Wikipedia lijwiki https://lij.wikipedia.org/wiki/Pagina_prin%C3%A7ip%C3%A2 MediaWiki 1.46.0-wmf.22 first-letter Media Speçiale Discûscion Utente Discûscioîn ûtente Wikipedia Discûscioîn Wikipedia Immaggine Discûscioîn immaggine MediaWiki Discûscioîn MediaWiki Template Discûscioîn template Agiûtto Discûscioîn agiûtto Categorîa Discûscioîn categorîa TimedText TimedText talk Modulo Discussioni modulo Evento Discussioni evento 0 1717 268752 268743 2026-04-02T18:49:21Z N.Longo 12052 + 268752 wikitext text/x-wiki {{Arbenganese|variànte=, inta varietæ barestea|càngio variànte=Sta pagina chi a l'è scriccia in '''[[Dialettu arbenganese|arbenganeṡe]]'''}} {{Divisione amministrativa |Nome = Barestin |Panorama = Balestrino - panorama.jpg |Didascalia = <div style="text-align:center;">Panuramma du Burgu</div> |Tipo = [[Comun|cumün]] |Stato = ITA |Grado amministrativo = 3 |Divisione amm grado 1 = Ligüria |Divisione amm grado 2 = Savuna |Amministratore locale = Stefano Saturno |Partito = lista civica de centru-driccia "Balestrino oggi" |Data elezione = 4-12-2021 |Abitanti = 532 |Note abitanti = [https://demo.istat.it/app/?a=2023&i=D7B Varù Istat] - Pupulaziun reṡidente ai 31 d'utubre du 2023. |Aggiornamento abitanti = 31-10-2023 |Sottodivisioni = Bergalla, U Burgu, U Cugnu, U Pöżżu<ref name=":1" /> |Divisioni confinanti = [[Castrevegliu]], [[Cixan]], [[Tuiran|Türan]], [[U Sejô|U Zeriæ]], [[Süccaellu|Züccarellu]] |Zona sismica = 3 |Gradi giorno = 2190 |Nome abitanti = Barestei<br />Barestinolli <small>(in [[Carpe]])</small> |Patrono = [[Andrîa (apòstolo)|Sant'Andrea]] |Festivo = [[30 novénbre|30 de nuvembre]] |Mappa = Map of comune of Balestrino (province of Savona, region Liguria, Italy).svg |Didascalia mappa = Puṡiziun du cumün de Barestin inta pruvincia de Savuna }} '''Barestin'''{{#tag:ref|Dicciu {{IPA|[bareʃ'tiŋ]|lij}}; {{IPA|[bares'tiŋ]|lij}} a [[Tuiran|Türan]] e in [[Carpe]]; {{IPA|[baɹεʃ'tiŋ]|lij}} in [[Èrli|Erli]] e a [[Castrevegliu]], ''Bæistrìn'' a [[Löa]] e a[[U Burghettu (Santu Spiritu)|u Burghettu]], ''Baestìn'' a[[U Sejô|u Zeriæ]] e inti Pregiai, ''Balèstrìn'' in [[Dialettu arbenganese|arbenganeṡe d'Arbenga]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Angelo Gastaldi|tìtolo=De tüttu in po'|ànno=1996|editô=Edizioni del Delfino Moro|çitæ=Arbenga|léngoa=LIJ, IT|p=120|capìtolo=Nummi de sittè, paisi e lucalitè}}</ref>, ''Balestrìn'' o ''Barestrìn'' in [[Lengoa zeneize|żeneṡe]], [[Dialettu savuneize|savuneṡe]] e versu [[Finô|Finæ]]|group=n.}} (''Balestrino'' in [[Léngoa italiànn-a|italian]]) u l'è in [[Comun|cumün]] [[Liguria|ligüre]] da [[Pruvincia de Sann-a|pruvincia de Savuna]] ch'u g'ha ina pupulaziun de 532 abitanti (au 31 d'utubre du 2023)<ref name="template divisione amministrativa-abitanti" />. == Geugrafia == <gallery mode="packed" widths="250" heights="150"> Mónte de Sàn Pê (Toiràn) - vìsta do Péuzzo Grànde.jpg|L'[[Arexea]] miræ dau [[Munte de San Pêru|Munte de San Peru]] Ròcca Ciàn de Proéi (Castrevêgio) - vìsta da-o Péuzzo Grànde (1).jpg|[[Rocca de Cian de Prai|Cian de Prai]] dai Dui Frei, cu'[[Rocca Barbena|a Rocca]] de daré Mónte de Sàn Pê (Toiràn) - vìsta do Péuzzo de l'Àrpe.jpg|L'[[Pöżżu de l'Arpe|Arpe de Barestin]] miræ d'in San Peru Còlla de Balestrìn - vìsta (6).jpg|A [[Colla de Barestin]] </gallery> U cumün de Barestin u se tröva inte l'entrutæra da [[Rivêa de Ponénte|Rivera de Punente]], a ciü o menu 7 chilometri dau [[Mâ Ligure|mæ]], int'ina valle lateræle de [[Valle du Varatella|chella du Varatella]], traversæ dau [[Rian du Ponte]]<ref group="n.">A Türan cunusciüu cumme Rian de Baresciun</ref>, e p'ina parte ascì inte chella du [[Rian de Carpe]], cu'ina superfice ch'a riva a 11,26&nbsp;km² in tüttu<ref>{{Çitta|Zunino, 2015|p. 12}}</ref>. A valle de Barestin a l'è seræ sciü træi fianchi da cadene de munti ch'i sun intu grüppu du [[Munte Carmu de Löa|Munte Carmu]]: a cresta ciü æta a l'è chella ch'a cæra żü da[[Rocca Barbena|a Rocca]] e, rivæ inte tære de Barestin aa [[Rocca de Cian de Prai]] (827&nbsp;m), a passa pe a [[Rocca Cüraira]] (721&nbsp;m), a [[Colla de Barestin]] (660&nbsp;m) e l'Arexea (o Erexea, 813&nbsp;m), pe rivæ au cunfin cun Türan, de dunde a cæra żü fina a[[U Burghettu (Santu Spiritu)|u Burghettu]], in curispundenza de [[Munte Aü]] (748&nbsp;m) e a Punta Bareste. Da pöi, i ghe sun ancù i munti ciü bassi ch'i særa u valun a nord, cu'a cresta che da Cian de Prai a se ṡvilüppa versu levante passandu pe u [[Pöżżu de l'Arpe]] (614&nbsp;m) e u [[Pöżżu de Barestin]] (539&nbsp;m), cu'ina diramaziun a nord inti scögli di Spettari e du [[Bæzu Mercöiru]] (491&nbsp;m)<ref>{{Çitta|Zunino, 2015|p. 13}}</ref><ref name=":0">{{Çitta|Gallea & Lertora, 2005|pp. 10-11}}</ref>. I riai du valun i sun mesci grossu moddu de traversu au Rian du Ponte, tantu ch'i l'han scavou e rive di munti au reundu cun de furme ch'i se ripete, dae zotte ciü ṡvilüpæ intu fiancu au sciuriu, dund'u gh'è u paiże. Intu teritoriu de Barestin u ghe nasce ascì di riai ch'i cæra versu nord pe fenì intu Rian de Carpe o inta [[Scciumêa Varatella|Varatella]], cumme u Rian da Funtæna Grossa, chellu de Caranche e chellu de l'Uriva<ref name=":0" /><ref>{{Çitta|Zunino, 2015|pp. 12-13}}</ref>. === Fraziui e burgæ === <gallery mode="packed" widths="250" heights="150"> Bergàlla (Barestìn)-Panuràmma.jpg|Panuramma de Bergalla Suttæna, l'antigu Vilæru O Cùnio (Barestìn) - vìsta da-o Péuzzo Grànde.jpg|Panuramma du Cugnu dai Dui Frei Barestìn-Panuràmma du Pözzu daa SP44.jpg|Panuramma du Pöżżu Sruan e Suttan Balestrino - panorama.jpg|Panuramma du Burgu </gallery> U cumün de Barestin u se cumpune de quattru fraziui, de lucalitæ recunusciüe dau sò statütu e de burgæ tostu sparie da Fasciöra e du Fussou<ref name=":1" />. In particulæ, da munte a valle, e quattru fraziui de Barestin i sun chelle de: * Bergalla (''Bergalla''): a fraziun ciü a munte, a l'è furmæ dae burgæ de Bergalla Suttæna e Sruæna, spartie intu meżżu dau stradun pe [[Castrevegliu]]. A burgæ de sutta, antigamente diccia Vilæru, a se tröva intu scitu dund'i se tacca e due vie ch'i traversa a valæ e a s'è ṡvilüpæ int'ina furma a prumuntoriu; chella Sruæna a l'è int'in cian srua au stradun e a se preṡenta cumm'ina riga de cà mescie in parallelu aa via. In curispundenza du stradun a gh'è ascì a capella da burgæ, intitulæ a Sant'Apulonia<ref name=":2">{{Çitta|Zunino, 2015|p. 16}}</ref>. * U Cugnu (''Cuneo'', in antigu ''Conio''): fraziun mescia a meżża costa, appena sutta au stradun, a s'è ṡvilüpæ a valle da via veggia pe Bergalla, in sci fianchi d'in rizö perpendiculære a sta lì ch'u cæra żü pe i campi sutta ae cà, facciu ch'u g'ha dou ina furma alungæ versu u bassu. A capella du Cugnu, ch'a se tröva ciü a punente, a l'è dedicæ a Sant'Antoniu<ref name=":2" />. * U Pöżżu (''Poggio''): a zinquezentu metri a munte du Burgu, u l'è spartiu inte due burgæ du Pöżżu Suttan e du Pöżżu Sruan, destacæ dau stradun che chi u piglia u camin da via veggia. U Pöżżu Suttan, ciü picenin, u se tröva in zimma a in briccu e u l'è liou aa via da valle da l'antigu rizö da Muntaella; a burgæ sruæna a l'è pe contru ciü ṡvilüpæ, cu'e sò cà ch'i se tröva in sci dui fianchi da via Piemunte, ch'a munta versu l'Arpe de traversu au stradun. Intu Pöżżu, cresciüu du bellu cun l'abandun du Burgu, a gh'è a [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|gexa növa de Sant'Andria]], a parocchia de Barestin<ref name=":2" />. * U Burgu (''Borgo''): sede da cumüna e fraziun ciü impurtante primma de l'abandun da sò parte veggia, a l'è custruia au reundu d'in bæzu dund'u gh'è, in scia zimma, u casté di marchexi de Barestin. Intu burgu veggiu, in ruvina, i se tröva ancù di ætri edifizzi storici, cumme a gexa veggia de Sant'Andria, u Tribunæ, l'Uspiæ e, dau stradun, l'uratoriu de San Carlu e a Frabbica<ref name=":2" />. === Cunfin === U cumün de Barestin u g'ha di cunfin cun chellu de [[Tuiran|Türan]] a nord e a levante, cu'[[U Sejô|u Zeriæ]] a süd-est, [[Cixan]] a süd, [[Süccaellu|Züccarellu]] a süd-ovest e [[Castrevegliu]] a punente<ref name=":1">{{Çitta web|url=https://dait.interno.gov.it/documenti/statuti/statuto-comune-sv-balestrino.pdf|tìtolo=Statuto|outô=Cumüna de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2024-04-07}}</ref>. == Storia == === Urigine du nomme === U nomme de Barestin u g'ha de urigine ch'i nu sun ben ciaire: pe'u [[Nino Lamboglia]] u ghe sereva a stessa raixe de chella di tuponimi, ciütostu vixin, de [[Baresciun]], burgæ de [[Tuiran|Türan]], e de Barestre, scitu inte chellu cumün. Sti sciti, cuscì cumme pe'u ''mons Balista'' mensünou inta [[Rivêa de Levànte|Rivera de Levante]] fina dau [[Titu Liviu]], pe'u studiuṡu i sereva ducca da liæ au [[Lèngoa ligure antiga|ligüre antigu]] ''bala'', "muntagna"<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', p. 26}}</ref>. In'ætra pruposta a vegghe de contru l'urigine du nomme intu latin ''ballista'', balestra, da liæ aa preṡenza d'ina furtificaziun in sciu bæzu du Casté. Stu scitu, dutou de bareste e barestei ai tempi di rumai o ancù inte l'etæ de meżżu<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', pp. 25-26}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', p. 17}}</ref>, u l'avereva ducca dou u nomme au ''Burgus Plebis'', U Burgu, ch'u gh'è nasciüu dapè inti seculi de doppu. Cumme pröa de stu facciu u ghe sereva fina u nomme de sò gente, ch'i sun dicce propriu i barestei<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 21}}</ref>. === Preistoria === Di tempi da preistoria, inta valæ de Barestin u s'è truvou numà che ina testimunianza, ina prea verde de 10 citti ch'a l'è stæ lauræ pe vegnì ina lamma da picozza, d'ancöi cunservæ inti maṡaghin da [[Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio per la Liguria|Suvrintendenza]], che però u nu se sà de preciṡu de che tæna a ne sciorte. Ben ch'u manche de pröe següre, cumme intu restu [[Valle du Varatella|da Varatella]] e tæne i sun stæ de prubabile a cà de primme gente ch'i staxeva inte sti sciti. Fra de ste lì, u ghe pureva ben esse a [[Tæna da Bösa]], faciæ in sciu [[Rian du Ponte]] sutt'au Burgu, dunde pe'a tradiziun u ghe sereva stou de gente fin'aa fin de l'[[Etæ de Mëzo|etæ de meżżu]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo I. Caverne e dintorni'', pp. 15-16, 19}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', p. 15}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 13}}</ref>. === Antighitæ === Passou a [[Guère rumàn-lìgü(r)i|cunquista rumæna]] de tære di [[Ingauni]] du [[181 a.C.|181 primma de Cristu]], u nu gh'è væri de testimunianze de sta növa duminaziun. D'intu teritoriu de Barestin u ne vene numà che ina munea, de l'etæ du [[Neron|Nerun]], descuerta du [[1885]] mentre ch'u se traciæva u stradun, nu væri distante dae tumbe rumæne in scia Cruxæ, intu cumün de Türan. U l'è puscibile, ma u manca de pröe següre, che ai tempi di rumai u ghe fusse żà ina furtificaziun, in ''[[oppidum]]'', in zimma au bæzu du Casté, cuscì cumme a preṡenza d'ina via ch'a traversasse stu valun, pe muntæ versu [[Castrevegliu]] o in [[Burmia (valä)|Burmia]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', pp. 20-24}}</ref>. === Etæ de meżżu === Ancù pe tanti seculi i manca de menziui e de testimunianze da Barestin; de prubabile sti sciti i l'era de l'[[Abasia de San Pêru in Varatella|abazia de San Peru]], dunai ai [[Órdine de Sàn Benéito|benedetin]] ch'i ghe staxeva, pe'a tradiziun da ''[[Crunaca de San Peru|Cronaca de San Peru]]'', dau [[Carlomagno|Carlu Magnu]] inte l'[[VIII secolo|VIII seculu]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo IV. Santi, monaci e imperatori'', pp. 33-35}}</ref>. Segundu a tradiziun, a primma burgæ intu teritoriu de Barestin a sereva stæ chella da Fasciöra, au dì d'ancöi abandunæ, e cun sta lì a dev'esse cumenzæ a custruziun de primme fasce au fundu du valun, in sce rive de l'[[Arexea]] e longu u [[rian du Ponte]], cuscì cumme du primmu ponte ch'u g'ha dou de nomme<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', pp. 18-19}}</ref>. De doppu da Fasciöra u dev'esse nasciüu a burgæ du Fussou, turna ciü bassa de chelle d'ancöi, dund'u se ghe tröva fina i resti d'ina capeletta, diccia de San Moru, che forscia a l'è stæ u primmu scitu sæcru du paiże<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 21}}</ref>. Fra e custruziui ancù dueræ, üna de ciü antighe a l'è a [[Gexa de San Żorżu (Barestin)|gexa de San Żorżu]], ch'a ne vegnereva daa primma metæ du [[XIV secolo|Trexentu]], quand'i l'han tiræ sciü au postu d'ina gexa ciü antiga. A [[Gexa de Sant'Apulonia (Barestin)|gexa de Sant'Apulonia]], faccia au postu de üna dedicæ a [[San Calòcciu de Brescia|San Calocceru]], a g'ha turna de urigine ciütostu antighe, cu'a sò puṡiziun inta burgæ de Bergalla, in scia via pe [[Castrevegliu]] e vixina ae ruvine che a tradiziun a dixe du casté di Bæva. I cunti Bæva i sun stai i primmi scignuri ch'u se cunusce pe Barestin, vasalli di [[Marchesau de Clavesana|marchexi de Claveṡæna]] e ch'i l'axeva pigliou ascì u postu di benedetin de San Peru. U pæ che sta famiglia a ne vegnisse dau [[Piemonte|Piemunte]], dund'i l'era forscia parenti cu'i Rubaldin de [[Garesce]], e i sun menzunai pe'a primma vota int'in attu du 27 d'austu du [[1295]], dund'i l'han vendüu gumbu e murin de Canteraina aa Cumünitæ de Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''V. Torri e campanili'', pp. 38-40}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', pp. 21-22}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 13}}</ref>. Pe de questiui, de sti tempi u s'è rivou a marcæ i cunfin de Barestin versu [[Rocca Barbena|a Rocca]], cu'in papé du [[1302]] ch'u mette in ciairu i termi fra [[Süccaellu|Züccarellu]], [[Castrevegliu]] e Barestin pe'i sciti de Carpenè, dunde Barestin u rivæva ai ''[[Rian de Carpe|fossati Lavagnino e Carpio]]'' e fina in scia zimma da Rocca<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 54-56}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 15}}</ref>. U duminiu di Bæva e di muneghi de San Peru u l'era però feniu in criṡi e, pe sta raxun lì, a l'è vegnüa de longu ciü impurtante a preṡenza da famiglia di [[Du Carettu (famìa)|Du Carettu]], che ai primmi du Trexentu a l'ha rizevüu in quartu du feudu. De ciü, du [[1361]], a marcheṡa [[Venezia Du Carettu]], scignura de [[Bardenèi|Bardenei]], a mesciu pæxe int'ina ratella tra i fratti da [[Certussa de Tuiran|Certussa]] e i türanin propriu d'intu ''castrum'' de Barestin, segnu ch'a ghe vantæva di diritti. Cun attu du 20 de setembre du [[1410]], i Bæva i l'han vendüu ina parte di sò diritti ai Du Carettu, e u [[Carlu I Du Carettu|Carlu I de Züccarellu]] u l'è dicciu pe'a primma vota scignuru de Barestin. Inte st'attu lì, doppu ch'u l'axeva catou tære e ommi dai Bæva, pe fæse ben vegghe u l'axeva ṡbasciou e roide da quattru a trei dì. Ai 29 d'utubre du [[1422]] u Carlu I u l'ha catou ascì a villa de Bergalla, ch'a l'era ancù di Bæva, e u l'ha turna facciu de cuncesciui ae sò gente, cumme acurdæghe u dirittu de druvì di furni pe'u pan, ciü tardi cunfermou ai 20 de żenæ du [[1485]]. I Bæva, ch'i s'era tegnüi ancù carche dirittu e di ommi, i l'han feniu pe venderi au [[Carlu II Du Carettu|Carlu II]] ai 20 de setembre du [[1450]], ch'u l'è ducca vegnüu l'ünicu scignuru da valæ<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 53-55}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 26}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', pp. 14}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 14}}</ref>. A ogni moddu, Bergalla a nu l'era ciü a primma villa de Barestin pe impurtanza, scicumme che a l'in giru du ''castrum'', żà du [[1302]], u gh'è menziunou u ''burgus plebis'', ch'u l'è cresciüu ancù de ciü cumme che i Du Carettu i l'han zernüu cumme sede da sò duminaziun<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 54-55}}</ref>. === Etæ muderna === U ricunuscimentu au guernu di [[Du Carettu (famìa)|Du Carettu]], che fina du [[1503]] i l'han cunfermou e cunvenziui cu'i Bæva, u l'è rivou cu'a sò investitüra a scignuri de Barestin da parte de l'imperatù [[Mascimiliàn I d'Asbùrgo|Mascimilian]], faccia ai 16 de mażżu du [[1509]]. A l'imprinzippiu sta valæ a l'era sutta au [[Marchesàu de Süccaellu|marcheṡe de Züccarellu]], l'[[Antognu II Du Carettu|Antognu II]], ma quand'u l'è mortu, du [[1545]], u l'ha spartiu i sò pusedimenti fra i dui figli, cu'u [[Pirru II Du Carettu|Pirru II]] ch'u l'è cuscì vegnüu u primmu [[Marchesau de Barestin|marcheṡe de Barestin]], ciü che cun-scignuru de [[Bardenèi|Bardenei]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', p. 55}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', pp. 26-27}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 16}}</ref>. U növu scignuru u l'ha ducca spunciou i gran travagli pe'u [[Casté de Barestin|casté]], facciu in zimma au bæzu du veggiu ''castrum'' a cumenzæ da in bandu du [[1515]], dund'u se cumandæva ''mano et opera'' di barestei pe frabicæru. Sti travagli i sun andai avanti pe ciü de trent'agni e pe meżżu de paregge roide, tantu che du [[1559]], tempu de di ætri interventi au casté, e gente de Barestin i g'han facciu de cauṡa. Du restu, pe'a difeṡa du Burgu u gh'era ascì in giru de müraglie, furmæ in parte dae cà mæxime, ch'i se druviva inte de porte fiancæ da de cà a ture. E preteṡe du Pirru e di ætri interessi i l'han prestu purtou a de cuspiraziui, cu'u Carlu e u Giüliu, sò figli ch'u nu ricunusceva, che inta nöcce fra u 16 e u 17 de marzu i l'han cumandou l'ataccu au casté e l'asasciniu du paire, mazzou insemme aa maire di dui frei, a Catina Barla, e au Prosperu, ommu du marcheṡe<ref group="n.">Giovanni Berruto de [[Sêva|Zeva]], agente du marcheṡe, dicciu u Prosperu.</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VIII. Dal Burgus al castrum'', pp. 59-60}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 15}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 15; ''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', pp. 18-19}}</ref>. Mentre che a [[Repùbrica de Zena|Repübbrica de Żena]], a despetu de speranze di barestei e du Bartolomeo Anero, [[Pudesterìa da Prìa|pudestæ da Pria]], a nu l'axeva usciüu prufitæ de situaziun, u l'è rivou da [[Castrevegliu]] i ommi du [[Gio Bertumé Du Carettu]], frè du Pirru e marcheṡe de Züccarellu, insemme a di vuruntai d'Arbenga, cun sti trexentu armai ch'i l'han pigliou u casté e brüxou u Burgu. A villa de Bergalla a l'ha patiu ascì di danni, tantu che a sti tempi u remuntereva u derucamentu da Costa, ina burgæ picenina ataccu au casté di Bæva, e di sciti d'ina Schiva, du Puzzu e di Rivai. Mentre che e gente de Barestin i l'era scapæ a Türan u l'è rivou u Giüliu insemme au [[Gio Antognu Du Carettu]], erede legittimu, ch'u l'ha pigliou in man u paiże e cumandou in prucessu pe truvæ i asciascin, cuscì da turnæ a l'urdine<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''IX. "Idi di marzo" a Balestrino'', pp. 62-68}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''IV. La notte dei pugnali'', pp. 31-36}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', pp. 19-20}}</ref>. Ai 6 de żügnu u gh'è stou l'attu de suttumisciun di cappi de famiglie au növu scignuru, cu'a cumünitæ ch'a l'ha persu pareggi diritti in cangiu du perdun du marcheṡe. A ogni moddu, a minaccia di figli ilegittimi a nu l'era passæ, tantu che, de longu du [[1561]], i l'han atacou [[Bardenèi|Bardenei]] e pigliou u casté de Barestin cun l'agiüttu di ommi mandai dai [[Savöia (famìggia)|Savoia]], ch'i sun stai scurii dau Gio Antognu cun di surdatti ciamai au guernatù de [[Milan]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''X. Sottomissione e perdono'', pp. 70-73}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', pp. 15-16}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', p. 20}}</ref>. [[Immaggine:Matteo Vinzoni, Tipo geometrico di parte della Riviera di Ponente, 1750 (Balestrino).jpg|miniatura|Detagliu de Barestin in sciu ''Tipo Geometrico di Parte della Riviera di Ponente [...]'', travagliu du [[Matteo Vinzoni]] du [[1750]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Matteo Vinzoni|tìtolo=Tipo Geometrico di Parte della Riviera di Ponente [...]|ànno=Setembre 1750|editô=Archiviu de Statu de Zena|léngoa=IT}}</ref>]] A partì daa cunvenziun du [[1561]], du [[1592]] u gh'è stou in primmu cangiamentu ai statüi de Barestin, spartii inti dui libbri de leżże criminæli e civili<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XI. Convenzioni e statuti'', pp. 74-75}}</ref>. Daa fin du [[XVI secolo|Zinquezentu]] i ne vene i travagli pe'a [[Gexa de Sant'Andrea (U Burgu, Barestin)|gexa de Sant'Andrea]], faccia au postu d'ina capella ciü antiga, du marcheṡe. A gexa, tiræ sciü dau [[1594]] pe vuruntæ du marcheṡe [[Gio Enricu II Du Carettu|Gio Enricu II]], a l'è stæ faccia cun de sustanze di frei De Negri, banchei in [[Spagna]] ch'i ne vegniva da Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XII. I banchieri spagnoli'', pp. 85, 89}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Il territorio del Marchesato nel secolo XVI'', p. 26; ''I De Negri'', pp. 37-41}}</ref>. Du [[XVII secolo|Seizentu]], a Barestin u nu gh'è capitou di gran remesci, che pe contru i l'han tucou u marcheṡou de Züccarellu, curpiu dae invaxui di piemuntexi<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIV. Rumori di guerra'', pp. 99-100}}</ref>. De impurtante, aa fin d'in longu prucessu in sciu pagamentu de decime aa gexa de Barestin, a cunvenziun du 6 de setembre du [[1728]] a l'ha ricunusciüu u destaccu cumpletu da cumünitæ de [[Carpe]], parte du mæximu feudu, da chella de Barestin, ch'a l'ha ducca cumenzou a numinæ di sò scindici e cunsegliei, mentre pe'a gexa a l'era parocchia pe sò cuntu dau [[1609]]<ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo III. I grandi e i piccoli avvenimenti del 1700'', pp. 21-23}}</ref>. A ogni moddu, pe'e cunseguenze da [[Goæra de sucescion polacca|guæra de sücesciun pulacca]], u marcheṡe de Barestin u l'è vegnüu in vasallu du ré de Sardegna, cumme i ætri pusedimenti de l'[[Sacro Impêo Roman|Imperu]] inta regiun. Passou carch'annu, du [[1754]] u gh'è stou u "Cunsegnamentu" da tære du marcheṡe [[Utavian Tumaxu Costa-Du Carettu|Utavian Tumaxu III]], che pe'u ciü u staxeva intu sò palazziu a [[Zena|Żena]], dund'u l'è feniu mazzou du [[1779]]. U növu marcheṡe [[Gio Enricu IV Du Carettu|Gio Enricu IV]], u s'è turna interesou a Barestin pe recampæ paregge tasce ch'i gh'era restæ e pe stu facciu, insemme ae tante questiui cu'u marcheṡe<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVI. Il consegnamento'', pp. 114, 118}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''V. Ottaviano il Magnifico'', p. 46; ''VI. Un altro marchese assassinato'', pp. 49-50}}</ref>, i barestei i sun stai ben cuntenti quandu, ai 21 d'avrì du [[1794]], u l'è rivou ina delegaziun de franzexi da [[Rivoluçion françeize|rivuluziun]], dund'u gh'era l'[[Antoine Christophe Saliceti]] e l'[[Augustin de Robespierre]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVII. Odio ai tiranni pace alle campagne'', p. 124}}</ref>. === Etæ cuntempuranea === ==== Tempu di franzexi ==== U dì de doppu, a Barestin u l'è rivou 2.500 surdatti, ch'i l'han pigliou casté e pruprietæ du marcheṡe, cunsciderou ommu piemunteṡe e ducca nemigu de guæra, pe pöi parti versu levante e cumbatte inta [[Primma bataggia de Degu|spediziun de Degu]]. De ciü, de ste parte u l'era rivou u [[Filippo Buonarroti]], ommu da rivuluziun giacubina, ch'u l'ha atacou u marcheṡe cumme tirannu e pigliou e difeṡe di barestei, cun di descursci e pruclammi apexi intu paiże. A ogni moddu, cu'u [[curpu de statu du 9 de termidoru|curpu de stætu du 9 de termidoru]] e a fin de pulitiche giacubine, u [[Gio Enricu IV Du Carettu|Gio Enricu IV]] u l'ha cumenzou in prucessu pe fæse ricunusce i sò diritti e i danni e, cun sentenza du 6 de żügnu du [[1795]], u s'è vistu dæ raxun<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVII. Odio ai tiranni pace alle campagne'', pp. 124-131}}</ref>. Inte l'estæ du [[1795]], scurii da [[Sann-a|Savuna]] dae armæ de l'[[Inpêro asbùrgico|imperu d'Austria]], i franzexi i sun turnæ versu a Barestin, cu'a cresta de l'[[Arexea]] ch'a l'era stæ zernüa dau generæle [[François Étienne de Kellermann|Kellermann]] cumme linea de difeṡa, a cuscì diccia "linea du Burghettu", prestu dutæ de trincee e furtificaziui. I austriaci, ch'i l'axeva ciantou lì de atacæ, i s'era fermai in sci [[Arsabecchi|Azabecchi]] e in scia senestra du [[Scciumêa Varatella|Varatella]], cun Barestin ch'u l'era feniu intu meżżu fra e due armæ e, pe in zertu tempu, föra di cumbatimenti, ben ch'u pativa e requiṡiziui di franzexi. Però, ai 19 de setembre, i austriaci i l'han pruou a passæ e linee di nemixi, senza sciurtighe, ma pigliandu pareggi sciti a Barestin, cumpreṡu u paiże, u [[Buchin du Sambüu|Sambüu]] e [[Cian de Prai]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 134-136}}</ref>. [[Immaggine:Battle of Loano.jpg|miniatura|[[Hippolyte Bellangé]], ''A bataglia de Löa'', [[1838]]. Quaddru cunservou au [[Müṡeu Massena]] de [[Nissa|Nizza]]]] Cu'u rivæ de l'invernu, segundu i üṡanze d'alantù, inta nöcce fra i 16 e i 17 de nuvembre i austriaci i l'han cumenzou a retiræse dae pustaziui ciü avanzæ, pe lasciæ a Barestin 500 ungherexi sutt'au capitagnu Redewen. I franzexi, ch'u gh'era rivou de pruviste, i l'han però atacou quandu ch'i se bugiæva cu'ina meżża bregà, pigliandu e Tære Gianche, u [[Munte Vardiöra|Guardiöra]] e u [[Buchin du Sambüu|Sambüu]], dund'i l'han catürou ina quarantena de prexunei e trei canui picenin. In ætru batagliun u l'è stou spediu a pigliæ dae spalle i surdatti ch'i gh'era in Casté, ma u l'è introu in cuntattu cu'ina culonna de austriaci ch'a ne vegniva dau [[U Castelâ (U Burghettu)|Castelæ]] e u l'ha avüu da retiræse p'avé feniu e muniziui. I franzexi i l'han ducca pigliou e ville de Bergalla, du Cugnu e du Pözzu, faxendughe 130 prexunei cruæti, mentre u Burgu e u [[Casté de Barestin|casté]], difeṡu dai ungherexi, u nu l'è caücciu, tantu che de nöcce, quandu che i primmi i se sun retirai in sce l'Arexea, u Redewen u l'ha facciu sciurtì i sò ommi e u l'è turnou dau restu de l'eṡercitu. Barestin u l'è ducca feniu tüttu au saccu di franzexi, ch'i l'han scciappou tütte e porte e dou föu a Bergalla, cun chinże abitanti mazzai fra Bergalla e U Burgu sciben che u ciü de gente u l'era sciurtiu a scapæ, spantiou fra [[Tuiran|Türan]], [[Löa]] e [[Buinzan|Buizan]]. Passou pareggi dì, ai 23 de nuvembre u l'è partiu u gran ataccu passou aa storia cumme a [[Bataja de Löa|bataglia de Löa]], e i franzexi i l'han lasciou Barestin, in ruvina, pe purtæse ciü a levante, in scia növa linea du frunte<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 136-139}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''VIII. Sei ore di morte'', pp. 59-71}}</ref>. De de lì, ben che cu'i cangi de duminatù, daa [[Repùbrica Lìgure|Repübbrica Ligüre]] a l'[[Prìmmo Inpêro françéize|Imperu franzeṡe]] e turna ai [[Savöia (famìggia)|Savoia]], a vitta a Barestin a nu l'è cangiæ væri, ben che l'auturitæ du marcheṡe, ch'u l'axeva rizevüu carche sustanza in riparaziun dai franzexi, a nu l'era ciü vista cuscì forte<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 137-138}}</ref> Intu detagliu, doppu de l'ucüpaziun militære u paiże u l'è feniu inta [[Repübbrica Piemuntese|Repübbrica Piemunteṡe]] e numà che du [[1801]] u l'è passou aa Ligüre, dund'u l'era u terzu cumün du cantun de Löa, inta giüriṡdiziun de Curumbu<ref>{{Çitta lìbbro|outô=AA. VV.|tìtolo=Costituzione della Repubblica ligure (1802)|url=https://books.google.com/books?id=lpBlIJbiu2oC|ànno=1802|editô=Stamperia Nazionale Strada Giulia|çitæ=Żena|léngoa=IT|p=156}}</ref>. Du [[1805]], insemme au restu da Ligüria, u l'è ducca feniu aa [[Fransa|Franza]], intu cantun de Löa du [[Dipartimentu de Muntenötte|dipartimentu de Muntenöcce]], tacou insemme au cumün de [[Carpe]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Gilbert Joseph Gaspard Chabrol de Volvic|outô2=Giovanni Assereto (a cüra de)|tìtolo=Statistica delle provincia di Savona, di Oneglia, di Acqui e di parte della provincia di Mondovì, che formavano il dipartimento di Montenotte|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0288644|ànno=Dixembre 1993 [1824]|editô=Cumün de Savuna|çitæ=Savuna|léngoa=IT|p=286|volùmme=Vul. I}}</ref>. ==== Dau regnu au dì d'ancöi ==== Tempu de pareggi agni u s'è dou recattu aa [[Gexa de Sant'Andrea (U Burgu, Barestin)|gexa]], scurzæ de quattru metri perché a periculu de derucæ, au [[Casté de Barestin|casté]], che alantù u l'ha pigliou e furme d'ancöi, e aa ciazza de l'[[Uratoriu de San Carlu (Barestin)|uratoriu]], dunde du [[1888]] u s'è tirou sciü [[A Fabbrica (Barestin)|a Frabbica]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 142-144}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 95-100}}</ref>. U travagliu ciü impurtante de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], ch'u l'ha portou a tante discusciui, u l'è stou chellu du stradun: u prugettu d'ina via ch'a liasse a [[Rivêa de Ponénte|Rivera]] cun [[Bardenèi|Bardenei]] u vegheva i dui percursci pe Barestin o pe Carpe, cu'u segundu ch'u l'era spunciou dau cumün de [[Tuiran|Türan]]. Se pe rivæ in Burmia, aa fin, u s'è zernüu a via de Carpe, u stradun fina a Türan u l'è stou avertu primma, scicumme che, quandu a pratica a s'era fermæ, i barestei i l'han tagliou ina nöcce tütte e urive ch'i l'era in sciu toccu fra Türan e Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 145-147}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 93-95}}</ref>. Cu'i danni du [[Teramottu de Dian du 1887|teremotu du 1887]], derucæ e canoniche, du [[1889]] u s'è frabicou a Cumüna e e scöre intu Burgu; de sti agni Barestin, cumme i ætri paixi de l'entrutera, u l'ha patiu ina forte emigraziun versu e [[Americhe]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 147-149}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XIII. Il terremoto dell'87'', pp. 101-102}}</ref>. [[Immaggine:Monuménto a-i Cadûti (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|miniatura|U munümentu ai cadüti de Barestin inte tütte e guære, rangiou du [[1997]]]] Cun regiu decretu du 23 de marzu du [[1905]] u paiże de [[Carpe]], che dau [[1869]] u l'era fraziun de Barestin, u l'è passou au cumün de Türan, tirou lì dau prugettu d'in stradun ch'u ghe passasse. Cu'u [[XX secolo|Növezentu]] u l'è nasciüu fina de asuciaziui, ch'i sun vegnüe u centru da vitta du paiże: fra ste lì u gh'è stou a Cungregaziun de Caritæ (du [[1909]]), a Sucietæ de asegüraziun in sciu bestiamme ([[1912]]) e, doppu da guæra, a Seziun Cumbatenti e a Sucietæ Filarmonica de Santa Cecilia, ciü che i növi statüi di fradelli. Tempu du [[Primma Goæra Mondiâ|'15-'18]], Barestin u l'ha patiu pareggi morti in guæra, cun tante de sò gente ch'i l'era sutt'ae arme cumme surdattu, artiglié, arpin o bersaglié. Inta [[Segonda Guæra Mondiâ|Segunda Guæra]] u paiże u l'è rivou a tostu u duggiu da pupulaziun, cun tütte e gente ch'i gh'era vegnüe a stæ daa [[Rivêa de Ponénte|Rivera]] pe'a puira di bumbardamenti, cumme [[Bumbardamentu de Tuiran|chellu de Türan]] du [[1944]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 166-171}}</ref>. Sübitu passou a guæra, dau [[1949]], u gh'è stou ina serie de apariziui da Madonna a ina figliöra de Bergalla, nu ricunusciüe daa Gexa ma ch'i l'han tirou tante gente a Barestin, ai 5 d'ogni meṡe. Pe'a preghera, du [[1953]] u s'è inaugürou [[Santuæriu de Munte Cruxe (Barestin)|ina capella]] da vixin au [[Forte di Dui Frei (Barestin)|forte di Dui Frei]], in sce l'[[Arexea]]. A l'ürtimu, pe'u vegnì peżżu de luzze che da seculi i curpiva u Burgu, cun decretu di 9 d'avrì du [[1953]] u s'è cumandou u sò abandun, cu'e ciü tante cà növe, cuscì cumme a [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|gexa növa de Sant'Andrea]], ch'i l'han truvou de postu au Pöżżu e longu a pruvinciæle. U Burgu veggiu, ben ch'u se secce pensou ciü vote de sarværu, u l'è restou pe'u ciü in abandun e u l'è feniu du tüttu in ruvina<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XXII. Addio vecchio Borgo'', pp. 174-181}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XXXII. Una speranza per il vecchio Borgo'', pp. 267-272; ''XXXIII. Il Pizzo Ciresa e i "Sacri Monti"'', pp. 279-285}}</ref>. Barestin, dau [[1973]] ai 31 de dixembre du [[2008]], u l'ha facciu parte da [[Cumünitè muntâna "Pollupice"|Cumünitæ muntæna "Pollupice"]], pe pöi passæ fina du [[2011]] inta [[Cumünitè muntâna "Punente Savunese"|Cumünitæ muntæna "Punente Savuneṡe"]]<ref>{{Çitta web|url=http://www.federalismi.it/ApplOpenFilePDF.cfm?artid=10598&dpath=document&dfile=15072008190233.pdf&content=LIGURIA,+L.R.+n.+24/2008,Disciplina+di+riordino+delle+comunit%C3%A0+montane,+disposizioni+per+lo+sviluppo+della+cooperazione+intercomunale+e+norme+a+favore+dei+piccoli+comuni+-++-++-+|tìtolo=Legge Regionale n° 24 del 4 luglio 2008|léngoa=IT|vìxita=2026-03-03}}</ref>. Dau 4 de dixembre du [[2014]] aa primma du [[2015]] u l'ha facciu parte de l'[[Uniun di cumüi da Rivera de Parme e de Urive]]. === Scimbuli === ;Stemma [[File:Balestrino-Stemma.svg|link=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Balestrino-Stemma.svg|bordo|192x192px|destra]]{{Çitaçión|Truncou: intu primmu d'argentu, au leun de neiru, ch'u g'ha ina balestra blö, ch'u a tegne pe l'ercu cu'a zampa senetra de davanti e pe'u legnu cu'a zampa davanti de driccia; intu segundu de russu, au castellu iṡulou, d'oru, mürou e serou de neiru, facciu de due ture, cun barcui de neiru e trei merli aa guelfa, tacæ insemme daa curtina de müraglia, senza de merli. I paramenti a l'in giru i sun da Cumün.|3=Troncato: nel primo di argento, al leone di nero, munito di balestra di azzurro, di cui afferra con la zampa anteriore sinistra l'arco e con la zampa anteriore destra il fusto; nel secondo di rosso, al castello isolato, d'oro, murato e chiuso di nero, esso castello formato da due torri, finestrate di nero, merlate alla guelfa di tre, riunite dalla cortina di muro, priva di merli. Ornamenti esteriori da Comune.<ref name="Araldica Civica">{{Çitta web|url=https://www.araldicacivica.it/comune/balestrino/|tìtolo=Balestrino|léngoa=IT|vìxita=2026-03-20}}</ref>|lingua=IT}} U stemma, cuscì cumme u gunfarun, u l'è stou cuncessu cun decretu du prescidente da Repübbrica du 4 d'arvì du [[1990]]<ref name="Araldica Civica" /><ref>{{Çitta web|url=http://dati.acs.beniculturali.it/comuni/comuni.printDetail.html?4987|tìtolo=Balestrino|outô=Archivio Centrale dello Stato|léngoa=IT|vìxita=2026-03-20}}</ref>. == Abitanti == === Evuluziun demugrafica === {{Demografia/Balestrìn}} === Minuranze fureste === Dandu amentu a l'[[ISTAT]], au 31 de dixembre du 2024 a Barestin i ghe sun 21 reṡidenti furesti<ref>{{Çitta web|url=https://demo.istat.it/app/?i=P03&a=2024|tìtolo=Bilancio demografico popolazione straniera al 31 dicembre 2024|léngoa=IT|vìxita=2026-02-13}}</ref>. === Cugnommi ciü difüxi === I cugnommi ciü difüxi a Barestin i sun: ''Panizza'' (Panizza), ''Rosso'' (Russu), ''Richero'' (Riché), ''Ronco'' (Runcu) e ''Pastorino'' (Pastürin)<ref>{{Çitta web|url=https://www.cognomix.it/classifiche-cognomi-regioni-province-comuni.php|tìtolo=I cugnommi ciü difüxi cumün pe cumün, Barestin|léngoa=IT|vìxita=2024-04-11}}</ref>. === Persune ligæ cun Barestin === * Adolfo Panizzi (Barestin, 24 de nuvembre du [[1876]] - Munte Ortigara, [[1917]]), magiù di Arpin decurou cun quattru medaglie au varù militære<ref>{{Çitta web|url=https://www.chieracostui.com/costui/docs/search/schedaoltre.asp?ID=10300|tìtolo=Adolfo Panizzi|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Francesco Ronco (Barestin, 3 de dixembre du [[1894]] - [[Tuiran|Türan]], 9 de nuvembre du [[1978]]), ommu d'arme e generæle<ref>{{Çitta web|url=https://www.edizionihelicon.it/index.php/catalogo-completo/autori/category/93-ronco-francesco|tìtolo=Ronco Francesco|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Antonino Ronco ([[Piaçensa|Piacenza]], 4 de żenæ du [[1925]] - [[Zena|Żena]], 16 de mażżu [[2019]]), giurnalista e storicu<ref>{{Çitta web|url=https://www.visitgenoa.it/it/antonino-ronco-giornalista-e-storico-100-anni-dalla-nascita|tìtolo=Antonino Ronco giornalista e storico a 100 anni dalla nascita|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Giuseppe Richero (Barestin, 11 de lügliu du [[1929]] - [[Romma|Rumma]], marzu du [[2021]]), generæle di carabinei<ref>{{Çitta web|url=https://www.lastampa.it/savona/2021/03/30/news/lutto-a-balestrino-morto-il-generale-dei-carabinieri-giuseppe-richero-1.40090066/|tìtolo=Lutto a Balestrino: morto il generale dei carabinieri Giuseppe Richero|outô=Valeria Pretari|dæta=30 marzu 2021|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Lino Panizza Richero (Barestin, 14 de żenæ du [[1945]]), vescu de Carabayllo<ref>{{Çitta web|url=https://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bpanric.html|tìtolo=Bishop Lino Panizza Richero, O.F.M. Cap.|léngoa=EN|vìxita=2026-04-02}}</ref>. == Posti de interesse == === Architetüre religiuṡe === <gallery mode="packed" widths="150" heights="150"> Gêxa de Sant'Andrìa (U Pözzu, Barestìn)-Faciâ.jpg|A gexa növa de Sant'Andrea Balestrino-ruderi chiesa Sant'Andrea1.jpg|Sant'Andrea au Burgu Uatòiu de San Carlu (U Burgu, Barestìn) 02.jpg|L'uratoriu de San Carlu Capeletta de Sant'Antôniu (Cuneu, Barestìn) 03.jpg|Sant'Antognu au Cugnu Capélla de Sant'Apulônia (Bergàlla, Barestin) 02.jpg|Sant'Apulonia de Bergalla Santoâio de Mónte Crôxe (Barestìn) - vìsta da-o Péuzzo Grànde (1).jpg|Munte Cruxe dai Dui Frei </gallery> * [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|Gexa növa de Sant'Andrea]]: a l'è a gexa növa da parocchia de Barestin, tiræ sciü au Pöżżu fra u [[1956]] e u [[1960]] doppu che U Burgu, cu'a gexa veggia, u l'è feniu in abandun. A sò strutüra a l'è muderna, cu'ina cianta a öttu læti e, in scia driccia, a g'ha in ætu campanin a tré facce. De drentu u gh'è cunservou pareggi aredi e opere d'arte ch'i se truvæva inta gexa du Burgu, cun quaddri e atai ch'i sun pe'u ciü du [[XVII secolo|Seizentu]] e du [[XVIII secolo|Settezentu]]<ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20679/|tìtolo=Chiesa di Sant'Andrea|léngoa=IT|vìxita=2026-03-23}}</ref><ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Andrea nel Borgo'', pp. 116-117}}</ref>. * Gexa veggia de Sant'Andrea: intu Burgu, a l'è stæ a gexa da parocchia fin'a che u s'è duvüu seræra pe'u periculu che e luzze i a derucasse cu'u paiże. Sta gexa a l'è stæ faccia, fra u [[1618]] e u [[1624]], au postu d'ina capella du marcheṡe e grazzie a ina dunaziun di frei De Negri, di banchei in [[Spagna]] ch'i ne vegniva da Barestin. De drentu a g'ha ina cianta a retangulu, cun dui nicci ch'i fianca l'atæ grossu e due capelle pe parte inte müraglie longu i fianchi da gexa. A l'è cuerta da ina vota a butte, cu'u teitu ch'u l'è facciu de ciappe d'abain. Ataccu aa gexa u gh'è u campanin, in scia senestra, e a sagrestia, ciü a levante<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Andrea nel Borgo'', pp. 85-89}}</ref>. * Gexa de San Żorżu: intu campusantu, a l'è a gexa ciü antiga de Barestin, faccia a l'imprinzippiu du [[XIV secolo|Trexentu]] pe vuruntè di [[Abasia de San Pêru in Varatella|fratti benedetin de San Peru]]. Sede da parocchia fina du [[1632]], a l'è de güstu rumanicu, cu'ina cianta a retangulu e, in scia driccia, in bassu campanin squadrou. De drentu u se tröva i resti de pitüre du Trexentu, che pe ina parte i se semeglia strecciu a chelle de San Niculò a [[Bardenèi|Bardenei]] e pe l'ætra ai travagli di pitui piemuntexi in te l'Ingaunia, da metæ de stu seculu<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di San Giorgio campestre'', pp. 64-85}}</ref>. * Uratoriu da Santiscima Nunsiæ: u l'è l'uratoriu di fradelli de Barestin che, pe'a sò intitulaziun, i u fan cunusce fina cumme uratoriu de San Carlu. U l'è stou custruiu du [[1741]] int'in scitu cuncessu dau marcheṡe e u l'è pigliou a sò furma d'ancöi cun di travagli ch'i sun andai avanti fina aa fin de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]. U g'ha ina cianta a öttu læti, cuerta da ina vota a veira e cun due capelle ch'i se dröve in sci fianchi; inte chella in scia driccia u se tröva l'atæ de San Veran, ch'u ne vene daa catedræle d'Arbenga<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Oratorio della SS. Annunziata (o di San Carlo)'', pp. 125-142}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20678/|tìtolo=Oratorio di San Carlo|léngoa=IT|vìxita=2026-03-24}}</ref>. * Gexa de Sant'Apulonia: a l'è a capella da burgæ de Bergalla, dund'a l'è stæ faccia au postu de chella, ciü antiga, de San Calocceru, ch'a l'era üna de ciü veggie da valæ. A capella, tiræ sciü passou a primma metæ du [[XVI secolo|Zinquezentu]], de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]] a l'ha pigliou e sò furme d'ancöi, cu'ina cianta squadræ, in fundu reundu e poche decuraziui. L'atæ grossu, facciu tra u [[XVIII secolo|Settezentu]] e l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], u g'ha de daré ina ''Madonna cu'u Bambin e Sant'Apulonia'', de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]; inta müraglia in scia senestra u se dröve pe contru u nicciu da Madonna de Lurde<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Santa Apollonia'', pp. 118-125}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20677/|tìtolo=Cappella di Sant'Apollonia|léngoa=IT|vìxita=2026-03-25}}</ref>. * Gexa de Sant'Antognu: a se tröva au Cugnu, tiræ sciü tempu du [[1672]] au postu d'ina custruziun ciü antiga, cu'in atæ ch'u l'è di primmi du [[XVIII secolo|Settezentu]], dau paliottu cin de intarsci e cu'i stemmi di marchexi. Sta capella, ch'a l'era sutta patrunou de di Panizza, a g'ha in cianta a retangulu e faciæta a capanna; u campanin, in scia senestra, u g'ha in zimma in cupulin a zeulla. L'opera ciü impurtante ch'u se tröva inta capella a l'è u quaddru cun ''Sant'Antognu, a Madonna e San Giæxu'', dicciu du pitù [[Giuanni Maria Brüscu]]<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Antonio da Padova'', pp. 143-147}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/90357/|tìtolo=Cappella di Sant'Antonio|léngoa=IT|vìxita=2026-03-26}}</ref>. * Santuæriu de Munte Cruxe: dicciu ascì a Capeletta, u se tröva in sce [[l'Arexea]], tirou sciü fra u [[1951]] e u [[1953]] intu scitu de apariziui du [[1949]]. Ricunusciüu daa diocexi cumme scitu de preghera du [[1991]], inti agni u l'è stou ṡlargou fin'ae strutüre d'ancöi. A capella picenina intu centru du santuæriu a g'ha ina cianta a retangulu cu'in portiu de davanti, cu'u fundu reundu e ina vota a butte ch'a a cröve. De d'ætu a l'atæ u se dröve in nicciu ch'u g'ha drentu ina statua da Madonna<ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/90358/|tìtolo=Santuario di Monte Croce|léngoa=IT}}</ref>. === Architetüre civili === <gallery mode="packed" widths="150" heights="150"> Balestrino-ruderi2.jpg|A Ciazza du Burgu cu'u Pilun e, a fiancu de stu lì, u Tribünæ U pilun (U Burgu, Barestin) 01.jpg|Detagliu du Pilun A Fàbrica (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (8).jpg|Vista da Frabica Fontànn-a da Còlla (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|A funtæna da Colla </gallery> * L'Uspiæ: intu Burgu u se truvæva, fina du [[XVI secolo|Zinquezentu]], in uspiæ pe'i pelegrin, ch'u gh'axeva ina camera cun dui letti. Ciü o menu au tempu da vixita du [[Niccolò Mascardi|Mascardi]], du [[1585]], u s'è custruiu u protiru in zimma au purtæ, dund'i se vegghe i resti d'ina pitüra cu'u Segnù<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', pp. 47-49}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''L'Ospitale'', p. 20}}</ref>. * A Caṡetta: sta custruziun, inta parte de levante du Burgu, a l'è stæ u primmu uratoriu di fradelli de Barestin, dedicou aa Madonna de Marzu. De drentu u g'ha de pitüre ch'i marcæva pe annu fina u [[1474]] ma, cu'a custruziun de chellu au Puntettu, u l'è passou du [[1735]] a l'Opera de l'Uspiæ di Poveri, ch'a u l'ha facciu issæ d'in cian. St'uspiæ u l'ha serou inta segunda metæ de l'Öttuzentu, pe vegnì a l'ürtimu due cà privæ<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', pp. 46-48}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Oratorio vecchio dei Disciplinanti - poi ospedale'', p. 18; ''Da oratorio dei Disciplinanti a ospedale dei Poveri'', p. 19}}</ref>. * U Tribünæ: u tribünæ du marcheṡou u se truvæva int'in palazziu du Burgu, ætu trei ciai e cu'u stemma di Du Carettu in scia faciæta. Facciu pe vuruntæ du marcheṡe Gio Antognu e serou avanti du [[1736]], intu cian interou u gh'axeva e prexui e, au cian teren, u ghe duxeva esse l'archiviu. A parte ciü aa vista de sta custruziun a l'è u cuscì dicciu Pilun, ina strutüra cu'ina punta a cupula ch'a l'era a fundaziun da furca dund'u se pendeva i cundanai a morte e ch'a funziunæva fina cumme strümentu pe'a turtüra du "strosciu"<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Il Tribunale col Pilone'', pp. 10, 15}}</ref>. * U Palazziu: u l'è ina custruziun intu Burgu che, tra u [[XVIII secolo|Settezentu]] e u [[XX secolo|Növezentu]], a l'ha funziunou cumme Cumüna de Barestin, che primma a gh'axeva de sede intu Tribünæ, e dapöi u s'è bugiou lì fina l'aministraziun da giüstizia. Pe'i danni facci dai franzexi in Casté, cumme ch'u l'è turnou a Barestin u marcheṡe u l'ha duverou stu palazziu cumme sò rexidenza, avanti de dæru indaré aa Cumünitæ, ch'a g'ha tegnüu e scöre fina du [[1887]].