Güiquipedia
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCiquipedia:Port%C3%A1
MediaWiki 1.47.0-wmf.15
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipedia
Güiquipedia caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Evento
Evento discusión
Luenga náhuatl
0
1240
143959
122914
2026-08-17T22:20:07Z
Olarcos
82
143959
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[File:Nahuatl precontact and modern.svg|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Idioma Latinu|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|3}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
bif9ilv7qm321jomxm01ogw89zbl0lu
143960
143959
2026-08-17T22:28:10Z
Olarcos
82
143960
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[File:Nahuatl precontact and modern.svg|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Idioma Latinu|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|3}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
b6yo4saiytxv39eox83nqyvt7d444ki
143961
143960
2026-08-17T22:28:56Z
Olarcos
82
143961
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[File:Nahuatl precontact and modern.svg|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina]Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|3}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
55mjode2tm1t5itok6s0sgkgnhogo1r
143962
143961
2026-08-17T22:29:14Z
Olarcos
82
143962
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[File:Nahuatl precontact and modern.svg|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|3}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
t7hxupu7hlku97m6lh5rg2wemqy5vie
143963
143962
2026-08-17T22:37:10Z
Olarcos
82
143963
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[Tlamantlahtolli_itlalmachiyo.png|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra principalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[esturia del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[lengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] en [[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca durante el {{siglo|V||s}} i {{siglo|VI|d|s}} en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en lengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del {{siglo|XV||s}}, esta lengua se destendió en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Durante los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevierun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, principalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Huasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionarun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del llamau náhuatl clásicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de distintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan munchus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A vecis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pa la su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Esturia ==
{{AP|Esturia del náhuatl}}
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|3}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
0dn9949tzdsbiu82iiw38wab985mb8f
143964
143963
2026-08-17T22:38:28Z
Olarcos
82
143964
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[Tlamantlahtolli_itlalmachiyo.png|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[esturia del náhuatl|estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[lengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] en [[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca durante el {{siglo|V||s}} i {{siglo|VI|d|s}} en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en lengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del {{siglo|XV||s}}, esta lengua se destendió en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Durante los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevierun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, principalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Huasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionarun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del llamau náhuatl clásicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de distintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan munchus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A vecis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pa la su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Esturia ==
{{AP|Esturia del náhuatl}}
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|3}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
oeajh2pvq73i20f03uziu2n04upltn3
143965
143964
2026-08-17T22:45:25Z
Olarcos
82
143965
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[Tlamantlahtolli_itlalmachiyo.png|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Esturia ==
{{AP|Esturia del náhuatl}}
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|3}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
drj2f76l9heiurulll0cpkuud5tprer
143966
143965
2026-08-17T22:47:03Z
Olarcos
82
/* Referencias */
143966
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[Tlamantlahtolli_itlalmachiyo.png|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Esturia ==
{{AP|Esturia del náhuatl}}
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
spm4j6ia0awch4j2922jxwe4q3ispaz
143967
143966
2026-08-17T22:48:12Z
Olarcos
82
/* Infrujencia del castellanu nel náhuatl */
143967
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[Tlamantlahtolli_itlalmachiyo.png|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Esturia ==
{{AP|Esturia del náhuatl}}
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
m8pcedhgjagnabrpzkgbfmagrsz34rg
143968
143967
2026-08-17T22:48:43Z
Olarcos
82
143968
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox idiomas|nombri=Náhuatl|nombriautótonu=''nāhuatl, mexìcatlàtōlli''
|Imagin=[[Tlamantlahtolli_itlalmachiyo.png|frameless|upright=1.5]]
|algotrasdenominacionis=mehicanu, azteca
|estaus=[[Méjicu]], [[El Salvaol]], [[Estaus Uníus]], [[Guatemala]] i [[Nicaragua]]
|territórius=
|palrantis=2 millonis<br />
|p1=2 millonis|p2=-
|crasificación=
|família=[[Luengas uto-astecas|Utoastecana]]<br />
[[Luenga astecana|Luengas astecanas]]<br />
'''Náhuatl'''<br />
|pais=[[Méhicu]]
|regulau=
|iso1=
|iso2=nah
|sil=nah}}
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Esturia ==
{{AP|Esturia del náhuatl}}
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
k0jeu0ryyhuqnl1v3mitzk2ikl4bju5
143969
143968
2026-08-17T22:50:40Z
Olarcos
82
143969
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background-color:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.4em 0.5em;" | Náhuatl / mexicanu
|-
| colspan="2" style="text-align:center; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.2em 0.5em 0.45em;" | ''Nawatlahtolli, mexihkatlahtolli, mexkatl, melaktlahtol, mehkanohtlahtol, masewaltlahtol''
|-
! style="width:35%; vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrau en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|23x15px|border|alt=|link=Estaus Unius]] [[Estaus Unius]]<br />
[[Archivu:Flag of El Salvador.svg|23x15px|border|alt=|link=El Salvador]] [[El Salvador]]<br />
[[Archivu:Flag of Honduras.svg|23x15px|border|alt=|link=Honduras]] [[Honduras]]<ref>[https://www.academia.edu/1987501/The_dilemma_of_indigenous_identity_construction_The_case_of_the_newly_recognized_Nahoa_of_Olancho_Honduras Mark Bonta, «The dilemma of indigenous identity construction: The case of the newly-recognized Nahoa of Olancho, Honduras», ''Temas de Geografía Latinoamericana'', Universidad Nacional Autónoma de México, 2009].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Provincia
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Méxicu]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Puebla]]<br />
[[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]<br />
[[Estau de Hidalgo|Hidalgo]]<br />
[[Estau de Guerrero|Guerrero]]<br />
[[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]]<br />
[[Estau de Méxicu]]<br />
[[Nuevu León]]<br />
[[Ciá de Méxicu]]<br />
[[Morelos]]<br />
[[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]]<br />
[[Jalisco]]<br />
[[Tamaulipas]]<br />
[[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]]<br />
[[Michoacán]]<br />
[[Durango]]<br />
[[Nayarit]]<br />
[[Colima]]<br />
[[Tabasco]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Centroamérica]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Honduras]]<br />
[[El Salvador]]<br />
[[Nicaragua]] (†)<br />
[[Guatemala]] (†)<br />
[[Panamá]] (†)<br />
[[Costa Rica]] (†)
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Norti América]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Estaus Unius]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrantis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
1 815 836 (2024)<br />
'''Nativus''' 1 675 036 en Méxicu<ref>[https://www.economia.gob.mx/datamexico/es/profile/geo/mexico#indigenous-dialect «Principales lenguas indígenas habladas por la población de 3 años y más en México», Data México].</ref><br />
'''Otrus''' 140 800 en EE. UU.<ref>[https://www.ethnologue.com/country/US/ «United States», ''Ethnologue''].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Lista de lenguas por númiru de palrantis|Puestu]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ''Entris los 400 mayoris'' ([[Ethnologue]], 2013)
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Familia lingüística|Familia]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Lenguas yutoaztecas|Yuto-azteca]]<br />
Yuto-azteca meridional<br />
Corachol-aztecanu<br />
Nahua-pochutecu<br />
'''Náhuatl'''
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Dialetu|Dialetus]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua oriental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Mexicanu dela Huasteca]]<br />
[[Mexicanu de Guerrero]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]]<br />
[[Náhuatl central de Veracruz]]<br />
[[Náhuatl de Chichiquila]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Negra]]<br />
[[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]]<br />
[[Náhuatl del Istmu]]<br />
[[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]<br />
[[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]<br />
[[Nahua de Honduras]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua occidental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Náhuatl de Tlaxcala]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]]<br />
[[Náhuatl del sul de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]]<br />
[[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]]<br />
[[Náhuatl de Tetelcingo]]<br />
[[Náhuatl de Nicaragua]]<br />
[[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]]<br />
[[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]]<br />
[[Náhuatl de Michoacán]]<br />
[[Náhuatl de Chiapas]]<br />
[[Náhuatl de Guatemala]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Escreviúra|Escreviúra]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Alfabetu latinu]]<br /><small>([[Escreviúra mexica]] dantis dela [[Conquista de Méxicu]])</small>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Estau oficial
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Oficial en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<ref>[http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html «Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas», Senado dela República, 11 de marçu de 2021].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Regulau por
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]]<br />
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>I diferentis academias localis</div>
<div class="mw-collapsible-content">
Academia Veracruzana delas Lenguas Endígenas<br />
[[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]]<br />
Asociación Coordinaora de Comuniais Endígenas d’El Salvador<br />
Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras
</div>
</div>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Códigus
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-2]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <code>nah</code>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-3]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Varius
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Glottolog]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [https://glottolog.org/resource/languoid/id/azte1234 <code>azte1234</code>]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.45em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Nawatlahtolli pan tlaltepaktli.svg|275px|center]]
|-
| colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em 0.45em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%; text-align:left;">
<div style="text-align:center;">'''Destensión del náhuatl'''</div>
<div class="mw-collapsible-content">
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#001E60; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con más de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#004F96; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con menus de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#0086D8; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Paísis ondi una lengua nahua es reconocía, inque no es lengua oficial<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#F7D5FF; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Otrus paísis ondi dessistin comuniais chicas de palrantis
</div>
</div>
|}
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Esturia ==
{{AP|Esturia del náhuatl}}
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
0lxy9d1fwpjycjys270mobw50r2084g
143970
143969
2026-08-17T22:51:21Z
Olarcos
82
/* Esturia */
143970
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background-color:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.4em 0.5em;" | Náhuatl / mexicanu
|-
| colspan="2" style="text-align:center; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.2em 0.5em 0.45em;" | ''Nawatlahtolli, mexihkatlahtolli, mexkatl, melaktlahtol, mehkanohtlahtol, masewaltlahtol''
|-
! style="width:35%; vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrau en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|23x15px|border|alt=|link=Estaus Unius]] [[Estaus Unius]]<br />
[[Archivu:Flag of El Salvador.svg|23x15px|border|alt=|link=El Salvador]] [[El Salvador]]<br />
[[Archivu:Flag of Honduras.svg|23x15px|border|alt=|link=Honduras]] [[Honduras]]<ref>[https://www.academia.edu/1987501/The_dilemma_of_indigenous_identity_construction_The_case_of_the_newly_recognized_Nahoa_of_Olancho_Honduras Mark Bonta, «The dilemma of indigenous identity construction: The case of the newly-recognized Nahoa of Olancho, Honduras», ''Temas de Geografía Latinoamericana'', Universidad Nacional Autónoma de México, 2009].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Provincia
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Méxicu]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Puebla]]<br />
[[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]<br />
[[Estau de Hidalgo|Hidalgo]]<br />
[[Estau de Guerrero|Guerrero]]<br />
[[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]]<br />
[[Estau de Méxicu]]<br />
[[Nuevu León]]<br />
[[Ciá de Méxicu]]<br />
[[Morelos]]<br />
[[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]]<br />
[[Jalisco]]<br />
[[Tamaulipas]]<br />
[[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]]<br />
[[Michoacán]]<br />
[[Durango]]<br />
[[Nayarit]]<br />
[[Colima]]<br />
[[Tabasco]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Centroamérica]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Honduras]]<br />
[[El Salvador]]<br />
[[Nicaragua]] (†)<br />
[[Guatemala]] (†)<br />
[[Panamá]] (†)<br />
[[Costa Rica]] (†)
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Norti América]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Estaus Unius]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrantis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
1 815 836 (2024)<br />
'''Nativus''' 1 675 036 en Méxicu<ref>[https://www.economia.gob.mx/datamexico/es/profile/geo/mexico#indigenous-dialect «Principales lenguas indígenas habladas por la población de 3 años y más en México», Data México].</ref><br />
'''Otrus''' 140 800 en EE. UU.<ref>[https://www.ethnologue.com/country/US/ «United States», ''Ethnologue''].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Lista de lenguas por númiru de palrantis|Puestu]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ''Entris los 400 mayoris'' ([[Ethnologue]], 2013)
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Familia lingüística|Familia]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Lenguas yutoaztecas|Yuto-azteca]]<br />
Yuto-azteca meridional<br />
Corachol-aztecanu<br />
Nahua-pochutecu<br />
'''Náhuatl'''
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Dialetu|Dialetus]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua oriental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Mexicanu dela Huasteca]]<br />
[[Mexicanu de Guerrero]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]]<br />
[[Náhuatl central de Veracruz]]<br />
[[Náhuatl de Chichiquila]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Negra]]<br />
[[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]]<br />
[[Náhuatl del Istmu]]<br />
[[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]<br />
[[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]<br />
[[Nahua de Honduras]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua occidental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Náhuatl de Tlaxcala]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]]<br />
[[Náhuatl del sul de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]]<br />
[[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]]<br />
[[Náhuatl de Tetelcingo]]<br />
[[Náhuatl de Nicaragua]]<br />
[[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]]<br />
[[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]]<br />
[[Náhuatl de Michoacán]]<br />
[[Náhuatl de Chiapas]]<br />
[[Náhuatl de Guatemala]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Escreviúra|Escreviúra]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Alfabetu latinu]]<br /><small>([[Escreviúra mexica]] dantis dela [[Conquista de Méxicu]])</small>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Estau oficial
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Oficial en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<ref>[http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html «Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas», Senado dela República, 11 de marçu de 2021].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Regulau por
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]]<br />
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>I diferentis academias localis</div>
<div class="mw-collapsible-content">
Academia Veracruzana delas Lenguas Endígenas<br />
[[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]]<br />
Asociación Coordinaora de Comuniais Endígenas d’El Salvador<br />
Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras
</div>
</div>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Códigus
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-2]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <code>nah</code>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-3]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Varius
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Glottolog]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [https://glottolog.org/resource/languoid/id/azte1234 <code>azte1234</code>]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.45em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Nawatlahtolli pan tlaltepaktli.svg|275px|center]]
|-
| colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em 0.45em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%; text-align:left;">
<div style="text-align:center;">'''Destensión del náhuatl'''</div>
<div class="mw-collapsible-content">
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#001E60; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con más de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#004F96; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con menus de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#0086D8; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Paísis ondi una lengua nahua es reconocía, inque no es lengua oficial<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#F7D5FF; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Otrus paísis ondi dessistin comuniais chicas de palrantis
</div>
</div>
|}
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Estoria ==
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
{{AP|Variantis del náhuatl}}
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
s6n4j2gcrsfgdq7a4rk2b6p9ifnan6x
143971
143970
2026-08-17T22:51:45Z
Olarcos
82
/* Distribución i variedais dialetalis */
143971
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background-color:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.4em 0.5em;" | Náhuatl / mexicanu
|-
| colspan="2" style="text-align:center; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.2em 0.5em 0.45em;" | ''Nawatlahtolli, mexihkatlahtolli, mexkatl, melaktlahtol, mehkanohtlahtol, masewaltlahtol''
|-
! style="width:35%; vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrau en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|23x15px|border|alt=|link=Estaus Unius]] [[Estaus Unius]]<br />
[[Archivu:Flag of El Salvador.svg|23x15px|border|alt=|link=El Salvador]] [[El Salvador]]<br />
[[Archivu:Flag of Honduras.svg|23x15px|border|alt=|link=Honduras]] [[Honduras]]<ref>[https://www.academia.edu/1987501/The_dilemma_of_indigenous_identity_construction_The_case_of_the_newly_recognized_Nahoa_of_Olancho_Honduras Mark Bonta, «The dilemma of indigenous identity construction: The case of the newly-recognized Nahoa of Olancho, Honduras», ''Temas de Geografía Latinoamericana'', Universidad Nacional Autónoma de México, 2009].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Provincia
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Méxicu]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Puebla]]<br />
[[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]<br />
[[Estau de Hidalgo|Hidalgo]]<br />
[[Estau de Guerrero|Guerrero]]<br />
[[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]]<br />
[[Estau de Méxicu]]<br />
[[Nuevu León]]<br />
[[Ciá de Méxicu]]<br />
[[Morelos]]<br />
[[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]]<br />
[[Jalisco]]<br />
[[Tamaulipas]]<br />
[[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]]<br />
[[Michoacán]]<br />
[[Durango]]<br />
[[Nayarit]]<br />
[[Colima]]<br />
[[Tabasco]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Centroamérica]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Honduras]]<br />
[[El Salvador]]<br />
[[Nicaragua]] (†)<br />
[[Guatemala]] (†)<br />
[[Panamá]] (†)<br />
[[Costa Rica]] (†)
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Norti América]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Estaus Unius]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrantis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
1 815 836 (2024)<br />
'''Nativus''' 1 675 036 en Méxicu<ref>[https://www.economia.gob.mx/datamexico/es/profile/geo/mexico#indigenous-dialect «Principales lenguas indígenas habladas por la población de 3 años y más en México», Data México].</ref><br />
'''Otrus''' 140 800 en EE. UU.<ref>[https://www.ethnologue.com/country/US/ «United States», ''Ethnologue''].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Lista de lenguas por númiru de palrantis|Puestu]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ''Entris los 400 mayoris'' ([[Ethnologue]], 2013)
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Familia lingüística|Familia]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Lenguas yutoaztecas|Yuto-azteca]]<br />
Yuto-azteca meridional<br />
Corachol-aztecanu<br />
Nahua-pochutecu<br />
'''Náhuatl'''
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Dialetu|Dialetus]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua oriental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Mexicanu dela Huasteca]]<br />
[[Mexicanu de Guerrero]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]]<br />
[[Náhuatl central de Veracruz]]<br />
[[Náhuatl de Chichiquila]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Negra]]<br />
[[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]]<br />
[[Náhuatl del Istmu]]<br />
[[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]<br />
[[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]<br />
[[Nahua de Honduras]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua occidental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Náhuatl de Tlaxcala]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]]<br />
[[Náhuatl del sul de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]]<br />
[[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]]<br />
[[Náhuatl de Tetelcingo]]<br />
[[Náhuatl de Nicaragua]]<br />
[[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]]<br />
[[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]]<br />
[[Náhuatl de Michoacán]]<br />
[[Náhuatl de Chiapas]]<br />
[[Náhuatl de Guatemala]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Escreviúra|Escreviúra]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Alfabetu latinu]]<br /><small>([[Escreviúra mexica]] dantis dela [[Conquista de Méxicu]])</small>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Estau oficial
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Oficial en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<ref>[http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html «Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas», Senado dela República, 11 de marçu de 2021].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Regulau por
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]]<br />
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>I diferentis academias localis</div>
<div class="mw-collapsible-content">
Academia Veracruzana delas Lenguas Endígenas<br />
[[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]]<br />
Asociación Coordinaora de Comuniais Endígenas d’El Salvador<br />
Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras
</div>
</div>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Códigus
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-2]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <code>nah</code>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-3]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Varius
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Glottolog]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [https://glottolog.org/resource/languoid/id/azte1234 <code>azte1234</code>]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.45em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Nawatlahtolli pan tlaltepaktli.svg|275px|center]]
|-
| colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em 0.45em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%; text-align:left;">
<div style="text-align:center;">'''Destensión del náhuatl'''</div>
<div class="mw-collapsible-content">
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#001E60; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con más de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#004F96; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con menus de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#0086D8; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Paísis ondi una lengua nahua es reconocía, inque no es lengua oficial<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#F7D5FF; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Otrus paísis ondi dessistin comuniais chicas de palrantis
</div>
</div>
|}
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Estoria ==
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pais a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
owmt2nj1u967xtxe3f48ynb7e704299
143972
143971
2026-08-17T22:52:24Z
Olarcos
82
/* Enseñança del náhuatl */
143972
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background-color:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.4em 0.5em;" | Náhuatl / mexicanu
|-
| colspan="2" style="text-align:center; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.2em 0.5em 0.45em;" | ''Nawatlahtolli, mexihkatlahtolli, mexkatl, melaktlahtol, mehkanohtlahtol, masewaltlahtol''
|-
! style="width:35%; vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrau en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|23x15px|border|alt=|link=Estaus Unius]] [[Estaus Unius]]<br />
[[Archivu:Flag of El Salvador.svg|23x15px|border|alt=|link=El Salvador]] [[El Salvador]]<br />
[[Archivu:Flag of Honduras.svg|23x15px|border|alt=|link=Honduras]] [[Honduras]]<ref>[https://www.academia.edu/1987501/The_dilemma_of_indigenous_identity_construction_The_case_of_the_newly_recognized_Nahoa_of_Olancho_Honduras Mark Bonta, «The dilemma of indigenous identity construction: The case of the newly-recognized Nahoa of Olancho, Honduras», ''Temas de Geografía Latinoamericana'', Universidad Nacional Autónoma de México, 2009].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Provincia
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Méxicu]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Puebla]]<br />
[[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]<br />
[[Estau de Hidalgo|Hidalgo]]<br />
[[Estau de Guerrero|Guerrero]]<br />
[[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]]<br />
[[Estau de Méxicu]]<br />
[[Nuevu León]]<br />
[[Ciá de Méxicu]]<br />
[[Morelos]]<br />
[[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]]<br />
[[Jalisco]]<br />
[[Tamaulipas]]<br />
[[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]]<br />
[[Michoacán]]<br />
[[Durango]]<br />
[[Nayarit]]<br />
[[Colima]]<br />
[[Tabasco]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Centroamérica]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Honduras]]<br />
[[El Salvador]]<br />
[[Nicaragua]] (†)<br />
[[Guatemala]] (†)<br />
[[Panamá]] (†)<br />
[[Costa Rica]] (†)
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Norti América]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Estaus Unius]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrantis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
1 815 836 (2024)<br />
'''Nativus''' 1 675 036 en Méxicu<ref>[https://www.economia.gob.mx/datamexico/es/profile/geo/mexico#indigenous-dialect «Principales lenguas indígenas habladas por la población de 3 años y más en México», Data México].</ref><br />
'''Otrus''' 140 800 en EE. UU.<ref>[https://www.ethnologue.com/country/US/ «United States», ''Ethnologue''].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Lista de lenguas por númiru de palrantis|Puestu]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ''Entris los 400 mayoris'' ([[Ethnologue]], 2013)
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Familia lingüística|Familia]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Lenguas yutoaztecas|Yuto-azteca]]<br />
Yuto-azteca meridional<br />
Corachol-aztecanu<br />
Nahua-pochutecu<br />
'''Náhuatl'''
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Dialetu|Dialetus]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua oriental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Mexicanu dela Huasteca]]<br />
[[Mexicanu de Guerrero]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]]<br />
[[Náhuatl central de Veracruz]]<br />
[[Náhuatl de Chichiquila]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Negra]]<br />
[[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]]<br />
[[Náhuatl del Istmu]]<br />
[[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]<br />
[[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]<br />
[[Nahua de Honduras]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua occidental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Náhuatl de Tlaxcala]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]]<br />
[[Náhuatl del sul de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]]<br />
[[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]]<br />
[[Náhuatl de Tetelcingo]]<br />
[[Náhuatl de Nicaragua]]<br />
[[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]]<br />
[[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]]<br />
[[Náhuatl de Michoacán]]<br />
[[Náhuatl de Chiapas]]<br />
[[Náhuatl de Guatemala]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Escreviúra|Escreviúra]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Alfabetu latinu]]<br /><small>([[Escreviúra mexica]] dantis dela [[Conquista de Méxicu]])</small>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Estau oficial
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Oficial en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<ref>[http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html «Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas», Senado dela República, 11 de marçu de 2021].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Regulau por
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]]<br />
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>I diferentis academias localis</div>
<div class="mw-collapsible-content">
Academia Veracruzana delas Lenguas Endígenas<br />
[[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]]<br />
Asociación Coordinaora de Comuniais Endígenas d’El Salvador<br />
Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras
</div>
</div>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Códigus
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-2]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <code>nah</code>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-3]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Varius
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Glottolog]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [https://glottolog.org/resource/languoid/id/azte1234 <code>azte1234</code>]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.45em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Nawatlahtolli pan tlaltepaktli.svg|275px|center]]
|-
| colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em 0.45em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%; text-align:left;">
<div style="text-align:center;">'''Destensión del náhuatl'''</div>
<div class="mw-collapsible-content">
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#001E60; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con más de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#004F96; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con menus de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#0086D8; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Paísis ondi una lengua nahua es reconocía, inque no es lengua oficial<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#F7D5FF; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Otrus paísis ondi dessistin comuniais chicas de palrantis
</div>
</div>
|}
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Estoria ==
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pairis a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
{{AP|Escreviúra mexica}}
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
42kv9ly2bkggdea5g0xiaq377pwia2q
143973
143972
2026-08-17T22:52:53Z
Olarcos
82
/* Escreviúra */
143973
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background-color:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.4em 0.5em;" | Náhuatl / mexicanu
|-
| colspan="2" style="text-align:center; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.2em 0.5em 0.45em;" | ''Nawatlahtolli, mexihkatlahtolli, mexkatl, melaktlahtol, mehkanohtlahtol, masewaltlahtol''
|-
! style="width:35%; vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrau en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|23x15px|border|alt=|link=Estaus Unius]] [[Estaus Unius]]<br />
[[Archivu:Flag of El Salvador.svg|23x15px|border|alt=|link=El Salvador]] [[El Salvador]]<br />
[[Archivu:Flag of Honduras.svg|23x15px|border|alt=|link=Honduras]] [[Honduras]]<ref>[https://www.academia.edu/1987501/The_dilemma_of_indigenous_identity_construction_The_case_of_the_newly_recognized_Nahoa_of_Olancho_Honduras Mark Bonta, «The dilemma of indigenous identity construction: The case of the newly-recognized Nahoa of Olancho, Honduras», ''Temas de Geografía Latinoamericana'', Universidad Nacional Autónoma de México, 2009].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Provincia
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Méxicu]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Puebla]]<br />
[[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]<br />
[[Estau de Hidalgo|Hidalgo]]<br />
[[Estau de Guerrero|Guerrero]]<br />
[[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]]<br />
[[Estau de Méxicu]]<br />
[[Nuevu León]]<br />
[[Ciá de Méxicu]]<br />
[[Morelos]]<br />
[[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]]<br />
[[Jalisco]]<br />
[[Tamaulipas]]<br />
[[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]]<br />
[[Michoacán]]<br />
[[Durango]]<br />
[[Nayarit]]<br />
[[Colima]]<br />
[[Tabasco]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Centroamérica]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Honduras]]<br />
[[El Salvador]]<br />
[[Nicaragua]] (†)<br />
[[Guatemala]] (†)<br />
[[Panamá]] (†)<br />
[[Costa Rica]] (†)
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Norti América]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Estaus Unius]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrantis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
1 815 836 (2024)<br />
'''Nativus''' 1 675 036 en Méxicu<ref>[https://www.economia.gob.mx/datamexico/es/profile/geo/mexico#indigenous-dialect «Principales lenguas indígenas habladas por la población de 3 años y más en México», Data México].</ref><br />
'''Otrus''' 140 800 en EE. UU.<ref>[https://www.ethnologue.com/country/US/ «United States», ''Ethnologue''].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Lista de lenguas por númiru de palrantis|Puestu]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ''Entris los 400 mayoris'' ([[Ethnologue]], 2013)
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Familia lingüística|Familia]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Lenguas yutoaztecas|Yuto-azteca]]<br />
Yuto-azteca meridional<br />
Corachol-aztecanu<br />
Nahua-pochutecu<br />
'''Náhuatl'''
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Dialetu|Dialetus]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua oriental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Mexicanu dela Huasteca]]<br />
[[Mexicanu de Guerrero]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]]<br />
[[Náhuatl central de Veracruz]]<br />
[[Náhuatl de Chichiquila]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Negra]]<br />
[[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]]<br />
[[Náhuatl del Istmu]]<br />
[[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]<br />
[[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]<br />
[[Nahua de Honduras]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua occidental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Náhuatl de Tlaxcala]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]]<br />
[[Náhuatl del sul de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]]<br />
[[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]]<br />
[[Náhuatl de Tetelcingo]]<br />
[[Náhuatl de Nicaragua]]<br />
[[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]]<br />
[[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]]<br />
[[Náhuatl de Michoacán]]<br />
[[Náhuatl de Chiapas]]<br />
[[Náhuatl de Guatemala]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Escreviúra|Escreviúra]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Alfabetu latinu]]<br /><small>([[Escreviúra mexica]] dantis dela [[Conquista de Méxicu]])</small>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Estau oficial
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Oficial en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<ref>[http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html «Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas», Senado dela República, 11 de marçu de 2021].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Regulau por
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]]<br />
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>I diferentis academias localis</div>
<div class="mw-collapsible-content">
Academia Veracruzana delas Lenguas Endígenas<br />
[[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]]<br />
Asociación Coordinaora de Comuniais Endígenas d’El Salvador<br />
Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras
</div>
</div>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Códigus
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-2]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <code>nah</code>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-3]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Varius
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Glottolog]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [https://glottolog.org/resource/languoid/id/azte1234 <code>azte1234</code>]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.45em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Nawatlahtolli pan tlaltepaktli.svg|275px|center]]
|-
| colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em 0.45em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%; text-align:left;">
<div style="text-align:center;">'''Destensión del náhuatl'''</div>
<div class="mw-collapsible-content">
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#001E60; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con más de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#004F96; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con menus de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#0086D8; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Paísis ondi una lengua nahua es reconocía, inque no es lengua oficial<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#F7D5FF; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Otrus paísis ondi dessistin comuniais chicas de palrantis
</div>
</div>
|}
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Felipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Estoria ==
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pairis a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
araf3ov3ea41tzip52hcw6mo1v8lr8d
143981
143973
2026-08-18T11:30:30Z
Olarcos
82
143981
wikitext
text/x-wiki
{| class="infobox" style="float:right; clear:right; width:300px; margin:0 0 1em 1em; border:1px solid #a2a9b1; border-spacing:2px; background-color:#f8f9fa; color:#202122; font-size:88%; line-height:1.5em;"
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:125%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.4em 0.5em;" | Náhuatl / mexicanu
|-
| colspan="2" style="text-align:center; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.2em 0.5em 0.45em;" | ''Nawatlahtolli, mexihkatlahtolli, mexkatl, melaktlahtol, mehkanohtlahtol, masewaltlahtol''
|-
! style="width:35%; vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrau en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<br />
[[Archivu:Flag of the United States.svg|23x15px|border|alt=|link=Estaus Unius]] [[Estaus Unius]]<br />
[[Archivu:Flag of El Salvador.svg|23x15px|border|alt=|link=El Salvador]] [[El Salvador]]<br />
[[Archivu:Flag of Honduras.svg|23x15px|border|alt=|link=Honduras]] [[Honduras]]<ref>[https://www.academia.edu/1987501/The_dilemma_of_indigenous_identity_construction_The_case_of_the_newly_recognized_Nahoa_of_Olancho_Honduras Mark Bonta, «The dilemma of indigenous identity construction: The case of the newly-recognized Nahoa of Olancho, Honduras», ''Temas de Geografía Latinoamericana'', Universidad Nacional Autónoma de México, 2009].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Provincia
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Méxicu]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Puebla]]<br />
[[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]<br />
[[Estau de Hidalgo|Hidalgo]]<br />
[[Estau de Guerrero|Guerrero]]<br />
[[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]]<br />
[[Estau de Méxicu]]<br />
[[Nuevu León]]<br />
[[Ciá de Méxicu]]<br />
[[Morelos]]<br />
[[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]]<br />
[[Jalisco]]<br />
[[Tamaulipas]]<br />
[[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]]<br />
[[Michoacán]]<br />
[[Durango]]<br />
[[Nayarit]]<br />
[[Colima]]<br />
[[Tabasco]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Centroamérica]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Honduras]]<br />
[[El Salvador]]<br />
[[Nicaragua]] (†)<br />
[[Guatemala]] (†)<br />
[[Panamá]] (†)<br />
[[Costa Rica]] (†)
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Norti América]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Estaus Unius]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Palrantis
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
1 815 836 (2024)<br />
'''Nativus''' 1 675 036 en Méxicu<ref>[https://www.economia.gob.mx/datamexico/es/profile/geo/mexico#indigenous-dialect «Principales lenguas indígenas habladas por la población de 3 años y más en México», Data México].</ref><br />
'''Otrus''' 140 800 en EE. UU.<ref>[https://www.ethnologue.com/country/US/ «United States», ''Ethnologue''].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Lista de lenguas por númiru de palrantis|Puestu]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | ''Entris los 400 mayoris'' ([[Ethnologue]], 2013)
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Familia lingüística|Familia]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Lenguas yutoaztecas|Yuto-azteca]]<br />
Yuto-azteca meridional<br />
Corachol-aztecanu<br />
Nahua-pochutecu<br />
'''Náhuatl'''
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Dialetu|Dialetus]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua oriental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Mexicanu dela Huasteca]]<br />
[[Mexicanu de Guerrero]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]]<br />
[[Náhuatl central de Veracruz]]<br />
[[Náhuatl de Chichiquila]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Negra]]<br />
[[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]]<br />
[[Náhuatl del Istmu]]<br />
[[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]<br />
[[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]<br />
[[Nahua de Honduras]]
</div>
</div>
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>[[Variantis del náhuatl|Nahua occidental]]</div>
<div class="mw-collapsible-content">
[[Náhuatl de Tlaxcala]]<br />
[[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]]<br />
[[Náhuatl del sul de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]]<br />
[[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]]<br />
[[Náhuatl de Tetelcingo]]<br />
[[Náhuatl de Nicaragua]]<br />
[[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]]<br />
[[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]]<br />
[[Náhuatl de Michoacán]]<br />
[[Náhuatl de Chiapas]]<br />
[[Náhuatl de Guatemala]]
</div>
</div>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Escreviúra|Escreviúra]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Alfabetu latinu]]<br /><small>([[Escreviúra mexica]] dantis dela [[Conquista de Méxicu]])</small>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Estau oficial
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Oficial en
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [[Archivu:Flag of Mexico.svg|23x15px|border|alt=|link=Méxicu]] [[Méxicu]]<ref>[http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html «Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas», Senado dela República, 11 de marçu de 2021].</ref>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | Regulau por
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" |
[[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]]<br />
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%;">
<div>I diferentis academias localis</div>
<div class="mw-collapsible-content">
Academia Veracruzana delas Lenguas Endígenas<br />
[[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]]<br />
Asociación Coordinaora de Comuniais Endígenas d’El Salvador<br />
Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras
</div>
</div>
|-
! colspan="2" style="text-align:center; font-size:105%; font-weight:bold; color:#000; background-color:#80BFFF; padding:0.25em 0.5em;" | Códigus
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-2]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | <code>nah</code>
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[ISO 639-3]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | Varius
|-
! style="vertical-align:top; text-align:left; font-weight:bold; padding:0.2em 0.5em;" | [[Glottolog]]
| style="vertical-align:top; padding:0.2em 0.5em;" | [https://glottolog.org/resource/languoid/id/azte1234 <code>azte1234</code>]
|-
| colspan="2" style="text-align:center; padding:0.45em 0.2em 0.2em;" | [[Archivu:Nawatlahtolli pan tlaltepaktli.svg|275px|center]]
|-
| colspan="2" style="padding:0.2em 0.5em 0.45em;" |
<div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="width:100%; text-align:left;">
<div style="text-align:center;">'''Destensión del náhuatl'''</div>
<div class="mw-collapsible-content">
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#001E60; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con más de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#004F96; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Estaus mexicanus con menus de 10 000 palrantis<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#0086D8; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Paísis ondi una lengua nahua es reconocía, inque no es lengua oficial<br />
<span style="display:inline-block; width:1.25em; height:1.25em; background:#F7D5FF; border:1px solid #a2a9b1; vertical-align:middle; margin-right:0.35em;"></span>Otrus paísis ondi dessistin comuniais chicas de palrantis
</div>
</div>
|}
{{InterWiki|code=nah}}
{{DEFAULTSORT:Nahuatl}}
El '''náhuatl''' ([[autoglotónimu]]: ''nawatlahtolli'') o '''mexicanu'''<ref>{{Cita web|url=https://dle.rae.es/mexicano|título=mexicano, mexicana {{!}} Diccionario de la lengua española|fechaacceso=2025-03-15|apellido=ASALE|nombre=RAE-|sitioweb=«Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario|idioma=es}}</ref> es una [[macrolengua]] [[lenguas yutoaztecas|yutoazteca]] que se palra prencipalmenti en [[Méxicu]] i [[Centroamérica]]. Durante la mayol parti dela [[estoria del náhuatl]], esti se mantuvu comu [[luengua franca]] dela provincia.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes">{{Cita libro|apellido=Baudot|nombre=Georges|título =Historia de la literatura mexicana desde sus orígenes hasta nuestros días. Las literaturas amerindias de méxico y la literatura en español del siglo XVI|fecha=1996}}</ref><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala">{{Cita publicación|apellido=Lutz|nombre=Christopher|título=Historia sociodemográfica de Santiago de Guatemala, 1541-1773|fecha=1984|página=48}}</ref> Ogañu, l’idioma mexicanu es la [[lenguas de Méxicu|lengua autóctona de Méxicu]] con mayol númiru de palrantis,<ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/mexihko-ik-chikome-tlalli-in-kanin-onka-nepapan-tlahtolli-ipan-nochi-totlaltikpak|título=Mexihko, ik chikome tlalli in kanin onka nepapan tlahtolli ipan-nochi-totlaltikpak}}</ref> con cerca de tres millonis, la mayoría [[bilingüi]] n'[[Idioma castellanu|castellanu]].
