mol del Bundesrat. Nostanti, estu provocó un mayol entrevehilu del sistema legislativu i empidió tomal decisionis rápidas, llevandu enclusu a un virtual bloqueu legislativu siempri qu'el partiu d'oposición ena cámara baja del Parlamentu alemán (Bundestag) lograba la huerça de los escañus nel Bundesrat. Huera parti, dendi 2006 s'está tramitandu la llamá ´"Reforma el Federalismu" pa reordenal las competencias del Estau federal i los estaus federaus, quitandu emportancia al Bundesrat i aumentandu los poderis genuinus de los gobiernus regionalis. === Estaus federaus === {| {{tablabonita|clear: both}} width=85% ![[Estaus federaus de Alemaña|Estau federau]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa |- |'''1''' [[Baden-Wurtemberg]] || 10,01 || 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 | [[File:Karte Deutsche Bundesländer (nummeriert).svg|240px|center]] |- |'''2''' [[Baviera]] || 19,76 || 177 || [[Múnich]] |- |'''3''' [[Berlín]] || 0,25 || 3.812 || Berlín |- |'''4''' [[Brandeburgo]] || 8,26 || 87 || [[Potsdam]] |- |'''5''' [[Bremen (estau)|Bremen]] || 0,11 || 1.642 || [[Bremen (ciudad)|Bremen]] |- |'''6''' [[Amburgu]] || 0,21 || 2.317 || [[Amburgu]] |- |'''7''' [[Hesse]] || 5,91 || 288 || [[Wiesbaden]] |- |'''8''' [[Mecklemburgo-Pomerania Occidental]] || 6,49 || 73 || [[Schwerin]] |- |'''9''' [[Baja Sajonia]] || 13,34 || 168 || [[Hanóver]] |- |'''10''' [[Renania del Norti-Westfalia]] || 9,55 || 529 || [[Düsseldorf]] |- |'''11''' [[Renania-Palatinado]] || 5,56 || 204 || [[Maguncia]] |- |'''12''' [[Sarre]] || 0,72 || 407 || [[Sarrebruck]] |- |'''13''' [[Sajonia]] || 5,16 || 231 || [[Dresde]] |- |'''14''' [[Sajonia-Anhalt]] || 5,73 || 120 || [[Magdeburgo]] |- |'''15''' [[Schleswig-Holstein]] || 4,41 || 180 || [[Kiel]] |- |'''16''' [[Turingia]] || 4,53 || 144 || [[Érfurt]] |- | colspan="5" bgcolor="#e9e9e9" | '''% S=''' ''% de superfície sobri el total de la superfície d'Alemaña.'' <br /> '''H/km²=''' ''Se considera el promediu d'abitantis por km²''. |} === Partius gobelnantis === {| style="clear:both;" |- style="background-color:#bbbbbb;" ! Escú ! Estau ! Presienti del Gobielnu ! Partiu gobelnanti-<br />coalición ! Escañus nel<br />Bundesrat ! Estensión (qm²) ! Puebración (milis) ! Densiá (ab/qm²) ! Capital |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Baden-Württemberg (lesser).svg|50px]] | (1) [[Baden-Wurtemberg]] ''(al:Baden-Württemberg)'' | align="right"| Günther Oettinger ([[Christlich Demokratische Union Deutschlands|CDU]]) | align="right"| [[Unión Demócrata Cristiana d'Alemaña|CDU]]/[[Freie Demokratische Partei|FDP]] | align="center"| 6 | align="right"| 35.752 | align="right"| 10.717 | align="right"| 300 | [[Stuttgart]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Bayern Wappen.svg|50px]] | (2) [[Baviera]] ''(al:Bayern)'' | align="right"| Günter Beckstein ([[Christlich-Soziale Union in Bayern|CSU]]) | align="right"| [[Christlich-Soziale Union in Bayern|CSU]] | align="center"| 6 | align="right"| 70.549 | style="text-align:right" | 12.444 | style="text-align:right" | 176 | [[Múnich]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:DEU Berlin COA.svg|50px]] | (3) [[Berlín]] | align="right"| Klaus Wowereit ([[Sozialdemokratische Partei Deutschlands|SPD]]) | align="right"| [[SPD]]/[[Die Linkspartei.|Linkspartei]] | align="center"| 4 | align="right"| 892 | style="text-align:right" | 3.388 | style="text-align:right" | 3.798 | - <!