Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.46.0-wmf.24
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Attentaa del 11 de settember del 2001
0
133626
1328911
1278527
2026-04-19T14:09:34Z
CommonsDelinker
174
Removing [[:c:File:Hani_Hanjour_2.jpg|Hani_Hanjour_2.jpg]], it has been deleted from Commons by [[:c:User:IronGargoyle|IronGargoyle]] because: per [[:c:Commons:Deletion requests/File:Hani Hanjour 2.jpg|]].
1328911
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Varda che bel}}
[[Archivi:National Park Service 9-11 Statue of Liberty and WTC fire.jpg|thumb|I Torr Giumej in fiamm dopo de l'attentaa]]
I '''attentaa del 11 de settember del 2001''' a hinn staa di [[attentaa terrorista]] faa de [[al-Qa'ida]] de matris [[islamista]] e [[anti-americana]] contra di obietiv civij e militar in di [[Stat Unii]].
La mattina del [[11 de settember]] del [[2001]] 19 omen de l'organizzazion terrorista guidada de l'[[Osama Bin Laden]] dirotten quatter reoplan e ne fann scontrà du contra di torr 1 e 2 del [[World Trade Center]] de [[Noeuva York]], che pocch dopo a hinn borlaa giò e han faa di dagn ai palazz in banda. On terz reoplan a l'è staa faa s'centrà contra el [[Pentagon (Stat Unii)|Pentagon]] e 'l quart, che 'l gh'eva 'me obietiv el [[Campodòi (Washington)|Campodòi]] o la [[Cà Bianca]] a [[Washington, D.C.]], a l'è borlaa giò in d'on cios arent a [[Shaknsville]], in la contea de [[Somerset (Pennsylvania)|Somerset]], dopo che i passegee e i omm de l'equipagg han tentaa de ciappà el controll de l'apparecc.
Tucc insemma, i attentaa han faa 2974 mort, oltra i 19 dirottator, 'me conseguenza immediada di attacch, e 24 personn hinn staa deciaraa desperduu. La pupart di mort eren di civij, de 90 nazionalità different.
==Cronologia==
*Or 7:00-8:00: I dirottator vann in sui reoplan.
*8:13: I dirottator ciappen el controll del vol [[American Airlines 11]]
*8:20: In di quader del [[Air Traffic Control|ATC]] de [[Boston]] el scompariss el vol AA11, che l'ha smorzaa el [[transponder (Reoplan)|transponder]].
*8:24: El ATC de Boston el sentiss ona comunicazion di terrorista.
*8:28: El ATC el dis a la [[FAA]] che gh'è on reoplan dirottaa.
*8:37: El [[NEADS]], cioè la difesa aerea americana del Nord-Est, a l'è avisaa del dirottament
*8:42: El vol [[UA93]] el decolla.
*8:45: El [[NEADS]] l'ordena el decoll di [[caccia (reoplan)|caccia]].
*8:46: I terrorista dirotten el vol [[UA175]] e cambien el codes del transponder. El reoplan el scompariss e al sò post on noeuv reoplan mia identificaa el compariss in sui radar.
*8:46: El vol AA11 el se spetassa contra la North Tower. I media pensen a on indicent, forsi de on [[reoplan da turism]].
*8:53: I caccia hinn decollaa e hinn dree a spettà istruzion.
*8:54: El vol AA77 a l'è dirottaa.
*8:56: El transponder del AA77 a l'è smorzaa.
*9:03: El vol UA175 el se spetassa contra la South Tower. Se scomincia a capì che l'è staa on attentaa.
[[Archivi:World Trade Center 9-11 Attacks Illustration with Bird's-eye Impact Locations.svg|miniatura|drita|Illustrazion di attach]]
*9:24: El NEADS el da orden de decoll ai caccia de [[Langley]], per difend la [[Washington, D.C.|capital]].
*9:35: El [[George W. Bush]] l'è dree a ciappà el [[Air Force One]].
*9:37: El vicepresident [[Dick Cheney]] a l'è compagnaa in del [[bunker (militar)|bunker]] de la [[Casa Bianca]].
*9:37: El vol AA77 el se spetassa in sul [[Pentagon]].
*9:57: I omen del vol UA93 se ribellen e i terrorista proeuven a fai borlà giò movend el reoplan.
*9:59: La Torr Sud la borla giò.
*10:02: A l'è ordinaa el atteragg a tucc i avion civil.
*10:03: Anca el vol UA93 el se s'cianta.
*10:20: El Bush l'autorizza l'abbattiment di avion dirotaa.
*10:28: la Torr Nord la borla giò.
*17:20: Anca el [[WTC7]], colpii dai tocch di torr gemell, el borla giò.
==I fatt==
===I torr gemell===
[[Archivi:September 11 attack seen from space by nasa.jpg|senza_cornice|drita]]
Quand l'è stata colpida la prima, i media hann pensaa ad on incident. E 'l second reoplan 'l se spetassa in diretta TV.
La struttura del WTC l'eva desvilupada per sopportà el colp de on Boeing 707 in atterragg, ma el 767 dirotaa l'eva pussee grand, pussee pesant e anca pien de carburant.
