Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.45.0-wmf.3 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Institut d'Estudis Occitans 0 3051 2473814 2468759 2025-06-06T12:42:50Z Jordi G 248 /* Presidents de l'IEO */ 2473814 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta=oc }} {|class="infobox_v2" |- | colspan="2" class="entete" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Institut d’Estudis Occitans''' |- | align="center" colspan="2" style="background:#f9f9f9;" | [[Fichièr:logoIEO.png|250px]] |- | align="center" colspan="2" style="border-bottom:3px solid gray;" | <font size="-1">Devisa: «La fe sens òbras, mòrt es»</font> |- | colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Informacions generalas''' |- | '''Sigla'''|| IEO |- | '''Region'''|| [[Espanha]], [[França]], [[Itàlia]] |- | '''Tipe'''|| associacion segon la lei francesa de 1901 |- | colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Istòria''' |- |'''Creacion''' |1945 |- |'''Fondadors''' |[[Fèlix Castanh]], [[Max Roqueta]], [[Ismaèl Girard]] |----- | colspan="2" align="center" style="background:#b2dbd8 " |'''Organizacion''' |- | '''Presidéncia''' | Copresidéncia |- | '''Site web''' |[https://ieo-oc.org/ ieo-oc.org] |} L''''Institut d'Estudis Occitans''' (IEO) es una associacion culturala segon la lei de [[1901]], creada en [[1945]] a [[Tolosa]], reconeguda d'utilitat publica ([[1949]]) e joinessa e educacion populara ([[1986]]). Faguèt seguida a la [[Societat d'Estudis Occitans|Societat d'Estudis Occitans (SEO)]], que foguèt dissolguda en [[1946]]. A per tòca lo manten e lo desvolopament de la [[lenga]] e de la [[cultura]] [[occitan|occitana]]s per la direccion, l'armonizacion e la normalizacion de totes los trabalhs que pertòcan la cultura occitana dins son ensemble. ==Presidents de l'IEO== [[Imatge:Lògo-ancian-IEO-net.png|300px|thumb|right|Lògo ancian de l'IEO e sa devisa.]] * [[1945]] - [[1952]]: [[Joan Casso]] * [[1952]] - [[1957]]: [[Max Roqueta]] * [[1957]] - [[1959]]: [[Pèire Azéma]] * [[1959]] - [[1962]]: [[Robèrt Lafont]] * [[1962]] - [[1980]]: [[Pèire Bèc]] * [[1980]] - [[1981]]: [[Patric Choffrut]] * [[1981]] - [[1986]]: [[Bernat Giacomo]] * [[1986]] - [[1997]]: [[Robèrt Martí]] * [[1997]] - [[2001]]: [[Felip Carbona]] * [[2001]] - [[2010]]: [[Dàvid Grosclaude]] * [[2010]] - [[2022]]: [[Pèire Brechet]] * [[2022]] - [[2025]]: presidéncia collectiva, 5 copresidents ([[Miquèu Arnaud]], [[Cristian Bonnet]], [[Esteve Ros]], [[Eliana Tortet]], [[Tederic Cahuzac]]) * 2025 - ... : [[Patrici Pojada]]<ref>[https://www.jornalet.com/nova/23350/ieo-lo-president-patrici-pojada-presenta-las-linhas-magers-del-mandat IEO: lo president Patrici Pojada presenta las linhas màgers del mandat.] [[Jornalet|''Jornalet'']]. 6-6-2025.</ref> ==Organizacion de l'IEO : sièti e associacions afiliadas== L'IEO, en mai del sièti istoric, es una federacion organizada en seccions regionalas, seccions departamentalas o cercles locals que s'espandisson dins l'ensemble d'Occitània, mas unicament en França. === Sièti de l'IEO === Lo sièti a Tolosa organiza la federacion en mai d'accions especificas en favor de la lenga e de la cultura occitanas. Organiza la revendicacion cap als podèrs publics en participant a d'associacions francesas e europèanas qui militan per la reconeiguda e lo desvolopament de la lenga occitana. L'IEO es membre d'EBLUL ''(ELEN França)'', dels RIRLC ''(Rescontres interregionals de las lengas e culturas regionalas)'', d'ELEN ''(European Language Equality Network)'', e del Collectiu ''Pour Que Vivent Nos Langues''. Al nivèl europenc, participa al NPLD ''(Network to Promote Language Diversity)''. L'IEO participèt a l'organizacion de las maniftestacions pan-occitanas de 2005 (Carcassona), 2007 (Besièrs), 2009 (Carcassona), Tolosa (2012) e Montpelhièr (2015) en cò del collecitu ''Anem Per la Lenga Occitana''. Interpela regularament los poders publics a l'escasença de las campanhas electoralas. L'IEO anima d'accions especificas : * Transmission de la lenga occitana als petitons : Campanhas de comunicacion, comunicacion gestuala, personatge de l'orsonet Patonet, edicion d'istòrias... * Collècta e valorizacion dels toponimes e microtoponimes occitans : Mapa occitana amb [[OpenStreetMap]]. L'IEO publiquèt tanben un obratge de normalizacion dels toponimes a l'usatge dels collectors. * Trabalh de lexicologia e de socializacion ** [[Rugbi]] ** [[Fotbòl]] ** Corsa landesa, en partenariat amb la Federacion francesa de la corsa landesa e la DASEN 40 ** [[Corsa camarguenca]] ** [[Ajustas lengadocianas]] ** [[Matematicas]] ** [[Fisica]] ** [[Informatica]] * ''L'occitan... qu'es aquò?'' libreton de presentacion e de vulgarizacion de la cultura occitan disponible en francés, alemand, anglés, castelhan, italian e catalan. * Ensenhament de l'occitan de cap als adultes : l'IEO que recampa dins una mapa interactiva l'ensemble dels corses pels adultes disponibles en Occitània e en defòra. * Observatòri de la lenga occitana e de la politica publica : l'IEO seguís e analisa las politicas publicas e las accions menadas en favor de la lenga occitana per presentar una analisi independenta de la situacion. * Ofèrtas d'emplecs e d'estagis qui demandan una competéncia en occitan son recampadas dins un site Web, ''emplec.com''. * L'IEO desvolopa d'accions en favor de la presa en compte del torisme en occitan e/o amb una presa en compte de la cultura occitana. Desvolopa audiio-visitas guidadas amb izi.TRAVEL. * Enfin desvolopa una marca de territòri, Oc Occitània, per marcar e identificar los actors de la societat civila qui se volon engatjar per l'occitan dins la Cultura, la Lenga, lo Torisme e l'Economia. ===[[IEO-IDECO]] edicion-difusion de l'IEO=== L'IEO-IDECO es un establiment secondari de l'Institut d'Estudis Occitans gerit pel sièti de l'associacion. <br>Basat a [[Puèglaurenç]], l'IEO-IDECO assegura d'un costat l'edicion de libres en occitan o sus la lenga e la cultura occitanas (IEO Edicions) - e la difusion/distribucion de sa produccion e de la de mai d'un ostal d'edicion (IEO Difusion), de la federacion o non. IEO Edicions publica a l'entorn de 12 libres per an. === Las seccions regionalas e las seccions departamentalas === *L'estructuracion regionala de l'IEO foguèt modificada per la fusion de las regions en seguida de la Lei NoTRE **En Novèla-Aquitania : [[IEO Aquitània]] e [[IEO Lemosin]] **En Occitània-Pirenèus-Mediterranèa : L'[[IEO Lengadòc]] e l'[[IEO Miègjorn-Pirenèus]] an fusionat : IEO Occitània-Pirenèus-Mediterranèa **En Provença-Aups-Còsta d'Azur : [[IEO Provença|IEO - CREO Provença]] **En Auvèrnhe Ròse-Aups : L'[[IEO Ròse-Aups]] e l'IEO Auvèrnhe an fusionat en 2021 per crear l'IEO Auvèrnhe-Ròse-Aups *L'IEO es present dins l'ensemble dels departaments occitans e a París, manca en Bearn/Baish-Ador (Pirenèus Atlantics). Las seccions departamentalas menan d'accions especificas de terrenh (cors pels adultes, festivals, edicion, balètis...). L'[[Escòla Occitana d'Estiu]] fusionèt amb l'IEO 47 dins las annadas 2010. ==Controvèrsias e estructuracion de l'occitanisme== L'IEO patiguèt qualques crisis long de son istòria. La pus aguda se passèt a la fin dels ans 1970 e a l'inici dels ans 1980, quand s'afrontèron doas tendéncias: una qualificada de "populista", menada per [[Ives Roqueta]] e qu'aviá accedit al poder, e una qualificada d'"universitària" menada per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendéncia "universitària", amb Robèrt Lafont en tèsta, foguèt obligada de quitar l'IEO. Aquò faguèt desaparéisser gaireben completament las activitats de recèrca scientifica a l'IEO, que migrèron cap a d'organismes distints coma las universitats e l'[[Associacion Internacionala d'Estudis Occitans]] e, especialament en [[lingüistica]], cap al [[Gidilòc]] e al [[Conselh de la Lenga Occitana]]. Totun, l'IEO a conservat fins a uèi un ròtle essencial dins lo domeni de l'animacion culturala e dins l'aculhença d'un grand nombre dels militants de la cultura occitana. L'IEO participèt a la creacion del [[Congrès permanent de la lenga occitana|Congrès Permanent de la Lenga Occitana]] e militèt per la creacion de l'Ofici Public per la Lenga Occitana. Milita per l'apropriacion e l'usatge generalizats de Lenga occitana (per designar lo nom de la lenga, qual que siague lo dialècte) e d'Occitània (per designar lo territòri en França, Espanha e Italia ont se parla la lenga occitana). En 2015, l'IEO mandèt a l'ensemble dels conselhèrs regionals de las regions Aquitània, Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pirenèus, Peitau-Charanta, Auvèrnhe, Ròse-Aups, Provença Aups Còsta d'Azur, Lemosin per presentar l'Occitània culturala e criticar la volontat de las regions Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus de s'apropriar lo nom Occitània. == Coordenadas == Institut d'Estudis Occitans - IEO<br> 11, carrièra Malcosinat<br> 31000 Tolosa == Referéncias == <references /> == Ligams == * {{oc}} {{fr}} [http://ieo-oc.org/ Sit oficial de l'IEO] *(oc) (fr) Sit de l'[https://www.ieo-difusion.com IEO Difusion] e de l'[https://www.ieo-edicions.com IEO Edicions] *(oc) [https://openstreetmap-oc.org/ Sit de la carta Openstreemap en occitan] *(oc) [https://emplec.com Sit de l'emplec en occitan] * (oc) (fr) [https://www.bilinguisme-occitan.org/ Sit del bilinguisme français/occitan] *(oc) (fr) [https://web.archive.org/web/20210430100216/https://www.mediateca-ieo.org/ Sit de la mediateca de l'IEO] *(fr) [https://www.aprenemloccitan.com/ Sit aprenem l'occitan de l'IEO] {{Associacions occitanas}} [[categoria:IEO|*]] [[Categoria:Associacion occitana]] [[Categoria:Sòci de Convergéncia Occitana]] [[Categoria:Membre del collectiu Anem Òc]] [[Categoria:Associacion francesa reconeguda d'utilitat publica]] [[Categoria:Institucion per la lenga e la cultura occitanas]] jnomf385f6uii2yffziwhhu27g3nhq0 Vatican 0 3350 2473831 2473790 2025-06-06T21:01:27Z Nicolas Eynaud 6858 /* Cultura */ 2473831 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] 8c20te6uo1uek24onq4df1xgiqwxuql 2473832 2473831 2025-06-06T21:18:13Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473832 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] q4e93sgtzpqygy2xx50qfaeuxse4dpx 2473833 2473832 2025-06-06T21:24:00Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473833 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] 62gltzudpp82pl2ogdu4cugx9jz1w3o 2473840 2473833 2025-06-07T07:21:16Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473840 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] ogcp3ibhbrxvkzjiz6f99mf0tb722xg 2473841 2473840 2025-06-07T07:23:28Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473841 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Basilica di San Pietro in Vaticano September 2015-1a.jpg|{{center|Vista de la [[basilica de Sant Pèire]] dempuei la plaça}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano, 2022-09-17, DD 15-17 HDR.jpg|{{center|Vista interiora dau [[dòma (arquitectura)|dòma]] de la basilica de Sant Pèire}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] g63rgzpdlf00ctttdgaht09liz2819e 2473842 2473841 2025-06-07T07:24:19Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473842 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Basilica di San Pietro in Vaticano September 2015-1a.jpg|{{center|Vista de la [[basilica de Sant Pèire]] dempuei la plaça}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano low light.jpg|{{center|Nau de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano, 2022-09-17, DD 15-17 HDR.jpg|{{center|Vista interiora dau [[dòma (arquitectura)|dòma]] de la basilica de Sant Pèire}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] rqaj5xvvwyg5q9tpiowsf1djchia6th 2473843 2473842 2025-06-07T07:31:45Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473843 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Basilica di San Pietro in Vaticano September 2015-1a.jpg|{{center|Vista de la [[basilica de Sant Pèire]] dempuei la plaça}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano low light.jpg|{{center|Nau de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano, 2022-09-17, DD 15-17 HDR.jpg|{{center|Vista interiora dau [[dòma (arquitectura)|dòma]] de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Saint Peter's Square - Vatican City - DSC00638.jpg|{{center|Vista dau [[Palais Apostolitic]] dempuei la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Rome Sistine Chapel 01.jpg|{{center|[[Capèla Sixtina]]}} Fichièr:VaticanMuseumStaircase.jpg|{{center|[[Escaliers de Bramante]] dins lei [[musèus de Vatican]]}} Fichièr:Museums in the Vatican City.jpg|{{center|[[Musèus de Vatican]]}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] myk2fwo31skstl1he8hpidiov8ra9nd 2473844 2473843 2025-06-07T07:36:49Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473844 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. La [[basilica de Sant Pèire]] es la glèisa dau [[papa]] e de la Ciutat de Vatican<ref>En revènge, la [[basilica de Sant Pèire]] es pas la catedrala de l'evesque de Roma. Lo sèti de la [[diocèsi]] es la [[basilica de Sant Joan de Latran]].</ref>. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Basilica di San Pietro in Vaticano September 2015-1a.jpg|{{center|Vista de la [[basilica de Sant Pèire]] dempuei la plaça}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano low light.jpg|{{center|Nau de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano, 2022-09-17, DD 15-17 HDR.jpg|{{center|Vista interiora dau [[dòma (arquitectura)|dòma]] de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Saint Peter's Square - Vatican City - DSC00638.jpg|{{center|Vista dau [[Palais Apostolitic]] dempuei la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Rome Sistine Chapel 01.jpg|{{center|[[Capèla Sixtina]]}} Fichièr:VaticanMuseumStaircase.jpg|{{center|[[Escaliers de Bramante]] dins lei [[musèus de Vatican]]}} Fichièr:Museums in the Vatican City.jpg|{{center|[[Musèus de Vatican]]}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] 92mlbpl1vsg02w8wkgmv09e80thfvw2 2473845 2473844 2025-06-07T07:43:09Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lei monuments */ 2473845 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. La [[basilica de Sant Pèire]] es la glèisa dau [[papa]] e de la Ciutat de Vatican<ref>En revènge, la [[basilica de Sant Pèire]] es pas la catedrala de l'evesque de Roma. Lo sèti de la [[diocèsi]] es la [[basilica de Sant Joan de Latran]].</ref>. Es actualament l'edifici pus important de la [[Glèisa Catolica]]. Foguèt bastida entre [[1506]] e [[1626]] per d'[[arquitectura|arquitèctes]] e d'[[art|artistas]] prestigiós coma [[Bramante]] ([[1444]]-[[1514]]), [[Michelangelo Buonarroti|Miquèl Àngel]] ([[1475]]-[[1564]]), [[Carlo Maderno]] ([[1556]]-[[1629]]) ò [[Lo Bernin]] ([[1598]]-[[1680]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Linda Murray, ''La Haute Renaissance et le maniérisme'', París, Editions Thames & Hudson, 1995, 287 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' James Lees-Milne, ''Saint Peter's — the story of Saint Peter's Basilica in Rome'', Londres, Hamish Hamilton, 1967.</ref>. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Basilica di San Pietro in Vaticano September 2015-1a.jpg|{{center|Vista de la [[basilica de Sant Pèire]] dempuei la plaça}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano low light.jpg|{{center|Nau de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano, 2022-09-17, DD 15-17 HDR.jpg|{{center|Vista interiora dau [[dòma (arquitectura)|dòma]] de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Saint Peter's Square - Vatican City - DSC00638.jpg|{{center|Vista dau [[Palais Apostolitic]] dempuei la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Rome Sistine Chapel 01.jpg|{{center|[[Capèla Sixtina]]}} Fichièr:VaticanMuseumStaircase.jpg|{{center|[[Escaliers de Bramante]] dins lei [[musèus de Vatican]]}} Fichièr:Museums in the Vatican City.jpg|{{center|[[Musèus de Vatican]]}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] bqpspuzb11webhojuojvsh1oxpvx3c6 2473846 2473845 2025-06-07T07:45:11Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liames intèrnes */ 2473846 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. La [[basilica de Sant Pèire]] es la glèisa dau [[papa]] e de la Ciutat de Vatican<ref>En revènge, la [[basilica de Sant Pèire]] es pas la catedrala de l'evesque de Roma. Lo sèti de la [[diocèsi]] es la [[basilica de Sant Joan de Latran]].</ref>. Es actualament l'edifici pus important de la [[Glèisa Catolica]]. Foguèt bastida entre [[1506]] e [[1626]] per d'[[arquitectura|arquitèctes]] e d'[[art|artistas]] prestigiós coma [[Bramante]] ([[1444]]-[[1514]]), [[Michelangelo Buonarroti|Miquèl Àngel]] ([[1475]]-[[1564]]), [[Carlo Maderno]] ([[1556]]-[[1629]]) ò [[Lo Bernin]] ([[1598]]-[[1680]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Linda Murray, ''La Haute Renaissance et le maniérisme'', París, Editions Thames & Hudson, 1995, 287 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' James Lees-Milne, ''Saint Peter's — the story of Saint Peter's Basilica in Rome'', Londres, Hamish Hamilton, 1967.</ref>. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Basilica di San Pietro in Vaticano September 2015-1a.jpg|{{center|Vista de la [[basilica de Sant Pèire]] dempuei la plaça}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano low light.jpg|{{center|Nau de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano, 2022-09-17, DD 15-17 HDR.jpg|{{center|Vista interiora dau [[dòma (arquitectura)|dòma]] de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Saint Peter's Square - Vatican City - DSC00638.jpg|{{center|Vista dau [[Palais Apostolitic]] dempuei la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Rome Sistine Chapel 01.jpg|{{center|[[Capèla Sixtina]]}} Fichièr:VaticanMuseumStaircase.jpg|{{center|[[Escaliers de Bramante]] dins lei [[musèus de Vatican]]}} Fichièr:Museums in the Vatican City.jpg|{{center|[[Musèus de Vatican]]}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Plaça de Sant Pèire]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] k6kmuu340xm4ogewwxznm58zwxwimdm 2473849 2473846 2025-06-07T08:07:19Z Nicolas Eynaud 6858 /* Geografia */ 2473849 wikitext text/x-wiki {{omon|Santa Sieu}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox País | lengas_oficialas = [[italian]] e [[latin]] | capitala = Cap | tipe_govèrn = Monarquia teocratica electiva | títols_dirigents = Pontife | noms_dirigents = [[Leon XIV]] | densitat = 1800 | data_independéncia = 7 junh de [[1929]] | país_independéncia = Reialme d'Itàlia | superfícia_totala=0,49 | mapa = Vatican Europe Location.svg | còde_país = VA, VAT, 336 | populacion_totala = 882 | imne_nacional = ''Inno Pontificio'' | imne audio=United States Navy Band - Inno e Marcia Pontificale.ogg | domeni_internet =.va | indicatiu_telefonic=379 (de jure) +39 (de facto) | fus_orari = UTC+1 | moneda = [[Èuro]] | organizacions_internacionalas = Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Sieu de l'[[ONU]] | ligam_bandièra = [[Bandièra de Vatican|Bandièra]]<ref name="VA">{{Ref-web |url=https://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/insigne/sp_ss_scv_stemma-bandiera-sigillo_it.html |títol=Bandiera, Stemma e Sigillo della Santa Sede e dello Stato della Città del Vaticano |lenga=it |site=Site de la Santa Sieu |consulta=2 de febrièr de 2025}}</ref> | ligam_blason = [[Escut d'armas de Vatican|Escut d'armas]]<ref name="VA"/> }} La '''Ciutat de Vatican''', o simplament '''Vatican''',<ref>{{P-CLO|p=123}}</ref> oficialament l''''Estat de la Ciutat de Vatican''' (en [[italian]]: ''Stato della Città del Vaticano'';<ref>{{Ref-libre|títol=Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano|an=1932|cognòm=Cammeo|nom=Federico|pagina=27|editor=R. Bemporad & Figlio|url=https://www.google.com/books/edition/Ordinamento_giuridico_dello_stato_della/kpV3upfCo5kC?hl=oc&gbpv=0}}</ref> en [[latin]]: ''Status Civitatis Vaticanæ''), es l'[[estat sobeiran]] mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una [[Aira|superfícia]] de 0,44 km² dins la [[comuna]] [[Itàlia|italiana]] de [[Roma]]. La [[Santa Sieu]] es la catèdra<ref>La catèdra (del latin: ''cathĕdra'') es lo sèti del culte d'un [[evesque]].</ref> del [[Papa]], lo cap de la [[Glèisa Catolica Romana]]. