Güiquipedia extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1 MediaWiki 1.47.0-wmf.15 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipedia Güiquipedia caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Evento Evento discusión Leucocitu 0 7536 143930 126506 2026-08-16T00:21:50Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143930 wikitext text/x-wiki Los '''leucocitus''' (del griegu λευκός [''leukós''] ‘blancu’, y κýτος [''kytos''] ‘bolsa’, d'ahí que tamién sean llamaus '''glóbulus blancus''') son un conjuntu heterogéneu de [[célula]]s [[sangri|sanguíneas]] que son ejecutoras la [[sistema inmunitariu|respuesta inmunitaria]], interviniendu asína en la defensa del organismu contra sustancias estrañas o agentis infeziosus ([[antígenu]]s). S'originan en la [[médula ósea]] y en el [[sistema linfáticu|tejíu linfáticu]]. Los leucocitus son producíus y derivaus d'unas células [[Multipotencia|multipotencialis]] en la médula ósea, conocías comu [[células mairi hematopoyéticas]]. Los glóbulus blancus s'encuentran en toïtu el organismu, incluyendu la [[sangri]] y el [[tejíu linfoidi]].<ref>Maton, D., Hopkins, J., McLaughlin, Ch. W., Johnson, S., Warner, M. Q., LaHart, D., & Wright, J. D., Deep V. Kulkarni. Human Biology and Health Ed. Prentice Hall (1997) Englewood Cliffs, New Jersey, US. ISBN = 0-13-981176-1}}</ref> Existin cincu<ref name="isbn978-0-323-04950-4">LaFleur-Brooks, M. Exploring Medical Language: A Student-Directed Approach. 7th edición. Ed. Mosby Elsevier. St. Louis, Missouri, US (2008) Página 398. ISBN =978-0-323-04950-4 </ref> diferentis y diversus tipus de leucocitus, y varius d'ellus (incluyendu [[monocitus]] y [[neutrófilus]]) son fagocíticus. Estos tipus se distinguin por las sus características morfológicas y huncionalis. El númeru de leucocitus en la sangri s'estila comu un indicador d'enfermedá. El recuentu normal de glóbulus blanuos fluctúa enti 4 y 11 x 10<sup>9</sup>/L, y s'estila espresalsi comu 4000-11 000 glóbulus blancus por microlitru.<ref>http://www.cdc.gov/nchs/data/series/sr_11/sr11_247.pdf Vital and Health Statistics Series 11, No. 247 (03/2005)</ref> Conforman, aproximadamenti, el 1% del volumin sanguíneu total d'un adultu sanu.<ref name="alberts table">http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/bv.fcgi?highlight=leukocyte,functions&rid=mboc4.table.4143 Leukocyte functions and percentage breakdown. Edición cuarta. Molecular Biology of the Cell. Bruce Alberts, Alexander Johnson, Julian Lewis, Martin Raff, Keith Roberts, and Peter Walter (2002) ISBN 0-8153-4072-9</ref> Al aumentu del númeru de leucocitus por cima del límiti superior se le llama [[leucocitosis]], y al decrecimientu por debaju del límiti inferior se le llama [[leucopenia]]. == Trastornus == Ai dos principalis categorías de trastornus qu'involucran glóbulus blancus: los [[trastornus proliferativus]] y las [[leucopenia]]s.<ref name="Al2010">Vinay Kumar et al.Robbins and Cotran pathologic basis of disease.(2010) Saunders/Elsevier. ISBN 1416031219</ref> En los trastornus proliferativus ai un aumentu en el númeru de leucocitus; esti aumentu es comúnmenti reactivu (por ejemplu, cuandu se debi a una [[infezión]]) peru pué sel [[Cancru|cancruosu]], tamién. En las leucopenias ai un decrementu en el númeru de leucocitus. Dambus trastornus son cuantitativus. S'á observau que los procesus apoptóticus en leucocitus puría estal relacionau con generación de radicalis libris en la mitocondria a partil d'un cambiu en la homeostasis del calciu intracelular.<ref>Espino J, Bejarano I, Paredes SD, González D, Barriga C, Reiter RJ, Pariente JA, Rodríguez AB (January 2010). "[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20210792/ Melatonin Counteracts Altrations in Oxidative Metabolism and Cell Viability Induced by Intracellular Calcium Overload in Human Leucocytes: Changes with Age]". Basic & Clinical Pharmacology & Toxicology '''107''': 590-597. [[Digital object identifier|doi]]:[10.1111/j.1742-7843.2010.00546.x]. </ref>Los trastornus cualitativus los glóbulus blancus entran en una categoría distinta; en éstus el númeru de leucocitus es normal, peru las células no huncionan adecuadamenti.<ref name="Williamshematology2010">Kenneth Kaushansky et al.Williams hematology(2010)McGraw-Hill Medical. ISBN 0071621512|edición=8th}}</ref> ==Huentis== {{Listaref}} ==Atijus== {{commonscat|#property:P373}} * [https://web.archive.org/web/20140215041755/http://www2.ufp.pt/~pedros/qfisio/sangue.htm Sangri, células la sangri y coagulación]. * [https://web.archive.org/web/20110407234210/http://www.hematologyatlas.com/ Atlas de Hematología] [[Categoría:Leucocitus]] [[Categoría:Sangri]] [[Categoría:Células animalis]] kvpt5vxpaocu3vdtz1ggtek9x5zqjio Metabolismu 0 8103 143931 126538 2026-08-16T00:31:12Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143931 wikitext text/x-wiki [[File:Gluconeogénesis svg.svg|thumb|right|275px|Esquema las prencipalis [[Ruta metabólica|rutas metabólicas]].]] El '''metabolismu''' (del [[Griegu antigu|griegu]] ''μεταβολή'', ''metabole'', que significa ''cambiu'', más el sufijo -''ισμός'' (-''ismu''), que significa ''cualidá'', es izil, la cualidá que tién los seris vivus de puel cambial químicamenti la naturaleza de ciertas sustancias)<ref>Origin las palabras, en ''Izionariu etimológicu'', consultau en [http://etimologias.dechile.net/?metabolismo] el 9 d'otubri de 2015.</ref> es el conjuntu de reacionis bioquímicas y procesos [[reacionis químicas|fisicoquímicus]] qu'ocurrin en una [[célula]] y en el [[sel vivu|organismu]].