L'incendio, scominciaa dal carburant, l'è andaa inanz grazie ai materiai del center, e ha indebolii la strutura del WTC, che l'è riussida no a tegni el caregh dinamegh de la strutura e l'è borlaa giò.
====El WTC7====
El ''WTC7'' l'è on edifizzi arent ai torr, che l'è staa colpii dai rest di torr. El s'è pizzaa el foeugh, e i [[pomper]] han minga poduu smorzall, vist che rivava minga l'aqua, perchè i torr, quand hinn borlaa giò, han tajà i trom de l'acqua. El proprietari del palazz, el [[Larry Silverstein]] ha daa l'orden ai pomper de 'ndà foeura.
El palazz l'è borlà giò despoeu 8 or dai attentaa, perchè 'l foeugh ha smolaa i sostegn del edifizzi. I dagn a la strutura gh'han avuu on roeul minga tropp important in del croll, per on studi scentifegh del [[NIST]].
Fortunatament, i pomper saveven che l'edifizzi l'era dré a borlà giò, donca han mandaa foeura tucc i sgent e han nanca provà a salvall.
====El Marriott====
[[Archivi:Remains of WTC1 and WTC2 after 9-11.jpg|senza_cornice|manzína]]
El ''Marriott'' (cognossuu anca <nowiki>'</nowiki>me ''WTC3'') l'è on albergh arent ai torr, colegaa anca con di tunnel ai WTC1 e 2.
El carrell del reoplan de la Torr Nord l'è borlà in sul tecc del Marriott.
I croj di torr hann buta giò bona parta del compless, l'è restada in pè domà la ''hall''.
In del croll hinn moruu on 40 person.
===El Pentagon===
El Pentagon l'è el palazz del Minister de la difesa di Stat Unii.
L'è staa colpii, ai or 9:37, da on replan Boeing 757, che 'l era giudaa dal ''Hani Hanjour'', pilota certificaa da la FAA.
L'apparecch, despoeu avè butaa giò di lampion e on generator da 20 tonelaa, l'è entraa in del primm pian del Pentagon (che 'l gh'ha minga di division, che i olter pian i gh'han), e l'ha copaa 125 person denter al Pentagon, 53 passegee, 6 member del equipagg e i cinch dirottator.
== I dirottador ==
=== Mohamed Atta ===
[[Archivi:Mohamed Atta.jpg|senza_cornice|manzína|127x127px]]
El '''Mohamed Atta''' (1 de settember 1968, [[Egitt]]) l'eva el dirottador del vol American Airlines 11, spetassa contra la Torr Nord.
El se laurea al Cairo in Architetura, e in del 1992 el fa San Martin in [[Germania]], e li l'è contataa da [[Al Qaida]].
A la fin del 1999 el part in di camp de Al Qaida in Afghanistan, indova che l'è adestraa. Per ciappà el [[vidi d'ingress]] per l'America, 'l denuncia de avè perduu el passaport, per avegh on passaport nett.
A magg 2000 el ciappa el vidi per l'America, e 'l va a giugn. L'incontra donca el Marwan Al-Shehhi. Insemma a lu 'l se adestra per deventà pilota privaa, e 'l 14 de agost el ciappa el brevett, cont ona valutazion de 97/100. <br> A dicember, i do ciappen la licenza de pilota commercial.
Poeu, in tra el genar e 'l luj del 2001, l'è in Spagna per parlà cont el organizador di atentaa.
El 10 de setember el compra di tajerin.
In la soa valigia del vol AA11, restada a terra per on error, hinn staa trovaa di uniform da pilota.
=== Hani Hanjour ===
El '''Hani Hanjour''' (30 de agust 1972, [[Arabia Saudita]]) l'eva el dirottador del vol American Airlines 77, spetassaa conta el Pentagon.
Nassuu de 'na fameja sciora, l'è 'ndaa a fà el [[Mujahidin]] contra l'invasion sovietega del Afghanistan, ma l'è rivaa tardi e l'è riusii no a fà la guerra.
El proeuva anca a deventà [[assistent de vol]].
In del 1991 el va per on quaj mes in USA, per imparà l'ingles. In del 1996 el torna de noeuv in di USA per deventà on pilota civil.
In del febrar del 1998 el ciappa el brevett per i voi privaa, e poeu in del 1999 quella per i sgor commerciai.
In del 2000 el va in Afghanistan per adestràss in di bas de Al Qaida.
El 21 de marz 2001 a l'è autorizaa a volà cont el [[Boeing 737]].
El 11 de settember 'l se spetassa contra el Pentagon: Per i sò istruttor l'eva minga tropp brao, ma lor pensen che 'l podeva spetassàss, vist che, pu che alter, i sò problema i eren in la [[lengua inglesa]].
=== Marwan Al-Shehhi ===
El '''Marwan Al-Shehhi''' (9 de magg 1978, [[Emiraa Arab Ünii|Emiraa Arab Unii]]) l'eva el dirottador del vol United Airlines 175, spetassaa contra la Torr Sud.