La espansión dela lengua poiría tenel encetau cola espansión dela coltura coyotlatelca duranti el sigru V} i el {sigru VI en [[Mesoamérica]],<ref>Solar, 2006; Hers, 1993: 107.</ref> la lengua encetó la su rápida difusión pol [[Eji Neovolcánicu]] i se destendió pola costa del Pacíficu. Fue assina comu dio origui al [[pochutecu]] i a otra rama ena provincia geográfica de Veracruz que más tardi daría origui al [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]].
Poquinu a poquinu, el náhuatl encetó a imponel-si a otras lenguas mesoamericanas ata convertel-si en luengua franca de güena parti dela çona; nuna primera etapa se difundió nel aria central de Méxicu gracias alos [[Coltura tolteca|toltecas]] i los [[tepanecas]]; endispués, nuna segunda etapa, que tuvu lugar a partir del sigru XV, esta lengua s'espalló en tolos territorius conquistáus i domináus pol [[Imperiu mexica]].
Duranti los sigrus que precedierun ala [[Conquista de Méxicu|conquista española i tlaxcalteca del Imperiu mexica]], los mexicas tenían incorporau alos sus dominios güena parti del centru de Méxicu gracias al avanci dela [[Tripri Aliança (Méxicu)|Tripri Aliança]]. L’infrujencia imperial convirtió ala variedá del náhuatl que palravan los abitantis de [[Méxicu-Tenochtitlan]], capital del imperiu, en lengua de prestígiu ena provincia de Mesoamérica. Endispués dela llegada delos [[Imperiu Español|españolis]] a Méxicu, se sistematizó la [[gramática del náhuatl]], que ata entoncis no tenía grafía latina.<ref name="Historia literatura mexicana desde sus orígenes"/><ref name="Historia sociodemográfica Guatemala"/>
Los novohispanus escrevun muchas crónicas, gramáticas, obras poéticas i documentus administrativus en náhuatl durante los sigrus XVI i XVII.<ref>Canger, U. ''Five Studies inspired by Nahuatl verbs in -oa.'' Copenhagen: The Linguistic Circle of Copenhagen, 1980</ref> Esta temprana prática escrita, generalmenti basada ena variedá de Tenochtitlan, tien síu denominada [[náhuatl clásicu]] i es una delas lenguas más documentás i estudiás d’América. Por causa dela populariá i prestígiu del idioma i,<ref name=":21">{{Cita web|url=https://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/17/aih_17_8_012.pdf|título=La política lingüística en México entre Independencia y Revolución (1810-1910)}}</ref> en parti, ala espansión territorial por causa delos conquistaores,<ref name=":4" /> el rei [[Helipi II d'España|Celipi II d'España]] estableció el náhuatl comu idioma oficial del [[Virreinatu de Nueva España]] nel añu 1570.<ref>{{Cita libro|apellidos=|nombre=|enlaceautor=|título=Traductores e intérpretes en los primeros encuentros colombinos|url=https://cvc.cervantes.es/lengua/hieronymus/pdf/03/03_061.pdf|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=Instituto Cervantes|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref>
Ogañu, diversas [[variantis del náhuatl]] s’encontran en comuniais esperriás, prencipalmenti en arias ruralis del centru de Méxicu i a lo largu dela costa del Golfu. Á diferencias considerablis entre variantis i algunas no son mutuamenti inteligiblis. La provincia dela [[Provincia Uasteca|Uasteca]] concentra una güena parti delos palrantis, siendu el [[mexicanu dela Uasteca]] la variedá más palrá. Tolas variedais tienin teníu diferentis graus d’infrujencia del castellanu. Nenguna delas variantis contemporáneas es idéntica al náhuatl clásicu, inque las variantis centralis, palrás alreol del [[Valli de Méxicu]], están más estrechamenti relacionás con esti que las dela [[Varianti del náhuatl#División Centru-Periferia|periferia]].
La evidencia dialectológica indica que las variantis moernas no evolucionun dela variedá palrá en Tenochtitlan, sino de variantis regionalis ya dessistentis dantis dela codificación del nombrau náhuatl clássicu. Siguiendu esta idea, se tien propuestu que la lengua dela capital fue una ''[[lengua koiné|koiné]]'' resultanti del contatu entre palrantis de destintas variantis.<ref>Canger, U. (2011). El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos: con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos. ''Estudios de Cultura Náhuatl'', 42, 246–258. https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/26560.</ref> Ogañu se palra principalmenti en 17 delos 31 estaus de Méxicu (Puebla, Veracruz, Hidalgo, Guerrero, San Luis Potosí, estau de Méxicu, Nuevu León, Morelos, Tlaxcala, Jalisco, Tamaulipas, Oaxaca, Michoacán, Durango, Nayarit, Colima i Tabasco), ena Ciá de Méxicu i en [[Náhuatl en Estadus Uníus|comuniais nahuas d’Estadus Uníus]].<ref>{{Cita web|url=http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|título=Nahuas en Estados Unidos. "Capitales migratorias" de una región indígena del sur de México|fechaacceso=1 de diciembre de 2021|fechaarchivo=30 de noviembre de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20211130204213/http://www.cisan.unam.mx/virtuales/pdfs/migracionLatinos/05.Martha%20Garcia%20.pdf|deadurl=yes}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www5.diputados.gob.mx/index.php/esl/content/download/23985/121046/file/revista47.pdf|título=Las poblaciones indígenas mexicanas en Estados Unidos}}</ref>
== Nombri ==
La terminología gastá pa describil las variedais del idioma s’aplica de manera inconsistentí. Se gastan abondus términus con múrtiplis denotacionis, o una sola agrupación de dialetus tien varius nombrís. A las vezis, los términus más antiguus se sustituyin por otrus más nuevus o col propiu nombri delos palrantis pala su variedá específica. La palabra «náhuatl» es en sí mesma una palabra náhuatl, probablementi del términu ''nawatlahtolli'' ({{Audio|Nawatlajtolli.ogg|escuchar}}), que deriva de ''nawatl'', ‘soníu agradabli’, i ''tlahtolli'', ‘lengua’ o ‘palabra’.<ref name="RAE-náhuatl">{{Cita web
|url= http://lema.rae.es/drae/?val=náhuatl
|título= náhuatl
|fechaacceso=3 de febrero de 2009
|autor= Real Academia Española
|enlaceautor= Real Academia Española
|año= 2005
|obra= Diccionario de la lengua española. 21ª edición
|editorial= Madrid: Santillana
}}</ref> [[Francisco Javier Clavijero|Francisco J. Clavijero]] propusu que’l términu poiría venil de ''anawak'' (cerca del agua), ya que ''anawatlakah'' o ''nawatlakah'' era la voç cola que se denominava alas nacionis dela cuenca del valli de Méxicu.{{harvnp|Clavijero|1970|p=41}} Los lingüistas suelin identificar los dialetus localis del idioma añadiendu comu calificativu el nombri dela provincia ondi se palra.
Durante la epoca del Imperiu mexica, centrau en [[Méxicu-Tenochtitlan]], l’idioma llegó a identificar-si col grupu étnicu políticamenti dominanti mexica i, en conseqüencia, l’idioma mexicanu se describió a menu comu ''mexihkakopa'', lit. ‘ena forma mexica’, o ''mexihkatlahtolli'', ‘lengua mexicana’. Segun Ixtlilxochitl, el náhuatl enaquel tiempu era conocíu col nombri de «colhua», es dizil, de [[Colhuacan]].<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080012516/1080012516_04.pdf|título=Diferencia establecida entre el nahua y el mexicano}}</ref> El términu «aztecanu» rara veç se gasta pal idioma; nostanti, el nombri tradicional gastau polos lingüistas norteamericanus pa las lenguas nahuanas (la rama delas lenguas yutoaztecas que comprendi el náhuatl i el pipil) es «aztecanu general», inque esta denominación no inclui al [[idioma pochutecu]].
Los propius palrantis de náhuatl a menu se refierin al idioma comu «mexicanu» o alguna palabra derivá de ''masewalli'', la palabra náhuatl pa ‘pressona común’. Un exemplu d’estu últimu es el casu del náhuatl palrau en [[Tetelcingo (Morelos)|Tetelcingo]], cuyos palrantis lo llaman ''mösiewalli̱''. Los nahuas de [[Durango]] i [[Nayarit]] se refierin al idioma comu «mexicaneru». Los palrantis delas variantis que gastan ⟨l⟩ i ⟨t⟩ en lugar del dígrafu ⟨[[tl]]⟩ prefierin llamal-lu «náhual» i «náhuat», respetivamenti.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/language_culture/aztec/common-questions-about-nahuatl#QCualNombre|título=Common questions about Nahuatl {{!}} SIL Mexico|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref> Nostanti, el [[Idioma náhuat|náhuat d’El Salvador]] tamién es conocíu polos lingüistas comu «pipil», términu que los palrantis no suelin gastal. Los palrantis del [[náhuatl del Istmu|náhuat del Istmu]] de Tehuantepec lo llaman ''melaꞌtahto̱l'', lit. ‘lengua reita’. Algunas comuniais de nahuatlatus gastan el términu «náhuatl» comu el nombri del idioma, inque paez ser una innovación recienti.
== Clasificación lingüística ==
[[Archivu:Dialectología_nahua.png|derecha|250px|miniatura|Árbol genealógicu del náhuatl]]
El náhuatl perteneci ala [[lenguas yutoaztecas|familia yutonahua]] (yutoazteca), la qual tien una división prehistórica en “yutonahua del norti” i “yutonahua del sur”. Desta última rama se desenvolverun quatru grupus, delos qualis, el grupu “nahuatlanu”,<ref>Así llamado por el Inali; Catálogo de las Lenguas indígenas… primera sección, p. 63.</ref> tamién llamau “nahuanu” o “aztecanu”, dio origui al náhuatl.
El [[Idioma protonahua|protonahua]] es el ancestro de tolas variantis conocías. Segun algunus autoris la primera división del proto-nahua dio origui al estintu [[idioma pochutecu|pochutecu]], quedandu por otra parti lo que los lingüistas norteamericanus llaman ''General Aztec''<ref>[[Ethnologue]] usa la expresión ''core nahuatl''.</ref> o “náhuatl nuclear” segun el [[INALI]], el qual, ala su veç, se dividi en dos ramas: el “náhuatl occidental” i el “náhuatl oriental”''.'' Por últimu, la rama occidental se dividi en “náhuatl dela periferia occidental” i “[[náhuatl central]]”. Tolas variantis dialectalis d’ogañu se desprendin destus grupus.
La subclasificación atual del náhuatl se basa enas investigaciónis de [[Una Canger]] (1980, 1988) i [[Yolanda Lastra]] (1986). [[Una Canger|Canger]] inicialmenti introduju l’esquema d’una agrupación central i dos grupus periféricus; [[Yolanda Lastra|Lastra]] concordó con esta noción, inque difieri en algunus detallis. Canger i Dakin (1985) replantearun una división básica más antigua dela comuniá de palrantis del [[Idioma protonahua|protonahua]] en solu dos ramas, la Occidental i la Oriental, pa justificar i comprendel las variacionis delas variedais orientalis que muestrun una mayol profundidá temporal.
Canger originalmenti consideró la çona central comu una subaria innovadora drentu dela rama occidental, inque en 2011 sugirió qu’emanó comu una [[lengua koiné]] urbana con caraterísticas de dambas dos arias, tantu occidental comu oriental. Canger (1988) incluyó provisionalmenti los dialetus dela Huasteca nel grupu central, mentris Lastra de Suárez (1986) los sitúa ena periferia oriental; Kaufman (2001) i la mayoría delos investigadores atualis acetun estas conclusionis.
Dendi un puntu de vista tipológicu, el náhuatl resalta la su importancia comu exemplu de lengua [[polisintética]] i [[lengua aglutinanti|aglutinanti]], particularmenti ena morfología verbal i ena formación del vocabulariu. Tipológicamenti es, amás, una lengua de núcreu final, ena que’l modificaor sueli precedel al núcreu modificau.<ref>Peralta, 2007:2.</ref>
== Estoria ==
=== Epoca prehispánica ===
Sobre la cuestión del puntu geográficu d’origi, los lingüistas durante el {{siglo|XX||s}} coincidierun en que la familia de [[lenguas yutoaztecas|lenguas yutonahuas]] tuvu origui nel suroesti delos atualis [[Estadus Uníus]].<ref>{{Harvtxt|Canger|1980|p=12}}</ref><ref>{{Harvtxt|Kaufman|2001|p=1}}</ref> Tantu la evidencia dela [[arqueología]] comu la [[etnoesturia]] es compatibli cuna difusión pal sur a través del continenti americanu; esti movimientu de comuniais palrantis se dio en varias oleás dendi los desiertus del norti de Méxicu pal centru de Méxicu. El [[proto-nahua]], por tantu, surgió ena provincia entre [[Estau de Chihuahua|Chihuahua]] i [[Estau de Durango|Durango]].
La migración propuesta de palrantis dela lengua proto-nahua ena provincia [[mesoamericana]] se tien situau en algún momentu alreol del añu 500, pal final del [[períodu clásicu mesoamericanu|períodu Clásicu Tempranu]] ena cronología mesoamericana.{{sfn|Justeson|Norman|Campbell|Kaufman|1985|page=passim}}{{sfn|Kaufman|2001|pages=3–6,12}}{{sfn|Kaufman|Justeson|2007}} dantis de llegal al centru de Méxicu, grupus pre-nahuas probablementi passarun un periodu de tiempu en contatu colas lenguas [[idioma cora|cora]] i [[idioma huichol|huichol]] del occidenti de Méxicu (que tamién son yutoaztecas).{{sfn|Kaufman|2001|pages=3}}
El surgimientu del náhuatl i las sus variantis, por tantu, puu tenel lugar durante la epoca d’apogeu de [[Teotihuacán]]. Las rutas comercialis teotihuacanas sirvierun pa una rápida difusión dela nueva lengua. La identiá dela lengua palrá polos fundaores de Teotihuacán es desconocía; nostanti, durante muchu tiempu tien síu ojetu de debati; assina, enos sigrus {{siglo|XIX}} i {{siglo|XX}} algunus investigadores creían que Teotihuacán tenía síu fundá por palrantis de náhuatl; más tardi, pa finalis del sigru passau, la envestigación [[lingüística]] i [[Arqueología|arqueológica]] encetó a contradezil essi puntu de vista.
[[Archivu:Teotihuacán,_México,_2013-10-13,_DD_24.JPG|miniaturadeimagen|264x264px|Vista dela ciá de [[Teotihuacán]].]]
Agora se crei qu’es más probabli que la lengua teotihuacana estuvu relacioná col [[Idioma totonacu|totonacu]] o fuera d’origi [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoqueanu]].<ref>Kaufman, 2001: 6-7</ref> Güena parti dela migración nahua al centru de Méxicu fue conseqüencia i no causa dela caída de Teotihuacán.<ref>Manzanillla, 2005.</ref> Dendi estas epocas tempranas se dierun préstamus entre las diferentis familias lingüísticas, inclusu a nivel morfosintáticu.
En [[Mesoamérica]], las [[lenguas mayensis]], [[Lenguas otomangues|otomangues]] i [[Lenguas mixezoqueanas|mixezoques]] tenían coexistíu durante milenius. La interacción destas lenguas generó una seri de rasgus comunis en tolas ellas que permitin que pueda palral-si d’un [[aria lingüística mesoamericana]], comu una uniá lingüística, independentementi dela evolución de ca lengua nel su propiu grupu. Endispués de que los nahuas llegarun ala çona d’alta coltura de Mesoamérica, la su lengua tamién adotó algunus delos rasgus que definín l’aria lingüística mesoamericana;<ref>{{harvcoltxt|Dakin|1994}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Kaufman|2001}}</ref> assina, por exemplu, los nahuas adotarun el gastu de sustantivus relacionalis i una forma de construcción possessiva típica delas lenguas mesoamericanas.
Teotihuacán ejercía un poer centralista i marcava las pautas delos señoríus localis, que al paicel tenían que ser legitimáus dendi la metrópolis. Tras el colapsu dela gran ciá, surgierun modelus nuevus pa detental el poer. Juntu con estus modelus, se crei que fue desenvolviendu-si la lengua náhuatl.<ref>López Austin & López Luján, 1998</ref> En particular fue difundía pola coltura Coyotlatelco,<ref>Hers, 1993: 107</ref> nostanti, la lengua no solu era palrá polos sus nativus, sino que poquinu a poquinu fue siendu adotá por grupus [[otomangue]]s más antiguus, que tenían dependíu de Teotihuacán.
Al fundal-si [[Tollan Xicocotitlan|Tula Chicu]] nel {{siglo|VII||s}} ya era evidenti l’infrujencia nahua, inque no era mui intensa; trescientus añus endispués cola refundación desta ciá (alreol del añu 900, en que encetó a conocel-si comu "Tollan", la atual [[Tollan Xicocotitlan|Tula]]), los sus fundaores son reconocíus polas fuentis comu "nahuas-chichimecas", que compartin el poer colos nonohualcas.<ref>Davies, 1977.</ref> Es n’esti momentu qu’el náhuatl adquiri relevancia política. Poquinu endispués se volverá l’idioma oficial delos [[tepanecas]] (que palravan originalmenti una variedá del [[Idioma otomí|otomí]]),<ref>Carrasco, 1979.</ref> i ya nel {{siglo|XIV||s}} fue adotau polos [[acolhuas]] de Tetzcoco.<ref>Dato ampliamente aceptado por los investigadores, como ejemplo tomemos a Brundage, 1982: 28.</ref>
inque se crei que los [[mexicas]] siempri palrarun el náhuatl, es possibli que tamién lo tengan adotau.<ref>Kaufman, 2001: 5; Davies, 1992: 34-35, consideran que eran de habla otomiana.</ref> L’infrujencia política i lingüística desti grupu llegó a destendel-si ena América media i el náhuatl se convirtió nuna lengua franca entre los comerciantis i las élitis de Mesoamérica, por exemplu, entre los mayas [[Quiché (etnia)|quiché]].{{sfn|Carmack|1981|pages=142–143}} [[Tenochtitlan]] creció ata convertel-si nel mayol centru urbanu mesoamericanu, lo qual atruxu alos palrantis de náhuatl d’otras arias en que se tenía destendíu los sigrus anterioes, colo que tuvu nacencia una nueva forma urbana de náhuatl con diversas caraterísticas de distintus dialetus. Esta variedá urbanizá de Tenochtitlan-Tlatelolco es lo que llegó a ser conocíu comu [[náhuatl clásicu]], lo qual tien síu amplamenti documentau durante la epoca virreinal.<ref>Canger, 2011</ref>
=== Epoca virreinal ===
Cola llegada delos españolis al coraçón de Méxicu en 1519 la sitación del idioma náhuatl cambiaríe de manera significativa; pun lau enceta un desplazamientu pola lengua castellana; pol otru, el su gastu oficializau pa la comunicación colos nativus generó l’establecimientu de nuevus assentamientus; ala veç se dio la creación d’una amplia documentación en escreviúra latina, colo qual s’assienta un registru fidedignu pa la su preservación i comprensión, polo que l’idioma siguió siendu importanti enas comuniais nahuas baxu el dominiu español.
Assina mesmu, por causa dela [[colonización tlaxcalteca]], l’idioma llegó a provincias ondi dantis no se palrava, manteniendu el su gastu comu parti dela su identiá, comu lo demuestrun documentus de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]],<ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/354|título=El náhuatl de los tlaxcaltecas de San Esteban de la Nueva Tlaxcala|apellidos=Moreno|nombre=W. Jiménez|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=3|número=1|páginas=84–86|fechaacceso=2022-01-15|idioma=en|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1949.354}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> i registrus en [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]] i [[Municipiu de Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]], [[Nuevu León]].<ref name=":12">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca|fechaacceso=2021-09-14|sitioweb=bibliotecadigital.ilce.edu.mx}}</ref> Una sitación semelhanti tamién se dio nel [[Reinu de Guatemala]],<ref name=":4">{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/266352354_El_nahuatl_y_la_identidad_mexicana_en_la_Guatemala_colonial|título=El náhuatl y la identidad mexicana en la Guatemala colonial|apellidos=Matthew|nombre=Laura|fecha=2000-01-01|publicación=Mesoamérica|volumen=40|fechaacceso=2022-01-14}}</ref> ondi la mayoría dela puebración colonizaora era de puebrus nahuas originarius del centru del antiguu [[Reinu de Méxicu]].
[[Archivu:The Florentine Codex- Life in Mesoamerica IV.tiff|izquierda|miniaturadeimagen|283x283px|Página del Libru IV del ''[[Códici Florentinu]]''; testu náhuatl escritu con carateris latinus.]]
Los españolis se dierun cuenta dela importancia que tenía la lengua i prefirierun acontinar col su gastu a cambial-la; tamién encontrarun que l’aprendizagi de tolas lenguas endígenas de lo qu’ellus llamarían [[Nueva España]] era impossibli ena prática, polo que se concentrarun nel náhuatl. Inmediamentí endispués dela [[Conquista de Méxicu|Conquista]], los [[Franciscanus|missionerus franciscanus]] fundarun escuelas —comu el [[Colegiu de Santa Cruz de Tlatelolco]] en 1536— pa la nobleza endígena col propósitu de reeducal-la drentu delos cánonis occidentalis, ondi aprendían [[teología]], gramática, música i [[matemáticas]].
Ala veç los missionerus emprendierun la redación de gramáticas, llamás enaquella epoca “artis”, delas lenguas endígenas pal su gastu por parti de sacerdotis. La primera gramática náhuatl escrita en 1531 polos franciscanus s’encontra perdía; la más antigua que se preserva fue escrita por [[Andrés de Olmos]] i publicá en 1547. Pa l’añu 1645 se tien noticia de quatru obras más publicás cuyos autoris son, en 1571 [[Alonso de Molina]], en 1595 [[Antonio del Rincón (intelectual nahua)|Antonio del Rincón]], en 1642 Diego de Galdo Guzmán i en 1645 [[Horacio Carochi]]. Esti últimu es considerau ogañu el más importanti delos gramáticus dela epoca virreinal.{{sfn|Canger|1980|p=14}}
Carochi tien síu especialmenti importanti palos investigadores que trebajan ena [[Nueva filología (América Latina)|nueva filología]], por causa del su enfoqui científicu que precedi alas envestigacionis lingüísticas moernas; analiza con más detalli los aspetus fonológicus que los sus predecesoris i inclusu sucessoris, que no tenían tomau en cuenta la pronunciación del cierli glotal ([[saltillu]]), qu’es en realiá una consonanti, o la [[vocalis largas|longitú vocal]]. Un sigru endispués, el filósofu jesuita novohispanu [[Francisco Javier Clavijero]] estudió el lenguagi dela poesía náhuatl, calificándu-lu de “puru, amenu, brillanti i figurau”.<ref>{{Cita web|url=http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080018794/1080018794_12.pdf|título=Estudio de la filosofía y riqueza de la lengua mexicana}}</ref>
[[Archivu:Arte rudimentos leng mexicana.pdf|page=5|miniatura|Manuscritu sobre l’idioma por Fray Joseph de Carranza del {{siglo|XVIII||s}}.|297x297px]]
En 1570 el rei [[Felipi II d’España]] decretó qu’el náhuatl debía convertel-si ena lengua oficial ena [[Nueva España]] col fin de facilital la comunicación entre los españolis i los nativus del virreinatu.<ref >Suárez 1983:165</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.researchgate.net/publication/28222250_La_politica_linguistica_en_la_Nueva_Espana|título=La política lingüística en la Nueva España|apellidos=Wright-Carr|nombre=David|fecha=2007-09-01|publicación=Acta Universitaria|volumen=17|páginas=5–19|fechaacceso=2022-01-13|doi=10.15174/au.2007.156|issn=0188-6266}}</ref> Durante esti periodu la Corona española permiti un altu grau d’autonomía ena administración local delos puebrus endígenas, i en munchus puebrus la lengua náhuatl era la oficial de fechu, tantu escrita comu palrá.<ref>{{Cita web|url=https://davidbowles.medium.com/la-monarqu%C3%ADa-hisp%C3%A1nica-y-el-n%C3%A1huatl-50a0dc10b7fc|título=La monarquía hispánica y el náhuatl|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Bowles|nombre=David|fecha=2019-07-07|sitioweb=Medium|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3765/Ana.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Consideraciones generales de la política lingüística de la Corona en Indias}}</ref>
Durante los sigrus {{siglo|XVI}} i {{siglo|XVII}}, el [[náhuatl clásicu]] se gastó comu lengua literaria, i un gran corpus de documentus desti periodu sobrevivió ata los nuestrus días. Las obras desti periodu incluyin esturias, crónicas, poesía, obras de teatru, obras canónicas cristianas, descripcionis etnográficas i documentus administrativus.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783110591484/pdf|título=Cross-cultural transfer as seen through the Nahuatl lexicon}}</ref>
Comu exemplus se puein citar el ''[[Códici Florentinu]]'', un compendiu de dozi volúminis dela coltura mexica compilau pol franciscanu [[Bernardino de Sahagún]]; la ''[[Crónica Mexicáyotl]]'' de [[Hernando de Alvarado Tezozómoc]], nietu de [[Moctezuma Xocoyotzin|Moctezuma II]], que relata l’origi i el linagi real de Tenochtitlan; los ''[[Cantares mexicanos]]'', que son una colección de poemas en náhuatl; el diccionariu compilau por Alonso de Molina náhuatl-castellanu i castellanu-náhuatl, el qual sigui siendu básicu pa la lexicología moerna; las ''[[Relaciones (Domingo Chimalpáhin)|Relaciones]]'' i el ''Diario'' del cronista [[Domingo Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin|Chimalpahin]], siendu nel últimu ondi registra la visita de [[Hasekura Tsunenaga]]; i el ''[[Huei tlamahuiçoltica]]'', una delas descripcionis en náhuatl dela aparición dela [[Nuestra Señora de Guadalupe (Méxicu)|Virgen de Guadalupe]], cuyo fragmentu más importanti, el ''[[Nican mopohua]]'', s’atribui al goviernaor i intelectual nahua [[Antonio Valeriano]].
[[Archivu:Alabado en lengua mexicana.png|izquierda|234x234px|miniatura|Alabau del añu 1755 en lengua mexicana.]]
Durante un tiempu, la sitación lingüística ena [[Nueva España]] se mantuvu relativamenti establi,<ref>{{Cita web|url=https://mundoalfal.org/sites/default/files/revista/02_cuaderno_009.pdf|título=Multiglosia virreinal novohispana: el náhuatl}}</ref> inque en 1686 el rei [[Carlos II d’España|Carlos II]] emitió una [[real cédula]] col pesqui de limital el gastu de qualquier idioma distintu del castellanu en tol [[Imperiu español]], reiterándu-la en 1691 i 1693, enas qualis ditó la creación dela “parcela escolar” pa la enseñanza del idioma imperial.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 58-59.</ref>
Otru decretu del 10 de mayu de 1770, agora de [[Carlos III d’España|Carlos III]], estableció la creación de nuevus centrus d’enseñança completamenti en castellanu pa la nobleza endígena i trató de quital el náhuatl clásicu comu lengua literaria,<ref>Aguirre Beltrán, 1983:64</ref> inque en 1782 abandonó la su política de castellanización.<ref name=":32">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2571630|título=Las reformas borbónicas en materia lingüística en la Nueva España|apellidos=Bono López|nombre=María|fecha=1999|publicación=Isla de Arriarán: revista cultural y científica|número=14|páginas=471–488|fechaacceso=2024-01-09|issn=1133-6293}}</ref> Ata la [[Independencia de Méxicu]] en 1821, los tribunalís españolis admitían testimonios en náhuatl i documentación comu prueba enos juicius, con tradutoris judicialis que esponían en castellanu.{{sfn|Cline|2000}}
La sitación endígena i dela palra del náhuatl al encetu del movimientu d'[[Independencia de Méxicu|independencia]] en realiá se tenía sosteníu, pos el 66 % dela puebración era endígena delos 6 millonis d’abitantis del país i la lengua mexicana siguía siendu la lengua franca.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 11</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eldiario.es/desalambre/indignacion-mexico-racismo-aprender-indigena_1_1983401.html|título=Así desaparecen las lenguas indígenas en México: "Me daban golpes en la mano por no hablar castellano en la escuela"|fechaacceso=2020-12-13|apellido=Mexico.com|fecha=2018-08-10|sitioweb=ElDiario.es|idioma=es}}</ref> Los indicaoris demográficus muestrun un crecimientu paralelu al dela puebración mestiza de Méxicu.
Las comuniais nahuas ya tenían asimilau el [[cristianismu]] de manera sincrética. Amás, eran parti fundamental dela fuerça produtiva del país; el su desenvolvimiento local se fincava nuna tradición ya consumá durante los últimus 300 añus i que tenía generau pocu cambius ena su organización social i cultural i, de fechu, muchas dessas manifestacionis entavía sobrevivin ata los nuestrus días.
=== Epoca moerna ===
[[Archivu:Nocnopil Joseph de Yturrigaray.png|miniaturadeimagen|292x292px|Bandu oficial de 1803 en náhuatl del traspassu de poeris del virrei [[Félix Berenguer de Marquina]] a [[José de Iturrigaray]].]]
A lo largu dela epoca moerna, la sitación delas lenguas endígenas tien aumentau en precariá ca veç más en Méxicu, i el númiru de palrantis de praticamenti tolas lenguas endígenas tien diminuíu.<ref>{{Cita web|url=https://corrientealterna.unam.mx/territorios/mexico-es-una-nacion-artificial-yasnaya-aguilar/|título=Yásnaya Aguilar: México es una nación artificial|fechaacceso=2022-03-04|fecha=2022-02-26|sitioweb=Corriente Alterna|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elem.mx/estgrp/datos/176|título=Literatura en náhuatl clásico y en las variantes de dicha lengua hasta el presente - Detalle de Estéticas y Grupos - Enciclopedia de la Literatura en México - FLM - CONACULTA|fechaacceso=2022-03-04|sitioweb=www.elem.mx}}</ref> A pesar de qu’el númiru absolutu de palrantis de náhuatl en realiá tien aumentau nel últimu sigru, las puebracionis endígenas se tienin tornau ca veç más marginás ena sociedá mexicana.
Los grandis cambius enas comuniais endígenas se dierun a partir delas reformas agrarias surgías del revolucionariu [[Plan d’Ayutla]] por meyu dela [[Lei Lerdo]] a meyaus del {{siglo|XIX||s}},<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 81</ref> colo qual s’abolían las tierras comunalis i, a partir d’entoncis, los endígenas se vierun forçaus a pagar una seri de nuevus impuestus que, baxu la coación de hacendaus i goviernu, no pudierun pagar, criandu-si los grandis [[latifundius]], lo que provocó que poquinu a poquinu fueran perdiendu las sus tierras, la su identiá, la su lengua i inclusu la su libertá.
Esti procesu aceleró los cambius ena relación assimétrica entre las lenguas endígenas i el castellanu; assina, el náhuatl se vio ca veç más infruenciáu i modificau. Comu primera conseqüencia es observabli una çona de rápida pérdia dela palra i las costumbrís ena costanera delas grandis ciais; comu segunda conseqüencia, se ven çonas ondi la “castellanización” es más fuerti, provocandu un bilingüismu ativu; nuna tercera çona se mantuvierun los palrantis endígenas más aislaus i conservarun más puras las sus tradicionis.
Durante el [[Segundu Imperiu Mexicanu]], l’emperaor [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]] procuró tenel un tradutor especialista en náhuatl-castellanu porque tenía interé en que nel imperiu se gastara más l’idioma que palrava una gran parti dela puebración, polo que se dedicó a aprendel l’idioma mexicanu i el su tradutor, [[Faustino Galicia Chimalpopoca|Faustino Chimalpopoca]], se convirtió nel su maestru.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/330|título=Un edicto de Maximiliano en náhuatl|apellidos=Horcasitas|nombre=Fernando|fecha=2016-09-27|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=3|páginas=230–235|fechaacceso=2022-02-15|idioma=es|issn=0185-0989|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.330}}</ref> Fue mui importanti pa Maximiliano emitil los sus decretus en náhuatl i en castellanu, ya qu’era conscienti de qu’era necessari acercal-si alos ciudadanus ena su propia lengua.<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/296482506_El_indigenismo_de_Maximiliano_en_Mexico_1864-1867|título=El indigenismo de Maximiliano en México (1864-1867)}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://revistapacha.religacion.com/index.php/about/article/view/48|título=El control territorial mediante el uso de la lengua náhuatl en el Segundo Imperio mexicano|apellidos=Bañuelos|nombre=Jesús Francisco Ramírez|fecha=2021-04-21|publicación=Pacha. Revista de Estudios Contemporáneos del Sur Global|volumen=2|número=4|páginas=67–77|fechaacceso=2021-10-31|idioma=es|issn=2697-3677|doi=10.46652/pacha.v2i4.48}}</ref> En 1865, Maximiliano I emitió dos decretus bilingüis (en mexicanu i castellanu) i, el 16 de setiembri de 1866, emitió un editu, tamién bilingüi, sobre el [[Decretu sobre el Fundu Legal|fundu legal]] a favor delos puebrus endígenas.<ref>{{Cita web|url=https://www.lja.mx/2016/09/lenguas-indigenas-maximiliano-legislador-cinefilia-derecho/|título=Lenguas indígenas y Maximiliano el legislador}}</ref>
[[Archivu:Manifiestu_zapatista_en_náhuatl.png|izquierda|miniaturadeimagen|249x249px|Manifiestu d'[[Emiliano Zapata]] en náhuatl emitíu durante la [[Revolución mexicana]].]]
Varius añus endispués, el goviernu de [[Porfirio Díaz]] i las [[Porfiriatu|políticas porfirianas]] tendían ala eliminación delas lenguas nativas, buscandu el desenvolvimiento i el progressu del país baxu un [[nacionalismu]] mexicanu, política siguía polos goviernus posrevolucionarius. Hai que destacar qu’el revolucionariu [[Emiliano Zapata]], tras varius añus combatiendu ena [[Revolución Mexicana]], emitió dos manifiestus en náhuatl el 27 d’abril de 1918.<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/manifestos-nahuatl-de-emiliano-zapata/|título=Manifestos en Nahuatl de Emiliano Zapata, Abril 1918 – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US}}</ref>
Nostanti, solu col goviernu cardenista surgi un verdadeiru interé institucional por comprendel i estudial la coltura endígena, intentandu revertir la tendencia dela incorporación forçá ala coltura nacional, lo que de fechu no passó i acontinó la pérdia ata los añus ochenta. Al enceti de 1950, [[R. H. Barlow]]<ref>{{Cita web|url=https://www.cronica.com.mx/notas-robert_h__barlow_el_albacea_de_lovecraft_y_mesoamericanista_que_difundio_el_nahuatl-1196839-2021|título=Robert H. Barlow, de albacea de Lovecraft a mesoamericanista que difundió el náhuatl|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2021-07-28|sitioweb=https://www.cronica.com.mx/|idioma=es}}</ref> i Miguel Barrios Espinosa<ref>{{Cita libro|título=Mexihkatl itonalama|url=https://books.google.com.mx/books/about/Mexihkatl_itonalama.html?id=7hX_wwEACAAJ&redir_esc=y|editorial=M. Barrios Espinosa.|fecha=1950|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en}}</ref> criarun el ''Mexihkatl Itonalama'', un periódicu en idioma mexicanu que circuló por varius puebrus delos estaus de [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Puebla]] i [[Morelos]],<ref>{{Cita web|url=http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|título=Mexihkatl Itonalama – Xinachtlahtolli|fechaacceso=2022-01-14|idioma=en-US|fechaarchivo=14 de enero de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220114034049/http://xinachtlahtolli.com/mexihkatl-itonalama/|deadurl=yes}}</ref> i la revista ''[[Tlalocan (revista)|Tlalocan]]''<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn20/346.pdf|título=Yancuic tlahtolli: la nueva palabra. Una antología de la literatura náhuatl contemporánea}}</ref> de divulgación.
