Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.6
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Mairil
0
387
143572
139034
2026-06-14T21:57:45Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143572
wikitext
text/x-wiki
{{Cordenás|40_26_00_N_03_41_00_W_|40° 26' 00" N, 03° 41' 00" W}}
{{ficha de entidad subnacional}}
'''Mairil'''<ref>González-Salgado, J.A.: ''Las hablas del norte de la provincia de Cáceres al principio del siglo XX''.</ref> (en [[castellanu]] ''Madrid'' ''IPA'':maˈðɾið) es la capital d'[[España]]<ref>Constitución Española, art. 5:{{Almiental|La capital del Estado es la villa de Madrid.}}</ref> i dela [[Comunidá de Mairil]]. Es conocia cumu ''Villa i Corti''. Con una puebración sigún el censu 2009 de 3.255.944 abitantis<ref name="ine">{{Almientu| entítulu = Estitutu nacional d'Estaística | url = http://www.ine.es/jaxi/tabla.do | fechaacesu = 01/01/2009 | añuacesu = 2009}}</ref> i 3.273.006 sigún el padrón monicipal de 2009<ref>[http://www.munimadrid.es/UnidadesDescentralizadas/UDCEstadistica/Colecciones/Padron%20Informa/CifrasDePoblación/PobSupDens_DB.xls Padrón Monicipal d'abitantis a 1 d'Eneru e 2009]</ref> (5.843.031<ref name="AUDES">Las cifras son del proyeutu [https://web.archive.org/web/20070304100553/http://alarcos.inf-cr.uclm.es/per/fruiz/audes5/ AUDES5], que trata d'establecel las áreas metropolitanas d'España, a fecha 2005. Dessistin algotrus recuentus que dan cifras destintas.</ref> cuentandu el su ária metrupolitana), es la mayol ciá el pais i la tercel ária urbana la [[Unión Uropea]].
Comu capital de la nación, en Mairil s'alcuentran las sés del Goviernu, Cortis, prencipalis centrus de l'Alministración púbrica central, Estitucionis i Organismus del Estau, assín cumu la resiéncia oficial de los reis d'España<ref>El Palacio Real de Mairil, assitiau en Plaza de Oriente. La su resiéncia privá s'alcuentra nel Palaceti La Zarzuela, assitiau nel términu el distritu monicipal de Fuencarral-El Pardo [https://web.archive.org/web/20100412043032/http://www.turismomadrid.es/ESPA/NATU/pagina/NATUespaciosNatusMontepardo.htm]</ref>. Nel pranu económicu, destaca cumu emportanti centru financieru i endustrial, sé d'una tupa impresas nacionalis i de várias de las mas grandis corporacionis del mundu<ref>Banco de Santander, Telefónica, Repsol YPF, Endesa entri las 200 primeras sigún Forbes en 2007, guipal [http://www.forbes.com/lists/2007/18/biz_07forbes2000_The-Global-2000-Spain_10Rank.html]</ref>, mentris que nel pranu entrinacional, acohi la sé mundial de la Olganiçación Mundial del Turismu (OMT) i olganiça la féria [[FITUR]]. Mairil es un enfruenti centru curtural nacional i cuenta con museus de referéncia entrinacional entri los que destacan el [[Museu Nacional del Prado|Museu del Prado]], el [[Museu Nacional Thyssen-Bornemisza|Museu Thyssen-Bornemisza]] i el [[Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía|Museu Nacional Reina Sofía]].
Nacia a partil dun encravi hortificau musulmán (''Mayrīt'', مجريط; llamau en [[castillanu antigu]] ''Magrit'', ''Magerit'' i ''Matrit'', que angunus autoris, basándu-se en restus arqueolóhicus, crein criau sobri un vicus visigó el sigru VII llamau ''Matrice'' u 'regachu'<ref>[http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Pagina%20Historia/Precristiano.htm El Madril precristianu]</ref><ref>[http://www.madridhistorico.com/seccion5_historia/index_crecimiento_medieval.php?idmapa=15&id=1]</ref>), conquistau pol Alfonso VI de Lión i Castilla en 1083, la villa hue lihia en 1561 cumu sé la Corti pol Felipe II, siendu la primel capital remanenti la monarquia ispánica. Dendi antonci, ecetu nun brevi entervalu e tiempu entri 1601 i 1606 nel que la capitaliá pasó temporalmenti a [[Valladolís]], Mairil á siu la capital d'[[España]] i sé el Goviernu la nación (ecetu duranti la Guerra Cevil, en qu'el goviernu se muó primeru a [[Valéncia]] i aluspués a [[Barcelona]]).
<div style="font-size:95%">__TOC__</div>
== La capitalidá ==
La capitalidá, colos sus evientis efetus especialis, huncionalis i fisiunómicus, costitui el hechu deferencial de Mairil en relación con el restu e ciais españolas, lo que, mas aína, l'aprosima a otras capitalis uropeas, cumu [[París]], [[Londri]] o [[Viena]]. Es evienti qu'el devenil de la ciá i la su conversión nuna gran metrópolis está endisolubrienti uñiu a la estitución de la capitaliá, peru, amás las sus consecuéncias metropolitanas, el hechu confieri un carátel destintivu ala ciá, que la hazi deferenti al que posein otras grandes ciais nu capitalis.
Inque endi [[1561]] el establecimientu de horma remanenti dela ''Corti'' en Mairil otorgara a la ''villa'' la condición de capital (de la Monarquia Católica i el Imperiu Español), la reconocéncia hurídica e la hunción e capitaliá ubu d'asperal mas tiempu. Hata [[1931]], cola llegá la [[II Repúbrica Española|Segunda Repúbrica Española]], nu se oficialiça costitucionalmenti esti hechu, posteriolmenti tamién sancionau ena Costitución de 1978. Sin embargu, nu hue hata 2006 que se promulgó una lei, la ''Lei de Capitalidá i Régimen Especial de Mairil'', pola qu'el Palramentu desarrolló legislativamenti las consecuencias d'esti hechu deferencial.
== Símbolus ==
[[File:Escudo de Madrid.svg|60px|right|thumb|Escú de Mairil]]
Los símbolus la villa de Mairil son la bandera carmesí própia los ayuntamientus castellanus i el escú traicional con el osu i el madroñu, tocau con corona real antigua, sigún el atual regramentu de ''Protocolu i Ceremonial del Ayuntamientu de Mairil''<ref>[http://www.munimadrid.es/boletines-vap/generacionPDF/ANM1988_2.pdf?idNormativa=739d9d2e3fd4f010VgnVCM1000009b25680aRCRD&nombreFichero=ANM1988_2&cacheKey=14 Regramentu e Protocolu i Ceremonial del Ayuntamientu Mairil], Entítulu I, art. III i IV: Art. III . El Escudo de Madrid consta de los siguientes componentes heráldicos: en campo de plata, un madroño de sinople, terrazo de lo mismo, frutado de gules, y acotado de oso empinante de sable y bordura de azur, cargada de siete estrellas de plata de seis puntas; al timbre, corona real antigua. Art. IV. La Bandera la Villa de Mairil se componi el escú descritu nel entítulu I, artículu III, centrau sobri colol carmesí.}}</ref>.
En 2004 la corporación monicipal adotó un logotipu basau nel escú la villa, en línia de colol azul claru, qu'es gastau enos decumentus entelnus i e comunicación estelna.
== Geografia ==
La villa s'alcuentra ena zona central de la [[Península Ibérica]], a poquinus quilómetrus al norti el [[Cerru los Ángelis]], al que se sueli consieral el centru geográficu d´esta. Las cordenás la villa son 40°26′ N 3°41′ O i la su artura meya sobri el nivel la mari es de 667 m.
== Estória ==
Naci comu un enclavi árabi (Mayrīt, مجريط; ,en [[castellanu]] antigu Magrit, Magerit i Matrit), conquistau por Alfonso VI de Castilla en 1083. Aína en [[1561]], la villa hue elehia cumu sei e la Corti pol Felipe II, siendu la primel capital permanenti dela monarquia ispánica. Dendi altoncis, ecetu e nun brevi intervalu de tiempu entri 1601 i 1606 nel que la capitaliá pasó temporalmenti a [[Valladolís]], Mairil á siu la capital d'[[España]] i sé el Goviernu la nación (menus mentris la [[Guerra Cevil Española|Guerra Cevil]], ena que'l [[II Repúbrica Española|goviernu repubricanu]] se muó primeramenti a [[Valéncia]] i alogu [[Barcelona]] ).
[[File:Cibeles con Palacio de Linares al fondo.jpg|thumb|300px|Vista de la fuenti de Cibelis.]]
== Economia ==
La villa de Mairil tinia en 2003 un [[Produtu interiol brutu|Produtu Enteriol Brutu]] e 79.785.000.000 €, suponiendu el 10% de la renta nacional. De los setoris econúmicus, el mas emportanciosu es el terciariu u setol servicius, que suponia ya un 85,09% la economia la villa. Endrentu d'esti setol destacan los servicius financierus (31,91% el PIB total) i las ativiais comercialis (31,84% el PIB total). El restu el PIB lo da la endustria (8,96% el PIB total), el setol de la costrución (5,93% el PIB total). La agricurtura tien un caraitel residual, de manera qu'apeninas aporta un 0,03% el total.
== Coltura ==
=== Museus ===
Mairil cuenta con importantis [[pinacoteca]]s. El [[triángulu del arti]] concentra tres museus de referencia:
* [[Museo Nacional del Prado]]
* [[Museo Nacional Thyssen-Bornemisza]]
* [[Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía]]
Otrus museus que tien la ciá son:
* [[Museo de Historia de Madrid]]
* [[Museo de América]]
* [[Museo Nacional de Artes Decorativas]]
== Referencias ==
{{Listaref}}
== Atijus p'ahuera ==
* [http://www.munimadrid.es Página web el Ayuntamientu Mairil]
* [http://www.munimadrid.es/portal/site/munimadrid/menuitem.199479e61b01b0aa7d245f019fc08a0c/?vgnextoid=06c775cc98c29010VgnVCM100000d90ca8c0RCRD&vgnextchannel=7d06c4e37504a010VgnVCM100000d90ca8c0RCRD&pk=1100525 Enhormación el monicípiu Mairil ena Direción Heneral d´Estaística el Ayuntamientu Mairil]
* [https://web.archive.org/web/20070930055748/http://www.madrid.org/desvan/almudena/FichaMunicipal.icm?codMunZona=0796 Estitutu d´Estaística la Comuniá Mairil > Ficha municipal]
* [https://web.archive.org/web/20070930064941/http://www.madrid.org/desvan/almudena/arbolalmudenalista.jsp?codMunic=0796&litMunic=Madrid Estitutu d´Estaística la Comuniá Mairil > Seris estaísticas el municipiu]
* [https://web.archive.org/web/20110606001514/http://gestiona.madrid.org/nomecalles/Inicio.icm?munic=0796 Estitutu d´Estaística e la Comuniá Mairil > Nomenclátor Oficial i Calleheru]
* [http://www.esmadrid.com Página del Ayuntamientu Mairil sobri Turismu i Negociu]
* [http://www.madripedia.es Madripedia — La enciclopeya libri online de Mairil]
* [https://web.archive.org/web/20070709124758/http://www.xcosta.arq.br/atlas/mad/madintro.htm Atlas estóricu de Mairil]
* [http://www.munimadrid.es/portal/site/munimadrid/menuitem.4acc01ad7bf0b0aa7d245f019fc08a0c/?vgnextoid=55f213330381e010VgnVCM100000d90ca8c0RCRD&vgnextchannel=5eccbadb6b997010VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&pk=1381603 Memoria. Enhormación sobri la Villa Añu 1929], publicación estórica el Ayuntamientu Mairil.
*[https://web.archive.org/web/20190410180539/https://museomadrid.com/]
<!--EntelGüiqui-->
{{Commonscat|Madrid|Mairil}}
[[Categoría:Monecipius dela Comunidá de Mairil]]
bsxq2jutoq5ecjhaw2d5lbr1ks8lhdv
Eriobotrya japonica
0
11280
143570
135404
2026-06-14T18:50:43Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143570
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:Eriobotrya japonica SZ97.png|miniaturadeimagen]]
'''''Eriobotrya japonica''''' o popularmenti '''Niesporu japonés''' o '''Niesporu''' es un arvu frutal perenne dela familia Rosaceae, oriundi del sudesti de [[China]] i ogañu destendíu por gran parti del mundu. El su frutu es anaranjau cona pulpa carnosa, dulci con un ligeru toqui áceu.<ref>{{Cita web|url=https://www.ecoagricultor.com/nisperos-propiedades-beneficios/|título=Nísperos, 11 propiedades y beneficios de su consumo|fechaacceso=2025-02-28|apellido=ECOagricultor|fecha=2017-03-30|sitioweb=ECOagricultor|idioma=es|archive-date=2025-02-11|archive-url=https://web.archive.org/web/20250211011243/https://www.ecoagricultor.com/nisperos-propiedades-beneficios/|dead-url=yes}}</ref>
== Referencias ==
<references />
[[Categoría:Botánica]]
hqj1wweanz9at0xb3eq4x1n9zcipz0z
Luenga maltesa
0
11616
143571
138959
2026-06-14T21:46:28Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143571
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'idioma
|nombri = Maltés
|nativu = ''Malti''
|familia mairi = [[Luengas afroasiáticas]]
|paísis={{Bandera2|Malta}}<br />
|çona=Costas del [[Mari Mediterráneu]]
|palraoris=522 000
|familia=[[Luengas afroasiáticas|Afroasiática]]<br>
[[Luengas semíticas|Semítica]]<br>
[[Luengas semíticas ocidentalis|Sem. Ocidental]]<br>
[[Luenga árabI|Árabi]]<br>
[[Árabi magrebí|Magrebí]]<br>
'''Maltés'''
|escritura = [[AlfabEtu latinu]] ([[AlfabEtu maltés]])
|oficial= {{bandera2|Malta}} <br/> {{bandera|Uñión Uropea}} [[Uñión Uropea]]
|agencia=[[Conseju Nacional dela Luenga Maltesa]]
|mapa= Idioma maltés.PNG
|iso1=mt|iso2=mlt|iso3=mlt|sil=MLS}}
El '''idioma maltés''' (ena luenga maltesa: ''il-Malti'', u tamién ''l-ilsien Malti'', «la luenga maltesa») es unu delos dos [[idioma oficial|idiomas oficialis]] de [[Malta]], untu al [[Idioma ingrés|ingrés]], i es considerá comu la luenga nacional de Malta,<ref name=":0">El artículu 5 dela [[Constitución de Malta]] declara que "la luenga nacional de Malta es la luenga maltesa" (''L-ilsien Nazzjonali ta’ Malta huwa l-ilsien Maltien'')</ref> amás de sel una delas [[Luengas dela Uñión Uropea|luengas oficialis dela Uñión Uropea]].