<ref name=MedlinePlus>url=http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002257.htm "Metabolismu" Enciclopeya Méica [[MedlinePlus]]</ref> Estus complejus procesus interrelacionaus son la base la [[vía]], a escala molecular y permitin las diversas actividáis las células: [[crecimientu celular|crecel]], [[reprodución|reproducilsi]], mantenellas sus estructuras y [[irritabilidá|respondel a estímulus]], entri otras actividáis. El metabolismu se dividi en dos procesus conjugaus, el [[catabolismu]] y el [[anabolismu]]. Las reacionis catabólicas liberan nirgía; un ejemplu d'ellu es la [[glucólisis]], un procesu de degradación de compuestus comu la [[glucosa]], cuya reación resulta en la liberación la nirgía retenía en los sus enlacis químicus. Las reacionis anabólicas, en cambiu, utilizan esa [[nirgía]] liberá pa recomponel enlacis químicus y construil componentis las células comu las [[proteína]]s y los [[ácidus nucleicus]]. El catabolismu y el anabolismu son procesus acoplaus puestu qu'unu dependi del otru. Este procesu está a cargu d'[[enzima]]s localizás en el [[hígadu]]. En el casu las drogas psicoactivas a menú se trata simplementi d'eliminal la su capacidá d'atravesal las membranas de [[lípidu]]s pa que no puean pasal la [[barrera hematoencefálica]] y alcanzal el [[sistema nerviosu central]], lo qu'explica la importancia del hígadu y el hechu de qu'ese [[órganu (biología)|órganu]] sea afectau con frecuencia en los casus de consumu masivu o continu de drogas. [[File:ATP-3D-vdW.png|thumbnail|275px|[[Modelu d'espaciu llenu]] del [[adenosín trifosfatu]] (ATP), una [[coenzima]] intermeyaria prencipal en el metabolismu energéticu, tamién conocía comu la “moneda d'intercambiu energéticu”.]] L'economía que la actividá celular imponi sobre los sus recursus obliga a organizal estrictamenti las reaciones químicas del metabolismu en vías o [[ruta metabólica|rutas metabólicas]] en las qu'un compuestu químicu ([[sustratu (bioquímica)|sustratu]]) es transformau en otru (productu) y esti a la su vezi hunciona comu sustratu pa general otru productu, en una secuencia de reacionis en las qu'intervienin diferentis enzimas (polo general una para cá sustratu-reación). Las enzimas son crucialis en el metabolismu porque agilizan las reacionis fisicoquímicas al convertil posiblis reacionis [[termodinámica]]s deseás pero "no favorablis", meyanti un acoplamientu, en reacionis favorablis. Las enzimas tamién se comportan comu factoris regulaoris las vías metabólicas —de las que modifican la huncionalidá, y por endi la actividá completa— en respuesta al ambienti y a las necesidáis la célula o según [[Comunicación celular|señalis d'otras células]]. El metabolismu d'un organismu determina las sustancias que encontrará [[nutrición|nutritivas]] y las que encontrará [[tóxicu|tóxicas]]. Por ejemplu, argunas células [[procariota]]s utilizan [[sulfuru d'idrógenu]] comu nutrienti pero ese gas es [[veneno]]su palos animalis.<ref name=ref_duplicada_1>Friedrich C.G., [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9328649 “Physiology and genetics of sulfur-oxidizing bacteria”,] ''Adv Microb Physiol'' 1998, 39: 235-289. PMID 9328649.</ref> La velocidá del metabolismu, el rangu metabólicu, tamién influyi en cuántu [[alimentu]] va a requeril un [[Sel vivu|organismu]]. Una característica del metabolismu es la similitud las [[Ruta metabólica|rutas metabólicas]] básicas inclusu entri especis mu diferentis. Por ejemplu, la secuencia de pasos químicus en una vía metabólica comu'l [[ciclu de Krebs]] es universal entri células vivientis tan diversas comu la [[bateria]] [[unicelular]] ''[[Escherichia coli]]'' y [[Pluricelular|organismus pluricelularis]] comu'l [[Elephantidae|elefanti]].<ref name=SmithE>Smith E. y Morowitz H., [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=15340153 "Universality in intermediary metabolism",] ''Proc Natl Acad Sci USA'' 2004, 101(36): 13168-13173. DOI: 10. 1073/pnas. 0404922101. PMCID: PMC516543.</ref> Es probabli qu'esta estructura metabólica compartía sea el resultau la alta eficiencia d'estas rutas y de la su temprana aparición en la historia evolutiva.<ref name=Ebenhoh>Ebenhöh O. y Heinrich R., [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11146883 “Evolutionary optimization of metabolic pathways. Theoretical reconstruction of the stoichiometry of ATP and NADH producing systems”,] ''Bull Math Biol'' 2001, 63 (1): 21-55. PMID 11146883.</ref><ref name="Cascante">Meléndez-Hevia E., Waddell T. y Cascante M., “The puzzle of the Krebs citric acid cycle: assembling the pieces of chemically feasible reactions, and opportunism in the design of metabolic pathways during evolution”, ''J Mol Evol'' 1996, 43 (3): 293-303. PMID 8703096. Disponible en formato PDF en [https://web.archive.org/web/20151123124144/http://courses.chem.indiana.edu/c582/documents/Krebs-cycle.pdf].