Wikipedia
iewiki
https://ie.wikipedia.org/wiki/Principal_p%C3%A1gine
MediaWiki 1.47.0-wmf.15
first-letter
Media
Special
Discussion
Usator
Usator Discussion
Wikipedia
Wikipedia Discussion
File
File Discussion
MediaWiki
MediaWiki Discussion
Avise
Avise Discussion
Auxilie
Auxilie Discussion
Categorie
Categorie Discussion
TimedText
TimedText talk
Module
Module talk
Event
Event talk
Charles Darwin
0
10481
168895
167730
2026-08-15T19:59:58Z
Dorlota
13847
168895
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Charles Darwin
|foto = Darwin.jpg
|land = [[Unit Reyatu]]
|nascentie = 12 de februar 1809
|nas_loc = [[Shrewsbury]], [[Anglia]]
|morte = 19 de april 1882
|mort_loc = Down House, Downe, Kent, [[Anglia]]
|ocupation = Naturaliste, geologo e biologo
|successes1 =
|s1_quande =
|successes2 =
|s2_quande =
}}
'''Charles Darwin''' nascet in [[Shrewsbury]], [[Anglia]], li 12 de februar 1809. Su patre esset Robert Waring Darwin, un medico e li filio de Erasmus Darwin, un medico, scritor e famosi naturalist. Il devenit famosi per su biological teorie del [[evolution]] quel es anc nóminat doctrine del evolution de Darwin. Su matre esset Susannah Wedgwood Darwin, qui ha morit quande Charles havet ott annus.
Charles esset educat in un scole local de doctor Samuel Butler. In 1825, il ha vadet a [[Edinburgh]], [[Scotia]], por comensar studiar li medicina, ma il ha trovat bentost que ti camp turbat su stomac! Dunc, il ha vadet al [[Universitá de Cambridge]], superficialmen por devenir un prestro del Eclesie de Anglia. Ma il esset plu interessat de entomologie - specialmen li scarabes - e del chasse.
On di que anc quande il esset un hom yun, il havet un mente patient e apert, e que il usat mult hores por colecter exemples de species diversi e por contemplar idés nov. A ti témpor, li idé del evolution esset discusset: li naturalistes comprendet plu e plu clarmen que li species posse changear e, in facte, changeat tra mult millennies. Li demande esset "qualmen?"
== Viage del Beagle ==
Un de su mastres, John Henslow, incorageat que Darwin presenta se por li oficie (sin salarie!) de naturalist in li nave de exploration ''[[HMS Beagle]]'', sub li comande de capitano Robert Fitz-Roy. Li 27 de decembre 1831, Charles ha departet de Anglia al vez prim. Il ne revenit til li 2 de octobre 1836.
Il usat li maxim del viage por studiar li costas del [[America del Sud]] e li proxim insules, ma il visitat anc diversi insules in li [[Pacific Ocean]], [[Australia]], e [[Nov-Zeland]]. Li [[Insules Galapagos]] fat un mult grand impression a li. A ti loco, il trovat pinsones (micri avies) con varie beces, e il ha notat que chascun cada bec conveni por un specificat manja. Li natural variation ha selectet li beces por convenir al diversi circumités del micri insules.
Quande Darwin ha revenit, il ha scrit libres in quel il descrit su studies del jeologie e del species de plantes e animales quel il observat e colectet. Il ha publicat anc su diarium quam un libre hodie conosset quam ''Li viage del Beagle'' (''The Voyage of the Beagle''). Il ha notat que il esset li maximmen impresset del modes de adjustation de diversi animales al varie ecologic circumités.
== Principle de selection ==
Desde li comense, Darwin reconosset que li selection esset un principle usat con successe del persones qui elevat li animales. Ma il besonat nu un idé por explicar qualmen li natura fa li sam tache sin li avantage de inteligentie.
In 1838, Darwin ha leet un libre de [[Thomas Malthus]], titulat ''Un essaye sur li principle del population'' (''An Essay on the Principle of Population''). Malthus ha introductet li idé que li competition por ressurses stabilisa li quantitá de un specie, e avisat que, quande li ressurses es limitat, li human popules vell suffrer anc.
Li 29 de januar 1839, Darwin ha maritat se con su cusina Emma Wedgwood. Ili habitat in London durante quelc annus, e reposat post to in li village [[Down]], a 15 milies de [[London]], u ili habitat durante li reste de su vives. Darwin ha comensat suffrer de un maladie quel il ha prendet probabilmen quande un insecte ha ia mordet li in li [[Andes]] a mult preter annus. Francis, li filio de Darwin, laudat su matre, qui curat dedicat su patre. Pro li curation de su marita, Darwin posset esser tam productiv quam il esset. Emma e Charles havet du filias e quin filios.
In 1842, Darwin ha scrit un curt manuscrite de su teorie. In 1844, il ha scrit un note: "A fine, lucent brillies luminante ariva, e yo es quasi convictet (tre contra li opinion con quel yo ha comensat) que li species ne es sin mutation (it es quam confession un mortar)."
== Du naturalistes ==
Il esset quasi al medie de fine un exposition complet de su idés, quande il recivet un articul de [[Alfred Russel Wallace]], con un demande por comentas. Li articul concernet un teorie de natural selection! Wallace ha leet anc Malthus, e in 1858, quande malad con febre, il ha creat li integri idé in un moment. Darwin, pro su anxietá, retardat presentar su idés al scientific popul tra 20 annus!
Darwin ha inviat li articul a su amico, [[Charles Lyell]] del Societá Geologic, secun li demande de Wallace. Lyell ha inviat li, con un articul de Darwin, por presentar a un scientific conferentie.
Li idé de ambi naturalistes esset clar: per un atentiv selection, li persones posse exagera un minori variation quande ili eleva li canes e bovos, e, in li sam mode, li natura selecte quelc variationes, solmen per permisser que li max bon variationes supervive e reproducte in li combatte por limitat ressurses. Li changes es micri e lent, ma li millennies permisse li variation de natura quel noi vide circum nos. Darwin nominat ti idé "li natural selection".
== Publication del teorie ==
In 1859, Darwin publicat finalmen su grand ovre: ''Sur li orígine de species per natural selection''. Li libre ha successat bentost. Naturalmen, mult disputes evenit, e li majorité de les concernet li oposition de idés quel on explicat customarimen in religiosi mode.
Li natural selection esset sovente confuset con un precedent idé del francesi naturalist [[Jean-Baptiste Lamarck]]. Il suggestet que un animale da a su infantes li qualitá quel it ha obtenet in su propri vive. Un famosi exemple es que, pos mult generationes de animales quel extendet su col por prender li alt folies, li strangi forme del giraffe ha emerset. Ti teorie - li lamarckisme - esset li majori oponente del natural selection tra mult plu de annus.
== Altri libres ==
In 1868, Darwin publicat ''Variation de animales e plantes sub domestication'' (''Variation of Plants and Animals under Domestication''), e in 1871, ''Li orígine del homes, e li selection in relation a sexu'' (''The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex''). To es vermen du libres in un. Li duesim parte concerne li sexual selection. To dat al munde li briliiant colores del masculin avies, por exemple: li colores del masculines, e li atration del féminines a les, esset selectet pro que ti variationes producte plu infantes.
Li parte del libre nominat ''Li orígine del homes'' es un curt introduction al idé que homes es anc li resultate del natural selection. Ti parte provocat mult calid disputes.