<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Il Palazzo'', pp. 9-10}}</ref> * A Frabica: u gran cumplessu da Frabica u se tröva au Puntettu, faciou in sciu stradun, e u se cumpune de dui corpi longhi, mesci in paralelu e cu'in curtì intu meżżu. Pe'u primmu u s'è tirou sciü u corpu de daré, dund'u gh'era e scuderie e a fenera, cumisciunou dau marcheṡe cu'e sustanze da riparaziun di franzexi. A manega de davanti, dund'u gh'era e cà di serventi e in'ætra fenera, a l'è pe contru du [[1888]], de prugettu de l'inṡegné Ravioli<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Antiche Scuderie del marchese'', pp. 62-64}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Le scuderie o la Fabbrica'', pp. 3-4}}</ref>. * Funtæna da Colla: sta funtæna a se tröva a munte du Burgu, in scia colla dund'i passæva e vie pe'e ætre fraziui. A l'existeva fina du [[XVII secolo|Seizentu]], tantu ch'a l'era pitüræ int'in quaddru du [[Benardu Raibadu|Bernardu Raibadu]] du [[1630]], cu'u sò teitu che alantù u l'axeva due aive. De doppu u s'è custruiu u lavaù ch'u gh'è dapè<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''L'Ospitale'', p. 1}}</ref>. * Murin e gumbu de Canteraina: u gran cumplessu du gumbu e murin de Canteraina u g'ha de urigine ch'i sun du bellu antighe, tantu ch'u l'è menzünou fina int'in attu du [[1295]], dunde i cunti Bæva i l'han vendüu aa Cumünitæ de Barestin. U gumbu u se carateriżża pe in ætu portiu in scia faciæta, dund'i se fermæva i cæri pe descariæ e urive, e de drentu u g'ha in gran camerun, dund'i se faxeva tütti i travagli pe fære vegnì öriu<ref name=":3" /><ref name=":4" />. * Ponte de la Utra: u ponte de la Utra u traversa u [[Rian du Ponte]], che da stu lì u piglia de nomme, ciü in bassu du Burgu, versu i sciti de la Utra, ai pei de [[L'Arexea (Barestin)|l'Arexea]]. U l'è stou facciu in scia via ch'a mena versu de [[Tuiran|Türan]], inta segunda metæ du [[XVII secolo|Seizentu]], tantu ch'a l'è l'opera pübblica ciü antiga da valæ<ref name=":3">{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', p. 49}}</ref>. === Architetüre militæri === {{Seçión vêua}} == Ecunumia == {{Çitaçión|[...] E gente i sun forti, de carattere carmu, e ciamæ a l'agricultüra.|Goffrado Casalis, ''Dizionario [...] degli stati di S.M. il re di Sardegna'', 1834<ref name="Casalis" />|[...] Gli abitanti sono robusti, d'indole quieta, ed inclinati alla agricoltura.|lingua=IT}}L'ativitæ ciü impurtante pe Barestin a l'è de longu stæ a curtivaziun da tæra, ben che i sciti intu sò teritoriu i nu secce fra i ciü boi da valæ. E primme infurmaziui de detagliu in sce cundiziui de vitta di barestei i ne vene dau stüddiu cumandou dau [[Dipartimentu de Muntenötte|prefettu de Muntenöcce]], u [[Gaspard de Chabrol]], a l'imprinzippiu de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]. De chelli tempi u se dixe che, ben che a tæra a fusse gramma, u se sciurtiva a fæ au meximu abastanza de vin e d'öriu, ciü che essighe de bandie dund'u se tagliæva de legne da föu o da custruziun, viagiæ versu a Marina<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Gilbert Joseph Gaspard Chabrol de Volvic|outô2=Giovanni Assereto (a cüra de)|tìtolo=Statistica delle provincia di Savona, di Oneglia, di Acqui e di parte della provincia di Mondovì, che formavano il dipartimento di Montenotte|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0288644|ànno=Dixembre 1993 [1824]|editô=Cumün de Savuna|çitæ=Savuna|léngoa=IT|p=286|volùmme=Vul. I}}</ref>. Du [[1834]] u [[Goffredo Casalis|Casalis]] u scrive che dai campi de Barestin u se chegliva gran, orżu, legümmi, urive, üa e de l'ætra früta, sciben che int'ina meṡüra ch'a nu bastæva che pe trei mexi l'annu, mentre intu [[Rian du Ponte]] u gh'era paregge anghille<ref name="Casalis">{{Çitta lìbbro|outô=Goffredo Casalis|tìtolo=Dizionario geografico, storico, statistico, commerciale degli stati di S. M. il re di Sardegna|url=https://www.google.com/books/edition/Dizionario_geografico_storico_statistico/BGcPAAAAYAAJ?hl=it&gbpv=1&pg=PA33|ànno=1834|editô=G. Maspero librajo e Cassone Marzorati Vercellotti tipografi|çitæ=Türin|léngoa=IT|p=33|volùmme=Vul. II}}</ref>. Ciü che a curtivaziun da tæra, u l'era ben impurtante fina l'alevamentu, pe tantu ch'u permeteva de vende di furmaggi, du bitiru e da læna, cuscì da vagnæ quarche sustanza cu'i cumerci. Intu detagliu, intu meṡe de żenæ du [[1846]] a Barestin u gh'era 241 vacche, 65 fra æxi e mü, 109 pegure e 374 cræve<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Luigi de Bartolomeis|tìtolo=Notizie topografiche e statistiche sugli Stati Sardi|url=https://books.google.com/books?id=xAUrKIDNlR0C&pg=PA1270|ànno=1847|editô=Tipografia Chirio e Mina|çitæ=Türin|léngoa=IT|p=1270}}</ref>. Fra e ativitæ d'ætru genere u gh'era ancù de gumbi e de murin, cumme chellu de Canteraina, ch'u l'existeva armenu dau [[XIII secolo|Duxentu]], e chellu du Murinæ<ref name=":4">{{Çitta|Ronco, 2009|''XVII. Le opere e i giorni'', pp. 130-132}}</ref><ref>{{Çitta|Gallea & Lertora, 2005|''I vecchi mulini'', pp. 38-39}}</ref>; ciü che ina frabbica picenina de savun daré de l'uratoriu, fenia derucæ quand'u s'è inciu a ciazza<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', p. 144}}</ref>. == Cultüra == === Istruziun === ;Bibliuteche U cumün de Barestin u g'ha de bibliuteca, inandiæ du [[1988]] cumme Bibliuteca Civica e, au dì d'ancöi, intitulæ aa Maria Ferrua Testore. A bibliuteca de Barestin a g'ha ina culeziun de 6.750 ünitæ inte tüttu e a l'è parte du scistema da valæ du Varatella, insemme a chelle de [[Buinzan|Buizan]], [[Tuiran|Türan]] e [[U Burghettu (Santu Spiritu)|U Burghettu]]<ref>{{Çitta web|url=https://anagrafe.iccu.sbn.it/isil/IT-SV0009|tìtolo=Biblioteca civica "Maria Ferrua Testore"|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. === Parlæ de Barestin === {{Seçión vêua}} == Manifestaziui == * ''Balestrino Unplugged'': manifestaziun de müxica de ciü generi che, dau [[2012]], a l'è inandiæ inta Frabbica, intu meṡe de lügliu<ref>{{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/balestrinounplugged/|tìtolo=Balestrino Unplugged|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. * ''Storica Sagra di Balestrino'': a l'è a sægra ciü impurtante ch'a se tegne ancù a Barestin, faccia tütti i agni d'austu e cun da müxica dau vivu<ref>{{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/storica-sagra-di-balestrino/|tìtolo=Storica Sagra di Balestrino|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. == Feste e fere == {{Seçión vêua}} == Aministraziun == === Scindichi de Barestin === [[File:Palàçio do Comùn (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|miniatura|A cumüna de Barestin]] {{ComuniAmminPrecTitolo|var-perîodo=Periudu|var-prìmmo çitadìn=Primmu citadin|var-partîo=Partiu|var-càrega=Carega|var-nòtte=Notte}} {{ComuniAmminPrec|1945|1946|Francesco Richero||[[Scindico|Scindicu]]|<ref name="Scindichi">{{Çitta|Ronco, 2000|''XXII. Addio vecchio Borgo'', p. 183}}</ref>}} {{ComuniAmminPrec|1946|1951|Luigi Ronco||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1951|1956|Alfredo Scrivano||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1956|1960|Angelo Pastorino||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1960|1960|Luigi Richero||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1960|1970|Leone Damiano||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1970|1972|Luigi Saturno||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1972|1973|Bernardino Zavattaro||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1973|1983|Carlo De Francesco||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1983|5 d'avrì du 1990|Pietro Beccaria|[[Democraçîa Cristiann-a|DC]]|[[Scindico|Scindicu]]|<ref name="Scindichi" /><ref group="n.">U s'è dimesciu daa carega</ref>}} {{ComuniAmminPrec|5 d'avrì du 1990|7 de żügnu du 1993|Carlo Ismarro|DC|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|7 de żügnu du 1993|28 d'avrì du 1997|Carlo Ismarro|[[Partîo Popolâre Italiàn (1994)|PPI]]|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|28 d'avrì du 1997|14 de mażżu du 2001|Carlo Ismarro|PPI|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|14 de mażżu du 2001|30 de mażżu du 2006|Ubaldo Pastorino|lista civica|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|30 de mażżu du 2006|16 de mażżu du 2011|Italo Panizza|lista civica|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|16 de mażżu du 2011|6 de żügnu du 2016|Gabriella Ismarro|"Un futuro per Balestrino"<br />(lista civica)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|6 de żügnu du 2016|4 d'utubre du 2021|Gabriella Ismarro|"Un futuro per Balestrino"<br />(lista civica)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|4 d'utubre du 2021|''in carega''|Stefano Saturno|"Balestrino oggi"<br />(lista civica de centru-driccia)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrecFine}} == Vie de cumünicaziun == === Stradde === {{Seçión vêua}} == Notte == ;Notte au testu <references group="n." /> ;Notte bibliugrafiche <references responsive="" /> == Bibliugrafia == * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Ronco|tìtolo=Balestrino: una valle, un feudo, una civiltà|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0513213|ànno=Lügliu 2000|editô=De Ferrari Editore|çitæ=Żena|léngoa=IT|cid=Ronco, 2000}} * {{Çitta lìbbro|outô=Francesco Gallea|outô2=Eugenio Lertora|tìtolo=Balestrino. Il Castello e le sue Borgate|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA19934|ànno=Nuvembre 2005|editô=Tipolitografia Natgraf|çitæ=Löa|léngoa=IT|cid=Gallea & Lertora, 2005|ISBN=978-88-7172-299-3}} * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Ronco|tìtolo=Un paese tra due secoli. Storie, vita e leggende balestrinesi|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/LIG0460182|ànno=Lügliu 2009|editô=De Ferrari Editore|çitæ=Żena|léngoa=IT|cid=Ronco, 2009|ISBN=978-88-6405-084-3}} * {{Çitta lìbbro|outô=Pierluigi Bogliorio|tìtolo=I Balestrinesi e i Marchesi Del Carretto: vicissitudini e liti|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA33584|ànno=2010|editô=Tipolitografia F.lli Stalla|çitæ=Arbenga|léngoa=IT|cid=Bogliorio, 2010}} * {{Çitta lìbbro|outô=Associazione Amici del Borgo|tìtolo=Balestrino. Osservazioni, storia e segreti|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA34707|ànno=2011|editô=Edizioni del Delfino Moro|çitæ=Arbenga|léngoa=IT|cid=Amici del Borgo, 2011}} * {{Çitta lìbbro|outô=Associazione Amici del Borgo|tìtolo=Un percorso nel vecchio borgo di Balestrino|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/LIG0140513|ànno=s.d|editô=s.e.|çitæ=Barestin|léngoa=IT|cid=Amici del Borgo}} == Ætri prugetti == {{Interprogetto}} == Liammi de föra == * {{Çitta web|url=https://www.comune.balestrino.sv.it/|tìtolo=Scitu du cumün|outô=Cumün de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-03-04}} * {{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/|tìtolo=Scitu türisticu|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-03-04}} * {{Çitta web|url=https://balestrino-api.municipiumapp.it/s3/483/allegati/sito/edilizia_urbanistica/piano_recupero_borgo_antico_balestrino/e5_relazione-generale_rev-22-05-15.pdf|tìtolo=Piano di Recupero del Borgo antico di Balestrino|outô=Enrico Zunino|dæta=2015-05-22|léngoa=IT|cid=Zunino, 2015|vìxita=2024-04-07}} {{Comûni da Provinsa de Sann-a}} {{Contròllo de outoritæ}} [[Categorîa:Barestìn| ]] 1vd59y7lre5xz7eun1lmz0wg14twh9y 268753 268752 2026-04-02T18:51:27Z N.Longo 12052 /* Stradde */ + 268753 wikitext text/x-wiki {{Arbenganese|variànte=, inta varietæ barestea|càngio variànte=Sta pagina chi a l'è scriccia in '''[[Dialettu arbenganese|arbenganeṡe]]'''}} {{Divisione amministrativa |Nome = Barestin |Panorama = Balestrino - panorama.jpg |Didascalia = <div style="text-align:center;">Panuramma du Burgu</div> |Tipo = [[Comun|cumün]] |Stato = ITA |Grado amministrativo = 3 |Divisione amm grado 1 = Ligüria |Divisione amm grado 2 = Savuna |Amministratore locale = Stefano Saturno |Partito = lista civica de centru-driccia "Balestrino oggi" |Data elezione = 4-12-2021 |Abitanti = 532 |Note abitanti = [https://demo.istat.it/app/?a=2023&i=D7B Varù Istat] - Pupulaziun reṡidente ai 31 d'utubre du 2023. |Aggiornamento abitanti = 31-10-2023 |Sottodivisioni = Bergalla, U Burgu, U Cugnu, U Pöżżu<ref name=":1" /> |Divisioni confinanti = [[Castrevegliu]], [[Cixan]], [[Tuiran|Türan]], [[U Sejô|U Zeriæ]], [[Süccaellu|Züccarellu]] |Zona sismica = 3 |Gradi giorno = 2190 |Nome abitanti = Barestei<br />Barestinolli <small>(in [[Carpe]])</small> |Patrono = [[Andrîa (apòstolo)|Sant'Andrea]] |Festivo = [[30 novénbre|30 de nuvembre]] |Mappa = Map of comune of Balestrino (province of Savona, region Liguria, Italy).svg |Didascalia mappa = Puṡiziun du cumün de Barestin inta pruvincia de Savuna }} '''Barestin'''{{#tag:ref|Dicciu {{IPA|[bareʃ'tiŋ]|lij}}; {{IPA|[bares'tiŋ]|lij}} a [[Tuiran|Türan]] e in [[Carpe]]; {{IPA|[baɹεʃ'tiŋ]|lij}} in [[Èrli|Erli]] e a [[Castrevegliu]], ''Bæistrìn'' a [[Löa]] e a[[U Burghettu (Santu Spiritu)|u Burghettu]], ''Baestìn'' a[[U Sejô|u Zeriæ]] e inti Pregiai, ''Balèstrìn'' in [[Dialettu arbenganese|arbenganeṡe d'Arbenga]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Angelo Gastaldi|tìtolo=De tüttu in po'|ànno=1996|editô=Edizioni del Delfino Moro|çitæ=Arbenga|léngoa=LIJ, IT|p=120|capìtolo=Nummi de sittè, paisi e lucalitè}}</ref>, ''Balestrìn'' o ''Barestrìn'' in [[Lengoa zeneize|żeneṡe]], [[Dialettu savuneize|savuneṡe]] e versu [[Finô|Finæ]]|group=n.}} (''Balestrino'' in [[Léngoa italiànn-a|italian]]) u l'è in [[Comun|cumün]] [[Liguria|ligüre]] da [[Pruvincia de Sann-a|pruvincia de Savuna]] ch'u g'ha ina pupulaziun de 532 abitanti (au 31 d'utubre du 2023)<ref name="template divisione amministrativa-abitanti" />. == Geugrafia == <gallery mode="packed" widths="250" heights="150"> Mónte de Sàn Pê (Toiràn) - vìsta do Péuzzo Grànde.jpg|L'[[Arexea]] miræ dau [[Munte de San Pêru|Munte de San Peru]] Ròcca Ciàn de Proéi (Castrevêgio) - vìsta da-o Péuzzo Grànde (1).jpg|[[Rocca de Cian de Prai|Cian de Prai]] dai Dui Frei, cu'[[Rocca Barbena|a Rocca]] de daré Mónte de Sàn Pê (Toiràn) - vìsta do Péuzzo de l'Àrpe.jpg|L'[[Pöżżu de l'Arpe|Arpe de Barestin]] miræ d'in San Peru Còlla de Balestrìn - vìsta (6).jpg|A [[Colla de Barestin]] </gallery> U cumün de Barestin u se tröva inte l'entrutæra da [[Rivêa de Ponénte|Rivera de Punente]], a ciü o menu 7 chilometri dau [[Mâ Ligure|mæ]], int'ina valle lateræle de [[Valle du Varatella|chella du Varatella]], traversæ dau [[Rian du Ponte]]<ref group="n.">A Türan cunusciüu cumme Rian de Baresciun</ref>, e p'ina parte ascì inte chella du [[Rian de Carpe]], cu'ina superfice ch'a riva a 11,26&nbsp;km² in tüttu<ref>{{Çitta|Zunino, 2015|p. 12}}</ref>. A valle de Barestin a l'è seræ sciü træi fianchi da cadene de munti ch'i sun intu grüppu du [[Munte Carmu de Löa|Munte Carmu]]: a cresta ciü æta a l'è chella ch'a cæra żü da[[Rocca Barbena|a Rocca]] e, rivæ inte tære de Barestin aa [[Rocca de Cian de Prai]] (827&nbsp;m), a passa pe a [[Rocca Cüraira]] (721&nbsp;m), a [[Colla de Barestin]] (660&nbsp;m) e l'Arexea (o Erexea, 813&nbsp;m), pe rivæ au cunfin cun Türan, de dunde a cæra żü fina a[[U Burghettu (Santu Spiritu)|u Burghettu]], in curispundenza de [[Munte Aü]] (748&nbsp;m) e a Punta Bareste. Da pöi, i ghe sun ancù i munti ciü bassi ch'i særa u valun a nord, cu'a cresta che da Cian de Prai a se ṡvilüppa versu levante passandu pe u [[Pöżżu de l'Arpe]] (614&nbsp;m) e u [[Pöżżu de Barestin]] (539&nbsp;m), cu'ina diramaziun a nord inti scögli di Spettari e du [[Bæzu Mercöiru]] (491&nbsp;m)<ref>{{Çitta|Zunino, 2015|p. 13}}</ref><ref name=":0">{{Çitta|Gallea & Lertora, 2005|pp. 10-11}}</ref>. I riai du valun i sun mesci grossu moddu de traversu au Rian du Ponte, tantu ch'i l'han scavou e rive di munti au reundu cun de furme ch'i se ripete, dae zotte ciü ṡvilüpæ intu fiancu au sciuriu, dund'u gh'è u paiże. Intu teritoriu de Barestin u ghe nasce ascì di riai ch'i cæra versu nord pe fenì intu Rian de Carpe o inta [[Scciumêa Varatella|Varatella]], cumme u Rian da Funtæna Grossa, chellu de Caranche e chellu de l'Uriva<ref name=":0" /><ref>{{Çitta|Zunino, 2015|pp. 12-13}}</ref>. === Fraziui e burgæ === <gallery mode="packed" widths="250" heights="150"> Bergàlla (Barestìn)-Panuràmma.jpg|Panuramma de Bergalla Suttæna, l'antigu Vilæru O Cùnio (Barestìn) - vìsta da-o Péuzzo Grànde.jpg|Panuramma du Cugnu dai Dui Frei Barestìn-Panuràmma du Pözzu daa SP44.jpg|Panuramma du Pöżżu Sruan e Suttan Balestrino - panorama.jpg|Panuramma du Burgu </gallery> U cumün de Barestin u se cumpune de quattru fraziui, de lucalitæ recunusciüe dau sò statütu e de burgæ tostu sparie da Fasciöra e du Fussou<ref name=":1" />. In particulæ, da munte a valle, e quattru fraziui de Barestin i sun chelle de: * Bergalla (''Bergalla''): a fraziun ciü a munte, a l'è furmæ dae burgæ de Bergalla Suttæna e Sruæna, spartie intu meżżu dau stradun pe [[Castrevegliu]]. A burgæ de sutta, antigamente diccia Vilæru, a se tröva intu scitu dund'i se tacca e due vie ch'i traversa a valæ e a s'è ṡvilüpæ int'ina furma a prumuntoriu; chella Sruæna a l'è int'in cian srua au stradun e a se preṡenta cumm'ina riga de cà mescie in parallelu aa via. In curispundenza du stradun a gh'è ascì a capella da burgæ, intitulæ a Sant'Apulonia<ref name=":2">{{Çitta|Zunino, 2015|p. 16}}</ref>. * U Cugnu (''Cuneo'', in antigu ''Conio''): fraziun mescia a meżża costa, appena sutta au stradun, a s'è ṡvilüpæ a valle da via veggia pe Bergalla, in sci fianchi d'in rizö perpendiculære a sta lì ch'u cæra żü pe i campi sutta ae cà, facciu ch'u g'ha dou ina furma alungæ versu u bassu. A capella du Cugnu, ch'a se tröva ciü a punente, a l'è dedicæ a Sant'Antoniu<ref name=":2" />. * U Pöżżu (''Poggio''): a zinquezentu metri a munte du Burgu, u l'è spartiu inte due burgæ du Pöżżu Suttan e du Pöżżu Sruan, destacæ dau stradun che chi u piglia u camin da via veggia. U Pöżżu Suttan, ciü picenin, u se tröva in zimma a in briccu e u l'è liou aa via da valle da l'antigu rizö da Muntaella; a burgæ sruæna a l'è pe contru ciü ṡvilüpæ, cu'e sò cà ch'i se tröva in sci dui fianchi da via Piemunte, ch'a munta versu l'Arpe de traversu au stradun. Intu Pöżżu, cresciüu du bellu cun l'abandun du Burgu, a gh'è a [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|gexa növa de Sant'Andria]], a parocchia de Barestin<ref name=":2" />. * U Burgu (''Borgo''): sede da cumüna e fraziun ciü impurtante primma de l'abandun da sò parte veggia, a l'è custruia au reundu d'in bæzu dund'u gh'è, in scia zimma, u casté di marchexi de Barestin. Intu burgu veggiu, in ruvina, i se tröva ancù di ætri edifizzi storici, cumme a gexa veggia de Sant'Andria, u Tribunæ, l'Uspiæ e, dau stradun, l'uratoriu de San Carlu e a Frabbica<ref name=":2" />. === Cunfin === U cumün de Barestin u g'ha di cunfin cun chellu de [[Tuiran|Türan]] a nord e a levante, cu'[[U Sejô|u Zeriæ]] a süd-est, [[Cixan]] a süd, [[Süccaellu|Züccarellu]] a süd-ovest e [[Castrevegliu]] a punente<ref name=":1">{{Çitta web|url=https://dait.interno.gov.it/documenti/statuti/statuto-comune-sv-balestrino.pdf|tìtolo=Statuto|outô=Cumüna de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2024-04-07}}</ref>. == Storia == === Urigine du nomme === U nomme de Barestin u g'ha de urigine ch'i nu sun ben ciaire: pe'u [[Nino Lamboglia]] u ghe sereva a stessa raixe de chella di tuponimi, ciütostu vixin, de [[Baresciun]], burgæ de [[Tuiran|Türan]], e de Barestre, scitu inte chellu cumün. Sti sciti, cuscì cumme pe'u ''mons Balista'' mensünou inta [[Rivêa de Levànte|Rivera de Levante]] fina dau [[Titu Liviu]], pe'u studiuṡu i sereva ducca da liæ au [[Lèngoa ligure antiga|ligüre antigu]] ''bala'', "muntagna"<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', p. 26}}</ref>. In'ætra pruposta a vegghe de contru l'urigine du nomme intu latin ''ballista'', balestra, da liæ aa preṡenza d'ina furtificaziun in sciu bæzu du Casté. Stu scitu, dutou de bareste e barestei ai tempi di rumai o ancù inte l'etæ de meżżu<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', pp. 25-26}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', p. 17}}</ref>, u l'avereva ducca dou u nomme au ''Burgus Plebis'', U Burgu, ch'u gh'è nasciüu dapè inti seculi de doppu. Cumme pröa de stu facciu u ghe sereva fina u nomme de sò gente, ch'i sun dicce propriu i barestei<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 21}}</ref>. === Preistoria === Di tempi da preistoria, inta valæ de Barestin u s'è truvou numà che ina testimunianza, ina prea verde de 10 citti ch'a l'è stæ lauræ pe vegnì ina lamma da picozza, d'ancöi cunservæ inti maṡaghin da [[Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio per la Liguria|Suvrintendenza]], che però u nu se sà de preciṡu de che tæna a ne sciorte. Ben ch'u manche de pröe següre, cumme intu restu [[Valle du Varatella|da Varatella]] e tæne i sun stæ de prubabile a cà de primme gente ch'i staxeva inte sti sciti. Fra de ste lì, u ghe pureva ben esse a [[Tæna da Bösa]], faciæ in sciu [[Rian du Ponte]] sutt'au Burgu, dunde pe'a tradiziun u ghe sereva stou de gente fin'aa fin de l'[[Etæ de Mëzo|etæ de meżżu]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo I. Caverne e dintorni'', pp. 15-16, 19}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', p. 15}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 13}}</ref>. === Antighitæ === Passou a [[Guère rumàn-lìgü(r)i|cunquista rumæna]] de tære di [[Ingauni]] du [[181 a.C.|181 primma de Cristu]], u nu gh'è væri de testimunianze de sta növa duminaziun. D'intu teritoriu de Barestin u ne vene numà che ina munea, de l'etæ du [[Neron|Nerun]], descuerta du [[1885]] mentre ch'u se traciæva u stradun, nu væri distante dae tumbe rumæne in scia Cruxæ, intu cumün de Türan. U l'è puscibile, ma u manca de pröe següre, che ai tempi di rumai u ghe fusse żà ina furtificaziun, in ''[[oppidum]]'', in zimma au bæzu du Casté, cuscì cumme a preṡenza d'ina via ch'a traversasse stu valun, pe muntæ versu [[Castrevegliu]] o in [[Burmia (valä)|Burmia]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', pp. 20-24}}</ref>. === Etæ de meżżu === Ancù pe tanti seculi i manca de menziui e de testimunianze da Barestin; de prubabile sti sciti i l'era de l'[[Abasia de San Pêru in Varatella|abazia de San Peru]], dunai ai [[Órdine de Sàn Benéito|benedetin]] ch'i ghe staxeva, pe'a tradiziun da ''[[Crunaca de San Peru|Cronaca de San Peru]]'', dau [[Carlomagno|Carlu Magnu]] inte l'[[VIII secolo|VIII seculu]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo IV. Santi, monaci e imperatori'', pp. 33-35}}</ref>. Segundu a tradiziun, a primma burgæ intu teritoriu de Barestin a sereva stæ chella da Fasciöra, au dì d'ancöi abandunæ, e cun sta lì a dev'esse cumenzæ a custruziun de primme fasce au fundu du valun, in sce rive de l'[[Arexea]] e longu u [[rian du Ponte]], cuscì cumme du primmu ponte ch'u g'ha dou de nomme<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', pp. 18-19}}</ref>. De doppu da Fasciöra u dev'esse nasciüu a burgæ du Fussou, turna ciü bassa de chelle d'ancöi, dund'u se ghe tröva fina i resti d'ina capeletta, diccia de San Moru, che forscia a l'è stæ u primmu scitu sæcru du paiże<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 21}}</ref>. Fra e custruziui ancù dueræ, üna de ciü antighe a l'è a [[Gexa de San Żorżu (Barestin)|gexa de San Żorżu]], ch'a ne vegnereva daa primma metæ du [[XIV secolo|Trexentu]], quand'i l'han tiræ sciü au postu d'ina gexa ciü antiga. A [[Gexa de Sant'Apulonia (Barestin)|gexa de Sant'Apulonia]], faccia au postu de üna dedicæ a [[San Calòcciu de Brescia|San Calocceru]], a g'ha turna de urigine ciütostu antighe, cu'a sò puṡiziun inta burgæ de Bergalla, in scia via pe [[Castrevegliu]] e vixina ae ruvine che a tradiziun a dixe du casté di Bæva. I cunti Bæva i sun stai i primmi scignuri ch'u se cunusce pe Barestin, vasalli di [[Marchesau de Clavesana|marchexi de Claveṡæna]] e ch'i l'axeva pigliou ascì u postu di benedetin de San Peru. U pæ che sta famiglia a ne vegnisse dau [[Piemonte|Piemunte]], dund'i l'era forscia parenti cu'i Rubaldin de [[Garesce]], e i sun menzunai pe'a primma vota int'in attu du 27 d'austu du [[1295]], dund'i l'han vendüu gumbu e murin de Canteraina aa Cumünitæ de Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''V. Torri e campanili'', pp. 38-40}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', pp. 21-22}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 13}}</ref>. Pe de questiui, de sti tempi u s'è rivou a marcæ i cunfin de Barestin versu [[Rocca Barbena|a Rocca]], cu'in papé du [[1302]] ch'u mette in ciairu i termi fra [[Süccaellu|Züccarellu]], [[Castrevegliu]] e Barestin pe'i sciti de Carpenè, dunde Barestin u rivæva ai ''[[Rian de Carpe|fossati Lavagnino e Carpio]]'' e fina in scia zimma da Rocca<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 54-56}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 15}}</ref>. U duminiu di Bæva e di muneghi de San Peru u l'era però feniu in criṡi e, pe sta raxun lì, a l'è vegnüa de longu ciü impurtante a preṡenza da famiglia di [[Du Carettu (famìa)|Du Carettu]], che ai primmi du Trexentu a l'ha rizevüu in quartu du feudu. De ciü, du [[1361]], a marcheṡa [[Venezia Du Carettu]], scignura de [[Bardenèi|Bardenei]], a mesciu pæxe int'ina ratella tra i fratti da [[Certussa de Tuiran|Certussa]] e i türanin propriu d'intu ''castrum'' de Barestin, segnu ch'a ghe vantæva di diritti. Cun attu du 20 de setembre du [[1410]], i Bæva i l'han vendüu ina parte di sò diritti ai Du Carettu, e u [[Carlu I Du Carettu|Carlu I de Züccarellu]] u l'è dicciu pe'a primma vota scignuru de Barestin. Inte st'attu lì, doppu ch'u l'axeva catou tære e ommi dai Bæva, pe fæse ben vegghe u l'axeva ṡbasciou e roide da quattru a trei dì. Ai 29 d'utubre du [[1422]] u Carlu I u l'ha catou ascì a villa de Bergalla, ch'a l'era ancù di Bæva, e u l'ha turna facciu de cuncesciui ae sò gente, cumme acurdæghe u dirittu de druvì di furni pe'u pan, ciü tardi cunfermou ai 20 de żenæ du [[1485]]. I Bæva, ch'i s'era tegnüi ancù carche dirittu e di ommi, i l'han feniu pe venderi au [[Carlu II Du Carettu|Carlu II]] ai 20 de setembre du [[1450]], ch'u l'è ducca vegnüu l'ünicu scignuru da valæ<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 53-55}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 26}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', pp. 14}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 14}}</ref>. A ogni moddu, Bergalla a nu l'era ciü a primma villa de Barestin pe impurtanza, scicumme che a l'in giru du ''castrum'', żà du [[1302]], u gh'è menziunou u ''burgus plebis'', ch'u l'è cresciüu ancù de ciü cumme che i Du Carettu i l'han zernüu cumme sede da sò duminaziun<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 54-55}}</ref>. === Etæ muderna === U ricunuscimentu au guernu di [[Du Carettu (famìa)|Du Carettu]], che fina du [[1503]] i l'han cunfermou e cunvenziui cu'i Bæva, u l'è rivou cu'a sò investitüra a scignuri de Barestin da parte de l'imperatù [[Mascimiliàn I d'Asbùrgo|Mascimilian]], faccia ai 16 de mażżu du [[1509]]. A l'imprinzippiu sta valæ a l'era sutta au [[Marchesàu de Süccaellu|marcheṡe de Züccarellu]], l'[[Antognu II Du Carettu|Antognu II]], ma quand'u l'è mortu, du [[1545]], u l'ha spartiu i sò pusedimenti fra i dui figli, cu'u [[Pirru II Du Carettu|Pirru II]] ch'u l'è cuscì vegnüu u primmu [[Marchesau de Barestin|marcheṡe de Barestin]], ciü che cun-scignuru de [[Bardenèi|Bardenei]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', p. 55}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', pp. 26-27}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 16}}</ref>. U növu scignuru u l'ha ducca spunciou i gran travagli pe'u [[Casté de Barestin|casté]], facciu in zimma au bæzu du veggiu ''castrum'' a cumenzæ da in bandu du [[1515]], dund'u se cumandæva ''mano et opera'' di barestei pe frabicæru. Sti travagli i sun andai avanti pe ciü de trent'agni e pe meżżu de paregge roide, tantu che du [[1559]], tempu de di ætri interventi au casté, e gente de Barestin i g'han facciu de cauṡa. Du restu, pe'a difeṡa du Burgu u gh'era ascì in giru de müraglie, furmæ in parte dae cà mæxime, ch'i se druviva inte de porte fiancæ da de cà a ture. E preteṡe du Pirru e di ætri interessi i l'han prestu purtou a de cuspiraziui, cu'u Carlu e u Giüliu, sò figli ch'u nu ricunusceva, che inta nöcce fra u 16 e u 17 de marzu i l'han cumandou l'ataccu au casté e l'asasciniu du paire, mazzou insemme aa maire di dui frei, a Catina Barla, e au Prosperu, ommu du marcheṡe<ref group="n.">Giovanni Berruto de [[Sêva|Zeva]], agente du marcheṡe, dicciu u Prosperu.</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VIII. Dal Burgus al castrum'', pp. 59-60}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 15}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 15; ''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', pp. 18-19}}</ref>. Mentre che a [[Repùbrica de Zena|Repübbrica de Żena]], a despetu de speranze di barestei e du Bartolomeo Anero, [[Pudesterìa da Prìa|pudestæ da Pria]], a nu l'axeva usciüu prufitæ de situaziun, u l'è rivou da [[Castrevegliu]] i ommi du [[Gio Bertumé Du Carettu]], frè du Pirru e marcheṡe de Züccarellu, insemme a di vuruntai d'Arbenga, cun sti trexentu armai ch'i l'han pigliou u casté e brüxou u Burgu. A villa de Bergalla a l'ha patiu ascì di danni, tantu che a sti tempi u remuntereva u derucamentu da Costa, ina burgæ picenina ataccu au casté di Bæva, e di sciti d'ina Schiva, du Puzzu e di Rivai. Mentre che e gente de Barestin i l'era scapæ a Türan u l'è rivou u Giüliu insemme au [[Gio Antognu Du Carettu]], erede legittimu, ch'u l'ha pigliou in man u paiże e cumandou in prucessu pe truvæ i asciascin, cuscì da turnæ a l'urdine<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''IX. "Idi di marzo" a Balestrino'', pp. 62-68}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''IV. La notte dei pugnali'', pp. 31-36}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', pp. 19-20}}</ref>. Ai 6 de żügnu u gh'è stou l'attu de suttumisciun di cappi de famiglie au növu scignuru, cu'a cumünitæ ch'a l'ha persu pareggi diritti in cangiu du perdun du marcheṡe. A ogni moddu, a minaccia di figli ilegittimi a nu l'era passæ, tantu che, de longu du [[1561]], i l'han atacou [[Bardenèi|Bardenei]] e pigliou u casté de Barestin cun l'agiüttu di ommi mandai dai [[Savöia (famìggia)|Savoia]], ch'i sun stai scurii dau Gio Antognu cun di surdatti ciamai au guernatù de [[Milan]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''X. Sottomissione e perdono'', pp. 70-73}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', pp. 15-16}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', p. 20}}</ref>. [[Immaggine:Matteo Vinzoni, Tipo geometrico di parte della Riviera di Ponente, 1750 (Balestrino).jpg|miniatura|Detagliu de Barestin in sciu ''Tipo Geometrico di Parte della Riviera di Ponente [...]'', travagliu du [[Matteo Vinzoni]] du [[1750]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Matteo Vinzoni|tìtolo=Tipo Geometrico di Parte della Riviera di Ponente [...]|ànno=Setembre 1750|editô=Archiviu de Statu de Zena|léngoa=IT}}</ref>]] A partì daa cunvenziun du [[1561]], du [[1592]] u gh'è stou in primmu cangiamentu ai statüi de Barestin, spartii inti dui libbri de leżże criminæli e civili<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XI. Convenzioni e statuti'', pp. 74-75}}</ref>. Daa fin du [[XVI secolo|Zinquezentu]] i ne vene i travagli pe'a [[Gexa de Sant'Andrea (U Burgu, Barestin)|gexa de Sant'Andrea]], faccia au postu d'ina capella ciü antiga, du marcheṡe. A gexa, tiræ sciü dau [[1594]] pe vuruntæ du marcheṡe [[Gio Enricu II Du Carettu|Gio Enricu II]], a l'è stæ faccia cun de sustanze di frei De Negri, banchei in [[Spagna]] ch'i ne vegniva da Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XII. I banchieri spagnoli'', pp. 85, 89}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Il territorio del Marchesato nel secolo XVI'', p. 26; ''I De Negri'', pp. 37-41}}</ref>. Du [[XVII secolo|Seizentu]], a Barestin u nu gh'è capitou di gran remesci, che pe contru i l'han tucou u marcheṡou de Züccarellu, curpiu dae invaxui di piemuntexi<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIV. Rumori di guerra'', pp. 99-100}}</ref>. De impurtante, aa fin d'in longu prucessu in sciu pagamentu de decime aa gexa de Barestin, a cunvenziun du 6 de setembre du [[1728]] a l'ha ricunusciüu u destaccu cumpletu da cumünitæ de [[Carpe]], parte du mæximu feudu, da chella de Barestin, ch'a l'ha ducca cumenzou a numinæ di sò scindici e cunsegliei, mentre pe'a gexa a l'era parocchia pe sò cuntu dau [[1609]]<ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo III. I grandi e i piccoli avvenimenti del 1700'', pp. 21-23}}</ref>. A ogni moddu, pe'e cunseguenze da [[Goæra de sucescion polacca|guæra de sücesciun pulacca]], u marcheṡe de Barestin u l'è vegnüu in vasallu du ré de Sardegna, cumme i ætri pusedimenti de l'[[Sacro Impêo Roman|Imperu]] inta regiun. Passou carch'annu, du [[1754]] u gh'è stou u "Cunsegnamentu" da tære du marcheṡe [[Utavian Tumaxu Costa-Du Carettu|Utavian Tumaxu III]], che pe'u ciü u staxeva intu sò palazziu a [[Zena|Żena]], dund'u l'è feniu mazzou du [[1779]]. U növu marcheṡe [[Gio Enricu IV Du Carettu|Gio Enricu IV]], u s'è turna interesou a Barestin pe recampæ paregge tasce ch'i gh'era restæ e pe stu facciu, insemme ae tante questiui cu'u marcheṡe<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVI. Il consegnamento'', pp. 114, 118}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''V. Ottaviano il Magnifico'', p. 46; ''VI. Un altro marchese assassinato'', pp. 49-50}}</ref>, i barestei i sun stai ben cuntenti quandu, ai 21 d'avrì du [[1794]], u l'è rivou ina delegaziun de franzexi da [[Rivoluçion françeize|rivuluziun]], dund'u gh'era l'[[Antoine Christophe Saliceti]] e l'[[Augustin de Robespierre]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVII. Odio ai tiranni pace alle campagne'', p. 124}}</ref>. === Etæ cuntempuranea === ==== Tempu di franzexi ==== U dì de doppu, a Barestin u l'è rivou 2.500 surdatti, ch'i l'han pigliou casté e pruprietæ du marcheṡe, cunsciderou ommu piemunteṡe e ducca nemigu de guæra, pe pöi parti versu levante e cumbatte inta [[Primma bataggia de Degu|spediziun de Degu]]. De ciü, de ste parte u l'era rivou u [[Filippo Buonarroti]], ommu da rivuluziun giacubina, ch'u l'ha atacou u marcheṡe cumme tirannu e pigliou e difeṡe di barestei, cun di descursci e pruclammi apexi intu paiże. A ogni moddu, cu'u [[curpu de statu du 9 de termidoru|curpu de stætu du 9 de termidoru]] e a fin de pulitiche giacubine, u [[Gio Enricu IV Du Carettu|Gio Enricu IV]] u l'ha cumenzou in prucessu pe fæse ricunusce i sò diritti e i danni e, cun sentenza du 6 de żügnu du [[1795]], u s'è vistu dæ raxun<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVII. Odio ai tiranni pace alle campagne'', pp. 124-131}}</ref>. Inte l'estæ du [[1795]], scurii da [[Sann-a|Savuna]] dae armæ de l'[[Inpêro asbùrgico|imperu d'Austria]], i franzexi i sun turnæ versu a Barestin, cu'a cresta de l'[[Arexea]] ch'a l'era stæ zernüa dau generæle [[François Étienne de Kellermann|Kellermann]] cumme linea de difeṡa, a cuscì diccia "linea du Burghettu", prestu dutæ de trincee e furtificaziui. I austriaci, ch'i l'axeva ciantou lì de atacæ, i s'era fermai in sci [[Arsabecchi|Azabecchi]] e in scia senestra du [[Scciumêa Varatella|Varatella]], cun Barestin ch'u l'era feniu intu meżżu fra e due armæ e, pe in zertu tempu, föra di cumbatimenti, ben ch'u pativa e requiṡiziui di franzexi. Però, ai 19 de setembre, i austriaci i l'han pruou a passæ e linee di nemixi, senza sciurtighe, ma pigliandu pareggi sciti a Barestin, cumpreṡu u paiże, u [[Buchin du Sambüu|Sambüu]] e [[Cian de Prai]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 134-136}}</ref>. [[Immaggine:Battle of Loano.jpg|miniatura|[[Hippolyte Bellangé]], ''A bataglia de Löa'', [[1838]]. Quaddru cunservou au [[Müṡeu Massena]] de [[Nissa|Nizza]]]] Cu'u rivæ de l'invernu, segundu i üṡanze d'alantù, inta nöcce fra i 16 e i 17 de nuvembre i austriaci i l'han cumenzou a retiræse dae pustaziui ciü avanzæ, pe lasciæ a Barestin 500 ungherexi sutt'au capitagnu Redewen. I franzexi, ch'u gh'era rivou de pruviste, i l'han però atacou quandu ch'i se bugiæva cu'ina meżża bregà, pigliandu e Tære Gianche, u [[Munte Vardiöra|Guardiöra]] e u [[Buchin du Sambüu|Sambüu]], dund'i l'han catürou ina quarantena de prexunei e trei canui picenin. In ætru batagliun u l'è stou spediu a pigliæ dae spalle i surdatti ch'i gh'era in Casté, ma u l'è introu in cuntattu cu'ina culonna de austriaci ch'a ne vegniva dau [[U Castelâ (U Burghettu)|Castelæ]] e u l'ha avüu da retiræse p'avé feniu e muniziui. I franzexi i l'han ducca pigliou e ville de Bergalla, du Cugnu e du Pözzu, faxendughe 130 prexunei cruæti, mentre u Burgu e u [[Casté de Barestin|casté]], difeṡu dai ungherexi, u nu l'è caücciu, tantu che de nöcce, quandu che i primmi i se sun retirai in sce l'Arexea, u Redewen u l'ha facciu sciurtì i sò ommi e u l'è turnou dau restu de l'eṡercitu. Barestin u l'è ducca feniu tüttu au saccu di franzexi, ch'i l'han scciappou tütte e porte e dou föu a Bergalla, cun chinże abitanti mazzai fra Bergalla e U Burgu sciben che u ciü de gente u l'era sciurtiu a scapæ, spantiou fra [[Tuiran|Türan]], [[Löa]] e [[Buinzan|Buizan]]. Passou pareggi dì, ai 23 de nuvembre u l'è partiu u gran ataccu passou aa storia cumme a [[Bataja de Löa|bataglia de Löa]], e i franzexi i l'han lasciou Barestin, in ruvina, pe purtæse ciü a levante, in scia növa linea du frunte<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 136-139}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''VIII. Sei ore di morte'', pp. 59-71}}</ref>. De de lì, ben che cu'i cangi de duminatù, daa [[Repùbrica Lìgure|Repübbrica Ligüre]] a l'[[Prìmmo Inpêro françéize|Imperu franzeṡe]] e turna ai [[Savöia (famìggia)|Savoia]], a vitta a Barestin a nu l'è cangiæ væri, ben che l'auturitæ du marcheṡe, ch'u l'axeva rizevüu carche sustanza in riparaziun dai franzexi, a nu l'era ciü vista cuscì forte<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 137-138}}</ref> Intu detagliu, doppu de l'ucüpaziun militære u paiże u l'è feniu inta [[Repübbrica Piemuntese|Repübbrica Piemunteṡe]] e numà che du [[1801]] u l'è passou aa Ligüre, dund'u l'era u terzu cumün du cantun de Löa, inta giüriṡdiziun de Curumbu<ref>{{Çitta lìbbro|outô=AA. VV.|tìtolo=Costituzione della Repubblica ligure (1802)|url=https://books.google.com/books?id=lpBlIJbiu2oC|ànno=1802|editô=Stamperia Nazionale Strada Giulia|çitæ=Żena|léngoa=IT|p=156}}</ref>. Du [[1805]], insemme au restu da Ligüria, u l'è ducca feniu aa [[Fransa|Franza]], intu cantun de Löa du [[Dipartimentu de Muntenötte|dipartimentu de Muntenöcce]], tacou insemme au cumün de [[Carpe]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Gilbert Joseph Gaspard Chabrol de Volvic|outô2=Giovanni Assereto (a cüra de)|tìtolo=Statistica delle provincia di Savona, di Oneglia, di Acqui e di parte della provincia di Mondovì, che formavano il dipartimento di Montenotte|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0288644|ànno=Dixembre 1993 [1824]|editô=Cumün de Savuna|çitæ=Savuna|léngoa=IT|p=286|volùmme=Vul. I}}</ref>. ==== Dau regnu au dì d'ancöi ==== Tempu de pareggi agni u s'è dou recattu aa [[Gexa de Sant'Andrea (U Burgu, Barestin)|gexa]], scurzæ de quattru metri perché a periculu de derucæ, au [[Casté de Barestin|casté]], che alantù u l'ha pigliou e furme d'ancöi, e aa ciazza de l'[[Uratoriu de San Carlu (Barestin)|uratoriu]], dunde du [[1888]] u s'è tirou sciü [[A Fabbrica (Barestin)|a Frabbica]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 142-144}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 95-100}}</ref>. U travagliu ciü impurtante de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], ch'u l'ha portou a tante discusciui, u l'è stou chellu du stradun: u prugettu d'ina via ch'a liasse a [[Rivêa de Ponénte|Rivera]] cun [[Bardenèi|Bardenei]] u vegheva i dui percursci pe Barestin o pe Carpe, cu'u segundu ch'u l'era spunciou dau cumün de [[Tuiran|Türan]]. Se pe rivæ in Burmia, aa fin, u s'è zernüu a via de Carpe, u stradun fina a Türan u l'è stou avertu primma, scicumme che, quandu a pratica a s'era fermæ, i barestei i l'han tagliou ina nöcce tütte e urive ch'i l'era in sciu toccu fra Türan e Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 145-147}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 93-95}}</ref>. Cu'i danni du [[Teramottu de Dian du 1887|teremotu du 1887]], derucæ e canoniche, du [[1889]] u s'è frabicou a Cumüna e e scöre intu Burgu; de sti agni Barestin, cumme i ætri paixi de l'entrutera, u l'ha patiu ina forte emigraziun versu e [[Americhe]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 147-149}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XIII. Il terremoto dell'87'', pp. 101-102}}</ref>. [[Immaggine:Monuménto a-i Cadûti (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|miniatura|U munümentu ai cadüti de Barestin inte tütte e guære, rangiou du [[1997]]]] Cun regiu decretu du 23 de marzu du [[1905]] u paiże de [[Carpe]], che dau [[1869]] u l'era fraziun de Barestin, u l'è passou au cumün de Türan, tirou lì dau prugettu d'in stradun ch'u ghe passasse. Cu'u [[XX secolo|Növezentu]] u l'è nasciüu fina de asuciaziui, ch'i sun vegnüe u centru da vitta du paiże: fra ste lì u gh'è stou a Cungregaziun de Caritæ (du [[1909]]), a Sucietæ de asegüraziun in sciu bestiamme ([[1912]]) e, doppu da guæra, a Seziun Cumbatenti e a Sucietæ Filarmonica de Santa Cecilia, ciü che i növi statüi di fradelli. Tempu du [[Primma Goæra Mondiâ|'15-'18]], Barestin u l'ha patiu pareggi morti in guæra, cun tante de sò gente ch'i l'era sutt'ae arme cumme surdattu, artiglié, arpin o bersaglié. Inta [[Segonda Guæra Mondiâ|Segunda Guæra]] u paiże u l'è rivou a tostu u duggiu da pupulaziun, cun tütte e gente ch'i gh'era vegnüe a stæ daa [[Rivêa de Ponénte|Rivera]] pe'a puira di bumbardamenti, cumme [[Bumbardamentu de Tuiran|chellu de Türan]] du [[1944]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 166-171}}</ref>. Sübitu passou a guæra, dau [[1949]], u gh'è stou ina serie de apariziui da Madonna a ina figliöra de Bergalla, nu ricunusciüe daa Gexa ma ch'i l'han tirou tante gente a Barestin, ai 5 d'ogni meṡe. Pe'a preghera, du [[1953]] u s'è inaugürou [[Santuæriu de Munte Cruxe (Barestin)|ina capella]] da vixin au [[Forte di Dui Frei (Barestin)|forte di Dui Frei]], in sce l'[[Arexea]]. A l'ürtimu, pe'u vegnì peżżu de luzze che da seculi i curpiva u Burgu, cun decretu di 9 d'avrì du [[1953]] u s'è cumandou u sò abandun, cu'e ciü tante cà növe, cuscì cumme a [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|gexa növa de Sant'Andrea]], ch'i l'han truvou de postu au Pöżżu e longu a pruvinciæle. U Burgu veggiu, ben ch'u se secce pensou ciü vote de sarværu, u l'è restou pe'u ciü in abandun e u l'è feniu du tüttu in ruvina<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XXII. Addio vecchio Borgo'', pp. 174-181}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XXXII. Una speranza per il vecchio Borgo'', pp. 267-272; ''XXXIII. Il Pizzo Ciresa e i "Sacri Monti"'', pp. 279-285}}</ref>. Barestin, dau [[1973]] ai 31 de dixembre du [[2008]], u l'ha facciu parte da [[Cumünitè muntâna "Pollupice"|Cumünitæ muntæna "Pollupice"]], pe pöi passæ fina du [[2011]] inta [[Cumünitè muntâna "Punente Savunese"|Cumünitæ muntæna "Punente Savuneṡe"]]<ref>{{Çitta web|url=http://www.federalismi.it/ApplOpenFilePDF.cfm?artid=10598&dpath=document&dfile=15072008190233.pdf&content=LIGURIA,+L.R.+n.+24/2008,Disciplina+di+riordino+delle+comunit%C3%A0+montane,+disposizioni+per+lo+sviluppo+della+cooperazione+intercomunale+e+norme+a+favore+dei+piccoli+comuni+-++-++-+|tìtolo=Legge Regionale n° 24 del 4 luglio 2008|léngoa=IT|vìxita=2026-03-03}}</ref>. Dau 4 de dixembre du [[2014]] aa primma du [[2015]] u l'ha facciu parte de l'[[Uniun di cumüi da Rivera de Parme e de Urive]]. === Scimbuli === ;Stemma [[File:Balestrino-Stemma.svg|link=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Balestrino-Stemma.svg|bordo|192x192px|destra]]{{Çitaçión|Truncou: intu primmu d'argentu, au leun de neiru, ch'u g'ha ina balestra blö, ch'u a tegne pe l'ercu cu'a zampa senetra de davanti e pe'u legnu cu'a zampa davanti de driccia; intu segundu de russu, au castellu iṡulou, d'oru, mürou e serou de neiru, facciu de due ture, cun barcui de neiru e trei merli aa guelfa, tacæ insemme daa curtina de müraglia, senza de merli. I paramenti a l'in giru i sun da Cumün.|3=Troncato: nel primo di argento, al leone di nero, munito di balestra di azzurro, di cui afferra con la zampa anteriore sinistra l'arco e con la zampa anteriore destra il fusto; nel secondo di rosso, al castello isolato, d'oro, murato e chiuso di nero, esso castello formato da due torri, finestrate di nero, merlate alla guelfa di tre, riunite dalla cortina di muro, priva di merli. Ornamenti esteriori da Comune.