</ref> == Guípesi tamién == * [[Fijación de carbonu]] * [[Metabolismu basal]] * [[Respiración celular]] * [[Síntesis de proteínas]] == Huentis == === Referéncias === {{Listaref|2}} === Bibliografía === '''Introductoria''' * Rose S. y Mileusnic R., ''The Chemistry of Life'', Penguin Press Science, 1999. <small>ISBN</small> 0-14-027273-9. * Schneider E.D. y Sagan D., ''Into the Cool: Energy Flow, Thermodynamics, and Life'', [[University of Chicago Press]], 2005. <small>ISBN</small>: 0-226-73936-8. '''Avanzá''' * Berg J., Tymoczko J. y Stryer L., ''Biochemistry'', W.H. Freeman and Company, 2002. <small>ISBN</small>: 0-7167-4955-6. * Brock T.D., Madigan M.T., Martinko J. y Parker J., ''Brock's Biology of Microorganisms'', Benjamin Cummings, 2002. <small>ISBN</small>: 0-13-066271-2. == Atijus == === En español === '''Información general''' * [https://web.archive.org/web/20180527051445/http://www.monografias.com/trabajos14/metabolismo/metabolismo.shtml Monografías de metabolismu.] '''Glosarios''' * [https://web.archive.org/web/20130510170101/http://www.um.es/coie/guia-salidas/guia-salidas-09-glosario.pdf Glosariu de términus bioquímicus.] === En inglés === '''Human metabolism''' (''Metabolismu umanu''). * [http://library.med.utah.edu/NetBiochem/titles.htm Topics in Medical Biochemistry] – ''Temas en la Bioquímica Meicinal''. * [https://web.archive.org/web/20101230221439/http://www.indstate.edu/thcme/mwking/ The Medical Biochemistry Page] – ''La Página de Meicina Bioquímica''. [[Categoría:Metabolismu| ]] 5i1ttx4lvikndgjdhve1l1aazhrbskr Via Transilvanica 0 11978 143932 143914 2026-08-16T00:59:59Z InternetArchiveBot 17037 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 143932 wikitext text/x-wiki {| style="background:#f8f9fa; color:#000; font-size:90%; line-height:1.1em; float:right; clear:right; margin:0 0 .5em 1em; width:300px; border:1px solid #aaa; padding:.1em; border-spacing:0;" |- | colspan="2" style="position:relative; height:41px; vertical-align:middle; text-align:center; font-size:150%; font-weight:bolder; line-height:1.2em; color:#000; background-color:#F5F5DC; padding:2px;" | <span style="position:absolute; top:0; right:0;">[[Archivu:Picto infobox road.png|45px|link=]]</span>Via Transilvanica |- | colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; padding:2px;" | Via Transilvanica |- | colspan="2" style="text-align:center; padding:2px;" | [[Archivu:Via Transilvanica marking.jpg|250px|link=]] <div style="margin-top:3px;"></div>Señalización |- ! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Localización |- ! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | País | style="padding:2px;" | [[Archivu:Flag of Romania.svg|23px|border|link=]]&nbsp;[[Rumanía]] |- ! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Longitú total | style="padding:2px;" | 1.420&nbsp;km |- ! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Uniais administrativas atravessás | style="padding:2px;" | [[Distritu de Mehedinți]],<br /> [[Distritu de Caraș-Severin]],<br /> [[Distritu de Hunedoara]],<br /> [[Distritu de Alba]],<br /> [[Distritu de Sibiu]],<br /> [[Distritu de Mureș]],<br /> [[Distritu de Brașov]],<br /> [[Distritu de Harghita]],<br /> [[Distritu de Bistrița-Năsăud]],<br /> [[Distritu de Suceava]] |- ! colspan="2" style="vertical-align:top; text-align:center; background-color:#F5F5DC; color:#000;" | Estoria |- ! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Obras encetás | style="padding:2px;" | 2018 |- ! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold;" | Inauguracionis | style="padding:2px;" | 2022 |} La '''Via Transilvanica''' es un percorriu de larga distancia, de [[Drumeá|drumeás]] temáticas i de [[andurança]] de [[Rumanía]], cuna largura total de 1.420 km,<ref> www.viatransilvanica.com 2023-08-10 ro</ref> Cola estensión ''Terra Borza Teutonica'', la Via Transilvanica tien una largura de cerca 1600 kilometrus. qu'enceta ena [[Monesteriu de Putna]], atraviesa 10 [[Județ|distritus]], más de 400 comunidais i 12 sitios incluíus nel [[Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO en Rumanía|Patrimoniu de la Umanidá la UNESCO]] i acaba en [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]]. El camin promovique la diversidá cultural, étnica, estórica i natural de [[Transilvania]], [[Bucovina]] i del [[Banatu muntanusu]]. Fue construíu entri 2018 i 2022, col su diseño i la su concepción huertimenti inspiráus enos caminus estóricos delos pelegrinus i los traseos de drumeás, como el [[Caminu de Santiagu]] i el [[Caminu delos Apalachis|Caminu Apalachi]]. El traseu se puei abel a pie, en bicicleta o a caballu. El [[Devisa|lema]] del traseu Via Transilvanica es «El camin que uni».<ref>Ghidul drumețului pe Via Transilvanica viatransilvanica.comVia Transilvanica G4Media.ro 20210724 20220115Via Transilvanica, drumul care traversează toată România, poate fi deja străbătut www.digi24.ro 2022-07-31 roFOTO VIDEO ”Via Transilvanica”, proiect unic în România asemănător cu Camino de Santiago: 950 de kilometri de drumeție de la Severin până la Putna adevarul.ro 2022-07-31</ref> ''Via Transilvanica'' se destingui dela mayoría delos traseos de drumeás uropeus pola su alta biodiversidá, la variedad delos paisajis naturalis assín como pola erencia rural i la manera tradicional de vida conservá entavía en Rumanía. L'arquitectura i la coltura dela región huerun modelás por [[Rumanos|rumanos]], [[Séquelos|séquelos]], [[Saxones de Transilvania|saxones]] i otras nacionalidais, lo que la hazi tamién diversa pa los drumeantis de Rumanía i desotrus países.