In 1872, ''Li expression de emotiones in homes e animales'' (''The Expression of Emotions in Man and Animals'') esset publicat. A ti vez, Darwin descrit li evolution del signes usat de animales por communicar - e il relatet ti signes al expression del human emotiones. Ti libre esset li prim passu a socibiologie e psichologie evolutionari.
In addition a ti libres mult influential, Darwin amat anc studiar e descrir li plantes. In 1862, il ha scrit un libre sur li fertilisation de orchidés per insectes. In 1875, il ha publicat e ''Movementes e hábitus del plantes climbant'' (''Movements and Habits of Climbing Plants'') e ''Plantes insectivori'' (''Insectivorous Plants''). In 1877, ''Li formes diferent del flores de plantes del sam specie'' (''The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species'') ha venit. In 1880, il ha scrit, con su filio Francis, ''Li possentie de movement in plantes'' (''The Power of Movement in Plants''). E, in 1881, il ha publicat li libre ''Li formation de vegetal mofa per li action de vermes'' (''The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms'').
== Conclusion ==
Charles Darwin ha morit li 19 de april 1882. Il esset interrat in li Abatia de Westminster. Aparentmen, il esset un amabil e mild hom, amat de su familie e su amicos. Except su viage sur ''HMS Beagle'', il ha departet de su dom in Down a poc vezes. Vacillant, il ha abandonat su religiosi credes e devenit un agnostico, ma partisipat ancor con su eclesie in labores de charitá.
[[Categorie:Scientistes|Darwin, Charles]]
[[Categorie:Reyatu Unit|Darwin, Charles]]
c7ophtfeeetrrn8b50jgclabs6inh83
168896
168895
2026-08-15T20:00:16Z
Dorlota
13847
/* Conclusion */
168896
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Charles Darwin
|foto = Darwin.jpg
|land = [[Unit Reyatu]]
|nascentie = 12 de februar 1809
|nas_loc = [[Shrewsbury]], [[Anglia]]
|morte = 19 de april 1882
|mort_loc = Down House, Downe, Kent, [[Anglia]]
|ocupation = Naturaliste, geologo e biologo
|successes1 =
|s1_quande =
|successes2 =
|s2_quande =
}}
'''Charles Darwin''' nascet in [[Shrewsbury]], [[Anglia]], li 12 de februar 1809. Su patre esset Robert Waring Darwin, un medico e li filio de Erasmus Darwin, un medico, scritor e famosi naturalist. Il devenit famosi per su biological teorie del [[evolution]] quel es anc nóminat doctrine del evolution de Darwin. Su matre esset Susannah Wedgwood Darwin, qui ha morit quande Charles havet ott annus.
Charles esset educat in un scole local de doctor Samuel Butler. In 1825, il ha vadet a [[Edinburgh]], [[Scotia]], por comensar studiar li medicina, ma il ha trovat bentost que ti camp turbat su stomac! Dunc, il ha vadet al [[Universitá de Cambridge]], superficialmen por devenir un prestro del Eclesie de Anglia. Ma il esset plu interessat de entomologie - specialmen li scarabes - e del chasse.
On di que anc quande il esset un hom yun, il havet un mente patient e apert, e que il usat mult hores por colecter exemples de species diversi e por contemplar idés nov. A ti témpor, li idé del evolution esset discusset: li naturalistes comprendet plu e plu clarmen que li species posse changear e, in facte, changeat tra mult millennies. Li demande esset "qualmen?"
== Viage del Beagle ==
Un de su mastres, John Henslow, incorageat que Darwin presenta se por li oficie (sin salarie!) de naturalist in li nave de exploration ''[[HMS Beagle]]'', sub li comande de capitano Robert Fitz-Roy. Li 27 de decembre 1831, Charles ha departet de Anglia al vez prim. Il ne revenit til li 2 de octobre 1836.
Il usat li maxim del viage por studiar li costas del [[America del Sud]] e li proxim insules, ma il visitat anc diversi insules in li [[Pacific Ocean]], [[Australia]], e [[Nov-Zeland]]. Li [[Insules Galapagos]] fat un mult grand impression a li. A ti loco, il trovat pinsones (micri avies) con varie beces, e il ha notat que chascun cada bec conveni por un specificat manja. Li natural variation ha selectet li beces por convenir al diversi circumités del micri insules.
Quande Darwin ha revenit, il ha scrit libres in quel il descrit su studies del jeologie e del species de plantes e animales quel il observat e colectet. Il ha publicat anc su diarium quam un libre hodie conosset quam ''Li viage del Beagle'' (''The Voyage of the Beagle''). Il ha notat que il esset li maximmen impresset del modes de adjustation de diversi animales al varie ecologic circumités.
== Principle de selection ==
Desde li comense, Darwin reconosset que li selection esset un principle usat con successe del persones qui elevat li animales. Ma il besonat nu un idé por explicar qualmen li natura fa li sam tache sin li avantage de inteligentie.
In 1838, Darwin ha leet un libre de [[Thomas Malthus]], titulat ''Un essaye sur li principle del population'' (''An Essay on the Principle of Population''). Malthus ha introductet li idé que li competition por ressurses stabilisa li quantitá de un specie, e avisat que, quande li ressurses es limitat, li human popules vell suffrer anc.
Li 29 de januar 1839, Darwin ha maritat se con su cusina Emma Wedgwood. Ili habitat in London durante quelc annus, e reposat post to in li village [[Down]], a 15 milies de [[London]], u ili habitat durante li reste de su vives. Darwin ha comensat suffrer de un maladie quel il ha prendet probabilmen quande un insecte ha ia mordet li in li [[Andes]] a mult preter annus. Francis, li filio de Darwin, laudat su matre, qui curat dedicat su patre. Pro li curation de su marita, Darwin posset esser tam productiv quam il esset. Emma e Charles havet du filias e quin filios.
In 1842, Darwin ha scrit un curt manuscrite de su teorie. In 1844, il ha scrit un note: "A fine, lucent brillies luminante ariva, e yo es quasi convictet (tre contra li opinion con quel yo ha comensat) que li species ne es sin mutation (it es quam confession un mortar)."
== Du naturalistes ==
Il esset quasi al medie de fine un exposition complet de su idés, quande il recivet un articul de [[Alfred Russel Wallace]], con un demande por comentas. Li articul concernet un teorie de natural selection! Wallace ha leet anc Malthus, e in 1858, quande malad con febre, il ha creat li integri idé in un moment. Darwin, pro su anxietá, retardat presentar su idés al scientific popul tra 20 annus!
Darwin ha inviat li articul a su amico, [[Charles Lyell]] del Societá Geologic, secun li demande de Wallace. Lyell ha inviat li, con un articul de Darwin, por presentar a un scientific conferentie.
Li idé de ambi naturalistes esset clar: per un atentiv selection, li persones posse exagera un minori variation quande ili eleva li canes e bovos, e, in li sam mode, li natura selecte quelc variationes, solmen per permisser que li max bon variationes supervive e reproducte in li combatte por limitat ressurses. Li changes es micri e lent, ma li millennies permisse li variation de natura quel noi vide circum nos. Darwin nominat ti idé "li natural selection".
