Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.47.0-wmf.15 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Ciciarada Portal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Evento Discussioni evento Marian (CO) 0 138505 1334641 1334606 2026-08-15T08:27:35Z Sciking 7100 /* Geografia fisica */ sistemazzion grafega 1334641 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS|dial=OC}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} {{geocuurdinade|45_42_00_N_9_11_00_E|45° 42' N 9° 11' E}} {{Livell aministrativ |siglaStat = ITA |numerLivell = 3 |nom = Mariano Comense |Livell2 = [[Provincia de Como]] |Livell1 = [[Lombardia]] |linkStema = |linkBandera = |pajinaStema = |pajinaBandera = |linkSœmeanza = {{#if:Mariano Comense Santo Stefano San Giovanni Battista.jpg|File:Mariano Comense Santo Stefano San Giovanni Battista.jpg|}} }} '''Marian''' (nom ufizial in italian ''Mariano Comense'') l'è on comun de la [[Provincia de Còmm]] che 'l cunta {{Pop_LOCC_IT|013143}}, 'na [[superfiss]] de {{formatnum:{{superfis_IT|013143}}}} km² e 'na [[densità de popolasiù|densità]] de {{formatnum:{{#expr:{{Dati pop IT|013143}}/{{superfis_IT|013143}} round 0}}}} ab./km². L'è vun di center pussee important de la [[Brianza]]. La se troeuva al confin con la [[Provincia de Monza]] (comun de [[Giussan]], [[Lentaa]] e [[Seregn]]) e tra i fiumm [[Seves (fiumm)|Seves]] e [[Lamber]]. == Geografia fisica == Marian l'è in tra l’alta pianura e i collin, in tra el torrent [[Seves (fiumm)|Seves]] e el fiumm Lamber, a metà strada intra [[Comm]] e [[Milan]] e in de la part nord de la [[Brianza]]. La cità l'è traversada de tanti torrent - el pussee important el Terrò - che però inn squasi semper in succia: gh'è anca trii lagh, tucc faa su de l'omm, i primm duu se troeuvan su 'na collina e hinn de la fin del 1800, faa per contegnì l'acqua per dacquà i camp di cassin Belvedere e Mordina, e fann part del parch de la Brughiera Briantea, menter el terz el se troeuva in del parch di Vivee. == Stòria == I primm abitant de Marian fòrsi hinn staa òmen del [[Paleolitich]] anca se i proeuv hinn esigov. L'ipòtesi l'è supportada de vari retrovament archeològich e de ona [[necròpol]].<br> La diffusion del [[Cristianesim]] l'è rivada in quij zònn chì domà in del V secol. De fatt in del [[386]] el [[Sant'Agostin]], in d'on sò scritt l'ha minga parlaa de la presenza de cristian intorna a [[Cassagh]], indove che se trovava in quell moment. A bon cunt, in del Medioev la diòcesi de Milan l'è stada spartida in quattòrdes piev, trai quai troeuvom quella de Marian. La piev la cattava dent [[Cabiaa]], [[Carugh]], [[Brenna (CO)|Brenna]], [[Aroeus]], [[Olgelasca]], [[Inverigh]], [[Gattee]], [[Paina]] e [[Bigonsc]]. A la fin de l'età romana, dòpo i invasion barbarich, la stòria del borgh la se sviluppa sòtta i dominazion longobarda e franca, cont el diventà adasi adasi voeuna di piev pussee ricch de tutta la [[Lombardia]]. In del [[Bass Medioev]], la città l'era molto importanta sia del pont de vista religios (la cuntava ben vintquatter ges in tutta la piev), sia de quell politich e civil. El borgh de Marian de fatt el gh'aveva on [[castell]] e on fossaa profond, che al dì d'incoeu esisten pù. Inoltra, duranta l'epoca di comun, Marian e [[Cantù]] hinn staa legaa a [[Milan]] contra [[Còmm]] (guerra del [[1118]]-[[1127]]) e contra l'imperador [[Federich Barbarossa]]. Duranta la guerra, i Comasch hann saccheggiaa la città. A partì del XIV secol, Marian l'ha segutaa i sòrt del [[Ducaa de Milan|ducaa milanes]]. Sòtta la dominazion austriaca, Marian l'è diventada sede de ona pretura e de on cancellieraa. Duranta el [[Risorgiment]], a Marian l'è staa formaa ona ''Guardia Nazional Repubblicana'' che l'ha partecipaa a la [[Battaglia de San Fermo]], senza cuntà poeu che trai Milla che hann segutaa el [[Garibaldi]] in [[Sicilia]], trii eren pròppi de Marian. In del [[1945]] a Marian l'è stada fada la prima [[Festa de