<ref>Sînziana Mihalache, ''„Drumul care unește” - Interviu cu Alin Ușeriu, inițiatorul Via Transilvanica'' (en inglés). Outdooractive , 16 de abril de 2023 (consultau el 16 de abril de 2023)</ref> == Estoria == [[File:Via Transilvanica Marking.jpg|thumb|Marca del caminu pintá]] L'acondicionamientu del traseu fue encetau pola Asociación Tășuleasa Social (siendo presidenti dela asociación Alin Uhlmann Ușeriu), [[Organización no gubernamental|organización no gubernamental]] con súsies nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița‑Năsăud]], que gastó como modelu l'organiçación delos traseos de pelegrinaji como el [[Camin de San Jagu]]. La enstalaeru delos marcajis se hizu en varias etapas entri los años 2018 i 2022<ref>Concept Via Transilvanica 2022-07-31 2020-11-30 https://web.archive.org/web/20201130084313/https://viatransilvanica.com/concept/ yes</ref> En 2018 fuerun inauguraus los primerus 134 km nel [[Distritu de Bistrița-Năsăud|distritu de Bistrița-Năsăud]];<ref>AGERPRES Bistrița-Năsăud: Traseul Via Transilvanica a fost omologat oficial de Ministerul Turismului www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-10-17 https://web.archive.org/web/20221017014814/https://www.agerpres.ro/social/2019/01/04/bistrita-nasaud-traseul-via-transilvanica-a-fost-omologat-oficial-de-ministerul-turismului--235913 yes”Via Transilvanica” merge mai departe. Susținătorii lui Tibi Ușeriu au pus și ei umărul timponline.ro 2022-07-31</ref> En 2019 se marcun los tramus de camin delos distritus de [[Distritu de Suceava|Suceava]] (137 km) i Mehedinți (98 km)<ref>AGERPRES Suceava: 137 de kilometri din Via Transilvanica, inaugurați la Putna; s-a montat borna de.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200836/https://www.agerpres.ro/social/2019/07/22/suceava-137-de-kilometri-din-via-transilvanica-inaugurati-la-putna-s-a-montat-borna-de-inceput-a-traseului-de-1-000-km--344791 yesAGERPRES Suceava: Debut al Săptămânii Via Transilvanica</ref>; <ref>fiecare kilometru de traseu - dat spre.. www.agerpres.ro 2022-07-31 ro 2022-07-31 https://web.archive.org/web/20220731200833/https://www.agerpres.ro/social/2020/12/13/suceava-debut-al-saptamanii-via-transilvanica-fiecare-kilometru-de-traseu-dat-spre-adoptie--627045 yesVia Transilvanica, un fel de Camino de Santiago al românilor. Încă 98 de kilometri inaugurați în cadrul celui mai amplu proiect turistic adevarul.ro 2022-07-31Popescu Mirela Mehedinți turistic: S-a inaugurat traseul via Transilvanica PSnews Mehedinți 2019-09-22 2022-07-31 ro-RO 2022-10-12 https://web.archive.org/web/20221012144403/https://mehedinti.psnews.ro/mehedinti-turistic-s-a-inaugurat-traseul-via-transilvanica-220882/ yes</ref> En 2020 se rematun amás los traseos delos distritus de Mureș, Harghita, Brașov i Sibiu, llegandu el total de camin marcau a unos 800 km<ref>Comunicat de presă Via Transilvanica: încă 285 de kilometri au fost marcați în județele Mureș și Harghita spotmedia.ro 2020-08-01 2022-07-31 ro-ROVia Transilvanica launched another 115km in Sibiu The Romania Journal 2022-07-31 en-GB</ref> En 2021 se remató el traseu pol [[Distritu de Caraș-Severin|distritu de Caraș-Severin]] (250 km), llegandu el total acondicionau a 1.077 kilometrus<ref>Traseul Via Transilvanica de Caraș-Severin, lansat oficial la finalul săptămânii expressdebanat 2021-07-20 2022-07-31 ro-RO</ref> En 2022 se remata la enplementación completandu los marcajis delos distritus de [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]] (150 km) i [[Distritu de Alba|Alba]] i el traseu completu es inaugurau el 8 d'ochobri.<ref>A fost deschis tronsonul Via Transilvanica Hunedoara / Traseul lung de aproape 150 de kilometri trece și pe lângă cetățile dacice G4Media.ro 2022-07-04 2022-07-31 ro-RO</ref> Unos 830 km fuerun financiaus por meyu de donaciones, esponsoriçaciones i alianças con empresas. Una parti del camin se realiçó pola donación del beneficiu oteníu dela venta del libru «27 de pasos» de [[Tiberiu Ușeriu]], unu delos prencipales embajadores de Via Transilvanica. Ena preparación del traseu comparticiparun cientos de voluntarius, i ena promoción del proyeutu participun el ultramaratonista [[Tiberiu Ușeriu]],Călătorește de la Putna la Drobeta-Turnu Severin pe Via Transilvanica Red Bull 2022-07-31 ro los actores [[Marcel Iureș]] i [[Pavel Bartoș]]<ref>Lista invitaților la o cina cu actorul Marcel Iures, ambasador al Via Transilvanica timponline.ro 2022-07-31</ref> el antigu príncipi [[Nicholas Medforth-Mills]],<ref>Via Transilvanica în Alba Alba24.ro 20211205 20220115</ref> los periodistas [[Andreea Esca]] i [[Andi Moisescu]],<ref>Via Transilvanica Campaign $106,000+ RUF 2022-07-31</ref> en el activista [[Dragos Bucurenci]],<ref>Via Transilvanica, un proiect curajos. Poteca de 1000 de km, inspirată de trasee renumite Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro el tenista [[Horia Tecău]],Proiectul Via Transilvanica are nevoie de sprijinul comunității. "Drumul care unește" trece și prin Caraș-Severin Radio România Reșița 2022-07-31 ro-RO</ref> la filósofa [[Mihaela Miroiu]], el realiçaor británico de televisión [[Charlie Ottley]] i el escritol [[Eduard Schneider]].<ref>Subiectiv turistic: Eduard Schneider, cel dintîi colecționar dintre fiii Sebeșului dilemaveche.ro 2022-07-31 roHângănuț Radu „Via Transilvanica”, un proiect unic în România, demarat de Centenar Transilvania Reporter 2018-06-12 2022-07-31 en-GB</ref> [[Christine Thürmer]], drumeanti alemana de larga distancia i autora de non-ficción, es la primera muger que hizu el recorríu sola, con tienda de campaña, toa la Via Transilvanica i la promovió ena [[Televisión|televisión]] alemana i por escritu. Unu delos sus librus apaeciual ena lengua rumana, col títulu ''Drumeás de larga distancia'', en [[2023]], i tol beneficiu pola publicación del libru lo donó ala ''Asociación Tășuleasa Social'', que se desocupa, entri otras cosas, delos trabajus de mantenimientu dela vía que une, Via Transilvanica. Nel año 2020 se calculó qu'el traseu Via Transilvanica fue visitau por unus 1.500 pressonas.