== Publication del teorie ==
In 1859, Darwin publicat finalmen su grand ovre: ''Sur li orígine de species per natural selection''. Li libre ha successat bentost. Naturalmen, mult disputes evenit, e li majorité de les concernet li oposition de idés quel on explicat customarimen in religiosi mode.
Li natural selection esset sovente confuset con un precedent idé del francesi naturalist [[Jean-Baptiste Lamarck]]. Il suggestet que un animale da a su infantes li qualitá quel it ha obtenet in su propri vive. Un famosi exemple es que, pos mult generationes de animales quel extendet su col por prender li alt folies, li strangi forme del giraffe ha emerset. Ti teorie - li lamarckisme - esset li majori oponente del natural selection tra mult plu de annus.
== Altri libres ==
In 1868, Darwin publicat ''Variation de animales e plantes sub domestication'' (''Variation of Plants and Animals under Domestication''), e in 1871, ''Li orígine del homes, e li selection in relation a sexu'' (''The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex''). To es vermen du libres in un. Li duesim parte concerne li sexual selection. To dat al munde li briliiant colores del masculin avies, por exemple: li colores del masculines, e li atration del féminines a les, esset selectet pro que ti variationes producte plu infantes.
Li parte del libre nominat ''Li orígine del homes'' es un curt introduction al idé que homes es anc li resultate del natural selection. Ti parte provocat mult calid disputes.
In 1872, ''Li expression de emotiones in homes e animales'' (''The Expression of Emotions in Man and Animals'') esset publicat. A ti vez, Darwin descrit li evolution del signes usat de animales por communicar - e il relatet ti signes al expression del human emotiones. Ti libre esset li prim passu a socibiologie e psichologie evolutionari.
In addition a ti libres mult influential, Darwin amat anc studiar e descrir li plantes. In 1862, il ha scrit un libre sur li fertilisation de orchidés per insectes. In 1875, il ha publicat e ''Movementes e hábitus del plantes climbant'' (''Movements and Habits of Climbing Plants'') e ''Plantes insectivori'' (''Insectivorous Plants''). In 1877, ''Li formes diferent del flores de plantes del sam specie'' (''The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species'') ha venit. In 1880, il ha scrit, con su filio Francis, ''Li possentie de movement in plantes'' (''The Power of Movement in Plants''). E, in 1881, il ha publicat li libre ''Li formation de vegetal mofa per li action de vermes'' (''The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms'').
== Conclusion ==
Charles Darwin ha morit li 19 de april 1882. Il esset interrat in li Abatia de Westminster. Aparentmen, il esset un amabil e mild hom, amat de su familie e su amicos. Except su viage sur ''HMS Beagle'', il ha departet de su dom in Down a poc vezes. Vacillant, il ha abandonat su religiosi credes e devenit un agnostico, ma participat ancor con su eclesie in labores de charitá.
[[Categorie:Scientistes|Darwin, Charles]]
[[Categorie:Reyatu Unit|Darwin, Charles]]
ke7ovh2vg0bpl16c0njxyc3gagf91aj
168897
168896
2026-08-15T20:00:50Z
Dorlota
13847
168897
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Charles Darwin
|foto = Darwin.jpg
|land = [[Unit Reyatu]]
|nascentie = 12 de februar 1809
|nas_loc = [[Shrewsbury]], [[Anglia]]
|morte = 19 de april 1882
|mort_loc = Down House, Downe, Kent, [[Anglia]]
|ocupation = Naturaliste, geologo e biologo
|successes1 =
|s1_quande =
|successes2 =
|s2_quande =
}}
'''Charles Darwin''' nascet in [[Shrewsbury]], [[Anglia]], li 12 de februar 1809. Su patre esset Robert Waring Darwin, un medico e li filio de Erasmus Darwin, un medico, scritor e famosi naturalist. Charles Darwin devenit famosi per su biological teorie del [[evolution]] quel es anc nóminat doctrine del evolution de Darwin. Su matre esset Susannah Wedgwood Darwin, qui ha morit quande Charles havet ott annus.
Charles esset educat in un scole local de doctor Samuel Butler. In 1825, il ha vadet a [[Edinburgh]], [[Scotia]], por comensar studiar li medicina, ma il ha trovat bentost que ti camp turbat su stomac! Dunc, il ha vadet al [[Universitá de Cambridge]], superficialmen por devenir un prestro del Eclesie de Anglia. Ma il esset plu interessat de entomologie - specialmen li scarabes - e del chasse.
On di que anc quande il esset un hom yun, il havet un mente patient e apert, e que il usat mult hores por colecter exemples de species diversi e por contemplar idés nov. A ti témpor, li idé del evolution esset discusset: li naturalistes comprendet plu e plu clarmen que li species posse changear e, in facte, changeat tra mult millennies. Li demande esset "qualmen?"
== Viage del Beagle ==
Un de su mastres, John Henslow, incorageat que Darwin presenta se por li oficie (sin salarie!) de naturalist in li nave de exploration ''[[HMS Beagle]]'', sub li comande de capitano Robert Fitz-Roy. Li 27 de decembre 1831, Charles ha departet de Anglia al vez prim. Il ne revenit til li 2 de octobre 1836.
Il usat li maxim del viage por studiar li costas del [[America del Sud]] e li proxim insules, ma il visitat anc diversi insules in li [[Pacific Ocean]], [[Australia]], e [[Nov-Zeland]]. Li [[Insules Galapagos]] fat un mult grand impression a li. A ti loco, il trovat pinsones (micri avies) con varie beces, e il ha notat que chascun cada bec conveni por un specificat manja. Li natural variation ha selectet li beces por convenir al diversi circumités del micri insules.
Quande Darwin ha revenit, il ha scrit libres in quel il descrit su studies del jeologie e del species de plantes e animales quel il observat e colectet. Il ha publicat anc su diarium quam un libre hodie conosset quam ''Li viage del Beagle'' (''The Voyage of the Beagle''). Il ha notat que il esset li maximmen impresset del modes de adjustation de diversi animales al varie ecologic circumités.
== Principle de selection ==
Desde li comense, Darwin reconosset que li selection esset un principle usat con successe del persones qui elevat li animales. Ma il besonat nu un idé por explicar qualmen li natura fa li sam tache sin li avantage de inteligentie.
In 1838, Darwin ha leet un libre de [[Thomas Malthus]], titulat ''Un essaye sur li principle del population'' (''An Essay on the Principle of Population''). Malthus ha introductet li idé que li competition por ressurses stabilisa li quantitá de un specie, e avisat que, quande li ressurses es limitat, li human popules vell suffrer anc.
Li 29 de januar 1839, Darwin ha maritat se con su cusina Emma Wedgwood. Ili habitat in London durante quelc annus, e reposat post to in li village [[Down]], a 15 milies de [[London]], u ili habitat durante li reste de su vives. Darwin ha comensat suffrer de un maladie quel il ha prendet probabilmen quande un insecte ha ia mordet li in li [[Andes]] a mult preter annus. Francis, li filio de Darwin, laudat su matre, qui curat dedicat su patre. Pro li curation de su marita, Darwin posset esser tam productiv quam il esset. Emma e Charles havet du filias e quin filios.
In 1842, Darwin ha scrit un curt manuscrite de su teorie. In 1844, il ha scrit un note: "A fine, lucent brillies luminante ariva, e yo es quasi convictet (tre contra li opinion con quel yo ha comensat) que li species ne es sin mutation (it es quam confession un mortar)."