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (''Mons Vaticanus'', nom d'origina pre[[cristianisme|crestiana]]), e los Camps de Vatican, ont i a la [[Basilica de Sant Pèire]], la [[Capèla Sixtina]] e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a l'Estat pontifical d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican. == Geografia == L'Estat de la Ciutat de Vatican s'estend sus una superficia de 44 [[ectara]]s e es totalament enclavat dins la vila de [[Roma]]. Segon leis acòrdis de Latran, sei limits son marcats per un [[barri (arquitectura)|barri]]. L'unica excepcion es la [[plaça de Sant Pèire]] qu'es dubèrta. Un tèrç dau territòri es ocupat per de construccions e dos tèrç per d'espacis dubèrts (plaças, corts, jardins, etc.). La populacion es febla, generalament situada entre 400 e 600 abitants permanents (personaus eclesiastics, gardas soís, familhas dei personaus permanents), mai {{formatnum:3000}} trabalhaires intran cada jorn dins la Ciutat per assegurar son foncionament. Fòrça lengas son utilizadas au sen de l'Estat. Lo [[latin]] es la [[lenga oficiala]] e [[drech|juridica]] de la [[Glèisa Catolica]], lo [[francés]] es la lenga utilizada per la [[diplomacia]] pontificala e l'[[alemand]] es emplegada dins la [[Gàrdia Soïssa Pontificala|Gàrdia Soïssa]]. Pasmens, dins la vida vidanta, s'utiliza fòrça l'[[italian]] qu'es tanben la lenga de la Ciutat de Vatican ela meteissa. Fòrça eclesiastics parlan egalament d'autrei lengas. == Istòria == {{veire|Estats Pontificaus}} === La formacion deis Estats de la Glèisa === {{veire|Carolingians}} Après lo transferiment de la capitala imperiala a [[Constantinòble]] en [[330]], leis emperaires [[Empèri Bizantin|romans]] gardèron un representant oficiau en [[Itàlia]], l'[[Exarcat de Ravenna|exarca de Ravenna]]. Destinat a facilitar e de melhorar la defensa de la peninsula, aqueu govèrn militar s'afondrèt en [[751]] amb la presa de [[Ravenna]] per lei [[Lombards]] d'[[Aistolf]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gianluigi Barni, ''La conquête de l'Italie par les Lombards — VIe siècle — Les Événements'', París, Éditions Albin Michel, coll. « Le Mémorial des Siècles », 1975.</ref>. Pasmens, leis invasions lombardas inquietèron la papautat que demandèt l'ajuda militara dei rèis [[Carolingians|carolingians]]. En [[754]] e en [[756]], doas campanhas permetèron ai [[Francs]] de sometre lei Lombards. L'intervencion franca es a l'origina d'un important acòrdi politic. Lei papas sostenguèron desenant lo poder carolingian en legitimant la presa dau poder per [[Pepin lo Brèu]] puei en coronant emperaire d'Occident [[Carlesmanhe]] e sei successors. En cambi, lei Francs protegiguèron la [[Glèisa Catolica|Glèisa]] còntra seis adversaris. De mai, lei Carolingians donèron una partida de sei conquistas a la papautat per formar un Estat apartenent dirèctament au sobeiran pontife. Un faus juridic, la [[donacion de Constantin]], foguèt establit per justificar aquelei transformacions territòrialas car la region èra teoricament totjorn una part de l'[[Empèri Bizantin|Empèri Roman d'Orient]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Nicolas Huyghebaert, « Une légende de fondation : le Constitutum Constantini », ''Le Moyen Âge'', n° 85, 1979.</ref>. Aquò permetèt ai papas d'estendre son autoritat nominala en [[Latium]], en [[Sabina]] e en [[Ómbria]]. Dins la realitat, un ensemble de [[baron]]s romans prenguèt lo contraròtle efectiu de la màger part de la region. En [[774]], après una victòria novèla còntra lei [[Lombards]], [[Carlesmanhe]] apondiguèt lo [[ducat de Benevent]] e de drechs sus divèrsei bens de la vau de [[Pò]] ai domenis pontificaus. === De l'Edat Mejana a la disparicion deis Estats Pontificaus === ==== Lo periòde medievau ==== [[Fichièr:Itàlia - Division de la Peninsula vèrs 1250.png|thumb|[[Itàlia]] vèrs [[1250]].]] Durant lo [[sègle IX]], lo poder carolingian declinèt. Una causa e consequéncia d'aquel afebliment foguèt lo desvolopament de la [[feudalitat]], movement que toquèt egalament leis Estats de la Glèisa. Lei papas venguèron ansin de senhors italians e lei pus ambiciós assaièron d'estendre sei possessions territòrialas. En [[1077]], aquò menèt a una extension considerabla dei domenis pontificaus en direccion de la vau de Pò a l'eissida d'una ensemble de donacions realizadas per la comtessa [[Matilda de Toscana]]. Pasmens, en s'integrant dins lo jòc feudau, lei papas deguèron egalament faciar leis ambicions de rivaus pus poderós coma leis [[Sant Empèri Roman Germanic|emperaires germanics]] e lei [[França|rèis de França]]. La populacion romana se revoutèt tanben còntra mai d'un papa. Durant l'[[Edat Mejana]], lei papas foguèron implicats dins plusors conflictes importants. Lo premier es aqueu còntra leis emperaires germanics. Fragmentèt la societat italiana entre partisans de l'emperaire e partisans dau papa ([[Guelfs e Gibelins]]). Lei papas tenguèron ansin una plaça centrala dins l'afebliment dau [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]] en [[Itàlia]], especialament en combatent leis ambicions de [[Frederic Barbarossa]] ([[1155]]-[[1190]]) e de [[Frederic II Hohenstaufen]] ([[1220]]-[[1250]]). Pasmens, a la mòrt de Frederic II, son bastard [[Manfred (rèi de Sicília)|Manfred]] capitèt de prendre lo contraròtle dau [[reiaume de Sicília]]. Per defugir la restauracion d'un estat poderós dins lo sud d'Itàlia, lei papas [[Urban IV]] e [[Clement IV]] demandèron l'ajuda dau fraire de [[Loís IX de França|Sant Loís]], [[Carles Ièr d'Anjau|Carles d'Anjau]]. L'intervencion francesa entraïnèt plusors guèrras que s'acabèron per la disparicion de la dinastia Hohenstaufen en [[1268]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' John Julius Norwich, ''Histoire de la Sicile : De l'Antiquité à Cosa Nostra'', París, Tallandier, 2018, p. 180.</ref>. Dins aquò, [[Itàlia]] s'afonsèt dins l'anarquia e lei papas acceptèron la proteccion dei rèis de França de [[1309]] a [[1378]]. I obtenguèron lo [[Comtat Venaicin]] e [[Avinhon]]. ==== La Renaissença ==== [[Fichièr:Itàlia - Fin dei Guèrras d'Itàlia (1559).png|thumb|right|[[Itàlia]] en [[1559]] a l'eissida dei [[Guèrras d'Itàlia]].]] Durant la [[Renaissença]], lei papas venguèron tornarmai de princes italians fòrça implicats dins leis afaires temporaus de la peninsula. Revendicant l'ensemble dei vilas aguent apartengut ai domenis pontificaus durant lei sègles precedents, s'engatjèron dins plusors conflictes en [[Romanha]] e dins lei marchas d'[[Ancona]]. La temptativa pus famosa es probable aquela dau papa [[Alexandre VI|Alexandre VI Borgia]] ([[1492]]-[[1503]]). Mai interessat per la [[politica]] que per la [[teologia]], laissèt son fiu [[Cesar Borgia]] organizar la conquista de plusors vilas gràcias a una armada ben organizada<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Ivan Cloulas, ''Les Borgia'', Fayard, 1987.</ref>. Pasmens, la formacion d'un estat pontificau fòrt èra pas dins l'interès deis autrei poissanças italianas. De mai, a partir de [[1498]], Itàlia foguèt tanben l'enjòc d'una [[Guèrras d'Itàlia|tiera de conflictes]] entre [[França]] e [[Espanha]]. Ansin, lei temptativas d'extension dei possessions dau papa s'acabèron per de reviradas. A partir dau sègle XVI, sei frontieras s'estabilizèron e leis extensions ulterioras foguèron mai que mai lo resultat de l'integracion de vilas enclavadas : [[Ferrara]] en [[1598]], [[Urbino]] en [[1631]], [[Castro]] en [[1649]] e [[Ronciglione]] en [[1649]]. ==== La premiera disparicion deis Estats Pontificaus ==== Lei periòdes [[Revolucion Francesa|revolucionari]] e [[Napoleon Bonaparte|napoleonenc]] menacèron la subrevida deis Estats Pontificaus. D'efiech, per lei [[republican]]s, la [[teocracia]] romana èra un regime monarquic absolutista opausat ai principis novèus. Tre [[1791]], la populacion dau Comtat se revoutèt e demandèt son integracion au sen de [[França]]. En [[Itàlia]], l'armada revolucionària ataquèt leis [[Estats Pontificaus]] en [[1797]] e lo papa [[Piu VI]] deguèt cedir [[Romanha]] a la [[Republica Cisalpina]] après de negociacions amb lo [[generau]] [[Napoleon Bonaparte|Bonaparte]]. Pasmens, lo [[Directòri (França)|Directòri]] insistiguèt per abatre lo poder temporau de la papautat. Un an pus tard, leis Estats Pontificaus foguèron donc tornarmai envaïts amb l'ajuda dei patriotas italians. Expulsat, lo papa s'exilièt en [[Espanha]] e una [[Premiera Republica Romana|Republica Romana]] foguèt proclamada. Après sa presa dau poder, [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] restaurèt leis [[Estats Pontificaus]] (mens [[Romanha]]), mai assaièt tanben de vassalizar lo papa. [[Piu VII]] s'opausant a aquelei temptativas, Napoleon tornèt ocupar lei territòris pontificaus e leis incorporèt dins l'Empèri Francés ò dins lo [[Reiaume d'Itàlia]]. Gardat sota susvelhança, lo papa foguèt exiliat a [[Savona]] puei a [[Fontainebleau]]. Pasmens, la desfacha francesa e lo [[congrès de Viena]] li permetèron de recuperar sei possessions italianas en [[1814]]-[[1815]]. ==== L'unificacion italiana e la disparicion deis Estats Pontificaus ==== [[File:Itàlia - Unificacion.png|thumb|Unificacion e expansion d'[[Itàlia]] entre [[1859]] e [[1919]].]] Durant lo sègle XIX, leis Estats Pontificaus conoguèron un lòng periòde d'immobilisme durant lei pontificats de [[Leon XII]] ([[1823]]-[[1829]]), de [[Piu VIII]] ([[1829]]-[[1830]]), de [[Gregòri XVI]] ([[1831]]-[[1846]]) e de [[Piu IX]] ([[1846]]-[[1878]]). En [[1831]], una premiera revòuta necessitèt una intervencion militara [[Àustria|austriana]] per restablir l'òrdre. En novembre de [[1848]], [[Piu IX]] deguèt s'enfugir de [[Roma]] en causa d'una insureccion novèla. La populacion proclamèt la [[Segonda Republica Romana|II{{a}} Republica Romana]] que foguèt destrucha per un [[còrs expedicionari]] [[França|francés]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurent Reverso, ''La République romaine de 1849 et la France'', Anzio, L'Harmattan, 2008, 208 p.</ref>. Lo mantenement d'una [[garnison]] [[França|francesa]] per protegir [[Roma]] empediguèt pas la perseguida dei revòutas dins lei regions perifericas. En abriu de [[1860]], [[Romanha]] s'insurgiguèt e votèt son integracion dins lo [[Reiaume de Sardenha|Reiaume de Piemont-Sardenha]]. En setembre, lei fòrças piemontesas ocupèron lei Marchas e [[Ómbria]] per intrar lo [[Reiaume de Nàpols]]. Organizèron un plebiscit en novembre per leis annexar. Lo poder temporau de la papautat foguèt alora reduch a la region de Roma onte foguèt defendut per lei [[França|Francés]] fins a la casuda dau Segond Empèri<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Guenel, ''La Dernière Guerre du pape, les Zouaves pontificaux au secours du Saint-Siège 1860-1870'', Rènnas, Presses universitaires de Rennes, 1998, 195 p.</ref>. [[Roma]] foguèt presa per leis [[Itàlia|Italians]] lo 20 de setembre de [[1870]] après lo retirament de la garnison francesa e una brèva guèrra de nòu jorns. Un [[plebiscit]] permetèt de legitimar l'annexion e establiguèt la capitala italiana dins la vila. Una lèi d'Asseguranças foguèt votada en mai de [[1871]] per assegurar lei prerogativas sobeiranas dau papa (drech de representacion [[diplomacia|diplomatica]], [[proprietat]] dau palais de Vatican, de [[Latran]] e dei [[Castelli Romani]]). [[Piu IX]] refusèt aquel acòrdi e se considerèt presonier. === La question romana e la creacion de l'Estat de la Ciutat de Vatican === {{veire|Question romana|Acòrdis de Latran}} [[Leon XIII]] ([[1878]]-[[1903]]) e [[Piu X]] ([[1903]]-[[1914]]) gardèron la meteissa linha que [[Piu IX]]. Per aver causa ganhada, aquelei papas assaièron de trebolar lo foncionament deis institucions italianas [[Non expedit|en enebissent]] ai [[catolicisme|catolics]] d'i participar plenament<ref>'''[[italian|(it)]]''' Saretta Marotta, « L'evoluzione del dibattito sul "non expedit" all'interno della Curia romana tra il 1860 e il 1889 », ''Rivista di storia della Chiesa in Italia'', vol. 68, nº 1, Gennaio-Giugno, 2014, p. 120.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1986, pp. 105-106.</ref><ref>'''[[italian|(it)]]''' Giacomo Martina, ''Pio IX: 1851-1866'', Roma, Università gregoriana, 1990, pp. 273-277.</ref>. Pasmens, aquela politica donèt ges de resultat e foguèt abandonada per [[Beneset XV]] ([[1914]]-[[1922]]). La question foguèt finalament reglada per de negociacions entre [[Piu XI]] ([[1922]]-[[1939]]) e [[Benito Mussolini]]. Signats lo 11 de febrier de [[1929]], leis [[acòrdis de Latran]] fondèron l'Estat de la Ciutat de Vatican actuau. La papautat abandonèt sei revendicacions territòrialas e se contentèt d'una aparéncia de poder temporau : * la sobeiranetat pontificala foguèt reconeguda per [[Itàlia]] sus la Ciutat de Vatican. * la proprietat pontificala de plusors bastiments (palais de Castel Gandolfo, lei basilicas de [[Sant Joan de Latran]], de [[Santa Maria Majora]] e de [[Sant Pau Fòra lei Muralhas]], divèrsei bastiments administratius de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]], etc) foguèt reconeguda. Un estatut d'immunitat diplomatica similara a aqueu d'una ambaissada li foguèt acordat. Leis acòrdis preveguèron tanben d'autrei mesuras coma una compensacion financiera per la pèrda deis Estats Pontificaus e la signatura d'un [[concordat]] relativament avantatjós per la Glèisa. Après la [[Segonda Guèrra Mondiala]], la Republica Italiana mantenguèt lo tèxte en plaça fins a una reforma en [[1984]] per suprimir l'estatut de [[religion d'Estat]] dau [[catolicisme]] en [[Itàlia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Philippe Gaudemet, « L'Accord du 16 février 1984 entre l'Italie et le Saint Siège », ''Annuaire Français de Droit International'', vol. 30, n° 1,‎ 1984, pp. 209–220.</ref>. Aquò cambièt pas lei limits e lei prerogativas de Vatican. == Organizacion politica == {{veire|Papa|Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican}} Vatican es una [[monarquia]] [[Monarquia absoluda|absoluda]] [[Monarquia electiva|electiva]] e [[teocracia|teocratica]] que son foncionament es actualament definit per la [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican|lèi fondamentala]] dau 26 de novembre de [[2000]]. Lo [[papa]] dispausa dei poders [[poder executiu|executiu]], [[poder legislatiu|legislatiu]] e [[justícia|judiciària]]. Pasmens, dins lei fachs, lei poders son largament delegats a de prelats de la [[Glèisa Catolica|Glèisa]]. Lo [[poder executiu]] es ansin generalemnt delegat a un governaire qu'es egalament encargat de la representacion [[diplomacia|diplomatic]]<ref>Article 2 de la Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican.</ref>. Lo [[poder legislatiu]] es exercit per una comission de cinc a sèt cardenaus. De mai, l'eleccion dau sobeiran pontife es l'òbra d'un collègi de cardenaus que dèvon se prononciar a la majoritat dei dos tèrç, çò que permet d'elegit un candidat consensuau. Lo papa es elegit a vida, mai pòu abdicar. La [[diplomacia]] ocupa una plaça importanta dins leis activitats internacionalas de Vatican<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « Dossier : La politique étrangère du Vatican », ''Diplomatie'', n° 4,‎ julhet-aost de 2003.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Paul Jean-Baptiste Noé, ''Géopolitique du Vatican'', PUF, 2015, 254 p.</ref>. Aquò es l'eiretatge d'una lònga tradicion d'intervencion que data l'[[Antiquitat]]. Foguèt a l'origina de plusors conflictes amb lei sobeirans e leis estats europèus regardant lei relacions entre la Glèisa e l'Estat, l'autonòmia dei clergats locaus ò divèrsei questions socialas. La [[Reforma]] e lo desvolopament de la [[filosofia]] dei [[Sègle de las luses|Lutz]] la fragilizèron, mai la papautat demòra una autoritat morala reconeguda au nivèu internacionau. En particular, dempuei la fin dau sègle XX, la papautat es fòrça engatjada dins la defensa de la [[patz]], dei valors de la Glèisa, dins la defensa dei catolics e dins la proteccion de l'environament. == Cultura == Coma sèti de la [[Glèisa Catolica]], la Ciutat de Vatican a una influéncia culturala fòrça importanta dins lo monde entier. === Lei monuments === La Ciutat de Vatican es classada au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] dempuei [[1984]]. D'efiech, la màger part de sei bastiments son de caps d'òbra de l'arquitectura de la [[Renaissença]] ò dau periòde [[barròc]]. Lei pus coneguts son probable la [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]], lo [[Palais Apostolitic]] e la [[Pinacotèca de Vatican|Pinacotèca]]. La [[plaça de Sant Pèire|plaça]] e la [[basilica de Sant Pèire]] tènon un ròtle centrau dins la [[Glèisa Catolica]] car es lo luòc d'acamp de la fòga durant plusors ceremònias importantas (en particular, la benediccion ''[[urbi et orbi]]'' dau papa). La plaça es una granda esplanada d'estil barròc que constituís lo pòrge de la basilica. D'una superficia de 2,3 ectaras, pòu acuelhir {{formatnum:300000}} personas. La [[basilica de Sant Pèire]] es la glèisa dau [[papa]] e de la Ciutat de Vatican<ref>En revènge, la [[basilica de Sant Pèire]] es pas la catedrala de l'evesque de Roma. Lo sèti de la [[diocèsi]] es la [[basilica de Sant Joan de Latran]].</ref>. Es actualament l'edifici pus important de la [[Glèisa Catolica]]. Foguèt bastida entre [[1506]] e [[1626]] per d'[[arquitectura|arquitèctes]] e d'[[art|artistas]] prestigiós coma [[Bramante]] ([[1444]]-[[1514]]), [[Michelangelo Buonarroti|Miquèl Àngel]] ([[1475]]-[[1564]]), [[Carlo Maderno]] ([[1556]]-[[1629]]) ò [[Lo Bernin]] ([[1598]]-[[1680]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Linda Murray, ''La Haute Renaissance et le maniérisme'', París, Editions Thames & Hudson, 1995, 287 p.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' James Lees-Milne, ''Saint Peter's — the story of Saint Peter's Basilica in Rome'', Londres, Hamish Hamilton, 1967.</ref>. <gallery> Fichièr:2018-01-04 12-04-48 IMG 4120.jpg|{{center|Vista de la [[plaça de Sant Pèire]] dempuei la basilica}} Fichièr:Řím, Svatopetrské náměstí, fontána.jpg|{{center|Una [[Fònts de la plaça de Sant Pèire|fònt]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Obelisque Saint Peter's square Vatican City.jpg|{{center|[[Obelisc de Vatican|Obelisc]] de la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Basilica di San Pietro in Vaticano September 2015-1a.jpg|{{center|Vista de la [[basilica de Sant Pèire]] dempuei la plaça}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano low light.jpg|{{center|Nau de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Basílica de San Pedro, Ciudad del Vaticano, 2022-09-17, DD 15-17 HDR.jpg|{{center|Vista interiora dau [[dòma (arquitectura)|dòma]] de la basilica de Sant Pèire}} Fichièr:Saint Peter's Square - Vatican City - DSC00638.jpg|{{center|Vista dau [[Palais Apostolitic]] dempuei la plaça de Sant Pèire}} Fichièr:Rome Sistine Chapel 01.jpg|{{center|[[Capèla Sixtina]]}} Fichièr:VaticanMuseumStaircase.jpg|{{center|[[Escaliers de Bramante]] dins lei [[musèus de Vatican]]}} Fichièr:Museums in the Vatican City.jpg|{{center|[[Musèus de Vatican]]}} </gallery> === Lei musèus === {{veire|Musèus de Vatican}} === Lei centres d'estudis === === Radiò Vatican === {{veire|Radiò Vatican}} == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Acòrdis de Latran]]. * [[Basilica de Sant Pèire]]. * [[Catolicisme]]. * [[Estats Pontificaus]]. * [[Gàrdia Soïssa Pontificala]]. * [[Glèisa Catolica Romana|Glèsia Catolica Romana]]. * [[Lèi Fondamentala de l'Estat de la Ciutat de Vatican]]. * [[Musèus de Vatican]]. * [[Papa]]. * [[Plaça de Sant Pèire]]. * [[Roma]]. * [[Santa Ses]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Francesco Margiotta Broglio e Philippe Levillain (dir.), ''Dictionnaire historique de la papauté'', París, Fayard, 2003. * '''[[francés|(fr)]]''' Joël-Benoît d'Onorio, ''Le Saint-Siège dans les relations internationales'', París, Éditions du Cerf / Éditions Cujas, 1989. * '''[[francés|(fr)]]''' Paul Poupard, ''Le Vatican'', coll. « Que sais-je ? », PUF, 1981. * '''[[francés|(fr)]]''' Sergio Romano, ''La Foi et le Pouvoir : Le Vatican et l'Italie de Pie IX à Benoît XVI'', Buchet-Chastel, 2007. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Vatican|Vatican}} {{païses d'Euròpa (COE)}} [[Categoria:Vatican]] [[Categoria:1000 articles fondamentals]] fsym1fe9matmv6qsytns2q1aoxoa64s Autariba (Nauta Garona) 0 17918 2473828 2473424 2025-06-06T19:55:30Z 77.152.53.218 2473828 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Omon|Autarriba}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Autariba | nom2 = ''Auterive'' | imatge = Auterive,église_St_Paul001.jpg | descripcion = La glèisa Sant Pau. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Auterive (Haute-Garonne).svg | escais = | gentilici = auterivains (en [[francés]]) | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]]<br/>([[caplòc]], puèi burèu centralizator) | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] (residéncia) | insee = 31033 | cp = 31190 | cònsol = René Azéma | mandat = [[2020]]-[[2026]] | longitud = 1.47527777778 | latitud = 43.3513888889 | alt mini = 165 | alt mej = 185 | alt maxi = 292 | ectaras = 3654 | km² = 36.54 |}} '''Autariba'''<ref>[https://web.archive.org/web/20100726153246/http://toponimiaoc.webs.com/ Sit Toponimia occitana]</ref> (''Auterive'' en [[francés]]) es una [[comuna]] de [[Lengadòc]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== [[Imatge :Map commune FR insee code 31033.png|vignette|upright=1.6|centre|Mapa d'Autariba e comunas prèpas.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Autariba | nord = [[Grepiac]], [[La Bruguièra Dorçan]] | nord-est = [[Auranha]] | est = [[Malvesin]] | sud-est = [[Senta Gabèla]] | sud = [[Caujac]] | sud-ouest = [[Mauressac]], [[Grasac (Nauta Garona)|Grasac]] | ouest = [[La Gràcia de Dieu]], [[Puègdanièl]] | nord-ouest = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] }} ==Toponimia== Legir coma se foguèsse ''Auta-riba''.