<ref>Peste 1.500 de turiști au trecut pe Via Transilvanica anul acest. Localnicii, încurajați să cumpere cei 800 de km de traseu Stirileprotv.ro 2022-07-31 ro</ref> Gabriela Ctn („FataCuCortul”) se convirtió ena primera rumana i la segunda muger que recorrió, por enteru, sola, con tienda de campaña, Via Transilvanica, nel vranu del año 2023. En [[2023]] percibió el ''Premiu Europa Nostra'' ena categoría «Implicación i concienciación delos ciudadanus» pola parti dela asociación [[Europa Nostra]] i dela [[Comisión Uropea]]. <ref>[https://www.europanostra.org/2023-winners-of-europe-top-heritage-awards-announced-by-the-european-commission-and-europa-nostra/ ''2023 Winners of Europe’s top heritage awards announced by the European Commission and Europa Nostra''. Europa Nostra, 13 de xunio de 2023.]</ref> El premiu fue arcebíu en [[Timișoara]], al enceti del mes de setiembri de 2023.<ref>[https://www.pressalert.ro/2023/09/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-de-1-400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto/ Liana Păun (4 de setiembri de 2023), ''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'']''Promovare la Timișoara pentru Via Transilvanica, traseul turistic de 1.400 de kilometri care traversează România'' (4 de setiembri de 2023) 2023-09-29 2023-09-27 https://web.archive.org/web/20230927130430/https://www.ziarelive.ro/stiri/promovare-la-timisoara-pentru-via-transilvanica-traseul-turistic-de-1400-de-kilometri-care-traverseaza-romania-foto.html yes</ref> El 28 de setiembri de 2023, nel marcu dela reunión enas cumbris del Patrimoniu Cultural Uropeu, celebrás en [[Venecia]] ([[Italia]]), fuerun celebraus, nuna ceremonia, los runchaoris delos Premius Uropeus de Patrimoniu / Premius Europa Nostra 2023, en presencia dela [[Mezzosoprano|mezzosoprano]] [[Cecilia Bartoli]], presidenta d'[[Europa Nostra]], i de [[Margaritis Schinas]], vicepresidenti dela [[Comisión Uropea]]. Con esta ocasión, al proyeutu ''Via Transilvanica'' se le dio el ''Premiu del Púbricu'', enísia delos votus de 27.000 [[Ciudadanía dela Unión Uropea|ciudadanus uropeus]] i desotrus países.<ref>Otilia Ghițescu (29 de setiembri de 2023), ''Via Transilvanica a luat, la Veneția, Premiul Publicului în cadrul Premiilor Europene pentru Patrimoniu. Record de voturi'' 2023-09-29 2023-10-17 https://web.archive.org/web/20231017080117/https://www.rfi.ro/social-159972-transilvanica-luat-la-venetia-premiul-publicului-cadrul-premiilor-europene-pentru yes</ref> Nel primer año, endispués dela inauguración de tol caminu, pola Via Transilvanica hizun drumeá más de 5.000 pressonas, delás qualis más de 70 recorrun tol caminu, entri Putna i Turnu Severin. Abondu desotrus amantis del movimientu al airi libri recorrun parcialmente o por enteru el traseu Via Transilvanica en bicicleta, dalgunus d'ellos en bicicletas elétricas. El vlogger Costi Plămădeală (SunChase Journey) recorrió, nel otoñu del año 2023, el traseu dendi Putna ata Turnu Severin, nun [[Monociclu#Monociclu elétricu|monociclu elétricu]], recargandu la [[Batería elétrica|batería elétrica]] acogiéndu-se pola noche delás baterías montás ena [[Autorulota|autorulota]] / [[camping-car]], equipá con [[Panel solar fotovoltaicu|paneles solares fotovoltaicus]], conducía pola su muger, Luminița, polas carreteras delos sitios cercanos al traseu Via Transilvanica. Nel año 2024, pola Via Transilvanica, hizun el caminu más de 30.000 pressonas. === Estensión del caminu Via Transilvanica === ==== Terra Borza Teutonica ==== L'''Asociación Tășuleasa Social'' deseya estender la Via Transilvanica por tolas regiones estóricas del país, d'alcuerdu con un pesqui de 20 años. El nuevu tramu, nomau Terra Borza Teutonica / [[País de Bârsa|País de Bârsa Teutonica]], s'estiendi pol [[Distritu de Brașov|distritu de Brașov]] i tien una largura de 172 kilometrus. Los trabajus encetarun en [[Viscri, Brașov|Viscri]], el 28 de marçu de 2025, quandu fue montau el primer jilón quilométricu d'andezita del nuevu tramu. Esti nuevu tramu une las puebraciones de Viscri, [[Bunești, Brașov|Bunești]], [[Jibert]], [[Șoarș]], [[Ticușu]], [[Mândra, Brașov|Mândra]], [[Șercaia]], [[Comuna Șinca, Brașov|Șinca]], [[Șinca Nouă]], [[Poiana Mărului, Brașov|Poiana Mărului]], [[Zărnești]], [[Moieciu]], [[Bran, Brașov|Bran]], [[Râșnov]], [[Brașov]].<ref>Ziarul Financiar, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni''Brasovstiri.ro, ''A început extinderea Via Transilvanica spre celelalte regiuni istorice ale României. Lucrările la noul tronson „Terra Borza Teutonica” au fost inaugurate la Viscri''</ref> Embajadora d'esti tramu fue nomá l'actriz i direutora [[Dana Rogoz]]. El nuevu caminu fue inaugurau el 5 de xunio de 2025.<ref>Chef de vacanță, ''Când se inaugurează „Terra Borza Teutonica”, noul tronson de pe Via Transilvanica. Alin Ușeriu: „Are cele mai frumoase borne!”'' 2025-05-03 2025-05-03 https://web.archive.org/web/20250503135519/https://chefdevacanta.ro/2025/05/01/cand-se-inaugureaza-terra-borza-teutonica-noul-tronson-de-pe-via-transilvanica/ yes''FOTO Via Transilvanica se extinde cu un nou ținut POVEȘTI CU PROFIT'' 22 de mayu de 2025, 13:44Stirile PRO-TV, ''Un nou traseu de drumeție a fost inagurat pe celebra Via Transilvanica. Zărneștiul s-a umplut de lume ca la defilare''Transilvania Business, ''O zi istorică pe Via Transilvanica, inaugurarea Terra Borza Teutonica la Bran'', 9 de xunio de 2025BRASOVSTIRI.RO ''Via Transilvanica are un nou traseu care conectează 18 localități din Brașov'', 9 de xunio de 2025</ref> == Caminu == [[Archivu:Via Transilvanica.jpg|253x253px|thumb|Via Transilvanica - Bucovina]] [[Archivu:Via Transilvanica Pole 2.jpg|250px|thumb|Jilón quilométricu d'andezita, de la Via Transilvanica]] Via Transilvanica está partida en siete regiones estórico-culturales: Bucovina, Ținutul de Sus, Terra Siculorum, Terra Saxonum, Terra Dacica, Terra Banatica i Terra Romana. El traseu s'amás parti enos diez distritus polos qualis atraviesa: [[Distritu de Suceava|Suceava]], [[Distritu