Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.45.0-wmf.6 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Ciciarada Portal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Augusto De Luca 0 190672 1312430 1290464 2025-06-23T14:31:09Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1312430 wikitext text/x-wiki {{O|date=sginer 2024}} {{LUDUN}} [[Image:Augusto De Luca.jpg|Right|thumb|''Augusto De Luca'' (1986)]] '''Augusto De Luca''' ([[‪Napul‬i]], [[01 07|1 de lüi]] [[1955]]) l'è un artista e futògraf italian.<ref>http://effeproject.blogspot.it/2011/07/augusto-de-luca-la-leggenda-del.html - ''Effeproject''</ref><ref>http://www.ziguline.com/augusto-de-luca-il-fotografo/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160729120244/http://www.ziguline.com/augusto-de-luca-il-fotografo/ |date=2016-07-29 }} - ''Ziguline art magazine''</ref> La sò migliùr prudussión artìstega la cunsìst ind una culessión de ritràt dedicaa a persunagg famus.<ref>http://www.edueda.net/index.php?title=Augusto_De_Luca_-_Ritratti_Famosi - ''The EDUcational Encyclopedia of Digital Arts''</ref> == ‪Liber‬ == * (2000) '''[[:it:Milano senza tempo|Milano senza tempo]]'''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-492-0093-5 * (1986) ''Napoli Mia''.(Centro Il Diaframma / Canon Edizioni Editphoto Srl) * (1987) ''[[:it:Napoli donna|Napoli Donna]]''.(Centro Il Diaframma / Canon Edizioni Editphoto Srl) * (1995) ''[[:it:Trentuno napoletani di fine secolo|Trentuno napoletani di fine secolo]]''. Electa, Naples, ISBN 88-435-5206-6 * (1996) ''[[:it:Roma nostra|Roma Nostra]]''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-7448-705-9 <ref>http://archiviostorico.corriere.it/1997/luglio/06/talento_Luca_svela_inedita_Roma_co_0_9707062749.shtml - ''Corriere della sera''</ref> * (1997) ''[[:it:Napoli grande signora|Napoli grande signora]]''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-7448-775-2 * (1998) ''[[:it:Il Palazzo di Giustizia di Roma|Il Palazzo di giustizia di Roma]]''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-492-0231-1 * (1998) ''[[:it:Firenze frammenti d'anima|Firenze frammenti d'anima]]''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-7448-842-1 * (1999) ''[[:it:Bologna in particolare|Bologna in particolare]]''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-7448-980-0 * (2001) ''[[:it:Torino in controluce|Torino in controluce]]''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-492-0211-3 * (2002) ''[[:it:Tra Milano e Bologna appunti di viaggio|Tra Milano e Bologna appunti di viaggio]]''. Gangemi Editore, Rome, ISBN 978-88-7448-980-0 * (1992) ''Swatch Collectors Book 1''. Editore M. Item&nbsp;— Switzerland, ISBN 88-86079-01-X * (1992) ''Swatch Collectors Book 2''. Editore M. Item&nbsp;— Switzerland, ISBN 88-86079-00-1 == Galerìa == <center><gallery perrow="8" widths="160" heights="160"> Image:Carla Fracci 1991 - Augusto De Luca photographer.jpg|''Carla Fracci'' Image:‪Renato Carosone - fotografia di Augusto De Luca.jpg‬|''Renato Carosone'' Image:‪Lina Wertmuller - foto di Augusto De Luca.jpg‬|''Lina Wertmuller'' Image:‪Renzo Arbore - ritratto fotografico di Augusto De Luca.jpg‬|''Renzo Arbore'' Image:LA3 Roma di Augusto De Luca.jpg|''[[‪Roma‬]]'' Image:LB1 Firenze di Augusto De Luca.jpg|''[[‪Firenz‬]]'' Image:LB3 Firenze di Augusto De Luca.jpg|''[[‪Firenz‬]]'' Image:LA5 Bologna di Augusto De Luca.jpg|''‪[[Bologna‬]]'' </gallery></center> == Riferimént == <references/> == Ligamm de föra == {{commons|Augusto De Luca}} * http://www.hasselblad.com/hoc/photographers/italian-photography.aspx {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140326085604/http://www.hasselblad.com/hoc/photographers/italian-photography.aspx |date=2014-03-26 }} ''Hasselblad'' * http://www.artelabonline.com/articoli/view_article.php?id=5196 ''Artelab'' * http://www.fotoup.net/000Intervista/2789/augusto-de-luca {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111022071011/http://www.fotoup.net/000Intervista/2789/augusto-de-luca |date=2011-10-22 }} ''Witness Journal'' * http://www.polaroidartitaly.it/elgg/pg/profile/AUGUSTODELUCA {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120126101855/http://www.polaroidartitaly.it/elgg/pg/profile/AUGUSTODELUCA |date=2012-01-26 }} ''Polaroid Art Italy'' * http://www.edueda.net/index.php?title=De_Luca_Augusto ''Edueda'' * {{cite web|language=en |title=Augusto De Luca/Photographer Interview |url=https://www.ragazine.cc/augusto-de-luca-photographer-interview/}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->Ragazine Magazine * {{cite web|language=it |title=La fotografia creativa nella Napoli degli anni ’80 |url=https://www.lamletico.it/articoli/la-fotografia-creativa-nella-napoli-degli-anni-80}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->L’Amletico * {{cite web|language=en |title=Augusto De Luca: Photographing Italian Cities |url=https://www.arttrav.com/it/augusto-de-luca/}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->ArtTrav * {{cite web|language=it |title=Da fotografo dei divi a cacciatore di graffiti, una vita piena d’arte |url=https://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2015/08/23/da-fotografo-dei-divi-a-cacciatore-di-graffiti-una-vita-piena-darteNapoli15.html?ref=search}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->la Repubblica * {{cite web|language=en |title=Sculpture and Architecture Series by Augusto De Luca |url=https://archeyes.com/architecture-space-sculpture-augusto-de-luca/}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->ArchEyes | Timeless Architecture * {{cite web|language=de |title=Fotoserie 'Firenze' van Augusto De Luca |url=https://www.photofacts.nl/fotografie/rubriek/fotografen/fotoserie-firenze-van-augusto-de-luca.asp}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->Photofacts * {{cite web|language=it |title=Intervista ad Augusto De Luca |url=https://thepassengertimes.com/2018/03/26/perseverare-intertervista-ad-augusto-de-luca-photography-fotografia/}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->The Passengers Times art * {{cite web|language=en |title=Augusto De Luca |url=https://wevux.com/augusto-de-luca/}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->WeVux * {{cite web|language=es |title=Augusto De Luca captura en sus retratos lo extraordinario de la humanidad |url=https://culturainquieta.com/es/foto/item/20007-augusto-de-luca-captura-en-sus-retratos-lo-extraordinario-de-la-humanidad.html}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->Cultura Inquieta * {{cite web|language=it |title=La fotografia come atto creativo negli scatti di Augusto De Luca |url=http://www.toarchmagazine.it/index.php/2022/11/04/11336-augusto-de-luca/}}<!