Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.47.0-wmf.7
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Chexbres
0
151639
1329850
1238638
2026-06-17T20:11:04Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329850
wikitext
text/x-wiki
<br><!-- '''Chexbres''' --><br>{{LOCC}}{{coor title dm|46|29|N|6|46|E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = CHE
|numerLivell = 3
|nom = Chexbres
|Livell2 = [[Lavaux-Oron (distret)|Lavaux-Oron]]
|Livell1 = [[Canton Vaud|Vaud]]
|linkStema = CHE Chexbres COA.svg
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:Lavaux5.JPG|File:Lavaux5.JPG|}}
}}
'''Chexbres''' a l'è un cumün [[Svizzera|svizzer]] del distret de [[Lavaux-Oron (distret)|Lavaux-Oron]], in del [[Canton Vaud]]. La süperfiss del teritori del cumün l'è de 2.14 km² e in del {{Pop svizzera YM|CH-VD}} al gh'eva una popolazion de {{Pop svizzera NC|CH-VD|5601}} abitant.
El cumün de Chexbres al se tröva a una altitüden de 589 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de [[Puidoux]], [[Rivaz]], [[Saint-Saphorin]].
== Riferiment ==
<references/>
== Ligam de föra ==
* [http://www.chexbres.ch Sit Ufizial]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100218125059/http://www.chexbres.ch/ |date=2010-02-18 }} {{Fr icon}}
{{commonscat}}
{{Cumün del Distret de Lavaux-Oron}}
1ip8odtio6hgjffp7gv4mnbavnejlnl
Crans-près-Céligny
0
151880
1329852
1313034
2026-06-17T22:36:44Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329852
wikitext
text/x-wiki
<br><!-- '''Crans-près-Céligny''' --><br>{{LOCC}}{{coor title dm|46|21|N|6|12|E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = CHE
|numerLivell = 3
|nom = Crans-près-Céligny
|Livell2 = [[Nyon (distret)|Nyon]]
|Livell1 = [[Canton Vaud|Vaud]]
|linkStema = CHE Crans VD COA.svg
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:|File:|}}
}}
'''Crans-près-Céligny''' a l'è un cumün [[Svizzera|svizzer]] del distret de [[Nyon (distret)|Nyon]], in del [[Canton Vaud]]. La süperfiss del teritori del cumün l'è de 4.29 km² e in del {{Pop svizzera YM|CH-VD}} al gh'eva una popolazion de {{Pop svizzera NC|CH-VD|5713}} abitant.
El cumün de Crans-près-Céligny al se tröva a una altitüden de 423 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de [[Arnex-sur-Nyon]], [[Céligny]] (GE), [[Chens-sur-Léman]] (FR-74), [[Crassier]], [[Eysins]], [[Messery]] (FR-74), [[Nyon]].
== Riferiment ==
<references/>
== Ligam de föra ==
* http://www.ucv.ch/communal/Co_Ucv.asp?NoOFS=5713&NoDis=5700 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070930184409/http://www.ucv.ch/communal/Co_Ucv.asp?NoOFS=5713&NoDis=5700 |date=2007-09-30 }}
* http://www.caribana.ch/
* http://www.crans-pres-celigny.ch{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071214093809/http://www.crans-pres-celigny.ch/ |date=2007-12-14 }} Sit Ufizial (in Frances)
{{Cumün del Distret de Nyon}}
o5trdytsn6zgg500w0vp001pv07a9v1
Corseaux
0
151917
1329851
1238661
2026-06-17T22:17:14Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329851
wikitext
text/x-wiki
<br><!-- '''Corseaux''' --><br>{{LOCC}}{{coor title dm|46|28|N|06|50|E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = CHE
|numerLivell = 3
|nom = Corseaux
|Livell2 = [[Riviera-Pays-d'Enhaut (distret)|Riviera-Pays-d'Enhaut]]
|Livell1 = [[Canton Vaud|Vaud]]
|linkStema = CHE Corseaux COA.svg
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:|File:|}}
}}
'''Corseaux''' a l'è un cumün [[Svizzera|svizzer]] del distret de [[Riviera-Pays-d'Enhaut (distret)|Riviera-Pays-d'Enhaut]], in del [[Canton Vaud]]. La süperfiss del teritori del cumün l'è de 1.06 km² e in del {{Pop svizzera YM|CH-VD}} al gh'eva una popolazion de {{Pop svizzera NC|CH-VD|5883}} abitant.
El cumün de Corseaux al se tröva a una altitüden de 445 meter sura al livel del mar e l'è tacaa ai cumün de [[Chardonne]], [[Corsier-sur-Vevey]], [[Vevey]].
== Riferiment ==
<references/>
== Ligamm de föra ==
{{commonscat-inline}}
* [http://www.corseaux.ch/ Sit Ufizial del cumün de Corseaux]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050323231724/http://corseaux.ch/ |date=2005-03-23 }} (Frances)
* {{HDS|2614}}
* [http://www.swisscastles.ch/aviation/Vaud/aaville3/corseaux.html Aerial views on swisscastles.ch]
{{Cumün del Distret de Riviera-Pays-d'Enhaut}}
sl3xb6crx6v2j4byd2biggtwmy1e8vp
Fradèl Betto
0
188157
1329856
1300643
2026-06-18T08:55:35Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329856
wikitext
text/x-wiki
{{LUDLUD}}
[[Image:Frei Betto 25385.jpeg|Right|thumb|220px|Fradèl Betto]]
'''Fradèl Betto''' (in [[Lèngua portoghéza|Portoghès]] '''Frei Betto'''<ref>[http://www.iol.co.za/news/back-page/in-the-land-of-pele-legal-names-are-dropped-1.233026 ''In the land of Pelé, legal names are dropped'']</ref>; [[Belo Horizonte]], [[Brasil]], [[25_08|25 d'agùst]] [[1944]]) l'è un frà [[dumenicàn]] [[Brasil|brasigliàn]], pulìtic e scritùr, da sèmper da la part d'la pòra gent.
== Biugrafia ==
Nasüd a [[Belo Horizonte]] el [[25_08|25 d'agùst]] [[1944]], cul nùm de Carlos Alberto Libânio Christo, l'è stài cunsacràd frà dumenicàn el [[10_02|10 de febràr]] del [[1966]] a [[São Paulo]].
L'è entràd sübit in d'la ''[[Teulugia dla Liberasiòn]]'', e l'è stài mìss in presòn insema a [[Fradèl Tito]] quant gh'era la ditadüra, dù volte: in del [[1964]] per quìndes dì e in d'i ann [[1969]]-[[1973]]<ref> Thomas E. Skidmore: ''The Politics of Military Rule in Brazil, 1964-1985'', ISBN 0-19-506316-3 </ref>. L'è stài cunsiglièr e asesùr del presidènt [[Lula]] in del prugètt ''Fome Zero''.
L'è stài in [[Italia]] dal 7 al 12 d'aprìl [[2014]]<ref>[http://www.emi.it/frei-betto-tour-in-italia ''Tour di Frei Betto in Italia ad aprile''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140415043725/http://www.emi.it/frei-betto-tour-in-italia |date=2014-04-15 }}</ref> e l'ha incutràd [[papa Francesch]]<ref>[http://www.repubblica.it/cronaca/2014/04/10/news/frei_betto_riabilitare_giordano_bruno-83227314/ Frei Betto: "Riabilitare Giordano Bruno"]</ref>.
== Bibliugrafia ==
L'ha püblicàd d'i liber cun diferent argument:
* Fiction: ''Hotel Brasil'' e ''Entre todos os homens''
* Literatüra infantìl: ''Uala, o amor''
* Fiction pr'i giùn: ''Alucinado som de tuba'' e ''O vencedor''
* Cultüra: ''A obra do artista - Uma visão holística do universo'' e ''Sinfonia universal- a cosmovisão de Teilhard de Chardin'', ''Treze contos diabólicos e um Angélico''
* Memórie: ''A mosca azul'', ''Batismo de sangue'' e ''Alfabetto: autobiografia escolar''.
== Premi ==
Tra i tant prèmi ricevüd:
* Juca Pato, [[1985]], pr'el [[film]] ''Batismo de Sangue''.
* Jabuti, da part d'la Câmara Brasileira do Livro, dù volte: in del [[1982]], sèmper per ''Batismo de Sangue'' e in del [[2005]], per ''Típicos Tipos – perfis literários''.
* Intelectual do Ano, da part d'la ''União Brasileira de Escritores'' in del [[1986]], pr'el sò liber ''Fidel e a Religião''.
* Prêmio de Direitos Humanos da Fundação Bruno Kreisky, a [[Viena]], in del [[1987]].
* Troféu Sucesso Mineiro, in del [[1996]], dal Cumün de [[Belo Horizonte]].
* Premio Paolo Borsellino, pr'el sò impègn insüi dirìtt ümàn. L'è stài el prìm brasigliàn a vèns ch'el prèmi chì, in del [[1998]].
* Medàia Chico Mendes d'la Resistensa, in del [[1998]].
* Medàia d'la Sulidarietà del Guèrn de [[Cuba]], in del [[2000]].
* Troféu Paulo Freire de Compromisso Social in del [[2000]].
* Medàia Dom Helder Câmara in del [[2006]].
== Riferiment ==
<references />
== Ligàm de föra ==
{{commonscat|Frei Betto}}
* [https://web.archive.org/web/20121218082606/http://teologialibre.wordpress.com/category/frei-betto/ Artìcui de Frei Betto]
* [http://www.dominicanos.org.br/ Sit d'i Dumenicàn brasigliàn]
[[Categoria:Fraa domenican]]
[[Categoria:Nassud in del 1944]]
[[Categoria:Politegh brasilian]]
5j6pbemftbvkbgy0ihn597a4b748l9t
Eonaviego
0
189039
1329854
1322939
2026-06-18T05:26:56Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329854
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{SBOZZ|grafia=MILCLASS}}
[[File:Galician-Eo-Navia.png|thumb|La region de l'Eonaviego]]
L''''Eonaviego''', ciamaa anca '''fala''' o '''galizian-asturian''' l'è on parlà de transizion in tra el [[Galizian]] e l'[[Asturian|Asturian o bable]].<br>
El ciappa el sò nomm de quell di fiumm [[Eo (fiumm)|Eo]] e [[Navia (fiumm)|Navia]], cioè la region indè che l'è parlaa 'sto lenguagg. Al moment l'è anmò 'n poo in discussion el fatto che 'l sia on dialett asturian o galizian, compagn de quell che 'l succed anca in tanti alter zonn del mond cont alter lengov minoritari. De fatt in Asturian a l'è ciamaa ''gallego-asturianu'', intant che in Galizian inveci el sò nomm a l'è ''galego das Asturias''.
A l'è parlaa de circa 45.000 personn in di comun de [[Boal]], [[Castropol]], [[Coaña]], [[Illano]], [[El Franco]], [[Grandas de Salime]], [[Ibias]], [[Pesoz]], [[San Martín de Oscos]], [[Santa Eulalia de Oscos]], [[San Tirso de Abres]], [[Tapia de Casariego]], [[Taramundi]], [[Vegadeo]], [[Villanueva de Oscos]], e part de [[Navia]], [[Villayón]] e [[Allande]].
==Confront in tra i lengov de la zona==
{| class="wikitable" align=
! [[Latin]]!! [[Portoghes]]!! [[Galizian]]!! Eonaviego!! [[Asturian occidental]]!! [[Asturian]]!! [[Leones]] !! [[Spagnoeu]]!! [[Lombard]]
|-
| altus || alto || alto || '''alto''' || altu || altu || altu || alto || alt
|-
| arbor || árvore || árbore || '''árbol''' || árbol || árbol/árbore || árbore || árbol || albor
|-
| aurum || ouro || ouro || '''ouro''' || ouru || oru || ouru || oro || or
|-
| bracchium || braço || brazo || '''brazo''' || brazu || brazu || brazu || brazo || brasc
|-
| caballus || cabalo || cabalo || '''cabalo''' || caballu || caballu || caballu || caballo || cavall
|-
| cælum || ceu || ceo || '''cêlo''' || cielu || cielu || cielu || cielo || ciel
|-
| clavis || chave || chave || '''chave''' || llave/chave || llave || chave || llave || ciav
|-
| digitum || dedo || dedo || '''dido''' || deu || deu || deu || dedo || did
|-
| homo || homem || home || '''hòme''' || huome || home || home || hombre || omm
|-
| manus || mão || man || '''mao''' || manu || manu || manu || mano || man
|-
| mulier || mulher || muller || '''muyer''' || mucher || muyer || muyer || mujer || miee
|-
| niger || negro ||negro || '''negro''' || negru || negru || ñegru || negro || negher
|-
|}
==Ligamm de foeura==
* [http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_a_fala_ou_gallego_asturiano.pdf Informe sobre a fala ou Gallego-Asturiano. Úa perspectiva hestórica, social y llingüística], de la [[Academia de la Llingua Asturiana]].