Es una luenga [[Luengas semíticas|semítica]] derivá del [[idioma árabI|árabi]], prencipalmenti del [[árabi magrebí]], que á recibíu una **fuerça** enfluencia latina en ábate del 60 % del su vocabulariu (prencipalmenti del [[idioma italianu|italianu]] i del [[idioma sicilianu|sicilianu]]).<ref>http://www.aboutmalta.com/grazio/study2.html Evolución dela Luenga de Malta. </ref><ref>en</ref> Esta luenga á conocíu una evolucion peculiar i tien güena cantidá de préstamus d’otras luengas, pol qui a menu se dici qui es una [[luenga mesturá|mesturá]],<ref name="gencat">{{Wayback|url=http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm04primavera-estiu/docs/a_badia.pdf |títulu=A view of the linguistic situation in Malta |fecha=20080819213926}}</ref><ref name=stolz>
Stolz, T. (2003). "Not quiTEl the right mixture: Chamorro and Malti as candidates for the status of mixed language", in Y. Matras/P. Bakker (eds.), ''The mixed languages debate. Theoretical and empirical advances''. Berlín: Mouton de Gruyter, pp. 271-315. p. 273
</ref> semítica u [[luenga criolla|criolla]].<ref name=mori>Mori, Laura. ''The shaping of Maltese along the centuries: linguistic evidences from a diachronic-typological analysis''. https://web.archive.org/web/20080623195959/http://www.fb10.uni-bremen.de/maltese/abstracts.aspx Conference "Maltese Linguistics / Lingwistika Maltija"; Nuversidá Bremen; 18th-20th October 2007 retrieved Jul 2008</ref><ref>http://books.google.com/books?id=0J2VOzNYtKQC&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Maltese+is+creole&source=web&ots=DUeGGtXand&sig=ik1fCj7vMRVbhE9cZ4DWLyx2ZgI&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result Un encetu a la Sociolingüística</ref> Argúnus lingüistas dicin qu’el maltés es inclasificabli.<ref name=stolz /><ref>Meakins, Felicity. 2004. http://linguistlist.org/pubs/reviews/get-review.cfm?SubID=38198 Review of "The Mixed Language Debate: Theoretical and Empirical Advances". {{Wayback|url=http://linguistlist.org/pubs/reviews/get-review.cfm?SubID=38198|date=20090207095516}} [[Linguist List]].</ref><ref name=mori />
Procei del árabi coloquial sicilianu, dialetu del árabi magrebí ogañu desparecíu. El su aislamentu del mundu árabi, por motivus políticus i religiosus, hizu qu’se desenvolviera comu luenga deferenciá, adotandu abondu préstamus del [[idioma griegu|griegu]], del italianu, del sicilianu, del [[idioma catalán|catalán]], del [[idioma español|español]] i del [[idioma ingrés|ingrés]]. Duranti argún tiempu se manejó la hipotIsI d’un orIgin [[idioma feniciu|feniciu]], inque esta teorIa se basaba más en consideracionis políticAs qu’en lingüísticas<ref>{{Cita web |url=http://archive.aramcoworld.com/issue/200406/europe.s.new.arabic.connection.htm|títulu=Europe's New Arabic Connection|fechaacceso=19 de noviembri de 2016|autor=Louis Wener|enlaceautor=|fecha=noviembri/diciembri de 2004|idioma=en|sitioweb=Aramco World}}</ref> i ogañu s’encuentra desacreditá.
Es la única luenga semítica qu’se escribi oficialmenti con [[alfabEtu latinu|caractEris latinus]]. El maltés se convIrtió en luenga oficial de Malta en 1936, untu col ingrés. Antañu, ata 1530, la luenga oficial abía síu el sicilianu i, endispués, el italianu.
== Aspectus estóricus, socialis i colturalis ==
=== Dístribuición geográfica ===
El domiñu geográficu del maltés se restrinji ala [[Malta|Repúbrica de Malta]], inque dessistin argunas comunidais d’emigrantis maltesis qui palran el idioma en [[Itália]], [[Túnez]], [[Réinu Uníu]], [[Estaus Uníus]], [[Canadá]], [[Grécia]], [[Colómbia]], [[Austrália]], [[Argentina]], [[Veneçuela]], [[Méjicu]], [[España]], [[Brasil]], [[Fráncia]], [[Bélgica]] i [[Nueva Zelanda]], entri otrus.<ref>https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/emigracion/malta Emigración</ref><ref>https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/inmigracion/malta Inmigración</ref>
=== Estatu oficial ===
El '''maltés''' es la luenga delos más de 416.055 abitantis (datus estimaus de 2014) delas tres islas ([[Isla de Malta|Malta]], [[Gozo (isla)|Gozo]] i [[Comino (Malta)|Cominu]]) qui conforman la Repúbrica de Malta, asitüá a 97 kilómetrus dela costa sul de [[Sicilia]]. Costituyi la luenga nacional del país<ref name=":0" /> i una delas sus luengas oficialis, untu col ingrés. Es tamién la luenga delas familias qui emigrarun (más de 200 000) a paísis comu [[Austrália]], (qu’disponi de periódicUs, revistas i emisionis de rrádiu total u parcialmenti en maltés), el [[Réinu Uníu]], [[Estaus Uníus]] ([[Nueva York]], [[Detroit]], [[Califórnia]]) u [[Canadá]]. Nu ái datus disponiblis ábatI del conocimientu dela luenga pol parti dela segunda u trecera generacion d’essus emigrantis. Sigún [[Ethnologue]] el maltés es palrau pol alreol de 522 000 pressonas<ref>{{Cita web |url=http://www.ethnologue.com/18/language/mlt/ |títulu=Maltese|fechaacceso=19 de noviembri de 2016 |autor=Ethnologue |fecha=2012 |idioma=en}}</ref> en tolos paísis.
El maltés se gasta nel Parlamentu, enos tribunalis de justícia i enas ilesias, amás de sel el médiu d’instrución enas escuelAs estatalis de primária i secundária. Argunas escuelAs privás, nostanti, prefierin l’usu del ingrés, al igual qu’a la mayoria delos departamentus dela [[Nuversidá de Malta]].
El ingrés es la segunda luenga delas clasis meyas i artas (enchina llega a sel la primera luenga en argunus casus), i el su númeru de palraoris es abondu emportanti drentu del setol delos trabajaoris dedicaus ala albellá turística. El ingrés nu es tan conocíu entri los trabajaoris menus calificauss residentis en çonas ruralis, qui solu palran maltés.
El [[Idioma italianu|italianu]], qui fue la luenga oficial de [[Malta]] duranti abondu sigrus i ata 1934, tamién s’encuentra bastanti estendíu entri las clasis más elevás, sobri tó enas familias de professionalis, amás de sel la trecera luenga enseñá, estensamenti, enas escuelAs. Esta sItuacion, untu cola popularidá delos programas dela televisión italiana, accesibli ala audiéncia maltesa dendi ái más d’una generacion, á elevau la posicion del italianu endispués d’abel sufríu una considerabli merma a rráiz dela [[Segunda Guerra Mundial]].
=== Dialetus ===
A pesal dela reducía estensión geográfica de [[Malta]] (316 kilómetrus cuadraus), llama l’atención la variedá dialectal dessistenti, más acusá ena [[fonología]]. Se destinguin dos grupus prencipalis de dialetus: el primer grupu compreendi los [[dialetu|dialetus]] prestigiosus delas clasis cultas, localizauss fundamentalmenti ena capital del país, [[La Valeta]], i enas superpuebrás çonas residencialis de clasI meya de [[Sliema]] i los sus alreolEs. Una delas sus prencipalis caraterísticAs es la constanti alternáncia entri el maltés i el ingrés.
El segundu grupu, localizau fundamentalmenti enos pueblus (ena su mayoría dedicaus ala agricultura) i enos destritus endustrialis en torneu a [[Porto Grande (Malta)|Porto Grande]], se carateriza por presental diferéncias nel sistEma vocálicu;
la conservacion, en unu u dos casus, de consonantis individualis típicas delos dialetus «centralis» árabis (qui el restu delos dialetus maltesis nu conservan) i la preséncia d’un mayor númeru de palabrAs d’orIgin árabi.
El dialetu de [[Gozo]] defieri ligeramenti del dela isla prencipal.
=== Estoria ===
El país á síu siempri una estratégica isla-fortaleça entri las orillas oriental i ocidental del Mediterráneu. La luenga maltesa procei del árabi, con préstamus [[idioma turcu|turcus]] pa términus navalIs, inque á evolucionau ata convirtil-si en una nueva luenga, i es la luenga oficial ena [[isla de Malta]]. El su sistEma d’escritura nu es ogañu árabi sinu, dendi el {{sigru|XVIII}}, romanu, inque ata l’espursión delos judíus en 1492 el maltés s’escribió ocasionalmenti en [[alfabEtu hebreu|caractEris hebreus]]. Debíu al su aislamentu, dendi el {{sigru|XIII}} está libri de toa [[diglosia]].
Fueraparti de Malta i Gozo, tan solu unu u dos nombris de lugal pueDin, de modu cautelUsu, adscribil-si a los perIodus qui preceIn ala [[espansión musulmana|conquista árabI]] del añu 870. Esti echu demuestra qui las islas estaban abitás u qu’albergaban un númeru reducíu de puebración duranti gran parti dela dominación árabI (aproximadamenti dendi el 870 ata 1090). Entri la su captura pol gobernaoris normanduS de Sicilia i la llegá delos caballerus de San Juan de Jerusalén (1090‑1530), las islas pertenecierun a sicilianus i españolEs. Duranti la segunda metá d’esta etapa, el [[idioma sicilianu|sicilianu]] era una luenga abondu estendía entri las capas más elevás dela [[Ilesia]] i del laicáu, i probabli tamién entri comercIantis cualificauss i artesanus. El vocabulariu del ogañu maltés está repletU de sicilianismus; de hechU, la mayor parti del léxicu relacionau con albeliais dela pesca i dela costrución es d’orIgin sicilianu.
El testu en maltés más antiguu, titulau ''Cantilena'', es una [[cantilena]] (una canción sencillA i repetitiva) de 20 versUS. Compuestu alreol de 1460 i 1485 pol Petro de Caxaro (1400‑1485). Dessistin tamién otrus testus de alreol dela segunda metá del {{sigru|XVII}}, inque tendrían qu’PASAL más de cien añus pa qu’la escritura en maltés fuera una albellá sistemática.
Fue [[Mikiel Anton Vassalli]] (1764‑1829) el entelEctual qui sostribó qu’el maltés era una parti emportanti dela coltura maltesa i qui debíE sel la luenga nacional, pol qui es considerau comu el «padri dela luenga maltesa» polos sus aportis tantu al estudiu lingüísticu del maltés comu pola su lúcha pola deGnificacion dela luenga.<ref>Borg, Albert (2011). «Maltese as a national language». En Weninger, Stefan (editor): ''The semitic languages. An enternacional handbook'' (págs. 1037‑1038). Berlín: De Gruyter Mouton.</ref> Nel {{sigru|XIX}}, escriBioris localis i administraoris estrañus, talis comu [[J. Hookhain Frere]], empulsarun l’usu literariu del maltés.
A prencipius del {{sigru|XX}} encetó a madural i a fijal-si un modelU estándal obra dela Għaqda tal-Kittieba tal-Malti (‘aliança delos escriBioris en maltés’), cuja gramática i ortografía fue generalmenti aceptá. Surgierun autoris reconocíus pola su calidá comu [[Dun Karm Psaila]] (1871‑1961), considerau el poeta nacional de Malta. Tras endependIzal-si del Réinu Uníu (qui mantuvo a Malta comu colonia entri 1800 i 1964), el ritmu, amplitú i calidá delas publicacionis en maltés á aumentau considerablimenti. Ogañu, s’editan diárius, semanárius i otras publicacionis en maltés (amás de tres diárius i tres periódicUs dominicalis en ingrés).
Las muestras léxicas más antiguas pervivin en nombris de lugal i apodus hallauss en documentus notarialis i d’otru tipU (escritus en sicilianu i [[latín]]) qui datan de finalis del {{sigru|XIV}}. Pa más endícius sobri la descrición del lenguajI medievál tardíu, tenemus qui recurril al estudiu delos documentus judeoárabIs contemporáneus d’orIgin maltés; con tol, sedríe precipitau equiparal el lenguajI presenti en estus testus col maltés. La llegá delos caballerus en 1530 fue prontu seguía dela toscanIzacion de [[Sicilia]] i, a partil d’esta fecha, un italianu de basI toscana supantó al sicilianu comu luenga de coltura i dela administracion enas islas. El italianu desempeñó esti papel duranti tol perIodu delos caballerus dela [[Ordin de Malta]] (1530‑1798) i duranti gran parti delos añus de colonIzacion británica (1800‑1964), inque el ingrés encetó a desplaçal-lu paulatInamenti nel {{sigru|XIX}} dela administracion.
== Descrición lingüística ==
=== Fonología ===
==== Vocalis ====
La luenga maltesa tienI 6 vocalis, largas i cortas, ondi la vocal larga es ''ie'' [iː] i las cortas son ''a'' [a/ɐ], ''e'' [ɛ/ɛː], ''i'' [i], ''o'' [ɔ/ɔː] i ''u'' [ʊ/ʊː].
Los diptongus son ''aj'' [ɐɪ], ''aw'' [aw], ''ej'' [ɛɪ], ''ew'' [ɛw], ''iw'' [ɪw], ''oj'' [ɔj] i ''ow'' [ɔw].
==== Consonantis ====
{| class="wikitable sortable" style="text-align: center;"
|+ '''Fonemas consonánticUs del maltés'''
|-
!