</br> ''Autariba'' es atestat ''Alta Ripam'' en 1268, puèi ''Auta riba'' en 1428 <ref>Raymond Corraze, ''Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastica'', in ''Annales du Midi'', 1953, p. 122 [https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1953_num_65_21_5900]</ref>. </br> Ven de l'eretièr del latin ''ripa'', « riba » e de l'eretièr del latin ''alta'', « nauta »; lo sens es de segur « riba nauta », mes l'òrdre es germanic, epitèt + nom <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 39</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 260</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 20 718</ref>{{,}}<ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 676</ref> e la fòrma es anteriora a l'apondi de ''n'' epentetica (pas etimologica) dins ''nauta''. ===« Ichaussas »=== Le nom es atestat en 1428, ''Yssaussas'' <ref>Raymond Corraze, ''Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique'', in ''Annales du Midi'', 1953, p. 128 [https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1953_num_65_21_5900]</ref>. </br> ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Autariba èra una comunautat de la diocèsi civila de [[Tolosa]], en [[Lengadòc]]. La parròquia de la vila, Sent Pau, en riba dreta d'Arièja, èra de l'[[archidiocèsi de Tolosa]]; la parròquia de la Magdalena, en riba esquèrra, èra de la [[diocèsi de Rius]]. Autariba èra caplòc de canton tanlèu 1790. La comunautat d'''Ichaussas'' (nom francés), [al nòrd-èst, escrit ''Ichaussars'' per Cassini e ''Chaussas'' sus la mapa IGN modèrna], foguèt estacada a Autariba en 1790, mes apareis coma comuna autonòma en l'an IV. Autras parròquias ancianas dins la comuna : * ''Mouzens'', [al nòrd, escrit ''Mauzens'' per Cassini], parròquia annèxa d'Autariba; lo patron de la glèisa èra Sent Bertomiu; dependiá de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la [[Senescauciá e bailiatge|senescalciá]] de Tolosa; * ''Saint-Martin-de-Luffiac'' [al nòrd-nòrd-oèst, delà Arièja; quitament lo nom, escrit ''Lonfiac'' sus la mapa d'Estat-Major, se vei pas enlòc], meteissas apertenéncias, parròquia despareguda a la Revolucion; lo vocable de la glèisa èra de segur, Sent Martin; * ''Saint-Pierre de Bouzonville'', parròquia, meteissas apertenéncias, [al sud-sud-èst; los noms ''St-Pierre'' e ''Notre-Dame'' demòran sus la mapa modèrna]; la glèisa Sent Pèire foguèt remplaçada al sègle XVIII per Nòstra-Dòna del Rosari, dins un barri d'Autariba; quitament aquela glèisa foguèt demolida del temps de l'Empèri <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 3, 33, 43, 44 e 1</ref>.</br> ''Ychaussas'', ''Ichaussas'' o ''Chaussas'', p. 21 (nom sus la mapa IGN) èra una comunautat non parròquia [situada a l'extremitat nòrd-èst de la comuna], de la diocèsi civila de Tolosa e de la senescauciá de Tolosa. La glèisa Sent Sarnin fosquèc desrocada cap a 1574. Estacada a la comuna d'Autariba en 1790, apareis coma una comuna autonòma en l'an IV.</br> La Magdalena, p. 27 [es ara un barri d'Autariba situat Arièja delà] èra una parròquia de la [[diocèsi de Rius]], annèxa de [[Grasac (Nauta Garona)|Grasac]], de la senescalciá de Tolosa. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31033 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= 3 de febrièr de [[2018]] <ref>https://www.ladepeche.fr/article/2018/01/29/2731135-rene-azema-elu-dans-un-fauteuil.html</ref>|Fin= ([[2026]]) |Identitat= René Azéma |Partit= [[PS]], Lista d'esquèrra plurala |Qualitat= retirat de professor de matematicas }} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= 2018 (demission) |Identitat= Jean-Pierre Bastiani |Partit= [[Union dels Democratas e Independents|UDI]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Christophe Lefevre|Partit= [[PS]] |Qualitat= President de la CC Baisha Arièja}} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= 2008|Identitat= Jean-Pierre Bastiani |Partit= [[UDF]]-CDS, puèi [[UMP]] |Qualitat= Deputat (1993-1997) [[Conselh generau|Conselhèr general]] (1994-2008)}} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1989 |Identitat= André Sagne |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1977 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitFin}} * * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra [[caplòc]] de son canton, ne venguèt lo burèu centralizator. * Comuna de la setena circonscription de la Nauta Garona ==Demografia== {{Demografia |insee= 31033 |1793=1975 |1800=2895 |1806=2802 |1821=2850 |1831=3172 |1836=3075 |1841=3272 |1846=3276 |1851=3443 |1856=3292 |1861=3297 |1866=3313 |1872=3158 |1876=2944 |1881=2941 |1886=2981 |1891=2791 |1896=2807 |1901=2623 |1906=2563 |1911=2551 |1921=2353 |1926=2509 |1931=2387 |1936=2513 |1946=2593 |1954=2755 |1962=3133 |1968=4445 |1975=5178 |1982=5436 |1990=5814 |1999=6531 |cassini=1955 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|033}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|033}}/36.54) round 2}}}} ab/km². ==Economia== ==Lòcs e monuments== <gallery> Église Auterive (31).jpg|Glèisa Sent Pau Auterive,église St Paul003.jpg|Le cloquièr-mur de la glèisa. Auterive,église_St_Paul002.jpg|Le portal. Mairie_d'Auterive.JPG|L'ostal de comuna. Maison-ysalguier-auterive-france.jpg|L'ostal Isalguièr. Pont-roman-auterive-31.jpg|Vestigis de l'ancian pont romanic. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== * [[Famille Lancefoc]] * [[Gérard Portolan]] * [[Claude Portolan]] ==Embessonatges== * {{Embessonatge|Fontanelle (Italie)|Italia|Italy}} * {{Embessonatge|Arenys de Mar|Espanha|Spain}} * {{Embessonatge|Hermannsburg|Alemanha|Germany}} == Véser tanben == * [[Maquís de Riumas]] * [[Comunas de la Nauta Garona]] * [[Ancianas comunas de la Nauta Garona]] * [[Gara d'Autariba]] ===Ligams extèrnes=== * [https://web.archive.org/web/20090527080414/http://www.auterive-initiatives.fr/ Sit officiel de la vila] * [https://web.archive.org/web/20050410142627/http://www.societes-savantes-toulouse.asso.fr/samf/memoires/T_56/Latou.html ''La glèisa de Sent Paul d'Autariba'', par Louis Latour, Mémoires de la Société archéologique deu Midi de la França, tome LVI, 1996 (édition électronique)] ==Nòtas== <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] k2mxrwwz1g8iragqdf665ugoca1pw8i IEO-IDECO 0 19680 2473813 2302097 2025-06-06T12:37:20Z Jordi G 248 2473813 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} L''''IEO-IDECO''' es un establiment segondari de l'[[IEO|Institut d'Estudis Occitans]] dedicat a l'edicion (IEO Edicions) e a la difusion (IEO Difusion) de libres occitans o especializats sus la cultura occitana. Es pas obèrt al public. === IEO Edicions === IEO Edicions edita una dotzenat de libres cada annada. La linha editoriala es obèrta a l'ensembla dels dialèctes de la lenga occitana (gascon, provençal, lengadocian, lemosin, auvernhat, vivro-aupenc). Las colleccions principalas son : * A Tots (e A Tots crimis) : literatura contemporanèa : Florian Vernet, Robèrt Laffont, Ives Roqueta, Joan Ganhaire, Romieg Jumèu, Jòrdi Peladan, Sèrgi VIaule, [[Sèrgi gairal|Sèrgi Gairal]], etc. * Messatge : poèsia contemporanèa * Flor envèrsa : traduccion de la literatura mondiala en occitan * Passatge : traduccion de l'occitan al francés * Textes et documents : la cultura occitana * Ensages * Joan Bodon * Uèi : vulgarizacion de la cultura occitan * Juventut : libes pels dròlles * Pedagogia : diccionaris, gramaticas, conjugadors... === IEO Difusion === L'establiment difusa : IEO Edicions, IEO-CREO Provença, Novelum, IEO Arièja, IEO Droma, IEO Aude, Le lecteur du Val Es obèrt al editors qu'utilisan l'escritura classica. Manda los libres de pertot dins lo monde. ==Coordenadas== *adreiça postala : 1 rue des anciens combattants, ZA de la Plaine Saint-Martin, 81700 [[Puèglaurenç]]/Puylaurens *adreiça electronica : ieo-difusion@ieo-oc.org (venta de libes, aspèctes comercials) - ieo-edicions@ieo-oc.org (contactes amb los autors) *sites web : www.ieo-difusion.com (IEO Difusion) e www.ieo-edcions.com (IEO Edicions) ==Ligams extèrnes== * [https://web.archive.org/web/20210704052219/https://ieo-oc.org/ Site oficial de l'IEO] *[https://ideco-dif.com/ Site de l'IEO Difusion] *[https://ideco-dif.com/ieo_edicions Site de l'IEO Edicions] [[Categoria:IEO]] 3hcd7k8scg9njtrllq3q356m3qpsijl Barròc 0 44277 2473830 1940396 2025-06-06T21:01:11Z Nicolas Eynaud 6858 2473830 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Gascon}} [[Imatge:SarrançaCampaner.jpg|thumb|150px|right|Campanèr de la glèisa de [[Sarrança]], [[Bearn]]]] [[Imatge:Peter Paul Rubens 109.jpg|200px|right|thumb|[[Peter Paul Rubens]] : ''La caduda de [[Faeton]]'']] Lo '''barròc''' qu'ei un movement artistic istoricament ligat, a la debuta, dab la [[Contrareforma]] e qui's devolopè dens las diferentas arts (escultura, pintrura, literatura e musica enter autes) en s'i caracterizant per ua estetica deu maviment, de l'ascencion, de l'irregularitat (a còps dinc a l'assimetria), de l'exageracion e de la riquessa de las ondraduras. Partit de Roma (atau com ac he la [[Contrareforma]]) que s'espandí capvath gaireben Euròpa tota (en particular en [[Itàlia]], [[Espanha]] e las soas colonias americanas, [[Portugau]] e [[Brasil]], [[Àustria]], [[Alemanha]]) ; en [[França]] que mesclè lèu dab lo classicisme, au punt qu'aqueste estil (qui s'opausa au barròc per la soa regularitat, simetria e discrecion de las ondraduras) be i hore considerat dominant e caracteristic. [[Imatge:CaperaDaurada2.jpg|thumb|right|200px|[[Capèra Daurada (Arrens)]], [[Bigòrra]]]] L'escrivan [[lengadòc|lengadocian]] [[Alem Surre-Garcia]] qu'explorè mei particularment lo concepte de barròc occitan qui poderé opausar ua [[Occitània]] barròca (com ac hon los sons vesins meridonaus) a la França classica (la França deu ''[[Grand siècle]]'' e de [[Loís XIV de França|Loís XIV]]). En literatura, los critics literaris e escrivans occitans [[Robèrt Lafont]] e [[Felip Gardy]] qu'emplegan l'adjectiu ''barròc'' entà qualificar la literatura barròca qui precedeish lo [[romantisme]] (e qui ei successivament contemporanèa de la [[Reneishença]], deu - hèra brèu - barròc e sustot deu [[classicisme]] [[frança|francés]]) mentre que [[Pèire Bèc]] e parla deu ''Sègle d'Aur de la literatura gascoa'' per designar los escrivans gascons de la segonda meitat deu [[sègle XVI]] e deu [[sègle XVII]] ; aquesta designacion qu'estableish un parallèl dab l'èra e l'estil barròcs d'autas contradas com, per exemple [[Espanha]]. En musica, [[Occitània]] que s'illustrè dab compositors com [[Joan Josèp Cassanea de Mondonvila]] autor deu gran opèra barròc occitan: ''[[Dafnís e Alcimadura]]''. {{barroco}} [[Categoria:Art]] 4zgwax4xyy4ou0io3ld6vhjwejy2e3v Vernet (Comenge) 0 70039 2473820 2473468 2025-06-06T19:38:42Z 77.152.53.218 2473820 wikitext text/x-wiki {{omon|Vernet (omonimia)}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= Le Vernet |nom=Vernet | lògo= | imatge= vernet31 mairie.JPG | descripcion= |escut= Blason ville fr Le Vernet (Haute-Garonne).svg | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[canton de Portèth|Portèth]] ([[Canton d'Autariba|Autariba]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |insee= 31574 |cp= 31810 |cònsol=Serge Demange |mandat=2014-2020 |longitud= 1.4328 |latitud= 43.4339 |alt mej=166 |alt mini= 279 |alt maxi= 504 |ectaras=1007 |km²= 10.07 |gentilici= Vernetois (en [[francés]]) }} '''Vernet'''{{RepTopMP}} (''Vernet'' en [[francés]], mès ''Le Vernet'' es usual) es una comuna [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, mès probablament [[Gascon|gascoa]] lingüisticament, situada dens lo [[departament francés]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna situada dins l'[[airal urban de Tolosa]] sus la Rota nacionala 20 a {{unitat|10|km}} a l'Èst de [[Murèth]].</br> Accès pel tren [[Gara de Venèrca-Vernet]] [[Imatge:Map commune FR insee code 31574.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Vernet | nòrd = [[]] <small>([[a (departament)|a]])</small> | nòrd-èst = [[]] | èst = [[]] | sud-èst = [[]] | sud = [[]] | sud-oèst = [[]] | oèst = [[]] | nòrd-oèst = [[]] }} ==Toponimia== Le nom qu'es atestat en 1428, ''Lo Bernet'' <ref>Raymond Corraze, ''Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique'', in ''Annales du Midi'', 1953, p. 128 [https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1953_num_65_21_5900]</ref>. </br> Les noms de tipe ''Vernet'' que son compausats deu gallic ''verno-'', ''verna'', « vèrn, vèrne, vèrnhe » e deu sufixe collectiu (latin) ''-etum'' (Dauzat e Rostaing) <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 693</ref> o que venon deu gallés ''uerneton'', « verneda, vernheda, vernet, vèrnha » ([[Xavier Delamarre|Delamarre]]) <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 266 e 372</ref>. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, (Le) Vernet èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescaucia de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa, annèxa de [[Venèrca]], es Sent ''Lupercus'' (Lobèrc ?). Tanlèu 1790, (Le) Vernet èra del [[canton d'Autariba]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 51 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== Comuna que fa partida de la [[setena circonscripcion de la Nauta Garona]] {{ElegitDebuta|insee= 31574 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Serge Demange |Partit= divèrs esquèrra |Qualitat= retirat foncion publica }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2008 |Identitat= Jean Bocognani |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1964]] |Fin= 1995 |Identitat= Rémi Balard |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton d'Autariba]]; es ara del [[canton de Portèth]]. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31574 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=615 |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=602 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=532 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=842 |1968= |1975= |1982= |1990= |1999=1895 |2006=2031 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|574}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|574}}/10.07) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personnalitats ligadas a la comuna== * [[Marcel Doret]], pilòt d'ensag de la marca [[Dewoitine]], e grand resistant creèt un grop de caça en [[1944]] a [[Tolosa]]. ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== * [https://web.archive.org/web/20161009232513/http://vernet31.net/ Leo site de la vila] == Notes et références == <references /> {{Portal Lengadòc }} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] 2dekkck1vaem0hdkzan4sy9kno8bay0 Venèrca 0 72309 2473821 2473343 2025-06-06T19:39:42Z 77.152.53.218 2473821 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Venèrca | nom2 = ''Venerque'' | imatge = Mairie de Venerque.jpg | descripcion = L'ostal de comuna. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Venerque (Haute-Garonne).svg | gentilici = Venerquois, Venerquoises (en [[francés]]) | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[canton de Portèth|Portèth]] ([[Canton d'Autariba|Autariba]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] | insee = 31572 | cp = 31810 | cònsol = Michel Courtiade | mandat = [[2020]]-[[2026]] | latitud = 43.4341666667 | longitud = 1.44444444444 | alt mini = 157 | alt mej = | alt maxi = 272 | ectaras = 1457 | km² = 14.57 |}} '''Venèrca''' (''Venerque'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, benlèu mai o mens [[Gascon|gascona]] lingüisticament, situada dens lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Hauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Mieidia-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Es una comuna de l'[[Airal urban de Tolosa]]. [[Imatge:Map commune FR insee code 31572.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Venèrca | nòrd = [[]] <small>([[a (departament)|a]])</small> | nòrd-èst = [[]] | èst = [[]] | sud-èst = [[]] | sud = [[]] | sud-oèst = [[]] | oèst = [[]] | nòrd-oèst = [[]] }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son ''Sancti Petri Vermercensis'' cap a 960 (legir ''Verinercensis''), ''terminio de Venercha'' en 1080 <ref name = erne>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume II, n° 15 400</ref>, ''Venerqua'' en 1428 <ref>Raymond Corraze, ''Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique'', in ''Annales du Midi'', 1953, p. 127 [https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1953_num_65_21_5900]</ref>. </br> ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Venèrca èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de [[Lauragués]]. Le vocable de la glèisa es Sent Pèir(e). Tanlèu 1790, Venèrca èra del [[canton d'Autariba]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 50 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 31572 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Michel Duviel |Partit=[[PS]] |Qualitat= quadre, president de l'anciana comunautat de comunas ''Lèze-Ariège-Garonne'' e vicepresident deu País deu Sud Tolosan }} {{Elegit |Debuta= [[1989]] |Fin= [[2008]] |Identitat= Hélène Breton |Partit= [[PS]] |Qualitat= Vicepresidenta deu conselh regionau }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del [[canton d'Autariba]]; es ara del [[canton de Portèth]]. == Demografia == {{Demografia |insee= 31572 |1793=818 |1800=750 |1806=796 |1821=900 |1831=941 |1836=954 |1841=986 |1846=1009 |1851=1008 |1856=996 |1861=988 |1866=963 |1872=933 |1876=900 |1881=913 |1886=897 |1891=910 |1896=862 |1901=786 |1906=757 |1911=729 |1921=703 |1926=680 |1931=736 |1936=837 |1946=894 |1954=965 |1962=1022 |1968=1274 |1975=1510 |1982=1907 |1990=2158 |1999=2328 |2004= |2005= |2006=2582 |2007=2618 |2008= |2009=2622 |cassini=39614 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|572}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|572}}/14.57) round 2}}}} ab/km². == Lòcs e monuments == <gallery mode=packed> Église Saint-Pierre-et-Saint-Phébade de Venerque.jpg Église Saint-Pierre-et-Saint-Phébade de Venerque Abside.jpg La halle de Venerque.jpg </gallery> == Personalitats ligadas amb la comuna == <gallery mode=packed> NOULET Jean-Baptiste.jpg|[[Joan Baptista Nolet]] Venerque - Tombe Noulet.jpg| </gallery> ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Ligams extèrnes == == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] 5fzqwz21knwp31tkg7ofczl370sr2ib Bèumont de Lesat 0 72426 2473827 2473467 2025-06-06T19:54:04Z 77.152.53.218 2473827 wikitext text/x-wiki {{Omon|Bèlmont}} {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Beaumont-sur-Lèze'' |nom=Bèumont de Lesat | lògo= | imatge=Beaumont-sur-Lèze .jpg | descripcion= |escut= Blason ville fr Beaumont-sur-Lèze (Haute-Garonne).svg |gentilici= Beumontés | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |insee= 31052 |cp= 31870 |cònsol= Pascal Bayoni |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.35833333333 |latitud= 43.3816666667 |alt mej= |alt mini= 174 |alt maxi= 311 |ectaras= |km²= 26.31 |}} '''Bèumont de Lesat''' (''Beaumont-sur-Lèze'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, mès lingüisticament gascona, situada dens lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada sus l'anciana [[Rota nacionala 622]] a 30 km au sud de [[Tolosa]] e 19 km a l'èst de [[Murèth]] sus l'[[Arièja (riu)|Arièja]]. [[Imatge :Map commune FR insee code 31052.png|vignette|upright=1.6|centre|Mapa de la comuna de Bèumont e de las comunas prèpas.]] ===Perimètre deu territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Bèumont de Lesat | nòrd = [[Èunas]] | nòrd-èst = [[La Gardèla de Lesa]] | èst = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] | sud-èst = [[Aurivalh]] | sud = | sud-oèst = [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] | oèst = [[Le Haugar]], [[Mausac (Nauta Garona)|Mausac]] | nòrd-oèst = [[Murèth]] }} ==Toponimia== Le nom qu'es atestat en 1428, ''Beaumont'' <ref>Raymond Corraze, ''Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique'', in ''Annales du Midi'', 1953, p. 128 [https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1953_num_65_21_5900]</ref>. </br> Le tipe ''Bèu'' (''Bèl'', ''Bèth''...) + ''Mont'' qu'es ua formacion relativament recenta (l'atestacion pus anciana, per un aute lòc, que data de 845) <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 63</ref>. L'adjectiu ''bèu-'' es pas gascon ara (que pòt èsser una fòrma de transicion, a ua epòca que totis les ''-l-'' e ''-ll-'' èran menaçats de pèrdre lor diferenciacion e de convergir en un sol punt), mes la fòrma de l'abat Ramon Corrasa que hè pensar a ua formacion d'origina francesa. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Bèumont qu'èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescaucia de [[Tolosa]]. En 1790, Bèumont qu'èra deu [[canton d'Autariba]], en l'an VIII, que passè au canton de [[Sent Somplesi]], en l'an X, que tornè au canton d'Autariba. Le nom oficiau que vengó ''Beaumont-sur-Lèze'' per decret deu 22 de junh 1921. Le vocable de la glèisa, qu'es Sent Marçau. Autas parròquias de la comuna : ''Saint-Pierre-de-Celles'', ''Saint-Geniès de Ribonnet'' (noms franceses) <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 5 e 1</ref> : * ''Saint-Pierre-de-Celles'' (''Sent Pèir de Cèlas'' ?), anciana parròquia annèxa de Bèumont, meteissas apertenéncias <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 44</ref>; * ''(Saint-Geniès de) Ribon(n)et'', anciana parròquia annèxa deu [[Le Haugar|Haugar]], meteissas apertenéncias. La glèisa Sent ''Geniès'' qu'estó desrocada deu temps de la Revolucion <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 38</ref>. La mapa Cassini precisa pas que Ribonet es ua parròquia annèxa. Sus la mapa actuala, demòra pas qu'un castèth deu nom de ''Ribonnet'', suus tuquets énter Bèumont e Le Haugar. La comuna efemèra de ''Saint Amans-et-Ribonet'', creada en 1790, qu'estó suprimida en l'an VIII (Sent Amanç es dens [[Murèth]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 39</ref>, probable que despartigón aquera comuna enter sas vesias). ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31052 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pascal Bayoni |Partit= divèrs dreta |Qualitat= foncionari }} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= 2014 |Identitat= René Delpech|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qui èra deu canton d'[[Autariba]], qu'i demorè. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31052 |1793=775 |1800=1072 |1806=1140 |1821=1262 |1831=1339 |1836=1462 |1841=1475 |1846=1486 |1851=1470 |1856=1490 |1861=1525 |1866=1530 |1872=1407 |1876=1364 |1881=1285 |1886=1235 |1891=1209 |1896=1176 |1901=1153 |1906=1122 |1911=1068 |1921=937 |1926=854 |1931=858 |1936=880 |1946=820 |1954=826 |1962=796 |1968=833 |1975=907 |1982=1105 |1990=1239 |1999=1414 |2004= |2005= |cassini=3243 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion qu'èra de {{popfr31|052}} abitants e la densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|052}}/26.31) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references /> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31052 }} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] su3b6x376292wotunyvcd3bqdv1ov46 2473854 2473827 2025-06-07T08:29:56Z 77.152.53.218 divèrs, toponimia 2473854 wikitext text/x-wiki {{Omon|Bèlmont}} {{Dialècte Gascon}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= ''Beaumont-sur-Lèze'' |nom=Bèumont de Lesat | lògo= | imatge=Beaumont-sur-Lèze .jpg | descripcion= |escut= Blason ville fr Beaumont-sur-Lèze (Haute-Garonne).svg |gentilici= Beumontés | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |insee= 31052 |cp= 31870 |cònsol= Olivier Carté |mandat=[[2020]]-[[2026]] |longitud= 1.35833333333 |latitud= 43.3816666667 |alt mej= |alt mini= 174 |alt maxi= 311 |ectaras= |km²= 26.31 |}} '''Bèumont de Lesat''' (''Beaumont-sur-Lèze'' en [[francés]]) qu'es ua [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, mès lingüisticament gascona, situada dens lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada sus l'anciana [[Rota nacionala 622]] a 30 km au sud de [[Tolosa]] e 19 km a l'èst de [[Murèth]] sus l'[[Arièja (riu)|Arièja]]. [[Imatge :Map commune FR insee code 31052.png|vignette|upright=1.6|centre|Mapa de la comuna de Bèumont e de las comunas prèpas.]] ===Perimètre deu territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Bèumont de Lesat | nòrd = [[Èunas]] | nòrd-èst = [[La Gardèla de Lesa]] | èst = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] | sud-èst = [[Aurivalh]] | sud = | sud-oèst = [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] | oèst = [[Le Haugar]], [[Mausac (Nauta Garona)|Mausac]] | nòrd-oèst = [[Murèth]] }} ==Toponimia== Le nom qu'es atestat en 1428, ''Beaumont'' <ref>Raymond Corraze, ''Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique'', in ''Annales du Midi'', 1953, p. 128 [https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1953_num_65_21_5900]</ref>. </br> Le tipe ''Bèu'' (''Bèl'', ''Bèth''...) + ''Mont'' qu'es ua formacion relativament recenta (l'atestacion pus anciana, per un aute lòc, que data de 845) <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 63</ref>. L'adjectiu ''bèu-'' es pas gascon ara (que pòt èsser una fòrma de transicion, a ua epòca que totis les ''-l-'' e ''-ll-'' èran menaçats de pèrdre lor diferenciacion e de convergir en un sol punt), mes la fòrma de l'abat Ramon Corrasa que hè pensar a ua formacion d'origina francesa. Véser, per exemple, en plena [[Gasconha]], le cas de [[Bèumont de Lomanha]], fondacion de 1276 en pariatge entre le rei e ua abadia. </br> Segon J. Astor, los noms de tipe ''Bèumont'', ''Bèlmont'', ''Montbèl'' que resumeishen les epitèts de grandor e de hautor <ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 513</ref>. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Bèumont qu'èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescaucia de [[Tolosa]]. En 1790, Bèumont qu'èra deu [[canton d'Autariba]], en l'an VIII, que passèc au canton de [[Sent Somplesi]], en l'an X, que tornè au canton d'Autariba. Le nom oficiau que vengó ''Beaumont-sur-Lèze'' per decret deu 22 de junh 1921. Le vocable de la glèisa, qu'es Sent Marçau. Autas parròquias de la comuna : ''Saint-Pierre-de-Celles'', ''Saint-Geniès de Ribonnet'' (noms franceses) <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 5 e 1</ref> : * ''Saint-Pierre-de-Celles'' (''Sent Pèir de Cèlas'' ?), anciana parròquia annèxa de Bèumont, meteissas apertenéncias <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 44</ref>; * ''(Saint-Geniès de) Ribon(n)et'', anciana parròquia annèxa deu [[Le Haugar|Haugar]], meteissas apertenéncias. La glèisa Sent ''Geniès'' qu'estó desrocada deu temps de la Revolucion <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 38</ref>. La mapa Cassini precisa pas que Ribonet es ua parròquia annèxa. Sus la mapa actuala, demòra pas qu'un castèth deu nom de ''Ribonnet'', suus tuquets enter Bèumont e Le Haugar. La comuna efemèra de ''Saint Amans-et-Ribonet'', creada en 1790, qu'estó suprimida en l'an VIII (Sent Amanç es dens [[Murèth]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 39</ref>, probable que despartigón aquera comuna enter sas vesias). ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31052 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= mai de [[2020]] |Fin= ([[2026]]) |Identitat= Olivier Carté |Partit= |Qualitat= agent d'asseguranças}} {{Elegit |Debuta= març de [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pascal Bayoni |Partit= divèrs dreta |Qualitat= foncionari }} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= 2014 |Identitat= René Delpech|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1989 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qui èra deu [[canton d'Autariba]], qu'i demorèc. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31052 |1793=775 |1800=1072 |1806=1140 |1821=1262 |1831=1339 |1836=1462 |1841=1475 |1846=1486 |1851=1470 |1856=1490 |1861=1525 |1866=1530 |1872=1407 |1876=1364 |1881=1285 |1886=1235 |1891=1209 |1896=1176 |1901=1153 |1906=1122 |1911=1068 |1921=937 |1926=854 |1931=858 |1936=880 |1946=820 |1954=826 |1962=796 |1968=833 |1975=907 |1982=1105 |1990=1239 |1999=1414 |cassini=3243 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion qu'èra de {{popfr31|052}} abitants e la densitat qu'èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|052}}/26.31) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas damb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references /> {{Portal Gasconha}} {{Comunas de| insee = 31052 }} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] 6nidxf18os3wvq9meuucy11z5uv5n5u Grepiac 0 73589 2473825 2334069 2025-06-06T19:48:01Z 77.152.53.218 2473825 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana |carta=oc | nom2= Grépiac |nom=Grepiac | lògo=cap | imatge=Gpvillage.JPG | descripcion=La glèisa parroquiala Sant Martin. | escut= | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |insee= 31233 |cp= 31190 |cònsol= Céline Gabriel |mandat=[[2017]]-[[2020]] |longitud= 1.44916666667 |latitud= 43.4058333333 |alt mini= 163 |alt mej=185 |alt maxi= 243 |ectars=818 |km²= 8.18 | gentilici = }} '''Grepiac'''{{RepTopMP}} (''Grépiac'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]], situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada a 15 km al Sud-Èst de [[Murèth]] e a 25 km de [[Tolosa]]. Accès pel nòrd-oèst de la comuna (1,5 km) per l'[[A64]] per un camin que passa per la comuna de [[Vernet (Comenge)|Vernet]]. Comuna traversada per [[Arièja (riu)|Arièja]], important [[afluent]] de [[Garona]]. [[Imatge :Map commune FR insee code 31233.png|vignette|upright=1.6|centre|Mapa de la comuna de Grepiac e de las comunas prèpas.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Grepiac | nòrd = [[Venèrca]] | nòrd-èst = [[Aissús]] | èst = [[La Bruguièra Dorçan]] | sud-èst = | sud = [[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]] | sud-oèst = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Vernet (Comenge)|Le Vernet]] }} ==Toponimia== ''Grepiac'' vendriá d'un nom germanic d'òme ''Grippo'' damb le sufixe ''-acum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 332</ref>, latinizacion del sufixe gallés ''-ācon''. Grepiac èra doncas probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre ''Grippo''. La fòrma del nom supausa de segur una latinisacion en ''Grippius''. ==Istòria== Preséncia d'un "talhièr [[paleolitic]]" sus las ribas d'[[Aisa]] (-5000 a - 1800 ab. C.). Rèstas de preséncia romana. La vila visquèt un sègle d'aur al sègle XV, coma l'agricultura de [[Lauragués]] amb la cultura del [[pastèl]]. Lo 9 d'abril de [[1944]], passèron a Grepiac la tropas alemandas que de signes se veson encara sul balcon del campanar. Arièja foguèt longtemps utilizada coma via de navegacion, que serviá al transpòrt de merças. Pendent l'Ancian Regime, Grepiac èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de l'[[archidiocèsi de Tolosa]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. Èra del [[canton d'Autariba]] tanlèu 1790. Le vocable de la glèisa es Sent Martin <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 20 e 1</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31233 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2017]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Céline Gabriel |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 2017 |Identitat= Alain Rivella|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2008 |Identitat= Charles-Noël Tournié |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 1995 |Identitat= Roger Vidal |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1977]] |Fin= 1983 |Identitat= Jean-Robert Rouanne |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1945]] |Fin= 1977 |Identitat= Joseph Gorgues |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1945 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton d'[[Autariba]], i demorèt. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31233 |1793=467 |1800=414 |1806=473 |1821=524 |1831=499 |1836=582 |1841=584 |1846=603 |1851=598 |1856=605 |1861=616 |1866=565 |1872=576 |1876=541 |1881=468 |1886=449 |1891=459 |1896=413 |1901=409 |1906=385 |1911=336 |1921=317 |1926=321 |1931=281 |1936=285 |1946=298 |1954=285 |1962=350 |1968=432 |1975=588 |1982=647 |1990=681 |1999=791 |2005=968 |cassini=16156 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|233}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|233}}/8.18) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== [[Fichièr:Blason jean de mansencal a grepiac.jpg|thumb|Escut de [[Joan de Mansencal]] posat sus l'entrada de la glèisa de Grepiac. Las alas son abaissadas sus aquela version.]] * [[Teulariá]] capèla: ([[musèu]] de l'entrepresa familiala). * Zona verda naturala aparada: "L'illòt" o "Lo Ramièr" – Site de lesir. * Glèisa Sant Martin, de la fin del sègle XIX ([[1872]]) amb de [[vitratge]] remarcables, d'un [[relòtge]] mecanic monumental ([[1893]]) e [[campanar]] original. * En [[1727]], lo senhor Estève de Polastron de Lailhièra faguèt construire un [[molin]] sus un canal de derivat alimentat per Arièja. * [[Font]] de [[brica (material)|bricas]]. * Rèstas de 3 pilars d'un ancian [[pont]] de bricas de peatge (Epòca de [[Loís Felipe I]]), emportat per l'ariejada del 23 de junh de 1875. * Construccion d'un mercat en [[1906]] (Actuala sala de las fèstas). ==Personas ligadas a la comuna== [[Fichièr:Blason jean de mansencal.png|thumb|Escut de Joan de Mansencal]] * [[Familha de Polastron]] * [[Joan de Mansencal]] * [[Germièr de Tolosa]] (Sant Germièr) ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Ligams extèrnes == * [http://mairiedegrepiac.unblog.fr Site de la vila] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Comenge]] mvpyvyspz7420y8xnegibtlu3kbptkm Puègdanièl 0 75119 2473822 2134849 2025-06-06T19:41:34Z 77.152.53.218 2473822 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puègdanièl | nom2 = ''Puydaniel'' | imatge = Puydaniel.jpg | descripcion = La glèisa al fons | lògo = cap | escut = Blason ville fr Puydaniel (Haute-Garonne).svg | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Volvèstre}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] | insee = 31442 | cp = 31190 | cònsol = Jean-Claude Blanc | mandat = [[2014]]-[[2020]] | latitud = 43.3369444444 | longitud = 1.43333333333 | alt mej = 205 | alt mini = 187 | alt maxi = 322 | km² = 7.38 | gentilici = <br/> Puydaniélains en [[francés]] |}} '''Puègdanièl'''{{RepTopMP}} (''Puydaniel'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, benlèu [[Gascon|gascona]] lingüisticament, situada dins le [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e de la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Puègdanièl se situa a 30 km al Sud de [[Tolosa]], dins son [[airal urban de Tolosa|airal urban]] e a 15 km al Sud-Èst de [[Murèth]]. Es un pichon vilatge de prèp de 400 abitants que domina la val d'[[Arièja (riu)|Arièja]], a 230 m d'altitud, sul tèrme de la primièra laissa que susplomba la [[plana alluviala]]. Los ostals s'implantan uèi alentorn, sul planòl de la laissa, la costièra o la planura d'Arièja qu'es a prèp de 185 m d'altitud. La pichona [[rota]] departamentala [[Saverdun]]-[[Murèth]] seguís lo bòrd inferior de la laissa; la circulacion i es plan importanta. Pasmens, la partida del vilatge situada sul planòl gausís de calme e d'una bèla exposicion. Lo territòri de la comuna s'espandís doncas a l'encòp sus la planura d'Arièja e sus las costièras del [[Volvèstre]] doncas lo relèu compòrta una partida plana ([[laissa]]) e una granda partida penjada, sovent cobèrta de bosques ont lo garric domina. [[Imatge:Map commune FR insee code 31442.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Puègdanièl | nòrd = [[]] <small>([[a (departament)|a]])</small> | nòrd-èst = [[]] | èst = [[]] | sud-èst = [[]] | sud = [[]] | sud-oèst = [[]] | oèst = [[]] | nòrd-oèst = [[]] }} ==Toponimia== ==Istòria== L'origina del nom del vilatge ven del sègle X ont un [[abat]] de [[Lesat]] nomenat Daniel n'èra lo possessor. A l'[[Edat Mejana]], sul territòri del vilatge i aviá tres glèisas e una [[capèla]] del camps bastida sul pichon relèu dich "La Mòta". Al sègle XV, Puègdanièl èra de l'ostal del Montauts, al sègle XVII e XVIII, a la familha Brettes de Turin. La [[parròquia]] èra dependenta de la [[diocèsi]] de [[Rius (Volvèstre)|Rius]]. La glèisa parroquiala de Sant Blasi, (Monument istoric), amb un [[campanar]]-mur bordat de doas torretas agudas ne fasiá un pòrt majestuós. Coma fòrça glèisas de la region, foguèt destruida pendent las [[guèrras de religion]] e tornèt èsser bastida al sègle XVII. Demòran de l'epòca lo mèstre altar, un [[retable]] de fusta ornat e una [[campana]]. Pendent l'Ancian Regime, Puègdanièl èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de la [[diocèsi de Rius]] e de la senescauciá de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa es Sent Blasi. En 1790, Puègdanièl èra del canton de ''Saint-Sulpice-Lezadois'' ([[Sent Somplesi]]), en l'an VIII del [[canton d'Autariba|canton d'Autariba]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 37 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee= 31442 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Jean-Claude Blanc |Partit= |Qualitat= emplegat }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Bernard Malaret |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 31442 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962=180 |1968=192 |1975=231 |1982=273 |1990=294 |1999=318 |2004= |2005= |2006=369 |2007= |2008= |2009=397 |cassini= |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|442}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|442}}/7.38) round 2}}}} ab/km². == Economia == Puègdanièl que l'economia es subretot basada sus l'[[agricultura]], i a una bèla escòla bordada per un espaci de jòcs amb terren de [[tennis]] e una granda sala de las fèstas, de camins d'excurcion. ==Lòcs e monuments== * Glèisa de Sant Joan e Sant Blasi: monument istoric dempuèi 1971 ==Personas ligadas a la comuna== * [[Casimir Barrière-Flavy]] == Véser tanben == * [[Comunas de la Nauta Garona]] == Ligams extèrnes == == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] [[Categoria:Comuna de Gasconha]] fqndww9u1rk9s27bk8a2l1oquezw90j La Gràcia de Dieu 0 75124 2473826 2466600 2025-06-06T19:50:16Z 77.152.53.218 2473826 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana |nom=La Gràcia de Dieu |carta=oc |nom2= Lagrâce-Dieu | lògo = cap | imatge= Eglise de Lagrâce-Dieu (31).JPG | descripcion=La glèisa Sent Joan Baptista. | escut= | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |insee= 31264 |cp= 31190 |cònsol=Joël Cazajus |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.42166666667 |latitud= 43.3402777778 |alt mej=225 |alt mini= 181 |alt maxi= 321 |ectars=852 |km²= 8.52 |gentilici= }} '''La Gràcia de Dieu'''{{RepTopMP}} (''Lagrâce-Dieu'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] istoricament, mès benlèu lingüisticament gascona mai o mens, situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada sus l'anciana [[RN622]] a 18 km al Sud-Èst de [[Murèth]]. [[Imatge :Map commune FR insee code 31264.png|vignette|upright=1.6|centre|Mapa de la comuna de La Gràcia de Dieu e de las comunas prèpas.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = La Gràcia de Dieu | nòrd = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] | nòrd-èst = | èst = [[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]] | sud-èst = | sud = [[Puègdanièl]] | sud-oèst = [[Espèrça]] | oèst = [[Sent Somplesi]] | nòrd-oèst = [[Aurivalh]] }} ==Toponimia== Le nom vendriá d'una capèla del vocable de Nòstra Dòna de Gràcia <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 327</ref>. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, La Gràcia de Dieu èra de la diocèsi civila de [[Rius (Volvèstre)|Rius]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. Tanlèu 1790, La Gràcia de Dieu èra deu canton d'[[Autariba]]. La glèisa es jol patronatge de Sent Joan Baptista. ''Magrens'' o ''Magrin'' (meteissas apertenéncias) foguèt annexat a La Gràcia en l'an X; le vocable de la glèisa de Magrens, annèxa de [[Mauressac]], es Sent Jòrdi <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 23, 27 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. La parròquia de ''Sainte-Colombe-[sur-Lèze]'' èra de la [[diocèsi de Rius]] e de la senescauciá de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa, annèxa d'[[Aurivalh]], èra Senta Colomba (o Senta Coloma). La glèisa e lo lòc an disparegut <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 46 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Mès ''Sainte-Colombe-[sur-Lèze]'' es probablament dens [[Sent Somplesi]] <ref>https://archives.haute-garonne.fr/ark:/44805/vta46ddd09f571b0397</ref>{{,}}<ref>https://www.annuaire-mairie.fr/rue-saint-sulpice-sur-leze.html</ref> e pas dens La Gràcia de Dieu <ref>https://www.annuaire-mairie.fr/rue-lagrace-dieu.html</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31264 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat=Joël Cazajus |Partit= |Qualitat=quadre }} {{Elegit |Debuta= [[1992]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Claire Gilabert|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1992 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del [[canton d'Autariba]], i demorèt. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31264 |1793=272 |1800=355 |1806=389 |1821=397 |1831=443 |1836=462 |1841=468 |1846=520 |1851=515 |1856=531 |1861=514 |1866=501 |1872=504 |1876=456 |1881=437 |1886=436 |1891=430 |1896=336 |1901=350 |1906=349 |1911=310 |1921=309 |1926=344 |1931=350 |1936=345 |1946=249 |1954=262 |1962=212 |1968=205 |1975=207 |1982=201 |1990=247 |1999=270 |2004=326 |2006=361 |cassini=15899 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|264}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|264}}/8.52) round 2}}}} ab/km². == Lòcs e monuments == * Glèisa Sant Joan Baptiste. ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes == ==Nòtas e references== <references /> {{Portal Lengadòc }} {{Comunas de| insee = 31264 }} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] p4vt2hpam2nzcu211ugenqjfztuv7a8 Mauressac 0 75131 2473824 2424120 2025-06-06T19:45:05Z 77.152.53.218 2473824 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Moreçac ? Moressac ? | nom2 = ''Mauressac'' | imatge = Mauressac.jpg | descripcion = Lo centre de Moressac. | lògo = cap | escut= | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Volvèstre}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |insee= 31330 |cp= 31190 |cònsol=Wilfrid Pasquet |mandat=[[2014]]-[[2020]] |longitud= 1.43583333333 |latitud= 43.325 |alt mini= 191 |alt mej = 230 |alt maxi= 312 |km²= 4.52 |gentilici= }} '''Moressac''' <ref>Patrici Pojada, ''Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus'', ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 58</ref>{{,}}<ref>https://web.archive.org/web/20170919200819/http://www.locongres.org/oc/aplicacions/top-oc/topoc-recerca/</ref> o '''Moreçac''' <ref>http://bdtopoc.org/?city_selected=Mauressac</ref>{{,}}<ref>https://web.archive.org/web/20190827124201/https://toponimiaoc.webs.com/31garonanauta.htm</ref> (''Mauressac'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]], benlèu lingüisticament [[Gascon|gascona]] de transicion, situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]. ==Geografia== Moressac es una comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] situada a 35 km al Sud de [[Tolosa|la vila]]. Lo vilatge es bastit al jonhent de la val d'un pichon [[riu]], (lo Daurus que talhèt las costièras de [[Volvèstre]]) e de la planura alluviala d'[[Arièja (riu)|Arièja]]. Es pas al fons de la val mas sul penjal expausat al Sud que lo relèu, aquí, a penjals flacs. Fòrça ostals sont alinhats al bord d'una carrièra que travèrsa le vilatge, religa la val d'Arièja a la de [[Lesa (riu)|Lesa]] (ligason [[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]]-[[Lesat]]). Dos masatges sont a l'escart e de novèlas construccions sont bastidas alentorn pròche, boscats subretot de [[garric]]s. L'aspècte de la comuna es variat puèi que compren una partida de la planura de l'Arièja, los penjals del pichon [[riu]] cultivats al nivèl del vilatge e las costièras de Volvèstre, tanben cultivadas, mas gaireben boscats. Lo bòsc de Moressac a une particularitat per la region, es plantat de fòrça [[Fagus sylvatica|faus]]. [[Imatge:Map commune FR insee code 31330.png|vignette|upright=1.6|centre|Mapa de la comuna de Moressac e de las comunas prèpas.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Moressac ? Moreçac ? | nòrd = | nòrd-èst = [[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]] | èst = | sud-èst = [[Grasac (Nauta Garona)|Grasac]] | sud = | sud-oèst = [[Espèrça]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Puègdanièl]] }} ==Toponimia== Per informacion, Cassini (sègle XVIII) e quitament la mapa d'Estat-Major (sègle XIX) escrivon ''Moressac''; ''Mauressac'' ven sus las mapas pus recentas <ref>https://www.geoportail.gouv.fr/carte cercar a ''Mauressac''</ref>. ''Moreçac'' vendriá d'un nom latin d'òme ''Mauricius'' o ''Maurentius'', ambe'l sufixe ''-acum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 442 e 479</ref>, latinizacion del sufixe gallés ''-ācon''. L'evolucion ''Maur-'' > ''Mor-'', quitament dins una sillaba pretonica, es irregulara mès pas impossibla. Mès Dauzat e Rostaing coneissián que lo nom oficial ''Mauressac''. A prepaus d'un autre nom, citan pr'aquò un nom germanic d'òme, ''Morenzo'' (ambe'l sufixe ''-iacum'') <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 479</ref>que levariá la dificultat de la vocala iniciala e que pausariá un problèma de consonanta (mès passar de ''*Morenzac'' a ''*Morensac'' puèi a ''Moressac'' es pas d'una dificultat tarribla). La grafia seriá regularament ''Moreçac'' ambe'ls etimes ''Mauricius'' o ''Maurentius'', mès ambe ''Morenzo'', la fòrma ''Moressac'' se justifica. S'i ajusta la règla que dins lo dobte, cal privilegiar la grafia pus simpla (comprene « pus evidenta sense coneissenças toponimicas o istoricas »). Lo cas demòra embarrassant. ==Istòria== Pendent l'Ancian Regime, Moreçac èra de la diocèsi civila de [[Rius (Volvèstre)|Rius]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. En 1790, Moreçac èra del canton de [[Sent Somplesi]], en 1801 èra del [[canton d'Autariba]]. La glèisa es jol patronatge de Sent Bertomiu <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 28 e 1</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31330 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Wilfrid Pasquet |Partit= sense etiqueta |Qualitat= foncionari}} {{Elegit |Debuta= març de [[1983]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Alain Maran |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1983 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del [[canton d'Autariba]], i demorèt. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31330 |1793=129 |1800=136 |1806=174 |1821=206 |1831=206 |1836=219 |1841=225 |1846=281 |1851=286 |1856=283 |1861=301 |1866=317 |1872=281 |1876=255 |1881=238 |1886=219 |1891=225 |1896=215 |1901=204 |1906=209 |1911=230 |1921=204 |1926=205 |1931=203 |1936=187 |1946=169 |1954=142 |1962=135 |1968=107 |1975=91 |1982=120 |1990=184 |1999=240 |2005=326 |cassini=23966 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|330}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|330}}/4.52) round 2}}}} ab/km². ==Personas ligadas a la comuna== * [[Yann Vincent]], actor nascut en [[Corresa (departament)|Corresa]], demòra a Mauressac dempuèi 2005 ==Véser tanben == * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Nòtas e referéncias== <references /> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de| insee = 31330 }} [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] 761psgd4ndviyo9doxvtqehaupj6btp Aurivalh 0 75162 2473829 2132256 2025-06-06T20:00:18Z 77.152.53.218 2473829 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Aurivalh | nom2 = ''Auribail'' | imatge = Salle des fêtes d'Auribail.jpg | descripcion = La sala de las fèstas. | lògo = cap | escut = | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Volvèstre}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] | insee = 31027 | cp = 31190 | cònsol = Serge Marquier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | latitud = 43.3527777778 | longitud = 1.38305555556 | alt mini = 209 | alt mej = 280 | alt maxi = 312 | km² = 8.94 | gentilici = |}} '''Aurivalh'''{{RepTopMP}} (''Auribail'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], benlèu lingüisticament [[gascon]]a, situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] de 200 habitants suls nauts de las costièras de [[Volvèstre]] a 3,5 km de [[Miramont de Comenge|Miramont]], a 35 km al sud de [[Tolosa]] e a 18 km al Sud-Èst de [[Murèth]]. Una pichona plana situada a 285 m d'[[altitud]] sus una cresta se lòtja qualques abitacions, la glèisa, un [[castèl]], l'ostal de comuna e lo cementèri, las autras abitacions son dispersadas, subretot dins los [[masatge]]s de Chiolet e de Cròtz d'Armand. Lo lòc beneficia d'una situacion amb un punt de vista sus las costièras e la sèrra dels [[Pirenèus]]. Lo vilatge es environat per de puèges e de vals cultivats o boscats. Aurivalh es situat dins las costièras de Volvèstre, a mièg camin entre val de [[Lèsa]] e val d'[[Arièja (riu)|Arièja]] ([[afluent]] de [[Garona]]), que son separadas de prèp de 4 km. [[Imatge:Map commune FR insee code 31027.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Aurivalh | nord = [[Bèumont de Lesat]] | nord-est = | est = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] | sud-est = [[La Gràcia de Dieu]] | sud = | sud-ouest = [[Sent Somplesi]] | ouest = [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== ''Aurivalh'' seriá format del genitiu latin de ''aureum'', « aur » e de ''valh'' (fòrma locala o benlèu istorica del mot ''val'' o ''vath'') <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 38</ref>. Aurivalh es pas al contacte del lengadocian e del catalan, mès del lengadocian e del gascon; en aplicacion del principi del conservatisme de las airas perifericas, d'una part l'espandiment de ''ll'' > [ʎ] èra probablament plan mai vaste, d'autra part la fòrma anciana del gascon ''vath'', dins los parlars del marge pus oriental, èra benlèu [vaʎ(e)], coma en catalan, e non pas [ɖɖ] coma dins la majoritat del gascon. ==Istòria== A l'epòca galloromana, las tèrras agricòlas del lòc èran regropadas en ''villas''. Al sègle XI, l'[[abadiá]] [[benedictin]]a de [[Lesat]] aviá son poder sus aquel vilatge e aviá doas glèisas. Aurivalh foguèt al sègle XIV jos la dominacion de Bernat de Durfòrt. Lo [[castèl]] foguèt bastit al sègle XV; la glèisa de Sant Breç, en primièr [[capèla]] del castèl, patiguèt de destruccions pendent las guèrras de religion. Foguèt restaurada e agrandida als sègles XVII e XIX. Pendent l'Ancian Regime, Aurivalh èra de la diocèsi civila de [[Rius (Volvèstre)|Rius]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. En 1790, Aurivalh èra del canton de [[Sent Somplesi]] e en 1801, passèt a lo d'Autariba <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 3 e 1</ref>. La comuna conten l'anciana parròquia de ''Saint-Saturnin de Beville''. La glèisa a desparegut <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 6</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31027 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Serge Marquier |Partit= divèrs dreta |Qualitat=agricultor }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton d'[[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]], i demorèt. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31027 |1793=285 |1800=345 |1806=273 |1821=332 |1831=266 |1836=341 |1841=398 |1846=384 |1851=407 |1856=400 |1861=397 |1866=370 |1872=356 |1876=316 |1881=329 |1886=334 |1891=324 |1896=295 |1901=300 |1906=306 |1911=284 |1921=215 |1926=245 |1931=211 |1936=209 |1946=181 |1954=205 |1962=160 |1968=156 |1975=138 |1982=120 |1990=137 |1999=162 |2005=214 |cassini=1924 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|027}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|027}}/8.94) round 2}}}} ab/km². ==Economia== L'economia d'aquel vilatge es subretot basada sus l'[[agricultura]]. ==Lòcs e monuments== * [[Glèisa]] * [[Castèl]] * Ostal de comuna ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben == * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] nrfy2z070076bahdexbchn9oqx33jdc 2473847 2473829 2025-06-07T07:59:46Z 77.152.53.218 toponimia 2473847 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Aurivalh | nom2 = ''Auribail'' | imatge = Salle des fêtes d'Auribail.jpg | descripcion = La sala de las fèstas. | lògo = cap | escut = | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Volvèstre}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] | insee = 31027 | cp = 31190 | cònsol = Serge Marquier | mandat = [[2014]]-[[2020]] | latitud = 43.3527777778 | longitud = 1.38305555556 | alt mini = 209 | alt mej = 280 | alt maxi = 312 | km² = 8.94 | gentilici = |}} '''Aurivalh'''{{RepTopMP}} (''Auribail'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], benlèu lingüisticament [[gascon]]a, situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] de 200 habitants suls nauts de las costièras de [[Volvèstre]] a 3,5 km de [[Miramont de Comenge|Miramont]], a 35 km al sud de [[Tolosa]] e a 18 km al Sud-Èst de [[Murèth]]. Una pichona plana situada a 285 m d'[[altitud]] sus una cresta se lòtja qualques abitacions, la glèisa, un [[castèl]], l'ostal de comuna e lo cementèri, las autras abitacions son dispersadas, subretot dins los [[masatge]]s de Chiolet e de Cròtz d'Armand. Lo lòc beneficia d'una situacion amb un punt de vista sus las costièras e la sèrra dels [[Pirenèus]]. Lo vilatge es environat per de puèges e de vals cultivats o boscats. Aurivalh es situat dins las costièras de Volvèstre, a mièg camin entre val de [[Lèsa]] e val d'[[Arièja (riu)|Arièja]] ([[afluent]] de [[Garona]]), que son separadas de prèp de 4 km. [[Imatge:Map commune FR insee code 31027.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Aurivalh | nord = [[Bèumont de Lesat]] | nord-est = | est = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] | sud-est = [[La Gràcia de Dieu]] | sud = | sud-ouest = [[Sent Somplesi]] | ouest = [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== ''Aurivalh'' es format del genitiu latin de ''aureum'', « aur » e de ''valh'' (alteracion del mot ''val''), « val d'aur ». ''Aurivalh'' es plaçat dins le meteis paragrafe que les [[Auribèu de Sianha|Auribèu]], [[Duias Autas|Auribèu]], [[Auribèu]], ont, segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''bèl'' s'explica mal <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 38</ref>. </br> [[Ernèst Negre|Negre]] evòca, sense certitud, un latin ''auri pellem'' « auripel, pelhòfa d'aur, objècte daurat », ambe una finala ''bel'' atirada per ''-al''<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume I, n° 5360</ref>. </br> Aurivalh es pas al contacte del lengadocian e del catalan, mès del lengadocian e del gascon; en aplicacion del principi del conservatisme de las airas perifericas, d'una part l'espandiment de ''ll'' > [ʎ] èra probablament plan mai vaste, d'autra part la fòrma anciana del gascon ''vath'', dins los parlars del marge pus oriental, èra benlèu [vaʎ(e)], coma en catalan, e non pas [ɖɖ] coma dins la majoritat del gascon. ==Istòria== A l'epòca galloromana, las tèrras agricòlas del lòc èran regropadas en ''villas''. Al sègle XI, l'[[abadiá]] [[benedictin]]a de [[Lesat]] aviá son poder sus aquel vilatge e aviá doas glèisas. Aurivalh foguèt al sègle XIV jos la dominacion de Bernat de Durfòrt. Lo [[castèl]] foguèt bastit al sègle XV; la glèisa de Sant Breç, en primièr [[capèla]] del castèl, patiguèt de destruccions pendent las guèrras de religion. Foguèt restaurada e agrandida als sègles XVII e XIX. Pendent l'Ancian Regime, Aurivalh èra de la diocèsi civila de [[Rius (Volvèstre)|Rius]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. En 1790, Aurivalh èra del canton de [[Sent Somplesi]] e en 1801, passèt a lo d'Autariba <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 3 e 1</ref>. La comuna conten l'anciana parròquia de ''Saint-Saturnin de Beville''. La glèisa a desparegut <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 6</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31027 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= ([[2026]]) |Identitat= Serge Marquier |Partit= divèrs dreta |Qualitat=agricultor }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton d'[[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]], i demorèt. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31027 |1793=285 |1800=345 |1806=273 |1821=332 |1831=266 |1836=341 |1841=398 |1846=384 |1851=407 |1856=400 |1861=397 |1866=370 |1872=356 |1876=316 |1881=329 |1886=334 |1891=324 |1896=295 |1901=300 |1906=306 |1911=284 |1921=215 |1926=245 |1931=211 |1936=209 |1946=181 |1954=205 |1962=160 |1968=156 |1975=138 |1982=120 |1990=137 |1999=162 |2005=214 |cassini=1924 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|027}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|027}}/8.94) round 2}}}} ab/km². ==Economia== L'economia d'aquel vilatge es subretot basada sus l'[[agricultura]]. ==Lòcs e monuments== * [[Glèisa]] * [[Castèl]] * Ostal de comuna ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben == * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] d3xeye5e3go89x43ih53ywb00twicc3 2473848 2473847 2025-06-07T08:04:20Z 77.152.53.218 2473848 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Aurivalh | nom2 = ''Auribail'' | imatge = Salle des fêtes d'Auribail.jpg | descripcion = La sala de las fèstas. | lògo = cap | escut = | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Volvèstre}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] | insee = 31027 | cp = 31190 | cònsol = Serge Marquier | mandat = [[2020]]-[[2026]] | latitud = 43.3527777778 | longitud = 1.38305555556 | alt mini = 209 | alt mej = 280 | alt maxi = 312 | km² = 8.94 | gentilici = |}} '''Aurivalh'''{{RepTopMP}} (''Auribail'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Lauragués]], benlèu lingüisticament [[gascon]]a, situada dins lo [[departament francés|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. ==Geografia== Comuna de l'[[airal urban de Tolosa]] de 200 habitants suls nauts de las costièras de [[Volvèstre]] a 3,5 km de [[Miramont de Comenge|Miramont]], a 35 km al sud de [[Tolosa]] e a 18 km al Sud-Èst de [[Murèth]]. Una pichona plana situada a 285 m d'[[altitud]] sus una cresta se lòtja qualques abitacions, la glèisa, un [[castèl]], l'ostal de comuna e lo cementèri, las autras abitacions son dispersadas, subretot dins los [[masatge]]s de Chiolet e de Cròtz d'Armand. Lo lòc beneficia d'una situacion amb un punt de vista sus las costièras e la sèrra dels [[Pirenèus]]. Lo vilatge es environat per de puèges e de vals cultivats o boscats. Aurivalh es situat dins las costièras de Volvèstre, a mièg camin entre val de [[Lèsa]] e val d'[[Arièja (riu)|Arièja]] ([[afluent]] de [[Garona]]), que son separadas de prèp de 4 km. [[Imatge:Map commune FR insee code 31027.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | commune = Aurivalh | nord = [[Bèumont de Lesat]] | nord-est = | est = [[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] | sud-est = [[La Gràcia de Dieu]] | sud = | sud-ouest = [[Sent Somplesi]] | ouest = [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] | nord-ouest = }} ==Toponimia== ''Aurivalh'' es format del genitiu latin de ''aureum'', « aur » e de ''valh'' (alteracion del mot ''val''), « val d'aur ». ''Aurivalh'' es plaçat dins le meteis paragrafe que les [[Auribèu de Sianha|Auribèu]], [[Duias Autas|Auribèu]], [[Auribèu]], ont, segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''bèl'' s'explica mal <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 38</ref>. </br> [[Ernèst Negre|Negre]] evòca, sense certitud, un latin ''auri pellem'' « auripel, pelhòfa d'aur, objècte daurat », ambe una finala ''bel'' atirada per ''-al''<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume I, n° 5360</ref>. </br> Aurivalh es pas al contacte del lengadocian e del catalan, mès del lengadocian e del gascon; en aplicacion del principi del conservatisme de las airas perifericas, d'una part l'espandiment de ''ll'' > [ʎ] èra probablament plan mai vaste, d'autra part la fòrma anciana del gascon ''vath'', dins los parlars del marge pus oriental, èra benlèu [vaʎ(e)], coma en catalan, e non pas [ɖɖ] coma dins la majoritat del gascon. ==Istòria== A l'epòca galloromana, las tèrras agricòlas del lòc èran regropadas en ''villas''. Al sègle XI, l'[[abadiá]] [[benedictin]]a de [[Lesat]] aviá son poder sus aquel vilatge e aviá doas glèisas. Aurivalh foguèt al sègle XIV jos la dominacion de Bernat de Durfòrt. Lo [[castèl]] foguèt bastit al sègle XV; la glèisa de Sant Breç, en primièr [[capèla]] del castèl, patiguèt de destruccions pendent las guèrras de religion. Foguèt restaurada e agrandida als sègles XVII e XIX. Pendent l'Ancian Regime, Aurivalh èra de la diocèsi civila de [[Rius (Volvèstre)|Rius]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de [[Tolosa]], de la [[diocèsi de Rius]], de la senescauciá de [[Tolosa]]. En 1790, Aurivalh èra del canton de [[Sent Somplesi]] e en 1801, passèt a lo d'Autariba <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 3 e 1</ref>. La comuna conten l'anciana parròquia de ''Saint-Saturnin de Beville''. La glèisa a desparegut <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 6</ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 31027 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=març de [[2001]] |Fin= ([[2026]]) |Identitat= Serge Marquier |Partit= divèrs dreta |Qualitat=agricultor }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del canton d'[[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]], i demorèt. ==Demografia== {{Demografia |insee= 31027 |1793=285 |1800=345 |1806=273 |1821=332 |1831=266 |1836=341 |1841=398 |1846=384 |1851=407 |1856=400 |1861=397 |1866=370 |1872=356 |1876=316 |1881=329 |1886=334 |1891=324 |1896=295 |1901=300 |1906=306 |1911=284 |1921=215 |1926=245 |1931=211 |1936=209 |1946=181 |1954=205 |1962=160 |1968=156 |1975=138 |1982=120 |1990=137 |1999=162 |2005=214 |cassini=1924 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|027}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|027}}/8.94) round 2}}}} ab/km². ==Economia== L'economia d'aquel vilatge es subretot basada sus l'[[agricultura]]. ==Lòcs e monuments== * [[Glèisa]] * [[Castèl]] * Ostal de comuna ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben == * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de