Wikipedia
lldwiki
https://lld.wikipedia.org/wiki/Plata_prinzipala
MediaWiki 1.47.0-wmf.7
first-letter
Media
Speciale
Discussione
Utente
Discussioni utente
Wikipedia
Discussioni Wikipedia
File
Discussioni file
MediaWiki
Discussioni MediaWiki
Template
Discussioni template
Aiuto
Discussioni aiuto
Categoria
Discussioni categoria
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
Ferdinand Demetz
0
384
251951
251946
2026-06-19T12:57:13Z
Moroder
67
251951
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Canzla 1870 tla dlieja dla pluania de Urtijëi.jpg|miniatura|Canzla dla dlieja de San Durich a Urtijëi zipleda da Ferdinand Demetz tl 1870]]
'''Ferdinand Demetz''' da [[Furdenan]] ([[Urtijëi]] 1842-1902) ie stat n [[scultëur]] y fundadëur dla [[Scola d'Ert Urtijëi|scola d' ert "Cademia"]]<ref>Nosta jent, Persones y personalités dla Ladinia, UGLD</ref>. Ël fova l pere de [[Leo Demetz]] y de Carlina Demetz loma de [[Luis Trenker]].
== Vita ==
Nasciù sa Furdenan a [[Sureghes]], si loma fova Stina Runggaldier y l pere Jan Mëine Demetz<ref>
[[:File:Dominik Demetz Maria Christina Runggaldier Furdenan Kinder.JPG|Fredesc y surans de Ferdinand Demetz.]]
</ref>.
Da lerner ovel laurà da si pere Jan Mëine da Furdenan.
L'ann 1869 se al maridà cun Mariana Demetz de Sodlieja. Ei à abù 14 fions (sies ie morc da pitli).
Do che ie morta la prima fëna l ann 1887 se maridà cun Malia Runggaldier l’an 1888, ma modistin de Bulsan tosc do morta. La terza fëna fova Maria Hellensteiner, osta dl’ustaria „Stern” a [[Burnech]].
A [[Minca]] ie Ferdinand Demetz jit tla scola de scultura "Mayer’sche Kunstschule" de Josef Knabl y pona a [[Viena]] tla academia.
== Bibliografia ==
* ''Bera Ferdinand Demetz da Furdenàn''. Calënder de Gherdëina 1951, pl. 51-53.
* Sabine Piazza: ''150 ani "Cademia"''. Calënder de Gherdëina 2023, pl. 138-141.
==Notes==
<references />
===Plates cunliedes===
*[[Persunaliteies ladines]]
== Commons ==
[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ferdinand_Demetz Scultures de Ferdinand Demetz]
[[Categoria:Uem|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Demetz, Ferdinand]]
froc4p64ixhv0qni11slx9mv68wfw0t
251952
251951
2026-06-19T13:34:53Z
Moroder
67
251952
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Canzla 1870 tla dlieja dla pluania de Urtijëi.jpg|miniatura|Canzla dla dlieja de San Durich a Urtijëi zipleda da Ferdinand Demetz tl 1870]]
'''Ferdinand Demetz''' da [[Furdenan]] ([[Urtijëi]] 1842-1902) ie stat n [[scultëur]] y fundadëur dla [[Scola d'Ert Urtijëi|scola d' ert "Cademia"]]<ref>Nosta jent, Persones y personalités dla Ladinia, UGLD</ref>. Ël fova l pere de [[Leo Demetz]] y de Carlina Demetz loma de [[Luis Trenker]].
== Vita ==
Nasciù sa Furdenan a [[Sureghes]], si loma fova Stina Runggaldier y l pere Jan Mëine Demetz<ref>
[[:File:Dominik Demetz Maria Christina Runggaldier Furdenan Kinder.JPG|Fredesc y surans de Ferdinand Demetz.]]
</ref>.
Da lerner ovel laurà da si pere Jan Mëine da Furdenan.
L'ann 1869 se al maridà cun Mariana Demetz de Sodlieja. Ei à abù 14 fions (sies ie morc da pitli).
Do che ie morta la prima fëna l ann 1887 se maridà cun Malia Runggaldier l’an 1888, na modistin de Bulsan tosc do morta. La terza fëna fova Maria Hellensteiner, osta dl’ustaria „Stern” a [[Burnech]].
A [[Minca]] ie Ferdinand Demetz jit tla scola de scultura "Mayer’sche Kunstschule" de Josef Knabl y pona a [[Viena]] tla academia.
== Bibliografia ==
* ''Bera Ferdinand Demetz da Furdenàn''. Calënder de Gherdëina 1951, pl. 51-53.
* Sabine Piazza: ''150 ani "Cademia"''. Calënder de Gherdëina 2023, pl. 138-141.
==Notes==
<references />
===Plates cunliedes===
*[[Persunaliteies ladines]]
== Commons ==
[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ferdinand_Demetz Scultures de Ferdinand Demetz]
[[Categoria:Uem|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Demetz, Ferdinand]]
bafla6s05kpdfoq51540bw0ja6rx50d
251953
251952
2026-06-19T13:40:12Z
Moroder
67
251953
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Canzla 1870 tla dlieja dla pluania de Urtijëi.jpg|miniatura|Canzla dla dlieja de San Durich a Urtijëi zipleda da Ferdinand Demetz tl 1870]]
'''Ferdinand Demetz''' da [[Furdenan]] ([[Urtijëi]] 1842-1902) ie stat n [[scultëur]] y fundadëur dla [[Scola d'Ert Urtijëi|scola d' ert "Cademia"]]<ref>Nosta jent, Persones y personalités dla Ladinia, UGLD</ref>. Ël fova l pere de [[Leo Demetz]] y de Carlina Demetz loma de [[Luis Trenker]].
== Vita ==
Nasciù sa Furdenan a [[Sureghes]], si loma fova Stina Runggaldier y l pere Jan Mëine Demetz<ref>
[[:File:Dominik Demetz Maria Christina Runggaldier Furdenan Kinder.JPG|Fredesc y surans de Ferdinand Demetz.]]
</ref>.
Da lerner ovel laurà da si pere Jan Mëine da Furdenan.
L'ann 1869 se al maridà cun Mariana Demetz de Sodlieja. Ei à abù 14 fions (sies ie morc da pitli)<ref>[[:File:Ferdinand Demetz Cademia fions.JPG|Fions de Ferdinand Demetz.]]</ref>.
Do che ie morta la prima fëna l ann 1887 se maridà cun Malia Runggaldier l’an 1888, na modistin de Bulsan tosc do morta. La terza fëna fova Maria Hellensteiner, osta dl’ustaria „Stern” a [[Burnech]].
A [[Minca]] ie Ferdinand Demetz jit tla scola de scultura "Mayer’sche Kunstschule" de Josef Knabl y pona a [[Viena]] tla academia.
== Bibliografia ==
* ''Bera Ferdinand Demetz da Furdenàn''. Calënder de Gherdëina 1951, pl. 51-53.
* Sabine Piazza: ''150 ani "Cademia"''. Calënder de Gherdëina 2023, pl. 138-141.
==Notes==
<references />
===Plates cunliedes===
*[[Persunaliteies ladines]]
== Commons ==
[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ferdinand_Demetz Scultures de Ferdinand Demetz]
[[Categoria:Uem|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Demetz, Ferdinand]]
da28c8gdxch74w6ztbbm5ie7wmwg0cs
251954
251953
2026-06-19T13:45:45Z
Moroder
67
251954
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Canzla 1870 tla dlieja dla pluania de Urtijëi.jpg|miniatura|Canzla dla dlieja de San Durich a Urtijëi zipleda da Ferdinand Demetz tl 1870]]
'''Ferdinand Demetz''' da [[Furdenan]] ([[Urtijëi]] 1842-1902) ie stat n [[scultëur]] y fundadëur dla [[Scola d'Ert Urtijëi|scola d' ert "Cademia"]]<ref>Nosta jent, Persones y personalités dla Ladinia, UGLD</ref>. Ël fova l pere de [[Leo Demetz]] (1885-1960) y de Carlina Demetz (1870-1946) loma de [[Luis Trenker]].
== Vita ==
Nasciù sa Furdenan a [[Sureghes]], si loma fova Stina Runggaldier y l pere Jan Mëine Demetz<ref>
[[:File:Dominik Demetz Maria Christina Runggaldier Furdenan Kinder.JPG|Fredesc y surans de Ferdinand Demetz.]]
</ref>.
L'ann 1869 se al maridà cun Mariana Demetz de Sodlieja. Ei à abù 14 fions (sies ie morc da pitli)<ref>[[:File:Ferdinand Demetz Cademia fions.JPG|Fions de Ferdinand Demetz.]]</ref>.
Do che ie morta la prima fëna l ann 1887 se maridà cun Malia Runggaldier l’an 1888, na modistin de Bulsan tosc do morta. La terza fëna fova Maria Hellensteiner, osta dl’ustaria „Stern” a [[Burnech]].
Da lerner ovel laurà da si pere Jan Mëine da Furdenan.
A [[Minca]] ie Ferdinand Demetz jit tla scola de scultura "Mayer’sche Kunstschule" de Josef Knabl y pona a [[Viena]] tla academia.
== Bibliografia ==
* ''Bera Ferdinand Demetz da Furdenàn''. Calënder de Gherdëina 1951, pl. 51-53.
* Sabine Piazza: ''150 ani "Cademia"''. Calënder de Gherdëina 2023, pl. 138-141.
==Notes==
<references />
===Plates cunliedes===
*[[Persunaliteies ladines]]
== Commons ==
[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ferdinand_Demetz Scultures de Ferdinand Demetz]
[[Categoria:Uem|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Demetz, Ferdinand]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Demetz, Ferdinand]]
7y2rskja3049tq7raf947ddbfe55w01
Johann Peter Rungaudie
0
610
251961
243003
2026-06-19T15:43:04Z
Moroder
67
251961
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Johann Peter Rungaudie manuscrit Stazions prima plata.jpg|miniatura|Manuscrit de Piere Rungaudie]]
'''Johann Peter Rungaudie''', nce Piere Runggaldier (* [[12 de utober]] [[1753]] a [[Santa Cristina]]; † [[16 de jené]] [[1815]] [[Ciastel (chemun)|San Michiel]] ) ie stat n preve y n autur ladin de [[Gherdëina]].
== Biografia ==
Ël ie stat caplan a Santa Cristina tl 1781, a Urtijëi (1784–1787), te [[Fascia]] (1787–1790), [[Badia]] (1790–1793), [[San Martin de Tor]] (1793), [[Mazin]] (1797–1802) y [[Tamion]] (1802–1805). Dal 1805 benefiziat y pona expositus a San Michiel.
== Bibliografia ==
* [[Ildefons Perathoner]]: ''Nosc Prevesc, Patri y Munighes''. Calënder de Gherdëina 1951, pl. 27–28.
[[oldwikisource:La stazions o La via dla S. Crëusc|La stazions o La via dla S. Crëusc]]
[[File:Geschichte-der-ladinischen-literatur-i.pdf|page=162|thumb|150px|Geschichte der ladinischen literatur]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=121|thumb|150px|Bibliografia ladina]]
== Commons ==
[[Commons:Stazions Piere Rungaudie|Duta la stazions Piere Rungaudie sun Commons]]
==Test==
<i>
<small>
:ATO DE CONTRIZION
O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi, davia che ie v' é ufendù vo, o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses.
Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi, ve damande umilmënter perdonn, y me tole fermamënter dant, cola vosta santa grazia de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai mortei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià, y adrove duc canc i mitli per me schivé, così sia.
</small>
</i>
==Wikisource==
*[[oldwikisource:Author:Johann Peter Rungaudie|Johann Peter Rungaudie]]
**[[oldwikisource:La stazions o La via dla S. Crëusc|La stazions o La via dla S. Crëusc]]
==Wikiversity==
* [[:it:v:Johann Peter Rungaudie|Johann Peter Rungaudie]]
==Wikidata==
[[d:Q23308536]]
==Liams==
*[https://ia601508.us.archive.org/26/items/ladinischen/9788860461063.pdf Rut Bernardi Paul Videsott ''Geschichte der ladinischen Literatur'']. p 149
[[Categoria:Cultura ladina|Rungaudie, Johann Peter]]
[[Categoria:Scritëures de Gherdëina|Rungaudie, Johann Peter]]
[[Categoria:uem|Rungaudie, Johann Peter]]
[[Categoria:Persones de Santa Cristina]]
kp84c5vqz0rfc4ae81rmhefmzw9hp8y
Utente:Moroder
2
2450
251958
251934
2026-06-19T15:40:02Z
Moroder
67
/* Plates criëdes sun WP ladina */
251958
wikitext
text/x-wiki
[[File:Wolfgang Moroder by Bonnie 2020.jpg|miniatura|Moroder tl 2020]]
{{Gherdëina}}
[[File:Flag_of_Ladinia.svg|bordo|right|30x30px]] '''Ladin Gherdëina'''
Bon dì.
Son [[Wolfgang Moroder|Wolfgang Moroder de Rusina]], nasciù a [[Urtijëi]] mut de [[Alex Moroder|Alex]] y [[Paula Grossrubatscher|Paula]].
Son dutor n pension.
* Presidënt dl [[Museum Gherdëina]] dal 2006 al 2018.
* Cumëmber d'unëur dla [[Union di Ladins de Gherdëina]], 2022<ref>Union di Ladins de Gherdëina: ''Roland Verra y Wolfgang Moroder cumëmbri d'unëur dla ULG''. [[Calënder de Gherdëina]] 2023, pl. 58-63.</ref>.
* Me plesc fe fotos per Wikipedia.
*[[c:User:Moroder|Wolfgang Moroder sun Wikimedia Commons]]
== Wikipedia ladina ==
Scriji scialdi de mi familia, ajache pënsi che la nformazions che ei, de nteres storich y per autra jënt de Gherdëina y dant al dut per i jëuni, jissa scenó perdudes. Ciche savon de nosc antenac y de nosta storia l savon me ajache l ie stat scrit o cuntà. Truep ie bel jit perdù. La Wikipedia ie da me ora l drë post ajache duc possa scrì iló y liejer iló te uni mumënt y la nfurmazions ne va nia perdudes.
=== Interview ===
* [[Moroder/interview|Interview de Sofia Stuflesser cun Wolfgang Moroder y Alexander Prinoth sun la Wikipedia ladina y sun la Wikipedia n generel per tudësch.]]
[[File:Jita di Studënc de Gherdëina ti Grijons.jpg|miniatura|Edgar Moroder cun la grupa di Studënc de Gherdëina a Mustèr tl [[Grijon]] ai 26 de lugio 1966. Da man ciancia: Leo Martiner, Hugo Senoner, Theodor Riffesser, Romeo Sommavilla, Heinz Stuflesser, Rafael Insam, Ambros Widmer, Heini Senoner, [[Pepi Martiner]], Erwin Messner, Wolfgang Moroder, Waltraud Santifaller, Mario Perathoner y [[Edgar Moroder]]<ref>Wolfgang Moroder: ''Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons''. [[Calënder de Gherdëina]] 1968, pl. 35.</ref>.]]
== Quinto Dì Culturel Academich Ladin ==
''N « fotograf » uel « fotegrafé » cun si « fotoaparat » per fe na bona « fotegrafia ». Chësta paroles ie nternaziuneles. La medema paroles dije-n per tudësch: Ein « Photograph » will mit seinem « Photoapparat » « photo- graphieren », um eine gute « Photographie » zu machen. N Franzëus dise: Un « photographe » veut « photographier » avec son appareil « photogra phique » pour faire une bonne « photographie ». Y nsci via: Te duta la rusnedes dl mond ie-l daniëura la medema paroles. Ma per I gherdëina chësc ne ti plesc nia al jëun '''Wolfgang Moroder'''. El à crià la nueva paroles: N «pultradëur» uel «pultré ju» cun si «pultradoi» per fe n bon « pultré ». Nen ie pa chësta na bona idea? N bon chert de vin sibe apustà al daulëibon custode dl muséum tla Cësa di Ladins!'', '''Willi Huch''':
''L problem d! vocabular ladin tl spiedi d’autra rusnedes''. Relazion a unëur dl Quinto Dì Culturel Academich Ladin y a unëur y utl dla Rusneda de Gherdëina. Urtijëi 27 d’agost 1967. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 45.
[[File:Willi Huch Wolfgang Moroder pultré ju.ogg|miniatura|L Prof Willi Huch al 5 Cungres Ladin a Urtijëi]]
== Video TV TGA ==
* [http://www.tmltv.it/video_on_demand.php?id_menu=65&id_video=60325&pag= Wolfgang Moroder spiega Wikipedia sul TV TGA (Ai 8 de agost 2021 - scumëncia al al menut 6.45)]
* Wolfgang Moroder sun "Dai Crëps dl Sela" [http://www.raibz.rai.it/feed.php?id=18 Trei ntervistes con Ivan Senoner ai 30 de lugio, 8 de agost y 15 de agost 2021]
* Sun '''TV Mediateca Rai Ladinia'''
:[http://www.raibz.rai.it/la/index.php Ntervista ai 06-05-2021 20:55 Scenar ert y cultura: I Schuhplattler, scumëncia al al menut 7.00 Wolfgang Moroder]
* [https://autonomiae.bz.it/it/testimonianze/ Wolfgang Moroder rejona sun l'autonomia sun plaza [[Silvius Magnago]] a Bulsan.]
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2022/12/tra-cripl-storica-rudolf-moroder-da-lenert-0c358f15-73ba-498f-bf5f-1ff9002985e9.html Ntervista sun TRAIL sula cripl de Rudolf Moroder Lenert ai 23 de dezëmber 2022.]
* Ntervista cun Oswald sun Radio Gherdëina: Cripl de Rudolf Moroder ai 23 de dezëmber 2022.
* [https://www.radiogardena.it/ld/trasmiscions?ewald-moroder-ciaculea-cun#anchor-sendung Ntervista cun Ewald Moroder sun Radio Gherdëina ai 17 de jené 2023]
* Ntervista cun Bruno Maruca: ''Scultëures storics de Gherdëina''. La Usc di Ladins, 12 de mei 2023, pl. 25.