== Du naturalistes ==
Il esset quasi al medie de fine un exposition complet de su idés, quande il recivet un articul de [[Alfred Russel Wallace]], con un demande por comentas. Li articul concernet un teorie de natural selection! Wallace ha leet anc Malthus, e in 1858, quande malad con febre, il ha creat li integri idé in un moment. Darwin, pro su anxietá, retardat presentar su idés al scientific popul tra 20 annus!
Darwin ha inviat li articul a su amico, [[Charles Lyell]] del Societá Geologic, secun li demande de Wallace. Lyell ha inviat li, con un articul de Darwin, por presentar a un scientific conferentie.
Li idé de ambi naturalistes esset clar: per un atentiv selection, li persones posse exagera un minori variation quande ili eleva li canes e bovos, e, in li sam mode, li natura selecte quelc variationes, solmen per permisser que li max bon variationes supervive e reproducte in li combatte por limitat ressurses. Li changes es micri e lent, ma li millennies permisse li variation de natura quel noi vide circum nos. Darwin nominat ti idé "li natural selection".
== Publication del teorie ==
In 1859, Darwin publicat finalmen su grand ovre: ''Sur li orígine de species per natural selection''. Li libre ha successat bentost. Naturalmen, mult disputes evenit, e li majorité de les concernet li oposition de idés quel on explicat customarimen in religiosi mode.
Li natural selection esset sovente confuset con un precedent idé del francesi naturalist [[Jean-Baptiste Lamarck]]. Il suggestet que un animale da a su infantes li qualitá quel it ha obtenet in su propri vive. Un famosi exemple es que, pos mult generationes de animales quel extendet su col por prender li alt folies, li strangi forme del giraffe ha emerset. Ti teorie - li lamarckisme - esset li majori oponente del natural selection tra mult plu de annus.
== Altri libres ==
In 1868, Darwin publicat ''Variation de animales e plantes sub domestication'' (''Variation of Plants and Animals under Domestication''), e in 1871, ''Li orígine del homes, e li selection in relation a sexu'' (''The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex''). To es vermen du libres in un. Li duesim parte concerne li sexual selection. To dat al munde li briliiant colores del masculin avies, por exemple: li colores del masculines, e li atration del féminines a les, esset selectet pro que ti variationes producte plu infantes.
Li parte del libre nominat ''Li orígine del homes'' es un curt introduction al idé que homes es anc li resultate del natural selection. Ti parte provocat mult calid disputes.
In 1872, ''Li expression de emotiones in homes e animales'' (''The Expression of Emotions in Man and Animals'') esset publicat. A ti vez, Darwin descrit li evolution del signes usat de animales por communicar - e il relatet ti signes al expression del human emotiones. Ti libre esset li prim passu a socibiologie e psichologie evolutionari.
In addition a ti libres mult influential, Darwin amat anc studiar e descrir li plantes. In 1862, il ha scrit un libre sur li fertilisation de orchidés per insectes. In 1875, il ha publicat e ''Movementes e hábitus del plantes climbant'' (''Movements and Habits of Climbing Plants'') e ''Plantes insectivori'' (''Insectivorous Plants''). In 1877, ''Li formes diferent del flores de plantes del sam specie'' (''The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species'') ha venit. In 1880, il ha scrit, con su filio Francis, ''Li possentie de movement in plantes'' (''The Power of Movement in Plants''). E, in 1881, il ha publicat li libre ''Li formation de vegetal mofa per li action de vermes'' (''The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms'').
== Conclusion ==
Charles Darwin ha morit li 19 de april 1882. Il esset interrat in li Abatia de Westminster. Aparentmen, il esset un amabil e mild hom, amat de su familie e su amicos. Except su viage sur ''HMS Beagle'', il ha departet de su dom in Down a poc vezes. Vacillant, il ha abandonat su religiosi credes e devenit un agnostico, ma participat ancor con su eclesie in labores de charitá.
[[Categorie:Scientistes|Darwin, Charles]]
[[Categorie:Reyatu Unit|Darwin, Charles]]
etinnt4y79s5337yxduco7bwn8g8jnr
Vincent Price
0
11589
168904
162183
2026-08-16T08:44:55Z
CommonsDelinker
120
Removing [[:c:File:Vincent_Price_in_House_on_Haunted_Hill_(cropped).jpg|Vincent_Price_in_House_on_Haunted_Hill_(cropped).jpg]], it has been deleted from Commons by [[:c:User:Yann|Yann]] because: per [[:c:Commons:Deletion requests/Files found with house on
168904
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Vincent Price
|foto =
|land = {{USA}}
|nascentie = 17-im de may 1912
|nas_loc = St. Louis
|morte = 25-im de octobre 1993
|mort_loc = Los Angeles
|ocupation = Actor
}}
'''Vincent Leonard Price jr.''' esset un actor de [[cinemá]] e de [[televsion]] de USA. Il nascet li 17-im de may 1912 in [[St. Louis]] ([[Missouri]]) e morit li 25-im de octobre 1993 in [[Los Angeles]] ([[California]]).
Vincent Price devenit famosi pro su roles in mult horror-filmes inter altri in li film adaptiones de [[Edgar Allan Poe]] per li film-director [[Roger Corman]].
Il studiat in al [[Yale University]] in [[New Haven (Connecticut )]] [[anglesi]] e [[historie de arte]]. Vincent Price ludet in li annu 1938 in su unesim film.
Vincent Price esset trivez maritat, ma omni su maritas morit ante il.
{{DEFAULTSORT: Price, Vincent}}
[[Categorie:Actores]]
[[Categorie:US-americanes]]
p3oxwlqkf2j1i0q8hvi1vxfgkrlp5gb
Cosmoglotta Comunité
0
20844
168889
167617
2026-08-15T19:47:34Z
Dorlota
13847
168889
wikitext
text/x-wiki
{{Unesim}}
'''''Cosmoglotta Comunité''''' es un revúe in [[Interlingue]] qui comensat esser publicat in 2025 ex un gruppe de occidentalistes circum [[David MacLeod]]<ref>''Nov Iniciative'', in ''[https://archive.org/details/cg-336-2025-2/mode/2up Cosmoglotta 336]''</ref>. Li unesim numeró havet 16 págines.
==Critica==
Cosmoglotta Comunité esset criticat por usar prominentmen li ancian nómine del lingue Occidental. It anc ne es scrit totmen in [[Interlingue]], ma permisse un ''gast-lingue'' presenta se. In li unesim numeró de Cosmoglotta Comunité it esset [[Sambahsa]]<ref>Vide Cosmoglotta Comunité 1, p. 10-11.</ref>. To esset fortmen criticat de Interlinguistes quam [[Dorlota Burdon]] e [[Thomas Schmidt (Interlingueist)|Thomas Schmidt]] <ref> Por li critica de Thomas Schmidt in li Google-Group Interlingue-Occidental vide https://groups.google.com/g/interlingue-occidental/c/Q5vnMUVl7KA</ref>. Cosmoglotta Comunité anc ne permisse li publication de litterari textus e {{fonte manca|resta proxim al poliglott [[filosofie]] gruppe ''Occidental'' che li social-retage [[Discord]]|date=april 2026}}, quel anc vole changeamentes in li actual form de lingue <ref>Li chef-redactor de Cosmoglotte Comunité Leo Stief proposit changear e complicar li Regul de De Wahl in su articul ''Un regul alternativ por li derivation'', vide Cosmoglotta 335 (2025), págine 2 e in li gruppe de Discord existe un sub-forum con li nómine ''Occidental 25''in quel li changeamentes del lingue es proposit e discusset</ref>.