Fioeu de on [[Imam]], l'era on soldaa di Emiraa.
'Me el Mohamed Atta, l'è student a Amburgh, indova che l'abita insema a l'Atta.
A la fin del 1999, el va in Afghanistan a adestràss per combatt in [[Cecenia]], ma a l'è cattaa foeura per l'operazion 11/9.
El 18 de genar del 2000 el ciappa el vidi per i USA, e dis a la soa fameja che 'l tornarà pu.
El 1 de april del 2000 a l'è mandaa via de l'armada di Emiraa per diserzion.
A la fin de magg el va in di Stat Unii.
El ciappa, insema col Atta, i brevett per volà.
El 28 de agost el compra el biliett per el vol che 'l voeur dirottà.
=== Ziad Jarrah ===
[[Archivi:Ziad Jarrah, 2001.jpg|senza_cornice|drita|137x137px]]
El '''Ziad Jarrah''' (11 de magg 1975, [[Liban]]) l'eva el dirottador del vol United Airlines 93, spetassaa a [[Shanksville]], anca se l'obietiv probabilment l'era o el Campodoeuj o la Cà Bianca.
L'eva fioeu de dò musulman, l'è 'ndaa in ona scoeura cristiana.
In l'april del 1996 el fa San Martin in Germania, indova che l'incontra ona tosa che la deventa la soa morosa: ''Aysel Senguen''.
In quel period el deventa on islamegh fondamentalista, e 'l ghe proibisis a la Aysel de fumà e de bev l'alcol.
In Germania el cognoss l'Atta, e l'entra in de la cellula amburghesa de Al Qaida.
In del 1999 el voeur andà a fà la guerra in Cecenia, ma al Qaida la preferiss mandal in del progett 11/9.
A fin 1999 el va in di camp de addestrament de Al Qaida.
El 25 de magg del 2000 el ciappa el vidi, e ai 27 de giugn l'entra in di Stat Unii.
In del mes de agost el ciapla el brevett per el vol privaa.
A luj, el decid de bandonà l'operazion, forsi per avè resiaa cont el Atta, ma in Germania a l'è convint a tornà in America.
El 9 de setember el ciama la soa fameja, per l'ultima volta.
== Conseguenz ==
La FAA, sota ordin del [[Norman Mineta]], Secretari di Trasport, l'ha blocaa tucc i sgor del 11 de setember al 13.
Despoeu ddl 11/9 hinn staa cambiaa i procedur d'emergenza per el dirottament e hinn staa potenziaa i sigurezz de la [[gabina de pilotagg]].
Prima del 11/9, nissun el pensava che se podessen doperà di reoplan 'me "missil volant", e donca se provava a stà dree ai comand di dirottador, per atterrà e fà andà via i passeggee el prima possibil, e anca el rivà di caccia l'eva mia prioritari.
=== Grattaciei ===
Vun di cambiament l'è staa dovuu al WTC7, borlaa giò perché i sò sostegn hinn staa smollaa dal foeugh e, quand vuna di colonn la s'è s'ceppada per i tocch di Torr Gemell, el caregh l'è diventaa insostenibil. In pratega el NIST l'ha daa di noeuv raccomandazzion per i edifizzi in azzal.
=== Inquinament ===
El croll del WTC l'ha rilasaa in l'area on fracch de polver velenosa. Gh'eva denter anca de l'[[amiant]].
I soccoridor e quej che viven arent ai torr gh'han avuu di malatii al coeur e ai polmon, e hinn aumentaa, anca se minga tropp, i malaa de cancher.
== Teorij del complott ==
On poo 'me in tucc i event cont di lat "scur" hinn nassuu di [[teorij del complott]] del 11 de settember. Principalment, gh'hinn du tip:
*Quej ch'i disen che il governo el saveva ma l'ha fermaa mia i terrorista, per convenienza (teoria del '''LIHOP''', in ingles)
*Quej ch'i disen che l'è staa on attentaa desvilupaa del governo USA (teoria del '''MIHOP''' o '''inside job''', in ingles)
A bon cunt, i teorii ''LIHOP'' i gh'han pussee sostegn in l'opinion publega americana, probabilment anca perchè gh'hinn staa, obietivament, di boeugg in di [[servizzi secrett]] ('me in de la comunicazion in tra la [[Central Intelligence Agency|CIA]] e 'l [[Federal Bureau of Investigation|FBI]], in pratega la CIA l'ha mia dii a l'FBI, unegh organ antiterrorism in USA, del ris'c) e in la difesa aerea, preparada domà per di attacch da l'[[URSS]], minga di attacch de dent.