* [https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/01/cripl-museum-gherdeina-36ba1821-4214-49eb-a737-c193117aa8f6.html?nxtep TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg|Ntervista TRAIL sun la cripl de Nadel De Rudolf Moroder Lenert depënta da Josef Moroder Lusenberg]
*[https://www.rainews.it/tgr/trail/video/2024/02/trail-taa-web--1302-trail-2200-s-radio-ladin-b62d22b0-fe37-4a43-b8fd-34a7a93b08f3.html Storia dl Radio Ladin de Gherdëina - TRAIL.]
== Stories de Gherdëina ==
* [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/index.html Plata persunela cun documënc sun Gherdëina] Una dla prima plates Internet de Gherdëina.
== Curs de Wikipedia ladina ==
Curs online urganisá dala Union di Ladins de Gherdëina
# [https://www.youtube.com/watch?v=hOo_ehb6AOY&t=46s curs su Youtube, prima pert]
# [https://www.youtube.com/watch?v=tgPcVg8etNA&t=1275s curs su Youtube, segonda pert]
== Plates criëdes sun WP ladina ==
{{Culones-lista|colwidth=25em|
*[[Calënder de Gherdëina]]
*[[Johann Baptist Walpoth]]
*[[Col de Ronc]]
*[[Nos Ladins]]
*[[Rudolf Moroder]]
*[[Adele Moroder]]
*[[Ludwig Moroder]]
*[[Alex Moroder]]
*[[Josef Moroder Jumbiërch]]
*[[Martin Vinazer]]
*[[Sureghes]]
*[[Fie]]
*[[Radio Ladin de Gherdëina]]
*[[Cësa di Ladins]]
*[[L'amik di Ladins]]
*[[A chi legge]]
*[[Der Ladiner]]
*[[Concordia]]
*[[Bruno Moroder]]
*[[Grupa Ruscél]]
*[[Lia Mostra d’Ert]]
*[[Vinzenz Maria Demetz]]
*[[Dlieja de San Durich]]
*[[Alois Kostner]]
*[[Vinzenz Moroder-Resciesa]]
*[[Mastlé]]
*[[Secëda]]
*[[Egon Rusina Moroder]]
*[[Batista Vinatzer]]
*[[Peter Demetz-Fëur]]
*[[Luis Piazza]]
*[[Guido Balsamo Stella]]
*[[Val]]
*[[Scola d'Ert Urtijëi]]
*[[Ferdinand Stuflesser]]
*[[Catores]]
*[[Ciastel Stetteneck]]
*[[Radio Gherdëina Dolomites]]
*[[TV TCA Ladina]]
*[[Armin Moroder]]
*[[Cason de Resciesa]]
*[[Stevia]]
*[[Sacun]]
*[[L Brunsin]]
*[[Tel Tipes|tel Tipes]]
*[[Ncisles]]
*[[Pepi Martiner]]
*[[UNIKA Val Gardena]]
*[[Urbejidla]]
*[[Cuecenes]]
*[[Dlieja da Sacun]]
*[[Iender]]
*[[Toponomastica de Gherdëina]]
*[[Lec de Gherdëina]]
*[[Cësa Rusina]]
*[[Ruves de Gherdëina]]
*[[Cianties de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Gherdëina]]
*[[Ciastel de Val]]
*[[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|Dlieja de San Antone]]
*[[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)]]
*[[Curtina de Urtijëi]]
*[[Fé zandli te Gherdëina]]
*[[Paula Grossrubatscher]]
*[[Turné te Gherdëina]]
*[[Cason de Piëralongia]]
*[[Ëiles de Gherdëina che zipla]]
*[[Dolomitale]]
*[[Mont de Pana y Ciandevaves]]
*[[Gilo Prugger]]
*[[Bibliotech ladina Malia da Cudan]]
*[[Amalia Anderlan Obletter]]
*[[Genoveva Costner]]
*[[Dlieja Santa Maria ad Nives]]
*[[Dlieja de Santa Cristina]]
*[[Dlieja San Lenert, Bula]]
*[[Dlieja Sant Ujep Runcadic]]
*[[Pic]]
*[[Capeles de Gherdëina]]
*[[Capela sal Crist]]
*[[Madona di Àbeti]]
*[[Franz Grünewald]]
*[[Josef Rifesser]]
*[[Christian Trebinger]]
*[[Friedrich Moroder]]
*[[Jakob Sotriffer]]
*[[Emil Terschak]]
*[[Rudolf Vallazza]]
*[[Gana La Usc dles Ladines]]
*[[Carolina Kostner]]
*[[Johann Burgauner]]
*[[Belsy]]
*[[Teatro alla Scala]]
*[[Giustina Demetz]]
*[[Cirillo Dell’Antonio]]
*[[Johann Baptist Moroder]]
*[[Francësch Tavella]]
*[[Vincenzo Valier dit l Spinalonga]]
*[[Bruscia]]
*[[Karin Moroder]]
*[[Lisa Demetz]]
*[[Stina Walpoth Moroder]]
*[[Luisa Walpoth Demetz]]
*[[Isolde Kostner]]
*[[Fini Martiner Moroder]]
*[[Aurelia Moroder Langer]]
*[[Mili Schmalzl]]
*[[Annemarie Moroder]]
*[[Felizita Unterplatzer Moroder]]
*[[Trina Kasslatter Bernardi]]
*[[Alexia Runggaldier]]
*[[Ingrid Runggaldier]]
*[[Babi Pitschieler]]
*[[Franz Dantone]]
*[[Elsa Runggaldier]] gran pert dl articul.
*[[Carla Lezuo]]
*[[Trudi Vallazza]]
*[[Milia Insam Kostner]]
*[[Christa Perathoner]]
*[[Edgar Moroder]]
*[[Hans Perathoner]]
*[[Puntives]]
*[[Vinzenz Peristi]]
*[[Edberte Moroder]]
*[[Śepl Obletter]]
*[[Katharina Bernardi]]
*[[Siegfried Moroder]]
*[[Jakob Crepaz-Maidl]]
*[[Dominik Holzknecht]]
*[[Philomena Prinoth Moroder]]
*[[Cassian Dapoz]]
*[[Franz Prugger]]
*[[Maria Ursula Welponer]]
*[[Arcangiul Lardschneider]] laurà lessù
*[[Palua Dedite]]
*[[Scultëures de Gherdëina]]
*[[Hans Sontheimer]]
*[[Sabedin]]
*[[Peter Nocker]]
*[[Luis Insam]]
*[[Cnodla]]
*[[Doss dl Preve ]]
*[[Costamula]]
*[[Lara Malsiner]]
*[[Raimund Mureda]]
*[[Albino Pitscheider]]
*[[Villa Rudolfine]]
*[[Otto Moroder]]
*[[Hermann Moroder]]
*[[Caiot]]
*[[Lenèrt]]
*[[Johann Baptist Purger]]
*[[Tone Pitscheider]]
*[[Josef Mersa]]
*[[Guido Insam]]
*[[Sepl Rifesser]]
*[[Schnürlsteig]]
*[[Eduard Senoner]]
*[[Giuani Demetz]]
*[[Bivach dl Saslonch]]
*[[Pilat]]
*[[Tramans]] laurà lessù
*[[Sepl Senoner Ronch]]
*[[Martin Demetz]]
*[[Balest]]
*[[Martin (Urtijëi)]]
*[[Familia Franchetti]]
*[[Via nfiëreda Furcela de Saslonch]]
*[[Bulacia]]
*[[Max Moroder]]
*[[Franz Insam]]
*[[Levisc Antone Insam]]
*[[Manduchel]]
*[[Vigil Dorigo]]
*[[Giacobe Mussner]]
*[[Georg Runggaldier]]
*[[Christian Delago]]
*[[Joseph Anton Mahlknecht]]
*[[Marchiò Molziner]]
*[[Franz Haider]]
*[[Bernardin Pitschieler]]
*[[Iuchin Unterplatzer]]
*[[Plans de Cunfin]]
*[[Markus Vallazza]]
*[[Antone Daprè]]
*[[Giovanni Battista Holnaider]]
*[[Col Ciarnacëi]]
*[[Ji cun la crëusc]]
*[[Norbert Kostner]]
*[[Ernst Prinoth]]
*[[Antone Perathoner]]
*[[Giuana Prugger]]
*[[Leo Crepaz]]
*[[Furmescere]]
*[[Andrea Desalla ]]
*[[Fussel de Grialëces]]
*[[Josef Barth]]
*[[Luis Trenker]] laurà lessù
*[[Marx Sittich von Wolkenstein]]
*[[Josef Grossrubatscher]]
*[[Productiva]]
*[[Arturo Tanesini]]
*[[Lotte Nogler]]
*[[Lech Sant]]
*[[Cuca]]
*[[Col Raiser]]
*[[Rudi Moroder]]
*[[Vinzenz Demetz]]
*[[Edmund Runggaldier]]
*[[Tré zedules]]
*[[Joachina Mussner]]
*[[Giuani Enrich]]
*[[Leo Demetz]]
*[[Ottavia Kostner]]
*[[Café Demetz]]
*[[Pazifica Lardschneider Glück]]
*[[Ciaulonch]]
*[[Ludwig Norman-Neruda]]
*[[Franz Josef Noflaner]]
*[[Furnes]]
*[[Mestier]]
*[[Dantersasc]]
*[[Odles]]
*[[Ludwig Schmalzl de Ronc]]
*[[Pitoch ziplà]]
*[[Rusina Vinatzer]]
*[[Decassian]]
*[[Anna Perathoner Declara]]
*[[Schi te Gherdëina]]
*[[Luis Senoner]]
*[[Nfiereda de Mëisules]]
*[[Mene]]
*[[Ëifomes de Gherdëina]]
*[[Ianesc (ustaria)]]
*[[Chemun (mont)]]
*[[Hartl (mont)]]
*[[Craut]]
*[[Linacia]]
*[[Leo Delago]]
*[[Anton Anderlan]]
*[[Televijion]]
*[[Marina Demetz]]
*[[Elisabeth Lardschneider]]
*[[Stefania Pitschieler]]
*[[Ivan Senoner]]
*[[Juebia grassa]]
*[[Villa Grohmann]]
*[[Gebrüder Moroder]]
*[[Menza Nogler Pitscheider]]
*[[Bibliotech San Durich]]
*[[Bocia de Mont]]
*[[Luis Moroder]]
*[[Cumpania di Scizri Urtijëi]]
*[[Gustin]]
*[[Marcadënc de Gherdëina]]
*[[Heinrich Moroder]]
*[[Demëine Mahlknecht]]
*[[Sepl Rifesser junior]]
*[[Josef Oberbacher]]
*[[Buja dal Fiër]]
*[[Cristl Moroder Levigi]]
*[[David Piazza]]
*[[Carlo Verra sen.]]
*[[Alois Colli]]
*[[Anton Runggaldier]]
*[[Heindl Moroder|Heindl Moroder Doss]]
*[[Stlejuc]]
*[[Ildefons Perathoner]]
}}
== Scri per ladin ==
“Me sa che scri per ladin ie sche rué sun na luna y me sa bel. Me sa de vester te na cësa povester foresta ma ciauda y nia tl frëid dl fulestier. Scri per ladin me sa nce de mëter sota scunanza n ciof rer, ciofes che ne po inió crëscer do che ei messù rujené duta la autra rujenedes. Me sa de julé inò te n paravis de mi sëmies, de rué de reviërs te mi lecorc da pitl tla valeda ulache son nasciù.” Wolfgang Moroder
== Notes ==
<references/>
== Sandbox ==
*[[Utente:Moroder/Articul|Bio scultëur]]
*[[Utente:Moroder/Urtijëi|Slata Doss]]
*[[Utente:Moroder/Calënder de Gherdëina|Plata ueta]]
*[[Utente:Moroder/Martin Vinazer| Persones de Gherdëina]]
*[[Utente:Moroder/natura|TREMOT TE GHERDËINA Y TLA VALEDA DL ISARCH]]
*[[Utente:Moroder/media|Uet]]
*[[Utente:Moroder/Media II|Ianesc]]
*[[Utente:Moroder/Stevia|Geografia]]
== Templates ==
*<nowiki>{{Moroder}}</nowiki>
::{{Moroder}}
[[bar:Benutzer:moroder]]
[[de:Benutzer:Moroder]]
[[en:User:Moroderen]]
[[es:usuario:moroderes]]
[[fr:Utilisateur:Moroder]]
[[fur:Utent:Moroder]]
[[ia:Usator:Moroder]]
[[it:utente:moroder]]
[[vec:utente:Moroder]]
[[lmo:Druvadur:Moroder]]
[[Categoria:Uem|Moroder, Wolfgang]]
[[Categoria:Fotografia|Moroder, Wolfgang]]
0v39k0pkkstdll6dzv5poayzignj71c
Operes ladines C-D
0
2658
251971
111003
2026-06-19T15:46:56Z
Moroder
67
251971
wikitext
text/x-wiki
'''[[Operes ladines A-B|A-B]]''' -
'''[[Operes ladines C-D|C-D]]''' -
'''[[Operes ladines E-H|E-H]]''' -
'''[[Operes ladines I-M|I-M]]''' -
'''[[Operes ladines N-P|N-P]]''' -
'''[[Operes ladines R-T|R-T]]''' -
'''[[Operes ladines U-Z|U-Z]]''' -
'''[[oldwikisource:Main Page/Ladin|Wikisource/Ladin]]'''
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=53|thumb|120px|Calligari]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=54|thumb|120px|Chiocchetti]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=55|thumb|120px|Chizzali-Colleselli]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=56|thumb|120px|Comploi]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=57|thumb|120px|Comploj-Costa]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=58|thumb|120px|Costadedoi-Dandrea]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=59|thumb|120px|Dapunt]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=60|thumb|120px|De Gasper-De Rossi]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=61|thumb|120px|De Rossi, Hugo]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=62|thumb|120px|De ru, Micurà|]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=63|thumb|120px|De Zanna-Declara]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=64|thumb|120px|Declara]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=65|thumb|120px|Declara]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=66|thumb|120px|Degasper, Firmiliano]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=67|thumb|120px|Degasper, Silvio]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=68|thumb|120px|Degillia-Delago]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=69|thumb|120px|]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=70|thumb|120px|]]
[[File:Bibliografia ladina.djvu|page=71|thumb|120px|]]
===C===
:'''[[Pietro Chiocchetti|Chiocchetti, Pietro]]''' (1875-1958)
*‹282› 1903 BRA Poesia per da carnassal per evitar el bal. LIT
:'''[[Antonio Chizzali|Chizzali, Antonio]]''' (1816 – 1888)
*‹283› 1879 COL Bonagrazia, Tonin (ℙ): Correspondenz-Karte. CHR
:'''Colbriccon''' (ℙ)
*‹284› 1922 CAZ El buffon. LIT
:'''[[Giacomo Colleselli|Colleselli, Giacomo]]''' (1881 – 1952)
*‹285› 1914 COL La insuda. LIT
*‹286› 1914 COL Sa mont lè ben bel. LIT
*‹287› 1915 COL Valk per ki da Kol. LIT
*‹288› 1915 COL La cioura mula. LIT
:'''Comploi, Engelbert''' (1888 – 1962)
*‹289› 1914 GRD Trëi maöstri, ch’à fa de gran bën per Gherdëina: Franz Insam. SACH
*‹290› 1926 GRD A Segneur Pluan da Ortisei Monsignore Francesco Anderlan per si Secundiz, ai 4 de lugio 1926. LIT
*‹291› 1927 GRD Comploi, Angelo: Messa Nevöla de Segnëur Leopoldo Delago da Rumanon. Bulla, ai 3 de lugio 1927. LIT
*‹292› 1927 GRD A Segneur Primiziant Vinzenz Rabiser da Zelin, S. Cristina. LIT
*‹293› 1927 GRD Per la Mëssa novella del Rev. P. [[Ildefons Perathoner]], S. Cristina, 27.12.1927. LIT
*‹294› 1927 GRD Na tel festa sche ’ncuei ie na gran rarità (Zur goldenen Hochzeit des Ehepaares Engel Comploj und Josefa Demetz). LIT
*‹295› 1927 GRD De ceur ve saludòn. LIT
*‹296› 1929 GRD Ciantia de Kolping, Pufels, 25.2.1929. LIT
*‹297› 1930 GRD Per la Messa Novella de Segneur Fridrich Moroder. Bulla, 14 Aprile 1930. LIT
:'''[[Ujep Antone Comploj|Comploj, Ujep Antone]]''' (1885 – 1915)
*‹298› 1915 GRD Frederi Mistral †. SACH
*‹299› 1915 GRD Seniëur Matie. SACH
*‹300› 1915 GRD La gran mueria dl ann 1636. SACH
*‹301› 1915 L Kalënder ladin per l ann 1915. Ladinischer Kalender. CHR
:'''Constantini, Massimiliano''' (1823 – 1864)
*‹302› 1841 ANP *‹ⓣ La Parabola del Figliol prodigo. REL
:'''Costa, Giovan Battista''' (1884 – 1968)
*‹303› 1937 – 1938 CAZ La pęška tofęña. LIT
*‹304› 1937 – 1938 CAZ La kontía dα la tówza valęnta ẹ dẹ la tówza katíva. LIT
*‹305› 1937 – 1938 CAZ Eine schlagfertige Frau. LIT
*‹306› 1937 – 1938 CAZ Ein Kochrezept für Schlutzkrapfen. SACH
*‹307› 1937 – 1938 CAZ Tid˛óm tid˛óm tidé˛la. LIT
*‹308› 1937 – 1938 CAZ I sọnạ da mezdí. LIT
:'''Costadedoi, Jan Mathias''' (1763 – 1818)
*‹309› 1811 BAD *‹ⓣ Ai nom dél Rè d’Baira. Al Rè i àle plasü d’ordené etc. (Verordnung, die Bestechung der Staatsbeamten betreffend). ADM
===D===
:'''D.T.''' (?-?)