-- auto-translated from Italian by Module:CS1 translator -->To Arch Magazine [[Categoria:Fotograf italian]] [[Categoria:Nassud in del 1955]] 2yqlscq42hdp8lwpro4l579rzhpnvf3 Ciciarada Utent:CommanderAM 3 201065 1312446 898694 2025-06-23T19:26:57Z Kızıl 46891 La Kızıl l'ha trasformad la pagina "[[Ciciarada Utent:Akarsh Mathur]]" in "[[Ciciarada Utent:CommanderAM]]": Pàgina tramudà an automàtich durant l'arnominament ëd l'utent «[[Special:CentralAuth/Akarsh Mathur|Akarsh Mathur]]» a «[[Special:CentralAuth/CommanderAM|CommanderAM]]» 898694 wikitext text/x-wiki ==Benvegnüü in sü la Wikipedia== Benvegnüü in sü la Wikipedia, l'enciclupedia libra che tücc i pòden jüdà a scriv. -- [[Druvadur:Dragonòt|Dragonòt]] ([[Ciciarada Druvadur:Dragonòt|ciciarade]]) 09:42, 15 Gen 2015 (CET) 5iixfy5ca3vykb30v3wjs5xbzfwbf7q Frecciabianca 0 216681 1312449 1310727 2025-06-24T07:23:59Z Sage Candle 45538 /* Tratt */ 1312449 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{F|grafia=MILCLASS}} {{Torna a|Le Frecce}} [[File:Bologna Centrale E402B Frecciabianca Completo.JPG|thumb|Frecciabianca a Bologna]] '''Frecciabianca''' a l'è 'na categoria de servizzi di treni [[Trenitalia]] che dal 2010 l'ha fiancaa e dal dicember 2011 l'ha sostituii l'[[Eurostar City Italia]]. Anca se in la familia di Frecce el Frecciabianca a l'è minga a volta velocità e l'è, a nivell tariffari e de velocità, intermedi in tra l'AV e in tra i [[InterCity (Italia)|InterCity]]. Del 2016 l'è scominciada la sostituzion del servizzi: in su la dorsal padana l'è sostituii del [[Frecciarossa]], in su l'Adriatica e la Tirrenica Sud del [[Frecciargento]] menter la sort di treni de la Tirrenica Nord l'è ancamò descognossuda. == Material rotabil == I treni doperaa per el servizzi Frecciabianca a hinn: *[[Locomotiva FS E.414|Locomotiv E.414]] cont di carrozz [[Carrozz FS tipo Gran Confort|Gran Confort]] o [[Carrozza FS UIC-Z1|UIC-Z1]] che viaggen a massim 200 km/h *[[Elettrotreno Cisalpino ETR.470]] che 'l viaggia a 200 km/h *[[Elettrotreno FS ETR.460]] che 'l viaggia a 250 km/h == Storia == [[File:Pilota UIC-Z Frecciabianca.jpg|thumb|[[Carrozza pilota]] a Roma]] El progett a l'è nassuu in del 2006 cont l'introduzion de la noeuva categoria Eurostar City che la gh'aveva de sostituì i lign Eurostar in su l'Adriatich e eren faa cont i [[Treno FS ETR.500|ETR 500]], che poeu repellicolaa e modifegaa hinn deventaa i [[Frecciarossa]]. El primm a l'è staa el Milan-Lecce, poeu seguii del Milan-Venezia. Cont el temp han sostituii i treni de la [[ferrovia Adriatica]] e han giontaa anca di stazion che prima eren faa no. In del 2011 a l'è nassuda offizialment la categoria Frecciabianca, pussee regolara e cadenziada respett ai treni precedent. Dal dicember 2012 anca Ancona e Reggio Calabria a hinn quattaa del servizzi. Semper dal 2012 a hinn staa giontaa al servizzi i [[Locomotiva FS E.402B|Locomotiv E.402B]]. In tra el 2015 e 'l 2016 i treni Venezia-Milan-Turin a hinn staa sostituii di Frecciarossa. In l'orari invernal del 2017 in sui ETR.460 a l'è staa disattivaa el [[pendolament]], che l'è restaa attiv in sul 470. == Tratt == I Frecciabianca viaggen domà in sui lign tradizionai ma permetten ai center minga servii de l'AV de 'vègh on servizzi comfortevol e de qualità e hinn in servizzi in sui lign: *Turin/Milan/Venezia - Costa Adriatica *Roma - Grosseto - Campiglia M.ma (-Piombino - Porto - Elba) - Pisa - La Spezia - Genova - Milan/Turin *Roma - Napoli - [[Stazion de Salerno|Salerno Centrala]] - Sapri - Paola - Lamezia T. - Vibo - Rosarno - Gioia Tauro - Villa S.G. - Reggio Calabria *Roma - Falconara M.ma - Pesaro - Rimini - Ravenna *Milan - Genova - Ventimiglia *Palermo - Messina - Catania == Vos corelaa == *[[Frecciarossa]] *[[Frecciargento]] {{Categorie Trenitalia}} [[Categoria:Le Frecce]] [[Categoria:Categorie de servizzi ferroviari Trenitalia]] snjlbaietk47ud9cc8zc5v4d46875w6 Alitalia 0 221796 1312429 1195227 2025-06-23T14:19:20Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1312429 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} [[Archivi:Alitalia Boeing 777-3Q8(ER) EI-WLA departing JFK Airport.jpg|miniatura|Reoplan de l'Alitalia]] L''''Alitalia''' a stada l'è la [[compagnia de bandera]] italiana, fondada in del 1946. Privatizzada in tra el 2008 e 'l 2017, l'ha ricevuu in la soa vita squasi 10 miliard, cont ona perdita per el Stat de 7,5 miliard. In del 2021 l'è sostituida de [[ITA Trasporto Aereo]], che l'ha crompaa i diritt del marchi. == Riferiment == * [https://www.agi.it/fact-checking/alitalia_costi-6297425/news/2019-10-05/ Quanto ci è costata finora Alitalia?] == Ligamm de foeura == * [https://www.alitalia.com/it_it Sitt offizial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171206081018/https://www.alitalia.com/it_it |date=2017-12-06 }} == Varda anca == * [[Ala Littoria]] [[Categoria:Aziende italiane]] 7lm1u5ukfqo6b34xb9qyuu6yh8wr02v Artilieria 0 232701 1312438 1296319 2025-06-23T18:25:11Z Sciking 7100 removed [[Category:Armi de foeugh]]; added [[Category:Artilieria]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1312438 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Royal Artillery Firing 105mm Light Guns MOD 45155621.jpg|thumb|Sbar de artilieria]] L''''artilieria''' inn i armi, soratut de foeugh, che serviven in origin per i [[assedi]] e i combatiment navai, incoeu doperade per colpì oltra del rasg di armi de l'[[infanteria]] e de solet cont di balle pussee grand che poden fà pussee de dagn. Per tradizzion, anca i armi del passad che eren doperade per i midem robe inn ciamade inscì, per esempi i [[catapulte]] o i [[traboch]]. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/artiglieria/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Artilieria nucleara]] *[[Artilieria navala]] *[[Foeugh indiret]] *[[Granada (arma)]] *[[Shrapnel]] *[[Foeugh de saturazzion]] [[Categoria:Artilieria| ]] lw2buzmilae7dwtoy1b0nzxra0683gi Cannon 0 232777 1312439 1296711 2025-06-23T18:25:22Z Sciking 7100 removed [[Category:Armi de foeugh]]; added [[Category:Artilieria]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1312439 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Cannon, Château du Haut-Koenigsbourg, France.jpg|thumb|Un cannon]] El '''cannon''' a l'è un toch d'[[artilieria]] che 'l sbara di balle a tir diret, a diferenza di [[obes]] che sbaren di [[granade]]. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/cannone Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Balla de cannon]] *[[Cannon a rodaja]] *[[Torreta (cannon)]] *[[Cannon d'assalt]] *[[Cannon automategh]] *[[Cannon de carr armad]] [[Categoria:Artilieria]] 8el4cfpq0xz02fefezr1zgx66odkkvz Istruzzion e Formazzion Professional 0 240416 1312431 1290202 2025-06-23T16:15:10Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1312431 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Varda che bel}} [[File:ENAIP - RE 03.jpg|thumb|Un IeFP [[ENAIP]] a [[Resg]]]] L''''Istruzzion e Formazzion Professional''' (''Istruzione e Formazione Professionale'' in italian, breviad ''IeFP'') a l'è un sistema scolastegh professional italian la che competenza, in bas a la [[Costituzzion italiana|Costituzzion]], a l'è in man di [[Region (Italia)|Region]]. A diferenza di [[istitut professional (Italia)|istitut professionai]] de Stat, che cont el so diploma de cinch agn permeten de andà a l'università, el cors di IeFP el dura trii agn e 'l dà una qualifega, con