==Riferiment==
*{{it}} [http://www.crono911.net/11_settembre_2001.html Cronologia sintetica dell'11 settembre] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304230555/http://www.crono911.net/11_settembre_2001.html |date=2016-03-04 }}
*{{it}} [http://undicisettembre.blogspot.it/ undicisettembre]
*{{it}} [http://nuke.crono911.org/ Crono911: Capire l'11 settembre]
*{{it}} [http://medbunker.blogspot.it/2011/09/11-settembre-2011.html 11 settembre 2001]
*{{it}} [http://undicisettembre.blogspot.it/2007/02/emergenza-dirottamento-le-regole-in.html Emergenza dirottamento: le regole in vigore l'11 settembre del 2001]
==Vos corelaa==
*[[Operazion Bindell Giald]]
*[[SCATANA]]
[[Categoria:Atentad terroristegh del 2001|New York]]
pamk0wh4ydiatei6u730m4zngnhtzar
Strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga
0
190685
1328915
1237563
2026-04-19T18:52:01Z
CommonsDelinker
174
Replacing Italian_traffic_signs_-_simbolo_centro_(figura_II_100).svg with [[File:Italian_traffic_signs_-_centro_città.svg]] (by [[:c:User:CommonsDelinker|CommonsDelinker]] because: [[:c:COM:Duplicate|Duplicate]]: Exact or scaled-down duplicate: [[:c::File
1328915
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{Infobox strada
|nom = {{Pipetrick}}
|tipo = [[strada statal]]
|stat = ITA
|nom segondari =
|simbol = {{Wikidata|P14|n=1}}
|nom vegg =
|nom nœv =
|division amin 1 = {{Wikidata|P131}}
|division amin 2 =
|principi = {{Wikidata|P601|n=1}}{{Wikidata|P609|n=1}}
|fin = Confin de Stat al [[Pass del Spluga]]
|lungeza = {{Wikidata|P2043}}
|direzion =
|devertura = {{Wikidata|P571}}
|provediment istituzion = Lesg 17 masg 1928, n. 1094
|jestor = {{Wikidata|P126}}
|pedaj =
|citaa servide =
|intersezion = {{Wikidata|P2789}}
|europea1 =
|europea2 =
|europea3 =
|europea olter =
|asiatega1 =
|asiatega2 =
|asiatega3 =
|asiatega olter =
|africana1 =
|africana2 =
|africana3 =
|africana olter =
|panameregana =
|mapa =
|traçad = {{Wikidata|P15|n=1}}
|didascalia =
}}
La '''strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga''' a l'è una strada statal italiana che la se desvilupa per intregh in [[Lombardia]] e la conliga [[Cinisell]], comun apena foeura a Milan, al confin svizzer al [[Pass del Spluga]].
A l'è vuna di arterie principai de la Lombardia e la fa de via d'acess a la [[Vall Ciavena]], a la [[Valtolina]] (a travers de la [[strada statal 38 del Stelvi]]) e a l'[[Engadina]], a travers de la [[strada principal 3]] svizzera.
== Storia ==
La SS36 a l'è stada istituida in del 1928 con traciad [[Milan]]-[[Monscia]]-[[Lech]]-[[Ciavena]]-[[Spluga]]-Confin svizzer.
In princìpi, in tra Milan e Lech, el so percors a l'era propi diferent, compagn de quell de la veggia [[Via Spluga]], una strada paj mul, in del 1990 a l'è mituda in del percors la [[superstrada]] "Noeuva Valsasna", fàda su in del dopoguerra, che l'ha mudad la trata de [[Strada statal 527 Bustesa|innest con la SS527]] - [[Nibion]] - trata comuna con la [[Strada statal 639 di Lagh de Pusian e Garlad|SS639]] in tra Civaa e Lech - Ciavena - Campdolzin - Confin de Stat.
I trate tolte via inn stade dade ai province, foeura che per una trata in tra [[Usmaa]] e [[Olginaa]], che l'è deventad la SS 342 dir, e 'na trata in tra [[Pescaa]] e Lech, integrad in la [[Strada statal 583 Lariana|SS583]].
== Percors ==
La strada la scomincia a [[Cinisell Balsom]], comun sora de Milan, in corrispondenza del svincol con l'[[autostrada A4 (Italia)|autostrada A4]] e la fa de continov a [[vial Zara]] e a [[vial Fulvi Testi]].
Poch dopo la passa la [[Tangenzial Nord de Milan]] e ghe riva a [[Monscia]], indova che la ciapa el nom de Vial Lombardia. Quella trata chi, in d'un area assee urbanizada, l'è a do carensge con tre [[corsie de marcia]] per sens e la passa per una galleria de 1'085 meter, el pussee longh tunnel urban in Italia e vun di pussee longh in Europa, inaugurada in del 2013.
De Monscia la scomincia la "Noeuva Valsasna", che la passa per tuta la [[Brianza]] a passà per [[Muggiò]], [[Lisson]], [[Des]], [[Seregn]], [[Caraa]], [[Veraa]] e [[Giussan]]. Propi a partì del svincol de Giussan i corsie deventen do e l'ass el corr vers de Lech.
Dopo de Civaa la entra in d'un trafor in sul Mont [[Barr]] che 'l passa el caploeugh larian insema a un tunnel urban, inaugurad in del 1999. Per sbassà i desasi in la cità i do canne a inn soraponude, roba propi rara in Italia.