*‹310› 1914 GRD La Zecuta. LIT
*‹311› 1914 GRD ’L dragon de Val bandida. LIT
*‹312› 1914 GRD L’òrco. LIT
*‹313› 1914 GRD La buša da Còi. LIT
:'''Dandrea Magro, Arcangelo''' (1895 – 1966)
*‹314› 1945 ANP Par ra nòzes de Bèpe Dandrea Bijo e Vera Olivo celebrate a Venàs il 16 ottobre 1945 (Soneto). LIT
*‹315› 1945 ANP Par ra Nozes de Ivo Majoni Bòto e Teresa Zanetti (Soneto). LIT
*‹316› 1945 ANP El dì del Spoşalizio inze a Fiames (Soneto). LIT
*‹317› 1945 ANP Par ra Festa de St. Caterina (Catina Crepa) (Soneto). LIT
*‹318› 1945 ANP Par ra mè conpagnia (compagni di gita estate 1945) (Soneto). LIT
:'''[[Emma Dapunt|Dapunt, Emma]]''' (1889 – 1959)
*‹319› 1921 BAD A noš signur Primiziante. LIT
*‹320› 1921 BAD Bell incö unse nos d’Antermaia. LIT
*‹321› 1921 BAD Massa novella dö S. Pir d Rü. LIT
*‹322› 1936 BAD Invit a massa novella (Primizgedicht für Angel Dapunt). LIT
*‹323› 1936 BAD Reverendo Sür Primiziant! Pic e stlett sunsi ciamò. LIT
*‹324› 1936 BAD Reverendo Sür Primiziant! Scusede ch’iö me fesc inant. LIT
*‹325› 1936 BAD Reverendo Sür Primiziant! Ng bel salüt da nos düĉ canĉ. LIT
*‹326› 1936 BAD Reverendo Sür Primiziant! Porcì pa incö. LIT
*‹327› 1936 BAD Reverendo Sür Primiziant! Bel da dì nos ung salpü. LIT
*‹328› s.d. (ante 1941) BAD La lüm dl Primiziant. LIT
*‹329› s.d. (ante 1941) BAD I novitsch. LIT
*‹330› s.d. (ante 1941) BAD Salut al Primiziant. LIT
*‹331› 1941 BAD Massa novella (Sekundizgedicht für Alois Pupp). LIT
*‹332› 1894 ANP Ampezzanisch geschriebener Brief an ihren Verlobten Michele Menardi. CHR
*‹333› s.d. (1905 – 06*) BRA Un fašan ke ama la partia fašana (ℙ): De Faša ladina. SACH
*‹334› 1906 BRA Un fašan che ama de chör la partia fašana (ℙ): De le scole fašane. SACH
*‹335› 1906 BRA De l’Union fašana. SACH
*‹336› 1906 BRA Un fašan, che ama la partia (ℙ): De le comedie fašane. SACH
*‹337› 1906 BRA Un fašan, che ama la partia (ℙ): De i Bužares. SACH
:'''[[Hugo de Rossi|De Rossi, Hugo]]''' (1875 – 1940)
*‹338› 1905 BRA Ko ke la é stada ke son ruà sul Ball die Dolomiten-Ladiner. LIT
*‹339› 1905 (ed.): Kokodek! [1905]. CHR
*‹340› 1908 BRA ’L becé. SACH
*‹341› 1908 BRA L mok. SACH
*‹342› 1910 BRA 800 Sprüche und Wetterregeln in Brak. LIT
*‹343› 1910 (ed.): Kokodek! [1.2.1910]. CHR
*‹344› 1912 BRA Märchen und Sagen aus dem Fassatal. LIT
*‹345› 1922 BRA L saut de Giòchele te la libertà. Contìa braca per picioi de Fasha tant braches che cazec’. LIT
*‹346› s.d. (1920 – 1930) BRA *‹ⓣ (Der betrogene Wirth 1896) L’ost mbrojà o La skomeša fatala (Farsa in un at e ot szenes). LIT
*‹347› 1908 – 1940 BRA Briefe und Postkarten an den Maler Franzeleto Bernard. CHR
:'''[[Micurà de Rü (linguist)|De Rü, Micurà]]''' (1789 – 1847)
*‹350› s.d. (ante 1833) Erbauungsbuch über das Leben der Heiligen Genovefa in ladinischer Sprache. LIT
*‹351› 1833 LMdR Vater Unser; Ave Maria; Credo. REL
*‹352› 1833 LMdR Sammlung von Redensarten. LIT
*‹353› 1833 LMdR Gespräche. LIT
*‹354› 1833 LMdR Einige Anekdoten in ladinischer Sprache. LIT
*‹355› 1833 LMdR Einige kurze Briefe. CHR
*‹356› 1833 LMdR 13 kurze Reime bzw. Aphorismen. LIT
:'''De Zanna, Illuminato''' (1896 – 1988)
*‹357› 1916 ANP Ra toses de ades. LIT
:'''Deberto, Giacomo'''
*‹358› 1841 FOD *‹ⓣ La Parabola del Figliol prodigo. REL
:'''[[Janmatî Declara|Declara, Jan Matî]]''' (1815 – 1884)
*‹359› s.d. (1850 – 1880) BAD Bera Tita Cazzoula. 12 Anekdoten. LIT
*‹360› 1850 – 1884 BAD Ca. 870 ladinischen Predigten. REL
*‹361› 1862 BAD *‹ⓣ Pider, Johannes Vita dla santa fancella Notburga da Rottenburg LIT
*‹362› 1865 BAD In gausiung d’la Meissa Giubilata d’l molto Reverendo Signur Don Jaco Grossrubatscher, Curat Emerito d’ Arreba, Esposto a Lailla. LIT
*‹363› 1854 – 1867 BAD Ca. 200 ladinische Gedichte aus Anlass der Religionsprüfung. LIT
*‹364› s.d. (post 1860) BAD Dottrina; Instroziung dl Sacramant dla penitanza. REL
*‹365› 1875 BAD In gausiung d’la Messa Novella d’l M.R.S. Osoupp Freinademez da Oies zelebrada in Badia, ai 5 d’Agost 1875. Ciantia. LIT
*‹366› 1878 LVBDec *‹ⓣ Schmid, Christoph von Storia d’S. Genofefa. Prum liber lading. LIT
*‹367› 1878 BAD In gausiung dles dùs Messes Novelles di M. R. S. Zeno Maring e Alvisio Sopplà celebrādes ā S. Ciāssāng ai 5 d’ agost 1878. LIT
*‹368› 1882 BAD In gausiung dles solennites pur i trei M. R. S. Primizianti Ladings Floriang Pallfrader, Fracesc Konroter e Angelo Videsott. LIT
*‹369› 1884 LVBDec Valgünes recordanzes ladines. SACH
*‹370› s.d. (ante 1884*) BAD La roda. LIT
*‹371› s.d. (ante 1884) BAD La flụ dĕ nósta vita. LIT
*‹372› s.d. (ante 1884) BAD Indovinelli (9 ladinische Rätsel). LIT
*‹373› s.d. (ante 1884) BAD Sammlung von 255 ladinischen Redensarten und Sprichwörtern. LIT
:'''[[Firmiliano Degasper Meneguto|Degasper Meneguto, Firmiliano]]''' (1828 – 1877)
*‹374› 1860 ANP Ai badiote. LIT
*‹375› 1860 ANP Ra coda ai Badiote. LIT
*‹376› 1860 ANP Par r’occasion ch’el Piovan d’Ampezzo D. Agostino Constantini fesc el so ingresso inze el paes agnó che l’é nasciù. LIT
*‹377› s.d. (ca. 1860) ANP A ra mè noviza. LIT
:'''Degasper, Silvio''' (1865 – 1909)
*‹378› 1862 ANP I tempe de ades. Canzon fatta da Mano Meneguto da Coiana l’anno 1862 no sei se par desprezzà o pra convertì . LIT
*‹380› 1872 ANP Par a nozzes de Bortel Zambelli con Tresia Michielli. LIT
*‹382› 1895 ANP Per le fauste Nozze Michele Menardi e Marietta De Gaspari (Famiglie Barbaria, De Gaspari). LIT
*‹383› s.d. (ca. 1898) ANP El „Sanin da pò“. LIT
*‹384›s.d. (ante 1907) ANP Ra bela Ampezana. LIT
:'''Degillia, Jandomëne''' (1780 – 1858)
*‹385› 1836 COLF 10 Gebote Gottes und die 7 Sakramente. REL
:'''DeJaco, Anton''' (1891-1957)
*‹386› s.d. (1906*) BAD Cho’ ospa fa to a fa pulainta. LIT
:'''[[Christian Delago|Delago, Cristl]]''' (1868 – 1955)
*‹387› 1912 GRD Per la fösta del 1908 a Urtišëi. LIT
*‹388› 1912 GRD Pensieres. LIT
*‹389› 1913 GRD Pensieres. LIT
:'''Dellagiacoma , Arturo (?-?)'''
*‹391› s.d. (1910*) BRA Dis el preve via sin Śan. LIT
*‹392› s.d. (1910*) BRA L’aga frescia e la polenta. LIT
*‹393› s.d. (1910*) BRA Chi da Vich con si signores. LIT
:'''Dell’Antonio, Valentino''' (1909 – 1982)
*‹394› s.d. (ante 1946) MOE Menut te Pozil. LIT
*‹395› s.d. (ante 1946) MOE Ste toze… che pasion. LIT
:'''Demenego, Giovanni Gregorio''' (1821 – 1867)
*‹396› 1844 ANP Lode masciza che sempre val adatada in ogni tempo era Banca Comunal. LIT
:'''Demenego, Tiberio Cesare''' (1836 – 1918) [[Author:Tiberio Cesare]]
*‹397› 1870 ANP Hochzeitsgedicht für Silvestro Manaigo und Marianna Dandrea. LIT
*‹398› 1873 ANP Prima rapresentanza comunal 1873. LIT
*‹399› 1910 ANP Gedicht zum 80. Geburtstag von Kaiser Franz Joseph I. LIT
*‹400› 1913 GRD *‹ⓣ Knecht, Friedrich Justus Pitla Štōria bibia. Del Reverèndiššimŏ Vëšcul Dr. Friedrich Justus Knecht. REL
:'''[[Fedele Demetz|Demetz, Fedele]]''' (1850 – 1904)
*‹401› 1897 GRD Storia de Sëlva. Metuda adum dal R. P. Fedele Demetz Kapuziner de Solek a Trent l’ann 1897 SACH
*‹402› 1890 GRD Per la messa nevölla del pröve de Jakun Antonio Prinoth. LIT
*‹403› 1892 GRD Per la messa nevölla de segneur Engel da Plazzolla. LIT
*‹404› 1892 GRD N’ puer, che jö sta desgrazià, deventa mo plu puer i damanda la ca[rità]. LIT
*‹405› 1894 GRD Per la fösta del 40. sacerdozio de Segneur Bastian. LIT
*‹406› 1897 GRD Cul passè del temp dutt se muda (Schlussgedicht zum Kapitel Progresso de Selva, ossia Selva da zakan i Selva da de sen) LIT
*‹407› 1897 GRD I lamentsc della fenans. LIT
*‹408› 1897 GRD La resposta dei uemes ai lamentsc della fenans. LIT
*‹409› 1897 GRD Conclusion i fin. LIT
:'''Dezulian, Francesco''' (1898 – 1986)
*‹410› 1932 BRA Crestàn da Laguscèl e Nàzele da Pedonel (ℙ): La signora de Dolèda. LIT
*‹411› 1932 BRA Un che no se sa chi che l’è (ℙ): La signora de Dolèda. LIT
*‹412› 1932 BRA Un che no se sa chi che l’è (ℙ): L’erede de la signora de Dolèda. LIT
'''[[Operes ladines A-B|A-B]]''' -
'''[[Operes ladines C-D|C-D]]''' -
'''[[Operes ladines E-H|E-H]]''' -
'''[[Operes ladines I-M|I-M]]''' -
'''[[Operes ladines N-P|N-P]]''' -
'''[[Operes ladines R-T|R-T]]''' -
'''[[Operes ladines U-Z|U-Z]]'''
[[Categoria:Leteratura ladina]]
ksgq1zrsafeqqj1z62jj15b0rpt0r2y
Dlieja de Santa Cristina
0
8694
251967
237485
2026-06-19T15:45:17Z
Moroder
67
251967
wikitext
text/x-wiki
[[File:Dlieja cun curtina de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|miniatura|Dlieja dovia.]]
[[File:Curtina da uzidënt dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|miniatura|alt=La dlieja ududa danca.|La dlieja ududa danca.]]
[[File:St._Christina_major_atar_by_Vinazer.jpg|miniatura|Gran autere cun la tofla de [[Johann Burgauner]] dl 1848. Madona cun S. Antone abat y S. Cristina depënta da Johann Burgauner, 1848.]]
La '''dlieja de Santa Cristina''' ie na [[dlieja (architetura)|dlieja]] dedicheda a S. Antone abat y a S. Cristina de Bolsena y ie la dlieja de pluania de [[Santa Cristina]] te [[Gherdëina]].
== Posizion ==
La dlieja ie nasciuda sun chël che fova ntlëuta l [[Troi Paian]] la streda plu mpurtanta te Gherdëina. Pra la gran rëjes ruvun passan sun n puent de sas fabricà sëura la ferata tl 1916 y tres la curtina che ie duta ntëur dlieja. La fassada dancà ie dl viëres de ozidënt, a sud y a nord dla dlieja ie la doi pitla rëjes y dala pert de urient de curtina ie na pitla capela di morc y na arcada cun la scrita Resurrecturis che porta sun plaza de dlieja.
== Storia ==
Bele tl 1100 dëssel vester stata na pitla capela dedicheda a S. Cristina de Bolsena. Tl 1342 vëniel numineda te na lëtra de nduljënza dl Papa na dlieja romanica, de chëla che resta me plu na pert dl ciampanil. L presbitere ie dl tëmp gotic y tl sëidejesim secul ie unida junteda pro na capela dai osc.
La dlieja ie unida cunsagreda ai 16 de lugio 1646, dì dla [[Madona di Àbeti]].
<gallery>
Dedite cun gran autere dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Dlieja dedite cun i auteresc.
Entreda y porica dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Dlieja dedite cun la porica.
Porica orgun dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|La porica y l'orgun.
Cansla dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|La cansla.
</gallery>
== Da udëi ==
* L gran autere dl 1690 ie dla familia di Vinazer, cun statues de San Piere y San Paul de [[Mëine Vinazer]] y povester dl mut Ciascian. Aldò de Nicolò Rasmo ie l'autere de [[Christian Trebinger]]<ref>Nicolò Rasmo: ''Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena.'' Museum Gherdëina , Urtijëi 1989, OCLC 797318611. Pl. 18.</ref>
* Na S. Filomena de bront de [[Jan Dumëine Mahlknecht]] ie da udëi tla capela dai osc.
* La tofles dl batum de Crist y de San Martin ie de Josef Arnold l Vedl. I doi auteresc da les pertes y l gran autere dla dlieja ie de [[Iuchin Unterplatzer]] dit nce l "Tuifele Moler", pere de [[Felizita Unterplatzer Moroder|Felizita Unterplatzer]], la segonda fëna de [[Josef Moroder Jumbiërch|Sepl da Jumbiërch]] <ref>[[Edgar Moroder]]: ''Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler".'' Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015. Pl. 34 y 36.</ref>.
* La stazions ie Josef Arnold l Vedl.
* I revëuc depënc canche fova curat Engel Perathoner da Runcac, dl 1907-1910 ie de Jonas Ranter, dl jëun Rudolf Stolz judà da Johann Senoner (Giuani de Mez). Sula pitura dla Anunciazion ie la firma ''I. Ranter pxt 1910''.
* I auteresc da le pertes cun reliefs dla Sacra Familia y dla Madona ie de [[Giacobe Mussner|Giacobe Mussner-Scizer]]<ref>Eugen Trapp: ''Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo.'' Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88 8171 044 7, pl. 227.</ref>.
== Auteresc ==
Tla dlieja iel cinch auteresc.
<gallery>
Presbitere dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Gran autere.
Autere Sacra Familia dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere dla Sacra Familia.
Autere dl Batista dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere dl batun de Gejù cun Giuani Batista.
Autere de San Martin dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere dla mort de San Marin.
Autere dla Madona dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Autere dla Madona.
</gallery>
== Statues ==
<gallery>
San Piere Trebinger dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|San Piere de Christian Trebinger sul gran autere.
San Paul Cristian Trebinger dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|San Paul de Christian Trebinger sul gran autere.
S. Cristina tla dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Santa Cristina dla berstot de [[Ferdinand Stuflesser]].
S. Antone eremit tla dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|San Antone l'eremit de Paul Pescosta (1856–1928).
Santa muniga dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Santa Teresa d'Avila.
Sant vëscul y martir dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|San Vighil de Trënt.
</gallery>
== Revëuc depënc ==
;Tla naveda prinzipela
<gallery>
Simboi dla pascion entreda dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Simboi dla pascion. Sota la porica.
Gejù ciacia i marcadënc dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Gejù ciacia i marcadënc. Sota la porica.
Simboi dla pascion dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|I cater ruves dl paravis Geon, Phison, Euphrat y Tigris che va tl Iordan. Sota la porica.
Natività dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Natività cun i cater profec Maleachi, Haggai, Jesaja y Micha.
Crist cun eucarestia angiuli sanc saudeies jënt dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Crist eucaristich cun angiuli, munighes y patri, l Papa, ciavalier y doi persones cun guant dala gherdëina. Da les pertes medalions cun Rë David y Mosé.
</gallery>
;Tla pitla navedes
<gallery>
Vëscul depënt dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Pere dla Dlieja.
Vëscul sentà dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Pere dla Dlieja.
Vëscul Pere dla Dlieja sentà dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Pere dla Dlieja.
Vëscul Pere dla Dlieja te dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Pere dla Dlieja.
Vëscul Gregor l grand dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Gregor l grand.
Vëscul Ambrosius dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|San Ambrosius.
</gallery>
;Legënda de S. Cristina de Bolsena
Tla naveda zentrela ie da udëi sies depënc dla vita de S. Cristina de Bolsena.
<gallery>
Batun de Santa Cristina dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Batun de S. Cristina.
