Wikipedia iewiki https://ie.wikipedia.org/wiki/Principal_p%C3%A1gine MediaWiki 1.46.0-wmf.22 first-letter Media Special Discussion Usator Usator Discussion Wikipedia Wikipedia Discussion File File Discussion MediaWiki MediaWiki Discussion Avise Avise Discussion Auxilie Auxilie Discussion Categorie Categorie Discussion TimedText TimedText talk Module Module talk Event Event talk Tchekia 0 2619 167446 164395 2026-04-05T10:28:14Z BasicWriting 24114 /* Systema polític */ Actualisation. 167446 wikitext text/x-wiki {{Bon articul|Tchekia|10-im de august 2020}} {{Infobox lande |nómine=Tchekia<br>Česko |image_flagga=Flag of the Czech Republic.svg |image_blason=Coat of arms of the Czech Republic.svg |cité_capital=[[Praha]] |chef de state=Miloš Zeman |presidente=Andrej Babiš |lingues=Tchek |area=78 867 |population=10 610 947 |valuta=Tchec coron |valuta_code=CZK |image_situation=EU_location_CZE.png }} '''Tchekia''' ([[tchek lingue|tchek]] ''Česko''), officialmen li Tchek República (tchek ''Česká republika'') es un land sin-littoral in central [[Europa]] e un state-membre del [[Europan Union|Union Europan]]. Li land limita con [[Polonia]] in li nord-ost, [[Germania]] in li west, [[Austria]] in li sud e [[Slovacia|Slovakia]] in li ost. Li cité capital e li cité maxim grand es [[Praha]], un chef [[turisme|turistic]] destination. Li land es composit del regiones historic de [[Bohemia]], [[Moravia]] e partes de [[Silesia]]. Pos li [[battallie del Blanc Monte]] (1620), li [[tchek landes]] ha esset guvernat de [[Habsburges]] e ili ha devenit un parte del [[Austrian Imperie]] e (plu tardmen) [[Austria-Hungaria]]. [[Tchecoslovakia]], un republica índependent, ha esset creat in li annu 1918, pos li collapse de Austria-Hungaria pos li [[prim guerre mundal]]. Pos li [[Accorde de München]] (1938), german occupation de Tchecoslovakia (1939), li desillusion resultant pro li reaction Occidental e un gratitá pro li líberation de un pluparte de Tchecoslovakia al [[Armé Rubi]], li partise [[comunisme|comunistic]] ganiat un majorité (38%) in li election in li annu 1946. In un revolution in li annu 1948, Tchecoslovakia devenit guvernat de comunistes. In li annu 1968, li íncontentie crescent culminat in tentatives de reformar li regime comunistic. Li tal-nominat [[Verne de Praha]] (1968) finit se per un invasion de armés de landes del [[Pacte de Warszawa]] e li truppes manet in li land til li [[Revolution de Velur]] in li annu 1989, quande li regime comunistic ha collapsat. In li 1im de januar 1993, Tchecoslovakia disunit se ye Tchekia e Slovakia in pace. Tchekia es un democratie pluralistic multipartisan parlamentari representativ. Li presidento Petr Pavel es li actual cap de state. Li prim ministre es li cap de guvernament (nu Petr Fiala). Li parlament have du chambres - li chambre de deputates e senate. Tchekia intrat li [[Organisation del Pacte del Atlántic Nord]] in li annu 1999 e li Union Europan in li annu 2004. It es anc un membre de [[OCDE]], li [[Consilie del Europa]] e li [[Gruppe de Visegrád]]. Tchekia ha fat reformes economic quam rapid [[privatisation]] e [[impost egal]]. Un annual crescentie de [[Gross Producte Domestic]] ha recentmen esset circa 6%. Li land es li prim ex-membre del [[COMECON]] quel ha atinget li statu de un [[land developat]] secun li [[Bank Mundal]]. Ex li ex-membres del COMECON, Tchekia anc have li resultate maxim bon in li [[index de homan developament]]. == Historie == [[File:Brno Spilberk 142.JPG|thumb|left|180px|[[Castelle de Špilberk]] (Brno)]] [[File:Olomouc panorama.jpg|thumb|left|180px|[[Olomouc]]]] [[File:Hradschin Prag.jpg|thumb|right|[[Castelle de Praha]]]] [[File:Burgkarlstein01.jpg|thumb|[[Karlštejn]]]] [[File:Tabor CZ aerial old town from north B1.jpg|thumb|right|[[Tábor]], un cité in Tchekia. It ha esset fundat in verne 1420.]] Archeologs ha trovat un pruva de sedes homan prehistoric in li region datant retro al era [[neolitic]]. In li era clássic (del 3im sécul a. C.), li tribe celtic de [[boies]] (vide [[Bohemia]]) e plu tardmen (in li 1m sécul) li tribes celtic germanic de [[marcomannes]] e [[quades]] ha pópulat li territoria de Tchekia contemporan. Durant li [[barbaric invasiones|migration de pópules]] circum li 5im sécul, mult tribes germanic ha migrat al west e al sud a éxter [[Europa Central]]. In un altri migration, [[slaves]] del regiones circum li [[Mare Nigri]] e in li [[Carpathes]] ha pópulat li territoria de Tchekia contemporan. Ti ci migration ha esset stímulat del