Dopo de Lech el traciad originari e quell noeuv se sgionten e corren in d'una trata brev arent al [[lagh de Com]], classifegad 'me viabilità ordenaria. Poch prima de [[La Badia]] la torna con di carateristeghe de superstrada ciamada Lech-Colegh, menter la veggia trata la corr arent al Lagh 'me strada provincial.
I do trate se sgionten al svincol del Trivi de Fuentes, al confin coi province de Lech, Com e Sondri, indova che la scomincia anca la [[strada statal 38 del Stelvi]]. Lilinscì la SS36 la deventa a carensgia unega e la corr in Vall Ciavena e la riva a Ciavena, indova che poeu la riva fina al [[pass del Spluga]] e l'entra in Svizzera.
== Tabella percors ==
{| class="wikitable"
|-
|- align="center" bgcolor="00408B" style="color: white;font-size:100%;"
| colspan="4" | [[File:Strada Statale 36 Italia.svg|frameless|65x65px]] '''DEL LAGH DE COM E DEL SPLUGA'''<br />Domà trata ''Superstrada Cinisell B.m - Lech - Colegh''
|-
!!align="center"|'''Tipo'''!!align="center"|'''Indicazzion'''!!align="center"|'''↓km↓'''!!align="center"|'''Area'''
|-
| [[File:Zeichen 331.1 - Kraftfahrstraße, StVO 2013.svg|27x27px]]|| SP5 - [[Vial Fulvi Testi]]||align="right"|8,5 ||align="center" rowspan="4"|[[Cità metropolitana de Milan|MI]]
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Cinisell Balsom]]||align="right"|9,0
|-
| [[File:AB-AS-grün.svg]]|| [[File:Autostrada A4 Italia.svg|frameless|27x27px]] [[Autostrada A4 (Italia)|Turin - Triest]]||align="right"|9,5
|-
| [[File:AB-AS-grün.svg]]|| [[File:Autostrada A52 Italia.svg|frameless|27x27px]] [[Autostrada A52 (Italia)|Tangenzial Nord de Milan]]||align="right"|10,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Monscia]] S. Frutus
| align="right" |10,5 || rowspan="21" align="center" |[[Provincia de Monscia e de la Brianza|MB]]
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Monscia]] <small>{{simbolo|Italian traffic signs - centro città.svg}}</small>
| align="right" |12,5
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Monscia]] Via Lari<br /><small>{{simbolo|Italian traffic signs - icona ospedale.svg}} [[Ospedal]] {{simbolo|Italian traffic signs - icona castello.svg}} [[Villa Real de Monscia|Villa Real]] {{simbolo|Italian traffic signs - icona auto.svg}} [[Autodromo Nazionale di Monza|Autodromo]]</small>||align="right"|13,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Lisson]] Sud - [[Monscia]] Vial Elvezzia<br /><small>{{simbolo|Strada Statale 527 Italia.svg|35}} ''[[Strada statal 527 Bustesa|Bustesa]]'' [[Muggiò]] - [[Saronn]]</small>||align="right"|14,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Lisson]] <small>{{simbolo|Italian traffic signs - centro città.svg}}</small> - [[Muggiò]] <small>{{simbolo|Italian traffic signs - centro città.svg}}</small>|| align="right" |14,5
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]||[[Desi]] Sud - [[Lisson]] ovest - SP 9 [[Nova (MI)|Nova]]|| align="right" |15,5
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Desi]] <small>{{simbolo|Italian traffic signs - centro città.svg}}</small> - San Giorg|| align="right" |17,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Desi]] Nord - Aliprandi|| align="right" |18,0
|-
|{{simbolo|AB-AS-grün geschlossen.svg}} || [[File:Autostrada A36 Italia.svg|frameless|30x30px]] [[Autostrada A36 (Italia)|Autostrada Pedemontana Lombarda]] {{simbolo|Italian traffic signs - divieto di transito.svg|17}} ''(in costruzzion)'' ||align="right"|18,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Seregn]] Sud|| align="right" |19,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Seregn]] San Salvator||align="right"|20,5
|-
| [[File:AB-AZ-blau.svg]]|| [[Seregn]] <small>{{simbolo|Italian traffic signs - centro città.svg}}</small>|| align="right" |21,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Caraa]] Sud|| align="right" |22,5
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Caraa]] Nord<br /><small>Solo uscita in direzione Lecco</small>||align="right"|23,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Veran]] Sud|| align="right" |24,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Erba (CO)|Erba]] - [[Giussan]] (via Veggia Valsasna)<br />||align="right"|24,5
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Veran ]] Nord - [[Giussan]]|| align="right" |25,3
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]] ||[[Aros]] - [[Briosch]]||align="right"|28,5
|-
| [[File:AB-AZ-blau.svg]]|| [[Briosch|Fornas]]<br />||align="right"|29,3
|-
|[[File:AB-AS-blau.svg]]
|[[Caprian]]
|30,4
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Vedugg con Colzan]]|| align="right" |31,6
|-
|[[File:AB-AS-blau.svg]]
|[[Gagg (Nibion)|Gagg]]
|32,4
| rowspan="26" |[[Provincia di Lecco|LC]]