* [http://www.romaniaminor.net/gramatiques/gramatica_eonaviega.pdf Resumo prático de gramática eonaviega (segundo a proposta Cotarelo Valledor)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080227235229/http://www.romaniaminor.net/gramatiques/gramatica_eonaviega.pdf |date=2008-02-27 }}, de Xavier Frías Conde
* [http://www.falaviva.net FalaVIVA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130223024913/http://www.falaviva.net/ |date=2013-02-23 }}
* [http://www.xabielxeira.e.telefonica.net/index.htm Asociación Cultural Xeira] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929134204/http://www.xabielxeira.e.telefonica.net/index.htm |date=2007-09-29 }}
* [http://www.amesa.org Mesa para la defensa del Gallego de Asturias] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130504105048/http://amesa.org/ |date=2013-05-04 }}
* [http://www.vieiros.com/galegoexterior/frias0.html Aproximación al gallego exterior] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061020021829/http://www.vieiros.com/galegoexterior/frias0.html |date=2006-10-20 }}
* [https://web.archive.org/web/20110701144758/http://www.terra.es/personal/cvalledor/biblioteca_virtual_eonaviega.htm Biblioteca virtual eonaviega]
* [http://www.vieiros.com/noticia.asp?Ed=23&N=25109 Nota sobre el colectivo ABERTAL]
* [http://www.vieiros.com/gterra/veredicion.php?Ed=17 Noticias en eonaviego sobre el Eo-Navia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061021101118/http://www.vieiros.com/gterra/veredicion.php?Ed=17 |date=2006-10-21 }}
* [http://www.ub.es/filhis/culturele/gargallo.html Recorrido por la diversidad lingüística de las tierras de España], artículo del profesor José Enrique Gargallo.
* [http://www.languagesandnumbers.com/como-contar-en-eonaviego/es/eonaviego/ Cómo contar en eonaviego]
{{Modell:Lengov romanze}}
[[Categoria:Eonaviego]][[Categoria:Lengua galiziana]][[Categoria:Lengua asturiana]]
18x1wykqv7ktb2dtigp88cd9b8fy16s
Francu Trappoli
0
195018
1329857
1238751
2026-06-18T09:05:55Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329857
wikitext
text/x-wiki
{{LUDLUD}}
{{Sbozz|grafia=LOCC}}
[[Image:Franco Trappoli IT deputy before 1992.jpg|Right|thumb|240px|Franco Trappoli]]
'''Francu Trappoli''', ([[Orvieto]], [[05_11|5 de nuèmber]] [[1947]]) l'è un pulitic italiàn, in d'i ann '80 e '90 l'è stai del Partìd Sucialista Itagliàn<ref>[http://www.viverepesaro.it/index.php?page=articolo&articolo_id=216432 ''Partito Socialista, Trappoli si dimette''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160314212819/http://www.viverepesaro.it/index.php?articolo_id=216432&page=articolo |date=2016-03-14 }}.</ref>
== Biugrafia ==
Nasüd a [[Orvieto]] el [[05_11|5 de nuèmber]] [[1947]], el s'è laureàd in ''Sciènse ecunòmiche e cumerciài''.
L'è stài el prìm [[Buddism|budista]] a fà part del Parlament italian<ref>[http://www.adnkronos.com/Archivio/AdnAgenzia/1993/03/11/Politica/REFERENDUM-TRAPPOLI-ORGANIZZA-I-SOCIALISTI-PER-IL-NO_180600.php ''Referendum : Trappoli organizza i "Socialisti per il no"''].</ref>
== Incarich pulìtic ==
* Sindic de [[Fano]] dal [[1980]] al [[1983]]<ref>[http://oldsite.comune.fano.ps.it/pagina.aspx?pag=1445&Ex=notizia ''Tutti i sindaci che hanno fatto la storia del Comune di Fano''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140222194537/http://oldsite.comune.fano.ps.it/pagina.aspx?pag=1445&Ex=notizia |date=2014-02-22 }}.</ref>
* Depütàd dal [[1983]] al [[1987]].
* Depütàd dal [[1992]] al [[1994]].
* Vice-presidènt d'la XIII Cumisiòn (laurà - asistensa e previdensa suciàl - cuuperasiòn)
== Riferimènt ==
<references/>
== Ligàmm de föra ==
* [http://www.radioradicale.it/soggetti/franco-trappoli Radio Radicale: Eventi a cui ha partecipato Franco Trappoli]
{{DEFAULTSORT:Trappoli, Francu}}
[[Categoria:Politegh italian]]
[[Categoria:Nassud in provincia de Terni]]
[[Categoria:Nassud in del 1947]]
qptwdnpnsv5kn4n81svok5erz6zed5z
Fabrizio De André
0
195529
1329855
1320883
2026-06-18T06:26:20Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329855
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
{{Varda che bel}}
{{quote|...pensavi: l'è bel che indue finissen i me did gh'ha <br />
in un quai möd de descumencià una ghitara.|Fabrizio De André, Amico fragile}}
El '''''Fabrizio Cristiano De André''''' ([[Genua]], [[18]] [[Febrar]] [[1940]] – [[Milan]], [[11]] [[Genar]] [[1999]]) l'è staa un cantautur [[talian]].
Al ven de spess surnuminaa cunt l'apelativ ''Faber'', che 'l gh'ha daa el so amis d'infanzia [[Paolo Villaggio]] in riferiment a la so predileziun per i pastei de la Faber-Castell<ref>Riccardo Bertoncelli (a cura di), ''Belin, sei sicuro?'', cit., p. 44</ref>.
In pressapoch [[40]] agn de atività artistega, l'ha registraa [[13|trides]] album in stüdi, cunt di canzun vegnüü föra dumà 'me singui e pöi rimudifegaa in vari antulugii.
Tancc test di so canzun i cönten sö stori de emarginacc, rebei, prustitüt e i henn staa cunsideraa de di critich cume di puesii<ref>Riccardo Bertoncelli (a cura di), ''Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André'', Firenze, Giunti, 2003, pp. 16-18.</ref>, tant de vess metüü dent in di antulugii scörastegh de ''literadüra''<ref>Arturo Cattaneo e Donatella del Flaviis, ''Literary maps. A modular history of English literatures'', Milano, Carlo Signorelli, 2002.</ref><ref>Massimo Emanuelli, ''50 anni di storia della televisione attraverso la stampa settimanale'', Milano, Greco & Greco, 2004, [http://books.google.it/books?id=I9Wkj0nKZC4C&lpg=PA292&dq=%22de%20andr%C3%A9%22%20%22antologia%20scolastica%22&num=100&pg=PA292#v=onepage&q=antologia%20scolastica&f=false Pag. 292]</ref>.
[[File:De André Signature.jpg|thumb|258x258px|La so firma]]
El Fabrizio De André l'è staa anca vön di artista che ha valurizaa püssé la [[lengua ligür]]. L'ha anca espluraa, in manera minur e difarenta olter lenguv cume el [[Lengua galüresa|galüres]] e 'l [[napulitan]].
La pupularità e 'l volt nivel artistegh de la so müsega hann faa in möd che di istitüziun gh'hann dedicaa straa, piazz, parch, bibliutech e scör sübit dopu la premadüra mort.
== Biugrafia ==
=== L'infansia e la giuvineza ===
[[File:DeAndréPlaquePegli.jpg|thumb|265x265px|Targa cumemurativa in sö la cà nadal del De André a Pegli in via De Nicolay 12]]
El '''Fabrizio De André''' l'è nassüü el [[18]] de [[Febrar]] [[1940]] ind el quarter [[Genua|genues]] de [[Pegli]], in via ''De Nicolay'' [[12]] (indue l'è stada piazzada gio una targa cumemurativa) de una fameia de la ''volta burghesia'' indüstrial citadina. I parencc henn de tüt i part [[Piemont|piemuntes]].
El pader '''Giuseppe''' ([[Turin]], [[15]] [[setember]] [[1912]] - [[Genua]], [[19]] [[Lüj]] [[1985]]), l'è staa el vice-sindach repüblican de Genua, aministratur delegaa del'Eridania e l'ha passaa l'edificaziun de la Fiera del Mar de Genua, ind el quarter de la ''Foce''. La mader l'è la '''Luigia "Luisa" Amerio''' ([[Pocapaglia]], [[26]] [[Agost]] [[1911]] - [[Genua]], 3 [[genar]] [[1995]]).
El Fabrizio el viv prima in de la campagna astigiana a '''Revignano d'Asti''', lögh de urigin de la fameia, indue 'l s'è refügiaa per i bumbardamencc e per stà püssee arent al so pader, recercaa de i fascista per vegh prövaa a scampaa la deportaziun di so scölar giüdee. Pöi l'ha vivüü ind la Genua del dopuguera, in tra i cuntrast di catolegh e di cumünista<ref name="contesto">Livio Gatti Bottoglia, ''Non al denaro, non all'amore né al cielo'', mensile ''Civetta'', marzo 1999</ref>.
Dopu vegh frequentaa i scör elementar ind un istitüt privaa purtaa inanz de suor, l'è passaa a la scöra statal, induè el sò mött föra di schem el gh'ha impedii una pacifega cunvivenza cunt i persun che lé 'l gh'ha truaa, suratüt cunt i prufesur. Per chest l'è staa mandaa in de la scöra di gesüita del'Arecco, scöra media inferiur frequentada di bagai de la ''Genua-ben''.
Chichinscì el Fabrizio l'è staa vitima, ind el cors del prim ann, de un tentativ de mulestia sessüal de un gesüita del'istitüt; malgraa l'età, la reaziun vers el “pader spiritüal” l'è rüada sübit e suratüt l'ha faa sö un grand bacan, inscì tant che a s'vöreva mandaa via el giuven De André, ind el tentativ de placaa el scandal. Quand el Pruveditur a i Stüdi l'è vegnüü a cunuss el fatt, dopu un prucess, s'è scernii de desluntanaa el gesüita de l'istitüt scörastegh. A segütà, el Fabrizio l'ha stüdiaa press el Licee Cumünal "Cristoforo Colombo".
Dopu vegh frequentaa di stüdi de Leter e olter de Medicina press l' üniversità de Genua, el cantautur el scerniss la facultà de giürisprudenza, ispiraa del pader e del fredel püssé grand '''Mauro''' ([[Turin]], [[26]] [[magg]] [[1936]]) - Bogotà, 18 agost 1989), che avraa un grand sücess cume avucat. A ses esam per laureass l'ha lassaa perd e l'ha decidüü de descuminciaa una növa e deversa strada: la müsega.
[[File:De André friggitoria Rosa.jpg|left|thumb|339x339px|El Fabrizio De André ind la frigitoria Carega a Sottoripa dürant i agn '60, insema al fiöö Cristian]]
Dopu un prim e dificil inconter cunt la müsega (i parencc el vöreven custringg a sunà el [[viulin]]) el Fabrizio l'ha rescuvert la passiun in tant che l'era dré a scultà el Georges Brassens, metend dent ind i prim album anca di so canzun cunt la tradüziun. El so amur per la müsega l'aveva tacaa a tö cuntatt anca per la "scuverta" del jazz e per el fatt che i so mei amiss sunaven pür lur: cunt i amiss ha tacà a sunà la ghitara e a cantaa in del lucal "''La borsa di Arlecchino''".
De André, in chesti ann, l'ha avüü una vita föra di abitüdin de la so fameia, e l'ha frequentaa di amiss de tücc i status suciai e cultürai. De spess, cunt l'amiss de infanzia Paolo Villagio, el prövava a tirà a cà cunt di lavur saltüari. In chest periud chì l'ha legiüü anca di liber ch'i han cambiaa la so visiun del mund, 'me per esempi i över de l' Michail Bakukin, Errico Malatesta e olter: l'è stada fundamentala per lü la scuverta del liber "L'Unico e la sua proprietà" del filosof todesch Max Stirner, che l'ha purtaa a tacà sö di idei anarchich.
La prima dona del De André l'è stada una fiöla de fameia burghesa, l''''Enrica Rignon''' (ciamada "''Puny''"), cunt la qual l'ha avüü el bagai Cristian a la fin del [[1962]], per pöi desüniss de lee a la metà di agn setanta. El testimon de nozz l'è staa un amiss e culega de partit del pader, el Randolfo Pacciardi.
A segütà al matrimoni e a la nascita del fiöö, el Fabrizio, per tö part al manteniment de la fameia, l'ha cataa un lavur 'me prufesur ind un istitüt scörastegh privaa.
