Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.46.0-wmf.26 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Ciciarada Portal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Evento Discussioni evento Mariastella Gelmini 0 135307 1329014 1149025 2026-05-01T09:15:43Z InternetArchiveBot 32808 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 1329014 wikitext text/x-wiki {{NOL|dial=OR}} [[File:Mariastella Gelmini 2021 (cropped).jpg|thumb|right|La Gelmini 'n del 2021]] {{Wikipedia parlada|Lmo-Mariastella Gelmini-article.ogg|1146161|11 de sginer 2023|Milanes e oriental}} La '''Mariastella Gelmini''' ([[Len]], [[01_07|1 de loeuj]] del [[1973]]) l'è 'na politica italiana, del 13 de fevrer del 2021 al 22 de otover 2022 ministra di afar regionai e di autonomie 'ndel [[governo Draghi]] e, prima, ministra de l'istruzzion 'ndel [[governo Berlusconi IV]] del 2008 al 2011. == Biograféa == Laureada 'n giurisprudenza, l'è 'n avocata specializàda 'n [[dirìt ministrativ]]. En politica, la gh'ha aderit fin de la fondazzion a [[Forza Italia (1994)|Forza Italia]], 'ndel [[1994]] l'è deventada coordinadora regional del partid en [[Lombardia]], per poeu intrà en del [[Il Popolo della Libertà|Popol de la Libertà]] e, an'mò, en [[Forza Italia]] a la soa refondazzion. L'è stada la prima di eleti 'ndel comun de [[Desenzan]] 'ndèl [[1998]] e la gh'ha ricoprit l'encaregh de Presidènt del Consej Comunal 'nfìna al [[2000]], ann en del qual l'è stàda desfiduciada. En del [[2002]] l'è 'nada a fà l'assessora al Terretore de la [[Provincia de Bressa]] e, a parter del [[2004]], assessora a l'Agricoltura. L'è ilisgida a la [[Cambra di Deputad (Italia)|Camera di Deputacc]] en del 2006 e 'ndel 2008 la deventa ministra de l'istruzzion, e la resta issè fina al 2011, quand che ol governo Berluscon al borla sgiò. La fa gioeuna di reforme pioeu importante de la scoeula italiana, la [[reforma Gelmini]], che la gh'ha fad soeu pioeu de [[Licee in Italia|Licee]], la gh'ha sbassad i ore in di [[Istitut tecnegh (Italia)|Istitut tecnegh]] e la gh'ha tolt via la possibilità de ciapà 'na qualifega de trii agn a l'[[Istitut professional (Italia)|Istitut professional]]. En del 2016 l'è stada ilisgida Consejera Comunal a Milan e, in tra toeucc i candidacc, l'è stada quella che gh'ha ciapad pioeu tante preferenze de toeucc. L'ha mollad en del 2021 per deventà ancamò ministra, 'sta voeulta per i autonomie. L'ha mollad Forza Italia quand che i ha mia votad la fiducia al [[governo Draghi]] 'n del loeuj 2022, roba che l'ha portad ol governo ai dimission, e l'è intrada en [[Azzion (partid politegh)|Azzion]]. == Riferimèncc== *[http://servizionline.onde.net/eGov/Atti2.mac/input?cOrgano=Consiglio&cOdg=2&cNumero=33&cDataD=2000-03-31&&cCdst=APP&cNrprt=20561&cUfficio=Affari%20Generali/Segreteria&cSettore=SEGRETERIA%20GENERALE&cAsse=7} Sit del comun de Desenzan] *[https://espresso.repubblica.it/politica/2022/07/21/news/forza_italia_mariastella_gelmini_carlo_calenda-358630808/ Frana Forza Italia, Mariastella Gelmini va con Carlo Calenda. E anche Renato Brunetta lascia il partito] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220721104726/https://espresso.repubblica.it/politica/2022/07/21/news/forza_italia_mariastella_gelmini_carlo_calenda-358630808/ |date=2022-07-21 }} == Oter progecc == {{Interproget}} {{DEFAULTSORT:Gelmini, Mariastella}} [[Categoria:Nassud in Provincia de Bressa]] [[Categoria:Politegh italian]] [[Categoria:Nassud in del 1973]] 4fp0uifhbgu3chmm1zx7fvd8d3muls9 Ciciarada:Turtel amar del Castel 1 199180 1329028 892702 2026-05-01T11:24:46Z Sciking 7100 1329028 wikitext text/x-wiki "l'è 'n prodàt agroalimentàr tradisiunàl..." Prodàt, minga "prodùt"? Curdiaj salüd, --[[Druvadur:Mondschein|Mondschein]] ([[Ciciarada Druvadur:Mondschein|ciciarade]]) 19:54, 1 Lüi 2014 (CEST) {{Telsavevet|masg|2026}} nrttymz7oas23yu4wjnkmgivaeumhjw Ciciarada Utent:Flamme-Bleue 3 202040 1329007 1274280 2026-04-30T13:46:23Z J ansari 21877 El J ansari l'ha trasformad la pagina "[[Ciciarada Utent:Danvintius Bookix]]" in "[[Ciciarada Utent:Flamme-Bleue]]": Pàgina tramudà an automàtich durant l'arnominament ëd l'utent «[[Special:CentralAuth/Danvintius Bookix|Danvintius Bookix]]» a «[[Special:CentralAuth/Flamme-Bleue|Flamme-Bleue]]» 1274280 wikitext text/x-wiki ==Benvegnüü in sü la Wikipedia== Benvegnüü in sü la Wikipedia, l'enciclupedia libra che tücc i pòden jüdà a scriv. -- [[Druvadur:Dragonòt|Dragonòt]] ([[Ciciarada Druvadur:Dragonòt|ciciarade]]) 09:17, 14 Avr 2015 (CEST) == Bentornad == {{bentornad}}--[[Utent:Gat lombard|Gat lombard]] ([[Ciciarada Utent:Gat lombard|ciciarade]]) 21:20, 12 masg 2024 (CEST) 6gjkmzng6a71javoawwp7l0sd89szz6 Union di Republegh Socialista Sovietegh 0 205905 1329041 1324143 2026-05-01T11:27:55Z Sciking 7100 1329041 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{Stat storeg |nomAdess = Union Sovietega |nomComplet = Union di Republegh Socialista Sovietegh |nomUfiçal = |linkStemma = File:State Emblem of the Soviet Union.svg |linkBandera = file:Flag of the Soviet Union.svg |linkLocalizzazion = |linkMapa = |didascalia = |pajinaStemma = Bandera de l'Union Sovietega |pajinaBandera = Emblema de l'Union Sovietega |inn = [[Inn de l'URSS]] |mot = [[Proletari de tucc i paes, gionteves!]] |lengua ufiçala = [[Russ]] |lengua = |capital principala = [[Mosca]] |capitalAbitants = |capitalAbitantsAn = |oltre capital = |dependenza da = |dependenze = |forma de stat = [[Federazion]] |govern = [[Dittatura]] [[comunista]] |titol capi de stat = |elenc capi de stat = |titol capi de govern = |elenc capi de govern = |organi deliberativ = [[Soviet suprem]] |prencepe = 1919 |prim capo de stat = [[Vladimir Lenin]] |stat de prima = [[Imperi Russ]] |event al prencepe = [[Revoluzion de Ottober]] |fin = 26 de dicembee 1991 |ultem capo de stat = [[Mikhail Gorbaciov]] |stat qe l'è vegnid dopo = |event final = [[Fin de l'URSS]] |area jeografiga = |territore orijinal = |superfix massema = |periodo massema espansion = |popolazion = |periodo popolazion = |vox sota-division aministrativa = |moneda = [[Rubl sovietich]] |risorse = |produzion = |commerci con = [[Patt de Varsavia]] |esportazion = |importazion = |tld = [[.su]] |telefono = |targa = |relijon principale = |relijon de stat = [[Ateism de Stat]] |oltre relijon = |class soçai = |stat de adess = }} L<nowiki>'</nowiki>'''Union di Republegh Socialist Sovietegh''' (in [[russ]] '''Союз Советских Социалистических Республик'''), cognossuda anca cont el nomm de '''Union Sovietega''', '''Сов́етский Со́юз''', l'è stada ona [[republega]] [[Federaziun|federala]] [[comunism|comunista]] del Eurasia. L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la [[Russia Zarista]] e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la [[RSSF Russa]], che incoeu l'è la [[Russia]]. L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el [[Partii Comunista del Union Sovietega]], traa innanz de on Segratari General e del Politburo. ==Storia== ===Revoluzion=== In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip [[Georgij Evgen'evič L'vov]] e anch ona [[Duma]]. El 15 de marz el [[Zar Nicola II]] el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn. El 7 de magg i [[Bolsevich]] fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del [[Aleksandr Fëdorovič Kerenskij]]. ====Revoluzion de Otober==== {{Varda anca|Revoluzion d'Ottober}} El 7 de november del 1917, i comunista toeuven in pugn el Palazz d'Invern: a l'è la Rivoluzion de Otober, e'l vegn mettuu 'nsemma 'n governa provvisori traa innanz del [[Lenin]]. Quell governa chi 'l firma ona pas inscì de 'gnì foeura da la guerra e daggh l'indipendenza a di paes sota 'l controll del Zar. In del 1918 a'l nass l'[[Armada Rossa]], che la fa veng al governa di comunista la guerra civila, indoa 17 govern hann combatuu per el controll del Paes, che la finiss in del 1921. Intant a l'è in vigor el sistema del [[comunism de guerra]], rigida applicazion del comunism che la permett al Paes de soraviv a la guerra. ===Stalin=== A la fin de la guerra el [[Lenin]] da l'indipendenza a di territori e ona granda autonomia a di paes. In del 1924 el Regn d'Italia, per volè del [[Mussolini]], recognoss el govern comunista. Despoeu la mort del Lenin, gh'è stada ona lotta in del Partii Comunista per el poder, e la fazion del [[Stalin]], che la sostegn la teoria del [[socialism domà in on paes]], la vinc. I avversari, guidaa dal [[Trockij]], sostenidor de la teoria de la [[rivoluzion internazional]], van in esili. El Stalin fa subit ona politega de industrializzazion e de espansion agricola. Ha ampliaa anca i Polizii segret, e ha mandaa on fracch de gent in di Gulag, soratutt in del period di [[Grandi Purgh]]. ====La guerra spagnoeula==== L'URSS l'è staa l'unegh paes a jutà la [[Repuglega Spagnoeula]] contra el [[Francisco Franco]], tra el 1936 e 'l 1939. A la fin, ha vinciuu el govern nazionalista del Franco. ====La guerra mondiala==== In del 1939 l'URSS ha firmaa on patt de non aggression con la [[Germania Nazista]], e ciappa de noeuv i republegh baltegh. S'è anca spartida segretament la [[Polònia]] con i nazista. Poeu, la Germania ha tradii el patt e ha attaccà l'URSS. In del 1945, i soldaa sovietegh han ciappaa [[Berlin]], levand su la bandiera rossa in de la città nazista. Gh'hinn staa pussee de 20 milion de mort. ===Despoeu Stalin=== {{varda anca|Destalinizzazion}} [[Archivi:Leonid Brežněv (Bundesarchiv).jpg|miniatura|drita|El Brežněv |120x120px]] In del [[1953]], el [[Stalin]] moeur. Gh'è in del partii ona lotta per el poder, e 'l [[Nikita Sergeevič Chruščëv]] la vinc. El Chruščëv denuncia pubblicament el Stalin 'me tirann che ha creaa on important [[cult de la personalità]], e quest ha daa di problema cont i element pussee condervativ del PCUS. Sota el sò controll, l'URSS ha protegiuu i paes sota el colonialism europee, per esempi in del 1956, el [[Egitt]]. Vun di moment pussee dur in del sò govern l'è stada la [[Crisi di Missil de Cuba]], indoa i dò paes han ris'ciaa la guera nuclear. A la fin, i sovietegh han lassaa Cuba, e i american han levaa i missil in [[Turchia]] e in [[Italia]]. In del 1964 vegn destituii perchè l'era ritegnuu mia bon de governà, e vegn metuu al govern el [[Leonid Il'ič Brežnev]], che 'l governa fin a la sò mort, in del 1982. Sota el sò govern, l'economia sovietega l'è cressuda, e hinn staa produu on fracch de noeuv prodott per i famej. Dal punt de vista economegh, l'è staa el period miglior per i cittadin russ da la mort del Stalin. Quand che al governo gh'era Brežnev el comunism el pareva dree a "vincc": I Stat Unii eren in recession, e la [[Guerra del Vietnam]] l'è stada vinciuda di comunista del Nord. ===La Perestrojka e la Glasnost'=== {{Varda anca|Perestrojka|Glasnost|Dottrina Sinatra}} [[Archivi:Mikhail Gorbachev 1987.jpg|senza_cornice|drita|197x197px]] Despoeu i govern minga lung del [[Jurij Vladimirovič Andropov]] e del [[Konstantin Ustinovič Černenko]], ch'i eren i ''brasc dester'' del Breznev, l'è elegiuu