pressura de pópules de [[Siberia]] e [[Europa Oriental]]: [[hunnes]], [[avares]], [[bulgares]] e [[hungarianos]]. Pos li avigilation de germanes, slaves ha migrat al sud a Bohemia, Moravia e un parte de Austria contemporan. Durant li 7im sécul, li franc mercatoro [[Samo]], patronisant slaves battalliant contra lor avar dómines, ha devenit li dómino del prim state slavic connosset in Europa Central. Li Principatu de Moravia ha nascet in li 8im sécul (vide [[Grand Moravia]]). Li state bohemian ha emerset in li tard 9im sécul, quande it ha esset unificat del dynastie de [[Přemyslides]]. Pos quande li [[Reyia de Bohemia]] ha esset unit con li [[Margravatu de Moravia]], li tchek state ha esset un potentie regional significant durant li medievie. It ha esset un parte del [[Sacri Imperie Roman German]] durant li tot existentie de ti ci conféderation. In li annu 1212, rey [[Ottokar I de Bohemia]] (1198-1230) ha extraet un [[Bulle Aurin de Sicilia]] (un edicte formal) del imperator confirmant li títul reyal por Ottokar e su descendentes. Li 13im sécul ha anc esset un periode de un grand german inmigration. Li germanes ha pópulat cités e regiones de explotation próxim li frontieras e in alquant casus, ili ha format german colonias in li intrania. In li annu 1241, li armé potent mongolian ha [[invasion mongolian de Europa|invadet Europa]] e pos li [[Battallie de Legnica]], li mongolianes ha devastat Moravia. Li rey [[Ottokar II de Bohemia]] (1253-1278) ha ganiat li súpernómine "li rey de ferre e aure" pro su potentie militari e richesse. Il ha mortat in li [[Battallie del Marchfeld]] in li annu 1278 in un guerre contra su rivale, li rey roman [[Rudolph I de Habsburg]]. In li annu 1306, li dynastie de Přemyslides ha extinctet e pos un serie de guerres dynastic, un nov dynastie de [[Luxemburges]] ha captet li coron bohemian. Li 14im sécul, specialmen li regnantie de [[Charles IV del Sacri Imperie Roman]] (1342-1378), es considerat quam li era aurin de tchek historie. In li annu 1348, [[Charles Universitá de Praha]] ha esset fundat. Li [[Peste Nigri]], quel ha decimat Europa del annus 1347-1352, ha visitat li Reyia de Bohemia in li annu 1380. [[File:Karl IV. (HRR).jpg|thumb|150px|Charles IV del Sacri Imperie Roman, rey de Bohemia. Il ha esset electet quam li [[tcheke maxim grand]] de omni témpores.]] Conflictes religiosi, per exemple li [[Guerres Hussitic]] (li 15im sécul) e li [[Guerre del Triant Annus]] (li 17im sécul) ha havet un effecte devastant ye li local pópulation. In li 16im sécul, li landes de coron bohemian ha venit sub li control de Habsburges, pro que li Habsburges ha devenit reyes electet e poy hereditari de Bohemia. Tchekes nómina li periode del annu 1620 (li battallie del Blanc Monte) til li tard 18im sécul li "épocha tenebrosi". Li regnanties [[Maria Theresa I de Austria]] (1740-1780) e su filio [[Joseph II del Sacri Imperie Roman]] (1780-90) ha esset charácterístic de un illumination. In li annu 1742, un majorité de Silesia (tande li possession del coron bohemian) ha esset usurpat de rey prussian [[Frederic li Grand]] in li [[Guerre de Austrian Succession]]. Pos li cadida del Sacri Imperie Roman, li tchek landes ha devenit un parte del Austrian Imperie e plu tardmen de Austria-Hungaria. Li grand famine, quel ha durat del annu 1770 til li annu 1771, ha mortat 12% de pópulation del landes bohemian - presc 500 000 habitantes - e rádicalisat li situation mem a rebelliones de serves. Pos li revolutiones in li annu 1848, li imperator [[Francis Joseph II de Austria]] ha provat regnar quam un monarch absolut, tenient omni nationalitás in un chac. === Tchecoslovakia === Pos li collapse de Austria-Hungaria pos li prim guerre mundal, li índependent república de Tchecoslovakia ha esset creat in li annu 1918. Ti ci nov land (li tal-nóminat prim república) ha incorporat Bohemia, Moravia, Silesia, Slovakia e [[Ruthenia Carpathic]]. Tchecoslovakia ha esset habitat de tchekes (49%), germanes (23%), slovakes (15%), hungarianes (5%), [[rusynes]] (3%) e poloneses (1%). Hungarianes, rusynes e poloneses, ma anc germanes ha esset considerat quam minorités, quel ha esset furnit per jures extensiv in ti ci témpor. Ma Tchecoslovakia ha esset un state unitari e it ha garantit un polític autonomie territorial ni a minorités, ni a slovakes (quel ne ha esset considerat quam un nation, ma quam un parte del nation tchecoslovak regnant). Pro to mult gruppes ethnic ha esset íncontent e subtenent un separation de Tchecoslovakia. [[Adolf