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| {{simbolo|Strada Statale 342 Italia.svg|45}} ''[[Strada statal 342 Briantea|Briantea]]'' [[Com]] - [[Bergom]]|| align="right" |33,3
|-
| [[File:AB-AZ-blau.svg]]|| [[Cibron]]<br />||align="right"|34,4
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Costa Masnaga]] Sud|| align="right" |35,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Costa Masnaga]] Est|| align="right" |35,7
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Garbagnaa Monester]]||align="right"|36,6
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Molten]] Sud||align="right"|37,2
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Molten]] Nord||align="right"|37,9
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]] ||[[Bosis]]||align="right"|39,5
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Annon Brianza|Annone]]||align="right"|41,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| SP 639 - [[Com]] / [[Erba (CO)|Erba]]|| align="right" |43,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]||[[Oggion]] - [[Civaa]]|| align="right" |44,5
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Pescaa]] - ''[[Strada statal 342 Briantea|SS 342 dir]]'' [[Garlaa]] ||align="right"|49,7
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]] ||[[Lech]] Bion||align="right"|51,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Lech]] - [[Ospedaa Lissander Manzon|Ospedal Manzon]]<br /><small>{{simbolo|Strada Statale 36racc Italia.svg|35}} ''[[Strada statal 36 racc Racord Lech-Valsasna|Racord Valsasna]]''<br /></small>|| align="right" |53,0
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Lech]] <small>{{simbolo|Italian traffic signs - centro città.svg}}</small><br />|| align="right" |54,7
|-
|[[File:AB-AS-blau.svg]]
|Lech Caleot|55,9
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Lech]] Nord<br />|| align="right" |59,9
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]] ||[[La Badia]]<br />||align="right"|62,4
|-
|[[File:AB-AS-blau.svg]]
|[[Mandell]] - Maggiana
|65,2
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]] ||[[Bellan]] - [[Valsasna]] nord||align="right"|85,4
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]] ||[[Derv]]
SP62-[[Valvarron (vall)|Valvarron]]<br />
| align="right" |89,9
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]||[[Piona]]<br />|| align="right" |95,4
|-
|[[File:AB-AS-blau.svg]]
|[[Colich]] zona industrial
|101,2
|-
| [[File:AB-AS-blau.svg]]|| [[Colich]]<br /><small>{{simbolo|Strada Statale 38 Italia.svg|35}} ''[[Strada statal 38 del Stelvi|del Stelvi]] -'' [[Sondri]] - [[Pass del Stelvi]]</small>|| align="right" |101,4
|}
== Sigurezza ==
{{...}}
== Polemeghe ==
In del marz 2011 el vizeprocurator sgeneral de la [[Cort di Cunt]] in del [[Lazzi]] l'ha scominciad una suplega de risarciment per pussee de 56 milion de Euro dopo de 'n indagin, ma la Cort l'ha archiviad la domanda, che la revardava 'na trata de 4 km de requalifegà.
== Diramazzion ==
La strada la gh'ha do diramazzion: vuna che la partiss de [[Lech]] e la riva a [[Ballabi]], la [[Strada statal 36 racc Racord Lech-Valsassna|SS36 racc]], e 'n altra che la scomincia a [[Pianazz]] e la riva a [[Madesim]], la [[Strada statal 36 dir del Lagh de Com e del Spluga|SS36 dir]], declassada in del 2001 a [[strada provincial]].
== Bibliografia ==
*Dario Zambroni, La nuova strada provinciale Milano - Lecco, in Le Strade, anno XXXVIII, n. 9, Milano, Touring Club Italiano, settembre 1958, pp. 451-458.
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Strade statai de la Lombardia|36]]
pvwjlqd66bh1j7zzg6yoktmel197pca
Vittorio Feltri
0
222195
1328912
1328908
2026-04-19T17:21:34Z
Sciking
7100
/* Riferiment */
1328912
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Sbozz|grafia=MILCLASS}}
[[File:Vittorio Feltri.jpg|thumb|El Feltri in del 2006]]
El '''Vittorio Feltri''' ([[Bergom]], 25 de giugn 1943) a l'è 'n giornalista, che 'l s'è dimettuu de l'orden, e scrittor italian, direttor de [[Libero (giornal)|Libero]] e in precedenza de [[l'Europeo]], de l'[[Indipendente (giornal de Milan)|Indipendente]], de [[il Borghese]] e de [[il Giornale]].
A l'è retegnuu vesin al [[liberalism conservator]] e l'è [[monarchich]], [[euroscettegh]] e [[popolista]]: el sostegn el [[garantism]] e l'è a favor de l'[[eutanasia]], di [[matrimoni gay]], de la legalizzazion di droeugh linger e de l'amnistia, tant de s'ceràss col [[Benedetto Della Vedova]] e cont el [[Marco Pannella]]. El sostegn anca di posizion settentronalista e 'l simpatizza per i independentista e per el dirizz a l'[[autodeterminazion di popol]]. Impunemanch, l'è famos per el sò stil assee politicament scorrett, per esempi el ciama i [[gay]] "froci", che in italian corrent a l'è 'n termen proppi offensiv che 'l gh'ha nissun paragon in del lombard.