-- bitte nicht in Berlin umändern, das Land Berlin hat offiziell keine Hauptstadt! --> |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Brandenburg Wappen.svg|50px]] | (4) [[Brandenburgo]] ''(al: Brandenburg)'' | align="right"| Matthias Platzeck (SPD) | align="right"| SPD/CDU | align="center"| 4 | align="right"| 29.478 | style="text-align:right" | 2.568 | style="text-align:right" | 87 | [[Potsdam]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Bremen Wappen(Mittel).svg|50px]] | (5) [[Bremen (estado)|Bremen]] | align="right"| Jens Böhrnsen (SPD) | align="right"| SPD/[[Bündnis 90 / Die Grünen|Verdes]] | align="center"| 3 | align="right"| 404 | style="text-align:right" | 0,663 | style="text-align:right" | 1.641 | [[Bremen]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:DEU Hamburg COA.svg|50px]] | (6) [[Amburgu]] ''(al: Hamburg)'' | align="right"| Ole von Beust (CDU) | align="right"| CDU/Verdes | align="center"| 3 | align="right"| 755 | style="text-align:right" | 1.735 | style="text-align:right" | 2.298 | - <!-- bitte nicht in Hamburg umändern, das Land Hamburg hat offiziell keine Hauptstadt! --> |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Hesse.svg|50px]] | (7) [[Hesse]] ''(al:Hessen)'' | align="right"| Roland Koch (CDU) | align="right"| CDU | align="center"| 5 | align="right"| 21.115 | style="text-align:right" | 6.089 | style="text-align:right" | 288 | [[Wiesbaden]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Mecklenburg-Western Pomerania (great).svg|50px]] | (8) [[Mecklemburgo-Pomerania Occidental]] ''(al:Mecklenburg-Vorpommern)'' | align="right"| Harald Ringstorff (SPD) | align="right"| SPD/CDU | align="center"| 3 | align="right"| 23.179 | style="text-align:right" | 1.720 | style="text-align:right" | 74 | [[Schwerin]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Lower Saxony.svg|50px]] | (9) [[Baja Sajonia]] ''(al:Niedersachsen)'' | align="right"| Christian Wulff (CDU) | align="right"| CDU/FDP | align="center"| 6 | align="right"| 47.620 | style="text-align:right" | 8.001 | style="text-align:right" | 168 | [[Hanóver]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of North Rhine-Westfalia.svg|50px]] | (10) [[Renania del Norte-Westfalia]] ''(al:Nordrhein-Westfalen)'' | align="right"| Jürgen Rüttgers (CDU) | align="right"| CDU/FDP | align="center"| 6 | align="right"| 34.084 | style="text-align:right" | 18.075 | style="text-align:right" | 530 | [[Düsseldorf]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Rhineland-Palatinate.svg|50px]] | (11) [[Renania-Palatinado]] ''(al:Rheinland-Pfalz)'' | align="right"| Kurt Beck (SPD) | align="right"| SPD | align="center"| 4 | align="right"| 19.853 | style="text-align:right" | 4.061 | style="text-align:right" | 205 | [[Maguncia]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Wappen des Saarlands.svg|50px]] | (12) [[Sarre]] ''(al:Saarland)'' | align="right"| Annegret Kramp-Karrenbauer (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 3 | align="right"| 2.569 | style="text-align:right" | 1.056 | style="text-align:right" | 411 | [[Saarbrücken]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Saxony.svg|50px]] | (13) [[Sajonia]] ''(al:Sachsen)'' | align="right"| Stanislaw Tillich (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 4 | align="right"| 18.415 | style="text-align:right" | 4.296 | style="text-align:right" | 233 | [[Dresde]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Wappen Sachsen-Anhalt.svg|50px]] | (14) [[Sajonia-Anhalt]] ''(al:Sachsen-Anhalt)'' | align="right"| Wolfgang Böhmer (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 4 | align="right"| 20.446 | style="text-align:right" | 2.494 | style="text-align:right" | 122 | [[Magdeburgo]] |- style="background-color:#eeeeee;" | style="text-align:right" | [[File:DEU Schleswig-Holstein COA.svg|50px]] | (15) [[Schleswig-Holstein]] | align="right"| Peter Harry Carstensen (CDU) | align="right"| CDU/SPD | align="center"| 4 | align="right"| 15.763 | style="text-align:right" | 2.829 | style="text-align:right" | 179 | [[Kiel]] |- style="background-color:#dddddd;" | style="text-align:right" | [[File:Coat of arms of Thuringia.svg|50px]] | (16) [[Turingia]] ''(al:Thüringen)'' | align="right"| Dieter Althaus (CDU) | align="right"| CDU | align="center"| 4 | align="right"| 16.172 | style="text-align:right" | 2.355 | style="text-align:right" | 146 | [[Erfurt]] |- style="background-color:#bbbbbb;" | style="background-color:#ffffff;" | [[File:Coat of Arms of Germany.svg|50px]] | '''República Federal d'Alemaña''' | align="right"| '''[[Frank-Walter Steinmeier]]''' (CDU) | align="right"| '''CDU/SPD''' | align="center"| '''69 ''' | align="right"| '''357.046''' | style="text-align:right" | '''82.501''' | style="text-align:right" | 231 <!-- jetzt ist's richtig dicht! --> | '''[[Berlín]]''' |} == Alemaña ena Union Uropea == Nel Parlamentu de la [[Union Uropea]], Alemaña tien la arrepresentación mas alabadá por mol de sel el país mas apobrau de la Union. Amás, el alemán Günter Verheugen es, ogañu, unu delos vice-presidentis de la Comisión Uropea. == Deportis == [[File:AllianzArenaSunset.jpg|thumbnail|250px|right|El [[Allianz Arena]] en [[Munich]] es unu de los mas grandis estadius de fubu. Aqui se hizu la ceremónia d'apertura del Campeonatu Mundial en 2006.]] La Federación Alemana d'eportis (DSB) cuenta con cerca de 27 millonis e miembrus. Según datus d'esta organización, aprossimamenti la tercera parti de la puebración del país realiza la práctica deportiva por meyu dun club o asociación alguna de las cerca de 127.000 instalacionis de carátel deportivu qu'essistin nel territóriu. Dendi los últimus años, la DSB a veniu incrementandu los sus recursus destinaus al deporti paralímpicu. La participación d'Alemaña enus [[Juegos Olímpicus]] á siu una de las más destacás dendi que se realiza esti eventu. El país organizó los [[Juegus Olímpicus]] de Vranu en 1936 i en 1972 Alemaña Ociental hizu lo propriu. La Federación Alemana de Fubu (DFB) cuenta con mas de 26.000 clubis, totalizandu 6 millonis de miembrus, la membresía mas grandi de cualesquiel federación deportiva nel mundu. El arraigu desti deporti a hechu que la Selección de fubu d'Alemaña aiga conseguiu tres títulus mundialis (en 1954, 1974 i 1990). Desta manera tamién el país hue séi de los campeonatus mundialis de 1974 i 2006. == Referencias == <references /> ==Atijus== {{Commonscat}} {{Europa}} [[Categoría:Alemaña| ]] eq3gh26fazcmw5mojl0kgy1p01pi6ox Galicia 0 762 143105 143085 2026-05-11T17:15:51Z Sa~eswiki 8342 Án siu revertías las edicionis de [[Special:Contributions/~2026-28428-11|~2026-28428-11]] ([[User talk:~2026-28428-11|Caraba]]); muau ala última versión de [[User:Sa~eswiki|Sa~eswiki]] 131208 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Galícia''' (tamien en [[luenga gallega|gallegu]] se gasta la holma ''Galiza'') es una [[comunidá utónoma]] [[España|española]], assitiá nel noroesti de la [[Península Ibérica]]. Arraya al norti con el [[mari Cantábricu]], al sul con [[Portugal]], al oesti con el [[océanu Alánticu]] i al esti con [[Asturias]] i [[Castilla i León]] (províncias de [[Província de Çamora|Çamora]] i de [[Província de León|León]]). == Geugrafia == Galícia está deviia en cuatru províncias: * [[Província de La Coruña|La Coruña]] * [[Província de Lugu|Lugu]] * [[Província d'Orensi|Orensi]] * [[Província de Pontevedra|Pontevedra]] A Galícia pretenecin las '''Islas Cies''' (holmás pola Isla de Faru, Isla de Montagú, Isla de San Martiñu i la Isla d'Onza), el archipiélagu d'Ons (holmau pola Isla d'Ons i la Isla