<ref name="Araldica Civica">{{Çitta web|url=https://www.araldicacivica.it/comune/balestrino/|tìtolo=Balestrino|léngoa=IT|vìxita=2026-03-20}}</ref>|lingua=IT}} U stemma, cuscì cumme u gunfarun, u l'è stou cuncessu cun decretu du prescidente da Repübbrica du 4 d'arvì du [[1990]]<ref name="Araldica Civica" /><ref>{{Çitta web|url=http://dati.acs.beniculturali.it/comuni/comuni.printDetail.html?4987|tìtolo=Balestrino|outô=Archivio Centrale dello Stato|léngoa=IT|vìxita=2026-03-20}}</ref>. == Abitanti == === Evuluziun demugrafica === {{Demografia/Balestrìn}} === Minuranze fureste === Dandu amentu a l'[[ISTAT]], au 31 de dixembre du 2024 a Barestin i ghe sun 21 reṡidenti furesti<ref>{{Çitta web|url=https://demo.istat.it/app/?i=P03&a=2024|tìtolo=Bilancio demografico popolazione straniera al 31 dicembre 2024|léngoa=IT|vìxita=2026-02-13}}</ref>. === Cugnommi ciü difüxi === I cugnommi ciü difüxi a Barestin i sun: ''Panizza'' (Panizza), ''Rosso'' (Russu), ''Richero'' (Riché), ''Ronco'' (Runcu) e ''Pastorino'' (Pastürin)<ref>{{Çitta web|url=https://www.cognomix.it/classifiche-cognomi-regioni-province-comuni.php|tìtolo=I cugnommi ciü difüxi cumün pe cumün, Barestin|léngoa=IT|vìxita=2024-04-11}}</ref>. === Persune ligæ cun Barestin === * Adolfo Panizzi (Barestin, 24 de nuvembre du [[1876]] - Munte Ortigara, [[1917]]), magiù di Arpin decurou cun quattru medaglie au varù militære<ref>{{Çitta web|url=https://www.chieracostui.com/costui/docs/search/schedaoltre.asp?ID=10300|tìtolo=Adolfo Panizzi|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Francesco Ronco (Barestin, 3 de dixembre du [[1894]] - [[Tuiran|Türan]], 9 de nuvembre du [[1978]]), ommu d'arme e generæle<ref>{{Çitta web|url=https://www.edizionihelicon.it/index.php/catalogo-completo/autori/category/93-ronco-francesco|tìtolo=Ronco Francesco|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Antonino Ronco ([[Piaçensa|Piacenza]], 4 de żenæ du [[1925]] - [[Zena|Żena]], 16 de mażżu [[2019]]), giurnalista e storicu<ref>{{Çitta web|url=https://www.visitgenoa.it/it/antonino-ronco-giornalista-e-storico-100-anni-dalla-nascita|tìtolo=Antonino Ronco giornalista e storico a 100 anni dalla nascita|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Giuseppe Richero (Barestin, 11 de lügliu du [[1929]] - [[Romma|Rumma]], marzu du [[2021]]), generæle di carabinei<ref>{{Çitta web|url=https://www.lastampa.it/savona/2021/03/30/news/lutto-a-balestrino-morto-il-generale-dei-carabinieri-giuseppe-richero-1.40090066/|tìtolo=Lutto a Balestrino: morto il generale dei carabinieri Giuseppe Richero|outô=Valeria Pretari|dæta=30 marzu 2021|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Lino Panizza Richero (Barestin, 14 de żenæ du [[1945]]), vescu de Carabayllo<ref>{{Çitta web|url=https://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bpanric.html|tìtolo=Bishop Lino Panizza Richero, O.F.M. Cap.|léngoa=EN|vìxita=2026-04-02}}</ref>. == Posti de interesse == === Architetüre religiuṡe === <gallery mode="packed" widths="150" heights="150"> Gêxa de Sant'Andrìa (U Pözzu, Barestìn)-Faciâ.jpg|A gexa növa de Sant'Andrea Balestrino-ruderi chiesa Sant'Andrea1.jpg|Sant'Andrea au Burgu Uatòiu de San Carlu (U Burgu, Barestìn) 02.jpg|L'uratoriu de San Carlu Capeletta de Sant'Antôniu (Cuneu, Barestìn) 03.jpg|Sant'Antognu au Cugnu Capélla de Sant'Apulônia (Bergàlla, Barestin) 02.jpg|Sant'Apulonia de Bergalla Santoâio de Mónte Crôxe (Barestìn) - vìsta da-o Péuzzo Grànde (1).jpg|Munte Cruxe dai Dui Frei </gallery> * [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|Gexa növa de Sant'Andrea]]: a l'è a gexa növa da parocchia de Barestin, tiræ sciü au Pöżżu fra u [[1956]] e u [[1960]] doppu che U Burgu, cu'a gexa veggia, u l'è feniu in abandun. A sò strutüra a l'è muderna, cu'ina cianta a öttu læti e, in scia driccia, a g'ha in ætu campanin a tré facce. De drentu u gh'è cunservou pareggi aredi e opere d'arte ch'i se truvæva inta gexa du Burgu, cun quaddri e atai ch'i sun pe'u ciü du [[XVII secolo|Seizentu]] e du [[XVIII secolo|Settezentu]]<ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20679/|tìtolo=Chiesa di Sant'Andrea|léngoa=IT|vìxita=2026-03-23}}</ref><ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Andrea nel Borgo'', pp. 116-117}}</ref>. * Gexa veggia de Sant'Andrea: intu Burgu, a l'è stæ a gexa da parocchia fin'a che u s'è duvüu seræra pe'u periculu che e luzze i a derucasse cu'u paiże. Sta gexa a l'è stæ faccia, fra u [[1618]] e u [[1624]], au postu d'ina capella du marcheṡe e grazzie a ina dunaziun di frei De Negri, di banchei in [[Spagna]] ch'i ne vegniva da Barestin. De drentu a g'ha ina cianta a retangulu, cun dui nicci ch'i fianca l'atæ grossu e due capelle pe parte inte müraglie longu i fianchi da gexa. A l'è cuerta da ina vota a butte, cu'u teitu ch'u l'è facciu de ciappe d'abain. Ataccu aa gexa u gh'è u campanin, in scia senestra, e a sagrestia, ciü a levante<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Andrea nel Borgo'', pp. 85-89}}</ref>. * Gexa de San Żorżu: intu campusantu, a l'è a gexa ciü antiga de Barestin, faccia a l'imprinzippiu du [[XIV secolo|Trexentu]] pe vuruntè di [[Abasia de San Pêru in Varatella|fratti benedetin de San Peru]]. Sede da parocchia fina du [[1632]], a l'è de güstu rumanicu, cu'ina cianta a retangulu e, in scia driccia, in bassu campanin squadrou. De drentu u se tröva i resti de pitüre du Trexentu, che pe ina parte i se semeglia strecciu a chelle de San Niculò a [[Bardenèi|Bardenei]] e pe l'ætra ai travagli di pitui piemuntexi in te l'Ingaunia, da metæ de stu seculu<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di San Giorgio campestre'', pp. 64-85}}</ref>. * Uratoriu da Santiscima Nunsiæ: u l'è l'uratoriu di fradelli de Barestin che, pe'a sò intitulaziun, i u fan cunusce fina cumme uratoriu de San Carlu. U l'è stou custruiu du [[1741]] int'in scitu cuncessu dau marcheṡe e u l'è pigliou a sò furma d'ancöi cun di travagli ch'i sun andai avanti fina aa fin de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]. U g'ha ina cianta a öttu læti, cuerta da ina vota a veira e cun due capelle ch'i se dröve in sci fianchi; inte chella in scia driccia u se tröva l'atæ de San Veran, ch'u ne vene daa catedræle d'Arbenga<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Oratorio della SS. Annunziata (o di San Carlo)'', pp. 125-142}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20678/|tìtolo=Oratorio di San Carlo|léngoa=IT|vìxita=2026-03-24}}</ref>. * Gexa de Sant'Apulonia: a l'è a capella da burgæ de Bergalla, dund'a l'è stæ faccia au postu de chella, ciü antiga, de San Calocceru, ch'a l'era üna de ciü veggie da valæ. A capella, tiræ sciü passou a primma metæ du [[XVI secolo|Zinquezentu]], de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]] a l'ha pigliou e sò furme d'ancöi, cu'ina cianta squadræ, in fundu reundu e poche decuraziui. L'atæ grossu, facciu tra u [[XVIII secolo|Settezentu]] e l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], u g'ha de daré ina ''Madonna cu'u Bambin e Sant'Apulonia'', de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]; inta müraglia in scia senestra u se dröve pe contru u nicciu da Madonna de Lurde<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Santa Apollonia'', pp. 118-125}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20677/|tìtolo=Cappella di Sant'Apollonia|léngoa=IT|vìxita=2026-03-25}}</ref>. * Gexa de Sant'Antognu: a se tröva au Cugnu, tiræ sciü tempu du [[1672]] au postu d'ina custruziun ciü antiga, cu'in atæ ch'u l'è di primmi du [[XVIII secolo|Settezentu]], dau paliottu cin de intarsci e cu'i stemmi di marchexi. Sta capella, ch'a l'era sutta patrunou de di Panizza, a g'ha in cianta a retangulu e faciæta a capanna; u campanin, in scia senestra, u g'ha in zimma in cupulin a zeulla. L'opera ciü impurtante ch'u se tröva inta capella a l'è u quaddru cun ''Sant'Antognu, a Madonna e San Giæxu'', dicciu du pitù [[Giuanni Maria Brüscu]]<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Antonio da Padova'', pp. 143-147}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/90357/|tìtolo=Cappella di Sant'Antonio|léngoa=IT|vìxita=2026-03-26}}</ref>. * Santuæriu de Munte Cruxe: dicciu ascì a Capeletta, u se tröva in sce [[l'Arexea]], tirou sciü fra u [[1951]] e u [[1953]] intu scitu de apariziui du [[1949]]. Ricunusciüu daa diocexi cumme scitu de preghera du [[1991]], inti agni u l'è stou ṡlargou fin'ae strutüre d'ancöi. A capella picenina intu centru du santuæriu a g'ha ina cianta a retangulu cu'in portiu de davanti, cu'u fundu reundu e ina vota a butte ch'a a cröve. De d'ætu a l'atæ u se dröve in nicciu ch'u g'ha drentu ina statua da Madonna<ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/90358/|tìtolo=Santuario di Monte Croce|léngoa=IT}}</ref>. === Architetüre civili === <gallery mode="packed" widths="150" heights="150"> Balestrino-ruderi2.jpg|A Ciazza du Burgu cu'u Pilun e, a fiancu de stu lì, u Tribünæ U pilun (U Burgu, Barestin) 01.jpg|Detagliu du Pilun A Fàbrica (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (8).jpg|Vista da Frabica Fontànn-a da Còlla (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|A funtæna da Colla </gallery> * L'Uspiæ: intu Burgu u se truvæva, fina du [[XVI secolo|Zinquezentu]], in uspiæ pe'i pelegrin, ch'u gh'axeva ina camera cun dui letti. Ciü o menu au tempu da vixita du [[Niccolò Mascardi|Mascardi]], du [[1585]], u s'è custruiu u protiru in zimma au purtæ, dund'i se vegghe i resti d'ina pitüra cu'u Segnù<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', pp. 47-49}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''L'Ospitale'', p. 20}}</ref>. * A Caṡetta: sta custruziun, inta parte de levante du Burgu, a l'è stæ u primmu uratoriu di fradelli de Barestin, dedicou aa Madonna de Marzu. De drentu u g'ha de pitüre ch'i marcæva pe annu fina u [[1474]] ma, cu'a custruziun de chellu au Puntettu, u l'è passou du [[1735]] a l'Opera de l'Uspiæ di Poveri, ch'a u l'ha facciu issæ d'in cian. St'uspiæ u l'ha serou inta segunda metæ de l'Öttuzentu, pe vegnì a l'ürtimu due cà privæ<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', pp. 46-48}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Oratorio vecchio dei Disciplinanti - poi ospedale'', p. 18; ''Da oratorio dei Disciplinanti a ospedale dei Poveri'', p. 19}}</ref>. * U Tribünæ: u tribünæ du marcheṡou u se truvæva int'in palazziu du Burgu, ætu trei ciai e cu'u stemma di Du Carettu in scia faciæta. Facciu pe vuruntæ du marcheṡe Gio Antognu e serou avanti du [[1736]], intu cian interou u gh'axeva e prexui e, au cian teren, u ghe duxeva esse l'archiviu. A parte ciü aa vista de sta custruziun a l'è u cuscì dicciu Pilun, ina strutüra cu'ina punta a cupula ch'a l'era a fundaziun da furca dund'u se pendeva i cundanai a morte e ch'a funziunæva fina cumme strümentu pe'a turtüra du "strosciu"<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Il Tribunale col Pilone'', pp. 10, 15}}</ref>. * U Palazziu: u l'è ina custruziun intu Burgu che, tra u [[XVIII secolo|Settezentu]] e u [[XX secolo|Növezentu]], a l'ha funziunou cumme Cumüna de Barestin, che primma a gh'axeva de sede intu Tribünæ, e dapöi u s'è bugiou lì fina l'aministraziun da giüstizia. Pe'i danni facci dai franzexi in Casté, cumme ch'u l'è turnou a Barestin u marcheṡe u l'ha duverou stu palazziu cumme sò rexidenza, avanti de dæru indaré aa Cumünitæ, ch'a g'ha tegnüu e scöre fina du [[1887]].<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Il Palazzo'', pp. 9-10}}</ref> * A Frabica: u gran cumplessu da Frabica u se tröva au Puntettu, faciou in sciu stradun, e u se cumpune de dui corpi longhi, mesci in paralelu e cu'in curtì intu meżżu. Pe'u primmu u s'è tirou sciü u corpu de daré, dund'u gh'era e scuderie e a fenera, cumisciunou dau marcheṡe cu'e sustanze da riparaziun di franzexi. A manega de davanti, dund'u gh'era e cà di serventi e in'ætra fenera, a l'è pe contru du [[1888]], de prugettu de l'inṡegné Ravioli<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Antiche Scuderie del marchese'', pp. 62-64}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Le scuderie o la Fabbrica'', pp. 3-4}}</ref>. * Funtæna da Colla: sta funtæna a se tröva a munte du Burgu, in scia colla dund'i passæva e vie pe'e ætre fraziui. A l'existeva fina du [[XVII secolo|Seizentu]], tantu ch'a l'era pitüræ int'in quaddru du [[Benardu Raibadu|Bernardu Raibadu]] du [[1630]], cu'u sò teitu che alantù u l'axeva due aive. De doppu u s'è custruiu u lavaù ch'u gh'è dapè<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''L'Ospitale'', p. 1}}</ref>. * Murin e gumbu de Canteraina: u gran cumplessu du gumbu e murin de Canteraina u g'ha de urigine ch'i sun du bellu antighe, tantu ch'u l'è menzünou fina int'in attu du [[1295]], dunde i cunti Bæva i l'han vendüu aa Cumünitæ de Barestin. U gumbu u se carateriżża pe in ætu portiu in scia faciæta, dund'i se fermæva i cæri pe descariæ e urive, e de drentu u g'ha in gran camerun, dund'i se faxeva tütti i travagli pe fære vegnì öriu<ref name=":3" /><ref name=":4" />. * Ponte de la Utra: u ponte de la Utra u traversa u [[Rian du Ponte]], che da stu lì u piglia de nomme, ciü in bassu du Burgu, versu i sciti de la Utra, ai pei de [[L'Arexea (Barestin)|l'Arexea]]. U l'è stou facciu in scia via ch'a mena versu de [[Tuiran|Türan]], inta segunda metæ du [[XVII secolo|Seizentu]], tantu ch'a l'è l'opera pübblica ciü antiga da valæ<ref name=":3">{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', p. 49}}</ref>. === Architetüre militæri === {{Seçión vêua}} == Ecunumia == {{Çitaçión|[...] E gente i sun forti, de carattere carmu, e ciamæ a l'agricultüra.|Goffrado Casalis, ''Dizionario [...] degli stati di S.M. il re di Sardegna'', 1834<ref name="Casalis" />|[...] Gli abitanti sono robusti, d'indole quieta, ed inclinati alla agricoltura.|lingua=IT}}L'ativitæ ciü impurtante pe Barestin a l'è de longu stæ a curtivaziun da tæra, ben che i sciti intu sò teritoriu i nu secce fra i ciü boi da valæ. E primme infurmaziui de detagliu in sce cundiziui de vitta di barestei i ne vene dau stüddiu cumandou dau [[Dipartimentu de Muntenötte|prefettu de Muntenöcce]], u [[Gaspard de Chabrol]], a l'imprinzippiu de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]. De chelli tempi u se dixe che, ben che a tæra a fusse gramma, u se sciurtiva a fæ au meximu abastanza de vin e d'öriu, ciü che essighe de bandie dund'u se tagliæva de legne da föu o da custruziun, viagiæ versu a Marina<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Gilbert Joseph Gaspard Chabrol de Volvic|outô2=Giovanni Assereto (a cüra de)|tìtolo=Statistica delle provincia di Savona, di Oneglia, di Acqui e di parte della provincia di Mondovì, che formavano il dipartimento di Montenotte|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0288644|ànno=Dixembre 1993 [1824]|editô=Cumün de Savuna|çitæ=Savuna|léngoa=IT|p=286|volùmme=Vul. I}}</ref>. Du [[1834]] u [[Goffredo Casalis|Casalis]] u scrive che dai campi de Barestin u se chegliva gran, orżu, legümmi, urive, üa e de l'ætra früta, sciben che int'ina meṡüra ch'a nu bastæva che pe trei mexi l'annu, mentre intu [[Rian du Ponte]] u gh'era paregge anghille<ref name="Casalis">{{Çitta lìbbro|outô=Goffredo Casalis|tìtolo=Dizionario geografico, storico, statistico, commerciale degli stati di S. M. il re di Sardegna|url=https://www.google.com/books/edition/Dizionario_geografico_storico_statistico/BGcPAAAAYAAJ?hl=it&gbpv=1&pg=PA33|ànno=1834|editô=G. Maspero librajo e Cassone Marzorati Vercellotti tipografi|çitæ=Türin|léngoa=IT|p=33|volùmme=Vul. II}}</ref>. Ciü che a curtivaziun da tæra, u l'era ben impurtante fina l'alevamentu, pe tantu ch'u permeteva de vende di furmaggi, du bitiru e da læna, cuscì da vagnæ quarche sustanza cu'i cumerci. Intu detagliu, intu meṡe de żenæ du [[1846]] a Barestin u gh'era 241 vacche, 65 fra æxi e mü, 109 pegure e 374 cræve<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Luigi de Bartolomeis|tìtolo=Notizie topografiche e statistiche sugli Stati Sardi|url=https://books.google.com/books?id=xAUrKIDNlR0C&pg=PA1270|ànno=1847|editô=Tipografia Chirio e Mina|çitæ=Türin|léngoa=IT|p=1270}}</ref>. Fra e ativitæ d'ætru genere u gh'era ancù de gumbi e de murin, cumme chellu de Canteraina, ch'u l'existeva armenu dau [[XIII secolo|Duxentu]], e chellu du Murinæ<ref name=":4">{{Çitta|Ronco, 2009|''XVII. Le opere e i giorni'', pp. 130-132}}</ref><ref>{{Çitta|Gallea & Lertora, 2005|''I vecchi mulini'', pp. 38-39}}</ref>; ciü che ina frabbica picenina de savun daré de l'uratoriu, fenia derucæ quand'u s'è inciu a ciazza<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', p. 144}}</ref>. == Cultüra == === Istruziun === ;Bibliuteche U cumün de Barestin u g'ha de bibliuteca, inandiæ du [[1988]] cumme Bibliuteca Civica e, au dì d'ancöi, intitulæ aa Maria Ferrua Testore. A bibliuteca de Barestin a g'ha ina culeziun de 6.750 ünitæ inte tüttu e a l'è parte du scistema da valæ du Varatella, insemme a chelle de [[Buinzan|Buizan]], [[Tuiran|Türan]] e [[U Burghettu (Santu Spiritu)|U Burghettu]]<ref>{{Çitta web|url=https://anagrafe.iccu.sbn.it/isil/IT-SV0009|tìtolo=Biblioteca civica "Maria Ferrua Testore"|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. === Parlæ de Barestin === {{Seçión vêua}} == Manifestaziui == * ''Balestrino Unplugged'': manifestaziun de müxica de ciü generi che, dau [[2012]], a l'è inandiæ inta Frabbica, intu meṡe de lügliu<ref>{{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/balestrinounplugged/|tìtolo=Balestrino Unplugged|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. * ''Storica Sagra di Balestrino'': a l'è a sægra ciü impurtante ch'a se tegne ancù a Barestin, faccia tütti i agni d'austu e cun da müxica dau vivu<ref>{{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/storica-sagra-di-balestrino/|tìtolo=Storica Sagra di Balestrino|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. == Feste e fere == {{Seçión vêua}} == Aministraziun == === Scindichi de Barestin === [[File:Palàçio do Comùn (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|miniatura|A cumüna de Barestin]] {{ComuniAmminPrecTitolo|var-perîodo=Periudu|var-prìmmo çitadìn=Primmu citadin|var-partîo=Partiu|var-càrega=Carega|var-nòtte=Notte}} {{ComuniAmminPrec|1945|1946|Francesco Richero||[[Scindico|Scindicu]]|<ref name="Scindichi">{{Çitta|Ronco, 2000|''XXII. Addio vecchio Borgo'', p. 183}}</ref>}} {{ComuniAmminPrec|1946|1951|Luigi Ronco||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1951|1956|Alfredo Scrivano||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1956|1960|Angelo Pastorino||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1960|1960|Luigi Richero||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1960|1970|Leone Damiano||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1970|1972|Luigi Saturno||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1972|1973|Bernardino Zavattaro||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1973|1983|Carlo De Francesco||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1983|5 d'avrì du 1990|Pietro Beccaria|[[Democraçîa Cristiann-a|DC]]|[[Scindico|Scindicu]]|<ref name="Scindichi" /><ref group="n.">U s'è dimesciu daa carega</ref>}} {{ComuniAmminPrec|5 d'avrì du 1990|7 de żügnu du 1993|Carlo Ismarro|DC|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|7 de żügnu du 1993|28 d'avrì du 1997|Carlo Ismarro|[[Partîo Popolâre Italiàn (1994)|PPI]]|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|28 d'avrì du 1997|14 de mażżu du 2001|Carlo Ismarro|PPI|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|14 de mażżu du 2001|30 de mażżu du 2006|Ubaldo Pastorino|lista civica|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|30 de mażżu du 2006|16 de mażżu du 2011|Italo Panizza|lista civica|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|16 de mażżu du 2011|6 de żügnu du 2016|Gabriella Ismarro|"Un futuro per Balestrino"<br />(lista civica)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|6 de żügnu du 2016|4 d'utubre du 2021|Gabriella Ismarro|"Un futuro per Balestrino"<br />(lista civica)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|4 d'utubre du 2021|''in carega''|Stefano Saturno|"Balestrino oggi"<br />(lista civica de centru-driccia)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrecFine}} == Vie de cumünicaziun == === Stradde === Au dì d'ancöi a stradda ciü impurtante de Barestin a l'è u sò stradun, spartiu fra a [[Stradda pruvinciæle 34 Türan-Barestin|pruvinciæle 34]], che dau Pöżżu a cæra fina in [[Tuiran|Türan]], e a [[Stradda pruvinciæle 44 Barestin-Castrevegliu|pruvinciæle 44]], che de de lì a va avanti pe [[Veserxe]] e [[Castrevegliu]]. U stradun pe Türan u l'è stou facciu aa fin de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], passou tanti agni de discusciui scicumme ch'u sareva duvüu muntæ fina in [[Burmia (valä)|Burmia]], cu'i travagli ch'i sun partii quandu e gente de Barestiin i l'ha tagliou ina nöcce tütte e urive ch'u gh'era in sciu percursu du prugettu, tempu ch'u l'era tüttu blucou<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 146-147}}</ref>. Pe feniru u gh'è usciüu ancù ina chinṡena d'agni, cu'i travagli ch'i l'han tacou d'intu Burgu pe caræ in żü de de lì<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 93-95}}</ref>. == Notte == ;Notte au testu <references group="n." /> ;Notte bibliugrafiche <references responsive="" /> == Bibliugrafia == * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Ronco|tìtolo=Balestrino: una valle, un feudo, una civiltà|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0513213|ànno=Lügliu 2000|editô=De Ferrari Editore|çitæ=Żena|léngoa=IT|cid=Ronco, 2000}} * {{Çitta lìbbro|outô=Francesco Gallea|outô2=Eugenio Lertora|tìtolo=Balestrino. Il Castello e le sue Borgate|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA19934|ànno=Nuvembre 2005|editô=Tipolitografia Natgraf|çitæ=Löa|léngoa=IT|cid=Gallea & Lertora, 2005|ISBN=978-88-7172-299-3}} * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Ronco|tìtolo=Un paese tra due secoli. Storie, vita e leggende balestrinesi|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/LIG0460182|ànno=Lügliu 2009|editô=De Ferrari Editore|çitæ=Żena|léngoa=IT|cid=Ronco, 2009|ISBN=978-88-6405-084-3}} * {{Çitta lìbbro|outô=Pierluigi Bogliorio|tìtolo=I Balestrinesi e i Marchesi Del Carretto: vicissitudini e liti|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA33584|ànno=2010|editô=Tipolitografia F.lli Stalla|çitæ=Arbenga|léngoa=IT|cid=Bogliorio, 2010}} * {{Çitta lìbbro|outô=Associazione Amici del Borgo|tìtolo=Balestrino. Osservazioni, storia e segreti|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA34707|ànno=2011|editô=Edizioni del Delfino Moro|çitæ=Arbenga|léngoa=IT|cid=Amici del Borgo, 2011}} * {{Çitta lìbbro|outô=Associazione Amici del Borgo|tìtolo=Un percorso nel vecchio borgo di Balestrino|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/LIG0140513|ànno=s.d|editô=s.e.|çitæ=Barestin|léngoa=IT|cid=Amici del Borgo}} == Ætri prugetti == {{Interprogetto}} == Liammi de föra == * {{Çitta web|url=https://www.comune.balestrino.sv.it/|tìtolo=Scitu du cumün|outô=Cumün de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-03-04}} * {{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/|tìtolo=Scitu türisticu|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-03-04}} * {{Çitta web|url=https://balestrino-api.municipiumapp.it/s3/483/allegati/sito/edilizia_urbanistica/piano_recupero_borgo_antico_balestrino/e5_relazione-generale_rev-22-05-15.pdf|tìtolo=Piano di Recupero del Borgo antico di Balestrino|outô=Enrico Zunino|dæta=2015-05-22|léngoa=IT|cid=Zunino, 2015|vìxita=2024-04-07}} {{Comûni da Provinsa de Sann-a}} {{Contròllo de outoritæ}} [[Categorîa:Barestìn| ]] 6lyjjxpub7g66hyk1mk7zlvvf9e817b 268754 268753 2026-04-02T18:55:01Z N.Longo 12052 /* Stradde */ + 268754 wikitext text/x-wiki {{Arbenganese|variànte=, inta varietæ barestea|càngio variànte=Sta pagina chi a l'è scriccia in '''[[Dialettu arbenganese|arbenganeṡe]]'''}} {{Divisione amministrativa |Nome = Barestin |Panorama = Balestrino - panorama.jpg |Didascalia = <div style="text-align:center;">Panuramma du Burgu</div> |Tipo = [[Comun|cumün]] |Stato = ITA |Grado amministrativo = 3 |Divisione amm grado 1 = Ligüria |Divisione amm grado 2 = Savuna |Amministratore locale = Stefano Saturno |Partito = lista civica de centru-driccia "Balestrino oggi" |Data elezione = 4-12-2021 |Abitanti = 532 |Note abitanti = [https://demo.istat.it/app/?a=2023&i=D7B Varù Istat] - Pupulaziun reṡidente ai 31 d'utubre du 2023. |Aggiornamento abitanti = 31-10-2023 |Sottodivisioni = Bergalla, U Burgu, U Cugnu, U Pöżżu<ref name=":1" /> |Divisioni confinanti = [[Castrevegliu]], [[Cixan]], [[Tuiran|Türan]], [[U Sejô|U Zeriæ]], [[Süccaellu|Züccarellu]] |Zona sismica = 3 |Gradi giorno = 2190 |Nome abitanti = Barestei<br />Barestinolli <small>(in [[Carpe]])</small> |Patrono = [[Andrîa (apòstolo)|Sant'Andrea]] |Festivo = [[30 novénbre|30 de nuvembre]] |Mappa = Map of comune of Balestrino (province of Savona, region Liguria, Italy).svg |Didascalia mappa = Puṡiziun du cumün de Barestin inta pruvincia de Savuna }} '''Barestin'''{{#tag:ref|Dicciu {{IPA|[bareʃ'tiŋ]|lij}}; {{IPA|[bares'tiŋ]|lij}} a [[Tuiran|Türan]] e in [[Carpe]]; {{IPA|[baɹεʃ'tiŋ]|lij}} in [[Èrli|Erli]] e a [[Castrevegliu]], ''Bæistrìn'' a [[Löa]] e a[[U Burghettu (Santu Spiritu)|u Burghettu]], ''Baestìn'' a[[U Sejô|u Zeriæ]] e inti Pregiai, ''Balèstrìn'' in [[Dialettu arbenganese|arbenganeṡe d'Arbenga]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Angelo Gastaldi|tìtolo=De tüttu in po'|ànno=1996|editô=Edizioni del Delfino Moro|çitæ=Arbenga|léngoa=LIJ, IT|p=120|capìtolo=Nummi de sittè, paisi e lucalitè}}</ref>, ''Balestrìn'' o ''Barestrìn'' in [[Lengoa zeneize|żeneṡe]], [[Dialettu savuneize|savuneṡe]] e versu [[Finô|Finæ]]|group=n.}} (''Balestrino'' in [[Léngoa italiànn-a|italian]]) u l'è in [[Comun|cumün]] [[Liguria|ligüre]] da [[Pruvincia de Sann-a|pruvincia de Savuna]] ch'u g'ha ina pupulaziun de 532 abitanti (au 31 d'utubre du 2023)<ref name="template divisione amministrativa-abitanti" />. == Geugrafia == <gallery mode="packed" widths="250" heights="150"> Mónte de Sàn Pê (Toiràn) - vìsta do Péuzzo Grànde.jpg|L'[[Arexea]] miræ dau [[Munte de San Pêru|Munte de San Peru]] Ròcca Ciàn de Proéi (Castrevêgio) - vìsta da-o Péuzzo Grànde (1).jpg|[[Rocca de Cian de Prai|Cian de Prai]] dai Dui Frei, cu'[[Rocca Barbena|a Rocca]] de daré Mónte de Sàn Pê (Toiràn) - vìsta do Péuzzo de l'Àrpe.jpg|L'[[Pöżżu de l'Arpe|Arpe de Barestin]] miræ d'in San Peru Còlla de Balestrìn - vìsta (6).jpg|A [[Colla de Barestin]] </gallery> U cumün de Barestin u se tröva inte l'entrutæra da [[Rivêa de Ponénte|Rivera de Punente]], a ciü o menu 7 chilometri dau [[Mâ Ligure|mæ]], int'ina valle lateræle de [[Valle du Varatella|chella du Varatella]], traversæ dau [[Rian du Ponte]]<ref group="n.">A Türan cunusciüu cumme Rian de Baresciun</ref>, e p'ina parte ascì inte chella du [[Rian de Carpe]], cu'ina superfice ch'a riva a 11,26&nbsp;km² in tüttu<ref>{{Çitta|Zunino, 2015|p. 12}}</ref>. A valle de Barestin a l'è seræ sciü træi fianchi da cadene de munti ch'i sun intu grüppu du [[Munte Carmu de Löa|Munte Carmu]]: a cresta ciü æta a l'è chella ch'a cæra żü da[[Rocca Barbena|a Rocca]] e, rivæ inte tære de Barestin aa [[Rocca de Cian de Prai]] (827&nbsp;m), a passa pe a [[Rocca Cüraira]] (721&nbsp;m), a [[Colla de Barestin]] (660&nbsp;m) e l'Arexea (o Erexea, 813&nbsp;m), pe rivæ au cunfin cun Türan, de dunde a cæra żü fina a[[U Burghettu (Santu Spiritu)|u Burghettu]], in curispundenza de [[Munte Aü]] (748&nbsp;m) e a Punta Bareste. Da pöi, i ghe sun ancù i munti ciü bassi ch'i særa u valun a nord, cu'a cresta che da Cian de Prai a se ṡvilüppa versu levante passandu pe u [[Pöżżu de l'Arpe]] (614&nbsp;m) e u [[Pöżżu de Barestin]] (539&nbsp;m), cu'ina diramaziun a nord inti scögli di Spettari e du [[Bæzu Mercöiru]] (491&nbsp;m)<ref>{{Çitta|Zunino, 2015|p. 13}}</ref><ref name=":0">{{Çitta|Gallea & Lertora, 2005|pp. 10-11}}</ref>. I riai du valun i sun mesci grossu moddu de traversu au Rian du Ponte, tantu ch'i l'han scavou e rive di munti au reundu cun de furme ch'i se ripete, dae zotte ciü ṡvilüpæ intu fiancu au sciuriu, dund'u gh'è u paiże. Intu teritoriu de Barestin u ghe nasce ascì di riai ch'i cæra versu nord pe fenì intu Rian de Carpe o inta [[Scciumêa Varatella|Varatella]], cumme u Rian da Funtæna Grossa, chellu de Caranche e chellu de l'Uriva<ref name=":0" /><ref>{{Çitta|Zunino, 2015|pp. 12-13}}</ref>. === Fraziui e burgæ === <gallery mode="packed" widths="250" heights="150"> Bergàlla (Barestìn)-Panuràmma.jpg|Panuramma de Bergalla Suttæna, l'antigu Vilæru O Cùnio (Barestìn) - vìsta da-o Péuzzo Grànde.jpg|Panuramma du Cugnu dai Dui Frei Barestìn-Panuràmma du Pözzu daa SP44.jpg|Panuramma du Pöżżu Sruan e Suttan Balestrino - panorama.jpg|Panuramma du Burgu </gallery> U cumün de Barestin u se cumpune de quattru fraziui, de lucalitæ recunusciüe dau sò statütu e de burgæ tostu sparie da Fasciöra e du Fussou<ref name=":1" />. In particulæ, da munte a valle, e quattru fraziui de Barestin i sun chelle de: * Bergalla (''Bergalla''): a fraziun ciü a munte, a l'è furmæ dae burgæ de Bergalla Suttæna e Sruæna, spartie intu meżżu dau stradun pe [[Castrevegliu]]. A burgæ de sutta, antigamente diccia Vilæru, a se tröva intu scitu dund'i se tacca e due vie ch'i traversa a valæ e a s'è ṡvilüpæ int'ina furma a prumuntoriu; chella Sruæna a l'è int'in cian srua au stradun e a se preṡenta cumm'ina riga de cà mescie in parallelu aa via. In curispundenza du stradun a gh'è ascì a capella da burgæ, intitulæ a Sant'Apulonia<ref name=":2">{{Çitta|Zunino, 2015|p. 16}}</ref>. * U Cugnu (''Cuneo'', in antigu ''Conio''): fraziun mescia a meżża costa, appena sutta au stradun, a s'è ṡvilüpæ a valle da via veggia pe Bergalla, in sci fianchi d'in rizö perpendiculære a sta lì ch'u cæra żü pe i campi sutta ae cà, facciu ch'u g'ha dou ina furma alungæ versu u bassu. A capella du Cugnu, ch'a se tröva ciü a punente, a l'è dedicæ a Sant'Antoniu<ref name=":2" />. * U Pöżżu (''Poggio''): a zinquezentu metri a munte du Burgu, u l'è spartiu inte due burgæ du Pöżżu Suttan e du Pöżżu Sruan, destacæ dau stradun che chi u piglia u camin da via veggia. U Pöżżu Suttan, ciü picenin, u se tröva in zimma a in briccu e u l'è liou aa via da valle da l'antigu rizö da Muntaella; a burgæ sruæna a l'è pe contru ciü ṡvilüpæ, cu'e sò cà ch'i se tröva in sci dui fianchi da via Piemunte, ch'a munta versu l'Arpe de traversu au stradun. Intu Pöżżu, cresciüu du bellu cun l'abandun du Burgu, a gh'è a [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|gexa növa de Sant'Andria]], a parocchia de Barestin<ref name=":2" />. * U Burgu (''Borgo''): sede da cumüna e fraziun ciü impurtante primma de l'abandun da sò parte veggia, a l'è custruia au reundu d'in bæzu dund'u gh'è, in scia zimma, u casté di marchexi de Barestin. Intu burgu veggiu, in ruvina, i se tröva ancù di ætri edifizzi storici, cumme a gexa veggia de Sant'Andria, u Tribunæ, l'Uspiæ e, dau stradun, l'uratoriu de San Carlu e a Frabbica<ref name=":2" />. === Cunfin === U cumün de Barestin u g'ha di cunfin cun chellu de [[Tuiran|Türan]] a nord e a levante, cu'[[U Sejô|u Zeriæ]] a süd-est, [[Cixan]] a süd, [[Süccaellu|Züccarellu]] a süd-ovest e [[Castrevegliu]] a punente<ref name=":1">{{Çitta web|url=https://dait.interno.gov.it/documenti/statuti/statuto-comune-sv-balestrino.pdf|tìtolo=Statuto|outô=Cumüna de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2024-04-07}}</ref>. == Storia == === Urigine du nomme === U nomme de Barestin u g'ha de urigine ch'i nu sun ben ciaire: pe'u [[Nino Lamboglia]] u ghe sereva a stessa raixe de chella di tuponimi, ciütostu vixin, de [[Baresciun]], burgæ de [[Tuiran|Türan]], e de Barestre, scitu inte chellu cumün. Sti sciti, cuscì cumme pe'u ''mons Balista'' mensünou inta [[Rivêa de Levànte|Rivera de Levante]] fina dau [[Titu Liviu]], pe'u studiuṡu i sereva ducca da liæ au [[Lèngoa ligure antiga|ligüre antigu]] ''bala'', "muntagna"<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', p. 26}}</ref>. In'ætra pruposta a vegghe de contru l'urigine du nomme intu latin ''ballista'', balestra, da liæ aa preṡenza d'ina furtificaziun in sciu bæzu du Casté. Stu scitu, dutou de bareste e barestei ai tempi di rumai o ancù inte l'etæ de meżżu<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', pp. 25-26}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', p. 17}}</ref>, u l'avereva ducca dou u nomme au ''Burgus Plebis'', U Burgu, ch'u gh'è nasciüu dapè inti seculi de doppu. Cumme pröa de stu facciu u ghe sereva fina u nomme de sò gente, ch'i sun dicce propriu i barestei<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 21}}</ref>. === Preistoria === Di tempi da preistoria, inta valæ de Barestin u s'è truvou numà che ina testimunianza, ina prea verde de 10 citti ch'a l'è stæ lauræ pe vegnì ina lamma da picozza, d'ancöi cunservæ inti maṡaghin da [[Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio per la Liguria|Suvrintendenza]], che però u nu se sà de preciṡu de che tæna a ne sciorte. Ben ch'u manche de pröe següre, cumme intu restu [[Valle du Varatella|da Varatella]] e tæne i sun stæ de prubabile a cà de primme gente ch'i staxeva inte sti sciti. Fra de ste lì, u ghe pureva ben esse a [[Tæna da Bösa]], faciæ in sciu [[Rian du Ponte]] sutt'au Burgu, dunde pe'a tradiziun u ghe sereva stou de gente fin'aa fin de l'[[Etæ de Mëzo|etæ de meżżu]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo I. Caverne e dintorni'', pp. 15-16, 19}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', p. 15}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 13}}</ref>. === Antighitæ === Passou a [[Guère rumàn-lìgü(r)i|cunquista rumæna]] de tære di [[Ingauni]] du [[181 a.C.|181 primma de Cristu]], u nu gh'è væri de testimunianze de sta növa duminaziun. D'intu teritoriu de Barestin u ne vene numà che ina munea, de l'etæ du [[Neron|Nerun]], descuerta du [[1885]] mentre ch'u se traciæva u stradun, nu væri distante dae tumbe rumæne in scia Cruxæ, intu cumün de Türan. U l'è puscibile, ma u manca de pröe següre, che ai tempi di rumai u ghe fusse żà ina furtificaziun, in ''[[oppidum]]'', in zimma au bæzu du Casté, cuscì cumme a preṡenza d'ina via ch'a traversasse stu valun, pe muntæ versu [[Castrevegliu]] o in [[Burmia (valä)|Burmia]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo II. Romani di passaggio'', pp. 20-24}}</ref>. === Etæ de meżżu === Ancù pe tanti seculi i manca de menziui e de testimunianze da Barestin; de prubabile sti sciti i l'era de l'[[Abasia de San Pêru in Varatella|abazia de San Peru]], dunai ai [[Órdine de Sàn Benéito|benedetin]] ch'i ghe staxeva, pe'a tradiziun da ''[[Crunaca de San Peru|Cronaca de San Peru]]'', dau [[Carlomagno|Carlu Magnu]] inte l'[[VIII secolo|VIII seculu]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''Capitolo IV. Santi, monaci e imperatori'', pp. 33-35}}</ref>. Segundu a tradiziun, a primma burgæ intu teritoriu de Barestin a sereva stæ chella da Fasciöra, au dì d'ancöi abandunæ, e cun sta lì a dev'esse cumenzæ a custruziun de primme fasce au fundu du valun, in sce rive de l'[[Arexea]] e longu u [[rian du Ponte]], cuscì cumme du primmu ponte ch'u g'ha dou de nomme<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''II. Le prime case'', pp. 18-19}}</ref>. De doppu da Fasciöra u dev'esse nasciüu a burgæ du Fussou, turna ciü bassa de chelle d'ancöi, dund'u se ghe tröva fina i resti d'ina capeletta, diccia de San Moru, che forscia a l'è stæ u primmu scitu sæcru du paiże<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 21}}</ref>. Fra e custruziui ancù dueræ, üna de ciü antighe a l'è a [[Gexa de San Żorżu (Barestin)|gexa de San Żorżu]], ch'a ne vegnereva daa primma metæ du [[XIV secolo|Trexentu]], quand'i l'han tiræ sciü au postu d'ina gexa ciü antiga. A [[Gexa de Sant'Apulonia (Barestin)|gexa de Sant'Apulonia]], faccia au postu de üna dedicæ a [[San Calòcciu de Brescia|San Calocceru]], a g'ha turna de urigine ciütostu antighe, cu'a sò puṡiziun inta burgæ de Bergalla, in scia via pe [[Castrevegliu]] e vixina ae ruvine che a tradiziun a dixe du casté di Bæva. I cunti Bæva i sun stai i primmi scignuri ch'u se cunusce pe Barestin, vasalli di [[Marchesau de Clavesana|marchexi de Claveṡæna]] e ch'i l'axeva pigliou ascì u postu di benedetin de San Peru. U pæ che sta famiglia a ne vegnisse dau [[Piemonte|Piemunte]], dund'i l'era forscia parenti cu'i Rubaldin de [[Garesce]], e i sun menzunai pe'a primma vota int'in attu du 27 d'austu du [[1295]], dund'i l'han vendüu gumbu e murin de Canteraina aa Cumünitæ de Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''V. Torri e campanili'', pp. 38-40}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', pp. 21-22}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 13}}</ref>. Pe de questiui, de sti tempi u s'è rivou a marcæ i cunfin de Barestin versu [[Rocca Barbena|a Rocca]], cu'in papé du [[1302]] ch'u mette in ciairu i termi fra [[Süccaellu|Züccarellu]], [[Castrevegliu]] e Barestin pe'i sciti de Carpenè, dunde Barestin u rivæva ai ''[[Rian de Carpe|fossati Lavagnino e Carpio]]'' e fina in scia zimma da Rocca<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 54-56}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 15}}</ref>. U duminiu di Bæva e di muneghi de San Peru u l'era però feniu in criṡi e, pe sta raxun lì, a l'è vegnüa de longu ciü impurtante a preṡenza da famiglia di [[Du Carettu (famìa)|Du Carettu]], che ai primmi du Trexentu a l'ha rizevüu in quartu du feudu. De ciü, du [[1361]], a marcheṡa [[Venezia Du Carettu]], scignura de [[Bardenèi|Bardenei]], a mesciu pæxe int'ina ratella tra i fratti da [[Certussa de Tuiran|Certussa]] e i türanin propriu d'intu ''castrum'' de Barestin, segnu ch'a ghe vantæva di diritti. Cun attu du 20 de setembre du [[1410]], i Bæva i l'han vendüu ina parte di sò diritti ai Du Carettu, e u [[Carlu I Du Carettu|Carlu I de Züccarellu]] u l'è dicciu pe'a primma vota scignuru de Barestin. Inte st'attu lì, doppu ch'u l'axeva catou tære e ommi dai Bæva, pe fæse ben vegghe u l'axeva ṡbasciou e roide da quattru a trei dì. Ai 29 d'utubre du [[1422]] u Carlu I u l'ha catou ascì a villa de Bergalla, ch'a l'era ancù di Bæva, e u l'ha turna facciu de cuncesciui ae sò gente, cumme acurdæghe u dirittu de druvì di furni pe'u pan, ciü tardi cunfermou ai 20 de żenæ du [[1485]]. I Bæva, ch'i s'era tegnüi ancù carche dirittu e di ommi, i l'han feniu pe venderi au [[Carlu II Du Carettu|Carlu II]] ai 20 de setembre du [[1450]], ch'u l'è ducca vegnüu l'ünicu scignuru da valæ<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 53-55}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', p. 26}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', pp. 14}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 14}}</ref>. A ogni moddu, Bergalla a nu l'era ciü a primma villa de Barestin pe impurtanza, scicumme che a l'in giru du ''castrum'', żà du [[1302]], u gh'è menziunou u ''burgus plebis'', ch'u l'è cresciüu ancù de ciü cumme che i Du Carettu i l'han zernüu cumme sede da sò duminaziun<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', pp. 54-55}}</ref>. === Etæ muderna === U ricunuscimentu au guernu di [[Du Carettu (famìa)|Du Carettu]], che fina du [[1503]] i l'han cunfermou e cunvenziui cu'i Bæva, u l'è rivou cu'a sò investitüra a scignuri de Barestin da parte de l'imperatù [[Mascimiliàn I d'Asbùrgo|Mascimilian]], faccia ai 16 de mażżu du [[1509]]. A l'imprinzippiu sta valæ a l'era sutta au [[Marchesàu de Süccaellu|marcheṡe de Züccarellu]], l'[[Antognu II Du Carettu|Antognu II]], ma quand'u l'è mortu, du [[1545]], u l'ha spartiu i sò pusedimenti fra i dui figli, cu'u [[Pirru II Du Carettu|Pirru II]] ch'u l'è cuscì vegnüu u primmu [[Marchesau de Barestin|marcheṡe de Barestin]], ciü che cun-scignuru de [[Bardenèi|Bardenei]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VII. La castellana di Zuccarello'', p. 55}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''III. Dal Burgus al Castrum'', pp. 26-27}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 16}}</ref>. U növu scignuru u l'ha ducca spunciou i gran travagli pe'u [[Casté de Barestin|casté]], facciu in zimma au bæzu du veggiu ''castrum'' a cumenzæ da in bandu du [[1515]], dund'u se cumandæva ''mano et opera'' di barestei pe frabicæru. Sti travagli i sun andai avanti pe ciü de trent'agni e pe meżżu de paregge roide, tantu che du [[1559]], tempu de di ætri interventi au casté, e gente de Barestin i g'han facciu de cauṡa. Du restu, pe'a difeṡa du Burgu u gh'era ascì in giru de müraglie, furmæ in parte dae cà mæxime, ch'i se druviva inte de porte fiancæ da de cà a ture. E preteṡe du Pirru e di ætri interessi i l'han prestu purtou a de cuspiraziui, cu'u Carlu e u Giüliu, sò figli ch'u nu ricunusceva, che inta nöcce fra u 16 e u 17 de marzu i l'han cumandou l'ataccu au casté e l'asasciniu du paire, mazzou insemme aa maire di dui frei, a Catina Barla, e au Prosperu, ommu du marcheṡe<ref group="n.">Giovanni Berruto de [[Sêva|Zeva]], agente du marcheṡe, dicciu u Prosperu.</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''VIII. Dal Burgus al castrum'', pp. 59-60}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', p. 15}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Le origini del Marchesato di Balestrino'', p. 15; ''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', pp. 18-19}}</ref>. Mentre che a [[Repùbrica de Zena|Repübbrica de Żena]], a despetu de speranze di barestei e du Bartolomeo Anero, [[Pudesterìa da Prìa|pudestæ da Pria]], a nu l'axeva usciüu prufitæ de situaziun, u l'è rivou da [[Castrevegliu]] i ommi du [[Gio Bertumé Du Carettu]], frè du Pirru e marcheṡe de Züccarellu, insemme a di vuruntai d'Arbenga, cun sti trexentu armai ch'i l'han pigliou u casté e brüxou u Burgu. A villa de Bergalla a l'ha patiu ascì di danni, tantu che a sti tempi u remuntereva u derucamentu da Costa, ina burgæ picenina ataccu au casté di Bæva, e di sciti d'ina Schiva, du Puzzu e di Rivai. Mentre che e gente de Barestin i l'era scapæ a Türan u l'è rivou u Giüliu insemme au [[Gio Antognu Du Carettu]], erede legittimu, ch'u l'ha pigliou in man u paiże e cumandou in prucessu pe truvæ i asciascin, cuscì da turnæ a l'urdine<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''IX. "Idi di marzo" a Balestrino'', pp. 62-68}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''IV. La notte dei pugnali'', pp. 31-36}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', pp. 19-20}}</ref>. Ai 6 de żügnu u gh'è stou l'attu de suttumisciun di cappi de famiglie au növu scignuru, cu'a cumünitæ ch'a l'ha persu pareggi diritti in cangiu du perdun du marcheṡe. A ogni moddu, a minaccia di figli ilegittimi a nu l'era passæ, tantu che, de longu du [[1561]], i l'han atacou [[Bardenèi|Bardenei]] e pigliou u casté de Barestin cun l'agiüttu di ommi mandai dai [[Savöia (famìggia)|Savoia]], ch'i sun stai scurii dau Gio Antognu cun di surdatti ciamai au guernatù de [[Milan]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''X. Sottomissione e perdono'', pp. 70-73}}</ref><ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo II. I balestrinesi e i feudatari'', pp. 15-16}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Da Pirro II alla fine del secolo XVI'', p. 20}}</ref>. [[Immaggine:Matteo Vinzoni, Tipo geometrico di parte della Riviera di Ponente, 1750 (Balestrino).jpg|miniatura|Detagliu de Barestin in sciu ''Tipo Geometrico di Parte della Riviera di Ponente [...]'', travagliu du [[Matteo Vinzoni]] du [[1750]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Matteo Vinzoni|tìtolo=Tipo Geometrico di Parte della Riviera di Ponente [...]