Hitler]] ha utilisat ti ci opportunitá e, essent subtenet de [[Partise German de Sudetenland|German Partise de Sudetenland]] de [[Konrad Henlein]], il ha ganiat li german [[Sudetenland]] per li Accorde de München (1938). Polonia ha annexet [[Zaolzie|regiones polonesi]] circum [[Český Těšín]]. Hungaria ha ganiat partes hungarian de Slovakia e Ruthenia Carpathic quam un resultate del [[Prim Arbitrage de Wien]] in novembre 1938. [[File:Ceskykrumlov.JPG|thumb|right|200px|[[Český Krumlov]]]] [[File:Kutná Hora - pohled od Svaté Barbory.jpg|right|thumb|200px|[[Kutná Hora]]]] Slovakia e Ruthenia Carpathic ha ganiat un autonomie plu grand e li state ha changeat su nómine a Tcheco-Slovakia (li tal-nóminat duesim república). Slovakia ha separat su in marte 1939 e it ha alliat su con li bloc de Hitler. Li tchek territoria ha esset occupat de Germania e transformat al tal-nóminat [[Protectoratu de Bohemia e Moravia]]. Li protectoratu ha esset proclamat quam un parte del [[Triesim Reich]], e li president e li prim ministre ha esset subjectet al ''[[Reichsprotektor]]'' nazistic. Ruthenia Carpathic ha declarat su índependentie quam li república de [[Carpatho-Ukraina]] in li 15im de marte 1939, ma it ha esset invadet de Hungaria in li sam díe e formalmen annexet in li 16im de marte. Circum 390 000 cives tchecoslovak, includent 83 000 judées, ha esset mortat o executet e cent milles de altri ha esset misset a prisones o [[camp de concentration|campes de concentration]] o usat por labores fortiat. Un camp nazistic de concentration ha existet in [[Camp de Concentration de Theresienstadt|Terezín]], Bohemia septentrional. Tchek resistentie contra occupation nazistic ha existet e in inland e in exterland; maxim notábil es li attentate contra [[Reinhard Heydrich]], un ex li chefes nazistic, in un suburbe de Praha in li 27im de may 1942. Li guvernament tchecoslovak in exilie e su armé battalliant contra li germanes ha esset aconnosset del Alliates. Truppes tchecoslovak ha battalliat in li [[Reyatu Unit|Unit Reyia]], [[África septentrional]], [[Asia sud-occidental]] e li [[Union Sovietic]]. Li occupation ha finit in li 9-im de may 1945, pos li arriva de armés sovietic e US-américan e li [[insurrection de Praha]]. In li annus 1945-1946, presc li tot [[Sudeten-Germanes|sudenten-german]] pópulation de Tchecoslovakia, circum 2,7 milliones de homes, [[expulsion del germanes pos li duesim guerre mundal|ha esset expulset]] a Germania e Austria. Durant ti ci témpor, milles de germanes ha esset detenet in prisones e campes de detention e usat por labores fortiat. In li estive 1945, alcunc massacres ha occurret. Solmen 250 000 germanes, quel ha esset activ in li resistentie contra li nazistes o necessi por li economie, ne ha esset expulset, benque multi de les ha emigrat plu tardmen. Pos un referendum organisat del Union Sovietic, Ruthenia Carpathic ha nequande retornat sub regnantie tchecoslovak e it ha devenit un parte del [[República Socialistic Sovietic de Ukraina]] quam li [[Oblast de Transcarpathia]] in li annu 1946. [[File:German Panzer IIs in Prague2 1939.jpg|thumb|German occupation de Tchecoslovakia. Praha, 1939]] Tchecoslovakia ha provat luder li rol de un "ponte" inter li Occidente e Oriente. Ma li pópularitá del [[Partise Comunistic de Tchecoslovakia]] ha rapidmen crescet, specialmen pro un frustration general al Occidente (pro li Accorde de München ante li guerre) e un favore al Union Sovietic (pro li rol sovietic in líberation de Tchecoslovacia contra german regnantie). In li election in li annu 1946, li comunistes ha devenit li partise maxim grand in li parlament tchecoslovak con 38% de votes. Ili ha format un guvernament de coalition con altri partises del [[Fronte National (Tchecoslovakia)|Fronte National]] e rapidmen consolidat li potentie. Li passu decisiv ha ocurret in februar 1948. Durant un serie de ocurrenties descrit de comunistes quam un "revolution" e de anti-comunistes quam un "colpe de state", li comunistic [[Milities Pópulari (Tchecoslovakia)|Milities Pópulari]] ha ganiat control de loces important in Praha e un guvernament nov, totmen comunistic ha esset format. Durant li 41 annus sequent, Tchecoslovakia ha esset un state comunistic intra li [[Bloc Oriental]]. Li guvernament comunistic ha completmen [[nationalisation|nationalisat]] li medies de production e it ha etablisset un [[economie planificat]]. Li economie ha crescet rapidmen durant li 1950im e 1960im annus, ma it ha devenit plu lent durant