Santa Cristina marterjeda dala sëites de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|S. Cristina marterjeda dala sëites.
Santa Cristina salveda dall'angiul dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|S. Cristina salveda dall'angiul.
Santa Cristina sulla roda dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|S. Cristina marterjeda sulla roda.
Santa Cristina prëia tla dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|S. Cristina prëia.
Santa Cristina verd tl fuech dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|S. Cristina verd tl fuech.
</gallery>
La dlieja ie n monumënt sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol<ref>[https://www.provinz.bz.it/kunst-kultur/denkmalpflege/monumentbrowser-suche.asp?status=detail&id=16947 Monumënt sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.]</ref>
== Curtina ==
<gallery perrow="5">
File:Friedhof im sommer.JPG|Curtina.
File:Auferstehung Christi des Raimund Mureda.jpg|Resurezion de Crist de [[Raimund Mureda]].
</gallery>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* Tresl Gruber: ''La dlieja da Santa Crestina. Storia y architetura''. [[Calënder de Gherdëina]] 1956, pl. 55-65.
* ''Memoria dla Ciampana di Tumei de S. Crestina (cun poejia)''. Calënder de Gherdëina 1957, pl. 28.
* Iris Runggaldier: ''La pluania de S. Crestina festejea doi iubilares''. Calënder de Gherdëina 2000, pl. 80.
* Luis Stuffer:''L pruf. [[Martin Demetz|Martl Demetz]] y si lëures te dlieja de S. Crestina''. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 184.
* ''I curatores d’anes tla Cura de S. Cristina''. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 74.
* [[Ildefons Perathoner]]: ''La Pelda d’ Lourdes a S. Cristina''. Calënder de Gherdëina 1974, pl. 112
* Cumité de pluania: ''La dlieja de S. Cristina ie unida renuveda''. Calënder de Gherdëina 1988, pl. 44.
* Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88 8171 044 7, pl. 221–228.
* Luis Stuffer: ''Doi sanc nueves te dlieja de S. Cristina''. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 88.
* Maria Hölzl Stifter: ''Die Wandmalerei des Historismus in Südtirol : kirchliche Kunst zwischen Spätklassizismus und Nazarenern 1820 - 1914''. Athesia Bulsan 2008, ISBN: 978 88 8266 106 9. Pl. 109-110.
* Otto Runggaldier: ''Prevesc, patri y munighes de S. Cristina.'' Pluania S. Cristina 2016.
== Cunliamënc ==
* [[Commons:Category:Parish church of Santa Cristina Gherdëina|Fotos dla dlieja de Santa Cristina su Commons]]
* [http://www.pluania.org/ Plata web dla pluania de S. Cristina]
[[Categoria:Dliejes de Gherdëina|Cristina]]
[[Categoria:Ert|Cristina]]
[[Categoria:Santa Cristina]]
qscp5lddt2l2fkqi50tqs58i1sffc19
Madona di Àbeti
0
13167
251968
93882
2026-06-19T15:45:39Z
Moroder
67
251968
wikitext
text/x-wiki
[[File:Bulla Pufels 071.JPG|miniatura|alt=Autere dedicà ala Madona dl scapulier tla dlieja de Bula.|Autere dedicà ala Madona dl scapulier tla dlieja de Bula.]]
{{Gherdëina}}
'''Madona di Àbeti''' o Abeti vëniel suenz dit te Gherdëina ala Madona dl scapulier o Madona dl Carmine o Madona dl Carmelo o ultimamënter Carmel. La festa dla Madona ie ai 16 de lugio y ie ncé l dì che [[Dlieja de Santa Cristina]] ie unida cunsagreda . Tl Calënder de Gherdëina vëniela suenz nce ndicheda sciche Festa di Àbti. Ai 24 de lugio ie l dì dla Santa Cristina de Bolsena.
L scapulier ie n pez da furnimënt che univa purtà dai patri per curì l guant sciche n gurmel, ma che ie deventà n sëni de devozion ala Madona.
Te Santa Cristina fovel bonamënter na confraternita o congregazion di abeti.
Nscila scrij Tresl Gruber:"’Nteressant ièl ’l fat che dlongia dlieja mussovel vester sta na Capela dedicheda ala Madona dai Abeti y a Sant’Ujep. Te chësta fovel en gran autere y mo doi de mëndri. Na fatura dl’an 1716-17 de lëures fai nes desmostra che i doi fredesc Mëine y Marcion Vinazer lëurova deberiëda y ova cumedà zeche pra chisc auteresc:
''„Anzeige wegen Arbeit so ich endts unter und mein bruder Melker bey der Scapulier bruderschaft Unser Lieben Frauen verrichtet haben. Erstlich zwey kleine ältärlein ausgepesert, dafür 2 fl. 24 kr. Anderstons die Ampel und zu zwey leichtern was gerichtet 18 kr. Und was wir wegen gemelter und verrichter Arbeit sein fleissig bezalt worden und 2 fl 42 kr empfangen hoben beckkent unser handtschrift und aigene nÄmen — Domenig und Melcher Vinazer brieder.”''
’L plu jëunn di 6 fredesc Vinazer da Pescosta, prim scultëures dla Val Gherdëina, ova inuem Martin. ’L s’ ova maridà ora Runggadic y fova ënghe sta a Unieja a’mparè miec si ert sci che si fra Mëine. Martin univa ratà un di miëur scultëures y architec d’auteresc dla familia Vinazer. Dl 1732-33 ièl ’nfati unì paia per avëi fat en gran autere nuef dla fraternità dla Madona dai Abeti."<ref>Tresl Gruber: ''La dlieja da Santa Crestina. Storia y architetura''. [[Calënder de Gherdëina]] 1956, pl. 56.</ref>
Tla dlieja San Lenert de Bula ie n autere dedicà a chësta Madona cun na tofla depënta da Christian Renzler. L dajova sa Bula nce na congregazion di àbeti metuda su tl 1697, canche Bula ie deventeda vera curazia<ref>Tresl Gruber: ''La dlieja da Bula.'' Calënder de Gherdëina 1960, pl. 78</ref>
N auter autere dedicà ala Madona dl scapulier ie tla capela da Poz a Urtijëi.
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* [[Tresl Gruber]]: ''La dlieja da Bula.'' Calënder de Gherdëina 1960, pl. 78.
* [[Elsa Runggaldier]]: ''La capela da Poz''. Calënder de Gherdëina 1976, pl. 68.
* [[Ildefons Perathoner]]: ''La Madona de Weißenstein''. Calënder de Gherdëina 1990, pl. 101.
a3umr7au9clh7f18eqdjte4etfrnldf
August Runggaldier
0
13901
251950
251931
2026-06-19T12:54:02Z
Moroder
67
251950
wikitext
text/x-wiki
[[File:August_Runggaldier_Sohn_Franz_3_Jahre_alt.jpg|miniatura|Portret de bront de si mut Franz cun 3 ani.]]
'''August Runggaldier-Furdenan''' tlamà nce ''Gustl Runggaldier da Furdenan'' (* 1880 a Urtijëi; † [[1940]] a [[Urtijëi]]) fova n [[L ert de ziplè te Gherdëina|scultëur]] y diretëur de scola de [[Gherdëina]].
== Vita ==
Mut de Franziska Demetz (1850-1888), la prima fëna de August, y de August Runggaldier (1853-1917) da Passua (1853-1917)<ref>[[:File:August Runggaldier descendënza.jpg||Descendënza de August Runggaldier te na tofla de Ildefons Perathoner.]].</ref>.
Si pere August da Passua fova ruà sa Furdenan maridan si loma na sor de [[Ferdinand Demetz|Ferdinand Demetz Cademia]]<ref>
[[:File:Dominik Demetz Maria Christina Runggaldier Furdenan Kinder.JPG|Descendënza de Furdenan.]]
</ref>.
Si maestri fova l pere August (1853–1917) y si berba [[Ferdinand Demetz|Ferdinand Demetz-Furdenan]].
Si fra fova l scritëur [[Leo Runggaldier]].
Si prima berstot a Gustl giaurì a Urtijëi tl 1907. Si lëures fova scialdi de pitla figures profanes.
Si pere nce tlamà August ie stat cumandant di [[Cumpania di Scizri Urtijëi|scizri de Urtijëi]]<ref>[[Adele Moroder]]:''Vedla. usanzes de faurè.'' [[Calënder de Gherdëina |Calënder de Gherdëina]] 1964, pl. 6.</ref>.
August adum cun Jakob Mussner, [[Jakob Crepaz-Maidl|Jakob Crepaz]], Poldo Pitscheider de [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] y [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz Moroder]] la [[Lia Mostra d’Ert]] (''Circolo degli Artisti'') y ël fova l prim presidënt de chësta lia<ref>'N amich di artistc: ''L’Union di Artistć''. Calënder de Gherdëina 1962, pl. 54-55.</ref>.
Ti ani 1922 - 1933 iel stat diretëur dla scola d'ert de [[Pinerolo]] tl Piemont.
Danter si lerneri a Urtijëi fova si mut Franz Runggaldier che à sëurantëut si berstot/butëiga tla villa Piemonte a Urtijëi y Sepl Mahlknecht-Rainèl (1864–1944).
[[File:Madona_y_Bambin_August_Runggaldier_1938_Gherdëina.jpg|sinistra|miniatura|Madona cun Bambin zipleda da August Runggaldier firmeda 1938]]
== Bibliografia ==
* [[Paula Moroder]]: ''Na ntraunida. Suzeduda a Urtijëi ntëur i ani 1894 cunteda da Bera Franzi, de Gusti da Furdenan''. Calënder de Gherdëina 113-115 (caricatura de [[Egon Rusina Moroder|Egon Rusina]]).
* Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina, Urtijëi 1981 pl. 101. [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Articul da liejer online.]
== Weblinks ==
* [https://web.archive.org/web/20160305013233/http://lusenberg.com/ludvig/album.html#sculteures Na foto de August Runggaldier cun autri scultëures de Gherdëina] y l podestà [[Arturo Tanesini|Tanesini]].
== Notes ==
<references />
{{DEFAULTSORT:Runggaldier, August}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
6y4nu224swvfhbvji5qfy7mlyushn6u
251962
251950
2026-06-19T15:43:25Z
Moroder
67
251962
wikitext
text/x-wiki
[[File:August_Runggaldier_Sohn_Franz_3_Jahre_alt.jpg|miniatura|Portret de bront de si mut Franz cun 3 ani.]]
'''August Runggaldier-Furdenan''' tlamà nce ''Gustl Runggaldier da Furdenan'' (* 1880 a Urtijëi; † [[1940]] a [[Urtijëi]]) fova n [[L ert de ziplè te Gherdëina|scultëur]] y diretëur de scola de [[Gherdëina]].
== Vita ==
Mut de Franziska Demetz (1850-1888), la prima fëna de August, y de August Runggaldier (1853-1917) da Passua (1853-1917)<ref>[[:File:August Runggaldier descendënza.jpg||Descendënza de August Runggaldier te na tofla de [[Ildefons Perathoner]].]].</ref>.
Si pere August da Passua fova ruà sa Furdenan maridan si loma na sor de [[Ferdinand Demetz|Ferdinand Demetz Cademia]]<ref>
[[:File:Dominik Demetz Maria Christina Runggaldier Furdenan Kinder.JPG|Descendënza de Furdenan.]]
</ref>.
Si maestri fova l pere August (1853–1917) y si berba [[Ferdinand Demetz|Ferdinand Demetz-Furdenan]].
Si fra fova l scritëur [[Leo Runggaldier]].
Si prima berstot a Gustl giaurì a Urtijëi tl 1907. Si lëures fova scialdi de pitla figures profanes.
Si pere nce tlamà August ie stat cumandant di [[Cumpania di Scizri Urtijëi|scizri de Urtijëi]]<ref>[[Adele Moroder]]:''Vedla. usanzes de faurè.'' [[Calënder de Gherdëina |Calënder de Gherdëina]] 1964, pl. 6.</ref>.
August adum cun Jakob Mussner, [[Jakob Crepaz-Maidl|Jakob Crepaz]], Poldo Pitscheider de [[Menza Nogler Pitscheider|Menza]] y [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz Moroder]] la [[Lia Mostra d’Ert]] (''Circolo degli Artisti'') y ël fova l prim presidënt de chësta lia<ref>'N amich di artistc: ''L’Union di Artistć''. Calënder de Gherdëina 1962, pl. 54-55.</ref>.
Ti ani 1922 - 1933 iel stat diretëur dla scola d'ert de [[Pinerolo]] tl Piemont.
Danter si lerneri a Urtijëi fova si mut Franz Runggaldier che à sëurantëut si berstot/butëiga tla villa Piemonte a Urtijëi y Sepl Mahlknecht-Rainèl (1864–1944).
[[File:Madona_y_Bambin_August_Runggaldier_1938_Gherdëina.jpg|sinistra|miniatura|Madona cun Bambin zipleda da August Runggaldier firmeda 1938]]
== Bibliografia ==
* [[Paula Moroder]]: ''Na ntraunida. Suzeduda a Urtijëi ntëur i ani 1894 cunteda da Bera Franzi, de Gusti da Furdenan''. Calënder de Gherdëina 113-115 (caricatura de [[Egon Rusina Moroder|Egon Rusina]]).
* Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina, Urtijëi 1981 pl. 101. [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Articul da liejer online.]
== Weblinks ==
* [https://web.archive.org/web/20160305013233/http://lusenberg.com/ludvig/album.html#sculteures Na foto de August Runggaldier cun autri scultëures de Gherdëina] y l podestà [[Arturo Tanesini|Tanesini]].
== Notes ==
<references />
{{DEFAULTSORT:Runggaldier, August}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
l67adjiubjbxdgcfi87y00lbz0jfki8
Maria Ursula Welponer
0
21041
251970
246154
2026-06-19T15:46:29Z
Moroder
67
251970
wikitext
text/x-wiki
[[File:Maria Ursula Welponer.jpg|miniatura|Trei fotos de Maria Ursula Welponer ntëur l 1874-75]]
{{Gherdëina}}
[[File:Urtijei 1856.jpg|miniatura|Litografia de [[Johann Burgauner|Burgauner]] dl 1856]]
'''Maria Ursula Welponer''' nasciuda a [[Urtijëi]] sa Dëur (''Pillwirt'', ''Bihilwirt'', tlamà śën ''Hotel Cavallino Bianco''), dita Mariëusa dl pech (* [[15 de mei]] [[1790]], † [[24 de utober]] [[1876]]) fova na muta de Dominik Welponer (1755-1816) y de Maria Anna Pitschieler (1766-1797) na sor dl cunesciù depënjadëur [[Bernardin Pitschieler]].
== Paroles danora ==
Tlo vëniel spiegà la parenteles de truepa families de Urtijëi dant'al dut danter la linees Schmalzl, Moroder Scurcià, Ianesc, [[Rusina Vinatzer|Rusina]], Fever, Hofer Luis Pech, Hofer Snaltner y d'Alësc. Ora dla linea Hofer dl Snaltner ie duta chësta familie descendentes da una ëila che fova Maria Ursula Welponer.
L fova na families de pecs, mulineies, fevri, marcadënc, ferleigheri, artejans, artisć, hotelieres a Urtijëi.
[[File:Maria Ursula Welponer de Josef Moroder Lusenberg.jpg|miniatura|left|alt=Maria Ursula Welponer te n pultret de [[Josef Moroder Jumbiërch]] si nepot. |Maria Ursula Welponer te n pultret de Josef Moroder Lusenberg. ]]
Tla genealogies classiches, ulache l'inuem vën purtà inant tres l'uem y chël dl ëila vën perdù, vën perdui ncé i liams dla parenteles. Perdrët fossl plu drët che i inuemes vede inant tres l'inuem dl'ëila ajache biologicamënter dà inant l'ëila na masra pert de DNA, che ie nce ti mitocondres, che l'ël y la loma ie for plu segura.
Te chësta families udons nce che l fova truepes matrimonesc danter parënc.
== Maria Ursula Welponer ==
[[File:Pultré de Anna Seelaus.jpg|miniatura|Anna Seelaus nasciuda tl 1760 a [[Olaneres]], jocera de Maria Ursula Welponer.]]
Maria Ursula Welponer da Dëur se ova maridà doi iëdesc y ie stata la antenata de truepa persones de Urtijëi:
L prim iëde cun
1) Peter Schmalzl (*1785, †1828) °°29.1.1811
A) Linea Schmalzl (Cristl pech).
B) Linea Scurcià-Jumbiërch (Maria Anna, Moidl dl pech) marideda cun Vinzenz Moroder da Scurcià.
C) Linea Bernardi d'Alësc (Maria Ursula y Alësc Bernardi).
D) Linea Vinatzer Rusina ([[Cësa Rusina]]).
L segondo iëde cun
2) Cristian Hofer (* 1801; † 1864) °° 27.10.1829
A) Linea Luispech (Oslperg, Pescosta dessëura)
== Linea Hofer Snaltner ==
A) Linea Snaltner (nia descendënc de Maria Ursula Welponer, ma dl fra Johann Hofer de si segondo uem Cristian. Johann Hofer, muliné (*1796 ) fova l fra de Cristian Hofer, pech y fova nasciù a Saubach (bonamënter tl luech Snaltner y da chël vën l'inuem dla familia y dla cësa, che fova dant "Nissl Pech" sun [[Plaza de Sant'Antone|Plaza Sant Antone]] a Urtijëi).
Johann Hofer fova maridà cun Maria Rabensteiner de Villanders) cun l fi Franz I (*1839), Franz II (1881), Franz III (1913), Uli. Franz Hofer III à maridà Maria (Mariele) Martiner muta de Conrad che fova un mut de Carolina Moroder muta de Marianna Schmalzl (Moidl dl Pech).
[[File:Franz Hofer Snaltner.jpg|miniatura|Franz Hofer Snaltner II (1881-1916). Kaiser]ager, mort a Bulsan
cun 36 ani do che l se ova giapà n colp tl fuià blanch ntan la [[Prima viera mundiela|Prima Viera Mundiela]].]]