|ànno=Setembre 1750|editô=Archiviu de Statu de Zena|léngoa=IT}}</ref>]] A partì daa cunvenziun du [[1561]], du [[1592]] u gh'è stou in primmu cangiamentu ai statüi de Barestin, spartii inti dui libbri de leżże criminæli e civili<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XI. Convenzioni e statuti'', pp. 74-75}}</ref>. Daa fin du [[XVI secolo|Zinquezentu]] i ne vene i travagli pe'a [[Gexa de Sant'Andrea (U Burgu, Barestin)|gexa de Sant'Andrea]], faccia au postu d'ina capella ciü antiga, du marcheṡe. A gexa, tiræ sciü dau [[1594]] pe vuruntæ du marcheṡe [[Gio Enricu II Du Carettu|Gio Enricu II]], a l'è stæ faccia cun de sustanze di frei De Negri, banchei in [[Spagna]] ch'i ne vegniva da Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XII. I banchieri spagnoli'', pp. 85, 89}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo, 2011|''Il territorio del Marchesato nel secolo XVI'', p. 26; ''I De Negri'', pp. 37-41}}</ref>. Du [[XVII secolo|Seizentu]], a Barestin u nu gh'è capitou di gran remesci, che pe contru i l'han tucou u marcheṡou de Züccarellu, curpiu dae invaxui di piemuntexi<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIV. Rumori di guerra'', pp. 99-100}}</ref>. De impurtante, aa fin d'in longu prucessu in sciu pagamentu de decime aa gexa de Barestin, a cunvenziun du 6 de setembre du [[1728]] a l'ha ricunusciüu u destaccu cumpletu da cumünitæ de [[Carpe]], parte du mæximu feudu, da chella de Barestin, ch'a l'ha ducca cumenzou a numinæ di sò scindici e cunsegliei, mentre pe'a gexa a l'era parocchia pe sò cuntu dau [[1609]]<ref>{{Çitta|Bogliorio, 2010|''Capitolo III. I grandi e i piccoli avvenimenti del 1700'', pp. 21-23}}</ref>. A ogni moddu, pe'e cunseguenze da [[Goæra de sucescion polacca|guæra de sücesciun pulacca]], u marcheṡe de Barestin u l'è vegnüu in vasallu du ré de Sardegna, cumme i ætri pusedimenti de l'[[Sacro Impêo Roman|Imperu]] inta regiun. Passou carch'annu, du [[1754]] u gh'è stou u "Cunsegnamentu" da tære du marcheṡe [[Utavian Tumaxu Costa-Du Carettu|Utavian Tumaxu III]], che pe'u ciü u staxeva intu sò palazziu a [[Zena|Żena]], dund'u l'è feniu mazzou du [[1779]]. U növu marcheṡe [[Gio Enricu IV Du Carettu|Gio Enricu IV]], u s'è turna interesou a Barestin pe recampæ paregge tasce ch'i gh'era restæ e pe stu facciu, insemme ae tante questiui cu'u marcheṡe<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVI. Il consegnamento'', pp. 114, 118}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''V. Ottaviano il Magnifico'', p. 46; ''VI. Un altro marchese assassinato'', pp. 49-50}}</ref>, i barestei i sun stai ben cuntenti quandu, ai 21 d'avrì du [[1794]], u l'è rivou ina delegaziun de franzexi da [[Rivoluçion françeize|rivuluziun]], dund'u gh'era l'[[Antoine Christophe Saliceti]] e l'[[Augustin de Robespierre]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVII. Odio ai tiranni pace alle campagne'', p. 124}}</ref>. === Etæ cuntempuranea === ==== Tempu di franzexi ==== U dì de doppu, a Barestin u l'è rivou 2.500 surdatti, ch'i l'han pigliou casté e pruprietæ du marcheṡe, cunsciderou ommu piemunteṡe e ducca nemigu de guæra, pe pöi parti versu levante e cumbatte inta [[Primma bataggia de Degu|spediziun de Degu]]. De ciü, de ste parte u l'era rivou u [[Filippo Buonarroti]], ommu da rivuluziun giacubina, ch'u l'ha atacou u marcheṡe cumme tirannu e pigliou e difeṡe di barestei, cun di descursci e pruclammi apexi intu paiże. A ogni moddu, cu'u [[curpu de statu du 9 de termidoru|curpu de stætu du 9 de termidoru]] e a fin de pulitiche giacubine, u [[Gio Enricu IV Du Carettu|Gio Enricu IV]] u l'ha cumenzou in prucessu pe fæse ricunusce i sò diritti e i danni e, cun sentenza du 6 de żügnu du [[1795]], u s'è vistu dæ raxun<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVII. Odio ai tiranni pace alle campagne'', pp. 124-131}}</ref>. Inte l'estæ du [[1795]], scurii da [[Sann-a|Savuna]] dae armæ de l'[[Inpêro asbùrgico|imperu d'Austria]], i franzexi i sun turnæ versu a Barestin, cu'a cresta de l'[[Arexea]] ch'a l'era stæ zernüa dau generæle [[François Étienne de Kellermann|Kellermann]] cumme linea de difeṡa, a cuscì diccia "linea du Burghettu", prestu dutæ de trincee e furtificaziui. I austriaci, ch'i l'axeva ciantou lì de atacæ, i s'era fermai in sci [[Arsabecchi|Azabecchi]] e in scia senestra du [[Scciumêa Varatella|Varatella]], cun Barestin ch'u l'era feniu intu meżżu fra e due armæ e, pe in zertu tempu, föra di cumbatimenti, ben ch'u pativa e requiṡiziui di franzexi. Però, ai 19 de setembre, i austriaci i l'han pruou a passæ e linee di nemixi, senza sciurtighe, ma pigliandu pareggi sciti a Barestin, cumpreṡu u paiże, u [[Buchin du Sambüu|Sambüu]] e [[Cian de Prai]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 134-136}}</ref>. [[Immaggine:Battle of Loano.jpg|miniatura|[[Hippolyte Bellangé]], ''A bataglia de Löa'', [[1838]]. Quaddru cunservou au [[Müṡeu Massena]] de [[Nissa|Nizza]]]] Cu'u rivæ de l'invernu, segundu i üṡanze d'alantù, inta nöcce fra i 16 e i 17 de nuvembre i austriaci i l'han cumenzou a retiræse dae pustaziui ciü avanzæ, pe lasciæ a Barestin 500 ungherexi sutt'au capitagnu Redewen. I franzexi, ch'u gh'era rivou de pruviste, i l'han però atacou quandu ch'i se bugiæva cu'ina meżża bregà, pigliandu e Tære Gianche, u [[Munte Vardiöra|Guardiöra]] e u [[Buchin du Sambüu|Sambüu]], dund'i l'han catürou ina quarantena de prexunei e trei canui picenin. In ætru batagliun u l'è stou spediu a pigliæ dae spalle i surdatti ch'i gh'era in Casté, ma u l'è introu in cuntattu cu'ina culonna de austriaci ch'a ne vegniva dau [[U Castelâ (U Burghettu)|Castelæ]] e u l'ha avüu da retiræse p'avé feniu e muniziui. I franzexi i l'han ducca pigliou e ville de Bergalla, du Cugnu e du Pözzu, faxendughe 130 prexunei cruæti, mentre u Burgu e u [[Casté de Barestin|casté]], difeṡu dai ungherexi, u nu l'è caücciu, tantu che de nöcce, quandu che i primmi i se sun retirai in sce l'Arexea, u Redewen u l'ha facciu sciurtì i sò ommi e u l'è turnou dau restu de l'eṡercitu. Barestin u l'è ducca feniu tüttu au saccu di franzexi, ch'i l'han scciappou tütte e porte e dou föu a Bergalla, cun chinże abitanti mazzai fra Bergalla e U Burgu sciben che u ciü de gente u l'era sciurtiu a scapæ, spantiou fra [[Tuiran|Türan]], [[Löa]] e [[Buinzan|Buizan]]. Passou pareggi dì, ai 23 de nuvembre u l'è partiu u gran ataccu passou aa storia cumme a [[Bataja de Löa|bataglia de Löa]], e i franzexi i l'han lasciou Barestin, in ruvina, pe purtæse ciü a levante, in scia növa linea du frunte<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 136-139}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''VIII. Sei ore di morte'', pp. 59-71}}</ref>. De de lì, ben che cu'i cangi de duminatù, daa [[Repùbrica Lìgure|Repübbrica Ligüre]] a l'[[Prìmmo Inpêro françéize|Imperu franzeṡe]] e turna ai [[Savöia (famìggia)|Savoia]], a vitta a Barestin a nu l'è cangiæ væri, ben che l'auturitæ du marcheṡe, ch'u l'axeva rizevüu carche sustanza in riparaziun dai franzexi, a nu l'era ciü vista cuscì forte<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XVIII. La battaglia di Loano'', pp. 137-138}}</ref> Intu detagliu, doppu de l'ucüpaziun militære u paiże u l'è feniu inta [[Repübbrica Piemuntese|Repübbrica Piemunteṡe]] e numà che du [[1801]] u l'è passou aa Ligüre, dund'u l'era u terzu cumün du cantun de Löa, inta giüriṡdiziun de Curumbu<ref>{{Çitta lìbbro|outô=AA. VV.|tìtolo=Costituzione della Repubblica ligure (1802)|url=https://books.google.com/books?id=lpBlIJbiu2oC|ànno=1802|editô=Stamperia Nazionale Strada Giulia|çitæ=Żena|léngoa=IT|p=156}}</ref>. Du [[1805]], insemme au restu da Ligüria, u l'è ducca feniu aa [[Fransa|Franza]], intu cantun de Löa du [[Dipartimentu de Muntenötte|dipartimentu de Muntenöcce]], tacou insemme au cumün de [[Carpe]]<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Gilbert Joseph Gaspard Chabrol de Volvic|outô2=Giovanni Assereto (a cüra de)|tìtolo=Statistica delle provincia di Savona, di Oneglia, di Acqui e di parte della provincia di Mondovì, che formavano il dipartimento di Montenotte|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0288644|ànno=Dixembre 1993 [1824]|editô=Cumün de Savuna|çitæ=Savuna|léngoa=IT|p=286|volùmme=Vul. I}}</ref>. ==== Dau regnu au dì d'ancöi ==== Tempu de pareggi agni u s'è dou recattu aa [[Gexa de Sant'Andrea (U Burgu, Barestin)|gexa]], scurzæ de quattru metri perché a periculu de derucæ, au [[Casté de Barestin|casté]], che alantù u l'ha pigliou e furme d'ancöi, e aa ciazza de l'[[Uratoriu de San Carlu (Barestin)|uratoriu]], dunde du [[1888]] u s'è tirou sciü [[A Fabbrica (Barestin)|a Frabbica]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 142-144}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 95-100}}</ref>. U travagliu ciü impurtante de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], ch'u l'ha portou a tante discusciui, u l'è stou chellu du stradun: u prugettu d'ina via ch'a liasse a [[Rivêa de Ponénte|Rivera]] cun [[Bardenèi|Bardenei]] u vegheva i dui percursci pe Barestin o pe Carpe, cu'u segundu ch'u l'era spunciou dau cumün de [[Tuiran|Türan]]. Se pe rivæ in Burmia, aa fin, u s'è zernüu a via de Carpe, u stradun fina a Türan u l'è stou avertu primma, scicumme che, quandu a pratica a s'era fermæ, i barestei i l'han tagliou ina nöcce tütte e urive ch'i l'era in sciu toccu fra Türan e Barestin<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 145-147}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 93-95}}</ref>. Cu'i danni du [[Teramottu de Dian du 1887|teremotu du 1887]], derucæ e canoniche, du [[1889]] u s'è frabicou a Cumüna e e scöre intu Burgu; de sti agni Barestin, cumme i ætri paixi de l'entrutera, u l'ha patiu ina forte emigraziun versu e [[Americhe]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 147-149}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XIII. Il terremoto dell'87'', pp. 101-102}}</ref>. [[Immaggine:Monuménto a-i Cadûti (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|miniatura|U munümentu ai cadüti de Barestin inte tütte e guære, rangiou du [[1997]]]] Cun regiu decretu du 23 de marzu du [[1905]] u paiże de [[Carpe]], che dau [[1869]] u l'era fraziun de Barestin, u l'è passou au cumün de Türan, tirou lì dau prugettu d'in stradun ch'u ghe passasse. Cu'u [[XX secolo|Növezentu]] u l'è nasciüu fina de asuciaziui, ch'i sun vegnüe u centru da vitta du paiże: fra ste lì u gh'è stou a Cungregaziun de Caritæ (du [[1909]]), a Sucietæ de asegüraziun in sciu bestiamme ([[1912]]) e, doppu da guæra, a Seziun Cumbatenti e a Sucietæ Filarmonica de Santa Cecilia, ciü che i növi statüi di fradelli. Tempu du [[Primma Goæra Mondiâ|'15-'18]], Barestin u l'ha patiu pareggi morti in guæra, cun tante de sò gente ch'i l'era sutt'ae arme cumme surdattu, artiglié, arpin o bersaglié. Inta [[Segonda Guæra Mondiâ|Segunda Guæra]] u paiże u l'è rivou a tostu u duggiu da pupulaziun, cun tütte e gente ch'i gh'era vegnüe a stæ daa [[Rivêa de Ponénte|Rivera]] pe'a puira di bumbardamenti, cumme [[Bumbardamentu de Tuiran|chellu de Türan]] du [[1944]]<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 166-171}}</ref>. Sübitu passou a guæra, dau [[1949]], u gh'è stou ina serie de apariziui da Madonna a ina figliöra de Bergalla, nu ricunusciüe daa Gexa ma ch'i l'han tirou tante gente a Barestin, ai 5 d'ogni meṡe. Pe'a preghera, du [[1953]] u s'è inaugürou [[Santuæriu de Munte Cruxe (Barestin)|ina capella]] da vixin au [[Forte di Dui Frei (Barestin)|forte di Dui Frei]], in sce l'[[Arexea]]. A l'ürtimu, pe'u vegnì peżżu de luzze che da seculi i curpiva u Burgu, cun decretu di 9 d'avrì du [[1953]] u s'è cumandou u sò abandun, cu'e ciü tante cà növe, cuscì cumme a [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|gexa növa de Sant'Andrea]], ch'i l'han truvou de postu au Pöżżu e longu a pruvinciæle. U Burgu veggiu, ben ch'u se secce pensou ciü vote de sarværu, u l'è restou pe'u ciü in abandun e u l'è feniu du tüttu in ruvina<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XXII. Addio vecchio Borgo'', pp. 174-181}}</ref><ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XXXII. Una speranza per il vecchio Borgo'', pp. 267-272; ''XXXIII. Il Pizzo Ciresa e i "Sacri Monti"'', pp. 279-285}}</ref>. Barestin, dau [[1973]] ai 31 de dixembre du [[2008]], u l'ha facciu parte da [[Cumünitè muntâna "Pollupice"|Cumünitæ muntæna "Pollupice"]], pe pöi passæ fina du [[2011]] inta [[Cumünitè muntâna "Punente Savunese"|Cumünitæ muntæna "Punente Savuneṡe"]]<ref>{{Çitta web|url=http://www.federalismi.it/ApplOpenFilePDF.cfm?artid=10598&dpath=document&dfile=15072008190233.pdf&content=LIGURIA,+L.R.+n.+24/2008,Disciplina+di+riordino+delle+comunit%C3%A0+montane,+disposizioni+per+lo+sviluppo+della+cooperazione+intercomunale+e+norme+a+favore+dei+piccoli+comuni+-++-++-+|tìtolo=Legge Regionale n° 24 del 4 luglio 2008|léngoa=IT|vìxita=2026-03-03}}</ref>. Dau 4 de dixembre du [[2014]] aa primma du [[2015]] u l'ha facciu parte de l'[[Uniun di cumüi da Rivera de Parme e de Urive]]. === Scimbuli === ;Stemma [[File:Balestrino-Stemma.svg|link=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Balestrino-Stemma.svg|bordo|192x192px|destra]]{{Çitaçión|Truncou: intu primmu d'argentu, au leun de neiru, ch'u g'ha ina balestra blö, ch'u a tegne pe l'ercu cu'a zampa senetra de davanti e pe'u legnu cu'a zampa davanti de driccia; intu segundu de russu, au castellu iṡulou, d'oru, mürou e serou de neiru, facciu de due ture, cun barcui de neiru e trei merli aa guelfa, tacæ insemme daa curtina de müraglia, senza de merli. I paramenti a l'in giru i sun da Cumün.|3=Troncato: nel primo di argento, al leone di nero, munito di balestra di azzurro, di cui afferra con la zampa anteriore sinistra l'arco e con la zampa anteriore destra il fusto; nel secondo di rosso, al castello isolato, d'oro, murato e chiuso di nero, esso castello formato da due torri, finestrate di nero, merlate alla guelfa di tre, riunite dalla cortina di muro, priva di merli. Ornamenti esteriori da Comune.<ref name="Araldica Civica">{{Çitta web|url=https://www.araldicacivica.it/comune/balestrino/|tìtolo=Balestrino|léngoa=IT|vìxita=2026-03-20}}</ref>|lingua=IT}} U stemma, cuscì cumme u gunfarun, u l'è stou cuncessu cun decretu du prescidente da Repübbrica du 4 d'arvì du [[1990]]<ref name="Araldica Civica" /><ref>{{Çitta web|url=http://dati.acs.beniculturali.it/comuni/comuni.printDetail.html?4987|tìtolo=Balestrino|outô=Archivio Centrale dello Stato|léngoa=IT|vìxita=2026-03-20}}</ref>. == Abitanti == === Evuluziun demugrafica === {{Demografia/Balestrìn}} === Minuranze fureste === Dandu amentu a l'[[ISTAT]], au 31 de dixembre du 2024 a Barestin i ghe sun 21 reṡidenti furesti<ref>{{Çitta web|url=https://demo.istat.it/app/?i=P03&a=2024|tìtolo=Bilancio demografico popolazione straniera al 31 dicembre 2024|léngoa=IT|vìxita=2026-02-13}}</ref>. === Cugnommi ciü difüxi === I cugnommi ciü difüxi a Barestin i sun: ''Panizza'' (Panizza), ''Rosso'' (Russu), ''Richero'' (Riché), ''Ronco'' (Runcu) e ''Pastorino'' (Pastürin)<ref>{{Çitta web|url=https://www.cognomix.it/classifiche-cognomi-regioni-province-comuni.php|tìtolo=I cugnommi ciü difüxi cumün pe cumün, Barestin|léngoa=IT|vìxita=2024-04-11}}</ref>. === Persune ligæ cun Barestin === * Adolfo Panizzi (Barestin, 24 de nuvembre du [[1876]] - Munte Ortigara, [[1917]]), magiù di Arpin decurou cun quattru medaglie au varù militære<ref>{{Çitta web|url=https://www.chieracostui.com/costui/docs/search/schedaoltre.asp?ID=10300|tìtolo=Adolfo Panizzi|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Francesco Ronco (Barestin, 3 de dixembre du [[1894]] - [[Tuiran|Türan]], 9 de nuvembre du [[1978]]), ommu d'arme e generæle<ref>{{Çitta web|url=https://www.edizionihelicon.it/index.php/catalogo-completo/autori/category/93-ronco-francesco|tìtolo=Ronco Francesco|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Antonino Ronco ([[Piaçensa|Piacenza]], 4 de żenæ du [[1925]] - [[Zena|Żena]], 16 de mażżu [[2019]]), giurnalista e storicu<ref>{{Çitta web|url=https://www.visitgenoa.it/it/antonino-ronco-giornalista-e-storico-100-anni-dalla-nascita|tìtolo=Antonino Ronco giornalista e storico a 100 anni dalla nascita|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Giuseppe Richero (Barestin, 11 de lügliu du [[1929]] - [[Romma|Rumma]], marzu du [[2021]]), generæle di carabinei<ref>{{Çitta web|url=https://www.lastampa.it/savona/2021/03/30/news/lutto-a-balestrino-morto-il-generale-dei-carabinieri-giuseppe-richero-1.40090066/|tìtolo=Lutto a Balestrino: morto il generale dei carabinieri Giuseppe Richero|outô=Valeria Pretari|dæta=30 marzu 2021|léngoa=IT|vìxita=2026-04-02}}</ref>. * Lino Panizza Richero (Barestin, 14 de żenæ du [[1945]]), vescu de Carabayllo<ref>{{Çitta web|url=https://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bpanric.html|tìtolo=Bishop Lino Panizza Richero, O.F.M. Cap.|léngoa=EN|vìxita=2026-04-02}}</ref>. == Posti de interesse == === Architetüre religiuṡe === <gallery mode="packed" widths="150" heights="150"> Gêxa de Sant'Andrìa (U Pözzu, Barestìn)-Faciâ.jpg|A gexa növa de Sant'Andrea Balestrino-ruderi chiesa Sant'Andrea1.jpg|Sant'Andrea au Burgu Uatòiu de San Carlu (U Burgu, Barestìn) 02.jpg|L'uratoriu de San Carlu Capeletta de Sant'Antôniu (Cuneu, Barestìn) 03.jpg|Sant'Antognu au Cugnu Capélla de Sant'Apulônia (Bergàlla, Barestin) 02.jpg|Sant'Apulonia de Bergalla Santoâio de Mónte Crôxe (Barestìn) - vìsta da-o Péuzzo Grànde (1).jpg|Munte Cruxe dai Dui Frei </gallery> * [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)|Gexa növa de Sant'Andrea]]: a l'è a gexa növa da parocchia de Barestin, tiræ sciü au Pöżżu fra u [[1956]] e u [[1960]] doppu che U Burgu, cu'a gexa veggia, u l'è feniu in abandun. A sò strutüra a l'è muderna, cu'ina cianta a öttu læti e, in scia driccia, a g'ha in ætu campanin a tré facce. De drentu u gh'è cunservou pareggi aredi e opere d'arte ch'i se truvæva inta gexa du Burgu, cun quaddri e atai ch'i sun pe'u ciü du [[XVII secolo|Seizentu]] e du [[XVIII secolo|Settezentu]]<ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20679/|tìtolo=Chiesa di Sant'Andrea|léngoa=IT|vìxita=2026-03-23}}</ref><ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Andrea nel Borgo'', pp. 116-117}}</ref>. * Gexa veggia de Sant'Andrea: intu Burgu, a l'è stæ a gexa da parocchia fin'a che u s'è duvüu seræra pe'u periculu che e luzze i a derucasse cu'u paiże. Sta gexa a l'è stæ faccia, fra u [[1618]] e u [[1624]], au postu d'ina capella du marcheṡe e grazzie a ina dunaziun di frei De Negri, di banchei in [[Spagna]] ch'i ne vegniva da Barestin. De drentu a g'ha ina cianta a retangulu, cun dui nicci ch'i fianca l'atæ grossu e due capelle pe parte inte müraglie longu i fianchi da gexa. A l'è cuerta da ina vota a butte, cu'u teitu ch'u l'è facciu de ciappe d'abain. Ataccu aa gexa u gh'è u campanin, in scia senestra, e a sagrestia, ciü a levante<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Andrea nel Borgo'', pp. 85-89}}</ref>. * Gexa de San Żorżu: intu campusantu, a l'è a gexa ciü antiga de Barestin, faccia a l'imprinzippiu du [[XIV secolo|Trexentu]] pe vuruntè di [[Abasia de San Pêru in Varatella|fratti benedetin de San Peru]]. Sede da parocchia fina du [[1632]], a l'è de güstu rumanicu, cu'ina cianta a retangulu e, in scia driccia, in bassu campanin squadrou. De drentu u se tröva i resti de pitüre du Trexentu, che pe ina parte i se semeglia strecciu a chelle de San Niculò a [[Bardenèi|Bardenei]] e pe l'ætra ai travagli di pitui piemuntexi in te l'Ingaunia, da metæ de stu seculu<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di San Giorgio campestre'', pp. 64-85}}</ref>. * Uratoriu da Santiscima Nunsiæ: u l'è l'uratoriu di fradelli de Barestin che, pe'a sò intitulaziun, i u fan cunusce fina cumme uratoriu de San Carlu. U l'è stou custruiu du [[1741]] int'in scitu cuncessu dau marcheṡe e u l'è pigliou a sò furma d'ancöi cun di travagli ch'i sun andai avanti fina aa fin de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]. U g'ha ina cianta a öttu læti, cuerta da ina vota a veira e cun due capelle ch'i se dröve in sci fianchi; inte chella in scia driccia u se tröva l'atæ de San Veran, ch'u ne vene daa catedræle d'Arbenga<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Oratorio della SS. Annunziata (o di San Carlo)'', pp. 125-142}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20678/|tìtolo=Oratorio di San Carlo|léngoa=IT|vìxita=2026-03-24}}</ref>. * Gexa de Sant'Apulonia: a l'è a capella da burgæ de Bergalla, dund'a l'è stæ faccia au postu de chella, ciü antiga, de San Calocceru, ch'a l'era üna de ciü veggie da valæ. A capella, tiræ sciü passou a primma metæ du [[XVI secolo|Zinquezentu]], de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]] a l'ha pigliou e sò furme d'ancöi, cu'ina cianta squadræ, in fundu reundu e poche decuraziui. L'atæ grossu, facciu tra u [[XVIII secolo|Settezentu]] e l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], u g'ha de daré ina ''Madonna cu'u Bambin e Sant'Apulonia'', de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]; inta müraglia in scia senestra u se dröve pe contru u nicciu da Madonna de Lurde<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Santa Apollonia'', pp. 118-125}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/20677/|tìtolo=Cappella di Sant'Apollonia|léngoa=IT|vìxita=2026-03-25}}</ref>. * Gexa de Sant'Antognu: a se tröva au Cugnu, tiræ sciü tempu du [[1672]] au postu d'ina custruziun ciü antiga, cu'in atæ ch'u l'è di primmi du [[XVIII secolo|Settezentu]], dau paliottu cin de intarsci e cu'i stemmi di marchexi. Sta capella, ch'a l'era sutta patrunou de di Panizza, a g'ha in cianta a retangulu e faciæta a capanna; u campanin, in scia senestra, u g'ha in zimma in cupulin a zeulla. L'opera ciü impurtante ch'u se tröva inta capella a l'è u quaddru cun ''Sant'Antognu, a Madonna e San Giæxu'', dicciu du pitù [[Giuanni Maria Brüscu]]<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Chiesa di Sant'Antonio da Padova'', pp. 143-147}}</ref><ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/90357/|tìtolo=Cappella di Sant'Antonio|léngoa=IT|vìxita=2026-03-26}}</ref>. * Santuæriu de Munte Cruxe: dicciu ascì a Capeletta, u se tröva in sce [[l'Arexea]], tirou sciü fra u [[1951]] e u [[1953]] intu scitu de apariziui du [[1949]]. Ricunusciüu daa diocexi cumme scitu de preghera du [[1991]], inti agni u l'è stou ṡlargou fin'ae strutüre d'ancöi. A capella picenina intu centru du santuæriu a g'ha ina cianta a retangulu cu'in portiu de davanti, cu'u fundu reundu e ina vota a butte ch'a a cröve. De d'ætu a l'atæ u se dröve in nicciu ch'u g'ha drentu ina statua da Madonna<ref>{{Çitta web|url=https://www.beweb.chiesacattolica.it/edificidiculto/edificio/90358/|tìtolo=Santuario di Monte Croce|léngoa=IT}}</ref>. === Architetüre civili === <gallery mode="packed" widths="150" heights="150"> Balestrino-ruderi2.jpg|A Ciazza du Burgu cu'u Pilun e, a fiancu de stu lì, u Tribünæ U pilun (U Burgu, Barestin) 01.jpg|Detagliu du Pilun A Fàbrica (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (8).jpg|Vista da Frabica Fontànn-a da Còlla (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|A funtæna da Colla </gallery> * L'Uspiæ: intu Burgu u se truvæva, fina du [[XVI secolo|Zinquezentu]], in uspiæ pe'i pelegrin, ch'u gh'axeva ina camera cun dui letti. Ciü o menu au tempu da vixita du [[Niccolò Mascardi|Mascardi]], du [[1585]], u s'è custruiu u protiru in zimma au purtæ, dund'i se vegghe i resti d'ina pitüra cu'u Segnù<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', pp. 47-49}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''L'Ospitale'', p. 20}}</ref>. * A Caṡetta: sta custruziun, inta parte de levante du Burgu, a l'è stæ u primmu uratoriu di fradelli de Barestin, dedicou aa Madonna de Marzu. De drentu u g'ha de pitüre ch'i marcæva pe annu fina u [[1474]] ma, cu'a custruziun de chellu au Puntettu, u l'è passou du [[1735]] a l'Opera de l'Uspiæ di Poveri, ch'a u l'ha facciu issæ d'in cian. St'uspiæ u l'ha serou inta segunda metæ de l'Öttuzentu, pe vegnì a l'ürtimu due cà privæ<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', pp. 46-48}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Oratorio vecchio dei Disciplinanti - poi ospedale'', p. 18; ''Da oratorio dei Disciplinanti a ospedale dei Poveri'', p. 19}}</ref>. * U Tribünæ: u tribünæ du marcheṡou u se truvæva int'in palazziu du Burgu, ætu trei ciai e cu'u stemma di Du Carettu in scia faciæta. Facciu pe vuruntæ du marcheṡe Gio Antognu e serou avanti du [[1736]], intu cian interou u gh'axeva e prexui e, au cian teren, u ghe duxeva esse l'archiviu. A parte ciü aa vista de sta custruziun a l'è u cuscì dicciu Pilun, ina strutüra cu'ina punta a cupula ch'a l'era a fundaziun da furca dund'u se pendeva i cundanai a morte e ch'a funziunæva fina cumme strümentu pe'a turtüra du "strosciu"<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Il Tribunale col Pilone'', pp. 10, 15}}</ref>. * U Palazziu: u l'è ina custruziun intu Burgu che, tra u [[XVIII secolo|Settezentu]] e u [[XX secolo|Növezentu]], a l'ha funziunou cumme Cumüna de Barestin, che primma a gh'axeva de sede intu Tribünæ, e dapöi u s'è bugiou lì fina l'aministraziun da giüstizia. Pe'i danni facci dai franzexi in Casté, cumme ch'u l'è turnou a Barestin u marcheṡe u l'ha duverou stu palazziu cumme sò rexidenza, avanti de dæru indaré aa Cumünitæ, ch'a g'ha tegnüu e scöre fina du [[1887]].<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Il Palazzo'', pp. 9-10}}</ref> * A Frabica: u gran cumplessu da Frabica u se tröva au Puntettu, faciou in sciu stradun, e u se cumpune de dui corpi longhi, mesci in paralelu e cu'in curtì intu meżżu. Pe'u primmu u s'è tirou sciü u corpu de daré, dund'u gh'era e scuderie e a fenera, cumisciunou dau marcheṡe cu'e sustanze da riparaziun di franzexi. A manega de davanti, dund'u gh'era e cà di serventi e in'ætra fenera, a l'è pe contru du [[1888]], de prugettu de l'inṡegné Ravioli<ref>{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Antiche Scuderie del marchese'', pp. 62-64}}</ref><ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''Le scuderie o la Fabbrica'', pp. 3-4}}</ref>. * Funtæna da Colla: sta funtæna a se tröva a munte du Burgu, in scia colla dund'i passæva e vie pe'e ætre fraziui. A l'existeva fina du [[XVII secolo|Seizentu]], tantu ch'a l'era pitüræ int'in quaddru du [[Benardu Raibadu|Bernardu Raibadu]] du [[1630]], cu'u sò teitu che alantù u l'axeva due aive. De doppu u s'è custruiu u lavaù ch'u gh'è dapè<ref>{{Çitta|Amici del Borgo|''L'Ospitale'', p. 1}}</ref>. * Murin e gumbu de Canteraina: u gran cumplessu du gumbu e murin de Canteraina u g'ha de urigine ch'i sun du bellu antighe, tantu ch'u l'è menzünou fina int'in attu du [[1295]], dunde i cunti Bæva i l'han vendüu aa Cumünitæ de Barestin. U gumbu u se carateriżża pe in ætu portiu in scia faciæta, dund'i se fermæva i cæri pe descariæ e urive, e de drentu u g'ha in gran camerun, dund'i se faxeva tütti i travagli pe fære vegnì öriu<ref name=":3" /><ref name=":4" />. * Ponte de la Utra: u ponte de la Utra u traversa u [[Rian du Ponte]], che da stu lì u piglia de nomme, ciü in bassu du Burgu, versu i sciti de la Utra, ai pei de [[L'Arexea (Barestin)|l'Arexea]]. U l'è stou facciu in scia via ch'a mena versu de [[Tuiran|Türan]], inta segunda metæ du [[XVII secolo|Seizentu]], tantu ch'a l'è l'opera pübblica ciü antiga da valæ<ref name=":3">{{Çitta|Di Gangi, 2021|''Il patrimonio'', p. 49}}</ref>. === Architetüre militæri === {{Seçión vêua}} == Ecunumia == {{Çitaçión|[...] E gente i sun forti, de carattere carmu, e ciamæ a l'agricultüra.|Goffrado Casalis, ''Dizionario [...] degli stati di S.M. il re di Sardegna'', 1834<ref name="Casalis" />|[...] Gli abitanti sono robusti, d'indole quieta, ed inclinati alla agricoltura.|lingua=IT}}L'ativitæ ciü impurtante pe Barestin a l'è de longu stæ a curtivaziun da tæra, ben che i sciti intu sò teritoriu i nu secce fra i ciü boi da valæ. E primme infurmaziui de detagliu in sce cundiziui de vitta di barestei i ne vene dau stüddiu cumandou dau [[Dipartimentu de Muntenötte|prefettu de Muntenöcce]], u [[Gaspard de Chabrol]], a l'imprinzippiu de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]]. De chelli tempi u se dixe che, ben che a tæra a fusse gramma, u se sciurtiva a fæ au meximu abastanza de vin e d'öriu, ciü che essighe de bandie dund'u se tagliæva de legne da föu o da custruziun, viagiæ versu a Marina<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Gilbert Joseph Gaspard Chabrol de Volvic|outô2=Giovanni Assereto (a cüra de)|tìtolo=Statistica delle provincia di Savona, di Oneglia, di Acqui e di parte della provincia di Mondovì, che formavano il dipartimento di Montenotte|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0288644|ànno=Dixembre 1993 [1824]|editô=Cumün de Savuna|çitæ=Savuna|léngoa=IT|p=286|volùmme=Vul. I}}</ref>. Du [[1834]] u [[Goffredo Casalis|Casalis]] u scrive che dai campi de Barestin u se chegliva gran, orżu, legümmi, urive, üa e de l'ætra früta, sciben che int'ina meṡüra ch'a nu bastæva che pe trei mexi l'annu, mentre intu [[Rian du Ponte]] u gh'era paregge anghille<ref name="Casalis">{{Çitta lìbbro|outô=Goffredo Casalis|tìtolo=Dizionario geografico, storico, statistico, commerciale degli stati di S. M. il re di Sardegna|url=https://www.google.com/books/edition/Dizionario_geografico_storico_statistico/BGcPAAAAYAAJ?hl=it&gbpv=1&pg=PA33|ànno=1834|editô=G. Maspero librajo e Cassone Marzorati Vercellotti tipografi|çitæ=Türin|léngoa=IT|p=33|volùmme=Vul. II}}</ref>. Ciü che a curtivaziun da tæra, u l'era ben impurtante fina l'alevamentu, pe tantu ch'u permeteva de vende di furmaggi, du bitiru e da læna, cuscì da vagnæ quarche sustanza cu'i cumerci. Intu detagliu, intu meṡe de żenæ du [[1846]] a Barestin u gh'era 241 vacche, 65 fra æxi e mü, 109 pegure e 374 cræve<ref>{{Çitta lìbbro|outô=Luigi de Bartolomeis|tìtolo=Notizie topografiche e statistiche sugli Stati Sardi|url=https://books.google.com/books?id=xAUrKIDNlR0C&pg=PA1270|ànno=1847|editô=Tipografia Chirio e Mina|çitæ=Türin|léngoa=IT|p=1270}}</ref>. Fra e ativitæ d'ætru genere u gh'era ancù de gumbi e de murin, cumme chellu de Canteraina, ch'u l'existeva armenu dau [[XIII secolo|Duxentu]], e chellu du Murinæ<ref name=":4">{{Çitta|Ronco, 2009|''XVII. Le opere e i giorni'', pp. 130-132}}</ref><ref>{{Çitta|Gallea & Lertora, 2005|''I vecchi mulini'', pp. 38-39}}</ref>; ciü che ina frabbica picenina de savun daré de l'uratoriu, fenia derucæ quand'u s'è inciu a ciazza<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', p. 144}}</ref>. == Cultüra == === Istruziun === ;Bibliuteche U cumün de Barestin u g'ha de bibliuteca, inandiæ du [[1988]] cumme Bibliuteca Civica e, au dì d'ancöi, intitulæ aa Maria Ferrua Testore. A bibliuteca de Barestin a g'ha ina culeziun de 6.750 ünitæ inte tüttu e a l'è parte du scistema da valæ du Varatella, insemme a chelle de [[Buinzan|Buizan]], [[Tuiran|Türan]] e [[U Burghettu (Santu Spiritu)|U Burghettu]]<ref>{{Çitta web|url=https://anagrafe.iccu.sbn.it/isil/IT-SV0009|tìtolo=Biblioteca civica "Maria Ferrua Testore"|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. === Parlæ de Barestin === {{Seçión vêua}} == Manifestaziui == * ''Balestrino Unplugged'': manifestaziun de müxica de ciü generi che, dau [[2012]], a l'è inandiæ inta Frabbica, intu meṡe de lügliu<ref>{{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/balestrinounplugged/|tìtolo=Balestrino Unplugged|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. * ''Storica Sagra di Balestrino'': a l'è a sægra ciü impurtante ch'a se tegne ancù a Barestin, faccia tütti i agni d'austu e cun da müxica dau vivu<ref>{{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/storica-sagra-di-balestrino/|tìtolo=Storica Sagra di Balestrino|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-04-01}}</ref>. == Feste e fere == {{Seçión vêua}} == Aministraziun == === Scindichi de Barestin === [[File:Palàçio do Comùn (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|miniatura|A cumüna de Barestin]] {{ComuniAmminPrecTitolo|var-perîodo=Periudu|var-prìmmo çitadìn=Primmu citadin|var-partîo=Partiu|var-càrega=Carega|var-nòtte=Notte}} {{ComuniAmminPrec|1945|1946|Francesco Richero||[[Scindico|Scindicu]]|<ref name="Scindichi">{{Çitta|Ronco, 2000|''XXII. Addio vecchio Borgo'', p. 183}}</ref>}} {{ComuniAmminPrec|1946|1951|Luigi Ronco||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1951|1956|Alfredo Scrivano||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1956|1960|Angelo Pastorino||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1960|1960|Luigi Richero||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1960|1970|Leone Damiano||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1970|1972|Luigi Saturno||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1972|1973|Bernardino Zavattaro||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1973|1983|Carlo De Francesco||Scindicu|<ref name="Scindichi" />}} {{ComuniAmminPrec|1983|5 d'avrì du 1990|Pietro Beccaria|[[Democraçîa Cristiann-a|DC]]|[[Scindico|Scindicu]]|<ref name="Scindichi" /><ref group="n.">U s'è dimesciu daa carega</ref>}} {{ComuniAmminPrec|5 d'avrì du 1990|7 de żügnu du 1993|Carlo Ismarro|DC|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|7 de żügnu du 1993|28 d'avrì du 1997|Carlo Ismarro|[[Partîo Popolâre Italiàn (1994)|PPI]]|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|28 d'avrì du 1997|14 de mażżu du 2001|Carlo Ismarro|PPI|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|14 de mażżu du 2001|30 de mażżu du 2006|Ubaldo Pastorino|lista civica|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|30 de mażżu du 2006|16 de mażżu du 2011|Italo Panizza|lista civica|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|16 de mażżu du 2011|6 de żügnu du 2016|Gabriella Ismarro|"Un futuro per Balestrino"<br />(lista civica)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|6 de żügnu du 2016|4 d'utubre du 2021|Gabriella Ismarro|"Un futuro per Balestrino"<br />(lista civica)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrec|4 d'utubre du 2021|''in carega''|Stefano Saturno|"Balestrino oggi"<br />(lista civica de centru-driccia)|Scindicu|}} {{ComuniAmminPrecFine}} == Vie de cumünicaziun == === Stradde === <gallery mode="packed" widths="250" heights="150"> Vîa Adolfo Panizzi (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (2).jpg|U stradun intu Burgu, intitulou a l'Aldo Panizzi Vîa Provinciale (O Bórgo, Balestrìn) - vìsta (1).jpg|U stradun fra U Burgu e U Pöżżu </gallery> Au dì d'ancöi a stradda ciü impurtante de Barestin a l'è u sò stradun, spartiu fra a [[Stradda pruvinciæle 34 Türan-Barestin|pruvinciæle 34]], che dau Pöżżu a cæra fina in [[Tuiran|Türan]], e a [[Stradda pruvinciæle 44 Barestin-Castrevegliu|pruvinciæle 44]], che de de lì a va avanti pe [[Veserxe]] e [[Castrevegliu]]. U stradun pe Türan u l'è stou facciu aa fin de l'[[XIX secolo|Öttuzentu]], passou tanti agni de discusciui scicumme ch'u sareva duvüu muntæ fina in [[Burmia (valä)|Burmia]], cu'i travagli ch'i sun partii quandu e gente de Barestin i l'ha tagliou ina nöcce tütte e urive ch'u gh'era in sciu percursu du prugettu, tempu ch'u l'era tüttu blucou<ref>{{Çitta|Ronco, 2000|''XIX. Il nuovo comune'', pp. 146-147}}</ref>. Pe feniru u gh'è usciüu ancù ina chinṡena d'agni, cu'i travagli ch'i l'han tacou d'intu Burgu pe caræ in żü de de lì<ref>{{Çitta|Ronco, 2009|''XII. Lo stradone'', pp. 93-95}}</ref>. == Notte == ;Notte au testu <references group="n." /> ;Notte bibliugrafiche <references responsive="" /> == Bibliugrafia == * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Ronco|tìtolo=Balestrino: una valle, un feudo, una civiltà|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/CFI0513213|ànno=Lügliu 2000|editô=De Ferrari Editore|çitæ=Żena|léngoa=IT|cid=Ronco, 2000}} * {{Çitta lìbbro|outô=Francesco Gallea|outô2=Eugenio Lertora|tìtolo=Balestrino. Il Castello e le sue Borgate|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA19934|ànno=Nuvembre 2005|editô=Tipolitografia Natgraf|çitæ=Löa|léngoa=IT|cid=Gallea & Lertora, 2005|ISBN=978-88-7172-299-3}} * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Ronco|tìtolo=Un paese tra due secoli. Storie, vita e leggende balestrinesi|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/LIG0460182|ànno=Lügliu 2009|editô=De Ferrari Editore|çitæ=Żena|léngoa=IT|cid=Ronco, 2009|ISBN=978-88-6405-084-3}} * {{Çitta lìbbro|outô=Pierluigi Bogliorio|tìtolo=I Balestrinesi e i Marchesi Del Carretto: vicissitudini e liti|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA33584|ànno=2010|editô=Tipolitografia F.lli Stalla|çitæ=Arbenga|léngoa=IT|cid=Bogliorio, 2010}} * {{Çitta lìbbro|outô=Associazione Amici del Borgo|tìtolo=Balestrino. Osservazioni, storia e segreti|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/5VAR0NA34707|ànno=2011|editô=Edizioni del Delfino Moro|çitæ=Arbenga|léngoa=IT|cid=Amici del Borgo, 2011}} * {{Çitta lìbbro|outô=Associazione Amici del Borgo|tìtolo=Un percorso nel vecchio borgo di Balestrino|url=https://bid.catalogobibliotecheliguri.it/LIG0140513|ànno=s.d|editô=s.e.|çitæ=Barestin|léngoa=IT|cid=Amici del Borgo}} == Ætri prugetti == {{Interprogetto}} == Liammi de föra == * {{Çitta web|url=https://www.comune.balestrino.sv.it/|tìtolo=Scitu du cumün|outô=Cumün de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-03-04}} * {{Çitta web|url=https://visitbalestrino.it/|tìtolo=Scitu türisticu|outô=Proloco de Barestin|léngoa=IT|vìxita=2026-03-04}} * {{Çitta web|url=https://balestrino-api.municipiumapp.it/s3/483/allegati/sito/edilizia_urbanistica/piano_recupero_borgo_antico_balestrino/e5_relazione-generale_rev-22-05-15.pdf|tìtolo=Piano di Recupero del Borgo antico di Balestrino|outô=Enrico Zunino|dæta=2015-05-22|léngoa=IT|cid=Zunino, 2015|vìxita=2024-04-07}} {{Comûni da Provinsa de Sann-a}} {{Contròllo de outoritæ}} [[Categorîa:Barestìn| ]] bv60l76h7zveqnvxrbtu4l4m63t66n4 10 4968 268755 266822 2026-04-02T19:23:49Z Arbenganese 12552 Nuvitài 268755 wikitext text/x-wiki <div style="width:95%; -moz-border-radius:2em; margin: 10pt auto 0.5em auto; border:solid 2pt {{{BORDO|#ffdab9}}};"> <div style="background-color:{{{COLORE|#D7FFC7}}}; position:relative; left:-2%; top:-10pt; padding-left:8px; width:102%; -moz-border-radius:2em; margin: 0 auto 0 auto; border:solid 2pt {{{BORDO|#ffdab9}}};"> [[Image:Gtk-new.svg|20px]]&nbsp;&nbsp;<big>'''Urtime pagine'''</big> </div> <div style="margin:-1ex auto 0; padding: 0 2ex .5ex" align=justify> [[Proteìnn-a]] - [[Näve (tipu de bärcu)] - [[Càncou]] - [[Camuggi FC]] - [[Scindici de Camuggi]] - [[Gexe de Camuggi]] - [[Culoumbu Gajòun]] - [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)]] - [[Caterina Accame (barcu, 1889)]] - [[Farchi]] - [[Emanuele Accame]] - [[Coppa Italia Dilettanti Liguria]] - [[Eccellensa Liguria]] - [[Camuggi]] - [[Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio per la Liguria|Suvrintendènsa Archeulugìa, Belle Arte e Paesaggiu pe'a Ligü(r)ia]] - [[Punte de Prìa (Sann-a)]] - [[Punte Russu (Arbenga)]] - [[Léngoe de l'Itàlia]] - [[Léngoe itàliche]] - [[Diciaraçión universâle di dirìtti umâni]] - [[Léngoa lionéize]] - [[Civicu Müseu du Mà Gio Bono Ferrari (Camuggi)]] - [[Müseu Archeulogicu de Camuggi]] - [[Bibliuteca Civica Niccolò Cuneo (Camuggi)]] - [[San Ve(r)àn de Cavaillon]] - [[Vìlla D'Aste]] - [[San Martìn de Tours]] - [[Ürtima ciunba]] - [[Dipartimentu de Muntenötte]] - [[Ligüre d'l'Ultrezuvu d'Punainte]] - [[Munsu]] - [[Ezöpo zenéize]] - [[Cašté ed Cazótu]] - [[Emma Daumas]] - [[Castê de Castrevegliu]] - [[Gioanìn Cazàssa]] - [[Olma d'l Gṛoi]] - [[Gexia d'Noštřa Scignuřa Asounta (Uô)]] - [[Zubgòssi]] - [[A sanfornia zeneize]] - [[Viegni]] - [[Baxìlica de Nòstra Scignóra Asónta]] - [[Fascismo]] - [[Gypaetus barbatus]] - [[Colònna infâme de Ciasétta Caviglia]] - [[Gyps rueppelli]] - [[Vaìn]] - [[Dialetu uaröxiu]] - [[Còlla du Trabichettu]] - [[Cumitàu d'Arbenga]] - [[Vallâ da Laguæa]] - [[Vultur gryphus]] - [[Gioan Battista]] - [[Freirîgo Gàzzo]] - [["Dògma" çentrâle da biologîa molecolâ]] - [[DNA]] - [[Municipium]] - [[Carpe]] - [[Aegypius monachus]] - [[Pruvinsa d'Arbenga]] - [[Bîgo (Zêna)]] - [[Pàppa Lión XIV]] - [[Bande(r)a d'Arbenga]] - [[Edoardo Bennato]] - [[Museo d'arte orientale do Edoardo Chiossone]] - [[Ezio Dolla]] - [[Virgilio Fedi]] - [[Geja de San Marcu (Villanöva)]] - [[Tûre Malasemènsa (Arbenga)]] - [[Lezhë]] - [[Lorenzo Tacchella]] - [[Müseu Sivicu (Arbenga)]] - [[Munteigu]] - [[Mêtru cübbu au segundu]] - [[Müseu Diucesàn (Arbenga)]] - [[Frida Kahlo]] - [[Ino Campo]] </div> </div> <noinclude>[[Categorîa:Template pàgina prinçipâ]]</noinclude> 67vhkzhyb4qx0cfs4nsi8y0nu09hj1x 268756 268755 2026-04-02T19:24:08Z Arbenganese 12552 ]] 268756 wikitext text/x-wiki <div style="width:95%; -moz-border-radius:2em; margin: 10pt auto 0.5em auto; border:solid 2pt {{{BORDO|#ffdab9}}};"> <div style="background-color:{{{COLORE|#D7FFC7}}}; position:relative; left:-2%; top:-10pt; padding-left:8px; width:102%; -moz-border-radius:2em; margin: 0 auto 0 auto; border:solid 2pt {{{BORDO|#ffdab9}}};"> [[Image:Gtk-new.svg|20px]]&nbsp;&nbsp;<big>'''Urtime pagine'''</big> </div> <div style="margin:-1ex auto 0; padding: 0 2ex .5ex" align=justify> [[Proteìnn-a]] - [[Näve (tipu de bärcu)]] - [[Càncou]] - [[Camuggi FC]] - [[Scindici de Camuggi]] - [[Gexe de Camuggi]] - [[Culoumbu Gajòun]] - [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)]] - [[Caterina Accame (barcu, 1889)]] - [[Farchi]] - [[Emanuele Accame]] - [[Coppa Italia Dilettanti Liguria]] - [[Eccellensa Liguria]] - [[Camuggi]] - [[Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio per la Liguria|Suvrintendènsa Archeulugìa, Belle Arte e Paesaggiu pe'a Ligü(r)ia]] - [[Punte de Prìa (Sann-a)]] - [[Punte Russu (Arbenga)]] - [[Léngoe de l'Itàlia]] - [[Léngoe itàliche]] - [[Diciaraçión universâle di dirìtti umâni]] - [[Léngoa lionéize]] - [[Civicu Müseu du Mà Gio Bono Ferrari (Camuggi)]] - [[Müseu Archeulogicu de Camuggi]] - [[Bibliuteca Civica Niccolò Cuneo (Camuggi)]] - [[San Ve(r)àn de Cavaillon]] - [[Vìlla D'Aste]] - [[San Martìn de Tours]] - [[Ürtima ciunba]] - [[Dipartimentu de Muntenötte]] - [[Ligüre d'l'Ultrezuvu d'Punainte]] - [[Munsu]] - [[Ezöpo zenéize]] - [[Cašté ed Cazótu]] - [[Emma Daumas]] - [[Castê de Castrevegliu]] - [[Gioanìn Cazàssa]] - [[Olma d'l Gṛoi]] - [[Gexia d'Noštřa Scignuřa Asounta (Uô)]] - [[Zubgòssi]] - [[A sanfornia zeneize]] - [[Viegni]] - [[Baxìlica de Nòstra Scignóra Asónta]] - [[Fascismo]] - [[Gypaetus barbatus]] - [[Colònna infâme de Ciasétta Caviglia]] - [[Gyps rueppelli]] - [[Vaìn]] - [[Dialetu uaröxiu]] - [[Còlla du Trabichettu]] - [[Cumitàu d'Arbenga]] - [[Vallâ da Laguæa]] - [[Vultur gryphus]] - [[Gioan Battista]] - [[Freirîgo Gàzzo]] - [["Dògma" çentrâle da biologîa molecolâ]] - [[DNA]] - [[Municipium]] - [[Carpe]] - [[Aegypius monachus]] - [[Pruvinsa d'Arbenga]] - [[Bîgo (Zêna)]] - [[Pàppa Lión XIV]] - [[Bande(r)a d'Arbenga]] - [[Edoardo Bennato]] - [[Museo d'arte orientale do Edoardo Chiossone]] - [[Ezio Dolla]] - [[Virgilio Fedi]] - [[Geja de San Marcu (Villanöva)]] - [[Tûre Malasemènsa (Arbenga)]] - [[Lezhë]] - [[Lorenzo Tacchella]] - [[Müseu Sivicu (Arbenga)]] - [[Munteigu]] - [[Mêtru cübbu au segundu]] - [[Müseu Diucesàn (Arbenga)]] - [[Frida Kahlo]] - [[Ino Campo]] </div> </div> <noinclude>[[Categorîa:Template pàgina prinçipâ]]</noinclude> jcjubslboi1i0tfx42la9dtlh48rdag 268757 268756 2026-04-02T19:30:43Z Arbenganese 12552 +icon 268757 wikitext text/x-wiki <div style="width:95%; -moz-border-radius:2em; margin: 10pt auto 0.5em auto; border:solid 2pt {{{BORDO|#ffdab9}}};"> <div style="background-color:{{{COLORE|#D7FFC7}}}; position:relative; left:-2%; top:-10pt; padding-left:8px; width:102%; -moz-border-radius:2em; margin: 0 auto 0 auto; border:solid 2pt {{{BORDO|#ffdab9}}};"> [[Image:Gtk-new.svg|20px]]&nbsp;&nbsp;<big>'''Urtime pagine'''</big> </div> <div style="margin:-1ex auto 0; padding: 0 2ex .5ex" align=justify> [[Proteìnn-a]] - [[Näve (tipu de bärcu)]] - [[Càncou]] - [[Camuggi FC]] - [[Scindici de Camuggi]] - [[Gexe de Camuggi]] - [[Culoumbu Gajòun]] - [[Gexa de Sant'Andrea (U Pöżżu, Barestin)]] {{Scìnbolo|Wikisource speaker icon.svg|link=no}} - [[Caterina Accame (barcu, 1889)]] - [[Farchi]] - [[Emanuele Accame]] - [[Coppa Italia Dilettanti Liguria]] - [[Eccellensa Liguria]] - [[Camuggi]] - [[Soprintendenza Archeologia, Belle Arti e Paesaggio per la Liguria|Suvrintendènsa Archeulugìa, Belle Arte e Paesaggiu pe'a Ligü(r)ia]] - [[Punte de Prìa (Sann-a)]] - [[Punte Russu (Arbenga)]] - [[Léngoe de l'Itàlia]] - [[Léngoe itàliche]] - [[Diciaraçión universâle di dirìtti umâni]] - [[Léngoa lionéize]] - [[Civicu Müseu du Mà Gio Bono Ferrari (Camuggi)]] - [[Müseu Archeulogicu de Camuggi]] - [[Bibliuteca Civica Niccolò Cuneo (Camuggi)]] - [[San Ve(r)àn de Cavaillon]] - [[Vìlla D'Aste]] - [[San Martìn de Tours]] - [[Ürtima ciunba]] - [[Dipartimentu de Muntenötte]] - [[Ligüre d'l'Ultrezuvu d'Punainte]] - [[Munsu]] - [[Ezöpo zenéize]] - [[Cašté ed Cazótu]] - [[Emma Daumas]] - [[Castê de Castrevegliu]] - [[Gioanìn Cazàssa]] - [[Olma d'l Gṛoi]] - [[Gexia d'Noštřa Scignuřa Asounta (Uô)]] - [[Zubgòssi]] - [[A sanfornia zeneize]] - [[Viegni]] - [[Baxìlica de Nòstra Scignóra Asónta]] - [[Fascismo]] - [[Gypaetus barbatus]] - [[Colònna infâme de Ciasétta Caviglia]] - [[Gyps rueppelli]] - [[Vaìn]] - [[Dialetu uaröxiu]] - [[Còlla du Trabichettu]] {{Scìnbolo|Wikisource speaker icon.svg|link=no}} - [[Cumitàu d'Arbenga]] - [[Vallâ da Laguæa]] - [[Vultur gryphus]] - [[Gioan Battista]] - [[Freirîgo Gàzzo]] - [["Dògma" çentrâle da biologîa molecolâ]] - [[DNA]] - [[Municipium]] - [[Carpe]] - [[Aegypius monachus]] - [[Pruvinsa d'Arbenga]] - [[Bîgo (Zêna)]] - [[Pàppa Lión XIV]] - [[Bande(r)a d'Arbenga]] - [[Edoardo Bennato]] - [[Museo d'arte orientale do Edoardo Chiossone]] - [[Ezio Dolla]] - [[Virgilio Fedi]] - [[Geja de San Marcu (Villanöva)]] - [[Tûre Malasemènsa (Arbenga)]] - [[Lezhë]] - [[Lorenzo Tacchella]] - [[Müseu Sivicu (Arbenga)]] - [[Munteigu]] - [[Mêtru cübbu au segundu]] - [[Müseu Diucesàn (Arbenga)]] - [[Frida Kahlo]] - [[Ino Campo]] </div> </div> <noinclude>[[Categorîa:Template pàgina prinçipâ]]</noinclude> fvena67vnjfyje3wkd3szpogbidb18x 0 13825 268751 258103 2026-04-02T13:37:09Z InternetArchiveBot 12666 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 268751 wikitext text/x-wiki {{Nuvaize|variànte=, inta variante da Val Burbàia}} {{Divisione amministrativa |Nome = Seravalle |Panorama = Serravalle Scrivia.JPG |Didascalia = Panuròma 'd Seravòle |Stato = ITA |Grado amministrativo = 3 |Tipo = [[comun|cumüne]] |Divisione amm grado 1 = Piemónte |Divisione amm grado 2 = Lisàndria |Amministratore locale = Luca Biagioni |Partito = lìsta cìvica "Rinnoviamo Serravalle" |Data elezione = 13-06-2022 |Abitanti = 5871 |Note abitanti = [http://demo.istat.it/bilmens/query.php?lingua=ita&Rip=S1&Reg=R07&Pro=P010&Com=39&anno=2023&submit=Tavola Dòtu Istat] - Pupulasión rezidainte a-i 31 id mòzu d'l'ònu 2023. |Aggiornamento abitanti = 31-5-2023 |Sottodivisioni = [[Libarna]], [[Crena|Crèna]] (id Sura e id Suta) |Divisioni confinanti = [[Cassàn]], [[Ei Vgnöe]], [[Gâvi|Gòvi]], [[Növe]], [[Arquâ|Quò]], [[Stassan|Stasàn]] |Nome abitanti = |Patrono = San Martéin |Festivo = 11 id nuvàimbre |Mappa = Map of comune of Serravalle Scrivia (province of Alessandria, region Piedmont, Italy).svg |Didascalia mappa = Puzisción dei cumüne 'd Seravòle inta pruvéincia 'd Lisàndria. }} '''Seravalle''' o '''Seravòle''' intu dialettu lucòle (''Serravalle Scrivia'' in [[Léngoa italiànn-a|italiàn]]) l'è in cumüne italiàn in [[Piemonte|Piemónte]], u cunta 5.871 abitanti e u s' tröva inta [[Provinsa de Lisciandria|Pruvéincia 'd Lisandria]], inta [[Screivia|Val Scrivia]], a mêza strò fra [[Zena]] e [[Lisciandria|Lisandria]], inta región stórica d'Untrazuvu, che 'na vótta l'éa "Òta Ligüria" e inchö l'è "bòssu Piemónte". == Geugrafìa == [[File:SerravalleScriviaPanorama1.JPG|thumb|SerravalleScriviaPanorama1|Panuròma 'd Seravòle (ciaintru stóricu)]] Seravòle a s'tröva a-a cunfluàinsa dei [[Borbëa|Burbàia]] ncu u [[Screivia|Scrivia]], inti culéin-e fra l'[[Appennin ligure|apenéin lìgure]] e a [[Cianûa padann-a|pianüa padan-a]]. == Stória == [[Immaggine:Plan du château de Seravalle - btv1b530428954.jpg|centro|miniatura|500x500px|Seravòle intu [[XVIII secolo|seculu XVIII]]]] [[File:– Statuta, decreta et ordinationes communis Serrauallis, 1679 – BEIC 10375092.jpg|thumb|right|upright|I statüti 'd Seravòle (''Statuta, decreta et ordinationes communis Serrauallis''), 1679]] == Pósti d'interesse == A Seravòle u gh'è u situ archeológicu 'd [[Libarna]], antiga sitò rumâna. == Ecunumìa == * [[Serravalle Designer Outlet]]. Seravòle l'é cunsüa da còrche ònu anche pe-a prezainsa d`ün di pü grandi [[outlet]] d'[[Europa]]<ref>[https://web.archive.org/web/20140310060756/http://www.turismo.it/vacanze/mercatini/outlet-italia-piemonte-serravalle-negozi-offerte/ Piemonte il più grande d'Europa]</ref>, ch'u gh'ò pü 'd 250 negósci 'd grandi firme. L'é culegó ncu di autobus a Milàn, Zena e Turìn. Arainte a l'outlet u gh'è u "Retail Park" ncu di òtri negósci e l'ipermercó da marca "[[Iper]]". * A Seravòle u gh'éa u stabilimaintu 'd Ganbarutta (Gambarotta) pe-a prudusción da grappa Libarna, che peró inchö a vena prudotta inte 'n' òtra pòrte d'Italia. == Cultüa == A Seravòle u s' pòrla incù a [[lengoa ligure|lingua lìgure]] inta variante [[Dialetto noveize|nuvàize]]. [https://www.chiekete.eu/2020/12/03/allegri-strutturefondamentali/ Chi] u gh'é 'n link a-u disiunòiu du dialettu 'd Seravòle icmè ch'u l'àiva elaburó inisialmainte u Sciu Roberto Allegri. A cüzéin-a asì l'è principalmainte [[Cuxìnn-a lìgure|lìgure]]. == Manifestasión-i == == Feste e fêe == == Cumünicasión-i == == Nóte == <references /> {{Clear}} == Òtri prugètti == {{Interprogetto}} {{Comûni da Provinsa de Lisciandria}} {{Contròllo de outoritæ}} 5nepx0jxk2cd9rbjuo9x6ouo955fh2g 4 17183 268759 268029 2026-04-02T20:56:36Z N.Longo 12052 stat 268759 wikitext text/x-wiki * Statìstiche a-o prìmmo de arvî do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''173°''' pòsto, con '''11.498''' pàgine de contegnûi e con '''2.558.963''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,50'''. E biografîe són '''817''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''619'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.535'''. I file caregæ són '''32'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''268.327'''. E vôxe parlæ són '''50'''. I uténti registræ són '''19.523''', i uténti atîvi són '''42''' e i aministratoî són '''5'''. * Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''171°''' pòsto, con '''11.488''' pàgine de contegnûi e con '''2.535.421''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,48'''. E biografîe són '''815''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''619'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.534'''. I file caregæ són '''31'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''267.597'''. E vôxe parlæ són '''49'''. I uténti registræ són '''19.358''', i uténti atîvi són '''41''' e i aministratoî són '''5'''. ---- <div style="text-align:center;">Pi-â cronologîa conplêta, [[Wikipedia:Cronologîa statìstiche da Wikipedia in Lìgure|vànni chi]]</div> <noinclude>[[Categorîa:O Wikipediàn|Ùrtime notìçie]]</noinclude> n4y319u50ahxk3a7mycaoav5eu34hhf 4 17357 268760 268030 2026-04-02T20:57:31Z N.Longo 12052 stat 268760 wikitext text/x-wiki <noinclude>{{Wikipedia:Wikipediàn/Testâ}}</noinclude> <br style="clear:both;" /> == 2026 == === Frevâ 2026 === ;1° frevâ 2026 * Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''171°''' pòsto, con '''11.480''' pàgine de contegnûi e con '''2.523.317''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,46'''. E biografîe són '''815''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''619'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.531'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''267.104'''. E vôxe parlæ són '''48'''. I uténti registræ són '''19.209''', i uténti atîvi són '''34''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2026 === ;1° zenâ 2026 * Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''171°''' pòsto, con '''11.466''' pàgine de contegnûi e con '''2.492.762''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,44'''. E biografîe són '''814''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''618'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.524'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''265.980'''. E vôxe parlæ són '''48'''. I uténti registræ són '''19.041''', i uténti atîvi són '''41''' e i aministratoî són '''5'''. == 2025 == === Dixénbre 2025 === ;1° dixénbre 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de dixénbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''170°''' pòsto, con '''11.455''' pàgine de contegnûi e con '''2.475.846''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,43'''. E biografîe són '''812''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''611'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.517'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''265.240'''. E vôxe parlæ són '''48'''. I uténti registræ són '''18.909''', i uténti atîvi són '''46''' e i aministratoî són '''5'''. === Novénbre 2025 === ;1° novénbre 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''170°''' pòsto, con '''11.453''' pàgine de contegnûi e con '''2.467.139''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,44'''. E biografîe són '''811''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''609'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.513'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''264.047'''. E vôxe parlæ són '''45'''. I uténti registræ són '''18.743''', i uténti atîvi són '''29''' e i aministratoî són '''5'''. === Òtôbre 2025 === ;1° òtôbre 2025 * Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''170°''' pòsto, con '''11.448''' pàgine de contegnûi e con '''2.450.567''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,43'''. E biografîe són '''810''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.514'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''263.424'''. E vôxe parlæ són '''44'''. I uténti registræ són '''18.597''', i uténti atîvi són '''40''' e i aministratoî són '''5'''. === Seténbre 2025 === ;1° seténbre 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.431''' pàgine de contegnûi e con '''2.411.568''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,41'''. E biografîe són '''807''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.513'''. I file caregæ són '''28'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''262.587'''. E vôxe parlæ són '''44'''. I uténti registræ són '''18.399''', i uténti atîvi són '''29''' e i aministratoî són '''5'''. === Agósto 2025 === ;1° agósto 2025 * Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.417''' pàgine de contegnûi e con '''2.373.836''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,29'''. E biografîe són '''807''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.512'''. I file caregæ són '''24'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''259.703'''. E vôxe parlæ són '''40'''. I uténti registræ són '''18.287''', i uténti atîvi són '''25''' e i aministratoî són '''5'''. === Lùggio 2025 === ;1° lùggio 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.407''' pàgine de contegnûi e con '''2.354.267''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,25'''. E biografîe són '''806''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.511'''. I file caregæ són '''20'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''258.403'''. E vôxe parlæ són '''36'''. I uténti registræ són '''18.202''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. === Zùgno 2025 === ;1° zùgno 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.400''' pàgine de contegnûi e con '''2.329.224''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,24'''. E biografîe són '''805''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.509'''. I file caregæ són '''20'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''257.849'''. E vôxe parlæ són '''36'''. I uténti registræ són '''18.088''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Màzzo 2025 === ;1° màzzo 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''168°''' pòsto, con '''11.396''' pàgine de contegnûi e con '''2.317.125''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,22'''. E biografîe són '''803''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''606'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.510'''. I file caregæ són '''19'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''257.510'''. E vôxe parlæ són '''35'''. I uténti registræ són '''17.967''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Màrso 2025 === ;1° màrso 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''168°''' pòsto, con '''11.367''' pàgine de contegnûi e con '''2.270.474''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,20'''. E biografîe són '''798''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''603'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.501'''. I file caregæ són '''18'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''255.501'''. E vôxe parlæ són '''32'''. I uténti registræ són '''17.748''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. === Frevâ 2025 === ;1° frevâ 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''166°''' pòsto, con '''11.355''' pàgine de contegnûi e con '''2.245.374''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,19'''. E biografîe són '''798''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''603'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.504'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''254.791'''. E vôxe parlæ són '''28'''. I uténti registræ són '''17.637''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2025 === ;17 zenâ 2025 * O Comùn de Zêna o l'à inandiòu, insémme a-a Consulta Ligure, in [https://smart.comune.genova.it/comunicati-stampa-articoli/il-comune-cerca-cittadini-che-sappiano-parlare-scrivere-e-leggere-la censiménto de génte ch'én bónn-e a parlâ, scrîve e/ò lêze in zenéize], pe de iniçiatîve che saiàn svilupæ a-a seu fìn. Pe scrîvise bezéugna inpî [https://forms.office.com/Pages/ResponsePage.aspx?id=-qqHhIpVokKdwG1JGQY1A_2YRcOpaiBJgCm9o9FlhLlUQTlKVktaOVhIS0RURjM3RjM5V1pMTEk3Ty4u sto mòdolo chi] e, pe savéine de ciù, [https://www.facebook.com/ConsultaLigure/videos/1591814088365928 chi] se peu védde 'n filmìn de prezentaçión. ;1° zenâ 2025 * Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.342''' pàgine de contegnûi e con '''2.225.199''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,17'''. E biografîe són '''796''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''599'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.506'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''253.772'''. E vôxe parlæ són '''28'''. I uténti registræ són '''17.527''', i uténti atîvi són '''24''' e i aministratoî són '''5'''. == 2024 == === Dexénbre 2024 === ;1° dexénbre 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.332''' pàgine de contegnûi e con '''2.209.217''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,17'''. E biografîe són '''796''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''599'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.505'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''253.231'''. E vôxe parlæ són '''27'''. I uténti registræ són '''17.441''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Novénbre 2024 === ;1° novénbre 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.313''' pàgine de contegnûi e con '''2.186.523''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,16'''. E biografîe són '''795''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''599'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.496'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''252.553'''. E vôxe parlæ són '''26'''. I uténti registræ són '''17.331''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Òtôbre 2024 === ;1° òtôbre 2024 * A pàgina in sce '''Arbenga''' a l'é stæta reconosciûa cómme vôxe in vedrìnn-a. * Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.296''' pàgine de contegnûi e con '''2.162.269''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,14'''. E biografîe són '''791''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''575'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.290'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''251.394'''. E vôxe parlæ són '''26'''. I uténti registræ són '''17.248''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. === Seténbre 2024 === ;5 seténbre 2024 * A-i 5, 6 e 7 de seténbre gh'é stæto 'na [https://conseggio-ligure.org/img/noticie/fra-liguria-e-lunigiana.pdf conferénsa] a Lèrxi, Améggia, e Àrcoa da-o tìtolo ''Fra Liguria e Lunigiana. Rapporti tra l’estremo Levante Ligure e le aree limitrofe. Considerazioni storiche e linguistiche'', dedicâ a-o patrimònio lengoìstico de quélla tæra. ;1° seténbre 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''11.276''' pàgine de contegnûi e con '''2.143.416''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,11'''. E biografîe són '''789''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''573'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.286'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''250.200'''. E vôxe parlæ són '''25'''. I uténti registræ són '''17.157''', i uténti atîvi són '''38''' e i aministratoî són '''5'''. === Agósto 2024 === ;22 agósto 2024 * A pàgina in sce '''Arasce''' a l'é stæta reconosciûa cómme vôxe in vedrìnn-a. ;1° agósto 2024 * Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''11.269''' pàgine de contegnûi e con '''2.104.056''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,07'''. E biografîe són '''787''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''570'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.278'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''248.578'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''17.029''', i uténti atîvi són '''41''' e i aministratoî són '''5'''. * L'é stæto pubricòu a prìmma pàgina scrîta in mentonàsco: Basilica de San Miché Arcangelo (Mentàn) === Lùggio 2024 === ;1° lùggio 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''11.257''' pàgine de contegnûi e con '''2.078.450''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,05'''. E biografîe són '''785''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''569'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.277'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''247.810'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''16.915''', i uténti atîvi són '''19''' e i aministratoî són '''5'''. === Zùgno 2024 === ;29 zùgno 2024 * L'é sciortîo Google Tradutô (''Google translate'') pò-u Lìgure, inta variêtæ zenéize, scrîta segóndo e régole da [[Grafia unitäia|grafîa unitâia]]. O no l'é perfètto ma o l'é 'n gràn bótto in avànti pi-â léngoa. ;20 zûgno 2024 * Scignorîa! a l'é 'na trasmisción televixîva tùtta in zenéize ch'a se védde in sce Telenord. [https://telenord.it/scignoria-puntata-del-20-06-2024-74186 Chi] gh'é a pontâ do 20 de zùgno do 2024. ;1° zùgno 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.252''' pàgine de contegnûi e con '''2.060.159''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,03'''. E biografîe són '''784''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''568'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.276'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''246.370'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''16.816''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Màzzo 2024 === ;1° màzzo 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.243''' pàgine de contegnûi e con '''2.047.501''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,03'''. E biografîe són '''779''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''564'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.275'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''245.994'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''16.683''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Arvî 2024 === ;1° arvî 2024 * Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.236''' pàgine de contegnûi e con '''2.036.896''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''777''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''562'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.271'''. I file caregæ són '''10'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''245.595'''. E vôxe parlæ són '''17'''. I uténti registræ són '''16.574''', i uténti atîvi són '''30''' e i aministratoî són '''5'''. === Màrso 2024 === ;1° màrso 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.226''' pàgine de contegnûi e con '''2.023.602''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''777''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''562'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.268'''. I file caregæ són '''10'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''245.209'''. E vôxe parlæ són '''17'''. I uténti registræ són '''16.451''', i uténti atîvi són '''24''' e i aministratoî són '''5'''. === Frevâ 2024 === ;21 frevâ 2024 * Sàbbo 23 de màrso do 2024, a 9 ôe a-a séia, a-o Tiâtro Rina e Gilberto Govi a Zêna Bösanæo ghe saiâ 'n spetàcolo muxical-tiatrâle intitolòu "Donde ti væ?" realizòu da-o Mike fC co-a parteçipaçión de Antonello Ferroni e Franca Parodi e con di tòcchi scrîti da lê e ezegoîi da-i muxicìsti Andrea Alinovi, Enrico Bovone e Vittorio Sasso. ;1° frevâ 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''162°''' pòsto, con '''11.221''' pàgine de contegnûi e con '''2.012.408''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''777''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''562'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.268'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''244.892'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.345''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2024 === ;31 zenâ 2024 * O 19 de dexénbre, inta Sâla Chierici da Bibliotêca cìvica Berio de Zêna, gh'é stæto o convêgno "Leggere e scrivere in genovese", cuòu da-o "Conseggio pe-o patrimònio linguistico ligure"; a [https://conseggio-ligure.org/eventi/19-12-2023 quésto ligàmmo] se peu lêze o progràmma intrêgo. [https://www.youtube.com/watch?v=gpqpnIeBNWk Chi] gh'é o vìdeo conplêto de tùtto quéllo convêgno. ;7 zenâ 2024 * A [[Wikipedia in lìgure|Wikipedia lìgure]] a l'é arivâ, fra tùtte e sò pàgine de contegnûo, a ciù de 2.000.000 de pòule inta nòstra léngoa! ;1° zenâ 2024 * Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''162°''' pòsto, con '''11.212''' pàgine de contegnûi e con '''1.997.383''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''561'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.265'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''244.238'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.007''', i uténti atîvi són '''25''' e i aministratoî són '''5'''. == 2023 == === Dexénbre 2023 === ;5 dexénbre 2023 * Ancheu, a çinqu'ôe depoîdisnâ, inte l'Àola Sàn Sarvòu in Sarzàn ghe saiâ a prezentaçión a-o pùblico da descovèrta do ciù antîgo diçionâio zenéize, êuvia do præ Cristoforo Filippi do 1834, a cûa de l'asociaçión "A Compagna" e con relatoî o Vittorio Lauda e o Franco Bampi. ;1° dexénbre 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''162°''' pòsto, con '''11.204''' pàgine de contegnûi e con '''1. 979.782''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,00'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''561'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.264'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''243.714'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.003''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Novénbre 2023 === ;1° novénbre 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''160°''' pòsto, con '''11.203''' pàgine de contegnûi e con '''1.974.562''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,00'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''561'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.264'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''243.484'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.004''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Òtôbre 2023 === ;5 òtôbre 2023 * Aregordæve che tùtti i zéuggia, a-e 20ː30, gh'é a dirétta in sce Telenord do nêuvo progràmma zenéize ''Scignorîaǃ'', co-o Gilberto Volpara cómme condutô. Gh'é de répliche into córso da setemànn-a e-e registraçioìn a dispoxiçión in sciô scîto ofiçiâ <small>(chi a prìmma pontâ)</small>, bónn-a vixón! ;1° òtôbre 2023 * Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''160°''' pòsto, con '''11.191''' pàgine de contegnûi e con '''1.960.583''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,96'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''559'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.261'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''242.519'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.886''', i uténti atîvi són '''35''' e i aministratoî són '''5'''. === Seténbre 2023 === ;29 seténbre 2023 * Grande inisiativa do cantante zeneize Mike FC pe avardâ a lengoa ligure: chi gh'è o filmato da conferensa che le o l'à òrganizòu a Zena a-i 29 de setenbre inta biblioteca Berio insemme a-o prescidente da Consulta Ligure Giorgio Oddone, a-o lengoista Stefano Lusito e a-o giornalista Fabio Canessa. ;1° seténbre 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''160°''' pòsto, con '''11.184''' pàgine de contegnûi e con '''1.947.945''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,95'''. E biografîe són '''770''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''559'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.260'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''242.182'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.762''', i uténti atîvi són '''31''' e i aministratoî són '''5'''. === Agósto 2023 === ;1° agósto 2023 * Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''159°''' pòsto, con '''11.177''' pàgine de contegnûi e con '''1.932.191''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''770''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''558'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.258'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''241.628'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.662''', i uténti atîvi són '''20''' e i aministratoî són '''5'''. === Lùggio 2023 === ;4 lùggio 2023 * Aregordæve che tùtti i venardì o sciòrte ''O Zinâ'', a prìmma revìsta in zenéize in sciâ Ræ con tànto de versción òudio de nêuve. Quésto travàggio o l'é stæto inandiòu da l'asociaçión do ''Conseggio pe-o patrimònio linguistico ligure''. ;1° lùggio 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''159°''' pòsto, con '''11.169''' pàgine de contegnûi e con '''1.913.654''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''770''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''559'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.255'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''241.136'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.558''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Zùgno 2023 === ;13 zùgno 2023 * L'é sciortîo 'n nêuvo vìdeo de l'Anònimo Zenéize de Youtube: d'ancheu o ne móstra de êuvie méistre da letiatûa zenéize e di stùddi a lê dedicæ, con coménto e prezentaçión do tùtto inta léngoa nostrâ, bónn-a vixón! ;1° zùgno 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''159°''' pòsto, con '''11.132''' pàgine de contegnûi e con '''1.897.118''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,95'''. E biografîe són '''766''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.249'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''240.327'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.453''', i uténti atîvi són '''25''' e i aministratoî són '''5'''. === Màzzo 2023 === ;1° màzzo 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''158°''' pòsto, con '''11.128''' pàgine de contegnûi e con '''1.885.375''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''766''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.247'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''239.880'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.331''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Arvî 2023 === ;1° arvî 2023 * Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''158°''' pòsto, con '''11.117''' pàgine de contegnûi e con '''1.875.694''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''764''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són ''' 4.243'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''239.454'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''15.233''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Màrso 2023 === ;1° màrso 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''158°''' pòsto, con '''11.105''' pàgine de contegnûi e con '''1.838.446''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,92'''. E biografîe són '''764''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.240'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''238.603'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''15.134''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Frevâ 2023 === ;1° frevâ 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''157°''' pòsto, con '''11.097''' pàgine de contegnûi e con '''1.818.476''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,90'''. E biografîe són '''761''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''554'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.240'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''237.903'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''15.026''', i uténti atîvi són '''33''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2023 === ;22 zenâ 2023 * A Compagna (de Zena) a festezza çento anni da-a seu fondaçion co-in grande spetàcolo a-o Tiatro Carlo Feliçe a-i 22 de zenâ a-e 8.30 de séia. Amiæ [https://www.youtube.com/watch?v=75-ZZ2d2184 chi] a prezentaçion! Alegri! ;1° zenâ 2023 * Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''157°''' pòsto, con '''11.080''' pàgine de contegnûi e con '''1.802.868''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,89'''. E biografîe són '''761''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''553'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.235'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''237.337'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''14.936''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. == 2022 == === Dexénbre 2022 === ;23 dexénbre 2022 * [[Utente:S4b1nuz E.656|S4b1nuz E.656]] o s'é [[:m:Special:Permalink/24280971|dimìsso]] da aministratô. ;1° dexénbre 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''157°''' pòsto, con '''11.068''' pàgine de contegnûi e con '''1.786.321''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,82'''. E biografîe són '''756''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''548'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.237'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''236.300'''. E vôxe parlæ són '''11'''. === Novénbre 2022 === ;1° novénbre 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''156°''' pòsto, con '''11.052''' pàgine de contegnûi e con '''1.777.412''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,82'''. E biografîe són '''753''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''548'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.231'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''235.484'''. E vôxe parlæ són '''11'''. === Òtôbre 2022 === ;28 òtôbre 2022 * O sciortià primma da fìn de st'anno chi o libbro "Il genovese facile - Manuale del genovese moderno" scrîto da-o Prof. Franco Bampi, o tradutô Rîco Carlini e o cónsole da Compagna Zòrzo Òdon, dove gh'é tütti i riferimenti pe scrîve e leze corettamente o zeneize, ma anche pe parlalo co-e giüste inflescioìn. Alegri! ;25 òtôbre 2022 * O skin "[[:mw:Skin:Vector/2022|Vector 2022]]" o l'é diventòu o nêuvo default pe-a versción desktop. ;1 òtôbre 2022 * Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''156°''' pòsto, con '''11.043''' pàgine de contegnûi e con '''1.761.057''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,81'''. E biografîe són '''753''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''545'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.225'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''234.935'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Seténbre 2022 === ;1° seténbre 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''156°''' pòsto, con '''11.027''' pàgine de contegnûi e con '''1.737.189''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,73'''. E biografîe són '''747''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''541'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.218'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''232.422'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Agósto 2022 === ;24 seténbre 2022 * O team da Wikipedia in lìgure o da o seu tribûto a-o Fiorenzo Toso (1962-2022), grande lengoista do zeneize. A seu sconparsa a l'é 'na greive pèrdia pe tûtti i amanti do zeneize ;1° agósto 2022 * Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''155°''' pòsto, con '''11.015''' pàgine de contegnûi e con '''1.752.461''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,68'''. E biografîe són '''747''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''540'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.218'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''231.132'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Lùggio 2022 === ;8 lùggio 2022 * A Wikipedia in Lìgure a l'é arivâ a 11.000 vôxe ;1 lùggio 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''155°''' pòsto, con '''10.997''' pàgine de contegnûi e con '''1.727.387''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,67'''. E biografîe són '''744''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''537'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.215'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''230.577'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Zùgno 2022 === ;1° zùgno 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''155°''' pòsto, con '''10.972''' pàgine de contegnûi e con '''1.694.356''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,66'''. E biografîe són '''744''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''537'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.212'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''229.815'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Màzzo 2022 === ;1° màzzo 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10. 960''' pàgine de contegnûi e con '''1.658.045''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són '''744''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''538'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.208'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''229.115'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Arvî 2022 === ;1° arvî 2022 * Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10.945''' pàgine de contegnûi e con '''1.593.482''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són ''' 743''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''536'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són ''' 4.205'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''227.799'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Màrso 2022 === ;1° màrso 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10.910''' pàgine de contegnûi e con '''1 .578.237''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són '''742''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''535'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.199'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''227.005'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Frevâ 2022 === ;1° frevâ 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10.878''' pàgine de contegnûi e con '''1.529.545''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,64'''. E biografîe són '''736''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''519'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.187'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''226.092'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Zenâ 2022 === ;31 zenâ 2022 * [[Utente:Arbenganese|Arbenganese]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Eleçioìn/Arbenganese|l'é stæto elètto aministratô]]. ;1° zenâ 2022 * Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''153°''' pòsto, con '''10.847''' pàgine de contegnûi e con '''1.494.859''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,63'''. E biografîe són '''726''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''507'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.028'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''225.267'''. E vôxe parlæ són '''9'''. == 2021 == === Dexénbre 2021 === ;1° dexénbre 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.822''' pàgine de contegnûi e con '''1.457.655''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,63'''. E biografîe són '''720'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''502'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.174'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''224.617'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Novénbre 2021 === ;1° novénbre 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.796''' pàgine de contegnûi e con '''1.433.555''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,62'''. E biografîe són '''719'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''500'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.156'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''223.835'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Òtôbre 2021 === ;1° òtôbre 2021 * Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.771''' pàgine de contegnûi e con '''1.405.032''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,64'''. E biografîe són '''715'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''497'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.144'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''222.805'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Seténbre 2021 === ;1° seténbre 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.748''' pàgine de contegnûi e con '''1.362.347''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són '''713'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''492'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.135'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''221.636'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Agósto 2021 === ;25 agósto 2021 * L'é stæto pubricòu a prìmma pàgina scrîta de Sàn Bertomê: U Sèrvu ;12 agósto 2021 * L'é stæto pubricòu a prìmma pàgina scrîta in garescìn: Garesce ;5 agósto 2021 * [[Utente:N.Longo|N.Longo]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Eleçioìn/N.Longo|l'é stæto elètto aministratô]]. ;1° agósto 2021 *Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.656''' pàgine de contegnûi e con '''1.314.175''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,64'''. E biografîe són '''710'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''491'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.025'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''217.346'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Lùggio 2021 === ;6 lùggio 2021 * L'é stæto pubricòu a prìmma pàgina scrîta in ormeàsco: Ulmea ;1° lùggio 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''151°''' pòsto, con '''10.502''' pàgine de contegnûi e con '''1.246.272''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,48'''. E biografîe són '''699'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''480'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.952'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''211.268'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Zùgno 2021 === ;1 zùgno 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''150°''' pòsto, con '''10.441''' pàgine de contegnûi e con '''1.171.802''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''663'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''442'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.919'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''208.309'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Màzzo 2021 === ;23 màzzo 2021 * A prìmma pàgina scrita in arbenganese ;22 màzzo 2021 * A prìmma pàgina scrita in finarìn ;9 màzzo 2021 * A prìmma pàgina scrita in bunifazzin ;1° màzzo 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''151°''' pòsto, con '''10.261''' pàgine de contegnûi e con '''1.134.671''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''645'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''422'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.743'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''205.161'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Arvî 2021 === ;1° arvî 2021 * Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.228''' pàgine de contegnûi e con '''1.088.970''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''642'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''420'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.720'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''202.595'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Màrso 2021 === ;22 màrso 2021 * Scialla, Scialla! Semmo arivæ a '''{{formatnum:10000}} (Dêxemilla) vôxe''' in questa Wiki! Graçie {{formatnum:10000}} vòtte a tûtti! Alêgri! ;1 màrso 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''7.563''' pàgine de contegnûi e con '''990.935''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''639'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''417'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''2.066'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''196.183'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Frevâ 2021 === ;1° frevâ 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''185°''' pòsto, con '''5.683''' pàgine de contegnûi e con '''918.949''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''637'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''416'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''2.053'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''188.438'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Zenâ 2021 === ;1° zenâ 2021 * Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2021. A lij.wiki a l'é scugiâ a-o '''197°''' pòsto, con '''4.460''' pàgine de contegnûi e con '''883.330''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''635'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''416'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''2.023'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''185.408'''. E vôxe parlæ són '''4'''. == 2020 == === Dexénbre 2020 === ;1° dexénbre 2020 * Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2020: A lij.wiki a l'é scugiâ a-o '''197°''' pòsto, con '''4.421''' pàgine de contegnûi e con '''869.975''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''628'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''408'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.975'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''184.483'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Novénbre 2020 === ;1° novénbre 2020 * Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2020: A lij.wiki a l'é scugiâ a-o '''197°''' pòsto, con '''4.329''' pàgine de contegnûi e con '''851.866''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''613'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''395'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.872'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''183.167'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Òtôbre 2020 === ;1° òtôbre 2020 * Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''195°''' pòsto, con '''4.283''' pàgine de contegnûi e con '''840.567''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''611'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''392'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.852'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''182.357'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Seténbre 2020 === ;22 seténbre 2020 * O l'é stæto cangiòu l'orâio da Wikipedia Lìgure segóndo l'ôa de Zêna (CET/CEST). ;1° seténbre 2020 * Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''195°''' pòsto, con '''4.269''' pàgine de contegnûi e con '''835.948''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''609'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''392'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.805'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''181.794'''. === Agósto 2020 === ;1° agósto 2020 * A-a fìn de lùggio a '''Wikivivagna''' a l'é divegnûa indipendente, sàiva a dî ch'a no dipende ciù da-a Wikisource globâle. O zoêno spezìn '''Samuele2002''' o l'é divegnûo aministratô da [https://lij.wikisource.org/wiki/P%C3%A0gina_prin%C3%A7ip%C3%A2 Wikivivagna]. O contribûto ciù inportante pe realizâ questa indipendensa o l'é stæto dæto da-o '''Giromìn Cangiaxo''' ch'o l'à tradûto (e o continua a tradûe) tùtta l'interfaccia pe-a Wikivivagna e a nòstra Wikipedia. Conplimenti e augûri a tùtti doî! * Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''197°''' pòsto, con '''4.077''' pàgine de contegnûi e con '''810.431''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''596'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''381'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.632'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''179.478'''. === Lùggio 2020 === ;20 lùggio 2020 * A l'é stæta creâ a '''Wikivivàgna Lìgure''' in sce [[:s:|lij.wikisource.org]] ; 14 lùggio 2020 * L'é sciortîo 'n interesante artìcolo in sciô Tabarchìn scrîto da Fiorenzo Toso: sciachæ [http://lingueemergenti.info/tabarchin/article/a-scritua-du-tabarchin-in-esperiensa-noa?fbclid=IwAR3Sceyn5CawlKLVI9FhH1POZbEX3zo1Z9qhwJ4C1kxdS5Keo0Cb9_pTY0s chi]. E chi [https://invexendo.github.io/serv-assae.html?fbclid=IwAR3W9gJsr7qv4zMktsvFMTiu7c-LPcp0SDGITPhyyM1rHozqZ2rJy7b2X2g gh'é 'n belìscimo testo scrîto e lezûo in zeneize da-o Fiorenzo Toso]. ;1 lùggio 2020 * Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''198°''' pòsto, con '''3.942''' pàgine de contegnûi e con '''785.857''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''551'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''351'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.139'''. === Zùgno 2020 === ;29 zùgno 2020 * Són stæti introdûti i nêuvi grùppi uténte in sciâ Wikipedia in Lìgure: Rollbacker e Mover ;26 zùgno 2020 * A l'é stæta fæta a prìmma vôxe parlâ: Penarchi - [[:File:Lijwiki-Penarchi.ogg]] ;20 zùgno 2020 * O sondàggio in scî Nêuvi grùppi uténte o l'é terminòu e a propòsta a l'é stæta aprovâ. ;1 zùgno 2020 * [[Utente:Giodiassi5|Giodiassi5]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Eleçioìn/Giodiassi5|l'é stæto elètto aministratô]]. * [[Utente:S4b1nuz E.656|S4b1nuz E.656]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Eleçioìn/S4b1nuz E.656|l'é stæto elètto aministratô]]. === Màzzo 2020 === === Arvî 2020 === === Màrso 2020 === ;23 màrso 2020 * O l'é prezénte in scê YouTube in filmìn in sciâ lengoa zeneize pubricòu da 'n canâ specializòu inte lengoe do mondo e de difuxon internaçionâle. O filmìn o l'é stæto realizòu graçie a Giodiassi5, a-i aministratoî e a-e consulense de âtri wikipedién, co-o fìn de fâ conosce o ciù poscibile o zeneize e a lengoa ligure. [https://www.youtube.com/watch?v=O0qupghwU5o Chi gh'é o ligàmme]. === Frevâ 2020 === ;3 frevâ 2020 * Scialla, scialla: a-i 4 d'Àrvî che vén, inta "Libreria Paolina" in Ciàssa Mateòtti ghe saiâ a prezentaçión di Evangêi, libbro tradûto da-o Rîco Carlini e publicòu da-a câza editrice ERGA. === Zenâ 2020 === ;22 zenâ 2020 * [[Utente:Aereus646|Aereus646]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Eleçioìn/Aereus646|l'é stæto elètto aministratô]]. == 2019 == === Dexénbre 2019 === ;15 Dexénbre 2019 * Salûo a tùtti, sabbo 21 de dexénbre, a quatt'ôe dòppo disnâ, ghe saià o tradiçionâle confêugo a Zêna in Ciassa de Ferari. Saieiva 'n'ocaxón pe incontrâse pe niâtri da Wikipedia Lìgure. Pe contatti poéi scrîve inta mæ pàgina de discusción. Scignorìa! === Novénbre 2019 === ;12 Novénbre 2019 * L'Universcitæ de Innsbruck a l'é aprêuvo a terminâ 'n progetto de vocabolâio zeneize-italiàn a-a pàgina https://romanistik-gephras.uibk.ac.at/content?page=home . GEPHRAS o l’é o primmo diçionäio de combinaçioin zeneise-italian. Informaçioin dettaggiæ in sciô progetto s’attreuvan [https://romanistik-gephras.uibk.ac.at/content?page=project chi]. O diçionäio o l’é in sciâ ræ da-o comenso do progetto, ma e intræ no saian definitive fin a-o frevâ do 2020. O progetto o l’é finançiou da-o fondo do stato austriaco pe-a reçerca (FWF). === Òtôbre 2019 === ;2 Òtôbre 2019 * Sòcci de A Compagna confèrman che into nêuvo ''Android'' gh'é òua anche a tastêa zenéize-lìgure lij. === Seténbre 2019 === ;1 Seténbre 2019 * L'uténte JeanM o l'à misso in sciâ ræ a [http://ligu.re/ verscion d'anteprimma do Cazassa e de l'Oliviêri digitâle]. Coménti, crìtiche e sugeriménti son tùtti bén acetæ e incoragiæ, e coscì anche i contribûti. * A-o primmo de seténbre se son incontræ a Üpega, inta provinsa de Cuneo, i brigaschi da Tæra Brigasca. === Agósto 2019 === ;10 de agosto 2019 * L'aministratô Luensu1959 o l'à òrganizòu pe-i colaboratoî de Wikipedia Lìgure 'n incontro a Cazélla a l'òstàia "Antica Trattoria Del Bado". Gh'êa o tradutô Rîco Carlini e o prescidénte da Compagna de Zena Franco Bampi. Émmo parlòu de tùtto, da-o futûro do Zenéize a-a situaçion da nòstra Wiki, scinn'a-a publicaçion di Evangêi do Carlini, òua che a revixon da sò traduçion a l'é finîa. Scignorîa! === Lùggio 2019 === ;21 lùggio 2019 * [[Utente:Luensu1959|Luensu1959]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Riconfèrma anoâle/Luensu1959/2|l'é stæto riconfermòu aministratô]]. === Zùgno 2019 === === Màzzo 2019 === === Arvî 2019 === === Màrso 2019 === === Frevâ 2019 === === Zenâ 2019 === ;1 zenâ 2019 * Scialla, scialla, [[Utente:Badano5|Badano5]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Riconfèrma anoâle/Badano5|l'é stæto riconfermòu aministratô]]! Conpliménti! Tanti aogûri de bon travaggio! Badano5 o restiâ in càrega comme aministratô da nòstra Wiki scin a-i 3 de zenâ do 2020. == 2018 == === Dexénbre 2018 === ;30 dexénbre 2018 * A-i 30 de dexénbre se son incontræ a Seravàlle Scrivia i doî aministratoî Luensu1959 e Badano5: se son incontræ in Âta Ligùria ''a mezza stradda'' perché un o vîve a Romma e l'âtro o vîve a Grenoble! L'é nasciûa a-o prinçipio de dexénbre a tersa figìnn-a do Feipìn, za aministratô da nòstra Wiki e vice-prescidénte da Compagna into pasòu. Augùri de tùtto cheu! O Feipìn o n'à scrîto a niâtri coscì: <blockquote>"No poei imaginâ cös'o l'ê Sentî a feliçitæ de-e dôe figìnn-e Quande àn saciûo, belle stelìnn-e Che n'âtro astro nêuo o gh'é Inta vitta de seu câi a luxî A l'é a Cecilia, a se ciamma coscì E no se fâ pe dî, ma intanto dilla A l'é nasciûa into giorno do Balilla!