li 1970im annus con problemas crescent in li 1980im annus. Li clima polític ha esset tre repressiv durant li 1950im annus (includent [[process polític|processes polític]] númerosi), ma it ha devenit plu apert e tolerant in li 1960im annus, con cúlmine durant li Verne de Praha (1968), quande [[Alexander Dubček]] ha provat crear "socialisme con un facie human" e forsan mem introducter polític pluralisme. To ci ha esset fortiatmen finit per invasion del Pacte de Warszawa in li 21im de august 1968. Li invasion ha esset sequet de un programme severi de "[[Normalisation (Tchecoslovakia)|Normalisation]]" in li 1960im e 1970im annus. Til li annu 1989, li polític etablissement ha retornat a censura e repression del opposition, usant un version límitat de consumisme por assecurar li passivitá del pópulation. Dissidentes ha públicat [[Charta 77]] in li annu 1977 e li prim protestes ha occurret in li annu 1988. === Revolution de Velur e Tchekia === In novembre 1989, Tchecoslovakia ha retornat a democratie per un pacific "Revolution de Velur". Ma slovak national aspirationes ha devenit plu fort til li 1im de januar 1993, quande li land ha disunit ye Tchekia e Slovakia índependent in pace. Ambi landes ha percurret reformes economic e privatisationes, intentent crear un economie de mercate. Electores ha bonvenit rapid reformes economic e Tchekia ha devenit li maxim prósperi land post-comunistic. Un majorité de firmes possedet del state ha esset privatisat per li systemas de privatisation per cupones. Tchekia ha havet micri deficites de su budgetes, bass desocupation, un positiv balancie de payamentes, un taxa stabil de exchange, deplazzation de exportationes de landes ex-comunistic a Europa occidental. Del annu 1991, Tchekia (originalmen quam un parte de Tchecoslovakia, nu self) es un membre del Gruppe de Visegrád; del annu 1995, del OCDE. Tchekia ha intrat Organisation del Pacte del Atlántic Nord in li 12im de marte 1999 e li Union Europan in li 1im de may 2004. == Geographie == [[File:Ez-map.png|thumb|right|Carte geográphic general de Tchekia]] [[File:Labe udoli.jpg|thumb|Elbe próxim Děčín]] [[File:Smrk a rameno Šance 1.jpg|thumb|left|[[Beskides Moravian-Silesian]]]] Li tchek paísage es varie. [[Bohemia]], li parte occidental del land, es composit de un bassine drenat del fluvies de [[Elbe]] e [[Vltava]]; it es circumdat de bass montes, per exemple li [[Montes del Gigantes]]. Li punctu maxim alt in li land, [[Śnieżka]] (1 602 m) es situat ta. [[Moravia]], li parte oriental del land, es anc montosi. It es drenat del fluvie de [[Morava (Fluvie)|Morava]], ma it anc contene li fonte del fluvie de [[Odra]]. Aqua de Tchekia sin-littoral flue a tri mares different: [[Mare del Nord|Mare Septentrional]], [[Mare Báltic]], [[Mare Nigri]]. Tchekia anc lua [[Moldauhafen]], un parcelle de 30 000 m<sup>2</sup> in li dockes de [[Hamburg]], quel ha esset octroyat a Tchecoslovakia per li artícul 363 del [[Tractate de Versailles]] por dar al land sin-littoral un loc, u merce transportat a bass ye Elbe posse esser transfertet a naves marin. Li territoria va esser restituet a Germania in li annu 2028. Phytogeographicmen, Tchekia appartene al [[Provincia Europan Central]] del [[Region Circumboreal]] in li [[Reyia Holarctic]]. Secun li [[Fund Mundial por li Natura]], li territoria de Tchekia posse esser subsectionar a quar ecoregiones: [[Mixtet forestes de Europa Central]], [[Mixtet forestes de Pannonia]], [[Forestes foliosi de Europa Occidental]] e [[Forestes coniferosi del Montes Carpathic]]. === Tempe e clima === Tchekia have un mild clima continental con relativmen calid estives e hivernes frigid, nubosi, ordinarimen con nive. Un majorité de pluvies es durant li estive. Li differentie de temperaturas inter estives e hivernes es relativmen alt pro li position geographic sin-littoral del land. Mem intra Tchekia, temperaturas varia grandmen dependentmen del altitá. Generalmen, in plu alt altitás li temperaturas abassa e precipitation cresce. Altri factor important es li distribution de montes. Pro to li clima es varie. In li punctu maxim alt ([[Śnieżka]], 1 602 m), li medial temperatura es solmen -0,4 °C, durant que in li bass-terren de Moravia meridional, li medial temperatura es 10 °C. To ci anc aplica su por li cité capital de Praha, ma pro factores citéan. Li mensu maxim frigid es ordinarimen januar, avan februar e decembre. Durant ti ci mensus, nive es ordinarimen in li montes e alquande in li cités e bass-terrenes. Durant