d'Onza), el archipiélagu de Sálvora (holmau polas islas de Sálvora, Vionta i Sagres), i tamien algotras islas cumu Cortegá, A Arousa, Sisargas i Malveiras; la mayol parti las cualis pretenecin al Parqui Nacional de las Islas Alánticas. == Economia == Tien mayol emportancia l'agricurtura i la pesca en Galícia, anque la mayol parti la puebración labuta nel setol terciáriu: 582.000 presonas dun total de 1.072.000 trebahaoris ([[2002]]). Nel setol secundáriu destacan la costrución naval en [[Vigu]] i [[Ferrol]], la endústria autumovilística i la testil, i la relacioná cola manipulación del granitu. == Atijus p'ahuera == * [http://www.xunta.es/?lang=es Xunta de Galicia] * [https://web.archive.org/web/20050310123957/http://www.galiciadigital.com/psd/Instituciones/Instituciones/admon_perif_estado/delegacion_gobierno/delegacion_gobierno.html Delegación de Gobielnu en Galícia] * [https://web.archive.org/web/20060214131714/http://www.parlamentodegalicia.com/contenido/ESP/pags/index.htm Palramentu Autunómico de Galícia] * [http://www.turgalicia.es Turismu en Galícia, web oficial] {{Comunidais Utónomas d'España}} [[Categoría:Galícia]] qktkl77wa6jfp0jd4bd1oa2b6gl34n1 Estaus Uníus 0 985 143103 143093 2026-05-11T17:12:44Z Sa~eswiki 8342 143103 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Estaus Uníus'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of the United States.svg|150px]] | width="140px" | [[File:Great Seal of the United States (obverse).svg|100px]] |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationUSA.svg|220px]] |} |- | [[Luenga oficial]] || [[Ingrés]] |- | [[Capital]] || [[Washington D.C.]] |- | [[Presienti]] || [[Donald Trump]] |- | [[cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;-2,198% % augua | [[Lista e paisis pol superfici|Posición 3ª]]<br />9.631.418 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />1,34% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2016]])<br />&nbsp;- [[Densiá e puebración|Densiá]] | [[Lista e paísis pol puebración|Puestu 3º]]<br />324.099.593<ref>{{Cita web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html |título=Archive copy |fechaacceso=2010-07-16 |archive-date=2007-06-12 |archive-url=https://web.archive.org/web/20070612213256/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html |dead-url=yes }}</ref> <br />31 ab/km² |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis pol PIB|Posición 1ª]]<br />13.790.000 millonis e US$<br /> |- | [[Moeda]] || Dólar estauniensi |- | [[Inu]] || ''The Star-Spangled Banner'' |- | [[Dominiu|Dominiu d'Internet]] || .us |- | [[Lista de cóigus telefánicus|Cóigu telefánicu]] || +1 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: [[ONU]], [[OTAN]], [[OEA]], [[APEC]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[TLCAN]], [[G-8]], [[G-20]] |- | colspan="2" | <small> |} Los '''Estaus Uníus d'América''' es un país assitiau en [[América el Norti]], enque Hawaii, unu los sus estaus, s'alcuentra en [[Oceanía]]. Está holmau por cincuenta estaus, un destritu federal ([[Washington D.C.]], qu'es la capital) i angunus algotrus territórius. Es una repúbrica presiencialista i federal. ==Goviernu i politica== Estaus Uníus es una repúbrica costitucional, presiencial i federal. El su goviernu tien unos pueris limitaus numiraus ena Costitución. La su holma de goviernu es cantá comu democrácia presiencialista polque ái un presienti. La eleción del presienti es endireta pol compromisarius u grandis eletoris. Dendi [[2025]], [[Donald Trump]] es presienti del país. ==Geografia== La geografia el área [[Continenti|continental]] es acientá ena zona ociental, ondi están assitias las Montañas Rocosas. Ena