Cambius significativus se dierun por lo menus dendi meyaus dela década de 1980, inque las políticas educativas en Méxicu se centrarun ena castellanización delas comuniais endígenas, pa enseñar puramenti castellanu i desalental el gastu delas lenguas nativas; estu tuvu comu resultau qu’ogañu un güen númiru de palrantis de náhuatl estén en possibiliá d’escrevil tantu la su lengua comu el castellanu;{{sfn|Suárez|1983|page=168}} entavía assina, la su tasa d’alfabetización en castellanu sigui siendu mui inferior ala media nacional.{{sfn|INEGI|2005|page=49}}
A pesar d’ello, el náhuatl sigui siendu palrau por más de dos millonis de pressonas, delas qualis alreol del 10 % son monolingüis. La supervivencia del náhuatl nel su conjuntu no está en peligru inminenti, inque la supervivencia de ciertus dialetus nahuas sí lo está; i algunus ya se tienin estinguíu durante las últimas décadas del {{siglo|XX||s}}, comu fue el casu del [[náhuatl de Coahuila]], el [[náhuatl de Jalisco]] i el [[náhuatl de Chiapas]].<ref>{{harvcoltxt|Lastra de Suárez|1986}}</ref><ref>{{harvcoltxt|Rolstad|2002|page=passim}}</ref>[[Archivu:Mexihkatl Itonalama.jpg|miniaturadeimagen|Página del ''Mexihkatl Itonalama'' ondi se muestra una narración titulá ''Tonatiw iwan meetstli''.|266x266px]]La década de 1990 vio l’aparición de cambius diametralis enas políticas del goviernu mexicanu palos derechus endígenas i lingüísticus. La evolución delos acuerdus nel ámbitu delos derechus enternacionalis<ref>{{harvcoltxt|Pellicer|Cifuentes|Herrera|2006|page=132}}</ref> combiná con pressionis internas conduju a reformas legislativas i ala creación d’organismus governamentalis descentralizaus; assina, ya pal 2001 el [[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas|Institutu Nacional Indigenista]] dessapareció pa dal passu ala ''[[Comisión Nacional pal Desenvolvimiento delos Puebrus Endígenas]]'' (CDI) i al [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] (INALI), criau en 2003 con responsabiliais pa la promoción i protección delas lenguas endígenas.
En particular, la Lei General de Derechus Lingüísticus delos Puebrus Endígenas<ref>Promulgada el 13 de marzo de 2003.</ref> reconoci tolas lenguas endígenas del país, incluyendu el náhuatl, comu "idiomas nacionalis" i da alos endígenas el derechu a gastal-las en tolas esferas dela vida pública i privá. Nel artículu 11 garantiza l’acessu ala educación obligatoria, bilingüi i intercultural.<ref>{{Cita web |autor=INALI [Instituto Nacional de Lenguas Indígenas] |año=n.d. |título=Presentación de la Ley General de Derechos Lingüísticos |url=http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |obra=Difusión de INALI |editorial=INALI, [[Secretaría de Educación Pública (México)|Secretaría de Educación Pública]] |fechaacceso=31 de marzo de 2008 |urlarchivo= https://web.archive.org/web/20080317120048/http://www.inali.gob.mx/ind-leyes.html |fechaarchivo=17 de marzo de 2008}}</ref> Esta lei da origui al ''Catálogu delas Lenguas Endígenas Nacionalis'' en 2007.<ref>{{Cita publicación|apellidos1=Inali |enlaceautor1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas |título=Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales: Variantes Lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas |publicación=Diario Oficial de la Federación |fecha=2008 |url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf |fechaacceso=25 de octubre de 2015}}</ref> En 2008, l’entoncis alcaldi dela Ciá de Méxicu, [[Marcelo Ebrard]], manifestó el su apoyu al aprendizagi i la enseñanza del náhuatl pa tolos empleaus dela ciá i los que trebejan ena administración pública local.<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/ciudad/89053.html|título=Aprenderán náhuatl funcionarios de GDF|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eleconomista.es/noticias/noticias/371872/02/08/El-alcalde-de-Ciudad-de-Mexico-quiere-revivir-la-lengua-azteca.html|título=El alcalde de Ciudad de México quiere revivir la lengua azteca - eleconomistaamerica.com|fechaacceso=2022-01-14|apellido=elEconomista.es|sitioweb=www.eleconomista.es|idioma=es}}</ref>
En 1867, aproximadamenti el 16 % dela puebración mexicana palrava náhuatl comu lengua materna.<ref>{{Cita web|url=https://muse.jhu.edu/pub/320/oa_edited_volume/chapter/2572406/pdf|título=El liberalismo triunfante. Historia general de México: volumen III}}</ref> En 1895, el náhuatl era palrau por más del 5 % dela puebración. Pal añu 2000, esta proporción tenía caíu al 1,5 %. Teniendu en cuenta el procesu de marginación combinau cola tendencia dela migración alas çonas urbanas i alos Estadus Uníus, algunus lingüistas están advirtiendu sobre la muerti inminenti delas lenguas.{{sfn|Rolstad|2002|page=''passim.''}} Ogañu se palra principalmenti enas çonas ruralis puna classi baxa d’agricultoris de subsistencia.
D’acuerdu col [[INEGI]], el 51 % delos palrantis de náhuatl están involucraus nel setor agrícola i 6 de ca 10 no recibin sueldus o ganan menus del salariu mínimu.{{sfn|INEGI|2005|pages=63–73}} Nostanti, enos últimus añus, l’idioma está ganandu ca veç más populariá, fechu que tien llevau al aumentu de conteníu n’internet nel idioma i ala traducción de sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i juegus comu [[Minecraft]] al náhuatl.
En 2020, la Cámara de Diputaus aprobó el ditamin cun proyetu de decretu que reconoci constitucionalmenti comu lenguas oficialis al castellanu, al mexicanu i alas demás lenguas endígenas, las qualis tienin la mesma validé en términus dela lei a nivel nacional.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/america/mexico/2020/11/19/diputados-las-lenguas-indigenas-tendran-el-mismo-valor-que-el-espanol-ante-la-ley/|título=Diputados: las lenguas indígenas tendrán el mismo valor que el español ante la ley|fechaacceso=2020-12-14|fecha=19 de noviembre de 2020|sitioweb=infobae|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|título=Respalda el Pleno reconocimiento oficial de 68 lenguas indígenas|fechaacceso=2022-04-20|sitioweb=comunicacion.senado.gob.mx|fechaarchivo=25 de mayo de 2022|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220525231110/http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/50490-respalda-el-pleno-reconocimiento-oficial-de-68-lenguas-indigenas.html|deadurl=yes}}</ref> Dendi l’encetu del Deceniu Enternacional de Lenguas Endígenas (DILI 2022-2032) s’están llevandu a cabu diferentis políticas relacionás cola espansión delos idiomas nacionalis enos ámbitus dela educación i espacius públicus, amás delos meyus de comunicación.<ref>{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/Micrositios/DILM2022/decenio_internacional_lenguas_indigenas.html|título=Día Internacional de la Lengua Materna|fechaacceso=2022-12-14|sitioweb=site.inali.gob.mx}}</ref>
La presencia del náhuatl enos meyus está ganandu fuerça, comu se puei vel ena inclusión del náhuatl enas transmisionis en vivu dela [[Copa Mundial de Fúrbol de 2022]].<ref>{{Cita web|url=https://mundoejecutivo.com.mx/mujer-ejecutiva/lin-pavon-la-locutora-que-narra-en-nahuatl-los-partidos-de-mexico-desde-qatar/|título=Lin Pavón, la locutora que narra en náhuatl los partidos de México desde Qatar|fechaacceso=2022-12-14|apellido=Vazquez|nombre=Gustavo|fecha=2022-11-30|sitioweb=Mundo Ejecutivo|idioma=es}}</ref> En 2023, l’estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17">{{Cita web|url=https://www.elsoldecuautla.com.mx/local/nahuatl-sera-la-nueva-asignatura-en-todas-las-escuelas-de-morelos-11074632.html|título=Náhuatl llegará a todas las escuelas de Morelos|fechaacceso=2024-07-08|apellido=Cuautla|nombre=Emmanuel Ruiz {{!}} El Sol de|sitioweb=El Sol de Cuautla {{!}} Noticias Locales, Policiacas, sobre México, Morelos y el Mundo|idioma=es}}</ref> En 2024, los debatís presidencialis de Méxicu se transmitierun con traducción en vivu al náhuatl, maya i [[Idioma tsotsil|tsotsil]].<ref>{{Cita web|url=https://centralelectoral.ine.mx/2024/04/28/ome-weyitlanawatihkah-itlahtolmanawilis-nohkia-motlahtolkwepas-ika-eyi-masewaltlahtolmeh-tlen-ni-tlaltokahyotl/|título=Ome Weyitlanawatihkah Itlahtolmanawilis nohkia motlahtolkwepas ika eyi masewaltlahtolmeh tlen ni tlaltokahyotl|fechaacceso=2024-05-16|apellido=INE|fecha=2024-04-28|sitioweb=Central Electoral|idioma=es}}</ref>
== Distribución i variedais dialetalis ==
[[Archivu:Tlamantlahtolli itlalmachiyo.png|miniaturadeimagen|300x300px|Variantis esturicas i atualis del náhuatl nel territoriu mexicanu clasificás por grupu dialetal.]]
Comu etiqueta lingüística, el términu "náhuatl" comprendi un [[continuo dialetal]] de variantis lingüísticas, las qualis puedin vel-si comu dialetus d’una mesma lengua. Assina, las variantis del náhuatl pertenecin al grupu náhuatl (tamién llamau nahuatlanu i nahuanu) dela familia yutonahua.
El [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas]] reconoci 30 variantis<ref>INALI. ''Catálogo de las lenguas indígenas nacionales''. México, 2010. Disponible en http://www.inali.gob.mx/clin-inali</ref> drentu del grupu lingüísticu etiquetau comu "Nahuatl" i el catálogu [[Ethnologue]] reconoci 28 variantis identificás con códigus [[ISO 639-3]]. La etiqueta "náhuatl" se gasta tamién incluyendu el [[Idioma náhuat|náhuat]] d'[[El Salvador]], conocíu comu "pipil".
En Méxicu, el mexicanu o náhuatl se palra principalmenti en cincu estaus: [[Estau de Guerrero|Guerrero]], [[Estau de Puebla|Puebla]], [[Estau de Hidalgo|Hidalgo]], [[Estau de San Luis Potosí|San Luis Potosí]] i [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], ondi tien en ca estau una puebración superior alos 200 000 palrantis.
Enos estaus de [[Morelos]], [[Estau de Tlaxcala|Tlaxcala]], [[Jalisco]] i [[Nuevu León]] cuenta cuna puebración esperriá o en localiais chicas; de media se puei palral d’una puebración d’alreol de 30 000 palrantis. Enos estaus de [[Tabasco]], [[Michoacán]], [[Estau de Méxicu|Méxicu]], [[Estau d’Oaxaca|Oaxaca]], [[Nayarit]] i [[Estau de Durango|Durango]], assina comu entre los abitantis de [[Milpa Alta]], la presencia es mínima i con possibiliá de perdel-si (esceptu n’Oaxaca).
Las variedais dialetalis s’agrupan en dos ramas principalis, nahua oriental i nahua occidental. Los sus dialetus son:<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/clin-inali/html/l_nahuatl.html|título=Agrupación lingüística: náhuatl (INALI)}}</ref>
=== Nahua oriental ===
Considerá comu la rama más conservaora o la que retomó caraterísticas arcaicas comu el gastu del absolutivu en ''-t''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, está el “mexicanu dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]]” con gran infrujencia delas variantis centralis;
*las variantis del centru de Veracruz, sur de Puebla i Oaxaca con rasgus del Golfu;
*las denominás variantis del “Istmu” (o Golfu) cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-t'', nel sur de Veracruz, Tabasco i Nicaragua; i
*las variantis de Guerrero i Honduras, que tienin una infrujencia significativa delas variantis centralis.
==== [[Mexicanu dela Huasteca]] ====
El '''mexicanu dela Huasteca''' o '''náhuatl huastecu''' es la variedá de náhuatl con mayol númiru de palrantis. inque se reconocin comu tres provincias distintas con particulariais, la [[inteligibiliá mutua|inteligibiliá]] es mui alta entre ellas, siendu del 85 % d’acuerdu con ''[[Ethnologue]]''.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhe|título=Nahuatl, Eastern Huasteca|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Nel estau de Hidalgo (principalmenti enos municipius de [[Huejutla]], [[Jaltocán]], Pisaflores i [[Tenango de Doria]]) es denominau pol INALI '''mexicanu dela Huasteca hidalguensi''' ('''nch'''); ena provincia noroesti de Veracruz es llamau '''náhuatl dela Huasteca veracruzana''' ('''nhe'''); i enos municipius del suresti de San Luis Potosí lo clasifican comu '''náhuatl dela Huasteca potosina''' ('''nhw'''). Tien alreol d’un millón de palrantis en total enas tres arias.<ref>INALI, 2015; Ethnologue en su 26ª edición calcula 1 089 000 hablantes, basado en los censos que son la misma fuente del INALI; [[ethnologue:nhw|Nahuatl, Western Huasteca]] (Huasteca occidental); [[ethnologue:nch|Nahuatl, Central Huasteca]] (Huasteca central); [[ethnologue:nhe|Nahuatl, Eastern Huasteca]] (Huasteca oriental).</ref>
==== [[Mexicanu de Guerrero]] ====
El '''mexicanu de Guerrero''' o '''náhuatl guerrerensi''' durante muchu tiempu fue clasificau ena rama central; nostanti, los estudius revelan un sustratu d’elementus orientalis i los elementus centralis al paicel son innovacionis que se dierun a partir del {{siglo|XIII||s}}.<ref>Dehouve, 1976:137.</ref> Se-l asocia el códigu '''ngu'''. Nel estau de [[Estau de Guerrero|Guerrero]] se presenta una variación dialetal que da origui a quatru variantis distintas: dos dela “Periferia Occidental”; el “náhuatl de Tlamacazapa” i el “náhuatl de Coatepec”. El grosu de palrantis (alreol de 150 000) que son propiamenti del “náhuatl de Guerrero” s’encontran ena provincia centru-montaña del estau; la quarta variedá es el “náhuatl d’Ometepec”, cerca dela Costa Chica, que tien 430 palrantis. Esta última variedá tamién es clasificá ena rama occidental.<ref>''Dakin en'' Ignacio Felipe, 2007:13</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Noresti de Puebla|Náhuatl dela Sierra Noresti]] ====
[[Archivu:Norte de Puebla, Náhuatl.jpg|miniatura|200px|Mapa del norti de Puebla, ondi apareci en açul el náhuatl del noresti central.]]El '''náhuat dela Sierra Noresti de Puebla''' es palrau enos municipius d’Atempan, Ayotoxco, Cuautempan, Cuetzalan, Chignautla, Hueyapan, Hueytamalco, Huitzilán de Serdán, Ixtacamaxtitlán, Jonotla, Nauzontla, Tenampulco, Tetela de Ocampo, Teziutlán, Tlatlauquitepec, Tuzamapan, Xiutetelco, Xochiapulco, Xochitlán, Yaonahuac, Zacapoaxtla, Zautla, Zapotitlán, Zaragoza i Zoquiapan.<ref>INALI, segunda sección, p. 10</ref>
Ethnologue le asigna el códigu '''azz''' (''Nahuatl, Highland Puebla''). Tien 134 737 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue considera según un dato que había 125 mil hablantes en 1983.</ref> N’esta variedá está mui marcau el gastu de /t/ enas palabras en lugar de /tl/; los nativus llaman ala su lengua “mehikanohtahtol” i s’autodenominan “masewalmeh” comu equivalenti de ''genti endígena''.
==== [[Náhuatl central de Veracruz]] ====
Es la variedá que se palra nel centru del estau de Veracruz, principalmenti nel aria al sur dela ciá d'[[Orizaba]].<ref>[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/orizaba/00e-Orizaba-nlv.htm], Orizaba Nawatl, SIL-México, retrieved 19 Nov, 2007</ref> Se-l asocia el códigu '''nlv''' i tamién se-l conoci comu '''náhuatl d’Orizaba''' o '''náhuatl dela Sierra de Zongolica'''. Tien un 79 % d’inteligibiliá col náhuatl de Morelos.
Dessisti un dialetu llamau náhuatl d'[[Ixhuatlancillo]] que se palra nun puebru al norti d’Orizaba. Á varias escuelas primarias i una secundaria que gastan la enseñanza en náhuatl d’Orizaba juntu col castellanu. Tien alreol de 120 000 palrantis.<ref>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nlv Ethnologue], Orizaba Nahuatl, retrieved May 25, 2007</ref>
==== [[Náhuatl de Chichiquila]] ====
El '''náhuatl de Chichiquila''' es la variedá que se palra en varias localiais delos municipius poblanus de [[Chichiquila]] i [[Chilchotla]].<ref>{{Cita web|url=https://arqueologiamexicana.mx/lenguas-indigenas/nahuas-de-la-region-nororiental|título=NÁHUATL DE LA REGIÓN NORORIENTAL|fechaacceso=2024-08-17|fecha=2019-03-14|sitioweb=Arqueología Mexicana|idioma=es}}</ref> Tien un 87 % d’inteligibiliá col náhuat dela Sierra Noresti i un 85 % col náhuatl d’Orizaba. Se-l asocia el códigu '''nhq''' i tien alreol de 7000 palrantis. Está clasificau ena categoría “7”, es dizil, en riesgu altu de dessaparición.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhq/|título=Nahuatl, Huaxcaleca}}</ref>
==== [[Náhuatl de Sierra Negra|Náhuatl dela Sierra Negra]] ====
El '''náhuatl dela Sierra Negra''' es la variedá que se palra ena parti serrana dela provincia de [[Tehuacán]]. Ala variedá palrá ena parti norti dela [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] se-l asocia el códigu '''nsu''' i tien alreol de 25 000 palrantis, delos qualis 16 000 son monolingüis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nsu/|título=Nahuatl, Sierra Negra}}</ref> Ala variedá palrá ena parti sur dela provincia se-l asocia el códigu '''npl''' i es palrá por 92 000 pressonas. Las dos variedais tienin aproximadamenti un 60 % d’inteligibiliá col mexicanu de Morelos.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/npl/|título=Nahuatl, Southeastern Puebla}}</ref>
==== [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] ====
El '''mexicanu d’Oaxaca''' o '''náhuatl oaxaqueñu''' se palra ena [[Sierra Mazateca]] d’Oaxaca. Es la variedá que se destendi dendi el municipiu de [[Teotitlán de Flores Magón|Teotitlán]] ata la provincia cercana a [[Tochtepec]]. Es la variedá viva más sureña nel territoriu mexicanu ogañu i tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl dela Sierra Negra, el náhuatl d’Orizaba i las variantis orientalis de Puebla.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhy|título=Nahuatl, Northern Oaxaca|fechaacceso=2022-01-14|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref> Se-l asocia el códigu '''nhy''' i tien alreol de 13 000 palrantis.
==== [[Náhuatl del Istmu|Náhuatl del istmu]] ====
El INALI engloba tres variantis baxu el nombri de '''náhuat del Istmu''' (tamién llamau '''náhuatl istmeñu'''),<ref>Diario Oficial de la Federación, “Catálogo de las Lenguas Indígenas Nacionales”, p. 14 (Lunes 14 de enero de 2008)</ref> segun los estudius del ''[[Institutu Lingüísticu de Veranu]]'' (SIL polas sus siglas en inglés): ala forma más estremada pal sur, nel municipiu de [[Cosoleacaque]], le correspondi el códigu [[ISO 639-3]] '''nhk'''; ala de [[Mecayapan]], el códigu '''nhx'''; i ala de [[Pajapan]], el códigu '''nhp'''.
La variedá más representativa i estudiá es la de Mecayapan. Tien alreol de 20 000 palrantis, esperriaus tamién nel puebru de [[Tatahuicapan de Juárez|Tatahuicapan]].<ref>[http://www.ethnologue.com/language/nhx] Nahuat de Mecayapan en la página de Ethnologue.com</ref> Nel su procesu fonológicu evolutivu está emparentá col náhuat tabasqueñu i gasta las letras /b/, /d/, /g/ i /r/. Amás, esta variedá se carateriza pol gastu de vocalis largas.<ref>Hurst, 2008</ref>
==== [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]] ====
El '''náhuat tabasqueñu''' o '''náhuatl chontal''' es la variedá que se palra ena [[Chontalpa]]. Está relacioná colas variantis de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, Cosoleacaque i el náhuat d’El Salvador.<ref>[https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/revistas/nahuatl/pdf/ecn07/098.pdf García de León, p. 267]</ref> Es la variedá más oriental nel territoriu mexicanu, dela qual quedan alreol de 30 palrantis que residin ena comunidá de [[Cupilco]] nel municipiu tabasqueñu de [[Comalcalco]]. Se-l asocia el códigu '''nhc''' i está clasificau ena categoría “8b”, es dizil, ábati estinguíu.<ref>[[ethnologue:nhc|Náhuat tabasqueño]]</ref>
==== [[Nahua de Honduras]] ====
El '''nahua hondureñu estándar''' es la variedá gastá nel ámbitu dela Educación Intercultural Bilingüi<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.se.gob.hn/sdgepiah-informacion-general-piah/|título=Secretaría de Educación|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=www.se.gob.hn}}</ref> pol puebru nahua de Honduras nel departamentu de [[Departamentu d’Olancho|Olancho]], específicamenti enos municipius de [[Gualaco]], [[Guata]], [[Jano]] i [[Catacamas]].<ref>{{Cita web|url=https://www.defensoresenlinea.com/pueblo-nahua-en-rescate-de-sus-bienes-y-lengua/|título=Pueblo Nahua en rescate de sus bienes y lengua {{!}} Defensores en Linea|apellido=defensores|fecha=2022|idioma=es-ES}}</ref> Se trata d’una variedá reconstruía, [[Normalización lingüística|codificá]] sobre una basi nahua oriental col pesqui de recuperal la lengua palrá i escrita pal su gastu en tolos ámbitus.<ref>{{Cita web|url=https://opinah.org/noticias-%2F-t%C5%8Dnal%C4%81matl/f/docentes-nahuas-participan-en-el-manual-normativo-del-nahua|título=Docentes nahuas participan en el manual normativo del nahua}}</ref> La su normalización la llevan a cabu docentis dela Organización del Puebru Endígena Nahua de Honduras.<ref>{{Cita web|url=https://www.acicafoc.org/proyecto/pueblo-indigena-nahua/|título=Derechos Territoriales Y Culturales. Pueblo Indígena Nahua (OPINAH)|fecha=2019|sitioweb=Acicafoc|idioma=es}}</ref>
==== [[Náhuatl d’El Salvador]] ====
El '''náhuatl d’El Salvador''', o náhuat comu se-l llama localmenti, es la variedá palrá n'[[El Salvador]]. Está relacioná colas variantis del [[Náhuatl del Istmu|istmu]] nel sur de [[Veracruz (estau)|Veracruz]] i del [[Náhuatl de Tabasco|Tabasco]].
=== Nahua occidental ===
Considerá comu la rama más innovaora o la que desenvolvió caraterísticas nuevas comu el gastu del absolutivu en ''-l''. Tien quatru çonas mui marcás;
*puna parti, están las variantis centralis i el “náhuatl clásicu”;
*las variantis de Jalisco, Durango i Nayarit con absolutivu en ''-t'' i pérdia dela vocal final;
*las denominás variantis dela “periferia occidental” cuna fuerti sustitución del ''-tl'' por ''-l'', en Michoacán i Colima; i
*las variantis de Chiapas i Guatemala, las qualis retoman el absolutivu en ''-t''.
[[Archivu:Nahuatl_map_labeled.svg|miniatura|300px|Mapa delas principalis variedais dialetalis del idioma mexicanu, segun Ethnologue.]]
==== [[Náhuatl central]] ====
El '''náhuatl central''' es una derivación del “nahua occidental” que durante los sigrus {{siglo|XIV}} i {{siglo|XV}} desenvolvió varias innovacionis ala veç qu’assimiló algunas caraterísticas delas demás variantis. Nel mesmu {{siglo|XV||s}} ya presentava una diferenciación i eran considerás diferentis las palras del centru (valli de Méxicu), de Morelos o de Tlaxcala-Puebla. Ena Ciá de Méxicu se palra ena alcaldía de [[Milpa Alta]].<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/mexico/2023-03-27/santa-ana-tlacotenco-el-ultimo-reservorio-del-nahuatl-en-la-capital-mexicana.html|título=Santa Ana Tlacotenco, el último reservorio del náhuatl en la capital mexicana|fechaacceso=2024-08-12|apellido=Soriano|nombre=Rodrigo|fecha=2023-03-27|sitioweb=El País México|idioma=es-MX}}</ref>
==== [[Náhuatl clásicu]] ====
El '''náhuatl clásicu''' o '''mexicanu colonial''' es la denominación dela lengua registrá durante el Virreinatu; esta en realiá refleja una seri de variantis. Güena parti de que paiga solu un idioma se debi al esfuerçu delos frailis que quisierun transmitil, por meyu dela lengua más culta, la fe cristiana. Endispués las autoriais virreinalis, cuna forma más coloquial, dierun cabía ala elaboración de documentus (testamentus, pleitus territorialis, denuncias, etc.) en lengua náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.noticonquista.unam.mx/amoxtli/2270/2257|título=Los nahuas y el náhuatl, antes y después de la conquista|fechaacceso=2021-01-20|sitioweb=www.noticonquista.unam.mx|idioma=es}}</ref>
Los librus i documentus escritus ena Ciá de Méxicu contienin un estilu más eleganti, el que quisierun recuperal los religiosus. Obra diversa procedi d’otras ciais importantis comu Colhuacán, Chalco, Cuauhtitlan, Tlaxcala i Tecamachalco. Las diferencias más marcás entre la variedá de Méxicu i otras se puedin vel al comparal el [[Nican mopohua]] con testus de Jalisco (Yáñez, 2001) o de Guatemala (Dakin, 1996). Se-l asocia el códigu '''nci'''.
==== [[Náhuatl de Tlaxcala]] ====
El '''náhuatl de Tlaxcala''' es una delas variantis que presenta una gran asimetría ena su relación col castellanu,<ref name=":14">{{Cita web|url=https://ciesas.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1015/919/1/TE%20F.N.%202019%20Lucero%20Flores%20Najera.pdf|título=La gramática de la cláusula simple en el náhuatl de Tlaxcala}}</ref> güena parti delos puebrus esturicus que la palran están siendu absorbíus pola mancha urbana dela [[Çona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]], polo que col passu delos añus se tien modificau la su estrutura i fonología; se palra con más freqüencia enos municipius dela provincia occidental del [[Volcán la Malintzi]] i nel sur del estau, comu [[San Francisco Tetlanohcan|Tetlanohcan]], [[Contla de Juan Cuamatzi]], [[Chiautempan]], Teolocholco i [[San Pablo del Monte]]. Es denominau pol [[INALI]] '''mexicanu del orienti central''', se-l asocia el códigu '''nhn''' i tien alreol de 40 000 palrantis.<ref>{{Cita web|url=https://www.ethnologue.com/language/nhn|título=Nahuatl, Central|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=Ethnologue|idioma=en}}</ref>
==== [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl central de Puebla]] ====
El '''náhuatl del noresti central''' (denominación del INALI) es equivalenti al ''Nahuatl, Northern Puebla'' d’Ethnologue col códigu '''ncj'''. Pa la institución mexicana es la variedá palrá en Acaxochitlán (Hidalgo) i enos municipius poblanus de Chiconcuauhtla, Honey, Huauchinango, Jopala, Juan Galindo, Naupan, Pahuatlán, Tlaola, Tlapapcoya, Xicotepec i Zihuateutla. Tien 71 040 palrantis.<ref>INALI, 2015. Según esta fuente la cantidad está sobrestimada pues comparte la región junto a otras variantes, por lo que el cálculo es impreciso; Ethnologue reportaba 60 mil según el Censo de 1990.</ref> Unu delos primerus estudius dela çona lo izu [[Yolanda Lastra]] en [[Acaxochitlán]] en 1980 (veassi bibliografía).
La variedá llamá '''náhuatl dela sierra oesti de Puebla''' es palrá n’Ahuacatlán, Aquixtla, Chignauapan, Tepetzintla i Zacatlán. Se-l asocia el códigu '''nhi''' (''Nahuatl, Zacatlán-Ahuacatlán-Tepetzintla''). Tien 19 482 palrantis.<ref>INALI, 2015; Ethnologue reporta una de las cifras más recientes (2007) basado en estudios del [[SIL]] que cuantificó sólo 17 100 hablantes.</ref> La quarta variedá ena provincia norti de Puebla que reconoci el INALI la denomina '''náhuatl altu del norti de Puebla''' i es palrá únicamenti enos municipius de Francisco Z. Mena i Venustiano Carranza. Tien 1350 palrantis.<ref>INALI, 2015.</ref>
==== [[Náhuatl del sur de Coahuila|Náhuatl de Coahuila]] ====
El '''náhuatl de Coahuila''' es la variedá esturicamenti palrá nel suresti de Coahuila, la [[Comarca Lagunera]] i las provincias centru i noroesti de Nuevu León, principalmenti enos municipius de [[San Esteban de Nueva Tlaxcala|San Esteban]],<ref name=":2" /> [[Parras de la Fuente]],<ref name=":22">{{Cita web|url=http://www.torreon.gob.mx/archivo/pdf/libros/27%20El%20Sur%20de%20Coahuila%20en%20el%20siglo%20XVII.pdf|título=El sur de Coahuila en el siglo XVII}}</ref> [[Guadalupe (Nuevu León)|Guadalupe]]<ref name=":42">{{Cita web|url=https://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/nleon/html/sec_34.html|título=La herencia tlaxcalteca}}</ref> i [[Bustamante (Nuevu León)|Bustamante]].<ref>{{Cita web|url=https://vidauniversitaria.uanl.mx/expertos/destaca-nuevo-leon-por-su-diversidad-linguistica/|título=Destaca Nuevo León por su diversidad lingüística. Universidad Autónoma de Nuevo León}}</ref> A diferencia del restu de variantis en Méxicu, el náhuatl de Coahuila dessistía nuna provincia ábati desprovista d’otrus assentamientus de palrantis de náhuatl,<ref name=":13">{{Cita web|url=https://nahuatl.historicas.unam.mx/index.php/ecn/article/view/78258/69212|título=Levels of acculturation in northeastern New Spain; San Esteban testaments of the seventeenth and eighteenth centuries}}</ref> conviviendu generalmenti con palrantis d’otras lenguas endígenas [[Aridoamérica|aridoamericanas]] i el castellanu.<ref>{{Cita libro|título=Viñedos e indios de desierto: fundación, auge y secularización de una misión jesuita en la frontera noreste de la Nueva España|url=https://www.academia.edu/9559674/Vi%C3%B1edos_e_indios_de_desierto_fundaci%C3%B3n_auge_y_secularizaci%C3%B3n_de_una_misi%C3%B3n_jesuita_en_la_frontera_noreste_de_la_Nueva_Espa%C3%B1a|fecha=2014-11-01|fechaacceso=2024-08-11|nombre=J. Gabriel|apellidos=Martinez-Serna}}</ref> Ogañu se tien desenvolvíu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel municipiu de Bustamante, Nuevu León.
==== [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Morelos]] ====
El '''mexicanu de Morelos''' es una denominación genérica que designa a tola puebración palranti desta lengua nel estau, polo que se presta a confusión. La variedá de Morelos tien un altu grau d’inteligibiliá col náhuatl de Sierra Negra. El [[INALI]] dividi l’estau en quatru variantis; ala más representativa i ala que corresponderíe el códigu '''nhm''' la denomina '''mexicanu de Tetela del Volcán''' (es el náhuatl de Hueyapan i Santa Catarina); las otras variantis son el '''mexicanu de Temixco''' (náhuatl de Cuentepec); el '''mexicanu central baxu''' (palrau enos municipius d’Ayala i Jojutla) i, por supuestu, el [[náhuatl de Tetelcingo]], que denomina '''mexicanu de Puente de Ixtla'''. La puebración total nahuapalranti nel estau es de 19 241 pressonas.<ref>Inegi, 2010 (véase fuente; ''Panomarama Sociodemográfico de Morelos'', p. 9</ref> A partir de 2024, la Secretaría d’Educación del Estau de Morelos estableció la enseñanza obligatoria del idioma en tolas escuelas dela entiá.<ref name="dup-0-17" />[[Archivu:Nahuatl in Mexico.svg|miniaturadeimagen|300x300px|Númiru de palrantis por estau mexicanu nel añu 2020. Fuenti: INEGI.]]
==== [[Náhuatl de Tetelcingo]] ====
El '''náhuatl de Tetelcingo''' o ''mösiewalli̱'', enque emparentau col náhuatl clásicu, tuvu una evolución qu'á obligau alos investigadores a desenvolver un sistema d'escreviúra mui particular.<ref>Pittman, 1948: 237.</ref> El primer estudiu desta variedá lo izu William Cameron Townsend en 1935. Es palrau por cerca de 3500 pressonas nel municipiu de [[Cuautla de Morelos]] ([[Morelos]]). A esta variedá se-l asocia el códigu '''nhg'''.
==== [[Náhuatl de Nicaragua]] ====
El '''náhuat nicaragüensi''' o '''mexicanu de Nicaragua''' es la variedá esturicamenti palrá ena Costa del Pacíficu de Nicaragua i n’assentamientus nahuas de Costa Rica i Panamá.<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Lothrop_1998.pdf|título=Las culturas indígenas prehispanas de Nicaragua y Costa Rica}}</ref> Tamién se-l conoci comu '''náhuatl niquiranu''' i fue documentau nel {{siglo|XIX||s}} ena isla d'[[Ometepe]].<ref>{{Cita web|url=https://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/sites/antharky.ucalgary.ca.mccafferty/files/Squier_1990.pdf|título=Observations on the archaeology and ethnology of Nicaragua}}</ref> A diferencia d’otras variantis centroamericanas, esti deriva del náhuatl central del valli de Méxicu.<ref>{{Cita web|url=https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuadro-descriptivo-y-comparativo-de-las-lenguas-indigenas-de-mexico-o-tratado-de-filologia-mexicana-vol-i--0/html/a663411c-080f-4008-9a70-9564c5c3384c_14.html|título=Cuadro descriptivo y comparativo de las lenguas indígenas de México : o Tratado de filología mexicana. [Vol. I]|fechaacceso=2024-08-15|apellido=Cervantes|nombre=Biblioteca Virtual Miguel de|sitioweb=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|idioma=es}}</ref>
==== [[Idioma mexicaneru|Mexicaneru de Durango]] ====
El '''náhuat de Durango''' o '''mexicanu del noroesti'''<ref>{{Cita publicación|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf|título=Catálogo de Lenguas Indígenas Nacionales|fecha=14 de enero de 2008|publicación=Diario Oficial de la Federación|fechaacceso=11 de octubre de 2015|página=30|apellidos1=Instituto Nacional de Lenguas Indígenas}}</ref> es una variedá que tamién se conoci comu '''náhuatl mexicaneru''' i se palra enos estaus de Durango i Nayarit, enas puebracionis de San Pedro de las Jícoras, San Juan de Buenaventura, entre otras. Los nahuas desta provincia descendin delos [[Caxcán|caxcanes]] i tienin una interacción mui ativa colos [[tepehuanes]], [[coras]] i [[huicholes]], colos que compartin territoriu i varias tradicionis.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863|título=Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental|apellidos=Jáuregui y Magriñá|nombre=Jesús y Laura|fecha=2002|publicación=Dimensión Antropológica, vol. 26: 27- 81.}}</ref>
Antiguamenti, tamién era palrau en Zacatecas,<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/0635007k|título=Spiritual Geographies of Indigenous Sovereignty: Connections of Caxcan with Tlachialoyantepec and Chemehuevi with Mamapukaib|apellidos=Ocampo|nombre=Daisy|fecha=2019|editorial=UC Riverside|fechaacceso=2024-08-12|idioma=en}}</ref> el sur de Sinaloa, Aguascalientes i los [[Altus de Jalisco]].<ref name=":6" /> La su supervivencia ogañu se á debíu al aislamientu i ala poca acessibiliá delas sus comuniais; vivin d'una economía autosuficienti; la su lengua es la usual ena vida cotidiana. Enque ena su mayoría son bilingüis, no aprendin el castellanu ata endispués delos 5 o 6 añus. Cuenta con alreol de 1300 palrantis. Se-lis asocia el códigu '''azd''' ala variedá de Durango i el códigu '''azn''' ala variedá de Nayarit.