=== I inizi in del 1961 e 'l temp de la Karim ===
{{quote|Ho legiüü Crus, l'Estetega, indue se dis che tücc i talian, fin a desdot agn i pöden vess pueta, dopu i desdot chi el vaa inanz a scriv puesii o a l'è un pueta devera o l'è un barlafüs. Mi, pueta devera seri minga. Barlafüs nianca. Ho scernii la via de mezz: cantant.<ref>[http://web.archive.org/web/20100330202046/http://www.viadelcampo.com/articoli/in%20testa%20alle%20vendite.htm Intervista di Adriano Botta a Fabrizio De André, pubblicata su ''L'Europeo'' del 13 marzo 1969]</ref>|F. De André}}
[[File:DeAndré 1960.jpg|thumb|El De André a vint ann. ([[1960]])]]
Ind el [[otober]] del [[1961]] la [[Karim]]<ref>Michele Ceri; Claudio Sassi; Franco Settimo. ''Fabrizio De André-Discografia illustrata''. Roma, Coniglio editore, 2006, p. 11.</ref> la püblica el so prim '''45 gir''', cunt cupertina standard förada. El disch el gh'ha dent dü bindei, ''Nuvole barocche'' e ''E fu la notte''.
Segond chel che 'l cantautur l'ha dit ind un intervista al '''Corriere della Sera''', ind el [[1964]] l'ha faa l'esam de amisiun cume autur de la part lideraria a la '''SIAE'''<ref>Cume cunferman i etichett di disch e i föi müsegai</ref> de [[Roma]] per pödé lassaa giò a so nom i canzun (la data l'è tütavia erada, perchè el De André giamò ind el [[1961]] al firmava i test e i müsegh di so canzun e i lassava a la SIAE); ind el [[1997]], dürant la cunegna del '''Premi Lunezia''', l'ha descufenssaa de vegh druvaa una buna part del test de la canzun ''Le foglie morte'' del [[Jacques Prévert]] ind la pröva d'esam.
Ind i agn a venì el De André 'l sömeia semper püssee un müsicista colt e riservaa. El ciapa ispiraziun de di cantautur storegh [[Francia|frances]], de i prublem suciai, tradiziun müsegai [[Italia|talian]] e del [[Mediteràneo]].
In chel temp chì i ven föra i so prim 33 gir. La so discugrafia l'è minga tropp grand. L'album del debütt l'è "''Tutto Fabrizio De André''" (del [[1966]], restampaa dü agn dopu cunt el titul "''La canzone di Marinella''" suta un'oltra eticheta e cunt una deversa cuver), una regolta de canzun che fin de chel mument gh'eren dumà in 45 gir, cunt el ''Volume 1'', cunsideraa cume el so prim ver album. ''Tutto morimmo a stento (1968)'', ''Volume III (1968)'', ''Nuvole barocche (1969)''; chest ültem l'è la regolta di 45 gir del temp de la Karim, taiaa föra de ''Tutto Fabrizio De André''.
El bindel de vertüra de ''Volume I'' l'è "'''Preghiera in gennaio'''", una canzun scriüda dopu la mort a [[Sanremo]] del '''Luigi Tenco''', un grand amiss de giuventüü del Fabrizio. El cantautur, che l'aveva interpretaa la canzun "''La ballata dell'eroe''" ind el film "La Cuccagna", l'ha perdüü la vita, forsa süicida dürant el ''Festival della Canzone Italiana di Sanremo'' del [[1967]], giösta a genar.
=== In tra esistenzialism e contestaziun: del 1968 al 1973 ===
I agn in tra'l [[1968]] e'l [[1973]] i hann faa a reet per l'autur, che l'ha descumenciaa la serie di concept cunt ''Tutti morimmo a stento''. Chest album chì, ispiraa a la puetega del [[François Villon]], a l'è el quart ''concept album'' a vess püblicaa in [[Italia]]<ref name="concept">Per chel che nünch savem, a se el ven no scuvert un olter disch registraa prima, el prim concept album de la storia de la müsega taliana pö vess ''Diario di una sedicenne'' de la[[Donatella Moretti]], vegnüü föra ind el [[1964]], segütaa de ''[[Vi parlo dell'America]]'' de [[Giovanna Marini]], vegnüü fö ind el 1966 cume ''Le canzoni del West'' de [[Bobby Solo]], pübblicaa un quai mes dopu.
L'articul püblicaa ins ''Onda Rock'' del Claudio Fabbretti l'è, donca, minga atendibil</ref>; el test del prim bindel, "Cantico dei drogati" l'è ciapaa de una puesia del '''Riccardo Mannerini''', ''Eroina''. El De André l'ha registraa anca una versiun inglesa de l'album, incö gh'è in ünega copia, che l'è stada pruprietà de un culeziunista di Stat ünit e incö l'è de un culeziunista püjes.<ref>[http://www.repubblica.it/2007/09/sezioni/spettacoli_e_cultura/de-andre-inedito/de-andre-inedito/de-andre-inedito.html Scoperto inedito di De André in inglese]</ref>
A ''Tutti morimmo a stento'' següta ''La buona novella''; un album impurtant, ch'a interpreta el [[Cristianesim|penser cristian]] a la lüs di ''vangei apocrif'' (particularment, cume gh'è scrii giò ind i not de la cuver, del Protovangel de Giacomo e del Vangel arab del'infanzia), mettend l'acent sö l'aspett üman de la figüra de [[Gesü]], in grand cuntraposiziun cunt la dotrina de sacralità e verità assulüda, che el cantautur al pensa che la sia inventada de la [[Cesa]] dumà per vegh puder.
Cume ha cöntaa sö el '''Rober Dané'''<ref> ''Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André'', [[2003]], editur Giunti, pag. 85, ISBN 978-88-09028-53-1</ref>, l'ideia del disch l'ha avüda propri el Dané, che ha pensaa de fàla sö cunt el Duilio Del Prete.
{{quote|Ind el 1969 sunt turnaa de Cassetta e gh'ho propusüü un'oltra ideia, ch'a vörevi fà sö cunt el Duilio Del Prete: un disch basaa sö i Vangei apocrif…Lü, ch'a l'era un grand discugrafer, de bona üsma, m'ha scultaa cunt tenziun e in fin al gh'ha dit: “Ma scüsum, perché chesta ideia te la proposet minga al Fabrizio De André? L'è un mument de crisi, el sa no 'se fà…”. E mì 'se ghe pödevi dì? Cunt el De André gh'era de segür un'espusiziun püssé grand.|Roberto Dané<ref>Intervista fada del [[Riccardo Bertoncelli]] che gh'è dent in ''Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André'', [[2003]], editur Giunti, pag. 85, ISBN 978-88-09028-53-1</ref>}}
Ind el disch a sunen, tra i olter, [[I Quelli]], che ind el [[1971]], dopu l'intrada del Mauro Pagani, möderann el nom in [[Premiata Forneria Marconi]].
Dopu un pu de ann, el Faber naraa inanz a cunsideraa chest disch cume el meiur .
{{quote|"Te va de dìghe qual l'è el meiur de i to disch? " "Senza dübi te disi: ''La buona novella'', l'è chel che l'è scriüü püssé ben, mei riüssii. "
“Te'l seet che seri segür che me avariet respundüü: ''Tutti morimmo a stento''? Perché chesta scernida?” “No, chel lé l'è un disch pulvarent, barocch, e desmenteghem no che suta el Barocch gh'era el pes de la Contruriforma…” <ref>Intervista fada del [[Doriano Fasoli]] e che gh'è denter in ''Passaggi di tempo'', [[2009]], [[Coniglio editore]]</ref>}}
[[File:Fabrizio De André and Riccardo Mannerini.jpg|left|thumb|311x311px|El Fabrizio De André cunt el pueta Riccardo Mannerini, che l'ha lavuraa insema a lü per l'album del 1968 ''Tutti morimmo a stento'']]
Ind el [[2010]] el disch al sarà re-incidüü de la [[Premiata Forneria Marconi]], cunt növ rangiamencc; el disch, ciamaa "A.D. 2010 – La buona novella", al ven fö ad avril.
El disch sücessiv, del [[1971]], l'è ''Non al denaro, non all'amore né al cielo'', liver datament (sunaa insema al ''Giuseppe Bentivoglio'') de i puesii de la ''[[Antougia de Spoon River]]'', övra puetega del [[Edgar Lee Masters]]; i müsegh henn scriüü giò insema al Nicola Piovani. El De André in chel temp lé al cugnuss la ''Fernanda Pivano'', tradütura e scritris che l'ha faa cugnuss in Italia la literadüra 'merigana e che l'ha faa la tradüziun de l'Antolugia di sepolcher indue la ciapa ispiraziun per l'album.
Per tö via el prublema de la pagüra del cantautur a fàss intervistà, la Pivano l'ha nascundüü suta el lecc del De André un registratur e l'ha scriüü giò tüta la lünga cunversaziun che i dü hann faa sö Spoon River e sö i canzun del'album.
Ind el [[2005]] el cantant [[Morgan]] ha püblicaa “Non al denaro, non all'amore né al cielo”, una növa versiun de l'album cunt di növ rangiamencc e un quai interval müsegal.
Chichinscì, cume l'ha cöntaa sö el Roberto Dané<ref>Intervista fada sö del ''Riccardo Bertoncelli'' che gh'è dent in ''Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André'', [[2003]], editur [[Giunti]], pag. 89, ISBN 978-88-09028-53-1</ref>, l'ideia del disch l'è stada del Sergio Bardotti, che defacc l'è vegnüü a dré insema al Dané cume prudütur.
El ''Gian Piero Reverberi'' l'ha cöntaa sö chesta völta ch'el prugett l'era nassüü per el Michele, ins la scia de ''Senza orario bandiera'', donca cunt i test elaburaa del De André e i müsegh del Reverberi, ma 'l prugett a l'è staa scargaa giò söl De André e donca el Reverberi (anca per un toch di so cuntrast cunt el Roberto Dané) a l'è staa pö dent e i müsegh e i rangiamencc i henn staa ingerlaa al Nicola Piovani.
El co-autur di test, el Bentivoglio, al s'era presentaa cunt di test scriüü de lü, che i henn staa giüdegaa interessancc e che, dopu una prima culaburaziun in “Tutti morimmo a stento” (indue ha scriüü el test de “Ballata degli Impiccati”), i ha purtaa el De André per i test in chest LP e in chel che sücesiv.
[[File:Faber-Autografo1975.jpg|thumb|240x240px|El De André l'ha de spess duoraa di strümencc del Mediteraneo e medievai, cume al se ved in chesta foto autografada del 1975]]
Ind el [[1972]] la ''Produttori Associati'', senza cunsültà l'artista, l'iscriv al [[Festivalbar]] cunt el bindel ''Un chimico'' (püblegaa sö 45 gir): el De André al ven a savé la növa de i giurnai e reciama una conferenza de pressa indue el deciara che «La cà discugrafega la m'ha trataa 'me una verdüra<ref>Chesta l'è la fras che la ven in sö i giurnal de merculedé 26 avril</ref>.
Apus l'intervent del patron de la manifestaziun, el [[Vittorio Salvetti]], a se rüva a una cumudaziun: la canzun la ven metüda dent ind i juke-box, 'me al vör el regulament, ma 'l cantautur al s'esibiss no in tant che gh'è la final de [[Verona]] nianca in cas de vitoria (l'ediziun la ved vinsitris la [[Mia Martini]] cunt el ''Piccolo uomo'').
Ind l'autün del stess ann l'è vegnüü föra un singul cunt do canzun tradüssüü del [[Leonard Cohen]] ''Suzanne/Giovanna d'Arco'' (bindei che i sarann pöi metüü dent cunt un rangiament devers ind l'album ''Canzoni'' del [[1974]]).