zona noresti s'assitian los Montis Apalachis i ena región suloesti esmiença la Sierra Mairi mejicana. Al norti, los estaus continentalis s'arrejuntan con [[Canadá]], i [[Alaska]], con el Oceanu Gracial Álticu; al Sul hazin arrayu con [[Méjicu]] i el Golfu de Méjicu; al esti s'alcuentra el Océanu Alánticu, i al oesti, el Océanu Pacíficu. ==Estoria== Enantis de la llegá de los uropeus abitaban nel territoriu albondu puebrus endígenas, angunus llegandu a crial colturas avançás, comu la Misisipiana. Los primerus assitiamientus uropeus s'estabrecierun a partil del sigru XVI huendu españolis, francesis, británicus i olandesis. Los [[Paisis Baxus]] cedierun las sus colonias a los británicus, que poquinu a poquinu van a holmal las 13 colónias, que se conviltirian enos Estaus Uníus d'América al atrás duna guerra pola endépendencia, causá polas tensionis entri la metrópoli i los colonus (1775-1781). El nuevu estau recogi ideas ilustrás, comu la igualdá entri tolos ombris, los derechus umanus, etc. George Washington hue el primel presienti de la nacion. Endespues de la endependencia, el goviernu estau-uniensi siguió una política d'espansion acia el oesti, lo que le llevó a una serii de runchas. La devision enterna entri partidaruis de la esclavitú i los que non lo eran provocó la Guerra Cevil Estau-uniensi (1860-1865), nel que los estaus del sul (partidarius de la esclavitú ya qu'era mu emportanti ena su economia) se proclamarun endependientis. La guerra acabijó cona vitória de los abolicionistas. Duranti tol sigru XIX los Estaus Uníus esperimentarun una [[Revolución Endustrial|revolucion endustrial]], conviltiendu-se nuna potencia económica i política. Al escomençal la [[I Guerra Mundial]] se va a declaral neutral peru acabijó entrandu apoyandu a los aliaus. Los años 20 huerun duna gran prosperiá económica que acabijó ena Gran Depresion de 1929. Duranti la II Guerra Mundial, los Estau Uníus tuvun un emportanti papel, runchandu sobri tó a la escontra d'[[Alemaña]] i [[Japón]], llegandu a gastal dos bombas atómicas nessi país, destruyendu las ciais de Hirosima i Nagasaki. Endespues desti conflitu el mundu se deviió en dos bloquis, el comunista (representau pola [[Union Soviética]]) i el capitalista cuyu mássimu representanti eran los Estaus Uníus (la conocia comu Guerra Fria). Cona caía de la Unión Soviética acabijó la Guerra Fria. Ogañu esti país sigui huendu una poténcia mundial, enterviniendu en numirosus conflitus nel mundu. En 1991 encabeçó la ofensiva aliá ena Guerra del Golfu, en 2001 envadió [[Afganistán]] comu respuesta al atentau terrotorista a la escontra las Torris Gemelas de [[Nueva York]], i en 2003 envadió [[Iraq]] derrocandu a [[Saddam Hussein]]. ==Referencias== <references/> ==Atijus p'ahuera== {{commonscat}} {{América}} [[Categoría:Estaus Unius]] t1n9vkv35ujnx8g56qq0kf283d1typa Cataluña 0 3242 143104 143087 2026-05-11T17:15:04Z Sa~eswiki 8342 Án siu revertías las edicionis de [[Special:Contributions/~2026-28428-11|~2026-28428-11]] ([[User talk:~2026-28428-11|Caraba]]); muau ala última versión de [[User:HackerPunki|HackerPunki]] 136770 wikitext text/x-wiki {{ficha de entidad subnacional}} '''Cataluña''' (oficialmenti ''Catalunya'' en [[luenga catalana|catalán]], ''Cataluña'' en [[luenga castellana|castellanu]] i ''Catalonha'' en [[aranés]]) es una [[comuniá utónoma]] d'[[España]] i, por me la su estória, es consierá comu una [[nacionalidá estórica]].