Volvèstre]] [[Categoria:Comuna de Lauragués]] [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] h4034l9ev92sqott7gln9a8g7e9y06c Punt cardinal 0 82875 2473818 2458975 2025-06-06T17:52:58Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2473818 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} En [[geografia]], un '''punt cardinal''' (var. '''ponch cardinal, ponch cardinau, punt cardinau''') es una de las quatre principalas direccions d'una [[bossòla]] sus un plan: [[nòrd]], [[Èst]], [[Sud]] e [[Oèst]]. En [[Mediterranèa]], las direccions son nomenadas d'un biais diferent, s'apuejant sus lo nom dels vents correspondents: [[Tramontana]], [[Levant]], [[Miegjorn]] e [[Ponent]]. Aquestas designacions son totjorn emplegadas dins la navegacion maritima actuala dins aquesta mar<ref>https://web.archive.org/web/20131106204546/http://www.tradicioun.org/les-vents-de-provence</ref>. == Ròsa dels vents == [[Fichièr:Compass Rose French North.svg|thumb|Ròsa dels vents]] Los punts cardinals son presentats sus las [[mapas]] per una [[ròsa dels vents]]; lo nòrd es generalament senhalat, per exemple en alongant o en [[Color|colorant]] la punta de la ròsa que l'indica. Gaireben totjorn, lo naut d'una mapa indica lo nòrd, lo bas lo sud, la drecha l'èst e l'esquèrra l'oèst. Lo [[compés]] (cadastre) de [[Gijan]] de 1587 dona los ponches cardinals ''dau drech'' (nòrd), ''dau levant'' (èst), ''dau colgant'' (oèst), ''dau marin'' (miègjorn) e es estat ajostat en 1610 ''dau terrau'' (nòrd) e ''dau garbin'' (sud). En mai dels quatre punts cardinals, es possible de dessenhar de punts intermediaris (o punts intercardinals) : {| class="wikitable" ! [[Abreviacion]] !! Punt !! Nom mediterranèu, autres noms ! Azimut !! [[Radian]]s |-{{linha grisa}} | N || '''[[nòrd]]''' || Tramontana<br />Capvath, bisa, paguèra, avèrs, ubac, ensus, enaut || 0° || 0 |- | NNE || [[nòrd-nòrd-èst]] || Tramontana grèga || 22,5° || π/8 |- | NE || [[nòrd-èst]] || Grèc || 45° || π/4 |- | ENE || [[èst-nòrd-èst]] || Levant, gregau || 67,5° || 3π/8 |- {{linha grisa}} | E || '''[[èst]]''' || Levant<br />L(h)evant, matin, capavant, davant, solèdre || 90° || π/2 |- | ESE || [[èst-sud-èst]] || Levant, Eisseròc || 112,5° || 5π/8 |- | SE || [[sud-èst]] || Eisseròc || 135° || 3π/4 |- | SSE || [[sud-sud-èst]] || Miègjorn, Eisseròc || 157,5° || 7π/8 |- {{linha grisa}} | S || '''[[sud]]''' || Miègjorn<br />Adreit, adrech, solan(a), caphaut, capsús, soliera || 180° || π |- | SSO || [[sud-sud-oèst]] || Miègjorn, Labech || 202,5° || 9π/8 |- | SO || [[sud-oèst]] || Labech || 225° || 5π/4 |- | OSO || [[o-st-sud-oèst]] || Ponent, Labech || 247,5° || 11π/8 |- {{linha grisa}} | O || '''[[oèst]]''' || Ponent<br />Colcant, coijant, de cers, sococ, darrèr, caparrèr || 270° || 3π/2 |- | ONO || [[oèst-nòrd-oèst]] || Ponent, Mistrau || 292,5° || 13π/8 |- | NO || [[nòrd-oèst]] || Mistrau, Terral|| 315° || 7π/4 |- | NNO || [[nòrd-nòrd-oèst]] || Tramontana, Mistrau || 337,5° || 15π/8 |- {{linha grisa}} | N || '''[[nòrd]]''' || 360° || 2π |} <references/> [[Categoria:Geografia]] cn44ujw2hfzp8xqfb992d1zvoviowxn Chenevrey-et-Morogne 0 97547 2473834 2454561 2025-06-06T21:58:42Z François Fontan 58351 foto 2473834 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Comuna de França | carta=fr | nomcomuna= Chenevrey e Morogne | nomcomuna2=Chenevrey-et-Morogne | imatge= Chenevrey-et-Morogne (Haute-Saône) Bâtiments et constructions hdsr 645D 6450271.jpg | descripcion= | lògo= | escut= Blason_Chenevrey-et-Morogne.svg | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment= [[Arrondiment de Vesoul|Vesoul]] | canton= [[Canton de Marnay|Marnay]] | insee = 70150 | cp = 70150 | cònsol = Joël Beauquey | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = (en [[francés]]) | longitud= 5.7442 | latitud= 47.2836 | alt mini = 197 | alt mej = | alt maxi = 290 | km² = 8.86 }} '''Chenevrey-et-Morogne''' es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Nauta Sòna]] e la [[regions francesas|region]] de [[Borgonha Franca Comtat]]. ==Geografia== ===Comunas vesinas=== <div style="position: relative; float:left; width:450px;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Chenevrey-et-Morogne]]'''Chenevrey-et-Morogne'''}} {{Image label|x=0.292099286088|y=0.417487969103|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 121 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Bay (Nauta Sòna)|Bay]] (2,1km)}}}} {{Image label|x=0.550490237058|y=0.750276528411|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 167 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Courchapon]] (2,1km)}}}} {{Image label|x=0.755701044349|y=0.402612270241|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1433 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Marnay (Nauta Sòna)|Marnay]] (2,2km)}}}} {{Image label|x=0.814870440499|y=0.698985833014|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 444 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Burgille]] (3,0km)}}}} {{Image label|x=0.456438745238|y=0.110841203348|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 206 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Cult]] (3,4km)}}}} {{Image label|x=0.106696303195|y=0.552978494309|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 294 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Sornay (Nauta Sòna)|Sornay]] (3,6km)}}}} {{Image label|x=0.27458885779|y=0.884343037877|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 210 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Jallerange]] (3,8km)}}}} </div>{{clear|left}} ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 70150 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Joël Beauquey|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 70150 |1793=383 |1800=406 |1806=427 |1821=399 |1831=520 |1836=401 |1841=406 |1846=409 |1851=405 |1856=370 |1861=379 |1866=383 |1872=392 |1876=376 |1881=401 |1886=405 |1891=406 |1896=358 |1901=340 |1906=318 |1911=276 |1921=251 |1926=252 |1931=239 |1936=233 |1946=247 |1954=189 |1962=173 |1968=167 |1975=154 |1982=170 |1990=168 |1999=183 |2004= |2005= |2006=240 |2007= 248 |2008=256 |2009=259 |cassini=9147 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee = 70150 }} [[Categoria:Comuna de la Nauta Sòna]] rhspwty4dq0v4c8mbwq0kadsa7bpb1o Daumasan 0 104960 2473839 2289035 2025-06-07T04:36:41Z 77.152.53.218 autra prononciacion 2473839 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França |carta=oc | nomcomuna=Daumasan | nomcomuna2=''Daumazan-sur-Arize'' | imatge= Daumazan-sur-Arize.JPG | descripcion= | lògo= | escut= Blason ville fr Daumazan-sur-Arize (Ariège).svg | escais= | region ist ={{Occitània}} | parçan= | arrondiment=[[Arrondiment de Pàmias|Pàmias]] | canton=[[Canton du Mas-d'Azil|Mas-d'Azil]] | insee =09105 | cp =09350 | cònsol =Michel Dapot | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = |longitud=1.30833333333 |latitud=43.1447222222 | alt mini =239 | alt mej =245 | alt maxi =361 | km² =13.78 }} '''Daumasan'''{{RepTopMP}}<ref>Escriut ''Delmazan'' per René Soula, ''Novèlas de la Pansiroja'', p. 23, editat en 2000, en çò de l'autor 31310 Canens</ref> (''Daumazan-sur-Arize'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Occitània|occitana]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Arièja (departament)|Arièja]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}. ==Geografia== ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=09105 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Michel Dapot|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=09105 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841= |1846= |1851= |1856= |1861= |1866= |1872= |1876= |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911= |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 594 |1968= 620 |1975= 599 |1982= 605 |1990= 617 |1999= 657 |2004= |2005= |2006= 697 |2007= 706 |2008= |2009= |cassini= |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Occitània}} {{Comunas d'Arièja}} [[Categoria:Comuna d'Arièja]] 72h00rc59uj6bqk7dqblpzia7f5p3gi Sant Desdèir de la Seuva 0 108586 2473855 2364712 2025-06-07T09:18:43Z Bernieyrou 44598 Lo nom se pòt occitanizar. 2473855 wikitext text/x-wiki {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Desdèir de la Seuva | nom2 = ''Saint-Didier-la-Forêt'' | imatge = Abbaye_St_Gilbert.jpg | descripcion = Abadiá de Sant Gilbėrt de Nòufonts | lògo = | escut = Blason Saint-Didier-la-Forêt.svg | escais = | region ist = {{Borbonés}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Vichèi|Vichèi]] | canton = [[Canton d'Escuròlas|Escuròlas]] | sitweb = | cp = 03110 | insee = 03227 | cònsol = Claude Lavest | mandat = [[2020]]-[[2026]] | gentilici = | latitud = 46.2261111111 | longitud = 3.34472222222 | alt mej = | alt mini = 246 | alt maxi = 323 | km² = 33.59 |}} '''Sant Desdèir de la Seuva'''<ref>Toponimia Occitana ([[Institut d'Estudis Occitans]]) : IEO_BdTopoc : <nowiki>http://bdtopoc.org</nowiki></ref>{{refins}} (en [[francés]] ''Saint-Didier-la-Forêt'') es una [[comuna]] [[Occitània|occitana]] de [[Borbonés]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d’[[Alèir (departament)|Alèir]] e la [[regions francesas|region]] [[França|francesa]] d'[[Auvèrnhe Ròse Aups|Auvèrnhe-Ròse-Aups]], <small>ancianament d'[[Auvèrnhe (region)|Auvèrnhe]]</small>. ==Geografia== === Comunas vesinas === <div style="position: relative; float:left; 450px; line-height:80%; width:35em;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left|Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.490|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Sant Desdèir de la Seuva]] '''Sant Desdèir de la Seuva'''}} {{Image label|x=0.759394939905|y=0.452614973676|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 358 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Marcenat (Alèir)|Marcenat]] <br/>(4,3 km)}}}} {{Image label|x=0.53604136411|y=0.228667894963|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 295 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Loriges]] <br/>(4,7 km)}}}} {{Image label|x=0.731667679656|y=0.774726158152|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1583 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Rémy-en-Rollat]] <br/>(6,0 km)}}}} {{Image label|x=0.183849306551|y=0.362241151032|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 668 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Baiet]] <br/>(6,2 km)}}}} {{Image label|x=0.904634299132|y=0.436955487004|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 847 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Bilhi]] <br/>(6,8 km)}}}} {{Image label|x=0.200094240663|y=0.757530105126|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1159 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Brot e Le Vernet]] <br/>(6,9 km)}}}} {{Image label|x=0.870188357909|y=0.277630602723|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 466 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Créchy]] <br/>(7,2 km)}}}} {{Image label|x=0.550127439683|y=0.924711750436|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|12px|Comuna amb 2158 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Vendat]] <br/>(7,3 km)}}}} {{Image label|x=0.0940066563261|y=0.540423911364|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 123 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Barberier]] <br/>(7,3 km)}}}} {{Image label|x=0.613149138702|y=0.0846551875861|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 613 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Paray-sous-Briailles]] <br/>(7,3 km)}}}} {{Image label|x=0.911971787442|y=0.645018070173|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|14px|Comuna amb 3672 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Sant German dels Fossats]] <br/>(7,4 km)}}}} {{Image label|x=0.30825648597|y=0.920639378795|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 526 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Saint-Pont]] <br/>(7,9 km)}}}} </div>{{clear|left}} == Istòria == {{Apertium|fr}} La municipalitat #portar, al cors del peri&ograve;de revolucionari de la [[Convencion nacionala]] (1792-1795), lo nom de ''Marcenat-los-B&ograve;sques''<ref name=Cassini>{{Ligam web | url=http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_Resultat=31190 | t&iacute;tol= N&ograve;ta communale de Sant-Didier-lo-B&ograve;sc | lu&ograve;c= la basa Cassini | consultat lo = 28 de junh de 2012.}}</ref>. {{Original|fr}} La commune porta, au cours de la période révolutionnaire de la [[Convention nationale]] (1792-1795), le nom de ''Marcenat-les-Bois''<ref name=Cassini>{{Lien web | url=http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=31190 | titre= Notice communale de Saint-Didier-la-Forêt | site= la base Cassini | consulté le = 28 juin 2012.}}</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 03227 |Títol= Lista daus cònses successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Claude Lavest|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 03227 |1793=561 |1800=605 |1806=508 |1821=659 |1831=593 |1836=793 |1841=763 |1846=866 |1851=807 |1856=835 |1861=814 |1866=847 |1872=849 |1876=856 |1881=853 |1886=817 |1891=771 |1896=754 |1901=764 |1906=722 |1911=738 |1921=677 |1926=632 |1931=628 |1936=608 |1946=646 |1954=557 |1962=572 |1968=514 |1975=427 |1982=381 |1990=375 |1999=360 |2004= |2005= |2006=375 |2007=377 |2008=379 |2009=377 |cassini=31190 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats liadas a la comuna== ==Veire tanben== ==Liams extèrnes== ==Nòtas== {{reflist}} {{Multibendèl|Portal Borbonés|Portal Occitània}} {{Comunas d'Alèir}} [[Categoria:Comuna d'Alèir]] [[Categoria:Comuna de Borbonés occitanofòna]] 0mqpr2ticl9ydl49i51qur3agx553y4 Miramont (Nauta Garona) 0 131572 2473823 2473466 2025-06-06T19:42:14Z 77.152.53.218 2473823 wikitext text/x-wiki {{Omon|Miramont}} {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Miramont | nom2 = ''Miremont'' | imatge = Eglise miremont.jpg | descripcion = Glèisa de Sent Estròpi. | lògo = | escut = Blason ville fr Miremont (Haute-Garonne).svg | escais = | gentilici = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Murèth|Murèth]] | canton = [[Canton d'Autariba|Autariba]] | intercom = [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] | insee = 31345 | cp = 31190 | cònsol = Serge Baurens | mandat = [[2020]]-[[2026]] | latitud = 43.3711111111 | longitud = 1.41805555556 | alt mej = 185 | alt mini = 167 | alt maxi = 291 | ectaras = 3654 | km² = 22.4 |}} '''Miramont'''{{RepTopMP}} (''Miremont'' en [[francés]]) qu'ei ua [[comuna francesa|comuna]] d'[[Occitània]], situada dens lo [[departaments franceses|departament]] de la [[Nauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. == Geografia == [[Imatge:Map commune FR insee code 31345.png|vignette|upright=1.6|centre|Comunas a l'entorn.]] === Perimètre deu territòri=== {{Comunas limitrophes | comuna = Miramont | nòrd = [[]] | nòrd-èst = [[]] | èst = [[]] | sud-èst = [[]] | sud = [[]] | sud-oèst = [[]] | oèst = [[]] | nòrd-oèst = [[]] }} ==Toponimia== Le nom es atestat en 1428, ''Miramont'' <ref>Raymond Corraze, ''Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastique'', in ''Annales du Midi'', 1953, p. 128 [https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1953_num_65_21_5900]</ref>. </br> == Istòria == Pendent l'Ancian Regime, Miramont èra de la diocèsi civila de [[Tolosa]], doncas de la província de [[Lengadòc]], de la generalitat de Tolosa, de l'[[archidiocèsi de Tolosa]] e de la senescauciá de [[Tolosa]]. Le vocable de la glèisa es Sent Estròpi. Tanlèu 1790, Miramont èra del [[canton d'Autariba]] <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 29 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. Las apertenéncias de la parròquia de Sent Martin èran identicas <ref>''Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne'', p. 43 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html</ref>. == Administracion == {{ElegitDebuta |insee= 31345 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Serge Baurens|Partit= [[PCF]] |Qualitat= President de la CC dempuèi 2017 }} {{Elegit |Debuta= ? |Fin= 2001 |Identitat=Daniel Régnier |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra del [[canton d'Autariba]], i demorèt. == Demografia == {{Demografia |insee= 31345 |1793=827 |1800=1006 |1806=1036 |1821=1176 |1831=1248 |1836=1217 |1841=1252 |1846=1250 |1851=1350 |1856=1385 |1861=1386 |1866=1323 |1872=1323 |1876=1265 |1881=1221 |1886=1157 |1891=1175 |1896=1110 |1901=1080 |1906=1059 |1911=1025 |1921=935 |1926=916 |1931=913 |1936=878 |1946=858 |1954=881 |1962=821 |1968=811 |1975=866 |1982=1078 |1990=1217 |1999=1445 |2005=1776 |cassini=22594 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr31|0}} la populacion èra de {{popfr31|345}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|345}}/22.4) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas de la Nauta Garona]] ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas de la Nauta Garona}} [[Categoria:Comuna de la Nauta Garona]] 0yiy9lu8gtxuvfuqyz8swhbnuxcjd66 Canton d'Autariba 0 171426 2473819 2472409 2025-06-06T18:29:26Z 77.152.53.218 qq actualizacions 2473819 wikitext text/x-wiki {{Infobox Canton de França |carta=oc |nom=Canton d'Autariba |imatge = Haute-Garonne - Canton Auterive 2015.svg | descripcion = Situacion deu canton d'Autariba dens l'arrondiment de Murèth | reg= {{Ocreg}} | dept={{Nauta Garona}} | arrt= [[Arrondiment de Murèth]] |vila= [[Autariba]] |nbcom=11 -----> 47 |canton=3103 |km²= 150.1 |cons= Maryse Vézat-Baronia e Sébastien Vincini |datas= [[2015]]-[[2021]] |}} Le '''canton d'Autariba''' es una division administrativa de [[Lengadòc]], situada dins l'[[arrondiment de Murèth]], lo [[departaments franceses|departament]] de [[Nauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. En [[2015]], passèt de 11 a 47 comunas. Son n° èra 3103 (véser Infobox), es ara 3101. Sa superficia passèt de 150,1 km² a 693,37 km². Sa populacion èra de 20 851 abitants en 2012, es de 52 341 abitants en 2016. [[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]], qu'èra [[caplòc]], n'es ara le burèu centralizator. La lenga autoctòna es l'occitan, [[lengadocian]] dins sa varianta meridionala e [[gascon]], lo tot de transicion. '''Pr'amor d'automatismes, l'Infobox barreja de donadas d'abans 2015 e d'après 2015 (la mapa, les conselhièrs departamentals).''' ==Composicion== ===Abans 2015=== La populacion deu canton èra de 20 851 abitants en 2012. [[Imatge : Map canton code 31 03.svg]] {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- |[[Aurivalh]] |31027 |8,94 |{{popfr31|027}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|027}}/8.94) round 2}}}} | [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |'''[[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]]''' |31033 |36,54 |{{popfr31|033}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|033}}/36.54) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Bèumont de Lesat]] |31052 |26,31 |{{popfr31|052}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|052}}/26.31) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Bruguièra Dorçan]] |31256 |2,19 |{{popfr31|256}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|256}}/2.19) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Gràcia de Dieu]] |31264 |8,52 |{{popfr31|264}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|264}}/8.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Grepiac]] |31233 |8,18 |{{popfr31|233}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|233}}/8.18) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Mauressac]] |31330 |4,52 |{{popfr31|330}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|330}}/4.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] |31345 |22,4 |{{popfr31|345}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|345}}/22.4) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Puègdanièl]] |31442 |7,38 |{{popfr31|442}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|442}}/7.38) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Venèrca]] |31572 |14,57 |{{popfr31|572}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|572}}/14.57) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Vernet (Comenge)|Le Vernet]] |31574 |10,07 |{{popfr31|574}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|574}}/10.07) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |} ===Dempuèi 2015=== Le canton novèl compren 9 de las 11 comunas de l'ancian canton d'Autariba ([[Venèrca]] e [[Vernet (Comenge)|Lo Vernet]] son ara dins le [[canton de Portèth]]), las 10 comunas del [[canton de Rius]], las 11 comunas del [[canton de Carbona]], las 10 comunas del [[canton de Montesquiu de Volvèstre]], 6 de las 7 comunas del [[canton de Senta Gabèla]] ([[Anhas]] es dins le canton d'[[Escalquens]]) e una de las 15 comunas del [[canton deu Hosseret]], [[La Hita Bigordana]]. ====Comunas de l'ancian canton d'Autariba==== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- |[[Aurivalh]] |31027 |8,94 |{{popfr31|027}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|027}}/8.94) round 2}}}} | [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |'''[[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]]''' |31033 |36,54 |{{popfr31|033}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|033}}/36.54) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Bèumont de Lesat]] |31052 |26,31 |{{popfr31|052}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|052}}/26.31) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Bruguièra Dorçan]] |31256 |2,19 |{{popfr31|256}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|256}}/2.19) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Gràcia de Dieu]] |31264 |8,52 |{{popfr31|264}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|264}}/8.