! [[Consonanti bilabial|Bilabial]]
![[Consonanti labiodental|Labiodental]]
![[Consonanti dental|Dental]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti faríngea|Faríngea]]
! [[Consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[Consonanti nasal|Nasal]]
| style="font-size:larger;" | {{IPA|m}}
|
|
| n
|
|
|
|
|-
! [[Consonanti plosiva|Plosiva]]
| p b
|
| style="font-size:larger;" | t d
|
| style="font-size:larger;" |
| style="font-size:larger;" | k ɡ
|
| style="font-size:larger;" | [[oclusiva glotal|{{IPA|ʔ}}]]
|-
! [[Consonanti africá|Africá]]
| style="font-size:larger;" |
|
| style="font-size:larger;" |
| t͡s d͡z
| t͡ʃ d͡ʒ
|
| {{IPA|ħ}}
|
|-
![[Consonanti fricativa|Fricativa]]
|
| style="font-size:larger;" | f v
|
| s z
| style="font-size:larger;" | ʃ ʒ
|
| style="font-size:larger;" |
|
|-
! [[Consonanti vibranti múltipli|Vibranti]]
|
|
|
| style="font-size:larger;" | r
| style="font-size:larger;" |
|
|
|
|-
! [[Consonanti aprosimanti|Aprosimanti]]
|
|
|
| l
| j
| w
|
|
|}
=== Gramática ===
El [[géneru gramatical|géneru]] es masculinu u femeninu en virtú del géneru natural; pa otrus nombris es la terminación la qui determina; a grandis rasgus los nombris i [[adjetivu|adjetivUs]] qui terminan en consonanti son masculinus. Terminacionis típicas femeninas son ''-a'', ''-ti'', ''-i'' (siendu las dos últimas terminacionis caraterísticas delos préstamus italianus).
Dessistin tres [[númeru gramatical|númerus]]: singular, plural i dual, reservándu-si esti últimu palas partis corporalIs qui son partis i ciertas medidas de tiempu; por ejemplu: ''idejn'' ('las manUs'), ''sentejn'' ('dos añus'). El plural se forma de dos manerAs: meyanti l’adicción de partículas finalIs, comu ''-n'', ''-at'', ''-ijiet'', ''-iet'', comu ''Malti'' ('maltés'), ''Maltin'' ('maltesis'), ''omm'' ('mairi'), ''ommijiet'' ('mairis'); u meyanti rotura (plural fratu), comu ''ktieb'' ('libru'), ''kotba'' ('librus'), ''bint'' ('ija'), ''bniet'' ('ijas').
La numeracion es la mesma qu’en árabi. L’ordin dela frasi es [[sujetu verbu objetu]]: ''L-omm taqra l-ktieb ('la mairi lee el libru')''.
=== Adjetivus i sustantivus ===
Los adjetivus se sitúan tras los nombris, llevandu artículu dambos dos si el adjetivu es d’orIgin semíticu inque solu el primeru si es d’orIgin romanCi: ''Il-kelb il-kbir'' ('el perru grandi'), inque ''kelb kbir'' ('un perru grandi', 'perru grandi'),
Los sustantivus pueDin estal tantu en singular comu en plural u en dual. Los pluralis se forman meyanti l’adicción de sufijus comu “-iet/” u “-ijie” quandu son regularIs. Los irregularis se forman meyanti el cámbiu delas vocalis enternas (plural fratu): ''raġel'', ''irġiel'' ('ombri, ombris'). Los sustantivus procedentis delas luengas románicAs se pluraliçan generalmenti de dos manerAs: meyanti l’adicción de “-i” u “-jiet”. Por ejemplu: ''lingwa'', ''lingwi'' ('idioma, idiomas'). Los d’orIgin ingrés forman el plural añadiendu u "-s" u "-jiet", comu: ''friġġ'', ''friġis'', dela palabra ingresa ''fridge''. Arguna palabrAs pueDin formal el su plural de varias maneras distintas.
Los adjetivus debin [[concordáncia gramatical|concordal]] en géneru i númeru colos sustantivus
{| class="wikitable sortable"
|+Adjetivus en maltés
!Masculinu singular
!Femeninu singular
!Plural pa dambos dos génerus
!Significau
|-
|Aħmar
|Ħamra
|Ħomor
|roju
|-
|Żgħir
|Żgħira
|Żgħar
|pequeñu
|-
|Ferħan
|Ferħana
|Ferħanin
|felís
|-
|Interessanti
|Interessanti
|Interessanti
|entelEssanti
|}
=== Artículu Definíu ===
El artículu definíu en maltés es ''il-'', sin emportal géneru u númeru. Precedíu u seguíu por vocal, esti artículu pasa a sel ''l-''.
* ''l-omm'' (la mairi)
* ''il-missier'' (el pairi)
El artículu definíu en maltés pueDi en argunus casus adotal la forma dela consonanti qui lo sigui («[[letras solaris i letras lunaris|consonantis lunaris]]»):
* Ċ: ''iċ-ċikkulata'' (el chocolati)
* D: ''id-dar'' (la casa)
* N: ''in-nar'' (el fuegu)
* R: ''ir-razzett'' (la granja)
* S: ''is-serrieq'' (la sierra)
* T: ''it-tifel'' (el niñu)
* X: ''ix-xemx'' (el Sol)
* Ż: ''iż-żarbun'' (el çapatu)
* Z: ''iz-zalzett'' (la salchicha)
El maltés careci d’artículu Endefiníu.
=== Verbus ===
Los verbus son conjugaus con prefijus, infijus i sufijus. Dessistin dos tiempus: presenti i perfetu. El sistEma verbal maltés encorpora verbus d’orIgin romanCi i les añadi sufijus i prefijus maltesis.
== Sistema d’escreviura ==
L'[[alfabEtu]] gastau es un modelU modificau del romanu, fijau ena décá de 1920 i adotau oficialmenti en 1934. Esti modelU emplea diacríticus, [[dígrafu|dígrafus]] i [[letra|letras]] redundantis del alfabEtu romanu pa denotal soníus qui, convencionalmenti, esti nu repressentaba.
Esti [[alfabEtu maltés|alfabEtu]] (ena luenga maltesa ''l-alfabett Malti'', el alfabEtu maltés) está conformau pol 30 caractEris:
<center>'''[[A]], [[B]], [[Ċ]], [[D]], [[E]], [[F]], [[Ġ]], [[G]], [[GĦ]], [[H]], [[Ħ]], [[I]], [[IE]], [[J]], [[K]], [[L]], [[M]], [[N]], [[O]], [[P]], [[Q]], [[R]], [[S]], [[T]], [[U]], [[V]], [[W]], [[X]], [[Ż]], [[Z]]'''</center>
de dessas, tres (3) son [[letra|letras]] [[consonanti|consonantis]] con [[signu diacríticu|signu diacríticu]]: [[Ċ]], [[Ġ]], [[Ż]], i dos (2) son [[dígrafu|dígrafus]]: [[GĦ]], IE.
== Vocabulariu ==
Ái un enormi númeru de préstamus romanCis sicilianus al maltés.
== Testu d’ejemplu ==
Artículu 1 dela [[Declaración Universal delos Derechus Umanus]]:
<blockquote>''Il-bnedmin kollha jitwieldu ħielsa u ugwali fid-dinjità u d-drittijiet. Huma mogħnija bir-raġuni u bil-kuxjenza u għandhom iġibu ruħhom ma' xulxin bi spirtu ta' aħwa.''</blockquote>
<blockquote>«Tolos seris umanus nacIn libris i igualis en dignidá i derechus i, dotáuss
5k19k9h0v40qz1fjfhszz74guxasb24
Yaoundé
0
11698
143575
140861
2026-06-15T05:43:54Z
CommonsDelinker
73
Removing [[:c:File:YaoundeReunificationStatue.png|YaoundeReunificationStatue.png]], it has been deleted from Commons by [[:c:User:Krd|Krd]] because: per [[:c:Commons:Deletion requests/Files in Category:Reunification Monument|]].
143575
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de entidad subnacional |nombri cumpretu = Yaundé |nombri orihinal = {{nombri orihinal|fr|''Yaoundé''}}
|uniá = [[Capital (política)|Ciá capital]]
|bandera = no |escudu = Yaounde crest.png |mapa_loc = Camerún |mapa_loc1=África |tipu_superiol_1 = [[Regiones de Camerún|Región]] |superiol_1 = [[Región del Centru (Camerún)|Centru]] |tipu_superiol_2 = [[Departamentus de Camerún|Departamentu]] |superiol_2 = [[Mfoundi]] |imahin = Centre Province Yaoundé 002.JPG |dirigenti1 = |dirigenti1_cargu = [[Alcaldi]] |supelficii = 304 |puebración = 2440462 |densiá = 14000 |gentiliciu = Yaundés |artitú = 733 }} '''Yaundé'''<ref>Cita web |url= https://www.rae.es/dpd/Yaundé |títulu= Yaundé |fechaaccessu=15 de abostu de 2010 |autol= Real Academia Española |enlaçiautol= Real Academia Española |añu= 2005 |obra= [[Diccionariu panhispánicu de dudas]] |editorial= Madrid: Santillana</ref> ({{Lang-fr|'''Yaoundé'''}}) es la [[Capital (política)|capital]] política de [[Camerún]] dendi 1922. Con 2.440.462 [[abitanti|abitantis]] (censu de 2012) es, endispués de [[Duala]], la ciá más puebrá del pais. Tamién es la capital dela [[Región del Centru (Camerún)|región del Centru]] i del departamentu de [[Mfoundi]]. Ena se topan los prencipalis centrus económicus i culturalis del pais. Assina se le conoci cumu Ongola i "la ciá delas sieti colinas". S'assiti'a nel coraçón del pais i está a cerquina de 750 [[m s. n. m.]].
== Etimologia ==
La ciá cohi el su nombri del [[puebru beti-pahuin|clan bantú omónimu]] qu’ocupa essa zona.
== Geugrafia ==
[[Archivu:Route inondée 01.jpg|thumb|left|Calli inundá en marçu de 2020]] La ciá se alcuentra assitiá nun conjuntu de colinas coronás polos montis Mbam Minkom (1295 m) i Nkolodom (1221m), nel noréssi, i l’Eloumden (1159 m) nel suéssi.
Entri los sus barrius, distribuíus de manera anárquica, la vehetación ocupa un lugal emportanti. Cuenta con varius parquis i jardinis púbricus, cumu los que rodean el monumentu a Charles Atangana, l’edifíciu dela alcaldiá u el Palaçiu del Congressu.
La atraviesan varius cursus d’áugua. Ángunus ríus son el Mfoundi, el Biyeme i el Mefou.
Cerquina del centru administrativu se alcuentra el lagu Central.
== Estoria ==
[[Archivu:Yaoundé_Cathédrale.jpg|thumb|Catedral de Yaundé.]] [[Archivu:YaoundeUnityPalace.png|thumb|La Presidencia dela Repúbrica ]]
"Yaundé" vini de ''ongola'' qu’arrepara a 'cercáu', puestu qu’unu delos primerus opositoris al puel colonial, [[Ombga Bissogo]], dici’a anti los acogedoris delos primerus brancus en 1889, que non se los debía dal más terrenus i que se encerrara la ciá meyanti una cerca. La capital fue rondamenti hundá el 30 de noviembri de 1889 pol Kurt von Morgen, George Zenker i Mebenga Mebono. El primel nombri dela ciá fue ''Epsum'', es izil, "hogal de Essomba", u acina ''N’tsonum'', u se’a "hogal de Essono Ela".
Fue hundá en 1888 pol comerciantis [[Alemaña|alemánis]] cumu basi pal comerciu de [[marfil]] i cumu una estación pala embestigación agricurtora. Fue assina tamién un puestu melital alemán nuna colina en tíerras [[ewondo]]. Se desenvolvió grácias al comerciu del [[marfil]]. Duranti la [[Primel Guerra Mundial]] fue ocupá pol tropas [[Bélhica|belgas]]. Endispués del polvoreu bélicu passó a sel la capital del [[Camerún francés]], estatus que mantuvu alogu dela endependéncia dela nación.
L’edifíciu más antiguu dela ciá está assitiau tras del ministeriu de finanças, cerquina del cementeriu alemán, i fue construíu pol el mayol Hans Dominik. Las primerias construcionis de Mvolyé i el palaciu de Charles Atangana d’Efoulan son de encetis del sigru XX.
Nun enceti el su crecimientu fue lentu, puestu qu’el éssodu rural privilehió a [[Duala]]. Inque 1957 se aceleró pol la crissi del [[cacau]] i a los eventus traumáticus que se apresentarun sobritó enaquélla región.
== Demugrafia ==
La ciá cubri 180 [[quilómetru cuairau|km²]] i tieni cerquina d’abitantis (2015)<ref>http://citypopulation.de/Cameroon-Cities.html</ref>, cona una densiá de 5.691 abitantis pol km². La tassa d’urbanización passó del 37,8 % en 1987 al 47,2% en 1997 (MINEFI, 1997) i s'aspera qu’en 2010 dos de ca tres camerunesis vivan ena ciá (PNGE). Se calcula qu’el crecimientu anual dela puebración es del 6,8 %.
== Economía ==
[[Archivu:Cameroon-Yaounde04.jpg|thumb|Mercau de Mfoundi.]]
L’indústria de Yaundé encrui fábricas de [[cigarrillus]], produtus lácteus, cervecerías, artículus d’arcilla i [[vidriu]] i [[madera]]. Yaundé es tamién un centru rehional pal [[café]], el [[cacau]], la [[copra]], la [[caña d’açúcal]] i el [[cauchu]].
La ciá tieni abondus [[mercau|mercaus]], siendu el de Mokolo unu delos más grandis. Tamién dessisti un hipermecau nel centru dela ciá.
== Enfraestrutura ==
[[Archivu:Yaoundé 1.jpg|thumb|Zona financiéra i otelera de Yaundé.]] El centru dela ciá aloja ofícinas gobernamentalis, ángunus otelis grandis i el mercau central. Nel barriu de Bastos están la mayolia delas embahás i viven abondus uropeus, prencipalmenti diplomáticus. El palaciu presiencial se alcuentra nel barriu de Etoudi. La ciá tamién cuenta con edifícius de moerna arquitetura.
Los sus prencipalis [[musséu|musseus]] son el d’Arti de Camerún (assitiau nun monesteriu benedictinu), el Nacional (assitiau nel antiguu palaciu presiencial) i el Afhemi. Dessisti un pequerrechu [[çoolóhicu|çoolóhicu]] nel barriu de Mvog-Betsi.
La [[seleción nacional de fubu de Camerún|seleción nacional de fubu]] huega los sus partíus cumu local nel estadiu Omnisport.
Tamién es sedi de varias nuversidáis, entri las que se cuentan la [[Nuversidá de Yaundé]] i la [[Nuversidá Católica d’África Central]] (UCAC).
Cuenta con varius clubis nocturnus i restaurantis.
=== Trasporti ===
Á ena ciá un aeropuertu enternacional i línias de ferrocarril que van hazia [[Duala]] i [[N'Gaoundéré]]. Varias compañias de busis operan dendi la ciá, particularmenti enas zonas de Nsam i de Mvan. Frequentimenti busis expréssus unen a Yaundé con [[Duala]] a través duna bien cudá carretera entri dambas dos urbis. Nostanti, la su redi vial es exigüa i los embotellamientus son regularis.