== Descendënc de Maria Ursula (Mariëusa) Welponer ==
[[File:Descendënc de Maria Ursula Welponer.jpg|miniatura|left|alt=Tofla di descendënc de Maria Ursula Welponer.|Tofla di descendënc de Maria Ursula Welponer.]]
[[File:Johann Dominik Schmalzl.jpg|miniatura|alt=Johann Dominik Schmalzl.|Johann Dominik Schmalzl.]]
[[File:Anna Maria Schmalzl mit Tochter Rusina.jpg|miniatura|Anna Maria Schmalzl Vinatzer cun si muta [[Rusina Vinatzer|Rusina]] ca. 1850.]]
;Maria Ursula Welponer y Peter Schmalzl - ëi à abù sciche fions
* 1) Johann Dominik (* 1812; † 1859) linia '''Marienheim''' y linia '''Fever'''. L mut de Dominik fova Franzl de Ianesc (*1843; † 1924).
* 2) Anna Maria (Moidl) (1813-1895) °° Vinzenz Moroder - Linia '''Scurcià'''<ref>Toni Sotriffer: Matie Ploner, maester y ugrister. Calënder de Gherdëina 2001, pl. 52.</ref>.
* 3) Marianna (1815-1870)) °° Josef Vinatzer (1816-1864) Linia '''Rusina'''.
* 4) Josef (1817-) maridà cun Ana Hauget.
* 5) Maria Ursula (1818-1900) °° Alësc Bernardi - Linia '''Alësc''' Junerëi.
* 6) Magdalena (1820), morta da pitla.
* 7) Maria Barbara (1821-1903)
* 8) Maria Cristina (1823), morta da pitla.
* 9) Christian (Cristl pech) (*1825; † 1906) (ambolt der Urtijëi 1881- 1884<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]{{Toter Link|date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref>)°°Creszenz Moroder muta de Gianmatie prima fëna. Terza fëna Rosa Perathoner. Si muta Rosa à maridà Luis Moroder (*1900; † 1992) mut de Batista de Trinadeianesc. Franziska Schmalzl muta de Christian fova marideda cun Vinzenz Vinatzer Sartëur. Si sor Creszenz fova marideda cun Johann Baptist Sotriffer Pedetliva<ref>Toni Sotriffer:''La slata di Sotriffer''. Calënder de Gherdëina 2010, pl.119-124.</ref>.
* 10) Alois (1827), tumà tla roia da pitl.
* 11) Magdalena (6.8.1828 - 9.12.1909 Villa Venezia) °° Alois Bernardi (Sagmeister †23.1.95) pere y loma de Trina de Ianesc, Linea Trinadeianesc.
;Maria Ursula Welponer y Cristian Hofer (*1802; † 1864) °° 27.10.1829, Vorsteher 1859-1862<ref>[https://www.gemeinde.stulrich.bz.it/system/web/zusatzseite.aspx?menuonr=219371056&detailonr=35845787&%27A=0&sprache=4 Ambolc y sëurastanc de Urtijëi sula plata dl Chemun.]{{Toter Link|date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref>. Cater mutans y mutons: Franz (1830-1853), Elisabeth (1832-), Elisabeth (1834-1860), Alois (1836-1892) dit Luis Pech.
1) Alois (Luis Pech)°°1845 Lardschneider Josefa (Dëur). Linea '''Luispech'''.
== Linea Alësc ==
Chësta slata ie scialdi granda.
L
Alexius Bernardi (16.05.1811 a Badia 13.12.1890 a Urtijei 21.04.1846) °° Maria Ursula Schmalzl (24.12.1818 a Urtijei 29.04.1900)
* Anna Maria Bernardi (06.05.1847 - 09.02.1883) °° 30.04.1878 Christian Pitschieler (Rescion) (30.08.1843 - 09.10.1912)
* Giuani Batista (Johann Baptist) Bernardi (25.09.1848 - 14.05.1908) calighé °° 16.08.1887 Margareth Demetz (14.01.1862 - 30.04.1911) - ''Linea Langgartner; linea Hotel Genziana; Cisca y Gottfried Mëune)''
* Ujep Antone (Josef Anton) Bernardi (08.03.1850 - 08.11.1931) calighé °° 08.10.1883 Filomena Maria Pitschieler (29.03.1856 á 19.04.1928) - ''[[Katharina Bernardi|Trina d'Alësc]]'' loma de [[Stina Walpoth Moroder|Stina Walpoth]] ; ''Skei''
* Franz Bernardi (01.10.1851 - 11.02.1855)
* Luis Bernardi (12.04.1853 - 18.03.1914) calighé °° 17.10.1887 Elisabeth Obwexer (08.03.1855 - 02.08.1926)
* Madalena Bernardi (08.08.1854 - 25.03.1895) °° 03.04.1883 Tone Runggaldier (da Passua) (11.03.1856 - 24.11.1928)
* Marianna Bernardi (25.10.1855) - (31.01.1857)
* Vinzenz Bernardi (27.09.1857 - 16.10.1857)
* Vinzenz Bernardi (d'Alesc) (10.01.1860 - 07.09.1893) °° 08.06.1885 Johanna Runggaldier (01.01.1863 - 06.01.1937) - ''Linea Benedikt''
* Josef Bernardi (03.01.1864 - 23.10.1936) marangon °° 06.04.1891 Christina Kostner (Pitl Bruel) (06.10.1867 - 13.03.1932) - ''Linea Villa Rosa'', [[Rut Bernardi]]
== Linea Fever - Garage Alpino ==
[[File:Fossa de curtina Schmalzl Fever a Urtijëi.jpg|miniatura|Plata de curtina a Urtijëi dla familia Schmalzl fever.]]
Sas dla fòsa nueva curtina a man ciancia.
* Anton Schmalzl Fever (* 1842 † 6.6. 1913) ani Schmiedmeister (mut de Johann Dominik Schmalzl - Goldschmied <ref>Edgar Moroder: Manuscrit familia Schmalzl pl. 20.</ref>) °° Cristina Pitschieler Schmalzl (*1842 †2.6.1922).
* Johann Schmalzl (*10.12.1883 † 26.11.1950) Schmiedmeister Anna Mahlknecht da Rainel (* 20.10.1885 † 5.3.1977)
* Paul Schmalzl Fever (* 9.11.1920 †9.5.2000)
* Carmen Schmalzl
Rudi Vinatzer de Zenz dl Pech??
== Franzl de Ianesc Marienheim ==
Franz Schmalzl (*1843; † 1924) mut de Johann Dominik, ferlëigher, che ova fat su l hotel Marienheim.
* Josefine Schmalzl (1875-1948) [[Christian Delago]] Tuene Hotel Madonna.
* Rosa Schmalzl (1877-1965) °° Eduard Moroder (1876-1913) Lenert, morta a [[Berchtesgaden]].
* Augusta Maria Schmalzl (1880-11944) °°Josef Schieder (nëine de Uli Schieder Hotel Madonna) Ciastel-Tluses.
* Siegfried Schmalzl maridà cun Maria Moroder de Leopold sor de [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz de Resciesa]] y si segonda jurmana, à mandà inant l hotel Marienheim. I fions fova Ernst, Maria, Frieda, Rudi, Siegfried, Gisela, Roman, Hansi, Liselotte y Silvia.
* Josef Schmalzl Ladinia (1882-1953) maridà cun Maria Stuflesser che fova na muta dl ferlëigher [[Ferdinand Stuflesser |Ferdinand Stuflesser de Petlin]].
* [[Ludwig Schmalzl de Ronc|Ludwig Schmalzl]] Ronc (1886-1982) pere de Franzl Schmalzl °° cun Trina Moroder (de Batista de Trinadeianesc), pere de Harald y Helmuth.
* Anton Schmalzl (1892-1986), marcadënt pere de Toni, pere de Eberhard.
== Linea Luis Pech<ref>[[Ildefons Perathoner]], manuscrit.</ref> ==
[[File:Andrea Hofer de Luis Pech cun fëna Maria Kasslatter Gustin.jpg|miniatura|alt= Andrea_Hofer Luis Pech (1874-1973) cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) Gustin y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia| Andrea_Hofer Luis Pech cun la fëna Maria Kasslatter (1884-1967) [[Gustin]] y amez Catarina Senoner Kasslatter de Burdenjeia loma de Maria.]]
* Alois (1836-1892), Luis Pech, mut de Maria Ursula Welponer, °°Maria Lardschneider da Dëur (1844-1909).
* Andrea dit de Luis Pech (1874-1973) °° Maria Kasslatter (1884-1967), sor de [[Trina Kasslatter Bernardi|Trina]].
=== Linea Oslberg ===
* Andrea (1909-1991) °° Franziska Kelder de Oslberg (1914-1991).
* Andrea (1936) °° Johanna Pitscheider (1940)
=== Linea Pescosta ===
*
=== Linea Sotria ===
*
=== Linea Costes ===
*
=== Linea Crëusc Plesdinaz ===
*
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* [[Edgar Moroder]]: ''Die Moroder. Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung''. Urtijëi 1980, [http://www.moroderfamily.com/ld/libri Liber Moroder].
* [[Guido Insam]]: ''Plaza Sant Àntone-Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1980.
* Judith Walpoth Rifesser: ''Lecurdanzes dia butëighes da plu da giut a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2001 , pl. 15, 21, 29, 34 y pl. 35-44.
* Edgar Moroder: ''La Plaza Sant Antone y ntëurvia zacan''. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 104-
* Leo Moroder: ''30 ani streda de zircunvalazion Tresval''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 94-99.
* Leo Moroder: ''La roia''. Calënder de Gherdëina 2012, pl. 160-163.
* Edgar Moroder: ''La cësa dl Fascio a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 2014, pl. 124-127.
* David Lardschneider: ''Hofer dl Snoltner a Urtijëi: na familia de pecs da 150 ani incà''. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 162-168.
* Leo Moroder: ''N puech al iede iel sparì, l pra dlongia l Derjon!''. Calënder de Gherdëina 2018, pl. 147-152.
{{DEFAULTSORT:Welponer, Maria Ursula}}
[[Categoria:Fëna|Fëna]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
icxsv9erxpn6mu92me4wtxp1sppeott
Sepl Rifesser
0
27376
251966
246406
2026-06-19T15:44:55Z
Moroder
67
251966
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Josef Rifesser senior
|Auter inuem =
|Foto = Josef Rifesser senior.jpg
|Descrizion foto =
|Nasciù/da = [[23 de mei]] [[1851]]
|Mort/a = [[8 de agost]] [[1919]]
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion = [[Scola d'Ert Urtijëi]]
|Cunesciù/da per = Scultëur y ferlëigher
|Operes cunesciudes = San Hubertus, scultures cësa Stufan
|Muvimënt =
|Uem/fëna = Elisabeta Insam Uridl
}}
[[File:Johann Peter Rifesser Juntlan 1809 1894.jpg|miniatura|alt=Johann Peter Rifesser da Juntlan (1809 1894), l pere de Josef.|Johann Peter Rifesser da Juntlan (1809 1894), l pere de Josef.]]
[[File:Bildhauerwerkstatt Stufan.jpg|miniatura|alt=La berstot de Josef Rifesser.|La berstot de Josef Rifesser a Urtijëi. ]]
[[File:Statue des Hl Jakob Riffesser St. Ulrich Gröden.jpg|miniatura|San Iacun de Josef Rifesser dl 1900 tla [[Dlieja da Sacun|dlieja da Sacun]].]]
'''Sepl Rifesser''' senior, nce ''Josef Rifesser'' o ''Sepl da Stufan'' (* [[23 de mei]] [[1851]] sa [[Sacun|Juntlan-Sacun]], † [[8 de agost]] [[1919]]) ie stat n scultëur y ferlëigher a [[Urtijëi]].
== Biografia ==
Sepl Rifesser à abu una dla masra berstots per ars sacra, statues de sanc y auteresc, de Gherdëina<ref> ''Nosc antenàc marcadënc''. [[Calënder de Gherdëina]] 1952, pl. 40-48.</ref>.
Te si berstot à laurà scultëures de gran qualità sciche [[Jakob Crepaz-Maidl|Jocl Crepaz]], [[Josef Mersa]], [[Tone Pitscheider]], [[Śepl Obletter]] y Sepl Walpoth da Minèrt.
Bele tl 1906 à Josef Rifesser scrit n liber cun n proiet per fe na [[Ferata de Gherdëina|ferata te Gherdëina]]<ref>''La ferata de Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1961, pl. 30-31.</ref><ref>[https://www.athesia-tappeiner.com/sites/default/files/datenblatt/il_trenino_della_val_gardena_9788868392154.pdf Elfriede Perathone: ''Il trenino della Val Gardena.'' Athesia 2017, ISBN 9788868392154.]</ref>.
Josef Rifesser ie stat ambolt de Urtijëi ti ani 1884 - 1887 y 1908 - 1911 y per 39 ani al aministrà la puscions dla dlieja dla pluania de Urtijëi.
La capeles dla [[Dlieja de San Durich|dlieja San Durich a Urtijëi]] ie states desseniedes da Sepl Rifesser y tla capela dl Rosar al dunà l'autere<ref>[[Alex Moroder]]: ''100 Ani capeles dia dlieja de Urtijëi''. Calënder de Gherdëina ,pl. 71-73.</ref>.
Sepl Rifesser à ziplà n relief cun la santiscima Trinità, che ie da udëi sëura l gran autere dla dlieja de [[Ciastel (chemun)|Ciastel]]<ref>Verena Friedrich: ''Die Kirchen und Kapellen der Pfarreien Kastelruth und Seis am Schlern''. Kunstverlag Peda, Passau 2021. ISBN 978 3 89643 431 9. </ref>.
[[File:Villa Rifesser Stufan Urtijëi.jpg|miniatura|Villa Rifesser Stufan a Urtijëi]]
L ie stat diretëur dla Cassa dl Sparani de [[Persenon]] ulache l ova na cësa.
Ël à maridà l ann 1876 Elisabeta Insam (1845-1904) de Uridl. Ëi à abù chisc fions: Giuani, Josef, Elisabeth marideda Mersa y Emilie marideda Moroder Bruel.
Si mut [[Sepl Rifesser junior]]<ref>Luis Mahlknecht: ''Bera Sepl Rifesser da Stufan à cum- plì 101 ani''. Calënder de Gherdëina, pl. 35-37.''</ref> nasciù dl 1883 y mort cun 101 ani ie stat n bon dessëniadëur de auteresc y si nepot [[Josef Rifesser|Josef o Pepi]] ie cunesciù per la scultures antichisedes.
== Opres ==
Per na statua de San Hubertus zipleda iel stat premià cun or a Pesett (Ungaria) l ann 1888 y cun arjënt a [[Paris]] l ann 1900.
La statua iè al didancuèi mo tla familia Rifesser tl "Ciastel Rifesser" de Persenon.
<gallery>
Hl Hubertus Josef Rifesser senior 1888.jpg|San Hubertus ziplà da Josef Rifesser.
Ungarn 1988 Josef Rifesser senior.jpg|Premi giatà tla [[Ungaria]] per l San Hubertus.
Paris 1900 Silbermedaille Josef Rifesser senior.jpg|Premi giatà a Paris l ann 1900.
</gallery>
== Uneranzes ==
* Orden de Cavalier de San Gregorio dal papa Pio X.
[[File:Todesanzeige Josef Rifesser senior.jpg|miniatura|alt=Anunzia dla mort de Josef Rifesser.|Anunzia dla mort de Josef Rifesser.]]
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Josef Rifesser: ''Die Gròdner Bahn - La valle Gardena e la sua ferrovia'' I. F. Amonn-Bulsan.
* ''En memoria de Josef Rifesser''. [[Nëus Ladins]] 1. de setëmber 1969, pl. 2 [https://digital.tessmann.it/tessmannDigital/Zeitungsarchiv/Seite/Zeitung/34/1/01.09.1969/121770/2 (Archiv dighitalisà Tessmann)].
* [[Ildefons Perathoner]]: ''Parentela Rifesser - Riffeser''. Calënder de Gherdëina 1971, pl. 88.
* Vinzenz Mussner: ''Scultëures y zipladëures a Urtijëi, che ie é mo cunesciù''. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 46 (foto di lauranc dla berstot da Stufan).
[[Categoria:Uem|Rifesser, Josef]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina|Rifesser, Josef]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi|Rifesser, Josef]]
9sovkvdyzazprrc3gxdea1u17b6n6id
Pilat
0
63674
251963
236525
2026-06-19T15:43:46Z
Moroder
67
251963
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
[[File:Luech da Pilat Urtijëi.jpg|miniatura|L luech de Pilat.]]
'''Pilat''' ie n luech de Urtijëi tl ridl de [[Sureghes]] te [[Gherdëina]]. I luesc ''Vedl Pilat'' y ''Pitl Pilat'' ie tl ridl Piz Dedora a Urtijëi.
== Storia ==
Sureghes, da Nevaves nfina Pilat, ie tumeda ala curazia de Urtijëi dala curazia da Bula l ann 1778. La cëses danter i [[Ruf de Piz|ruves de Piz]] y [[Iender]] fova ruvedes l ann 1660 pra [[Santa Cristina]]. La jënt messova dant ji uni dumënia sa [[Bula]] a mëssa.<ref>[[Ildefons Perathoner]]: ''Dla dliejes y cura d’anes tla cater valedes ladines''. [[Calënder de Gherdëina]] 1978, pl. 68.</ref>
Sun Pilat univel nce dat ora da bever y da maië, ma l ie rot ora l mel de fuech tl 1932 y la ustaria ie vardeda ju defin.<ref>'' Gran festa n ucajion dla inaugurazion dla nueva “Cesa di Destudafuech” a Urtijëi''. Calënder de Gherdëina 1988, pl. 75.</ref>.
Sën ie patron sun Pilat l scultëur Gregor Prugger che adum cun si fëna Lidia Bernardi fesc suenz manifestazions de cultura y de ert. L tublà ie deventà na mostra de operes d'ert y nce ntëur cësa ie da udëi creazions dl artist.
Per rué sun Pilat iel na streda da Val de Piz su, Streda Minert, troi N. 15B y n troi plutosc ërt che pëia via da Rainel, l troi N. 15.