despess la possibilità de fà un quart ann e ciapà un diploma professional de tecnegh, ma i do sistema, del 2017, inn conligad e gh'è una corrispondenza in tra i vari percors, oltra a la possibilità de spostàss in tra el sistema professional e quell di IeFP e vice-versa. De solet, per quei che insegnen in di IeFP valen no i requisit per quei che insegnen in di scoeule statai e i Region dann minga un programa ofizzial de seguì ma domà di obietiv didategh per varie competenze, cont un mont ore minim per ogni competenza. Despess, i IeFP inn fad su de ent locai, consorzi de lavorent o de aziende, ma ghe n'è anca dent di scoeule statai. == Storia == Di forme de istruzzion professional gh'eren in Italia sgiamò del dopo-guerra, in d'un sistema partid de quell scolastegh classegh e reservad domà a l'entrà in del mond del lavorà. Con la lesg costituzzional n. 3/2001 se meten i bas per l'evoluzzion de 'sto sistema, a passà la competenza de l'istruzzion professional ai Region, e in del 2003 la [[reforma Moratti]] la met in pè, 'me sperimentazzion, el sistema di IeFP, che gh'hann in comun con la scoeula un nivell fondamental coltural e donca l'è pu domà un sistema de formazzion professional, ma anca de istruzzion sgeneral. In del 2011 deventen part del sistema scolastegh ordinari e finissen 'me sperimentazzion. == Organizazzion == I IeFP inn de competenza esclusiva di Region, donca el Stat el se limita a meter di Nivei Essenziai de Prestazzion che gh'hann de vesser respetad, ma el met no bech in la gestion. La [[Conferenza Stat-Region]], di voeulte, la se acorda inscì de uniformà el fonzionament di varie part del sistema o de coordenàll con quell del Stat. A ofrì l'istruzzion e formazzion professional inn do entità: #I istituzzion formative acreditade, in via ordenaria, ciamada anca ''integral'', quei che prima eren ciamad de solet ''Center de Formazzion Professional'' #I Istitut Professionai de Stat, in via sussidiaria In d'una quaj Region i Istitut professionai poden, d'intesa cont i istituzzion, relassà la qualifega professionala per i so student che passen el terz ann, in quella che la se ciama oferta integrativa. L'esam che 'l da la qualifega el val per el nivell europee EQF-3, menter quell de diploma el val 'me EQF-4, compagn del diploma de matura nazzional. El decret del 11 de november 2011 el stabiliss un standard nazzional con 22 qualifeghe de trii agn e 21 diploma de quater agn. In del 2019 la Conferenza Stat-Region l'ha aprovad el noeuv repertori con di qualifeghe e diploma professionai pussee e un conligament diferent cont i Istitut Professionai de Stat, che però el gh'ha de vesser aplicad ancamò de tute i Region. === Competenze === I competenze de bas che se imprenden in del sistema IeFP de trii ann inn: #Competenze alfabeteghe fonzionai - comunicazzion: revarden el doperà del lenguagg, parlad e figurad, per l'espression #Competenza lenguistega: la revarda el doperà una lengua foresta per fàss capì, cont el nivell europee A2 minim #Competenze matematege, scentifeghe e tecnologeghe: revarden la matematega, de solet limitada ai equazzion de prim grad, al pian cartesian e a di element de probabilità, e la comprension de la realtà a travers de la scenza #Competenze storegh-geografegh-giuridegh e economeghe: se studien i bas de la storia, del dirit e de la ricerca del lavorà #Competenza digital: la revarda i fondament del doperà un computer in manera segura #Competenze de citadinanza: revarden el cognosser de la lesg, del fonzionament di istituzzion e anca i bas de la deontologia professional Per el quart ann, inveci, i competenze se slarghen: #In del camp alfabetegh fonzional, se sgionten i gergh tecnegh, i normative in sul dirit d'autor e in su la privacy #In del camp lenguistegh, la se sgionta la micro-lengua professional, inscì de pontà al nivell europee B1 #In del camp matemategh, scentifegh e tecnologegh, se meten dent anca i competenze scentifeghe che poden servì per l'inovazzion del setor de lavorà #In del camp storegh-geografegh-giuridegh e economeghe, indova che se imprenden i modej de economia e de lavorà #In del camp digital, se sgionta el doperà de software per fà pussee bon el lavorà, i concet de red informatega e anca i concet de lesg e dirit digitai #In del camp de citadinanza, se imprenden anca i problema sociai ligad al setor de lavorà e 'l dirit de lavorà, i contrat e inscì via L'aplicazzion efetiva de 'sti competenze la cambia de Region a Region, inscì i ore minime e massime de dedicà a ogni competenza e anca comè se afronten i materie che gh'è dent. Se sgionten poeu i competenze tecneghe e tecnologeghe che gh'è de besogn per fà el mester che se imprend. == Per Region == === Abruzz === In [[Abruzz]] i IeFP fann su circa el 8% del sistema scolastegh, con la qualifega che la po vesser dada sia di ent acreditad de la Region che di Istitut professionai in oferta integrativa e 'l diploma che l'è inveci riservad ai ent acreditad in via ordenaria. La programazzion l'è overa de la Region, sentid l'Ofizzi Scolastegh Regional, cont un tavol de do dirigent regionai e cinch dirigent scolastegh nomnad. Poden entrà in del sistema domà i sgioven con men de sedes agn quand che fann domanda. === Basilicada === In [[Basilicada]] el sistema a l'è in man ai istitut professionai de Stat che fann oferta integrativa, cont i docent classegh dad de la scoeula e quei de lavorà dad de 'n agenzia de la Region. El quart ann a l'è in la lesg, ma l'è stad no aplicad ancamò. === Provincia autonoma de Bolzan === In la [[Provincia autonoma de Bolzan]] la formazzion professional (in todesch ''Berufs- und Fachschulen'') la permet de fà, oltra ai classegh cors de 3 o 4 agn, anca 'n aprendistad fina a quater agn e gh'è anca di cors de 2+2 agn, oltra a 'na quaj scoeula che la gh'ha el quint ann, che 'l permet la matura. In la provincia gh'è 29 ent de formazzion recognossud e inn partid in 19 percors formativ. A gh'è no la possibilità de ciapà un diploma o una qualifega IeFP de la scoeula de Stat, e 'l 25% di sgioven lilinscì, cont i dacc del 2017, el va in 'sti scoeule, vist che per la component todesca de la popolazzion a gh'è pu i Istitut professionai de Stat ma domà [[Licee in Italia|Licee]] e Istitut tecnegh, e donca l'unega opzzion professional a l'è quella provincial, partida in d'una formazzion professionala e 'n aprendistad. I scoeule professionai inn de proprietà publega, donca inn finanziade diretament de la provincia. === Calabria === In [[Calabria]] el sistema IeFP a l'è partid in tra oferta integral dada di entità recognossude de la Region, che dann acess anca al quart ann, e in tra quella integrativa di Istitut professionai. In di agn scolastegh 2014/15, 2015/16 e 2016/17, per via del calà di daner, hann no fad partì i cors del prim ann, menter in di agn dopo inn stad boni de fà partì un quaj cors. I docent gh'hann de vesser abilitad e 'l cost per ann medi per student a l'è de 7'500€. === Campania === In teoria in [[Campania]] a gh'è l'oferta integral de 1 o 3 agn e quella integrativa de 3 agn, ma fina al 2017 l'era disponibel domà quella