== Climi ==
Yaundé cuenta cun un [[Crima tropical secu|crima tropical úmidu i secu]], con temperaturas constantis duranti tol añu. Nostanti, sobritó pol la artitú, las temperaturas non son tan calientis cumu unu puéi asperal duna ciá assitiá cerquina del equaol. Yaundé cuenta con una estación de lúvias larga, cubriendu un lassu de díez mesis entri hebreru i noviembri. Nostanti, á una notabri diminución delas precipitaciónis ena temporá de lúvias, visibli duranti los mesis de húliu i abostu, dandu ala ciá l’aspetu de tenel dos estacionis lluviosas apartás. Es ebiu prencipalmenti ala relativa calma enas precipitaciónis duranti dessos dos mesis que Yaundé cuenta cun un crima tropical úmidu i secu, a deferéncia dun [[Crima monçónicu|crima tropical monçónicu]].
{| class="wikitable" style="text-align:center; font-size:90%; width:100%; margin:auto;"
|+ Clima de Yaundé (1961-1990; temperaturas en °C, precipitación en mm)
|-
! scope="col" style="text-align:left;" | Mes
! Ene !! Feb !! Mar !! Abr !! May !! Jun !! Jul !! Ago !! Sep !! Oct !! Nov !! Dic !! Año
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Máx. récord °C
| 33 || 33 || 33 || 36 || 34 || 32 || 31 || 34 || 31 || 33 || 32 || 32 || 36
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Máx. media °C
| 29,6 || 31,0 || 30,4 || 29,6 || 28,8 || 27,7 || 26,5 || 26,5 || 27,5 || 27,8 || 28,1 || 28,5 || 28,5
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Media °C
| 24,6 || 25,7 || 25,4 || 25,0 || 24,5 || 23,8 || 23,2 || 22,9 || 23,4 || 23,5 || 23,9 || 24,0 || 24,16
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Mín. media °C
| 19,6 || 20,3 || 20,3 || 20,3 || 20,2 || 19,9 || 19,9 || 19,3 || 19,3 || 19,2 || 19,6 || 19,5 || 19,78
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Mín. récord °C
| 14 || 15 || 16 || 15 || 16 || 15 || 16 || 16 || 15 || 15 || 17 || 16 || 14
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Precipitación mm
| 19,0 || 42,8 || 124,9 || 171,3 || 199,3 || 157,1 || 74,2 || 113,7 || 232,3 || 293,6 || 94,3 || 18,6 || 1541,1
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Días de precipitación (≥ 0,1 mm)
| 3 || 4 || 12 || 14 || 17 || 14 || 11 || 12 || 20 || 23 || 11 || 3 || 144
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Humedad relativa %
| 79,5 || 79,5 || 81,0 || 82,0 || 84,0 || 85,0 || 85,5 || 86,0 || 85,5 || 85,0 || 82,0 || 79,0 || 82,83
|-
! scope="row" style="text-align:left;" | Horas de sol mensuales
| 170,5 || 180,8 || 170,5 || 165,0 || 167,4 || 126,0 || 96,1 || 86,8 || 102,0 || 130,2 || 168,0 || 182,9 || —
|}
== Eucación ==
=== Eucación superiol ===
[[Archivu:Ecole des Postes SUPP TIC Yaoundé.jpg|miniatura|Entrá al Campus SUP'PTIC]]
Yaundé es sedi de dos nuversidáis estatlais: las nuversidáis de Yaundé I, assitiá nel distritu de Ngoa-Ekellé, i Yaundé II, assitiá enas ajuéras de Soa. Varias esculas superiol están ascritas a dessas nuversidáis. Entri ellas se encruin, entri otras, la Escuela Politécnica Superiol Nacional, la Escuela Normal Superiol (ascrita ala [[Nuversidá de Yaundé|Nuversidá de Yaundé I]]), el Istitutu de Relacionis Enternacionalis de Camerún, la Escuela Superiol de Ciencias i Tecnulohías dela Enformación i la Comunicación (ESSTIC) (ascrita ala Nuversidá de Yaundé II). Ena ciá se topan otras escuelas emportantis d’África Central de renombrá, cumu la Escuela Melital Mihta (EMIA), la Escuela Nacional d’Aministración i Magistratura (ENAM) i la Escuela Nacional de Correus, Telecomunicacionis i TIC (SUP'PTIC)..
L’eucación superiol privá está abondu presenti ena capital camerunesa. Püemus cital en particulal establecimientus cumu:
el Istitutu PrepaVogt
la [[Nuversidá Católica d’África Central]] (UCAC) (inaugurá en 1991 cun un centenal d’estudiantis, en 2012 acohió a más de 1.500),
la Nuversidá Protestanti d’África Central (UPAC),
el Centru Nuversitariu Joseph N'Di Samba,
el Istitutu Superiol Siantou,
el Istitutu Superiol Matamfen,
En matéria d’enseñança dela enformática, en Yaundé dessisti la filial camerunesa del Istitutu Africanu d’Enformática.<ref>{{Cita web |url=http://www.iaicameroun.com/ |título=IAI Cameroun |fechaacceso=2025-11-30 |archive-date=2009-11-09 |archive-url=https://archive.today/20091109112036/http://www.iaicameroun.com/ |dead-url=yes }}</ref> Eucación secundaria
Entri los establecimientus púbricus se topan: el Liceu Général-Leclerc, el CES de Ngoa-Ekellé, el liceu de Nkol-Eton, el liceu de Cité-Verte, el liceu de Mendong, el liceu de Biyem-Assi, la escuela secundaria de Mballa 2, escuela secundaria de Ekounou, escuela secundaria de Nkoabang, escuela secundaria técnica de Nkolbisson, escuela secundaria técnica comercial de Ngoa-Ekellé, escuela secundaria técnica de Ekounou, el liceu bilingüi d’aplicación de Ngoa-Ekellé, el liceu bilingüi d’Essus, el liceu bilingüi d’Etoug-Ebe, el CETIC de Ngoa-Ekellé.
En Yaundé á varius establecimientus privaus d’eucación secundaria, entri ellus: el Colehiu francés Fustel-de-Coulanges assitiau cerquina del Ayuntamientu (liceu i colehiu francés), el Colehiu François-Xavier Vogt, el Colehiu dela Retraite (dambos dos colehius católicus), el Colehiu adventista de Yaundé i el complexu escolal adventista de Odza (colehius adventistas), el Colehiu americanu, el Colehiu Jean-Tabi, el Père-Monti, la colegiá técnica Marie-Jeanne-Alégué, el seminaru menol Santa Teresa de Mvolyé, assina cumu el Istitutu Siantou, el Istitutu Samba u el Colehiu Montesquieu, el Istitutu Victor-Hugo, el Colehiu Amity Enternacional, la escuela académica d’Exceléncia, el complexu escolal Gaieté.
=== Eucación primária i enfantil ===
[[Archivu:Jeux d'enfants10.jpg|miniatura|Niñus hugandu duranti el reheu nuna escuela de Yaundé.]]
Á mutitú d’esculas primárias i entantilis en Yaundé. A pesal desta hucia, las classis suelin tenel más de 50 estudiantis. Las esculas clandestinas tamién son abondu abondas.
=== Formación professional ===
Ena ciá de Yaundé dessistin mutitú de centrus de formación professional, con vocacionis diversas. Particularmenti nel campu dela ostelería, la restauración i la orientación académica, en particulal Intelligentsia Corporation.<ref>[http://intelligentsiacorporation.com Intelligentsia Corporation]</ref> Esti úrtimu es un grupu que s’especialiça en orientación académica i aviu palos essáminis d’engressu alas prencipalis esculas. Es abondu conocía pol los cursus d’aviu palas prencipalis esculas cumu la Escuela Politécnica Nacional de Yaundé, la Facultá de Meicina de Yaundé i Duala i tamién toas las escuelas normalis d’enseñança de Camerún.
== Deportis ==
La seleción nacional de [[fubu]] huega frequentimenti partíus nel [[Stade Omnisports|Ahmadou Ahidjo]] u Omnisport, que se alcuentra ena ciá. Amás, el [[Gran Premiu de Chantal Biya]], qu’es una [[Ciclismu de competición|carrera ciclista pressional pol etapas del]] [[UCI Africa Tour]], remata en Yaundé.
== Meyus de comunicación ==
En Yaundé convivin abondus meyus de comunicación púbricus i privaus, ya se’an canalis de televisión, canalis de rádii u prensa escrita.
Algunus canalis de televisión camerunesis que puén recebíl en Yaundé u emitil dendi Yaundé: CRTV, Spectrum Télévision (STV 1 i STV 2), Canal 2 Enternacional, Ariane TV, New TV. Nostanti, abondus hogaris recebin canalis de televisión estranherus vía cabli u satéliti.
Algunas estacionis de rádii camerunesas que puén recebíl en Yaundé u trasmitil dendi Yaundé son: FM 94, RTS, Magic FM, TBC, CRTV rádii posti nacional, CRTV rádii caena del centru, rádii Venus. Nesta estela dessistin emisoras de rádii temáticas cumu Rádii Environnement (que s’ocupa dela proteción dela naturaliça i hestioná pol la UICN en África Central), Rádii “Il es script”, Rádii Güena Nové, Rádii Reina, Voice of the Cross, etc. (Estacionis de rádii cristianas).
Algunus perióicus en papel camerunesis accessiblis ala puebración de Yaundé son: Cameroon Tribune, Le Messager, Mutations, Nouvelle Expression, Le Jour, Repères, The Post Newspaper, The Guardian Post.
Algunus sítius d’enformación en línia accessiblis ala puebración son: AfricaPresse.com, CameroonOnline.org, CamerounVoice.com.
== Turismu ==
[[Archivu:Musée National du Cameroun 01.JPG|miniatura|Musseu Nacional de Camerún.]]
Ángunus sítius u monumentus pa visital en Yaundé son:
El Musseu Nacional de Camerún, assitiau nel centru dela ciá;
El monumentu ala reunificación, cerquina dela Assambrea Nacional;
El lagu monicipal de Yaundé assitiau nel centru administrativu;
Monti Febe;
El mercau d’artesanía assitiau en Montée Anne-rouge, nel centru dela ciá;
El palaciu de Charles Atangana (edifíciu estóricu dela hefatura de Ewondo en Efoulan);
El [[Jardín çoolóhicu botánicu de Mvog-Betsi|Jardín çoolóhicu botánicu de Mvog-Betsi]];
La [[Catedral de Nuesa Señora dela Vitória (Yaundé)|Catedral de Nuesa Señora dela Vitória de Yaundé]], assitiá nel centru dela ciá;
la Basílica María Reina delos Apóstolis de Mvolyé (santuáriu marianu ena colina de Mvolyé);
El Centru Cultural Camerún assitiau nel distritu de Nlongkak;
El mercau de Mokolo;
El monumentu a [[Charles Atangana]] assitiau nel centru dela ciá;
El ayuntamientu i monumentus circundantis, nel barriu del Ipódromu;
El musseu d’Arti camerunés nel monesteriu benedictinu de Mont Fébé;
Las estelas del Dr. Eugène Jamot;
La capilla EPC de Djoungolo;
Le Bois Sainte-Anastasie assitiau nel centru dela ciá;
El Palaciu de Congressus de Tsinga, qu’ofreci una panorámica de toa la ciá;
Monti Eloundem (suréssi dela ciá).
== Pressonas destacás ==
[[Achille Emana]] (1982-), [[fubu|fubulista]].
[[Alain N'Kong]] (1979-), fubulista.
[[Breel Embolo]] (1997-), fubulista.
[[Fabrice Olinga]] (1996-), fubulista.
[[Françoise Mbango Etone]] (1976-), [[atletismu|atleta]].
[[Jean Makoun]] (1983-), fubulista.
[[Joel Embiid]] (1994-), hugaol de [[baloncestu]].
[[Luc Bessala]] (1985-), fubulista.
[[Luc Mbah a Moute]] (1986-), hugaol de baloncestu.
[[Modeste M'Bami]] (1982-), fubulista.
[[Nicolas N'Koulou]] (1990-), fubulista.
[[Oyié Flavié]] (1973-), fubulista.
[[Roger Milla]] (1952-), fubulista.
[[Samuel Umtiti]] (1993-), fubulista.
[[Stéphane M'Bia]] (1986-), fubulista.
[[Vincent Aboubakar]] (1992-), fubulista.
== Galeria d’imahinis ==
<gallery>
Ydé-1.jpg|Puesta de sol sobri Yaundé, la ciá delas sieti colinas.
Ydé-2.jpg|Yaundé de nochi.
Ministry of Finance (MinFin),
Yaoundé (2014).JPG| El Ministeriu d’Hacienda. Street next to Central Market Yaoundé 2014.JPG| Una calli abondu transitá nel centru dela ciá. Bank of Central African States 2014 front.JPG| La sedi del [[Bancu delos Estaus d’África Central]].
Bonasse Lac.JPG|El lagu de Bonamoussadi.
Hilton Hotel Yaoundé.JPG|Otel Hilton Yaundé.
Bois Sainte Anastasie - Yaoundé.jpg|Entrá al bosqui Sainte-Anastasie.
Les Cascades du Mfoundi - Yaoundé 01.jpg|Les Cascades del Mfoundi. Un gran restaurant i lugal d’entenimientu.
</gallery>
== Vedi-se tamién ==
*[[Arqui diócesi de Yaundé]]
== Referéncias ==
{{listaref}}
== Atijus esternus ==
{{Commons|Yaoundé}}
[https://web.archive.org/web/20170821003900/http://www.ongola.com/noms-quartiers.htm L’orihin delos nombris delos barrius de Yaundé] {{Wayback|url=http://www.ongola.com/noms-quartiers.htm |date=20170821003900 }}. {{fr}}.
[http://www.bonaberi.com/article.php?aid=86 En busca delos oríhinis de Yaundé]. {{fr}}.
evcj6y6b6pw7o224944ah9m23v4e2er
Nuversidá de Cambridge
0
11947
143573
143536
2026-06-14T23:36:13Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143573
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" cellspacing="3" style="float:right; clear:right; margin:0.5em 0 0.5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; background:#f9f9f9; color:#000; border-spacing:3px; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; background:#e6e6e6; padding:0.2em;" | Nuversidá de Cambridge
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:University of Cambridge coat of arms.svg|100px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:90%; padding:0.2em;" | '''[[Escudu dela Nuversidá de Cambridge|Escudu]]'''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em;" | [[Archivu:CamLight.jpg|250px]]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:90%; padding:0.2em 0.5em;" | Espetáculu de luzis ena Casa'l Senáu, pol 800 aniversariu dela fundación dela nuversidá.