==== [[Náhuatl de Jalisco|Mexicanu de Jalisco]] ====
El '''náhuat de Jalisco''' o '''mexicanu del occidenti'''<ref>''Catálogo de las Lenguas''…segunda sección, pág. 29 [https://www.inali.gob.mx/pdf/CLIN_completo.pdf]</ref> es la variedá esturicamenti palrá nel estau de Jalisco i compartía rasgus col náhual de Michoacán.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.revistas.unam.mx/index.php/antropologia/article/view/24198|título=El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán|apellidos=Coalla|nombre=Leopoldo Valiñas|fecha=1979|publicación=Anales de Antropología|volumen=16|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2448-6221|doi=10.22201/iia.24486221e.1979.0.24198}}</ref> Fue la primera variedá en tenel la su propia gramática, elaborá en 1692 por Fray Juan Guerra i titulá ''Arte de la lengua mexicana que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán''. Otra gramática desta variedá fue publicá nel añu 1765.<ref>{{Cita libro|título=Arte, vocabulario y confessionario en el idioma mexicano, : como se usa en el Obispado de Guadalaxara,|url=http://archive.org/details/artevocabularioy00cort|editorial=[Puebla] : En la Imprenta del Colegio Real de San Ignacio de la Puebla de los Angeles|fecha=1765|fechaacceso=2024-08-12|apellidos=John Carter Brown Library|nombre=Jerónimo Tomás de Aquino}}</ref>
Las imposicionis por parti delos goviernus localis durante el [[Porfiriatu]] fuerun causa d’una rápida pérdia dela palra al enceti del {{siglo|XX||s}}; los goviernus posrevolucionarius no mostrarun una mejor disposición ni siquiera pal su estudiu, polo que ena década delos sessenta i setenta, quandu lingüistas i investigadores quisierun estudial-lu, ya estava moribundu.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/download/53/53|título=El náhuatl actual en Jalisco}}</ref><ref>Valiñas, 1979:341</ref> Ogañu, la educación bilingüi-endígena está llevandu a cabu un proyetu de [[Revitalización lingüística|recuperación lingüística]] nel estau.<ref>{{Cita web|url=https://www.20minutos.com.mx/noticia/481937/0/jalisco-trabaja-en-el-rescate-y-permanencia-de-la-lengua-materna/|título=Jalisco trabaja en el rescate y permanencia de la lengua materna|fechaacceso=2022-01-14|fecha=2019-02-18|sitioweb=www.20minutos.com.mx - Últimas Noticias|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://rei.iteso.mx/bitstream/handle/11117/7361/TOG_Victoriano%20de%20la%20Cruz%20Cruz.pdf?sequence=1&isAllowed=y|título=Entre el desplazamiento lingüístico y reinstalación del mexicano de Cuzalapa, Jalisco}}</ref>
==== [[Náhuatl de Michoacán]] ====
El '''náhual de Michoacán''' o '''mexicanu central d’occidenti''' es palrau ena costa de Michoacán i parti dela sierra pegá a esta;<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/resources/archives/63110|título=Gramática breve del náhuatl de Michoacán|fechaacceso=2024-08-12|fecha=2022-09-15|sitioweb=SIL International|idioma=en}}</ref> tien sufríu una gran pérdia de palrantis, inque es ala veç una delas que más s’apega alas sus tradicionis. Pa recuperal la su lengua se tien implementau la educación endígena obligatoria durante los tres primerus ciclús escolaris dela educación básica i se promuevi la escreviúra literaria.<ref>[http://www.ethnologue.com/language/ncl] Ethnologue.</ref> Tien 2809 palrantis enos estaus de Michoacán i Colima. Se-l asocia el códigu '''ncl'''.
==== [[Náhuatl de Chiapas]] ====
El '''náhuat chiapanecu''' o '''mexicanu de Chiapas''' es la variedá esturicamenti palrá nel noroesti de Chiapas,<ref>{{Cita web|url=https://juanpedroviqueira.colmex.mx/wp-content/uploads/2023/03/lenguas-chiapas.pdf|título=Los pueblos indígenas de Chiapas. Atlas etnográfico}}</ref> específicamenti enos municipius de [[Bochil]], [[Soyaló]], [[Copainalá]] i [[Jitotol]].<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas-filologicas.unam.mx/tlalocan/index.php/tl/article/view/323|título=Los ultimos reductos de la lengua nahuatl en los Altos de Chiapas|apellidos=Zantwijk|nombre=Rudolf Van|fecha=1963|publicación=Tlalocan|volumen=4|número=2|páginas=179–184|fechaacceso=2024-08-12|idioma=es|issn=2954-5242|doi=10.19130/iifl.tlalocan.1963.323}}</ref> Esta variedá de náhuatl, a pesar de formar parti del grupu central, tien retomau el gastu del absolutivu en ''-t''. Nel [[municipiu de Huehuetán]] tamién dessistió una comunidá nahua. Nostanti, la variedá huehueteca, conocía tamién comu "waliwi", no puu ser documentá más allá d’un númiru mui reducíu de palabras i oracionis cortas.<ref>{{Cita web|url=https://mna.inah.gob.mx/docs/anales/921.pdf|título=La lengua de Huehuetán (Waliwi)}}</ref>
==== [[Náhuatl de Guatemala]] ====
El '''náhuat guatemaltecu''' o '''mexicanu de Guatemala''' es la variedá esturicamenti palrá enos departamentus del suresti de Guatemala.<ref name="Manuscritos náhuatl centroamericano">{{Cita publicación|apellido=Romero Florián|nombre=Sergio Romero|título=Los manuscritos en náhuatl centroamericano y la historia cultural de Guatemala|fecha=2017|editorial=Anales de la Academia de Geografía e Historia de Guatemala, XCII|url=https://www.academia.edu/es/39991196/Los_manuscritos_en_náhuatl_centroamericano_y_la_historia_cultural_de_Guatemala}}</ref> inque se dexó de palral nel {{siglo|XIX||s}}, esta variedá está bien documentá i tien inclusu la su propia gramática, llamá ''Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala qual se habla en Ezcuintla y otros pueblos deste reyno'', escrita alreol de 1700.<ref>{{Cita web|url=https://nahuatl-nawat.org/items/show/37|título=Náhuatl/Nawat en Centroamérica {{!}} Arte de la lengua vulgar mexicana de Guatemala|fechaacceso=2024-08-12|sitioweb=nahuatl-nawat.org}}</ref> Los sitius ondi dessisti un registru importanti del gastu escritu del náhuat guatemaltecu son [[Escuintla (ciá)|Escuintla]], [[Masagua]], [[Santa María Ixhuatán]],<ref>{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/43024970/El_T%C3%ADtulo_de_Santa_Mar%C3%ADa_Ixhuat%C3%A1n_un_texto_del_siglo_XVII_en_n%C3%A1huatl_centroamericano|título=El Título de Santa María Ixhuatán: un texto del siglo XVII en náhuatl centroamericano|apellidos=Romero|nombre=Sergio|apellidos2=Vielman|nombre2=Margarita Cossich|fecha=2015-01-01|publicación=XXVIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2014|fechaacceso=2024-08-12}}</ref> Sinacantán, [[Guazacapán]], Nancinta, [[Pasaco]], [[Salamá]] i [[San Agustín Acasaguastlán]].<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/983080|título=On the So-Called Alaguilac Language of Guatemala|apellidos=Brinton|nombre=D. G.|fecha=1887|publicación=Proceedings of the American Philosophical Society|volumen=24|número=126|páginas=366–377|fechaacceso=2024-08-12|issn=0003-049X}}</ref>
== Enseñança del náhuatl ==
La enseñança del idioma náhuatl, al igual que qualquier otru idioma nel mundu, se da nel sen maternal d’un hogar, es dizil, se transmiti de pairis a ijus. Estu conlleva toa una seri de fatoris socioculturalis que determinan distintus graus d’assimilación i proporcionan distintus nivelis de comprensión i interpretación. Essencialmenti, se puedin consideral dos tipus de palrantis: los que simplementi reproducin la palra del su entornu, inclusu sin necessiá d’aprendel a escrevil-la, i, por otru lau, los que la cultivan, ya sea oralmenti o por escritu, pa desenvolver una mayol capaciá de comunicación clara.
La lengua náhuatl durante la epoca prehispánica carecía d’un sistema d’escreviúra pa la su enseñança, lo qual era de fechu innecesariu, ya que, fueraparti del aprendizagi nel hogar, dessistían institucionis d’educación obligatoria ondi aprendían a distinguil la palra común (''masewallahtolli'') dela palra eleganti (''tekpillahtolli''). Enas escuelas endígenas (''[[telpochcalli|telpochkalli]]'', ''[[Calmécac|kalmekak]]'' o ''kwikakalli'') se ponía muchu énfasis ena adquisición d’albeliais n'[[oratoria]], s’aprendían de memoria largus discursus moralis, esturicus, obras de teatru i cantus. Estu hazía dela enseñança dela lengua i, en sí, dela educación un modelu d’esitu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
Al llegal los españolis i reconocel la utiliá del sistema, aprovechárun-lu, permitiendu qu’el náhuatl acontinara en gastu. Los peninsularis se vierun obligaus a aprendel l’idioma nativu, lo que provocó ala su veç qu’escrevieran trataus pa la su comprensión i gastu ena [[catequización]] del endígena. En realiá, la enseñança del náhuatl siguió dándu-si de manera natural, por meyu del gastu generalizau. La creación de centrus d’estudiu durante el [[Virreinatu de Nueva España|Virreinatu]] fue pal conocimientu i desenvolvimiento delas ciencias —entre ellas la [[escolástica]]— i no pa l’alfabetización delos endígenas; solu la nobleza nahua tenía derechu a aprendel a leel i escrevil la su lengua, i el grosu del puebru tenía qu’acudil antel “escribanus” pa la creación d’algún documentu.<ref name="León-Portilla_1">León-Portilla, 1983: 63-70</ref>
La sitación colonial se destendió ata el {{siglo|XX||s}}, ondi al encetu dela [[revolución mexicana]] la puebración endígena era un 90 % analfabeta.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 294-295</ref> Cola creación dela [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública]] durante el mandatu d'[[Álvaro Obregón]], se planteó un departamentu d’educación endígena; nostanti, acontinó el debati entre el gastu o desgastu delas lenguas vernáculas. No fue ata 1940 qu’el apoyu del presidenti [[Lázaro Cárdenas del Río|Lázaro Cárdenas]] permitió implemental programas d’educación en lengua materna, cuyos esperimentus pilotu funcionarun, inque al establecel-los a nivel nacional perdierun solidé.<ref>Aguirre Beltrán, 1983: 312, 328-331</ref> Goviernus posteriores se centrarun ena castellanización, dexandu a un lau la enseñança delas lenguas nativas; a meyaus delos ochenta ya se contava cuna tasa superior al 70 % d’endígenas alfabetizaus, nostanti, solu el 20 % sabía escrevil el su propiu idioma.<ref>INEGI, 2005</ref>
Nuevus programas pilotu durante los ochenta i noventa por parti dela [[SEP]] fuerun la basi d’una educación bicultural enfocá primeru ena escreviúra i palra dela lengua materna, i a partir del quartu ciclu escolar nel aprendizagi del castellanu. Durante el ciclu 1993-94 aparecin los primerus librus de testu gratuitu en lengua náhuatl que cubrían ata el tercel grau d’educación primaria, línea qu’acontina ata ogañu (2016), ya que no se tienin elaborau los materialis palos graus superioris.
Juntu cola educación básica, la [[SEP]], por meyu del [[Institutu Nacional pa la Educación delos Adultus]] (INEA), tien desenvolvíu material p’alfabetizal a pressonas mayoris de 15 añus durante la primera década desti sigru, cubriendu nuevi çonas escolaris endígenas i un númiru d’variantis ábati igual, que son:
*1) [[Mecayapan]], Veracruz.
*2) [[Pajapan]], Veracruz.
*3) [[Zaragoza (Veracruz)|Zaragoza]], Veracruz.
*4) Sierra Nororiental ([[Cuetzalan del Progreso|Cuetzalan]]), Puebla.
*5) [[Chicontepec]], Veracruz.
*6) [[Estau de Guerrero|Guerrero]].
*7) Dela [[Provincia Huasteca|Huasteca]], Hidalgo.
*8) [[Sierra Negra de Puebla|Sierra Negra]] i [[Zongolica]], Puebla i Veracruz.
*9) [[Sierra Norti de Puebla|Sierra Norti]], Puebla.
El INEA trebeja baxu el programa “Modelu Educación pa la Vida i el Trebeju”, abreviau “MEVyT Endígena”, tamién conocíu comu MIB. Consta de sieti módulus, quatru delos qualis totalmenti en náhuatl; estus materialis están disponiblis en línea pa tol públicu i de manera gratuita.<ref>[http://www.cursosinea.conevyt.org.mx/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=tag&tag=MIB%20educando&task=tag&Itemid=159] Cursos y materiales del INEA en náhuatl.</ref>
=== Enseñança en nuversiais ===
En Méxicu se puedin encontral cursús de náhuatl en nuversiais comu la [[Nuversidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]].<ref>{{Cita web|url=https://enallt.unam.mx/lenguas/cursos-lenguas-ciudad-universitaria/nahuatl|título=Escuela Nacional de Lenguas, Lingüística y Traducción|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=enallt.unam.mx}}</ref> Por otra parti, la [[Nuversidá Veracruzana]] ofrezi una maestría de lengua i coltura completamenti en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/mlcn/|título=Maestriah ipan Totlahtol iwan Tonemilis /Maestría en Lengua y Cultura Nahua – Otro sitio más de Raiz|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> Assina mesmu, varias nuversiais, entre las que destaca la [[Nuversidá de Texas n’Austin|Nuversidá de Texas]],<ref>{{Cita web|url=https://liberalarts.utexas.edu/languages/latin-american-studies/nahuatl-.php|título=UT College of Liberal Arts|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=liberalarts.utexas.edu}}</ref> proporcionan cursús de [[náhuatl n’Estadus Uníus]] comu lengua d’herencia cultural dendi la primera década del sigru. En [[Polonia]],<ref>{{Cita web|url=https://iteso.mx/web/general/detalle?group_id=3882350|título=Lleva el náhuatl a Polonia y España|fechaacceso=2022-02-15|sitioweb=iteso.mx}}</ref> la [[Nuversidá de Varsovia]] cuenta con cursús<ref>{{Cita web|url=https://www.otouczelnie.pl/wydzial/273/Wydzial-%E2%80%9EArtes-Liberales%E2%80%9D-UW/jezyki-podroze-praca|título=Wydział „Artes Liberales” Uniwersytetu Warszawskiego {{!}} Studia {{!}} Kierunki studiów {{!}} Rekrutacja {{!}} Opinie|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=otouczelnie.pl|idioma=pl}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://polskieradio.pl/art650_1729031|título="Język Azteków sprzyja tworzeniu długich wyrażeń"|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=PolskieRadio.pl}}</ref> i un programa de revitalización del idioma en colaboración col [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas]].<ref>{{Cita web|url=https://culture.pl/en/article/exotic-endangered-near-extinct-5-languages-you-can-study-in-warsaw|título=Exotic, Endangered, Near-Extinct... 5 Languages You Can Study in Warsaw|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=Culture.pl|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/|título=Revitalizing Endangered Languages|fechaacceso=2021-11-28|sitioweb=www.revitalization.al.uw.edu.pl}}</ref> La Nuversidá de Tolosa (Jean Jaurès), en Francia, tamién tien cursús d’introducción al idioma náhuatl.
=== Educación Intercultural Bilingüi ===
El procesu d’enseñança se vei afetau por causa de que enas escuelas d’Educación Intercultural Bilingüi dessisti una gran escassé de recursus didáticus, comu los librus de testu escritus en lengua náhuatl. Estu causa que los docentis no logrin crial un procesu d’enseñança-aprendizagi eficaz palos niñus, lo qual genera un retrasu educativu i una enseñança descontextualizá, ya que los librus son d’abondu apoyu tantu pal maestru comu pal alumnu.<ref>{{Cita libro|apellidos=Hernández|nombre=Filimón|título=Influencia del uso de la lengua náhuatl, en la comprensión lectora de
los alumnos indígenas de la escuela Benito Juárez de la Huasteca, Hidalguense.|editorial=ICSHu-BD-UAEH|editor=Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo|fecha=2019|url=http://dgsa.uaeh.edu.mx:8080/jspui/handle/231104/3939|fechaacceso=21-05-2024}}</ref>
La falta d’avíu docenti tien un papel relevanti que propicia dificultais pa qu’assuman los retus i las necessiais drentu dela escuela, assina comu enos alumnus, ya qu’es importanti que dessista una güena comunicación entre alumnu i maestru por meyu d’una convivencia que favorezca el poel entendel, analizal i aprendel más sobre la lengua materna delos alumnus. Estu genera ena docencia la necessiá de buscal material fueraparti dela escuela i tomal cursús esternus pa tenel l’avíu i las herramientis necessarias que mejorin las estrategias qu’implementan colos alumnus. Es importanti implemental programas de desenvolvimiento professional i recursus adecuaus pa que los maestrus estén aviaus pa ofrecel elementus importantis dela Educación Intercultural Bilingüi.
En Honduras, l’enfoqui intercultural bilingüi inclui el rescati, fortalecimientu i desenvolvimiento del náhuatl, al igual qu’otrus idiomas endígenas que tenían caíu en desgastu, a través d’un procesu intensivu ena educación, nel qual se desenvolvi i se trata pedagógicamenti l’idioma comu segunda lengua durante el procesu educativu col pesqui d’alcançal un bilingüismu aditivu con interculturaliá.<ref name=":7" />
== Descripción lingüística ==
{{AP|Gramática del náhuatl}}
La gramática más antigua conocía del idioma, titulá ''[[Arti dela lengua mexicana]]'', fue elaborá pol franciscanu fray [[Andrés de Olmos]]. Fue acabá el primeru de eneru de 1547 nel conventu de Hueytlalpan, situau nel Estau mexicanu de [[Puebla]]. Destaca el fechu de tenel síu desenvolvía antis que munchas gramáticas de lenguas uropeas, comu la francesa, i tan solu 55 añus endispués dela ''Gramática dela lengua castellana'' d'[[Antonio de Nebrija]].<ref>{{Cita web|url=https://www.outono.net/elentir/2022/10/12/genocidio-cultural-asi-es-como-espana-ayudo-a-preservar-las-lenguas-indigenas-de-america/|título=¿Genocidio cultural? Así es como España ayudó a preservar las lenguas indígenas de América|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Contando Estrelas|idioma=es}}</ref>
=== Fonología ===
Dendi el puntu de vista fonéticu, el náhuatl es relativamenti paecíu al castellanu. Contrasta en que careci d’oclusivas sonoras (/b, d, g/), de fricativas con puntus d’articulación delanterus (/f, θ/) i de vibrantis (/r/), mentris ofrezi mayol complejiá enas africás (/ts/ i /ʃ/, que sí apareci en tolas iberorromancis i nel castellanu no estándar, assina comu nel francés, italianu, rumanu o inglés) i ena lateral /t͡ɬ/. La mayoría delas variedais moernas de náhuatl gastan las siguientis consonantis segun el [[Alfabetu Fonéticu Enternacional|AFI]]:<ref>Launey, 1992: 13. </ref><ref>{{Cita web|url=https://colmich.repositorioinstitucional.mx/jspui/bitstream/1016/378/1/Monz%C3%B3nGarc%C3%ADaCristina1990Libro.pdf|título=Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno}}</ref>
{| class="wikitable" style="text-align: center"
!
! [[consonanti bilabial|Bilabial]]
! [[Consonanti alveolar|Alveolar]]
! [[Consonanti postalveolar|Postalveolar]]
! [[Consonanti palatal|Palatal]]
! [[Consonanti velar|Velar]]
! [[Consonanti labiovelar|Labiovelar]]
! [[consonanti glotal|Glotal]]
|-
! [[consonanti nasal|Nasal]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''m''' /{{IPA|m}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''n''' /{{IPA|n}}/ || || || || ||
|-
! [[Oclusiva]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''p''' /{{IPA|p}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''t''' /{{IPA|t}}/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''k''' /{{IPA|k}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''kw''' /{{IPA|kʷ}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |
|-
! [[Fricativa]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''s''' /{{IPA|s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''x''' /{{IPA|ʃ}}/ || || ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''h''' /{{IPA|h}}/
|-
! [[Africá]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ts''' /{{IPA|t͡s}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''ch''' /{{IPA|t͡ʃ}}/ || || || ||
|-
! [[consonanti africá lateral alveolar sorda|Africá lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''tl''' /{{IPA|t͡ɬ}}/ || || || || ||
|-
! [[consonanti lateral|Lateral]]
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''l''' /{{IPA|l}}/ || || || || ||
|-
! [[Semiconsonanti]]
|
|
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''y''' /{{IPA|j}}/ ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" |'''w''' /{{IPA|w}}/
|
|}
{| class="wikitable"
! rowspan="2" |
! colspan="3" |Cortas
! rowspan="5" |
! colspan="3" |Largas
|-
![[Vocal anterior|Anterior]]!![[Vocal central|Central]]!![[Vocal posterior|Posterior]]
![[Vocal anterior|Anterior]]
![[Vocal central|Central]]
![[Vocal posterior|Posterior]]
|-
![[Vocal cerrá|Cerrá]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''i''' /{{AFI|i}}/~/ɪ/|| ||
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ī''' /{{AFI|iː}}/
|
|
|-
! [[Vocal media|Media]]
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''e''' /{{AFI|e}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''o''' /{{AFI|o}}/
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ē''' /{{AFI|eː}}/|| || style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ō''' /{{AFI|oː}}/~/ʊ/
|-
![[Vocal abierta|Abierta]]
| || style="text-align:center; font-size:larger;" |'''a''' /{{AFI|a}}/||
|
| style="text-align:center; font-size:larger;" | '''ā''' /{{AFI|aː}}/
|
|}
La distinción entre vocalis cortas i [[vocal larga|largas]] es importanti i permiti diferenciar munchus paris comu ''te-'' 'piedra(s)' / ''tē-'' 'genti', ''kwaw-'' 'árbol' / ''kwāw-'' 'águila' o ''chichi'' 'perru' / ''chīchī'' 'mamal'. La terminación en vocal delas palabras siempri es [[Oclusiva glotal|oclusiva]].<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/453612680/compilacion-Produccion-de-textos-xi-iuy-Tenek-y-Nahuatl-2018-pdf|título=Compilacion - Produccion de Textos Xi'iuy - Tenek y Nahuatl 2018 PDF {{!}} PDF {{!}} Multilingüismo {{!}} Alimentos|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=Scribd|idioma=es}}</ref><ref name=":5">{{Cita web|url=https://realin.upnvirtual.edu.mx/index.php/fonologia-y-alfabetos/nawatl-nahuatl-morelos|título=Nawatl, mexkatl, mexicano (náhuatl)}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://scholars.sil.org/david_h_tuggy/es/publicaciones/nahuatl_lecciones/1#1.1|título=Lección 1 (Nawatl de Orizaba) - Fonología {{!}} Scholars|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=scholars.sil.org}}</ref> Quandu ala vocal final la sigui una ''-h'', esta se desvañi ata dessaparecel (por causa del [[Sonorización i ensordecimiento|ensordecimientu vocálicu]]), de manera semelhanti a lo que ocurri colas vocalis finalis nel castellanu.<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/h_final_nawatl_nlv|título=/h/ final en el nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-04-11|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Compendio del arte de la lengua mexicana|url=http://archive.org/details/compendiodelarte00carouoft|editorial=Puebla, "El Escritorio|fecha=1910|fechaacceso=2022-10-09|apellidos=Robarts - University of Toronto|nombre=Horacio|nombre2=Ignacio de|apellidos2=Paredes|nombre3=Rufino M.|apellidos3=Gonzalez y Montoya|nombre4=Alonso de|apellidos4=Molina}}</ref> En general, el fonema /h/ es diferenti d’una variedá a otra; originalmenti, comu ocurri nel [[proto-náhuatl]], era una oclusiva glotal [ʔ],<ref name="Karttunen">Frances Karttunen (1989) ''An Analytical Dictionary of Nahuatl'' 2º edición, Norman: University of Oklahoma Press, {{ISBN|978-0-2927-0365-0}}</ref><ref>{{Cite book|author=Dakin, Karen |year=1982|url=https://www.academia.edu/6893686/La_evolucion_fonologica_del_protonahuatl |title=La evolución fonológica del Protonáhuatl |publisher=[[Universidad Nacional Autónoma de México]], Instituto de Investigaciones Filológicas |location=México D.F. |isbn=968-5802-92-0 |oclc=10216962|language=es}}</ref> inque en munchas variantis moernas se realiza ogañu comu una aspiración [h], qu’en algunus casus se tien debilitau ata dessaparecel.
La mayoría delos dialetus del náhuatl tienin patronis relativamenti simplis d'[[Alófonu|alternancia de soníu (alofonía)]]. En munchus dialetus, las consonantis sonoras s’ensordecin ena posición final de palabra i en grupus de consonantis: /j/ ensordezi a una [[Fricativa postalveolar sorda|sibilanti palato-alveolar sorda]] /ʃ/, /w/ ensordezi a una [[fricativa glotal sorda]] [h] o a una [[Fricativa labial-velar sorda|aproximanti velar labializá sorda]] [ʍ], i /l/ ensordezi a una [[fricativa lateral alveolar sorda]] [ɬ]. En algunus dialetus, la primera consonanti n’ábati qualquier grupu de consonantis se converti en [h]. Algunus tamién tienin una lenición produtiva de consonantis sordas enas sus contrapartis sonoras entre vocalis. Las nasalis normalmenti s’assimilan al lugar d’articulación d’una consonanti siguienti. La [[africá lateral alveolar sorda]] [t͡ɬ] s’assimila endispués de /l/ i se pronuncia [l].<ref>{{Cita web|url=https://mexico.sil.org/es/lengua_cultura/nahuatl/nawatl-orizaba-nlv/ortografia-nawatl-nlv|título=La ortografía del nawatl de Orizaba {{!}} SIL México|fechaacceso=2022-02-16|sitioweb=mexico.sil.org}}</ref>
=== Morfología ===
El náhuatl tien una morfología nominal reducía; la mayoría delos nombris tien dos formas diferentis segun el casu (posseíu/no-posseíu) o solu una forma indistinguía. L’estau absolutivu en singular se marca con /-tl<sup>i</sup>/ i el posseíu con /-w<sup>i</sup>/ (dambos dos sufijus derivaus del proto-yutoazteca /*-ta/ i /*-wa/). En quantu alas marcas de plural, se gastan sobre to los sufijus /-meh/ (procedenti del proto-yutoazteca /*-mi/) i a vecis /-tin/, /-tinih/ i /-h/, i en menor grau se gasta la reduplicación dela sílaba inicial: ''koyōtl'' 'coyoti', ''kōkoyoh'' 'coyotis', inque estu nel náhuatl, a diferencia de lenguas yutoaztecas comu el [[idioma guarijíu|guarijíu]] o el [[idioma pima|pima]], es marginal.
La morfología verbal, a diferencia dela nominal, gasta un gran númiru de morfemas prefijus o clíticus que indican sugetu, ojetu, direcional i marca reflexiva. El númiru s’indica, amás del prefiju de pressona, por meyu de sufijus variaus; igualmenti, el tiempu i el mou s’indican por meyu de sufijus. La raíz verbal cambia de forma pa indical aspetu; assina, pal náhuatl clásicu se consideran tres tipus (llamaus “''temas''”: largu, brevi, meyu)<ref>Launey, 1992: 71-72 y 79.</ref> i inclui un gran númiru de sufijus derivativus.
=== Sintaxis ===
L’orden delos constituyentis es abondu libri, inque enos dialetus moernus tiendi a SVO en oposición a VSO, que era más freqüenti enas etapas más antiguas dela lengua. Amás, las variantis moernas tiendin a incluil interjeccionis, conjuncionis i adverbius prestaus del castellanu.
L’adjetivu sueli precedel al nombri, inque, al igual qu’ena sintaxis, enas variantis moernas la colocación refleja l’infrujencia del castellanu, inque enos sintagmas entavía prevaleci qu’el modificaor o complementu sueli precedel al [[núcreu sintáticu]]. Estu se refleja tamién nel fechu de que la lengua tien sufijus que funcionan comu [[postposición|postposicionis]] (núcreus del sintagma apositivu) en lugar de gastal preposicionis comu nel castellanu.
=== Vocabulariu ===
El náhuatl se distingui por gastal un númiru reducíu de [[lexema]]s pa construíl una gran cantiá de palabras por meyu d'[[Lengua aglutinanti|aglutinación]], lo qual haz que ábati toa palabra admita una descomposición en raízes, ena su mayoría bisilábicas. Estu da alas palabras una gran transparencia en términus semánticus. Algunus exemplus de [[composición (lingüística)|composición léxica]] s’encontran en topónimus i nombris propius:
* [[Xochimilco]] (''xochi-mil-ko''): ‘sitiu dela sementera de floris’ (alcaldía dela [[Ciá de Méxicu]]).
* [[Nezahualcóyotl]] (''ne-sawa-l-koyo-tl''): ‘coyoti ayunaol’ (nombri d’un famosu Tlatoani de Texcoco).
* [[Méxicu]] (''mexih-ko''): ‘sitiu de [[Mexitli|Mexih]]’ (nombri d’un caudillu, Mexih = Mecih, ‘liebri magueyera’).
* [[Iztacalco]] (''ista-kal-ko''): ‘sitiu dela casa dela sal’ (otra delegación dela Ciá de Méxicu).
* [[Xochiyáoyotl]] (''xochi-yao-yo-tl''): ‘[[guerra florida]]’ (procedimientu pol que se conseguían escravus palos ritualis).
* [[Popocatépetl]] ([''po'']''poka-tepe-tl''): ‘cerru que humea’ i [[Iztaccíhuatl]] ‘mujel blanca’: los famosus volcanis del Eji Neovolcánicu.
* [[Huitzilopochtli]] (''witsil-opoch-tli''): ‘colibrí zurdu’ o ‘colibrí dela izquierda’ (nombri del dios dela guerra).
Ciertas arias del vocabulariu moernu tienin síu mui infruyías pol castellanu; assina, el sistema numéricu de basi vigesimal tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, quedandu básicamenti solu las formas del 1 al 20 del sistema nativu. Otras arias del vocabulariu, comu la vivienda, el vestíu i ciertus términus agrícolas, tienin incorporau tamién términus del castellanu consideraos más adecuaus pa describil la realiá tecnológica más moerna.
== Escreviúra ==
=== Escreviúra mexica ===
[[Archivu:Aztecwriting.jpg|miniaturadeimagen|Los locativus ''Mapachtepec'' ("Cerru del mapachi"), ''Mazatlan'' ("Sitiu de venaus") i ''Huitztlan'' ("Sitiu d’espinas") dibujaus nel [[Códici Mendoza]] con imáginis que son representacionis aproximás d’un soníu. ''Mapachtepec'' está representau puna manu (''ma(i)-tl),'' una madeja de henu (''pach-tli'') i un cerru (''tepe-tl''). ''Mazatlan'' está representau pun venau (''maza-tl)'' i un pal de dientis humanus (''tlan-tli''). De forma semelhanti, ''Huitztlan'' se representa cuna espina (''huitz-tli'') i un pal de dientis.|alt=|izquierda|329x329px]]
Originalmenti se tratava d’una escreviúra [[Pictograma|pictográfica]] con rasgus silábicus o fonéticus tipu [[rebus]]. Esti sistema d’escreviúra era adecau pa mantenel registrus comu genealogías, información astronómica i listas de tributus, inque no representava tol vocabulariu dela lengua palrá dela forma en que podían hazel-lu los sistemas d’escreviúra del «Vieju Mundu» o la escreviúra maya. Ya enos tiempus virreinalis, los [[Códici#Códicis precolombinus|códicis]] fuerun gastaus pa enseñal la dotrina cristiana, dandu origui alos [[catecismus testerianus]], que podían ser “leíus” ala usança anterior ala conquista de Méxicu.
L'[[Epigrafía|epigrafista]] Alonso Lacadena tien argumentau qu’enos albores dela colonización española los escribas nahuas de [[Tetzcuco|Tetzcoco]] tenían desenvolvíu una escreviúra totalmenti [[Silabariu (sistema d’escreviúra)|silábica]] que podía represental los soníus dela lengua palrá de forma semelhanti ala [[escreviúra maya]].<ref>Lacadena, Alfonso (2008). "Regional scribal traditions: methodological implications for the decipherment of Nahuatl writing". ''The PARI Journal''. 8 (4): 1-23</ref> Otrus epigrafistas tienin cuestionau esta teoría, argumentandu qu’inque los rasgus silábicus son evidentis en códicis colonialis (mui pocu códicis precolombinus tienin sobrevivíu), esta caraterística puei interpretal-si más comu una innovación inspirá pola alfabetización en castellanu que comu la continación d’una prática precolombina.<ref>Whittacker, G. (2009). "The principles of Nahuatl writing". ''Göttinger Beiträge zur Sprachwissenschaft''. '''16''': 47–81</ref>
La dessistencia de logogramas tien síu documentá dendi la conquista. Recientimenti, el aspetu fonéticu del su sistema d’escreviúra tien síu destapau,<ref name="Lacadena_2">{{cita publicación|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/804/PARI0804.pdf|título=A Nahuatl Silabary|nombre1=Alfonso|fecha=2008|publicación=The Pari Journal|volumen=VIII|número=4|página=23|apellidos1=Lacadena}}</ref> inque munchus delos carateris silábicus ya tenían síu documentaus dendi el {{siglo|XVI||s}} por [[Bartolomé de las Casas]]<ref>{{cita libro|apellidos1=De las Casas|nombre1=Bartolomé|título=Apologética historia|fecha=1555|capítulo=Libro VI: 235}}</ref> i analizaus al menus dendi 1888 por [[Zelia Nuttall]] i Aubin en 1885.<ref name="Zender">{{cite web|url=https://www.mesoweb.com/pari/journal/archive/PARI0804.pdf|title=One Hundred and Fifty Years of Nahuatl Decipherment|last=Zender|first=Marc|work=The PARI Journal}}</ref> Los [[catecismus testerianus]] son documentus que fuerun gastaus ena [[evangelización ena Nueva España]], caraterizaus por esplical los preceptus dela [[Dotrina dela Igresia católica|dotrina católica]] a través d’imáginis basás en convencionis endígenas previas ala [[Conquista de Méxicu]].<ref name=":0">{{Cita publicación|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/pnovohispano/uploads/memoxviii/05_art_97.pdf|título=Catecismo testeriano: una lectura de evangelización|nombre=Aidé Morín González|fecha=|publicación=XVIII Encuentro de Investigadores del Pensamiento Novohispano|fechaacceso=11 de diciembre de 2015|doi=|pmid=|año=2005|}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|título=Catecismo Testeriano|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|sitioweb=bdmx.mx|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20151222121456/http://bdmx.mx/detalle/?id_cod=11|fechaarchivo=22 de diciembre de 2015}}</ref><ref>{{Cita libro|título=Historia de la educación en España y América|url=https://books.google.com/books?id=hmwVMOAF2WkC|editorial=Ediciones Morata|fecha=1 de enero de 1993|fechaacceso=12 de diciembre de 2015|isbn=9788471123763|idioma=es|nombre=Fundación Santa|apellidos=María|nombre2=Buenaventura Delgado|apellidos2=Criado}}</ref> Devin el su nombri a [[Jacobo de Testera]], religiosu que recopiló catecismus desti tipu delos sus autoris endígenas.
=== Alfabetu latinu ===
{{AP|Ortografía náhuatl}}
Los uropeus introdujerun el [[alfabetu latinu]], que fue gastau pa registral una gran cantiá de poesía i prosa mexicana, algu que de cierta forma compensó la pérdia de milaris de manuscritus mexicas quemaus polos uropeus. Importantis trebejus de vocabulariu, comu el "Vocabulario" de [[Alonso de Molina|Fray Alonso de Molina]] en 1571, i descripcionis gramaticalis, por exemplu el "Arte" de [[Horacio Carochi]] en 1645, fuerun producíus gastandu variacionis desta ortografía. La ortografía de Carochi (tamién llamá "jesuita")<ref name=":1">{{Cita web|url=https://site.inali.gob.mx/publicaciones/libro_lectura_nahuatl/pdf/lectura_del_nahuatl.pdf|título=Lectura del Náhuatl. Versión revisada y aumentada}}</ref> gastó quatru diacríticus diferentis: el macrón (ā) palas vocalis largas; l’acentu (á) palas vocalis cortas; el circunflexu (â) i el gravi (à) pal [[oclusiva glotal|saltillu]] en distinta posición.<ref>Paredes, 1979: 3.</ref>
[[Archivu:Nawatlahkwilolmachiyotl.png|miniaturadeimagen|Alfabetu ilustrau del idioma náhuatl o mexicanu.|275x275px]]
La escreviúra del idioma náhuatl con [[Alfabetu latinu|carateris latinus]] está ligá al desenvolvimiento dela escreviúra del castellanu. Por essu, ábati siempri se tien vistu espejá la evolución delas reglas d’un idioma sobre l’otru. Ala forma d’escrevil el mexicanu gastá enos testus clásicus se-l llama “escreviúra tradicional”.<ref>Garibay, 2001:25; “''Mientras no haya uniformidad sabiamente determinada, por quien tenga en cuenta todos los datos, así fónicos como gráficos, y, además, la autoridad competente para imponer un nuevo sistema, es cómodo seguir usando el sistema que puede llamarse tradicional, por deficiente que sea.''” Nótese que Garibay escribió esto en 1940.</ref> A partir delos añus trenta encetó una valorización dela lengua de manera fonológica i se buscó escrevil-la i reglamental-la con basi enas sus propias caraterísticas, lo que se conoci comu “escreviúra moerna” i que encetó a promovel-si ena educación ena segunda metai del {{siglo|XX||s}}.<ref>Beltrán, 1983:216-218; 259-261.</ref>
Ogañu, dessistin dos convencionis que gastan diferentis subconjuntus del [[alfabetu latinu]]: la ortografía tradicional i la ortografía moerna. La [[Secretaría d’Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d’Educación Pública de Méxicu]] (SEP) es la institución que tien establecíu un sistema d’escreviúra práticu que s’enseña enos programas d’educación primaria bilingüi enas comuniais endígenas.