</blockquote> ;22 dexénbre 2018 * O pròscimo confêugo o se tegniâ a Zêna a-i 22 de dexénbre do 2018 de dòppo disnâ. === Novénbre 2018 === === Òtôbre 2018 === ;1 òtôbre 2018 * Aregordémose ògni tanto de dâ 'n'eugiâ [http://www.primocanale.it/network/liguriancheu/ chi] a-a rùbrica "Ligùria ancheu" in sciô Primo Canale ;15 òtôbre 2018 * Quande i polìtichi parlan in zenéize de Zena e de consegoénse pe-a çitæ a càoza do ponte ch'o l'é deruòu. Amîa [http://www.primocanale.it/notizie/odone-negri-l-addio-alla-presidenza-della-camera-di-commercio-in-dialetto-202002.html chi] inta trasmisción "Ligùria ancheu".}} === Seténbre 2018 === ;9 seténbre 2018 * [[Utente:Feipìn|Feipìn]] o l'é deschèito automaticamente da-a càrega de aministratô pe inativitæ. === Agósto 2018 === ;14 agósto 2018 * Doî di tréi aministratoî atoâli, Luensu1959 e o Feipìn, se son incontræ a Buzàlla a-i 10 d'agosto do 2018 a l'östàja "Banco Rosso". Gh'êa anche o tradutô Rîco Carlini, o prescidénte d'A Compagna de Zêna, Franco Bampi, e Præ Carbón do santuâio da Vitöria. O têma o l'é stæto quello de comme fâ pe trovâ in finançiamento pe-a publicaçión di Evangêi tradûti da-o Rîco Carlini. O Præ Carbón o l'é aprêuvo a fâ 'na revixón da traduçión. O Carlini, into méntre, o s'é misso a tradûe i Atti di Apòstoli ascì. * A-i 14 d'agósto 2018 o l'é derûo o pónte Morandi a Zêna. Chi gh'é 'na poexîa dedicâ a-o pónte, a Zêna e a tùtti i zeneixi: <blockquote>Derûa in pónte, Derûa 'na stradda, Derûan i nervi de chi, Segûo, O pénsa: Poéivo êse la. Derûa 'na çitæ, Òua ciù izolà, Derûa a sò economía, Frágile e insegûa. Derûa a fêde, Ne-o çè, Ne-o destìn, Ne-a vitta. Derûan e brássa De chi o spála, Derûa, pezánte, O magón, In sce nòstre spalle. Tûtto o derûa Fêua che noiâtri. Génte dûa, Inospitále, Morciónn-a e Co-a tèsta comme 'n masabécco, Pe chi o no ne conosce. Génte che travaggia, Camálli, Portoâli, Carbounée. Artexánn-i, Banchiêri, Capitann-i e Mainè. Villan in scê prîe. Superbi, Òrgogliôzi. Fêi! Inscìste, Inutilmente, O çê, In scia nòstra çitæ. Che da ægua, Brátta, Róvinn-e e Bombe, A l'é sempre sciortìa. E alôa "che l'inse!", Zêna, Domán ti saiæ ancón ciú bella</blockquote> === Lùggio 2018 === ;16 lùggio 2018 * [[Utente:Luensu1959|Luensu1959]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Riconfèrma anoâle/Luensu1959|l'é stæto riconfermòu aministratô]] pe sei meixi. [[m:Steward_requests/Permissions/Approved_temporary#Luensu1919@lij.wikipedia|Chi]] gh'é a conferma di Stewards === Zùgno 2018 === ;23 zùgno 2018 * [[Utente:Badano5|Badano5]] o [[Wikipedia:Aministratoî/Eleçioìn/Badano5|l'é stæto elètto aministratô]] pe sei meixi. [[m:Steward_requests/Permissions/Approved_temporary#Badano5@lij.wikipedia|Chi]] gh'é a conferma di Stewards. === Màzzo 2018 === ;1 màzzo 2018 * O Bar de Wikipedia o l'é stæto seròu e sostitoîo da-o Wikipediàn. === Arvî 2018 === ;24 arvî 2018 * [[Utente:Giromin Cangiaxo|Giromin Cangiaxo]] o l'é deschèito automaticamente da-a càrega de aministratô pe inativitæ. === Màrso 2018 === ;17 màrso 2018 * Wiki Lìgure a l'é vîva e a vâ avanti co-i contribûti de tùtti! Semmo aprêuvo a fâ di cangiaménti: o l'é necesâio fâ di cangiamenti pe avéi de discuscioìn ciù vixìbili e ciæ pe tùtti. Emmo prinçipiòu a dâ recàtto in sciô Pòrtego da comunitæ e voémmo archiviâ e discuscioìn vêge de ànni inte 'na seçión ciamâ "Archìvio". Cómme poéi védde, gh'é za a seçión "O Wikipediàn", e chi o saiâ poscibile, prezénpio, védde e novitæ ciù recénti da letiatûa in zenéize. Si terrà conto anche di video e altro materiale multimediale da inserire sulla nostra Wiki per rendere la consultazione più reale, vivida e piacevole. Sarà questo "Wikipediàn" un "Bar" più completo, sostituendosi a lui. Chi veu dâ di sugerimenti, peu scrîve òua in sciô "Pòrtego da comunitæ" opûre in sciô "Bar". Scignorîa a tùtti! === Frevâ 2018 === === Zenâ 2018 === <noinclude>[[Categorîa:O Wikipediàn|Archìvio]]</noinclude> oy2663f8qoidrbomz30jisprk1agnko 0 18081 268761 268713 2026-04-03T07:29:01Z Ziv 17675 ([[c:GR|GR]]) [[File:The Inspiration of Saint Matthew by Caravaggio.jpg]] → [[File:Caravaggio - La inspiración de San Mateo (San Luigi dei Francesi, Roma).jpg]] → File replacement: update from a old and low quality version to a newer one with better quality ([[c:c:GR]]) 268761 wikitext text/x-wiki {{Grafîa ofiçiâ}} '''Caravaggio''', che a-o sécolo o se ciamâva ''Michelangelo Merisi'' ([[Milan]], [[29 seténbre]] [[1571]] – [[Porto Ercole]], [[18 lùggio]] [[1610]]) o l 'é stæto 'n avoxòu pitô [[Italia|italian]], protagonìsta do moviménto do [[baròcco]]. L'apelatîvo conplêto co-o quæ o l'è conosciûo o l'é ''Michelangelo Merisi da Caravaggio''. {{Biografia |inmàgine = Bild-Ottavio Leoni, Caravaggio.jpg |px = 140px |descriçión = <small>Ottavio Leoni, ''Caravaggio'', 1621 c. (Firénse, [[Biblioteca Marucelliana]])</small> |nàscita = Milan, 9 seténbre 1571 |mòrte = Porto Ercole, 18 lùggio 1610 |paize = [[Italia]] |profesción = [[pittô]] |move = }} == Vìtta == Formòu a [[Milan]], o l'à dipìnto a [[Romma]], [[Napoli]], [[Mâta]] e [[Sicilia]] da-o 1593 a-o 1610. O l'é stæto 'n pittô inovatîvo e grànde a l'é stæta l'influensa do Caravaggio in scî artisti sucesîvi. == Galerîa de òpere == <br><gallery> CARAVAGGIO, A boy peeling fruit (1593).jpg|''Figeu ch'o monda a frûta'', 1592 c. ([[Firense]], Fondazione Roberto Longhi)<ref>Originale perduto, si conserva in copia.</ref> Bacchino malato (Caravaggio).jpg|''O Dîo Bacco zoêno e maròtto'', 1593-1594 ([[Romma|Rómma]], [[Galeria Borghese]]) Boy with a Basket of Fruit by Caravaggio.jpg|''Figetto co-a cavagna de frûta'' (Rómma, Galeria Borghese) The Fortune Teller-Caravaggio (Rome).jpg|''A bonn-a ventûa'', 1593-1595 (Rómma, [[Musei Capitolinn-i]]) The Cardsharps.jpg|''I laddri de carte'', 1594 (Fort Worth, [[Kimbell Art Museum]]) Michelangelo Caravaggio 063.jpg|''Manêna penitente'', 1594-1595 (Rómma, [[Galeria Doia-Pamphilj]]) Saint Francis of Assisi in Ecstasy-Caravaggio (c.1595).jpg|''San Françesco in èstaxi'', 1594-1595 (Hartford, [[Wadsworth Atheneum]]) The musicians by Caravaggio.jpg|''I muxichi'', 1595 ([[New York]], [[Metropolitan Museum of Art]]) Michelangelo Caravaggio 061.jpg|''Figeu adentòu da 'n lagheu'', 1595-1596 (Firénse, Fondazione Roberto Longhi)<ref>Prima versione.</ref> Michelangelo Caravaggio 020.jpg|''Sunòu da liûto'', 1595-1596 ([[San Peoburgo]], [[Ermitage]]) Michelangelo Caravaggio 025.jpg|''Sòsta inta fûga in Egitto'', 1594-1596 (Rómma, [[Galeria Doria Pamphilj]]) Michelangelo Caravaggio 019.jpg|''Cavàgno de frûta'', 1596 ([[Milan|Milàn]], [[Pinacoteca Ambrosiana]]) 1596 Caravaggio, The Lute Player New York.jpg|''Sunòu da liûto'', 1596-1597 (New York, Metropolitan Museum of Art) Michelangelo Caravaggio 007.jpg|''Bacco'', 1596-1597 (Firénse, [[Uffizi]])<ref>O rapresenta lê mæximo da zoeno.</ref> La Diseuse de bonne aventure, Caravaggio (Louvre INV 55) 02.jpg|''Bonn-a ventûa'', 1596-1597 ([[Pariggi]], [[Louvre]]) Medusa by Caravaggio.jpg|''Medûza'', 1597 (Firénse, Galeria Uffizi) Portrait of a Courtesan by Caravaggio.jpg|''Ritræto de cortexann-a'', 1597 ([[Berlin]], [[Bode-Museum]]) Caravaggio Jupiter Neptune Pluto.jpg|''Zôve, Netùn e Plutón'', 1597 c. (Rçmma, [[Villa Ludovisi]]) Michelangelo Caravaggio 060.jpg|''Santa Catænn-a de Lisciandria'', 1597 ([[Madrid]], [[Museo Thyssen-Bornemisza]]) David and Goliath by Caravaggio.jpg|''David e Golia'', 1597-1598 (Madrid, [[Museo del Prado]]) Michelangelo Caravaggio 065.jpg|''Narcizo'', 1597-1599 (Romma, [[Galerie naçionali d'Arte Antîga]]) Caravaggio-Baptist-Toledo.jpg|''San Gioâne Batista'', 1598 c. ([[Toledo]], [[Museo Tesoro Catedralico]]) Caravaggio Martha&Mary.jpg|''Màia Manêna e Marta'', 1598 c. ([[Detroit]], [[Detroit Institute of Arts]]) Caravaggio.emmaus.750pix.jpg|''Çénn-a a Emmaus'', 1599 (Londra, [[National Gallery]]) Michelangelo Caravaggio 040.jpg|''Vocaçion de San Matê'', 1599-1600 (Rómma, [[Gêxa de San Loîgi di Françeixi]]) Michelangelo Caravaggio 035.jpg|''Nativitæ co-i Santi Loenso e Françesco d'Asîzi'', 1600? 1609? ([[Palermo]], Ötöio de San Loénso)<ref>Depento arobou do 1969 e foscia perduo.</ref> The Martyrdom of Saint Matthew-Caravaggio (c. 1599-1600).jpg|''Martirio de San Matê'', 1600-1601 (Rómma, Gêxa de San Loîgi di Françeixi) Caravaggio-Crucifixion of Peter.jpg|''Crocifisción de Sàn Pòulo'', 1600-1601 (Rómma, [[Baxìlica de Santa Màia do Pòpolo]]) Caravaggio-The Conversion on the Way to Damascus.jpg|''Conversción de Sàn Pòulo'', 1600-1601 (Rómma, Baxìlica de Santa Màia do Pòpolo) The Incredulity of Saint Thomas by Caravaggio.jpg|''Stupô de Sànto Mâxo'', 1600-1601 (Potsdam, [[Sanssouci]]) Sacrifice of Isaac-Caravaggio (Uffizi).jpg|''Sacrifìçio d'Izàcco'', 1602 (Firénse, Uffizi) Caravaggio - Giuditta e Oloferne (ca. 1599).jpg|''Giuditta e Òloferne'', 1602 (Rómma, Galerie naçionæ d'Arte Antîga) Caravaggio - La inspiración de San Mateo (San Luigi dei Francesi, Roma).jpg|''San Matê e l'àngiou'', 1602 (Rómma, Gêxa de San Loîgi di Françeixi) Michelangelo Merisi da Caravaggio, Saint John the Baptist (Youth with a Ram) (c. 1602, Yorck Project).jpg|''San Gioâne Batista'', 1602 c. (Rómma, Musei Capitolinn-i) Michelangelo Merisi da Caravaggio, Saint John the Baptist (Youth with a Ram) (c. 1602, WGA04112).jpg|''San Gioâne Batista'', 1602 c. (Rómma, Galeria Döia Pamphilj)<ref>Doe teie, identiche pe dæta, pe soggetto e pe formato, ma unn-a a pâ 'na copia.</ref> Caravaggio - Taking of Christ - Odessa.jpg|''Catûa do Crìsto'', 1602 ([[Dublin]], [[National Gallery of Ireland]]) Caravaggio - Cupid as Victor - Google Art Project.jpg|''Amô vitoriôzo'', 1602-1603 (Berlin, [[Gemäldegalerie]]) CaravaggioCrowning01.jpg|''Incoronaçión de spinn-e'', 1602-1603 ([[Prato]], Palàçio di Alberti) Michelangelo Caravaggio 052.jpg|''Depoxiçión do Crìsto'', 1602-1604 ([[Çitæ do Vatican]], [[Musei Vatichen]]) Caravaggio Sacrificio d'Isacco Princeton.jpg|''Sacrifìçio d'Izàcco'', 1603 (Princeton, Barbara Piasecka-Johnson Collection)<ref>Nuova versione del dipinto degli Uffizi, 1598.</ref> Michelangelo Merisi, called Caravaggio - Saint John the Baptist in the Wilderness - Google Art Project.jpg|''San Gioâne Batista'', 1603 ([[Kansas City]], [Nelson-Atkins Museum of Art)<ref>Quarta verscion, rispetto a-o dipinto de Toledo, 1598.</ref> Michelangelo Caravaggio 069.jpg|''Mòrte da Madònna'', 1604 (Pariggi, Louvre) Caravaggio Baptist Galleria Nazionale d'Arte Antica, Rome.jpg|''San Gioâne Batista'', 1604 c. (Rómma, [[Galeria de Palasso Corsini]])<ref>Quinta verscion, rispetto a-o dipinto de Toledo, 1598.</ref> Saint Francis in Prayer-Caravaggio (c.1606).jpg|''San Françesco in meditaçión'', 1605, (Rómma, Galerie naçionæ d'Arte Antîga) CaravaggioEcceHomo.jpg|''Ecce Homo'', 1605 c. (Zêna , [[Palasso Gianco]]) Caravaggio - Saint Jerome - Montserrat.jpg|''San Giêumo in meditaçión'', 1605 c. ([[Monistrol de Montserrat]]) Saint Jerome Writing-Caravaggio (1605-6).jpg|''San Giêumo ch'o scrîve'', 1605 c. (Rómma, Galeria Borghese) The Crowning with Thorns-Caravaggio (1602).jpg|''Incoronaçión de spinn-e'', 1603-1604 ([[Vienna]], [[Kunsthistorisches Museum]]) Madonna di Loreto-Caravaggio (c.1604-6).jpg|''Madònna di Pellegrìn'', 1604-1606 (Rómma, [[Baxìlica de Sant'Agostin in Canpo Marsio]]) Michelangelo Merisi da Caravaggio - Christ in the Garden - WGA04153.jpg|''Crìsto in sciô Monte di Oîvi'', 1604-1606 (Berlin, [[Bode-Museum]]) Madonna and Child with St. Anne-Caravaggio (c. 1605-6).jpg|''Madònna di Palafrenieri'', 1605 (Rómma, Galeria Borghese) Michelangelo Caravaggio 055.jpg|''Sâcra Famìggia co-o San Gioâne Batista'', 1605-1606 (New York, Metropolitan Museum of Art)<ref>In depoxito.</ref> CaravaggioFrancisContemplation.jpg|''San Françesco in meditaçión'', 1605-1606 ([[Cremon-a]], Museo civico Ala Ponzone) Mary magdalene caravaggio.jpg|''Màia Manêna in èstaxi'', 1606 (Milàn, [[Pinacoteca de Brera]]) Michelangelo Caravaggio 029.jpg|''Sette òpere da Misericòrdia'', 1606-1607 ([[Napoli]], [[Pio Monte della Misericordia]]) Christ at the Column-Caravaggio (c. 1607).jpg|''Flagelaçión do Crìsto'', 1606-1607 ([[Rouen]], [[Musée des Beaux-Arts]]) Caravaggio Crucifixion santandrew.jpg|''Crocifisción'', 1607 (Cleveland, [[Cleveland Museum of Art]]) CaravaggioDavidGoliathVienna.jpg|''David co-a testa do Golîa'', 1607 (Vienna, Kunsthistorisches Museum) Michelangelo Caravaggio 066.jpg|''Madònna do Rozâio'', 1607 (Vienna, Kunsthistorisches Museum) CaravaggioFlagellation.jpg|''Flagelaçión do Crìsto'', 1607-1608 (Napoli, [[Museo naçionâ de Capodimonte]]) CaravaggioSalomeLondon.jpg|''Salomé co-a testa do San Gioâne Batista'', 1607-1610 (Londra, National Gallery) CaravaggioJeromeValletta.jpg|''San Giêumo ch'o scrîve'', 1608 (La Valletta, [[Concatedrâle de A Valetta]]) Alof Louvre.jpg|''Ritræto de Alof de Wignacourt'', 1608 (Pariggi, Louvre) Michelangelo Caravaggio 021.jpg|''Decolaçión do San Gioâne Batista'', 1608 (A Valletta, Concatedrâle de A Valetta)<ref>Unica opera firmâ da-o Caravaggio. A firma a l'è into sangoe do santo.</ref> Michelangelo Caravaggio 010.jpg|''Seportûa de Santa Luçîa'', 1608 ([[Siracusa]], [[Gêxa de Santa Luçîa a-a Badîa]]) Il cavadenti.jpg|''O cavadenti'', 1608 (Firénse, [[Palasso Pitti]]) Caravaggio sleeping cupid.jpg|''Amorìn ch'o dòrme'', 1608-1609 (Firénse, Palasso Pitti) Antonio Martelli, Cavaliere di Malta - Caravaggio.JPG|''Antonio Martelli, cavagêo de Mâta'', 1608-1609 (Firénse, Palasso Pitti) Caravaggio - The Annunciation.JPG|''Anonciaçión'', 1609 ([[Nancy]], [[Museo des Beaux-Arts (Nancy)]]) Michelangelo Caravaggio 006.jpg|''Resureçión do Lazzao'', 1609 ([[Mescìnn-a]], [[Museo regionale (Messina)]]) Michelangelo Caravaggio 004.jpg|''Adoraçión di pastoî'', 1609 (Mescìnn-a, Museo regionale) Salomé con la cabeza del Bautista (Caravaggio).jpg|''Salomé co-a testa de San Gioâne Batista'', 1609 (Madrid, [[Palasso Reale de Madrid]]) The Denial of Saint Peter-Caravaggio (1610).jpg|''Negaçión de San Pê'', 1609-1610 (New York, Metropolitan Museum of Art) Michelangelo Caravaggio 018.jpg|''Davide co-a testa do Golîa'', 1609-1610 (Rómma, Galeria Borghese) Caravaggio Baptist Galleria Borghese, Rome.jpg|''San Gioâne Batista'', 1610 c. (Rómma, Galeria Borghese) Martyrdom of Saint Ursula by Caravaggio - Palazzo Zevallos.jpg|''Martirio de Sant'Orsola'', 1610 (Napoli, [[Palazzo Zevallos]]<ref>Urtimo dipinto noto do Caravaggio. [http://www.palazzozevallos.com/pop_palazzo.asp|titolo=Palazzo Zevallos.com].</ref> </gallery> == Nòtte == <references/> == Bibliografîa == * {{Çitta lìbbro|outô=Lionello Venturi|tìtolo=Il Caravaggio|url=https://books.google.it/books?id=Iu1FMQAACAAJ|ànno=1951|editô=Istituto geografico de Agostini|çitæ=[[Novæa]]|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Renato Guttuso|outô2=Angela Ottino Della Chiesa|tìtolo=L'opera completa del Caravaggio|url=https://books.google.it/books?id=8QSDyAEACAAJ|ànno=1967|editô=Rizzoli|çitæ=[[Milan]]|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Maurizio Calvesi|tìtolo=Le realtà del Caravaggio|url=https://books.google.it/books?id=ZczqAAAAMAAJ|ànno=1990|editô=G. Einaudi|çitæ=[[Turin]]|léngoa=IT|ISBN=88-06-11710-6}} * {{Çitta lìbbro|outô=Ferdinando Bologna|tìtolo=L'incredulità del Caravaggio e l'esperienza delle "cose naturali"|url=https://books.google.it/books?id=UMZ1QgAACAAJ|ànno=1992|editô=Bollati Boringhieri|çitæ=[[Turin]]|léngoa=IT|ISBN=88-33-90654-X}} * {{Çitta lìbbro|outô=Mina Gregori|tìtolo=Caravaggio|url=https://books.google.it/books?id=sg4DMQAACAAJ|ediçión=3|ànno=1994|editô=Electa|çitæ=[[Milan]]|léngoa=IT|ISBN=88-43-54527-2}} * {{Çitta lìbbro|outô=Roberto Longhi|tìtolo=Caravaggio|url=https://books.google.it/books?id=pUdBAAAACAAJ|ediçión=4|ànno=1998|editô=Giunti Editore|çitæ=[[Firense]]|léngoa=IT|ISBN=88-09-21444-7}} *{{Çitta lìbbro|outô=Rosa Giorgi|tìtolo=Caravaggio: una rivoluzione terrible e sublime|url=https://books.google.it/books?id=mNXqAAAAMAAJ|ànno=1998|editô=Leonardo Arte|çitæ=[[Milan]]|léngoa=IT|ISBN=88-78-13827-4}} * {{Çitta lìbbro|outô=Helen Langdon|tìtolo=Caravaggio: una vita|url=https://books.google.it/books?id=MWjKPAAACAAJ|ediçión=2|ànno=2002|editô=Sellerio|çitæ=[[Palermo]]|léngoa=IT|ISBN=88-38-91705-1}} * {{Çitta lìbbro|outô=Rodolfo Papa|tìtolo=Caravaggio|url=https://books.google.it/books?id=64ev9faJuNMC|ànno=2002|editô=Giunti Editore|çitæ=[[Firense]]|léngoa=IT|ISBN=88-09-02839-2}} * {{Çitta lìbbro|outô=Pino Di Silvestro|tìtolo=La fuga, la sosta: Caravaggio a Siracusa|url=https://books.google.it/books?id=vxQfAQAAIAAJ|ànno=2002|editô=Rizzoli|çitæ=[[Milan]]|léngoa=IT|ISBN=88-17-87056-0}} * {{Çitta lìbbro|outô=Dario Fo|tìtolo=Caravaggio al tempo di Caravaggio|url=https://books.google.it/books?id=vxQfAQAAIAAJ|ediçión=2|ànno=2005|editô=Franco Cosimo Panini|çitæ=[[Modena]]|léngoa=IT|ISBN=88-82-90783-X}} * {{Çitta lìbbro|outô=Andrea Dusio|tìtolo=Caravaggio: white album|url=https://books.google.it/books?id=vxQfAQAAIAAJ|ànno=2009|editô=Cooper|çitæ=[[Romma]]|léngoa=IT|ISBN=88-73-94128-1}} * {{Çitta lìbbro|outô=Francesca Cappelletti|tìtolo=Caravaggio: un ritratto somigliante|url=https://books.google.it/books?id=d_ZGAQAAIAAJ|ediçión=2|ànno=2009|editô=Electa|çitæ=[[Milan]]|léngoa=IT|ISBN=88-37-06950-2}} * {{Çitta lìbbro|outô=Silvano Vinceti|outô2=Giorgio Gruppioni|tìtolo=Caravaggio: la culla del grande pittore: una ricerca sulla gioventù dell'artista|url=https://books.google.it/books?id=Be_Det9wj5EC|ànno=2010|editô=Armando Editore|çitæ=[[Romma]]|léngoa=IT|ISBN=88-60-81658-0}} * {{Çitta lìbbro|outô=Daniele Radini Tedeschi|tìtolo=Caravaggio o della Vulgata|url=https://books.google.it/books?id=Be_Det9wj5EC|ànno=2012|editô=De Luca|çitæ=[[Romma]]|léngoa=IT|ISBN=88-65-57080-6}} === Mostre === * ''Mostra del Caravaggio e dei caravaggeschi, Milano, Palazzo Reale, aprile-giugno 1951 / Introduzione di Roberto Longhi'', Firense, Sansoni, 1951. * ''Caravaggio e il suo tempo, catalogo della mostra a cura di Gabriella Borsano e Silvia Cassani'', New York (Metropolitan Museum of Art) - Napoli (Museo e Galerie nazionali di Capodimonte), Napoli, Electa Napoli, 1985. * ''L'ultimo Caravaggio e la cultura artistica a Napoli, in Sicilia e a Malta / a cura di Maurizio Calvesi'', Siracusa, Ediprint, 1987. * ''Michelangelo Merisi da Caravaggio. Come nascono i capolavori, catalogo della mostra a cura di Mina Gregori'', Firense ([[Palazzo Pitti]]) - Romma (Palazzo Ruspoli), Milan, Electa, 1991. * ''Caravaggio e la collezione Mattei, catalogo della mostra a cura di Rossella Vodret'', Romma (Galleria nazionale d'Arte Antica), Milan, Electa, 1995. * ''La Madonna dei Palafrenieri di Caravaggio nella collezione di Scipione Borghese / a cura di Anna Coliva'', Venessia, Marsilio, 1998. * ''La luce del vero : Caravaggio, La Tour, [[Rembrandt]], Zurbarán, catalogo della mostra a Bergamo, Galleria d'Arte Moderna e Contemporanea'', Cinisello Balsamo, Silvana Editoriale 2000. * ''Caravaggio e l'Europa: il movimento caravaggesco internazionale da Caravaggio a [[Mattia Preti]], catalogo della mostra a cura di Luigi Spezzaferro'', Milan, Skira, 2005. * ''Caravaggio Bacon, catalogo della mostra a Roma, Museo e Galleria Borghese / a cura di Anna Coliva e Michael Peppiatt'', Romma-Milan, Motta, 2009. * ''Caravaggio, catalogo della Mostra tenuta a Roma nel 2010 / a cura di [[Claudio Strinati]]'', Milan, Skira, 2010. * ''Caravaggio a Roma. Una vita dal vero, catalogo della mostra a cura di Michele di Sivo e Orietta Verdi'', Romma, De Luca, 2010. * ''Dentro Caravaggio, catalogo della mostra tenuta a Milano nel 2017-2018 / a cura di Rossella Vodret'', Milan, Skira, 2017. == Âtri progètti == {{interprogetto}} {{Pittûa (àrte)}} {{Contròllo de outoritæ}} [[Categorîa:Biografìe]] [[Categorîa:Pitoî italién]] [[Categorîa:Pitoî do baròcco]] 8rnh64d49lap6eadvr9oalolq8a279f 4 28364 268758 268028 2026-04-02T20:56:01Z N.Longo 12052 stat 268758 wikitext text/x-wiki = 2026 = === Arvî 2026 === Statìstiche a-o prìmmo de arvî do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''173°''' pòsto, con '''11.498''' pàgine de contegnûi e con '''2.558.963''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,50'''. E biografîe són '''817''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''619'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.535'''. I file caregæ són '''32'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''268.327'''. E vôxe parlæ són '''50'''. I uténti registræ són '''19.523''', i uténti atîvi són '''42''' e i aministratoî són '''5'''. === Màrso 2026 === Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''171°''' pòsto, con '''11.488''' pàgine de contegnûi e con '''2.535.421''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,48'''. E biografîe són '''815''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''619'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.534'''. I file caregæ són '''31'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''267.597'''. E vôxe parlæ són '''49'''. I uténti registræ són '''19.358''', i uténti atîvi són '''41''' e i aministratoî són '''5'''. === Frevâ 2026 === Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''171°''' pòsto, con '''11.480''' pàgine de contegnûi e con '''2.523.317''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,46'''. E biografîe són '''815''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''619'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.531'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''267.104'''. E vôxe parlæ són '''48'''. I uténti registræ són '''19.209''', i uténti atîvi són '''34''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2026 === Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2026. A lij.wiki a l'é a-o '''171°''' pòsto, con '''11.466''' pàgine de contegnûi e con '''2.492.762''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,44'''. E biografîe són '''814''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''618'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.524'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''265.980'''. E vôxe parlæ són '''48'''. I uténti registræ són '''19.041''', i uténti atîvi són '''41''' e i aministratoî són '''5'''. = 2025 = === Dixénbre 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de dixénbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''170°''' pòsto, con '''11.455''' pàgine de contegnûi e con '''2.475.846''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,43'''. E biografîe són '''812''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''611'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.517'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''265.240'''. E vôxe parlæ són '''48'''. I uténti registræ són '''18.909''', i uténti atîvi són '''46''' e i aministratoî són '''5'''. === Novénbre 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''170°''' pòsto, con '''11.453''' pàgine de contegnûi e con '''2.467.139''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,44'''. E biografîe són '''811''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''609'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.513'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''264.047'''. E vôxe parlæ són '''45'''. I uténti registræ són '''18.743''', i uténti atîvi són '''29''' e i aministratoî són '''5'''. === Òtôbre 2025 === Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''170°''' pòsto, con '''11.448''' pàgine de contegnûi e con '''2.450.567''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,43'''. E biografîe són '''810''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.514'''. I file caregæ són '''30'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''263.424'''. E vôxe parlæ són '''44'''. I uténti registræ són '''18.597''', i uténti atîvi són '''40''' e i aministratoî són '''5'''. === Seténbre 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.431''' pàgine de contegnûi e con '''2.411.568''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,41'''. E biografîe són '''807''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.513'''. I file caregæ són '''28'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''262.587'''. E vôxe parlæ són '''44'''. I uténti registræ són '''18.399''', i uténti atîvi són '''29''' e i aministratoî són '''5'''. === Agósto 2025 === Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.417''' pàgine de contegnûi e con '''2.373.836''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,29'''. E biografîe són '''807''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.512'''. I file caregæ són '''24'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''259.703'''. E vôxe parlæ són '''40'''. I uténti registræ són '''18.287''', i uténti atîvi són '''25''' e i aministratoî són '''5'''. === Lùggio 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.407''' pàgine de contegnûi e con '''2.354.267''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,25'''. E biografîe són '''806''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.511'''. I file caregæ són '''20'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''258.403'''. E vôxe parlæ són '''36'''. I uténti registræ són '''18.202''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. === Zùgno 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''169°''' pòsto, con '''11.400''' pàgine de contegnûi e con '''2.329.224''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,24'''. E biografîe són '''805''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''608'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.509'''. I file caregæ són '''20'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''257.849'''. E vôxe parlæ són '''36'''. I uténti registræ són '''18.088''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Màzzo 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''168°''' pòsto, con '''11.396''' pàgine de contegnûi e con '''2.317.125''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,22'''. E biografîe són '''803''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''606'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.510'''. I file caregæ són '''19'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''257.510'''. E vôxe parlæ són '''35'''. I uténti registræ són '''17.967''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Màrso 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''168°''' pòsto, con '''11.367''' pàgine de contegnûi e con '''2.270.474''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,20'''. E biografîe són '''798''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''603'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.501'''. I file caregæ són '''18'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''255.501'''. E vôxe parlæ són '''32'''. I uténti registræ són '''17.748''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. === Frevâ 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''166°''' pòsto, con '''11.355''' pàgine de contegnûi e con '''2.245.374''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,19'''. E biografîe són '''798''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''603'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.504'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''254.791'''. E vôxe parlæ són '''28'''. I uténti registræ són '''17.637''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2025 === Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2025. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.342''' pàgine de contegnûi e con '''2.225.199''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,17'''. E biografîe són '''796''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''599'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.506'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''253.772'''. E vôxe parlæ són '''28'''. I uténti registræ són '''17.527''', i uténti atîvi són '''24''' e i aministratoî són '''5'''. = 2024 = === Dexénbre 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.332''' pàgine de contegnûi e con '''2.209.217''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,17'''. E biografîe són '''796''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''599'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.505'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''253.231'''. E vôxe parlæ són '''27'''. I uténti registræ són '''17.441''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Novénbre 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.313''' pàgine de contegnûi e con '''2.186.523''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,16'''. E biografîe són '''795''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''599'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.496'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''252.553'''. E vôxe parlæ són '''26'''. I uténti registræ són '''17.331''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Òtôbre 2024 === Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''165°''' pòsto, con '''11.296''' pàgine de contegnûi e con '''2.162.269''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,14'''. E biografîe són '''791''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''575'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.290'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''251.394'''. E vôxe parlæ són '''26'''. I uténti registræ són '''17.248''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. === Seténbre 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''11.276''' pàgine de contegnûi e con '''2.143.416''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,11'''. E biografîe són '''789''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''573'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.286'''. I file caregæ són '''17'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''250.200'''. E vôxe parlæ són '''25'''. I uténti registræ són '''17.157''', i uténti atîvi són '''38''' e i aministratoî són '''5'''. === Agósto 2024 === Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''11.269''' pàgine de contegnûi e con '''2.104.056''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,07'''. E biografîe són '''787''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''570'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.278'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''248.578'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''17.029''', i uténti atîvi són '''41''' e i aministratoî són '''5'''. === Lùggio 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''11.257''' pàgine de contegnûi e con '''2.078.450''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,05'''. E biografîe són '''785''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''569'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.277'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''247.810'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''16.915''', i uténti atîvi són '''19''' e i aministratoî són '''5'''. === Zùgno 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.252''' pàgine de contegnûi e con '''2.060.159''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,03'''. E biografîe són '''784''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''568'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.276'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''246.370'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''16.816''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Màzzo 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.243''' pàgine de contegnûi e con '''2.047.501''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,03'''. E biografîe són '''779''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''564'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.275'''. I file caregæ són '''11'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''245.994'''. E vôxe parlæ són '''19'''. I uténti registræ són '''16.683''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Arvî 2024 === Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.236''' pàgine de contegnûi e con '''2.036.896''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''777''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''562'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.271'''. I file caregæ són '''10'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''245.595'''. E vôxe parlæ són '''17'''. I uténti registræ són '''16.574''', i uténti atîvi són '''30''' e i aministratoî són '''5'''. === Màrso 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''163°''' pòsto, con '''11.226''' pàgine de contegnûi e con '''2.023.602''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''777''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''562'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.268'''. I file caregæ són '''10'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''245.209'''. E vôxe parlæ són '''17'''. I uténti registræ són '''16.451''', i uténti atîvi són '''24''' e i aministratoî són '''5'''. === Frevâ 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''162°''' pòsto, con '''11.221''' pàgine de contegnûi e con '''2.012.408''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''777''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''562'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.268'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''244.892'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.345''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2024 === Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2024. A lij.wiki a l'é a-o '''162°''' pòsto, con '''11.212''' pàgine de contegnûi e con '''1.997.383''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,02'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''561'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.265'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''244.238'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.007''', i uténti atîvi són '''25''' e i aministratoî són '''5'''. = 2023 = === Dexénbre 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''162°''' pòsto, con '''11.204''' pàgine de contegnûi e con '''1. 979.782''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,00'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''561'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.264'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''243.714'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.003''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Novénbre 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''160°''' pòsto, con '''11.203''' pàgine de contegnûi e con '''1.974.562''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''9,00'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''561'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.264'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''243.484'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''16.004''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Òtôbre 2023 === Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''160°''' pòsto, con '''11.191''' pàgine de contegnûi e con '''1.960.583''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,96'''. E biografîe són '''771''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''559'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.261'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''242.519'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.886''', i uténti atîvi són '''35''' e i aministratoî són '''5'''. === Seténbre 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''160°''' pòsto, con '''11.184''' pàgine de contegnûi e con '''1.947.945''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,95'''. E biografîe són '''770''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''559'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.260'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''242.182'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.762''', i uténti atîvi són '''31''' e i aministratoî són '''5'''. === Agósto 2023 === Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''159°''' pòsto, con '''11.177''' pàgine de contegnûi e con '''1.932.191''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''770''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''558'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.258'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''241.628'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.662''', i uténti atîvi són '''20''' e i aministratoî són '''5'''. === Lùggio 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''159°''' pòsto, con '''11.169''' pàgine de contegnûi e con '''1.913.654''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''770''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''559'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.255'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''241.136'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.558''', i uténti atîvi són '''26''' e i aministratoî són '''5'''. === Zùgno 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''159°''' pòsto, con '''11.132''' pàgine de contegnûi e con '''1.897.118''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,95'''. E biografîe són '''766''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.249'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''240.327'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.453''', i uténti atîvi són '''25''' e i aministratoî són '''5'''. === Màzzo 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''158°''' pòsto, con '''11.128''' pàgine de contegnûi e con '''1.885.375''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''766''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.247'''. I file caregæ són '''9'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''239.880'''. E vôxe parlæ són '''12'''. I uténti registræ són '''15.331''', i uténti atîvi són '''27''' e i aministratoî són '''5'''. === Arvî 2023 === Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''158°''' pòsto, con '''11.117''' pàgine de contegnûi e con '''1.875.694''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,94'''. E biografîe són '''764''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són ''' 4.243'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''239.454'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''15.233''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Màrso 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''158°''' pòsto, con '''11.105''' pàgine de contegnûi e con '''1.838.446''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,92'''. E biografîe són '''764''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''555'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.240'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''238.603'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''15.134''', i uténti atîvi són '''23''' e i aministratoî són '''5'''. === Frevâ 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''157°''' pòsto, con '''11.097''' pàgine de contegnûi e con '''1.818.476''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,90'''. E biografîe són '''761''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''554'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.240'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''237.903'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''15.026''', i uténti atîvi són '''33''' e i aministratoî són '''5'''. === Zenâ 2023 === Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2023. A lij.wiki a l'é a-o '''157°''' pòsto, con '''11.080''' pàgine de contegnûi e con '''1.802.868''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,89'''. E biografîe són '''761''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''553'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.235'''. I file caregæ són '''8'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''237.337'''. E vôxe parlæ són '''11'''. I uténti registræ són '''14.936''', i uténti atîvi són '''28''' e i aministratoî són '''5'''. = 2022 = === Dexénbre 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''157°''' pòsto, con '''11.068''' pàgine de contegnûi e con '''1.786.321''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,82'''. E biografîe són '''756''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''548'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.237'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''236.300'''. E vôxe parlæ són '''11'''. === Novénbre 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''156°''' pòsto, con '''11.052''' pàgine de contegnûi e con '''1.777.412''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,82'''. E biografîe són '''753''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''548'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.231'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''235.484'''. E vôxe parlæ són '''11'''. === Òtôbre 2022 === Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''156°''' pòsto, con '''11.043''' pàgine de contegnûi e con '''1.761.057''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,81'''. E biografîe són '''753''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''545'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.225'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''234.935'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Seténbre 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''156°''' pòsto, con '''11.027''' pàgine de contegnûi e con '''1.737.189''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,73'''. E biografîe són '''747''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''541'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.218'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''232.422'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Agósto 2022 === Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''155°''' pòsto, con '''11.015''' pàgine de contegnûi e con '''1.752.461''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,68'''. E biografîe són '''747''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''540'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.218'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''231.132'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Lùggio 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''155°''' pòsto, con '''10.997''' pàgine de contegnûi e con '''1.727.387''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,67'''. E biografîe són '''744''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''537'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.215'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''230.577'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Zùgno 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''155°''' pòsto, con '''10.972''' pàgine de contegnûi e con '''1.694.356''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,66'''. E biografîe són '''744''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''537'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.212'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''229.815'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Màzzo 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10. 