L'album apus l'è staa, ind el [[1973]], ''[[Storia di un impiegato]]'', un "concept album" indue el [[Giuseppe Bentivoglio]], autur di test cunt el Faber, cönta sö la vita de un impiegaa dürant el magg del [[Sessantot|'68]]; el disch, piötost pulitegh, al ven tacaa de la pressa müsegal arenta al mövement di stüdencc, e inscì la ven fada la recensiun, per ezempi, del [[Luigi Manconi|Simone Dessì]]:
{{quote|''Storia di un impiegato'' l'è un disch tremend: el tentativ, del tüt andaa a tera, de dàggh un cuntegnüü "pulitegh" a un impiant müsegal, cultüral e linguistegh de bon tradiziunal, che'l gh'ha minga una quai stenta de renövament e de repensament autocritich: la canzun ''Il bombarolo'' l'è un grand ezempi de mancansa cultüral e pulitega<ref>Recensiun del Simone Dessì püblicada sö ''Muzak'' e restampada pöi ind el vulüm ''C'era una volta una gatta'', "edizioni Savelli-Il pane e le rose", Roma, 1977, pag. 44</ref>|[[Simone Dessì]]}}
In tra i critich püssé fort gh'hem de regordà chela del '''Riccardo Bertoncelli''', ch'al definiss l'övra 'me un disch baletös<ref>Tradüziun del talian "verboso", cume al dis el Riccardo Bartoncelli. (El "baletöö" l'è un quaivön che'l parla tropp.)</ref>, a la fin fröst<ref>Un olter möd de dì "vecc", l'è püssé specifegh e püssé arent al talian "datato".</ref> <ref>[[Riccardo Bertoncelli]] (a cura di), in ''Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André'', [[2003]], editur [[Giunti]], pag. 94, ISBN 978-88-09028-53-1</ref> e chela del [[Enrico Deregibus]]:
{{quote|L'album l'è semper staa cunsideraa, anca del so autur, cume vön di püssé scunfundüü. La vena anarchega rebell del De André la gh'ha de fündess cunt chela marxista del Bentivoglio, e de spess i püncc de ünion e de cuntradiziun henn fin tropp evidencc. Defacc l'è l'ültem episod de la culaburaziun in tra i dü.|Enrico Deregibus}}
Un'oltra recensiun negativa l'è chela de la [[Fiorella Gentile]], cumparüda in sö [[Ciao 2001]]:
{{quote|La müsega dà'l nom a vargott che a toch la par la banda sonora de un film sö la mafia (cunt el sintetizater inscambi de la [[rebeba]]), de quaivölta chela de un thrilling del [[Dario Argento]] (cunt el bass che al reprudüss el bater cardiach), o ciapa in dré i ton a la Cohen e a la Guccini: ma a resta un prudütt elevaa, che al gh'ha minga pö el vecc incant.|[[Fiorella Gentile]]}}
=== La crisi e i esibiziun del viv ===
Quand ch'al ven föra ''Storia di un impiegato'' el Fabrizio 'l se tröva ind un mument de crisi prufessiunal e anca persunal (ind el stess ann al finiss definitivament el matrimoni cunt la Puny e 'l cantautur 'l taca sö una relaziun cunt una növa tusa, la Roberta (al scriaraa dü agn dopu la canzun Giugno '73<ref>[[Enrico Deregibus]], ''Traccia biografica'', püblicada in [[Riccardo Bertoncelli]] (a cüra de), ''Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André'', [[2003]], editur [[Giunti]], pag. 54, ISBN 978-88-09028-53-1</ref> che la parla propri de lee), e la püblicaziun de un növ disch de re-make de vecc canzun faa sö per la Karim (cunt dü növ tradüziun de la müsega di Brassens, i dü canzun de ''Cohen'' vegnüü föra ind el [[1972]]), intitulaa ''Canzoni'', al darà inizi a la culavuraziun cunt el ''Francesco de Gregori''.
Propri dürant i registraziun de chest disch chì, ind el stüdi arent l'è dré a registraa el so növ disch de sulista la Dori Ghezzi: l'è l'inizi de 'na növa e lünga relaziun. El 7 de desember 1989, dopu cincdes agn insema, el Fabrizio la tö mer.
I henn anca i agn indue el De André 'l fa sö i so prim esibiziun del viv. Lavuradur che 'l se straca minga, perfeziunista in stüdi, el Fabrizio 'l fa fadiga a esibiss denanz de un püblich. Un mötiv l'è anca 'l problema a l'öcc sinister, un zich püssee seraa del dest, a caüsa de una ptosi palpebral che l'ha vedüü segütà anca una paralisi del nerv oculmutur, quand che l'era anc'mò un bagai, e che pöi l'ha pruvaa a cürà cunt un'operaziun chirurgega.<ref>Articul de E. Ferri in "Anna" del 16 otober 1990.</ref>
El '''Sergio Bernandini''', el patron de ''La Bussola'', al taca sö a faa di pressiun perché 'l vör che 'l Fabrizio al fa di esibiziun ind el so lucal, e 'l cantautur al vör indré un cumpens de 300 miliun de [[lire]]. El De André donca el scerniss che l'è ura de mett de part la so südiziun (che 'l vincerà dumà cunt i agn) semp trincand sniapa.
[[File:CristianoFaber1968.jpg|left|thumb|El De André cunt el so fiöö Cristiano]]
Dopu la prima esibiziun del viv ind el [[1975]] a La Bussola de [[Marina di Pietrasanta]], scumencia un tour cunt dü cumpunimencc di ''New Trolls'': cunt chest grupp l'aveva giamò culavuraa ind el [[1968]] per i test del so disch ''Senza orario senza bandiera'' (''Belleno e D'Adamo''), e dü di ''Nuova Idea'' (''Belloni e Usai'').
Ind la part de tour del [[1976]] a i quater se giönta anca l'Alberto Mompellio al [[viulin]] e ai taster.
El cantautur el ven criticaa inscì ind el vulüm Liber Bianch in söl pop d'Italia:
{{quote|Da l'aria moca e penserusa, el Fabrizio De André ha destorciaa ind i ültem agn passaa el röl de cantautur impegnaa ma minga tropp, denunciand di situaziun indue ha faa un bun lavur dumà a nivel emutiv. Burghes de quand l'è nassüü, de aduziun e intent, el refüdava d'esibìss in püblich fin a quand i vendite di so disch han avüü un stracol: alura s'è esibit a la Bussola prima de cunfruntàss cunt tücc chei ch'aveven maiaa föra temp a scultà i so lagn. I mei-esibiziun di so bindei se sculten ins i rüv e i bregh, quand che un ghitarista che 'l cugnuss dü acord el vör trà sö l'amiss de una sbronza finida mal<ref>AA.VV., ''Libro bianco sul pop in Italia. Cronaca di una colonizzazione musicale in un paese mediterraneo'', [[Arcana Editore]], [[Roma]], pag. 159</ref>}}
.
=== El De André sdöciaa de i servizi segrecc ===
L'è propi in chest temp (per circa des ann, del 1969 al 1979) che 'l De André al ven cuntrulaa de i servizi segrecc talian e de la puluzia. Al s'è savüü dumà ind i agn nuvanta (i controll i eren descumenciaa apuus un so cunuscent, simpatiser del marxsim-lenism, l'era staa sdöciaa dürant i prim inchest sö'l massacher de Piazza Fontana.)
Ind i agn sücesiv, pür catand minga föra i pröv de una so partecipaziun ativa a grupp pulitegh o extraparlamentaar, el De André al ven vedüü del [[SISDE]] un "''simpatiser de i [[Brigate Rosse|BR]]"'', menter quand che a compera insema a la mer [[Dori Ghezzi]] un toch de teren a [[Tempio Pausania]], al ven cunsideraa un tentativ de fà sö un refugi per chei del mövement extraparlamentaar de sanestra.
=== Colaburaziun e sperimentaziun ind i agn Setanta ===
[[File:Leo Ferré e Fabrizio De André.jpg|thumb|El Fabrizio De André al Club Tenco cunt l'amis Léo Ferré ind el 1975]]
A partì del [[1974]], el De André l'ha tacaa sö di növ colaburaziun cunt olter müsicista e cantautur e a 'spluraa la prudüziun müsegal di autur american, apröf a chei frances. Ind i [[Ann 1970|ann setanta]] el De André ha tradüü defacc di canzun del [[Bob Dylan]] (Romance in Durango e [[Desolation Row]]), [[Leonard Cohen]] ("It seems so long ago, Nancy", "Joan of Arc", "Famous Blue Raincoat" per l'[[Ornella Vanoni]] e "Suzanne") e 'l [[Georges Brassens]] (lavur che a portaraa a la sortida de l'album ''[[Canzoni (Fabrizio De André)|Canzoni]]'' del [[1974]]).
Ind el [[1975]] al lavura cunt el Francesco De Gregori, ind la scridüra de un fracch de bindel de l'album ''[[Volume VIII]]'' del [[1975]], indue se discüt de tematich esistenziai 'me el strös vers el mund burghes e i stent de cumünicaziun. Anca chest disch chì al scöt devers critich negativ, cume chela del [[Lello D'Argenzio]], che al pensa che 'l De André el se sia dataa al stil del culega anca ind el möd de cantà<ref>http://www.viadelcampo.com/Intrepido_20.3.75_b5.jpg {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140101065357/http://www.viadelcampo.com/Intrepido_20.3.75_b5.jpg |date=2014-01-01 }}</ref>.
''[[Rimini (Fabrizio De André)|Rimini]]'' ([[1978]]), dà inizi a la colaburaziun, che naraa inanz per un lüngh temp, cunt el cantautur verunes [[Massimo Bubola]]. Chest album al ghe figüra un De André esploratur de una müsega püssé stravacada, de spess de ispiraziun americana. I canzun parlen de atüalità e pulitega (El [[London Valour|naufragg de una nav a Genua]], ''Cua de Lüf'') inscì cume tematich suciai (l'[[abort]] e l'[[omosessüalità]]) ed esistenziai ("Sally"). "Andrea" l'è vön di bindei püssé pupulaar de tüta la prudüziun del De André, che'l so co-autur Massimo Bubola al va inanz a insübì del viv dürant i so cuncert; püssé de una völta l'artista genuves - per ezempi ind el 1992, al teater Smeraldo de Milano - ha sunaa el bindel a lüs s'ciaraa sö, propi a vöré dì cume l'omosessüalità la gh'avia minga de vess mötiv de südiziun.<ref>[http://www.gionata.org/notizie/approfondimenti/fabrizio-de-andr-e-gli-omosessuali.html Presentaziun del bindel fada del De André el 19 genar 1992] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110309030659/http://www.gionata.org/notizie/approfondimenti/fabrizio-de-andr-e-gli-omosessuali.html |date=2011-03-09 }}</ref>.
Un' oltra canzun, “Rimini”, la ven ispirada a i atmusfer de ''[[I Vitelloni]] '' del [[Fellini]], vön di capulavur del celeber regist. <ref>Ind el sücessiv disch del viv registraa cunt la PFM, el De André el met dent una gaffe. Al püblich ghe parla di ''Vitellini'' (i büscìn) del ''Felloni'' (che in [[talian]] al gh'ha un riferiment a la parola “fallo”, che el vör dì ''üzel''). Ma l'è no l'ünegh erur del disch. In tant che'l interpreta la “Sally”, el Faber al sustiüiss el vers “la me mader la m'a gh'ha dit: te gh'het de giügà minga cunt i strolegh ind el vald, cantand “la me mader la m'a gh'ha dit: te gh'het de giügà minga cunt i svizer ind el vald (in talian i dü termen i se sömeia: ''zingari'' per strolegh e ''svizzeri'' per svizer). cfr. [http://www.faberdeandre.com/tesi/ragionamenti/003.asp FaberDeAndre.Com - Scritti su Fabrizio De André: Sally<!-- Titolo generato automaticamente -->] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110421004149/http://www.faberdeandre.com/tesi/ragionamenti/003.asp |date=2011-04-21 }}</ref>
Ind el 1978 la [[Premiata Forneria Marconi]] l'ha faa sö di növ rangiamencc de qualch bindel püssé impurtancc del cantautur genuves, insübend al De André, ind el principi ch'al vöreva minga acetà, un tour insema, che l'è partì el 21 december [[1978]] de [[Forlì]] e l'è andaa inanz per tüt el mes de genar [[1979]] <ref>[http://www.viadelcampo.com/html/1978-79.html 1978-79<!-- Titolo generato automaticamente -->] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100310032051/http://www.viadelcampo.com/html/1978-79.html |date=2010-03-10 }}</ref>.
L'operaziun la demustraa de vess pusitiva, inscì tant che el ''tour'' l'ha daa urigin a dü album ''live'' (i prim album Live del cantautur), tra el [[1979]] e 'l [[1980]], che i ha cugnussüü una volta riüssida de vendite, anca se el segond l'è minga riüssii a faa el “bis” di resültaa del prim.
Qualch rangiamencc faa sö de la PFM i henn staa druvaa del cantautur fin a la fin de la so carera, ''Bocca di Rosa'', ''La canzone di Marinella'', ''Amico fragile'', ''Il pescatore''. Per chel che revarda ''Volta la carta'' o ''Zirichiltaggia'' del tour ''Anime Salve'' e ''M'innamoravo di tutto'' (i ültem cuncert) el De André l'era turnaa indré ai rangiamencc del disch del 1978.
=== El sequester ===
Ind la segonda part di agn setanta, quand che la so fiöla [[Luvi de Andé|Luisa Vittoria]] l'è dré a nass, el De André al se stabiliss ind la so cà in Sardegna, che l'è a dü pass del [[Tempio de Pausania]], insema a [[Dori Ghezzi]], la so dona del 1974, pöi turüda mer ind el [[1989]].