integrativa. Domà de l'ann scolastegh 2017/2018 a l'è possibel dervì 'sti cors in regim integral, cont i prime iscrizzion verte per l'ann scolastegh 2018/2019, ma gh'è nissun dacc in sui ativazzion efetive e in su la frequentazzion. === Emilia-Romagna === In [[Emilia-Romagna]] i percors IeFP vann adree ai necessità lavorative di varie province e se fa el prim ann in d'un istitut professional e i alter du in d'un ent de formazzion. De l'ann scolastegh 2016/2017 a l'è partida la sperimentazzion del quart ann. Gh'è sia oferta integrativa che integral, anca se domà del segond ann, e 'l quart per adess se po fà domà in d'un ent de formazzion integral. Circa el 18% di sgioven a l'è in del sistema, cont el 5% in l'oferta integral e 'l rest in quella integrativa. === Friul-Venezzia Giulia === In [[Friul-Venezzia Giulia]] a gh'è la formazzion integral, integrativa e sussidiaria, con circa el 12% di student in di IeFP, squasi tucc in l'oferta formativa e no in di Istitut professionai de Stat. Programad de la Region in acord cont i ent formativ, per adess el gh'è no el quart ann. === Lazzi === In del [[Lazzi]] gh'è l'oferta integral e integrativa, cont el quart ann che l'è dad domà de quella integral. Circa el 8% di student inn in del sistema IeFP, cont el 55% in la formazzion e 'l 45% in l'istruzzion. Hann tacad a sperimentà sgiamò de l'ann scolastegh 2002/2003, quand che la reforma Moratti a l'era in discussion, e in tra el 2007 e 'l 2015 gh'è stada anca una sperimentazzion de cors de du agn. Del 2015 tucc i cors duren almen 3 agn, che deventen quater se gh'è no un cors equivalent in di Istitut professionai de Stat. === Liguria === In [[Liguria]] i diploma di IeFP inn regolad de 'n repertori regional del 2019 e poden vesser dad di ent acreditad, in regim ordinari, o di istitut professionai, in regim sussidiari, cont el quart ann che 'l po vesser fad domà in d'un ent integral. Gh'è anca el sistema dual che, a travers de 'n aprendistad rinforzad, el permet de ciapà el diploma professional. Circa el 10% di student l'è in del sistema, ma domà circa el 4% l'è propi dent di IeFP. === Lombardia === In [[Lombardia]] i IeFP formen circa 13'000 student ogni ann e gh'è el stage obligatori del 2010. Dopo del quart ann o cont el diploma de matura se po ciapà el ''certifegad IFTS'', cont un cors de un ann, che 'l recognoss un nivell pussee volt de competenza rispet al diploma de bas. Opura, se po andà in di Istitut Tecnegh Superior, per un cors pussee prategh de du agn. Circa el 17% di student a l'è in del sistema, cont el 14% che l'è propi in di IeFP e 'l rest in l'oferta integrativa. Se poden ciapà 26 qualifeghe e 29 diploma. I qualifeghe de trii agn inn: {{div col}} *Operator agricol *Operator di servizzi del vender *Operator del reparà di veicoi a motor *Operator di sistema e di servizzi logistegh *Operator del stà ben *Operator del legn *Operator del mar e di aque interne *Operator de la restorazzion *Operator del vestì e di prodot tessil de la cà *Operator di calzadure *Operator edil *Operator eletregh *Operator di gestion di aque e del resanament ambiental *Operator grafegh *Operator informategh *Operator di lavorazzion del tessil *Operazzion de pelletaria *Operator di produzzion chimeghe *Operator di servizzi de impresa *Operator di servizzi de promozzion e regojenza *Operator termo-idraulegh *Operator de lavorazzion di material lapidee *Operator de lavorazzion de metaj de luss *Operator mecanegh *Operator de montagg e manutenzion di imbarcazzion *Operator de produzzion del mangià {{div col end}} Menter i diploma de quater inn: {{div col}} *Tecnegh agricol *Tecnegh de animazzion turistegh-sportiva e del temp liber *Tecnegh de automazzion industrial *Tecnegh comercial del vender *Tecnegh di servizzi impresa *Tecnegh di servizzi logistegh *Tecnegh di tratament estetich *Tecnegh del legn *Tecnegh del vestì e di prodot tessil de la cà *Tecnegh de la perucaria *Tecnegh del modellà e del fabregà digital *Tecnegh de lavorazzion di material lapidee *Tecnegh del lavorà del ferr e di metall no de luss *Tecnegh di lavorazzion del tessil *Tecnegh de cusina *Tecnegh de sala-bar *Tecnegh edil *Tecnegh eletrigh *Tecnegh di font energeteghe renoeuvabil *Tecnegh grafegh *Tecnegh di impant del spetacol *Tecnegh di impiant termegh *Tecnegh informategh *Tecnegh del lavorà de l'or, di metaj de luss o roba inscì *Tecnegh del lavorà de pelletaria *Tecnegh de produzzion del mangià *Tecnegh de programazzion e gestion de impiant de produzzion *Tecnegh de promozzion turistega *Tecnegh del reparà di veicoi a motor {{div col end}} La Region l'è stada la prima a meter in pè el sistema ''SIUF'', che 'l met in correlazzion i diploma e i qualifeghe professionai cont i besogn del mercad del lavorà. A gh'è 'n bon des'centrament de la soa ministrazzion, cont i province che 'l programen e che ciapen part a 'na tavola de governo insema ai comun, ai comunità montane e a Unioncamere de la Lombardia. El finanziament, del 2008, a l'è capitari, cont una quota ("dota") pagada per alev, con la fin de la programazzion rigida di province e 'l rispet de la domanda di alev, oltra a quella di besogn di province. I vari istitut fann part de 'n sistema informategh che 'l permet de controllà in temp real la disponibilità di post e i so finanziament. La dota a l'è pagada a tucc i student de la Region e anca ai minor che inn afidad a una familia lombarda, e anca ai forester che gh'hann no la licenza media, se autorizad de la soa scoeula. Poden no ciapà la dota quei che gh'hann sgiamò una qualifega o una dota e la prima dota la po vesser dada domà a quei che gh'hann men de 18 agn a l'iscrizzion. Inn no ametud i percors dobi, donca ogni cors el gh'ha de relassà domà un diploma. === Marche === In di [[Marche]] gh'è l'oferta integral, che l'è frequentada apena del 6% di student del sistema IeFP, e quella integrativa, che la gh'ha dent el rest. I percors doperen anca el sistema dual. I band de la Region inn indirizad inscì de favorì l'oferta scolastega sora quella di center de formazzion. === Molis === In [[Molis]] gh'è sia l'oferta integral che quella integrativa: la pupart di student del sistema IeFP, circa 3/4, a l'è in del sistema integrativ, menter el rest, circa el 3% di student de la Region, l'è in l'oferta integral. === Ombria === In [[Ombria]] gh'è l'oferta integral e integrativa: i IeFP integral quaten propi poch di student de la Region, circa el 3%, menter in total, a cuntà anca i professionai de Stat, inn el 17% di student. La lesg regional la gh'ha dent anca el quart ann, ma gh'hann no di cors ativad. === Piemont === In [[Piemont]] gh'è 22 qualifeghe de trè agn e 21 diploma de quater, 'me de indicazzion nazzional. El sistema el gh'ha dent sia oferta integral che integrativa che sussidiaria, cont el quart ann che 'l se po fà domà in di ent interai. Gh'è no di percors in man de Region, Province o Comun. === Sardegna === In [[Sardegna]] el setor di IeFP a l'è no desvilupad fiss e poch men del 3% di sgioven el scerniss una scoeula del gener, che l'è oferta domà in del sistema ordenari, che 'l permet