== Referenties ==
<references/>
== Ligamentes extern ==
* [https://occidental-lang.com/resources/Cosmoglotta_Comunite_1.pdf Numeró 1]
{{Interlingue}}
[[Categorie:Jurnales e revúes in Interlingue]]
ea5loo5nvg16fv6iq77btssv2w6u3gx
168890
168889
2026-08-15T19:49:28Z
Dorlota
13847
168890
wikitext
text/x-wiki
{{Unesim}}
'''''Cosmoglotta Comunité''''' es un revúe in [[Interlingue]] qui comensat esser publicat in 2025 ex un gruppe de occidentalistes circum [[David MacLeod]]<ref>''Nov Iniciative'', in ''[https://archive.org/details/cg-336-2025-2/mode/2up Cosmoglotta 336]''</ref>. Li unesim numeró havet 16 págines.
==Critica==
Cosmoglotta Comunité esset criticat por usar prominentmen li ancian nómine del lingue Occidental. It anc ne es scrit totmen in [[Interlingue]], ma permisse un ''gast-lingue'' presenta se. In li unesim numeró de Cosmoglotta Comunité it esset [[Sambahsa]]<ref>Vide Cosmoglotta Comunité 1, p. 10-11.</ref>. To esset fortmen criticat de Interlinguistes quam [[Dorlota Burdon]] e [[Thomas Schmidt (Interlingueist)|Thomas Schmidt]] <ref> Por li critica de Thomas Schmidt in li Google-Group Interlingue-Occidental vide https://groups.google.com/g/interlingue-occidental/c/Q5vnMUVl7KA</ref>. Cosmoglotta Comunité anc ne permisse li publication de litterari textus e {{fonte manca|resta proxim al poliglott [[filosofie]] gruppe ''Occidental'' che li social-retage [[Discord]]|date=april 2026}}, quel anc vole changeamentes in li actual form de lingue <ref>Li chef-redactor de Cosmoglotte Comunité Leo Stief proposit changear e complicar li Regul de De Wahl in su articul ''Un regul alternativ por li derivation'', vide Cosmoglotta 335 (2025), págine 2 e in li gruppe de Discord existe un sub-forum con li nómine ''Occ 25-''in quel li changeamentes del lingue es proposit e discusset</ref>.
== Referenties ==
<references/>
== Ligamentes extern ==
* [https://occidental-lang.com/resources/Cosmoglotta_Comunite_1.pdf Numeró 1]
{{Interlingue}}
[[Categorie:Jurnales e revúes in Interlingue]]
fqkyl8iijt1b9c8ojveu0enxooj94j6
168891
168890
2026-08-15T19:55:05Z
Dorlota
13847
168891
wikitext
text/x-wiki
{{Unesim}}
'''''Cosmoglotta Comunité''''' es un revúe in [[Interlingue]] qui comensat esser publicat in 2025 ex un gruppe de occidentalistes circum [[David MacLeod]]<ref>''Nov Iniciative'', in ''[https://archive.org/details/cg-336-2025-2/mode/2up Cosmoglotta 336]''</ref>. Li unesim numeró havet 16 págines.
Li chef-redactor de Cosmoglotta Comunité ''Leo Stief'' descrit li scope del jurnal quam reaction sur li scope del jurnal talmen: ''Fórsan tu miscomprende un poc li filosofie del nov revúe. Noi ne vole crear un organ de propagande (de interlingue) quel tace pri altri lingues ideologicmen. It va esser un publication in IE/Occ, ne de IE/Occ. Pro to, it vell haver null sense excluder Sambahsa (o altri projectes interessant) quam tema possibil per li argument que ti lingue es ancor plu micri quam Occ self...''
==Critica==
Cosmoglotta Comunité esset criticat por usar prominentmen li ancian nómine del lingue Occidental. It anc ne es scrit totmen in [[Interlingue]], ma permisse un ''gast-lingue'' presenta se. In li unesim numeró de Cosmoglotta Comunité it esset [[Sambahsa]]<ref>Vide Cosmoglotta Comunité 1, p. 10-11.</ref>. To esset fortmen criticat de Interlinguistes quam [[Dorlota Burdon]] e [[Thomas Schmidt (Interlingueist)|Thomas Schmidt]] <ref> Por li critica de Thomas Schmidt in li Google-Group Interlingue-Occidental vide https://groups.google.com/g/interlingue-occidental/c/Q5vnMUVl7KA</ref>. Cosmoglotta Comunité anc ne permisse li publication de litterari textus e {{fonte manca|resta proxim al poliglott [[filosofie]] gruppe ''Occidental'' che li social-retage [[Discord]]|date=april 2026}}, quel anc vole changeamentes in li actual form de lingue <ref>Li chef-redactor de Cosmoglotte Comunité Leo Stief proposit changear e complicar li Regul de De Wahl in su articul ''Un regul alternativ por li derivation'', vide Cosmoglotta 335 (2025), págine 2 e in li gruppe de Discord existe un sub-forum con li nómine ''Occ 25-''in quel li changeamentes del lingue es proposit e discusset</ref>.
Li chef-redactor explicat li politica del jurnal talmen: ''Fórsan tu miscomprende un poc li filosofie del nov revúe. Noi ne vole crear un organ de propagande quel tace pri altri lingues ideologicmen. It va esser un publication in IE/Occ, ne de IE/Occ. Pro to, it vell haver null sense excluder Sambahsa (o altri projectes interessant) quam tema possibil per li argument que ti lingue es ancor plu micri quam Occ self...''<ref>Leo Stief che Discord 8-im de octobre 2025 in li gruppe Occidental in li sub-forum Cosmoglotta C</ref>.
== Referenties ==
<references/>
== Ligamentes extern ==
* [https://occidental-lang.com/resources/Cosmoglotta_Comunite_1.pdf Numeró 1]
{{Interlingue}}
[[Categorie:Jurnales e revúes in Interlingue]]
bri08s5v6dquuhds2yna5bs17n2wwhn
168892
168891
2026-08-15T19:55:33Z
Dorlota
13847
168892
wikitext
text/x-wiki
{{Unesim}}
'''''Cosmoglotta Comunité''''' es un revúe in [[Interlingue]] qui comensat esser publicat in 2025 ex un gruppe de occidentalistes circum [[David MacLeod]]<ref>''Nov Iniciative'', in ''[https://archive.org/details/cg-336-2025-2/mode/2up Cosmoglotta 336]''</ref>. Li unesim numeró havet 16 págines.