La sira del 27 ogost del 1979, i dü i henn staa tacaa de l'''[[anonima sequestri]]'' sardegnöla (in lumbaart pödumm anca dì: anonima de i sequester, un'organizzaziun criminal) e tegnüü presüner a i pendiss del '''Munt Lerno''' a [[Pattada]], per vess lassaa liver dumà dopu quater mes (La Dori l'è stada livrada el 21 december, el Fabrizio el 22), apus el pagament del riscatt, de breegh<ref>de circa</ref> 550 miliun de lir, in grand part pagaa del pader Giuseppe.
Quand che pöi l'è staa intervistaa (el 23 december ind la cà del fredel Mauro) de un badalöcch de giurnalist, el Faber l'ha cöntaa sö un toch de la so esperienza («…ghe lassaven, de quai völta, restà a lüngh sligaa e senza garz. ») e l'ha avüü parol de pietà per i so carcerer («Nualter ghe semm vegnüü föra, menter lur i pödrann fal mai. »)<ref>[http://www.terranews.it/news/2009/07/dori-e-fabrizio-storia-di-un-sequestro-e-dell%E2%80%99amore-l%E2%80%99anarchica-sardegna Vus söl sequester del Fabrizio De André e la Dori Ghezzi] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130305034517/http://www.terranews.it/news/2009/07/dori-e-fabrizio-storia-di-un-sequestro-e-dell%E2%80%99amore-l%E2%80%99anarchica-sardegna |date=2013-03-05 }}</ref>
Un quai mes apus el De André l'ha daa el semanal “Oggi” i diritt per la püblicaziun del memurial de la tacadüra: anca se a l'era la revista purtada inanz del [[Edilio Rusconi]] cunt vertament simpatii a destra, el De André l'ha acetaa la paga per la sortida del cönt.
L'esperienza del sequester la s'è giöntada al cuntat giamò cunsulidaa cunt la realtà e cunt la vita de la zent sardegnöla, e al gh'ha ispiraa di canzun, scrivüü ancamò cunt el Bubola e cataa insema ind un album senza titul, sortii ind el [[1981]], cumünement cugnussüü 'me [[Fabrizio De André (L'indiano)|L'indiano]] per la fotugrafia ins la cuver del disch che figüra un nativ american. El fil che liga i var bindei l'è 'l paralelism tra el popul di [[Nativi americani|pellerossa]] e chel [[Sardegna|sardegnöö]].
=== De ''Crêuza de mä'' a ''Anime salve'': agn Utanta – Növanta ===
{{quote|Ombre de mori, mori de mainæ / donde ne vegnî, dove l'é ch'anæ?|F.De André-M.-Pagani, de ''Creuza de mä''}}
[[File:Fabrizio de Andre.jpg|left|thumb|El De André in cuncert ind el 1980]]
Ind el [[1980]] el De André l'ha faa sö ''[[Una storia sbagliata/Titti]]'', cunt di bindei (cugnussüü per la prima völta in [[CD]] dumà ind el [[2005]]), i henn tücc dü scrivüü cunt el Bubola. El Faber l'ha regurdaa ind un'intervista sö ''Una storia sbagliata'':
{{quote|Ind el test de ''Una storia sbagliata'' vöri regurdà el tragich fatt del [[Pier Paolo Pasolini]]. L'è una canzun sö cumissiun, forsa l'ünega che la m'è stada cumissiunada. La m'è stada quistiunada cume sigla per dü ducümentari-interquisiziun sö i morcc de Pasolini e de la [[Wilma Montesi]].}}
Ind el [[1982]] l'ha faa sö un'eticheta discografega (cunt el iüt de la [[Dischi Ricordi]] per la distribüziun): la '''Fado''' (el nom al ven de i leter al principi del so nom e de chei del nom de la Dori Ghezzi), cunt la qual la püblicheraa disch del [[Massimo Bubola]], di [[Tempi Duri]] e propi de la Ghezzi.
Ind el [[1984]] la ven föra ''[[Creuza de mä]]'', disch dedicaa a la realtà al mund del [[Mar mediterrani|Mediterrani]] e per chest cantaa tüt in [[genues]], cunt la grand culavuraziun del ''Mauro Pagani'', ch'a vardaa i müsich e i rangiamencc. Chest disch chì al spartiss la carera del cantautur: apus chest album, el Fabrizi al vör cantaa pö in talian ma al vör fögalizà dumà söl genues. A partì de ''Creuza de mä'' el De André al mett la tenziun dumà suratüt in sö i minuranz lenguistegh (argument che aveva giamò tacaa sö a fruntaa quand che l'ha scrivüü giò ''Zirichiltaggia'', ses agn a dré.) ''Creuza de mä'' l'è incö cunsideraa defacc un piöt angular de la [[world music]] e un grand pezz de tüta la müsega etnega.
Ma ''Creuza de mä'' l'è anca l'album che a livra el De André de i impustaziun vucai ereditaa de la tradiziun di ''chansonniers'' frances, ch'a ghe garantiss la libertà de espressiun tunal föra de chei regul de stil che aveva ciapaa del Brassens e del Brel.
In del 2004, de vint agn de la sortida de ''Creuza de mä'', el Mauro Pagani al serniss de fà un tribüt al so amiss scumparüü sinch agn a dré, scrivend giò e cantand de növ lüü l'album. Ai set canzun uriginari del disch, el Pagani al ghe giönta dent, un bindel faa sö insema al Fabrizio e metüü dent ind l'album Le Nuvole e dü bindei scugnussüü, ''Quantas Sabedes'', che l'è staa no metüü dent in ''Creuza de mä'' perché ''brüsaa'' apus l'inserziun ind la müsega de un film e ''Nuette'', ciapaa de un frament de lirica greca mai desvelüpaa del tüt ind el temp del De André.
Ind el [[1985]] al scriv insema al [[Roberto Ferri]] el test de ''Faccia di cane'' per i [[New Trolls]], cunt i quai al tö part cume autur al ''Festival de Sanremo 1985'', tütavia vörend no vegnì fö üficialment cume autur<ref>Vito Vita, "New Trolls: l'Araba Fenice. Intervista a Vittorio De Scalzi]], sortida sö [[Musica Leggera]], nümer 10, avril [[2010]], pagg. 42-55</ref>.
Propi in chel ann al mör el pader e'l De André al möca de trincà alcolegh – ma minga de fümà – per una promessa ch'al gh'aveva faa un toch a dré. <ref>El De André l'ha dit: "La me droga l'è stata l'alcol, mì seri propri marciön fin al 1985. A trincavi dü bütei de whisky a dé, e chest breegh de quand che gh'avevi desdot ann, de quand che seri 'naa via de cà. A ghe sunt vegnüü föra perché el me pader, cunt el qual gh'avevi faa sö de növ un raport otim, in sö el lecc de mort al m'ha ciamaa e al ma gh'ha dit: "Insübissem una roba" e mì: "Chel che te vöret pà". "Möchela de bev". E mì, "Ma, ciuspa, propri chest te gh'eret de quistiunà?". Mì, praticament, gh'avevi el bücer in man. Ma ho prumess. E l'ho möcaa. ('''[[Italian|it]]''': ''La mia droga è stata l'alcol, io ero proprio marcio fino al 1985. Bevevo due bottiglie di whisky al giorno, e questo praticamente da quando avevo diciotto anni, da quando ero andato via di casa. Ne sono uscito perché mio padre, con il quale avevo ricostruito un ottimo rapporto, sul letto di morte mi chiamò e mi disse: "Promettimi una cosa" e io: "Quello che vuoi papà". "Smetti di bere". E io, "Ma porca di una vacca maiala, proprio questo mi devi chiedere?". Io, praticamente, avevo il bicchiere in mano. Ma ho promesso. E ho smesso.'') </ref><ref>[http://www.giuseppecirigliano.it/Amico_fragile.htm Giuseppe Cirigliano, ''Amico fragile''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140301154857/http://www.giuseppecirigliano.it/Amico_fragile.htm |date=2014-03-01 }}</ref>
In del [[1988]] al lavura cunt el [[Ivano Fossati]], cantand ind la canzun ''Questi posti davanti al mare'' (cuntegnüda ind l'album [[La piante del tè]]) insema al [[Francesco De Gregori]] e al Fossati.
Ind el [[1989]] al tö mer la Dori Ghezzi a [[Tempio Pausania]], cunt el [[Beppe Grillo]] cume testimoni de nozz (el De André al sarà testimoni al matrimoni del Grillo cunt Parvin Tadjk <ref>[http://www.vanityfair.it/news/italia/12/10/30/parvjn-tadik-moglie-beppe-grillo ''Il trucco della signora Grillo''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140222013327/http://www.vanityfair.it/news/italia/12/10/30/parvjn-tadik-moglie-beppe-grillo |date=2014-02-22 }}</ref>).
Pöi la descumencia la lavuraziun del so album a segütà, che al ven fö ind el principi del [[1990]]: ''[[Le nuvole]]'' ([[1990]]) titul che (cume ind la cumedia de l'[[Aristofane]] che al gh'ha el stess nom) a s'parla di putencc che foschen el sul, al ved de növ la culavuraziun del [[Mauro Pagani]] per la scritüra di müsich (e de l'[[Ivano Fossati]] cume co-autur de dü test, , ''Mégu Megún'' e ''Â çímma'', del [[Massimo Bubola]] per el test de [[Don Raffaé]] e del [[Francesco Baccini]] per chel de ''Ottocento''.) Cunt chest album chì el De André al turna in part al so stil müsegal püssé tipich, metendel apröf a i canzun in dialett e a l'ispiraziun etnega. A turna anca la critega de atüalità, specialment in ''[[La domenica delle salme]]'' e in ''[[Don Raffaè]]''.
In tra el [[1990]] e 'l [[1996]] al lavura cunt devers autur, cume autur o interpreter: in tra chei regordem el [[Francesco Baccini]] ("Genoa Blues", un bindel spassiunaa per la so cità e la so squadra del cör, el Genoa, del qual el De Andrél l'è staa un grand fanategh), i [[Tazenda]], el [[Mauro Pagani]], el [[Max Manfredi]], la [[Teresa De Sio]], el [[Ricky Gianco]], i [[New Trolls]] e el fiöö [[Cristiano de André]] ("Cose che dimentico").
Impurtant l'è anca la colavuraziun cunt "Li Troubaires de Coumboscuro" ind l'album "A toun souléi", indue el De André al tö part a la registraziun del bindel in pruvenzal antich "Mis amour", insema a la Clara Arneodo, la cantant solista del grupp, e al ghitarista [[Franco Mussida]].
Ind el [[1996]] el De André lavura cunt el [[Alessandro Gennari]] a la scridüra del rumanz "[[Un destino ridicolo]]", del qual dudes agn apus el [[Daniele Costantini]] ha ciapaa l'ideia per el film "[[Amore che vieni, amore che vai]]"
El 26 lüj 1997, la [[Fernanda Pivano]] ghe dà al Fabrizio De André el premi Lunezia, metend in südiziun el cantant in tant che l'era dré a parla de lü cume "el pueta püssé grand tra tücc ind i ültem cinquanta agn in Italia", "chel dulz menestrell che per prim gh'ha faa le so proposte per de pacifism, de non-viulenza, de anticonformism", giöntand che "l'è mei, inscambi de dì che el Fabrizio l'è el Bob Dylan talian, dì che el Bob Dylan l'è el Fabrizio american". Un tender abrasc in tra i dü l'ha seraa sö l'event. <ref>[http://archiviostorico.corriere.it/1997/luglio/28/Andre_quella_volta_copiato_Prevert_co_0_9707287406.shtml De Andre' : quella volta ho copiato Prevert<!-- Titolo generato automaticamente -->]</ref>.