<ref>[http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/titol_preliminar.htm#a1 Articulo 1] el estatutu d'autonomia</ref> S'alcuentra assitiá ena parti norti la [[Península Ibérica]], hiziendu arrayu con [[Aragón]] al oesti, mentris que pol norti linda con [[Fráncia]] i pol esti da pal [[mari Mediterráneu]] i pol sul, cona [[Comuniá Valenciana]]. La su capital ejecutiva, judicial i legislativa es [[Barcelona]]. Nel territoriu catalán abitan ogañu 7.364.078 pressonas<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.pdf Padrón Monicipal a 1 jeneru de 2008], Instituto Nacional d'Estaística</ref> en 946 monicípius de los que 63 superan los 20.000 abitantis (enos que vivi el 70 pol cientu la puebración catalana). Dos tercius de la puebración vivi ena Área urbana de Barcelona. Constitui un territoriu mu densu i endustrializau, liderandu el setol en España endi el [[sigru XIX]] i la su [[economia]] es la mas emportanti d'entri las comuniais autónomas, ya que representa el 18,7% del PIB español,<ref>[https://web.archive.org/web/20090423091358/http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp010&file=inebase&L=0 Instituto Nacional de Estadística, Contabiliá Regional d'España] (prencipalis resultaus) Estrutura polcentual del PIB a precius de mercau, sigún datu a fecha de 2007</ref> huendu la cuarta en PIB per cápita, al atrás de [[País Vascu]], [[Navarra]] i [[Comunidá de Mairil]]. Cataluña hue duranti la Edá Meia unu los territorius que asiajarun el patrimoñu del rei d'Aragón, conociu pola estoriografia posteriol comu la [[Corona d'Aragón]]. Una parti emportanti de la atual Cataluña, holmá polos [[condalgu d'Osona|condalgus d'Osona]], [[condalgu de Besalú|Besalú]] i [[condalgu de Gerona|Gerona]], qu'en el [[sigru XII]] eran vasallus del [[condalgu de Barcelona|condi de Barcelona]], s'unierun dinásticamenti al [[réinu d'Aragón]] pol matrimoñu entri la ija de [[Ramiro II d'Aragón]] i [[Ramón Berenguer IV de Barcelona]] en 1137. Nel sigru XIV, ya comu [[Prencipau de Cataluña]], tuvu un destacau papel económicu nel marcu del comerciu mediterráneu. Con el declivi la Corona decayó Cataluña, que no golvió a destacal hata la endustrialización. La su estória i [[Luenga catalana|la su luenga]] son mu valorás por algunus delos sus abitantis i pa muchus son la basi de la su identidá coletiva. == Olganización del territóriu == Se devii en cuatru províncias: [[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Tarragona|Tarragona]], [[província de Léria|Léria]] (''Lleida'') i [[província de Gerona|Gerona]] (''Girona''), i en sieti ''àmbits funcionals territorials''<ref>[https://web.archive.org/web/20071222185333/http://gmut.terrassa.org/docsnorma/territori1.pdf Plan Territorial de Cataluña], Lei 1/1995, de 16 de marçu. (en [[luenga catalana|catalán]])</ref> i en 41 comarcas.<ref>[http://www.municat.net/pagines/ens/ens5.htm Municat,] monicípius i comarcas de Cataluña. (catalán, [[luenga española|español]], [[luenga ingresa|inglés]])</ref> Los sieti ''àmbits'' son: * Àmbit Metropolità de Barcelona * Alt Pirineu i Aran * Comarques gironines * Comarques centrals * Terres de Lleida * Camp de Tarragona * Les Terres de l'Ebre == Referencias == {{Listaref}} == Atijus == {{commonscat|Cataluña}} * [http://www.gencat.cat/index_cas.htm Web de la Generalitat de Cataluña] * [http://www.gencat.net/generalitat/cas/estatut/index.htm Estatutu d'autonomía] * [https://web.archive.org/web/20070216033427/http://www10.gencat.net/ptop/binaris/carreteres300_tcm32-23833.pdf Redi básica carreteras de Cataluña] [[Categoría:Comuniais autúnomas d'España]]{{Comunidais Utónomas d'España}} nzfkskaigkw11ajgb9b1zfovsxhpzgm Ucrania 0 3853 143100 143086 2026-05-11T12:44:24Z HackerPunki 16665 Eshazel revisión [[Special:Diff/143086|143086]] de [[Special:Contributions/Judaismo271|Judaismo271]] ([[User talk:Judaismo271|Caraba]]) 143100 