==Critica==
Cosmoglotta Comunité esset criticat por usar prominentmen li ancian nómine del lingue Occidental. It anc ne es scrit totmen in [[Interlingue]], ma permisse un ''gast-lingue'' presenta se. In li unesim numeró de Cosmoglotta Comunité it esset [[Sambahsa]]<ref>Vide Cosmoglotta Comunité 1, p. 10-11.</ref>. To esset fortmen criticat de Interlinguistes quam [[Dorlota Burdon]] e [[Thomas Schmidt (Interlingueist)|Thomas Schmidt]] <ref> Por li critica de Thomas Schmidt in li Google-Group Interlingue-Occidental vide https://groups.google.com/g/interlingue-occidental/c/Q5vnMUVl7KA</ref>. Cosmoglotta Comunité anc ne permisse li publication de litterari textus e {{fonte manca|resta proxim al poliglott [[filosofie]] gruppe ''Occidental'' che li social-retage [[Discord]]|date=april 2026}}, quel anc vole changeamentes in li actual form de lingue <ref>Li chef-redactor de Cosmoglotte Comunité Leo Stief proposit changear e complicar li Regul de De Wahl in su articul ''Un regul alternativ por li derivation'', vide Cosmoglotta 335 (2025), págine 2 e in li gruppe de Discord existe un sub-forum con li nómine ''Occ 25-''in quel li changeamentes del lingue es proposit e discusset</ref>.
Li chef-redactor explicat li politica del jurnal talmen: ''Fórsan tu miscomprende un poc li filosofie del nov revúe. Noi ne vole crear un organ de propagande quel tace pri altri lingues ideologicmen. It va esser un publication in IE/Occ, ne de IE/Occ. Pro to, it vell haver null sense excluder Sambahsa (o altri projectes interessant) quam tema possibil per li argument que ti lingue es ancor plu micri quam Occ self...''<ref>Leo Stief che Discord 8-im de octobre 2025 in li gruppe Occidental in li sub-forum Cosmoglotta C</ref>.
== Referenties ==
<references/>
== Ligamentes extern ==
* [https://occidental-lang.com/resources/Cosmoglotta_Comunite_1.pdf Numeró 1]
{{Interlingue}}
[[Categorie:Jurnales e revúes in Interlingue]]
kxiemmmh39vxflckx9v1sdpq3jkc05x
168893
168892
2026-08-15T19:55:44Z
Dorlota
13847
168893
wikitext
text/x-wiki
{{Unesim}}
'''''Cosmoglotta Comunité''''' es un revúe in [[Interlingue]] qui comensat esser publicat in 2025 ex un gruppe de occidentalistes circum [[David MacLeod]]<ref>''Nov Iniciative'', in ''[https://archive.org/details/cg-336-2025-2/mode/2up Cosmoglotta 336]''</ref>. Li unesim numeró havet 16 págines.
==Critica==
Cosmoglotta Comunité esset criticat por usar prominentmen li ancian nómine del lingue Occidental. It anc ne es scrit totmen in [[Interlingue]], ma permisse un ''gast-lingue'' presenta se. In li unesim numeró de Cosmoglotta Comunité it esset [[Sambahsa]]<ref>Vide Cosmoglotta Comunité 1, p. 10-11.</ref>. To esset fortmen criticat de Interlinguistes quam [[Dorlota Burdon]] e [[Thomas Schmidt (Interlingueist)|Thomas Schmidt]] <ref> Por li critica de Thomas Schmidt in li Google-Group Interlingue-Occidental vide https://groups.google.com/g/interlingue-occidental/c/Q5vnMUVl7KA</ref>. Cosmoglotta Comunité anc ne permisse li publication de litterari textus e {{fonte manca|resta proxim al poliglott [[filosofie]] gruppe ''Occidental'' che li social-retage [[Discord]]|date=april 2026}}, quel anc vole changeamentes in li actual form de lingue <ref>Li chef-redactor de Cosmoglotte Comunité Leo Stief proposit changear e complicar li Regul de De Wahl in su articul ''Un regul alternativ por li derivation'', vide Cosmoglotta 335 (2025), págine 2 e in li gruppe de Discord existe un sub-forum con li nómine ''Occ 25-''in quel li changeamentes del lingue es proposit e discusset</ref>.
Li chef-redactor explicat li politica del jurnal talmen: ''Fórsan tu miscomprende un poc li filosofie del nov revúe. Noi ne vole crear un organ de propagande quel tace pri altri lingues ideologicmen. It va esser un publication in IE/Occ, ne de IE/Occ. Pro to, it vell haver null sense excluder Sambahsa (o altri projectes interessant) quam tema possibil per li argument que ti lingue es ancor plu micri quam Occ self...''<ref>Leo Stief che Discord 8-im de octobre 2025 in li gruppe Occidental in li sub-forum Cosmoglotta C</ref>.
== Referenties ==
<references/>
== Ligamentes extern ==
* [https://occidental-lang.com/resources/Cosmoglotta_Comunite_1.pdf Numeró 1]
{{Interlingue}}
[[Categorie:Jurnales e revúes in Interlingue]]
4uvrg8cz8ts2f63r8y86k6jrobelo0o
168894
168893
2026-08-15T19:57:28Z
Dorlota
13847
/* Critica */
168894
wikitext
text/x-wiki
{{Unesim}}
'''''Cosmoglotta Comunité''''' es un revúe in [[Interlingue]] qui comensat esser publicat in 2025 ex un gruppe de occidentalistes circum [[David MacLeod]]<ref>''Nov Iniciative'', in ''[https://archive.org/details/cg-336-2025-2/mode/2up Cosmoglotta 336]''</ref>. Li unesim numeró havet 16 págines.
==Critica==
Cosmoglotta Comunité esset criticat por usar prominentmen li ancian nómine del lingue Occidental. It anc ne es scrit totmen in [[Interlingue]], ma permisse un ''gast-lingue'' presenta se. In li unesim numeró de Cosmoglotta Comunité it esset [[Sambahsa]]<ref>Vide Cosmoglotta Comunité 1, p. 10-11.</ref>. To esset fortmen criticat de Interlinguistes quam [[Dorlota Burdon]] e [[Thomas Schmidt (Interlingueist)|Thomas Schmidt]] <ref> Por li critica de Thomas Schmidt in li Google-Group Interlingue-Occidental vide https://groups.google.com/g/interlingue-occidental/c/Q5vnMUVl7KA</ref>. Cosmoglotta Comunité anc ne permisse li publication de litterari textus e {{fonte manca|resta proxim al poliglott [[filosofie]] gruppe ''Occidental'' che li social-retage [[Discord]]|date=april 2026}}, quel anc vole changeamentes in li actual form de lingue <ref>Li chef-redactor de Cosmoglotte Comunité Leo Stief proposit changear e complicar li Regul de De Wahl in su articul ''Un regul alternativ por li derivation'', vide Cosmoglotta 335 (2025), págine 2 e in li gruppe de Discord existe un sub-forum con li nómine ''Occ 25-''in quel li changeamentes del lingue es proposit e discusset</ref>.
Li chef-redactor de Cosmoglotta C, ''Leo Stief'', explicat li politica del jurnal talmen: ''Fórsan tu miscomprende un poc li filosofie del nov revúe. Noi ne vole crear un organ de propagande quel tace pri altri lingues ideologicmen. It va esser un publication in IE/Occ, ne de IE/Occ. Pro to, it vell haver null sense excluder Sambahsa (o altri projectes interessant) quam tema possibil per li argument que ti lingue es ancor plu micri quam Occ self...''<ref>Leo Stief che Discord 8-im de octobre 2025 in li gruppe Occidental in li sub-forum Cosmoglotta C</ref>.