president el [[Michail Sergeevič Gorbačëv]], che, in di agn '80, ha reformaa el sistema di govern del paes, con la soa [[Perestrojka]], che la modificava radicalment el comunism, mettend la [[proprietà privata]], pussee libertà in de la gestion di aziend e ona federazion pussee larga e la soa [[Glasnost]], la trasparenza di att, legg e problema del PCUS in di confront de la popolazion sovietega. [[Archivi:1988 CPA 5942.jpg|senza_cornice|manzína|111x111px]] Important anca la [[Dottrina Sinatra]], cha la consentiva ai paes del [[Patt de Varsavia]] de abolì liberament el comunism e de andà foeura dal controll del URSS, quand prima i paes i eren obligaa a combatt contra la diffusion del capitalism in di paes amis. In del 1990, la [[Germania del Est]] la se uniss a [[Germania de l'Ovest|quela del Ovest]], e in del giugn 1991 el [[Comecon]] vegn abolii, sigutà despoeu, el 1 de lugl, dal Patt de Varsavia. Ma el pont pussee important di sò reform, quell che per lu l'avaria salvaa l'Union el saria staa on noeuv trattaa de federazion che 'l gh'aveva de scassà l'URSS in favor de l'[[Union di Stat Sovran]] e giamò approvaa in prima lecciura da noeuv republegh, ma che l'è no staa firmaa per el Colp de Stat. ===El Deslenguament=== {{Varda anca|Putsch de Agost|Dissoluzion del URSS}} In del [[agost]] [[1991]] di politegh mia a favor di idee del Gorbačëv ([[Gennadij Ivanovič Janaev]], nominaa President del URSS e [[Dmitrij Timofeevič Jazov]]) proeuven a fà on [[Putsch de Agost|colp de stat]], che 'l vegn evitaa anca grazie a la vos granda del [[Boris Nikolaevič El'cin]], president de la [[RSSF Russa]], contrapposta a quela del Janaev. El 8 de december del 1991 i president de [[Russia]], [[Ucraina]] e [[Belorussia]] firmen on trataa che 'l decreta la fin del URSS. A la fin, el 25 de december, el Gorbačëv el da i sò dimission de President del URSS, e 'l 26 el [[Soviet Suprem]] el decreta el deslenguament official del paes, e per l'ultema volta la [[Bandera del URSS|Bandera rossa]] la vegn issada in sul tecc del Cremlin. In di fatt, el paes l'era giamò in cris, e di republegh aveven giamò deciaraa l'indipendenza: *11 marz 1990: [[Lituania]] * 9 april 1991- [[Georgia]] * 20 agost - [[Estonia]] * 21 agost - [[Lettonia]] * 24 agost - [[Russia]] e [[Ucraina]] * 25 agost - [[Bielorussia]] * 27 agost - [[Moldavia]] * 30 agost - [[Azerbaigian]] * 1º settember - [[Uzbekistan]] * 21 settember - [[Armenia]] L'eredita politica e militar del URSS l'è stada ciapada da la [[Russia]], ma vari stat hann faa sù la [[Comunità di Statt Independent]]. ==Politega== L'unegh partii legal in URSS l'era el [[Partii Comunista del Union Sovietega]], e legalment el govern l'era democrategh, anca se in pratega el govern l'era in man del govern central. El poder legislativ l'eva in man al Soviet Suprem, quell esecutiv al [[Politburò]] ==Division territoriala== [[Archivi:USSR Republics Numbered Alphabetically.png|senza_cornice|centro|537x537px]] L'URSS l'era ona federazion con [[diritt de secession]]. A la fin del URSS, gh'even 15 republegh: <div><!-- Non rimuovere questo DIV: serve a proteggere il Wiki code dall'inserimento di linebreak extra al di sopra di questa tabella. --> {| width="100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" style="background-color:transparent; table-layout:fixed; " |- valign="top" |style="border:0"|<div style="margin-right:20px"> # [[File:Flag of Armenian SSR.svg|50px]] [[RSS Armena]] # [[File:Flag of Azerbaijan SSR.svg|50px]] [[RSS Azera]] # [[File:Flag of the Byelorussian Soviet Socialist Republic.svg|50px]] [[RSS Bielorussa]] # [[File:Flag of the Estonian Soviet Socialist Republic.svg|50px]] [[RSS Estone]] # [[File:Flag of Georgian SSR.svg|50px]] [[RSS Georgiana]] </div> |<div style="margin-right:20px"> <ol> <li value=6> [[File:Flag of Kazakh SSR.svg|50px]] [[RSS Kazaka]] <li> [[File:Flag of Kyrgyz SSR.svg|50px]] [[RSS Kirghiza]] <li> [[File:Flag of Latvian SSR.svg|50px]] [[RSS Lettone]] <li> [[File:Flag of Lithuanian SSR.svg|50px]] [[RSS Lituana]] <li> [[File:Flag of Moldavian SSR.svg|50px]] [[RSS Moldava]] </ol> </div> |<div style="margin-right:20px"> <ol> <li value=11> [[File:Flag of Russian SFSR.svg|50px]] [[RSSF Russa]] <li> [[File:Flag of Tajik SSR.svg|50px]] [[RSS Tagika]] <li> [[File:Flag of the Turkmen Soviet Socialist Republic (1974–1991), Flag of Turkmenistan (1991–1992).svg|50px]] [[RSS Turkmena]] <li> [[File:Flag of Ukrainian SSR.svg|50px]] [[RSS Ucraina]] <li> [[File:Flag of the Uzbek SSR.svg|50px]] [[RSS Uzbeka]] </ol> </div> |} </div> ==Economia== [[Archivi:RR3009-0032 1 soviet ruble - obverse (L.Tolstoy).jpg|miniatura|drita|Vun rubl|98x98px]] L'URSS l'era on paes socialista, con l'agricoltura collettivizada e indoa quasi tucc i mezz de produzion i eren del govern. La costituzion diseva che i mezz de produzion pòden vess o de la Nazion o de ona Cooperativa, ma era legal anca la picola azienda de fameja, se gh'even no di dipendent. ==Religion== El 23 de genar del 1918 i ''Soviet'' decreten la Separazion Stat-Gesa, e donca el paes el deventa offizialment laich, ma [[de facto]] l'era ateo. El governo el sosteneva l'[[ateism]], ma la Costituzion parlava de libertà de religion e de coscenza. La Gesa Ortodossa ha perduu tucc i previlesg, 'me l'esclusion di tass e dal servizzi militar, e per on cert period l'è stada anca perseguitada. El matrimoni religios l'è staa abolì, e a hinn convertii a musee, scoeur o anca buttà giò tucc i ges su la terra nazional. Longh la Guerra Mondia, el Stalin ha domandaa ai Ortodoss de juttà i soldaa al front, sospendend la campagna contra la religion, che l'è tornada bella fort sotta el governo del Chruščëv, ma a l'è sigutada anca dai govern ch'hinn vegnuu despoeu. Domà cont el Gorbačëv la religion l'è stada tollerada, e ha mituu la Libertà de cult, inveci del Ateism de Stat. El govern sovietegh gestiva on isitut per l'ateism scentifegh, saraa despoeu la fin de l'URSS in del 1991. ===Legislazion in sul abort, eutanasia e omosessualità=== {{Varda anca|Omosessualità in URSS}} In URSS gh'era el divorzi dal 1 de dicember del 1917, e l'abort dal 1920, anca se 'l Stalin l'ha limitaa fes in del 1935, rimetuu in del 1955. L'omicidi per compassion l'era depenalizaa, donca in di fatt eutanasia e suicidi assistii eren legai. <br> L'omosesssualità l'era illegal. ==Scenza e Tecnologia== [[Archivi:Sputnik asm.jpg|miniatura|drita|Sputnik, el primm satelit, mandaa in del spazzi dai sovietegh|211x211px]] La scenza sovietega, soratutt per la [[corsa al spazzi]], l'è stada caraterizada da ona costanta competizion cont i USA. In del 1957 el [[Sputnik 1]], primm satelit del mond, vegn mandaa in orbita dal URSS. <br> In del 1961 el sovietegh [[Jurij Alekseevič Gagarin]] l'è el primm òmm ad andà in del spazzi. I sovietegh han mandaa in del spazzi anca la stazion [[MIR]], progetada per stà in del spazzi 5 agn, le rimanuda 15, anca se con di difficultà. 16 cittadin de l'Union han vincuu el [[Premi Nobel]]. == Riferiment == *[https://www.treccani.it/enciclopedia/urss/ Treccani] ==Vos corelaa== *[[Patt de Varsavia]] *[[Republega Popolara de Polònia]] *[[Republega Popolara Cinesa]] *[[Romania Comunista]] *[[Ungheria Comunista]] *[[Republega Democratega Todesca]] *[[Bulgaria Comunista]] *[[Jugoslavia]] {{Stat comunisti}} [[Categoria:Union Sovietega| ]] [[Categoria:Guerra Freggia]] o8erzb9mzb94sl5bd9ykx3x1bqbimt1 Ciciarada:Union di Republegh Socialista Sovietegh 1 206323 1329043 974253 2026-05-01T11:29:35Z Sciking 7100 1329043 wikitext text/x-wiki Hey, Schikiini, bandiera l'è minga Lumbard: Bandera, Ringhera, Manera... Caiu, e te salüdi, --[[Druvadur:Mondschein|Mondschein]] ([[Ciciarada Druvadur:Mondschein|ciciarade]]) 15:46, 6 Feb 2016 (CET) {{Invedrina|24 marz 2021-1 masg 2026}} sb5jqrwuncg2xne4hp4ottplpx711ap Modell:Vetrina/4 10 207477 1329045 1328675 2026-05-01T11:31:16Z Sciking 7100 1329045 wikitext text/x-wiki [[File:ENAIP - RE 03.jpg|thumb|Un IeFP [[ENAIP]] a [[Resg]]]] L''''Istruzzion e Formazzion Professional''' (''Istruzione e Formazione Professionale'' in italian, breviad ''IeFP'') a l'è un sistema scolastegh professional italian la che competenza, in bas a la [[Costituzzion italiana|Costituzzion]], a l'è in man di [[Region (Italia)|Region]]. A diferenza di [[istitut professional (Italia)|istitut professionai]] de Stat, che cont el so diploma de cinch agn permeten de andà a l'università, el cors di IeFP el dura trii agn e 'l dà una qualifega, con despess la possibilità de fà un quart ann e ciapà un diploma professional de tecnegh, ma i do sistema, del 2017, inn conligad e gh'è una corrispondenza in tra i vari percors, oltra a la possibilità de spostàss in tra el sistema professional e quell di IeFP e vice-versa. De solet, per quei che insegnen in di IeFP valen no i requisit per quei che insegnen in di scoeule statai e i Region dann minga un programa ofizzial de seguì ma domà di obietiv didategh per varie competenze, cont un mont ore minim per ogni competenza. Despess, i IeFP inn fad su de ent locai, consorzi de lavorent o de aziende, ma ghe n'è anca dent di scoeule statai. ('''[[Istruzzion e Formazzion Professional|Inanz]]''') 7nc281xb62ly3ccrxmpggy48fbsylxp Modell:Vetrina/1 10 207478 1329044 1328673 2026-05-01T11:30:40Z Sciking 7100 1329044 wikitext text/x-wiki [[File:Iron Dome near Sderot.jpg|thumb|Lanziador de la Cupola de Ferr]] La '''Cupola de Ferr''' (in [[ebraich]] ''כיפת ברזל'', despess ciamad in ingles ''Iron Dome'') a l'è un sistema d'arma mobel doperad per la [[defesa antimissil]] in [[Israell]] e desvilupad de [[Rafael Advanced Defense Systems]]. A l'è pensad per proteger i cità e, in sgeneral, per la defesa a curt rasg. A l'è bon de intercetà e sbater sgiò sia i [[razz]] a media velocità che i [[granade]] con trajetoria balistega e l'è stad progetad per difender i zone de confin di lanc di [[BM-21]] e di [[Katjuša (lanziarazz)|Katjuša]] che vegniven del [[Liban]], del [[Sinai]] o de la [[Striscia de Gaza]]. Provad per la prima voeulta in del 2009, a l'è operativ del 2011 e l'è programad che 'l sibia doperad anca in sui corvete de la [[class Sa'ar 6]] insema ai [[Barak 8]] per proteger i piataforme del gas israelian in del mar. A l'è part de 'n sistema che Israell l'è dree a desvilupà per proteger el Pajes de la pupart di menasce d'aria, che vann di colp de [[morter (arma)|morter]] ai [[ICBM]]. In di agn '90 [[Hezbollah]] l'ha tacad a lanzià di razz contra el Nord del Pajes e l'ha fad un poo de vitime e donca i [[Forze de Defesa de Israell]] hann pensad a fà un so sistema de defesa contra i razz, del che i ofizziai american gh'hann havud de dì che l'era "destinad a fallì". In del 2004 el Daniel Gold l'è nomnad capo de la ricerca e desvilup de la IDF e l'ideja de 'n sistema de defesa la guadagna consens e l'ha fad inscì de convincer i politegh de la soa necessità. In del 2006 in la [[segonda guerra del Liban]] Hezbollah l'ha sbarad pussee de 4'000 razz contra el Nord d'Israell e l'ha mazzad 44 civil isreaelian e l'ha