marte, april e may, li temperatura ordinarimen cresce rapidmen e specialmen durant april, li temperatura e tempe tende variar multmen durant li die. Verne es anc charácterístic per alt nivelles de aqua in li fluvies pro nive degelant, quo es alquande sequet de inundationes. Li mensu maxim calid es julí, avan august e junio. Li medial estival temperaturas es ye circum 20 °C plu alt quam durant hiverne. Specialmen durant li recent decennie, temperaturas súper 30 °C ne es ínordinari. Estive es anc characterístic per pluvies e stormes. Autun generalmen comensa in septembre, quel es ancor relativmen calid, ma multmen plu sicc. Durant octobre, temperaturas ordinarimen cade retro sub 15 °C o 10 °C e árbores con folies caduc comensa effoliar. Til li fine de novembre, temperaturas ordinarimen attinge li punctu de gela. == Demographie == === Pópulation === Li majorité del habitantes de Tchekia es tchekes (94,2% - ma 3,7% prefere esser títulat moravianes e 0,1% silesianes). Minorités es slovakes (1,9%), poloneses (0,5%), vietnameses (0,44%), germanes (0,4%) e ciganes (circum 2,4-2,9%). Secun li Ministerie de Intrania, 392 087 forenes legalmen reside in Tchekia - to es 3,2% del pópulation; li gruppes maxim grand es cives de [[Ukraina]] (126 613), Slovakia (71 591), [[Vietnam]] (55 991), [[Russia]] (24 549), Polonia (21 092) e [[Mongolia]] (presc 6 000). Taxa de fertilitá es bass - 1,44 nascet infantes per un fémina. In li annu 2007, inmigration ha addit presc 1% al pópulation. === Religion === Tchekia (e [[Estonia]]) have un ex li pópulationes minim religiosi in li tot Europa. Secun li censu in li annu 2001, 59% habitantes es agnostic, atheístic, ne credent o credent ínorganisatmen, 26,8% es roman cathólic e 2,5% protestant. Secun li maxim recent inqueste de [[Eurobarometre]] del annu 2005, 19% cives de Tchekia ha respondet, que "ili crede, que un Deo existe", durant que 50% ha respondet, que "ili crede, que es alqual sorte de spirite o fortie vital" e 30%, que "ili ne crede, que es alqual sorte de spirite, Deo o fortie vital" - to es li maxim bass del landes del EU pos Estonia con 16%. == Política == [[File:Vaclav Havel IMF.jpg|thumb|150px|right|[[Václav Havel]], li prim presidento de Tchekia.]] [[File:Vaclav-Klaus-01.jpg|thumb|right|150px|[[Václav Klaus]], li secund presidento de Tchekia.]] === Systema polític === Tchekia es un democratie pluralistic multipartistic parlamentari representativ, u li prim ministre es li cap de guvernament. Li parlament es bicámeral, it have li Chambre de Deputates (200 membres) e li Senate (81 membres). Li Presidente del Tchek República es electet directmen per li cives. Li presidente es un cap formal de state con limitat specific competenties, maxim importantmen remisser leges al parlament, nóminar júdics del Corte Constitutional ye approbation del Senate e dissoluer li parlament sub cert conditiones special e rar. Il anc nómina li prim ministre e altri membres del guvernament ye un proposition del prim ministre. Li chef ministre es li cap de guvernament e il have competenties considerábil, includent li jure determinar li agenda por política de exterland e interiore e selecter ministres del guvernament. Li Parlament del Tchek República have du chambres. Li Chambre de Deputates have 200 membres electet por un periode de quar annus per proportional representation con un syll de 5%. 14 districtes electoral es idéntic al regiones administrativ del land. Li Chambre de Deputates ha heredat li competenties e responsabilitás del [[Consilie National Tchek]], li tchek legislatura intra Tchecoslovakia, e del [[Assemblé Féderal de Tchecoslovakia|Assemblé Féderal]], parlament federal tchecoslovak. Li Senate have 81 membres electet in 81 districtes electoral de un mandate per un votation de du scrutines por un periode de six annus. Un ters es renovat in omni du annus in li autun. Li prim election ha esset in li annu 1996 (por periodes different). Omni districtes es approximativmen sammen grand. Li Senate es ínpópulari inter li pública e it pati ye un bass participation in li election (circum 30% in li prim scrutine, 20% in li duesim). * Presidente: [[Petr Pavel]] * Prim-Ministre: [[Andrej Babiš]] === Política exteriori === Li membritá in li [[Europan Union]] es central in li política exteriori de Tchekia. Secun The Economist, Tchekia ha ganiat "un reputation pro promoer jures homan in omni ocasion". Tchek officiales subsidia dissidentes omniloc - in [[Myanmar]], [[Bielorussia]], [[Moldavia]] e [[Cuba]]. Tchekia es motivat de su experientie de oppression nazistic e comunistic. Li prim tchek presidento post-comunistic [[Václav Havel]] ha esset un autor dissident e un moral exemple, quel ha attraet ex-dissidentes a chef positiones in li guvernament. Per exemple, in omni marte del 2003, quande [[Fidel Castro]] ha inprisonat 75 polític opponentes, activistes situa un cage in li [[Plazza de Venceslao]] (Praha) por representa un cella cuban prisonari. Protestantes, includent li ministre de exterland, li mayr de Praha e stelles músical, porta uniformes prisonari. [[File:Saab.jas39c.gripen.taxi.arp.jpg|thumb|right|Un [[Saab JAS 39 Gripen]] de tchek forties del aere.]] Alcunc officiales del UE es irritat pro li activisme de Tchekia in jures homan. Tchekia e altri landes emphasant jures homan es in conflictes con ti landes del UE, quel favora plu bon relationes con dictaturas quam Cuba o Myanmar. === Forties armat === Li forties armat tchek es composit del [[armé]], [[forties del aere]] e truppes secundant specialisat. In li annu 2004, li tchek forties armat ha completmen finit un [[conscrition]] e ili ha transformat su a plenmen [[armé professional|professional armé]] e forties del aere. Li land es un membre del [[Organisation del Pacte del Atlántic Nord]] desde li 12im de marte 1999. Tchekia expense circum 1,8% de su GPD por su defense (2006). == Regiones e districtes == Del annu 2000, Tchekia es dividet ye decitri regiones e li cité capital de Praha. Omni region have su propri electet assemblé regional e hetman. In Praha, lor potentie es executet del assemblé municipal e li mayr. Li plu ancian 76 districtes includent tri cités statutari (sin Praha, quel have un statu special) ha esset abolit in li annu 1999 in un reforme de administration; ili mane quam un division territorial e sedes de branches varie de statal administration. [[File:CZ-cleneni.svg|thumb|right|Carte geográphic de Tchekia con su regiones.]] [[File:Ostrava, pohled z Nové radnice 2.jpg|thumb|right|180px|[[Ostrava]]]] * (A) Cité Capital de [[Praha]] - 1 218 644 habitantes * (S) [[Region de Bohemia Central|Region de Central Bohemia]] (Praha) - 1 208 145 habitantes * (C) [[Region de Bohemia Meridional]] ([[České Budějovice]]) - 633 750 habitantes * (P) [[Region de Plzeň]] - 562 783 habitantes * (K) [[Region de Karlovy Vary]] - 307 975 habitantes * (U) [[Region de Ústí nad Labem]] - 833 218 habitantes * (L) [[Region de Liberec]] - 434 751 habitantes * (H) [[Region de Hradec Králové]] - 552 850 habitantes * (E) [[Region de Pardubice]] - 512 380 habitantes * (J) [[Region de Vysočina]] ([[Jihlava]]) - 514 146 habitantes * (B) [[Region de Moravia Meridional]] ([[Brno]]) - 1 142 013 habitantes * (M) [[Region de Olomouc]] - 641 809 habitantes * (T) [[Region de Moravia-Silesia]] ([[Ostrava]]) - 1 249 844 habitantes * (Z) [[Region de Zlín]] - 590 828 habitantes == Economie == [[File:2464028806 34b50134bf o.jpg|thumb|[[Praha]]]] [[File:Brno View from Spilberk 128.JPG|thumb|left|180px|[[Brno]]]] Tchekia have un economie developpat con un grand revenú - li Gross Producte Doméstic per cape es 82% del medie del Union Europan. It es li maxim stábil e prósperi ex li states post-comunistic e it ha havet un crescentie de plu quam 6% annualmen durant li tri annus recent. Li recent crescentie ha esset ductet de exportationes al Union Europan, specialmen Germania, e foren investitiones, durant que demande doméstic revive. Majorité del economie ha esset privatisat, includent bankes e telecommunication. Li guvernament contemporan centro-dextri intente continuar privatisation, includent industrie energetic e li Aeroportu de Praha. It ha recentmen consentit vendir un 7% quotientie de ČEZ, li productor de energie, durant que li vendition del birificie de [[Budweiser Budvar]] es anc discusset. Li land ha plenmen implementat li [[Accorde de Schengen]] e pro to it ha abolit controles in frontieras con omni landes vicin (Germania, Austria, Polonia, Slovakia) in li 21im de decembre 2007. Tchekia es un membre del [[Organisation Mundal del Commercie|Mundal Organisation de Commercie]]. Li tchek guvernament precedent ha expresset un desire adopter [[euro]] in li annu 2010, ma li guvernament contemporan ha morat to pro deficite de budgete. Un date exact ne ha esset fixat, ma li ministerie de financies ha descrit un adoption til li annu 2012 quam realistic, si un reforme de públic financies va esser approbat. Ma li concepte maxim recent del adoption de euro omisse