960''' pàgine de contegnûi e con '''1.658.045''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són '''744''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''538'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.208'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''229.115'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Arvî 2022 === Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10.945''' pàgine de contegnûi e con '''1.593.482''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són ''' 743''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''536'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són ''' 4.205'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''227.799'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Màrso 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10.910''' pàgine de contegnûi e con '''1 .578.237''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són '''742''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''535'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.199'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''227.005'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Frevâ 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''154°''' pòsto, con '''10.878''' pàgine de contegnûi e con '''1.529.545''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,64'''. E biografîe són '''736''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''519'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.187'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''226.092'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Zenâ 2022 === Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2022. A lij.wiki a l'é a-o '''153°''' pòsto, con '''10.847''' pàgine de contegnûi e con '''1.494.859''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,63'''. E biografîe són '''726''' e-e vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''507'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.028'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''225.267'''. E vôxe parlæ són '''9'''. = 2021 = === Dexénbre 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.822''' pàgine de contegnûi e con '''1.457.655''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,63'''. E biografîe són '''720'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''502'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.174'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''224.617'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Novénbre 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.796''' pàgine de contegnûi e con '''1.433.555''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,62'''. E biografîe són '''719'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''500'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.156'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''223.835'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Òtôbre 2021 === Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.771''' pàgine de contegnûi e con '''1.405.032''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,64'''. E biografîe són '''715'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''497'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.144'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''222.805'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Seténbre 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.748''' pàgine de contegnûi e con '''1.362.347''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,65'''. E biografîe són '''713'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''492'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.135'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''221.636'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Agósto 2021 === Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.656''' pàgine de contegnûi e con '''1.314.175''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,64'''. E biografîe són '''710'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''491'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''4.025'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''217.346'''. E vôxe parlæ són '''9'''. === Lùggio 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''151°''' pòsto, con '''10.502''' pàgine de contegnûi e con '''1.246.272''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. A média de modìfiche pe pàgina a l'é de '''8,48'''. E biografîe són '''699'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''480'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.952'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''211.268'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Zùgno 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de zùgno do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''150°''' pòsto, con '''10.441''' pàgine de contegnûi e con '''1.171.802''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''663'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''442'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.919'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''208.309'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Màzzo 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de màzzo do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''151°''' pòsto, con '''10.261''' pàgine de contegnûi e con '''1.134.671''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''645'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''422'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.743'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''205.161'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Arvî 2021 === Statìstiche a-o prìmmo d'arvî do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''152°''' pòsto, con '''10.228''' pàgine de contegnûi e con '''1.088.970''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''642'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''420'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''3.720'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''202.595'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Màrso 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de màrso do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''164°''' pòsto, con '''7.563''' pàgine de contegnûi e con '''990.935''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''639'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''417'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''2.066'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''196.183'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Frevâ 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de frevâ do 2021. A lij.wiki a l'é a-o '''185°''' pòsto, con '''5.683''' pàgine de contegnûi e con '''918.949''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''637'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''416'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''2.053'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''188.438'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Zenâ 2021 === Statìstiche a-o prìmmo de zenâ do 2021. A lij.wiki a l'é scugiâ a-o '''197°''' pòsto, con '''4.460''' pàgine de contegnûi e con '''883.330''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''635'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''416'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''2.023'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''185.408'''. E vôxe parlæ són '''4'''. = 2020 = === Dexénbre 2020 === Statìstiche a-o prìmmo de dexénbre do 2020: A lij.wiki a l'é scugiâ a-o '''197°''' pòsto, con '''4.421''' pàgine de contegnûi e con '''869.975''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''628'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''408'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.975'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''184.483'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Novénbre 2020 === Statìstiche a-o prìmmo de novénbre do 2020: A lij.wiki a l'é scugiâ a-o '''197°''' pòsto, con '''4.329''' pàgine de contegnûi e con '''851.866''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''613'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''395'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.872'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''183.167'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Òtôbre 2020 === Statìstiche a-o prìmmo d'òtôbre do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''195°''' pòsto, con '''4.283''' pàgine de contegnûi e con '''840.567''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''611'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''392'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.852'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''182.357'''. E vôxe parlæ són '''4'''. === Seténbre 2020 === Statìstiche a-o prìmmo de seténbre do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''195°''' pòsto, con '''4.269''' pàgine de contegnûi e con '''835.948''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''609'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''392'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.805'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''181.794'''. === Agósto 2020 === Statìstiche a-o prìmmo d'agósto do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''197°''' pòsto, con '''4.077''' pàgine de contegnûi e con '''810.431''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''596'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''381'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.632'''. I cangiaménti, da-o moménto de l'inàndio de lij.wiki, són '''179.478'''. === Lùggio 2020 === Statìstiche a-o prìmmo de lùggio do 2020. A lij.wiki a l'é a-o '''198°''' pòsto, con '''3.942''' pàgine de contegnûi e con '''785.857''' pòule inte tùtte e pàgine de contegnûo. E biografîe són '''551'''. E vôxe biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''351'''. E vôxe no biogràfiche con còdici de contròllo de outoritæ són '''1.139'''. [[Categorîa:Wikipedia]] 1teg7xzyrjoqil2deogn5lb4z3h5sez 0 29997 268765 250399 2026-04-03T11:09:14Z N.Longo 12052 /* Série A */ up 268765 wikitext text/x-wiki {{Âtri ûxi|tìtolo=[[Campionato italian do Zeugo do ballon|Canpionòu italiàn do zêugo do balón]]}} {{Grafîa ofiçiâ}} O '''canpionòu italiàn de balón''' (''campionato italiano di pallapugno'' in [[Léngoa italiànn-a|italiàn]]) o l'é l'insémme di vàrri tornêi de [[Balón (zêugo)|balón]], a livéllo naçionâle e regionâle, inandiæ da-a Federaçión Italiànn-a Balón (F.I.P.A.P., ''Federazione Italiana Pallapugno''). I canpionæ són spartîi e òrganizæ in sce quàttro livélli, tùtti riconosciûi cómme a caràtere diletantìstico, ciù quélli riservæ a-i zugoéi ciù zoêni. Tùtti i livélli, ségge inte categorîe ''senior'' che inte quélle di ciù zoêni, pórtan a l'asegnaçión de 'n scudétto e de 'na Cóppa Itàlia de categorîa. E socjêtæ sportîve pìggian pàrte a-i diferénti canpionæ in sciâ bâze di dirìtti sportîvi goâgnæ inta stagión de prìmma e, a diferénsa de âtre disciplìnn-e, a mæxima socjêtæ a poriæ zugâ con de squàddre diferénti inte ciù canpionæ. == Série A == {{Véddi ascì|Série A (balón)|Cóppa Itàlia de balón}} A [[Série A (balón)|Série A]] a l'é o ciù inportànte tornêo naçionâle de balón e a màscima categorîa do seu canpionòu. Into formâto prezénte ghe zêuga dózze squàddre inte tùtto, spartîe tra a [[Liguria|Ligùria]] e o [[Piemonte|Piemónte]], e a l'é inandiâ in sce træ fâze, segóndo a coscì dîta "fórmola Bresciàn"<ref name="Serie A">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/168-pallapugno.html?download=1739:regolamento-campionato-serie-a|tìtolo=Campionato Nazionale Serie A - A.S. 2026|outô=F.I.P.A.P.|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref>. A prìmma pàrte do canpionòu a l'é a ''[[Stagión sportîva#Regular season|regular season]]'', co-e squàddre che se scóntran inte 'n [[gîón a l'italiànn-a]], dónca con de partîe d'andâta e de ritórno. In sciâ bâze di rizultâti de sta fâze chi, l'é decretòu i nómmi de quàttro squàddre che pìggian pàrte a-i ''play-off'', de quàttro a-i ''play-out'' e de quàddro a-o gîón pi-â sarvéssa<ref name="Serie A" />. Inta segónda fâze, tùtti i gîoìn són disputæ de lóngo a l'italiànn-a, con de partîe d'andâta e de ritórno e co-e vitöie che dàn doî ò tréi pónti, d'azónze a quélli za goâgnæ inta prìmma fâze. I doî pónti són dæti si-â vitöia a l'é pe 9-8 ò 9-7, con l'âtra squàddra ch'a ne goâgna un, méntre inte tùtti i âtri éxiti a vitöia a ne và de lóngo tréi. E prìmme dôe squàddre a-i ''play-off'' ìntran drîto a-e semifinâle pò-u scudétto; pe cóntra e ùrtime dôe de sto gîón chi e-e prìmme dôe di ''play-out'' se zêugan i sparéggi pe-i âtri doî pòsti a dispoxiçión. E ùrtime dôe squàddre into gîón pi-â sarvéssa són retrocèsse inta [[Série B (balón)|Série B]]<ref name="Serie A" />. Inte l'ùrtima fâze gh'é e semifinâle e a finâle pò-u scudétto, co-e quàttro squàddre qualificæ che se scóntran inte de partîe d'andâta, de ritórno e de sparéggio, quand'o l'é necesâio e in sce cànpo néotro<ref name="Serie A" />. E quàttro squàddre inte 'na poxiçión ciù âta a-a fìn da ''regular season'' se goâgnan a parteçipaçión a-a [[Cóppa Itàlia de balón|Cóppa Itàlia]], con scóntri dirètti in sciô cànpo da mêgio clasificâ pe-e semifinâle e in sce cànpo néotro pi-â finâle<ref name="Serie A" />. In sciâ fìn, a squàddra ch'a l'à goâgnòu l'ùrtima ediçión da Série A e quélla ch'a l'à goâgnòu a Cóppa Itàlia (into câxo che coincìddan l'é pigiòu a finalìsta perdénte do canpionòu) se zêugan o scóntro dirètto pi-â [[Supercóppa italiànn-a de balón|Supercóppa]], zugâ in sce cànpo néotro<ref name="Serie A" />. == Série B == {{Véddi ascì|Série B (balón)|Cóppa Itàlia de Série B de balón}} A [[Série B (balón)|Série B]] a l'é o segóndo livéllo do canpionòu italiàn de balón e, into formâto prezénte, ghe zêuga dózze squàddre. Cómme a màscima série, sta categorîa chi a l'é spartîa lê ascì inte træ fâze. A prìmma pàrte, a ''regular season'', a l'é inandiâ cómme 'n gîón ùnico a l'italiànn-a, con de partîe d'andâta e de ritórno<ref name="Serie B">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1434:serie-b|tìtolo=Campionato Nazionale Serie B - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-29}}</ref>. Inta segónda fâze, in acòrdio a-a clasìfica prìmma definîa, e prìmme quàttro squàddre pìggian pàrte a-i ''play-off'', quélle tra a quìnta e l'euténn-a poxiçión ìntran a-i ''play-out'' e-e ùrtime quàttro gh'àn pe cóntra da zugâ o gîón pi-â sarvéssa. Inte tùtti tréi i câxi, e vitöie pòrtan a goâgnâ sôlo doî pónti, azónti a-o totâle za goâgnòu<ref name="Serie B" />. Inta tèrsa e ùrtima fâze, in acòrdio a-a clasìfica e prìmme dôe squàddre ìntran drîte a-e semifinâle; i âtri doî pòsti són pe cóntra zugæ tra e ùrtime dôe di ''play-off'' e-e prìmme dôe di ''play-out''. E semifinâle e a finâle se conpónn-an de andâta, ritórno e a bèlla, se necesâia e zugâ in sce cànpo néotro. A promoçión a l'é goagnâ da-e dôe squàddre ch'arîvan a-a finâle, in càngio a chìnn-a inta Série C1 l'ùrtima clasificâ do gîón pi-â sarvéssa<ref name="Serie B" />. Pe de ciù, e dôe squàddre mêgio clasificæ a-a fìn da prìmma fâze do canpionòu se goâgnan o dirìtto a zugâ o scóntro dirètto, in sce cànpo néotro, pi-â [[Cóppa Itàlia de Série B de balón|Cóppa Itàlia de Série B]]<ref name="Serie B" />. == Série C1 == A Série C1 a l'é o tèrso livéllo do canpionòu italiàn de balón. Into formâto prezénte, a Série C1 a l'é spartîa inte dôe fâze, co-a prìmma (a ''regular season'') ch'a l'é inandiâ cómme 'n gîón ùnico a l'italiànn-a, con partîe d'andâta e de ritórno e co-e prìmme éutto clasificæ de sta fâze chi che goâgnan o dirìtto a pasâ inta segónda fâze, ch'a l'é pe cóntra 'n tabelón ch'o pàrte da-i quàrti de finâle. I quàrti, e semifinâle e a finâle se zêugan con andâta, ritórno e a bèlla, quand'a l'é necesâia, e, into câxo da finâle, a bèlla a gh'à da zugâse in sce cànpo néotro. L'ùrtima squàddra pe poxiçión da prìmma fâze a và inderê inta Série C2; e dôe finalìste da segónda fâze se goâgnan pe cóntra a promoçión inta Série B<ref name="Serie C1">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1433:serie-c1|tìtolo=Campionato Nazionale Serie C1 - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-28}}</ref>. E prìmme quàttro clascificæ a-a fìn do gîón d'andâta da prìmma fâze goâgnan a partecipaçión dirètta a-e semifinâle de Cóppa Itàlia de categorîa, che cómme a finâle se zêugan a-i scóntri dirètti<ref name="Serie C1" />. == Série C2 == A Série C2 a l'é o quàrto, e ùrtimo, livéllo do canpionòu italiàn de balón. Pò-u formâto prezénte gh'é dîsètte squàddre che zêugan inte sta categorîa chi, co-e partîe che se divìddan tra dôe fâze: inta prìmma fâze (a ''regular season'') e squàddre, divîze in sce doî gîoìn, se scóntran segóndo a fórmola do gîón a l'italiànn-a, con partîe andâta e ritórno a-i nêuve zêughi e a pösa quànde a sómma a l'arîva a-i éutto zêughi<ref name="Serie C2">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1440:serie-c2|tìtolo=Campionato Nazionale Serie C2 - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-28}}</ref>. Inta segónda fâze, pe cóntra, e prìmmo éutto squàddre pe gîón se qualìfican pò-u tabelón finâle, ch'o pàrte da-i òtâvi e ch'o fonçiónn-a a eliminaçión dirètta scìnn-a-i quàrti. Scìnn-a-i quàrti vàn ascì e régole da prìmma fâze; a finâle e-e semifinâle, in càngio, prevéddan andâta, ritórno e, se ghe n'é de bezéugno, a bèlla e són pe cóntra alonghîe scìnn-a-i ùnze zêughi, con pösa quànde a sómma a l'arîva a-i dêxe zêughi. A l'é promòssa inta Série C1 a squàddra ch'a goâgna o canpionòu<ref name="Serie C2" />. E squàddre prìmme clascificæ inti doî gîoìn da prìmma fâze goâgnan a partecipaçión dirètta a-a finâle de Cóppa Itàlia de categorîa, con scóntro dirètto into câxo ghe ségge de squàddre pæge pe pontézzo<ref name="Serie C2" />. == Zoêni == === Under 21 === A-o canpionòu Under 21 pêuan pigiâ pàrte tùtti i zugoéi co-în'etæ conpréiza fra dixéutto e vintun'ànni; pe de ciù, e squàddre pêuan inserî 'n zugòu ciù grànde inta seu rêuza, a-o màscimo de vintidoî ànni, ma o no dêv'êse into ròllo de batitô. Inta categorîa Under 21 ghe zêuga ùnze squàddre, spartîe tra doî gîoìn e inandiæ segóndo a fórmola do gîón a l'italiànn-a, con partîe d'andâta e de ritórno. Finîo a prìmma fâze e squàddre són tórna spartîe in sce tréi gîoìn a l'italiànn-a e, a-a fìn de sti chi, quélle inte prìmme poxiçioìn ciù a segónda mêgio clasificâ (di doî gioìn a quàttro squàddre) pìggian pàrte a-e semifinâle che, cómme a finâle, gh'àn di scóntri formæ da andâta, ritórno e a bèlla in sce cànpo néotro, se necesâia<ref name="Under 21">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1441:under-21|tìtolo=Campionato Nazionale Under 21 - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-28}}</ref>. O canpionòu Under 21 o gh'à 'n seu tornêo de Cóppa Itàlia ascì, zugòu a scóntri dirètti partìndo da-i quàrti de finâle da-e quàttro squàddre mêgio clasificæ inte ciaschedùn di doî gîoìn<ref name="Under 21" />. === Aliêvi === A-o canpionòu di Aliêvi pêuan pigiâ pàrte i zugoéi de 'n'etæ conpréiza tra sézze e dîsett'ànni. E squàddre gh'àn a poscibilitæ d'inserî 'n zugòu ciù grànde inta seu rêuza, a-o màscimo de 'n ànno de ciù, ma o no dêv'êse into ròllo de batitô. E squàddre inta categorîa Aliêvi són dózze, spartîe tra doî gîoìn inandiæ segóndo a fórmola do gîón a l'italiànn-a, con partîe d'andâta e de ritórno. E prìmme quàttro clascificæ de ciaschedùn gîón da prìmma fâze ìntran drîte inta segónda, ch'a coménsa da-e partîe di quàrti de finâle e che, pe tùtti i incóntri, prevédde andâta, ritórno e a bèlla<ref name="Allievi">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1445:allievi|tìtolo=Campionato Nazionale Allievi - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-28}}</ref>. O canpionòu di Aliêvi o gh'à 'n tabelón pi-â Còppa Itàlia de categorîa ascì, spartîo inte quàttro gîoìn che sèrvan a decretâ e quàttro squàddre che se zêugan e semifinâle che, cómme a finâle, són a scóntro dirètto e in sce cànpo néotro<ref name="Allievi" />. === Debutànti === A-o canpionòu di Debutànti pêuan pigiâ pàrte tùtti i atlêti de 'n'etæ conpréiza tra quatòrze e chinz'ànni, co-e squàddre che gh'àn a poscibilitæ d'inserî 'n zugòu a-o màscimo de 'n ànno ciù grànde, ma no into ròllo de batitô. E squàddre inta categorîa di Debutànti són quatórze, spartîe tra doî gîoìn inandiæ segóndo a fórmola do gîón a l'italiànn-a, con partîe d'andâta e de ritórno. Tùtte e squàddre pàssan dónca a-a segónda fâze, ch'a l'é in tabelón a eliminaçión dirètta, con de cóbie formæ in acòrdio a-a seu poxiçión a-a fìn da prìmma pàrte do canpionòu e di scóntri che se conpónn-an de andâta, ritórno e a bèlla, se necesâia<ref name="Esordienti">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1448:esordienti|tìtolo=Campionato Nazionale Esordienti - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-26}}</ref>. Pe de ciù, e squàddre in tèsta a-i rispetîvi gîoìn da prìmma fâze se goâgnan o dirìtto de zugâ a Cóppa Itàlia Debutànti<ref name="Esordienti" />. === Polìn === A-o canpionòu di Polìn pêuan pigiâ pàrte tùtti i atlêti de 'n'etæ conpréiza tra dózze e trez'ànni e-e squàddre no gh'àn a poscibilitæ d'inserî di zugoéi ciù gréndi inte seu rêuze. Inta categorîa di Polìn ghe zêuga 16 squàddre, spartîe tra doî gîoìn inandiæ segóndo a fórmola do gîón a l'italiànn-a, con partîe d'andâta e de ritórno. Tùtte e squàddre pàssan dónca a-a segónda fâze, ch'a l'é in tabelón a eliminaçión dirètta, con de cóbie formæ in acòrdio a-a seu poxiçión a-a fìn da prìmma pàrte do canpionòu; da-i òtâvi de finâle in avànti i scóntri se conpónn-an de andâta, ritórno e a bèlla, se necesâia<ref name="Pulcini">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1451:pulcini|tìtolo=Campionato Nazionale Pulcini - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-26}}</ref>. Pe de ciù, e squàddre in tèsta a-i rispetîvi gîoìn da prìmma fâze se goâgnan o dirìtto de zugâ a Cóppa Itàlia Polìn<ref name="Pulcini" />. === Promoçionâli === A-o canpionòu Promoçionâli pêuan pigiâ pàrte tùtti i atlêti scìnn-a unz'ànni, conpîi inte l'ànno solâre e sénsa de déroghe. Gh'é 23 squàddre che zêugan inte sta categorîa chi, spartîe pe sétte gîoìn de tréi ò quàttro squàddre. E squàddre clasificæ inta prìmma poxiçión d'ògni gîón ìntran inta segónda fâze, pe qualificâse a-e semifinâle e, de lì, a-a finâle<ref>{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1469:promozionali|tìtolo=Attività Promozionali - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|pp=1-2|vìxita=2024-08-26}}</ref>. == Dònne == A-o canpionòu feminìn de clàsse ''senior'' pêuan pigiâ pàrte e atlête co-în'etæ ciù grànde de chinz'ànni, conpîi inte l'ànno solâre, scibén che l'é poscìbile inserî de zughêuie scìnn-a-o mìnimo de dozz'ànni. Inta categorîa de dònne ghe zêuga quàttro squàddre, mìsse insémme inte 'n ùnico gîón a partîe d'andâta e de ritórno. Finîo o gîón gh'é a segónda fâze, co-e semifinâle ch'én zugæ co-e cóbie 1°-4° e 2°-3° e, coscì cómme a finâle, formæ da andâta, ritórno e bèlla, se necesâia<ref name="Femminile">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/144-pallapugno.html?download=1470:femminile|tìtolo=Attività Femminile - A.S. 2024|outô=F.I.P.A.P.|dæta=2024|léngoa=IT|p=1|vìxita=2024-08-26}}</ref>. De méntre, e squàddre zêugan into tornêo da Còppa Itàlia de categorîa ascì, inandiâ in sce doî concentraménti dedicæ, pe creâ a clàscifica de dónde l'é pigiòu e prìmme dôe squàddre, che zêugan a finâle, a scóntro dirètto<ref name="Femminile" />. Pe di ànni gh'é stæto a spartiçión tra o canpionòu ''senior'' e ''junior'' ma, inta stagión prezénte, sto scistêma chi o no l'é stæto confermòu. == Nòtte == <references /> == Ligàmmi de fêua == * {{Çitta web|url=http://www.fipap.it/|tìtolo=Scîto ofiçiâ da Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2024-08-25}} [[Categorîa:Balón (zêugo)]] b15i3l3qttsj4ywmkdrrp0nw29t53cv 0 30000 268764 265648 2026-04-03T10:59:30Z N.Longo 12052 up 268764 wikitext text/x-wiki {{Âtri ûxi|tìtolo=[[Serie A]]}} {{Grafîa ofiçiâ}} {{Conpetiçión sportîva |nome = Série A |sport = Balón (zêugo) |tipologia = Clùb |confederazione = F.I.P.A.P. |nazione = {{ITA}} |titolo = Canpión d'Itàlia |apertura = Arvî |chiusura = Novénbre |partecipanti = 12 squàddre |retrocessione = [[Série B (balón)|Série B]] |sito = [http://www.fipap.it/ FIPAP] |fondazione = 1912 |detentore = {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia |trofeo = [[File:scudetto.svg|80px]] |formato = Gîón a l'italiànn-a |organizzatore=F.I.P.A.P.}} A '''Série A''' a l'é a màscima categorîa e ciù inportànte conpetiçión italiànn-a de [[Balón (zêugo)|balón]], òrganizâ a partî da-o [[1912]] e d'ancheu arivâ a-a sò ediçión nùmero çénto e un. == Fonçionaménto == A Série A a l'é o tornêo ciù inportànte e a màscima categorîa do [[Canpionòu italiàn de balón|canpionòu naçionâle de balón]], con dózze squàddre, tànto da-a [[Liguria|Ligùria]] che da-o [[Piemonte|Piemónte]], che ghe zêugan. Sto tornêo o l'é inandiòu in sce træ fâze, segóndo a coscì dîta "fórmola Bresciàn". A prìmma pàrte do canpionòu, quélla prinçipâ, a l'é a coscì dîta "''[[Stagión sportîva|regular season]]''". Inte sta fâze gh'é i scóntri dirétti tra tùtte e squàddre do canpionòu, inte 'n órdine ch'o l'é determinòu da-e poxiçioìn da stagión pasâ. A fórma a l'é quélla do coscì dîto [[gîón a l'italiànn-a]], pe 22 giornæ inte tùtto, con partîe d'andâta e de retórno a-i nêuve zêughi. In sciâ bâze di éxiti de ste partîe, e prìmme quàttro squàddre pìggian pàrte a-i ''play-off'', quélle da-a 5° a l'8° poxiçión zêugan i ''play-out'' e-e ùrtime quàttro clascificæ finìscian inte 'n gîón pi-â sarvéssa<ref name=":0">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/168-pallapugno.html?download=1739:regolamento-campionato-serie-a|tìtolo=Regolaménto Canpionòu Naçionâle Série A|editô=Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref>. Sti tréi gîoìn én tórna inandiæ a l'italiànn-a, con l'órdine de partîe d'andâta e de retórno ch'o l'é determinòu da-a poxiçión a-a fìn da prìmma fâze. Inta segónda fâze, in càngio di tréi pónti da ''regular season'', e vitöie ne vàn doî s'én fæte pe 9-8 ò 9-7 (co-in pónto ch'o l'é dæto a l'âtra squàddra), sedónca ne vàn de lóngo tréi. I pónti én azónti a quélli za goâgnæ e tùtti insémme fàn a clascìfica a-a fìn da segónda fâze<ref name=":0" />. E prìmme dôe squàddre a-i ''play-off'' se goâgnan l'intrâ dirètta a-e semifinâle pò-u scudétto; i âtri doî pòsti én pe chi o goâgna i sparéggi fra e âtre dôe squàddre di ''play-off'' e-e prìmme dôe di ''play-out''. Inti sparéggi a partîa a l'é ùnica (con cóbie 3° ''play-off'' cóntra 2° ''play-out'' e 4° ''play-off'' cóntra 1° ''play-out''), a-o prìmmo a-i nêuve zêughi, e pe [[sferistêio]] o l'é çernûo quéllo da mêgio clascificâ. E squàddre clascificæ a-e ùrtime dôe poxiçioìn do gîón pi-â sarvéssa én retrocèsse inta [[Série B (balón)|Série B]]<ref name=":0" />. A Série A a finìsce co-e semifinâle e a finâle do scudétto, dónde e quàttro qualificæ a l'ùrtima fâze zêugan de partîe d'andâta, de retórno e, s'o l'é o câxo, de sparéggio. E cóbie de semifinâle són a 1° ''play-off'' cóntra chi o l'à goâgnòu o pasàggio fra a 4° ''play-off'' e a 1° ''play-out'' e a 2° di ''play-off'' cóntra a l'âtra squàddra ch'a l'à goâgnòu i sparéggi. A partîa d'andâta a l'é zugâ into sferistêio da squàddra ciù èrta in clascìfica, o sparéggio o l'é de lóngo in sce cànpo neótro<ref name=":0" />. Pe de ciù, e quàttro squàddre mêgio clascificæ a-a fìn da ''regular season'' se goâgnan a parteçipaçión a-a [[Cóppa Itàlia de balón|Cóppa Itàlia]] de categorîa<ref name=":0" />. == Stöia == Scibén che i prìmmi tornêi de balón remóntan a-a fìn do [[XIX secolo|sécolo XIX]], a l'época de zugoéi lezendâi cómme o [[Giuseppe Filippa]] "''Ghindo''" de [[Cravansànn-a]], o prìmmo canpionòu regolâre de sta disciplìnn-a chi o s'é dispotòu sôlo into [[1912]]. Tra i atlêti ciù avoxæ de quélli ànni, se pêuan aregordâ o [[Riccardo Fuseri]], canpión pe quàttro ànni de fîa, o [[Pierino Bonsignore]] e o [[Maggiorino Bistolfi]], con doî scudétti ciaschedùn, e o [[Raffaele Ricca]], ch'o l'à goâgnòu quàttro canpionæ. Into córso de 'n partîa a [[Asti|Àsti]] into [[1920]], o sanremàsco [[Milin Panizzi]] o l'à tiòu 'n balón de 180&nbsp;gràmmi a 'na distànsa de 87,5&nbsp;mêtri, stabilìndo un di ciù antîghi recòrd da disciplìnn-a. Inte sto perîodo chi o canpionòu de balón o l'êa asæ conosciûo o l'àiva bén bén de tifôxi, rivalezàndo co-o nêuvo [[Zeugo do ballon|zêugo do balón]]. Pe de ciù, se peu aregordâ cómme o [[Vittorio Pozzo]], comisâio técnico da [[Naçionâ de balon de l'Italia|naçionâle italiànn-a de balón]] ch'a l'à goâgnòu doî mondiâli, o [[Carlo Parola]], o [[Renato Cesarini]] e tànti âtri zugoéi da balón, avéssan zugòu a quésta disciplìnn-a ascì. Inti [[Anni 1930|ànni trénta]] o balón o pàssa sott'a l'òrganizaçión sportîva de l'Òrganizaçión Naçionâle Dòppo lavôro (OND), ch'a gestîva tùtte e ativitæ de l'época, ma o pîgia pöchi finançiaménti trêuvàndose inte 'n perîodo de fórte crîxi e vegnìndo emarginòu da-o rèsto do panoràmma sportîvo naçionâle. O canpionòu de l'época o l'àiva pochìscima inportànsa, con 'n nùmero asæ contegnûo de squàddre; adreitûa, into [[1937]], a-o canpión [[Paolo Rossi (zugòu de balón)|Paolo Rossi]] o no l'é stæto poscìbile difénde o sò tìtolo aprêuvo a-o fæto che i òrganizatoî no l'àivan avisòu in ténpo de l'inìçio da conpetiçión. Into màzzo do [[1946]] gh'é stæta 'na riunión de vàrri tifôxi e ecs dirigénti a [[Turin|Torìn]] con l'òbietîvo de òrganizâse inte 'na federaçión ma i travàggi són stæti asæ lónghi e, into méize de dexénbre de quéllo ànno, o balón o l'é stæto inglobòu inta federaçión de [[Tanboêto (spòrt)|tanboêto]]. Inti mæximi ànni, sùbito dòppo a fìn da goæra, o l'êa arestòu sôlo quàrche sferistêio ancón in fonçión, con l'intrêga disciplìnn-a ch'a vegnîva in pràtica gestîa da-i tréi inpiànti de Torìn, Àrba e Àcqui inte 'na manêa forteménte specolatîva. Pe de ciù, o canpionòu o l'êa zugòu a seténbre, a-a fìn da stagión sportîva dedicâ sorviatùtto a-i tornêi, fæto ch'o portâva i zugoéi a no trovâse inte mêgio condiçioìn pò-u scudétto. O canpionòu da màscima série o vêgne tórna inandiòu a partî da-o [[1947]] (sénsa âtre interuçioìn scìnn-a quélla do [[2020]], caxonâ da-a [[Pandemîa de COVID-19|pandemîa COVID-19]]), co-e pöche squàddre de l'época e co-a sfìdda ritrovâ tra l'[[Augusto Manzo]], conscideròu un di ciù fórti zugoéi da stöia do balón, e o sò grànde rivâle [[Francesco Gioetti]]. Defæti, tra o 1947 e o [[1951]], o canpionòu o vêgne goâgnòu pe çìnque vòtte de fîa da-o Manzo, co-în'inpréiza ch'a no l'é ciù stæta ripetûa. Pe de ciù, into [[1942]], o Manzo o l'àiva parteçipòu ascì a-o canpionòu de [[balón co-o brasàllo]], vinçéndo cóntra i ciù avoxæ specialìsti de quélla disciplìnn-a. Co-o prinçìpio di [[Anni 1950|ànni '50]] o balón o l'incoménsa tórna a svilupâse aprêuvo a-i sfòrsci de çèrti diretoî, cómme quéllo do sferistêio de Àrba, o [[Romualdo Isnardi]], e do giornalìsta da ''Gazzetta d'Alba'' [[Remo Gianuzzi]], con l'òbietîvo de liberâ o balón da-e scomìsse, avrìndolo a-i zoêni e faxéndolo conósce in scî giornâli. Into [[1951]], a Torìn, a l'é stæta dónca creâ l'Unión Italiànn-a Balón Elàstico (UIPE, ''Unione Italiana Pallone Elastico''), co-a prezénsa, tra i âtri, de l'Isnardi, de Gianuzzi e de Manzo. Sta disciplìnn-a chi a l'incoménsa coscì a atirâ l'interésse di giornâli: inte quésto perîodo publicaçioìn cómme ''La Stampa'', ''Il Popolo Nuovo'', ''Tuttosport'', a ''Gazzetta del Popolo'', ''[[O Sécolo|Il Secolo XIX]]'' e il ''Corriere del Popolo'' coménsan a riportâ inte 'n mòddo regolâre a crònaca di fæti da-o móndo do balón. Són inouguræ i nêuvi sferistêi de [[Còrcre|Càrcae]], [[Sàn Stêva Bélbo]], [[Imperia|Inpêia]], [[Cêva]], [[Cuni|Cùnio]] e [[Bra]], méntre tórnan in ativitæ quélli de [[Asti|Àsti]], [[Bêne Viagénn-a]] e [[Löa|Lêua]]. Into [[1951]] a finâle do tornêo de Torìn tra l'Augusto Manzo e o [[Franco Balestra]], in contenporània a-o [[Derby (sport)|derby]] da çitæ de zêugo do balón, a l'à ciù de 5.000 spetatoî. Into mæximo perîodo o spòrt o se svilùppa inte 'n mòddo ciù profescionìstico: into [[1953]] o canpiòn de [[Prelà]] Franco Balestra o pàssa a-a ''Sapet Torino'' co-in contràtto de 500.000 frànchi a l'ànno, 'n pö mêno de quànte o vegnîva pagòu a-i zugoéi da balón ma a ògni mòddo asæ consciderévole. Aprêuvo a-o fæto che i tornêi garantîvan di gròsci goâgni a-i sò òrganizatoî, levàndo de interésse a-o canpionòu, into [[1959]] a federaçión a l'à stabilîo che tùtte e squàddre de prìmma e segónda categorîa dovéssan ripozâ pe fòrsa a-o mêno o giórno prìmma de partîe de canpionòu. In sciâ fìn, co-i [[Anni 1960|ànni '60]], o canpionòu o l'é tórna diventòu l'evénto sportîvo ciù inportànte da stagión, co-i tornêi che són amermæ de nùmero e frequénsa. Sto chi o l'é 'n perîodo de gràn popolaritæ pe-o balón, con migiæa de tifôxi a ascìste a-e partîe de gréndi canpioìn cómme [[Piero Alemanni]], [[Aurelio Defilippi]], [[Donato Feliciano]], [[Beppe Corino]] e [[Guido Galliano]]. A fìn de st'época chi a l'é segnâ, into [[1964]], da-o retîo de l'Augusto Manzo e, into [[1967]], da-a demoliçión do grànde sferistêio de Torìn, l'''Edmondo De Amicis''. A l'é pöi incomensâ a rivalitæ tra o [[Felice Bertola]] e o [[Massimo Berruti]], che se contendiàn o tìtolo pe squæxi vìnt'ànni. Into [[1983]] o vêgne zugòu pi-â prìmma vòtta o tornêo da Cóppa Itàlia e, a partî da-o [[1992]], són òrganizæ e prìmme conpetiçioìn internaçionâli. Da quéste o s'é pöi svilupòu o [[canpionòu mondiâle di spòrt sferìstichi]], zugòu in Itàlia ascì inte l'ànno [[2004]]. == Àlbo d'öo == {{Véddi ascì|Àlbo d'öo do canpionòu italiàn de balón}} Chi de sótta gh'é 'n estræto de l'àlbo d'öo do [[canpionòu italiàn de balón]]. A partî da-a sò prìmma ediçión, zugâ inte l'ànno [[1912]], o tìtolo o l'é stæto goâgnòu da squàddre de vintéutto çitæ diferénti. {{Colonne}} * 1912: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} '''Mondovì''' (1°) * 1913: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (2°) * 1914: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (3°) * 1915: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (4°) * 1917: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} '''Torìn''' (1°) * 1918: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (2°) * 1919: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} '''Bra''' (1°) * 1920: {{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} '''Àcqui''' (1°) * 1921: '''Tornêo individoâle''' * 1922: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} Bra (2°) * 1923: {{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} '''Àcqui''' (2°) * 1924: {{Scìnbolo|600px Verde Arancione e Bianco.png}} '''Beinétte''' (1°) * 1925: {{Scìnbolo|600px Blu Azzurro e Blu.png}} '''Inpêia''' (1°) * 1926: {{Scìnbolo|600px Blu Azzurro e Blu.png}} Inpêia (2°) * 1927: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} '''Cùnio''' (1°) * 1928: {{Scìnbolo|600px_Bianco_e_Rosso.svg}} '''Àsti''' (1°) * 1929: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} Bra (3°) * 1930: {{Scìnbolo|600px Blu Bianco e Rosso.png}} '''Neive''' (1°) * 1932: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (3°) * 1933: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (4°) * 1934: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (5°) * 1935: {{Scìnbolo|600px vertical bicolor White HEX-00A1DF.svg}} '''Canélli''' (1°) * 1936: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} '''Àrba''' (1°) * 1937: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (6°) * 1938: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (2°) * 1947: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (3°) * 1948: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (4°) * 1949: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (5°) * 1950: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (6°) * 1951: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (7°) * 1952: {{Scìnbolo|600px Blu Azzurro e Blu.png}} Inpêia (3°) * 1953: {{Scìnbolo|600px_Bianco_e_Rosso.svg}} '''Ougùsta Benéize''' (1°) * 1954: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (5°) * 1955: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (7°) * 1956: {{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} '''Àcqui''' (3°) {{Colonne spezza}} * 1957: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (8°) * 1958: {{Scìnbolo|600px_Bianco_e_Rosso.svg}} '''Aspe Cêva''' (1°) * 1959: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (9°) * 1960: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (10°) * 1961: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (11°) * 1962: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (8°) * 1963: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (2°) * 1964: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (3°) * 1965: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (4°) * 1966: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} '''Andêua''' (1°) * 1967: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} Andêua (2°) * 1968: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} Andêua (3°) * 1969: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} '''Canâ''' (1°) * 1970: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (5°) * 1971: {{Scìnbolo|600px Verde e Bianco.svg}} '''A Céive''' (1°) * 1972: {{Scìnbolo|600px Verde e Bianco.svg}} A Céive (2°) * 1973: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} '''Monestê Bórmia''' (1°) * 1974: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (2°) * 1975: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (9°) * 1976: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (6°) * 1977: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (10°) * 1978: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (3°) * 1979: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (11°) * 1980: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (4°) * 1981: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (5°) * 1982: {{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} '''Sàn Stêva Bélbo''' (1°) * 1983: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} '''Çéngio''' (1°) * 1984: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (12°) * 1985: {{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sàn Stêva Bélbo (2°) * 1986: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (13°) * 1987: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (7°) * 1988: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (8°) * 1989: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (2°) * 1990: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (3°) {{Colonne spezza}} * 1991: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (14°) * 1992: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (15°) * 1993: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} '''Cortemìlia''' (1°) * 1994: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} '''Tàggia''' (1°) * 1995: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} '''Dôçêo''' (1°) * 1996: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Dôçêo (2°) * 1997: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} '''Spîgno Monferòu''' (1°) * 1998: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (9°) * 1999: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (10°) * 2000: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (11°) * 2001: {{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} '''Montexéllo d'Àrba''' (1°) * 2002: {{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Montexéllo d'Àrba (2°) * 2003: {{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sàn Stêva Bélbo (3°) * 2004: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (12°) * 2005: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (13°) * 2006: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (16°) * 2007: {{Scìnbolo|600px Rosso e Bianco (strisce).png}} '''Doliàn''' (1°) * 2008: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Verde.png}} '''Diàn d'Àrba''' (1°) * 2009: {{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} '''Vilanêuva do Mondovì''' (1°) * 2010: {{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} Vilanêuva do Mondovì (2°) * 2011: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (4°) * 2012: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (17°) * 2013: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (5°) * 2014: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (6°) * 2015: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (18°) * 2016: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} '''Castagnêue de Lànse''' (1°) * 2017: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} Castagnêue de Lànse (2°) * 2018: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (14°) * 2019: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} Castagnêue de Lànse (3°) * 2021: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia (2°) * 2022: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia (3°) * 2023: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Dôçêo (3°) * 2024: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (18°) * 2025: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia (4°) {{Colonne fine}} == Nòtte == <references /> == Bibliografîa == {{Véddi ascì|Balón (zêugo)#Bibliografîa}} * {{Çitta lìbbro|outô=Luigi Mussi|outô2=Remo Gianuzzi|outô3=Augusto Manzo|tìtolo=Storia del gioco del pallone e similari|url=https://books.google.it/books?id=p_EMjwEACAAJ|ànno=1952|editô=Edizioni Paoline|çitæ=Àrba|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Luigi Mussi|outô2=Remo Gianuzzi|outô3=Augusto Manzo|tìtolo=Cento anni di pallone elastico|url=https://books.google.it/books?id=aS6DNAAACAAJ|ànno=1971|editô=Edizioni Paoline|çitæ=Àrba|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Giorgio Caviglia|tìtolo=Pallapugno - Vite da raccontare|ànno=2005|editô=I.E.E. Editoriale Europea|çitæ=Camerànn-a|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Piana|tìtolo=Storia della pallapugno - pallone elastico|ànno=2010|editô=Impressioni Grafiche|léngoa=IT|volùmme=5 vol.}} == Âtri progètti == {{Interprogetto}} == Ligàmmi de fêua == * {{Çitta web|url=http://www.fipap.it/|tìtolo=Scîto ofiçiâ da Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2023-11-06}} * {{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/category/pallapugno/serie-a/|tìtolo=Lo Sferisterio - nêuve e calendâio da série A de balón|léngoa=IT|vìxita=2023-11-06}} [[Categorîa:Balón (zêugo)]] acxukditf42hmen3pory2vqt8h928mt 268769 268764 2026-04-03T11:45:35Z N.Longo 12052 268769 wikitext text/x-wiki {{Âtri ûxi|tìtolo=[[Serie A]]}} {{Grafîa ofiçiâ}} {{Conpetiçión sportîva |nome = Série A |sport = Balón (zêugo) |tipologia = Clùb |confederazione = F.I.P.A.P. |nazione = {{ITA}} |titolo = Canpión d'Itàlia |apertura = Arvî |chiusura = Novénbre |partecipanti = 12 squàddre |retrocessione = [[Série B (balón)|Série B]] |sito = [http://www.fipap.it/ FIPAP] |fondazione = 1912 |detentore = {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia |trofeo = [[File:scudetto.svg|80px]] |formato = Gîón a l'italiànn-a |organizzatore=F.I.P.A.P.