L'ha a longh sostegnuu el [[Silvio Berlusconi]] menter incoeu a l'è pussee vesin a la [[Giorgia Meloni]] e, secondariament, a la [[Liga Nord]].
In del 2006 l'ha vinciuu l'[[Ambrogin d'or]]. In del 2020 el se dimett de l'[[Orden di Giornalista (Italia)|Orden di Giornalista]], che per luu a l'è on ent inutil che 'l perseguita inutilment per i titoi del sò giornal, de che l'è minga direttor responsabil.
In del 2021 el se gionta a [[Fradej d'Italia (partii politegh)|Fradej d'Italia]], de che l'è staa el capolista per i elezion comunai de Milan e l'è elegiuu, ma poeu el lassa el consili comunal, degià che l'era stracch e malaa.
In del 2023 l'è elegiuu consejer regional con Fratelli d'Italia.
== Riferiment ==
*[http://www.treccani.it/enciclopedia/vittorio-feltri Enciclopedia Treccani]
*[https://www.bergamonews.it/2014/09/07/feltri-veneto-indipendentee-la-lombardia-a-ruotalalternativa-e-il-suicidio/194501/ Feltri: Veneto indipendente e la Lombardia a ruota, l’alternativa è il suicidio]
== Alter progett ==
{{Interprogett}}
== Vos corelaa ==
*[[Libero (quotidian)]]
*[[Mattia Feltri]]
{{DEFAULTSORT:Feltri, Vittorio}}
[[Categoria:Giornalista italian]]
[[Categoria:Scritor italian]]
[[Categoria:Nassud in del 1943]]
[[Categoria:Politegh italian]]
ntaa0478c6w1g73372s3o54olzv4jib
J. D. Vance
0
271271
1328916
1328767
2026-04-20T05:07:59Z
Ziv
45959
([[c:GR|GR]]) [[File:Portrait of Vice President JD Vance.jpg]] → [[File:March 2026 Official Vice Presidential Portrait of JD Vance.jpg]] Changing the name of a duplicate file
1328916
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
[[File:March 2026 Official Vice Presidential Portrait of JD Vance.jpg|thumb|El Vance]]
El '''J.D. Vance''' (ofizzialment ''James David Vance'', nassud ''James Donald Bowman''; [[Middletown (Ohio)|Middletown]], 2 de avost 1984) a l'è un politegh statunitens, vize-president di [[Stat Unid]] sota el [[Donald Trump]] del 20 de sginer 2025.
Lauread in lesg, del 2023 al giurament a l'è stad Senator di Stat Unid per l'[[Ohio]]: in principi a l'era propi contra el Trump, ma cont el temp el s'è svesinad e l'è deventad vun di so liad pussee fedei, tant de vesser sernid 'me candidad in del so ticket.
== Riferiment ==
*[https://www.britannica.com/biography/J-D-Vance Britannica]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{DEFAULTSORT:Vance, J.D.}}
[[Categoria:Nassud in del 1984]]
[[Categoria:Politegh statunitens]]
b6fqn25zhbskdm2hya51h726f8jakqy
Olivetti M10
0
279225
1328913
2026-04-19T17:27:21Z
Sciking
7100
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Sottsass05.JPG|thumb|El computer]] L''''Olivetti M10''' a l'è stad un [[computer portatil]] vendud de l'[[Olivetti]] in [[Europa]] a partì del 1983: a l'era 'n edizzion adatada del [[Kyotronic KC-85]] de la [[Kyochera]], e l'è stad vendud fina al 1985. Gh'era vari acessori disponibil, tant 'me un letor de [[codes a barre]] o un [[Accoppiator acustich|cobiador acustegh]] per andà in sui [[Bulletin board system|BBS]]. == Riferiment == *[ht..."
1328913
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:Sottsass05.JPG|thumb|El computer]]
L''''Olivetti M10''' a l'è stad un [[computer portatil]] vendud de l'[[Olivetti]] in [[Europa]] a partì del 1983: a l'era 'n edizzion adatada del [[Kyotronic KC-85]] de la [[Kyochera]], e l'è stad vendud fina al 1985.
Gh'era vari acessori disponibil, tant 'me un letor de [[codes a barre]] o un [[Accoppiator acustich|cobiador acustegh]] per andà in sui [[Bulletin board system|BBS]].
== Riferiment ==
*[https://museo.isii.it/olivetti-m10/ Olivetti M10]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Olivetti}}
m739k60muc3q8bi64n88c88bvqip81g
1328914
1328913
2026-04-19T17:27:33Z
Sciking
7100
added [[Category:Computer Olivetti]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1328914
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:Sottsass05.JPG|thumb|El computer]]
L''''Olivetti M10''' a l'è stad un [[computer portatil]] vendud de l'[[Olivetti]] in [[Europa]] a partì del 1983: a l'era 'n edizzion adatada del [[Kyotronic KC-85]] de la [[Kyochera]], e l'è stad vendud fina al 1985.