el quart ann, e in quell integrativ, che representen la pupart di student IeFP de la Region. El programa l'è regolad de 'n tavol paritetich in tra la Region e l'Ofizzi Scolastegh Regional, menter prima gh'era dent anca i representant del mond del lavorà. === Sicilia === In [[Sicilia]] a dà l'istruzzion professional inn sia di istituzzion aposta che i CPIA, o ben i scoeule per i adult, e a partì del 2020 inn recognossud de bona qualità, in tra i pussee che gh'è in Italia e sora de quei di alter region de la [[Bassitalia]], e in del 2019 gh'eren circa 14'000 iscrit ogni ann in età de oblegh scolastegh, intorna al 20% di student. In la Region gh'è sia percors integrai che integrativ che sussidiari e, foeura che per l'oferta integrativa, tucc poden menà al quart ann. In del modell sussidiari i docent vegnen domà di scoeule e no di ent de formazzion. === Sardegna === In [[Sardegna]] el percors a l'è pagad per intregh de la Region, con dent anca i spostament del student, i liber, i strument e i sistema informategh. Cont el sistema ordinari gh'è domà i qualifeghe de trii agn, poeu se po tornà in del sistema scolastegh statal senza problema, ma gh'è in via sperimental el cors per el diploma de quater agn, che incoeu el gh'ha 18 cors per cinch setor professionai. === Provincia autonoma de Trent === In la [[provincia autonoma de Trent]] el sistema l'è considerad de pari nivell rispet ai scoeule statai e l'è partid in 3 setor, 12 adresse, 10 articolazzion e 15 opzzion, che dann 27 qualifeghe e 29 diploma. A l'è poeu possibel, cont un esam, passà a la scoeula de Stat per dà la matura. Domà di entità provinciai, publeghe o paritarie, poden dà el servizzi IeFP, donca gh'è no di scoeule de Stat, e i docent o inn di dependent de la Provincia o inn dependent di scoeule paritarie, con contrat colletiv provincial. Inn circa el 30% del sistema, desgià che in tuta la provincia intrega gh'è domà un Istitut Professional de Stat a Roveree, de profession sanitarie. === Toscana === In [[Toscana]] i ent acreditad de la Region e i Istitut Professionai poden fà i cors de trii agn, menter i ent acreditad poden anca fà di cors pussee de du agn reservad a quei che hann sgiamò finid la scoeula de l'oblegh. Domà i Istitut Professionai poden fà, inveci, el quart ann per otegnì el diploma professional. I midem istitut poden lavorà inscì che i so student poden ciapàss una qualifega professional cont el so studi. === Vall d'Aosta === In [[Vall d'Aosta]] gh'è cinch ent autorizad, che inn el CNOS FAP, la Fondazzion per la formazzion professional turistega, SCRL, Istitut Agricol Regional e l'ITPR Corrado Gex. Del 2015, a l'è in pè el sistema dual, indova che el 40% del programa l'è fad in sul lavorà e de l'ann scolastegh 2020/2021 l'è partida la sperimentazzion del quart ann, in tecnegh de la perucheria e in tecnegh di tratament de bellezza. === Veneto === In [[Veneto]] a gh'è 410 center de formazzion acreditad e 25 istitut professionai che fann servizzi complementar. I IeFP, insema ai istitut professionai, fann su el 21% del sistema scolastegh de la Region. Sia i scoeule che fann IeFP in via ordenaria che in via complementar poden havégh el quart ann. El programa l'è scernid de 'n tavol in tra la Region e i representant di lavorator e di ent formativ. == Resultad e problema == Segond varie analisi el fà su di IeFP l'è stad bon de sbassà la despersion scolastega e, di voeulte, a fà tornà di sgiovin in del sistema scolastegh ordinari, dopo de havé fornid el so percors dent di Istitut de Formazzion, e l'è stad anca bon de volzà l'ocupazzion. De 'n oltra banda, però, l'è stada mostrada 'na gran diferenza a nivell regional, con Region compagne de la [[Lombardia]] che gh'hann anca el quint ann che 'l permet de andà in di ITS e altre che inn stade nanca bone de fà partì i cors ordinari de trii agn. In general, el par propi che in l'[[Altitalia]] 'sti cors sibien stad boni de conligàss al mond del lavorà, menter in [[Bassitalia]] vann inanz cont el sostegn di istituzzion scolasteghe. Anca a nivell de cost standard, a ghe n'è no de ben definid, donca el capita che ghe sia di Region che i finanzien trop poch, perchè gh'è no un nivell ben acetad de giust finanziament. == Riferiment == *[https://www.cnos-fap.it/sites/default/files/pubblicazioni/Dossier%20IeFP.pdf Dossier IeFP] *[https://miur.gov.it/istruzione-e-formazione-professionale Istruzione e formazione professionale - MIUR.it] *[https://www.enaipimpresasociale.it/i-corsi-triennali-di-istruzione-e-formazione-professionale-iefp/ Enaip] *[https://www.dopolaterzamedia.provincia.cremona.it/it-it/istruzione-e-formazione-professionale-iefp/guida/53 Dopo la Terza Media] *[https://www.regione.lombardia.it/wps/portal/istituzionale/HP/formazioneprofessionale/iefp-cos-e Istruzione e Formazione Professionale - Regione Lombardia] *[https://usr.istruzione.lombardia.gov.it/istruzione/iefp/norme-di-riferimento/ Norme di riferimento - USR Lombardia] *[https://usr.istruzione.lombardia.gov.it/istruzione/iefp/ IEFP - USR Lombardia] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20220324114622/https://usr.istruzione.lombardia.gov.it/istruzione/iefp/ |date=2022-03-24 }} *[https://formazionelavoro.regione.emilia-romagna.it/iefp Istruzione e Formazione Professionale - Regione Emilia-Romagna] *[https://www.vivoscuola.it/Schede-informative/Istruzione-e-Formazione-Professionale-IeFP IeFP - Provincia autonoma di Trento] *[https://www.regione.piemonte.it/web/temi/istruzione-formazione-lavoro/formazione-professionale/opportunita-formative/istituti-professionali-lofferta-sussidiaria-integrativa Istituti professionali: l'offerta sussidiaria integrativa - Regione Piemonte] *[https://www.ires.piemonte.it/pubblicazioni_ires/RapportoIstruzioneFP_Piemonte2021.pdf RAPPORTO ISTRUZIONE E FORMAZIONE PROFESSIONALE Piemonte 2021] *[https://www.regione.lombardia.it/wps/wcm/connect/1027b03b-d43d-4a77-a207-79ddc51fd216/Accordo+18+dicembre+2019+Conferenza+Stato-Regioni.pdf?MOD=AJPERES&CACHEID=ROOTWORKSPACE-1027b03b-d43d-4a77-a207-79ddc51fd216-nayMnVQ Acord del 18 de dicember 2019 in tra la Conferenza Stat-Region] *[https://istruzioneveneto.gov.it/istruzione/iefp/ IeFP - USR Veneto] *[https://www.tuttitalia.it/veneto/36-scuole/istituto-professionale-iefp-complementare/ Veneto - Istituti Professionali IeFP complementari] *[https://www.regione.veneto.it/web/lavoro/accreditamento-FORMAZIONE Accreditamento per la formazione - Regione del Veneto] *[https://istruzioneveneto.gov.it/wp-content/uploads/2020/08/seminario-26-agosto-2020-nb.pdf Il nuovo Repertorio delle qualifiche e dei diplomi professionali della Istruzione e Formazione Professionale: recepimento attuazione in Veneto] *[https://usr.istruzione.lombardia.gov.it/istruzione/iefp/repertorio-2019/ Repertorio 2019 - USR Lombardia] *[https://www.regione.toscana.it/istruzione-e-formazione-professionale-iefp IeFP Toscana] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220527071059/https://www.regione.toscana.it/istruzione-e-formazione-professionale-iefp |date=2022-05-27 }} *[https://www.provincia.bz.it/formazione-lingue/orientamento-scolastico-universitario-professionale/istruzione-formazione-professionale.asp IeFP Bolzano] *[http://www.formazione.sardegna.it/iefp-percorsi-triennali-di-istruzione-e-formazione-professionale-dopo-la-terza-media.html IeFP | Percorsi triennali di Istruzione e Formazione Professionale dopo la terza media.