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; width:38%; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | [[Lema]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ''Hinc lucem et pocula sacra''<br />«D'inqui, la luz i las copas sagrás»
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Tipu
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Nuversidá pública|Pública]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Fundación
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Circa|c]]. 1209
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.2em; font-weight:bold;" | Localización
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Direción
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | The Old Schools, Trinity Lane
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[Cambridge]], [[Ingalaterra]], [[Reinu-Uníu de Gran-Bretaña i Irlanda del Norti|Reinu-Uníu]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Coordenás
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 52°12′19″N 0°06′47″E
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.2em; font-weight:bold;" | Alministración
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Retol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[David Sainsbury]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Vicerretol
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Stephen Toope
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Afiliacionis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Russell Group]], [[International Alliance of Research Universities|IARU]], [[Liga d'Universiais d'Investigación Europeas|LERU]]
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | [[Prossupuestu]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 1925 millonis d'€ (2016-17)<ref>[[http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2017-18/weekly/6489/section4.shtml](http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2017-18/weekly/6489/section4.shtml) «Reports and Financial Statements for the Year Ended 31 July 2017»]. University of Cambridge.</ref>
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Funcionarius
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 3615<ref>[[https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf](https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf) «Facts and Figures January 2018»]. University of Cambridge.</ref>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.2em; font-weight:bold;" | Academia
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Professoris
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 7913<ref>[[https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf](https://web.archive.org/web/20180402102214/https://www.prao.admin.cam.ac.uk/files/facts_figures_2018_poster_for_web.pdf) «Facts and Figures January 2018»]. University of Cambridge.</ref>
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Estudiantis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 19 955 (2016-17)<ref>[[https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv](https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].</ref>
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | • Pregrau
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 12 340 (2016-17)<ref>[[https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv](https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].</ref>
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | • Posgrau
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | 7610 (2016-17)<ref>[[https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv](https://www.hesa.ac.uk/data-and-analysis/students/table-1.csv) Hesa].</ref>
|-
! scope="row" style="text-align:left; vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em; font-weight:bold;" | Coloris
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Azul Cambridge<br /><span style="display:inline-block; width:1.2em; height:1.2em; background:#99CCCC; border:1px solid #000; vertical-align:middle;"></span>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; background:#e6e6e6; padding:0.2em; font-weight:bold;" | Sitiu web
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.2em 0.5em;" | [[http://www.cam.ac.uk/](http://www.cam.ac.uk/) cam.ac.uk]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; font-size:90%; padding:0.2em 0.5em;" | [[[https://www.wikidata.org/wiki/Q35794](https://www.wikidata.org/wiki/Q35794) edital datus en Wikidata]]
|}
La '''Nuversidá de Cambridge''' es una [[Nuversidá púbrica]] inglesa situá ena ciá de [[Cambridge]], [[Ingalaterra]], [[Reinu Uníu]].
Fue fundá en 1209 i el rei [[Enriqui III d'Ingalaterra]] l'otorgó una [[Carta Real]] en 1231. Cambridge es la segunda nuversidá más antigua angropalranti i la quarta más longeva que sigui abierta<ref>.cita libro|last=Sager |first=Peter|date= 2005|title= Oxford and Cambridge: An Uncommon History|url=https://archive.org/details/oxfordcambridgeu0000sage</ref>
La nuversidá creció comu una asociación de [[Erudición|eruditus]] qu'abandonarun la [[Nuversidá de Oxford]] tras una disputa colos abitantis dessa localidá.<ref>cita web|url=http://www.cam.ac.uk/univ/history/records.html|title=A Brief History: Early records|publisher=University of Cambridge|accessdate=17 d'abostu de 2008</ref> Dambas dos nuversidáis medievalis compartin abondas caraterísticas comunis i, pol ellu, a menuu se las menciona col moti de «[[Oxbridge]]». La estoria i enfruencia dela Nuversidá de Cambridge la á convertíu nuna delas más prestigiosas del mundu.<ref>Cita publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/worlds-most-prestigious-universities-world-reputation-rankings-2016-results|title=World’s most prestigious universities 2016|date=4 May 2016|work=Times Higher Education (THE)|access-date=2 de diziembri de 2017|language=en</ref>
La nuversidá está compuesta pol varias estituciones qu'encluyin 31 ''[[college|colleges]]'' costituientis i más de cien departamentus académicos organizaus en seis escuelas. [[Cambridge University Press]], qu'es unu dessos departamentus, es la casa editorial más antigua i la segunda editorial nuversitaria más grandi del mundu. Cambridge tamién cuenta con ochu museus colturalis i científicos comu el [[Museu Fitzwilliam]], assina comu un [[Hardín Botánicu dela Nuversidá de Cambridge]]. Las más de cien bibliotecas de Cambridge acumulan alreol de 15 millonis de librus, ochu dellos solu ena [[Biblioteca dela Nuversidá de Cambridge]].Nel añu 2017, la Nuversidá de Cambridge tuvu ingresus pol valol de ábate 1900 millonis de [[euru]]s, 508 delos qualis provinierun de subvencionis i contratus d'envestigación.<ref> web|url=http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2017-18/weekly/6489/section4.shtml|title=Reports and Financial Statements for the Year Ended 31 July 2017|publisher=University of Cambridge |accessdate=3 d'abostu de 2018</ref>
La nuversidá central i los ''colleges'' tienin un presupuestu conjuntu de 5442 millonis de eurus, el segundu más elevau de qualquiera nuversidá en [[Reinu Uníu]].<ref> web|url=http://www.admin.cam.ac.uk/reporter/2014-15/weekly/6373/section1.shtml#heading2-6|title=Cambridge and the University|publisher=Cambridge university accounts|accessdate=4 de setiembi de 2015</ref>
Cambridge está estrechameni vinculá col desenvolvimiento del [[Clúster]] endustrial conocíu comu ''Silicon Fen''. La estitución es biembru de numerosas asociacionis i forma parti del «[[Triángulu d'Oru]]» delas mejoris nuversidáis británicas.En 2017, la Nuversidá de Cambridge figuró comu la segunda mejol nuversidá del mundu ena [[Clasificación académica de nuversidáis del THE]],<ref> publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/2018/world-ranking#!/page/0/length/25/subjects/3093/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats|title=World University Rankings|date=18 d'abostu de 2017|work=Times Higher Education (THE)|access-date=9 de setiembi de 2017|language=en</ref> la tercera nel [[Ranking Académicu delas Nuversidáis del Mundu]], sexta ena [[Clasificación mundial de nuversidáis QS]] i séptima según [[U.S. News & World Report|U.S. News]].<ref>Cita web|url=http://www.shanghairanking.com/ARWU2017.html|title=ARWU World University Rankings 2017 {{!}} Academic Ranking of World Universities 2017 {{!}} Top 500 universities {{!}} Shanghai Ranking - 2017|website=www.shanghairanking.com|access-date=30 de huliu de 2018|fechaarchivo=19 de eneru de 2019|</ref><ref>urlarchivo=https://web.archive.org/web/20190119012717/http://www.shanghairanking.com/ARWU2017.html|deadurl=yesCita publicación|url=https://www.topuniversities.com/university-rankings/world-university-rankings/2019|title=QS World University Rankings 2019|date=29 de mayu de 2018|work=Top Universities|access-date=30 de huliu de 2018|language=en</ref><ref>Cita web|url=https://www.usnews.com/education/best-global-universities/rankings?int=a27a09|title=Best Global Universities Rankings|last=|first=|date=|website=U.S. News|archive-url=https://web.archive.org/web/20160113052748/http://www.usnews.com/education/best-global-universities/rankings?int=a27a09|archive-date=13 de eneru de 2016|dead-url=yes|access-date=</ref> Según la revista ''[[Times Higher Education]]'', denguna otra estitución educativa del mundu figura entri las dies primeras en tantus temas.<ref>cita web|url=https://www.topuniversities.com/student-info/university-news/out-now-qs-world-university-rankings-subject-2017|title=World University Rankings 2017</ref>
En Cambridge án estudiau abondus alunus notablis, d'encluyendu eminentis matemáticus, científicos, políticos, avogaus, filósofus, escritoris, actoris i jefis d'Estau estranjerus. Ala fecha d'abostu de 2018, 116 galardonaus col [[Premiu Nobel]], 11 [[Medallas Fields]], 6 [[Premius Turing]] i 15 [[Anexu:Primerus ministrus del Reinu Uníu|primerus ministrus de Reinu Uníu]] án estau afiliaus a Cambridge comu estudiantis, alunnus, professoris u vestigaoris.<ref>cita web|url=https://www.cam.ac.uk/research/research-at-cambridge/nobel-prize-winners|title=Nobel prize winners|publisher=University of Cambridge|accessdate=6 de diziembri de 2015En 2025 ocupa el 4º puestu nel [[Ranking Académicu delas Nuversidáis del Mundu]].Cita web|url=https://www.shanghairanking.com/institution/university-of-cambridge|título=ShanghaiRanking-Univiersities|fechaacceso=2025-10-22|sitioweb=www.shanghairanking.com</ref>
== Estoria ==
[[file:Queens'_College_-_Mathematical_Bridge.jpg|thumb|El [[Puenti Matemáticu]] sobri el ríu Cam nel [[Queens' College]].]][[file:Bridge_of_Sighs,_St_John's_College,_Cambridge,_UK_-_Diliff.jpg|thumb|El Puenti delos Suspirus en [[Saint John's College]].]]
El ''college'' más antiguu es [[Peterhouse]], i fundau en 1284 pol [[Hugh de Balsham]], obispu de [[Ely]]. El segundu ''college'', King's Hall, fue fundau en 1317, inque ya no dessisti comu estitución endependienti, dau que fue fusionau con Michaelhouse pol ordin de [[Enriqui VIII d'Inglaterra]] pa crial el [[Trinity College]]. Ogañu, el Trinity College es el college con mayol númeru d'estudiantis, i el más ricu: cuenta cun patrimoniu propiu de más de 2000 millonis de libras esterlinas. Abondus ''colleges'' se fundarun entri los sigrus XIV i XV, entri ellus el [[King's College]] u [[Gonville and Caius]].[[archivu:Cam_colls_from_johns.jpg|thumb|right|250px|[[Trinity College]], [[Gonville and Caius]], [[Trinity Hall]] i [[Clare College]] hazia la capiella de [[King's College]] dendi la capiella de [[Saint John's College]]. Ala isquierda, justu enfrenti dela [[Capiella del King's College]], se topa la Casa del Senau.]]Originalmeni, los ''colleges'' fuerun fundaus comu entiáis religiosas i caritativas, qu'alojaban a estudiantis destinaus a sel clérigus; pol essi motivu estas estituciones estavan vinculás con frecuencia a capiellas u abadías. A raís dela [[Disolución delos monasterius]], ordená en 1536, el rei [[Enriqui VIII d'Inglaterra]] ordenó la disolución dela Facurtá de Derechu Canónicu i el cessi delas clasis de filosofía escolástica. Estu reorientó las carreras académicas del [[derechu canónico]] hazia los clásicus [[Roma|latinus]] i [[Grecia|griegus]], la [[Biblia]] i las matemáticas. Colleges qu'antañu tenían estau asociaus al cleru católicu passarun a acogel a clérigus protestantis, ata el puntu que se convirtió nun requisitu necessariu pa estudiar en Cambridge l'aceutal los preceptus dela [[Ilesia Anglicana]].Los primerus ''colleges'' pa mujeris fuerun [[Girton College]], fundau en 1869, i [[Newnham College]], fundau en 1872. Las primeras estudiantis rindierun los sus essáminis en 1882, inque las mujeris no lograrun plena pertencia ala nuversidá ata 1947, 20 añus endispués qu'en [[Nuversidá de Oxford]]. Delos 31 ''colleges'' que componin la Nuversidá de Cambridge ogañu (2024), dos son solu pa mujeris ([[Murray Edwards College]] i [[Newnham College]]), i quatro son exclusivameni pa estudiantis de postgrau u mayoris de 21 añus ([[Clare Hall]], [[Darwin College]], [[Wolfson College]] i [[St. Edmund's College]]). El úrtimu college en admitil mujeris fue el Lucy Cavendish, que se convirtió en mixtu en 2019.
==Organiçación==
[[archivu:King%27s College, Cambridge, in the snow 2.jpg|thumb|left|250px|Vista del [[King's College]] con nievi.]]
La Nuversidá de Cambridge es una nuversidá colegial, formá por treinta i un ''[[college|colleges]]''; tamién cuenta con facurtáis, departamentus académicos u estitutus de vestigación. Las facurtáis i departamentus concentran la lavol vestigaora dela nuversidá, i coordinan i centralizan la enseñanza delas carreras nuversitarias: establecin los programas de estudiu, las asignaturas, se encargan delos essáminis i demás aspeutus académicos i alministrativus delas carreras nuversitarias. Nostanti, las asignaturas se estruturan de forma dual: los departamentus se encargan d'ofrecil el plan de estudius i un númeru reduciu de clasis magistralis cada semestri nuversitariu, destinás a fijal pesquis i las líneas generalis del programa de estudius, mientris que el día a día del plan de estudius se desenvuelve en forma de tutorialis enos que cada alunnu se reúne col su tutol personal nun college, dondi recibi clasis particularis de dichu tutol en tornu al temariu dela asignatura. Inque el tutol i el alunnu no tienin pol qué pertenecel necessariameni al mesmu college, los tutorialis se organizan a nivel colegial.Los colleges son estituciones endependientis i separás dela propia nuversidá, con un gran nivel d'autonomía: cuentan con gran quantidá de fundus i recursus económicos propius que se gestionan de manera privá i no dependin alministrativameni dela Nuversidá.
Al igual que un [[colegiu mayol]], los ''college'' oficien alojamientu i comía alos estudiantis i fueraparti del professorau u vestigaoris dela nuversidá (''fellows''); al mesmu tiempu, coordinan la vida social i académica delos estudiantis i se encargan de gestionar las tutorías. Los college duelin contal cola su propia biblioteca, gimnasio, comedoris, baris, jardinis i demás estalacionis.Al matriculal-si ena nuversidá, los alunnus devin elegil un college. Cada ''college'' ofreci carreras sobri la basi dela esperiencia delos sus tutoris i fellows (algunus se especializan en umanidáis, mientris que otrus ponin gran énfasis en ciencias u ingeniería), inque no es enfrecuenti qu'un college aceuti a alunnus inque no tengan suficientis tutoris palas sus asignaturas; en essus casus los tutorialis delas asignaturas en concretu se realizan n'otru college. Dau que buena parti dela vida social i académica delos alunnus se desenvuelve enos ''colleges'', los alunnus duelin desenvolver un especial apegu al su ''college'' más que ala propia nuversidá.