Da Pilat pëiun su per l troi de Coldavëtes y da Coldavëtes ruvun sun [[Mont Sëuc|Mont de Sëuc]]. Tosc do Pilat ie n troi, tlamà [[Alexander Langer]], che va al Pisciadoi de Pedroc dl Ruf de Piz.
Ilo daujin ie n pitl plan che ie stat tlamà "Sidonie Ruhe" tl 1910 dal "Verschönerungsverein" da nlëuta<ref> [[Edgar Moroder]]: ''Seiser Alm - Mont de Sëuc - Alpe di Siusi. Flurnamenkarte, Parzellenkarte, Begleitbuch.'' Lia per Natura y Usanzes Urtijëi, 2001. ISBN 88-86102-27-5.</ref>.
Na vedla streda porta da Pilat nchin al [[Pilat (purtoi)|purtoi Pilat]].
== Notes ==
<references/>
== Cëla nce ==
* [[I mejes de Gherdëina]]
== Bibliografia ==
* [[Edberte Moroder]]: ''Sa Crist da Pilat y ju n Bierjun.'' Calënder de Gherdëina 1989, pl. 165-168.
[[Categoria:Mejes de Urtijëi|Pilat]]
fc0pa836bztrobcbjware2p8i0x08di
Giacobe Mussner
0
75685
251965
251798
2026-06-19T15:44:31Z
Moroder
67
251965
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}{{Infobox artist
|Inuem = Giacobe Mussner
|Auter inuem = dl Scizer
|Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg
|Descrizion foto = Giacobe dan si cësa Cëdepuent Dessot te Sëlva.
|Nasciù/da = [[14 de setëmber]] [[1866]] te [[Sëlva]]
|Mort/a = [[20 de agost]] [[1932]] a [[Urtijëi]]
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem =
|Fëna =
|Firma =
}}
'''Giacobe Mussner''' dit nce " " (* [[14 de setëmber]] [[1866]] te [[Sëlva]] ; † [[20 de agost]] [[1932]] a [[Urtijëi]]), ie stat n scultëur de [[Gherdëina]].
== Biografia ==
Si prima fëna fova Mariana Wanker de Triech da Buia. La segonda Franzisca Insam (1879-1956).
A Urtijëi iel ruà tl 1891<ref>[[Ildefons Perathoner]]: ''La Parentela Mussner''. Calënder de Gherdëina 1977 (tofles dla familia).</ref>.
L à mparà a ziple da Jan Mëine Demetz da [[Furdenan]] (1847-1916) y da [[Josef Moroder Jumbiërch]]. Dal 1886 nchin 1 ann 1891 a1 laurà sciche fant y nce da mòster tla berstot de [[Ferdinand Stuflesser |Ferdinand Stuflesser de Petlin]] ulache l à ziplà l san Stefun sun la cësa de Luis Stuflesser de Petlin.
Do l ann 1892 à Giacobe Mussner laurà per si cont, te si berstot ja Cëdedepuent Dessot te Sëlva. L ann 1898 al ziplà l Andreas Hofer che ie tla cësa de Andreas Hofer tla Val de Passeier<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Urtijëi che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 89 (foto de Giacobe Mussner dl 1898 che zipla na statua de [[Andreas Hofer]].</ref>.
Per la dlieja de Altenburg à Giacobe ziplà l ann 1912 i sanc y i relieves dl gran autere gotich.
N si sculé fova Giuani Planker dl Grien (1871-1934).
Tl 1922 al metù su adum cun [[Vinzenz Moroder-Resciesa|Vinzenz Moroder Resciesa]], [[August Runggaldier|August Runggaldier Furdenan]], [[Ludwig Moroder]] [[Vigil Dorigo], [[Jakob Crepaz-Maidl|Jakob Crepaz Maidl]], Konrad Pitscheider la lia [[Lia Mostra d’Ert|"Ausstellung für Kunst und Kunstgewerbe"]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991. pl. 159.</ref>
== Lëures ==
<gallery>
Virgin Mary carved by Giacobe Mussner (1866-1932).JPG|Madona de Giacobe Mussner tla dlieja de [[Laion]].
Relief dla Madona cun sanc y jënt dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Relief dla Madona cun sanc tla [[dlieja de Santa Cristina]].
Santa Familia relief dlieja de Santa Cristina te Gherdëina.jpg|Relief tla dlieja de Santa Cristina.
Murano San Pietro Martire San Antonio di Giacobe Mussner Venezia.jpg|Statua de San Antone a [[Murano]].
</gallery>
== Notes ==
<references/>
== Cëla nce ==
* {{Commons|category:Giacobe Mussner}}
* [[Scultëures de Gherdëina]]
== Bibliografia ==
* Calënder de Gherdëina 1969, pl. 87 (foto de familia cun Giacobe Mussner pra si cësa Cëdepuent Dessot te Sëlva tl 1898).
* Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 152-175.
* Vinzenz Mussner: ''Na vita danter y do doi gran viëres''. Calënder de Gherdëina 1991, pl. 159 (foto de n lëur de Giacobe Mussner.
* Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Urtijëi che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri''. Calënder de Gherdëina 1981, pl.91 (biografia).
{{DEFAULTSORT:Giacobe Mussner}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
mvgbfi48pv1ywxo4j37sem7qf9b6voj
Christian Delago
0
75690
251964
238133
2026-06-19T15:44:12Z
Moroder
67
251964
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Christian Delago
|Auter inuem = Cristl (dl) Tuene
|Foto = Cristl Delago Tuene depënt da Franz Rizzi.jpg
|Descrizion foto = Christian Delago te n pultré de Franz Rizzi tl 1922.
|Nasciù/da = 25 de dezëmber 1868
|Mort/a = 1955
|Suplì/da =
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes = Santa Lisabeta
|Muvimënt =
|Fëna = Josefine Schmalzl (1875-1948) muta de [[Maria_Ursula_Welponer#Franzl de Ianesc Marienheim|Franzl de Ianesc]].
|Firma =
}}
[[File:Saint Elisabeth group Rudolf Moroder detail.jpg|miniatura|Santa Lisabeta tla Dlieja de Urtijëi depënta da Christian Delago]]
'''Christian Delago''', nce Cristl Delago (dl) Tuene (* [[25 de dezëmber]] [[1868]]; †[[1955]]) fova n moler y hotelier de [[Urtijëi]].
== Biografia ==
L à maridà Josefine Schmalzl (1875-1948) muta de [[Maria_Ursula_Welponer#Franzl de Ianesc Marienheim|Franzl de Ianesc]].
[[File:Cesa madonna Urtijei.jpg|miniatura|alt=La cësa Madonna de Cristl Tuene.|La cësa Madonna de Cristl Tuene.]]
Si lëur depënt plu cunesciù ie la Santa Lisabeta dl 1900, zipleda da [[Rudolf Moroder|Rudolf Moroder Lenert]] da udëi tla [[Dlieja de San Durich|dlieja de San Durich]] a Urtijëi<ref>Calënder de Gherdëina 1985, pl. 24.</ref>.
Una de si sculées fova la nepota [[Mili Schmalzl]].
Christian Delago fova nce [[Ferlëigher|ferlëigher]]. Tl cunliamënt dl Catalogo Beni Culturali ie da udëi lëures che univa da si butëiga<ref>[https://catalogo.beniculturali.it/search?query=delago Catalogo Beni Culturali - Lëures dl ferlëigher Christian Delago.]</ref>
Tl ann 1900 à Christian Delago giatà diretamënter da Viena la lizenza de giaurí la ustaria Madonna a Urtijëi, che do cin ani ie deventeda Hotel Dolomiti Madonna. L hotel Madonna vën pona arpà da si muta Melitta y dopro dal mut de Melitta Tschuki Kerschbaumer<ref>''Calënder dl mensc (La ustaries da plu da giut)''. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 27</ref>.
Dal 1907 al 1909 fovel presidënt dla Lia dl turism de Urtijëi<ref>Jolanda Senoner: ''125 ani de turism a Urtijëi, 1885-2010.'' Calënder de Gherdëina 2011, pl. 125.</ref>.
L fova un di primes che sunova la vidula te Gherdëina<ref>Calënder de Gherdëina 2004, pl. 25.</ref>.
L ie stat nce capo dla mujiga de Urtijëi.
Christian Delago fova cumëmber dl ''Ladiner Verein'' a Urtijëi<ref>A.L. ([[Arcangiul Lardschneider]]): ''L calënder y l Ladiner-Verein''. Calënder de Gherdëina 1913, pl. 32.</ref>.
Christian Delago ie nce stat un di 19 uemes che ova metà su la [[Union di Ladins de Gherdëina]] cun na senteda ai 19 de lugio 1945 te si hotel Madonna a Urtijëi<ref>[[Roland Verra]]: ''Storia dla Union di Ladins de Gherdëina dal 1945 al 1995''. Calënder de Gherdëina 1996, pl. 30.</ref>.
[[File:Prim auto te Gherdëina familia Schmalzl.jpg|miniatura|alt=Christian Delago cun si fëna a man drëta sentà dovia tl prim auto de Gherdëina|Christian Delago cun si fëna a man drëta sentà dovia tl prim auto de Gherdëina]]
== Scric ==
Cristl Delago à ncé scrit poesies y prosa per l Calënder Ladin.
* ''Per la fösta del 1908 a Urtisei''. [https://it.wikisource.org/wiki/Per_la_fosta_del_1908_a_Urtisei Da liejer tlo sun Wikisource.]<ref>''Per la fösta del 1908 a Urtisei''. Calënder de Gherdëina 1912, pl. 56–57</ref>.
* ''Pensieres''. <ref>''Pensieres''. Calënder de Gherdëina 1913, pl. 63–64.</ref>.
* ''Per amor del’oma'', scrit adum cun [[Franz Moroder |Franz Moroder Lenert]]<ref>''Per amor del’oma''. Calënder de Gherdëina 1914, pl. 56–65.</ref>
* ''Geshù Kristo i l fret''<ref>''Geshù Kristo i l fret''. Calënder de Gherdëina 1915, pl. 87–88.</ref>
== Notes ==
<references />
== Bibliografia ==
* [[Ildefons Perathoner]]: ''Parentela Delago''. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 165.
* [[Milia Insam Kostner|Milia Kostner]]: ''Bera Carlo Crepaz da Maidl''. Calënder de Gherdëina 1993, pl. 71 (pultret de Cristl Delago).
* Vinzenz Mussner: ''Bera Vinzenz Mussner sen. conta''. Calënder de Gherdëina 1994, pl. 162 (anedota sun Cristl Delago).
* Elfriede Perathoner, Albert Moroder: ''Hundert Jahre Marktgemeinde Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei. Ein Streifzug.'' Raetia [[Bulsan]] 2007. ISBN 978 8872833018. pl. 122 (foto dla berstot).
* Christian Delago y la fëna cun l guant dala Gherdëina sun la slita. Calënder de Gherdëina 2013, pl. 9 (foto).
== Per savëi de plu sun Cristl Tuene ==
{{Commons|category:Christian Delago|Christian Delago}}
{{DEFAULTSORT:Delago, Christian}}
[[Categoria:Uem]]
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Scritëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Cultura ladina]]
[[Categoria:Ert]]
0ffp38l7j2x2lbnwgusgfxmh92pdd3d
Bengal dl Vest
0
75775
251973
237898
2026-06-19T17:14:10Z
ChiK
9054
/* */
251973
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox stat India
|Inuem = Bengal dl Vest
|Inuem natif = পশ্চিমবঙ্গ (''[[lingaz bengali|bengali]]'')<br>West Bengal (''[[lingaz nglëisc|nglëisc]]'')
|Soget aministratif = [[Stac federei y raions de l'union de l'India#Stac|Stat]]
|Blason = Seal_of_West_Bengal.svg
|Raion = Est
|Capitela = [[Kolkata]]
|Majera zità = [[]]
|Seuraspersa = 88752
|Abitanc = 91276115
|Data abitanc = 2011
|Fundazion = 26 jené 1950
|Cherta = IN-WB.svg
|Descrizion cherta = Posizion de Bengal dl Vest te l'India
|Ann PIB = 2021
|PIB USD = 210 <!--valor te miliarc-->
|PIB INR = 17.13 <!--valor te bilions (mil miliarc)-->
|Foto = {{Photomontage
| photo1a = Howrah bridge betwixt Lights.jpg
| photo2a = Dakshineswar Kali Temple, Dakshineswar, West Bengal, India (2007).jpg
| photo2b = Mahisasuramardini - Chhau Dance - Royal Chhau Academy - Science City - Kolkata 2014-02-13 9131.JPG
| photo3a = HAZARDUARI - PALACE.jpg
| photo3b = DurgaPuja2016 - Durga Idol of Sree Bhumi 03.jpg
| photo4a = Digha Sankarpur 2Arnab.jpg
| photo4b = Royal Bengal Tiger walking down Mangrove Island in Sundarbans 3.jpg
| photo5a = Darjeeling.jpg
| spacing = 2
| align = center
| color_border = white
| color = white
| size = 300
| foot_montage = ''Da sainsom; man ciancia a man drëta:''<br>[[Puent Howrah]]; [[Bal Chhau]] a [[Purulia]]; [[Durga Puja]]; [[Tiger dl Bengal]] tl [[Parch Naziunel Sundarbans]]; [[Darjeeling]] dal [[Happy Valley Tea Estate]]; Spiagia [[Digha]]; [[Palaz Hazarduari]]; [[Tëmpl Dakshineswar Kali]].}}
|rujeneda ufiziela = [[lingaz bengali|bengali]], [[lingaz nglëisc|nglëisc]]
|rujeneda leprò = [[lingaz nepali|nepali]], [[lingaz hindi|hindi]], [[lingaz odia| odia]], [[lingaz punjabi| punjabi]], [[lingaz santali| santali]], [[lingaz telugu| telugu]], [[lingaz urdu| urdu]]
|zona d'orar = [[UTC+05:30]]
|ISO = IN-WB
|Targa = WB
|Plata internet = wb.gov.in
}}'''Bengal dl Vest''' ([[lingaz bengali|bengali]]: পশ্চিমবঙ্গ, ''Poshchim Bongo'', {{IPA-bn|ˈpoʃtʃim ˈbɔŋɡo|pron|LL-Q9610 (ben)-Titodutta-পশ্চিমবঙ্গ.wav}}, [[lingaz nglëisc|nglëisc]]: ''West Bengal'') ie un di [[28 stac de l'India]]. Si capitela y majera zità ie [[Kolkata]]. Tl 2011 ovel na populazion de {{formatnum:91276115}}<ref name="popu">{{cite web|title=Figures at a glance|url=http://www.censusindia.gov.in/2011-prov-results/paper2/data_files/karnataka/3-figure-7.pdf|work=2011 Provisional census data|publisher=Ministry of Home Affairs, Government of India|access-date=17 September 2011|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20111024231951/http://censusindia.gov.in/2011-prov-results/paper2/data_files/karnataka/3-figure-7.pdf|archive-date=24 October 2011}}</ref> sun na spersa de {{formatnum:88752}} km².<br>
Bengal dl Vest cunfina cun.<br>
==Storia==
Bengal dl Vest ie deventà n stat ai 26 jené 1950.
==Geografia==
==Demografia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Bengal dl Vest]]
[[Categoria:Stac federei y raions de l'union de l'India]]
g08637s2w21vqvgm553lrnlpljbheri
Furmescere
0
75881
251959
240545
2026-06-19T15:42:16Z
Moroder
67
251959
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Furmescere''' che vën dal tudësch ''Frühmesser'' ie, sche benefiziat, na istituzion dla [[Dlijia catolica|Dlieja]] stifteda da privac per y prevesc che va n paussa.
Te [[Gherdëina]] fova l furmescere pra la [[Dlieja de Sant'Ana (Urtijëi)|dlieja de Sant'Ana]], stiftà da [[Demëine Mahlknecht]] dit l vedl Pana<ref>[[Ildefons Perathoner]]: ''Dla dliejes y cura d’anes tla cater valedes ladines.'' [[Calënder de Gherdëina]] pl. 68.</ref> y l benefiziat pra la [[Dlieja de San Antone (Urtijëi)|dlieja de San Antone]] a Urtijëi. A santa Cristina fova l furmescere tal Furmescere sota la calonia vedla dla [[dlieja de Santa Cristina]], stiftà bele tl 1411<ref>T. G. ([[Tresl Gruber]]): ''La dlieja da Santa Crestina. Storia y architetura.'' Calënder de Gherdëina 1956, pl. 55.</ref>. Te Sëlva fovel benefiziac bele dal 1736<ref>Fedele Demetz: ''N pue de storia de Sëlva''. Calënder de Gherdëina 1966, pl. 56.</ref>.
''Furmesceres te Gherdëina''
*Ildefons Perathoner: ''Nosc Prevesc, Patri y Munighes''. Calënder de Gherdëina 1951, pl. 25–33.
== Notes ==
<references/>
[[Categoria:Religion|furmescere]]
[[Categoria:Uem|furmescere]]
4w3ba97rzatp8ewfpcxu0d2amfetz5z
Brda
0
75932
251972
113043
2026-06-19T15:56:28Z
EUPBR
13959
251972
wikitext
text/x-wiki
{{gherdëina}}
{{Infobox ruf
|Inuem = Brda
|Inuem natif =
|Inuemes natives =
|Etimologia =
|Stat = {{flag|Polonia}}
|Majera ziteies =
|Funtana = [[Q9308596]]
|Funtana post =
|Funtana coordinedes = {{coord|54|1.9|N|17|4.7|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format-->
|Funtana autëza = <!--metri-->
|Funtana2 =
|Funtana2 post =
|Funtana2 coordinedes =
|Funtana2 autëza =
|Bocia = [[Vistula]]
|Bocia post =
|Bocia coordinedes = {{coord|54|21.8|N|18|57.1|E|display=inline}} <!--mantenì chësc format-->
|Bocia autëza =
|Lunghëza = 217 <!--valor te km-->
|Ciavuel idrografich = 4700 <!--valor te km²-->
|Purteda mesana = 23.65 <!--valor te m³/s-->
|Purteda mascima = <!--valor te m³/s-->
|Purteda minima = <!--valor te m³/s-->
|Foto = Bydgoszcz_Waterfront_2023.jpg
|Descrizion foto =
|Cherta = Brda%20%28rivi%C3%A8re%29.png
}}
'''Brda''' ie n [[ruf]] te la [[Polonia]]. L à na lunghëza de {{formatnum:217}} km y n [[ciavuel idrografich]] de {{formatnum:4700}} km².