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220706010553/http://www.formazione.sardegna.it/iefp-percorsi-triennali-di-istruzione-e-formazione-professionale-dopo-la-terza-media.html |date=2022-07-06 }} *[https://www.regione.sardegna.it/j/v/2568?s=431754&v=2&c=3695&t=1 Formazione professionale-Iefp, 18 corsi per 5 figure professionali. Assessore Zedda: "Regione punto di riferimento nella formazione"] *[https://lavoro.regione.vda.it/cittadini/formazione/formazione-iefp Formazione IeFP - Valle d'Aosta] *[https://www.cnos-fap.it/sites/default/files/pubblicazioni/la_iefp_nelle_regioni-quaderno_9-tra_consolidamento_e_stasi.pdf Quaderni IeFP] *[http://pti.regione.sicilia.it/portal/page/portal/PIR_PORTALE/PIR_ArchivioLaRegioneInforma/PIR_2020/PIR_Aprile/PIR_Iefprecuperatiiritardilagallasiamoquarti FORMAZIONE PROFESSIONALE - IEFP, RECUPERATI I RITARDI. LAGALLA: "SIAMO QUARTI"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230331003547/http://pti.regione.sicilia.it/portal/page/portal/PIR_PORTALE/PIR_ArchivioLaRegioneInforma/PIR_2020/PIR_Aprile/PIR_Iefprecuperatiiritardilagallasiamoquarti |date=2023-03-31 }} == Vos corelade == *[[Scoeula professional]] *[[Istitut professional (Italia)]] [[Categoria:Istruzzion in Italia]] rsoipepza121uof7rs404ityk0o6bid Blindad de straport trupe 0 249686 1312435 1158908 2025-06-23T18:14:07Z Sciking 7100 1312435 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Patria AMV XA-361 AMOS Kokonaisturvallisuus 2015 02.JPG|thumb|Un APC [[Patria AMV]] finlandes cont un [[Morter (arma)|morter]] sora]] Un '''blindad de straport trupe''' (in ingles ''Armoured Personnel Carrier'', breviad ''APC'') a l'è un mez militar con la corazza che 'l serviss a menà l'[[infanteria]] vers el camp de bataja, a dàgh anca un minim de protezzion, ativa - despess cont una mitraliadora o 'n cannon piscinin - e passiva, con la blindatura. In bas al [[tratad in sui forze armade convenzionai in Europa]], un blindad de straport trupe a l'è "un veicol blindad del combater che l'è pensad e fad per straportà una squadra de infanteria e che l'è armad, de regola, cont un'arma de men de 20 ghei de caliber". A l'è de partì de 'n [[veicol del combater de l'infanteria]], che l'è pussee blindad e armad, vist che l'è pensad per dàgh propi suport ai omen in bataja. I infant che vann in su 'n APC inn part de l'[[infanteria mecanizada]]. Despess inn anfibi e doperad anca in servizzi de [[ambulanza]], in del cas a inn protesgiud de la [[convenzion de Ginevra]]. == Riferiment == *[https://www.osce.org/library/14087 Treaty on Conventional Armed Forces in Europe] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Blindad linsger de l'infanteria]] *[[Mez special de la polizzia]] *[[Veicol blindad del combater]] *[[Veicol de sigurezza interna]] [[Categoria:Mez militar]] 61432fcq07f3ltt164bolcq67gfwz28 Laacher See 0 264178 1312432 1297400 2025-06-23T16:31:40Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1312432 wikitext text/x-wiki {{O|date=sginer 2024}} {{NOLMIL}}{{SBOZZNOL}} [[File:Laacher See vom Lydiaturm in Daemmerung.jpg|thumb|El lagh]] El '''Laacher See''' a l'è un lagh de la region volcanega de l'Eifel, aproeuv a la cità de [[Andernach]] (8&nbsp;km), de [[Bonn]] (37&nbsp;km) e de [[Coblenza]] (24&nbsp;km). El s'è formad in d'una [[caldera (volcan)|caldera]], l'è de forma oval e, con circa 3,3&nbsp;km², a l'è el lagh pussee grand de la [[Renània-Palatinàto|Renania-Palatinad]]. El darrer fogolar de l'ex "volcan Laacher" el se troeuva circa in del 10&nbsp;930 a.C. In sui so sponde gh'è la Badia de Santa Maria. == Riferiment == *[https://www.eifel.info/en/a-laacher-see Eifel.info] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230616150921/https://www.eifel.info/en/a-laacher-see |date=2023-06-16 }} == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Lagh de la Germania]] [[Categoria:Volcan]] nwwlhfm8ym0drdj0flmeioq55ign51p MediaWiki:GrowthExperimentsSuggestedEdits.json 8 270408 1312433 1278299 2025-06-23T16:43:29Z Maintenance script 14867 Adding version data 1312433 json application/json { "$version": "1.0.0", "GEInfoboxTemplates": [], "copyedit": { "disabled": false, "templates": [ "Grafia da netà" ], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "expand": { "disabled": false, "templates": [ "Sbozz", "Sbozz sezion" ], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "image_recommendation": { "disabled": false, "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "", "maxTasksPerDay": 25, "templates": [] }, "link_recommendation": { "disabled": false, "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "", "maximumLinksToShowPerTask": 3, "excludedSections": [ "bibliografi", "bibliografia", "bibliograféa", "bibliografìa", "bibliugrafia", "bibliugrafìa", "bibliugrafía", "biografia", "biografìa", "external links", "lan referenza", "literadüra", "note", "nòt", "nòte", "nòti", "refenzi", "references", "referens", "referense", "referenz", "referenzi", "referimencc", "referiment", "referimèncc", "referènse", "riferimencc", "riferiment", "riferiments", "riferimèncc", "riferimènt", "stòria" ], "maxTasksPerDay": 25, "underlinkedWeight": 0.5, "minimumLinkScore": 0.6, "maximumEditsTaskIsAvailable": "no" }, "links": { "disabled": false, "templates": [], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "references": { "disabled": false, "templates": [], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "section_image_recommendation": { "disabled": false, "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "", "maxTasksPerDay": 25 }, "update": { "disabled": false, "templates": [], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" } } 5pfoam6y8ms6wswg7r9m7apghmgctlc 1312434 1312433 2025-06-23T17:08:31Z Maintenance script 14867 Migrating data to new format 1312434 json application/json { "$version": "2.0.0", "GEInfoboxTemplates": [], "copyedit": { "disabled": false, "templates": [ "Grafia da netà" ], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "expand": { "disabled": false, "templates": [ "Sbozz", "Sbozz sezion" ], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "image_recommendation": { "disabled": false, "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "", "maxTasksPerDay": 25, "templates": [] }, "link_recommendation": { "disabled": false, "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "", "maximumLinksToShowPerTask": 3, "excludedSections": [ "bibliografi", "bibliografia", "bibliograféa", "bibliografìa", "bibliugrafia", "bibliugrafìa", "bibliugrafía", "biografia", "biografìa", "external links", "lan referenza", "literadüra", "note", "nòt", "nòte", "nòti", "refenzi", "references", "referens", "referense", "referenz", "referenzi", "referimencc", "referiment", "referimèncc", "referènse", "riferimencc", "riferiment", "riferiments", "riferimèncc", "riferimènt", "stòria" ], "maxTasksPerDay": 