fad evacuà pussee de 250'000 persone, la pupart a [[Haifa]], terza cità del Pajes. ('''[[Cupola de Ferr|Va inanz]]''') ncaql7sji2v1csfmi8r9fha05zqul1o Wikipedia:Vedrina 4 208341 1329040 1328681 2026-05-01T11:27:37Z Sciking 7100 /* Parpoeuste per cavà de la vedrina */ tolta via 1329040 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} La '''Vedrina''' l'è 'l canton indova che i vos pussee bei scrivud da la comunità de la Wikipedia in lombard inn mostrad. La sostituiss el "Parlemm on poo de num". == Regole == === Regole per entrà in de la vedrina === *La vos la gh'ha minga de havégh di avis 'me {{tl|sbozz}} e {{tl|Da netà}} *La vos la gh'ha de vesser enciclopedega *La vos la gh'ha de vesser categorizzada *La vos la gh'ha de vesser scrivuda in d'una ortografia acetada di regole de la Wikipedia *La vos la gh'ha de havégh di font ==== Consej util ==== *El saria mej se la vos la gh'habia di wikilink de dent e de foeura *L'è assee bell se la vos la gh'ha di imagin e di alter element se servissen (per esempi di citazzion) === Regole per cavà una vos da la vedrina === Una vos in vedrina la pò vesser cavada se inn cambiad i situazzion che l'hann portada in vedrina. === La votazzion === Una parpoeusta la passa se nissun l'è contra in 7 dì o se almanch in d'un para de dì gh'è un consens ben formad. == Parpoeuste == === Parpoeuste per meter in vedrina === === Parpoeuste per cavà de la vedrina === == Gestion de la vedrina == === Sginer === #[[Svìzzera]] #[[Corresg]] #[[Gianni Brera]] #[[Storia de l'ortografia lombarda]] #[[Laserdisc]] #[[Bus de l'ozòno]] #... === Fevrer === #[[Uspedàl da Crèma]] #[[Guerra de Valtolina]] #[[Fumbi]] #[[Liechtenstein]] #[[Catarina Sforza]] #... #... === Marz === #[[Temporal]] #[[Ducaa de Milan]] #[[Fradej Cervi]] #[[Ferrovia Circumvesuviana]] #[[Programma 101]] #[[Carnoval]] #... === Avril === #[[Referendum Costituzional del 2016 in Italia]] #[[Bagg]] #[[Assede de Bergem (1437)]] #[[Union di Republegh Socialista Sovietegh]] #[[Renassiment]] #... #... === Magg === #[[Bagg (familia)]] #[[Baghèt]] #[[Paolo Gentiloni]] #[[Istruzzion e Formazzion Professional]] #[[Cupola de Ferr]] #[[Influenza spagnoeula]] #... === Giugn === #[[Richard Castle]] #[[Bataja de Sgiornigh]] #[[Borlada de Costantinopel]] #[[pH]] #[[Jann Galeaz Viscont]] #[[John Lennon]] #... === Luj === #[[Cusina lombarda]] #[[Elio e le Storie Tese]] #[[Storia de Mantoa]] #[[Clement Shahbaz Bhatti]] #[[Buddhesim]] #... #... === Avost === #[[Gramàtica bergamàsca]] #[[Céza de San Bernardì a Lai]] #[[Ferovia rapida urbana de Berlin]] #[[Ghisa (Milan)]] #[[Giovann Adamm II del Liechtenstein]] #... #... === Setember === #[[Attentaa del 11 de settember del 2001]] #[[Brèsa]] #[[Kate Beckett]] #[[Bonvexin de la Riva]] #[[Ultrason]] #[[Lodovigh Sforza]] #... === Otober === #[[Sicurezza informatega]] #[[Cristina Trivulz de Belgiojos]] #[[Tranvia Berghem-Albin]] #[[Santuare de Santa Maria de la Crox]] #[[Silvio Berlusconi]] #[[Franzesch Pertusaa (scritor)]] #... === November === #[[Linia M2 (metropolitana de Milan)]] #[[Rivulüziun de Liegi]] #[[Fabrizio De André]] #[[Independentism lombard]] #[[Cicch Simonetta]] #... #... === Dicember === #[[Lucille Teasdale-Corti]] #[[Lumbard ucidental]] #[[Max Pezzali]] #[[Václav Havel]] #[[Stadtbahn]] #... #... === Vos tolte via de la vedrina === *[[Carl von Linné]] *[[Le Frecce]] *[[Giuseppe Impastato]] *[[Québec (pruinsa e nasiù)]] *[[Rivignano Teor]] *[[Scrittura giapponesa]] *[[Cesarino Monti]] *[[Lach de Aral]] *[[Cusina lombarda]] *[[Dialett milanes]] *[[Drüidi]] *[[Stoicismo]] *[[Charles Leclerc]] (temporaneament) ==La Vedrina incoeu== *[https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Special%3APuntanoQui&target=Mudel%3AVarda+che+b%C3%A9l&namespace=] [[Categoria:Vonciàss i man]] 0kmaud7ofubbd6mqt2zw4z919duqvbt 1329042 1329040 2026-05-01T11:28:23Z Sciking 7100 /* Gestion de la vedrina */ 1329042 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} La '''Vedrina''' l'è 'l canton indova che i vos pussee bei scrivud da la comunità de la Wikipedia in lombard inn mostrad. La sostituiss el "Parlemm on poo de num". == Regole == === Regole per entrà in de la vedrina === *La vos la gh'ha minga de havégh di avis 'me {{tl|sbozz}} e {{tl|Da netà}} *La vos la gh'ha de vesser enciclopedega *La vos la gh'ha de vesser categorizzada *La vos la gh'ha de vesser scrivuda in d'una ortografia acetada di regole de la Wikipedia *La vos la gh'ha de havégh di font ==== Consej util ==== *El saria mej se la vos la gh'habia di wikilink de dent e de foeura *L'è assee bell se la vos la gh'ha di imagin e di alter element se servissen (per esempi di citazzion) === Regole per cavà una vos da la vedrina === Una vos in vedrina la pò vesser cavada se inn cambiad i situazzion che l'hann portada in vedrina. === La votazzion === Una parpoeusta la passa se nissun l'è contra in 7 dì o se almanch in d'un para de dì gh'è un consens ben formad. == Parpoeuste == === Parpoeuste per meter in vedrina === === Parpoeuste per cavà de la vedrina === == Gestion de la vedrina == === Sginer === #[[Svìzzera]] #[[Corresg]] #[[Gianni Brera]] #[[Storia de l'ortografia lombarda]] #[[Laserdisc]] #[[Bus de l'ozòno]] #... === Fevrer === #[[Uspedàl da Crèma]] #[[Guerra de Valtolina]] #[[Fumbi]] #[[Liechtenstein]] #[[Catarina Sforza]] #... #... === Marz === #[[Temporal]] #[[Ducaa de Milan]] #[[Fradej Cervi]] #[[Ferrovia Circumvesuviana]] #[[Programma 101]] #[[Carnoval]] #... === Avril === #[[Referendum Costituzional del 2016 in Italia]] #[[Bagg]] #[[Assede de Bergem (1437)]] #[[Renassiment]] #[[Influenza spagnoeula]] #... #... === Magg === #[[Bagg (familia)]] #[[Baghèt]] #[[Paolo Gentiloni]] #[[Istruzzion e Formazzion Professional]] #[[Cupola de Ferr]] #... #... === Giugn === #[[Richard Castle]] #[[Bataja de Sgiornigh]] #[[Borlada de Costantinopel]] #[[pH]] #[[Jann Galeaz Viscont]] #[[John Lennon]] #... === Luj === #[[Cusina lombarda]] #[[Elio e le Storie Tese]] #[[Storia de Mantoa]] #[[Clement Shahbaz Bhatti]] #[[Buddhesim]] #... #... === Avost === #[[Gramàtica bergamàsca]] #[[Céza de San Bernardì a Lai]] #[[Ferovia rapida urbana de Berlin]] #[[Ghisa (Milan)]] #[[Giovann Adamm II del Liechtenstein]] #... #... === Setember === #[[Attentaa del 11 de settember del 2001]] #[[Brèsa]] #[[Kate Beckett]] #[[Bonvexin de la Riva]] #[[Ultrason]] #[[Lodovigh Sforza]] #... === Otober === #[[Sicurezza informatega]] #[[Cristina Trivulz de Belgiojos]] #[[Tranvia Berghem-Albin]] #[[Santuare de Santa Maria de la Crox]] #[[Silvio Berlusconi]] #[[Franzesch Pertusaa (scritor)]] #... === November === #[[Linia M2 (metropolitana de Milan)]] #[[Rivulüziun de Liegi]] #[[Fabrizio De André]] #[[Independentism lombard]] #[[Cicch Simonetta]] #... #... === Dicember === #[[Lucille Teasdale-Corti]] #[[Lumbard ucidental]] #[[Max Pezzali]] #[[Václav Havel]] #[[Stadtbahn]] #... #... === Vos tolte via de la vedrina === *[[Carl von Linné]] *[[Le Frecce]] *[[Giuseppe Impastato]] *[[Québec (pruinsa e nasiù)]] *[[Rivignano Teor]] *[[Scrittura giapponesa]] *[[Cesarino Monti]] *[[Lach de Aral]] *[[Cusina lombarda]] *[[Dialett milanes]] *[[Drüidi]] *[[Stoicismo]] *[[Charles Leclerc]] (temporaneament) ==La Vedrina incoeu== *[https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Special%3APuntanoQui&target=Mudel%3AVarda+che+b%C3%A9l&namespace=] [[Categoria:Vonciàss i man]] clc50akfpm1rwu29cydhavpn216c88x Modell:Vetrina/6 10 208369 1329048 1326396 2026-05-01T11:32:25Z Sciking 7100 1329048 wikitext text/x-wiki [[Archivi:Malpaga.png|thumb|right|130px|Fregi dala metà del [[XV secul]] a [[Malpaga]] ([[Pruvìncia de Bèrghem|BG]]), Castel de [[Bartolomé Coleù]], pitur anònim. <sup>[[#notes|(10)]]</sup>]] El '''baghèt''' (dal [[lengua lumbarda|lumbard]] ‘’baga’’, parola prubabilment d’urigen [[Lenguv celtich|celtega]] che la vö dì “sach de pel”) l'è un tipu da piva che la vegniva sunada, fin vèrs la metà dal [[XX secul|secul passaa]], in dala [[Pruvincia de Bergum|Pruvincia da Bèrgum]]. Pürtròp a scumenzá dal dòpu [[Seconda guerra mondial|guera]], al baghèt l’è stai dismentegaa e, prugressivament, sustitüi da óltar strüment (presempi la [[fisarmònica]]). Dumá ültimament di ricercadur e di stüdius hann cuntribüii a fal riviv e finalment incö l’è ancamò pussibil scultá la sò vus. ('''[[baghèt|Innanz]]''') 6p6dporutoe5m1dhigtdc673l1zw56v Modell:Vetrina/5 10 208370 1329047 1328676 2026-05-01T11:31:53Z Sciking 7100 1329047 wikitext text/x-wiki El '''Paolo Gentiloni Silveri''' ([[Roma]], [[22 de november]] del [[1954]]) l'è on politegh e giornalista italian, minister di comunicazion in del [[governo Prodi II]] e di affar forest in del [[governo Renzi]], [[primm minister]] italian dal 21 de dicember del 2016 e deputaa dal 2001, per [[La Margherita]] prima e per el [[Partii Democrategh (Italia)|Partii Democrategh]] poeu. Del 2019 al 2024 a l'è staa commissari europee a l'economia. Paolo Gentiloni el riva de la nobil familia di cont Gentiloni Silveri, imparentaa con [[Vincenzo Ottorino Gentiloni]], autor del [[Patt Gentiloni]] che l'ha segnaa al principi del 1900 l'ingress di cattolich in politega. De fioeu el frequenta 'na scoeula montessoriana e l'è educaa in la fed cristiana, el fa anca el catechista insemma a la Agnese Moro, fioeula de [[Aldo Moro|Aldo]]. Passaa el [[Liceo ginnasio Torquato Tasso (Roma)|Liceo ginnasio Torquato Tasso]] el partecipa a di occupazion in del november 1970 e a dicember el scappa de cà per andà a 'n occupazion a [[Milan]]. El s'è laureaa in [[Scienz Politegh]] a l'[[Università la Sapienza]] de [[Roma]]. Dal 1990 a l'è giornalista professionista. ('''[[Paolo Gentiloni|Inanz]]''') 0zb8ne4rn5t8s2y7wceayr5fo5lfuxn Modell:Savevet/2 10 208373 1329018 1328867 2026-05-01T11:20:39Z Sciking 7100 1329018 wikitext text/x-wiki [[File:Château de Beauregard - Galerie des Illustres 29 - Valentine Visconti.jpg|thumb|La Valentina]] La '''Valentina Vesconta''' ([[Pavia]], 1371 - [[Blois]], 4 de dicember 1408) a l'è stada 'na nobildonna milanesa, fioeula del [[Gian Galeazz Vescont]] e de la [[Isabella de Valois]], deventada poeu miee del [[Luis I de Valois-Orléans]], fredell del Re de Franza. Restada orfana de mader, l'è educada de la nona [[Bianca de Savoja]] e l'è prest dada in sposa del pader con l'obietiv de slargà la soa influenza in su la politega franzesa. Otegnuda la dispensa del Papa, degià che i spos eren cusin de primm grad, se mariden per procura in del 1387 ma el pader el ghe fa no lassà Milan, perchè 'l voreva speccià de 'vègh on fioeu con la [[Caterina Vesconta]] per modifegà el contratt matrimonial ('''[[Valentina Vesconta|Va inanz]]''') 86t26kdxv78zuutwpnahze9zeli3glk Modell:Savevet/1 10 208375 1329016 1328866 2026-05-01T11:19:52Z Sciking 7100 1329016 wikitext text/x-wiki [[Archivi:Tortello amaro di Castelgoffredo.jpg|thumb|En piàt de Turtèi amàr]] El '''Turtèl amar del [[Castèl]]''' (Castel Goffredo) l'è 'n tipo de pàsta empinìda che se 'nsomèa al [[Casoncei|cazonsèl]] o al [[tortèl cremàsch|turtèl cremàsch]] e l'è 