== Referenties ==
<references/>
== Ligamentes extern ==
* [https://occidental-lang.com/resources/Cosmoglotta_Comunite_1.pdf Numeró 1]
{{Interlingue}}
[[Categorie:Jurnales e revúes in Interlingue]]
n9fzzi5aos1fk18gubo9wg15cxhtyxe
András Baka
0
21189
168902
168817
2026-08-16T07:56:09Z
~2026-45048-68
24943
168902
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Politico
|name = András Baka
|foto = András Baka (cropped).png
|land = {{HUN}}
|nascentie = {{Datum|11|12|1952}}
|nas_loc = Budapest
|partise = índependent
|oficie1 = Presidente de [[Hungaria]]
|o1_quande = 19-im de august 2026 til nu
|o1_antecessor = [[Tamás Sulyok]]
|o1_successor =
|o2_quande =
|o2_antecessor =
|o2_successor =
}}
''' András Bálint Baka''' es un politico de [[Hungaria]]. Il nascet ye li 11-im de decembre 1952 in [[Budapest]] e es presidente de [[Hungaria]] desde li 19-im de august 2026. András Baka ne es membre de un political partise nu, ma esset ínter 1990 e 1991 membre del [[Hungarian Democratic Forum]].
==Personal e professional vive==
András Baka studiat [[jurisprudentie]] in [[Budapest]] e fat un academic cariera. Il fat su doctoratu in [[jurisprudentie]]
==Political carriera==
* 1990-1991 András Baka esset membre del parlament de [[Hungaria]] por li [[Hungarian Democratic Forum]].
* 2001-2008 András Baka laborat quam judico al in li [[Europan Tribunale de Homan Jures]] in [[Strasbourg]].
* 2009-2011 András Baka esset presidente del Suprem Tribunale de Hungaria. Li guvernament de [[Viktor Orbán]] dismisset Baka quam judico del Suprem Tribunale de Hungaria pos il hat criticat li politica del guvernament.
* 2026 Li parlament electet András Baka ye li 11-im august 2026 al presidente de [[Hungaria]]<ref>Vide [https://www.tagesschau.de/ausland/europa/ungarn-praesident-baka-102.html Tagesschau.de ye li 11-im de august 2026</ref> e il comensat ye li 20-im de august 2026 li oficie del presidente de [[Hungaria]].
==Referenties==
{{DEFAULTSORT: Baka, András}}
[[Categorie: Hungaria]]
[[Ro:András Baka]]
[[Sk:András Baka]]
dpro1st467q2coyk7wund6wbzfor1ff
168903
168902
2026-08-16T08:11:48Z
A09
18734
Revocat redactiones per [[Special:Contributions/~2026-45048-68|~2026-45048-68]] ([[User talk:~2026-45048-68|discussion]]) por li ultim revision per [[User:Hungarikusz Firkász|Hungarikusz Firkász]]
168817
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox Politico
|name = András Baka
|foto = András Baka (cropped).png
|land = {{HUN}}
|nascentie = {{Datum|11|12|1952}}
|nas_loc = Budapest
|partise = índependent
|oficie1 = Presidente de [[Hungaria]]
|o1_quande = 19-im de august 2026 til nu
|o1_antecessor = [[Tamás Sulyok]]
|o1_successor =
|o2_quande =
|o2_antecessor =
|o2_successor =
}}
''' András Bálint Baka''' es un politico de [[Hungaria]]. Il nascet ye li 11-im de decembre 1952 in [[Budapest]] e es presidente de [[Hungaria]] desde li 19-im de august 2026. András Baka ne es membre de un political partise nu, ma esset ínter 1990 e 1991 membre del [[Hungarian Democratic Forum]].
==Personal e professional vive==
András Baka studiat [[jurisprudentie]] in [[Budapest]] e fat un academic cariera. Il fat su doctoratu in [[jurisprudentie]]
==Political carriera==
* 1990-1991 András Baka esset membre del parlament de [[Hungaria]] por li [[Hungarian Democratic Forum]].
* 2001-2008 András Baka laborat quam judico al in li [[Europan Tribunale de Homan Jures]] in [[Strasbourg]].
* 2009-2011 András Baka esset presidente del Suprem Tribunale de Hungaria. Li guvernament de [[Viktor Orbán]] dismisset Baka quam judico del Suprem Tribunale de Hungaria pos il hat criticat li politica del guvernament.
* 2026 Li parlament electet András Baka ye li 11-im august 2026 al presidente de [[Hungaria]]<ref>Vide [https://www.tagesschau.de/ausland/europa/ungarn-praesident-baka-102.html Tagesschau.de ye li 11-im de august 2026</ref> e il comensat ye li 20-im de august 2026 li oficie del presidente de [[Hungaria]].
==Referenties==
{{DEFAULTSORT: Baka, András}}
[[Categorie: Hungaria]]
d1e2pvpbm1rd93qu0ibkdg34qhdzvfd
Usator Discussion:Lpoj50
3
21210
168888
168869
2026-08-15T12:11:41Z
Lpoj50
24771
168888
wikitext
text/x-wiki
==IA chinesi==
Yo usa li chinesi IA por que it traducte quam base del textu, ne traducte in li manière quam li homes ama; yer quelcvez it posse esser modern or moderne.
==Suno==
Yo usa li sune. It posse parlar in quelcunc lingue si it es musica o oration quam yo fat. E yo solmen traducte it per li IA Chinés por que it deveni plu bon.
==Jesu Cristo traidor==
Ta esset un die in quo yo provat invocar Jesus Cristo. Omnes save que il ne esset portat al ciel. Yo pensa que il es in su ciel o in su infern. Nemo save u il es.
cbqtf9zwvjldodsc2hm1hhawko93t5t
Ernst Haeckel
0
21212
168898
2026-08-15T20:21:36Z
Dorlota
13847
Creat págine contenente «{{Biografie |nómine = Ernst Haeckel |foto = Ernst Haeckel by Nicola Perscheid c1910.jpg |land = {{DEU}} |nascentie = 16-im de februar 1834 |nas_loc = Potsdam |morte = 9-im de august 1919 |mort_loc = Jena |ocupation = biologo, filosof, artist }} '''Ernst Heinrich Haeckel''' esset un [[Biologie|biologo]], [[Filosofie|filosof]] e artist de [[Germania]]. Il nascet ye li 16-im de februar 1834 in [[Potsdam]] e morit ye li 9-im de august 1919 in [[Jena]]. Ernst Haeck...»
168898
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Ernst Haeckel
|foto = Ernst Haeckel by Nicola Perscheid c1910.jpg
|land = {{DEU}}
|nascentie = 16-im de februar 1834
|nas_loc = Potsdam
|morte = 9-im de august 1919
|mort_loc = Jena
|ocupation = biologo, filosof, artist
}}
'''Ernst Heinrich Haeckel''' esset un [[Biologie|biologo]], [[Filosofie|filosof]] e artist de [[Germania]]. Il nascet ye li 16-im de februar 1834 in [[Potsdam]] e morit ye li 9-im de august 1919 in [[Jena]]. Ernst Haeckel propagat li idé teorie de [[evolution]] in li [[biologie]], qui esset creat de [[Charles Darwin]] in [[Germania]]. Ernst Haeckel expandet li teorie de [[Charles Darwin]] al sfere de [[politica]].
Ernst Haeckel studiat [[medicina]] in [[Berlin]] e [[Würzburg]] e fat su doctoratu in [[Berlin]]. Il studiat anc in [[Vienna]] e [[zoologie]] e comparant [[anatomie]] devenit su max grand interesses.