}} A '''Série A''' a l'é a màscima categorîa e ciù inportànte conpetiçión italiànn-a de [[Balón (zêugo)|balón]], òrganizâ a partî da-o [[1912]] e d'ancheu arivâ a-a sò ediçión nùmero çénto e træ. == Fonçionaménto == A Série A a l'é o tornêo ciù inportànte e a màscima categorîa do [[Canpionòu italiàn de balón|canpionòu naçionâle de balón]], con dózze squàddre, tànto da-a [[Liguria|Ligùria]] che da-o [[Piemonte|Piemónte]], che ghe zêugan. Sto tornêo o l'é inandiòu in sce træ fâze, segóndo a coscì dîta "fórmola Bresciàn". A prìmma pàrte do canpionòu, quélla prinçipâ, a l'é a coscì dîta "''[[Stagión sportîva|regular season]]''". Inte sta fâze gh'é i scóntri dirétti tra tùtte e squàddre do canpionòu, inte 'n órdine ch'o l'é determinòu da-e poxiçioìn da stagión pasâ. A fórma a l'é quélla do coscì dîto [[gîón a l'italiànn-a]], pe 22 giornæ inte tùtto, con partîe d'andâta e de retórno a-i nêuve zêughi. In sciâ bâze di éxiti de ste partîe, e prìmme quàttro squàddre pìggian pàrte a-i ''play-off'', quélle da-a 5° a l'8° poxiçión zêugan i ''play-out'' e-e ùrtime quàttro clascificæ finìscian inte 'n gîón pi-â sarvéssa<ref name=":0">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/168-pallapugno.html?download=1739:regolamento-campionato-serie-a|tìtolo=Regolaménto Canpionòu Naçionâle Série A|editô=Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref>. Sti tréi gîoìn én tórna inandiæ a l'italiànn-a, con l'órdine de partîe d'andâta e de retórno ch'o l'é determinòu da-a poxiçión a-a fìn da prìmma fâze. Inta segónda fâze, in càngio di tréi pónti da ''regular season'', e vitöie ne vàn doî s'én fæte pe 9-8 ò 9-7 (co-in pónto ch'o l'é dæto a l'âtra squàddra), sedónca ne vàn de lóngo tréi. I pónti én azónti a quélli za goâgnæ e tùtti insémme fàn a clascìfica a-a fìn da segónda fâze<ref name=":0" />. E prìmme dôe squàddre a-i ''play-off'' se goâgnan l'intrâ dirètta a-e semifinâle pò-u scudétto; i âtri doî pòsti én pe chi o goâgna i sparéggi fra e âtre dôe squàddre di ''play-off'' e-e prìmme dôe di ''play-out''. Inti sparéggi a partîa a l'é ùnica (con cóbie 3° ''play-off'' cóntra 2° ''play-out'' e 4° ''play-off'' cóntra 1° ''play-out''), a-o prìmmo a-i nêuve zêughi, e pe [[sferistêio]] o l'é çernûo quéllo da mêgio clascificâ. E squàddre clascificæ a-e ùrtime dôe poxiçioìn do gîón pi-â sarvéssa én retrocèsse inta [[Série B (balón)|Série B]]<ref name=":0" />. A Série A a finìsce co-e semifinâle e a finâle do scudétto, dónde e quàttro qualificæ a l'ùrtima fâze zêugan de partîe d'andâta, de retórno e, s'o l'é o câxo, de sparéggio. E cóbie de semifinâle són a 1° ''play-off'' cóntra chi o l'à goâgnòu o pasàggio fra a 4° ''play-off'' e a 1° ''play-out'' e a 2° di ''play-off'' cóntra a l'âtra squàddra ch'a l'à goâgnòu i sparéggi. A partîa d'andâta a l'é zugâ into sferistêio da squàddra ciù èrta in clascìfica, o sparéggio o l'é de lóngo in sce cànpo neótro<ref name=":0" />. Pe de ciù, e quàttro squàddre mêgio clascificæ a-a fìn da ''regular season'' se goâgnan a parteçipaçión a-a [[Cóppa Itàlia de balón|Cóppa Itàlia]] de categorîa<ref name=":0" />. == Stöia == Scibén che i prìmmi tornêi de balón remóntan a-a fìn do [[XIX secolo|sécolo XIX]], a l'época de zugoéi lezendâi cómme o [[Giuseppe Filippa]] "''Ghindo''" de [[Cravansànn-a]], o prìmmo canpionòu regolâre de sta disciplìnn-a chi o s'é dispotòu sôlo into [[1912]]. Tra i atlêti ciù avoxæ de quélli ànni, se pêuan aregordâ o [[Riccardo Fuseri]], canpión pe quàttro ànni de fîa, o [[Pierino Bonsignore]] e o [[Maggiorino Bistolfi]], con doî scudétti ciaschedùn, e o [[Raffaele Ricca]], ch'o l'à goâgnòu quàttro canpionæ. Into córso de 'n partîa a [[Asti|Àsti]] into [[1920]], o sanremàsco [[Milin Panizzi]] o l'à tiòu 'n balón de 180&nbsp;gràmmi a 'na distànsa de 87,5&nbsp;mêtri, stabilìndo un di ciù antîghi recòrd da disciplìnn-a. Inte sto perîodo chi o canpionòu de balón o l'êa asæ conosciûo o l'àiva bén bén de tifôxi, rivalezàndo co-o nêuvo [[Zeugo do ballon|zêugo do balón]]. Pe de ciù, se peu aregordâ cómme o [[Vittorio Pozzo]], comisâio técnico da [[Naçionâ de balon de l'Italia|naçionâle italiànn-a de balón]] ch'a l'à goâgnòu doî mondiâli, o [[Carlo Parola]], o [[Renato Cesarini]] e tànti âtri zugoéi da balón, avéssan zugòu a quésta disciplìnn-a ascì. Inti [[Anni 1930|ànni trénta]] o balón o pàssa sott'a l'òrganizaçión sportîva de l'Òrganizaçión Naçionâle Dòppo lavôro (OND), ch'a gestîva tùtte e ativitæ de l'época, ma o pîgia pöchi finançiaménti trêuvàndose inte 'n perîodo de fórte crîxi e vegnìndo emarginòu da-o rèsto do panoràmma sportîvo naçionâle. O canpionòu de l'época o l'àiva pochìscima inportànsa, con 'n nùmero asæ contegnûo de squàddre; adreitûa, into [[1937]], a-o canpión [[Paolo Rossi (zugòu de balón)|Paolo Rossi]] o no l'é stæto poscìbile difénde o sò tìtolo aprêuvo a-o fæto che i òrganizatoî no l'àivan avisòu in ténpo de l'inìçio da conpetiçión. Into màzzo do [[1946]] gh'é stæta 'na riunión de vàrri tifôxi e ecs dirigénti a [[Turin|Torìn]] con l'òbietîvo de òrganizâse inte 'na federaçión ma i travàggi són stæti asæ lónghi e, into méize de dexénbre de quéllo ànno, o balón o l'é stæto inglobòu inta federaçión de [[Tanboêto (spòrt)|tanboêto]]. Inti mæximi ànni, sùbito dòppo a fìn da goæra, o l'êa arestòu sôlo quàrche sferistêio ancón in fonçión, con l'intrêga disciplìnn-a ch'a vegnîva in pràtica gestîa da-i tréi inpiànti de Torìn, Àrba e Àcqui inte 'na manêa forteménte specolatîva. Pe de ciù, o canpionòu o l'êa zugòu a seténbre, a-a fìn da stagión sportîva dedicâ sorviatùtto a-i tornêi, fæto ch'o portâva i zugoéi a no trovâse inte mêgio condiçioìn pò-u scudétto. O canpionòu da màscima série o vêgne tórna inandiòu a partî da-o [[1947]] (sénsa âtre interuçioìn scìnn-a quélla do [[2020]], caxonâ da-a [[Pandemîa de COVID-19|pandemîa COVID-19]]), co-e pöche squàddre de l'época e co-a sfìdda ritrovâ tra l'[[Augusto Manzo]], conscideròu un di ciù fórti zugoéi da stöia do balón, e o sò grànde rivâle [[Francesco Gioetti]]. Defæti, tra o 1947 e o [[1951]], o canpionòu o vêgne goâgnòu pe çìnque vòtte de fîa da-o Manzo, co-în'inpréiza ch'a no l'é ciù stæta ripetûa. Pe de ciù, into [[1942]], o Manzo o l'àiva parteçipòu ascì a-o canpionòu de [[balón co-o brasàllo]], vinçéndo cóntra i ciù avoxæ specialìsti de quélla disciplìnn-a. Co-o prinçìpio di [[Anni 1950|ànni '50]] o balón o l'incoménsa tórna a svilupâse aprêuvo a-i sfòrsci de çèrti diretoî, cómme quéllo do sferistêio de Àrba, o [[Romualdo Isnardi]], e do giornalìsta da ''Gazzetta d'Alba'' [[Remo Gianuzzi]], con l'òbietîvo de liberâ o balón da-e scomìsse, avrìndolo a-i zoêni e faxéndolo conósce in scî giornâli. Into [[1951]], a Torìn, a l'é stæta dónca creâ l'Unión Italiànn-a Balón Elàstico (UIPE, ''Unione Italiana Pallone Elastico''), co-a prezénsa, tra i âtri, de l'Isnardi, de Gianuzzi e de Manzo. Sta disciplìnn-a chi a l'incoménsa coscì a atirâ l'interésse di giornâli: inte quésto perîodo publicaçioìn cómme ''La Stampa'', ''Il Popolo Nuovo'', ''Tuttosport'', a ''Gazzetta del Popolo'', ''[[O Sécolo|Il Secolo XIX]]'' e il ''Corriere del Popolo'' coménsan a riportâ inte 'n mòddo regolâre a crònaca di fæti da-o móndo do balón. Són inouguræ i nêuvi sferistêi de [[Còrcre|Càrcae]], [[Sàn Stêva Bélbo]], [[Imperia|Inpêia]], [[Cêva]], [[Cuni|Cùnio]] e [[Bra]], méntre tórnan in ativitæ quélli de [[Asti|Àsti]], [[Bêne Viagénn-a]] e [[Löa|Lêua]]. Into [[1951]] a finâle do tornêo de Torìn tra l'Augusto Manzo e o [[Franco Balestra]], in contenporània a-o [[Derby (sport)|derby]] da çitæ de zêugo do balón, a l'à ciù de 5.000 spetatoî. Into mæximo perîodo o spòrt o se svilùppa inte 'n mòddo ciù profescionìstico: into [[1953]] o canpiòn de [[Prelà]] Franco Balestra o pàssa a-a ''Sapet Torino'' co-in contràtto de 500.000 frànchi a l'ànno, 'n pö mêno de quànte o vegnîva pagòu a-i zugoéi da balón ma a ògni mòddo asæ consciderévole. Aprêuvo a-o fæto che i tornêi garantîvan di gròsci goâgni a-i sò òrganizatoî, levàndo de interésse a-o canpionòu, into [[1959]] a federaçión a l'à stabilîo che tùtte e squàddre de prìmma e segónda categorîa dovéssan ripozâ pe fòrsa a-o mêno o giórno prìmma de partîe de canpionòu. In sciâ fìn, co-i [[Anni 1960|ànni '60]], o canpionòu o l'é tórna diventòu l'evénto sportîvo ciù inportànte da stagión, co-i tornêi che són amermæ de nùmero e frequénsa. Sto chi o l'é 'n perîodo de gràn popolaritæ pe-o balón, con migiæa de tifôxi a ascìste a-e partîe de gréndi canpioìn cómme [[Piero Alemanni]], [[Aurelio Defilippi]], [[Donato Feliciano]], [[Beppe Corino]] e [[Guido Galliano]]. A fìn de st'época chi a l'é segnâ, into [[1964]], da-o retîo de l'Augusto Manzo e, into [[1967]], da-a demoliçión do grànde sferistêio de Torìn, l'''Edmondo De Amicis''. A l'é pöi incomensâ a rivalitæ tra o [[Felice Bertola]] e o [[Massimo Berruti]], che se contendiàn o tìtolo pe squæxi vìnt'ànni. Into [[1983]] o vêgne zugòu pi-â prìmma vòtta o tornêo da Cóppa Itàlia e, a partî da-o [[1992]], són òrganizæ e prìmme conpetiçioìn internaçionâli. Da quéste o s'é pöi svilupòu o [[canpionòu mondiâle di spòrt sferìstichi]], zugòu in Itàlia ascì inte l'ànno [[2004]]. == Àlbo d'öo == {{Véddi ascì|Àlbo d'öo do canpionòu italiàn de balón}} Chi de sótta gh'é 'n estræto de l'àlbo d'öo do [[canpionòu italiàn de balón]]. A partî da-a sò prìmma ediçión, zugâ inte l'ànno [[1912]], o tìtolo o l'é stæto goâgnòu da squàddre de vintéutto çitæ diferénti. {{Colonne}} * 1912: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} '''Mondovì''' (1°) * 1913: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (2°) * 1914: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (3°) * 1915: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (4°) * 1917: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} '''Torìn''' (1°) * 1918: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (2°) * 1919: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} '''Bra''' (1°) * 1920: {{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} '''Àcqui''' (1°) * 1921: '''Tornêo individoâle''' * 1922: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} Bra (2°) * 1923: {{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} '''Àcqui''' (2°) * 1924: {{Scìnbolo|600px Verde Arancione e Bianco.png}} '''Beinétte''' (1°) * 1925: {{Scìnbolo|600px Blu Azzurro e Blu.png}} '''Inpêia''' (1°) * 1926: {{Scìnbolo|600px Blu Azzurro e Blu.png}} Inpêia (2°) * 1927: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} '''Cùnio''' (1°) * 1928: {{Scìnbolo|600px_Bianco_e_Rosso.svg}} '''Àsti''' (1°) * 1929: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} Bra (3°) * 1930: {{Scìnbolo|600px Blu Bianco e Rosso.png}} '''Neive''' (1°) * 1932: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (3°) * 1933: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (4°) * 1934: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (5°) * 1935: {{Scìnbolo|600px vertical bicolor White HEX-00A1DF.svg}} '''Canélli''' (1°) * 1936: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} '''Àrba''' (1°) * 1937: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (6°) * 1938: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (2°) * 1947: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (3°) * 1948: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (4°) * 1949: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (5°) * 1950: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (6°) * 1951: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (7°) * 1952: {{Scìnbolo|600px Blu Azzurro e Blu.png}} Inpêia (3°) * 1953: {{Scìnbolo|600px_Bianco_e_Rosso.svg}} '''Ougùsta Benéize''' (1°) * 1954: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Bianco.png}} Mondovì (5°) * 1955: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (7°) * 1956: {{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} '''Àcqui''' (3°) {{Colonne spezza}} * 1957: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (8°) * 1958: {{Scìnbolo|600px_Bianco_e_Rosso.svg}} '''Aspe Cêva''' (1°) * 1959: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (9°) * 1960: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (10°) * 1961: {{Scìnbolo|600px Blu Savoia e Giallo Ombreggiato.png}} Torìn (11°) * 1962: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (8°) * 1963: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (2°) * 1964: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (3°) * 1965: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (4°) * 1966: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} '''Andêua''' (1°) * 1967: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} Andêua (2°) * 1968: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} Andêua (3°) * 1969: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} '''Canâ''' (1°) * 1970: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (5°) * 1971: {{Scìnbolo|600px Verde e Bianco.svg}} '''A Céive''' (1°) * 1972: {{Scìnbolo|600px Verde e Bianco.svg}} A Céive (2°) * 1973: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} '''Monestê Bórmia''' (1°) * 1974: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (2°) * 1975: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (9°) * 1976: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (6°) * 1977: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (10°) * 1978: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (3°) * 1979: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (11°) * 1980: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (4°) * 1981: {{Scìnbolo|600px Bianco Rosso e Arancione.png}} Monestê Bórmia (5°) * 1982: {{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} '''Sàn Stêva Bélbo''' (1°) * 1983: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} '''Çéngio''' (1°) * 1984: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (12°) * 1985: {{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sàn Stêva Bélbo (2°) * 1986: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (13°) * 1987: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (7°) * 1988: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (8°) * 1989: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (2°) * 1990: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (3°) {{Colonne spezza}} * 1991: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (14°) * 1992: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (15°) * 1993: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} '''Cortemìlia''' (1°) * 1994: {{Scìnbolo|600px Yellow HEX-FDF11D Red HEX-F71B14.svg}} '''Tàggia''' (1°) * 1995: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} '''Dôçêo''' (1°) * 1996: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Dôçêo (2°) * 1997: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} '''Spîgno Monferòu''' (1°) * 1998: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (9°) * 1999: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (10°) * 2000: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (11°) * 2001: {{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} '''Montexéllo d'Àrba''' (1°) * 2002: {{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Montexéllo d'Àrba (2°) * 2003: {{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sàn Stêva Bélbo (3°) * 2004: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (12°) * 2005: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (13°) * 2006: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (16°) * 2007: {{Scìnbolo|600px Rosso e Bianco (strisce).png}} '''Doliàn''' (1°) * 2008: {{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Verde.png}} '''Diàn d'Àrba''' (1°) * 2009: {{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} '''Vilanêuva do Mondovì''' (1°) * 2010: {{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} Vilanêuva do Mondovì (2°) * 2011: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (4°) * 2012: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (17°) * 2013: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (5°) * 2014: {{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canâ (6°) * 2015: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (18°) * 2016: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} '''Castagnêue de Lànse''' (1°) * 2017: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} Castagnêue de Lànse (2°) * 2018: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Cùnio (14°) * 2019: {{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} Castagnêue de Lànse (3°) * 2021: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia (2°) * 2022: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia (3°) * 2023: {{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Dôçêo (3°) * 2024: {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Àrba (18°) * 2025: {{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemìlia (4°) {{Colonne fine}} == Nòtte == <references /> == Bibliografîa == {{Véddi ascì|Balón (zêugo)#Bibliografîa}} * {{Çitta lìbbro|outô=Luigi Mussi|outô2=Remo Gianuzzi|outô3=Augusto Manzo|tìtolo=Storia del gioco del pallone e similari|url=https://books.google.it/books?id=p_EMjwEACAAJ|ànno=1952|editô=Edizioni Paoline|çitæ=Àrba|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Luigi Mussi|outô2=Remo Gianuzzi|outô3=Augusto Manzo|tìtolo=Cento anni di pallone elastico|url=https://books.google.it/books?id=aS6DNAAACAAJ|ànno=1971|editô=Edizioni Paoline|çitæ=Àrba|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Giorgio Caviglia|tìtolo=Pallapugno - Vite da raccontare|ànno=2005|editô=I.E.E. Editoriale Europea|çitæ=Camerànn-a|léngoa=IT}} * {{Çitta lìbbro|outô=Antonino Piana|tìtolo=Storia della pallapugno - pallone elastico|ànno=2010|editô=Impressioni Grafiche|léngoa=IT|volùmme=5 vol.}} == Âtri progètti == {{Interprogetto}} == Ligàmmi de fêua == * {{Çitta web|url=http://www.fipap.it/|tìtolo=Scîto ofiçiâ da Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2023-11-06}} * {{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/category/pallapugno/serie-a/|tìtolo=Lo Sferisterio - nêuve e calendâio da série A de balón|léngoa=IT|vìxita=2023-11-06}} [[Categorîa:Balón (zêugo)]] fbhwq5uc20s79qjkx4odbbxuw0w5ygx 0 30004 268766 265651 2026-04-03T11:20:21Z N.Longo 12052 up 268766 wikitext text/x-wiki {{Âtri ûxi|tìtolo=[[Coppa Italia (Zeugo do ballon)]]}} {{Grafîa ofiçiâ}} {{Conpetiçión sportîva |nome=Cóppa Itàlia |sport=Balón (zêugo) |tipologia=Clùb |nazione={{ITA}} |fondazione=1983 |titolo=Vincitô da Cóppa Itàlia |cadenza=Tùtti i ànni |partecipanti=4 squàddre |confederazione=F.I.P.A.P. |sito=[http://www.fipap.it/ F.I.P.A.P.] |trofeo=[[File:Coccarda Coppa Italia.svg|100px]] |nome trofeo=Cocàrda da Cóppa Itàlia |detentore={{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |formato=Tornêo a eliminaçión dirétta |organizzatore=F.I.P.A.P.}} A '''Cóppa Itàlia de balón''' a l'é 'na conpetiçión sportîva de [[Balón (zêugo)|balón]], inandiâ da-a Federaçión Italiànn-a Balón (F.I.P.A.P, ''Federazione Italiana Pallapugno'') da-o [[1983]] e ch'a se zêuga tùtti i ànni. A squàddra ch'a goâgna sto tornêo chi a l'òtêgne a parteçipaçión a-a [[Supercóppa italiànn-a de balón]] ascì. == Stöia == O tornêo da Cóppa Itàlia o l'é stæto inandiòu pi-â prìmma vòtta into córso da stagión do [[1983]]. A l'inprinçìpio o conprendéiva de squàddre ségge da [[Série A (balón)|Série A]] che da [[Série B (balón)|Série B]] ma, co-a creaçión do tornêo da [[Cóppa Itàlia de Série B de balón|Cóppa Itàlia de Série B]], òua ògni categorîa a l'à in seu tornêo pi-â cóppa. Dòppo o 1983, a Cóppa Itàlia a no l'é stæta asegnâ inti [[Canpionòu italiàn de balón|canpionæ]] do [[1996]], do [[1997]] e do [[2004]], ciù che quéllo do [[2020]], quànde o l'é stæto scancelòu pò-u sccéuppo da [[pandemîa de COVID-19]]. Into detàggio, inte l'ediçiòn do 1996 l'é stæto zugòu sôlo a prìmma de dôe semifinâle, co-a segónda ch'a l'é stæta rimandâ a l'ànno a vegnî. A ògni mòddo, pe di càngi de squàddra di zugoéi, vàrri infortunæ e o ricórso da Subalcuneo cóntra a mainêa no goæi regolâre de recoverâ a partîa, a Cóppa Itàlia 1996 a l'é restâ sénsa de vincitô<ref name=":0">{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/pallapugno/quando-la-coppa-italia-si-giocava-al-cordino/|tìtolo=Quando la Coppa Italia si giocava al cordino|dæta=2019-08-01|léngoa=IT|vìxita=2022-06-30}}</ref>. Pe cóntra, l'ànno aprêuvo, a Cóppa Itàlia a no l'é stæta asegnâ scicómme che s'êa vosciûo provâ in nêuvo scistêma pe l'asegnaçión da cóppa, inandiâ cómme in tornêo a-o cordìn con zugoéi de tùtte dôe e série prinçipæ e con partîe a-i 15 zêughi. A ògni mòddo sta fórmola chi a l'à avûo mâi pöco sucèsso da êse fîto abandonâ, co-o trofêo pe quéllo ànno ch'o no l'é stæto dónca asegnòu<ref name=":0" />. In sciâ fìn, l'ediçión do 2004 a l'é stæta anulâ pi-â prezénsa do [[canpionòu mondiâle di spòrt sferìstichi]] in Itàlia, ch'o conprendéiva de partîe de balón ascì<ref name=":1">{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/pallapugno/coppa-italia-queste-le-sapevate/|tìtolo=Coppa Italia, queste le sapevate?|dæta=2019-07-13|léngoa=IT|vìxita=2022-06-30}}</ref>. == Fonçionaménto == O regolaménto da Cóppa Itàlia o l'é bén bén cangiòu co-o pasâ di ànni<ref name=":1" />; segóndo a fórmola d'ancheu, pe goâgnâla ghe zêuga e prìmme quàttro squàddre da clasìfica de [[Série A (balón)|Série A]] a-a fìn da prìmma fâze de quéllo tornêo, a coscì dîta ''[[Stagión sportîva|regular season]]''<ref name=":2">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/168-pallapugno.html?download=1739:regolamento-campionato-serie-a|tìtolo=Campionato Nazionale Serie A - A.S. 2026|outô=F.I.P.A.P.|léngoa=IT|p=2|vìxita=2026-04-03}}</ref>. E squàddre coscì çernûe són dónca inserîe inte 'n tabelón de partîe a eliminaçión dirétta. E dôe semifinâle se zêugan in sciô cànpo da squàddra mêgio clasificâ méntre a finâle a gh'à da tegnîse in sce 'n cànpo neótro<ref name=":2" />. == Àlbo d'öo == [[Immaggine:Finâle de Còppa Itàlia (2022, Bórmia) - o Massimo Vacchetto o l'ìssa a còppa.jpg|miniatura|250x250px|O Massimo Vacchetto, batitô do Cortemìlia, o l'ìssa a Còppa a-a sò vitöia inte l'ediçión 2022 do trofêo]] {| class="wikitable" !Ànno !Squàddra !Çitæ !Batitô |- |1983 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} Don Dagnino |[[Andôa|Andêua]] |Riccardo Aicardi |- |1984 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Spec Cengio |[[Cengë|Çéngio]] |Rodolfo Rosso |- |1985 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Spec Cengio |[[Cengë|Çéngio]] |Rodolfo Rosso |- |1986 |{{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sanstefanese |[[Santo Stefano Belbo|Sàn Stêva Bélbo]] |Massimo Berruti |- |1987 |{{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sanstefanese |[[Santo Stefano Belbo|Sàn Stêva Bélbo]] |Massimo Berruti |- |1988 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Riccardo Aicardi |- |1989 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Giorgio Vacchetto |- |1990 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Riccardo Aicardi |- |1991 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} Pro Spigno |[[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |Rodolfo Rosso |- |1992 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Alberto Sciorella |- |1993 |{{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} Monferrina |[[Vignale Monferrato|Vignâle Monferòu]] |Riccardo Aicardi |- |1994 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Giuliano Bellanti |- |1995 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} Pro Spigno |[[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |Flavio Dotta |- |1998 |{{Scìnbolo|600px Verde e Nero.png}} Caragliese |[[Caraglio|Caràggio]] |Giorgio Vacchetto |- |1999 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Riccardo Molinari |- |2000 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Riccardo Molinari |- |2001 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Azzurro.png}} Maglianese |[[Magliano Alfieri|Maggiàn Alfiêri]] |Paolo Danna |- |2002 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2003 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2005 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Luca Galliano |- |2006 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Paolo Danna |- |2007 |{{Scìnbolo|600px Rosso e Bianco (strisce).png}} Virtus Langhe |[[Dogliani|Doliàn]] |Roberto Corino |- |2008 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2009 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Oscar Giribaldi |- |2010 |{{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} Pro Paschese |[[Villanova Mondovì|Vilanêuva do Mondovì]] <small>(fraçión Madònna do Pàsco)</small> |Paolo Danna |- |2011 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Roberto Corino |- |2012 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2013 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2014 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2015 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2016 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2017 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} Castagnole Lanze |[[Castagnole delle Lanze|Castagnêue de Lànse]] |Massimo Vacchetto |- |2018 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Federico Raviola |- |2019 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} Pro Spigno |[[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |Paolo Vacchetto |- |2021 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Bruno Campagno |- |2022 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |[[Cortemilia|Cortemìlia]] |Massimo Vacchetto |- |2023 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Paolo Vacchetto |- |2024 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |[[Cortemilia|Cortemìlia]] |Massimo Vacchetto |- |2025 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |[[Cortemilia|Cortemìlia]] |Massimo Vacchetto |} == Statìstiche == === Vitöie pe çitæ === {| class="wikitable" !Tìtoli !Çitæ !Ànni |- |7 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} [[Cuni|Cùnio]] |1988, 1989, 1994, 2006, 2009, 2011, 2018 |- |5 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} [[Alba (Itàlia)|Àrba]] |2012, 2014, 2015, 2021, 2023 |- |4 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} [[U Duseu|Dôçêo]] |1992, 1999, 2000, 2005 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} [[Cortemilia|Cortemìlia]] |2022, 2024, 2025 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} [[Canale (Itàlia)|Canâ]] |1990, 2013, 2016 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} [[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |1991, 1995, 2019 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} [[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |2002, 2003, 2008 |- |2 |{{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} [[Santo Stefano Belbo|Sàn Stêva Bélbo]] |1986, 1987 |- |2 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} [[Cengë|Çéngio]] |1984, 1985 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} [[Castagnole delle Lanze|Castagnêue de Lànse]] |2017 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} [[Villanova Mondovì|Vilanêuva do Mondovì]] |2010 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Rosso e Bianco (strisce).png}} [[Dogliani|Doliàn]] |2007 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Azzurro.png}} [[Magliano Alfieri|Maggiàn Alfiêri]] |2001 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Verde e Nero.png}} [[Caraglio|Caràggio]] |1998 |- |1 |{{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} [[Vignale Monferrato|Vignâle Monferòu]] |1993 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} [[Andôa|Andêua]] |1983 |} === Vitöie da capitànio === {| class="wikitable" !Tìtoli !Batitô !Ànni |- |7 |Massimo Vacchetto |2012, 2014, 2015, 2017, 2022, 2024, 2025 |- |4 |Alberto Sciorella |1992, 2002, 2003, 2008 |- |4 |Riccardo Aicardi |1983, 1988, 1990, 1993 |- |3 |Bruno Campagno |2013, 2016, 2021 |- |3 |Paolo Danna |2001, 2006, 2010 |- |3 |Rodolfo Rosso |1984, 1985, 1991 |- |2 |Paolo Vacchetto |2019, 2023 |- |2 |Roberto Corino |2007, 2011 |- |2 |Riccardo Molinari |1999, 2000 |- |2 |Giorgio Vacchetto |1989, 1998 |- |2 |Massimo Berruti |1986, 1987 |- |1 |Federico Raviola |2018 |- |1 |Oscar Giribaldi |2009 |- |1 |Luca Galliano |2005 |- |1 |Flavio Dotta |1995 |- |1 |Giuliano Bellanti |1994 |} == Nòtte == <references /> == Âtri progètti == {{Interprogetto}} == Ligàmmi de fêua == * {{Çitta web|url=http://www.fipap.it/|tìtolo=Scîto ofiçiâ da Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}} [[Categorîa:Balón (zêugo)]] jxhr6pyrn0mkwdisytfht0l5s7l2qws 268767 268766 2026-04-03T11:24:39Z N.Longo 12052 /* Àlbo d'öo */ + ref 268767 wikitext text/x-wiki {{Âtri ûxi|tìtolo=[[Coppa Italia (Zeugo do ballon)]]}} {{Grafîa ofiçiâ}} {{Conpetiçión sportîva |nome=Cóppa Itàlia |sport=Balón (zêugo) |tipologia=Clùb |nazione={{ITA}} |fondazione=1983 |titolo=Vincitô da Cóppa Itàlia |cadenza=Tùtti i ànni |partecipanti=4 squàddre |confederazione=F.I.P.A.P. |sito=[http://www.fipap.it/ F.I.P.A.P.] |trofeo=[[File:Coccarda Coppa Italia.svg|100px]] |nome trofeo=Cocàrda da Cóppa Itàlia |detentore={{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |formato=Tornêo a eliminaçión dirétta |organizzatore=F.I.P.A.P.}} A '''Cóppa Itàlia de balón''' a l'é 'na conpetiçión sportîva de [[Balón (zêugo)|balón]], inandiâ da-a Federaçión Italiànn-a Balón (F.I.P.A.P, ''Federazione Italiana Pallapugno'') da-o [[1983]] e ch'a se zêuga tùtti i ànni. A squàddra ch'a goâgna sto tornêo chi a l'òtêgne a parteçipaçión a-a [[Supercóppa italiànn-a de balón]] ascì. == Stöia == O tornêo da Cóppa Itàlia o l'é stæto inandiòu pi-â prìmma vòtta into córso da stagión do [[1983]]. A l'inprinçìpio o conprendéiva de squàddre ségge da [[Série A (balón)|Série A]] che da [[Série B (balón)|Série B]] ma, co-a creaçión do tornêo da [[Cóppa Itàlia de Série B de balón|Cóppa Itàlia de Série B]], òua ògni categorîa a l'à in seu tornêo pi-â cóppa. Dòppo o 1983, a Cóppa Itàlia a no l'é stæta asegnâ inti [[Canpionòu italiàn de balón|canpionæ]] do [[1996]], do [[1997]] e do [[2004]], ciù che quéllo do [[2020]], quànde o l'é stæto scancelòu pò-u sccéuppo da [[pandemîa de COVID-19]]. Into detàggio, inte l'ediçiòn do 1996 l'é stæto zugòu sôlo a prìmma de dôe semifinâle, co-a segónda ch'a l'é stæta rimandâ a l'ànno a vegnî. A ògni mòddo, pe di càngi de squàddra di zugoéi, vàrri infortunæ e o ricórso da Subalcuneo cóntra a mainêa no goæi regolâre de recoverâ a partîa, a Cóppa Itàlia 1996 a l'é restâ sénsa de vincitô<ref name=":0">{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/pallapugno/quando-la-coppa-italia-si-giocava-al-cordino/|tìtolo=Quando la Coppa Italia si giocava al cordino|dæta=2019-08-01|léngoa=IT|vìxita=2022-06-30}}</ref>. Pe cóntra, l'ànno aprêuvo, a Cóppa Itàlia a no l'é stæta asegnâ scicómme che s'êa vosciûo provâ in nêuvo scistêma pe l'asegnaçión da cóppa, inandiâ cómme in tornêo a-o cordìn con zugoéi de tùtte dôe e série prinçipæ e con partîe a-i 15 zêughi. A ògni mòddo sta fórmola chi a l'à avûo mâi pöco sucèsso da êse fîto abandonâ, co-o trofêo pe quéllo ànno ch'o no l'é stæto dónca asegnòu<ref name=":0" />. In sciâ fìn, l'ediçión do 2004 a l'é stæta anulâ pi-â prezénsa do [[canpionòu mondiâle di spòrt sferìstichi]] in Itàlia, ch'o conprendéiva de partîe de balón ascì<ref name=":1">{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/pallapugno/coppa-italia-queste-le-sapevate/|tìtolo=Coppa Italia, queste le sapevate?|dæta=2019-07-13|léngoa=IT|vìxita=2022-06-30}}</ref>. == Fonçionaménto == O regolaménto da Cóppa Itàlia o l'é bén bén cangiòu co-o pasâ di ànni<ref name=":1" />; segóndo a fórmola d'ancheu, pe goâgnâla ghe zêuga e prìmme quàttro squàddre da clasìfica de [[Série A (balón)|Série A]] a-a fìn da prìmma fâze de quéllo tornêo, a coscì dîta ''[[Stagión sportîva|regular season]]''<ref name=":2">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/168-pallapugno.html?download=1739:regolamento-campionato-serie-a|tìtolo=Campionato Nazionale Serie A - A.S. 2026|outô=F.I.P.A.P.|léngoa=IT|p=2|vìxita=2026-04-03}}</ref>. E squàddre coscì çernûe són dónca inserîe inte 'n tabelón de partîe a eliminaçión dirétta. E dôe semifinâle se zêugan in sciô cànpo da squàddra mêgio clasificâ méntre a finâle a gh'à da tegnîse in sce 'n cànpo neótro<ref name=":2" />. == Àlbo d'öo == [[Immaggine:Finâle de Còppa Itàlia (2022, Bórmia) - o Massimo Vacchetto o l'ìssa a còppa.jpg|miniatura|250x250px|O Massimo Vacchetto, batitô do Cortemìlia, o l'ìssa a Còppa a-a sò vitöia inte l'ediçión 2022 do trofêo]] {| class="wikitable" !Ànno !Squàddra !Çitæ !Batitô |- |1983 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} Don Dagnino |[[Andôa|Andêua]] |Riccardo Aicardi |- |1984 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Spec Cengio |[[Cengë|Çéngio]] |Rodolfo Rosso |- |1985 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Spec Cengio |[[Cengë|Çéngio]] |Rodolfo Rosso |- |1986 |{{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sanstefanese |[[Santo Stefano Belbo|Sàn Stêva Bélbo]] |Massimo Berruti |- |1987 |{{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} Sanstefanese |[[Santo Stefano Belbo|Sàn Stêva Bélbo]] |Massimo Berruti |- |1988 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Riccardo Aicardi |- |1989 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Giorgio Vacchetto |- |1990 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Riccardo Aicardi |- |1991 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} Pro Spigno |[[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |Rodolfo Rosso |- |1992 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Alberto Sciorella |- |1993 |{{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} Monferrina |[[Vignale Monferrato|Vignâle Monferòu]] |Riccardo Aicardi |- |1994 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Giuliano Bellanti |- |1995 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} Pro Spigno |[[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |Flavio Dotta |- |1998 |{{Scìnbolo|600px Verde e Nero.png}} Caragliese |[[Caraglio|Caràggio]] |Giorgio Vacchetto |- |1999 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Riccardo Molinari |- |2000 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Riccardo Molinari |- |2001 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Azzurro.png}} Maglianese |[[Magliano Alfieri|Maggiàn Alfiêri]] |Paolo Danna |- |2002 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2003 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2005 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Luca Galliano |- |2006 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Paolo Danna |- |2007 |{{Scìnbolo|600px Rosso e Bianco (strisce).png}} Virtus Langhe |[[Dogliani|Doliàn]] |Roberto Corino |- |2008 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2009 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Oscar Giribaldi |- |2010 |{{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} Pro Paschese |[[Villanova Mondovì|Vilanêuva do Mondovì]] <small>(fraçión Madònna do Pàsco)</small> |Paolo Danna |- |2011 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Roberto Corino |- |2012 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2013 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2014 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2015 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2016 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2017 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} Castagnole Lanze |[[Castagnole delle Lanze|Castagnêue de Lànse]] |Massimo Vacchetto |- |2018 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Federico Raviola |- |2019 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} Pro Spigno |[[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |Paolo Vacchetto |- |2021 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Bruno Campagno<ref>{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/calendari-e-classifiche/coppa-italia-2021/|tìtolo=Coppa Italia 2021|dæta=2021-06-17|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref> |- |2022 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |[[Cortemilia|Cortemìlia]] |Massimo Vacchetto<ref>{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/calendari-e-classifiche/coppa-italia-2022/|tìtolo=Coppa Italia 2022|dæta=2022-06-15|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref> |- |2023 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Paolo Vacchetto<ref>{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/calendari-e-classifiche/coppa-italia-2023/|tìtolo=Coppa Italia 2023|dæta=2023-06-29|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref> |- |2024 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |[[Cortemilia|Cortemìlia]] |Massimo Vacchetto<ref>{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/calendari-e-classifiche/coppa-italia-2024/|tìtolo=Coppa Italia 2024|dæta=2024-03-23|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref> |- |2025 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |[[Cortemilia|Cortemìlia]] |Massimo Vacchetto<ref>{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/calendari-e-classifiche/coppa-italia-2025/|tìtolo=Coppa Italia 2025|dæta=2025-03-29|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref> |} == Statìstiche == === Vitöie pe çitæ === {| class="wikitable" !Tìtoli !Çitæ !Ànni |- |7 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} [[Cuni|Cùnio]] |1988, 1989, 1994, 2006, 2009, 2011, 2018 |- |5 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa .png}} [[Alba (Itàlia)|Àrba]] |2012, 2014, 2015, 2021, 2023 |- |4 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} [[U Duseu|Dôçêo]] |1992, 1999, 2000, 2005 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} [[Cortemilia|Cortemìlia]] |2022, 2024, 2025 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} [[Canale (Itàlia)|Canâ]] |1990, 2013, 2016 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo.svg}} [[Spigno Monferrato|Spîgno Monferòu]] |1991, 1995, 2019 |- |3 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} [[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |2002, 2003, 2008 |- |2 |{{Scìnbolo|600px HEX-1372AC White.svg}} [[Santo Stefano Belbo|Sàn Stêva Bélbo]] |1986, 1987 |- |2 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} [[Cengë|Çéngio]] |1984, 1985 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso (Bordato).png}} [[Castagnole delle Lanze|Castagnêue de Lànse]] |2017 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Blu e Verde.png}} [[Villanova Mondovì|Vilanêuva do Mondovì]] |2010 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Rosso e Bianco (strisce).png}} [[Dogliani|Doliàn]] |2007 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Azzurro.png}} [[Magliano Alfieri|Maggiàn Alfiêri]] |2001 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Verde e Nero.png}} [[Caraglio|Caràggio]] |1998 |- |1 |{{Scìnbolo|Flag maroon HEX-7B1C20.svg}} [[Vignale Monferrato|Vignâle Monferòu]] |1993 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso-Blu (Diagonale).png}} [[Andôa|Andêua]] |1983 |} === Vitöie da capitànio === {| class="wikitable" !Tìtoli !Batitô !Ànni |- |7 |Massimo Vacchetto |2012, 2014, 2015, 2017, 2022, 2024, 2025 |- |4 |Alberto Sciorella |1992, 2002, 2003, 2008 |- |4 |Riccardo Aicardi |1983, 1988, 1990, 1993 |- |3 |Bruno Campagno |2013, 2016, 2021 |- |3 |Paolo Danna |2001, 2006, 2010 |- |3 |Rodolfo Rosso |1984, 1985, 1991 |- |2 |Paolo Vacchetto |2019, 2023 |- |2 |Roberto Corino |2007, 2011 |- |2 |Riccardo Molinari |1999, 2000 |- |2 |Giorgio Vacchetto |1989, 1998 |- |2 |Massimo Berruti |1986, 1987 |- |1 |Federico Raviola |2018 |- |1 |Oscar Giribaldi |2009 |- |1 |Luca Galliano |2005 |- |1 |Flavio Dotta |1995 |- |1 |Giuliano Bellanti |1994 |} == Nòtte == <references /> == Âtri progètti == {{Interprogetto}} == Ligàmmi de fêua == * {{Çitta web|url=http://www.fipap.it/|tìtolo=Scîto ofiçiâ da Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}} [[Categorîa:Balón (zêugo)]] 1wqo9kjd7j75n05fo07a6tc6fx5w1fy 0 30006 268768 268696 2026-04-03T11:34:54Z N.Longo 12052 up 268768 wikitext text/x-wiki {{Grafîa ofiçiâ}} {{Conpetiçión sportîva |nome = Supercóppa italiànn-a |sport = Balón (zêugo) |tipologia = Clùb |confederazione = F.I.P.A.P. |nazione = {{ITA}} |fondazione = [[1994]] |titolo = Vincitô da Supercóppa |cadenza = Tùtti i ànni |partecipanti = 2 squàddre |formato = Partîa ùnica |detentore = {{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} Albese |sito = [http://www.fipap.it/ FIPAP] }} A '''Supercóppa italiànn-a''' a l'é 'na conpetiçión sportîva de [[Balón (zêugo)|balón]], inandiâ da-a Federaçión Italiànn-a Balón (F.I.P.A.P, ''Federazione Italiana Pallapugno'') da-o [[1994]] e ch'a se zêuga tùtti i ànni. == Stöia == O trofêo da Supercóppa o l'é stæto zugòu pi-â prìmma vòtta do 1994 ma o l'à avûo coscì pöco sucèsso da êse inandiòu tórna dòppo do bèllo ténpo. Defæti, a partîa tra a squàddra ch'a l'àiva goâgnòu a [[Série A (balón)|màscima série]] e quélla ch'a l'àiva goâgnòu a [[Cóppa Itàlia de balón|Cóppa Itàlia]] a l'é stæta zugâ a-i 8 d'arvî a [[Romma|Rómma]], inte 'n cànpo da zêugo do balón e lontàn da-o pùblico apascionòu a sta disciplìnn-a chi<ref>{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/pallapugno/quando-la-coppa-italia-si-giocava-al-cordino/|tìtolo=Quando la Coppa Italia si giocava al cordino|dæta=2019-08-01|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref>. Pe de ciù, a Supercóppa a no l'é stæta zugâ do [[2020]] pi-â [[pandemîa de COVID-19]] e, pi-â mæxima raxón, a no l'é stæta inandiâ mànco inte l'ànno a vegnî, scicómme che a Série A e a Cóppa Itàlia êan stæti scancelæ ascì<ref>{{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/pallapugno/serie-a/rinviata-la-supercoppa/|tìtolo=Rinviata la Supercoppa|dæta=2020-03-13|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}}</ref>. == Fonçionaménto == Pò-u sòlito, a Supercòppa a l'é asegnâ a l'inprinçìpio da stagión, quàrche giórno prìmma ch'a coménse a ''[[Stagión sportîva|regular season]]'', co-in scóntro dirètto tra a squàddra ch'a l'à goâgnòu o [[Canpionòu italiàn de balón|canpionòu]] de Série A e a vincitrîxe da Cóppa Itàlia inta stagión pasâ<ref name=":0" />. Into câxo che 'na squàddra a l'àgge goâgnòu tànto o tìtolo che a cóppa, a seu sfidànte a l'é l'âtra finalìsta do canpionòu, co-a partîa ch'a l'é zugâ in sce cànpo néotro<ref name=":0">{{Çitta web|url=http://www.fipap.it/documenti-federali/regolamenti/category/168-pallapugno.html?download=1739:regolamento-campionato-serie-a|tìtolo=Campionato Nazionale Serie A - A.S. 2026|outô=F.I.P.A.P.|léngoa=IT|p=2|vìxita=2026-04-03}}</ref>. Pe tradiçión, o trofêo da Supercóppa o vêgne de propiêtæ de 'na socjêtæ sôlo se sta lì a l'à goâgnâ pe træ vòtte, inpréiza che pò-u moménto a l'é ariescîa a-a Subalcuneo, a-a Canalese e a l'Albese. == Àlbo d'öo == {| class="wikitable" !Ànno !Squàddra !Çitæ !Batitô |- |1994 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Giuliano Bellanti |- |1999 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Riccardo Molinari |- |2000 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Giuliano Bellanti |- |2001 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2003 |{{Scìnbolo|600px Verde e Bianco.svg}} Pro Pieve |[[A Cêve|A Céive]] |Mariano Papone |- |2006 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Roberto Corino |- |2007 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} Monticellese |[[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |Alberto Sciorella |- |2009 |{{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Verde.png}} Ricca |[[Diano d'Alba|Diàn d'Àrba]] <small>(fraçión Rìcca)</small> |Roberto Corino |- |2010 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Oscar Giribaldi |- |2011 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2012 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2013 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2014 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2015 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Massimo Vacchetto |- |2016 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2017 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2018 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} Canalese |[[Canale (Itàlia)|Canâ]] |Bruno Campagno |- |2019 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} Subalcuneo |[[Cuni|Cùnio]] |Federico Raviola |- |2022 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} Cortemilia |[[Cortemilia|Cortemìlia]] |Massimo Vacchetto |- |2023 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} Imperiese |[[U Duseu|Dôçêo]] |Federico Raviola |- |2024 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Paolo Vacchetto |- |2025 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Paolo Vacchetto |- |2026 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} Albese |[[Alba (Itàlia)|Àrba]] |Alessio Ferro |} == Statìstiche == === Vitöie pe çitæ === {| class="wikitable" !Tìtoli !Çitæ !Ànni |- |6 |{{Scìnbolo|600px Bianco croce Rossa.png}} [[Alba (Itàlia)|Àrba]] |2006, 2013, 2015, 2024, 2025, 2026 |- |6 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Blu.svg}} [[Canale (Itàlia)|Canâ]] |2011, 2012, 2014, 2016, 2017, 2018 |- |4 |{{Scìnbolo|600px Bianco e Rosso Strisce.svg}} [[Cuni|Cùnio]] |1994, 2000, 2010, 2019 |- |2 |{{Scìnbolo|600px bisection vertical White HEX-0033CC.svg}} [[U Duseu|Dôçêo]] |1999, 2023 |- |2 |{{Scìnbolo|600px Giallo e Blu.svg}} [[Monticello d'Alba|Montexéllo d'Àrba]] |2001, 2007 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Verde e Giallo (Bordato).png}} [[Cortemilia|Cortemìlia]] |2022 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Blu Rosso e Verde.png}} [[Diano d'Alba|Diàn d'Àrba]] |2009 |- |1 |{{Scìnbolo|600px Verde e Bianco.svg}} [[A Cêve|A Céive]] |2003 |} === Vitöie da capitànio === {| class="wikitable" !Tìtoli !Batitô !Ànni |- |6 |Bruno Campagno |2011, 2012, 2014, 2016, 2017, 2018 |- |3 |Massimo Vacchetto |2013, 2015, 2022 |- |2 |Paolo Vacchetto |2024, 2025 |- |2 |Federico Raviola |2023, 2019 |- |2 |Roberto Corino |2006, 2009 |- |2 |Alberto Sciorella |2001, 2007 |- |2 |Giuliano Bellanti |1994, 2000 |- |1 |Alessio Ferro |2026 |- |1 |Oscar Giribaldi |2010 |- |1 |Mariano Papone |2003 |- |1 |Riccardo Molinari |1999 |} == Nòtte == <references /> == Ligàmmi de fêua == * {{Çitta web|url=http://www.fipap.it/|tìtolo=Scîto ofiçiâ da Federaçión Italiànn-a Balón|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}} * {{Çitta web|url=https://www.losferisterio.it/?s=Supercoppa|tìtolo=Supercoppa|léngoa=IT|vìxita=2026-04-03}} [[Categorîa:Balón (zêugo)]] 3nu8x3kzhk2kvkqru0kiaxmuxwmtvle 1 32681 268762 2026-04-03T08:45:07Z ~2026-87747-7 19381 /* Piramide */ nêuva seçión 268762 wikitext text/x-wiki == Piramide == Bon giorno, scusate pe intrâ. Voeiva informâve che a Serie C2 a l'é stæta eliminâ. A piramide do ballon a l'é oua: Serie A (un gruppo, profescionisti) Serie B (un gruppo, profescionisti) Serie C (trei gruppi, profescionisti) Serie D (neuve gruppi, dilettanti) Eccellenza (un gruppo in Liguria, o ciù erto livello regionâ, dilettanti) Promoçion Primma divixon Segonda divixon Tersa divixon [[Speçiale:Contribûti/&#126;2026-87747-7|&#126;2026-87747-7]] ([[Discûscioîn ûtente:&#126;2026-87747-7|discusción]]) 10:45, 3 arv 2026 (CEST) j8cx02c7jrjs1j5tbvh3lzzo9lsb5d8 268763 268762 2026-04-03T09:16:42Z N.Longo 12052 re 268763 wikitext text/x-wiki == Piramide == Bon giorno, scusate pe intrâ. Voeiva informâve che a Serie C2 a l'é stæta eliminâ. A piramide do ballon a l'é oua: Serie A (un gruppo, profescionisti) Serie B (un gruppo, profescionisti) Serie C (trei gruppi, profescionisti) Serie D (neuve gruppi, dilettanti) Eccellenza (un gruppo in Liguria, o ciù erto livello regionâ, dilettanti) Promoçion Primma divixon Segonda divixon Tersa divixon [[Speçiale:Contribûti/&#126;2026-87747-7|&#126;2026-87747-7]] ([[Discûscioîn ûtente:&#126;2026-87747-7|discusción]]) 10:45, 3 arv 2026 (CEST) :Ben grassie p'a segnalasiun, e me ghe mettu prestu ch'e g'ho fia da mette a giurnu i reciammi ai regulamenti, bona! [[Utente:N.Longo|N.Longo]] ([[Discûscioîn ûtente:N.Longo|discuscioìn]]) 11:16, 3 arv 2026 (CEST) 7wbs5mdbn8l04qxwdgdzsxipjpm42t7