==== I ültem contruvers ====
Dürant l'estat [[1998]] el De André al s'esibiss ind una növa tournée in devers lucalità talian. El 13 agost [[1998]], dürant un cuncert a [[Roccella Ionica]] ([[pruvinsa de Reggio Calabria|RC]]), al dis chel a segütà metend pagüra e timur a la zent (3000 spetatur)
{{quote|Se ind i regiun del Süd Italia a ghe füdess no la criminalità urganizada, cume [[mafia]], [['ndrangheta]] e [[camorra]], prubabilment la desucüpaziun la saria debon püssé volta. Cume minim el des per sent püssé de chel de nünch.}}
Apus al rebelot caüsaa e a i deciaraziun de prutesta e sdegn de part de var espunencc sindacai e pulitegh lucai e naziunai, el De André prima al rebatt:
{{quote|Cul cass che esageri. L'è paradussal el fatt che a gh'ho de descunfessaa, ma se i ghe füdess no i strutür urganizaa criminal forsa la desucüpaziun la saria al 25 per sent.}}
e pöi al tanta de minimizà inscì <ref> http://archiviostorico.corriere.it/1998/agosto/19/mafia_lavoro_Andre_dice_stupidaggini_co_0_9808195607.shtml "La mafia dà lavoro? De André dice stupidaggini." - ''Corriere della Sera'', 19 agosto 1998]</ref>:
{{quote|A l'era vöna di me üsual prövucaziun. Vörevi dì che paradussalment la criminalità urganizada la tira giò el tass de desucüpaziun. In realtà a i urganizaziun criminai püssé vistus ghe meti dent anca chei che mì a ciami i "spa / ad" ''ciuè Società per Azioni a delinquere'', ciuè chei de i tant atività che i par leset apus a i quai i se möven afaar losch e dent i quai nissön al s'è mai insugnaa de vardagh. Eco, prubabilment senza chest a rüvaremm adiritüra al cinquanta per sent di desucüpaziun. Insöma el sumers e l'ileset henn de una part el nost drama e de l'oltra calen in un quai möd el prublema de la desucüpaziun.}}
Un quai cumentatur l'ha vurüü ciapaa chesta fras cume l'ültem "scandal" faa de un arista che ind el curs de la so carera l'aveva de spess lutaa cuntra el perbenism e i "bon maner" de chela stessa class burghesa de la qual a l'era part e che, a la so mort, l'avria usanaa ciamandel "Grand Pueta". Un quaivön l'ha tantà de defendel, disend che el De André al vöreva minga lodà la mafia, ma dà cunferma de una realtà de fatt, ciuè che tant impres i henn pruprietà de la criminalità urganizada, che in un quai möd dunca la gh'ha di impiegaa föra de lee.
=== L'ültem salüt tra la so zent ===
[[File:Genova-Sant'Ilario-creuza de ma.jpg|thumb|[[Sant'Ilario d'Enza|Sant'Ilario ]](quarter in sö i ronch de Genua): una ''crêuza de mä'']]
Apus el cuncert a [[Roccella Ionica]], el 13 agost del [[1998]], el Fabrizio De André l'era in vià a fà un cuncert a Saint Vincent el 24 de l'istess mes. Tütavia dürant i pröv el De André al pareva rintronaa e minga a post: el riüssiva no a setàss giò o a 'mbrassà la ghitara cume al vöreva e al gh'aveva anca un fort mal al pett. El cantautur l'ha bütaa per aria la ghitara e l'ha mi'a faa el cuncert chela sira (i bijecc i henn staa pöi pagaa indré). Per dàggh un mötiv de chel che l'era sücedüü, un quai dé inanz al gh'è staa cataa un [[cancer|carcinoma pulmunar]], che l'ha purtaa a mett fin del tüt a i cuncert.<ref> [http://www.ansa.it/opencms/export/site/notizie/rubriche/daassociare/visualizza_new.html_850077593.html Enrico Marcoz, ''Non batté ciglio quando seppe del tumore'']</ref>
Malgraa el malann, l'è 'naa inanz a lavurà cunt el [[Oliviero Malaspina]] al disch de ''[[Notturni]]'', prugett che l'ha mai vedüü la lüss<ref>[http://www.repubblica.it/spettacoli-e-cultura/2012/04/26/news/i_notturni_inedito_de_andr_l_opera_che_faber_non_scrisse_mai-33959523/ ''I "Notturni", inedit del De André. L'övra che'l Faber l'ha mai scrivüü.'']</ref><ref>[http://archiviostorico.corriere.it/1999/gennaio/13/ultimo_album_ecco_testi_inediti_co_0_990113905.shtml ''L'ultimo album, ecco i testi inediti'']</ref>.
El De André l'è staa recuveraa dumà a la fin de nuvember [[1998]], quand che pürtropp el malann a l'era a un stat avanzaa: l'è vegnüü föra de l'Uspital dumà el dé de [[Nadal]], per pudé passà i fest a cà insema a la fameia, quand che i dutur uramai ghe daven de matt per salval.
La [[nocc]] de l'11 genar [[1999]], a i ur 02:30, el Fabrizio De André l'è mort a l' ''Istituto dei tumori'' de [[Milan]], indue l'era staa recuveraa per el malann. Al gh'aveva 58 ann, l'era in vià a fàn 59 el sücesiv 18 febrar.
I fünerai i è staa faa ind la ''Basilica de Santa Maria Assunta'' a [[Genua]] el 13 genar: insema al dulur de la fameiea gh'era anca una fola de püssé de desmila persun, indue i tören part estimatur, amis e zent de pulitega, cultüra e spetacul. <ref name=folla>[http://www.repubblica.it/online/musica/de_andre/fune/fune.html ''Una folla silenziosa per Fabrizio De André'']</ref>
{{quote|Gh'ho avüü per la prima völta el suspett che chel füneral, de chela manera, cunt chel'emuziun, cunt chela partecipaziun de tücc l'avria mai avüü e a lü el gh'avria ditt. A ghe avria ditt «Varda che ho avüü invidia, per la prima völta, de un füneral».|El [[Paolo Villaggio]] - [[La storia siamo noi]] - 4 genar [[2007]]}}
Dopu la cremaziun, ch'a gh'è stada 'l dé a segütà al füneral, a l'è staa suteraa ind la fopa de la fameia ind el [[cimiter de Staglieno]], apröf al fredel Mauro, al pader Giuseppe e a la mader Luisa Amerio.
{{quote|Al duveva minga naa via, al duveva no. L'è staa el püssé grand pueta che hem mai avüü.|La [[Fernanda Pivano]] – 13 genar [[1999]] }}
== El Fabrizio De André ind la memoria culetiva ==
[[File:DSCF8138.JPG|thumb|La butega-müsee Gianni Tassio, in via del Campo]]
{{quote|El De André l'è mai staa de moda. E defacc la moda, efemera per definiziun, la passa. I canzun del Fabrizio i resta.|La [[Nicola Piovani]]}}
El De André l'è ancamò un fracch present ind la ment de la zent, che'l regorda cume "el cantautore di emarginacc" o 'l "poeta degli sconfitti" (''pueta di scunficc'').<ref>[http://www.statoquotidiano.it/11/10/2009/fabrizio-de-andre-il-poeta-cantautore-dei-perdenti-e-degli-emarginati-di-g-aufiero/1420/ ''Fabrizio De André: il poeta cantautore dei perdenti e degli emarginati'' (di G.Aufiero)]</ref> I estimatur del Fabrizio De André amiren el curagg mural e la cuerenza artistega cunt el qual lü, ind la sucietà taliana del [[dopuguera]], l'ha scernii de sutalineà i tratt nobii e üniversai di emarginacc, metendei del "[[ghett]]" de i indesiderabii e cunfruntand la so düra realtà ümana cunt la cativa cuscienza di so accusatur.<ref>[http://www.faberdeandre.com/news/scarica.asp?file=LeNuvoleFumetti09.pdf ''Le nuvole di Faber''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304084653/http://www.faberdeandre.com/news/scarica.asp?file=LeNuvoleFumetti09.pdf |date=2016-03-04 }}</ref> El senter del Fabrizio De André al gh'ha avüü inizi in sö el söl scunness ed ümid de la ''"creuza"'' de ''Via del Campo'', slüngament de la famusa Via Pré, strada devetada dürant el dé per vess praticada dürant la nocc. L'è in chel ghett de ümanità tropp mandada indré e in segret bramada che i avaress tö corp i so ispiraziun; de ghett in ghett, de i prustitüt a i minuranz etnegh, passand per diseredaa, biger, bumbaröi e un'infinità d'olter figür. Ind la so antulugia de vincc, indue l'essensa di persun l'è püssé impurtant di aziun e del so passaa, el De André l'è rüaa a resültaa puetegh che incö i ghe vegnen grandament recugnussüü.
La discugrafia del De André l'è granda, ma minga assé cume chela de olter autur del so temp; pür tütavia al par memurabil per varietà e intensità. La ven nünch resümada in sücessiv recustrüziun filologich, tegnüü de la veva e de espercc tecnegh del sun che han scernii de mantegnì, ind i növ süporcc, i sunurità de i vecc LP. Fina ad adess i henn staa faa sö dü regolt, tüt dü in tripel CD, intitulaa "[[In direzione ostinata e contraria]]" e "[[In direzione ostinata e contraria 2]]".
Un quaivön in tra i magiur cantancc e cantautur talian, ind el marz del [[2000]], l'ha regurdaa el Fabrizio De André cunt un cuncert celebrativ, al [[teater Carlo Felice]] de Genua, interpretand i so sücess püssé grand. De chel cuncert lé l'è staa faa sö un cd dupi, del titul [[Faber (album)|Faber]], püblicaa ind el [[2003]]: i daner cataa sö i henn staa daa via in beneficenza.
La [[Premiata Forneria Marconi]] ha sunaa, e anca adess la suna cuncert ind i quai re-interpreta i canzun del De André, indue a se regorda la vantagiusa culavuraziun in tra el grupp e 'l cantautur.
A Genua, in ''Via del Campo'', indue el labirint de vii cume ind un [[Suq]] mediuriental, ind el negozi de disch del Gianni Tassio, nünch tö del cumün de Genua, la gh'è föra la ghitara cunt la qual, forsa, el De André l'ha stüdiaa i test de i canzun de ''"Crêuza de mä"''. El strüment, la "''Ghitara Estudio''" n. 097 fada sö de l'artigian spagnöl Francisco Esteve ind el 1983, al ven metüü a l'asta per ''[[Emergency]]'' de la fameia un toch de temp dopu la so mort e cumperaa de i butegher del capulögh ligür, apus una düra lota per tirà sö el prezzi cunt un quai culeziunista: i cumerciant genuves i henn rüvaa a tirà föra 168 miliun e 500 000 lire, per ciapà la ghitara del De André.
El cavaa l'è staa druvaa de l' ''[[Emergency]]'' per l'edificaziun de l'uspital de [[Goderich]], lucalità a la periferia de [[Freetown]], capital de la [[Sierra Leone]], strutüra sanitaria muderna e ünega in tüt el Paes, indue i paziencc i vegnen cüraa gratüitament e indue un repart al se ciama, defacc, "[[Via del Campo]]".
Nünch la ''butega de via del Campo'', ind i lögh indue el cantautur l'avaria vurüü passà i so ültem ann, a l'è deventaa un müsee, e chi ve passa denanz al pö scultà i not di so canzun; tra l'olter, gh'henn in sö la vetrina i cuvertin uriginai di tücc i so disch, ma de febrar [[2011]] la butega l'è serada.
A [[Sarzana]] ind la [[pruvincia de la Spezia]] l'è stada dedicada una piaza al cantautur, inscì cume el piazzal denanz al növ center universitari de [[Asti]].
Per ideia de la veva Dori Ghezzi e de la Fernanda Pivano l'è nada la Fundaziun Fabrizio De André Onlus che la gh'ha de mantegnì viva la memoria del cantautur.
=== Umagg ===
[[File:Fabrizio+De+Andr+faber.jpg|thumb|254x254px|El Fabrizio De André söl palch ind el 1984]]
El prim umagg "üficial" al De André l'è del 1995. De un'ideia de l'Adele di Palma de l'ann indré, per fà festa per el desem cumpleann de "[[Crêuza de mä]]", al ven püblicaa l'album "[[Canti randagi]]" indue vöndes artista che i eren dent per la grand part ind la müsega pupular gh'han faa sö la tradüziun e interpretaa ind i so lenguv regiunai i bindei del De André.
Ind el 1994 la [[Mia Martini]] l'ha registraa ''[[Fabrizio De André (1981)#Hotel Supramonte|Hotel Supramonte]]'' e ''Fiume Sand Creek'' per el so album "La musica che mi gira intorno" ('''[[Lengua lombarda|lmo]]''': ''la müsega che la me gira intorna'').
Ind el 1999 el [[Franco Battiato]] in el so album [[Fleurs]] al ghe mett anca dent, cunt una reinterpetaziun, i bindei ''[[La canzone dell'amore perduto]]'' e ''[[Geordie/Amore che vieni, amore che vai|Amore che vieni, amore che vai]]'' (chest'ültema interpretada anca dürant el cuncert ''Faber amico fragile'', ind el 2000).
Ind el 2000, gh'è staa un cuncert cumemurativ ''Faber, amico fragile'', el 12 de marz al [[Teater Carlo Felice]] de [[Genua]] cunt, tra i tancc, l'[[Adriano Celentano]], el [[Luciano Ligabue|Ligabue]], la [[Fiorella Mannoia]], el [[Vasco Rossi]], el [[Roberto Vecchioni]], el [[Zucchero]], e del qual al ven pöi ciapaa l'album [[Faber, amico fragile]]. Ind el stess ann, el [[Renato Zero]], l'interpreta ''[[Valzer per un amore/La canzone di Marinella|La canzone di Marinella]]'' ind la so trasmissiun televisiva "Tutti gli zeri del mondo", in tant che a l'era dré a fà la registraziun anca per l'album cunt l'istess nom [[Tutti gli Zeri del mondo (album)|Tutti gli Zeri del mondo]].