'n prodót agroalimentàr tradisiunàl de la [[Lombardia|Regiù de la Lombardia]], tìpich apéna del teretóre del [[Castèl]], en [[pruvìncia de Màntoa]]. L'è ciamàt isé per la prezènsa de la [[Tanacetum_balsamita|balsamita]], 'n èrba aromàtica ciamàda apò a ''èrba amàra'' o ''èrba cazonsèla''. I óter ingredièncc pe l'empiöm i è: èrbe aromàtiche, [[Furmai_grana|formài de gràna]], pà tridàt, öf, nus moscàda, ensàlvia, [[Allium cepa|sìgola]], ài e sal. Per preparà la pàsta frèsca se dòpra 'na resèta tradisiunàla con dés öf per ògna chìlo de farìna. La sfòia che se 'n càa la vé 'mpinìda co l'empiöm, piegàda per serà sö el bucunsì de 'mpiöm e rifinìda a mà. Se oté isé el turtèl che 'l g'ha 'na fùrma a triàngol schisàda caraterìstica. ('''[[Turtèl amar del Castèl|Va inanz]]''') rdpnh8j94knlbmj6qv8jrekas06y8eq 1329017 1329016 2026-05-01T11:20:17Z Sciking 7100 1329017 wikitext text/x-wiki [[Archivi:Tortello amaro di Castelgoffredo.jpg|thumb|En piàt de Turtèi amàr]] El '''Turtèl amar del [[Castèl]]''' (Castel Goffredo) l'è 'n tipo de pàsta empinìda che se 'nsomèa al [[Casoncei|cazonsèl]] o al [[tortèl cremàsch|turtèl cremàsch]] e l'è 'n prodót agroalimentàr tradisiunàl de la [[Lombardia|Regiù de la Lombardia]], tìpich apéna del teretóre del [[Castèl]], en [[pruvìncia de Màntoa]]. L'è ciamàt isé per la prezènsa de la [[Tanacetum_balsamita|balsamita]], 'n èrba aromàtica ciamàda apò a ''èrba amàra'' o ''èrba cazonsèla''. I óter ingredièncc pe l'empiöm i è: èrbe aromàtiche, [[Furmai_grana|formài de gràna]], pà tridàt, öf, nus moscàda, ensàlvia, [[Allium cepa|sìgola]], ài e sal. Per preparà la pàsta frèsca se dòpra 'na resèta tradisiunàla con dés öf per ògna chìlo de farìna. La sfòia che se 'n càa la vé 'mpinìda co l'empiöm, piegàda per serà sö el bucunsì de 'mpiöm e rifinìda a mà. Se oté isé el turtèl che 'l g'ha 'na fùrma a triàngol schisàda caraterìstica. ('''[[Turtel amar del Castel|Va inanz]]''') 1jcrjiczxoj1kq5d0ne0yepd1ucwrqv Modell:Savevet/3 10 208377 1329019 1328868 2026-05-01T11:21:03Z Sciking 7100 1329019 wikitext text/x-wiki El '''Musee de la Basilega de Sant Ustorgg''' el gh'ha dent el patrimoni coltural de la [[Basilega de Sant Ustorgg|gesa]], e el so cioster el gh'ha dent anca el [[Musee de la Diocesi (Milan)|Musee de la Diocesi]] ambrosiana, spartid in ses sezzion, oltra al cimiteri paleocristian. I du musee poden vesser visitad insema cont un biliet unegh. La prima sezzion a l'è in del portegh del cioster e gh'è dent di rest archeologegh de la necropoli cristiana trovad in di scav di agn '50 e '60, compagn de preje de mort e di laster de marmor. In sui mur a gh'è anca un stema vescontee antigh e gh'è anca vari reliquiari. Gh'è poeu l'area archeologega, indova che gh'è i rest de la necropoli descoverta in di scav di prim agn '60. Se va inanz poeu in la veggia sala capitolar, indova che gh'è varie statue, la pussee importanta quella del Sant Ugeni, e in la veggia sagrestia, indova che inn regolt reliquiari, ex voto e oget liturgegh del XIV al XVII secol. ('''[[Musee de la Basilega de Sant Ustorgg|Va inanz]]''') p3t7pvwfvvl2chnqd6z7r7mi7oilhxw Modell:Savevet/7 10 208379 1329024 1328872 2026-05-01T11:23:19Z Sciking 7100 1329024 wikitext text/x-wiki [[Archivi:Threat of excommunication to thieves of books in the library of the university of Salamanca (Spain).jpg|miniatura|Menacia de scomunega per quei che roben i liber in la biblioteca pontificia in Ispagna]] La '''scomunega''' a l'è, in del [[cristianesim]], una pena canonega che la met quell che la ricev foeura de la comenion con la [[Gesa (istituzzion)|Gesa]]. La gh'ha origin sgiamò in del [[Noeuv Testament]] e in di prateghe di prim cristian. In la [[Gesa catolega]] a l'è la pena pussee volta che la gh'è, e ghe proibiss a quei che ghe l'hann de toeu o de ministrà i [[sacrament]]. Di reson che per el dirit catolegh menen a la scomunega inn el profanà l'[[Eucarestia]], l'[[abort]], el consacrà un [[vescov]] senza el permess del [[Papa]], el proeuvà a [[ordenazzion (sacrament)|ordenà]] una dona, doperà violenza in sul Papa, [[apostasia]], [[eresia]] e [[scisma]], l'assoluzzion in [[confession]] del complis del pecad impur e la violazzion del [[sigill del sacrament]], ghe poden vesser comunque di alter reson, in bas a una sentenza de un tribunal eclesiastegh. Gh'è di at che, se fad, menen a la scomunega ''[[latae sententiae]]'', o ben senza sentenza, ma domà per el fad che l'è stad fad, ma quella roba chi la val domà per i Gese de rit latin, in quelle de rit oriental la gh'ha de vességh una sentenza. '''([[scomunega|Va inanz]])''' 9kst0n4jjoiekd783b0qrystsmrm1l1 Modell:Vetrina/7 10 208380 1329049 1328678 2026-05-01T11:33:10Z Sciking 7100 1329049 wikitext text/x-wiki [[File:Baggio (Milano) - Via Giuseppe Gianella - anni 1950.jpg|thumb|Foto d'epoca del Palaziett]] I '''Bagg''' (anca ''de Bagg'', ''da Baggio'' in italian) inn stad una familia nobil milanesa, che el sò nom l'è ligad a quell del [[Bagg|borgh omonem]]. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al ''[[el Palazziett|Palazziett]]'', in del center de Bagg e arent a la [[Gesa Veggia (Bagg)|Gesa Veggia]], fada su per volontà del [[Papa Lissander II]], cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el [[Tazon de Bagg]], despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad orisgin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud orisgin el ram de capitani de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud orisgin el ram "''de civitas Mediolani''", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de [[Vignaa]], che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la [[Gesa de San Giovann ai Quater Facc]], a l'epoca ancamò cont di carateristeghe de tempi pagan. ('''[[Bagg (familia)|innanz]]''') 8ekaevrlgj0q0qf8xmlxqpt35tjp6c8 Modell:Savevet/5 10 208384 1329022 1328870 2026-05-01T11:22:23Z Sciking 7100 1329022 wikitext text/x-wiki '''El poder di senza poder''' (in cecch '' Moc bezmocných'') a l'è on sagg politegh scrivuu del [[Václav Havel]] in del 1978 e deventaa vun di fondament de l'attività di [[dissident]] in [[Cecoslovacchia]] e in [[Polònia]], distribuii in [[samizdat]]. El trattava de la vita in d'on regimm comunista e de la trasformazion di cittadin comun in dissident. In del sagg Havel el spiega el mecanism che on regimm totalitari el ries a tegnì in pè el sò poder anca senza la fede vera di cittadin. L’esempi pussee famos l’è quell del fondeghee: on vendô che ogni matina el tacaa in vetrina on cartel con la scritta ''«[[Proletari de tucc i paes, gionteves!|Proletari de tutt el mond, gionteves]]»''. El fondeghee el ghe cred minga, e anca la gent che passa la sa che l’è domà ona fras de propaganda. Però el cartell el vegn mostraa istess per schivà problema e per dimostrà obbedienza al sistema. ('''[[El Poder di Senza Poder|Va inanz]]''') 4qa4c4wlxcambu6ycuxlk4n01wlfxzf Modell:Savevet/6 10 208386 1329023 1328871 2026-05-01T11:22:45Z Sciking 7100 1329023 wikitext text/x-wiki [[Archivi:Flower poster 2.jpg|right|250px|thumb|<center><small>''En pòster con dùdes spéci de fiùr de famìe diferènte</small>]] El '''fiùr''' l'è l'órghen (o l'ensèma de órghegn) de reprodusiù de töte le piànte riünìde endèl ensèma de le [[angiospèrme]]. Dòpo de la pulinizasiù, el fiùr l'è fecondàt e 'l se trasfùrma 'ndèl [[fröt]] che 'l conté la somésa. I fiùr i pöl véser sùi o sedenò reünìcc en [[enfiurescènsa|enfiurescènse]]. Zamò 'ndel'antichità, i fiur i g'ha tiràt l'atensiù de l'[[òm]] che 'l i ha dopràcc e 'l i a cultìa per paràs (ez. : curùna de fiùr), per fa bèle le sò cà (fiùr taiàcc, bouquets, ikebana) e i giardì. I fiùr i g'ha ispiràt de spès i artìsti, pitùr, poéti, scultùr e decoradùr. ('''[[fiùr|Va inanz]]''') 6fxqdvmrxe0oekeoq9jr8c0i217w1gn Modell:Savevet/4 10 208388 1329020 1328869 2026-05-01T11:21:31Z Sciking 7100 1329020 wikitext text/x-wiki [[Archivi:Ritratto di Cesare Cantù (1804-1895).jpg|thumb|]] El '''Ceser Ambroeus Cantù''' (Brivi, 5 de dicember del 1804 – Milan, 11 de marz del 1895) a l’è stad on storich, leterad, politegh, registrant e scritor italian. Deputad al [[Parlament italian|parlament]] del 1860 al 1867, l’è stad el fondator de l'''[[Socetà Storica Lombarda|Archivi storich lombard]]'' e president onorari de la [[Socetà Italiana di Autor e Editori|SIAE]]<ref>{{Cita web|url=https://www.dirittodautore.it/news/attualita/s-i-a-e-125-anni-di-attivita/|titolo=S.I.A.E., 125 anni di attività|editore=Diritto d'autore.it|accesso=28 giugno 2018}}</ref>. Leterad ligad a l'area [[Romanticismo|romantica]] e al [[gesa catolica|catolicesim]], el Cantù l’è stad autor de tanti [[Romanz]] (infra i quai spica "Margherita Pusterla"), di [[Storiografia|sagg storich]] "Storia Universale" - ''Storia universal -'' e "Grande illustrazione del Lombardo Veneto" - ''Granda ilustrazzion del Lombard Venet -'' e de [[Critica leteraria|storiografia leteraria]] ("Ragionamenti per servire di commento ai [[I promessi sposi|Promessi Sposi]]; Storia della letteratura italiana" – ''Ragionament che servissen de comentà i [[I promessi sposi]]''). Del 1873 fina a la soa mort l’è stad Diretor de l'[[Archivi de Stat de Milan]] e l’ha organizad e 'l n'ha trasferid la sede in de l’ex [[Palazz del Senad (Milan)|Collegi Elvetich]]/Palazz del Senad. ('''[[Ceser Cantù|Va inanz]]''') 0v394fkija3zar7m59ciaxjvrbaa8g7 1329021 1329020 2026-05-01T11:21:59Z Sciking 7100 1329021 wikitext text/x-wiki [[Archivi:Ritratto di Cesare Cantù (1804-1895).jpg|thumb|]] El '''Ceser Ambroeus Cantù''' (Brivi, 5 de dicember del 1804 – Milan, 11 de marz del 1895) a l’è stad on storich, leterad, politegh, registrant e scritor italian. Deputad al [[Parlament italian|parlament]] del 1860 al 1867, l’è stad el fondator de l'''[[Socetà Storica Lombarda|Archivi storich lombard]]'' e president onorari de la [[Socetà Italiana di Autor e Editori|SIAE]]. Leterad ligad a l'area [[Romanticismo|romantica]] e al [[gesa catolica|catolicesim]], el Cantù l’è stad autor de tanti [[Romanz]] (infra i quai spica "Margherita Pusterla"), di [[Storiografia|sagg storich]] "Storia Universale" - ''Storia universal -'' e "Grande illustrazione del Lombardo Veneto" - ''Granda ilustrazzion del Lombard Venet -'' e de [[Critica leteraria|storiografia leteraria]] ("Ragionamenti per servire di commento ai [[I promessi sposi|Promessi Sposi]]; Storia della letteratura italiana" – ''Ragionament che servissen de comentà i [[I promessi sposi]]''). Del 1873 fina a la soa mort l’è stad Diretor de l'[[Archivi de Stat de Milan]] e l’ha organizad e 'l n'ha trasferid la sede in de l’ex [[Palazz del Senad (Milan)|Collegi Elvetich]]/Palazz del Senad. ('''[[Ceser Cantù|Va inanz]]''') 9gd5wbpwkb0vvq5jildh5d09tww2c7q Utent:Flamme-Bleue 2 210121 1329009 1320982 2026-04-30T13:46:23Z J ansari 21877 El J ansari l'ha trasformad la pagina "[[Utent:Danvintius Bookix]]" in "[[Utent:Flamme-Bleue]]": Pàgina tramudà an automàtich durant l'arnominament ëd l'utent «[[Special:CentralAuth/Danvintius Bookix|Danvintius Bookix]]» a «[[Special:CentralAuth/Flamme-Bleue|Flamme-Bleue]]» 1320982 wikitext text/x-wiki {{#babel:ru|en-2|de-1|la-1|el-1|lmo-0}} * [[Anniball]] [[en:User:Danvintius Bookix]] [[la:Usor:Danvintius Bookix]] [[ru:Участник:Danvintius Bookix]] 38zu7mt31xfs8tktgpfpzd7ycvb9kb0 Paolo Gentiloni 0 211359 1329046 1240956 2026-05-01T11:31:43Z Sciking 7100 1329046 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{Varda che bel}} {{Carica publega |nom = |imajin = File:Paolo Gentiloni EP Parliament (cropped).jpg |didascalia = Gentiloni in del 2019 |carica = {{LogoCP|Flag of the European Union.svg}} [[Commissari europee a l'Economia]] |mandadprencepe = 1 de dicember 2019 |president = [[Ursula von der Leyen]] |predecessor = [[Pierre Moscovici]] |carica2 ={{LogoCP|Flag of the Prime Minister of Italy.svg}} [[President del Consili di Minister de la Republega Italiana]] |mandadprencepe2 = 12 de dicember del 2016 |mandadfin2 = 1 de giugn 2018 |mandad = |vice de = |capo de stat2 = [[Sergio Mattarella]] |president = |vicepresident = |primminister = |viceprimminister = |vice = |predecessor2 = [[Matteo Renzi]] |sucessor2 = [[Giuseppe Conte]] |lejisladura = |grup parlamentar = |coalizion = |circoscrizion = |colleji = |tipo nomina = |incareg = |sit = |carica3 = Minister di affar forest e per la cooperazion internazionala |mandadprencepe3 = 31 de ottober 2014 |mandadfin3 = 2 de dicember 2016 |president3 = [[Matteo Renzi]] |predecessor3 = [[Federica Mogherini]] |sucessor3 = [[Angelino Alfano]] |carica4 = Minister di Comunicazion |mandadprencepe4 = 17 de magg 2006 |mandadfin4 = 7 de magg 2008 |president4 = [[Romano Prodi]] |predecessor4 = [[Mario Landolfi]] |sucessor4 = [[Claudio Scajola]] |carica5 = President de la Commission de Vigilanza Rai |mandadprencepe5 = 13 de ottober 2005 |mandadfin5 = 29 de april 2006 |predecessor5 = [[Claudio Petruccioli]] |sucessor5 = [[Mario Landolfi]] |carica6 ={{LogoCP|Flag of Italy.svg}} Deputaa de la Republica Italiana |mandadprencepe6 = 30 de magg 2001 |mandadfin6 = |lejisladura6 = XIV, XV, XVI, XVII, XVIII |grup parlamentar6 = La Margherita (XIV)<br> L'Ulivo (XV)<br> Partito Democratico (XV, XVI, XVII, XVIII) |circoscrizion6 = Lazzi 1 (XV, XVI, XVII)<br> Piemonte 2 (XIV) |coalizion6 = L'Oliv (XIV)<br> L'Union (XV)<br> PD-IdV (XVI)<br> Italia. Ben Comun (XVII) |incareg6 = {{camp elenc|*Member IX commission (straport, post e telecomunicazion) (XIV; XVI legislatur)}} *Member commission in sui servizzi radiotelevisiv (XIV; XVI legislatur) *President Commission de vigilanza RAI (XIV legislatura) *Member III commission (Affar forest e comunitari) (XVII legislatura) *Member Comitaa permanent Africa e question globai (XVII legislatura) *President sezion Italia-Stat Unii de l'union interparlamentar (XVII legislatura) |sit6 = http://www.camera.it/leg17/29?tipoAttivita=&tipoVisAtt=&tipoPersona=&shadow_deputato=300637&idLegislatura=17 |prefiss onorifeg = |sufiss onorifeg = |partid = [[Partii Democrategh (Italia)|Partii Democrategh]] (dal 2007)<br>Prima:<br> [[Movimento Lavoratori per il Socialismo]] (1976-1981)<br> [[Partito di Unità Proletaria per il Comunismo|PdUpC]] (1981-1984)<br> [[Democrazia è Libertà - La Margherita|DL]] (2002-2007) |tendenza = [[Liberalism social]], [[Cristianesim social]], [[Progressism]] |titol de studi = Laurea in scienz politegh |alma mater = Università La Sapienza de Roma |profession = Giornalista |firma = File:Gentiloni firma.svg }} El '''Paolo Gentiloni Silveri''' ([[Roma]], [[22 de november]] del [[1954]]) l'è on politegh e giornalista italian, minister di comunicazion in del [[governo Prodi II]] e di affar forest in del [[governo Renzi]], [[primm minister]] italian dal 21 de dicember del 2016 e deputaa dal 2001, per [[La Margherita]] prima e per el [[Partii Democrategh (Italia)|Partii Democrategh]] poeu. Del 2019 al 2024 a l'è staa commissari europee a l'economia. == Biografia == Paolo Gentiloni el riva de la nobil familia di cont Gentiloni Silveri, imparentaa con [[Vincenzo Ottorino Gentiloni]], autor del [[Patt Gentiloni]] che l'ha segnaa al principi del 1900 l'ingress di cattolich in politega. De fioeu el frequenta 'na scoeula montessoriana e l'è educaa in la fed cristiana, el fa anca el catechista insemma a la Agnese Moro, fioeula de [[Aldo Moro|Aldo]]. Passaa el [[Liceo ginnasio Torquato Tasso (Roma)|Liceo ginnasio Torquato Tasso]] el partecipa a di occupazion in del november 1970 e a dicember el scappa de cà per andà a 'n occupazion a [[Milan]]. El s'è laureaa in [[Scienz Politegh]] a l'[[Università la Sapienza]] de [[Roma]]. Dal 1990 a l'è giornalista professionista. L'è maridaa con l'architetta Emanuela Mauro e 'l gh'ha minga di fioeu. El parla, oltra a l'italian, el franzes, el todesch e l'ingles. El tifa [[Juventus]]. == Attività politega == === Formazion in la sinistra extraparlamentara === In origin l'entra in contatt cont el Moviment Studentesch del [[Mario Capanna]], ma dopo che Capanna l'entra in del [[Partii de Unità Proletaria per el Comunism]] Gentiloni el toeu part a la fondazion del [[Moviment Lavorator per el Socialism]], grupp [[maoista]], che pocch dopo l'entra in del PUPC. L'è in la sinistra extraparlamentara che 'l cognoss [[Ermete Realacci]] e [[Chicco Testa]]: Grazia a lu in del 1984 el deventa direttor de [[La nuova ecologia]], mensil de [[Legambiente]]. === Portavos de Rutelli === Dopo vott agn de direzion de [[La nuova ecologia]] Gentiloni el se liga a [[Francesco Rutelli]] e l'entra in di inscì ciamaa "Rutelli boys" insemma a [[Roberto Giachetti]], [[Michele Anzaldi]] e [[Filippo Sensi]]. Quand che in del 1993 el Rutelli l'è elegiuu Sindegh de Roma el deventa el sò portavos e poeu el deventa [[assessor]] al [[Giubilee del 2000]] e al [[turism]]. === Deputaa de la Margherita === Candidaa ai [[elezion politegh italian del 2001|elezion del 2001]], Gentiloni a l'è elegiuu in di list de [[Democrazia è Libertà - La Margherita]], de che l'è staa vun di fondator. In la XIV legislatura a l'è mèmber de la IX commission (strapòrt, post e telecomunicazion) e de la commission in sui servizzi radiotelevisiv. Dal 2005 al 2006 el guida la [[Commission de vigilanza Rai]]. Responsabil de la comunicazion de la Margherita l'ha organizzaa e curaa i campagn elettoral del partii. === Minister di Comunicazion === In di elezion politegh del 2006 a l'è confermaa Deputaa e in del [[governo Prodi II]], finna al 2008, a l'è Minister di Comunicazion, cont l'obietiv de adeguà la [[legg Gasparri]] a la normativa europea. La Reforma Gentiloni del 12 Ottober 2006 la stabiliss che se on quajvun el supera pussee del 45% de la raccolta pubblicitaria l'è in posizion dominanta, l'aboliva el "Sistema integrato di comunicazione" e 'l sbassava la soeuja de pubblicità dal 18% al 16% per favorì la redistribuzion e 'l passagg de 'na red Rai e ona red Mediaset in sul [[digital terester]]. El DDL a l'è però mìnga approvaa. A magg 2007 l'insubiss de passà la proprietà de la Rai a 'na fondazion, ma anca 'sta proposta a l'è mìnga approvada. Semper in del 2007 el fa ona proposta per regolamentà [[Internet]] che 'l avaria impost a la pupart di [[webmaster]] de la burocrazia, test poeu definii del midemm Gentiloni on error. El toeu part in del midemm ann al comitaa promotor del Partii Democrategh. === Deputaa PD === Dal 2008 a l'è deputaa per el [[Partii Democrategh (Italia)|Partii Democrategh]] e finna al 2013 a l'è member de la IX commission (straport, post e telecomunicazion). In del 2009 a l'è scernuu 'me reppresentant del [[Dario Franceschini]] in del forum di Comunicazion del PD del [[Pier Luigi Bersani]]. A l'è staa vun di primm personagg important del PD a supportà el [[Matteo Renzi]] e in del 2012 el se candida, supportaa di renzian, ai primari per el Comun de Roma, indova el riva terz e l'è elegiuu [[Ignazio Marino]]. In di elezion politegh del 2013 a l'è elegiuu ancamò e 'l deventa member anca de la III commission (Affar forest e comunitari) === Minister di affar forest === [[Archivi:Secretary Kerry Speaks to the Press (27639382360).jpg|manzína|miniatura|Gentiloni con Kerry]] El 31 de ottober 2014 a l'è scernuu 'me Minister di affar forest e de la cooperazion internazionala, in sostituzion de la [[Federica Mogherini]] che l'è deventada Volta Commissaria de l'Union europea. In principi el nomm del Gentiloni a l'era nanca in di possibilità, e 'l Renzi el voreva nominà 'na dònna, ma l'è poeu preferii al vice minister [[Lapo Pistelli]]. El giura in di man del Cap de Stat el dì de la nomina e 'l 1 de november l'entra offizialment in del Ministeri. De minister l'ha provaa a trovà 'na via intermedia per i crisi indova l'Italia l'era coinvoeulta, 'me la guerra in Libia e in Siria e i tension con la [[Russia]]: L'ha de facc mantegnuu semper on canal cont el sò omolegh russ [[Sergej Lavrov]] e l'è semper staa vun di pussee reluttant a renoeuvà i sanzion a la Russia e l'ha rappresentaa i necessità migratori de l'Italia. In Libia l'ha principalment sostegnuu [[Fayez al-Sarraj]], ma cont di vertur a l'omm fort de Bengasi [[Khalifa Haftar]]. L'ha supportaa assee la lotta a l'[[ISIS]] che l'ha definii "Minister de l'Italia Crosada". El gh'ha avuu anca de gestì el [[rapiment de Vanessa Marzullo e Greta Ramelli]], rapii in Siria di terrorista islamich e liberaa dopo el pagament de on riscatt. L'ha provaa, senza success, ona linia dura in su l'[[omicidi de Giulio Regeni]] cont l'[[Egitt]] e l'ha faa l'istessa roba per el [[cas de l'Enrica Lexie]], e 'l sò primm att a l'è staa de ciamà i du marò in India per sicuràgh on intervent del Parlament. A l'è staa el primm minister europee a visità [[Cuba]] dopo de l'accord cont i Stat Unii e vun di primm a visità l'[[Iran]] dopo de l'accord nuclear. ==== Controversij ==== Longh el sò mandaa el valor de l'esportazion di arm a l'è rivaa a pussee de 8 miliard, anca cont on poo de Stat 'me l'[[Arabia Saudita]], e l'è staa accusaa de garantì no la legalità e 'l respett di diritt uman. El 21 de marz 2015 l'ha firmaa, insemma a la ministra [[Roberta Pinotti]] e senza parlànn in Parlament, on trattaa cont la Franza per dàgh del territori ricch de pess, e 'l dì dopo on pescherecc italian a l'è staa fermaa de la [[Gendarmerie Nationale]] e relassaa dopo on pagament de 8'000 Euro. A gh'è stada nissuna respoeusta diplomatica. === President del Consili === {{Varda anca|Governo Gentiloni}} [[Archivi:G7 Taormina family photo 2017-05-26.jpg|manzína|miniatura|El G7 de Taormina]] El 5 de dicember 2016, dopo del resultaa negativ del [[Referendum Costituzional del 2016 in Italia|referendum costituzional]] el [[Matteo Renzi]] el se dimett e 'l 11 de dicember el president Mattarella, dopo di [[consultazion del President de la Republica Italiana|consultazion]] l'insubiss al Gentiloni de fà on governo, e accetta cont riserva. Dopo di sò consultazion el 12 el desliga la riserva positivament e 'l sò governo el giura ai or 20 del midemm dì. In tra el 13 e 'l 14 de dicember el ricev la fiducia a la [[Cambra di Deputaa (Italia)|Cambra di