==Galería==
<gallery>
archivu:Cmglee Cambridge Trinity College Great Court.jpg|thumb|Gran Tribuna, [[Trinity College]]
archivu:Corpus Christi College New Court, Cambridge, UK - Diliff.jpg|thumb|Corti nueva de [[Corpus Christi College]]
archivu:Cambridge Gonville and Caius College.jpg|thumb|Puesta d'entrá, [[Gonville and Caius College]]
archivu:Pembroke College graduation.jpg|thumb|Primera Corti, [[Pembroke College]]
archivu:Selwyn College Gatehouse Tower, Cambridge, UK - Diliff.jpg|thumb|Puerta d'entrá, [[Selwyn College]]
archivu:St Catharine's College Catz University of Cambridge Cambridge England Britain UK United Kingdom United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland (40307549695).jpg|thumb|Patiu prencipal, [[St Catharine's College]]
archivu:Hughes Hall and Fenners in February (geograph 4824048).jpg|thumb|[[Hughes Hall]] i [[Fenner's]]
archivu:Bredon house.png|thumb|Casa Bredon de [[Wolfson College]]
archivu:St Edmund's Aerial.jpg|thumb|[[St Edmund's College]]
archivu:Flowers (233225591).jpeg|thumb|Jardín de West Lodge, [[Downing College]]
archivu:Graduation day, Queens' College, Cambridge.JPG|thumb|Antigua puesta d'entrá de [[Queens' College]]
archivu:Magdalene College Dining Hall, Cambridge, UK - Diliff - sans lens flares.jpg|thumb|Comeol del [[Magdalene College]]
archivu:JesusCollegeChapelCourt.jpg|thumb|Tribuna dela Capela, [[Jesus College]]
archivu:St John's College Second Court, Cambridge, UK - Diliff.jpg|thumb|Segundu Tribunal, [[St John's College]]
archivu:Cambridge 13 Trinity Hall 01a Exterior.jpg|thumb|[[Trinity Hall]]]]
archivu:The Cavendish Building, Cambridge (Homerton College) 2012.jpg|thumb|L'e]]difíciu Cavendish, [[Homerton College]]
archivu:Darwin College Granary Store, Cambridge, England.jpg|thumb|[[Darwin College]]
archivu:Sidney Sussex Chapel.jpg|thumb|La capela, [[Sidney Sussex College]]
archivu:Cambridge University Judge Business School interior.jpg|thumb|Interiol del [[Judge Business School]]
archivu:Fitzwilliam college grove summer.jpg|thumb|L'arvolea en [[Fitzwilliam College]]
archivu:Cambridge - Girton College Main Gate - June 2018.jpg|thumb|Puerta d'entrá, [[Girton College]]
archivu:Cambridge_university_dept_of_engineering.jpg|Departamentu d'Ingenieríaarchivu:John_Hopkinson_engineering_laboratory,_Cambridge.jpg|thumb|Laboratoriu d'Ingeniería [[John Hopkinson]]
</gallery>
== ''Colleges'' ==
<div class="center">
<div class="thumb tnone" style="margin-left:auto; margin-right:auto; overflow:auto; width:auto; max-width:100%;">
<div class="thumbinner" style="width:1000px; max-width:100%; text-align:center;">
[[Archivu:Panorama depicting the Front Court of King's College Cambridge v2.jpg|1000px]]
<div class="thumbcaption" style="text-align:center;">Patiu delanteru del [[King's College]].</div>
</div>
</div>
</div>
<div style="clear:both;"></div>
Las Facultais de nivel superiol (o ''Colleges'' n'[[Inglés]]) son estitucionis endependientis i autogovernás, incluindo biembrus juniores (alumnus de graduación o postgraduación) i biembrus seniores conocíus cumu ''Fellows embassy'' que son responsabris por governal el colégiu amás de exercel otras atividais d'ensiñu i enbestigación.Esti sistema assecura la deprendición pressonal dendi'l prencepiu delos sus estudios. El sistema dual [[Nuversidá]]/colégius tiendi a sobripol-si, nostanti, una vezi que la maioria delos ''Fellows'' delos colégius son tamién docentis enos vários departamentus dela [[Nuversidá de Cambridge]]. Cada colégiu es dirigíu dun Mestri (''Master'', ''Principal'', ''President'', o ''Warden'') elegíu pol cuerpu de ''Fellows'' i responsabri pola alministración del colégiu.
Los vários colégius tienin ativos própius (incluindo normalmenti los eificius qu'ocupan) i sirvin cumu residéncias pa alumnus de graduación i postgraduación duranti la duración delos sus estudios en [[Cambridge]]. Más que simplis residéncias studandilis, nostanti, los colégius de [[Cambridge]] participan ativalmenti tamién del ensiñu de graduación atrevis del sistema de "superbisionis" (''supervisions'') que complementa las aulas i otras atividais (por esempru práticas de laboratoriu) dás o organiçás polos departamentus dela nuversidá.
El sistema de superbisionis, típicu delas [[Nuversidá de Cambridge]] i [[Nuversidá d'Oxford]], consiste en sissionis tutorialis organiçás polos colégius, generalmenti cuna ora de duración cada una, ondi grupus pequenus de alumnus (entri un i cincu) se reúnin cun un Superbisol (normalmenti un "Teaching Fellow" del respetivu colégiu) pa descutil el material vistu enas aulas. S'espera que los alumnus se priparin ''a priori'' pa las sissionis de superbisión apresentandu argún trabaju escritu, por esempru un ensayu (n'inglés, ''essay'') o, nel casu de alumnus de [[Enxeñería]], [[Matemáticas]] o [[Ciéncias físicas]], solucionis de prantas d'exercicius (llamás ''example papers'') distribuías duranti las aulas.Las sissionis de superbisión ufrecin una preparación d'altu nivel palos ezáminis finalis. Inque los exercicius o testus/trabajus apresentáus nu seyan avaliáus pa nota, ellus aludan a los alumnus a mantenel-si al día col material desenvolvíu enas aulas i sirvin tamién cumu preparación palos ezáminis finalis escritus. Las superbisionis ufrecin entavía a los alumnus l'oportunidá de descutil regularmenti cun un especialista ena área la matéria vista enas aulas, resolbiendu duvias i, normalmenti, afundandu el asuntu. Dependiendu del cursu de graduación, el númeru de sissionis de superbisión puei varial duna a quatru pola semana.
Amás del sistema de superbisión académica, cada alumnu conta entavía cun un tutol endividual nomau pol colégiu, de qui la función nu es ensiñal, sinó acompañal el bienestal pressonal del alumnu, incluindo preblemas familiaris o financerus, i prestal-li assisténcia drentu delo que seya possibri.
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" class="sortable"
|- bgcolor="#efefef"
! class="unsortable" | Escú
! Coloris
! College
! Fundación
! Estudiantis pre-graduaus
! Estudiantis post-graduaus
! class="unsortable" | Páhina web
|-
| [[Archivu:Christs shield.png|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#663300" |
|}
| [[Christ's College]]
| 1505
| 395
| 95
| [http://www.christs.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FF9999" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#FF9999" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FF9999" |
| bgcolor="#663300" |
| bgcolor="#FF9999" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
|}
| [[Churchill College]]
| 1960
| 440
| 210
| [http://www.chu.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:ClareCollegeCrest.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
|}
| [[Clare College]]
| 1326
| 440
| 210
| [http://www.clare.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Clarehall shield.png|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FFCC00" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FFCC00" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FFCC00" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FFCC00" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
|}
| [[Clare Hall]]
| 1965
| 0
| 135
| [http://www.clarehall.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Corpus Shield.png|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#E3007A" |
| bgcolor="#E3007A" |
|}
| [[Corpus Christi College]]
| 1352
| 250
| 150
| [http://www.corpus.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
|}
| [[Darwin College]]
| 1964
| 0
| 594
| [http://www.dar.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Downing Crest.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FF00FF" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FF00FF" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FF00FF" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
|}
| [[Downing College]]
| 1800
| 403
| 252
| [http://www.dow.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FF6699" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FF6699" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
|}
| [[Emmanuel College]]
| 1584
| 465
| 185
| [http://www.emma.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#990033" |
| bgcolor="#990033" |
|}
| [[Fitzwilliam College]]
| 1966
| 474
| 180
| [http://www.fitz.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Arms of Girton College, Cambridge.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#009900" |
| bgcolor="#009900" |
|}
| [[Girton College]]
| 1869
| 503
| 201
| [http://www.girton.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Gonville & Caius College Crest.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#66CCFF" |
|}
| [[Gonville and Caius College]]
| 1348
| 475
| 230
| [http://www.cai.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
|}
| [[Homerton College]]
| 1976
| 550
| 550
| [http://www.homerton.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#0066CC" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#0066CC" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#0066CC" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#0066CC" |
|}
| [[Hughes Hall]]
| 1885
| 60†
| 325
| [http://www.hughes.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Jesus College (Cambridge) shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#000000" |
|}
| [[Jesus College]]
| 1496
| 489
| 270
| [http://www.jesus.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Kings shield.png|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#9900CC" |
| bgcolor="#9900CC" |
|}
| [[King's College]]
| 1441
| 392
| 280
| [https://web.archive.org/web/20110216204439/http://www.kings.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Lucy cav shield.png|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
| bgcolor="#0000CC" |
|}
| [[Lucy Cavendish College]]
| 1965
| 130†
| 100
| [https://web.archive.org/web/20080325062217/http://www.lucy-cav.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Magdalene college shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FF99FF" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FF99FF" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
|}
| [[Magdalene College]]
| 1428
| 348
| 246
| [http://www.magd.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
|}
| [[Murray Edwards College]]
| 1954
| 360*
| 77*
| [http://www.murrayedwards.cam.ac.uk]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FFCC00" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#999999" |
|}
| [[Newnham College]]
| 1871
| 398*
| 148*
| [http://www.newn.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Pembroke College (Cambridge) shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
|}
| [[Pembroke College]]
| 1347
| 400
| 294
| [http://www.pem.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Peterhouse shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
|}
| [[Peterhouse]]
| 1284
| 284
| 130
| [http://www.pet.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Queens' College (Cambridge) shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#006600" |
| bgcolor="#006600" |
|}
| [[Queens' College]]
| 1448
| 490
| 270
| [http://www.quns.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Robinson College Crest.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#FF9900" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#999999" |
| bgcolor="#999999" |
|}
| [[Robinson College]]
| 1977
| 397
| 110
| [http://www.robinson.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#FF99CC" |
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#FF99CC" |
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#660033" |
| bgcolor="#660033" |
|}
| [[St Catharine's College]]
| 1473
| 436
| 165
| [http://www.caths.cam.ac.uk/]
|-
|
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
| bgcolor="#000099" |
|}
| [[St Edmund's College]]
| 1896
| 100†
| 230
| [http://www.st-edmunds.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Johns shield.png|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#66CCFF" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
|}
| [[St John's College]]
| 1511
| 550
| 330
| [http://www.joh.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Selwyn College shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC9900" |
| bgcolor="#CC9900" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC9900" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC9900" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#CC0000" |
|}
| [[Selwyn College]]
| 1882
| 350
| 200
| [http://www.sel.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Sidney Sussex College shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#CC0000" |
| bgcolor="#000066" |
|}
| [[Sidney Sussex College]]
| 1596
| 340
| 190
| [http://www.sid.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Trinity College (Cambridge) shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#FFFF00" |
| bgcolor="#000066" |
| bgcolor="#000066" |
|}
| [[Trinity College]]
| 1546
| 663
| 430
| [http://www.trin.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Trinity Hall shield.svg|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
| bgcolor="#000000" |
|}
| [[Trinity Hall]]
| 1350
| 359
| 233
| [http://www.trinhall.cam.ac.uk/]
|-
| [[Archivu:Wolfson College Crest.png|35px]]
|
{| cellpadding="2" cellspacing="0" width="100%"
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#FFCC00" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#FFCC00" |
| bgcolor="#FFFFFF" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FF0000" |
| bgcolor="#FF0000" |
|}
| [[Wolfson College]]
| 1965
| 90†
| 510
| [http://www.wolfson.cam.ac.uk/]
|}
'''Notas'''
* * – Solu almiti estudiantis femeninas.
* † – Solu estudiantis d'edá semelhanti alos posgraduaus —más de 21 añus—.
== Desportis ==
Ai algunas actividáis d'esparcimientu asociás a Cambridge. El [[Remu]] es un deporti populal i dessistin competicionis entri ''colleges'' i contra la Nuversidá de Oxford. Una competición en particulal qu'es muy populal entri las estudiantis i colegius es el "[[May Bumps]]", quandu el pesqui es perseguil al boti de delanti i alcançal-lu, dantis de sel alcanzau pol boti de detrás del tu equipu. La competición tién lugal a mediaus de juniu i dura quatro días. Una competición similal de cincu días es el ''[[Lent Bumps]]'' i tién lugal a finis de febreru u prencipius de marçu. Tamién dessistin competicionis en otrus deportis, comu el [[cricket]] i el [[rugby]]. Entri los clubis de teatru, se topa el [[Footlights]].
==Vea-si tamién==
[[Essáminis ESOL dela Nuversidá de Cambridge]][[Professor Real de Física de Cambridge]][[Clasificación académica de nuversidáis]][[OXO]][[Colleges dela Nuversidá de Cambridge]]
==Referencias==
{{Listaref|2}}
==Atijus esternus==
{{commons|University of Cambridge|Nuversidá de Cambridge}}[https://web.archive.org/web/20070611093007/http://asv.vatican.va/es/doc/1318.htm Bula papal de Juan XII]
hmltjb9rltswj1ms5gfuxvs72d79z82
Nuversidá de Oxford
0
11949
143574
143569
2026-06-14T23:41:25Z
InternetArchiveBot
17037
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
143574
wikitext
text/x-wiki
{| style="float: right; width: 300px; background-color: #f9f9f9; border: 1px solid #aaa; margin: 0 0 1em 1em; border-collapse: collapse; font-size: 90%; font-family: sans-serif; line-height: 1.5em;"
|-
! colspan="2" style="background-color: #b0c4de; text-align: center; font-size: 115%; padding: 0.5em; font-weight: bold;" | Nuversidá d'Oxford
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Archivu:Oxford University Coat Of Arms.svg|150px|Escudu dela Nuversidá d'Oxford]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; font-size: 85%; padding: 0 0.5em 0.5em 0.5em; color: #555; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Escudu dela Nuversidá d'Oxford|Escudu]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Archivu:Oxford City Birdseye.jpg|280px|Vista aérea d'Oxford]]
|-
| colspan="2" style="text-align: center; padding: 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Archivu:Oxford-University-Circlet.svg|120px|Logo dela Nuversidá d'Oxford]]
|-
! colspan="2" style="background-color: #dbebff; text-align: center; font-weight: bold; padding: 0.3em; border-bottom: 1px solid #aaa; border-top: 1px solid #aaa;" | Datus generalis
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; width: 40%; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Sigla
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | IGHG
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Lema
| style="padding: 0.4em 0.5em; font-style: italic; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Dominus Illuminatio Mea(El Señol es la mi Lus) [[Libru delos Salmus|Salmu]] 27
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Fundación
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Circa|c.]] 1096.Intro.