En 2018, puebrus nahuas de 16 estaus del país encetarun a colaboral col [[Institutu Nacional de Lenguas Endígenas|INALI]] criandu una nueva ortografía moerna llamá ''yankwiktlahkwilolli'',<ref name=":5" /> diseñá pa ser la ortografía estandarizá del náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/detalle/el-comite-revisor-redactor-y-traductor-de-la-norma-de-escritura-mexihkatlahtolli-nahuatl-junto-con-el-inali-revisan-los-avances|título=El comité revisor, redactor y traductor de la norma de escritura mexihkatlahtolli (náhuatl), junto con el Inali revisan los avances|fechaacceso=2023-12-14|sitioweb=www.inali.gob.mx|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/linguistas-y-especialistas-coinciden-en-la-importancia-de-normalizar-la-escritura-de-la-lengua-nahuatl?tab=|título=Lingüistas y especialistas coinciden en la importancia de normalizar la escritura de la lengua náhuatl}}</ref> La escreviúra moerna tien munchu mayol gastu en publicacionis escritas enas variantis moernas que ena variedá clásica dela epoca virreinal, pues los testus, documentus i obras literarias dela epoca s’escrevierun gastandu una ortografía tradicional.<ref name=":1" /> El cuadru siguienti recogi convencionis gastás ena ortografía clásica i ena ortografía delas variantis modernas pa transcribil los diferentis fonemas:
{| class="wikitable" cellpadding="4" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-
| '''Fonemas''' ||{{IPA|/a, a:/}} || {{IPA|/e, e:/}} || {{IPA|/i, i:/}} || {{IPA|/o, o:/}} || {{IPA|/p/}} || {{IPA|/t/}} || {{IPA|/k/}} || {{IPA|/kʷ/}} || {{IPA|/ʔ, h/}}|| {{IPA|/t͡s/}}|| {{IPA|/t͡ʃ/}}|| {{IPA|/t͡ɬ/}} || {{IPA|/s/}} || {{IPA|/ʃ/}} || {{IPA|/l/}} || {{IPA|/j/}} || {{IPA|/w/}} || {{IPA|/m/}} || {{IPA|/n/}}
|-
| '''Clásica<ref name=":1" />''' ||A a<br />(Ā ā) || E e<br />(Ē ē)|| I i<br />(Ī ī) || O o<br />(Ō ō) || P p || T t || C c<br />Qu qu || Cu cu<br />Qu qu || `<br />^ || Tz tz || Ch ch || Tl tl || Z z<br />Ç ç || X x || L l || Y y || Hu hu<br />-uh || M m || N n
|-
|'''ACK'''<ref>{{Cita web|url=https://raw.githubusercontent.com/piratical/noce/main/documentation/notas_sobre_la_fonologia.pdf|título=Notas sobre la fonología del náhuatl de la Huasteca cerca de Chicontepec, ortografías usadas para escribir el lenguaje, y implicaciones en la app Yoltok}}</ref>
|A a<br />(Ā ā)
|E e<br />(Ē ē)
|I i<br />(Ī ī)
|O o<br />(Ō ō)
|P p
|T t
|C c<br />Qu qu
|Cu cu<br />-uc
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|Z z<br />C c
|X x
|L l
|Y y
|Hu hu<br />-uh
|M m
|N n
|-
| '''SEP<ref name=":5" />'''||A a || E e || I i || O o || P p || T t || K k || Ku ku<br />-uk
| J j<br />(Ꞌ ꞌ)
| Ts ts || Ch ch || Tl tl || S s || X x || L l || Y y || U u<br />-uj || M m || N n
|-
|'''AVELI'''<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/celulaode/innova2018/AlfabetoNahuatl/tema2.html|título=Alfabeto Náhuatl - Pronunciación y escritura|fechaacceso=2022-10-09|sitioweb=www.uv.mx}}</ref>
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Ku ku<br />-uk
|H h
|Tz tz
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|-
|'''INALI<ref name=":5" />'''
|A a
|E e
|I i
|O o
|P p
|T t
|K k
|Kw kw<br />-kw
|H h
|Ts ts
|Ch ch
|Tl tl
|S s
|X x
|L l
|Y y
|W w
|M m
|N n
|}
=== Tabla lexicográfica comparativa ===
Acontinación se reproduzi una lista de [[cognau]]s de varias variantis dialetalis en diferentis grupus que permitin reconocel los parentescus más cercanus i la evolución fonológica segun la provincia:<ref>Gran parte de estos datos provienen de [https://asjp.clld.org/ ASJP]</ref>
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! [[Náhuatl clásicu]]!! [[Mexicanu dela Huasteca]]!! [[Náhuatl de Guerrero|Mexicanu de Guerrero]] !! [[Náhuatl central de Veracruz|Náhuatl d’Orizaba]] !! [[Náhuatl de Michoacán]] !! [[Mexicanu de Tetela del Volcán|Mexicanu de Tetela]] !! [[Náhuatl de Tetelcingo]] !! [[Náhuatl central|Náhuatl de Milpa Alta]] !! [[Náhuatl tabasqueñu|Náhuatl de Tabasco]]
|-align=center
| ''nāhuatlàtōlli''|| mexkatl || nawatlahtohli || nawatláhtolli || mexikanoh || mexikanoh || mösiewalli̱ || nawatlahtolli || nawat
|-align=center
| ''calli''|| kalli || kahli || kalli || kalli || kalle || kalli̱ || kalli || kahli
|-align=center
| ''tlayōlli''|| tlayolli || tlayohli || tláyolli || layolli || tlayolle || tlaulli̱ || tlaolli || tayúwalli
|-align=center
| ''cempōhualli''|| senpowalli || senpowahli || senpowalli || senpowalli || senpowalle || senpuwalli̱ || senpowalli || sepúwalli
|-align=center
| ''īhuān''|| wan || wan || iwan || wan || wan || wan || wan || iwan
|-align=center
| ''huèxōlōtl''|| palach || wexolotl || wehcho || picho || wexolotl || bexulutl || wehxolotl || wehxulut
|-align=center
| ''teōpantli''|| tiopan || chopan || tiopan || tiopan || tiopantle || teupan || teopan || tiopan
|-align=center
| ''cintli''|| sintli || sintli || sintli || sendi || sentle || sentli̱ || sintli || sinti
|-align=center
| ''tlaxcalli''|| tlaxkalli || tlaxkahli || tláxkalli || laxkalli || tlaxkalle || tlaxkalli̱ || tlaxkalli || támalli
|-align=center
| ''mātzàtli''|| matsoktli || matsahtli || mátsahtli || matsahli || matsahtle || mötsahtli̱ || matsahtli || matsahti
|-align=center
| ''tōnatiuh''|| tonatih || tonahli || tónalli || tonalli || tonalle || tunalli̱ || tonatih || rontin
|-align=center
| ''èēcatl''|| ehekatl || ahakatl || ehkatl || ihyekal || yehekatl || yehyekatl || ehkatl || ahakat
|-align=center
| ''maçātl''|| masatl || masatl || masatl || masal || masatl || masötl || masatl || masat
|-align=center
| ''tlācatl''|| tlakatl || tlakatl || tlakatl || lakal || tlakatl || tlökatl || tlakatl || takat
|-align=center
| ''quahuitl''|| kwawitl || kohtli || kwawitl || kwawil || kwawitl || kwabi̱tl || kwawitl || koit
|-align=center
| ''tzopīlōtl''|| tsopilotl || tsopilotl || tsohpilotl || tsopilol || tsopilotl || tsopilutl || tsopilotl || tsuhtsu
|-align=center
| ''tequitl''|| tekitl || tekipanolistli || tekitl || tekipanolisli || tekitl || teki̱tl || tekitl || tekiyoh
|-align=center
| ''cihuātl''|| siwatl || sowatl || siwatl || siwal || siwatl || sowatl || siwatl || suwat
|}
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#efefef;"
! Mexicanu de Zacapoaxtla !! Mexicanu de Tehuacán
! [[Náhuatl dela Sierra Norti de Puebla|Náhuatl del norti de Puebla]] !! [[Náhuatl del Istmu]] !! [[Náhuatl oaxaqueñu|Mexicanu d’Oaxaca]] !! [[Idioma mexicaneru|Náhuatl mexicaneru]] !! [[Idioma náhuat|Náhuat d’El Salvador]]!! [[Idioma pochutecu]]
|-align=center
| mehikanohtahto̱l || nawatláhtolle
| mexiꞌkatl || melaꞌtahto̱l || nawatlahtolle || mexikán|| ''nawataketzalis''|| ''naguál''
|-align=center
| kalli || kalle
| kalli || kahli || kalle || kal || ''kal''|| ''quél''
|-align=center
| tago̱l || tlíolle
| tlaolli || táyo̱l || tliolle || tayól || ''tawial''|| ''teyúl''
|-align=center
| se̱npowal || senpowalle
| senpowalli || bé̱inteh || senpowalle || beinteh || ''senpual''|| ''çumpél''
|-align=center
| wa̱n || iwan
| wan || iwá̱n || iwan || iwan || ''wan''|| ''ca''
|-align=center
| wewehcho || wexolotl
| weꞌxolotl || wehcho || wewehcho || wixolót || ''tzunshipetz''|| ''totól''
|-align=center
| tiopa̱n || tiopan
| tiopantli || tio̱pan || tiopan || iglesiah || ''teupan''|| ''tiopén''
|-align=center
| si̱nti || sintle
| sentli || sinti || sintle || sinti || ''sinti''|| ''çon''
|-align=center
| taxkal || tláxkalle
| tlaxkalli || táxkal || tlaxkalle || taxkál || ''tamal''|| ''xamt''
|-align=center
| ano̱nas || mátsahtle
| matsaꞌtli || ma̱tsah || matsohtle || okot nitakiyo || ''matzaj''|| ''matzát''
|-align=center
| to̱nal || tonatih
| tonaltsintli || totahtsi̱n || tonalle || tonát || ''tunal''|| ''tunél''
|-align=center
| ehekat || ehekatl
| yeꞌyekatl || ehekaꞌ || ehkatl || hehekat || ''ejekat''|| ''yut''
|-align=center
| masa̱t || masatl
| masatl || masa̱ꞌ || masatl || masat || ''masat''|| ''meçát''
|-align=center
| ta̱gat || tlakatl
| tlakatl || ta̱gaꞌ || tlakatl || takat || ''takat''|| ''tequét''
|-align=center
| kowit || kwawitl
| kowitl || kwawiꞌ || kwawitl || kwawit || ''kwawit''|| ''quagút''
|-align=center
| tsohpi̱lo̱t || tsopilotl
| tsopilotl || mo̱xi || tsopilotl || tsopilot || ''kusma''|| ''tzupilút''
|-align=center
| tekit || tekitl
| tekitl || tekipáno̱l || tekiyotl || trabahoh || ''-tekiw''|| ''tocót''
|-align=center
| siwa̱t || sowatl
| siwatl || siwa̱ꞌ || siwatl || siwat || ''siwat''|| ''gꞌlazt''
|}
== Literatura ==
[[Archivu:Luis Lasso de la Vega - Nican Mopohua Hvei tlamahvçoltica amonexiti in ilhvicac tlatoca çihvapilli Santa María Totlaçonantizn 1649.jpg|miniaturadeimagen|Portá del ''[[Hvei tlamahviçoltica]]'', la obra literaria en náhuatl más conocía.]]
Entre los puebrus nahuas dessisti un gran apreciu pola poesía, conocía pol [[difrasismu]] ''īn xōchitl īn kwīkatl'', que significa literalmenti «la flor i el cantu», inque á quien la interpreta comu «palabra florida o florecía».<ref>Leander, Birgitta. In Xochitl in Cuicatl. Flor Canto. INI 1981. ISBN 968-822-019-1 pág. 3.</ref> La poesía era una delas ativiais especialmenti praticás entre la classi nobri.
[[Huejotzingo|Huexotzingo]], [[Tetzcoco|Texcoco]] i [[Culhuacan]] eran las ciais más renomás polas sus poesías. Ocasionalmenti s’organizavan encuentrus poéticus ondi se reunían inclusu dirigentis de ciais en guerra. El más famosu ocurrió en Huexotzingo en 1490, organizau por [[Tecayehuatzin de Huexotzinco|Tecayehuatzin]], señor dessi sitiu.<ref>León-Portilla, 1983: 114, 126.</ref> Detallis desti encuentru i munchas otras poesías s’encontran en varius manuscritus recopilaus endispués dela Conquista. El más famosu se llama ''[[Cantares mexicanos]]'' i data del {{siglo|XVI||s}}. Dessisti tamién otra recopilación de poesía, fecha pol novohispanu [[Juan Bautista Pomar]], nietu de [[Nezahualcóyotl]].
El missioneru franciscanu [[Bernardino de Sahagún]] menciona que los mexicas disfrutavan de representacionis dramáticas, algunas cómicas, otras eróticas i otras sobre la vida delos sus diosus; estas representacionis se transformarun enos tiempus virreinalis con tonus cristianu-sincréticus, dandu origui alas danças de conquista i alas representacionis de [[pastorelas]] ata ogañu.<ref>Leander, 1981: 16.</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.international.ucla.edu/lai/article/176131|título=Language of the Aztecs alive and well in Los Angeles|fechaacceso=2021-02-03|sitioweb=www.international.ucla.edu}}</ref>
[[Archivu:Sacrificio de Isaac en mexicano.pdf|miniaturadeimagen|Conjuntu d’obras literarias en lengua mexicana recopilás por [[Francisco del Paso y Troncoso]].]]
Delos milaris de manuscritus prehispánicus, solu sobreviri una docena de códicis, dau que los uropeus tenían la creencia de que los pobraores endígenas eran adoraores del diabru i, por consiguienti, quemarun i destruyerun ábati toa la su obra. Dessistin tamién relacionis i documentus en náhuatl producíus polos ''pilli'' i [[tlacuilo]]s, que poquinu endispués dela Conquista encetarun a aprendel a gastal la escreviúra uropea, comu «Los anales de Tlatelolco» i l’original náhuatl del ''Códici Florentinu''. Algunus autoris novohispanus, comu [[Sor Juana Inés de la Cruz]], escrevierun algunas obras en náhuatl. [[Poesía náhuatl]] (''vid'' [[Nezahualcóyotl]]) i [[Nican mopohua|Nican Mopohua]] (''vid'' [[Antonio Valeriano]]).
Las obras literarias en náhuatl dela epoca virreinal son ena su mayoría religiosas. Tal es el casu d’una obra antigua, recuperá por [[Francisco del Paso y Troncoso]], la ''Comedia de los Reyes'' (''Sitlalmachiyotl'' es el su nombri en náhuatl), atribuía a Agustín de la Fuente, i qu’ogañu se puei leel en línea gracias al [[Institutu de Docencia i Envestigación Etnológica de Zacatecas|IDIEZ]].<ref>{{Cita web|url=https://idiezmacehualli.org/page10.html|título=Publicaciones|fechaacceso=2021-11-02|sitioweb=idiezmacehualli.org}}</ref> Otra obra, ''[[El Güegüense]]'', la primera teatral dela [[literatura nicaragüensi]], fue originalmenti escrita en [[nahuañol]] (una mestura de castellanu i náhuatl).<ref>{{Cita web|url=http://www.elnuevodiario.com.ni/suplementos/cultural/477551-gueguense-su-espanahuat/|título=El Güegüense y su "españáhuat"|fechaacceso=2022-01-14|apellido=Diario|nombre=El Nuevo|sitioweb=El Nuevo Diario|idioma=es}}</ref>
Ogañu, á autoris qu’escrevin poesía i librus en mexicanu comu [[Juan Hernández Ramírez]], [[Gustavo Zapoteco Sideño]], [[Martín Tonalmeyotl]], [[Yolanda Matías]] i [[Natalio Hernández]] (tamién conocíu pol su seudónimu José Antonio Xokoyotsij). Assina mesmu, destacan ena literatura contemporánea [[Ildefonso Maya]], autor dela obra teatral ''Ixtlamatinih'',<ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/27041835|título=Los ojos de la cara, la cara de las hojas: los significados conflictivos de ixtlamatilistli|apellidos=Coon|nombre=Adam W.|fecha=2020|publicación=Revista de Crítica Literaria Latinoamericana|volumen=46|número=91|páginas=79–98|fechaacceso=2026-01-16|issn=0252-8843}}</ref> i [[Crispín Amador Ramírez]], autor delas novelas ''Yekyoh tlatelchiwalli'' i ''Tonalli amo tlanki''.<ref>{{Cita web|url=http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/Introduction%20to%20Contemporary%20Nahua%20Literature-25a816f5-8d48-4ad5-bba3-f9807e997bef.pdf|título=Introduction to Contemporary Nahua Literature}}</ref>
=== Caraterísticas literarias ===
El náhuatl clásicu se carateriza pola hucia de recursus literarius, siendu particularmenti importantis los siguientis:
* Eufonía: la modificación del soníu col fin de suavizal la espresión o mantenel la rima.
* Partículas reverencialis: dan ala palabra un tonu de respetu, elegancia o propiedá.
* Metáforas: es común qu’algunus significaus se definan de forma indireta, gastandu símilis, lo qual da elegancia i ingeniu ala espresión.<ref>{{Cita web|url=https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/484/484_04_07_RefranesNahuas.pdf|título=Los refranes nahuas en la obra de Sahagún}}</ref>
* [[Difrasismu]]: son frasis compuestas de dos palabras qu’espresan un tercel significau.<ref>{{Cita web|url=http://www.ejournal.unam.mx/ecn/ecnahuatl39/ECN039000010.pdf|título=Los difrasismos: un rasgo del lenguaje ritual}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.iifilologicas.unam.mx/ebooks/los-difrasismos-en-el-nahuatl/index.html#p=579|título=Los difrasismos en el náhuatl de los siglos XVI y XVII}}</ref> Exemplus:
:''yowalli ehēkatl'' (lit. 'nochis i vientu') 'invisibli i intangibli' o 'abstratu'
:''xōchitl kwīkatl'', (lit. 'flor/adornu i cantu') 'la poesía'
:''īxtli yōllōtl'', (lit. 'cara i coraçón') 'lo esterior i lo interior', es dizil, 'la totalidá del ser humanu'
:''īxtaktli tēnkwalaktli'' (lit. 'saliva i baba') 'mentira, falsedá'
:''tewyoh tlahsolloh'' (lit. 'suciu i inmundu') 'unu que s’enriqueció ilícitamenti'
:''īn chīmalli īn [[macuahuitl|mākkwawitl]]'' (lit. 'el escudu, la macana') 'la guerra'
:''kwitlapilli īn ahtlapalli'' (lit. 'la cola i l’ala') 'el conjuntu del puebru llanu'.
:''īn ātlān īn ōstōk'' (lit. 'nel agua, ena cueva') 'el [[Mictlán|Mictlan]]'.
== Música ==
Los archivus musicalis conventualis i catedralicius de Méxicu tamién dan cuenta de música en lengua náhuatl, comu es el casu delos motetis ''In ilhuicac cihuapille'' i ''Dios itlaçonantzine'', atribuiblis a [[Hernando Franco]] i estraitus del ''Códici Valdés''. [[Gaspar Fernández]], Maestru de Capilla dela Catedral de Puebla nel {{siglo|XVII||s}}, compusu una enormi cantiá de villancicus solu en náhuatl, o en náhuatl i castellanu; varius d’ellus s’encontran nel “Cancionero Musical de Gaspar Fernandes”, importanti documentu conservau nel Archivu Musical dela Catedral d’Oaxaca. Entre las sus cancionis, la más conocía es ''[[Xicochi conetzintle]]''. Otra canción virreinal en náhuatl es ''Teponazcuicatl''.
[[Archivu:Dios itlaçonantzine.jpg|miniaturadeimagen|''Dios itlaçonantzine'', villancicu novohispanu.|244x244px]]
''[[Xochipitzahua|Xochipitzahuac]]'' es la canción más popular nel mundu náhuatl. El cantu ala virgen de Guadalupe se remonta al periodu virreinal novohispanu; se desconoci l’autor, inque se crei qu’esta canción tien síu de dominiu popular, i segun envestigacionis ''Xochipitzahuac'' encetó a cantal-si endispués delas aparicionis dela Virgen María. Ogañu la canción sigui cantándu-si n’onol ala virgen de Guadalupe; diversas agrupacionis la tienin cantau comu un huapangu o con acompañamientu d’instrumentus de cuerda (guitarras, bandurrias o violinis).
Ogañu, el Coru Niño Jesús (originariu d'[[Altepexi]], Puebla) canta cancionis tradicionalis en náhuatl comu ''Chokani'' ([[La Llorona (canción)|La Llorona]]) en forma de coru. Tamién á artistas comu Mariel Gimeno que cantan cancionis tradicionalis, entre ellas ''[[Macochi Pitentzin|Ma Kochi Pitentsin]]'', i Sergio Alderete, que realiza ''[[Versión (música)|covers]]'' i componi en náhuatl. Á, assina mesmu, grupus que producín conteníu en mexicanu comu Nonoalka, que graba diversas cancionis de dominiu públicu comu ''[[Malagueña (canción)|Xinolahtsin]]'',<ref>{{Cita web|url=https://archivo.eluniversal.com.mx/estados/2015/impreso/nonoalka-fusiona-musica-y-tradicion-desde-la-zongolica-98291.html|título=Nonoalka, fusiona música y tradición desde la Zongolica|fechaacceso=2021-10-31|sitioweb=El Universal|idioma=es}}</ref> i munchus otrus artistas comu Rap del Pueblo i bandas musicalis comu La Nun.k Muerta Rebelión, Grupo Nineki i Rockercoatl, que componin cancionis nel idioma en forma de rap, rock, cumbia i metal. Amás, l’agrupación Mariachi Voz de México tien grabau cancionis de mariachi tradicionalis en náhuatl.
== El náhuatl i la tecnología ==
Recientimenti el náhuatl tien síu estudiau i trebejau polas tecnologías dela información i, en concretu, pol [[Processamientu de lenguaginis naturalis]]. La idea principal detrás destas aplicacionis dela inteligencia artificial al lenguagi es poel acedel a herramientis comunis palos lenguaginis más gastaus, comu son tradutoris automáticus, [[Traducción automática|traducción automática]], corretoris ortográficus i gramaticalis, [[Busca de respuestas]], [[Reconocimientu dela palra]] i [[Síntesis dela palra]], entre munchus otrus. Ata esti momentu, el náhuatl cuenta cun tradutor automáticu, un corpus paralelu entre l’idioma i el castellanu i un segmentaol morfológicu.<ref name=challenges>{{cita publicación|apellidos1=Mager|nombre1=Manuel|apellidos2=Gutierrez-Vasques|nombre2=Ximena|apellidos3=Sierra|nombre3=Gerardo|apellidos4=Meza|nombre4=Ivan|título=Challenges of language technologies for the indigenous languages of the Americas|publicación=COLING|fecha=2018|url=https://arxiv.org/pdf/1806.04291.pdf}}</ref>
Cola evolución delas tecnologías n’esti {{siglo|XXI||s}}, l’idioma mexicanu no se tien quedau atrás, gracias alos esforçus constantis pa espandil la lengua n’internet. Ogañu, varius sitius web comu [[Güiquipedia en náhuatl|Güiquipedia]], algunas aplicacionis comu [[Telegram|Telegram Messenger]] i videujuegus comu [[Minecraft]] se puedin gastal en náhuatl.<ref>{{Cita web|url=https://minecraft.fandom.com/wiki/Language|título=Language|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Minecraft Wiki|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://t.me/setlanguage/nahuatl|título=Telegram Language: Mexicano (Huasteca)|fechaacceso=2024-12-26|sitioweb=Telegram}}</ref> Amás, á estacionis de radiu que transmitin en náhuatl enos cincu estaus de Méxicu con mayol númiru de nahuatlatus.<ref>{{Cita web|url=https://www.inali.gob.mx/pdf/radio_AHL.pdf|título=Pauta de radio. INALI}}</ref>
== El náhuatl i otrus idiomas ==
La convivencia de cincu sigrus entre el náhuatl i el castellanu en Méxicu tien teníu un impatu en dambas dos lenguas. La [[infrujencia del náhuatl nel castellanu]] se refleja especialmenti ena gran cantiá de préstamus léxicus qu’el castellanu tien tomau del náhuatl. En menor midía, el [[castellanu mexicanu]] presenta marginalmenti algunus rasgus fonéticus, en parti atribuiblis al náhuatl, incluyendu la [[africá lateral alveolar sorda]] t͡ɬ (ƛ), pronunciá nel dígrafu ''[[tl]]''. L’infrujencia ena gramática nel castellanu mexicanu es entavía menus clara, inque se tien argumentau que poiría tenel infruíu ena freqüencia de ciertas construccionis i tendencias ya presentis nel castellanu general.
Por otra parti, l’ampriu bilingüismu náhuatl-castellanu entre los palrantis de náhuatl tien infruíu nel idioma, tantu a nivel léxicu comu gramatical. Assina mesmu, el [[Idioma maya|maya yucatecu]], entre otras [[lenguas mayensis]], i varias [[lenguas de Filipinas]] tienin adotau abondu [[Anexu:Préstamus lingüísticus en tagalu#Náhuatl|nahuatlismus]],<ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/document/939578389/Americanismos-en-las-Indias-del-Poniente|título=Americanismos en las Indias del Poniente {{!}} Edad del descubrimiento|fechaacceso=2026-01-16|sitioweb=Scribd}}</ref> principalmenti nombris de plantas nel casu del [[Idioma filipinu|filipinu]].<ref>{{Cita publicación|url=http://philippinestudies.net/ojs/index.php/ps/article/view/257|título=Hispanic Words of Indoamerican Origin in the Philippines|apellidos=Albalá|nombre=Paloma|fecha=1 de marzo de 2003|publicación=Philippine Studies: Historical and Ethnographic Viewpoints|volumen=51|número=1|páginas=125–146|fechaacceso=25 de julio de 2020|idioma=en|issn=2244-1638}}</ref><ref name=":24">{{Cita libro|título=De América a Europa: Cuando los indígenas descubrieron el Viejo Mundo (1493-1892)|url=https://books.google.com.mx/books?id=aClTDwAAQBAJ&pg=PT94&lpg=PT94&dq=l%C3%B3pez+de+legazpi+tlaxcaltecas&source=bl&ots=oefnHdXSAA&sig=ACfU3U3ho8tL5TLXezqVE5RyomEWRvD1Xg&hl=es-419&sa=X&ved=2ahUKEwipusKx5Lb3AhWekmoFHdKpAU44HhDoAXoECBcQAg#v=onepage&q=l%C3%B3pez%20de%20legazpi%20tlaxcaltecas&f=false|editorial=Fondo de Cultura Economica|fecha=2018-01-03|fechaacceso=2022-04-28|isbn=978-607-16-5340-6|idioma=es|nombre=Éric|apellidos=Taladoire}}</ref> Por otra parti, el náhuatl, dependiendu dela provincia, tamién tien tomau caraterísticas i palabras d’otrus idiomas endígenas comu el [[Idioma totonacu|totonacu]],<ref>{{Cita web|url=https://www.mesoweb.com/pari/publications/journal/1402/Calques.pdf|título=Mesoamerican Lexical Calques in Ancient Maya Writing and Imagery}}</ref> el [[Idioma huastecu|huastecu]]<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/prensa/general/aztecas-no-impusieron-el-nahuatl-al-resto-de-los-pueblos-mesoamericanos/|título=Aztecas no impusieron el náhuatl al resto de los pueblos mesoamericanos – Universo – Sistema de noticias de la UV|fechaacceso=2022-01-21|apellido=jsartorius|idioma=es}}</ref> i el [[Idioma popoluca|popoluca]].<ref>{{Cita web|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/15/79/18/157918939281180854146005050279852430964/21e_Prestamos_nhx.pdf|título=El náhuatl y los préstamos (no bancarios)}}</ref>
=== Infrujencia del náhuatl nel castellanu ===
{{AP|Infrujencia del náhuatl nel castellanu|Palabras d’origi náhuatl}}
Ena gramática, se puei cital comu infrujencia del náhuatl el gastu del sufiju -''le'' pa dal-li un caráti enfáticu al [[Mou imperativu|imperativu]]. Por exemplu: ''brinca > brínca'''le''', come > cóme'''le''', pasa > pása'''le''', etcétera''. Se considera qu’esti sufiju es un cruce del pronombri d'[[ojetu indiretu]] castellanu '''le''' colas interjeccionis excitativas nahuas, comu '''cuele'''.<ref>Alfredo López Austin (1989) ''Sobre el origen del falso dativo -le del español de México'', páginas 407 a 416, Anales de Antropología, 26, UNAM, México, [http://www.journals.unam.mx/index.php/antropologia/article/download/13070/12391 URL]</ref> Nostanti, esti sufiju no es un verdaderu pronombri d’ojetu indiretu, ya que se gasta tamién en construccionis no verbalis, comu: ''hijo > híjo'''le''', ahora > óra'''le''', qué hubo > quihúbo'''le''''', etcétera.
=== Infrujencia del castellanu nel náhuatl ===
Las variedais moernas de náhuatl muestran diferenti grau d’impatu pol castellanu. L’infrujencia del castellanu se refleja especialmenti nel [[préstamu lingüísticu|préstamu]] massivú de preposicionis, conjuncionis i nexus del castellanu.<ref name=":3" /> Esto á generau una reestruturación de ciertas partis dela sintaxis, especialmenti nel orden sintáticu i nel gastu de ciertas construccionis.<ref>Flores Farfán, J. A. (2004). Notes on Nahuatl Typological Change. ''Sprachtypologie Und Universalienforschung - STUF'', 57(1), 85–97. <nowiki>https://doi.org/10.1524/stuf.2004.57.1.85</nowiki></ref> Tamién el vieju [[sistema de numeración|sistema de cuenta en basi 20]] tien síu abandonau a favol del sistema decimal del castellanu, polo que solu se gastan los nombris nativus de númirus pa númirus inferioris a diez o venti.
Tamién la generalización del gastu del numeral ''ce'' '1' comu equivalenti del castellanu 'un(o), una' es notoria en algunas variantis de náhuatl. I tamién, naturalmenti, se da una infrujencia del vocabulariu del castellanu, especialmenti pa designal realiais tecnológicas nuevas o términus algo técnicus pal mou de vida rural dela mayoría delos palrantis.
Á munchus [[Castellanismu (lingüística)|hispanismus]] gastaus en náhuatl, i estus tamién están documentaus nel [[Tlahtolxitlauhcayotl]]; algunus son: ''borroh'' (< burro), ''cahuayoh'' (< caballo), ''cafen'' (< café), ''iloh'' (< hilo), ''huinoh'' (< vino), ''ilimon'' (limón), ''melon'' (''<'' melón), ''manzanoh'' (< manzana), ''rohuenteh'' (< duende), ''cemanoh'' (< semana), ''ceribezah'' (< cerveza), ''cuaciyah'' (< silla), ''azoltic'' (< azul), ''gayetah'' (< galleta), ''folzah'' (< bolsa), ''aceyiteh'' (< aceite), ''huacax'' (< vaca), ''tiheraz'' (< tijeras), ''cuamoñecoh'' (< muñeco), ''hontah'' (< junta), ''hueltah'' (< vuelta), ''lechih'' (< leche), ''lizton'' (< listón), ''mancax'' (< mangas), ''dizcoh'' (< disco), ''fiolin'' (< violín), ''aholin'' (< ajonjolí), ''tomin'' (< tomín), ''yantah'' (< llanta), ''tamarintoh'' (< tamarindo), ''mancoh'' (< mango), ''patox'' (< pato), ''colantoh'' (< cilantro), ''tocaroa'' (< tocar), ''firmaroa'' (< firmar), ''aporaroa'' (< apurar), ''pintaroa'' (< pintar).
'''Náhuatl''' (o ''luenga mejicana'') es una [[Luenga Uto-azteca|luenga utoasteca]] ahorrá dendi lo qu'es ogañu los endíhenas el norti América palrá polos astecas vai 2000 añus alreol. En holmandu un empériu coloñal i comelcial que diba dendi [[Virreinatu de Nueva España|Nueva España]] enas [[América]]s dendi el [[Luenga latina|Latín]] hue la su escritura enfruenciá polos relihiosus españolis.
== Referencias ==
{{Listaref|2}}
=== Bibliografía ===
*Aburto M., Pacual. Mason, David. y Mason, Elena. ''Tiuelis titlajtlajtos nahuatl. Puede hablar el náhuatl.'' Instituto Lingüístico de Verano, A.C. México, 2004. [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/guerrero/L003-PuedeHablar-NAH.htm]
*Aguirre Beltrán, Gonzalo. ''Lenguas vernáculas. Su uso y desuso en la enseñanza''. CIESAS, Ediciones de la Casa Chata, México 1983. ISBN 968-496-026-3
*Amith, Jonathan D. ''Acento en el nahuatl de Oapan.'' Instituto de Investigaciones Filológicas-UNAM, México, 1989.
*Ando Koji. 2007. ''Gramática náhuatl de Pajapan,'' Universidad Veracruzana, Xalapa.
*Andrews, Richard. ''Introduction to classical Nahuatl''. University of Texas Press, 1975.
*Arreola, José María. "Tres vocabularios dialectales del mexicano". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. II 1934: 428-443.
*Avilés González, Karla Janiré. ''Retos y paradojas de la reivindicación nahua en Santa Catarina, Tepoztlán, Morelos''. Tesis de doctorado en Antropología. CIESAS, México, 2009.[https://www.academia.edu/7614986/Retos_y_paradojas_de_la_reivindicaci%C3%B3n_nahua_en_Santa_Catarina_Tepoztl%C3%A1n_Morelos]
* Beller N., Ricardo y Patricia Cowan de Beller. ''Curso del Náhuatl Moderno: Náhuatl de la Huasteca''. México, D. F. Instituto Lingüístico de Verano. 1985. Dos volúmenes.
*Brewer, Forrest, y Brewer, Jean G. ''Vocabulario mexicano de Tetelcingo''. Serie de vocabularios y diccionarios indígenas "Mariano Silva y Aceves" 8. México, ILV, 1962.
*Brewer, Forrest. Morelos (Tetelcingo) Nahuatl verb stem constructions”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 33-52.
*Bright, William. "Un vocabulario náhuatl del estado de Tlaxcala", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 233-253. México, 1976.
*Brotherston, Gordon. "Las cuatro vidas de Tepoztecatl”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 25, UNAM, 1995. pp. 185-206.
*Brundage, Burr Cartwright. ''Lluvia de dardos''. Ed. Diana México 1982.
*Campbell, Joe y Langacker. "Proto-Aztecan Vowels: Parts I-III, ''[[IJAL]]'' 44: 85-102.