Deputaa]] con 368 sì e 105 no (con [[Moviment 5 Stell]], [[Lega Nord]], [[Alleanza Liberalpopolare-Autonomie|ALA]] e [[Scerna Civega]] che bandonen l'aula al moment de votà, mentre i deputaa de Fratelli d'Italia protesten cont di cartell "Al voto ora!") e, poeu la fiducia al [[Senad de la Republica (Italia)|Senad de la Republica]] con 169 sì e 99 no (anca in 'sto cas Lega Nord e ALA bandonen l'aula). La nogg del 11 de genar 2011, de retorn de Paris, el gh'ha on malor e l'è operaa cont on'[[angioplastica]] al [[Policlinich Gemelli]]. El 25 de marz, per commemorà i 60 agn di [[Trattaa de Roma]], el recoeuj i leader europee insemma al [[Joseph Muscat]], [[Donald Tusk]] e [[Virginia Raggi]]. El governo Gentiloni l'ha menaa innanz di reform scominciaa cont el [[governo Renzi]] 'me quella de la [[protezion civil]] e 'l giornà di [[Livelli essenziali di assistenza]] insemma a la ministra de la Salud [[Beatrice Lorenzin]]. L'ha tolt via i voucher, mittuu del Berlusconi e ampliaa del [[governo Monti]], faa 'na legg contra del [[ciberbullism]] e mittuu on Reddit de Inclusion per i personn pussee pover. Longh el sò governo a gh'è staa el G7 de Taormina. El governo l'ha lavoraa anca per ridù i migrazion in Italia, grazia al minister [[Marco Minniti]], e hinn staa faa di accord in materia con la Libia. El 28 de dicember 2017 el va al Quirinal per i pratich per desligà i camber. === Elezion del 2018 === In di [[elezion politegh italian del 2018|elezion del 2018]] a l'è candidaa a l'uninominal Roma 1 'me Deputaa e al proporizonal 'me Senator e l'è elegiuu in tucc e du. El scerniss de restà deputaa. El 24 de marz 2018, 'me de prassi, el rassegna i sò dimission per permett i trattativ per fà su on noeuv governo e 'l resta in carica per i affari corrent. El 1 de giugn el giura el noeuv [[governo Conte I]]. El 17 de marz 2019 a l'è elegiuu president del Partii Democrategh. === Commissari Europee === In del settember 2019 a l'è nomenaa del [[governo Conte II]], faa del PD e del [[Moviment 5 Stell]], commissari europee e l'è scernii de la [[Ursula von der Leyen]] 'me commissari ai affar economegh, la prima voeulta per on italian. El sò scagn al Senad l'è ciapaa 'n d'on elezion suppletiva del minister [[Roberto Gualtieri]]. == Immagin publega == Segond on'indagin del dicember 2017, dòpo on ann de governo, el Gentiloni a l'è el segond politegh pussee gradii, dòpo del [[Sergio Mattarella]], cont el 44% di preferenz, e decisament pussee innanz di àlter leader politegh, cont on indes in cressita de la soa nomina. Anca i sondagg faa dopo di elezion politegh del 2018 han mostraa on volt gradiment per la soa figura. == Riferiment == {{div col}} * [http://www.repubblica.it/politica/2016/12/11/news/mattarella_incarico_gentiloni_premier-153869553/ Crisi di governo, Gentiloni accetta l'incarico con riserva] * [http://www.affaritaliani.it/politica/palazzo-potere/elezioni-2018-sondaggi-renzi-superato-da-grasso-la-classifica-dei-leader-515846.html Elezioni 2018 sondaggi: Renzi superato da Grasso. La Classifica dei Leader] * [https://it.reuters.com/article/topNews/idITKBN1D14NS-OITTP Gentiloni sempre n.1 in sondaggio Ixé su fiducia leader, ma Di Maio supera Renzi] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180727212242/https://it.reuters.com/article/topNews/idITKBN1D14NS-OITTP |date=2018-07-27 }} * [http://www.corriere.it/politica/18_gennaio_20/gentiloni-piu-popolare-bonino-seconda-renzi-coda-leader-crisi-consenso-b031b0e2-fd58-11e7-b1af-dcddd5d25ebd_amp.html È Gentiloni il più popolare. Bonino seconda, Renzi in coda. I leader in crisi di consenso] * [http://www.governo.it/governo/gentiloni-paolo/presidente-del-consiglio/paolo-gentiloni-silveri Paolo Gentiloni Silveri] * [http://www.adnkronos.com/fatti/politica/2016/12/11/gentiloni-premier-verde-con-pallino-delle-comunicazioni_6JMA6p27rReeTaTxLyrzgL.html Gentiloni, premier 'verde' con il pallino delle Comunicazioni] * [https://web.archive.org/web/20160830132750/http://argomenti.ilsole24ore.com/paolo-gentiloni.html?refresh_ce=1 Paolo Gentiloni] * [http://www.nanopress.it/sport/2017/05/22/vip-che-tifano-juventus-i-personaggi-famosi-con-cuore-bianconero/172899/ Vip che tifano Juventus: i personaggi famosi con cuore bianconero] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180109181753/http://www.nanopress.it/sport/2017/05/22/vip-che-tifano-juventus-i-personaggi-famosi-con-cuore-bianconero/172899/ |date=2018-01-09 }} * [http://m.ilgiornale.it/news/2014/11/01/la-scalata-del-conte-gentiloni-da-figlioccio-di-rutelli-agli-esteri/1064224/ La scalata del conte Gentiloni da figlioccio di Rutelli agli Esteri] * [http://www.lastampa.it/2014/11/01/italia/politica/quel-ministro-rutelliano-politicamente-renziano-prima-ancora-di-renzi-2LRqv0TzRCJU7zJcm8eP6L/premium.html Quel ministro rutelliano che era renziano prima ancora del premier] * [https://web.archive.org/web/20141031181632/http://www.partitodemocratico.it/utenti/profilo.htm?id=2707 PD - Paolo Gentiloni] * [https://www.ilpost.it/2016/12/11/paolo-gentiloni/ Chi è Paolo Gentiloni, il nuovo Presidente del Consiglio] * [https://www.ilfattoquotidiano.it/2016/12/11/governo-dopo-matteo-lincendiario-il-pompiere-gentiloni-lunico-nome-comune-tra-franceschini-bersani-e-renzi/3248387/ Governo, dopo Matteo l’incendiario il pompiere Gentiloni. L’unico nome comune tra Franceschini, Bersani e Renzi] * [http://www.affaritaliani.it/gentiloni-ecco-chi-e-gentiloni-passato-tra-la-sinistra-stalinista-gentiloni-454039.html?refresh_ce Gentiloni, ecco chi è Gentiloni. Passato tra la sinistra stalinista] * [https://www.firstonline.info/primarie-pd-a-roma-stravince-marino-secondo-sassoli-terzo-gentiloni/ Primarie Pd, a Roma stravince Marino: secondo Sassoli, terzo Gentiloni] * [https://www.francoabruzzo.it/document.asp?DID=1624 Il “ddl Gentiloni” di riforma della Rai (1588/2007)] * [http://www.repubblica.it/2007/05/sezioni/politica/rai-cda/approvato-ddl/approvato-ddl.html Sì del Cdm alla riforma della Rai Una fondazione guiderà la tv pubblica] * [https://www.civile.it/mobile/visual.php?num=29959 Riforma televisiva: le linee guida di Gentiloni] * [http://www.repubblica.it/2006/07/sezioni/politica/legge-gasparri/parte-infrazione/parte-infrazione.html Legge Gasparri, la Ue avvia la procedura d'infrazione] * [http://www.repubblica.it/2006/10/sezioni/politica/riforma-gasparri/riforma-gasparri/riforma-gasparri.html Tv, via libera alla riforma della Gasparri posizione dominante con il 45% degli spot] * [http://www.apogeonline.com/filirossi/leggi-internet#gentiloni A che punto sono le “leggi” di internet?] * [http://www.webnews.it/2007/11/20/gentiloni-la-carta-dei-diritti-di-internet-e-lasta-per-il-wimax/ Gentiloni: la carta dei diritti di internet e l’asta per il WiMax] * [http://www.repubblica.it/2007/10/sezioni/scienza_e_tecnologia/testo-editoria/gentiloni-errore/gentiloni-errore.html Ddl editoria, Gentiloni ammette "Un errore la registrazione dei siti"] * [http://www.repubblica.it/politica/2014/10/31/news/renzi_ministro_esteri-99422968/?ref=HRER3-1Farnesina, Gentiloni giura al Quirinale, è il nuovo ministro degli Esteri: "Governo dev'essere all'altezza"] * [https://www.ilfattoquotidiano.it/2014/10/31/paolo-gentiloni-nominato-ministro-degli-esteri/1182733/ Paolo Gentiloni è il nuovo ministro degli Esteri. Prende il posto della Mogherini] * [http://m.ilgiornale.it/news/2016/04/08/renzi-vuole-unaltra-donna-al-ministero-in-pole-bellanova-e-la-dg-di-co/1243553/ Renzi vuole un'altra donna al ministero. In pole Bellanova e la dg di Confindustria] * [http://www.info-cooperazione.it/2014/11/niente-da-fare-per-pistelli-renzi-sinventa-gentiloni-agli-esteri/ Niente da fare per Pistelli, Renzi s’inventa Gentiloni agli Esteri] * [http://www.unimondo.org/Notizie/Nuovo-carico-di-bombe-per-l-Arabia-Saudita-Rete-Disarmo-annuncia-mobilitazioni-154894 Nuovo carico di bombe per l’Arabia Saudita: Rete Disarmo annuncia mobilitazioni] * [http://www.lastampa.it/2015/03/13/esteri/gentiloni-incontra-raul-castro-a-cuba-3GsQ6rj8utBQ67S0IpG2RN/pagina.html Gentiloni incontra Raul Castro a Cuba] * [https://www.tp24.it/2016/12/12/politica/chi-e-paolo-gentiloni-il-nuovo-presidente-del-consiglio-che-prende-il-posto-di-renzi/105396 Chi è Paolo Gentiloni, il nuovo Presidente del Consiglio che prende il posto di Renzi] * [http://www.lettera43.it/it/articoli/politica/2014/11/20/maro-gentiloni-soluzione-rapida/131541/ Marò, Gentiloni: «Soluzione rapida»] * [http://www.ilgiornale.it/news/politica/gentiloni-nel-mirino-dellisis-1289882.html Gentiloni nel mirino dell'Isis] * [https://www.ilfattoquotidiano.it/2016/02/20/confini-marittimi-italia-francia-il-nuovo-accordo-lascia-a-parigi-le-zone-piu-pescose/2481346/ Confini marittimi Italia-Francia, “il nuovo accordo lascia a Parigi le zone più pescose”] * [http://www.liberoquotidiano.it/news/politica/11878516/mare-italiano-venduto-alla-francia-renzi-governo-nuovi-confini.html Renzi ha regalato il mare alla Francia. Italia umiliata: i nuovi confini / Foto] * [https://www.ilfattoquotidiano.it/2015/10/05/greta-e-vanessa-pagati-11-milioni-di-euro-per-il-riscatto-delle-due-cooperanti/2096057/ Greta e Vanessa, “pagati 11 milioni di euro per il riscatto delle due cooperanti”] * [http://www.repubblica.it/politica/2017/12/28/news/gentiloni_al_quirinale_al_via_l_iter_verso_lo_scioglimento_delle_camere-185379672/ Mattarella scioglie le Camere, si vota il 4 marzo] * [http://www.repubblica.it/politica/2016/12/13/news/governo_gentiloni_fiducia-154006154/ Governo, Gentiloni ha la fiducia della Camera] * [http://www.quirinale.it/elementi/Continua.aspx?tipo=Comunicato&key=2389 Il Presidente Mattarella ha conferito l'incarico all'onorevole Paolo Gentiloni] * [http://www.repubblica.it/politica/2016/12/14/news/governo_gentiloni_fiducia_senato-154066159/?ref=fbpr Governo Gentiloni, fiducia al Senato con 169 "sì". Come Renzi alla "prima" a Palazzo Madama] * [http://www.repubblica.it/speciali/politica/referendum-costituzionale2016/2016/12/04/news/risultati_referendum_2016-153452780/ Referendum, vince il No. Renzi si dimette: "Ho perso io, la poltrona che salta è la mia"] * [http://www.repubblica.it/esteri/2017/01/11/news/malore_per_il_premier_gentiloni_piccolo_intervento_a_roma_sta_bene-155796249/ Malore per il premier Gentiloni: intervento nella notte a Roma, sta bene] * [http://www.rainews.it/dl/rainews/articoli/g7-pari-opportunita-vertice-taormina-79a516a2-7004-41a4-b0cc-4f5b785ac216.html?refresh_ce ​G7 pari opportunità, vertice a Taormina: stop a violenza, favorire donne in economia ] * [https://www.guidafisco.it/reddito-inclusione-sociale-nuovo-sussididio-universale-poveri-1496 Reddito inclusione: requisiti 2018 Inps e come richiederlo, domanda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180528231632/https://www.guidafisco.it/reddito-inclusione-sociale-nuovo-sussididio-universale-poveri-1496 |date=2018-05-28 }} * [http://www.repubblica.it/esteri/2017/03/25/news/trattati_roma_europa_capi_stato_europa_60-161351825/ Trattati Roma, 60 anni dopo i 27 rinnovano l'impegno: "Ritroviamo il coraggio dei padri"] * [https://www.internazionale.it/notizie/2017/01/10/accordo-italia-libia-migranti Cosa prevede l’accordo tra l’Italia e la Libia sui migranti] * [http://www.ilsussidiario.net/mobile/Politica/2018/3/18/Sondaggi-scenari-Governo-2018-Pd-Di-Maio-per-impedire-alleanza-Salvini-Cinque-Stelle-Per-gli-elettori-M5s-/812062/ Sondaggi scenari Governo 2018/ Pd-Di Maio per impedire alleanza Salvini-Cinque Stelle? Per gli elettori M5s..] * [http://www.repubblica.it/politica/2018/03/24/news/gentiloni_dimissioni-192146653/ Colle, Gentiloni si è dimesso da presidente del Consiglio: "Orgoglioso di aver servito l'Italia, grazie a tutto il governo"] * [https://www.repubblica.it/politica/2019/03/17/news/assemblea_pd_livetweet-221752690/ Assemblea Pd, Zingaretti proclamato segretario: "Serve un nuovo partito, deve cambiare tutto". Gentiloni eletto presidente. Il livetweet] * [https://www.corriere.it/politica/19_settembre_10/commissione-ue-gentiloni-affari-economici-kurz-avverte-non-pagheremo-debiti-dell-italia-3a35ca9a-d3ad-11e9-9f17-aad5add5a4d8.shtml Ue, Paolo Gentiloni nominato nuovo commissario agli Affari economici] {{div col end}} == Vos correlaa == * [[Governo Gentiloni]] [[Categoria:Politegh italian|Gentiloni]] [[Categoria:Prim minister italian]] [[Categoria:Giornalista italian]] [[Categoria:Nassud in del 1954]] 5ara7tw55kicdkuah9pht23k1wvq0f6 Wikipedia:Te 'l savevet che 4 234001 1329037 1328885 2026-05-01T11:26:25Z Sciking 7100 /* De meter */ 1329037 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} '''Te 'l savevet che''' a l'è una rubrica de la [[Wikipedia in lombard]] che la sta in la pagina principala. El so obietiv a l'è de mostrà di vos che inn interessant de lensger e insegnen di robe che inn no assee comun ai utent. Nassuda 'me evoluzzion del "Parlem un poo de nunch", gestida de la comunità e partida in del 2016 a l'è partida in la Vedrina, gestida de la comunità, e in del "Te 'l savevet che...", gestid de 'n quaj ministrador, soratut del [[User:Sciking|Sciking]]. Del luj 2021 anca la comunità de la Wikipedia la gh'havarà la soa vos in la rubrica del "Te 'l savevet che..." == Regole == === Carateristeghe === Una vos de la rubrica "Te 'l savevet che..." la gh'ha: #De vesser curiosa, o ben parlà de un tema interessant o poch cognossud, o ben vesser scrivuda propi ben, ma podé no entrà in vedrina #De vesser inscì longa de permeter de havégh una interuzzion del test e havégh del contegnud interessant dopo #De vesser minga controversa, de ligàss no a di noeuve de cronega che poden vessél e de havégh no de potenzial de fà reclam a 'n quajvun A l'è ben che: #La gh'habia di font #La gh'habia di imagin #La sibia assee longa, inscì de dà 'na bona letura e 'na bona impression de la Wikipedia lombarda === Come insubì una vos === I ministrador poden, se troeuven una vos che pensen che la sibia bona, sgiontàlla a la lista senza nissuna burocrazzia. Se 'n alter utent l'è minga d'acordi, se po dervì una discussion e se catarà foeura el de fàss cont el consens. I utent comun, inveci, gh'hann de insubìlla in la pagina, che la podarà vesser aprovada de 'n ministrador o per consens. === Come sgiontà una vos === A mità de ogni mes, o anca prima se gh'è propi tancc de vos de meter, un ministrador el darà 'n oggiada ai vos che inn in la lista e scernissarà di vos in bas a 'sti criteri chi: *Havégh un bon equilibri in tra i vos cont i imagin e senza *Havégh un bon equilibri in tra i vari dialet e grafie *Havégh un bon equilibri in tra i vari argoment che inn tratad I vos vann sgiontade in di sotapagine del [[Template:Savevet]] e poeu besogna sgiontà in di pagine de discussion el template {{tl|Telsavevet}} con scrivud el period de permanenza, che l'è de un mes (foeura che in di cas de ecezzion sgiamò vist). Una pagina la po minga tornà in la rubrica se l'è passad no un ann de la soa presenza, ma a l'è possibel che la comunità la faga 'n ecezzion. == De meter == #[[Zeser Borsgia]] #[[Peder Antoni Barca]] #[[Massimilian Sforza]] #[[Cupid]] #[[Isabella d’Aragona]] #[[Biancafioca]] #[[Engelbert Dollfuss]] #[[Sgiannin e Ghita]] #[[Isabella d’Est]] #[[Gesa de Santa Maria a la Scala (Milan)]] #[[Bataia de Maclode]] #[[Linkin Park]] #[[Regn d'Italia (Sacr Roman Imper)]] #[[Gian Giacom Trivolz]] #[[Yanez (singol)]] #[[Bataia de Pavia (1525)]] #[[Epitafi]] #[[Goteg lombard]] #[[Monester de San Benedet (Milan)]] #[[Adelchi]] #[[Anna Frank]] #[[Bartolomee Sachella]] #[[Benito Mussolini]] #[[Cross-site scripting]] #[[Divinitaa inrabient]] #[[Domenico Barbaja]] #[[Emili Caldara]] #[[Filioque]] #[[Geoffrey Chaucer]] #[[Giuliano Gozi]] #[[Guardacosta de Galizzia]] #[[Imper Otoman]] #[[Mathatron]] #[[Pòrta Sère]] #[[Santuari de San Patrizzi]] #[[Silene elisabethae]] #[[Tortei cremasc]] #[[Turàs da Crèma]] #[[Varietà de la lengua lombarda]] #[[Amor sagrad e Amor profan]] #[[Malga Longa]] #[[Santuari de la Madona Pellegrina (Baregg)]] #[[Musee civegh de Pavia]] #[[Viola culminis]] #[[Vitis vinifera]] #[[Coefficent de rendiment]] #[[Storegh ribell]] #[[Strachitunt]] #[[Giovann Maria Vescont]] #[[Louis Pasteur]] #[[Sgian]] #[[Peder II del Brasil]] #[[Memorial de la Shoah (Milan)]] #[[Giuditta e Oloferen]] #[[Nocturnes (Debussy)]] #[[Robert Cantieni]] #[[Metropolitana de Milan]] #[[Religion romana]] #[[Tórshavn]] #[[Luca Pertusaa (1637-1718)]] #[[La bella e la bestia]] #[[Elettrotreno FS ETR.700]] #[[Klagenfurt am Wörthersee]] #[[Rampœusgen]] #[[Dellino Farmer]] #[[Sumer (popol)]] #[[3D Pinball: Space Cadet]] #[[AeroPress]] #[[Albert de Gandin]] #[[Alboin]] #[[Basilega de San Michel Magior]] #[[Bernard Zenal]] #[[Carlo Torrighelli]] #[[Cresma]] #[[Consili de Cardenza]] #[[Castell de Meregnan]] #[[Enrico Caffi]] #[[Gaitan Strambi]] #[[Gesa de Santa Valeria (Seregn)]] #[[Gesa de San Paol Apostol (Milan)]] #[[Gesa de la Trinità e di Sant Medegh (Bari)]] #[[Gesa de la Barona]] #[[Gervas e Protas]] #[[Gamba de legn]] #[[Galvan Fiama]] #[[Heartbleed]] #[[Gioconda (tram)]] #[[Luciano Lutring]] #[[Musee civegh de storia natural de Milan]] #[[Montagna de San Sir]] #[[Milizia urbana (Milan)]] #[[Orden sacher]] #[[Orazzion]] #[[Pietro Cociancich]] #[[Peder Verr]] #[[Paol de Tars]] #[[Tregua de Parabiaa]] #[[Tino Roncaj]] #[[Varon Milanes]] #[[Rivoeulte in Vall Camonega]] #[[Ded Moroz]] #[[Podestà (Medioev)]] #[[Tit Flavi Domizian]] #[[Giovann Antoni Cotta]] #[[Lissander Manzon]] #[[Carlo Torrighelli]] #[[Giorgio Gaber]] #[[Farsa Rococò]] == Candidade == {{...}} == Vos che gh'è stade == *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."]] *[[:Categuria:Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."|Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."]] == Vos corelade == *[[Wikipedia:Parlum un poo de nün]] *[[Wikipedia:Parlóm en pó de nóter]] [[Categoria:Vonciàss i man]] kxg2ss7rio9ki2ztnaerktqyrgcsqpp Ciciarada:Carlo Torrighelli 1 236448 1329039 1328967 2026-05-01T11:26:49Z Sciking 7100 /* Il clero ti uccide con l onda */ Risposta 1329039 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|avril-masg|2020}} {{Telsavevet|prima mità de otover|2021}} {{Telsavevet|prima mità de avril|2024}} == Il clero ti uccide con l onda == Io andavo a scuola in corso Magenta, lo vedevo tutti i giorni, Il suo motto preciso era <nowiki>''popolo bue. il clero ti uccide con l onda'</nowiki>/ ce l aveva su col clero. no eravamo sedicenni, e ridacchiavamo, tanti anni dopo, abbiamo capito che era un profeta, Ma in che lingua e scritta questa pagina? saluts PDM [[Special:Contribûti/&#126;2026-25349-96|&#126;2026-25349-96]] ([[Ciciarada Utent:&#126;2026-25349-96|ciciarada]]) 11:44, 26 avr 2026 (CEST) :In milanes! -- [[User:Sciking|Sciking]] <sup>([[User talk:Sciking|parla con mi]])</sup> 13:26, 1 masg 2026 (CEST) ca6hnddczgmv3jijcrffbaohm6k5r9i Modell:Savevet/8 10 236482 1329025 1328873 2026-05-01T11:23:37Z Sciking 7100 1329025 wikitext text/x-wiki [[File:La Madonnina.jpg|thumb|La Madonina]] La '''Madonina''' ([[Alfabet Fonetegh Internazzional|AFI]]: {{IPA|[maduˈniːna]}} {{Link audio|Lmo-mi-Madonina.ogg}}) a l'è una statua in ram dor che la representa l'[[assunzion de Maria]] fada de l'Isep Peregh e che del 1774 l'è in su la gulia magior del [[Dom de Milan]]. Cont el temp l'è deventada un simbol de tuta la cità e l'ha superad anca el so roeul religios, tant che fras compagne de "sota la Madonina" inn doperade per parlà de quell che capita a [[Milan]]. Volta 416 cm, la gh'ha 'n alabarda che l'è, in verità, un [[para-fulmin]]. ('''[[Madonina|Va inanz]]''') fdep2fedqb2sfmb6awicy8jho11mqnz Ciciarada:Fiùr 1 236784 1329032 1171371 2026-05-01T11:25:30Z Sciking 7100 1329032 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet/pup|masg 2012}} {{Telsavevet|segonda mità de masg|2023}} {{Telsavevet|masg|2026}} eelh8hqyutkyf9rec0tdmwx9m68qr40 Territori ocupad de l'Ucraina 0 239953 1329050 1308729 2026-05-01T11:36:50Z Sciking 7100 /* Riferiment */ 1329050 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} {{Atualizar}} [[Archivi:2022 Russian invasion of Ukraine.svg|thumb|]] I '''territori ocupad de l'Ucraina''' (''тимчасово окупована територія України'' in ucrain, trasliterad ''tymchasovo okupovana terytoriia Ukrainy'') a l'è la definizzion legal dada de l'[[Ucraina]] ai territori che, dopo di event del 2014, inn no sota el controll del governo de [[Kyiv]], o ben la [[Crimeja]], annetuda de la [[Russia]], e part di oblast de [[Oblast de Donec'k|Donec'k]] e [[Oblast de Luhans'k|Luhans'k]], che inn inveci sota el controll de do republeghe separatista e filo-russe, recognossude del Cremlin poch prima de l'[[invasion russa de l'Ucraina]] del 2022. Costituissen circa el 7% del territori nazzional e a ocupàss di politeghe relative a l'è el [[Ministeri per la Reintegrazzion di Territori Ocupad Temporaneament]], in pè del 2016. == Riferiment == *[http://edition.cnn.com/2014/03/18/world/europe/ukraine-crisis/ Ukraine cries 'robbery' as Russia annexes Crimea] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Presenza militar russa in Transnistria]] *[[Zona de Operazzion Anti-Terrorism (Ucraina)]] *[[Territori ocupad de la Georgia]] [[Categoria:Politega ucraina]] kgviehdjh7mi220jk3nk2zbagpkplg7 Modell:Savevet/9 10 240465 1329026 1328874 2026-05-01T11:23:57Z Sciking 7100 1329026 wikitext text/x-wiki [[File:Kyle-cassidy-steampunk.jpg|thumb|alt=|250px|Duu ''cosplayer'' de di personagg ''steampunk'']] El '''''steampunk''''', o '''punk vaporegh''', l’è on sotta-gender de la [[fantascienza|sienza de fintaria]] o de la [[fintaria speculativa]] che l’ha gadegnaa fama invers la fin dei [[agn 1980]] e el prenzippi dei [[agn 1990]]. A se parla de dei œuver ambientaa ind el passaa, ind el qual i paradigma tenologegh moderen inn suzzeduu pussee prest che ind la [[storia]] vera, ancaben ch’i saghen otegnuu per mez de la [[sienza]] giamò disponibila in quell’epoca lì – coma, per esempi, dei ordenador de legn e dei avion movuu a vapor. A l’è on stil normalment sozziaa cont el ''[[cyberpunk]]'' futuristegh e, compagn de cheschì, el gh’ha ona bas de fan compagna, ma spartida. '''([[steampunk|Va inanz...]])''' n377rxcszl0iv6hy1o6yfyb2du549oa Modell:Savevet/10 10 240466 1329027 1328875 2026-05-01T11:24:26Z Sciking 7100 1329027 wikitext text/x-wiki [[File:Josip Smodlaka 1969 Yugoslavian stamp.jpg|thumb|Francoboll del Smodlaka]] El '''Josip Smodlaka''' ([[Imotski]], 9 de november del 1869 – [[Spalato]], 31 de masg del 1956) l'è stad un politegh, diplomategh e scritor croat. Nassud a [[Imotski]], del 1887 el de siploma al licee ginnasi de [[Spalato]] e del 1893 el se laurea in giurisprudenza a [[Graz]]: tornad in patria el lavora 'me avocat e 'l se svesina al [[Partid di Dirit]] e 'l ciapa consens cont el vesser vun di anzian del [[Sokol (moviment)|Sokol]]. A l'è elesgiud del [[Parlament dalmata]] del 1901 al 1909 e l'è stad un sostenidor del "noeuv cors" che 'l voleva meter insema i territori croat sota la corona de l'Austria e a una pas social in tra [[croat]], [[serb]] e [[italian]]. Del 1905 el fa su el [[Partid Democrategh Croat (1905)|Partid Democrategh Croat]] e 'l giornal Sloboda, e 'l lassa in polemica con l'[[Ante Trumbić]] el so vegg partid. '''([[Josip Smodlaka|Va inanz...]])''' 