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Grepiac]] |31233 |8,18 |{{popfr31|233}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|233}}/8.18) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Mauressac]] |31330 |4,52 |{{popfr31|330}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|330}}/4.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] |31345 |22,4 |{{popfr31|345}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|345}}/22.4) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Puègdanièl]] |31442 |7,38 |{{popfr31|442}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|442}}/7.38) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |} ====Comunas de l'ancian [[canton de Carbona]]==== * [[Bòsc de la Pèira]] * [[Capens]] * '''[[Carbona]]''' * [[Longatges]] * [[Marcahava]] * [[Mausac (Nauta Garona)|Mausac]] * [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] * [[Montgasin]] * [[Noèr]] * [[Peishias]] * [[Sent Somplesi]] ====Comunas de l'ancian [[canton de Montesquiu de Volvèstre]]==== * [[Canens]] * [[Castanhac]] * [[Gosens]] * [[La Hitèra]] * [[Massabrac]] * [[Montbrun del Boscatge]] * '''[[Montesquiu de Volvèstre]]''' * [[La Peirèra]] * [[Sent Cristau (Nauta Garona)|Sent Cristau]] * [[La Tor]] ====Comunas de l'ancian [[canton de Rius]]==== * [[L'Avereit de Comenge]] * [[La Caunha]] * [[Gençac de Garona]] * [[Gotavernissa]] * [[Malholàs]] * '''[[Rius (Volvèstre)|Rius]]''' * [[Salas de Garona]] * [[Sent Julian de Garona]] * [[La Trapa]] * [[Vaths (Volvèstre)|Vaths]] ====Comunas de l'ancian [[canton de Senta Gabèla]]==== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- |[[Caujac]] |31128 |10,82 | {{popfr31|128}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|128}}/10.82) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Espèrça]] |31173 |16,42 | {{popfr31|173}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|173}}/16.42) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Galhac Tolzan]] |31206 |40,40 | {{popfr31|206}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|206}}/40.4) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Grasac (Nauta Garona)|Grasac]] |31231 |7,17 | {{popfr31|231}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|231}}/7.17) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Marlhac]] |31319 |7,2 | {{popfr31|319}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|319}}/7.2) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |'''[[Senta Gabèla]]''' |31145 |52,92 | {{popfr31|145}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|145}}/52.92) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |} ====Comuna de l'ancian [[canton deu Hosseret]]==== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- | [[La Hita Bigordana]] |31261 |11,38 | {{popfr31|261}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|261}}/11.38) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de Volvèstre|CC de Volvèstre]] |- |} ==Istòria== ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} nu7yuxfumx6fqkz1onym15xaeeavils 2473838 2473819 2025-06-07T04:03:42Z 77.152.53.218 /* Istòria 2473838 wikitext text/x-wiki {{Infobox Canton de França |carta=oc |nom=Canton d'Autariba |imatge = Haute-Garonne - Canton Auterive 2015.svg | descripcion = Situacion deu canton d'Autariba dens l'arrondiment de Murèth | reg= {{Ocreg}} | dept={{Nauta Garona}} | arrt= [[Arrondiment de Murèth]] |vila= [[Autariba]] |nbcom=11 -----> 47 |canton=3103 |km²= 150.1 |cons= Maryse Vézat-Baronia([[PS]]) e Sébastien Vincini (PS) |datas= [[2021]]-[[2028]] |}} Le '''canton d'Autariba''' es una division administrativa de [[Lengadòc]], situada dins l'[[arrondiment de Murèth]], lo [[departaments franceses|departament]] de [[Nauta Garona]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Miègjorn-Pirenèus]]</small>. En [[2015]], passèt de 11 a 47 comunas. Son n° èra 3103 (véser Infobox), es ara 3101. Sa superficia passèt de 150,1 km² a 693,37 km². Sa populacion èra de 20 851 abitants en 2012, es de 55 051 abitants en 2022. [[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]], qu'èra [[caplòc]], n'es ara le burèu centralizator. La lenga autoctòna es l'occitan, [[lengadocian]] dins sa varianta meridionala e [[gascon]], lo tot de transicion. '''Pr'amor d'automatismes, l'Infobox barreja de donadas d'abans 2015 e d'après 2015 (la mapa, les conselhièrs departamentals).''' ==Composicion== ===Abans 2015=== La populacion deu canton èra de 20 851 abitants en 2012. [[Imatge : Map canton code 31 03.svg]] {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- |[[Aurivalh]] |31027 |8,94 |{{popfr31|027}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|027}}/8.94) round 2}}}} | [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |'''[[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]]''' |31033 |36,54 |{{popfr31|033}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|033}}/36.54) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Bèumont de Lesat]] |31052 |26,31 |{{popfr31|052}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|052}}/26.31) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Bruguièra Dorçan]] |31256 |2,19 |{{popfr31|256}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|256}}/2.19) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Gràcia de Dieu]] |31264 |8,52 |{{popfr31|264}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|264}}/8.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Grepiac]] |31233 |8,18 |{{popfr31|233}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|233}}/8.18) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Mauressac]] |31330 |4,52 |{{popfr31|330}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|330}}/4.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] |31345 |22,4 |{{popfr31|345}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|345}}/22.4) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Puègdanièl]] |31442 |7,38 |{{popfr31|442}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|442}}/7.38) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Venèrca]] |31572 |14,57 |{{popfr31|572}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|572}}/14.57) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Vernet (Comenge)|Le Vernet]] |31574 |10,07 |{{popfr31|574}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|574}}/10.07) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |} ===Dempuèi 2015=== Le canton novèl compren 9 de las 11 comunas de l'ancian canton d'Autariba ([[Venèrca]] e [[Vernet (Comenge)|Lo Vernet]] son ara dins le [[canton de Portèth]]), las 10 comunas del [[canton de Rius]], las 11 comunas del [[canton de Carbona]], las 10 comunas del [[canton de Montesquiu de Volvèstre]], 6 de las 7 comunas del [[canton de Senta Gabèla]] ([[Anhas]] es dins le canton d'[[Escalquens]]) e una de las 15 comunas del [[canton deu Hosseret]], [[La Hita Bigordana]]. La superficia del canton es 693,37 km², sa populacion de 55 051 abitants en 2022 e sa densitat es de 79 ab/km². ====Comunas de l'ancian canton d'Autariba==== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- |[[Aurivalh]] |31027 |8,94 |{{popfr31|027}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|027}}/8.94) round 2}}}} | [[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |'''[[Autariba (Nauta Garona)|Autariba]]''' |31033 |36,54 |{{popfr31|033}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|033}}/36.54) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Bèumont de Lesat]] |31052 |26,31 |{{popfr31|052}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|052}}/26.31) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Bruguièra Dorçan]] |31256 |2,19 |{{popfr31|256}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|256}}/2.19) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[La Gràcia de Dieu]] |31264 |8,52 |{{popfr31|264}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|264}}/8.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Grepiac]] |31233 |8,18 |{{popfr31|233}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|233}}/8.18) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Mauressac]] |31330 |4,52 |{{popfr31|330}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|330}}/4.52) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Miramont (Nauta Garona)|Miramont]] |31345 |22,4 |{{popfr31|345}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|345}}/22.4) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Puègdanièl]] |31442 |7,38 |{{popfr31|442}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|442}}/7.38) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |} ====Comunas de l'ancian [[canton de Carbona]]==== * [[Bòsc de la Pèira]] * [[Capens]] * '''[[Carbona]]''' * [[Longatges]] * [[Marcahava]] * [[Mausac (Nauta Garona)|Mausac]] * [[Montaut (Nauta Garona)|Montaut]] * [[Montgasin]] * [[Noèr]] * [[Peishias]] * [[Sent Somplesi]] ====Comunas de l'ancian [[canton de Montesquiu de Volvèstre]]==== * [[Canens]] * [[Castanhac]] * [[Gosens]] * [[La Hitèra]] * [[Massabrac]] * [[Montbrun del Boscatge]] * '''[[Montesquiu de Volvèstre]]''' * [[La Peirèra]] * [[Sent Cristau (Nauta Garona)|Sent Cristau]] * [[La Tor]] ====Comunas de l'ancian [[canton de Rius]]==== * [[L'Avereit de Comenge]] * [[La Caunha]] * [[Gençac de Garona]] * [[Gotavernissa]] * [[Malholàs]] * '''[[Rius (Volvèstre)|Rius]]''' * [[Salas de Garona]] * [[Sent Julian de Garona]] * [[La Trapa]] * [[Vaths (Volvèstre)|Vaths]] ====Comunas de l'ancian [[canton de Senta Gabèla]]==== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- |[[Caujac]] |31128 |10,82 | {{popfr31|128}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|128}}/10.82) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Espèrça]] |31173 |16,42 | {{popfr31|173}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|173}}/16.42) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Galhac Tolzan]] |31206 |40,40 | {{popfr31|206}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|206}}/40.4) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Grasac (Nauta Garona)|Grasac]] |31231 |7,17 | {{popfr31|231}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|231}}/7.17) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |[[Marlhac]] |31319 |7,2 | {{popfr31|319}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|319}}/7.2) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |'''[[Senta Gabèla]]''' |31145 |52,92 | {{popfr31|145}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|145}}/52.92) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas del Bacin Autaribenc Naut Garonés|CC del Bacin Autaribenc Naut Garonés]] |- |} ====Comuna de l'ancian [[canton deu Hosseret]]==== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- | [[La Hita Bigordana]] |31261 |11,38 | {{popfr31|261}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|261}}/11.38) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de Volvèstre|CC de Volvèstre]] |- |} ==Istòria== Le canton d'[[Autariba]] se creèc en [[1790]] jos la [[Revolucion Francesa]]. L'incorporèron al districte de Murèth. Les districtes fosquèron suprimits en [[1795]]. En [[1800]]-[[1801]], les arrondiments remplacèron les districtes e le canton passèc a l'[[arrondiment de Murèth]]. En 1801, quand le nombre dels cantons fosquèc demingat, e en se limitant a las comunas encara presentas, le canton d'Autariba ganhèc las comunas d'[[Aurivalh]], [[Mauressac|Moressac]] e [[Puègdanièl]], qu'èran del canton de [[Sent Somplesi]], suprimit. En [[1926]], suprimiguèron l'arrondiment de Murèth e le canton passèc a l'[[arrondiment de Tolosa]], mès tornèron crear l'arrondiment de Murèth en 1942 <ref>fichas Cassini-EHESS de las comunas concernidas</ref>. </br>. A la refòrma cantonala de [[2015]], le canton fosquèc conservat e passèc de 11 a 47 comunas per las eleccions departamentalas de 2015, en aplicacion del decret del 13 de febrièr de 2014 <ref>Légifrance https://www.legifrance.gouv.fr/loda/id/JORFTEXT000028621951 Decret n° 2014-152 del 13 de febrièr de 2014, que delimita los cantons dins lo departament de la Nauta Garòna </ref>, en seguida de las leis del 17 de mai de 2013 (lei organica 2013-402 e lei 2013-403)<ref> http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000027414225&categorieLien=id Lei n° 2013-403 del 17 mai de 2013 relativa a l'eleccion dels conselhièrs departamentals, dels conselhièrs municipals e dels conselhièrs comunautaris, e que modifica lo calendièr electoral, 17 de mai de 2013, site Jornal Oficial de la Republica Francesa n° 0114 del 18 de mai de 2013, p. 8242</ref>. Autariba, l'ancian [[caplòc]] venguèc burèu centralizator. Le canton compren 9 comunas de las 11 de l'ancian canton d'Autariba ([[Venèrca]] e [[Vernet (Comenge)|Lo Vernet]] son ara dins le [[canton de Portèth]]), las 10 comunas del [[canton de Rius]], las 11 comunas del [[canton de Carbona]], las 10 comunas del [[canton de Montesquiu de Volvèstre]], 6 de las 7 comunas del [[canton de Senta Gabèla]] ([[Anhas]] es dins le canton d'[[Escalquens]]) e una de las 15 comunas del [[canton deu Hosseret]], [[La Hita Bigordana]]. ==Nòtas e referéncias== <references/> {{Portal Lengadòc}} cveecerh5vgkrz2kaln11o5eiwvhq70 Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan 0 175619 2473815 2170078 2025-06-06T13:16:50Z 77.152.53.218 2473815 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Gropament de comunas |nom={{PAGENAME}} |pais=França|lenga=oc |imatges= |reg= {{Occitània (Region)}} |dept={{Nauta Garona}} |créacion=26 de decembre de [[2001]] |nbcom=28 |caplòc=[[Revèl]] |president= Laurent Hourquet (centrista) ([[Cònsol]] de [[Revèl]]) |pop= 21 703 |datapop=[[2021]] |superf= 351.70 km2 |ectaras= 35 170 |dens= 62 |budget= |sitweb= https://www.revel-lauragais.com/ |imatgesfin= |}} [[File:Localisation EPCI Lauragais Revel Sorèzois dans la Haute-Garonne, France.svg|thumb|right|250px|Localizacion dins lo departament de Nauta Garona.]] La '''Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan''', venguda en 2023 '''Comunautat de comunas A las Fonts del Canal del Mègjorn''', es una [[Intercomunalitat|comunautat de comunas]] [[França|francesa]], situada dins los [[Departament francés|departaments]] d'[[Aude (departament)|Aude]], de [[Nauta Garona]] e de [[Tarn (departament)|Tarn]] dins la [[Region francesa|region]] [[Occitània (region administrativa)|Occitània]]. Foguèt creada lo [[26 de decembre]] de [[2001]]. Amassa 28 comunas e 21 703 abitants en 2021. Las comunas concernidas meton en comun un certan nombre de competéncias. Son caplòc es [[Revèl]]. Le n° SIREN es 243100567. * Ficha Banatic : [https://www.banatic.interieur.gouv.fr/intercommunalite/243100567-cc-aux-sources-du-canal-du-midi] * Ficha INSEE : [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=EPCI-243100567]. ==Istòria== ==Composicion== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) |- |[[Arfonts]] |81016 |40,71 | {{popfr81|016}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|016}}/40.71) round 2}}}} |- |[[Le Bauç]] |31570 |10,41 | {{popfr31|570}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|570}}/10.41) round 2}}}} |- |[[Bèlasèrra]] |81027 |4,76 | {{popfr81|027}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|027}}/4.76) round 2}}}} |- |[[Belestar de Lauragués]] |31060 |5,59 | {{popfr31|060}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|060}}/5.59) round 2}}}} |- |[[Blan]] |81032 |13,3 | {{popfr81|032}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|032}}/13.3) round 2}}}} |- |[[Les Brunèls]] |11054 |11,97 | {{popfr11|054}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|054}}/11.97) round 2}}}} |- |[[Les Capmases]] |81055 |7,68 | {{popfr81|055}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|055}}/7.68) round 2}}}} |- |[[Caüsac (Montanha negra)|Caüsac]] |81049 |5,69 | {{popfr81|049}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|049}}/5.69) round 2}}}} |- |[[Durfòrt (Montanha Negra)|Durfòrt]] |81083 |4,54 | {{popfr81|083}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|083}}/4.54) round 2}}}} |- |[[L'Empèut]] |81142 |14,18 | {{popfr81|142}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|142}}/14.18) round 2}}}} |- |[[Le Falgar]] |31180 |5,38 | {{popfr31|180}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|180}}/5.38) round 2}}}} |- |[[En Garravacas]] |81100 |6,86 | {{popfr81|100}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|100}}/6.86) round 2}}}} |- |[[Jusas]] |31243 |3,75 | {{popfr31|243}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|243}}/3.75) round 2}}}} |- |[[Maurens (Lauragués)|Maurens]] |31329 |6,6 | {{popfr31|329}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|329}}/6.6) round 2}}}} |- |[[Montagut de Lauragués]] |31371 |7,72 | {{popfr31|371}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|371}}/7.72) round 2}}}} |- |[[Montjuèi]] |81179 |9,91 | {{popfr81|179}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|179}}/9.91) round 2}}}} |- |[[Morvilas Nautas]] |31393 |6,59 | {{popfr31|393}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|393}}/6.59) round 2}}}} |- |[[Nogaret]] |31400 |4 | {{popfr31|400}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|400}}/4) round 2}}}} |- |[[Palavila]] |81200 |6,44 | {{popfr81|200}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|200}}/6.44) round 2}}}} |- |[[Puèjorsin]] |81214 |3,55 | {{popfr81|214}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|214}}/3.55) round 2}}}} |- |[[Podiç]] |81210 |4,62 | {{popfr81|210}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|210}}/4.62) round 2}}}} |- |'''[[Revèl]]''' |31451 |35,31 | {{popfr31|451}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|451}}/35.31) round 2}}}} |- |[[Romens]] |31463 |3,57 | {{popfr31|463}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|463}}/3.57) round 2}}}} |- |[[Sanch Amauç]] |81237 |12,33 | {{popfr81|237}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|237}}/12.33) round 2}}}} |- |[[Sant Felitz de Lauragués|Sant Felitz de Caramanh]] |31478 |51,88 | {{popfr31|478}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|478}}/51.88) round 2}}}} |- |[[Sent Julian]] |31491 |11,46 | {{popfr31|491}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|491}}/11.46) round 2}}}} |- |[[Sorese]] |81288 |41,64 | {{popfr81|288}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|288}}/41.64) round 2}}}} |- |[[Vaudrulha]] |31569 |11,3 | {{popfr31|569}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|569}}/11.3) round 2}}}} |- |} ==Las intercomunalitats en Nauta Garona== [[Imatge:31-Haute-Garonne-intercos-2019.png|thumb|left|550px|Mapa de las intercomunalitats de Nauta Garona]] [[Imatge:81-Tarn-intercos-2019.png|thumb|left|450px|Mapa de las intercomunalitats de Tarn]] [[Imatge:11-Intercos-2019.png|thumb|right|430px|Mapa de las intercomunalitats d'Aude]] ==Nòtas== <references/> [[Categoria:Comunautat de comunas d'Aude]] [[Categoria:Comunautat de comunas de Nauta Garona]] [[Categoria:Comunautat de comunas de Tarn]] it2f32aj54hfp5861sa6k9j4fat86do 2473816 2473815 2025-06-06T15:06:28Z 77.152.53.218 /* Istòria 2473816 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Gropament de comunas |nom={{PAGENAME}} |pais=França|lenga=oc |imatges= |reg= {{Occitània (Region)}} |dept={{Nauta Garona}} |créacion=26 de decembre de [[2001]] |nbcom=28 |caplòc=[[Revèl]] |president= Laurent Hourquet (centrista) ([[Cònsol]] de [[Revèl]]) |pop= 21 703 |datapop=[[2021]] |superf= 351.70 km2 |ectaras= 35 170 |dens= 62 |budget= |sitweb= https://www.revel-lauragais.com/ |imatgesfin= |}} [[File:Localisation EPCI Lauragais Revel Sorèzois dans la Haute-Garonne, France.svg|thumb|right|250px|Localizacion dins lo departament de Nauta Garona.]] La '''Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan''', venguda en 2023 '''Comunautat de comunas A las Fonts del Canal del Mègjorn''', es una [[Intercomunalitat|comunautat de comunas]] [[França|francesa]], situada dins los [[Departament francés|departaments]] d'[[Aude (departament)|Aude]], de [[Nauta Garona]] e de [[Tarn (departament)|Tarn]] dins la [[Region francesa|region]] [[Occitània (region administrativa)|Occitània]]. Foguèt creada lo [[26 de decembre]] de [[2001]]. Amassa 28 comunas e 21 703 abitants en 2021. Las comunas concernidas meton en comun un certan nombre de competéncias. Son caplòc es [[Revèl]]. Le n° SIREN es 243100567. * Ficha Banatic : [https://www.banatic.interieur.gouv.fr/intercommunalite/243100567-cc-aux-sources-du-canal-du-midi] * Ficha INSEE : [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=EPCI-243100567]. ==Istòria== Le Districte de Lauragués Revèl Montanha Negra creat le 12 de julhet de 1999 se mudèc en Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Sorezan le 26 de decembre de 2001. </br> Les còssols que tenián pel districte èran menats pel còssol de Revèl, Sénher Chatillon, mès d'autres còssols èran inquiets que las pichonas comunas perdèsson d'autonomia. </br> Le districte se constituïguèt al començament sense doás comunas : Romens e Montagut de Lauragués, que fin finala dintrèron en 2003.