de Bistrița-Năsăud|Bistrița‑Năsăud]], [[Distritu de Mureș|Mureș]], [[Harghita]], [[Distritu de Brașov|Brașov]], [[Distritu de Sibiu|Sibiu]], [[Distritu de Alba|Alba]], [[Distritu de Hunedoara|Hunedoara]], [[Distritu de Caraș-Severin|Caraș-Severin]] i [[Mehedinți]]. El camin está marcau con señales pintás en madera o piedra enas colores específicas: naraniáu i brancu (flecha naraniá pa la direición de [[Drobeta-Turnu Severin|Turnu Severin]] i branca pa la direición de [[Monesteriu de Putna|Putna]]). El marcaji específicu es una «T» naraniá dintro d'un círculu dela mesma color sobri un hondu brancu. A cada quilómetru están afijaos jilones grandis d'[[Andezita|andezita]] de 260 quilogramus cada unu, verdaderas obras d'arti, ca unu llevando esculpturas realiçás por artistas plásticos de [[Iași]], [[Cluj-Napoca|Cluj]], [[Timișoara]] i [[Bulgaria]]. Pola su largura de 1.428 kilometrus, afijá a cada quilómetru por un jilón d'andezita, llevando ca unu destos jilones una obra d'arti esculpía única, Via Transilvanica se convirtió, paeci, ena más larga [[Galería d'arti|galería d'arti]] del mundu. Es de remarcal el fechu de que dalgunus delos sectores del traseu Via Transilvanica son comunes con ciértus sectores del traseu [[Via Mariae]]. En destos sectores, los jilones quilométricus d'andezita son comunes a dambos dos traseos de drumeás, Via Transilvanica i Via Mariae. Ala metá del mes de setiembri de 2023, encetó la numeración delos mojonis quilométricus (por meyu de sablaura), ena orden del su asientu a lo largu de tol traseu Via Transilvanica. Se calculá que la numeración delos mojonis dure unos 3 - 4 años. == Maratón Via Transilvanica == El ''Maratón Via Transilvanica'' es una competición deportiva que se desenvuelve nel un tramu del recorríu de senderismu col mesmu nombre. El 19 de xuniu de 2021 fue organizau, pola primera ves, el Maratón Via Transilvanica, i el sábatu, 26 d’abostu de 2023, fue organizá la segunda edición dela competición. Tuvierun lugal prevas de [[Bicicleta de montaña|bicicleta de montaña]] (MTB), [[Maratón|maratón]], semimaratón, [[Campuatravés|campuatravés]] i senderismu.[https://www.facebook.com/ViaTransilvanicaMaraton/mentions ''Via Transilvanica Maraton''] El puntu d’enceti delas prevas es nel quilómetru 0 (ceru) del recorríu Via Transilvanica, asitiau ena Asociación Tășuleasa Social. En Tășuleasa Social / [[Puertu de Tihuța]], el sábatu, 23 d’abostu de 2025, se desenvolvierun las prevas dela cuarta edición del Maratón Via Transilvanica. Tuvierun lugal prevas de bicicleta de montaña, maratón, semimaratón i campuatravés. Participarun ábate 1500 competidoris. Pa las prevas de maratón i bicicleta de montaña, la distancia de concursu fue de 39,55 km, cola elevación de 1567 m. Pa la preva de semimaratón, la distancia de concursu fue de 22 km, cola elevación de 915 m, i pa la preva de campuatravés, la distancia de concursu fue de 10 km.<ref>[https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Via Transilvanica, Maraton 2025'']</ref> == Galería d’imáginis== <gallery> archivu:Via Transilvanica Marking.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica archivu:Via Transilvanica Sign 2.jpg|Marcas del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica archivu:Via Transilvanica Sign 1.jpg|Marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica, con alverténcia sobri la posibri preséncia d’[[Osu|osus]] archivu:Via Transilvanica Pole 1.jpg|Hitu quilométricu d’[[Andesita|andesita]], marca del recorríu de senderismu de gran distancia Via Transilvanica archivu:Via Transilvanica Sign and Pole 2.jpg|Hitu quilométricu d’andesita i marcas del recorríu archivu:Via Transilvanica Pole with Locks 1.jpg|Hitu quilométricu con [[Cannaura#Simbolismus|cannauras d’amor]], en [[Lunca Ilvei, Bistrița-Năsăud|Lunca Ilvei]] </gallery> == Referencias == <references /> == Otras leturas == [[Tibi Ușeriu]], ''27 de passus'', Piatra Fântânele, 2017 ISBN 978-973-0-23387-2; Tibi Ușeriu, ''27 de passus. Dies añus endispués'', Segunda edición, revesiná i engrandecía, Piatra Fântânele, 2025, 334 páginis i 24 láminas (dos láminas en brancu i negrutu, 22 láminas en color) ISBN 978-973-0-42305-1 Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2022 ISBN 978-973-0-37134-5 Voicu Bojan, ''Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Cluj-Napoca, 2025, 304 páginis, fotografías en color ISBN 979-973-0-41060-0 [[Christine Thürmer]], ''Senderismu de gran distancia'', ''Experiencias de vida i consejus prácticus dela viajera más sabionda del mundu'' [Diariu de viaji i guía de senderismu], Traducción dendi la lengua alemana de Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca 2023, 305 páginis i 24 láminas ISBN 978-973-7758-93-4 Christine Thürmer, ''25 de senderus fabulosus del mundu. Dambos d’ellus - Via Transilvanica, el caminu que xunta'', Traducción dendi la lengua alemana - Maria Bojan, Editura Aqua Forte, Cluj-Napoca, 2025 ISBN 978-973-7758-95-8 Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2023, 286 páginis ISBN 978-973-037327-1 Anna Székely, ''Guía del senderista en Via Transilvanica'', Piatra Fântânele, 2025, 404 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-041266-6 Anna Székely, ''Guía del ciclista en Via Transilvanica'', ''Guía de viaji dedicá als ciclistas'', Piatra Fântânele, 2024, 306 páginis, fotografías i mapas en color ISBN 978-973-037327-1 Gabriela CTN, ''En cuerus i en libertad. La moza cola tienda. Miedus i tentacionis en Via Transilvanica'', Vaslui 2024, 214 páginis ISBN 978-973-0-41273-4 Luminița Bufanu, ''Senderismu sin fin''. ''Diariu duna viaji d'alma nel