Gh'era vari acessori disponibil, tant 'me un letor de [[codes a barre]] o un [[Accoppiator acustich|cobiador acustegh]] per andà in sui [[Bulletin board system|BBS]].
== Riferiment ==
*[https://museo.isii.it/olivetti-m10/ Olivetti M10]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Olivetti}}
[[Categoria:Computer Olivetti|M10]]
ri6m3688nd4urj8now3ufus1r948mrk
Utent:Tinta Emas Historia Network/Iskandar Muda
2
279226
1328917
2026-04-20T07:22:43Z
Tinta Emas Historia Network
52714
Creada cont el tradù la pagina "[[:en:Special:Redirect/revision/1348005989|Iskandar Muda]]"
1328917
wikitext
text/x-wiki
'''Iskandar Muda''' (1583? - 27 dicember 1636 <ref name="Yusra">Yusra Habib Abdul Gani, [http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm Sultan Iskandar Muda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929214406/http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm}}, accessed on 4 January 2007</ref>) l'è staa el dodèss Sultàn de Aceh Darussalam. Sota el sò domìni, el sultanàa l'ha rivaa al sò massim estension territorial, e l'è deventaa la potenza militar pussee fòrta e la nazion pussee sciora de l'Indonesia ocidental e del Strett de Malacca.
"Iskandar Muda" el voeur dì letteralment "Alessander Giovin", e i sò conquiste hinn despess paragonade a quelle de [[Lissander III de Macedònia|l'Alessander el Grand]].<ref name="Yusra2">Yusra Habib Abdul Gani, [http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm Sultan Iskandar Muda] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929214406/http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm|date=29 September 2007}}, accessed on 4 January 2007</ref> Oltra ai sò famos conquiste, durant el sò regn, Aceh l'è deventada un center de studi islamegh internazionai e de comerci. L'è staa l'ultem Sultan de Aceh a vess un discendent mascolin dirett del fondador del Regn de Aceh, Ali Mughayat Shah. La mort de l'Iskandar Muda l'ha segnaa la fin de la dinastia Meukuta Alam, la dinastia fondatris del Regn de Aceh, e la soa sostituzion con un'altra dinastia.
[[Archivi:Iskandar_Muda,_potret_pada_2_April_2026.jpg|miniatura|Un quadern de Iskandar Muda de Yoesoef (1980) al museo Aceh a Banda Aceh.]]
[[Archivi:Letter_to_James_I_from_Sultan_Iskandar_Muda_of_Aceh_in_1615.jpg|manzína|miniatura|Lettera de Iskandar Muda a Giacom I d' [[Inghiltèra]] in del 1615]]
== Riferiment ==
4d8n950jrvnei7bqjg88q9mvay1r2rp
1328918
1328917
2026-04-20T07:23:18Z
Tinta Emas Historia Network
52714
1328918
wikitext
text/x-wiki
[[Archivi:Iskandar_Muda,_potret_pada_2_April_2026.jpg|miniatura|Un quadern de Iskandar Muda de Yoesoef (1980) al museo Aceh a Banda Aceh.]]
'''Iskandar Muda''' (1583? - 27 dicember 1636 <ref name="Yusra">Yusra Habib Abdul Gani, [http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm Sultan Iskandar Muda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929214406/http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm}}, accessed on 4 January 2007</ref>) l'è staa el dodèss Sultàn de Aceh Darussalam. Sota el sò domìni, el sultanàa l'ha rivaa al sò massim estension territorial, e l'è deventaa la potenza militar pussee fòrta e la nazion pussee sciora de l'Indonesia ocidental e del Strett de Malacca.
"Iskandar Muda" el voeur dì letteralment "Alessander Giovin", e i sò conquiste hinn despess paragonade a quelle de [[Lissander III de Macedònia|l'Alessander el Grand]].<ref name="Yusra2">Yusra Habib Abdul Gani, [http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm Sultan Iskandar Muda] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929214406/http://www.asnlf.net/asnlf_int/acheh/history/rulersofacheh/iskandarmuda/sultan_iskandar_muda.htm|date=29 September 2007}}, accessed on 4 January 2007</ref> Oltra ai sò famos conquiste, durant el sò regn, Aceh l'è deventada un center de studi islamegh internazionai e de comerci. L'è staa l'ultem Sultan de Aceh a vess un discendent mascolin dirett del fondador del Regn de Aceh, Ali Mughayat Shah. La mort de l'Iskandar Muda l'ha segnaa la fin de la dinastia Meukuta Alam, la dinastia fondatris del Regn de Aceh, e la soa sostituzion con un'altra dinastia.
[[Archivi:Letter_to_James_I_from_Sultan_Iskandar_Muda_of_Aceh_in_1615.jpg|manzína|miniatura|Lettera de Iskandar Muda a Giacom I d' [[Inghiltèra]] in del 1615]]
== Riferiment ==
9zihw7980cxkdkgjcq5kgvvykc33i9a