*{{Cita libro |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1980 |título=Five Studies Inspired by Náhuatl Verbs in -oa |serie=Travaux du Cercle Linguistique de Copenhague, Vol. XIX |ubicación=Copenhague |editorial=The Linguistic Circle of Copenhagen; distributed by C.A. Reitzels Boghandel |isbn=87-7421-254-0 |oclc=7276374 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=1988 |título=Nahuatl dialectology: A survey and some suggestions |url=https://archive.org/details/sim_international-journal-of-american-linguistics_1988-01_54_1/page/28 |publicación=[[International Journal of American Linguistics]] |volumen=54 |número=1 |páginas=28-72 |ubicación=Chicago |editorial=[[University of Chicago Press]] |doi=10.1086/466074 |oclc=1753556 |ref=harv}}
*Canger, Una. (2001): ''Mexicanero de la Sierra Madre occidental'', Archivo de lenguas indígenas de México núm. 24, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
*{{Cita publicación |apellido=Canger |nombre=Una |enlaceautor=Una Canger |año=2011 |título=El nauatl urbano de Tlatelolco/Tenochtitlan, resultado de convergencia entre dialectos, con un esbozo brevísimo de la historia de los dialectos |publicación=Estudios de Cultura Náhuatl |editorial=UNAM |ubicación=Mexico |url=http://www.academia.edu/attachments/10258752/download_file?request_id=15724dc6b |páginas=243-258 |ref=harv}}
*Canger, Una. “Los dialectos del náhuatl de Guerrero”, en ''Primer Coloquio de Arqueología y Etnohistoria del Estado de Guerrero'', INAH-SEP-Gobierno del Estado de Guerrero, México 1986.
*Canger, Una. “Náhuatl en Durango-Nayarit”. En Estrada Fernández, Zarina ''et al''. (eds.), ''IV Encuentro Internacional de Lingüística en el Noroeste'', Vol. I: Lenguas Indígenas. Hermosillo, Sonora: Unison. 1998. pp. 129-150.
*{{Cita libro |apellido=Carmack |nombre=Robert M. |año=1981 |título=The Quiché Mayas of Utatlán: The Evolution of a Highland Guatemala Kingdom |serie=Civilization of the American Indian series, no. 155 |ubicación=Norman |editorial=University of Oklahoma Press |isbn=0-8061-1546-7 |oclc=6555814 |ref=harv |url=https://archive.org/details/quichemayasofuta0000carm }}
*Carochi, Horacio: ''Arte de la lengua mexicana: con la declaración de los adverbios della.'' (Edición facsiilar de la de 1645) UNAM, 1983.
*Carrasco Pizana, Pedro. ''Los otomíes. Cultura e historia prehispánica de los pueblos mesoamericanos de habla otomiana''. Biblioteca Enciclopédica del Estado de México, México, 1979.
*Castro Medina, Margarita María. ''Descripción morfológica del sistema verbal del mexicanero de San Pedro Jícora. (Variante dialectal en Durango, México.)'' Disertación Doctoral, Universidad de Colonia, Alemania. 2000.
*Castro Medina, Margarita. ''Un estudio sobre la trayectoria histórico-lingüística del mexicanero de San Pedro Jícora Durango''. (Tesis de Maestría). México: ENAH. 1995.
*Celestino Solís, Eustaquio. ''Nican Tetelcingo yeua tocostumbre''. CIESAS-SEP, México, 1992. ISBN 968-496-204-5
*{{Cita libro |nombre=Sarah L. |apellido=Cline |capítulo=Native Peoples of Colonial Central Mexico |título=The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas: Volume II, Mesoamerica, Part 2.|editor1=Richard E.W. Adams|editor2=Murdo J. MacLeod |ubicación=New York |editorial=Cambridge University Press |año=2000 |páginas=187-222 |ref=harv}}
*Cortés y Zedeño, GerónimoThomás de Aquino. ''Arte, Vocabulario, y Confessionario en Idioma mexicano, como se usa en el Obispado de Guadalaxara''. Edición facsimilar de la de 1765 por Edmundo Aviña Levy, Guadalajara, Jalisco. 1967.
*Dakin, Karen. "Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An alternative analysis", en ''IJAL'', 49, 2: 196-219. 1983.
*Dakin, Karen. “Dialectología Náhuatl de Morelos: Un estudio preliminar”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', Vol. 11, UNAM, 1974. pp. 227-234
*Dakin, Karen. ''Nuestro pesar, nuestra aflicción. Tunetuliniliz, tucucuca. Memorias en lengua náhuatl enviadas a Felipe II por indígenas del valle de Guatemala hacia 1572''. UNAM-IIH, Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, Plumsock Mesoamerican Studies, 1996. ISBN 968-36-3766-3 [https://www.historicas.unam.mx/publicaciones/publicadigital/libros/nuestropesar/npesar.html (Versión en línea)]
*Davies, Nigel C. ''El Imperio Azteca''. Alianza Editorial, México, 1992.
* Davies, Nigel C. ''The Toltecs until the Fall of Tula''. University of Oklahama Press Norman, 1977.
*Dehouve, Danièle. “Dos relatos sobre migraciones nahuas en el estado de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 12, UNAM, 1976. pp. 137-154
*Dow F., Robinson. “Puebla (Sierra) Nahuat prosodies”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969: 17-32. ((Nahuat de Zacapoaxtla))
*Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I. Phonological and Grammatical Studies in Modern Nahuatl Dialects''. ILV 1969.
*Escalada, Apolonio H. “El Tepozteco”, en ''Investigaciones Lingüísticas'', tomo IV núms. 3 y 4, México, 1937
*Flores Farfán, José Antonio. ''Cuatreros somos y toindioma hablamos: contactos y conflictos entre el náhuatl'', 1999. ISBN 968-496-344-0
*García Beltrán, Benito (autor) ; Elke Muller Schuch (asesora lingüística). ''La boda en el pueblo de Cuentepec''. SIL, México, 1999.
*García de León, Antonio. "La lengua de los ancianos de Jalupa, Tabasco", en ''Estudios de Cultura Nahuatl'', vol. 7: 267-281. México, 1967.
*García de León, Antonio. ''Pajapan, un dialecto mexicano del Golfo.'' México, INAH, 1976.
* Garibay, Ángel Ma. ''Llave del Náhuatl''. Porrúa. México. [1940] 1999.
*Guerra, Fr. Juan. ''Arte de la lengua mexicana. Que fue usual entre los indios del obispado de Guadalajara y de parte de los de Durango y Michoacán (1692)''. Prólogo por Alberto Santoscoy, Guadalajara, Jalisco. 1900.
*Guzmán Betancourt, Ignacio. “Noticias tempranas acerca de la variación dialectal del náhuatl y de otras lenguas de México.” En ''Estududios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 83-116
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Fonología y morfología del náhuatl de Santa Catarina, Morelos''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1974. (tesis).
*Guzmán Betancourt, Ignacio. ''Gramática del náhuatl de Santa Catarina, Morelos, México''. Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 1979.
*Hers, Marie-Areti. “El horizonte Clásico en el centro norte de Mesoamérica marginal”. En ''Atlas Histórico de Mesoamérica'', Linda Manzanilla, Leonardo López Luján (Coordinadores). Ed. Larousse, México, 1993. pp. 107-112
*Hurst, Christopher L. Rasgos importantes de esta variante del náhuatl, 2008. Linguistics [https://www.sil.org/system/files/reapdata/85/19/14/85191438977182663631594270618068831518/22e_VerboLlegar_nhx.pdf] (Mecayapan)
*Ignacio Felipe, Esperanza. ''Nahuas de la Montaña''. Colección “Pueblos Indígenas del México Contemporáneo”, CDI, México, 2007. ISBN 978-970-753-088-1
*INEGI. ''Panorama sociodemográfico de Morelos''. 2011. ISBN 978-607-494-207-1
*INEGI. ''Perfil Sociodemográfico de la Población Hablante de Náhuatl''. México, 2005.
*Jáuregui, Jesús y Laura Magriñá, “Estudio etnohistórico acerca del origen de los mexicaneros (hablantes del náhuatl) de la sierra Madre Occidental”, en ''Dimensión Antropológica'', vol. 26, septiembre-diciembre, 2002, pp. 27- 81. Disponible en: http://www.dimensionantropologica.inah.gob.mx/?p=863
*{{Cita libro |apellido=Justeson |nombre=John S. |nombre2=William M. |apellido2=Norman |nombre3=Lyle |apellido3=Campbell |nombre4=Terrence |apellido4=Kaufman |año=1985 |título=The Foreign Impact on Lowland Mayan Language and Script |serie=Middle American Research Institute Publications, {{nowrap|no. 53}} |ubicación=New Orleans, LA |editorial=Middle American Research Institute, [[Tulane University]] |isbn=0-939238-82-9 |oclc=12444550 |ref=harv |url=https://archive.org/details/foreignimpactonl0000unse }}
*Karttunen, Frances. ''An analytical Dictionary of Nahuatl''. Austin, University of Texas Press. 1983
*Karttunen, Frances. ''Apéndice: Mowentike Chalman/Los Peregrinos de Chalma de Jean Charlot''. Renvall Institute. Universidad de Helsinki.
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2007 |apellido2=Justeson |nombre2=John |título=Writing the history of the word for cacao in ancient Mesoamerica |publicación=Ancient Mesoamerica |volumen=18 |páginas=193-237 |doi=10.1017/s0956536107000211 |ref=harv}}
*{{Cita publicación |apellido=Kaufman |nombre=Terrence |enlaceautor=Terrence Kaufman |año=2001 |título=The history of the Nawa language group from the earliest times to the sixteenth century: some initial results |url=http://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |formato=[[Portable Document Format|PDF]] |version=Revised March 2001 |editorial=Project for the Documentation of the Languages of Mesoamerica |fechaacceso=20 de junio de 2016 |ref=harv |fechaarchivo=19 de enero de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200119013512/https://www.albany.edu/anthro/maldp/Nawa.pdf |deadurl=yes }}
*Kirchhoff, Paul, Lina Odena Gümes y Lius Reyes García. ''Historia Tolteca-Chichimeca'' (trad. Luis Reyes), INAH, CISINAH, SEP. México, 1976.
*Lastra de Suárez, Yolanda y Horcasitas, Fernando. “El náhuatl en el estado de Morelos”. En ''Anales de antropología'', Vol. XVII, México, 1980. 233-298.
*Lastra de Suárez, Yolanda. ''Las áreas dialectales del náhuatl moderno''. (Serie Antropológicas: 62) IIA/UNAM, México, 1986.
*Lastra García, Clementina Yolanda. "Dialectología Náhuatl del Distrito Federal", en ''Anales de Antropología'', Vol. 12, México, 1975.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el Distrito Federal, México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 13, México, 1976: 103-136.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "El náhuatl en el norte y el occidente del Estado de México", en ''Anales de Antropología'', Vol. 15, México, 1978: 185-250.
*Lastra, Yolanda y Horcasitas Pimentel, Fernando. "Náhuatl en el oriente del Estado de México", en Anales de Antropología, Vol. 14, México, 1977: 165-226.
*Launey, Michel. ''Introducción a la lengua y literatura náhuatl''. UNAM, México, 1992.
*León-Portilla, Miguel; Alfredo Ramírez; Francisco Morales; Librado Silva Galeana. ''In Yancuic nahua tlahtolli. Nuevos relatos y cantos en náhuatl.'' IIH UNAM, 1989.
*León-Portilla, Miguel. ''Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantantares''. FCE, Colección Lecturas mexicanas, México, 1983.
*Lockhart, James. ''Nahuatl as written''. UCLA Latin American Studies, [[Stanford University Press]], 2001.
*López Austin, Alfredo, y López Luján, Leonardo. ''Mito y Realidad de Zuyuá''. FCE. 1998.
*Lumholtz, Carl. ''El México desconocido''. (Edición facsimilar de la de 1902) 2 tomos, CIESAS-SEP, México, 1981.
*Macias, Carlos, y Alfonso Rodríguez Gil. “Estudio etnográfico de los actuales indios tuxpaneca del estado de Jalisco”, en ''Anales del Museo Nacional'', 1° época, t. II pp. 195-219, México, 1909.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Clasificaciones de las lenguas indígenas en México y sus resultados en el censo de 1990". En ''Políticas del Lenguaje en México''. Garza Cuarón, Beatriz (coord.). México: Universidad Nacional Autónoma de México. 1998.
*Manrique Castañeda, Leonardo. “Fray Andrés de Olmos: notas críticas sobre su obra lingüística”, en ''Estudios de Cultura Náhuatl'', Vol. 15, UNAM, México 1982. pp. 27-35.
*Manrique, Leonardo. “Lingüística histórica”, en Manzanilla, Linda y Leonardo López Lujan (coords.) ''Historia antigua de México, Volumen I: El México antiguo, sus áreas culturales, los orígenes y le horizonte Preclásico'', México, INAH-UNAM-PORRUA, 2000, pp. 53-93.
*Manzanilla, Linda. "Migrantes epiclásicos en Teotihuacán" en ''Reacomodo demográfico del Clásico al posclásico en el Centro de México''. IIA, UNAM, 2005.
*Molina, Alonso de. ''Vocabulario en lengua mexicana y castellana y castellana y mexicana''. Editorial Porrúa, México, 2004.
*Montero Baeza, Marcelino. ''Ejercicios para el aprendizaje de la lengua Náhuatl de Hueyapan y diccionario español-náhuatl''. México, CDI. 2012.
*Monzón, Cristina. ''Registro de la variación fonológica en el náhuatl moderno. Un estudio de caso''. Ediciones de la casa Chata/SEP 1990.
*Morales, Francisco (OFM). “Los franciscanos y el primer Arte para la lengua náhuatl. Un nuevo testimonio.” En ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, México, UNAM, 1993. pp. 54-81
*Paredes, Ignacio. ''Compendio del Arte de la lengua mexicana del padre Horacio Carochi'' (edición facsimilar de la de 1759), Ed. Innovación, México, 1979.
* {{cita libro| apellidos = {{versalita|Clavijero}}| nombre = Francisco J.| título = Historia antigua de México| año = 1970| editorial = Editora Nacional| ubicación = México}}
*{{Cita libro |apellido=Pellicer |nombre=Dora |nombre2=Bábara |apellido2=Cifuentes |nombre3=Carmen |apellido3=Herrera |año=2006 |capítulo=Legislating diversity in twenty-first century Mexico |título=Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-first Century |url=https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida |editor=Margarita G. Hidalgo (ed.) |serie=Contributions to the Sociology of Language, {{nowrap|no. 91}} |ubicación=Berlin |editorial=Mouton de Gruyter |páginas=[https://archive.org/details/mexicanindigenou00hida/page/127 127]-168 |isbn=978-3-11-018597-3 |oclc=62090844 |ref=harv}}
*Peralta Ramírez, Valentín. ''El nawat de la costa del Golfo'' ENAH/IIA-UNAM 2007.
*Pharao Hansen, Magnus. “Polysynthesis in Hueyapan Nahuatl: The Status of Noun Phrases, Basic Word Order, and Other Concerns”. En ''Anthropological Linguistics'' 52. 2010:274-299.
*Pittman, Richard S. 1948. “Nahuatl honorifics”. ''International Journal of American Linguistics'' 14:236-39.
*Pittman, Richard S. 1954. A grammar of Tetelcingo (Morelos) Nahuatl. ''Language Dissertation 50'' (supplement to ''Language'' 30).
*Prado B., Arnulfo. (Recopilación y análisis) ''Ya wejkawitl oksé tlamantle oyeka''. Narrado en 2000 por: Severiana Estrada Vásquez. ILV, 2008.
*Ramírez de Alejandro, Cleofas; Karen Dakin. ''Vocabulario Náhuatl de Xalitla, Guerrero''. Cuadernos de la Casa Chata. Centro de Investigaciones Superiores del INAH. 1979
*Robinson, Dow y Sischo, William. "Michoacán (Pómaro) Nahuatl clause structure", en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 53-74.
*Rodríguez López, María Teresa. ''Ritual, identidad y procesos étnicos en la sierra de Zongolica, Veracruz.'' México, CIESAS, 2003. ISBN 968-496-485-4 36, 167
*{{Cita publicación |apellido=Rolstad |nombre=Kellie |año=2002 |título=Language death in Central Mexico: The decline of Spanish-Nahuatl bilingualism and the new bilingual maintenance programs |publicación=The Bilingual Review/La revista bilingüe |volumen=26 |número=1 |ubicación=Tempe |editorial=Hispanic Research Center, [[Arizona State University]] |páginas=3-18 |issn=0094-5366 |oclc=1084374 |ref=harv}}
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 1: An Overview of Uto-Aztecan Grammar''. SIL/University of Texas at Arlington, 1977.
*Ronald W. Langacker (ed.) ''Studies in Uto-Aztecan grammar 2: Modern Aztec grammatical sketches''. SIL/University of Texas at Arlington, 1979.
*Roth Seneff, Andrés, Ma. Teresa Rodríguez, Lorena Alarcón. ''Lingüística aplicada y sociolingüística del náhuatl en la Sierra de Zongolica.'' CIESAS Ediciones de la casa Chata, México, 1986. ISBN 968-496-099-9
*Rubí Alarcón, Rafael. “Comunidades indígenas, siglo XVI y XVII del Centro y la Montaña de Guerrero”, en ''Estudios de Cultura Nahuatl'' vol. 23, UNAM, 1993. pp. 297-341
*Ruvalcaba, J. Melquiades. "Vocabulario mexicano de Tuxpan, Jalisco". En ''Investigaciones Lingüísticas'', México, vol. III 1935: 208-214.
*Ruvalcaba, J. Melquiades. ''Manual de la gramática náhuatl''. Guadalajara, Jal. 1968.
*s/a. ''Nahuatl Northern Oaxaca: a language of Mexico''. SIL International, 2013.
*Shumann, Otto y Antonio García de León. "El dialecto náhuatl de Almomoloa, Temazcaltepec, estado de México", en ''Tlalocan'' 5, 2: 178-192. México, 1966.
*Siméon, Rémi. ''Diccionario de la lengua Nahuatl o Mexicana''. Editorial Siglo XXI, México, 1988.
*Solar Valverde, Laura (Ed.) ''El fenómeno Coyotlatelco en el centro de México''. Conaculta/INAH 2006.
*{{Cita libro |apellido=Suárez |nombre=Jorge A. |año=1983 |título=The Mesoamerian Indian Languages |serie=Cambridge Language Surveys |editorial=[[Cambridge University Press]] |ubicación=Cambridge and New York |isbn=0-521-22834-4 |oclc=8034800 |ref=harv |url=https://archive.org/details/mesoamericanindi0009suar }}
*Sullivan, Thelma D. ''Compendio de la Gramática Nahuatl''. Universidad Nacional Autónoma de México. [1976] 1992.
*Swadesh, Mauricio y Sancho, Madalena. ''Los mil elementos del nahuatl clásico''. UNAM, México, 1967.
*Tuggy, David H. ''Distinción entre vocales largas y cortas en el nawatl de Orizaba'' 2002.
*Tuggy, David H. ''Lecciones para un curso del náhuatl moderno (nawatl de Orizaba o de la Sierra de Zongolica).'' Tercera edición (electrónica), 2004, Academic Training SIL.
*Tuggy, David. 1979. “Tetelcingo Nahuatl”. ''Modern Aztec Grammatical Sketches'', 1-140, Ronald W. Langacker, ed. ''Studies in Uto-Aztecan Grammar'', vol. 2. Arlington, TX: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington.
*Tuggy, David. 1981. [https://www.sil.org/~tuggyd/Dissert/DTuggy-Dissertation-CG-nhg.htm Electronic version 2008]. ''The transitivity-related verbal morphology of Tetelcingo Nahuatl: an exploration in Space [Cognitive] grammar.'' UC San Diego doctoral dissertation.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. ''El nahuatl de la periferia occidental y la costa del Pacífico''. Tesis para optar el título de licenciado en antropología con especialidad en lingüística. México: Escuela Nacional de Antropología e Historia. 1981.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. "Transiciones lingüísticas mayores en Occidente", en ''Transformaciones mayores en el Occidente de México''. Editado por Ricardo Ávila Palafox, U. de G. 1994. pp. 127-166
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El Náhuatl actual en Jalisco”, en ''Tlalocan'', Vol. IX, IIF-UNAM, 1982. pp. 41-69
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “El náhuatl en Jalisco, Colima y Michoacán”, en ''Anales de Antropología'', Vol.{{esd}}16, 1979, pp.{{esd}}325-344.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Los mexicaneros de Durango no son de Tlaxcala”. En ''Primeras jornadas de etnohistoria. Memorias 1988''. México, INAH 1991, pp.{{esd}}7-22.
*Valiñas Coalla, Leopoldo. “Notas Lingüísticas sobre el Diluvio y la creación (Dos relatos mexicaneros)”, en ''Tlalocan'', Vol.{{esd}}XI, México, 1989, pp.{{esd}}445-468.
*Wolgemuth, Carl. ''Yej icya quitaquej totajhuehuejmej chapolin'', primera edición, SIL, 1974.[https://www.sil.org/system/files/reapdata/69/05/23/69052340883425185226515909845753456486/nhx_9976_Cuento_de_chapulines_74_028.pdf]
*Wolgemuth, Carl. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G027a-GramNahIst-nhx.htm Gramática Náhuatl (melaʼtájto̱l) de los municipios de Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz (Segunda edición).]'' 2002.
*Wolgemuth, Carl. ''[http://www.ualberta.ca/~csmackay/Mecayapan.pdf Nahuatl grammar of the townships of Mecayapan and Tatahuicapan de Juárez, Veracruz]''. SIL International. 2007.
*Wolgemuth, Carl. “Isthmus (Mecayapan) Nahuat Laryngeals”, en Dow, Robinson. (editor) ''Aztec Studies I'', ILV 1969: 1-16.
*Wolgemuth, et al. 2000. ''[https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario Náhuatl de los municipios Mecayapan y Tatahuicapan de Juárez, Veracruz.]''
*Yáñez Rosales, Rosa H. ''Rostro, palabra y memoria indígenas: el occidente de México, 1524-1816''. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social-Instituto Nacional Indigenista, 2001.
== Enlaces externos ==
{{InterWiki|code=nah}}
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/grahuas.pdf Gramática moderna de nahua de la Huasteca]
* [https://www.sil.org/~tuggyd/NahuatlLecciones/L01/Lecc_01_NLV.htm Curso de náhuatl moderno (dialecto de Orizaba)]
* [https://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0014765.pdf Arte de la lengua mexicana.] Una gramática virreinal de náhuatl por Agustín de Vetancurt (1673).
* [[iarchive:compendiodelarte00caro/page/n29/mode/2up|Compendio del arte de la lengua mexicana.]] Una gramática virreinal de náhuatl por Horacio Carochi (1662).
* [http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf Resumen de gramática náhuatl] {{Wayback|url=http://weber.ucsd.edu/~dkjordan/nahuatl/NahuatlGrammarNotes.pdf |2=|date=20121027185941 }}
* [https://quizlet.com/join/YwQCXqJSR Cards de náhuatl en Quizlet]
* [https://www.gutenberg.org/browse/languages/nah Textos en náhuatl en Project Gutenberg]
=== Diccionarios ===
* [https://livingdictionaries.app/nahuatl/ Diccionario Unificado del Idioma Mexicano]
* [https://nahuatl.wired-humanities.org/ Diccionario náhuatl en línea - Universidad de Oregón]
*[http://www.revitalization.al.uw.edu.pl/Content/Uploaded/Documents/06072016-578bcfcf-5d70-4db1-a2ac-7c7509d30072.pdf Tlahtolxitlauhcayotl - IDIEZ]
*[https://xochitlahtolli.files.wordpress.com/2012/04/diccionario-completo.pdf Diccionario Náhuatl-Español de la Sierra de Zongolica]
* [https://www.vcn.bc.ca/prisons/nahuatldictionary.pdf An Analytical Dictionary of Nahuatl]
* [https://gdn.iib.unam.mx/ Gran Diccionario Náhuatl]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/istmo/G020a-DiccNahIst-nhx.htm Diccionario: Nahuatl de Mecayapan y Tatahuicapan]
* [http://sites.estvideo.net/malinal/ Diccionario de Alexis Wimmer]
* [https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3050/vocabulario_nahuatl_WEB.pdf Vocabulario básico náhuatl-español]
*[https://docplayer.es/80883986-Marcelino-hernandez-beatriz-vocabulario-nahuatl-espanol-de-la-huasteca-hidalguense.html Vocabulario Náhuatl-Español de la Huasteca Hidalguense]
* [https://www.sil.org/mexico/nahuatl/zacatlan/l026-diccilustrado-nhi.htm Pequeño diccionario ilustrado]
[[Categoría:Luengas de Méhicu]]
[[Categoría:Luenga náhuatl]]
c9y4vn7cb4sriy0l3xcpzumvakq7txq
Juana Inés de la Cruz
0
11981
143979
143956
2026-08-18T11:25:26Z
Olarcos
82
143979
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
Sor '''Juana Inés de la Cruz''', col su nombri completu '''Juana Inés de Asbaje y Ramírez de Santillana''' inque l'estoriaol [[Guillermo Schmidhuber de la Mora]], en su libro ''De Juana Inés de Asuaje a Juana Inés de la Cruz'', propussu qu'el su apelliu original era Asuaje i no Asbaje.<ref>Cita web |url=https://archivo.eluniversal.com.mx/cultura/2014/juana-asbaje-asuaje-libro-testimonio-990759.html |título=Juana de Asbaje: capricho de Amado Nervo |fechaacceso=27 de abril de 2020 |sitioweb=El Universal}}</ref>, fue una [[monja]], mugel de ciencia autodidacta i [[poeta|poet]]a [[Méxicu|mexic]]ana. ([[San Miguel Nepantla]], [[Municipio de Tepetlixpa|Tepetlixpa]], 12 de noviembre de 1648 o 1651-[[Ciudad de México]], 17 de abril de 1695),{{refn|name=nacimiento|group=nota|La fecha de nacimiento de sor Juana es incierta,<ref>{{Cita web |url=https://www.mujeresnotables.com/2019/02/26/biografia-de-sor-juana-ines-de-la-cruz-poetisa-mexicana/ |título=Biografía de Sor Juana Inés de la Cruz poetisa mexicana |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fecha=26 de febrero de 2019 |obra=Mujeres Notables}}</ref> se estima que nació entre 1648 y 1651.<ref>{{Cita web |url=https://www.infobae.com/america/mexico/2019/11/13/sor-juana-ines-de-la-cruz-la-monja-que-se-convirtio-en-una-de-las-poetisas-mas-famosas-de-todos-los-tiempos/ |título=Sor Juana Inés de la Cruz: la monja que se convirtió en una de las poetisas más famosas de todos los tiempos |fechaacceso=27 de abril de 2020 |obra=Infobae}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/40003874|título=A Life Without and Within: Juana Ramírez / Sor Juana Inés de la Cruz (1648/51-1695)|apellidos=Arenal|nombre=Electa|apellidos2=Powell|nombre2=Amanda|fecha=1993|publicación=Women's Studies Quarterly|volumen=21|número=1/2|páginas=67–80|fechaacceso=12 de noviembre de 2021|issn=0732-1562}}</ref> Las fechas más citadas<ref>{{Cita web |url=https://culturacolectiva.com/historia/biografia-de-sor-juana-ines-de-la-cruz |título=Biografía de Sor Juana Inés de la Cruz |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fecha=3 de abril de 2019 |obra=Cultura Colectiva}}</ref> son el ''12 de noviembre de 1648''<ref>{{Cita web |url=https://www.mexicodesconocido.com.mx/sor-juana-ines-de-la-cruz-1648-16951.html |título=Sor Juana Inés de la Cruz: biografía de 1648-1695 |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fecha=12 de noviembre de 2019 |sitioweb=México Desconocido}}</ref> y el ''12 de noviembre de 1651''.<ref>{{Cita web |url=http://www.udg.mx/es/efemerides/17-abril |título=17 de abril de 1695 - Muere la poetisa y escritora Sor Juana Inés de la Cruz |obra=Universidad de Guadalajara |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fechaarchivo=4 de junio de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200604223042/http://www.udg.mx/es/efemerides/17-abril |deadurl=yes }}</ref> Una investigación de la Universidad de Guadalajara estableció 1648 como el año más probable.<ref name=Aristegui>{{Cita web |url=https://aristeguinoticias.com/0201/kiosko/aclaran-enigmas-sobre-sor-juana-ines-de-la-cruz/ |título=Aclaran enigmas sobre Sor Juana Inés de la Cruz |fechaacceso=27 de abril de 2020 |obra=Aristegui Noticias}}</ref>}} más conocida como '''sor Juana Inés de la Cruz''' o '''Juana de Asbaje''', fue una religiosa [[Orden de San Jerónimo|jerónima]], escritora y filósofa<ref>{{Cita libro|apellidos=MESCALL|nombre=Anjela María|título=La filosofía natural y la alquimia en la escritura de sor Juana Inés de la Cruz, vol. 7|año=2015|editorial=Lérudit Franco-Espagnol}}</ref><ref>{{Cita libro|apellidos=STROK|nombre=Natalia Soledad|título=Juana Inés de la Cruz: el estudio para ignorar menos. Libros de Cátedra|año=2022}}</ref> [[Virreinato de Nueva España|novohispana]]<ref>{{Cita publicación|url=https://etd.ohiolink.edu/acprod/odb_etd/etd/r/1501/10?clear=10&p10_accession_num=osu1302722480|título=Respuesta de la poetisa a la muy ilustre Sor Filotea de la Cruz," algunos comentarios acerca del mas importante documento autobiografico de la poetisa Mexicana Sor Juana Ines de la Cruz|apellidos=Galeano|nombre=Carlos E.|publicación=Ohio Link}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://repositorio.up.edu.pe/bitstream/handle/11354/1660/DonosoMiguel2015.pdf?sequence=6#page=135|título=El pensamiento de Sor juana Inés de la Cruz: una lectura filosófica.|apellidos=Salgado Román|nombre=Juventina|publicación=Universidad Autónoma de Guerrero|fechaacceso=10/10/2024|cita="Como escritora mexicana, se ha considerado la figura más importante de las letras hispanoamericanas del siglo XVII"}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://dadun.unav.edu/bitstream/10171/41573/1/Batihoja_20_k_Salgado.pdf|título=Mujer y literatura femenina en la América virreinal.|apellidos=Donoso Rodríguez|nombre=Ed. Miguel|publicación=Universidad de Navarra|fechaacceso=10/10/2024|cita=La poetisa mexicana tuvo una formación académica y bagaje cultural
bastante amplio y diverso}}</ref> (considerá [[mexicana]] pa abondus autoris)<ref>{{Cita publicación|url=https://etd.ohiolink.edu/acprod/odb_etd/etd/r/1501/10?clear=10&p10_accession_num=osu1302722480|título=Respuesta de la poetisa a la muy ilustre Sor Filotea de la Cruz," algunos comentarios acerca del mas importante documento autobiografico de la poetisa Mexicana Sor Juana Ines de la Cruz|apellidos=Galeano,|nombre=Carlos E.|publicación=Ohio State University}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://repositorio.up.edu.pe/bitstream/handle/11354/1660/DonosoMiguel2015.pdf?sequence=6#page=135|título=El pensamiento de sor Juana Inés de la Cruz: una lectura filosófica|apellidos=Salgado Román|nombre=Juventina|publicación=Universidad Autónoma de Guerrero}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://dadun.unav.edu/server/api/core/bitstreams/436a9397-8f18-480b-ac6c-48220f15e6b8/content|título=Literatura Femenina en la América Virreinal|apellidos=Donoso Rodríguez|nombre=Miguel|publicación=Universidad de Navarra}}</ref> de origin [[Etnia vasca|vascu]],<ref>{{Cita publicación|título=Pertinencia actual de la primera biografía de Sor Juana Inés de la Cruz|url=https://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2469-09612017000200001|publicación=Estudios de historia de España|fecha=2017-12|fechaacceso=2026-01-30|issn=2469-0961|páginas=168–192|volumen=19|número=2|idioma=es|nombre=Guillermo|apellidos=Schmidhuber de la Mora}}</ref> esponenti del [[Siglo de Oro|Sigru d'Oru]] dela literatura n'español. Tamién incorporó el [[náhuatl]] a su creación poética.<ref>{{Cita web|url=https://lalenguadesorjuana.com/versos-amestizados/|título=Sor Juana y sus versos amestizados en una sociedad variopinta – La Lengua de Sor Juana|fechaacceso=2021-08-21|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunidad.ulsa.edu.mx/public_html/publicaciones/onteanqui/b13/literatura.htm|título=Literatura y Tradición Oral|fechaacceso=2021-08-21|sitioweb=comunidad.ulsa.edu.mx}}</ref> Algunus autoris la consideran una de las mayoris esponentis dela literatura barroca en lengua hispana.<ref>{{Cita libro|apellidos=ROMERO|nombre=Roberto|título=El barroco y el sueño de Sor Juana. Revista de Arte y Cultura, vol. 1, no 1|año=2021|página=8-14|cita=Sor Juana Inés de la Cruz, es considerada como una de las mayores exponentes del barroco}}</ref><ref>{{Cita libro|apellidos=GUTIÉRREZ,|nombre=Lourdes Rorano|título=MARCELlNO MENÉNDEZ PELAVO FRENTE A SOR JUANA INÉS DE LA CRUZ|cita=Para muchos, esta mujer es una de las mayores poetas de la Hispanidad}}</ref>
Juana Inés de la Cruz fue la ija ilegítima dun español i duna nativa. El su güelu maternu tenía una propiedá en Amecameca ondi Juana passó los sus primerus añus, viviendo al lau dela su mairi ena finca Panoaya.
== Vida pressonal ==
Juana tuvo enterés pol leyel dendi’l prencepiu, i toa la su infancia la passó ena capilla dela finca dondi estrapoló toa la biblioteca del su güelu. Compusu el su primer poema ala edá d’ocho añus. Mientris la su adolescencia, estudiaba ya Logica Griega, i enseñaba Latín alos neñus con menus de 13 añus. Amás amprendió nahuatl, un dialeutu azteca palrau ena parti central de Méxicu, escreviendo un par de poemas curtus naquel dialeutu.
Ala edá d’ocho añus, al mesmu tiempu que finó el su güelu maternu, fue embiá ala capital al cuidaeru dela su tía materna. Quissu disfrazal-si de catrín pa poel estudiar nuna Nuversidá, pero la su familia se le opussu. Acontinó estudiandu encá ella mesma, i ala edá de 16 añus fue apresentá ena corti del Virrei Marqués de Mancera, dondi fue acetá nel serviciu dela su mugel. Quandu cumplió 17 añus, el Marqués de Mancera juntó un grupu d’estudiosus pa probal l'enteligencia de Juana.
La su reputación i la su hermosura atrajun una gran atención pol parti delos ombris. Juana Inés de la Cruz no tuvo enterés pol casal-si i decidiósse a acontinar los sus estudius, escogiendu la única opción desponible: la vida monacal. Endispués dela su entrada nel Monesteriu de Carmelitas de San José, ondi se quedó un par de mesis. Nel añu 1669, ala edá de 21 añus, se hizo monja nel Monesteriu dela Orden de San Jerónimo, dondi permaneció ata’l momentu del su espernaeru.
Naquel monesteriu, la sora Juana se daba a fondo al estudiu i ala biblioteca i tenía de contino desputas colos estudiantis. Inque escrebió abondus poemas, se daba tamién al estudiu dela música, la filosofía i la ciencia. La su abitación, inque chiquinina, estaba llena de librus, enstrumentus científicos i mapas.
Nel añu 1688 el Virrei Marqués dela Laguna i la su mugel María Luisa, Condessa de Paredes (sugetus de ciertus poemas d’amol escrebius pola sora Juana), dexarun Méxicu i la sora Juana Inés de la Cruz perdeu la su proteción cola que estaba acostunbrá.
Nel añu 1690, una delas sus cartas fue encalá enforma endispués de sel publicá sin el su acordamientu sol nombri de "Sor Filotea de la Cruz". Aquesta fue fuerti criticá pol Manuel Fernández de Santa Cruz, patriarca dela región de Puebla, Méxicu. La respuesta a "Sor Filotea de la Cruz", alabá como "Respuesta a Sor Filotea", es considerá el primer manifiestu feminista, dondi entri otrus asuntu se discutían a la huerça los derechus delas mugeris ala educación. Juana Inés acontinó publicandu trabajus no religiosus, entri ellos un poema sobri Santa Catalina d'Alejandría, escrebiu más nuna forma feminista que religiosa.
La reacción recebiá pol Juana Inés no fue assín del tou deseyá i el su confessor Núñez de Miranda le pidió que deḥara la vida monacal o la su pasión pola arti. N'aquel tiempu, la Sora Juana vendió tous los sus librus al lau delos enstrumentus musicalis i científicos, consagrándu-se ala vida religiosa.
Nel añu 1695, un virus atacó el monesteriu. El día 17 d’abostu, endispués de vel cuidau delas sus helmanas, Juana cayó malatu i se murió ala edá de 43 añus.
== Obra literaria ==
La su obra poética cultiva tolas especiis líricas del tiempu, ena qual la esquema literaria prevaece abondu sobri la esperiencia vivía.
Inque las influencias del culteranismu i del conceptismu, dominantis ena su obra, amuestra una gran orixinalidá i fondura, espresandu en versus musicalis i graciosus tantu la emoción espontánea, ingenua, enalrodi delos milagrus del mundu, el pesar pola vida no vivía, el amol más soñau que viviu, como la sei de conocencia i el esfuerçu dela esplicación racional dela realidá.