fixar qualcunc date. Alcuncs defís existe. Li mesura de corruption mane un ex li maxim alt inter landes del OCDE. Li públic budgetes mane in deficite malgré fort crescentie de economie in annus recent. Ma li deficite in li annu 2007 ha esset 1,58% de GPD (secun li régules del Union Europan de contabilitá), multmen minu quam on ha oríginalmen expectat. Secun li Programme International por li Evaluation de Studiantes coordinat del OCDE, li tchek education es nu li 15im maxim bon in li munde, quo es plu bon quam li medie del OCDE. === Infrastructura === [[Aeroportu de Praha]] es li chef aeroportu international. Tchekia have 46 aeroportus. In li annu 2005, 65,4% de eléctricitá ha esset productet in thermal centrales eléctric (precipue carbonic), 30% in centrales eléctric nucleari e 4,6% per ressurses renovabíl, includent hydroeléctricitá. Russia (per gasductes trans Ukraina) e (minim multmen) [[Norvegia]] (per gasductes trans Germania) furni Tchekia per gas liquid e natural. Tchekia reducte su dependentie de lignite tre polluent quam un fonte de energie. [[Energie nucleari]] nu furni circum 30% de total consumption energetic e su quotiente es projectet augmentar a 40%. [[Gas natural]] es procurat de russ [[Gazpróm]] (circum tri quartes de consumption doméstic) e de companies norvegian (majorité del quar altri). Gas russ es importat trans Ukraina per li [[oleoducte Druzhba]]; gas norvegian es transportat trans Germania. Li consumption de gas (circum 100 TWh in 2003-5) es presc duvez plu grand quam li consumption de eléctricitá. Moravia meridional have un micri campe de oleo e gas. Tchekia have maxim mult subscritores de [[Wi-Fi]] in li Union Europan. In li commense del annu 2008, plu quam 800 furnitores de access a internet sin fil con circum 350 000 subscritores (2007). Móbil internet es anc pópulari. Omni tri operatores de móbil telephonie ([[T-Mobile]], [[Vodafone]], [[Telefonica|Telefonica O2]]) e U:fon offerta [[GPRS]], [[EDGE]], [[UMTS]] o [[CDMA2000]. Český Telecom possedet del guvernament ha fat penetration de bande large plu lent. In li commense del annu 2004, desagregation de rete local ha commensat e alternativ operatores ha commensat offertar [[ADSL]] (e anc [[SDSL]]). To ci, e plu tardmen privatisation de Český Telecom, ha auxiliat diminuer precies. In li 1im de julí 2006, Český Telecom ha esset renóminat a [[Telefónica O2 Czech Republic]]. ADSL2+ nu es offertat in mult variantes, e con un delimitation de data e sin it a 10 Mbit/s. Internet per cable gania pópularitá con su velocitá de descargament inter 2 Mbit/s e 20 Mbit/s. Li furnitor maxim grand, UPC (quel ha comprat altri furnitor de acces a internet per television per cable Karneval in li annu 2007) furni su servicie in grand cités (Praha, Brno, Ostrava). == Turisme == [[File:Prague crowd Malá Strana.jpg|right|thumb|Turistes in [[Praha]].]] Li tchek economie recive un revenú substantial de turisme: in li annu 2001, li total ganie de turisme ha attinget 5,5% de GPD e 9,3% de total ganie de exportation. Li turisme employa plu quam 1% de pópulation. Li historic cité de Praha es li attraction primari turistic e li punctu de intrada maxim current de turistes visitant altri partes del land. Majorité de altri cités in li land attrae númeres significant de turistes, ma li cités balneari de [[Karlovy Vary]], [[Mariánské Lázně]] e [[Františkovy Lázně]] es destinationes specialmen pópulari. Altri pópulari turistic destionationes es li mult castelles, per exemple [[Karlštejn]], [[Konopiště]] e [[Český Krumlov]]. Ultra li cités, regiones quam li [[Paradise de Bohemia]], [[Forest Bohemian]] e [[Montes del Gigantes]] attrae visitatores serchant extern activitás. Li land es anc celebri pro su pupés e marionettes. Li bir pilsner ha originat in li cité de [[Plzeň]], Bohemia occidental. == Cultura == === Cocine === [[File:VeproKnedloZelo-00.jpg|thumb|Li tchek manjage national es ''vepřo-knedlo-zelo'' (rostat porcine con knödeles e sauerkraut).]] Tchek cocine fortmen emphasa manjages carnosi: porcine, bovine e gallinelline. Anc gansine, anatine, cunícularine e savagine es servit. Carne de pisc es rar, con li exception ocasional de frisc tructe, e [[carpe]], quel es servit durant Christ-nascentie. Ultra [[slivovitz]] (brandy de prunes), [[bir tchek]] e [[vin]], tchekes anc producte du liquores únicmen tchek - [[Fernet Stock]] e [[Becherovka]]. [[Kofola]] es un tchek trincage ínalcoholic simil a [[Coca-Cola]] per su aspecte e sapore. === Sport === Sport