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Tipu
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Pública
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Afiliacionis
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Grupu Russell]], [[Grupu Coimbra]], [[EUA]], [[LERU]], [[International Alliance of Research Universities|IARU]], [[Europaeum]]
|-
! colspan="2" style="background-color: #dbebff; text-align: center; font-weight: bold; padding: 0.3em; border-bottom: 1px solid #aaa; border-top: 1px solid #aaa;" | Almenistración
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Cancillel
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[William Hague]]
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Vice-cancillel
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Irene Tracey]]
|-
! colspan="2" style="background-color: #dbebff; text-align: center; font-weight: bold; padding: 0.3em; border-bottom: 1px solid #aaa; border-top: 1px solid #aaa;" | Presupuestu i financiamientu
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Financiación
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | 6288 millonis €Oxford University Colleges Financial Statements 2017 (Nuversidá £989.4M)Financial Statements 2016/17 - University of Oxford.
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Presupuestu
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | 167 572 millonis de €Financial Statements 2016/17 - University of Oxford.
|-
! colspan="2" style="background-color: #dbebff; text-align: center; font-weight: bold; padding: 0.3em; border-bottom: 1px solid #aaa; border-top: 1px solid #aaa;" | Personal i estudiantis
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Professoris
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | 1 791Data for 2015 booklet - Headcount by staff group.
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Estudiantis
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | 23 195 (2016)Student Numbers - University of Oxford.
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Pregradu
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | 11 728 (2016)Student Numbers - University of Oxford.
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Postgradu
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | 10 941 (2016)Student Numbers - University of Oxford.
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Otros estudiantis
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | 500Supplement (1) to No. 5049 – Student Numbers 2013 - Oxford University Gazette.
|-
! colspan="2" style="background-color: #dbebff; text-align: center; font-weight: bold; padding: 0.3em; border-bottom: 1px solid #aaa; border-top: 1px solid #aaa;" | Símbulus
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Coloris
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Azul Oxford (Pantone 282)
|-
! colspan="2" style="background-color: #dbebff; text-align: center; font-weight: bold; padding: 0.3em; border-bottom: 1px solid #aaa; border-top: 1px solid #aaa;" | Localización
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Ciá
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Oxford]]
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | Estau
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #eaecf0;" | [[Ingalaterra]]
|-
| style="font-weight: bold; padding: 0.4em 0.5em; vertical-align: top; border-bottom: 1px solid #aaa;" | País
| style="padding: 0.4em 0.5em; border-bottom: 1px solid #aaa;" | [[Reinu Uníu]]
|}
La '''Nuversidá d'Oxford''' es una [[Nuversidá púbrica|nuversidá púbrica]] d'investigación ubicaá n'[[Oxford]], [[Ingalaterra]], nel [[Reinu Uníu]]. Sin conocel-si la fecha exacta dela su fundación, á evidencias duna institución d'enseñança ya en 1096, <ref>cita web |url=http://www.ox.ac.uk/about/organisation/history |title=Introduction and History |publisher=University of Oxford |accessdate=21 de octubre de 2014</ref> lo que la convierti ena segunda nuversidá más antigua d'[[Uropa]] en continúu funcionamientu i la primera del mundu angloparlanti.<ref>cita libro|author=Sager, Peter|year=2005|title=Oxford and Cambridge: An Uncommon History|url=https://archive.org/details/oxfordcambridgeu0000sage|page=[https://archive.org/details/oxfordcambridgeu0000sage/page/n39 36]</ref> La nuversidá creció rápidamenti dendi 1167 quandu [[Enriqui II d'Inglaterra]] proibió quelos estudiantis inglesis asistieran ala [[Nuversidá de París]]. Comu consecuencia de disputas entri los estudiantis i los abitantis d'Oxford en 1209, algunus profesoris se marcharun al noresti, a [[Cambridge]], dondi fundun la que sedríe endispués la [[Nuversidá de Cambridge]].<ref>cita web|url=http://www.cam.ac.uk/about-the-university/history/early-records|title=Early records|publisher=University of Cambridge</ref> Estas dos antiguas nuversidais son a menúu nombraás conjuntamenti col moti de «[[Oxbridge]]». La estoria i nfluencia dela Nuversidá d'Oxford la tié convertíu nuna delas más prestigiosas del mundu.<ref>Cita publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/worlds-most-prestigious-universities-world-reputation-rankings-2016-results|title=World’s most prestigious universities 2016|date=4 de mayo de 2016|work=Times Higher Education (THE)|access-date=11 de marzo de 2018|language=enCita publicación|url=https://www.timeshighereducation.com/world-university-rankings/2018/world-ranking#!/page/0/length/25/sort_by/rank/sort_order/asc/cols/stats|title=World University Rankings|date=18 de agosto de 2017|work=Times Higher Education (THE)|access-date=10 de marzo de 2018|language=en</ref>
La nuversidá está compuesta de varias instituciones, 39 ''[[college]]s'' constituyentis i un ampliu abanicu de departamentus académicus que están organizaús en quatru divisionis.<ref>cita web|url=http://www.ox.ac.uk/divisions/index.html|title=Oxford divisions|accessdate=26 de noviembre de 2013|publisher=University of Oxford|fechaarchivo=20 de octubre de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131020114217/http://www.ox.ac.uk/divisions/index.html|deadurl=yes</ref> Tos los ''colleges'' son instituciones con autogobielnu drentu dela nuversidá, controlan los sus biembrus i tién la su propia estrutura interna i actividais.<ref>cita web|url=http://www.ox.ac.uk/colleges/colleges_and_halls_az/index.html|title=Colleges and Halls A-Z|publisher=University of Oxford|accessdate=4 de octubre de 2008|fechaarchivo=27 de agosto de 2011|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110827214407/http://www.ox.ac.uk/colleges/colleges_and_halls_az/index.html|deadurl=yes</ref> Pol regulal, cada unu delos colegius constituyentis d'Oxford están asociau a otru delos colleges dela Nuversidá de Cambridge, cola única adición ecepcionál del [[Trinity College (Dublín)]].<ref>Cita web|url=https://www.ireland.anglican.org/index.php?do=news&newsid=515|título=Church of Ireland - A Member of the Anglican Communion|fechaacceso=2024-02-10|sitioweb=www.ireland.anglican.org</ref><ref>Cita web|url=https://www.thetimes.co.uk/|título=The Times & The Sunday Times|fechaacceso=2024-02-10|fecha=2024-02-10|sitioweb=www.thetimes.co.uk|idioma=en</ref> Oxford es una ciá nuversitaria que no cuenta cun [[campus]] prencipál, pos los sus edificius i facultais están repartíus pol tol centru dela ciá.
Una característica destintiva dela enseñança de grau n'Oxford (compartía con Cambridge) son las ‘tutorías’ (''tutorials''), que se realizan en grupos reducíus de normalmenti 2 a 4 estudiantis cun profesol, i que son organizaás polos ''colleges'' en treca de pol departamentu central dela asignatura. L'alumnau de grau tié aproximamenti entri 1 i 5 oras de tutorías ala semana. Tamién recibin clases magistralis impartías pol departamentu central dela asignatura, comu n'otras nuversidais.
Algunas enseñanças de [[Posgrau]] inclúin tutorías tamién organizaás pol facultais i departamentus. Oxford cuenta col [[Museu Ashmolean]] museu nuversitariu más antiguu del mundu, assín comu cola mayol [[Oxford University Press]] editorial nuversitaria<ref>cita publicación|url=https://www.nytimes.com/1994/02/16/news/16iht-presseduc.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20110924191930/http://www.nytimes.com/1994/02/16/news/16iht-presseduc.html|dead-url=yes|archive-date=24 de septiembre de 2011|title=400 Years Later, Oxford Press Thrives|last=Balter|first=Michael |date=16 de febrero de 1994|publisher=The New York Times|accessdate=28 de junio de 2011</ref> i la biblioteca académica d'ámbitu nacional más estensa.<ref>cita web|url=https://web.archive.org/web/20140219024745/http://www.ox.ac.uk/research/libraries/index.html|title=Libraries |publisher=University of Oxford |archivedate=16 de diciembre de 2012 |archiveurl=https://www.webcitation.org/6CxjD4pNq?url= |deadurl=yes</ref> La Nuversidá d'Oxford sueli figural entri las mejoris instituciones d'enseñança superiol del mundu según las valoraciones de deferentis [[Crasificación académica de nuversidais|organizacionis]].<ref>Cita publicación|url=http://fortune.com/2016/09/22/worlds-best-universities-2016/|title=An American University Is No Longer the Best in the World|work=Fortune|access-date=2 de julio de 2018|language=enCita publicación|url=https://www.topuniversities.com/student-info/university-news/university-oxford-tops-times-higher-education-world-university-rankings-2018|title=University of Oxford Tops the Times Higher Education World University Rankings 2018|date=5 de septiembre de 2017|work=Top Universities|access-date=2 de julio de 2018|language=en</ref><ref>Cita publicación|url=https://www.forbes.com/sites/nickmorrison/2017/09/05/oxford-cambridge-top-world-rankings-as-u-s-slips-again/#28b23687582c|title=Oxford, Cambridge Top World Rankings As U.S. Slips Again|last=Morrison|first=Nick|work=Forbes|access-date=2 de julio de 2018|language=en</ref> De fechu, de conformidá con Times Higher Education (THE) la Nuversidá dendi'l 2017 es catalogaá comu la mejol nuversidá del mundu.<ref>Cita web|url=https://www.ox.ac.uk/news/2021-09-02-oxford-retains-top-spot-world-rankings-sixth-consecutive-year|título=Oxford retains top spot in world rankings for sixth consecutive year {{!}} University of Oxford|fechaacceso=2022-08-04|sitioweb=www.ox.ac.uk|idioma=en</ref>
Oxford tié educaú abondus alumnos destacaús, incluyendu 29 galardonaús col [[Prémiu Nobel]], 47 Prímerus Menistrus del Reinu Uníu e innumerabris jefis d'Estau i de gobiernu de tol mundu.<ref>[http://www.ox.ac.uk/about/oxford-people/famous-oxonians Famous Oxonians]</ref> A fecha de 2017, 69 runchaoris del prémiu Nobel, 3 [[Medalla Fields]] i 6 runchaoris del [[Prémiu Turing]] tién estudiaú, trabajaú o colaboraú cola Nuversidá d'Oxford. Los sus alumnos tién lograú 160 [[Xuegus Olímpicus]] medallas olímpicas.<ref>cita web|url=http://www.ox.ac.uk/about/oxford-people/Oxford-at-the-Olympics|title=Oxford at the Olympics|access-date=26 de agosto de 2018|publisher=University of Oxford Oxford</ref> amás concedi la Beca Rhodes, una delas becas enternacionales más antiguas.<ref>cita web|url=http://www.rhodeshouse.ox.ac.uk/about/ |title=Rhodes Scholarships |work=rhodeshouse.ox.ac.uk |accessdate=25 de julio de 2010 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20121019065901/http://www.rhodeshouse.ox.ac.uk/about |archivedate=19 de octubre de 2012 |df=</ref>
Nel 2025 ocupa el 6º puestu nel [[Ranking Académicu delas Nuversidais del Mundu]].<ref>Cita web|url=https://www.shanghairanking.com/institution/university-of-oxford|título=ShanghaiRanking-Univiersities|fechaacceso=2025-10-22|sitioweb=www.shanghairanking.com</ref>
== Estoria ==
Desconoci-si la fecha de fundación dela [[Nuversidá|nuversidá]], i tal ves no dessistió comu un sucessu en concretu, peru ala muesa d'actividais d'enseñança dendi l'año 1096. <ref>(en inglés) [http://www.ox.ac.uk/about/organisation/history «Introduction and history.»] Sitio web oficial. Consultado el 8 de diciembre de 2015.</ref> Quandu [[Enriqui II d'Inglaterra]] proibió alos estudiantis [[Inglaterra|inglesis]] l'asistencia alos [[Nuversidá de París|colegius d'estudius superiolis de París]], nel año 1167, Oxford encetó a crecel con rapidez. La fundación delas primeras residencias estudiantilis, que endispués vinun a hazel-si enos ''[[college]]s'', data dendi desta época n'alantri. Endispués del asesinatu de dos estudiantis acusaús de violación en 1209, la Nuversidá fue disuelta. El 20 de junio de 1214, la Nuversidá volvió a [[Oxford]] cuna carta d'aceptación negociaá pol [[Nicolás de Romanis]], delegau papal, i nel 1231 recibi la carta de Nuversidá. Estoricamenti la nuversidá tié síu el gelmin i la sei d'algunas sociedais alas que pertencin los destintus biembrus delos colegius d'Oxford, asociau, i tamién alumni una ves graduaús. Algunas delas más destacaás son las Philosophy Society, Classical Drama Society, Physics Society, Byzantine Society o la U.O. Orchestra.<ref>Cita web|url=https://www.ox.ac.uk/students/life/clubs/list|título=Register of Student Clubs {{!}} University of Oxford|fechaacceso=2024-02-09|sitioweb=www.ox.ac.uk|idioma=en</ref>
El prencipál rival dela Nuversidá d'Oxford es la [[Nuversidá de Cambridge]], fundaá pocu tiempu endispués. El conjuntu de dambas dos instituciones se conoci popularmenti comu [[Oxbridge]]. Tradicionalmenti se le tié consideraú a [[Cambridge]] superiol en temas [[Ciencia|científicus]], i a Oxford n'[[Umanidais|umanísticus]]. Inque estu es más una percepción que una realidá, dichu biés deriva del énfasis que estoricamenti las nuversidais tién dau a algunas disciplinas. Dambas dos nuversidais pertencin al [[Grupu Russell]] de [[Lista de nuversidais del Reinu Uníu|nuversidais británicas]] dedicaás ala investigación.