Entri los sus escrebius poemus mentar: ''El primer sueñu'' (1690 - ''Primero sueño''), ''El divinu Narcisu'' (''El divino Narciso'') endispués del moelu de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]] i ''San Hermenegildo'', [[comedia|comedias]] con entenciones [[autobiografía|autobiográficas]].
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
* [[Antonio Alatorre|ALATORRE, Antonio]], ''Sor Juana a través de los siglos'', México, El Colegio de México, 2007.
* ALATORRE, Antonio y Martha Lilia TENORIO, ''Serafina y Sor Juana''. México: El Colegio de México, 1998.
* ASPE ARMELLA, Virginia, ''Approaches to the Theory of Freedom in Sor Juana Inés de la Cruz''. México: Aliosventos, [[Universidad Panamericana]], [[Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo]], 2018.
* BEAUPIED, Aída, ''Narciso hermético'', Liverpool, University Press, 1997.
* BENASSY-BERLING, Marié-Cécile, ''Humanismo y religión en Sor Juana Inés de la Cruz''. México: UNAM, 1983.
* BRAVO ARRIAGA, María Dolores, ''La excepción y la regla: Estudios sobre espiritualidad y cultura en la Nueva España'', México, UNAM, 1997.
* [[José Pascual Buxó|BUXÓ, José Pascual]], ''Sor Juana Inés de la Cruz: Lectura barroca de la poesía'', México, Renacimiento, 2006.
* CERVANTES, Enrique A., ''Testamento de Sor Juana Inés de la Cruz y otros documentos." México 1949
* CHÁVEZ, Ezequiel, ''Sor Juana Inés de la Cruz: ensayo de psicología'', México, Porrúa, 1970. ISBN 970-07-2654-1.
* GARCÍA VALDÉS, Celsa Carmen, ''Los empeños de una casa / Amor es más laberinto'', Madrid, Cátedra, 2010. ISBN 84-376-2647-1.
* GAOS, José. “El sueño de un sueño”, en ''Historia Mexicana'', 10, jul-sep, 1960: 54-71.
* GONZÁLEZ BOIXO, José Carlos (ed.), ''Poesía lírica'', Madrid, Cátedra, 1992.
* [https://www.academia.edu/11767784/_Cannibalism_the_Eucharist_and_Criollo_Subjects_ JAUREGUI, Carlos A.].“Cannibalism, the Eucharist, and Criollo Subjects.” In 'Creole Subjects in the Colonial Americas: Empires, Texts, Identities Ralph Bauer & Jose A. Mazzotti (eds.). Chapel Hill: Omohundro Institute of Early American History & Culture, Williamsburg, VA, U. of North Carolina Press, 2009. 61-100.[https://www.academia.edu/11767784/_Cannibalism_the_Eucharist_and_Criollo_Subjects_ Link to article]
**‘El plato más sabroso’: eucaristía, plagio diabólico, y la traducción criolla del caníbal.” 'Colonial Latin American Review' 12:2 (2003): 199-231.[https://www.academia.edu/6991029/_El_plato_más_sabroso_eucarist%C3%ADa_plagio_diabólico_y_la_traducción_criolla_del_can%C3%ADbal In Spanish. Link to article]
* JUANA INÉS DE LA CRUZ, Sor, ''Primero sueño'', en Obras completas, vol. 1, Alfonso Méndez Plancarte (ed., introd. y notas), México, Fondo de Cultura Económica, 1951: 335-359.
* MERRIM, Stephanie, ''Feminist Perspectives on Sor Juana Inés de la Cruz'', Detroit, Wayne State University Press, 1991.
* [[Alfonso Méndez Plancarte|MÉNDEZ PLANCARTE, Alfonso]]. Notas al “Primero sueño”, en Sor Juana Inés de la Cruz, ''Obras completas'', vol. 1, México, Fondo de Cultura Económica, 1951: 575-603.
** ''Autos y loas'', tomo III de las ''Obras completas'', México, Fondo de Cultura Económica, 1955. ISBN 968-16-4511-1.
* NERVO, Amado, ''Juana de Asbaje'', 1910.
* OLIVARES ZORRILLA, Rocío. "El sueño y la emblemática" (Sor Juana Inés de la Cruz), en ''Literatura Mexicana'', VI, 2, México, Instituto de Investigaciones Filológicas, UNAM, 1995, 367-398. // en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [http://bib.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=25700].
** "Los tópicos del sueño y del microcosmos: la tradición de Sor Juana", en ''Sor Juana Inés de la Cruz y las vicisitudes de la crítica'', Ed. de José Pascual Buxó, México, Instituto de Investigaciones Bibliográficas, UNAM, 1998 (Serie Estudios de Cultura Literaria Novohispana): 179-211. // en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [http://bib.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=25699].
** "Tradición de la poesía visionaria y emblemática mística y moral en el Primero sueño, de Sor Juana", en ''Florilegio de estudios de Emblemática. A Florilegium of Studies on Emblematics. Actas del VI Congreso Internacional de Emblemática de The Society for Emblem Studies''. Proceedings of the 6th International Conference of the Society for Emblem Studies, Ed. de Sagrario López Poza, La Coruña, Sociedad de Cultura Valle Inclán, 2004: 553-558. // en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [http://bib.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=25679].
** “Refracción e imagen emblemática en el Primero sueño, de Sor Juana”, en ''Studi Latinoamericani / Estudios Latinoamericanos'', 4, Universitá di Udine, 2008a: 251-282. En Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,[http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12476182311288273543213/index.htm]. En Repositorio de la Facultad de Filosofía y Letras de la UNAM [http://ru.ffyl.unam.mx:8080/jspui/handle/10391/635].
** “Aspectos retóricos de la alusión emblemática en los textos literarios: ejemplos novohispanos”, en ''Conceptos y objetos de la retórica ayer y hoy. Homenaje a Paola Vianello de Córdoba'', Ed. de Gerardo Ramírez Vidal, México, UNAM, Instituto de Investigaciones Filológicas, 2008b: 165-179.
** “Avances en la anotación del Primero sueño, de Sor Juana Inés de la Cruz”, en ''Etiópicas. Revista de Letras Renacentistas'', Universidad de Huelva, núm. 7, 2011a: 64-86 [https://web.archive.org/web/20120412203415/http://www.uhu.es/programa_calidad_literatura_amatoria/etiopicas/num_7/olivares.pdf].
** “De la retórica a la isotopía y del ideosema a la argumentación: una decodificación contemporánea y circular del texto barroco”, en ''Retórica y argumentación. Perspectivas de estudio'', Luisa Puig y David García Pérez (eds.), México, UNAM, Instituto de Investigaciones Filológicas, 2011b (Centro de Estudios Clásicos, Centro de Poética): 195-209. // en Repositorio de la Facultad de Filosofía y Letras de la U.N.A.M. [http://ru.ffyl.unam.mx:8080/jspui/handle/10391/1417] {{Wayback|url=http://ru.ffyl.unam.mx:8080/jspui/handle/10391/1417 |date=20160307121347 }}.
** ''La figura del mundo en "El sueño", de Sor Juana Inés de la Cruz. Ojo y "spiritus phantasticus" en un sueño barroco'', Madrid, Editorial Académica Española, 2012. ISBN 978-3-8484-5766-3
* PERELMUTER, Rosa, ''Los límites de la femineidad en sor Juana Inés de la Cruz'', Madrid, Iberoamericana, 2004.
* [[Octavio Paz|PAZ, Octavio]], ''Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe'', México, Fondo de Cultura Económica, 1982.
* PÉREZ-AMADOR ADAM, Alberto, ''El precipicio de Faetón. Nueva edición, estudio filológico y comento de Primero Sueno de Sor Juana Inés de la Cruz", Frankfurt, Vervuert, 1996.
** ''La ascendente estrella. Bibliografía de los estudios dedicados a Sor Juana Inés de la Cruz en el siglo XX'', Madrid, Iberoamericana, 2007.
** ''De los villancicos verdaderos y apócrifos de sor Juana Inés de la Cruz, puestos en metro músico'', Literatura Mexicana xix.2, 2008: 159-178.
** ''De finezas y libertad. Acerca de la Carta Atenagórica de Sor Juana Inés de la Cruz y las ideas de Domingo de Báñez'', México: Fondo de Cultura Económica, 2011.
** ''El precipicio de Faetón. Edición y comento de Primero sueño de Sor Juana Inés de la Cruz.'', Frankfurt / Madrid, Iberoamericana 2015. (versión corregida y muy aumentada del volumen publicado en 1996)
* [[Sara Poot Herrera|POOT, Sara]], ''[http://www.cervantesvirtual.com/obra/y-diversa-de-mi-misma-entre-vuestras-plumas-ando-homenaje-internacional-a-sor-juana-ines-de-la-cruz-924627/ Y diversa de mí misma entre vuestras plumas ando]'', México, El Colegio de México, 1993.
* [[Darío Puccini|PUCCINI, Darío]], ''Una mujer en soledad: Sor Juana Inés de la Cruz: Una excepción en la cultura y la literatura barroca'', trad. de Esther Benítez. México: FCE, 1996.
* Manuel Ramos Medina: ''Voto y juramento de la Inmaculada Concepción en el Convento de San Jerónimo de la Ciudad de México. siglo XVII al XIX". México. Centro de Estudios de Historia de México Carso 2011.
* RODRÍGUEZ GARRIDO, José Antonio, ''La Carta Atenagórica de Sor Juana: Textos inéditos de una polémica'', México, UNAM, 2004.
* SABAT DE RIVERS, Georgina, ''El «Sueño» de Sor Juana Inés de la Cruz: tradiciones literarias y originalidad'', Londres, Támesis, 1977.
* SALAZAR MALLÉN, Rubén, ''Apuntes para una biografía de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, UNAM, 1978.
* SALDARRIAGA, Patricia, ''Los espacios del «Primero Sueño»: Arquitectura y cuerpo femenino'', Madrid, Iberoamericana, 2006.
* [[Guillermo Schmidhuber|SCHMIDHUBER, Guillermo]], ''De Juana Inés Asuage a sor Juana Inés de la Cruz. El Libro de las Profesiones del Convento de San Jerónimo de México'', Toluca, Instituto Mexiquense de Cultura, 2013.
** ''Amigos de Sor Juana, Sexteto biográfico'', México, Bonilla Artigas Editores/ Iberoamericana Libros, 2014.
** ''Familias paterna y materna de Sor Juana: Hallazgos documentales.'' México: Centro de Estudios de Historia de México 2016.
** ''Teatro y Teología: Los tres autos sacramentales de Sor Juana.'' México: Universidad Claustro de Sor Juana y Bonilla Artigas Editores/ Iberoamericana Libros, 2016.
*[[Alejandro Soriano Vallés|SORIANO, Alejandro]], ''Aquella Fénix más rara. Vida de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, Nueva Imagen, 2000.
** ''La hora más bella de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, CONACULTA/Instituto de la Cultura y las Artes, 2010.
* [[Ramón Xirau|XIRAU, Ramón]], ''Genio y figura de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, El Colegio Nacional, 1997.
== Atijus externus ==
{{commonscat|Sor Juana Inés de la Cruz}}
{{wikisource|Juana Inés de la Cruz|preposición=de}}
{{wikiquote|Juana Inés de la Cruz}}
* [http://www.cervantesvirtual.com/portales/sor_juana_ines_de_la_cruz/ Sor Juana Inés de la Cruz en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
=== Biografías i estuyus críticus ===
* [http://www.ucsj.edu.mx/ Exconvento de San Jerónimo, hoy Universidad del Claustro de Sor Juana]
* {{Enlace roto|1=[http://portales.mx.cervantesvirtual.com/include/pcuartonivel_imagenes.jsp?autor=sorjuana&pagina=img_retratos.jsp Imágenes de Sor Juana y algunas de sus firmas] |2=http://portales.mx.cervantesvirtual.com/include/pcuartonivel_imagenes.jsp?autor=sorjuana&pagina=img_retratos.jsp }}
* [https://web.archive.org/web/20100515154459/http://www.valvanera.com/rinconlit/sjicruz.htm Rincón literario de Sor Juana Inés de la Cruz]
* [https://web.archive.org/web/20100528131605/http://oregonstate.edu/instruct/phl302/philosophers/cruz.html Cronología de Sor Juana en inglés]
* [http://www.poesiadelmomento.com/luminarias/autores/83sorjuana.html Obra lírica de Sor Juana] {{Wayback|url=http://www.poesiadelmomento.com/luminarias/autores/83sorjuana.html |date=20171101104433 }}
* [https://web.archive.org/web/20100322205447/http://identidades.org/literatura/sor_juana.htm Breve estudio de sus obras]
* [http://www.latin-american.cam.ac.uk/SorJuana/index.html Estudios realizados por la Universidad de Cambridge] {{Wayback|url=http://www.latin-american.cam.ac.uk/SorJuana/index.html |date=20101111114656 }}
* [http://www.mexicodesconocido.com.mx/sor-juana-ines-de-la-cruz-1648-16951.html Biografía publicada por México Desconocido]
*[https://www.youtube.com/watch?v=0C1QoAaNERI Juana Inés de Asbaje y Ramírez. Pasión disruptiva, México, 2018.]
=== Obras digitalizás ===
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sorjuana/ Obras en línea de Sor Juana digitalizadas por la Biblioteca Virtual Cervantes]
* [https://web.archive.org/web/20061030012429/http://www.bibliele.com/sorjuana/ Ediciones facsímiles de Sor Juana]
* [http://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?numfields=1&field1=autor&field1val=%22Juana+In%C3%A9s+de+la+Cruz%2c+%22&field1Op=AND&exact=on&advanced=true&language=esEn Obras digitalizadas de Sor Juana Inés de la Cruz] en la [[Biblioteca Digital Hispánica]] de la [[Biblioteca Nacional de España]]
=== Bibliografía sobre Sor Juana ===
* PÉREZ-AMADOR ADAM, Alberto, [http://books.google.com.mx/books?id=BCD-5RYnpHoC&pg=PA1&lpg=PA1&dq=la+ascendente+estrella&source=bl&ots=IdUls4JYq1&sig=YXtTnWiUbhF5lMTs14FoKemLx7w&hl=es-419&sa=X&ei=RQ_BUO3hC4_82gWb2oCIAg&ved=0CGcQ6AEwCw ''La ascendente estrella. Bibliografía de los estudios dedicados a Sor Juana Inés de la Cruz en el siglo XX''], Madrid, Iberoamericana, 2007.
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sorjuana/pcuartonivel.jsp?autor=sorjuana&conten=bibliografia_autor&pagina=bibliografia_4.jsp Ediciones antiguas y modernas de las obras de Sor Juana]
* [http://sonnets.spanish.sbc.edu/SorJuanabib.html Bibliografía y ediciones críticas sobre Sor Juana] {{Wayback|url=http://sonnets.spanish.sbc.edu/SorJuanabib.html |date=20190626090423 }}
* [https://web.archive.org/web/20100626123514/http://faculty-staff.ou.edu/L/A-Robert.R.Lauer-1/BIBSORJUANA.html Recopilación bibliográfica hecha por Robert Lauer]
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sorjuana/pcuartonivel.jsp?conten=autor Apunte biobibliográfico, por Margo Glantz]
q858gyhkvkki7uz8x11q05gb2b6u9xy
143980
143979
2026-08-18T11:26:28Z
Olarcos
82
143980
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
Sor '''Juana Inés de la Cruz''', col su nombri completu '''Juana Inés de Asbaje y Ramírez de Santillana''' inque l'estoriaol [[Guillermo Schmidhuber de la Mora]], en su libro ''De Juana Inés de Asuaje a Juana Inés de la Cruz'', propussu qu'el su apelliu original era Asuaje i no Asbaje.<ref>Cita web |url=https://archivo.eluniversal.com.mx/cultura/2014/juana-asbaje-asuaje-libro-testimonio-990759.html |título=Juana de Asbaje: capricho de Amado Nervo |fechaacceso=27 de abril de 2020 |sitioweb=El Universal}}</ref>, fue una [[monja]], mugel de ciencia autodidacta i [[poeta|poet]]a [[Méxicu|mexic]]ana. ([[San Miguel Nepantla]], [[Municipio de Tepetlixpa|Tepetlixpa]], 12 de noviembre de 1648 o 1651-[[Ciudad de México]], 17 de abril de 1695),{{refn|name=nacimiento|group=nota|La fecha de nacimiento de sor Juana es incierta,<ref>{{Cita web |url=https://www.mujeresnotables.com/2019/02/26/biografia-de-sor-juana-ines-de-la-cruz-poetisa-mexicana/ |título=Biografía de Sor Juana Inés de la Cruz poetisa mexicana |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fecha=26 de febrero de 2019 |obra=Mujeres Notables}}</ref> se estima que nació entre 1648 y 1651.<ref>{{Cita web |url=https://www.infobae.com/america/mexico/2019/11/13/sor-juana-ines-de-la-cruz-la-monja-que-se-convirtio-en-una-de-las-poetisas-mas-famosas-de-todos-los-tiempos/ |título=Sor Juana Inés de la Cruz: la monja que se convirtió en una de las poetisas más famosas de todos los tiempos |fechaacceso=27 de abril de 2020 |obra=Infobae}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.jstor.org/stable/40003874|título=A Life Without and Within: Juana Ramírez / Sor Juana Inés de la Cruz (1648/51-1695)|apellidos=Arenal|nombre=Electa|apellidos2=Powell|nombre2=Amanda|fecha=1993|publicación=Women's Studies Quarterly|volumen=21|número=1/2|páginas=67–80|fechaacceso=12 de noviembre de 2021|issn=0732-1562}}</ref> Las fechas más citadas<ref>{{Cita web |url=https://culturacolectiva.com/historia/biografia-de-sor-juana-ines-de-la-cruz |título=Biografía de Sor Juana Inés de la Cruz |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fecha=3 de abril de 2019 |obra=Cultura Colectiva}}</ref> son el ''12 de noviembre de 1648''<ref>{{Cita web |url=https://www.mexicodesconocido.com.mx/sor-juana-ines-de-la-cruz-1648-16951.html |título=Sor Juana Inés de la Cruz: biografía de 1648-1695 |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fecha=12 de noviembre de 2019 |sitioweb=México Desconocido}}</ref> y el ''12 de noviembre de 1651''.<ref>{{Cita web |url=http://www.udg.mx/es/efemerides/17-abril |título=17 de abril de 1695 - Muere la poetisa y escritora Sor Juana Inés de la Cruz |obra=Universidad de Guadalajara |fechaacceso=27 de abril de 2020 |fechaarchivo=4 de junio de 2020 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200604223042/http://www.udg.mx/es/efemerides/17-abril |deadurl=yes }}</ref> Una investigación de la Universidad de Guadalajara estableció 1648 como el año más probable.<ref name=Aristegui>{{Cita web |url=https://aristeguinoticias.com/0201/kiosko/aclaran-enigmas-sobre-sor-juana-ines-de-la-cruz/ |título=Aclaran enigmas sobre Sor Juana Inés de la Cruz |fechaacceso=27 de abril de 2020 |obra=Aristegui Noticias}}</ref>}} más conocida como '''sor Juana Inés de la Cruz''' o '''Juana de Asbaje''', fue una religiosa [[Orden de San Jerónimo|jerónima]], escritora y filósofa<ref>{{Cita libro|apellidos=MESCALL|nombre=Anjela María|título=La filosofía natural y la alquimia en la escritura de sor Juana Inés de la Cruz, vol. 7|año=2015|editorial=Lérudit Franco-Espagnol}}</ref><ref>{{Cita libro|apellidos=STROK|nombre=Natalia Soledad|título=Juana Inés de la Cruz: el estudio para ignorar menos. Libros de Cátedra|año=2022}}</ref> [[Virreinato de Nueva España|novohispana]]<ref>{{Cita publicación|url=https://etd.ohiolink.edu/acprod/odb_etd/etd/r/1501/10?clear=10&p10_accession_num=osu1302722480|título=Respuesta de la poetisa a la muy ilustre Sor Filotea de la Cruz," algunos comentarios acerca del mas importante documento autobiografico de la poetisa Mexicana Sor Juana Ines de la Cruz|apellidos=Galeano|nombre=Carlos E.|publicación=Ohio Link}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://repositorio.up.edu.pe/bitstream/handle/11354/1660/DonosoMiguel2015.pdf?sequence=6#page=135|título=El pensamiento de Sor juana Inés de la Cruz: una lectura filosófica.|apellidos=Salgado Román|nombre=Juventina|publicación=Universidad Autónoma de Guerrero|fechaacceso=10/10/2024|cita="Como escritora mexicana, se ha considerado la figura más importante de las letras hispanoamericanas del siglo XVII"}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://dadun.unav.edu/bitstream/10171/41573/1/Batihoja_20_k_Salgado.pdf|título=Mujer y literatura femenina en la América virreinal.|apellidos=Donoso Rodríguez|nombre=Ed. Miguel|publicación=Universidad de Navarra|fechaacceso=10/10/2024|cita=La poetisa mexicana tuvo una formación académica y bagaje cultural
bastante amplio y diverso}}</ref> (considerá [[mexicana]] pa abondus autoris)<ref>{{Cita publicación|url=https://etd.ohiolink.edu/acprod/odb_etd/etd/r/1501/10?clear=10&p10_accession_num=osu1302722480|título=Respuesta de la poetisa a la muy ilustre Sor Filotea de la Cruz," algunos comentarios acerca del mas importante documento autobiografico de la poetisa Mexicana Sor Juana Ines de la Cruz|apellidos=Galeano,|nombre=Carlos E.|publicación=Ohio State University}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://repositorio.up.edu.pe/bitstream/handle/11354/1660/DonosoMiguel2015.pdf?sequence=6#page=135|título=El pensamiento de sor Juana Inés de la Cruz: una lectura filosófica|apellidos=Salgado Román|nombre=Juventina|publicación=Universidad Autónoma de Guerrero}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://dadun.unav.edu/server/api/core/bitstreams/436a9397-8f18-480b-ac6c-48220f15e6b8/content|título=Literatura Femenina en la América Virreinal|apellidos=Donoso Rodríguez|nombre=Miguel|publicación=Universidad de Navarra}}</ref> de origin [[Etnia vasca|vascu]],<ref>{{Cita publicación|título=Pertinencia actual de la primera biografía de Sor Juana Inés de la Cruz|url=https://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2469-09612017000200001|publicación=Estudios de historia de España|fecha=2017-12|fechaacceso=2026-01-30|issn=2469-0961|páginas=168–192|volumen=19|número=2|idioma=es|nombre=Guillermo|apellidos=Schmidhuber de la Mora}}</ref> esponenti del [[Siglo de Oro|Sigru d'Oru]] dela literatura n'español. Tamién incorporó el [[Luenga náhuatl|náhuatl]] a su creación poética.<ref>{{Cita web|url=https://lalenguadesorjuana.com/versos-amestizados/|título=Sor Juana y sus versos amestizados en una sociedad variopinta – La Lengua de Sor Juana|fechaacceso=2021-08-21|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://comunidad.ulsa.edu.mx/public_html/publicaciones/onteanqui/b13/literatura.htm|título=Literatura y Tradición Oral|fechaacceso=2021-08-21|sitioweb=comunidad.ulsa.edu.mx}}</ref> Algunus autoris la consideran una de las mayoris esponentis dela literatura barroca en lengua hispana.<ref>{{Cita libro|apellidos=ROMERO|nombre=Roberto|título=El barroco y el sueño de Sor Juana. Revista de Arte y Cultura, vol. 1, no 1|año=2021|página=8-14|cita=Sor Juana Inés de la Cruz, es considerada como una de las mayores exponentes del barroco}}</ref><ref>{{Cita libro|apellidos=GUTIÉRREZ,|nombre=Lourdes Rorano|título=MARCELlNO MENÉNDEZ PELAVO FRENTE A SOR JUANA INÉS DE LA CRUZ|cita=Para muchos, esta mujer es una de las mayores poetas de la Hispanidad}}</ref>
Juana Inés de la Cruz fue la ija ilegítima dun español i duna nativa. El su güelu maternu tenía una propiedá en Amecameca ondi Juana passó los sus primerus añus, viviendo al lau dela su mairi ena finca Panoaya.
== Vida pressonal ==
Juana tuvo enterés pol leyel dendi’l prencepiu, i toa la su infancia la passó ena capilla dela finca dondi estrapoló toa la biblioteca del su güelu. Compusu el su primer poema ala edá d’ocho añus. Mientris la su adolescencia, estudiaba ya Logica Griega, i enseñaba Latín alos neñus con menus de 13 añus. Amás amprendió nahuatl, un dialeutu azteca palrau ena parti central de Méxicu, escreviendo un par de poemas curtus naquel dialeutu.
Ala edá d’ocho añus, al mesmu tiempu que finó el su güelu maternu, fue embiá ala capital al cuidaeru dela su tía materna. Quissu disfrazal-si de catrín pa poel estudiar nuna Nuversidá, pero la su familia se le opussu. Acontinó estudiandu encá ella mesma, i ala edá de 16 añus fue apresentá ena corti del Virrei Marqués de Mancera, dondi fue acetá nel serviciu dela su mugel. Quandu cumplió 17 añus, el Marqués de Mancera juntó un grupu d’estudiosus pa probal l'enteligencia de Juana.
La su reputación i la su hermosura atrajun una gran atención pol parti delos ombris. Juana Inés de la Cruz no tuvo enterés pol casal-si i decidiósse a acontinar los sus estudius, escogiendu la única opción desponible: la vida monacal. Endispués dela su entrada nel Monesteriu de Carmelitas de San José, ondi se quedó un par de mesis. Nel añu 1669, ala edá de 21 añus, se hizo monja nel Monesteriu dela Orden de San Jerónimo, dondi permaneció ata’l momentu del su espernaeru.
Naquel monesteriu, la sora Juana se daba a fondo al estudiu i ala biblioteca i tenía de contino desputas colos estudiantis. Inque escrebió abondus poemas, se daba tamién al estudiu dela música, la filosofía i la ciencia. La su abitación, inque chiquinina, estaba llena de librus, enstrumentus científicos i mapas.
Nel añu 1688 el Virrei Marqués dela Laguna i la su mugel María Luisa, Condessa de Paredes (sugetus de ciertus poemas d’amol escrebius pola sora Juana), dexarun Méxicu i la sora Juana Inés de la Cruz perdeu la su proteción cola que estaba acostunbrá.
Nel añu 1690, una delas sus cartas fue encalá enforma endispués de sel publicá sin el su acordamientu sol nombri de "Sor Filotea de la Cruz". Aquesta fue fuerti criticá pol Manuel Fernández de Santa Cruz, patriarca dela región de Puebla, Méxicu. La respuesta a "Sor Filotea de la Cruz", alabá como "Respuesta a Sor Filotea", es considerá el primer manifiestu feminista, dondi entri otrus asuntu se discutían a la huerça los derechus delas mugeris ala educación. Juana Inés acontinó publicandu trabajus no religiosus, entri ellos un poema sobri Santa Catalina d'Alejandría, escrebiu más nuna forma feminista que religiosa.
La reacción recebiá pol Juana Inés no fue assín del tou deseyá i el su confessor Núñez de Miranda le pidió que deḥara la vida monacal o la su pasión pola arti. N'aquel tiempu, la Sora Juana vendió tous los sus librus al lau delos enstrumentus musicalis i científicos, consagrándu-se ala vida religiosa.
Nel añu 1695, un virus atacó el monesteriu. El día 17 d’abostu, endispués de vel cuidau delas sus helmanas, Juana cayó malatu i se murió ala edá de 43 añus.
== Obra literaria ==
La su obra poética cultiva tolas especiis líricas del tiempu, ena qual la esquema literaria prevaece abondu sobri la esperiencia vivía.
Inque las influencias del culteranismu i del conceptismu, dominantis ena su obra, amuestra una gran orixinalidá i fondura, espresandu en versus musicalis i graciosus tantu la emoción espontánea, ingenua, enalrodi delos milagrus del mundu, el pesar pola vida no vivía, el amol más soñau que viviu, como la sei de conocencia i el esfuerçu dela esplicación racional dela realidá.
Entri los sus escrebius poemus mentar: ''El primer sueñu'' (1690 - ''Primero sueño''), ''El divinu Narcisu'' (''El divino Narciso'') endispués del moelu de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]] i ''San Hermenegildo'', [[comedia|comedias]] con entenciones [[autobiografía|autobiográficas]].
== Referencias ==
{{listaref|2}}
== Bibliografía ==
* [[Antonio Alatorre|ALATORRE, Antonio]], ''Sor Juana a través de los siglos'', México, El Colegio de México, 2007.
* ALATORRE, Antonio y Martha Lilia TENORIO, ''Serafina y Sor Juana''. México: El Colegio de México, 1998.
* ASPE ARMELLA, Virginia, ''Approaches to the Theory of Freedom in Sor Juana Inés de la Cruz''. México: Aliosventos, [[Universidad Panamericana]], [[Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo]], 2018.
* BEAUPIED, Aída, ''Narciso hermético'', Liverpool, University Press, 1997.
* BENASSY-BERLING, Marié-Cécile, ''Humanismo y religión en Sor Juana Inés de la Cruz''. México: UNAM, 1983.
* BRAVO ARRIAGA, María Dolores, ''La excepción y la regla: Estudios sobre espiritualidad y cultura en la Nueva España'', México, UNAM, 1997.
* [[José Pascual Buxó|BUXÓ, José Pascual]], ''Sor Juana Inés de la Cruz: Lectura barroca de la poesía'', México, Renacimiento, 2006.
* CERVANTES, Enrique A., ''Testamento de Sor Juana Inés de la Cruz y otros documentos." México 1949
* CHÁVEZ, Ezequiel, ''Sor Juana Inés de la Cruz: ensayo de psicología'', México, Porrúa, 1970. ISBN 970-07-2654-1.
* GARCÍA VALDÉS, Celsa Carmen, ''Los empeños de una casa / Amor es más laberinto'', Madrid, Cátedra, 2010. ISBN 84-376-2647-1.
* GAOS, José. “El sueño de un sueño”, en ''Historia Mexicana'', 10, jul-sep, 1960: 54-71.
* GONZÁLEZ BOIXO, José Carlos (ed.), ''Poesía lírica'', Madrid, Cátedra, 1992.
* [https://www.academia.edu/11767784/_Cannibalism_the_Eucharist_and_Criollo_Subjects_ JAUREGUI, Carlos A.].“Cannibalism, the Eucharist, and Criollo Subjects.” In 'Creole Subjects in the Colonial Americas: Empires, Texts, Identities Ralph Bauer & Jose A. Mazzotti (eds.). Chapel Hill: Omohundro Institute of Early American History & Culture, Williamsburg, VA, U. of North Carolina Press, 2009. 61-100.[https://www.academia.edu/11767784/_Cannibalism_the_Eucharist_and_Criollo_Subjects_ Link to article]
**‘El plato más sabroso’: eucaristía, plagio diabólico, y la traducción criolla del caníbal.” 'Colonial Latin American Review' 12:2 (2003): 199-231.[https://www.academia.edu/6991029/_El_plato_más_sabroso_eucarist%C3%ADa_plagio_diabólico_y_la_traducción_criolla_del_can%C3%ADbal In Spanish. Link to article]
* JUANA INÉS DE LA CRUZ, Sor, ''Primero sueño'', en Obras completas, vol. 1, Alfonso Méndez Plancarte (ed., introd. y notas), México, Fondo de Cultura Económica, 1951: 335-359.
* MERRIM, Stephanie, ''Feminist Perspectives on Sor Juana Inés de la Cruz'', Detroit, Wayne State University Press, 1991.
* [[Alfonso Méndez Plancarte|MÉNDEZ PLANCARTE, Alfonso]]. Notas al “Primero sueño”, en Sor Juana Inés de la Cruz, ''Obras completas'', vol. 1, México, Fondo de Cultura Económica, 1951: 575-603.
** ''Autos y loas'', tomo III de las ''Obras completas'', México, Fondo de Cultura Económica, 1955. ISBN 968-16-4511-1.
* NERVO, Amado, ''Juana de Asbaje'', 1910.
* OLIVARES ZORRILLA, Rocío. "El sueño y la emblemática" (Sor Juana Inés de la Cruz), en ''Literatura Mexicana'', VI, 2, México, Instituto de Investigaciones Filológicas, UNAM, 1995, 367-398. // en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [http://bib.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=25700].
** "Los tópicos del sueño y del microcosmos: la tradición de Sor Juana", en ''Sor Juana Inés de la Cruz y las vicisitudes de la crítica'', Ed. de José Pascual Buxó, México, Instituto de Investigaciones Bibliográficas, UNAM, 1998 (Serie Estudios de Cultura Literaria Novohispana): 179-211. // en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [http://bib.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=25699].
** "Tradición de la poesía visionaria y emblemática mística y moral en el Primero sueño, de Sor Juana", en ''Florilegio de estudios de Emblemática. A Florilegium of Studies on Emblematics. Actas del VI Congreso Internacional de Emblemática de The Society for Emblem Studies''. Proceedings of the 6th International Conference of the Society for Emblem Studies, Ed. de Sagrario López Poza, La Coruña, Sociedad de Cultura Valle Inclán, 2004: 553-558. // en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [http://bib.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=25679].
** “Refracción e imagen emblemática en el Primero sueño, de Sor Juana”, en ''Studi Latinoamericani / Estudios Latinoamericanos'', 4, Universitá di Udine, 2008a: 251-282. En Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,[http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12476182311288273543213/index.htm]. En Repositorio de la Facultad de Filosofía y Letras de la UNAM [http://ru.ffyl.unam.mx:8080/jspui/handle/10391/635].
** “Aspectos retóricos de la alusión emblemática en los textos literarios: ejemplos novohispanos”, en ''Conceptos y objetos de la retórica ayer y hoy. Homenaje a Paola Vianello de Córdoba'', Ed. de Gerardo Ramírez Vidal, México, UNAM, Instituto de Investigaciones Filológicas, 2008b: 165-179.
** “Avances en la anotación del Primero sueño, de Sor Juana Inés de la Cruz”, en ''Etiópicas. Revista de Letras Renacentistas'', Universidad de Huelva, núm. 7, 2011a: 64-86 [https://web.archive.org/web/20120412203415/http://www.uhu.es/programa_calidad_literatura_amatoria/etiopicas/num_7/olivares.pdf].
** “De la retórica a la isotopía y del ideosema a la argumentación: una decodificación contemporánea y circular del texto barroco”, en ''Retórica y argumentación. Perspectivas de estudio'', Luisa Puig y David García Pérez (eds.), México, UNAM, Instituto de Investigaciones Filológicas, 2011b (Centro de Estudios Clásicos, Centro de Poética): 195-209. // en Repositorio de la Facultad de Filosofía y Letras de la U.N.A.M. [http://ru.ffyl.unam.mx:8080/jspui/handle/10391/1417] {{Wayback|url=http://ru.ffyl.unam.mx:8080/jspui/handle/10391/1417 |date=20160307121347 }}.
** ''La figura del mundo en "El sueño", de Sor Juana Inés de la Cruz. Ojo y "spiritus phantasticus" en un sueño barroco'', Madrid, Editorial Académica Española, 2012. ISBN 978-3-8484-5766-3
* PERELMUTER, Rosa, ''Los límites de la femineidad en sor Juana Inés de la Cruz'', Madrid, Iberoamericana, 2004.
* [[Octavio Paz|PAZ, Octavio]], ''Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe'', México, Fondo de Cultura Económica, 1982.
* PÉREZ-AMADOR ADAM, Alberto, ''El precipicio de Faetón. Nueva edición, estudio filológico y comento de Primero Sueno de Sor Juana Inés de la Cruz", Frankfurt, Vervuert, 1996.
** ''La ascendente estrella. Bibliografía de los estudios dedicados a Sor Juana Inés de la Cruz en el siglo XX'', Madrid, Iberoamericana, 2007.
** ''De los villancicos verdaderos y apócrifos de sor Juana Inés de la Cruz, puestos en metro músico'', Literatura Mexicana xix.2, 2008: 159-178.
** ''De finezas y libertad. Acerca de la Carta Atenagórica de Sor Juana Inés de la Cruz y las ideas de Domingo de Báñez'', México: Fondo de Cultura Económica, 2011.
** ''El precipicio de Faetón. Edición y comento de Primero sueño de Sor Juana Inés de la Cruz.'', Frankfurt / Madrid, Iberoamericana 2015. (versión corregida y muy aumentada del volumen publicado en 1996)
* [[Sara Poot Herrera|POOT, Sara]], ''[http://www.cervantesvirtual.com/obra/y-diversa-de-mi-misma-entre-vuestras-plumas-ando-homenaje-internacional-a-sor-juana-ines-de-la-cruz-924627/ Y diversa de mí misma entre vuestras plumas ando]'', México, El Colegio de México, 1993.