lude un rol significant in li vive de mult tchekes, quel es generalmen loyal promotores de lor equipes o individues favorat. Li du chef sportes in Tchekia es [[football]] e [[hockey sur glacie]], quel attrae li attention maxim grand de e medies e promotores. Mult altri sportes con ligas e structuras professional include [[basketball]], [[volleyball]], [[handball]], [[atletica]] e [[floorball]]. Sport es un fonte de fort undes de [[patriotisme]]. Por tchek fanes, maxim important es li championatu mundal de hockey sur glacie, li torney olimpic de hockey sur glacie, li championatu de Europa de [[football]], li championatu mundal de football e matches de qualification por les. Generalmen, omni match international del tchek equip national de hockey sur glacie o de [[football]] e attrae attention, specialmen contra un rivale traditional: Germania in futballe, Russia, [[Svedia]] e [[Canada]] in [[hockey sur glacie]], e [[Slovakia]] in ambi. === Musica === Musica in Tchekia have su rádicas in ópera, in simfonie e in musica customari de [[Bohemia]] e [[Moravia]]. Diversitá es un signe important de tchek musica: compositores ha sovente esset influentiat de musica customari; [[jazz]] e bluegrass ha devenit pópulari; música pop ha sovente contentet hites anglesi-lingual cantat in li [[tchek]]. === Litteratura === Tchek litteratura es dividet ye alcunc chef periodes: li medievie, li periode hussitic, li annus de recatolicisation e li baroc, li secul del ilumination e tchek national renascentie in li 19-im secul, li avant-garde del periode inter guerres, li annus sub comunisme e li [[Verne de Praha]], e li litteratura de Tchekia post-comunist. Tchek litteratura e cultura ha esset important in admínim du ocasiones, quande tchek societá ha vivet sub oppression e null polític activitá ha esset possibil. In ambi ti ci ocasiones, in li tost 19-im secul e denov in li 1960-im annus, li tchekes ha usat lor efortie cultural e litterari por crear libertá politic e etablisser un nation presumptiosi, politicmen activ. == Position international == * Index de homan developpament: 32im de 178 landes (2007). * [[Index de líbertá economic]]: 31im de 157 landes (2007). * Index mundal de líbertá de presse ([[Rapporteres sin frontieras]]): 14im de 169 landes (2007). * [[Index de competivitá global]]: 29im de 125 langes (2006). * [[Index de democratie]]: 18im de 167 landes (2007). * It es anc li land del consume maxim grand de alcohol (The Economist, 2006). {{Europa}} [[Categorie:Europa]] [[Categorie:Tchekia]] hldzrgmgxg25v3fhaydn6czaajky3uj Puerto del Rosario 0 20929 167447 2026-04-05T10:57:04Z Dorlota 13847 Creat págine contenente «{{Infobox Cité | name = Puerto del Rosario | bild = 20211124.Puerto del Rosario-Fuerteventura.-012.jpg | land = [[Hispania]] | fed_state = [[Provincia Las Palmas]] | altore = 3 | area = 290,77 | habitantes = 46.150 | hab_datum = 2025 | densitá = 159 | borgomastro = Juan Jiménez González | districte = Fuerteventura | website = https://www.puertodelrosario.org/ | position = Karte Gemeinde Puerto del Rosario 2022.png | pos_categorie = }} '''Puerto del Rosario...» 167447 wikitext text/x-wiki {{Infobox Cité | name = Puerto del Rosario | bild = 20211124.Puerto del Rosario-Fuerteventura.-012.jpg | land = [[Hispania]] | fed_state = [[Provincia Las Palmas]] | altore = 3 | area = 290,77 | habitantes = 46.150 | hab_datum = 2025 | densitá = 159 | borgomastro = Juan Jiménez González | districte = Fuerteventura | website = https://www.puertodelrosario.org/ | position = Karte Gemeinde Puerto del Rosario 2022.png | pos_categorie = }} '''Puerto del Rosario''' es li cité capital del insul [[Fuerteventura]] e un del six municipies de [[Fuerteventura]], quel apartene a [[Hispania]]. It apartene al [[Provincia Las Palmas]]. Puerto del Rosario es situat in li nord-ost del insul al costa del [[Atlantic Ocean]]. Li cité antey portat li nómine ''Puerto de Cabras''. Li municipie have 46.150 (2025) habitantes e un area de 290,77 quadrat-kilometres. Puerto del Rosario es desde li annu 1860 li cité capital de [[Fuerteventura]], antey li municipie [[Antigua (Fuerteventura)|Antigua]] esset li cité capital del insul. Li aeroportu de [[Lanzarote]] es situat sud de Puerto del Rosario e li cité have un grand portu al costa del [[Atlantic Ocean]]. Por long témpor Puerto del Rosario esset un village de piscatores. [[Category:Hispania]] [[Categorie:Municipies del Insules Canarias]] [[Categorie:Fuerteventura]] n4ocutk6f9wqjchj093aojkpxyvjn43