==Geografia==
==Storia==
==Referënzes==
<references/>
[[Categoria:Ruf te la Polonia]]
[[Categoria:Ruf te l'Europa]]
cbeygzmrbff11baj3l8s4w3xbynv929
Ëifomes de Gherdëina
0
187648
251969
234483
2026-06-19T15:46:01Z
Moroder
67
251969
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Ëifomes de Gherdëina'''.
L'ëifomes à abù na vita scialdi sfadiëusa te Gherdëina canche les messova jì dlonch ora, dalonc y belau for a pé, ma nce de gran sudesfazion. L fova scialdi rie per ëiles rué per tëmp y ëura pra la fenans che parturiva belau uni an pervia ence dla stleta stredes y d'inviërn suënz per la nëif.
"Per truepa ëiles fova l'ëifoma na figura de referimënt... Cun l'ëifoma pudova ëiles se cunsië n cont de cosses de sessualità,"<ref>[[Ingrid Runggaldier]]: ''Stories dl ëiles tla valedes ladines.'' Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 92.</ref> canche les fova nia sëules, de malaties.
L'ëifomes purtova pona i popesc a batejé suënz l di do che i fova nasciui.
== Danter la primes ==
'''Insam Marianna''', marideda Delago, (* 2 de auril 1804 a Santa Cristina. † 1 de nuëmber 1862)<ref>[[Ildefons Perathoner]]: ''Parentela Delago''. [[Calënder de Gherdëina]] 1975. pl. 166.</ref>.
'''Mariana Senoner''' (1849 - 1893) te Sëlva ta la Poza.
À nce laurà cun la [[Fé zandli te Gherdëina|mazëtes y fat zandli]] y puntines<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''N èrt che ie jit perdù te Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1987. pl. 57.</ref>.
Te Sëlva fova la prima ëifomes che cunescion '''Cristla Senoner''' da Crestan ala fin dl 800 y '''Stina Mussner''' da Rainel, marideda Ploner, (1870-1940).
'''Lisabeta Goller''' da Pedemont, marideda Kostner (Cebla), (1881-1948).
Prima ëifoma da [[Bula]] che à mparà a Viena. La jiva suënz a ciaval. La tlupova plantes cun si fra Giuani per fe unghënc y solbes.
'''Maria Runggaldier''' da Puent, marideda Zorz, (* 3 de auril 1882 † 19 de agost 1951).
Tlameda nce M''aria dl Zorz'' stajova tal Mota a Urtijëi finche si uem ova fat su la cësa Zorz. N iëde ala mussù jì cun la ciaspes sun [[Mont Sëuc]] nchin al Dialer.
'''Stina Kostner''' de Versëura, marideda Obletter, (* 16 de auril 1893 † sa Bula ) dita Stina dai popesc.
L diplom da ëifoma ala giatà a [[Dispruch]] l ann 1920. L'ann 1923 se ala maridà cun Giuani Obletter y ie jita a sté sa Junerëi a Urtijëi.
Datrai univi a la tò cun la roda y ëila messova senté lessu cun na gran tëma.
'''Bianca Pedrai''' (* 15 de auril 1908 a Mori † 27 de auril 1987) da Rorëi.
Ova scumencià l Ann 1940 a Sëlva y jita n pension ai 16 de merz 1973.
'''Clara Schenk''' de Doss, marideda Holzknecht, (* 22 de fauré 1934 † 16 de setëmber 2019).
À scumencià l ann 1955 y fova la seula ëifoma te Santa Cristina. La ie pona deventeda ëifoma "de condotta" te duta Gherdëina.
Ëila ti à judà a 1594 popesc a unì al mond.
'''Dal Prà Brunello''', nasciuda a San Sebastiano - Folgaria ai 20 de jené 1934, à studià a [[Unieja]] y ie unida do maridé te Gherdëina l ann 1957. Ëila ie stata ëifoma te duta Gherdëina.
== Munighes ==
N valguna munighes de Gherdëina à nce fat l stude de ëifoma y laurà sciche ëifomes. Danter chëstes ie: Rainelda Piazza (Sr. Relindis), Irene Piazza (Sr. Eleonora), Levigia Senoner (Sr. Cleofa)<ref>Friedrich Moroder: ''La munighes de Gherdëina che vif y lëura ora per l mont aldidancuei''. Calënder de Gherdëina 1971, pl. 58-62.</ref>.
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Milva Mussner: ''La nasciuda y la mort de n pop. Usanzes, tradizions y cherdënzes da n iëde te nosta valedes ladines.'' Calënder de Gherdëina 1997, pl.137-148.
* Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: ''Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei.'' Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 20-21, 27, 45, 50, 57.
* Ingrid Runggaldier: ''Stories dl ëiles tla valedes ladines.'' Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 92-94.
* Veronika Piazza: ''Inuemes de batëisum te Gherdëina (1606 – 2010)'' Calënder de Gherdëina 2019, pl. 75 (foto de na ëifoma pra l batun).
{{DEFAULTSORT:eifomes}}
[[Categoria:Fëna]]
[[Categoria:Gherdëina]]
bc0ef4qbg2n6m4lumxak4gsb33csfs5
Modulo:String2
828
192200
251974
249850
2026-06-20T01:44:57Z
Uzume
1509
Update from [[d:Special:GoToLinkedPage/enwiki/Q16914835|master]] using [[mw:Synchronizer| #Synchronizer]]
251974
Scribunto
text/plain
require ('strict');
local p = {}
p.trim = function(frame)
return mw.text.trim(frame.args[1] or "")
end
p.sentence = function (frame)
-- {{lc:}} is strip-marker safe, string.lower is not.
frame.args[1] = frame:callParserFunction('lc', frame.args[1])
return p.ucfirst(frame)
end
p.ucfirst = function (frame)
local s = frame.args[1];
if not s or '' == s or s:match ('^%s+$') then -- when <s> is nil, empty, or only whitespace
return s; -- abandon because nothing to do
end
s = mw.text.trim( frame.args[1] or "" )
local s1 = ""
local prefix_patterns_t = { -- sequence of prefix patterns
'^\127[^\127]*UNIQ%-%-%a+%-%x+%-QINU[^\127]*\127', -- stripmarker
'^([%*;:#]+)', -- various list markup
'^(\'\'\'*)', -- bold / italic markup
'^(%b<>)', -- html-like tags because some templates render these
'^(&%a+;)', -- html character entities because some templates render these
'^(&#%d+;)', -- html numeric (decimal) entities because some templates render these
'^(&#x%x+;)', -- html numeric (hexadecimal) entities because some templates render these
'^(%s+)', -- any whitespace characters
'^([%(%)%-%+%?%.%%!~!@%$%^&_={}/`,‘’„“”ʻ|\"\'\\]+)', -- miscellaneous punctuation
}
local prefixes_t = {}; -- list, bold/italic, and html-like markup, & whitespace saved here
local function prefix_strip (s) -- local function to strip prefixes from <s>
for _, pattern in ipairs (prefix_patterns_t) do -- spin through <prefix_patterns_t>
if s:match (pattern) then -- when there is a match
local prefix = s:match (pattern); -- get a copy of the matched prefix
table.insert (prefixes_t, prefix); -- save it
s = s:sub (prefix:len() + 1); -- remove the prefix from <s>
return s, true; -- return <s> without prefix and flag; force restart at top of sequence because misc punct removal can break stripmarker
end
end
return s; -- no prefix found; return <s> with nil flag
end
local prefix_removed; -- flag; boolean true as long as prefix_strip() finds and removes a prefix
repeat -- one by one remove list, bold/italic, html-like markup, whitespace, etc from start of <s>
s, prefix_removed = prefix_strip (s);
until (not prefix_removed); -- until <prefix_removed> is nil
s1 = table.concat (prefixes_t); -- recreate the prefix string for later reattachment
local first_text = mw.ustring.match (s, '^%[%[[^%]]+%]%]'); -- extract wikilink at start of string if present; TODO: this can be string.match()?
local upcased;
if first_text then
if first_text:match ('^%[%[[^|]+|[^%]]+%]%]') then -- if <first_text> is a piped link
upcased = mw.ustring.match (s, '^%[%[[^|]+|%W*(%w)'); -- get first letter character
upcased = mw.ustring.upper (upcased); -- upcase first letter character
s = mw.ustring.gsub (s, '^(%[%[[^|]+|%W*)%w', '%1' .. upcased); -- replace
else -- here when <first_text> is a wikilink but not a piped link
upcased = mw.ustring.match (s, '^%[%[%W*%w'); -- get '[[' and first letter
upcased = mw.ustring.upper (upcased); -- upcase first letter character
s = mw.ustring.gsub (s, '^%[%[%W*%w', upcased); -- replace; no capture needed here
end
elseif s:match ('^%[%S+%s+[^%]]+%]') then -- if <s> is a ext link of some sort; must have label text
upcased = mw.ustring.match (s, '^%[%S+%s+%W*(%w)'); -- get first letter character
upcased = mw.ustring.upper (upcased); -- upcase first letter character
s = mw.ustring.gsub (s, '^(%[%S+%s+%W*)%w', '%1' .. upcased); -- replace
elseif s:match ('^%[%S+%s*%]') then -- if <s> is a ext link without label text; nothing to do
return s1 .. s; -- reattach prefix string (if present) and done
else -- <s> is not a wikilink or ext link; assume plain text
upcased = mw.ustring.match (s, '^%W*%w'); -- get the first letter character
upcased = mw.ustring.upper (upcased); -- upcase first letter character
s = mw.ustring.gsub (s, '^%W*%w', upcased); -- replace; no capture needed here
end
return s1 .. s; -- reattach prefix string (if present) and done
end
p.title = function (frame)
-- http://grammar.yourdictionary.com/capitalization/rules-for-capitalization-in-titles.html
-- recommended by The U.S. Government Printing Office Style Manual:
-- "Capitalize all words in titles of publications and documents,
-- except a, an, the, at, by, for, in, of, on, to, up, and, as, but, or, and nor."
local alwayslower = {['a'] = 1, ['an'] = 1, ['the'] = 1,
['and'] = 1, ['but'] = 1, ['or'] = 1, ['for'] = 1,
['nor'] = 1, ['on'] = 1, ['in'] = 1, ['at'] = 1, ['to'] = 1,
['from'] = 1, ['by'] = 1, ['of'] = 1, ['up'] = 1 }
local res = ''
local s = mw.text.trim( frame.args[1] or "" )
local words = mw.text.split( s, " ")
for i, s in ipairs(words) do
-- {{lc:}} is strip-marker safe, string.lower is not.
s = frame:callParserFunction('lc', s)
if i == 1 or alwayslower[s] ~= 1 then
s = mw.getContentLanguage():ucfirst(s)
end
words[i] = s
end
return table.concat(words, " ")
end
-- findlast finds the last item in a list
-- the first unnamed parameter is the list
-- the second, optional unnamed parameter is the list separator (default = comma space)
-- returns the whole list if separator not found
p.findlast = function(frame)
local s = mw.text.trim( frame.args[1] or "" )
local sep = frame.args[2] or ""
if sep == "" then sep = ", " end
local pattern = ".*" .. sep .. "(.*)"
local a, b, last = s:find(pattern)
if a then
return last
else
return s
end
end
-- stripZeros finds the first number and strips leading zeros (apart from units)
-- e.g "0940" -> "940"; "Year: 0023" -> "Year: 23"; "00.12" -> "0.12"
p.stripZeros = function(frame)
local s = mw.text.trim(frame.args[1] or "")
local n = tonumber( string.match( s, "%d+" ) ) or ""
s = string.gsub( s, "%d+", n, 1 )
return s
end
-- nowiki ensures that a string of text is treated by the MediaWiki software as just a string
-- it takes an unnamed parameter and trims whitespace, then removes any wikicode
p.nowiki = function(frame)
local str = mw.text.trim(frame.args[1] or "")
return mw.text.nowiki(str)
end
-- split splits text at boundaries specified by separator
-- and returns the chunk for the index idx (starting at 1)
-- #invoke:String2 |split |text |separator |index |true/false
-- #invoke:String2 |split |txt=text |sep=separator |idx=index |plain=true/false
-- if plain is false/no/0 then separator is treated as a Lua pattern - defaults to plain=true
p.split = function(frame)
local args = frame.args
if not(args[1] or args.txt) then args = frame:getParent().args end
local txt = args[1] or args.txt or ""
if txt == "" then return nil end
local sep = (args[2] or args.sep or ""):gsub('"', '')
local idx = tonumber(args[3] or args.idx) or 1
local plain = (args[4] or args.plain or "true"):sub(1,1)
plain = (plain ~= "f" and plain ~= "n" and plain ~= "0")
local splittbl = mw.text.split( txt, sep, plain )
if idx < 0 then idx = #splittbl + idx + 1 end
return splittbl[idx]
end
-- val2percent scans through a string, passed as either the first unnamed parameter or |txt=
-- it converts each number it finds into a percentage and returns the resultant string.
p.val2percent = function(frame)
local args = frame.args
if not(args[1] or args.txt) then args = frame:getParent().args end
local txt = mw.text.trim(args[1] or args.txt or "")
if txt == "" then return nil end
local function v2p (x)
x = (tonumber(x) or 0) * 100
if x == math.floor(x) then x = math.floor(x) end
return x .. "%"
end
txt = txt:gsub("%d[%d%.]*", v2p) -- store just the string
return txt
end
-- one2a scans through a string, passed as either the first unnamed parameter or |txt=
-- it converts each occurrence of 'one ' into either 'a ' or 'an ' and returns the resultant string.
p.one2a = function(frame)
local args = frame.args
if not(args[1] or args.txt) then args = frame:getParent().args end
local txt = mw.text.trim(args[1] or args.txt or "")
if txt == "" then return nil end
txt = txt:gsub(" one ", " a "):gsub("^one", "a"):gsub("One ", "A "):gsub("a ([aeiou])", "an %1"):gsub("A ([aeiou])", "An %1")
return txt
end
-- findpagetext returns the position of a piece of text in a page
-- First positional parameter or |text is the search text
-- Optional parameter |title is the page title, defaults to current page
-- Optional parameter |plain is either true for plain search (default) or false for Lua pattern search
-- Optional parameter |nomatch is the return value when no match is found; default is nil
p._findpagetext = function(args)
-- process parameters
local nomatch = args.nomatch or ""
if nomatch == "" then nomatch = nil end
--
local text = mw.text.trim(args[1] or args.text or "")
if text == "" then return nil end
--
local title = args.title or ""
local titleobj
if title == "" then
titleobj = mw.title.getCurrentTitle()
else
titleobj = mw.title.new(title)
end
--
local plain = args.plain or ""
if plain:sub(1, 1) == "f" then plain = false else plain = true end
-- get the page content and look for 'text' - return position or nomatch
local content = titleobj and titleobj:getContent()
return content and mw.ustring.find(content, text, 1, plain) or nomatch
end
p.findpagetext = function(frame)
local args = frame.args
local pargs = frame:getParent().args
for k, v in pairs(pargs) do
args[k] = v
end
if not (args[1] or args.text) then return nil end
-- just the first value
return (p._findpagetext(args))
end
-- returns the decoded url. Inverse of parser function {{urlencode:val|TYPE}}
-- Type is:
-- QUERY decodes + to space (default)
-- PATH does no extra decoding
-- WIKI decodes _ to space
p._urldecode = function(url, type)
url = url or ""
type = (type == "PATH" or type == "WIKI") and type
return mw.uri.decode( url, type )
end
-- {{#invoke:String2|urldecode|url=url|type=type}}
p.urldecode = function(frame)
return mw.uri.decode( frame.args.url, frame.args.type )
end
-- what follows was merged from [[Module:StringFunc]]
-- Argument list helper function, as per [[Module:String]]
function p._getParameters( frame_args, arg_list )
local new_args = {};
local index = 1;
local value;
for i,arg in ipairs( arg_list ) do
value = frame_args[arg]
if value == nil then
value = frame_args[index];
index = index + 1;
end
new_args[arg] = value;
end
return new_args;
end
-- Escape Pattern helper function so that all characters are treated as plain text, as per [[Module:String]]
function p._escapePattern( pattern_str )
return mw.ustring.gsub( pattern_str, "([%(%)%.%%%+%-%*%?%[%^%$%]])", "%%%1" )
end
-- Helper Function to interpret boolean strings, as per [[Module:String]]
function p._getBoolean( boolean_str )
local boolean_value;
if type( boolean_str ) == 'string' then
boolean_str = boolean_str:lower();
if boolean_str == 'false' or boolean_str == 'no' or boolean_str == '0'
or boolean_str == '' then
boolean_value = false;
else
boolean_value = true;
end
elseif type( boolean_str ) == 'boolean' then
boolean_value = boolean_str;
else
error( 'No boolean value found' );
end
return boolean_value
end
--[[
Strip
This function Strips characters from string
Usage:
{{#invoke:String2|strip|source_string|characters_to_strip|plain_flag}}
Parameters
source: The string to strip
chars: The pattern or list of characters to strip from string, replaced with ''
plain: A flag indicating that the chars should be understood as plain text. defaults to true.
Leading and trailing whitespace is also automatically stripped from the string.
]]
function p.strip( frame )
local new_args = p._getParameters( frame.args, {'source', 'chars', 'plain'} )
local source_str = new_args['source'] or ''
local chars = new_args['chars'] or '' or 'characters'
source_str = mw.text.trim(source_str)
if source_str == '' or chars == '' then
return source_str
end
local l_plain = p._getBoolean( new_args['plain'] or true )
if l_plain then
chars = p._escapePattern( chars )
end
local result
result = mw.ustring.gsub(source_str, "["..chars.."]", '')
return result
end
--[[
Match any
Returns the index of the first given pattern to match the input. Patterns must be consecutively numbered.