caminu que xunta coraçonis - Via Transilvanica'', 2026 == Guipal tamién == [[Via Mariae]] [[Caminu de Santiagu|El Caminu de Santiagu]] [[Senderu de los Apalaches|Senderu de los Apalaches]] [[Carrera de montaña]] == Atijus d’ahuera == {{ro}} [https://web.archive.org/web/20201214080849/https://www.viatransilvanica.com/ghid/ Fenómenu Tășuleasa, nadi no se nos va apegarsis] {{ro}} {{en}} [https://www.viatransilvanica.com/ghid Guía del senderista en Via Transilvanica] {{ro}} [https://www.dor.ro/via-transilvanica-nu-ma-intorc-doar-ajung/ DOR, Anca Iosif, ''Via Transilvanica: No güelvu, solo allego''] {{ro}} [https://maraton.viatransilvanica.com/ ''Maratón Via Transilvanica''] {{ro}} [https://www.facebook.com/MaratonulVmt/?locale=ro_RO ''Maratón Via Maria Theresia''] {{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=mtkgAGIL6gs Descubri Via Transilvanica] - publicau el 13 de marçu de 2023 - Via Transilvanica Official {{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=uavBql3sjiA Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu pilotu)] - 19 de xeneru de 2024 {{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=eo_biXdKcQE&t=20s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 1)] - 10 de xuniu de 2024 {{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=HnwhTBGfitU&t=1s Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 2)] - 28 d’octubri de 2024 {{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=FqGEQrkIpAU Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 3)] - 7 de febrero de 2025 {{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=kDlDTkWyt8I Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 4)] - 13 d’abostu de 2025 {{ro}} [https://www.youtube.com/watch?v=ATKrBT6S5bI Via Transilvanica, El caminu que xunta (episodiu 5)] - 6 de febrero de 2026 lwarmts1gmv4cgonurzbs0r4o40oa26 María Luisa Calero Vaquera 0 11980 143929 2026-08-15T12:18:47Z Acuxhinu 3347 Creado al traducir la página «[[:es:Special:Redirect/revision/169028910|María Luisa Calero Vaquera]]» 143929 wikitext text/x-wiki El origi del su afeutu pol estudiu de géneru, vien dendi'l 1994, quandu polas demandanças nuversitarias, se cria en Córduba la Crassi Entrediciplinal d'Estudius sobri'l Géneru, qu'en 2003 passó a sel la Cátedra d'Estudius sobri las Mugeris Leonor de Guzmán. Eno tocanti a tó estu, la lengüista ena su biografía aponta:{{Almiental|Gracias al empeño de algunas profesoras durante años se ha dinamizado este espacio de encuentro y nos han involucrado a muchas docentes en el conocimiento de la investigación feminista: una rompedora epistemología que venía a poner ante nuestra mirada un nuevo código ético, unos nuevos métodos de investigación (cualitativa), la consideración del género como principio modelador de las vidas personales. (...) Cambios de encuadre que, no podía ser de otro modo, removieron mi visión —y no solo— sobre el lenguaje y las lenguas, por lo que ávidamente me sumergí en la lectura de lo que otras autoras habían dejado escrito acerca de las relaciones de sexo/ género y discurso.}}Col proponimientu de dal vistal al sessismu ena luenga española, participó en calavoracionis con varias utoras ena adición de librus monugráficus a mó de guías d'estilu que precuran luzil las marcas d'esterutipus de géneru. Ante las peltreras que salin nel gastu dela luenga española, apondera lo siguienti sobri la su lavol comu vestigaora:{{Almiental|La mi postura nestas , angunas vezis, tan acendías peltreras —polo que encierran d'ideología— á síu la d'afial a) la legitimidá i el valol centíficu d'esta crassi de vestigacionis que, comu qualisquiel debati encruíu nesta categoría, mereci un discussu ojetivu, rigorosu i serenu; i b) la naturalidá i el respetu col que los especialistas devemus consideral las dessigencias lengüísticas d'aquellas comunidais que, comu la hispanopalranti, ena su ligera volución social demandan cambius lengüísticus acordis con essa espigaera.}} '''María Luisa Calero Vaquera''' ([[Azuaga]], [[Badajós (Monicipiu)|Badajós]], 1956) es una [[Lingüistica|lengüista]] i vestigaora [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]] que s'á especializau enos temas relacionaus cona costrución de luengas nuversais, sessismu lengüísticu, comunicación virtual, ideulogía i [[lenguagi]]. == Biografía == Tuvu la su nacencia en [[Azuaga]] ena [[provincia de Badajós]] i s'agenció la su licenciatura nel 1978 i el su dotorau nel 1983 en [[Filosofia|Filosofía i Letras]], ena seción de Filología Hispánica ena Nuversidá de [[Córduba]] cona tessi: ''La gramática española desde A. Bello nel 1847 hata R. Lenz nel 1920'', siendu Premiu Estrordinariu de licenciatura i de dotorau. Dendi'l 1994 anduvu comu Catedrática de [[Lingüistica|Lengüística]] general dela Nuversidá de Córduba. Dendi'l [[2017]] es professora jubileá i la huerça delos sus librus i artícalus centíficus tratan custionis dela estoria dela [[Lingüistica|lengüística]] i la [[gramática]] [[española]]. == Vestigaora i académica == La su atividá docenti esmençó nel 1979 i se centró ena [[Lingüistica|Lengüística]] general, la Semiología, l'Estoria dela Lengüística, la Sociulengüística, la Terminulogía i la Siculengüística. Á cordinau pogramas de dotorau, á síu professora i á calavorau con espacius académicus comu la Nuversidá de Córduba, la Nuversidá de Málaga, la Nuversidá de Montevideu, la Nuversidá ''Johann Wolfgang Goethe'' i la Nuversidá del Zulia, possimenti enos temas relacionaus cona Lengüística general, la Semiulogía, l'Estoria dela Lengüística, la Sociulengüística, la Terminulogía i la Siculengüística. Ena su trayetoria comu