Ind el 2001 el [[Francesco De Gregori]] l'ha registraa ''[[Volume 8|Canzone per l'estate]]'' ind el so album [[Amore del pomeriggio]], bindel del qual l'è autur per la müsega e part de i test.
Ind el 2003 l'[[Ornella Vanoni]] l'ha registraa ''Bocca di rosa'' per el so album ''Noi, le donne noi''.
Cunt [[2004 Crêuza de mä]], rivisitaziun de [[Crêuza de mä]] (con la giönta de dü inedit de l'istess temp e de ''[[Le nuvole (album)#Mégu megún|Mégu megún]]'', ciapaa de l'album a segütà [[Le nuvole (album)|Le nuvole]]) el [[Mauro Pagani]] l'ha faa un umagg al De André, cunt el qual al gh'ha de spess lavuraa insema.
Ind el 2004 i [[Afterhours]] i meten ind l'EP "Gioia e Rivoluzione" la so interpretaziun de ''La canzone di Marinella''.
Ind el 2005 al ven faa sö ''Le Nuvole'', cuncert de tribüt al De André che gh'è staa el 10 lüi 2005 a l'[[Anfiteater de Cagliari]]. Püssé de cincmila persun in tra el püblich i varden i interpretaziun de i canzun e de i puesii de part de artista cume l'[[Antonella Ruggiero]], el [[Morgan (cantant)|Morgan]], el [[Massimo Ranieri]], el [[Francesco Di Giacomo]] e 'l [[Massimo Ghini]], in sö i not de l'''[[Orchestra Internazionale Sarda]]''. El cuncert al ven filmaa per [[Rai 1]], che el trasmett des dé apus. De chì a inanz l'è staa mandaa in unda olter völt, anca in sö [[Rai International]]. De l'event al sarà anca scernii el DVD "[[Omaggio a Fabrizio De André]]".
Ind el [[2006]], al gh'è el cuncert tribüt "Buon Compleanno Faber" a [[Milan]], indue la tö part, in tra i olter, la [[Patti Smith]], la [[Premiata Forneria Marconi]] e la [[Cristina Donà]]<ref>[http://www.rockol.it/news-76758/Patti,-stella-internazionale-al-concerto-per-Faber]</ref>.
I fan anca un umagg al De André el [[Morgan (cantant)|Morgan]], cunt l'album [[Non al denaro, non all'amore né al cielo (Morgan)|Non al denaro, non all'amore né al cielo]], remake de l'[[Non al denaro, non all'amore né al cielo|album cunt l'istess nom]] del Fabrizio De André vegnüü föra ind el [[1971]]; la [[Loredana Bertè]] che la mett dent ind el so album ''Babybertè'' la versiun live de''[[Una storia sbagliata]]'', registrada cinch agn a dré al cuncert-tribüt del Teater Carlo Felice; i püies[[Folkabbestia]], che i registran''[[Carlo Martello ritorna dalla battaglia di Poitiers]]'' ind el so album "[[25-60-38. Breve saggio sulla canzone italiana]]"; e [[i Giganti]], che i regitran ''Il pescatore'' (cunt l'[[Enrico Maria Papes]] a la vus sulista) per el so album "[[Mettete dei fiori nei vostri cannoni]]".
In tra 'l 2006 e 'l 2012, la [[Patti Smith]] la parla de la registraziun de tri versiun in lengua inglesa de ''[[Geordie/Amore che vieni, amore che vai|Amore che vieni, amore che vai]]'', ''[[Fiume Sand Creek]]'' e ''[[Una storia sbagliata]]'' (chest ültem dü scriüü cunt el Bubola), cunt tradüziun cüraa del [[Shel Shapiro]] ]]<ref>[http://www.tgcom.mediaset.it/spettacolo/articoli/articolo364332.shtml Tgcom - Patti Smith, omaggio a De Andrè<!-- Titolo generato automaticamente -->] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101229071949/http://www.tgcom.mediaset.it/spettacolo/articoli/articolo364332.shtml |date=2010-12-29 }}</ref>; l'istess ex-leader de i [[The Rokes]] l'incid ind el [[2007]] "River Sand Creek" ind el so album "[[Storie, sogni e rock'n'roll]]".
Tütavia la Smith la metarà no cover del De André ind l'album "[[Twelve (Patti Smith)|Twelve]]" e gnà in chel apus, "[[Banga (album)|Banga]]".
A desember del [[2008]] el [[Massimo Bubola]] al fa surtì l'album "[[Dall'altra parte del vento]]", indue al reved vöndes canzun scriüü in culavuraziun cunt el cantautur genuves.
Ind el [[2009]] el fiöö [[Cristiano De André]] l'ha püblegaa l'album "[[De André canta De André]]", indue al reprupus di canzun del pader cunt növ rangiamencc.
Ad avril [[2010]] la [[Premiata Forneria Marconi]] l'ha püblegaa "[[A.D. 2010 - La buona novella]]", una növa letüra cunt növ rangiamencc e la giönta de un quai intermezz strümental del 33 gir [[La buona novella]] del [[1970]].
A nuvember [[2010]] al ven föra "[[De André canta De André – vol. 2]]" cunt bindei sunaa ind la segonda tournée de fila del fiöö [[Cristiano De André]].
Ind el [[2010]] el cantant [[Al Bano]] al mett dent ind el so album "[[Amanda è libera (album)|Amanda è libera]]" la canzun "Ave Maria" (ciapada de [[La buona novella]]).
La prima sira del [[Festival de Sanremo 2014]] el cantautur [[Luciano Ligabue]] al s'esibiss ind una muvent versiun de [[Creuza de mä]], cume umagg per el cumpleann del cantautur genuves, el 18 febrar.
=== ''Tribute band'' ===
Insema a i artista famus, anca 'na lünga linea de cantancc manch cugnussüü e, suratüt, de [[Grupp]] giuvanii, han registraa album faa per la grand part o propi del tüt de canzun del De André, de spess cunt resültaa 'pressabii. Ind i piazz e ind i teater de cità e de pruinsa i henn sentinaia i rapresentaziun che, tücc i ann, i vegnen dedicaa al müsicista. Tra i püssé cugnussüü interpreter e ''[[tribute band]]'', gh'hem de regordà el [[Giorgio Cordini]], i [[Khorakhanè]], i [[Mercanti di Liquore]], tücc a bun cünt cunt una so carera e un repertori autonum, insema a i cover del De André.
=== Premi Fabrizio De André ===
A dü mes de la mort del cantautur, ind el 1999, al ven institüii el premi ''De Fabula'' in so unur, pöi renuminaa ''Premio Fabrizio De André'', ch'al ven daa a chì, ind i devers branch de la cultüra, al sia staa capass de spantegà la cultüra ligür e specialment genuvesa föra de la regiun.
El premi al cunsist ind l'assegnament al vincitur de un ''quartar d'or'' (muneda un temp dupraa a [[Genua]]).<ref>{{cita web |titolo=Premio Fabrizio De André - Homepage |url=http://www.premiofabriziodeandre.it/home.html |accesso=27 febbraio 2013}}</ref><ref>[http://www.defabula.org/de_andre.htm Premio Fabrizio De André] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131029192203/http://www.defabula.org/de_andre.htm |date=2013-10-29 }} söl sit de l'Associazione De Fabula</ref>
== El Fabrizio De André e la fed ==
In tancc bindei el De André el fa vidé la so visiun religiusa. Giamò ind el so prim album ''[[Volume I (Fabrizio De André)|Volume I]]'', al mett dent bindei cume ''Preghiera in Gennario'', dedicaa al süicidi de l'amiss [[Luigi Tenco]], ''Spiritual'', ''Si chiamava Gesù''. Cunt el concept album ''[[La buona novella]]'' (1970) el cantautur al dedica tüta un'övra a la tematega, ümanizand i persunagg del Vangel e de i vangei apocrif. Riferimencc a la fed, a la religiun, gh'henn in möd dirett o indirett anca in olter bindei, ma l'è dificil descriv cunt següreza la visiun (prubabilment semp in evulüziun) del cantautur sö chesti tema, föra che per i so deciaraziun avert.
A bun cünt, el carater del De André vers l'üs pulitegh de la religiun, de i gerarchii eclesiastegh e de l'ipocrisia de la pruinsa ligür l'è de spess ironegh e fortement critich quand se cuntesta i cumpurtamencc cuntraditori, cume, per esempi, ind i canzun ''Un blasfemo'', ''''Il testamento di Tito'', ''La ballata del Miché'' e ind i ültem vers de ''Bocca di rosa''<ref name="contesto" />.
{{quote|Mì pensi de vess religius e la me religiusità la consist ind el sentìm part de tüt, anell de una cadena che la cumprend tüt el creaa e donca ind el respetà tücc i elemencc, anca piancc e minerai, perchè, per mì, l'equiliber l'è daa propri del benesser spantegaa in chel che gh'è inturna a nüm. La me religiusità la rüva no a recercà el principi, che se tì te vöret ciamàl creatur, regolatur o caos al fà minga diferenza. Tütavia a pensi che tüt chel che gh'hem intorna al gh'abia una so logega e chest l'è un penser al qual me tachi quand che sunt in dificultà, magari dand ghe i nom che ho imparaa de bagai, forsa perchè gh'ho minga assé frinch per cercàn di olter|}}
Dopu el sequester, la visiun religiusa del De André la gh'ha avüü una növa evulüziun:
{{quote|Dürant el rapiment la m'ha iütaa la fed ind i omm, propri indue gh'era no la fed in Diu. Ho sempre dit che Diu l'è un artifizi de l'omm, vargott de ütilitaristegh, una peza sö la nostra fragilità… Ma, tütavia, cunt el sequester vargott al s'è smöss. Minga che abia cambia ideia ma l'è segür che bestemià incö cume minim al m'a fà südiziun. <ref>Citaa in ''L'amore sacro, l'amor profano – omaggio a Fabrizio De André'', a cüra del Piero Ameli, BURsenzafiltro, Berghem, 2006. Alegaa al DVD ''Omaggio a Fabrizio De André'', cuncert tribüt registraa el 10 lüj 2005 a l'Anfiteater Ruman de Cagliari. ISBN 8817012963.</ref>}}
Un quai mes a dré de la so sparüda, ind el cuncert al teater Brancaccio de [[Roma]] ind el [[1998]], el De André l'ha faa chesti deciaraziun chì sö l'album ''[[La buona novella]]''<ref>I se pöden scultà ind el DVD tö de la tournée</ref>:
{{quote|Quand che ho scrivüü la ''Buona Novella'' l'era el 1969. S'era donca, ind el mez de la lota stüdentesca e i persun manch atent cunsideraven chel disch lé cume anacrositegh […] E aveven no capii che la ''Buona Novella'' la vöreva vess un'alegoria: un paragon in tra i istanz de la revölta del '68 e i istanz, spiritüalment püssé levaa ma simil de un pünt de vista etigh-sucial, purtaa sura de un sciur, ben milanöfsentsesantanöv<ref>uriginal: '''[[Italian|it]]''' ''millenovecentosessantanove'' </ref> agn a dré, cuntra i abüs del pudé, cuntra i suprüs de la autorità, in nom de un egualitarism e de una fratelanza üniversal. Chel sciur al se ciamava [[Gesü de Nazaret]]. E per mì l'è staa, e l'è restaa el püssé grand revulüziunari de tücc i temp. Quand che ho scrivüü l'album ho vurüü minga nà inanz in straa per mì dificilment percuribil, cume la [[metafisega]] o adiritüra la [[teulugia]]. Pöi ho pensaa che se Dio l'esistess no besognaria fàl sö, el che l'è propi chel che l'ha faa l'omm de quand ha metüü pé in sö la tera|}}
{{quote|Prubabilment ind "La buona novella" i persunagg del Vangel i perden un pu de sacralizaziun; ma mì pensi e speri suratüt a vantagg de una so meiur e magiur ümanizaziun|}}
== Paternità ind i canzun ==
[[File:PegliLungomare e la Vetta,20051016.jpg|thumb|264x264px|[[Pegli]]]]
Lüngh tüta la propria carera el De André l'ha culavuraa, sia per la part müsegal che per la part testüal, cunt olter artista: i canzun del qual el De André l'è l'ünegh autur per el test e per la müsega, defacc i henn dumà vot.
In tüt, tütavia, i bindei indue al figüra cume autur, minga per forza ünegh, sia del test che de la müsega i henn 87. <ref name=SIAE>[http://operemusicali.siae.it/OpereMusicali/musicaSearch.do?metodo=init Archivio della SIAE] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110622042149/http://operemusicali.siae.it/OpereMusicali/musicaSearch.do?metodo=init |date=2011-06-22 }}</ref>.