* [[Darío Puccini|PUCCINI, Darío]], ''Una mujer en soledad: Sor Juana Inés de la Cruz: Una excepción en la cultura y la literatura barroca'', trad. de Esther Benítez. México: FCE, 1996.
* Manuel Ramos Medina: ''Voto y juramento de la Inmaculada Concepción en el Convento de San Jerónimo de la Ciudad de México. siglo XVII al XIX". México. Centro de Estudios de Historia de México Carso 2011.
* RODRÍGUEZ GARRIDO, José Antonio, ''La Carta Atenagórica de Sor Juana: Textos inéditos de una polémica'', México, UNAM, 2004.
* SABAT DE RIVERS, Georgina, ''El «Sueño» de Sor Juana Inés de la Cruz: tradiciones literarias y originalidad'', Londres, Támesis, 1977.
* SALAZAR MALLÉN, Rubén, ''Apuntes para una biografía de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, UNAM, 1978.
* SALDARRIAGA, Patricia, ''Los espacios del «Primero Sueño»: Arquitectura y cuerpo femenino'', Madrid, Iberoamericana, 2006.
* [[Guillermo Schmidhuber|SCHMIDHUBER, Guillermo]], ''De Juana Inés Asuage a sor Juana Inés de la Cruz. El Libro de las Profesiones del Convento de San Jerónimo de México'', Toluca, Instituto Mexiquense de Cultura, 2013.
** ''Amigos de Sor Juana, Sexteto biográfico'', México, Bonilla Artigas Editores/ Iberoamericana Libros, 2014.
** ''Familias paterna y materna de Sor Juana: Hallazgos documentales.'' México: Centro de Estudios de Historia de México 2016.
** ''Teatro y Teología: Los tres autos sacramentales de Sor Juana.'' México: Universidad Claustro de Sor Juana y Bonilla Artigas Editores/ Iberoamericana Libros, 2016.
*[[Alejandro Soriano Vallés|SORIANO, Alejandro]], ''Aquella Fénix más rara. Vida de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, Nueva Imagen, 2000.
** ''La hora más bella de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, CONACULTA/Instituto de la Cultura y las Artes, 2010.
* [[Ramón Xirau|XIRAU, Ramón]], ''Genio y figura de Sor Juana Inés de la Cruz'', México, El Colegio Nacional, 1997.
== Atijus externus ==
{{commonscat|Sor Juana Inés de la Cruz}}
{{wikisource|Juana Inés de la Cruz|preposición=de}}
{{wikiquote|Juana Inés de la Cruz}}
* [http://www.cervantesvirtual.com/portales/sor_juana_ines_de_la_cruz/ Sor Juana Inés de la Cruz en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]
=== Biografías i estuyus críticus ===
* [http://www.ucsj.edu.mx/ Exconvento de San Jerónimo, hoy Universidad del Claustro de Sor Juana]
* {{Enlace roto|1=[http://portales.mx.cervantesvirtual.com/include/pcuartonivel_imagenes.jsp?autor=sorjuana&pagina=img_retratos.jsp Imágenes de Sor Juana y algunas de sus firmas] |2=http://portales.mx.cervantesvirtual.com/include/pcuartonivel_imagenes.jsp?autor=sorjuana&pagina=img_retratos.jsp }}
* [https://web.archive.org/web/20100515154459/http://www.valvanera.com/rinconlit/sjicruz.htm Rincón literario de Sor Juana Inés de la Cruz]
* [https://web.archive.org/web/20100528131605/http://oregonstate.edu/instruct/phl302/philosophers/cruz.html Cronología de Sor Juana en inglés]
* [http://www.poesiadelmomento.com/luminarias/autores/83sorjuana.html Obra lírica de Sor Juana] {{Wayback|url=http://www.poesiadelmomento.com/luminarias/autores/83sorjuana.html |date=20171101104433 }}
* [https://web.archive.org/web/20100322205447/http://identidades.org/literatura/sor_juana.htm Breve estudio de sus obras]
* [http://www.latin-american.cam.ac.uk/SorJuana/index.html Estudios realizados por la Universidad de Cambridge] {{Wayback|url=http://www.latin-american.cam.ac.uk/SorJuana/index.html |date=20101111114656 }}
* [http://www.mexicodesconocido.com.mx/sor-juana-ines-de-la-cruz-1648-16951.html Biografía publicada por México Desconocido]
*[https://www.youtube.com/watch?v=0C1QoAaNERI Juana Inés de Asbaje y Ramírez. Pasión disruptiva, México, 2018.]
=== Obras digitalizás ===
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sorjuana/ Obras en línea de Sor Juana digitalizadas por la Biblioteca Virtual Cervantes]
* [https://web.archive.org/web/20061030012429/http://www.bibliele.com/sorjuana/ Ediciones facsímiles de Sor Juana]
* [http://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?numfields=1&field1=autor&field1val=%22Juana+In%C3%A9s+de+la+Cruz%2c+%22&field1Op=AND&exact=on&advanced=true&language=esEn Obras digitalizadas de Sor Juana Inés de la Cruz] en la [[Biblioteca Digital Hispánica]] de la [[Biblioteca Nacional de España]]
=== Bibliografía sobre Sor Juana ===
* PÉREZ-AMADOR ADAM, Alberto, [http://books.google.com.mx/books?id=BCD-5RYnpHoC&pg=PA1&lpg=PA1&dq=la+ascendente+estrella&source=bl&ots=IdUls4JYq1&sig=YXtTnWiUbhF5lMTs14FoKemLx7w&hl=es-419&sa=X&ei=RQ_BUO3hC4_82gWb2oCIAg&ved=0CGcQ6AEwCw ''La ascendente estrella. Bibliografía de los estudios dedicados a Sor Juana Inés de la Cruz en el siglo XX''], Madrid, Iberoamericana, 2007.
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sorjuana/pcuartonivel.jsp?autor=sorjuana&conten=bibliografia_autor&pagina=bibliografia_4.jsp Ediciones antiguas y modernas de las obras de Sor Juana]
* [http://sonnets.spanish.sbc.edu/SorJuanabib.html Bibliografía y ediciones críticas sobre Sor Juana] {{Wayback|url=http://sonnets.spanish.sbc.edu/SorJuanabib.html |date=20190626090423 }}
* [https://web.archive.org/web/20100626123514/http://faculty-staff.ou.edu/L/A-Robert.R.Lauer-1/BIBSORJUANA.html Recopilación bibliográfica hecha por Robert Lauer]
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sorjuana/pcuartonivel.jsp?conten=autor Apunte biobibliográfico, por Margo Glantz]
m6nru06sdbv3fx7l83oldalm71rl8r7
Mercedes Guardado Olivenza
0
11982
143958
2026-08-17T16:56:58Z
Acuxhinu
3347
Creado al traducir la página «[[:es:Special:Redirect/revision/174639924|Mercedes Guardado]]»
143958
wikitext
text/x-wiki
'''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] i escrevió quatru obras.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Ceclavín]], en [[Caçris]], el ventidós de [[jullu]] del [[1933]]. Quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pa [[Caçris]] i endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí en [[Guadalupi]] a ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]]. Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' de ''Wolf Vostell''.
El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]] cona calavoración del ayuntamientu i del alcaldi ''Juan José Lancho Moreno,'' que dendi'l 1994 está almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].
Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava alos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras, a tentu del su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i del museu nel su onol i tamién participó comu diretora artística, junta ''José Iges'' comu diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'', entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]].
== Obras ==
* ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], Malpartía de Caçris, 1982, ISBN 84-86147-01-X.
* ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2.
* ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8.
* ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7.
== Premius i reconocencias ==
* Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, Malpartía de Caçris.
* Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]].
* Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de Malpartía de Caçris.
* Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, Caçris.
== Referencias ==
== Atijus p'ahuera ==
[[Categoría:Mugeris]]
jezp5l8v7bmnwp1yqprdmrin86jcp5t
143974
143958
2026-08-17T23:40:45Z
Acuxhinu
3347
Referencias
143974
wikitext
text/x-wiki
'''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] i escrevió quatru obras.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Ceclavín]], en [[Caçris]], el ventidós de [[jullu]] del [[1933]]. Quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pa [[Caçris]] i endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí en [[Guadalupi]] a ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]]. Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' de ''Wolf Vostell''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/caceres/muere-mercedes-guardado-escritora-viuda-vostell-20231016094253-nt.html|título=Muere Mercedes Guardado, escritora y viuda de Vostell|fechaacceso=2026-08-17|apellido=Murillo|nombre=Ángela|fecha=2023-10-16|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref>
El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]] cona calavoración del ayuntamientu i del alcaldi ''Juan José Lancho Moreno,'' que dendi'l 1994 está almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].
Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava alos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras, a tentu del su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i del museu nel su onol i tamién participó comu diretora artística, junta ''José Iges'' comu diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'', entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]]. Espenó el quinzi d'otubri en [[Caçris]] alos noventa añus d'edá.<ref name=":0" />
== Obras ==
* ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], Malpartía de Caçris, 1982, ISBN 84-86147-01-X.
* ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2.
* ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8.
* ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7.
== Premius i reconocencias ==
* Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, Malpartía de Caçris.
* Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]].
* Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de Malpartía de Caçris.
* Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, Caçris.
== Referencias ==
<ref name=":0" />
== Atijus p'ahuera ==
[[Categoría:Mugeris]]
8abdb24jzsa4auydst8a2y6pxgu0fc3
143975
143974
2026-08-17T23:44:35Z
Acuxhinu
3347
ficha pressona
143975
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una maestra i diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] i amás escrevió quatru obras.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Ceclavín]], en [[Caçris]], el ventidós de [[jullu]] del [[1933]]. Quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pa [[Caçris]] i endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí en [[Guadalupi]] a ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]]. Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' de ''Wolf Vostell''.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/caceres/muere-mercedes-guardado-escritora-viuda-vostell-20231016094253-nt.html|título=Muere Mercedes Guardado, escritora y viuda de Vostell|fechaacceso=2026-08-17|apellido=Murillo|nombre=Ángela|fecha=2023-10-16|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref>
El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]] cona calavoración del ayuntamientu i del alcaldi ''Juan José Lancho Moreno,'' que dendi'l 1994 está almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].
Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava alos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras, a tentu del su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i del museu nel su onol i tamién participó comu diretora artística, junta ''José Iges'' comu diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'', entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]]. Espenó el quinzi d'otubri en [[Caçris]] alos noventa añus d'edá.<ref name=":0" />
== Obras ==
* ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], Malpartía de Caçris, 1982, ISBN 84-86147-01-X.
* ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2.
* ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8.
* ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7.
== Premius i reconocencias ==
* Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, Malpartía de Caçris.
* Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]].
* Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de Malpartía de Caçris.
* Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, Caçris.
== Referencias ==
<ref name=":0" />
== Atijus p'ahuera ==
[[Categoría:Mugeris]]
hdbk653t19t7bsqc0dt5cgkconhtjnc
143976
143975
2026-08-18T00:12:02Z
Acuxhinu
3347
Referencias
143976
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una maestra i diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] i tamién escrevió quatru obras.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Ceclavín]], en [[Caçris]], el ventidós de [[jullu]] del [[1933]]. Quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pa [[Caçris]] i endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí en [[Guadalupi]] a ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/caceres/muere-mercedes-guardado-escritora-viuda-vostell-20231016094253-nt.html|título=Muere Mercedes Guardado, escritora y viuda de Vostell|fechaacceso=2026-08-17|apellido=Murillo|nombre=Ángela|fecha=2023-10-16|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.hoy.es/20090215/opinion/primero-aprendi-desenredarme-prejuicios-20090215.html|título=Mercedes Guardado: «Lo primero que aprendí con él fue a desenredarme de mis prejuicios»|fechaacceso=2026-08-17|apellido=PPLL|fecha=2009-02-15|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref>
Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés i huerun pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' de ''Wolf Vostell''. El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]] cona calavoración del ayuntamientu i del alcaldi ''Juan José Lancho Moreno,'' que dendi'l 1994 está almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/contacto.htm|título=Museo Vostell Marpartida. Tienda|fechaacceso=2026-08-17|sitioweb=museovostell.gobex.es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/mostrar_historico.asp?id_noticia=280|título=Museo Vostell Marpartida. Historia|fechaacceso=2026-08-18|sitioweb=museovostell.gobex.es}}</ref>
Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava alos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras, a tentu del su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i del museu nel su onol i tamién participó comu diretora artística, junta ''José Iges'' comu diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'', entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]]. Espenó el quinzi d'otubri en [[Caçris]] alos noventa añus d'edá.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://www.cope.es/emisoras/extremadura/caceres-provincia/caceres/noticias/fallece-mercedes-guardado-escritora-viuda-del-artista-wolf-vostell-20231016_2949656|título=Fallece Mercedes Guardado, escritora y viuda del artista Wolf Vostell|fechaacceso=2026-08-17|apellido=Digital|nombre=Redacción|fecha=2023-10-16|sitioweb=COPE|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.diariodeplasencia.es/la-familia-vostell-rinde-manana-tributo-a-mercedes-guardado-escritora-y-directora-artistica-del-museo/|título=La familia Vostell rinde mañana tributo a Mercedes Guardado, escritora y directora artística del museo|fechaacceso=2026-08-18|fecha=2024-03-07|sitioweb=Diario de Plasencia|idioma=es}}</ref>
== Obras ==
* ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], Malpartía de Caçris, 1982, ISBN 84-86147-01-X.
* ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2.
* ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8.
* ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7.
== Premius i reconocencias ==
* Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, Malpartía de Caçris.
* Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]].
* Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de Malpartía de Caçris.
* Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, Caçris.
== Referencias ==
[[Categoría:Mugeris]]
<references />
== Atijus p'ahuera ==
https://museovostell.gobex.es/
https://vimeo.com/331590681?turnstile=1
https://www.rtve.es/play/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-mercedes-guardado-su-vida-wolf-vostel/1802311/
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
ik3b4zumv1d2kpaezogprbh4niv4tk3
143977
143976
2026-08-18T00:21:56Z
Acuxhinu
3347
Atijus p'ahuera
143977
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una maestra i diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] i tamién escrevió quatru obras.
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Ceclavín]], en [[Caçris]], el ventidós de [[jullu]] del [[1933]]. Quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pa [[Caçris]] i endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí en [[Guadalupi]] a ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/caceres/muere-mercedes-guardado-escritora-viuda-vostell-20231016094253-nt.html|título=Muere Mercedes Guardado, escritora y viuda de Vostell|fechaacceso=2026-08-17|apellido=Murillo|nombre=Ángela|fecha=2023-10-16|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.hoy.es/20090215/opinion/primero-aprendi-desenredarme-prejuicios-20090215.html|título=Mercedes Guardado: «Lo primero que aprendí con él fue a desenredarme de mis prejuicios»|fechaacceso=2026-08-17|apellido=PPLL|fecha=2009-02-15|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref>
Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés i huerun pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' de ''Wolf Vostell''. El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]] cona calavoración del ayuntamientu i del alcaldi ''Juan José Lancho Moreno,'' que dendi'l 1994 está almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/contacto.htm|título=Museo Vostell Marpartida. Tienda|fechaacceso=2026-08-17|sitioweb=museovostell.gobex.es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/mostrar_historico.asp?id_noticia=280|título=Museo Vostell Marpartida. Historia|fechaacceso=2026-08-18|sitioweb=museovostell.gobex.es}}</ref>
Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava alos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras, a tentu del su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i del museu nel su onol i tamién participó comu diretora artística, junta ''José Iges'' comu diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'', entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]]. Espenó el quinzi d'otubri en [[Caçris]] alos noventa añus d'edá.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://www.cope.es/emisoras/extremadura/caceres-provincia/caceres/noticias/fallece-mercedes-guardado-escritora-viuda-del-artista-wolf-vostell-20231016_2949656|título=Fallece Mercedes Guardado, escritora y viuda del artista Wolf Vostell|fechaacceso=2026-08-17|apellido=Digital|nombre=Redacción|fecha=2023-10-16|sitioweb=COPE|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.diariodeplasencia.es/la-familia-vostell-rinde-manana-tributo-a-mercedes-guardado-escritora-y-directora-artistica-del-museo/|título=La familia Vostell rinde mañana tributo a Mercedes Guardado, escritora y directora artística del museo|fechaacceso=2026-08-18|fecha=2024-03-07|sitioweb=Diario de Plasencia|idioma=es}}</ref>
== Obras ==
* ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], Malpartía de Caçris, 1982, ISBN 84-86147-01-X.
* ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2.
* ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8.
* ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7.
== Premius i reconocencias ==
* Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, Malpartía de Caçris.
* Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]].
* Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de Malpartía de Caçris.
* Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, Caçris.
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://museovostell.gobex.es/ Museu Vostell Malpartía] Página web.
* [https://vimeo.com/331590681 Vidiu con Mercedes Vostell] Malpartia de Caçris nel 2007.
* [https://www.rtve.es/play/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-mercedes-guardado-su-vida-wolf-vostel/1802311/ Entrevista a Mercedes Guardado] RTVE Play nel cincu de mayu del 2013.
{{NF|1933|2023|Guardado Olivenza, Mercedes}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
dpsis0femzb4tpxctfo7t3iftcr6jad
143978
143977
2026-08-18T01:31:14Z
Acuxhinu
3347
Referencias
143978
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de pressona}}
'''Mercedes Guardado Olivenza''' ([[Ceclavín]], [[Provincia de Caçris|Caçris]], 22 de jullu del 1933 - [[Caçris]], 15 d'otubri del 2023), tamién anombrá comu '''Mercedes Vostell''', hue una maestra, escreviora de quatru obras i diretora artística [[Estremeñus (gentiliciu)|estremeña]], que dendi'l [[1998]] hata'l [[2023]] derigió el Museu ''Vostell'' de [[Malpartía de Caçris]].
== Biografía ==
La su nacencia hue en [[Ceclavín]], en [[Caçris]], el ventidós de [[jullu]] del [[1933]]. Quandu tenía quatru añus se muó cona su familia pa [[Caçris]] i endispués d'acabijal los sus estuyus d'enseñaeru meyu, cussó la carrera de Magisteriu que l'acabijó nel 1956. El su primel destinu comu maestra d'[[educación]] primaria hue en [[Guadalupi]] nel 1957 i n'[[abril]] del [[1958]] conoció pallí en [[Guadalupi]] a ''Wolf Vostell'', col que s'aconyugó el dezisseis d'[[Jeneru|aneru]] del 1959 ena ilesia de Santiagu en [[Caçris]].<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.hoy.es/caceres/muere-mercedes-guardado-escritora-viuda-vostell-20231016094253-nt.html|título=Mueri Mercedes Guardado, escrevienti i viúda de Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=Murillo|nombre=Ángela|fecha=16 d'otubri del 2023|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.hoy.es/20090215/opinion/primero-aprendi-desenredarme-prejuicios-20090215.html|título=Mercedes Guardado: «Lo primeru que deprendí con él hue a desenreal-mi delos mis prejuízius».|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=PPLL|fecha=15 de hebreru del 2009|sitioweb=Hoy|idioma=es}}</ref>
Dispués del casoriu se muó pa [[Colonia]], aondi anduvu dendi'l 1959 hata'l 1970 i aluspués se muarun sotra vés i huerun pa [[Berlín|Berlín Ocidental]]. Dendi'l 1960 participó enos ''Happenings'' del su ombri i artista ''Wolf Vostell''. El matrimoñu hundó nel 1976 el Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], nun antigu lavanderu de lanas nel paragi natural de [[Los Barruecus]] en [[Malpartía de Caçris]] cona calavoración del ayuntamientu i del alcaldi ''Juan José Lancho Moreno'' i que alogu dendi'l 1994 hata ugañu á síu almenistrau pola [[Junta d'Estremaúra]].<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/contacto.htm|título=Museu Vostell Marpartía. Inhormación.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|sitioweb=museovostell.gobex.es|idioma=es|autor=CMVM}}</ref><ref name=":1">{{Cita web|url=https://museovostell.gobex.es/mostrar_historico.asp?id_noticia=280|título=Museo Vostell Marpartida. EL Jardín delas Delicias de Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|sitioweb=museovostell.gobex.es|idioma=es|autor=CMVM|fecha=27 d'otubri del 2012}}</ref>
Nel 1982 pubricó el su primel libru ''El enigma Vostell,'' nel que convidava alos amegus i conocíus a escrevil sobri ''Wolf Vostell'' comu omenagi al artista pol su cinqüenta aniversariu. Escrevió quatru obras, a tentu del su ombri i artista alemán ''Wolf Vostell'' i del museu nel su onol i amás tamién participó comu diretora artística, junta ''José Iges'' comu diretol musical ena puesta n'ecena dela Ópera ''Fluxus'' ''El jardín de las delicias'' de ''Wolf Vostell'',<ref name=":1" /> entrepetá nel Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]] duranti'l ''Forosur'' del [[2012]]. Enos seis añus caberus dela su vida, vivió ena residencia de vejetis ''La Hacienda'' de [[Caçris]] i espenó'l quinzi d'otubri del [[2023]] en [[Caçris]] alos noventa añus d'edá.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://www.cope.es/emisoras/extremadura/caceres-provincia/caceres/noticias/fallece-mercedes-guardado-escritora-viuda-del-artista-wolf-vostell-20231016_2949656|título=Espena Mercedes Guardado, escrevienti i viúda del'artista Wolf Vostell.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|apellido=Digital|nombre=Redacción|fecha=16 d'otubri del 2023|sitioweb=COPE|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.diariodeplasencia.es/la-familia-vostell-rinde-manana-tributo-a-mercedes-guardado-escritora-y-directora-artistica-del-museo/|título=La familia Vostell rindi mañá tributu a Mercedes Guardado, escrevienti i diretora artística del museu.|fechaacceso=17 d'abostu del 2026|fecha=07 de marçu del 2024|sitioweb=Diario de Plasencia|idioma=es|autor=Redación}}</ref>
== Obras ==
* ''El enigma Vostell''. Adición [[Siberia|Siberia Estremeña]], [[Malpartía de Caçris]], nel 1982, ISBN 84-86147-01-X.
* ''Mi vida con Vostell. Un artista de vanguardia''. Aditorial La Fábrica, [[Mairil]], nel [[2011]], ISBN 978-84-92841-91-2.
* ''Vostell - ein Leben lang''. Siebenhaar Verlag, [[Berlín]], nel [[2012]], ISBN 978-3-936962-88-8.
* ''La historia del Museo Vostell Malpartida''. LB Pubricación, Aditol ''David Vostell'', [[Caçris]], nel [[2018]], ISBN 978-84-949836-2-7.
== Premius i reconocencias ==
* Nel [[2000]]: ''La Asociación de Mujeres [[Carolina Coronado]]'', Socia d'Onol, [[Malpartía de Caçris]].
* Nel [[2009]]: ''Premios Avuelapluma'', Promoción Coltural Museu ''Vostell'' [[Malpartía de Caçris|Malpartía]], [[Malpartía de Caçris]].
* Nel [[2011]]: ''Cigüeña de Plata''. Ayuntamientu de [[Malpartía de Caçris]].
* Nel [[2023]]: Mural ena fachá del IES Al-Kázeres, [[Caçris]].
== Referencias ==
<references />
== Atijus p'ahuera ==
{{commonscat}}
* [https://museovostell.gobex.es/ Museu Vostell Malpartía] Página web.
* [https://vimeo.com/331590681 Vidiu con Mercedes Vostell] Malpartia de Caçris nel 2007.
* [https://www.rtve.es/play/audios/no-es-un-dia-cualquiera/no-dia-cualquiera-mercedes-guardado-su-vida-wolf-vostel/1802311/ Entrevista a Mercedes Guardado] RTVE Play nel cincu de mayu del 2013.
{{NF|1933|2023|Guardado Olivenza, Mercedes}}
[[Categoría:Mugeris]]
[[Categoría:Escrebioris estremeñus]]
jqe8s1zciojlpo1p0zqlez0w5ijlje8
Imperiu Español
0
11983
143982
2026-08-18T11:44:22Z
Olarcos
82
Criá página con ''''[[Imperiu español]]''', ena [[estoriografía]] moerna, hazi referencia ala categoría política d'[[imperiu]],Cita publicación |apellido=Veisaga |nombre=Ricardo |título=Imperios e historia |año=2011 |editorial=Trafford Publishing |fecha=13 de abril de 2011 |páginas=252 |isbn=9781426960840 |idioma=inglés, español gastá pa explical un tipu d'[[Estáu]] expansivu i hegemónicu, generaol de nuevas sociedais i de preciosus de reorganiçación territorial. Esta enti…'
143982
wikitext
text/x-wiki
'''[[Imperiu español]]''', ena [[estoriografía]] moerna, hazi referencia ala categoría política d'[[imperiu]],Cita publicación |apellido=Veisaga |nombre=Ricardo |título=Imperios e historia |año=2011 |editorial=Trafford Publishing |fecha=13 de abril de 2011 |páginas=252 |isbn=9781426960840 |idioma=inglés, español gastá pa explical un tipu d'[[Estáu]] expansivu i hegemónicu, generaol de nuevas sociedais i de preciosus de reorganiçación territorial. Esta entidá nunca se autodenominó assín, sino '''[[Monarquía d'España]]''',Cita publicación|título=¿Hispánica, católica o de España? Precisiones sobre la monarquía de los Austrias|publicación=Boletín de la Real Academia de la Historia 220 (2023)|url=https://www.rah.es/wp-content/uploads/2023/10/3_Hispanica-Catolica-o-de-Espana_-Precisiones-sobre-la-Monarquia-de-los-Austrias_Luis-Ribot.pdf|apellidos=Ribot|nombre=Luis '''[[Española]]''',Harvnp|Fernández Álvarez|1979|p=128 '''[[Católica]]''' o '''[[Hispánica]]''',Cita libro|título=El relato nacional Historia de la historia de España|apellidos1=Álvarez Junco|nombre1=José|apellidos2=Fuente|nombre2=Gregorio de la|año=2017|editorial=Penguin Random House|isbn=9788430617661, 8430617663|página=624|cita=La «monarquía católica», según su nombre oficial, o «española», según el lenguaje diario de la diplomacia internacional, no se limitaba ya a la península, sino que era mucho más, un imperio europeo e incluso planetario.Cita libro|título=Imperios de crueldad: La Antigüedad clásica y la inhumanidad|apellidos=Rodríguez de la Peña|nombre=Manuel Alejandro|año=2022|editorial=Encuentro|isbn=9788413394350, 841339435X|página=608|cita=El Imperio español, cuyo nombre oficial fue siempre el de Monarquía Católica (esto es, Universal) i, más tardi, '''[[Reinau d'España i d'Indias]]''', '''delas [[Españas]]''' o '''d'[[España]]'''.Cita libro|título=El fin del Imperio de España en América. El Imperio inglés contra el español|apellidos=Jarabo Jordán|nombre=Cesáreo|año=2023|editorial=Sekotia|isbn=9788418414756, 8418414758|página=419|cita=Reino de las Españas hasta la constitución de 1869, cuando finalmente pasó a denominarse Reino de EspañaSegún Harvtxt|Ruiz Martín|2003|p=466, tamién se le llama '''Monarquía universal española''' pa diferenciala del [[Sacru Imperiu]]. Se considera el primel imperiu global: una estructura política que, goberná polas dinastías reinantis i los goviernos d'España dendi el sigru XV ata el sigru XX, integró pola primel ves ena estoria sociedais i territorios en todos los continentis en angún momentu dela su dessistencia.cita libro |apellido=Ricart Angulo |nombre=Joan |título=Los sistemas políticos de España e Indonesia: Una perspectiva comparada |editorial=Editorial UOC |año=2016 |isbn=9788490645680 |página= |cita=El Imperio español fue el primer imperio global, porque por primera vez un imperio abarcaba posesiones en todos los continentes, las cuales, a diferencia de lo que ocurría en el Imperio romano o en el carolingio, no se comunicaban por tierra las unas con las otras.
Endispués dela caía de [[Constantinopla]] en [[1453]], que supusu el cierri ehetivu del passu hazia [[Orienti]] pol [[Mediterráneu]] oriental, las monarquías ibéricas emprenderun la busca duna nueva ruta qu'evitara el bloqeu del [[Imperiu otomano]] sobri las rutas tradicionalis de comerciu. Los [[Portugal|portugueses]] optarun pol arrodeal el continente africanu pol el su estremu meridional, el [[Cabu de Güena Esperança]]. Los españoles, teniendu en cuenta la esfericiá dela [[Tierra]], proyectarun abril una ruta occidental medianti una espedición de circunnavegación del globu terráqeu cuyu propósito era partil dendi España navegandu hazia el oesti pa alcançal [[Cipangu]] ([[Japón]]) i [[Catay]] ([[China]]). Comu resultau desta espedición, en [[1492]] se produju la [[destapaura d'América]].
Másaluegu, baju la dinastía dela [[Casa d'Austria]], se explorarun i conquistarun vastas estensionis del continente americanu, dendi l'actual sudoesti delos [[Estaus Uníus]] ata [[Centroamérica]], assín comu el [[Caribe]], la çona occidental de [[Sudamérica]], i angunus huertis i asentamientus aislaus delas actuales [[Alaska]] i [[Columbia Británica]].https://www.colmich.edu.mx/files/ceh/rdiego/publicaciones/pdf/001_ReinosSubdelegaciones.pdf Todos destos territorios se integrarun ena [[Corona de Castilla]] i, más tardi, comu reinos dela Corona española. Al encetu se organizarun en dos [[virreinatu|virreinatos]], el [[Virreinatu de Nueva España]] i el [[Virreinatu del Perú]].
Col destapaura i asentamientu en varios arquipiélagos del [[Pacífico]] a finalis del sigru XVI, se incorporarun al imperiu las [[Indias orientalis españolas]], formás polas [[Filipinas]], las [[Marianas]] (qu'encluían [[Guam]]), la porción norti de [[Formosa]], i las [[Carolinas]] (qu'encluían las [[Palaos]]), baju la jurisdicción dela [[Nueva España]]. Más tardi, duranti el [[Reformismu borbónicu]], delas porcionis norti i sul del Virreinatu del Perú se desmembrarun los de [[Virreinatu de Nueva Granada|Nueva Granada]] i del [[Virreinatu del Río dela Plata|Río dela Plata]], respectivamente.
N'[[Uropa]], el Imperiu encluía los [[Países Bajos]], territorios n'[[Italia]] (prencipalmenti el [[Milanesau]] i los reinos de [[Nápoles]], [[Sicilia]] i [[Cerdeña]]) i otras possessionis comu el [[Francu Condau]] i el [[Rosellón]] (ena actual [[Francia]]).cita noticia|autor1=Álvaro Van den Brule|título=La Guerra de los 30 años y el hastío del pueblo españo|url=https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2020-10-10/guerra-de-los-30-anos-historia-de-espana_2779448/|fechaacceso=20 de febrero de 2023|obra=El Confidencial|fecha=10 de octubre de 2020|cita=Los territorios de los Habsburgo (Imperio Español y Sacro Imperio Romano Germánico) perderían influencia en beneficio de una Francia emergente [...] España perdió tras el Tratado de los Pirineos, un epílogo del de Westfalia, los territorios que aún poseía en los ultrapuertos de esa divisoria orográfica pirenaica (Rosellón y la Cerdaña)
N'[[África]], fueraparti de [[Canarias]], integrá ena Corona de Castilla entri 1402 i 1496, dendi finis de 1700 ata el sigru XIX los territorios españoles se reducían a una serie de plaças huertis i [[Guinea]], que dependió del Virreinatu del Río dela Plata ata 1821. A raíz del repartu del continente entri las potencias uropeas, España passó a administrar territorios nel [[Sáhara]], el [[golfu de Guinea]] i [[Marruecos]].
L'Imperiu español alcanzó entri 14 millonisCita web |url=https://www.businessinsider.com/the-10-greatest-empires-in-history-2011-9?international=true&r=US&IR=T |título=The 10 Greatest Empires In The History Of The World i más de 24 millonis de kilómetros quadraus (ábate la séptima parti dela superficie delas tierras emergías del planeta) a finalis del sigru XVIII, lo que significa qu'el Imperiu español fue unu delos imperios más grandis dela estoria (el segundu imperiu no contiguu más grandi pol superficie). Nostanti, angunus autores, comu el estoriador [[Raymond Carr]], señalan qu'unu delos sus periodos de máxima espansión es el comprendíu entri los años 1580 i 1640, duranti los reinadus de [[Felipe II d'España|Felipe II]], [[Felipe III d'España|Felipe III]] i [[Felipe IV d'España|Felipe IV]], período nel que tuvu lugal la unión dinástica con [[Portugal]] (considerá una conquista española pun anchu númeru d'estoriadores).Parker, Geoffrey. ''Felipe II. La biografía definitiva''. Planeta. 2010. ISBN 978-84-08-09484-5: «No obstante, la rápida y completa conquista de todo el Portugal continental consta como una de las hazañas militares más impresionantes del sigru XVI». Pág. 728. «Diez días después de enterarse de la muerte de Enrique, Felipe se quitó la máscara y firmó órdenes para la movilización de tropas por toda Castilla para la «Jornada de Portugal». Pág. 721. «En mayo, Felipe se trasladó a Mérida […] para pasar revista a un impresionante ejército de 20 000 soldados de infantería italianos, alemanes y españoles, 1500 soldados de caballería y 136 piezas de artillería». Pág. 725. «El duque (de Alba), de setenta y tres años de edad, libró entonces una de las más exitosas campañas del sigru XVI». Pág. 726. «El virrey de la India le proclamó rey (a Felipe II) en Goa en septiembre de 1581, seguido de otros puestos de avanzada del imperio portugués, creando el primer imperio global de la Historia: desde Madrid y a través de Lisboa, Madeira, México, Manila, Macao y Malaca, hacia la India, Mozambique, Angola, Guinea, Tánger, y de nuevo hasta Madrid. Los quince arcos triunfales erigidos para la entrada del rey en Lisboa en junio de 1581 reflejaban esta concentración de poder sin precedentes». Pág. 730.Thomas, Hugh. ''El señor del mundo. Felipe II y su imperio'', 2013, Planeta, ISBN 978-84-08-11849-7: «El 13 de junio Felipe se dio cuenta de que tal vez fuera necesaria alguna acción militar para ganar la corona de Lisboa y movilizó un ejército de 20 000 soldados de infantería y 1500 de caballería bajo el mando del ahora cargado de años pero siempre dispuesto duque de Alba. En dos semanas ordenó a esta fuerza que entrara en Portugal. A pesar de su derrota en las Azores, Antonio de Crato se había proclamado rey y, si Felipe no hubiera intervenido, habría gobernado sin duda. Las ciudades principales de Setúbal, Santarém e incluso Lisboa habían tomado partido por él. Siguió una campaña militar de cierta importancia. […] La lucha fue mayor de lo esperado, pero de todos modos acabó con la victoria del duque de Alba. La batalla de Alcántara culminó la rápida y triunfal campaña militar. Entonces todo Portugal pasó al dominio de Felipe, quien fue declarado rey el 12 de septiembre de 1580. Don Antonio huyó pero fue derrotado de nuevo en Terceira, en las Azores». Pág. 297.Schneider, Reinhold. ''El rey de Dios'', 2002, página 148, Edit. Cifra. ISBN 84-95894-04-1: «Nunca hubo un momento cumbre de ninguna nación tan brillante como la conquista de Portugal por Felipe […] Cuando Felipe hubo realizado, tanto por los medios diplomáticos como por la guerra, sus pretensiones, que eran, por lo menos, tan fundamentadas como las de los otros pretendientes y que, además representaban el derecho, independientemente de documentos, del más capaz, se cerró de hecho el círculo del poderío español alrededor de la tierra. […] Para Felipe, que no para su padre, fue acuñada la palabra de que el sol nunca se ponía en sus dominios: su imperio colonial es el más gigantesco que hasta entonces ha tenido ningún príncipe europeo».Manuel Fernández Álvarez, "Felipe II y su tiempo" Edit. Espasa Calpe, 1998, pág. 537, ISBN 84-239-9736-7: «Definitivamente, bajo el reinado de Felipe II, Portugal se convertía en provincia».John Lynch, ''Los Austrias (1516-1598)'' (1993), Edit. CRITICA, ISBN 84-7423-565-0, pág. 370: «En los primeros meses de 1.580, y alentados por el gobierno, los nobles castellanos comenzaron a reclutar fuerzas costeando ellos mismos los gastos, mientras que las ciudades aportaban tropas, barcos y dinero en un esfuerzo nacional que hizo resaltar aún más la inacción po
2mjkdrmgru64e18fidfmwyzllnmp37p