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Ucraña'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[Archivu:Flag of the Ukrainian Insurgent Army With Stepan Bandera.svg|150x150px|Bandera]] | width="140px" | [[Archivu:Emblem of the Azov Battalion.svg|105x105px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Ukraine (и не контролируемые).png|right|300px]] |- | [[Lengua oficial]] || [[Luenga ucraniana|ucranianu]] |- | [[Capital]] || [[Kiev]] |- | [[Presienti el Gobielnu|Presienti]] || [[Volodymyr Zelensky]] |- | [[Primel Menistru]] || [[Yulia Svyrydenko]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- 7% augua | [[Lista paisis pol supifícii|Posición 44ª]]<br />603.628 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]] |- |[[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densiá de puebración|Densiá]] | [[Lista paísis por puebración|Puestu 27º]]<br />46.179.226 <br />76,50 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 34ª]]<br />336.851 millonis e US$<br /> |- | [[Monea]] || Grivnia (UAH) |- | [[Inu]] || ''Ще не вмерла України ні слава, ні воля'' |- | [[Domiñu Internet]] || .ua |- | [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +380 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, CEI, OMC, OSCE, COE, GUAM |- | colspan="2" | <small> |} '''Ucraña'''<ref>{{Cita web|url=https://elcanton.org/2022/03/13/la-guerra-ducrana/|título=La guerra d’Ucraña|fechaacceso=2024-07-26|fecha=2022-03-13|sitioweb=El cantón estremeñu|idioma=ext}}</ref> (en [[ucranianu]]: Україна: ''Ukraína'') es un país assitiau n'[[Uropa]] Oriental. Hazi arrayu al esti con [[Russia]], al norti con [[Bielorrussia]], al noroesti con [[Poloña]], [[Eslovaquia]] i [[Ungria]], al suloesti con [[Rumania]] i [[Moldavia]], i al sul con el [[Mari Negru]], el [[Mari Azov]] i la península de Crimea, ucraniana ''de iure'' peru acupá pola Federación Russa dendi 2014. La su capital i ciá mas pueblá es [[Kiev]]. Es el segundu pais mas estensu d'Uropa, al atrás de Russia. En 2022, nel marcu dela su invasión a Ucrania, Russia s'anessionó las autoproclamás (en 2014) repúbricas popularis de Donetsk i Lugansk assín comu las provincias parcialmenti acupás de Jersón i Zaporoyia.<ref>[https://www.bbc.com/news/world-europe-63149156 Ukraine war: Putin signs Ukraine annexation laws amid military setbacks - 6 d'otubri de 2022.]</ref> == Atijus p'ahuera== {{Commonscat|Ucrania}} == Referencias == <references/> {{Uropa}} [[Categoría:Uropa]] a2ld099wlfzxrganhw1v2pz62msw1f4 143101 143100 2026-05-11T12:45:18Z HackerPunki 16665 Eshazel revisión [[Special:Diff/136895|136895]] de [[Special:Contributions/Martin Macha 2111|Martin Macha 2111]] ([[User talk:Martin Macha 2111|Caraba]]) 143101 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Ucraña'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[Archivu:Flag of the Ukrainian Insurgent Army With Stepan Bandera.svg|150x150px|Bandera]] | width="140px" | [[Archivu:Emblem of the Azov Battalion.svg|105x105px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:Europe-Ukraine (и не контролируемые).png|right|300px]] |- | [[Lengua oficial]] || [[Luenga ucraniana|ucranianu]] |- | [[Capital]] || [[Kiev]] |- | [[Presienti el Gobielnu|Presienti]] || [[Volodymyr Zelensky]] |- | [[Primel Menistru]] || [[Denys Shmyhal]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- 7% augua | [[Lista paisis pol supifícii|Posición 44ª]]<br />603.628 [[quilómetru cuairau|km&sup2;]] |- |[[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densiá de puebración|Densiá]] | [[Lista paísis por puebración|Puestu 27º]]<br />46.179.226 <br />76,50 ab/km&sup2; |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || [[Lista e paísis por