Ind i sitüaziun cume chel de ''[[La canzone dell'amore perduto]]'', intermanent acreditada al De AndrP, la müsega l'è chela de un bindel del XVIII secul de [[Georg Philipp Telemann]] senza vegh faa nota ind i creditt (tütavia el bindel l'è al dé d'incö senza diritt de autur); el var anca per ''[[La guerra di Piero]]'' e [[Si chiamava Gesù]], indue a la cumpusiziun al gh'ha lavuraa anca el [[Vittorio Centanaro]], culavuradur del De André minga iscritt a la SIAE, ma che i resülten acreditaa dumà al De André; o ancamò [[El Fannullone]] e [[Carlo Martello ritorna dalla battaglia di Poitiers]] (1962), test che forsa l'è staa scrivüü interament del [[Paolo Villaggio]]<ref>http://www.railibro.rai.it/interviste.asp?id=94 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110827074544/http://www.railibro.rai.it/interviste.asp?id=94 |date=2011-08-27 }}</ref>, che tütavia l'ha no firmà el deposit SIAE, e [[Gordie]], tradüziun taliana del De André de un bindel tradiziunal ingles e faa deventà pupular ind i stess agn anca de l'interpretaziun del [[Joan Baez]]. La zanzone del maggio l'è acreditada cume cant del magg frances, ma defatt l'è una rielaburaziun de un pezz del cantant [[Dominique Grange]], che l'aveva dunada al De André, fand a manch de i so diritt d'autur. In giönta a i cover (cume chei del [[Georges Brassens]], del [[Bob Dylan|Dylan]] e del [[Leonard Cohen|Cohen]] e ai recuver de i tem müsegai e leterar avertament deciaraa cume umagg a i autur (cume el test de Smisurata preghiera, tö de Imprese e tribolazioni di Maqroll il Gabbiere de l'[[Álvaro Mutis]] o i bindei recuveraa de l'[[Edgar Lee Masters]]) gh'è anca Il re fa rullare i tamburi, acreditada al De André, anca se, in nota, l'è indicada cume rielaburaziun de una canzun pupular frances del [[XIV secul]], mentra Hotel Supramonte al recuvera per la part müsegal Hotel Miramonti del culavuradur [[Massimo Bubola]]. Fila la lana l'è stada presentada cume «una canzun pupular francesa del sincdesem secul» che'l De André l'aveva cugnussüü per el Vittorio Centanaro, ma in realtà l'è stada fada sö del [[Rober Marcy]] ind el 1948 e interpretada del [[Jacques Douai]] ind el 1955.
== Discugrafia ==
* [[1967]] - ''[[Volume I (Fabrizio De André)|Volume I]]''
* 21 nuvember [[1968]] - ''[[Tutti morimmo a stento]]''
* [[1968]] - ''[[Volume III]]''
* 19 nuvember [[1970]] - ''[[La buona novella]]''
* [[1971]] - ''[[Non al denaro, non all'amore né al cielo]]''
* 2 utuber [[1973]] - ''[[Storia di un impiegato]]''
* 12 avril [[1974]] - ''[[Canzoni (Fabrizio De André)|Canzoni]]''
* [[1975]] - ''[[Volume 8]]''
* 31 marz [[1978]] - ''[[Rimini (Fabrizio De André)|Rimini]]''
* nuvember [[1981]] - ''[[Fabrizio De André (1981)|Fabrizio De André]]''
* 6 febrar [[1984]] - ''[[Crêuza de mä]]''
* 24 setember [[1990]] - ''[[Le nuvole (album)|Le nuvole]]''
* 19 setember [[1996]] - ''[[Anime salve]]''
== El De André ind la cultüra de massa ==
=== I över scritt ===
* ''Testimonianza'' in [[Gianni Borgna]], [[Luca Serianni]] (a cüra de), ''La lingua cantata. L'italiano nella canzone dagli anni Trenta ad oggi'', [[Roma]], [[Garamond (editur)|Garamond]], [[1994]].
* Fabrizio De André, [[Alessandro Gennari]], ''[[Un destino ridicolo]]'', rumanz, [[Torino]], [[Giulio Einaudi Editore|Einaudi]], [[1996]].
* ''Prefazione'' a [[Francois Villon]], ''Poesie'', [[Milano]], [[Feltrinelli]], 1996.
* Fabrizio De André (cinch puesii de cinch olter test), Maura Cantamessa (sei calcugrafii), ''Luce, luce lontana'', Bergamo, El Bagatt, ediziun a tiradüra limitada, 1997. Cunt un scritt del' Alessandro Gennari.
* Fabrizio De André, [[Oliviero Malaspina]], ''Notturni'', 1999, scugnussüü.
* Fabrizio De André, ''Come un'anomalia. Tutte le canzoni'', Turin, Einaudi, 1999. ISBN 88-06-15306-4
* Fabrizio De André. ''Tutte le canzoni''. Cunt DVD. Liber cunt tücc i test cumentaa + DVD-Rom, Pag. 336. Mondadori editur, 2006. ISBN:8804554266.
* Fabrizio De André, ''Una goccia di splendore. Un'autobiografia per parole e immagini'', Milan, Rizzoli, 2007. ISBN 9788817011662
=== Ind el cinema ===
La müsega del Fabrizio De André gh'è dent ind i film:
* ''[[La cuccagna (film 1962)|La cuccagna]]'', regia del [[Luciano Salce]], 1962.
* ''O pai de Migueliño'', regia del Miguel Castelo, 1977.
* ''[[Topo Galileo]]'', regia del [[Francesco Laudadio]], 1987.
* ''[[Ilona arriva con la pioggia]]'', regia del [[Sergio Cabrera]], 1996.
* ''Non al denaro non all'amore né al cielo'', regia del Ielma Adinolfi, Francesco Crispino, Flavio Rizzo e Gabriele Scardino, 1996.
* ''[[L'odore del sangue]]'', regia del Mario Martone, 2004.
* ''A correggere la fortuna'', regia del Luca Facchini, 2006.
* ''[[In fabbrica]]'', regia de la [[Francesca Comencini]], 2007.
* ''Un piede in terra e l'altro in mare'', regia del Silvio Soldini, 2007.
* ''[[Amore che vieni, amore che vai (film)|Amore che vieni, amore che vai]]'', regia del [[Daniele Costantini]], 2008.
* ''[[Palermo Shooting]]'', regia del [[Wim Wenders]], 2008.
=== Recugnussimencc ===
{{quote|[...] l'è mei, inscambi de dì che el Fabrizio l'è el Bob Dylan talian, dì che el Bob Dylan l'è el Fabrizio american. |La [[Fernanda Pivano]], in tant che l'era dré a dagh el Premi Lunezia 1997 a ''Smisurata preghiera''}}
;Premi Tenco
* [[1975]] - ''[[Premi Tenco]]'' al De André, premiaa insema al [[Vinicius de Moraes]], al [[Fausto Amodei]], a l'[[Umberto Bindi]], al [[Francesco Guccini]], a l' [[Enzo Jannacci]].
* [[1984]] - ''[[Targa Tenco]]'' per l'album ''Crêuza de mä'' e a l'umonima canzun premi per la meiur canzun in dialett.
* [[1991]] - ''[[Targa Tenco]]'' per el bindell ''La domenica delle salme'' e per l'album ''Le nuvole''
* [[1997]] - ''[[Targa Tenco]]'' per el bindell ''Princesa'' e per l'album ''Anime salve''
;Altri premi
* [[1997]] - [[Premi Lunezia]] per el bindell ''Smisurata preghiera'' de l'album ''Anime salve''
* [[2001]] - Ghe ven daa (ültem) el [[Premi Librex Montale]] ''Poetry for music''
* [[2009]] - [[Premo fionda di legno|Premi Fionda di Legno]] (ültem)
=== Ducümentari ===
* ''Emozioni - Fabrizio De Andrè'' de la Simona Ercolani, 2012
* ''Che tempo che fa - Speciale Fabrizio De André'', 2010, in ucasiun dell 70m cumpleann
* ''Che tempo che fa - Speciale Fabrizio De André'', 2009, a des agn de la sparüda
* ''Speciale TG1 - Raccontando De André'' del Vincenzo Mollica, 2008, 63'
* ''Effedia - Sulla mia cattiva strada'' de la Teresa Marchesi, 2008, 87'
* ''Faber'' – del Bruno Bigoni e del Romano Giuffrida, 1999, 45'
* ''Rai Radio 3, rubrica Storyville'' (De lünedé 12 a venerdì 16 genar 2009 da i ur 16:00 ai 16:30)
=== Filmugrafia ===
* ''[[Amore che vieni, amore che vai (film)|Amore che vieni, amore che vai]]'' del [[Daniele Costantini]], 2008, 101' - ciapaa del liber ''[[Un destino ridicolo]]'' del Fabrizio De André e del Alessandro Gennari
* ''[http://www.linopinna.it/film.html Faber nostro] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181027234850/http://www.linopinna.it/film.html |date=2018-10-27 }}'' del Lino Pinna, 2008, 15' - film narativ spiraa al Fabrizio De André e ai sò persunagg
== Riferimencc ==
{{reflist|2}}
{{DEFAULTSORT:De Andre, Fabrizio}}
== Vus arent ==
* [[Genua]]
* [[Pegli]]
* [[Müsega]]
== Ligamm de föra ==
* [http://www.fondazionedeandre.it/ Fondaziun Fabrizio De André]
* [http://www.palazzoducale.genova.it/deandre/index.htm Sit de l'esposiziun dedicada al Fabrizio De André al Palazz Dücal de Genua] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081228115557/http://www.palazzoducale.genova.it/deandre/index.htm |date=2008-12-28 }}
* [http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/puntate/fabrizio-de-andre/560/default.aspx Fabrizio De André - In direzione ostinata e contraria] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121204155328/http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/puntate/fabrizio-de-andre/560/default.aspx |date=2012-12-04 }} La Storia siamo noi
{{DEFAULTSORT:De Andre, Fabrizio}}
[[Categoria:Nassud a Genoa]]
[[Categoria:Cantant italian]]
[[Categoria:Nassud in del 1940]]
[[Categoria:Mort in del 1999]]
047wt8ol2jyafe7lfgi0og6pso5hj1t
Dumènich Mezzadri
0
210567
1329853
1278634
2026-06-18T03:31:36Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1329853
wikitext
text/x-wiki
{{LUDLUD}}
[[Archivi:BISHOP domenico mezzadri.JPG|drita|miniatura|170px|Mons. Mezzadri (circa 1920)]]
'''Dumènich Mezzadri''', ([[San Roch (LO)|San Ròcc]], [[30 01|30 genàr]] [[1867]] - [[Chioggia]], [[08 12|8 de dicèmber]] [[1936]]) l'è stai un [[pret]] ludesàn e [[Vèsc]] de [[Chioggia]] fin a la só mort, in del [[1936]].
== Biugrafia ==
Nasüd a [[San Roch (LO)|San Ròcc]] el [[30 01|30 genàr]] [[1867]], l'é stai urdinád pret el [[11 08|11 d'agùst]] [[1889]].
Cunsacrá vesc de [[Diocesi de Chioggia|Chioggia]]<ref>[http://www.iagi.info/araldica/vescovi/secXX/vescovi75.html I Vescovi della Diocesi di Chioggia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160404161858/http://www.iagi.info/araldica/vescovi/secXX/vescovi75.html |date=2016-04-04 }} {{it}}</ref> da mons. [[Péder Zanolini]] el [[22 08|22 d' agùst]] [[1920]], l'ha fài dù visite pasturài, in del [[1922]] e in del [[1930]].
L'è mort el [[08 12|8 de dicèmber]] [[1936]] e l'é seplìd in d'la Catedral de [[Chioggia]] cun i'alter vesc prima de lü.<ref>[http://www.diocesidichioggia.it/index.php/template-features/storia Diocesi di Chioggia: gli anni tra le guerre mondiali] {{it}}</ref>
Al [[Caseli Landi|Caséli]] e a [[Sant'Angiul]], indùe l'è stài cüràt al princìpi del sécul XX, i g'hann dedicàd una piàsa e una via.
== Note ==
<references />
== Ligamm de foeura ==
* [http://www.diocesidichioggia.it/ Sitt dla diocesi de Chioggia]
{{DEFAULTSORT:Mezzadri, Dumènich}}
[[Categoria:Vescov catolegh]]
[[Categoria:Nassud in provincia de Lod]]
[[Categoria:Nassiment minga cognossud]]
[[Categoria:Mort minga cognossuda]]
[[Categoria:Ceregh catolegh italian]]
9vnbqxtnchqsiw5oe6tarc116upmmq1