</br> Le 1er de genièr de 2010, pr'amor de la dissolucion de la Comunautat de comunas del País de Dornha, las comunas [[Tarn (departament)|tarnesas]] d'[[Arfonts]], [[Sanch Amauç]], de [[Caüsac (Montanha negra)|Caüsac]] e de [[Bèlasèrra]] aderiguèron a la comunautat de comunas. A la meteissa data, tres comunas de la Nauta Garona dintrèron tanben : [[Jusas]], [[Maurens (Lauragués)|Maurens]] e [[Morvilas Nautas]].</br> Le 1er de genièr de 2017, la comuna dels [[Les Capmases]] quitèt la [[Comunautat de comunas de la Montanha Negra]] per aderir a la comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan <ref>Recueil des actes administratifs http://www.haute-garonne.gouv.fr/content/download/20415/147623/file/recueil-31-2016-233-recueil-des-actes-administratifs-special.pdf, site Préfecture de la Haute-Garonne, 27/12/2016</ref>.</br> En 2023, la Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan cambièc de nom e venguèc : A las Fonts del Canal del Miègjorn <ref>Procès verbal de la réunion du conseil communautaire du mercredi 31 mai 2023, https://www.revel-lauragais.com/app/uploads/2023/06/PV-conseil-communautaire-du-31-05-2023.pdf</ref>. ==Composicion== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) |- |[[Arfonts]] |81016 |40,71 | {{popfr81|016}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|016}}/40.71) round 2}}}} |- |[[Le Bauç]] |31570 |10,41 | {{popfr31|570}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|570}}/10.41) round 2}}}} |- |[[Bèlasèrra]] |81027 |4,76 | {{popfr81|027}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|027}}/4.76) round 2}}}} |- |[[Belestar de Lauragués]] |31060 |5,59 | {{popfr31|060}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|060}}/5.59) round 2}}}} |- |[[Blan]] |81032 |13,3 | {{popfr81|032}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|032}}/13.3) round 2}}}} |- |[[Les Brunèls]] |11054 |11,97 | {{popfr11|054}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|054}}/11.97) round 2}}}} |- |[[Les Capmases]] |81055 |7,68 | {{popfr81|055}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|055}}/7.68) round 2}}}} |- | [[Caüsac (Montanha negra)|Caüsac]] |81049 |5,69 | {{popfr81|049}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|049}}/5.69) round 2}}}} |- |[[Durfòrt (Montanha Negra)|Durfòrt]] |81083 |4,54 | {{popfr81|083}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|083}}/4.54) round 2}}}} |- |[[L'Empèut]] |81142 |14,18 | {{popfr81|142}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|142}}/14.18) round 2}}}} |- |[[Le Falgar]] |31180 |5,38 | {{popfr31|180}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|180}}/5.38) round 2}}}} |- |[[En Garravacas]] |81100 |6,86 | {{popfr81|100}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|100}}/6.86) round 2}}}} |- |[[Jusas]] |31243 |3,75 | {{popfr31|243}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|243}}/3.75) round 2}}}} |- |[[Maurens (Lauragués)|Maurens]] |31329 |6,6 | {{popfr31|329}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|329}}/6.6) round 2}}}} |- |[[Montagut de Lauragués]] |31371 |7,72 | {{popfr31|371}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|371}}/7.72) round 2}}}} |- |[[Montjuèi]] |81179 |9,91 | {{popfr81|179}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|179}}/9.91) round 2}}}} |- |[[Morvilas Nautas]] |31393 |6,59 | {{popfr31|393}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|393}}/6.59) round 2}}}} |- |[[Nogaret]] |31400 |4 | {{popfr31|400}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|400}}/4) round 2}}}} |- |[[Palavila]] |81200 |6,44 | {{popfr81|200}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|200}}/6.44) round 2}}}} |- |[[Puèjorsin]] |81214 |3,55 | {{popfr81|214}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|214}}/3.55) round 2}}}} |- |[[Podiç]] |81210 |4,62 | {{popfr81|210}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|210}}/4.62) round 2}}}} |- |'''[[Revèl]]''' |31451 |35,31 | {{popfr31|451}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|451}}/35.31) round 2}}}} |- |[[Romens]] |31463 |3,57 | {{popfr31|463}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|463}}/3.57) round 2}}}} |- |[[Sanch Amauç]] |81237 |12,33 | {{popfr81|237}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|237}}/12.33) round 2}}}} |- |[[Sant Felitz de Lauragués|Sant Felitz de Caramanh]] |31478 |51,88 | {{popfr31|478}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|478}}/51.88) round 2}}}} |- |[[Sent Julian]] |31491 |11,46 | {{popfr31|491}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|491}}/11.46) round 2}}}} |- |[[Sorese]] |81288 |41,64 | {{popfr81|288}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|288}}/41.64) round 2}}}} |- |[[Vaudrulha]] |31569 |11,3 | {{popfr31|569}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|569}}/11.3) round 2}}}} |- |} ==Las intercomunalitats en Nauta Garona, Tarn e Aude== [[Imatge:31-Haute-Garonne-intercos-2019.png|thumb|left|550px|Mapa de las intercomunalitats de Nauta Garona]] [[Imatge:81-Tarn-intercos-2019.png|thumb|left|450px|Mapa de las intercomunalitats de Tarn]] [[Imatge:11-Intercos-2019.png|thumb|right|430px|Mapa de las intercomunalitats d'Aude]] {{clr}} ==Nòtas== <references/> [[Categoria:Comunautat de comunas d'Aude]] [[Categoria:Comunautat de comunas de Nauta Garona]] [[Categoria:Comunautat de comunas de Tarn]] av9hqh8am0ad4ssfl2jir9fxjpo3xnx 2473817 2473816 2025-06-06T15:07:48Z 77.152.53.218 /* Istòria */ 2473817 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Gropament de comunas |nom={{PAGENAME}} |pais=França|lenga=oc |imatges= |reg= {{Occitània (Region)}} |dept={{Nauta Garona}} |créacion=26 de decembre de [[2001]] |nbcom=28 |caplòc=[[Revèl]] |president= Laurent Hourquet (centrista) ([[Cònsol]] de [[Revèl]]) |pop= 21 703 |datapop=[[2021]] |superf= 351.70 km2 |ectaras= 35 170 |dens= 62 |budget= |sitweb= https://www.revel-lauragais.com/ |imatgesfin= |}} [[File:Localisation EPCI Lauragais Revel Sorèzois dans la Haute-Garonne, France.svg|thumb|right|250px|Localizacion dins lo departament de Nauta Garona.]] La '''Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan''', venguda en 2023 '''Comunautat de comunas A las Fonts del Canal del Mègjorn''', es una [[Intercomunalitat|comunautat de comunas]] [[França|francesa]], situada dins los [[Departament francés|departaments]] d'[[Aude (departament)|Aude]], de [[Nauta Garona]] e de [[Tarn (departament)|Tarn]] dins la [[Region francesa|region]] [[Occitània (region administrativa)|Occitània]]. Foguèt creada lo [[26 de decembre]] de [[2001]]. Amassa 28 comunas e 21 703 abitants en 2021. Las comunas concernidas meton en comun un certan nombre de competéncias. Son caplòc es [[Revèl]]. Le n° SIREN es 243100567. * Ficha Banatic : [https://www.banatic.interieur.gouv.fr/intercommunalite/243100567-cc-aux-sources-du-canal-du-midi] * Ficha INSEE : [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=EPCI-243100567]. ==Istòria== Le Districte de Lauragués Revèl Montanha Negra creat le 12 de julhet de 1999 se mudèc en Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Sorezan le 26 de decembre de 2001. </br> Les còssols que tenián pel districte èran menats pel còssol de Revèl, Sénher Chatillon, mès d'autres còssols èran inquiets que las pichonas comunas perdèsson d'autonomia. </br> Le districte se constituïguèt al començament sense doás comunas : Romens e Montagut de Lauragués, que fin finala dintrèron en 2003.</br> Le 1er de genièr de 2010, pr'amor de la dissolucion de la Comunautat de comunas del País de Dornha, las comunas [[Tarn (departament)|tarnesas]] d'[[Arfonts]], [[Sanch Amauç]], de [[Caüsac (Montanha negra)|Caüsac]] e de [[Bèlasèrra]] aderiguèron a la comunautat de comunas. A la meteissa data, tres comunas de la Nauta Garona dintrèron tanben : [[Jusas]], [[Maurens (Lauragués)|Maurens]] e [[Morvilas Nautas]].</br> Le 1er de genièr de 2017, la comuna dels [[Les Capmases]] quitèt la [[Comunautat de comunas de la Montanha Negra]] per aderir a la comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan <ref>Recueil des actes administratifs http://www.haute-garonne.gouv.fr/content/download/20415/147623/file/recueil-31-2016-233-recueil-des-actes-administratifs-special.pdf, site Préfecture de la Haute-Garonne, 27/12/2016</ref>.</br> En 2023, la Comunautat de comunas de Lauragués Revèl Soresan cambièc de nom e venguèc : A las Fonts del Canal del Miègjorn <ref>Procès verbal de la réunion du conseil communautaire du mercredi 31 mai 2023, https://www.revel-lauragais.com/app/uploads/2023/06/PV-conseil-communautaire-du-31-05-2023.pdf</ref>. ==Composicion== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) |- |[[Arfonts]] |81016 |40,71 | {{popfr81|016}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|016}}/40.71) round 2}}}} |- |[[Le Bauç]] |31570 |10,41 | {{popfr31|570}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|570}}/10.41) round 2}}}} |- |[[Bèlasèrra]] |81027 |4,76 | {{popfr81|027}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|027}}/4.76) round 2}}}} |- |[[Belestar de Lauragués]] |31060 |5,59 | {{popfr31|060}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|060}}/5.59) round 2}}}} |- |[[Blan]] |81032 |13,3 | {{popfr81|032}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|032}}/13.3) round 2}}}} |- |[[Les Brunèls]] |11054 |11,97 | {{popfr11|054}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|054}}/11.97) round 2}}}} |- |[[Les Capmases]] |81055 |7,68 | {{popfr81|055}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|055}}/7.68) round 2}}}} |- | [[Caüsac (Montanha negra)|Caüsac]] |81049 |5,69 | {{popfr81|049}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|049}}/5.69) round 2}}}} |- |[[Durfòrt (Montanha Negra)|Durfòrt]] |81083 |4,54 | {{popfr81|083}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|083}}/4.54) round 2}}}} |- |[[L'Empèut]] |81142 |14,18 | {{popfr81|142}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|142}}/14.18) round 2}}}} |- |[[Le Falgar]] |31180 |5,38 | {{popfr31|180}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|180}}/5.38) round 2}}}} |- |[[En Garravacas]] |81100 |6,86 | {{popfr81|100}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|100}}/6.86) round 2}}}} |- |[[Jusas]] |31243 |3,75 | {{popfr31|243}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|243}}/3.75) round 2}}}} |- |[[Maurens (Lauragués)|Maurens]] |31329 |6,6 | {{popfr31|329}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|329}}/6.6) round 2}}}} |- |[[Montagut de Lauragués]] |31371 |7,72 | {{popfr31|371}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|371}}/7.72) round 2}}}} |- |[[Montjuèi]] |81179 |9,91 | {{popfr81|179}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|179}}/9.91) round 2}}}} |- |[[Morvilas Nautas]] |31393 |6,59 | {{popfr31|393}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|393}}/6.59) round 2}}}} |- |[[Nogaret]] |31400 |4 | {{popfr31|400}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|400}}/4) round 2}}}} |- |[[Palavila]] |81200 |6,44 | {{popfr81|200}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|200}}/6.44) round 2}}}} |- |[[Puèjorsin]] |81214 |3,55 | {{popfr81|214}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|214}}/3.55) round 2}}}} |- |[[Podiç]] |81210 |4,62 | {{popfr81|210}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|210}}/4.62) round 2}}}} |- |'''[[Revèl]]''' |31451 |35,31 | {{popfr31|451}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|451}}/35.31) round 2}}}} |- |[[Romens]] |31463 |3,57 | {{popfr31|463}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|463}}/3.57) round 2}}}} |- |[[Sanch Amauç]] |81237 |12,33 | {{popfr81|237}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|237}}/12.33) round 2}}}} |- |[[Sant Felitz de Lauragués|Sant Felitz de Caramanh]] |31478 |51,88 | {{popfr31|478}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|478}}/51.88) round 2}}}} |- |[[Sent Julian]] |31491 |11,46 | {{popfr31|491}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|491}}/11.46) round 2}}}} |- |[[Sorese]] |81288 |41,64 | {{popfr81|288}} ({{popfr81|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr81|288}}/41.64) round 2}}}} |- |[[Vaudrulha]] |31569 |11,3 | {{popfr31|569}} ({{popfr31|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr31|569}}/11.3) round 2}}}} |- |} ==Las intercomunalitats en Nauta Garona, Tarn e Aude== [[Imatge:31-Haute-Garonne-intercos-2019.png|thumb|left|550px|Mapa de las intercomunalitats de Nauta Garona]] [[Imatge:81-Tarn-intercos-2019.png|thumb|left|450px|Mapa de las intercomunalitats de Tarn]] [[Imatge:11-Intercos-2019.png|thumb|right|430px|Mapa de las intercomunalitats d'Aude]] {{clr}} ==Nòtas== <references/> [[Categoria:Comunautat de comunas d'Aude]] [[Categoria:Comunautat de comunas de Nauta Garona]] [[Categoria:Comunautat de comunas de Tarn]] m3toqb1f9meoo7adyqhv9pdy7v3l12t Operacion Paukenschlag 0 199424 2473850 2025-06-07T08:28:03Z Nicolas Eynaud 6858 Creacion de la pagina amb « {{Dialècte Vivaroaupenc}} [[Fichièr:Allied tanker torpedoed.jpg|thumb|right|Incendi e naufragi dau [[petrolier]] ''Dixie Arrow'' lo 26 de març de [[1942]].]] L’'''''Operacion Paukenschlag'''''<ref>Dins l'istoriografia aliaa, es mai sovent dicha ''Operacion Drumbeat''.</ref> es una campanha menaa per los [[sosmarin]]s [[Alemanha|alemands]] durant la [[Segonda Guerra Mondiala]] long de la còsta est dels [[USA|Estats Units]] entre genier e aost de 1942... » 2473850 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Vivaroaupenc}} [[Fichièr:Allied tanker torpedoed.jpg|thumb|right|Incendi e naufragi dau [[petrolier]] ''Dixie Arrow'' lo 26 de març de [[1942]].]] L’'''''Operacion Paukenschlag'''''<ref>Dins l'istoriografia aliaa, es mai sovent dicha ''Operacion Drumbeat''.</ref> es una campanha menaa per los [[sosmarin]]s [[Alemanha|alemands]] durant la [[Segonda Guerra Mondiala]] long de la còsta est dels [[USA|Estats Units]] entre genier e aost de [[1942]]. L'objectiu dels Alemands èra de profiechar de la manca d'organizacion defensiva de la [[US Navy|marina estatsunidenca]] per atacar los [[naviri]]s marchands. D'efiech, al començament de la guerra, los Estatsunidencs adoptèron pas las tacticas de carreg que permetián de metre en plaça una proteccion dels naviris per de [[destroièr|destroiers]]. Los Alemands poguèron ansin destruire 609 naviris representant un tonatge de 3,1 milions de tonas per la perta de 29 [[U-Boot|U-Boote]]. Finalament, en julhet de [[1942]], los Estatsunidencs acceptèron de seguir los conseus dels [[Reialme Unit|Britanics]] e organizèron de carregs en se concertant amb las marinas britanica e [[Canadà|canadenca]]. Los sosmarins alemands deuguèron alora se desplaçar dins las regions centralas de l'[[ocean Atlantic]]. == Ligams internes == * [[Batalha de l'Atlantic (1939-1945)]]. == Bibliografia == * '''[[anglés|(en)]]''' Michael Gannon, ''Operation Drumbeat'', Nòva York, Harper Collins, 1991. * '''[[francés|(fr)]]''' Guy Malbosc, ''La bataille de l'Atlantique, 1939-1945'', Economica, 1995. == Nòtas e referéncias == <references/> terbpbtkr3z8yo4w6mqmfd0hwbx5ald 2473851 2473850 2025-06-07T08:28:21Z Nicolas Eynaud 6858 2473851 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Vivaroaupenc}} [[Fichièr:Allied tanker torpedoed.jpg|thumb|right|Incendi e naufragi dau [[petrolier]] ''Dixie Arrow'' lo 26 de març de [[1942]].]] L’'''''Operacion Paukenschlag'''''<ref>Dins l'istoriografia aliaa, es mai sovent dicha ''Operacion Drumbeat''.</ref> es una campanha menaa per los [[sosmarin]]s [[Alemanha|alemands]] durant la [[Segonda Guerra Mondiala]] long de la còsta est dels [[USA|Estats Units]] entre genier e aost de [[1942]]. L'objectiu dels Alemands èra de profiechar de la manca d'organizacion defensiva de la [[US Navy|marina estatsunidenca]] per atacar los [[naviri]]s marchands. D'efiech, al començament de la guerra, los Estatsunidencs adoptèron pas las tacticas de carreg que permetián de metre en plaça una proteccion dels naviris per de [[destroièr|destroiers]]. Los Alemands poguèron ansin destruire 609 naviris representant un tonatge de 3,1 milions de tonas per la perta de 22 [[U-Boot|U-Boote]]. Finalament, en julhet de [[1942]], los Estatsunidencs acceptèron de seguir los conseus dels [[Reialme Unit|Britanics]] e organizèron de carregs en se concertant amb las marinas britanica e [[Canadà|canadenca]]. Los sosmarins alemands deuguèron alora se desplaçar dins las regions centralas de l'[[ocean Atlantic]]. == Ligams internes == * [[Batalha de l'Atlantic (1939-1945)]]. == Bibliografia == * '''[[anglés|(en)]]''' Michael Gannon, ''Operation Drumbeat'', Nòva York, Harper Collins, 1991. * '''[[francés|(fr)]]''' Guy Malbosc, ''La bataille de l'Atlantique, 1939-1945'', Economica, 1995. == Nòtas e referéncias == <references/> t274newwxwsgpbuwoxmq8a82rjq8q6p 2473852 2473851 2025-06-07T08:28:52Z Nicolas Eynaud 6858 2473852 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Vivaroaupenc}} [[Fichièr:Allied tanker torpedoed.jpg|thumb|right|Incendi e naufragi dau [[petrolier]] ''Dixie Arrow'' lo 26 de març de [[1942]].]] L’'''''Operacion Paukenschlag'''''<ref>Dins l'istoriografia aliaa, es mai sovent dicha ''Operacion Drumbeat''.</ref> es una campanha menaa per los [[sosmarin]]s [[Alemanha|alemands]] durant la [[Segonda Guerra Mondiala]] long de la còsta est dels [[USA|Estats Units]] entre genier e aost de [[1942]]. L'objectiu dels Alemands èra de profiechar de la manca d'organizacion defensiva de la [[US Navy|marina estatsunidenca]] per atacar los [[naviri]]s marchands. D'efiech, al començament de la guerra, los Estatsunidencs adoptèron pas las tacticas de carreg que permetián de metre en plaça una proteccion dels naviris per de [[destroièr|destroiers]]. Los Alemands poguèron ansin destruire 609 naviris representant un tonatge de 3,1 milions de tonas per la perta de 22 [[U-Boot|U-Boote]]. Finalament, en julhet de [[1942]], los Estatsunidencs acceptèron de seguir los conseus dels [[Reialme Unit|Britanics]] e organizèron de carregs en se concertant amb las marinas britanica e [[Canadà|canadenca]]. Los sosmarins alemands deuguèron alora se desplaçar dins las regions centralas de l'[[ocean Atlantic]]. == Ligams internes == * [[Batalha de l'Atlantic (1939-1945)]]. == Bibliografia == * '''[[anglés|(en)]]''' Michael Gannon, ''Operation Drumbeat'', Nòva York, Harper Collins, 1991. * '''[[francés|(fr)]]''' Guy Malbosc, ''La bataille de l'Atlantique, 1939-1945'', Economica, 1995. == Nòtas e referéncias == <references/> {{DEFAULTSORT:Paukenschlag, Operacion}} le7pr1cswsycqd3rjxyoo3xd9wzyphv 2473853 2473852 2025-06-07T08:29:28Z Nicolas Eynaud 6858 2473853 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Vivaroaupenc}} [[Fichièr:Allied tanker torpedoed.jpg|thumb|right|Incendi e naufragi dau [[petrolier]] ''Dixie Arrow'' lo 26 de març de [[1942]].]] L’'''''Operacion Paukenschlag'''''<ref>Dins l'istoriografia aliaa, es mai sovent dicha ''Operacion Drumbeat''.</ref> es una campanha menaa per los [[sosmarin]]s [[Alemanha|alemands]] durant la [[Segonda Guerra Mondiala]] long de la còsta est dels [[USA|Estats Units]] entre genier e aost de [[1942]]. L'objectiu dels Alemands èra de profiechar de la manca d'organizacion defensiva de la [[US Navy|marina estatsunidenca]] per atacar los [[naviri]]s marchands. D'efiech, al començament de la guerra, los Estatsunidencs adoptèron pas las tacticas de carreg que permetián de metre en plaça una proteccion dels naviris per de [[destroièr|destroiers]]. Los Alemands poguèron ansin destruire 609 naviris representant un tonatge de 3,1 milions de tonas per la perta de 22 [[U-Boot|U-Boote]]. Finalament, en julhet de [[1942]], los Estatsunidencs acceptèron de seguir los conseus dels [[Reialme Unit|Britanics]] e organizèron de carregs en se concertant amb las marinas britanica e [[Canadà|canadenca]]. Los sosmarins alemands deuguèron alora se desplaçar dins las regions centralas de l'[[ocean Atlantic]] e venguèron mens eficaç. == Ligams internes == * [[Batalha de l'Atlantic (1939-1945)]]. == Bibliografia == * '''[[anglés|(en)]]''' Michael Gannon, ''Operation Drumbeat'', Nòva York, Harper Collins, 1991. * '''[[francés|(fr)]]''' Guy Malbosc, ''La bataille de l'Atlantique, 1939-1945'', Economica, 1995. == Nòtas e referéncias == <references/> {{DEFAULTSORT:Paukenschlag, Operacion}} k7tvap1wxg680ky77wvjov62xx1cyjb