Returns the empty string if nothing matches for use in {{#if:}}
Usage:
{{#invoke:String2|matchAll|source=123 abc|456|abc}} returns '2'.
Parameters:
source: the string to search
plain: A flag indicating that the patterns should be understood as plain text. defaults to true.
1, 2, 3, ...: the patterns to search for
]]
function p.matchAny(frame)
local source_str = frame.args['source'] or error('The source parameter is mandatory.')
local l_plain = p._getBoolean( frame.args['plain'] or true )
for i = 1, math.huge do
local pattern = frame.args[i]
if not pattern then return '' end
if mw.ustring.find(source_str, pattern, 1, l_plain) then
return tostring(i)
end
end
end
--[[--------------------------< H Y P H E N _ T O _ D A S H >--------------------------------------------------
Converts a hyphen to a dash under certain conditions. The hyphen must separate
like items; unlike items are returned unmodified. These forms are modified:
letter - letter (A - B)
digit - digit (4-5)
digit separator digit - digit separator digit (4.1-4.5 or 4-1-4-5)
letterdigit - letterdigit (A1-A5) (an optional separator between letter and
digit is supported – a.1-a.5 or a-1-a-5)
digitletter - digitletter (5a - 5d) (an optional separator between letter and
digit is supported – 5.a-5.d or 5-a-5-d)
any other forms are returned unmodified.
str may be a comma- or semicolon-separated list
]]
function p.hyphen_to_dash( str, spacing )
if (str == nil or str == '') then
return str
end
local accept
str = mw.text.decode(str, true ) -- replace html entities with their characters; semicolon mucks up the text.split
local out = {}
local list = mw.text.split (str, '%s*[,;]%s*') -- split str at comma or semicolon separators if there are any
for _, item in ipairs (list) do -- for each item in the list
item = mw.text.trim(item) -- trim whitespace
item, accept = item:gsub ('^%(%((.+)%)%)$', '%1')
if accept == 0 and mw.ustring.match (item, '^%w*[%.%-]?%w+%s*[%-–—]%s*%w*[%.%-]?%w+$') then -- if a hyphenated range or has endash or emdash separators
if item:match ('^%a+[%.%-]?%d+%s*%-%s*%a+[%.%-]?%d+$') or -- letterdigit hyphen letterdigit (optional separator between letter and digit)
item:match ('^%d+[%.%-]?%a+%s*%-%s*%d+[%.%-]?%a+$') or -- digitletter hyphen digitletter (optional separator between digit and letter)
item:match ('^%d+[%.%-]%d+%s*%-%s*%d+[%.%-]%d+$') or -- digit separator digit hyphen digit separator digit
item:match ('^%d+%s*%-%s*%d+$') or -- digit hyphen digit
item:match ('^%a+%s*%-%s*%a+$') then -- letter hyphen letter
item = item:gsub ('(%w*[%.%-]?%w+)%s*%-%s*(%w*[%.%-]?%w+)', '%1–%2') -- replace hyphen, remove extraneous space characters
else
item = mw.ustring.gsub (item, '%s*[–—]%s*', '–') -- for endash or emdash separated ranges, replace em with en, remove extraneous whitespace
end
end
table.insert (out, item) -- add the (possibly modified) item to the output table
end
local temp_str = table.concat (out, ',' .. spacing) -- concatenate the output table into a comma separated string
temp_str, accept = temp_str:gsub ('^%(%((.+)%)%)$', '%1') -- remove accept-this-as-written markup when it wraps all of concatenated out
if accept ~= 0 then
temp_str = str:gsub ('^%(%((.+)%)%)$', '%1') -- when global markup removed, return original str; do it this way to suppress boolean second return value
end
return temp_str
end
function p.hyphen2dash( frame )
local str = frame.args[1] or ''
local spacing = frame.args[2] or ' ' -- space is part of the standard separator for normal spacing (but in conjunction with templates r/rp/ran we may need a narrower spacing
return p.hyphen_to_dash(str, spacing)
end
-- Similar to [[Module:String#endswith]]
function p.startswith(frame)
return (frame.args[1]:sub(1, frame.args[2]:len()) == frame.args[2]) and 'yes' or ''
end
-- Implements [[Template:Isnumeric]]
function p.isnumeric(frame)
local s = frame.args[1] or frame:getParent().args[1]
local boolean = (frame.args.boolean or frame:getParent().args.boolean) == 'true'
if type(s) == 'string' and mw.getContentLanguage():parseFormattedNumber( s ) then
return boolean and 1 or s
end
return boolean and 0 or ''
end
-- Checks if a value in a group of numbers is not an interger.
-- Allows usage of an |empty= parameter to allow empty values to be skipped.
function p.isInteger(frame)
local values = frame.args or frame:getParent().args
local allow_empty = frame.args.empty or frame:getParent().args.empty
for _, value in ipairs(values) do
-- Trim spaces
value = value and value:gsub("^%s*(.-)%s*$", "%1")
if value == "" or value == nil then
if not allow_empty then
return false -- Empty values are not allowed
end
else
value = tonumber(value)
if not (type(value) == "number" and value == math.floor(value)) then
return false
end
end
end
return true
end
-- Returns an error found in a string.
function p.getError(frame)
local text = frame.args[1] or frame:getParent().args[1]
local error_message = text:match('(<strong class="error">.-</strong>)')
return error_message or nil
end
return p
ph89g30kzy2uwl0t05s6jtpby1w86b8
Anton Runggaldier
0
192304
251960
251943
2026-06-19T15:42:43Z
Moroder
67
251960
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
{{Infobox artist
|Inuem = Anton Runggaldier
|Auter inuem = Tone da Passua
|Foto = Riesenkarte Jakob Mussner Cristl Wanker Triech Kaspar Kaslatter mit Gemalinnen in Grödner Tracht.jpg
|Descrizion foto = L terzo da man drëta ie Tone da passua, la quarta mpé ie si fëna Lisabeta Lardschneider<ref>Calënder de Gherdëina 1969 pl. 87.</ref>.
|Nasciù/da = [[11 de merz]] [[1856]]
|Mort/a = [[24 de nuvëmber]] [[1928]]
|Suplì/da = Urtijëi
|Educazion =
|Cunesciù/da per =
|Operes cunesciudes =
|Muvimënt =
|Uem/fëna =
|Firma =
}}
[[File:Stondscizri de Urtijëi 1910.jpeg|miniatura|Anton Runggaldier danter i stondscizri de Gherdëina (sentà l segondo da man ciancia).]]
'''Anton Runggaldier''' dit nce '''Tone da Passua Junerëi''', (* [[11 de merz]] [[1856]]; † ai [[24 de nuvëmber]] [[1928]] ), fova n [[scultëur]] a Urtijëi.
Ël à mparà da scultëur pra [[Sepl Moroder|Sepl Moroder da Jumbiërch]]<ref>Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.</ref>.
== Biografia ==
Si loma fova Mariana Stuffer y l pere Benedikt Runggaldier. I fredesc [[Josef Runggaldier|Josef]], nce ël scultëur, August l pere de [[August Runggaldier]] da [[Furdenan]], Rosalia y Johanna.
Ël à maridà Bernardi Madalena l'ann 1883, che ie morta de pert y dopro Lardschneider Elisabeta de Rone da [[Bula]] l ann 1895 che univa da Bula y ti judova te cësa y à abù n dut 18 fions (o vêniel dit 19 ajache i ultimi fova jumblins).
L ann 1887 al fabricà na cësa sa Junerëi cun na gran berstot. Si mut Alfons (1896-1937), l nepot Otto y l fi de Otto Alfons a purtà inant l lëur de scultëur ziplan scialdi crisć.
L mut Alfons fova jit do la [[Pröma Gran Vera|prima gran viera]] a lauré pra la [[ferata de Gherdëina]], ma doche n ulova l spusté tl Piemont, iel jit inant a mparé a ziplé tl berstot de [[Lenèrt|Lenert]].
N si sculé ie stat l scultëur [[Rudolf Moroder |Rudolf Moroder de Lenert]], [[Johann Baptist Moroder|Batista Moroder da Jumbiërch]] Paul Pescosta (1883-1936) y [[Vigil Pescosta]].
Per truepes ani (1897-1911) iel stat cumandant di destudafuech de Urtijëi<ref>[[Amalia Anderlan Obletter|Malia da Cudan]]: ''100 ani de Studafuech de Urtijëi.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 107</ref>.
[[File:Anton Runggaldier Passua Junerëi cumandant di studafuech de Urtijëi.jpeg|miniatura|left|alt=Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi|Anton Runggaldier cumandant di studafuech de Urtijëi]]
== Descendënc ==
Cun la prima fëna Bernardi Madalena al abù 10 fions y cun la segonda Elisabeta Lardschneider 9. I ultimi fova jumblins<ref>[[:File:Anton Runggaldier Passua Junerëi.JPG|Descendënc te na lista de [[Ildefons Perathoner]] Anton Runggaldier Passua Junerëi.]]</ref>.
La prima muta Marianna (1884-1963) ova maridà l moler dl Mëune Basilio Moroder<ref>Elfriede Moroder: ''Cie che savon da cunté de lava Marianna Runggaldier da Passua vëidua Moroder y Pescosta.'' Calënder de Gherdëina 2024, pl. 168-169</ref>.
== Cëla nce ==
* [[Scultëures de Gherdëina]]
* [[Vinzenz Mussner|Vinzenz Mussner dl Scizer]]: ''Desseniadëures tl artejanat de Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1983, pl. 49-59.
== Notes ==
<REFERENCES/>
== Bibliografia ==
* [https://web.archive.org/web/20160316093451/http://lusenberg.com/sculteures/sculteuresdegherdeina.html Vinzenz Mussner: ''Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri'', Calënder de Gherdëina 1981, pl. 113.].
* Ildefons Perathoner: ''La Parantela dla families Runggaldier te Gherdëina''. Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88.
{{DEFAULTSORT: Runggaldier, Anton}}
[[Categoria:Persones de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona ladina]]
[[Categoria:Artist]]
[[Categoria:Scultëures de Gherdëina]]
[[Categoria:Persona de Urtijëi]]
0o3tvy745rtjr6a5uz1jc28s3ac4h1t
Ildefons perathoner
0
192365
251955
2026-06-19T15:37:32Z
Moroder
67
Creata pagina con "{{Gherdëina}} '''Ildefons Perathoner''' da Prasquel, nasciù [[Giuani Perathoner]] y deventà pater Ildephonsus (* [[28 de juni]] a Santa Cristina; [[1903]] [[5 de auril]] [[1979]] a [[Urtijëi]]) ie stat n pater dl orden di capuzineri dal 1927 y n studiëus dla storia dla families de Gherdëina. == Storia == Ël ie jit a studië tl Rediffianum di patri benedetinri a [[Maran]]. La filosofia y teologia al fat a [[Salzburg]] y dopro a [[Dispruch]], y ie pona unì sagra..."
251955
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Ildefons Perathoner''' da Prasquel, nasciù [[Giuani Perathoner]] y deventà pater Ildephonsus (* [[28 de juni]] a Santa Cristina; [[1903]] [[5 de auril]] [[1979]] a [[Urtijëi]]) ie stat n pater dl orden di capuzineri dal 1927 y n studiëus dla storia dla families de Gherdëina.
== Storia ==
Ël ie jit a studië tl Rediffianum di patri benedetinri a [[Maran]]. La filosofia y teologia al fat a [[Salzburg]] y dopro a [[Dispruch]], y ie pona unì sagra ora preve a [[Persenon]] ai 17 de dezëmber dl 1927.
A [[Tluses]], [[Eppan]], [[Sulaneres|Schlanders]] y [[Mals]] iel stat guardian. Ntan la segonda viera al nsenià a fé cone ai studënc de Salem daujin da [[Neustift]].
Canche n l ova giatà mort te majon sun calonia a Urtijëi, ovel l brevier giaurì dan se.
Suplì iel a Bulsan, ulache l fova ultimamënter te cunvënt.
== Scric ==
* ''Cie che nes conta la pergamines da zacan.'' Calënder de Gherdëina 1966 pl. 94-97.
* ''Cie che nes conta la pergamines da zacan.'' Calënder de Gherdëina 1967, pl. 61-63.
* cun F.M. (Friedrich Moroder): ''La Parentela dla families Runggaldier te Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88.
* ''La Pelda de Lourdes a S. Cristina.'' Calënder de Gherdëina 1974, pl. 112-113.
* ''Parënc de P. Freinademetz te Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1975, pl. 54
* ''Pensieres per la festa de S. 'Franzësch.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 84.
* ''Sula piedies de s. Franzësch.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 85-86.
* ''La parentela Mussner.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 177.
* ''Dla dliejes y cura d’anes tla cater valedes ladines.'' Calënder de Gherdëina 1978, pl. 66-75.
* ''La Madona de Weißenstein.'' Calënder de Gherdëina 1978, pl. 99-101.
=== Tofles de parentela ===
* ''Moroder.'' Calënder de Gherdëina 1967 pl. 60.
* ''Runggaldier I.'' Calënder de Gherdëina 1969, pl. 89.
* ''Parentela Rifesser - Riffeser.'' Calënder de Gherdëina 1971, pl. 88.
* ''Parentela Stuflesser.'' Calënder de Gherdëina 1973, pl. 101.
* ''Parentela Delago.'' Calënder de Gherdëina 1975, pl. 165-166.
* ''Parentela Mahlknecht.'' Calënder de Gherdëina 1976, pl. 112 141-143.
* ''Parentela Mussner.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 178-180.
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* C.M. (Cristl Moroder): ''P. Ildefons Perathoner, O.M. Cap.''. Calënder de Gherdëina 1980, pl. 52-53.
{{DEFAULTSORT:}}
[[:Categoria:Persones de Gerdëina]]
[[:Categoria:Santa Cristina]]
bp0sicwb7k5uvzfl9xkh1s310bsvcn0
251957
251955
2026-06-19T15:39:23Z
Moroder
67
Redirect alla pagina [[Ildefons Perathoner]]
251957
wikitext
text/x-wiki
#RINVIA [[Ildefons Perathoner]]
g1ntpr3n1b6czzqvpysamvzzvttjud2
Ildefons Perathoner
0
192366
251956
2026-06-19T15:39:15Z
Moroder
67
Creata pagina con "{{Gherdëina}} '''Ildefons Perathoner''' da Prasquel, nasciù [[Giuani Perathoner]] y deventà pater Ildephonsus (* [[28 de juni]] a Santa Cristina; [[1903]] [[5 de auril]] [[1979]] a [[Urtijëi]]) ie stat n pater dl orden di capuzineri dal 1927 y n studiëus dla storia dla families de Gherdëina. == Storia == Ël ie jit a studië tl Rediffianum di patri benedetinri a [[Maran]]. La filosofia y teologia al fat a [[Salzburg]] y dopro a [[Dispruch]], y ie pona unì sagra..."
251956
wikitext
text/x-wiki
{{Gherdëina}}
'''Ildefons Perathoner''' da Prasquel, nasciù [[Giuani Perathoner]] y deventà pater Ildephonsus (* [[28 de juni]] a Santa Cristina; [[1903]] [[5 de auril]] [[1979]] a [[Urtijëi]]) ie stat n pater dl orden di capuzineri dal 1927 y n studiëus dla storia dla families de Gherdëina.
== Storia ==
Ël ie jit a studië tl Rediffianum di patri benedetinri a [[Maran]]. La filosofia y teologia al fat a [[Salzburg]] y dopro a [[Dispruch]], y ie pona unì sagra ora preve a [[Persenon]] ai 17 de dezëmber dl 1927.
A [[Tluses]], [[Eppan]], [[Sulaneres|Schlanders]] y [[Mals]] iel stat guardian. Ntan la segonda viera al nsenià a fé cone ai studënc de Salem daujin da [[Neustift]].
Canche n l ova giatà mort te majon sun calonia a Urtijëi, ovel l brevier giaurì dan se.
Suplì iel a Bulsan, ulache l fova ultimamënter te cunvënt.
== Scric ==
* ''Cie che nes conta la pergamines da zacan.'' Calënder de Gherdëina 1966 pl. 94-97.
* ''Cie che nes conta la pergamines da zacan.'' Calënder de Gherdëina 1967, pl. 61-63.
* cun F.M. (Friedrich Moroder): ''La Parentela dla families Runggaldier te Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1969, pl. 88.
* ''La Pelda de Lourdes a S. Cristina.'' Calënder de Gherdëina 1974, pl. 112-113.
* ''Parënc de P. Freinademetz te Gherdëina.'' Calënder de Gherdëina 1975, pl. 54
* ''Pensieres per la festa de S. 'Franzësch.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 84.
* ''Sula piedies de s. Franzësch.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 85-86.
* ''La parentela Mussner.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 177.
* ''Dla dliejes y cura d’anes tla cater valedes ladines.'' Calënder de Gherdëina 1978, pl. 66-75.
* ''La Madona de Weißenstein.'' Calënder de Gherdëina 1978, pl. 99-101.
=== Tofles de parentela ===
* ''Moroder.'' Calënder de Gherdëina 1967 pl. 60.
* ''Runggaldier I.'' Calënder de Gherdëina 1969, pl. 89.
* ''Parentela Rifesser - Riffeser.'' Calënder de Gherdëina 1971, pl. 88.
* ''Parentela Stuflesser.'' Calënder de Gherdëina 1973, pl. 101.
* ''Parentela Delago.'' Calënder de Gherdëina 1975, pl. 165-166.
* ''Parentela Mahlknecht.'' Calënder de Gherdëina 1976, pl. 112 141-143.
* ''Parentela Mussner.'' Calënder de Gherdëina 1977, pl. 178-180.
== Notes ==
<references/>
== Bibliografia ==
* C.M. (Cristl Moroder): ''P. Ildefons Perathoner, O.M. Cap.''. Calënder de Gherdëina 1980, pl. 52-53.
{{DEFAULTSORT:}}
[[:Categoria:Persones de Gerdëina]]
[[:Categoria:Santa Cristina]]
bp0sicwb7k5uvzfl9xkh1s310bsvcn0