vestigaora á síu utora i/o coutora de ventiquatru librus, cientu diés capítalus de librus o artícalus enas revistas de difusión nacional i entrenacional. Assina, tamién á derigíu noventa i cincu ponencias en congressus nacionais i entrenacionais. Amás tieni méritus centíficus que s'ayuntan ala su trayetoria i que sonin la su participación comu hundaora i codiretora dela revista ''Glosa'' del Departamentu de Filología Española i las sus Didáticas dela Nuversidá de Córduba i la su codireción ena revista ''Estudios de Lingüística del Español''. Tamién hue socia hundaora dela Sociedá Española d'Estoriugrafía i dela Associación Andaluza de Lengüística General. Amás á síu valuaora i á participau ena assambrea aditorial i centífica de revistas de dezinuevi nuversidais n'Almérica Latina i n'Uropa. Dela su trayetoria comu vestigaora, escrevió lo siguienti ena su biografía pubricá pola aditorial ''UOC'':El origi del su afeutu pol estudiu de géneru, vien dendi'l 1994, quandu polas demandanças nuversitarias, se cria en Córduba la Crassi Entrediciplinal d'Estudius sobri'l Géneru, qu'en 2003 passó a sel la Cátedra d'Estudius sobri las Mugeris Leonor de Guzmán. Eno tocanti a tó estu, la lengüista ena su biografía aponta:{{Almiental|Gracias al empeño de algunas profesoras durante años se ha dinamizado este espacio de encuentro y nos han involucrado a muchas docentes en el conocimiento de la investigación feminista: una rompedora epistemología que venía a poner ante nuestra mirada un nuevo código ético, unos nuevos métodos de investigación (cualitativa), la consideración del género como principio modelador de las vidas personales. (...) Cambios de encuadre que, no podía ser de otro modo, removieron mi visión —y no solo— sobre el lenguaje y las lenguas, por lo que ávidamente me sumergí en la lectura de lo que otras autoras habían dejado escrito acerca de las relaciones de sexo/ género y discurso.}} Tamién á síu responsabli de proyeutus comu I+D, «Los esmiençus dela moerna sintassi: analís craru i analís gramatical pal enseñaeru del español»'','' los qu'án valíu pal aburrieru delos viejus moelus de sintassi del español i nel surgimientu dela sintassi moerna. === Lenguagi i géneru === {{Almiental|La mas larga trancajilá del mi recorríu comu vestigaora está conseñá polos estuyus del ambienti dela estoriugrafía lengüística, apercochandu temas de morfusintassi, lessiculogía i semántica, ortugrafía, enseñaeru de luengas, luengas artificiais.}} == Premius i destincionis == * Premiu Estrordinariu de Licenciatura en Filología Hispánica, Nuversidá de [[Córduba]], nel cussu 79/80. * Premiu Estrordinariu de Dotorau en Filosofía i Letras de Filología Hispánica, Nuversidá de [[Córduba]], nel cussu 83/84). * Finalista del XI Premiu de Narracionis Brevis [[Antonio Machado]], [[Mairil]], en [[mayu]] del 1987. * Premiu [[Córduba]] n'Igualdá, ena movición fiminista, Deputación de [[Córduba]], Delegación d'Igualdá, nel [[2018]]. * Premiu [[Córduba]] n'Igualdá, ena movición fiminista. Deputación de Córduba, Delegación d'Igualdá, nel [[2019]]. * Premiu Menina [[Andaluzía]], ena contra dela violencia de géneru. Acebíu comu Diretora dela Cátedra d'Estuyus delas Mugeris ''Leonor de Guzmán,'' nel pedioru [[2003]]-[[2007]], ena sétima adición del [[2019]]. == Pubricacionis == Sigún Google Académicu tié cientu trenta i quatru pubricacionis i á síu mentá novecientas ochenta vezis. * ''Calero Vaquera, M. L''. Nel 2021. Los antecedentis delos dizionarius de lengüística: el Vocabulariu gramatical dela luenga castillana nel 1870, de ''P. F.'' ''Monlau RILEX''. Revista de vestigacionis léssicas, 4/I, páginas 7-45. * Estoria dela gramática española, 1847-[[1920]] de ''A. Bello'' a ''R.'' ''Lenz,'' col Prólogu de ''José A. de Molina Redondo''. * ''Alonso Pascua, Borja; Escudero Paniagua, Francisco; Villanueva García, Carlos; Quijada van den Berghe, Carmen'' i ''Gómez Asencio, José J''. adicionis: Lazus dentri ideología i lengüística, dendi un vistal estoriugráficu delos siegrus XVI-XX, páginas.37-52. Adicionis Nuversidá de Salamanca. * ''Calero Vaquera, M. L''. Nel 2020. Comunicación dela Conocencia centífica ena era dela posverdá. Arretus i oportuniais. Revista de Cencias Sociais Prisma Social. ISSN: 1989.3469. * Añerus de Lengüística. Segundera epoca n.4 – abril-setiembri del 2020. Mendoza, Argentina ISSN 0325-3597 emprimíu - ISSN 2684-0669 digital - páginas 35-56. * Enos linderus del lenguagi: inseñus artificiais i ficionis comunicativas. Velumi monugráficu d'Estuyus de Lengüística del'Español, 41 nel 2020. Universitat Autònoma de Barcelona, Aditol: Cordinaoras i aditoras: ''Carmen Galán Rodríguez'' i ''María Luisa Calero Vaquera''. ISBN: 1139-8736. * ''Calero Vaquera, M. L''. Nel 2019. Las ideas de ''Eduardo Benot'' sobri la costrución dela luenga universal: brevis apontamientus. Boletín dela Sociedá Española d'Estoriografía Lengüística, 1695-2030, N.º 13, <abbr>páginas</abbr> 107-122. * ''Marrades, A., Sevilla, J., Calero, M. L., & Salazar Benítez, O''. Nel 2019. El lenguagi jurícu col vistal del géneru. Angunas refressionis pala retificación costitucional. Revista De Derechu Políticu, 1(105), 127–160. * ''Antonio Briz, Mª José Martínez Alcalde, Nieves Mendizábal, Mara Fuertes Gutiérrez, José Luis Blas'' i ''Margarita Porcar'': cordinaoris, Estuyus lengüísticus en omenagi a ''Emilio Ridruejo'' páginas 163-176. * ''Calero Vaquera, M. L''. Nel 2018. Sobri'l conceutu ideología i la su infrugencia ena epistemología lengüística. ''Circula'',(8), 7–29. == Referencias == [[Categoría:Pressonas vivas]] [[Categoría:Mugeris]] 8jq8zwv1jc1kdtaikrfhp8aa0xamvby