PIB|Posición 34ª]]<br />336.851 millonis e US$<br /> |- | [[Monea]] || Grivnia (UAH) |- | [[Inu]] || ''Ще не вмерла України ні слава, ні воля'' |- | [[Domiñu Internet]] || .ua |- | [[Lista de códigus telefónicus|Códigu telefónicu]] || +380 |- | align="left" colspan="2" | Biembru de: ONU, CEI, OMC, OSCE, COE, GUAM |- | colspan="2" | <small> |} '''Ucraña'''<ref>{{Cita web|url=https://elcanton.org/2022/03/13/la-guerra-ducrana/|título=La guerra d’Ucraña|fechaacceso=2024-07-26|fecha=2022-03-13|sitioweb=El cantón estremeñu|idioma=ext}}</ref> (en [[ucranianu]]: Україна: ''Ukraína'') es un país assitiau n'[[Uropa]] Oriental. Hazi arrayu al esti con [[Russia]], al norti con [[Bielorrussia]], al noroesti con [[Poloña]], [[Eslovaquia]] i [[Ungria]], al suloesti con [[Rumania]] i [[Moldavia]], i al sul con el [[Mari Negru]], el [[Mari Azov]] i la península de Crimea, ucraniana ''de iure'' peru acupá pola Federación Russa dendi 2014. La su capital i ciá mas pueblá es [[Kiev]]. Es el segundu pais mas estensu d'Uropa, al atrás de Russia. En 2022, nel marcu dela su invasión a Ucrania, Russia s'anessionó las autoproclamás (en 2014) repúbricas popularis de Donetsk i Lugansk assín comu las provincias parcialmenti acupás de Jersón i Zaporoyia.<ref>[https://www.bbc.com/news/world-europe-63149156 Ukraine war: Putin signs Ukraine annexation laws amid military setbacks - 6 d'otubri de 2022.]</ref> == Atijus p'ahuera== {{Commonscat|Ucrania}} == Referencias == <references/> {{Uropa}} [[Categoría:Uropa]] 8bb7md2rg0xnjdwl1gdlazdeng52av7 Niue 0 5526 143102 142460 2026-05-11T16:10:40Z CommonsDelinker 73 Replacing Public_Seal_of_Niue.svg with [[File:Public_Seal_of_Niue_(1974–2021).svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: File:Public_Seal_of_Niue.svg merged with File:Public Seal of Niue (1974–2021).svg). 143102 wikitext text/x-wiki {| border="1" align="right" cellpadding="4" cellspacing="0" width="300" style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |+ <big>'''Niue'''</big> |- | style="background: #f7f8ff;" align="center" colspan="2" | {| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; text-align: center;" | width="140px" | [[File:Flag of Niue.svg|150px|Bandera]] | width="140px" | [[File:Public Seal of Niue (1974–2021).svg|100 px|Escú]] |} |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[File:LocationNiue.png|270px|Situación]] |- | [[Luengua oficial|Lengua oficial]] || [[luenga ingresa|ingrés]] i Niuanu |- | [[Capital]] || [[Alofi]] |- | [[Reina]] || [[Isabel II del Réinu Uniu]] |- | [[Cumprimentu]]<br />&nbsp;- Total<br />&nbsp;- % augua | [[Lista de paisis por superficie|Posición 214ª]]<br />262 [[quilómetru cuadrau|km&sup2;]]<br />% |- | [[Puebración]]<br />&nbsp;- Total ([[2007]])<br />&nbsp;- [[Densidá de puebración|Densidá]] | [[Lista e paísis por puebración|Puestu 226º]]<br />4.076 <br /> 17 ab/km² |- | [[Produtu interiol brutu|PIB]]<br />&nbsp;- Total ([[2005]])<br />&nbsp;- PIB/capita || |- | [[Monea]] || Dóla neozelandés (NZD) |- | [[Inu]] || ''Ko e Iki he Lagi'' |- | [[Domeñu|Domeñu Internet]] || .nu |- | [[Lista coigus telefónicus|Coigu telefónicu]] || +683 |- | align="left" colspan="2" | Miembru de: Commonwealth |- | colspan="2" | <small> |} '''Niue''' es un país insulal en el océanu Pacíficu Sul, conociu comu la ''Roca de Polinesia''. El país tien un estatus de libri associación con [[Nueva Zelanda]] i es un biembru de la Commonwealth. Está assitiau a unus 2.400 quilómetrus al noresti de Nueva Zelanda, en un triángulu entre [[Tonga]], [[Samoa]] i las [[Islas Cook]]. No preteneci a la [[ONU]]. {{Oceania}} [[Categoría:Islas]] [[Categoría:Oceanía]] 7deubyufm8pdezw0ghcwj5kfolaf2y2