l'Unità]]. Marian l'è stada nominada ''città'' in del [[1986]]. == Post interesant == === Architetur religiuss === ==== Gesa de Sant Stefan Protomartir ==== L'è la gesa pussee impurtant del paes. L'è sta fa sò innanz de l'ann 1000 cun sultant ona [[navata]], il coro e on purtun par intrà. Innanz, nel 1570, [[Carlo Borromee]] l'ha disuu ai marianes de sgrandirla. Nel 1583, quand han finii de lauraa, la gesa al g'ha tri navaa dividuu da des colonn, ==== Battisteri de San Giuann Batista ==== [[Archivi:Mariano_Comense_-_Battistero_di_San_Giovanni_Battista.jpg|miniatura|El Battisteri de San Giuann Batista.]] Visin a la gesa de Sant Stefano al g’he el Batisteri dedicà a [[Gioann Batista|San Giuann Batista]] <ref>{{Cite web|url=http://www.lombardiabeniculturali.it/architetture/schede/CO190-00129/?view=luoghi&offset=0&hid=2.475&sort=sort_int}}</ref> un edifiz quadrangolar en stil [[Romanic|romanich]] cunt una cupola vuttagonal, che l'è sta fa soo circa in dal an 1000 , püsee precisament nel 1025 <ref name=":052222222">{{cita|Belloni et al.|p. 118}}.</ref>. La pòrta, uriginariament a [[ovest]], l’è stada spustada a est de [[Federigh Borromee]], prutett da un portic piscinin su cui l'ghe incis: {{Citassiù|Absortos erithraea sile cum curribus hostes quam minor hich Stygium suffocat unda ducem<ref name="SanGiovanni26" />.|Iscriziun del Batisteri de Marian|Parla minga di nemiss tra sutt da l'unda del Mar Russ; Chi on'unda tant pussee piscinina sofuga l'princip infernal}} Quand al s'entra dentar, in su i lat de la pòrta, ghe sun du collon con so do capitei. Quel a mancina ‘l é in [[marmor]] colorad de paglia e al g’ha dei rilievi che rapresentad di grapp de [[uga]] in sui angol ; quel a destra l’è faa en calcar bianch, decurà denanz cun di motif. La cupola ottagonal la nass no de la strütüra del paviment, ma de strütür speciai che trasfurman un quadrà c'al ghe sutt en on vuttagon . == Evoluzion demografega == L'andament del numer de abitant del comun de Marian l'è mustraa in de la tabela chi de sutt {{Demografia/Mariano Comense (CO)}} == Riferiment == <references/> [[Categoria:Comun brianzoeui]] [[Categoria:Comun de la Piev de Marian]] {{Provincia de Còmm}} q5t6dy3ezm5qm80rgqciex7c79nbqbk Overground de Londra 0 225431 1334640 1300332 2026-08-14T21:56:51Z Sciking 7100 1334640 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{Atualizar}} {{sbozz|grafia=MILCLASS}} {{Infobox trasport publeg |nom = |codex_color = |icona = <!-- wikidata --> |imajin = <!-- wikidata --> |didascalia = |mapa = <!-- wikidata --> |didascalia_mapa = |tipo = <!-- wikidata --> |stats = <!-- wikidata --> |territore = <!-- wikidata --> |prencepe = |fin = |vertura = <!-- wikidata --> |ultem_slongament = |serrada = |vertura2 = |part_de = <!-- wikidata --> |linie = <!-- wikidata --> |operador = <!-- wikidata --> |operador_vegg = |sit = <!-- wikidata --> |classificazion = |veture = |tipo_veture = |scartament = <!-- wikidata --> |n_stazion = |lungeza = |distanza_media = |durada_percorid = |velocitaa = |passajer = <!-- wikidata --> |libera = |libera_descr = |libera1 = |libera_descr1 = |libera2 = |libera_descr2 = |varie = }} L''''Overground de Londra''' (''London Overground'' in ingles) a l'è 'n [[servizzi ferroviari suburban]] che 'l quatta [[Londra]], vert in del 2007 de la [[Transport for London]] in su la red de la [[National Rail]] che incoeu la serviss 112 stazion in su noeuv lign. Fàda su in origin de 'na compagnia privada, la Silverlink, di agn '90 in su di vegg lign, TfL l'ha ciappaa la competenza e l'ha renoeuvaa i struttur e i lign. El nomm el deriva de 'na contrapposizion con l'[[Metropolitana de Londra|Underground]], ciovè "sotta terra", menter 'sti lign a hinn squasi tutt sora el terren. == Ligamm de foeura == *[https://tfl.gov.uk/modes/london-overground/ Sitt offizial] == Vos corelaa == *[[Crossrail (Londra)]] *[[Docklands Light Railway]] [[Categoria:Straport a Londra]] flsfrqsqxz9rs0ue8ek1qdfejxqynd2