58o9e5c0lz1vwci4367bxh034c7n2ds Musee de la Basilega de Sant Ambroeus 0 268444 1329051 1302455 2026-05-01T11:39:55Z Sciking 7100 /* */ 1329051 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{Atualizar}} {{Musee |Nom = Musee de la Basilega de Sant Ambroeus |Nom original = {{it}} Museo della Basilica di Sant'Ambrogio |Logo = |Imagin = Basilica Sant'Ambrogio Milano - esterno - cielo plumbeo - 2014-07-09 - by Maurizio OM Ongaro DSCN5846.jpg |Larghezza = |Didascalia = <!-- Domà 'me qualificator --> |Stat = ITA |Località = Milan |Adressa = |Latituden = |Longituden = |Tipologia = Art religiosa |Intitolad = |Collezzion = |Period storegh = |Superfiss de esposizzion = |Data de fondazzion = |Fondator = |Data de vertuda = 1949 |Data de sarradura = |Proprietà = |Gestion = |Diretor = |Visitator = |Note visitator = |Ann visitator = |Sit = |Wikidata = |Zoom mapa = }} El '''Musee de la [[Basilega de Sant Ambroeus]]''' a l'è vert del 1949 inscì de guarnà, valorizà e promoeuver el patrimoni storegh e artistegh de la basilega ambrosiana. Fina al 2001 l'è stad tegnud in del portegh del [[Bramant]], fad del secol XV, menter de quell ann li a l'è in del capitolin dent de la gesa. Part de la collezzion de la basilega l'è dent al [[Musee de la Diocesi (Milan)|Musee de la Diocesi]]. == Collezzion == Dent se troeuven oeuvere compagne de un toch de 'n [[Agnell de Dia]] che l'era in l'absid, i cinch ''Piagnon'', o ben di monegh che oren di boteghe de la [[Borgogna]], el monument funerari di De La Cros del [[Jacopin de Tradaa]], un tritegh de la Madona col Bambin in mez al [[Sant Ambroeus]] e al [[Sant Ironem]] del [[Bernardino Zenale]], la desbuta del Gesù al tempi de la scoeula del [[Bergognon]], el Sant Ambroeus che 'l ferma el Teodos del [[Camillo Procaccini]] e un litrat de l'arcivescov Arnolf Castion. A nivell de oget liturgegh, se troeuven una transenna de marmor, di scene de cacia fad in [[Persia]], un cofanet in avori fad a [[Palermo]], di araz fiamingh e un reliquiari a casseta de la strage di inocent. == Galleria di foto == <gallery> File:Paliotto con formelle ricamate del xv secolo su base del xviii, 05.jpg|Paliot con formelle File:Paliotto con formelle ricamate del xv secolo su base del xviii, 02.jpg|Figure in sul paliot File:Museo di sant'ambrogio, ostensorio gotico, XIV sec con smalti ottocenteschi.JPG|Ostensori gotegh File:Museo di sant'ambrogio, ostensorio monumentale neoclassico, XIX sec.JPG|[[Ostensori]] neoclassegh File:Museo di sant'ambrogio, pace viscontea, XV sec..JPG|Pas vescontea File:Museo di sant'ambrogio, ostensorio ambrogiano, XV sec.JPG|Ostensori ambrosian File:Museo di sant'ambrogio, abbozzo di una colonna del tempio preesistente alla basilica.JPG|Una colona che gh'era in del tempi File:Milano, sant'ambrogio, museo nel capitolino, con affreschi del 1260-80 circa 01.jpg|Afresch vari File:Bottega lombarda, cofanetto in filigrana d'argento dorato, xviii sec., donato dal card. schuster.jpg|Un cofanet d'arsgent dor donad del Schuster File:Chiroteche (gunti pontificali in seta ricamata), del beato andrea carlo ferrari, xix-xx secolo.jpg|Guant pontifegai de l'[[Andrea Carlo Ferrari]] File:9731 - Milano - S. Ambrogio - Tesoro -Mosaico del sec. IV - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|Mosaich del secol IV File:9709 - Milano - S. Ambrogio - Tesoro - Pleurants - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|I ''piagnon'' File:9705 - Milano - S. Ambrogio - Tesoro - Tomba di Bernardo & arc. Anselmo I - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|Tomba del Bernard e de l'Anselmo I File:9700 - Milano - S. Ambrogio - Tesoro - Scuola del Bergognone, Gesù fra i Dottori - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|El Gesù in tra i dotor, de la scoeula del Bergognon File:Bernardo zenale (scuola), madonna col bambino tra i ss. ambrogio e girolamo, 01.jpg|El tritegh de la Madona in tra l'Ironem e l'Ambroeus File:9717 - Milano - S. Ambrogio - Tesoro -Tomba Guglielmo Cotta (+ 1267) - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|La tomba del Ghielm Cota File:9714 - Milano - S. Ambrogio - Tesoro -Tomba Guglielmo Cotta (+ 1267) - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|Pitura in su la tomba del Cota File:Museo di sant'ambrogio, tomba dell'abate guglielmo cotta, XIII sec.JPG|Arch de la tomba del Cota File:Sacello di san vittore in ciel d'oro, altare.jpg|Altar del sacell File:20170211 Sacello di San Vittore in ciel d'oro.jpg|El sora del sacell File:9735 - Milano - S. Ambrogio - Tesoro - Croce lombarda sec. XV - Foto Giovanni Dall'Orto 25-Apr-2007.jpg|Cros lombarda del secol XV </gallery> == Riferiment == *[https://chiostrisanteustorgio.it/luogo/museo-diocesano-carlo-maria-martini/museo-diocesano-carlo-maria-martini-sant-ambrogio/ SANT’AMBROGIO] == Bibliografia == *Erminia Giacomini Miari, Paola Mariani, Musei religiosi in Italia, Touring, Milano, 2005, p. 140, ISBN 9788836536535 *Touring Club Italiano (a cura di), Milano, col. "Guide Rosse", Touring, Milano, 2005, pp. 394-395, ISBN 9770390107016 == Ligam de foeura == *[https://www.chiesadimilano.it/museo-basilica-di-s-ambrogio Arcidiocesi de Milan] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Musee de la Basilega de Sant Ustorgg]] *[[Musee di Capucin (Milan)]] {{Musee de Milan}} [[Categoria:Musee de Milan|Sant Ambroeus]] [[Categoria:Basilega de Sant Ambroeus]] 5wwbkggwxwmltne2ce08f06dvwuvxng Ciciarada:Musee de la Basilega de Sant Ustorgg 1 269614 1329029 1274464 2026-05-01T11:25:04Z Sciking 7100 1329029 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|masg|2026}} Quella vos chi la gh'ha dent di test ciapad de la [https://it.cathopedia.org/w/index.php?title=Museo_della_Basilica_di_Sant%27Eustorgio_di_Milano&oldid=589953 Cathopedia]. --[[User:Sciking|Sciking]] ([[User talk:Sciking|dìm tusscoss]]) 21:22, 6 avr 2024 (CEST) 7yv1930w1v5d0cmklq4gw0u0ut9ka0t Ciciarada:Ceser Cantù 1 269857 1329030 1273553 2026-05-01T11:25:13Z Sciking 7100 1329030 wikitext text/x-wiki {{traduzzion|https://it.wikipedia.org/wiki/Cesare_Cant%C3%B9|03/05/2024}} {{Telsavevet|masg|2026}} jyp7g0atwp9ugee9q0udfzlbjkh0ef8 Ciciarada:Madonina 1 270304 1329036 1276756 2026-05-01T11:26:14Z Sciking 7100 1329036 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|prima mità de luj|2024}} {{Telsavevet|masg|2026}} hk8fp6m09k1pdja3nzz3rwmo6zv333t Utent:Davide2025 2 279075 1329015 1325944 2026-05-01T09:23:47Z Davide2025 48261 1329015 wikitext text/x-wiki '''Benrivad in su''' '''''Davide2025''!''' {{#babel:it|simple-4|en-2|en-GB-2|en-CA-2|la-2|fr-2|frp-1|nap-x-tara-1|scn-1|sc-1|fur-1|vec-1|lmo-1|pms-1|lij-1|eml-1|nap-1|co-1|grc-1|el-1|eo-1|por-1|es-1|ca-1}} '''<big>Statistiche su [[Wikipedia in lombard|Lmo.wiki]] per numero di contributi</big>''' '''<small>2026</small>''' * [[Fevrer|Febbraio]]: [https://lmo.wikiscan.org/?date_filter=202602&menu=userstats 5º] * [[Marz|Marzo]]: [https://lmo.wikiscan.org/?date_filter=202603&menu=userstats 11º] '''<big>Modifiche</big>''' '''<small>Pagine create</small>''' * [[Lista de squadre de balun italiane]] * [[Serie B]] * [[Serie C]] * [[Ostuni Calcio 24]] * [[Stadio comunale "Nino Laveneziana"]] '''<small>Piccoli contributi (da 0 a 99, da -99 a 0)</small>''' '''<small>Medi contributi (da 100 a 999, da -999 a -100)</small>''' * [[Serie A]] '''<small>Grandi contributi (da 1000 a ∞, da -∞ a -1000)</small>''' * [[Atalanta BC]] * [[Comm 1907]] * [[ACF Fiorentina]] [[eml:Utente:Davide2025]] [[en:User:Davide2025]] [[fr:Utilisateur:Davide2025]] [[it:Utente:Davide2025]] [[la:Usor:Davide2025]] [[scn:Utenti:Davide2025]] [[simple:User:Davide2025]] c028sf05urnrkdgq8fq0uukzw1e52yy Ciciarada Utent:Danvintius Bookix 3 279244 1329008 2026-04-30T13:46:23Z J ansari 21877 El J ansari l'ha trasformad la pagina "[[Ciciarada Utent:Danvintius Bookix]]" in "[[Ciciarada Utent:Flamme-Bleue]]": Pàgina tramudà an automàtich durant l'arnominament ëd l'utent «[[Special:CentralAuth/Danvintius Bookix|Danvintius Bookix]]» a «[[Special:CentralAuth/Flamme-Bleue|Flamme-Bleue]]» 1329008 wikitext text/x-wiki #VARDA [[Ciciarada Utent:Flamme-Bleue]] a7a3g87j0wvcokmpapsu6l2pfj5k6vt Utent:Danvintius Bookix 2 279245 1329010 2026-04-30T13:46:23Z J ansari 21877 El J ansari l'ha trasformad la pagina "[[Utent:Danvintius Bookix]]" in "[[Utent:Flamme-Bleue]]": Pàgina tramudà an automàtich durant l'arnominament ëd l'utent «[[Special:CentralAuth/Danvintius Bookix|Danvintius Bookix]]» a «[[Special:CentralAuth/Flamme-Bleue|Flamme-Bleue]]» 1329010 wikitext text/x-wiki #VARDA [[Utent:Flamme-Bleue]] 9r6f2ieou05gbb3n8gt8djr5lbrr42w Ciciarada:Valentina Vesconta 1 279247 1329031 2026-05-01T11:25:19Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|masg|2026}}" 1329031 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|masg|2026}} kxnrya9t20l2xor8luq67fsa41vu5rs Ciciarada:Scomunega 1 279248 1329033 2026-05-01T11:25:41Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|masg|2026}}" 1329033 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|masg|2026}} kxnrya9t20l2xor8luq67fsa41vu5rs Ciciarada:Josip Smodlaka 1 279249 1329034 2026-05-01T11:25:50Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|masg|2026}}" 1329034 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|masg|2026}} kxnrya9t20l2xor8luq67fsa41vu5rs Ciciarada:Steampunk 1 279250 1329035 2026-05-01T11:26:03Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|masg|2026}}" 1329035 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|masg|2026}} kxnrya9t20l2xor8luq67fsa41vu5rs Ciciarada:El Poder di Senza Poder 1 279251 1329038 2026-05-01T11:26:27Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{Telsavevet|masg|2026}}" 1329038 wikitext text/x-wiki {{Telsavevet|masg|2026}} kxnrya9t20l2xor8luq67fsa41vu5rs