== Organización ==
[[archivu:Bibliotheca Bodleiana.jpg|thumb|[[Biblioteca Bodleiana]]]]
Oxford es una [[Colegiu|nuversidá colegiaá]] lo qual puei resultal confusu pal que no esté familiau con ella. La Nuversidá es esencialmenti una federación compuesta pol cerca de quarenta ''Halls'' (''Permanent Private Halls, PPHs'') i colegius (n'inglés ''colleges'') autogobernaús cuna administración central que tié ala su cabeça un Vicecancilleu. Los departamentus académicus están adscritus ala su estrutura central. Estus no pertencin a dengún colegiu en particulal. Los departamentus precuran desenvolver la investigación, proveel facilidais pala enseñança i l'aprendizahei, organizar conferencias, seminarius i determinal los planis d'estudiu i las pautas pala enseñança delos estudiantis. Los colegius se encargan d'organizar las clases académicas palos sus biembrus de pregrau. Los biembrus dun departamentu académicu están desseminaús a través de destintus colegius. Ciertus colegius tiénen determinaás fortalezas (pol exempru, el Nuffield College especializau en ciencias sociales), peru son la ecepción, polque la mayoría tién una amplia varianti de profesoris i alumnos de todas las ramas del estudiu. Se proporcionan estalacionis comu bibliotecas a tos los nivelis: pola estrutura central (la [[Biblioteca Bodleiana]]), polos departamentus (bibliotecas departamentalis comu la Biblioteca dela Facultá de Leyis) i polos colegius (los qualis generalmenti mantienin bibliotecas multidisciplinaris pal usiu delos sus biembrus).
El sistema colegiau d'Oxford tié el su origi en que la nuversidá encetó a dessistir a través dela aglomeración gradual de instituciones endependientis ena ciá d'Oxford.
[[archivu:John Speed's map of Oxford, 1605..jpg|thumb|225px|Mapa d'Oxford de 1605.]]
Amás del nivel colegiau d'organización, la nuversidá se subdividi en departamentus según áreas, comu muchas otras nuversidais. Los departamentus desempeñan un papel importanti ena educación de posgrau, i cada ves más ena de pregrau, ofreciendu conferencias i clases i organizandu evaluacionis. Los departamentus son tamién centrus d'investigación, apoiaús económicamenti pol instituciones externas que inclúin los prencipalis consejos d'investigación; si bien los colegius tiénen enterés ena investigación, la mayoría no son especialistas en algún área en términus d'organización.
El prencipál cuerpu legislativu dela nuversidá es la [[Congregación]] (''Congregation'', n'inglés), que es l'asamblea de tos los académicus que enseñan ena nuversidá. Otru cuerpu, la Convocatoria (n'inglés ''Convocation''), engloba a tos los graduaús dela nuversidá, i era el prencipál órganu legislativu dela nuversidá. Ata 1949, la ''Convocation'' elegía alos dos biembrus del [[Parlamentu]] pala Nuversidá. Agora tié funciones mu limitaás, la prencipál delas qualis es elegel al [[Canciller]] dela Nuversidá (títulu en gran parti simbólicu). La elección más recienti tuvu lugal nel 2003, quandu fue elegíu [[Chris Patten]].
El cuerpu ejecutivu dela nuversidá es el Consejo Nuversitariu. Esti está compuestu pol el vicecanciller (Dr. John Hood), los ditoris de departamentu i otrus biembrus elegíus pola Congregación, amás de osservaoris dela Unión Estudiantil. Amás dela atual Casa dela Congregación, tamién á una Antigua Casa dela Congregación que, dalguna manera, sobrevivió alas reformas nel sigru XIX i que oi sólo se usa pala otorgación delos graus.
El cursu académicu se divide en tres períodos, cada unu cuna duración de oçu semanas. El período ''Michaelmas'' va dendi'l encetu d'otubri ata diziembri; ''Hilary'' normalmenti va dendi eneru ata dantis dela [[Pascua]]; i ''Trinity'' se destiendi dendi endispués dela Pascua ata junio. Estus períodos son delos más cortus de qualquier nuversidá británica, i la carga de trabaju es intensa.
=== Colegios ===
[[archivu:Somerville College.jpg|thumb|[[Somerville College]], unu delos colegius constituyentis dela Nuversidá d'Oxford]]
Los colegius son entidais totalmenti endependientis, propietarias delos sus inmueblis, cun personal propiu i el su propiu presupuestu.
Á 39 ''colleges'' dela Nuversidá d'Oxford i cincu ''halls'', cada unu cola su propia estrutura interna i actividais. Tos los estudiantis i la mayoría del profesorau devin sel biembrus tanto dela Nuversidá comu de algún colegiu o ''hall''. Aquellus que presidin los colegius d'Oxford se conocin pol varius títulus (según el colegiu), incluyendu (n'inglés) ''warden'', ''provost'', ''principal'', ''president'', ''rector'', ''master'' o ''dean''. Los colegius se reúnen normalmenti ena Conferencia delos Colegios pala discutir políticas administrativas i académicas.
Muchas delas oficinas d'atención alos estudiantis son específicas de cada colegiu, peru estus son mu más que residencias estudiantilis. Proveen alojamientu, comida, bibliotecas, actividais deportivas i sociales, tamién nombran tutoris encargau d'acontinar el trabaju delos estudiantis. Por otra parti, la nuversidá provei las clases, realiza los exámenes i otorga los títulus. Los colegius tiénen la responsabilidá d'admitil estudiantis de pregrau i d'organizar la su tutoría académica. Pol contrariu, son los deferentis departamentus académicus los que se encargan dela formación delos estudiantis de posgrau.
La siguienti lista amuestra los colegius constituyentis dela Nuversidá d'Oxford i delos sus colegius germanus ena Nuversidá de Cambridge:
{|class="wikitable sortable"
!Nombri
!Fundación
![https://web.archive.org/web/20061212125138/http://www.btinternet.com/~akme/oclaindx.html Presupuestu (2006)]
!Colegiu germanu en Cambridge
|-
|[[All Souls College]]||1438||£224,588,173||[[Trinity Hall (Cambridge)]]
|-
|[[Balliol College]]||1263||£78,307,504||[[Saint John's College (Cambridge)]]
|-
|[[Brasenose College]]||1509||£97,731,209||[[Gonville and Caius College, Cambridge]]
|-
|[[Christ Church]]||1546||£228,744,460||[[Trinity College, Cambridge]]
|-
|[[Corpus Christi College (Oxford)]]||1517||£57,749,353||[[Corpus Christi College, Cambridge]]
|-
|[[Exeter College]]||1314||£46,831,123||[[Emmanuel College, Cambridge]]
|-
|[[Green Templeton College]]||2008, dela unión de Green College i Templeton College||||[[St Edmund's College, Cambridge]]
|-
|[[Harris Manchester College]]||1786, estatus de colegiu 1996||£7,871,000||
|-
|[[Hertford College]]||1282, estatus de colegiu 1740||£51,736,000||
|-
|[[Jesus College]]||1571||£118,606,000||[[Jesus College, Cambridge]]
|-
|[[Keble College]]||1870||£47,248,000||[[Selwyn College, Cambridge]]
|-
|[[Kellogg College]]||1990, estatus de colegiu 1994||||
|-
|[[Lady Margaret Hall]]||1878||£33,815,000||[[Newnham College, Cambridge]]
|-
|[[Linacre College]]||1962||£12,971,000||[[Hughes Hall, Cambridge]]
|-
|[[Lincoln College]]||1427||£69,476,000||[[Downing College, Cambridge]]
|-
|[[Magdalen College]]||1458||£153,086,000||[[Magdalene College, Cambridge]]
|-
|[[Mansfield College]]||1886, estatus de colegiu 1995||£11,766,000||[[Homerton College]]
|-
|[[Merton College]]||1264||£142,366,000||[[Peterhouse, Cambridge]]
|-
|[[New College]]||1379||£143,000,000||[[King's College, Cambridge]]
|-
|[[Nuffield College (Oxford)]]||1937||£146,206,203||
|-
|[[Oriel College]]||1326||£77,486,982||[[Clare College, Cambridge]]
|-
|[[Pembroke College (Oxford)]]||1624||£40,441,909||[[Queens' College, Cambridge]]
|-
|[[The Queen's College]]||1341||£130,872,576||[[Pembroke College, Cambridge]]
|-
|[[Reuben College]]||2019||||
|-
|[[St Anne's College]]||1878, estatus de colegiu 1952||£39,751,255||[[Murray Edwards College, Cambridge]]
|-
|[[St Antony's College]]||1950, estatus de colegiu 1963||£29,619,743||
|-
|[[St Catherine's College]]||1963||£53,138,357||[[Robinson College, Cambridge]]
|-
|[[St Cross College]]||1965||||[[Clare Hall, Cambridge]]
|-
|[[Saint Edmund Hall]]||1226, estatus de colegiu 1957||||[[Fitzwilliam College, Cambridge]]
|-
|[[St Hilda's College]]||1893||£39,034,000||
|-
|[[St Hugh's College]]||1886||£27,269,000||[[Clare College, Cambridge]]
|-
|[[Saint John's College (Oxford)]]||1555||£303,850,750||[[Sidney Sussex College, Cambridge]]
|-
|[[St Peter's College]]||1929, estatus de colegiu 1961||£34,289,000||
|-
|[[Somerville College]]||1879||£44,510,000||[[Girton College, Cambridge]]
|-
|[[Trinity College (Oxford)]]||1554||£67,606,000||[[Churchill College, Cambridge]]
|-
|[[University College (Oxford)]]||1249||£90,622,000||[[Trinity Hall, Cambridge]]
|-
|[[Wadham College]]||1610||£65,798,000||[[Christ's College, Cambridge]]
|-
|[[Wolfson College]]||1965||||[[Darwin College, Cambridge]]
|-
|[[Worcester College]]||1714||£32,000,000||[[St Catharine's College, Cambridge]]
|}
== Admisión ena Nuversidá ==
L'admisión ena nuversidá es mu rigurosa i se basa enos méritus académicus i nel potencial del candidatu. Los colegius son los que llevan a cabu las admisiones de pregrau, trebajandu juntos pala aseguración de que los mejoris estudiantis tengan un lugal ena nuversidá. La selección se hazi con basi alas referencias escolaris, los ensayos personalis, resultaús conseguiús, resultaús predichus, trabaju escritu, prebas escritas i entrevistas.<ref>Weston, 2022|doi=10.1016/j.linged.2022.101017|title=Gatekeeping EpiSTEMic territories: Disciplinary requirements in Engineering and Natural Sciences undergraduate admissions interviews at the University of Cambridge |year=2022 |last1=Weston |first1=Daniel |journal=Linguistics and Education |volume=69 |pages=101017</ref>
Dantis de 2020, estas entrevistas normalmenti se realizaban en pressona, peru se tresladarun en línea duranti la pandemia de Covid-19 i tién permanecíu en línea dendi antoncis.<ref>cite web|url=https://www.universityadmissionstutors.co.uk/post/5-hacks-to-ace-your-online-oxbridge-interview|title=5 Hacks to Ace Your Online Oxbridge Interview|access-date= |last=|first=|date=19 -12- 2023|website=|publisher=University Admissions Tutors|quote=</ref>
La selección delos estudiantis de posgrau la realiza primeru el departamentu nel qual estudiará cada unu, i endispués de horma secundaria el colegiu al qual está asociau el departamentu.
Al igual que Cambridge, Oxford se tié consideraú tradicionalmenti comu un lugal pala genti acomodaá, inque ogañu no es essu el casu. El costi delos estudius, enos días previus ala disponibilidad de becas estudiantilis, era proibitivu a no sel que se tuviera beca o se fuera, antañu, un criau (que tenía que servil alos sus compañerus comu compensación pola su matrícula).
Ena época moerna, el costi d'estudiu palos estudiantis británicus tié síu el mesmu que las otras nuversidais. Nostanti, escuelas privás i de gramática preparaban alos sus pupilus específicamente palas prebas d'ingresu, i enclusu algunas llegaban tan lexus comu pala instación delos alumnos a permanecel un año más estudiandu sólo pal dessamin. Los alumnos de otras escuelas púbricas raras vez podían permitil-si tal luju.
Últimamenti Oxford tié fechu grandis esfuerçus pala atracción d'alumnos delas escuelas púbricas, i l'admisión tanto n'Oxford comu en Cambridge sigui basándu-si enos méritus académicus i nel potencial. Aproximamenti la metá delos estudiantis d'Oxford vienin de escuelas púbricas. Nostanti, entavía á un gran debati púbricu ena Gran Bretaña sobri si sedríe possibri hazel-si argu más pala atracción d'aquellus que vienin de capas sociales más pobris.
== Oxford ena literatura i los meyus de comunicación ==
La novela ''[[Tolas almas]]'', del escritol español [[Javier Marías]], narra la estoria dun jovin profesol español qu'imparti crasis de traducción ena Tylor Institution d'Oxford i qu'ábate mantieni relacionis esporádicas con Clare Bayes, una muger casá. Se trata duna novela autobiográfica, dondi la ficción es la mínima parti dela estoria real del autol, Javier Marías, quandu impartió crasis de literatura española ena Tylor d'Oxford, a meyados delos años 80.
En palabras de Marías el fechu de qu'el protagonista dela novela diera crasis duranti dos años ena Tylor era un préstamu literariu. «Pocu de lo que nel libru se cuenta coincidi con lo que yo viví o supe n'Oxford, o sólu lo más accesoriu i que no afecta alos fechus: l'ambienti amortiguau dela ciá reservá o esquiva i los sus profesoris atemporalis […], las oscuras i minuciosas librerías de vieju…», dixu Marías años más tardi en ''Negra espalda del tiempu''.
== Véa-si tamién ==
[[Crasificación académica de nuversidais]]
[[Nuversidá]]
[[Club de Balonmanu dela Nuversidá d'Oxford]]
[[Anexu:Nuversidais más antiguas]]
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Enlacis esternos ==
{{commonscat|University of Oxford}}
{{wikisource|Literary Landmarks of Oxford|idioma=en}}
[https://web.archive.org/web/20070611093050/http://asv.vatican.va/es/doc/1254.htm ''Inocencio IV acogi ala Nuversidá d'Oxford baxu la protección dela Sedi Apostólica''],
ddfwl09ofzxu2zc40ji7kh81fwt8tnc