25, "underlinkedWeight": 0.5, "minimumLinkScore": 0.6, "maximumEditsTaskIsAvailable": "no" }, "links": { "disabled": false, "templates": [], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "references": { "disabled": false, "templates": [], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" }, "section_image_recommendation": { "disabled": false, "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "", "maxTasksPerDay": 25 }, "update": { "disabled": false, "templates": [], "excludedTemplates": [], "excludedCategories": [], "learnmore": "" } } 4ftertc6a654l53w6zbo4w4kf8tgt0s Deposizzion de la Cros (Tintoret) 0 273868 1312442 1307895 2025-06-23T18:38:38Z Gsimonov 47959 1312442 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Tintoretto — Deposition (Accademia).jpg|thumb|El quader]] La '''Deposizzion de la Cros''' a l'è un quader del [[Tintoret]] fad in origin per la [[gesa de Santa Maria de l'Umiltà (Venezzia)|gesa de Santa Maria de l'Umiltà]] a [[Venezzia]], in principi 'me pala d'altar e poeu spostada a lat. Quand che 'l Napoleon gh'ha dad al demani la gesa cont i so sopression l'è dad a l'Academia de Venezzia prima che la fuss trada sgiò del 1821. El quader a l'è diferent di alter deposizzion del temp, in di facc el Tintoret el met poca sgent arenta al Crist, e ghe dà un gran roeul a la [[Maria Madalena]]: el corp del Gesù el forma una cros con quell de la [[Madona]], che l'è dree a lucià. == Riferiment == *[https://www.gallerieaccademia.it/deposizione-di-cristo-dalla-croce Deposizione di Cristo dalla croce] == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Art]] inaborel47cvaaul8gucv48lifhh2fo Wikipedia.Editathon/Estad Emilia-Romagna 0 275227 1312448 1312426 2025-06-23T22:43:58Z Sciking 7100 /* Vos scrivude */ 1312448 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} L''''Estad Emilia-Romagna''' l'è dedicada a fà bloeu i ligam ross in sui vos de l'[[Emilia-Romagna]] che hem scrivud in di alter editathon. La va inanz per tut sgiugn, luj e avost. == Vos scrivude == # [[Vital e Agricola]] # [[Cors Albert Pio]] # [[Francesca de Brandeborgh]] # [[Dom de Guastalla]] # [[Fontana del Netun (Bologna)]] # [[Parch Ducal (Parma)]] # [[Castell de Tabian]] # [[Tranvia Piasenza-Betola]] # [[Camill Procascin]] # [[Diocesi de Imola]] # [[Tabian Terme]] # [[Via Independenza (Bologna)]] # [[Palazz Vescovil (Parma)]] # [[Manfred II de Corresg]] # [[Luciano Pavarotti]] # [[Statua del can Tago]] # [[Ursicin de Ravena]] # [[Erio Castellucci]] # [[Via Coperta]] # [[Palazz di Musee (Resg)]] # [[Palazz Cusan (Parma)]] # [[Basilega de San March (Boret)]] # [[Ciusa de Casalecc]] # [[Basilega de San Franzesch (Piasenza)]] #... == Vos de scriver == #[[Bastion de Carlo V (Corresg)]] #[[Giovanni Antonio Scopoli]] #[[Collegi superior de l'Università de Bologna]] #[[Albert III Pio de Savoja]] #[[Luciano Pavarotti]] #[[Andrea Griminelli]] #[[Pier Vittorio Tondelli]] #[[Correggio Hockey]] #[[Possà in Egit con San Franzesch]] #[[Gibert VII de Corresg]] #[[Manfred II de Corresg]] #[[Madona de San Franzesch]] #[[Parch Ducal (Parma)]] #[[Ursicin de Ravena]] #[[Vital e Agricola]] #[[Niccolò Paganini]] #[[Statua del can Tago]] #[[Camp de Fossel]] #[[Castell de Torrciara]] #[[Guerra di Ross]] #[[Roca di Ross (San Segond)]] #[[Pier Maria II di Ross]] #[[Contea de San Segond]] #[[Bastion de San Domenegh (Corresg)]] #[[Palazzi de la Reson (Corresg)]] #[[Contea de Corresg]] #[[Signoria de Corresg]] #[[Giovann Batista Magnan]] #[[Francesca de Brandeborgh]] #[[Rio Asner]] #[[Rio Perticara]] #[[Rio delle Tagliole]] #[[Ducad de Guastalla]] #[[Otavi Bolognes]] #[[Musee de la badia de San Colomban]] #[[Scriptorium de Bobi]] #[[Palazzi del Vescov (Modena)]] #[[Ipolit de Corresg]] #[[Basilega de San Franzesch (Piasenza)]] #[[Castell di Cortes]] #[[Signoria de Carp]] #[[Roca de Medola]] #[[Castell de Formesgen]] #[[Castell de Spezzan]] #[[Castell de Montgibi]] #[[Carlo Pio de Savoja iuniore]] #[[Carlo Emanuell Pio de Savoja]] #[[Monester de Santa Ciara (Carp)]] #[[Lodovigh de Savoja]] #[[Diocesi de Imola]] #[[Torr Longa (Bologna)]] ([[Torr di Asnei]]) #[[Salina de Comacchio]] #[[Aquedot roman de Bologna]] #[[Basilega de San Domenegh (Bologna)]] #[[Navili (Bologna)]] #[[Avosa]] #[[Ciusa de Casalecc]] #[[Ravon]] #[[San Rafell (Bologna)]] #[[Sevna]] #[[Canal de la Sevna]] #[[Center storegh de Bologna]] #[[Via Independenza (Bologna)]] #[[Archginnasi de Bologna]] #[[Dario Nobili]] #[[Franzesch d'Acors]] #[[Palazz Bonacors]] #[[Capella Farnesa]] #[[Strage de Palazz (Bologna)]] #[[Sala Farnesa (Bologna)]] #[[Sala Urbana]] #[[Sala Rossa (Bologna)]] #[[Sala del Consili Comunal (Bologna)]] #[[Sala Boschiroeula]] #[[Sala d'Ercol (Bologna)]] #[[Sala Borsa]] #[[Fontana del Netun (Bologna)]] #[[Bataja de Fossalta]] #[[Felip Ugon (podestà)]] #[[Piazza Galvan]] #[[Diocesi de San Marin-Montfelter]] #[[Red di tram de Bologna (1880-1963)]] #[[Via Coperta]] #[[Castell Tedald]] #[[Gesa de la Natività (Cortmagior)]] #[[Castell de Ciavena (Cortmagior)]] #[[Alfons I d'Est]] #[[Renassiment ferrares]] #[[Matee Maria Bojard]] #[[Agostino Ferrarini]] #[[Academia Nazzionala di Bei Art de Parma]] #[[Palazz Cusan (Parma)]] #[[Odoard II Farnes]] #[[Bataja de Ravena (1512)]] #[[Università de Resg]] #[[Collegi San Carlo (Modena)]] #[[Gesa de Sant Ignazzi de Loyola (Carp)]] #[[Rodolf Pio]] #[[Palazz Rangon (Resg)]] #[[Bonifazio Asioli]] #[[Palazz Vescovil (Parma)]] #[[Palazz di Musee (Resg)]] #[[Gesa di Sant Gervas e Protas (Resg)]] #[[Ospedal di Infermi (Comacchio)]] #[[Camillo Procaccini]] #[[Catedral de San Giorgg (Ferrara)]] #[[Arcidiocesi de Ravena-Zirvia]] #[[Dom de Guastalla]] #[[Basilega de San March (Boret)]] #[[Vacolin]] #[[Cristoforo Lugaresi]] #[[Assunzion de la Vergin (Corresg)]] #[[Pala Montin]] #[[Deposizzion de la cros (Antelam)]] #[[Piazza del Dom (Parma)]] #[[Palazz vescovil (Parma)]] #[[Batisteri de Parma]] #[[Ercol II d'Est]] #[[Santuari de la Madona de la Guardia (Bersej)]] #[[Vall de Tar]] #[[Castell de Tabian]] #[[Gesa de Santa Maria (Salsmagior)]] #[[Tabian Terme]] #[[Piev de San Giovann Batista (Salsmagior)]] #[[Ironem de Corresg]] #[[Frogeri de Corresg]] #[[Veronica Gambara]] #[[Musee Diocesan e d'art sacra benedetina (Nonantola)]] #[[Erio Castellucci]] #[[Pennin piasentin]] #[[Filippo Franceschi]] #[[Gesa del Rosari (Comacchio)]] #[[Palazzi Comunal (Modena)]] #[[Tranvia Piasenza-Betola]] #[[Parch regional del Delta del Pò (Emilia-Romagna)]] #[[Castell de Canossa]] #[[Bonifazzi de Canossa]] #[[Bonden (Resgioeul)]] #[[Cors Albert Pio]] #[[Teater comunal (Carp)]] #[[Gianfranzesch II de Corresg]] #[[Manfred I de Corresg]] #[[Manfred II de Corresg]] #[[Alfons II d'Est]] #[[Gian Carlo Perego]] #[[Albert II Pio]] == Partecipant == #--[[User:Sciking|Sciking]] <sup>([[User talk:Sciking|parla con mi]])</sup> #... #... [[Categoria:Editathon|Emilia]] 3waermxw5b0lbjjgfwst9sb13r48p26 Morter (arma) 0 275551 1312436 2025-06-23T18:24:22Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Mortar crew drills.jpg|thumb|Soldad de l'[[Armada ucraina]]]] che careghen un morter]] El '''morter''' a l'è un toch de [[artilieria]] che se po portà in sgir e che 'l tira di bombe cont el tir curv: l'è doperad soratut de l'[[infanteria]] e 'me arma per ciapà di obietiv che poden minga vesser ciapad del tir diret. Storegament e in la pupart di cas inn a [[avancarega]], roba che i rend anca propi facil de fà, ma ghe n'è de pussee com..." 1312436 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Mortar crew drills.jpg|thumb|Soldad de l'[[Armada ucraina]]]] che careghen un morter]] El '''morter''' a l'è un toch de [[artilieria]] che se po portà in sgir e che 'l tira di bombe cont el tir curv: l'è doperad soratut de l'[[infanteria]] e 'me arma per ciapà di obietiv che poden minga vesser ciapad del tir diret. Storegament e in la pupart di cas inn a [[avancarega]], roba che i rend anca propi facil de fà, ma ghe n'è de pussee compless a [[retrocarega]]: a bon cunt, inn i uneghe armi de foeugh moderne a vesser ancamò a avancarega. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/vocabolario/mortaio/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Bombarda]] *[[Morter a man]] dxto3dh73ch7hw71xn9io14jcr304es 1312437 1312436 2025-06-23T18:24:30Z Sciking 7100 ups 1312437 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Mortar crew drills.jpg|thumb|Soldad de l'[[Armada ucraina]] che careghen un morter]] El '''morter''' a l'è un toch de [[artilieria]] che se po portà in sgir e che 'l tira di bombe cont el tir curv: l'è doperad soratut de l'[[infanteria]] e 'me arma per ciapà di obietiv che poden minga vesser ciapad del tir diret. Storegament e in la pupart di cas inn a [[avancarega]], roba che i rend anca propi facil de fà, ma ghe n'è de pussee compless a [[retrocarega]]: a bon cunt, inn i uneghe armi de foeugh moderne a vesser ancamò a avancarega. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/vocabolario/mortaio/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Bombarda]] *[[Morter a man]] 9lrsgx6jwaqlh4lwoyle6q1d5a3ff7o 1312441 1312437 2025-06-23T18:26:33Z Sciking 7100 added [[Category:Artilieria]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1312441 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Mortar crew drills.jpg|thumb|Soldad de l'[[Armada ucraina]] che careghen un morter]] El '''morter''' a l'è un toch de [[artilieria]] che se po portà in sgir e che 'l tira di bombe cont el tir curv: l'è doperad soratut de l'[[infanteria]] e 'me arma per ciapà di obietiv che poden minga vesser ciapad del tir diret. Storegament e in la pupart di cas inn a [[avancarega]], roba che i rend anca propi facil de fà, ma ghe n'è de pussee compless a [[retrocarega]]: a bon cunt, inn i uneghe armi de foeugh moderne a vesser ancamò a avancarega. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/vocabolario/mortaio/ Treccani] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Bombarda]] *[[Morter a man]] [[Categoria:Artilieria]] d1pvz4pyzpftytl4kkghgwc3bc9dgjw Categoria:Artilieria 14 275552 1312440 2025-06-23T18:25:36Z Sciking 7100 Creada pagina con "[[Categoria:Armi de foeugh]]" 1312440 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Armi de foeugh]] 66awbc63vdzzkysm693qerdg47oxlts Basilega de San Franzesch (Piasenza) 0 275553 1312443 2025-06-23T19:20:56Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Basilica di San Francesco d'Assisi (Piacenza) - facciata 3 2022-08-08.jpg|thumb|La basilega]] La '''basilega de San Franzesch''' a l'è una gesa de [[Piasenza]], fada su in tra el 1278 e 'l 1363 per volontà del ghibellin Ubertin Landi: in stil [[gotegh lombard]], la gh'ha havud denter i [[fraa minor]] fina al 1797 e poeu del 1806 al 1810. Quand che gh'era el [[Napoleon]] l'haveven dedicada al [[san Napoleon]]. == Bibliografia == * Ersilio..." 1312443 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Basilica di San Francesco d'Assisi (Piacenza) - facciata 3 2022-08-08.jpg|thumb|La basilega]] La '''basilega de San Franzesch''' a l'è una gesa de [[Piasenza]], fada su in tra el 1278 e 'l 1363 per volontà del ghibellin Ubertin Landi: in stil [[gotegh lombard]], la gh'ha havud denter i [[fraa minor]] fina al 1797 e poeu del 1806 al 1810. Quand che gh'era el [[Napoleon]] l'haveven dedicada al [[san Napoleon]]. == Bibliografia == * Ersilio Fausto Fiorentini, Le chiese di Piacenza, Piacenza, T.E.P. Gallarati, 1976. == Alter proget == {{Interproget}} 1qbncaqdvyvtbnd9xave074cbqshkgz 1312444 1312443 2025-06-23T19:21:26Z Sciking 7100 added [[Category:Gese de Piasenza]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1312444 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Basilica di San Francesco d'Assisi (Piacenza) - facciata 3 2022-08-08.jpg|thumb|La basilega]] La '''basilega de San Franzesch''' a l'è una gesa de [[Piasenza]], fada su in tra el 1278 e 'l 1363 per volontà del ghibellin Ubertin Landi: in stil [[gotegh lombard]], la gh'ha havud denter i [[fraa minor]] fina al 1797 e poeu del 1806 al 1810. Quand che gh'era el [[Napoleon]] l'haveven dedicada al [[san Napoleon]]. == Bibliografia == * Ersilio Fausto Fiorentini, Le chiese di Piacenza, Piacenza, T.E.P. Gallarati, 1976. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Gese de Piasenza|Franzesch]] cp76te6h5smckpkx50jtcm6j131lstg 1312445 1312444 2025-06-23T19:21:41Z Sciking 7100 added [[Category:Gese de la diocesi de Piasenza-Bobi]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1312445 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} [[File:Basilica di San Francesco d'Assisi (Piacenza) - facciata 3 2022-08-08.jpg|thumb|La basilega]] La '''basilega de San Franzesch''' a l'è una gesa de [[Piasenza]], fada su in tra el 1278 e 'l 1363 per volontà del ghibellin Ubertin Landi: in stil [[gotegh lombard]], la gh'ha havud denter i [[fraa minor]] fina al 1797 e poeu del 1806 al 1810. Quand che gh'era el [[Napoleon]] l'haveven dedicada al [[san Napoleon]]. == Bibliografia == * Ersilio Fausto Fiorentini, Le chiese di Piacenza, Piacenza, T.E.P. Gallarati, 1976. == Alter proget == {{Interproget}} [[Categoria:Gese de Piasenza|Franzesch]] [[Categoria:Gese de la diocesi de Piasenza-Bobi|Franzesch]] cyxx2x33q3wwg4qmykri26rqt34wyvf Ciciarada Utent:Akarsh Mathur 3 275554 1312447 2025-06-23T19:26:57Z Kızıl 46891 La Kızıl l'ha trasformad la pagina "[[Ciciarada Utent:Akarsh Mathur]]" in "[[Ciciarada Utent:CommanderAM]]": Pàgina tramudà an automàtich durant l'arnominament ëd l'utent «[[Special:CentralAuth/Akarsh Mathur|Akarsh Mathur]]» a «[[Special:CentralAuth/CommanderAM|CommanderAM]]» 1312447 wikitext text/x-wiki #VARDA [[Ciciarada Utent:CommanderAM]] pkdylejxjl33rmnkrc83kk2raaugaxw 8 de ginee 0 275555 1312450 2025-06-24T08:27:14Z 71.35.4.10 Redirezzion a la pagina [[08 01]] 1312450 wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[08 01]] pz3r19rp2etz1bfnh3yd7qkrsk9a2p0 9 de ginee 0 275556 1312451 2025-06-24T08:27:31Z 71.35.4.10 Redirezzion a la pagina [[09 01]] 1312451 wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[09 01]] 8djijm6s4qcxdgh8v08k6bj577wnly9