Ernst Haeckel devenit professor por [[medicina]] in [[Jena]] in li annu 1862. In li annu 1865 il cambiat al facultá de [[zoologie]] quam professor. In li annu 1909 Ernst Haeckel esset emeritat quam professor in [[Jena]].
{{DEFAULTSORT: Haeckel, Ernst}}
[[Categorie: Medicina]]
[[Categorie: Biologie]]
2ogigijhu725uvzscu83ww0amvsx1hs
168899
168898
2026-08-15T20:31:49Z
Dorlota
13847
168899
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Ernst Haeckel
|foto = Ernst Haeckel by Nicola Perscheid c1910.jpg
|land = {{DEU}}
|nascentie = 16-im de februar 1834
|nas_loc = Potsdam
|morte = 9-im de august 1919
|mort_loc = Jena
|ocupation = biologo, filosof, artist
}}
'''Ernst Heinrich Haeckel''' esset un [[Biologie|biologo]], [[Filosofie|filosof]] e artist de [[Germania]]. Il nascet ye li 16-im de februar 1834 in [[Potsdam]] e morit ye li 9-im de august 1919 in [[Jena]]. Ernst Haeckel propagat li idé teorie de [[evolution]] in li [[biologie]], qui esset creat de [[Charles Darwin]] in [[Germania]]. Ernst Haeckel expandet li teorie de [[Charles Darwin]] al sfere de [[politica]].
Ernst Haeckel studiat [[medicina]] in [[Berlin]] e [[Würzburg]] e fat su doctoratu in [[Berlin]]. Il studiat anc in [[Vienna]] e [[zoologie]] e comparant [[anatomie]] devenit su max grand interesses.
Ernst Haeckel devenit professor por [[medicina]] in [[Jena]] in li annu 1862. In li annu 1865 il cambiat al facultá de [[zoologie]] quam professor. In li annu 1909 Ernst Haeckel esset emeritat quam professor in [[Jena]].
==Ideologie==
Ernst Haeckel propagat naturfilosofic idés e provat transmisser li idé del darwinisme al homes. Pro to Ernst Haeckel es hodíe sovente egardat quam creator del [[Rassisme|rassistic]] ideologie del [[nationalsocialisme]] e creator del [[eugenica]]. Il fundat in li annu 1906 in [[Jena]] li [[German Union de Monistes]]. Ernst Haeckel mem filosofiat pri li idé del artificial creation del homes.
{{DEFAULTSORT: Haeckel, Ernst}}
[[Categorie: Medicina]]
[[Categorie: Biologie]]
0inlw86b6xcv8n50vep1iqgdhy21lqx
168900
168899
2026-08-15T20:33:08Z
Dorlota
13847
168900
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Ernst Haeckel
|foto = Ernst Haeckel by Nicola Perscheid c1910.jpg
|land = {{DEU}}
|nascentie = 16-im de februar 1834
|nas_loc = Potsdam
|morte = 9-im de august 1919
|mort_loc = Jena
|ocupation = biologo, filosof, artist
}}
'''Ernst Heinrich Haeckel''' esset un [[Biologie|biologo]], [[Filosofie|filosof]] e artist de [[Germania]]. Il nascet ye li 16-im de februar 1834 in [[Potsdam]] e morit ye li 9-im de august 1919 in [[Jena]]. Ernst Haeckel propagat li idé teorie de [[evolution]] in li [[biologie]], qui esset creat de [[Charles Darwin]] in [[Germania]]. Ernst Haeckel expandet li teorie de [[Charles Darwin]] al sfere de [[politica]].
Ernst Haeckel studiat [[medicina]] in [[Berlin]] e [[Würzburg]] e fat su doctoratu in [[Berlin]]. Il studiat anc in [[Vienna]] e [[zoologie]] e comparant [[anatomie]] devenit su max grand interesses.
Ernst Haeckel devenit professor por [[medicina]] in [[Jena]] in li annu 1862. In li annu 1865 il cambiat al facultá de [[zoologie]] quam professor. In li annu 1909 Ernst Haeckel esset emeritat quam professor in [[Jena]].
Ernst Haeckel esset anc activ quam artist e dessinat.
==Ideologie==
Ernst Haeckel propagat naturfilosofic idés e provat transmisser li idé del darwinisme al homes. Pro to Ernst Haeckel es hodíe sovente egardat quam creator del [[Rassisme|rassistic]] ideologie del [[nationalsocialisme]] e creator del [[eugenica]]. Il fundat in li annu 1906 in [[Jena]] li [[German Union de Monistes]]. Ernst Haeckel mem filosofiat pri li idé del artificial creation del homes.
{{DEFAULTSORT: Haeckel, Ernst}}
[[Categorie: Medicina]]
[[Categorie: Biologie]]
gyw98noxus9v700zsemqotystnwtnq4
168901
168900
2026-08-15T20:37:18Z
Dorlota
13847
168901
wikitext
text/x-wiki
{{Biografie
|nómine = Ernst Haeckel
|foto = Ernst Haeckel by Nicola Perscheid c1910.jpg
|land = {{DEU}}
|nascentie = 16-im de februar 1834
|nas_loc = Potsdam
|morte = 9-im de august 1919
|mort_loc = Jena
|ocupation = biologo, filosof, artist
}}
'''Ernst Heinrich Haeckel''' esset un [[Biologie|biologo]], [[Filosofie|filosof]] e artist de [[Germania]]. Il nascet ye li 16-im de februar 1834 in [[Potsdam]] e morit ye li 9-im de august 1919 in [[Jena]]. Ernst Haeckel propagat li idé teorie de [[evolution]] in li [[biologie]], qui esset creat de [[Charles Darwin]] in [[Germania]]. Ernst Haeckel expandet li teorie de [[Charles Darwin]] al sfere de [[politica]].
Ernst Haeckel studiat [[medicina]] in [[Berlin]] e [[Würzburg]] e fat su doctoratu in [[Berlin]]. Il studiat anc in [[Vienna]] e [[zoologie]] e comparant [[anatomie]] devenit su max grand interesses.
Ernst Haeckel devenit professor por [[medicina]] in [[Jena]] in li annu 1862. In li annu 1865 il cambiat al facultá de [[zoologie]] quam professor. In li annu 1909 Ernst Haeckel esset emeritat quam professor in [[Jena]].
Ernst Haeckel esset anc activ quam artist e dessinat.
Ernst Haeckel esset maritat in li annu 1862 su cusina [[Anna Sethe]], qui morit in li annu 1864. In li annu 1867 Ernst Haeckel maritat Agnes Huschke e li cuple havet tri infantes. Su duesim marita Agnes Huschke morit in li annu 1915.
==Ideologie==
Ernst Haeckel propagat naturfilosofic idés e provat transmisser li idé del darwinisme al homes. Pro to Ernst Haeckel es hodíe sovente egardat quam creator del [[Rassisme|rassistic]] ideologie del [[nationalsocialisme]] e creator del [[eugenica]]. Il fundat in li annu 1906 in [[Jena]] li [[German Union de Monistes]]. Ernst Haeckel mem filosofiat pri li idé del artificial creation del homes.
{{DEFAULTSORT: Haeckel, Ernst}}
[[Categorie: Medicina]]
[[Categorie: Biologie]]
s6u4x9v9rl6viy66itz3c6jac6w0ki8